387

21

d’a

bri

l d

e 2

01

1

El personal de l’Esperança seguirà amb les protestes els propers dies per evitar les re­tallades al centre, sense esperar la resposta definitiva de la Ge­neralitat al pla d’austeritat que va presentar fa unes setmanes la direcció del Parc de Salut Mar. El 26 d’abril protestaran davant la seu del Districte.

Pàgina 6

L’Esperança pressiona el Districte

sumari

5POLÍTICAEl conseller d’EUiA demanda el govern per acomiadament

SuplementDe VerD

L’art i l’hort, de l’ús privat a la creació artística

ISSN - 1695-4793

Una empresa ja programa a Roviraset dies de festa al marge de les negocia cions obertes que hi ha entre l’Heliogábal i la Fundació Festa Major per trobar una altra ubicació als concerts. La direc­ció del bar de Ramón y Cajal, que justament en aquesta Festa Major 2011 té la intenció de celebrar els seus cinc anys de programació especial per fes­

A.B.

A. B.

L’adéu de la plaça Rovira del Festigábal, un dels festivals de més renom dels últims anys de la Festa Major, va cremant etapes després que s’hagi tan­cat l’acord entre la nova direc­ció de la comissió de festes de la plaça amb l’empresa Inside Events, que ja treballa des de fa dies en la programació dels

tes amb el bo i millor que han programat, ja fa setmanes que van descartar seguir a Rovira. Però el canvi radical de model de gestió de la programació de la comissió de festes de la plaça tanca la porta del tot i escurça les opcions a Joanic.

Pàgina 8

de Gràcia

2

21 d’abril de 2011l’independent

Potser un dels èxits d’aquest Sant Jordi, però la nova novel.la d’eduard Màrquez, L’últim dia abans de demà (empúries), no deixa massa bé l’entorn pedagògic de Gràcia. en una de les poques referències locals del llibre, l’autor fa sor-tir de l’escola dos dels protagonistes i els fa arribar a Lesseps passant pel carrer Sant Salvador. A l’escola en qüestió -i no n’hi ha moltes, de religioses, per la zona- hi ha un tal hermano Jacobo que abusa sexu-alment dels xavals. No cal donar més detalls, però a l’escola no els deu haver fet cap gràcia. encara que tot sigui pura ficció.

Adreceu les vostres cArtes, AmB un màxim de 15 línies, indicAnt el vostre nom, AdreçA, telèfon i dni A: L’Independentc/ lA perlA, 31 BAixos - 08012 Bcno Bé A independent@debarris.com. tAmBé les podeu fer ArriBAr A trAvés del nostre portAl www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

Fa feredat tirar a vegades d’hemeroteca per elaborar les informacions i els editorials de l’Independent. Fa deu anys, al número zero, hi havia un article sobre els dèficits de places de 0 a 3 anys; al número 2, un dels títols de portada era ‘L’Hospital de l’Esperança no es perdrà’; i al número 3, un reportatge subratllava que al barri també hi havia gana... No estem igual que fa deu anys perquè el dèficit de P3 encara suscita debat i polèmiques enceses però és menor, l’Hospital de l’Esperança encara no sap que li deixaran ser les adminis-tracions quan sigui gran i la crisi ens ha fet recordar en forma

de desnonaments que a Gràcia també hi ha gent que ho passa malament. Possiblement, en aquest últim punt al qual aquest número li dediquem la portada, cal dir que no tenim el pedigrí d’altres zones de la ciutat o de

l’Àrea Metropolitana en índexs de pobresa. Però està bé posar xifres sobre la taula, tan esfereïdores com les que puguin tenir aquestes altres zones, perquè ens adonem que Gràcia té moltes cares i no només la de la bona vida de la classe mitjana de coll blanc que passa l’estona a les places i carrers a qualsevol hora del dia. Des que es va posar en marxa el passat mes de novembre l’Observatori DESC, que basa els seus informes en les dades

del Tribunal Superior de Jus-tícia, només en el primer mes que s’ha analitzat s’han detec-tat 36 desnonaments a Gràcia; això és, més d’una família al dia que ha hagut de fer les ma-letes i marxar de casa perquè no ha pogut afrontar impaga-

ments d’hipoteca o de lloguer.Cal insistir: no som el districte de Barcelona que més pro-blemàtica d’aquesta mena pateix, però a Gràcia també hi ha desnonaments, també hi ha gana, també hi ha manca de ser-veis socials que no arriben a tothom, també hi ha necessitats que no són compatibles amb les retallades que les adminis-tracions estan aplicant en els últims mesos. D’alguna banda han de sortir els diners o les mesures per paliar la gravíssima situació de crisi que colpeja a moltes famílies fins al punt que ja no estiguem parlant de pagar l’escala o comprar menjar sinó d’haver de marxar de casa i buscar-se la vida sota un pont.

Les nombroses mobilitza-cions a favor d’uns serveis públics de qualitat i les di-verses propostes que s’han posat sobre la taula des de diferents àmbits socials fa palès que és possible un altre pla d’ajust en la sanitat pública. La Xarxa de dones per a la Salut, per exemple, ha dirigit una carta oberta al conseller Boi Ruiz en què fa notar que les retallades que es plantegen afectaran les dones de tres maneres: “com a usuàries, com a tre-balladores, ja que una gran part del personal sanitari actual són dones, i com curadores, ja que la tasca de cura encara recau bàsica-ment sobre elles”, i propo-sen un nou pla d’optimitza-ció dels recursos sanitaris. Des de la Xarxa, s’assenyala la conveniència de comen-çar a retallar les despeses de l’administració sanitària i la factura farmacològica però es defensa també la disminució d’una medicalit-zació excessiva tot retirant programes i pràctiques no eficients i innecessàries com la vacuna contra el virus del papil.loma humà o bé el número de cesàries. També es proposa augmentar les pràctiques preventives com l’increment de psicòlegs als CAPS i l’abordatge de la vi-olència masclista en l’àmbit de la Salut.

Despesa sanitària

A Gràcia hi ha desnonamentsSara Reñé

Només en un mes, més d’una família al dia ha hagut de marxar de casa a Gràcia

Gràcia té moltes cares i no només la de la bona vida de la classe mitjana de les places

Té molt poca vergonya l’actual govern català. Si suprimir la reducció dels 80 km/h ja era una baja-nada, el fet que, mentre apliquen retallades soci-als, suprimeixin l’impost de successions i comencin a mentalitzar la societat sobre una reducció de l’impost de l’irpf a les ren-des més altes, ja és desca-radament insolidari. L’ar-gument que a altres zones

de l’Estat espanyol, aquests impostos no existeixen, no hau-ria de ser motiu per desmuntar el que aquí pensem que és just. I mentre els polítics del bipar-tit CiU es contradiuen, igual o més que els del tripartit (però ara no passa res), ens podrien contestar que ells no han mentit a ningú sobre les seves intenci-ons, perquè són una coalició de dretes que impulsa mesures per beneficiar les classes altes. Com pot una societat, amb una gran classe baixa i mitjana, permetre que governi la dreta declarada? El problema és que l’”esquerra” no ha dut a terme un govern veritablement d’esquerres que

Sense

ver

gonya

satisfés les expectatives crea-des, i llavors CiU ha aprofitat el moviment pendular electoral per aconseguir el poder. I és que ells sempre fan bandera del catalanisme, mentre que el seu cavall de batalla és més aviat actuar com a dreta. Pot ser que CiU hagi pensat que, parlant de la “caixa buida” del tripartit i apuntant-se a les consultes sobiranistes, tenia barra lliure per retallar sense costos polítics les ja de per si minses polítiques socials. Espero que la ciuta-dania comenci a reaccionar, com ja s’ha apuntat amb les manifestacions contra les reta-llades mèdiques, i no permeti disbarats en polítiques socials. Vinga catalanes i catalans, els de sempre i els nouvinguts! Tots junts endavant i sense dimitir de la lluita que suposa organit-zar la societat que volem.

Jordi Oriola

de Gràcia

3

21 d’abril de 2011l’independent

el bloc

Generació perduda?

Diuen que, la meva, és la generació perduda. Aquella que no sap cap a on camina i que té massa coses contra les quals lluitar. L’única que ho té més difícil que els seus pares. La que viu en una indefinició existenci-alista constant. Anihilada, embriagada. La que no es belluga per més pals que li ploguin. La que sap callar. La que s’omple la boca de-nunciant injustícies però és incapaç d’aixecar el cul per reclamar. La meva, però, també és la generació que veu impotent com li retallen el futur. I l’educació. I l’esperança. I la il.lusió. I la salut. I, si s’atreveix a obrir la boca, se la tanquen. Ràpid. Queixes infundades, al.leguen. Ara toca acotar el cap, diuen. I punt.Serà qüestió, doncs, d’espa-vilar-se i despertar aquesta generació perduda que diuen que som i volen que siguem. Que al carrer és on està la nostra força i la nostra veu. El nostre rumb. Que, com diuen les pinta-des que omplen Gràcia, un Caire és possible a cada plaça. Perquè ens hi juguem el futur.

Alb

ert Balanzà

Opinió

tribuna

Lesseps ben val una barberia!Anar a la barberia a tallar-te els cabells o arreglar-te la barba és sempre una ocasió esplèndida per posar-se al dia de tot el què succeeix a la plaça. És un centre d’in-formació, de posta en comú, un lloc on tothom val el que parla i discuteix, amb el millor gestor de dades de tota mena i dels rumors més fidedignes que sol ser el barber. Es tracta d’un coneixement que, en pe-tites dosis, et va entrant poc a poc mentre et vas relaxant quan et friccionen el cap o, a l’antiga, t’ensabonen la barba.De sortida no només et queda un bonic pentinat i les restes d’una estimulant relaxació, sinó també una bona repassa-da a la vida de la comunitat i la satisfacció d’haver contri-buït a salvar el món per unes hores. És per tot això que, quan una barberia es tanca, es perd també un espai de confidència i de socialització.Tota la vida ho he viscut així a la Barberia Flotats, la de la Plaça Lesseps, on ja hi anava de petit amb el meu pare, i el meu pare amb el seu. Aquella ha estat, per sobre de miralls, emmirallaments i raspallades, una àgora de conversa crítica i de creació d’opinió sobre temes punyents; un vehicle de controvèrsia esportiva, cultural, política i veïnal; de reivindicació i de construc-ció de discurs, fins al punt d’haver-s’hi gestat l’Associa-ció de la Plaça, després que la darrera intervenció urbanís-

Xavier Muñoz i Torrent, geògraf

tica hagi frustrat expectatives i encès, a favor o en contra, tots els ànims dels que aquí fem co-munitat. A Can Flotats sobretot es parlava i s’escoltava a perso-nes de tota condició i ideologia i es responia amb el respecte que tothom es mereix, amb un punt d’estranya i suau diplo-màcia. La vocació dels Flotats prové de lluny, d’una autèntica nissaga de bar-bers i, per tant, d’informadors a l’aguait. El primer fou en Joan Flotats, un jove de Cal Moliner de les Masies de Coll de Nargó. En Joan feu les Amèriques amb les lleves de Cuba i, malgrat tot allò que se n’hi va perdre, tornà amb ofici i s’establí com a barber al poble. Tanmateix, serà amb el seu fill,

en Manuel Flotats, que la nis-saga es traslladarà a Barcelona. El 1929, acut a la capital a per-feccionar l’ofici i recala a una Gràcia creixent i demandant de més serveis. El noi s’hi instal.

laria, es casaria i es posaria a treballar com a dependent a la barberia de Can Tomàs, prop dels Josepets. El 1940 s’inde-

penditzà, obrint el seu propi negoci al núm. 4 de l’antiga Plaça de la Creu. Hi romandrà fins a ser-ne expulsat a mitjans dels

anys 50, quan la construcció del grup escolar Rius i Taulet faria desaparèixer la plaça en aquell indret. Aleshores la bar-beria dels Flotats es traslladaria al seu últim emplaçament (al 49 de Pérez Galdós (el 9 de l’actual

Plaça Lesseps).Manuel va te-nir sis fills, tres dels quals es dedicaren també a tenir cura dels cabells dels pròxims. Fou el mitjà, en Josep M., qui se’n feu càrrec de l’establiment familiar, on ja als 15 anys havia començat d’aprenent, escombrant el terra i remu-llant barbes, activitat que compaginava amb els estudis d’oficialia industrial a l’Escola Serrat i Bonastre. Seria, però, el 1967 que es decidiria defi-nitivament per l’ofici familiar i es casaria. Amb la jubilació del pare, assumiria la titula-ritat del negoci fins al 31 de març passat, data en la qual la Barberia Flotats ha baixat definitivament la persiana, cloent-se més de 112 anys de nissaga de barbers, 82 dels quals a l’entorn de la Plaça Lesseps. Josep M. Flotats, res-ponent a l’esperit bellugadís i crític dels seus ancestres, ha estat l’ànima comercial d’aquella plaça i, des de 2009, n’és el president de la seva Associació. Ara, un cop jubilat, un cop tancada la bo-tiga, haurà de recompondre l’àgora en un altre lloc, car als veïns, a banda de necessitar de quan en quan una tallada de cabells, també ens caldrà el caliu que exercia la barbe-ria com a centre de difusió i d’acció. La pena -la tremenda pena- i l’enuig és haver de trobar en aquestes alçades un nou servei amb tan valor afegit com aquell. Lesseps ben val una barberia!

cedidA

Celebraràs la diada de sant Jordi a GràCia? entra a www.independent.Cat/GraCia i vota

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: deBArris, sccl

direcTor: AlBert BAlAnzà

AmB el suport de:

És una iniciaTiva de: Avv vilA de GràciA, deBArris i GràciAWeB. conseLL direcTiu: AlBert BAlAnzà, Jordi GAsull, JoAn lou. di-recTor LocaL: AlBert BAlAnzà direcTora adjunTa: sílviA mAnzAnerA. redacTors en caP: èric lluent i mAriA orteGA. redac-ció: elenA AlBouy, cArinA Bellver, Adrià cortAdellAs, clArA dArder, meritxell díAz, lídiA HAro, lAurA millAn, pAtriciA monGe, mArtA nArBerHAus, AndreA rodoredA, xAvi tedó, GineBrA vAll, unAi velAsco, mArc vi-dAl. MaqueTació: serGi lou. coL.LaBora-cions: Jordi AlBertí, àlex BoscH, lluís Bou, ferrAn cAsAs, ànGel GArretA, pep GorGori, mike iBáñez, seBAstià JovAni, GerArd mAris-tAny, pere mArtí, serGi mArtín, JoAn mi-llAret, víctor nuBlA, serGio oliveros, evA piquer, roGer rofín, tristrAm, rAfAel vA-llBonA, vocAliA de lA donA de l’Avv. Fo-TograFia: Jordi mArcH, JoAn perrAmon, JAvi soriA. PuBLiciTaT: sAndrA GAmBoA (692 601 261). disTriBució: cet lABor-90. iMPriMeix: cG cAniGó s.l.

diPòsiT LegaL: B-32478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 387

núM. 387

A Can Flotats es parlava i s’escoltava a persones de tota condició i ideologia

què en penseu...Textos i fotos: Alfredo Cano

Que hi hagi un augment de la demanda de terrasses la Vila em sembla positiu, ja que tenim moltes prohibicions, i crec que si hi ha més oferta de terrasses seria beneficiós per a les perso-nes que fumen.

Iñkai Álvarezartista

Georgina ricartlingüista

Jesús Sánchezarxiver

robert Maríempleat de rostisseria

Em sembla molt bé perquè són molt agradables per passar-hi l’estona sobretot a l’estiu. Mentre les terrasses tanquin i es recullin en un horari prudent no crec que això representi cap inconvenient pels veïns.

Si veritablement hi ha un control raonable, és a dir, que no perjudiqui els veïns amb un excés de soroll, no em sembla malament. Però no m’agradaria que s’apliquessin restriccions contra una cosa que és un tret identitari de Gràcia.

Si l’augment del nombre de terrasses comporta que no hi hagi una pèrdua de llocs de treball em sembla bé. També hi hauria d’haver un compromís de bars i restaurants per evitar la contaminació acústica.

... de l’increment de terrasses per la llei del tabac?

diBuix de lA BArBeriA flotAts Al quAdern d’en José m. lArrAñAGA (2010)

l’independentde Gràcia

4

21 d’abril de 2011Opinió

la setmanaFerran Casas

Aparcar gratis?

Si Xavier Trias (CIU) guanya les eleccions i és el nou alcalde de Barcelona l’àrea verda serà gra-tuïta per als residents. D’entrada la proposta, a primer cop d’ull, sense rascar més enllà del titular fàcil, segura-ment és prou sucosa per a una gran majoria de ciutadans tips de pagar per tot i rebre poc a canvi. Trias ho sap i ho aprofita per matar dos ocells d’un sol tret: frena el malestar de la ciu-tadania –si els costa aparcar al carrer, com a mínim que no els costi un euro– i desmunta la creença generalitzada que darrera de tota iniciativa de l’ajuntament hi ha un afany recaptatori. Altra cosa és si en temps de crisi, el consistori pot deixar de cobrar el que recapta de l’àrea verda. Però això és un altre debat que deixo per un altre dia o per a Ricard Gomà (ICV) que no fa massa assegurava que l’ajuntament paga el cost del bicing amb els tiquets de l’àrea verda. Però tornem on érem... la proposta d’en Trias. La iniciativa del candidat de CIU oblida l’objectiu principal del resident que arriba a casa en cotxe i no disposa de pàrquing. L’objectiu és aparcar en el mínim temps

possible i evitar donar voltes pel barri com un cavallet de fira. Una plaça d’aparcament privat a Gràcia costa de mitjana 120 euros al mes. Un tiquet trimes-tral per als residents de l’àrea verda -sense els descomptes per bon conductor que atorga

l’ajuntament- costa 12 euros. No tinc cap estudi d’opinió que ho demostri, però estic convençut que el gracienc està dispo-sat a pagar aquests 12 euros a canvi que se li garanteix una certa eficiència a l’hora de trobar aparcament. Fa temps ja ho vaig denunciar en aquesta mateixa columna: cal reconvertir les zones d’àrea blava, o com a mínim una part d’aquestes places, en zones d’aparcament reservades per als veïns. La creuada que des de l’ajuntament de Barcelona s’ha fet al vehicle privat en els darrers anys ha suposat millores evi-dents com un increment substancial dels carrers peatonals, però també ha fet pràcticament impossible aparcar en alguns barris a qualsevol hora del dia. El veí ha d’entendre que no pot aparcar sota casa, però l’ajuntament ha de repensar el mapa de l’àrea blava en benefici del resident. Per posar només un exem-ple, té sentit que el carrer Bailèn, a tots dos laterals, entre la Travessera de Gràcia i Còrsega, sigui només zona blava quan a les illes de la Vila les places d’àrea verda són comptades? En això de l’àrea verda, si em deixen decidir –ara que hem demos-trat que quan ens deixen decidim– prefereixo que m’estalviïn temps que diners.

En això de l’àrea verda prefereixo que m’estalviïn temps que no pas diners

tribunaAssemblea de Drets Socials de Gràcia

No perdem l’esperançaJ.l.

S’ha confirmat el que ja es va comentar en aquest mateix setmanari: el govern de CIU, amb el conseller de Sanitat i Salut Boi Ruiz al capdavant, vol desmantellar la Sanitat Pública catalana per privatit-zar-la a baix cost. S’acaben de complir els 100 dies de govern i a l’àmbit de la Sanitat s’estan fent retallades que afecten tant a les treballadores com a la qualitat del servei sanitari: retallades de fins el 30% en inversions, tancaments tempo-rals de quiròfans, reducció de llits, tancaments de serveis de diàlisi renal i serveis d’urgèn-cies, reducció de personal, disminució de salaris, allarga-ment de la jornada laboral...Quin és l’objectiu del conse-ller? Alleugerir el deute milio-nari de la sanitat privada-con-certada amb el Servei Català de la Salut? Obligar la població catalana a pagar-se una mútua privada amb l’excusa que la sanitat pública no funciona bé perquè els seus professionals pensen només amb el seu salari? Pressionar per tal que la part del pressupost públic destinada a la sanitat privada-concertada no disminueixi? O tot a la vegada? Del que no hi ha cap dubte és que aquestes mesures es presenten ara aprofitant la conjuntura actual de crisi a la que el capitalisme ens ha abocat i que patim els i les treballadores. Si el que volen és retallar despeses, hi ha moltes altres maneres de fer-ho: eliminant la derivació de diners públics (fins el 50% del pressupost) a la sanitat privada-concertada, reducció

de la despesa en medicaments a través d’una administració de genèrics d’eficàcia provada, revisió de la utilització d’altes tecnologies medicoquirúrgiques que graven el pressupost (robot Da Vinci, per exemple), revisió de l’índex de trasplantaments d’òrgans, etc. La Sanitat està tan indignada i les mobilitzacions de tots els

hospitals és tan gran que ha cre-at una profunda crisi al govern. El Dr. Vilardell, president del Col.

legi de metges de Catalunya i assessor d’Artur Mas ha cridat a un Pacte polític per tal de salvar la Sanitat Pública. Vilardell, antic assessor de la consellera de Sa-nitat, Marina Geli, que va recon-vertir l’Institut Català de la Salut en empresa (això sí, pública) al

2007 i que va advertir de la necessitat del ‘copagament’, ha rebutjat les retallades del sistema sanitari públic. Al bar-ri, unes de les mesures que vol imposar el conseller és el tan-cament del servei d’urgències de l’hospital de l’Esperança. A més, el Consorci Parc Salut vol imposar un ERE a les treballa-dores de l’hospital, a les quals ja se’ls hi ha aplicat la retallada salarial del govern de Zapatero (tot i no ser funcionàries).Per tal de plantar cara a aques-tes retallades, les treballadores de l’hospital s’han posat en contacte amb l’Assemblea Drets Socials de Gràcia i han buscat i trobat el recolzament dels veïns per tal de defensar la seva lluita i la dels usuaris de la sanitat. Aquesta solida-ritat s’està articulant a través d’iniciatives com la recollida de signatures o concentraci-ons com la de dimarts passat davant les portes de l’hospital, que es repetirà el dimarts 26 a partir de les 17 h.

Si volen retallar despeses que eliminin la derivació de diners públics a la privada

senyor rucGuillem Cifré

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

l’enquesta

l’independent no es fa responsable ni té per què Compartir les opinions expressades a la seCCió d’opinió d’aquest setmanari

l’independentde Gràcia

5

21 d’abril de 2011

PolíticaEl conseller d’EUiA demanda el govern per acomiadar-lo de forma improcedentL’entorn de Companyon, que era cap de Comunicació de l’Incasol, hi veu raons polítiques

el canvi de govern a la Generalitat ha culminat aquestes últimes setma-nes, en alguns casos, de forma traumàtica i de males maneres. És l’exemple del conseller del grup municipal d’ICV-eUiA, David Companyon, que acaba de presentar una demanda als jut-jats per acomiadament improcedent després que fos rellevat fulmi-nantment del seu lloc de treball com a cap de Comunicació de l’Incasol, on ha exercit en els úl-tims quatre anys en una etapa global de 26 anys a la Generalitat.

ALBERT BALANZÀ

Tot i que l’afectat no ha volgut fer declaracions a l’espera de l’evolució del cas als tribunals, fonts de l’assemblea de Gràcia d’Esquerra Unida i Alternativa han explicat que el relleu es va produir el passat 22 de març quan Companyon va rebre l’or­dre presencial d’un alt càrrec del govern de deixar estar tot el que estigués fent, aixecar les mans del teclat i abandonar el lloc de treball. En la intervenció, l’afec­tat també va veure bloquejat immediatament el seu compte de correu electrònic institucio­nal i la seva agenda de telèfons laboral. En una carta posterior, el govern hauria comunicat a Companyon el seu acomiada­ment per raons econòmiques. Les mateixes fonts d’EUiA con­sultades han vinculat, no obs­

èric lluent

en primer terme, dAvid compAnyon durAnt el ple d’octuBre pAssAt, tot Just després de lA vAGA GenerAl

tant això, l’acomiadament del conseller de districte a la par­ticipació activa de Companyon durant la vaga general del 29 de setembre i l’enfrontament que va mantenir en aquell moment amb dirigents de CiU.La demanda per acomiadament improcedent es va presentar ara fa dues setmanes als jutjats de Barcelona i, sigui quin sigui el resultat, els advocats de Com­panyon també estan pendents d’una possible readmissió de l’afectat al seu lloc en excedèn­cia a l’Agència de l’Habitatge, també depenent del departa­ment de Territori i Sostenibili­tat, que s’hauria de resoldre en un mes.

L’acomiadament de Compa­nyon no ha estat l’únic de persones vinculades directa o indirectament a ICV­EUiA que treballaven pel govern. Fonts de les dues formacions apunten que s’han quantificat ja una vintena de casos de per­sones que desenvolupen la seva feina com a tècnics i no com a alts càrrecs. De tota manera, aquesta dinàmica no és general

i hi ha hagut altres departa­ments, com el de Presidència, que ha conservat fins i tot càr­recs de confiança de l’anterior govern que també tenen una dimensió gracienca, com el del portaveu del grup municipal del PSC i conseller de Cultu­ra, Xavier Barberà, que segueix treballant, amb alguna respon­sabilitat diferent, a l’oficina del president.

Casos i actituds diferents per a afectats d’altres departaments

breus

A.B.

Barcelona Decideix, després de l’última jornada de recollida de vot en la consulta sobiranista del 10 d’abril, ha fet públics els resul­tats més destacats en alguns dels 73 barris de la ciutat i ha posat com a exemple de la més alta par­ticipació el nucli històric de Grà­cia. Al barri central del dis tricte, segons dades de la plataforma, el vot recollit va arribar al 50,18% del cens, que correspon als majors de 18 anys. En total, a la consulta, empesa a Gràcia sobretot per la celebració a mitjans de febrer de la marató de 24 hores de recolli­da de vot anticipat, es van recollir 18.031 vots, que sumats als 278 menors i de 808 immigrants, van donar com a resultat total 19.117 vots. Només el 10­A es van reco­llir 4.327 vots, que en la jornada de 24 hores van ser 6.354 i en el vot anticipat restant 8.436. Hi va haver un 92,4% de sí.

El nucli històric fa el 50% a la consulta

El debat electoral que els Caste­llers de la Vila de Gràcia organit­zen per les eleccions municipals, una de les cites centrals de la campanya a Gràcia, serà l’11 de maig al local del carrer Robí. Tot i que enacara s’estan ultimant els detalls, el debat estarà protago­nitzat per consellers de distructe de cada partit i tindrà un vessant participatiu a través de Twitter.

El debat electoral de Castellers serà l’11 de maig

A.B.

El candidat a les municipals del 22 de maig de CiU, Xavier Trias, va defensar­se bé diven­dres passat davant d’un auditori incòmode en la sessió del cicle Què m’expliques que coorganit­zen Ràdio Gràcia i el G­6 a la seu dels Lluïsos de Gràcia. Trias,

que va repassar alguns punts del seu programa poc coneguts com el lloguer d’habitatge social que costi un terç de la renda dels sol­licitants, es va mullar, a pregun­tes de membres de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia, a favor de cedir la gestió de l’Es­pai Jove La Fontana a entitats en lloc d’empreses. En una altra de

Gomà avala el tancament del Park Güell per l’excés de turistes

les xerrades dels candidats a les eleccions municipals del 22 de maig, la primera, de fet, abans que els toqui el torn després de Setmana Santa a Jordi Portabe­lla i a Alberto Fernández Díaz, el candidat d’ICV­EUiA, Ricard Gomà, va haver de defensar amb certa pedagogia el tanca­ment del Park Güell a partir de

Trias obre la porta a cedir la gestió de l’Espai Jove a entitats

cedidA

el cAndidAt de ciu A les eleccions municipAls, xAvier triAs

la proposta que es va originar al seu grup municipal. “Hem de protegir el parc de l’excés de tu­

ristes, però ha de seguir tenint un lliure accés per als veïns”, va apuntar.

de Gràcia

6

21 d’abril de 2011l’independent

SocietatGràcia registra 36 desnonaments al mes per impagaments d’hipoteca o de lloguerA Barcelona més de 16 famílies es van quedar sense casa cada dia el passat 2010

Amb una mitjana de més de 16 desnonaments per dia a Barcelona l’any passat, el ritme de per-sones que perden l’habi-tatge perquè no poden fer front als pagament de lloguer o de la hipoteca és frenètic. Gràcia, tot i no ser el districte que més en registra (el raval, l’eixample i Nou Barris encapçalen la llista), va fer només durant el mes de novembre de l’any passat un total de 36 desnonaments, segons el darrer informe de l’Ob-servatori DeSC.

SILVIA MANZANERA

Des de l’inici de la crisi econòmi­ca ara fa més de quatre anys, a tot Catalunya s’han dut a terme un total de 47.838 desnonaments, situant­se com la comunitat de l’estat espanyol més afectada. Més de la meitat d’aquestes exe­cucions s’han produït a Barcelona (28.419), la ciutat que concentra una mitjana diària més elevada, amb 16,6. Només durant el pas­sat mes de novembre se’n van fer un total de 350. La mitjana diària del Raval és de 27. A Gràcia n’hi va haver 36, per sota d’altres dis­trictes com ara l’Eixample, amb 54, o Nou Barris, amb 52. A Sar­rià­Sant Gervasi, per exemple, es van comptabilitzar 28. L’informe de l’Observatori DESC, basat en les dades del Tribunal Superior de Justícia, demostra que el número

lA poBresA A GràciA s’HA AGreuJAt AmB lA crisi

L’infrahabitatge és una de les cares més visibles de la crisi eco­nòmica. El conjunt del districte de Gràcia suma entre 400 i 500 persones en una situació relati­vament greu d’exclusió residen­cial (veure L’Independent num 358). Tot i que la imatge més visible s’hi dóna al Coll amb les darreres barraques, també a la

Vila i la Salut acumulen mini­pisos amb condicions precàries. Però el cas més extrem d’exclu­sió social en l’habitatge és el dels campaments. Fa unes setmanes, al número 25 del carrer Mas­sens s’ha ocupat el solar amb di­verses tendes. Fins el moment, els veïns no han denunciat cap incidència.

Un campament instal.laten un solar abandonat

de desnonaments per impaga­ment de lloguer a Barcelona s’ha doblat en l’últim any, sobretot en els districtes del centre, on es con­centra la població amb major risc d’exclusió social, com ara gent gran i immigrants. Si continua la tendència es preveu que el 2010 sumi un nou rècord superant les 18.000 execucions hipotecàries de tot 2009. Un altre cara de la crisi econòmica a la Vila són les demandes dels serveis socials. En 2008, la llei de la dependència i els ajuts econòmics van centrar les principals reclamacions a la Vila, segons la diagnosi realitzada pel Consell de Dones de Gràcia.

èric lluent

REDACCIó

El personal de l’Hospital de l’Es­perança seguirà amb les protes­tes els propers dies per evitar les retallades al centre, sense esperar la resposta definitiva de la Gene­ralitat al pla d’austeritat que va presentar fa unes setmanes la di­recció del Parc de Salut Mar. Els treballadors han denunciat el tan­cament d’una planta i dels quirò­fans de tarda així com la supressió

del personal que feia suplències. El passat dilluns 18 d’abril, el comitè d’empresa de l’hospital va voler presentar una proposta pròpia per evitar acomiadaments però, segons la Dolors, portaveu del personal de l’Esperança, el consell rector de l’empresa els va negar l’entrada. Tot i que CiU va assegurar fa uns dies que el pla de contenció de la despesa no comportaria el tancament de les urgències de nit –tal i com es va

Convoquen una mobilització el 26 d’abril a la plaça de la Vila

plantejar en un primer moment­, el personal del centre ja està pre­parant una nova mobilització que també compta amb el suport de l’Assemblea de Drets Socials de Gràcia i de diverses entitats i as­sociacions de veïns de la Vila. La convocatòria s’ha fixat pel proper dimarts 26 d’abril a partir de les 17 h davant de la seu del Distric­te, per tal de pressionar l’adminis­tració local el dia que se celebra el consell de Salut.

L’Esperança pressionarà també el Districte per evitar més retallades

Adéu a la històrica pista de tennis del Barenys. Les excavadores han entrat aquesta setmana a l’antiga pista de tennis del Club Esportiu Barenys i al recinte limítrof on des del 2007 l’Ajun­tament de Barcelona va precintar un grup de minipisos il·legals i han començat els treballs de neteja del solar on s’ubicarà la futura escola bressol Jaén.

A. B.

L’empresa de La Fontana ja fa pagarles entitats

XAVI TEDó

La Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG), que reclama l’autogestió de l’Espai Jove La Fontana, denuncia que la nova empresa que gestiona el casal ja ha començat a introduir algunes modificacions en el reglament d’ús del casal. La plataforma, que aplega una desena d’asso­ciacions juvenils, assenyala que l’empresa Iniciatives i Programes ja opera al casal i que els han deixat clar que a partir d’ara els reclamaran diners quan vulguin realitzar concerts. Ho van poder comprovar el passat divendres 15 d’abril amb el concert soli­dari amb Palestina. L’empresa els va demanar 300 euros per pagar els tècnics de so del concert, però els joves es van negar i el concert es va realitzar, com ha anat pas­sant fins ara, sense que haguessin d’abonar una quantitat de diners. Marc Vilalta, membre de la PE­JG, creu que “aquesta demanda per part de l’empresa respon al seu afany de privatitzar l’espai” i que “és un declaració clara de les seves intencions”. En qualse­vol cas, el jove adverteix que “si es converteix en una norma fixa serà motiu de conflicte perquè això no ho podem acceptar”. I és que fins ara els concerts i actes que se celebraven a La Fontana no suposaven cap cost per als jo­ves, fet que els servia per poder recaptar diners per a campanyes i accions solidàries i alhora auto­finançar­se.

[1]

L’hort urbà, de l’ús privat a la reflexió i creació artística

editorial

53abril2011

La contaminació atmosfèrica registra nous rècords

Aire perjudicial

Que l’aire que respirem està contaminat no és notícia. Però els nivells registrats a diferents estacions repartides per la ciutat a principis d’abril va posar de nou el tema a l’agenda d’actualitat. I novament Gràcia treia mala nota. El 8 d’abril, el dia que la Generalitat presentava l’informe anual sobre la

qualitat de l’aire, a Gal.la Placídia s’arribava als 187 micro-grams per metre cúbic de NO2 (diòxid de nitrògen, un gas tòxic i perjudicial per la salut). En un punt més verd, al parc de la Ciutadella, el màxim va ser de 96. La Unió Europea estableix el límit en 40.

Experimentem amb l’art posa en marxa el projecte L’hort i l’art

Sergi L.

La contaminació atmosfèrica no és problema de Gràcia. Evident-ment. Els nivells de gasos tòxics són semblants als de l’Eixample o a zones de Sarrià-Sant Gervasi. La mala qualitat de l’aire que respirem, malauradament, és un greu pro-blema que es viu a les ciutats i que a Barcelona resulta especialment greu degut al volum de trànsit i a la indústria. Malgrat que en 2010 el promig d’emissions de partícules i la concentració de diòxit de nitrò-gen (NO2) que prové dels vehicles es va establir en 55 micrograms per metre cúbic -la legislació europea el limita a 40-, els primers mesos d’enguany les xifres s’han agreujat i les alarmes han tornat a saltar. El pla de qualitat de l’aire que es va aprovar en 2007 i que contenia més de 70 mesures -entre elles la tan criticada limitació de veloci-tat- ha pogut corregir una mica la tendència però ni de bon tros ha solucionat el problema, també li fal-ta temps; a l’octubre les partícules en suspensió a Barcelona i l’àrea metropolitana havien baixat, però el NO2, el gas més preocupant des del punt de vista de la salut, con-tinuava molt per sobre dels límits raonables imposats per la Unió Europea, que ja ha fet diversos tocs d’atenció als governs locals. Les estratègies que ha d’impulsar l’ad-ministració passen, inevitablement, per restrigir l’ús del vehicle privat i potenciar el transport públic. En-cara que sigui una mesura antipo-pular, en un principi, s’ha de pensar en el benestar de la ciutadania. En l’actual i en la futura. És un tema massa important. I urgent.

[2] [el tema del mes]

més sostenible

La qualitat de l’aire a la Vila, lluny de complir els mínimsL’anticicló de principis del mes d’abril va tornar a po-sar en evidència els greus problemes de contaminació de la ciutat. I l’estacio de Gal.la Placídia va ser de nou el punt amb els registres de gasos contaminants més alts. La mitja de diòxid de nitrògen (NO2) el 8 d’abril va ser d’111 micrograms per metre cúbic, gairebé el triple del permès per la Unió Europea (40 micrograms per metre cúbic).

Silvia Manzanera

Sergi L.

El 8 d’abril van saltar totes les alarmes. Primer perquè s’havien disparat les xi-fres de gasos contaminants en la majoria d’estacions que mesuren la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona (situant Gràcia com a pitjor exemple) i perquè la Generalitat presentava el seu informe anual, que millorava alguns dels valors (sobre tot els referents a partícules en suspensió) però que encara queden lluny de complir els requisits de la legis-lació europea. La polució a la ciutat es disparava així a gairebé el doble del nivell habitual a més d’apropar-se a nivells d’emergència en zones amb un volum de trànsit més elevat, com és el cas de Gràcia. A més, els primers tres mesos de l’any, les dades tornaven a demostrar que la contaminació atmosfèrica és una problemàtica lluny de millorar. Segons l’informe de l’ICQA (Índex català de la

En clau gracienca, el tema de la contaminació atmosfèrica ha es-tat motiu de debat en els darrers consells de barri. Recentmen, membres de l’Associació de veïns de Travessera de Dalt han posat sobre de la taula aquest punt i han denunciat les conseqüències nefastes per als ciutadans de patir una concentració tan alta de po-lució, un argument que utilitzen per defensar una reforma d’aquest transitat carrer. Una de les mesu-res que el Districte ha posat en funcionament en els darrers anys ha estat el pla de mobilitat, per tal de limitar l’ús del cotxe, sobre tot a la Vila (i que no sempre ha comptat amb suport veïnal) i des de principis de 2011, el projecte compartir.org. Des de l’àrea de medi ambient del Districte es va apuntar que el car sharing era un nou pas que sumat a molts d’al-tres havien de contribuir a reduir l’emissió de gasos contaminants i a millorar la qualitat de l’aire. A finals d’any s’hauràn de tornar a revisar els registres de les estacions i a demanar comptes.

Les queixes veïnals

qualitat de l’aire), l’estació de Gràcia-Sant Gervasi es va situar el passat 8 d’abril a -6 (la qualitat màxima de l’aire es calcula sobre 100).El millor dia per respirar els aires graci-encs, segons aquesta taula que es pot consultar a la pàgina web de Medi Am-bient, va ser el 3 d’abril, amb un ICQA mitjà de 57. S’utilitzen per aquest càlcul els nivells d’emissió del monòxid de car-boni (CO), el diòxid de nitrogen (NO2), el diòxid de sofre (SO2), l’ozó (O3) i les partícules en suspensió (PM10). I no tots aquests gasos afecten de la mateixa ma-nera la salut de les persones. En les taules

d’aquest índex s’afegeix el contaminant que s’ha mesurat amb una concentració més alta. A l’abril a Gràcia va ser el diò-xid de nitrògen, un gas tòxic que agreuja problemes cardiorespiratoris, i que està causat pel trànsit. De fet, els vehicles són la principal font d’emissió de gasos contaminants, a més de la indústria. Els cotxes de motorització dièsel, tot i que emeten menys CO2 (el gas de l’efecte hivernacle) són més perjudicials per la salut. La Fiscalia de Catalunya investigarà la contaminació que el trànsit provoca a la ciutat de Barcelona i l’àrea metro-politana i ha demanat a la Generalitat

[La Travessera de Dalt aquest dimecres]

les dades de qualitat de l’aire del 2010 i les que ja hagin recollit d’aquest 2011. Per una altra banda, el passat 1 d’abril l’estació de Gràcia va enregistrar valors anòmals de diòxid de sofre a causa d’una avaria. Dies després es va instal.lar un equip de subtitució. Des de l’any 1997 en què es va instal.lar aquest punt a Gal.la Placídia, mai s’han sobrepassat els nivells permesos de SO2. És evident que Gràcia no és l’únic districte que registra aquests números. En d’altres zones de Barcelona, sobretot les zones altes amb més volum de vehicles, són les que presenten pitjors resultats. Però tampoc és que la situació sigui excel.lent en zones més verdes com el Parc de la Ciutadella. La pregunta és, quines mesures s’adoptaran per corregir aquesta tendència?

[3]

Un model més saludable i respectuós a l’UniversL’escola l’Univers ha posat en marxa un ‘petit’ projecte me-d i a m b i e n t a l q u e s’estructura en dos àmbits: “hàbits i ali-mentació”, i “el nostre entorn”, amb l’objec-tiu d’orientar el centre cap a un model d’es-cola més sostenible, i alhora saludable pels infants.

Ricard Campos

L’escola l’Univers és una esco-la de nova creació. Com és una escola que tot just comença ens possibilita poder orientar el nostre projecte des dels inicis. Incorporar-nos al pro-jecte Agenda 21 Escolar ens ajuda a anar definint accions i

Agenda 21 escolar

[Alumnes de l’Escola l’Univers menjant fruita durant l’esmorzar]

Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Al-fons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.

Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i fes-tius, tancat.

Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24 Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30. Tel: 93 218 30 97

Agenda 21 escolarNil i Fabra, 20, baixos. Tel: 93 237 47 43. http://www.bcn.es/agenda21/a21escolar

Mapa ecològic de recur-sos de Gràciawww.mapaecologic.net

Serveis d’interès

actuacions que orientin la nos-tra comunitat educativa cap el coneixement, manteniment i desenvolupament d’un món més sostenible.Us volem presentar aquí la intervenció del nostre treball, que s’estructura en dos àmbits fonamentals:

1. Hàbits i alimentació. Promoure un estil de vida saludable: volem aconseguir que els nostres nens i nenes esdevinguin alumnes amb uns bon hàbits alimentaris (amb una implicació d’alumnes, fa-mílies i mestres).En l’esmorzar, els nostres

alumnes mengen cada dia fruita a l’escola. Cada nen i nena porta un tovalló de roba i una carmanyola amb mitja peça de fruita tot dins d’una bosseta de roba. Contribuïm amb aquesta actuació a la no generació de residus en una activitat que és diària a l’escola.2. El nostre entorn.Aquest curs hem elaborat un pla d’acció centrat en l’hort i el jardí de l’escola. Les activitats que s’organitzen a l’hort i el jardí es plantegen en el treball de racons or-ganitzant una sèrie de grups

reduïts formats per alumnes de les classes de P3 i P4 con-juntament. D’aquesta manera també es pretén afavorir la relació entre tots els nens i nenes de l’escola.L’escola anirà ampliant pro-gressivament la seva oferta educativa fins a 6è de primà-ria i en aquest temps anirà implementant actuacions de compromís amb el medi am-bient que orientin la nostra escola cap a un model d’escola sostenible.

Escola L’Univers

[4] [per darrere]

“Hem volgut connectar la creació amb el barri i amb els horts urbans”

No havíeu treballat aquest binomi abans. Com sorgeix el projecte?No és un binomi molt estès, en canvi pai-satge i art sí, així com la relació entre l’art

A principis d’any l’associació Experimentem amb l’Art va arrencar el projecte L’hort i l’art que actualitza la relació històrica entre cultura i cultiu i ens posa sobre avís del dis-tanciament que han patit en la nostra vida quotidiana, tot i que el creixement d’horts urbans en els darrers anys a Gràcia els ha sorprès. Víctor Lobo, director d’Experimen-tem, valora el primer trimes-tre de la proposta i avança les properes activitats.

[Víctor Lobo, al pati d’EART amb l’hort vertical]

i el menjar. Per això el punt de partida era cp, des de la creació contemporània es planteja la barreja d’art i paisatge i com es connecta al barri i amb els horts urbans. El primer ha estat Vegetals suspesos, de l’artista-horticultora The Clorofilas.

Amb participació de la gent.Això és clau. L’artista va fer tot un pro-

Silvia Manzanera

cés d’investigació científica per crear un hort vertical. Es va fer una formació als assistents sobre horticultura. Va incloure una instal.lació de sons i llums i per últim, la recollida d’aliments i l’elaboració d’un dinar amb ells.

Quina és la següent proposta?Al maig iniciem l’hort comunitari amb

el centre Arapdis en un projecte social i terapèutic adreçat al col.lectiu de malalts mentals, que fem també en col.laboració amb el Pla Educatiu d’Entorn i l’Àrea de Medi Ambient del Districte. Es traca d’un projecte molt transversal. Ells apren-dran primer a cuidar de l’hort i després s’encarregaran de fer de monitors per a les escoles que visitin l’hort comunitari. Aquesta és la part d’integració.

Això conviurà amb l’exposició ‘Es-pantaocells urbans’.L’Albert Gusi farà un taller per a reflexi-onar i crear al voltant de l’imaginari dels espantaocells en un context urbà, també amb Arapdis i les escoles. Un dels objec-tius és el treball en xarxa amb diferents agents i col.lectius de la Vila.

I de cara a finals d’any el projecte més internacional.Re-farm the city, fer un hort a partir del reciclatge conjuntament amb els veïns i a diferents ciutats del món. Aquí també hi haurà sessions de treball, plantació, collita i acabarem amb un dinar, perquè volem establir la relació que hi ha entre l’hort i el mercat, així que hi haurà un artista i un cuiner.

Silvia Manzanera

Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia,

truca’ns i t’informarem: 692 601 261

de Gràcia

7

21 d’abril de 2011l’independent

l’independentde Gràcia

8

21 d’abril de 2011

CulturaEl Festigábal no es farà a plaça Rovira perquè una empresa ja fa el programa Inside Events, que ja gestiona altres serveis de Festa Major, tanca el nom de Dani Flaco

L’adéu de la plaça ro-vira del Festigábal, un dels festivals de més renom dels últims anys de la Festa Major, va cremant etapes després que s’hagi tancat l’acord entre la nova direcció de la comissió de festes de la plaça amb l’empresa Inside events, que ja treballa des de fa dies en la programació dels set dies al marge de les ne-gociacions obertes que hi ha entre l’Heliogábal i la Fundació Festa Major per trobar una altra ubicació als concerts.

ALBERT BALANZÀ

La direcció de l’Heliogábal, que justament en aquesta Festa Ma­jor 2011 té la intenció de cele­brar els cinc anys de programa­ció especial per festes amb el bo i millor que han programat, ja fa setmanes que van descartar la continuïtat a la plaça Rovira. Però el canvi radical de model de gestió de la programació que ha fet la comissió de festes de la plaça ha acabat de tancar la por­ta del tot i escurça les opcions a la ja apuntada de la plaça Joanic (vegeu L’Independent núm. 380) o altres escenaris més complexos de dinamitzar.Inside Events, empresa amb seu social al carrer Congost 25, viu aquests dies ja enfrascada del tot en l’organització integral de tots els serveis, la contractació i la programació dels dies de Festa Major, de manera que la comissió

ActuAció de pAscAl comelAde A plAçA rovirA l’Any pAssAt

Al debat obert sobre la ubica­ció del Festigábal s’hi ha afegit aquesta setmana l’inevitable anar i venir sobre les festes al­ternatives. La Comissió de Fes­tes Populars, qua l’any passat va tenir una edició de Festa Major agitada amb la intervenció po­licial contra l’homenatge als presos, es va reunir dimarts per començar a analitzar les possi­bilitats d’aquest any. Fonts de

la CFP han apuntat a aquest setmanari que, si bé com cada any hi ha l’esperit de retorn a la històrica ubicació de la plaça del Diamant, l’organització de les festes alternatives tenen coll avall que el més fàcil enguany és consolidar per tercera vega­da consecutiva la celebració a la plaça del Raspall. A principis de maig la CFP es reunirà amb el Districte.

Les festes alternatives obren el debat anual de la ubicació

de festes tindrà una implicació menys directa en aquests detalls que en els anys anteriors. Fonts de l’empresa de management Les Nits de l’Art ja han confirmat la contractació per part d’Inside Events del cantautor de l’Hospi­talet Dani Flaco, que actuarà a la plaça Rovira en una data encara per determinar. En tot cas, la negociació entre la Fundació Festa Major i els orga­nitzadors del Festigábal continua oberta, però aquesta setmana el president de l’entitat, Ricard Estruch, s’ha refermat en el sen­tit de no canviar la dinàmica de festa familiar i només ha obert la porta a trobar un espai tancat per als concerts del Festigábal.

cedidA

breus

La Galeria Paspartú convoca per quart any consecutiu “als artistes compromesos, veïns i comerciants del barri de Grà­cia” en un projecte global per portar l’art al carrer, convertint l’espai públic en un espai artís­tic multidisciplinar. L’associació cultural del carrer Verdi vol in­cidir, amb aquesta intervenció intercultural i multisdisciplinar, en la cultura artística, valorant l’art des d’una vessant social. Les activitats de L’Art amb Grà­cia estan pensades per a què hi participin els artistes professio­nals i especialment el col·lectiu d’artistes novells. La galeria gra­cienca ja ha publicat les bases de la convocatòria d’aquesta jorna­da, que se celebrarà al llarg del proper 28 de maig.

L’Art amb Gràcia arriba a la quarta edició

Del 25 d’abril a l’1 de maig se celebrarà la Setmana de la Dansa a la Vila, en comme­moració del Dia Internacional de la Dansa. Un any més, les escoles i espais de dansa han preparat un programa ple d’ac­tivitats. El primer dia la pro­gramació arrenca amb un ball de swing com a cloenda de la 14 edició del Festival Interna­cional de Swing de Barcelona a la plaça de la Virreina. Durant tota la setmana hi haurà portes obertes a diferents centres, es­coles i companyies de dansa del districte. I el darrer dia, entre d’altres, a la plaça del Diamant la companyia de Jordi Cortés, Alta Realitat, farà una exhibi­ció de Dansa integrada.

La dansa omple de nou les places durant vuit dies

la cartelleraCINeMeS

BOSqUe MULTICINeMeS. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Águila Roja. Dj 21, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. Dv, ds i dg, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. Dl, dm, dc i dj, 16.05, 19.05 i 22.05.• Hop. Dj 20, 16.05 i 18.05. La resta, 16.05 i 18.05. • Nada que declarar. Dj 21, 20.05, 22.15 i 00.40. Dv, ds i dg, 20.05, 22.15 i 00.40. Dl, dm, dc i dj, 20.05 i 22.15.• Código fuente. Dj 21, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.45. Dv, ds i dg, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.45. Dl, dm, dc i dj, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.• Winnie The Pooh. Dj 21, 16.00, 18.00 i 20.00. La resta, 16.00, 18.00 i 20.00.• Una dulce mentira. Dj 21, 22.00 i 00.40. Dv, ds i dg, 22.00 i 00.40. Dl, dm, dc i dj, 22.00.

• Sin límites. Dj 21, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. Dv, ds i dg, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. Dl, dm, dc i dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Caperucita roja, ¿a quién tienes miedo? Dj 21, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. Dv, ds i dg, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. Dl, dm, dc i dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Perdona pero quiero casarme contigo. Dj 21, 16.05, 18.10, 20.15, 22.25 i 00.40. Dv, ds i dg, 16.05, 18.10, 20.15, 22.25 i 00.40. Dl, dm, dc i dj, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.25. • Scream 4. Dj 21. 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. Dv, ds i dg, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. Dl, dm, dc i dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Rio 3D. Dj 21, 16.10, 18.15 i 20.20. La resta, 16.10, 18.15 i 20.20.• Sin compromiso. Dj 21, 22.25 i 00.45. Dv, ds i dg, 22.25 i 00.45. Dl, dm, dc i dj, 22.25.

CINeMeS GIrONA. Girona, 175• No mires atrás. Fins dl 25, 18.55,

20.40 i 22.30. Dm, 17.30. Dc i dj, 17.30, 20.30 i 22.20.

• Enredados. Dj 21, 17.00. De dv 22 a dl 25, 16.45.

• El barbero de Sevilla en directe des del Teatro Regio. Dm, 26, 20.00.

• Colom i la casa reial catalana. Dj 21, i del 26 al 28, 17.00 i 18.30.

• Herois. De dv 22 a dl 25, 16.30.• Upload. Dj 28, 20.30.• Morente. Fins dj 28, 22.15.• Guest. Fins dc 27, 19.45.• La nit que va morir l’Elvis. Dm 26,

22.00.• El amor y otras cosas imposibles.

Dj 21, dc 27 i dj 28, 17.15, 19.30 i 22.00. Dm 26, 17.15 i 19.30. De dv 22 a dl 25, 16.15, 18.15, 20.15 i 22.15.

LAUreN GràCIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: Águila Roja. 16.30, 19.20,

22.10.

• Sala 2: ¿Para qué sirve un oso? Dj, dv, ds, dg i dl, 22.15. Dm, dc i dj, 18.15, 20.15 i 22.15. Rio. Dm, dc i dj, 16.15. Dc, dj, dv, ds, dg i dl, 16.15, 18.15 i 20.15.

• Sala 3: Nada que declarar. Dc, dj, dv, ds, dg i dl, 22.20. Dm, dc i dj, 18.20, 20.20 i 22.20. Hop. Dc, dj, dv, ds, dg i dl, 16.20, 18.20, 20.20. Dm, dc i dj, 16.20.

• Sala 4: Código fuente. Dc, dj, dv, ds, dg i dl, 20.30 i 22.30. Dm, dc i dj, 18.30, 20.30 i 22.30. Winnie The Pooh. Dm, dc i dj, 16.30. Dc, dj, dv, ds, dg i dl, 16.30 i 18.30.

VerDI. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Código fuente. 16.00,

18.00, 20.15 i 22.30.• Sala 2: En un mundo mejor. 15.45,

18.00, 20.15 i 22.30.• Sala 3: Cartas a Dios. 15.50,

18.00, 20.15 i 22.30.• Sala 4: Una dulce mentira. 15.50,

18.00, 20.15 i 22.30.

• Sala 5: La mujer con la nariz ro-ta. 16.00, 18.00, 20.15 i 22.30.

VerDI PArk. Torrijos, 49. • Sala A: La vida de los peces. 15.45,

17.25 ,19.10 i 20.50. Mademoiselle Chambon. 22.30.

• Sala B: Happy thank you mo-re please. 16.00, 18.00, 20.15 i 22.30.

• Sala C: Inside job. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.

• Sala D: Chico & Rita. 16.00, 18.00, 20.15 i 22.30.

TeATreS

ALMerIA TeATre. Sant Lluís, 64 • Dues dones que ballen. (Fins el

24/04)• Caín & Caín. (Del 28/04 al 08/05)

SALA BeCkeTT. Ca Alegre de Dalt, 55, bis.

• El petit Eiolf, de Henrik Ibsen.

l’independentde Gràcia

9

21 d’abril de 2011

recomanem

Concert de Le Petit ramon experimenta 3. El trio més inexplicable de Barcelona, com el defineix Bankrobber, pre-senta nou disc, el cinquè, Brou, a la venda a partir de Sant Jordi, tot i que aquests dies ja és possible descarregar el primer senzill, Autorretrat a les 3. Ramon Faura (guitarra i veu), Elvis JV (cello) i Xavi Tasies (nouvelle percuisine) por-ten de nou el seu folk psiquedèlic al local gracienc de Ra-món i Cajal en un doble concert.

Dj 28 i dv 29 d’abrilHeliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

i usuaris dels parcs.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps), a les 19.30 h

Projecció cinema: Salvajes.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190-19), a les 19.30 h

Lliurament de premis 8è concurs literari Vila de Gràcia, modalitats de con-tes, poesia i textos teatrals. Amb l’actuació del grup De Cop i Volta i la col.laboració del grup de teatre de l’asso-ciació gracienca.El Centre (Ros de Olano, 9) a les 20 h

Concert: Leomode.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Concert: Arecio Smith + Guillem Arnedo + A. Zara-goza.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dc 27 d’abrilConcert: Yuma & Project.Cerveseria de l’Or (De l’Or, 19), a les 20.30 h

Jam session: Groove Stati-on.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Free jazz: Bronislaw Sza-lanski Quartet.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

eXPOSICIONS

Fins el 21 d’abrilExposició: De col.lecció. D’Antoni Cla vé, Ràfols Ca-samada, Modest Cuixart, Jo-sep Guinovart, Picasso, Plen-sa, Gerardo Rueda, Manolo Millares i Manuel Viola.Sala d’art Atelier (Pl. Rovira i Trias, 9)

Fins el 28 d’abrilMostra d’originals d’Alba Marina Rivera. Responsa-ble de fer el cartell de la 4a Trobada d’il.lustradors.Consell Municipal del Districte de Gràcia (Pl. Vila, 2).

Fins el 30 d’abrilExposició fotogràfica col.

lec tiva: Crossing Boxes, a càrrec de Valerie Boned, Montse Campins, Sandra Mondon i Mercè Planella.Galeria H2O (Verdi, 152)

Exposició: Les Floracions espontànies del Parc de la Creueta del Coll. Aquest recull de fotografies pretén fer un recorregut a través de les floracions que mes a mes, guarneixen aquest tu-ró, com una mostra de la bi-odiversitat natural del nos-tre entorn més proper.Centre Cívic El Coll-La Brugue-ra (Aldea, 15)

Fins el 5 de maigExposició: Una mirada al Níger, a càrrec de la Fun-dació Campaner. Recorre-gut per un dels racons més pobres del món, Níger, i en concret la regió de Diffa, per conèixer els seus cos-tums, la seva vida quotidi-ana, la manca d’alimenta-ció i higiene que pateixen i que provoquen el Noma, una malaltia que la funda-ció està combatent amb un treball preventiu. La Sedeta (Sícilia, 321)

Fins el 10 de maigExposició: Jacinto Moros. Escultura i gravat espaial.Victor Lope Arte Contemporá-neo (Tres Senyores, 40)

INFANTILS

Dv 22 d’abrilEspectacle familiar: El re-torn de Sant Jordi, d’Ol-ga Blanco i Jordi Solé, de la Companyia White & Di.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 17 h

Nit de monòlegs.El col.leccinista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Dj 28 d’abrilPresentació del llibre Ra-mon Perera, l’home dels refugis, a càrrec de Mont-serrat Armengou.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps), a les 19 h

Tertúlia del Taller d’Histò-ria: Sant Joan de Dalt, un passeig privilegiat, a càr-rec de l’arquitecte Antoni González Moreno-Navarro.Fundació Festa Major de Grà-cia (Igualada, 10), a les 20 h

Teatre: Cain & Cain. Diri-git i interpretat per Eduard Fernández i Pep Ramis, en una peça sobre la dualitat. Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

Concert: Planeta LemCerveseria de l’Or (De l’Or, 19), a les 20.30 h

Jazz jam session.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Concert: El Tumbao de Juana.Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h

Concert: Os Ovos.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

cedidA

Concert: Pedro Chillón.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Darlly Maia.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

Ds 23 de d’abrilTaller d’Història de Grà-cia: venda de llibres i visites guiades al refugi antiaeri de la Plaça del Diamant (inscrip-cions al mateix lloc o al tlf del Taller: 93 219 61 34).Plaça del Diamant, des de les 10 fins les 22 h

4rt Trobada d’il.lustra-dors al carrer. Un nodrit grup d’il.lustradors expo-saran alguns originals pu-blicats i signaran les seves obres a qui ho desitgi. Ven-da d’acurada selecció de lli-bres il.lustrats.Pla de Nicolás Salmeron (Gran de Gràcia, 3), d’11 a 14 h i de 17 a 21 h

Teatre: 88 infinits.Ruqueria Querubí (Perla, 10), a les 21 h

Concert: Caazy Bells.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Minimal 21.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

Dg 24 d’abrilFunk Soul Jam session.Continental Bar (Providència, 30), a les 19.30 h

Jam session de jazz: Oriol Fontclara Trio.Cerveseria de l’Or (De l’Or, 19), a les 20.30 h

Jazz sessiom: Alma Afrobe-at Quinteto.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 21 h

Trimestres de poesia: Feol.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Es Catarres.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Dll 25 d’abrilConcert: Dinatatak.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Dm 26 d’abrilAula d’ecologia: xerrada a càrrec d’Enric Pol, doctor en psicologia social, Nous usos

Dc 26 d’abrilConte-taller: Vols que t’ex-pliqui un llibre? a càrrec d’Elisenda Llançana. De 6 me-sos a 3 anys. Explicació d’una tria de contes de manera que els infants se sentin atrets tant per la paraula com per les pàgines del llibre. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 11 h

Contes a la mà, a càrrec de Gina Clotet. De 2 a 4 anys. Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 17 h

Dc 26 d’abrilTitelles: El pinzell màgic, a càrrec de Gina Clotet. A partir de 4 anys.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 18 h

ACTeS

Dj 21 d’abrilXerrada sobre els volun-tariats a l’estranger de te-màtiques molt diverses: pro-jectes artístics, socials, me-diambientals... per conèixer un altre país des de dins, fer lligams internacionals, prac-ticar llengües...Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190-192) a les 19 h.

Inauguració de la mostra Cross. Dotze artistes, on-ze residents a la ciutat de Barcelona i un d’Anglaterra.Galeria Untitled BCN (Topazi, 14), a les 20 h

Concert: Planeta Lem.Cerveseria de l’Or (De l’Or, 19), a les 20.30 h

Concert: Summer Recreati-on Camp + Espanya + Lar-ry Gus.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Claudio Cesar + La Yunta Rioplatense.La cova de les cultures (Àngel, 12), a les 22 h

Concert: Aleppo Pine.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Dv 22 d’abril Concert: Jenny and The Mexicats.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 20 h

Concert: Las Cecilias.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

de Gràcia

10

21 d’abril de 2011l’independent

EsportsEl CN Catalunya garanteix la salvació a la Divisió d’Honor per al proper anyEls graciencs perden però les derrotes dels seus rivals fan que ja estiguin salvats

Les derrotes del Medi-terrani i del Martiànez aquesta darrera jornada fan que l’equip graci-enc estigui salvat ma-temàticament i no hagi de disputar la temuda promoció de descens. en una gran segona volta, el Catalunya ha capgirat la dinámica negativa i ha encadenat un seguit de victòries que li permetrà seguir a la Divisió d’Ho-nor una temporada més.

XAVI TEDó

Tot i la derrota a casa contra el Canoe per 8 a 9, l’equip de la Vila ha aconseguit mantenir la catego­ria en el seu retorn a la màxima competició estatal a falta d’una jornada per acabar el campionat. Les ensopegades del Martiànez contra el Navarra per 7 a 9 i del Mediterrani a la piscina del Ter­rassa per 17 a 12 aquesta darre­ra jornada faran que aquests dos equips es juguin evitar la promo­ció de descens a l’últim partit de lliga. El Catalunya té un coixí de tres punts respecte l’equip de Sants que en cas d’empat l’hagués perjudicat perquè té el goal avera-ge en contra, però els quatre que li treu als tinerfenys fa que tingui la salvació assegurada. El tècnic, Jose Montero, no amaga la seva satisfacció per la permanència i ho atribueix al fet que “hem fet una segona volta molt bona re­muntant posicions i aconseguint els resultats que esperàvem”. Que l’equip de la Vila s’hagi passat mig campionat a l’avantpenúltima po­

è.l.

imAtGe del primer pArtit de lliGA del cn cAtAlunyA

Tot i que s’havia especulat so­bre la possibilitat que el CN Catalunya jugués a partir de l’any vinent a la nova piscina olímpica de la Unió Esportiva Horta, les directives dels dos clubs no han arribat a un acord i l’equip gracienc seguirà jugant a la piscines Sant Jordi com ha fet a les darreres temporades perquè no disposa d’una pis­

cina reglamentària. Un recinte on molts dies no poden entre­nar­se perquè els socis hi fan activitats, cosa que els obliga a fer­ho a piscines d’altres equips quan les tenen lliures. El tras­llat a Horta era ben vist pel club perquè no és massa lluny i els serviria per entrenar i jugar al mateix lloc sense haver de desplaçar­se constantment.

El club seguirà utilitzant per ara les piscines Sant Jordi

sició és, a parer seu, conseqüència del calendari perquè “a la primera volta vam jugar molts partits a fo­ra i necessitàvem rodatge perquè l’equip quadrés”. Montero deixa clar que està satisfet amb el rendi­ment dels seus jugadors perquè es tracta de “gent molt jove i l’objec­tiu era mantenir la categoria”. De cara a l’any vinent, revel.la que “mantindrem el mateix bloc amb algun petit retoc per mantenir el nivell”. Sí que s’haurà de buscar un substitut al veterà Jose Maria Abarca, que enguany es retira. Montero remarca que “econòmi­cament no podrem fitxar jugadors de renom, però tenim jugadors molt joves que podran fer coses importants en el futur”.

Els Lluïsos busquen assegurar-se la segona plaça

XAVI TEDó

Amb la promoció d’ascens ja assegurada, els Lluïsos afronten les dues últimes jornades de lli­ga amb l’objectiu d’acabar se­gons de grup i així tenir el factor camp a favor. L’equip gracienc, que ha debutat aquest any a la Copa Catalunya, va desaprofitar l’oportunitat d’aconseguir ma­temàticament la segona plaça aquesta darrera jornada patint una abultada derrota contra el tercer classificat, l’AEC Co­llblanc­Torrassa A per 64 a 43 en un dels pitjors partits de la temporada. Tot i així, els Lluï­sos encara depenen d’ells ma­teixos perquè tenen una victòria de marge i teòricament els dos rivals amb els quals s’ha d’en­frontar en aquest tram final de la Copa Catalunya són assequibles. Aquest cap de setmana s’enfron­ten a casa a l’AESC­Ramon Llull A, novè classificat i que ja no es juga res, i a la darrera jornada amb el CN Terrassa A, que ja ha baixat de categoria. Si els Lluïsos són capaços de guanyar aquests dos partits, el Collblanc no li podrà arrabassar el segon lloc fa­ci el que faci. A més, l’equip de l’Hospitalet rep el Viladecans a la darrera jornada, que ocupa la cinquena posició empatat a vic­tòries amb l’Igualada, que ara ju­garia la promoció , i necessita sí o sí guanyar els dos partits que li resten per superar el conjunt de l’Anoia. El rival dels Lluïsos en la promoció d’ascens serà amb tota probabilitat el Santa Coloma.

resultats i classificacionsFutbol

tercera divisió, grup 5

propera jornada (35a)Balaguer - Europaresultat 34a jornadaEuropa - LLagostera 2 - 2

classificació punts1. Llagostera .............................................642. Reus .......................................................593. Montañesa ...........................................594. Pobla de Mafumet ..............................585. Manlleu ..................................................556. Europa ...................................................547. Espanyol B .............................................528. Cornellà ................................................529. Prat .........................................................5110. Vilafranca ..............................................4711. Terrassa .................................................45...19. Ascó ........................................................2520. Premià ....................................................23

bàsquet

copa cataluNYa masculí, grup 1

propera jornada (29a)Lluïsos de Gràcia - AESC-Ramon Llull A resultats 28a jornadaAEC Collblanc - Lluïsos de Gràcia 64-43

classificació p.g. p.p.1. Sitges ............................................ 24 42. Lluïsos de Gràcia ........................ 22 63. Collblanc ...................................... 21 74. Igualada ....................................... 19 95. Viladecans ................................... 19 96. Hospitalet ..................................... 14 147. Grup Barna A ............................... 13 15 8. Tàrrega ......................................... 13 159. AESC-Ramon Llull ....................... 12 1610. El Vendrell .................................... 12 1611. Reus .............................................. 11 17...15. Prat .................................................9 1916. Terrassa ..........................................5 23

lliga NacioNal juveNil, grup 7

resultat 30a jornadaEuropa - Barça B Ajornat

classificació punts1. Barcelona B ..........................................75...4. Europa ...................................................47...18. Castelldefels .........................................24

1a estatal FemeNiNa, grup 3

resultat 26a jornadaVic - Europa 1 - 2

classificació punts1. Espanyol B ............................................63...7. Europa ...................................................38...14. PB La Roca .............................................. 8

de Gràcia

11

21 d’abril de 2011l’independent

Activitat econòmicareportatgeXavi Tedó

Establiments que es fan d’orDe les 7 que hi havia a Gràcia fa tres anys, ara n’hi ha 40

La crisi econòmica ha fet aflorar centenars de botigues que es dediquen a la compra d’or. Només a Barcelona n’hi ha més de 400 i a Gràcia de les set que hi havia fa tres anys s’ha passat a més de qua-ranta. Parlem amb el propietari de la primera botiga de Catalunya que gestiona la compra d’aquest mineral preci-ós i que assegura que no compren crisi perquè tenen una clientela fidel des de fa anys.

En Joan, que actualment té tres botigues a la ciutat de Barcelo­na, una d’elles al carrer Gran, explica que la primera botiga d’aquest tipus la va muntar el seu pare al carrer Calvet l’any

xAvi tedó

lA BotiGA de comprA d’or Al cArrer GrAn

no especifica. La taxació és gra­tuïta i el pagament es realitza a l’instant i en metàl·lic, la qual cosa fa més llaminera la venda.

La discreció és total. Cal trucar a un timbre abans d’entrar i la porta està tintada per resguar­dar la privacitat del client.

1970 i posteriorment en va posar una altra al carrer Pelai i més tard una de nova a Mataró. Després d’uns anys en declivi, aquests comerços han revifat amb la crisi econòmica. No­més cal passejar pels carrers de Barcelona o de Gràcia per com­provar­ho. Reconeix que “ara la gent es ven més coses que fa uns anys”, però assegura que “els que estan desesperats perquè han de fer front a un pagament són una minoria”. “El client no sempre té aquest perfil” senten­cia. De fet, en Joan explica que “tenim un públic molt fidel que fa anys que ens visita i que repe­teix i que acut a nosaltres per­què es vol vendre l’anell de casat perquè s’ha separat o alguna joia perquè ha passat de moda”. La clientela abraça totes les edats i condicions socials. “Venen joves i avis i gent amb un poder ad­

quisitiu alt i gent més humil”. En aquesta com a la resta de botigues del ram compren mo­nedes, llingots, joies o rellotges. “També hi ha gent que ens ha venut ulleres que contenien or” assenyala. Tot i l’eclosió d’esta­bliments que compren or, en Jo­an deixa clar que “moltes acaben tancant perquè cal ser professi­onal”. Algunes de les que tan­quen se les queda la seva família per ampliar el negoci. En aquest sentit, la clau de l’èxit de la se­va cadena, Comprem Or, és que “paguem més, sempre donem el màxim en funció de com es cotitzi l’or a la borsa” i “oferim bonificacions si la venda és su­perior a 20, 50 o 100 grams”. També hi ha l’opció de recupe­rar allò que s’ha venut en els tres següents mesos pagant el que se li va abonar quan ho va vendre i uns interessos que el botiguer

de Gràcia

12

21 d’abril de 2011l’independent Viure Gràcia

la torratxa

No coneixem el Sant Jordi

Aquest és un Sant Jordi es-trany. Per primera vegada en molts anys no treballo. La meva condició de perio-dista m’obligava a estar al peu del canó.Però aquest any no i vull viure bé aqueta diada, sense presses, sense obli-gacions, sense celebraci-ons institucionals encar-carades. I ho faré fora de Barcelona. Em ve de gust passejar amb els meus per una altra ciutat, comprar les roses i els llibres que ens agradin. És la diada de l’any que més m’agrada, el dia dels enamorats cata-lans, un dia per celebrar una victòria, la del cavaller que mata el drac i salva la princesa. Acostumats a celebrar der-rotes, Sant Jordi és el dia de la victòria, de la victòria de la llengua, de la cultura, d’un país viu, que s’estima a si mateix i que és capaç d’estimar els altres.És la diada d’un país normal. Per això és molt important que no sigui festiu. Només ha de ser festiu quan siguem un país normal, quan hàgim matat el drac que encara ens amenaça l’existència. Mentrestant, continuarem treballant, comprant roses, escrivint llibres, fent el re-lat d’un poble en construc-ció. Que es construeix amb treball i esforç, però també amb alegria i estimació. Tenim princeses, però encara no coneixem el Sant Jordi.Paciència. Bona diada!

Pere Martí

Arc i Trau

Divendres. El Miquel es fot dins la llibreria de viatges de Travessera. Em pensava que anàvem a berenar. Contrariat, el perdo de vista i fent un cop de cap sec i indiependentíssim me’n vaig a París amb tren. Porto una truita de patates a la bossa, adquireixo unes cro­quetes de rostit al forn d’abans d’arribar a Bailèn i observo que dins un túper hi tinc 37 rotllets de Philadelp­hia envoltats de salmó mari­nat del Gour­met del Corte Inglés que han sobrat de l’ape­ritiu del dinar que la meva mare ens ha prepa­rat amb un gest d’una tendresa i una exactitut inolvidables. Em trobo amb l’M a la bode­ga de Joanic. Ens hi trobem al Miguel del Bar Suec (ja sabeu, Tres Senyores amb Torrent d’en Vidalet) fent la comanda, li expliquem que anem a Pa­rís amb tren i fa “oh!” i quan

Aquesta setmana la ruta comença a Guia, a Travessera de Gràcia. Entre llibres de viatges es planeja una escapada a París en tren i una altra a Kiev. Aquí els bars soterranis sempre són bons. I sempre són a sota terra. A Gràcia, anem a algunes bodegues per provisions. El camí és prou llarg.

Era hora de berenar. Al barri de Podil, el més vell de Kíev, la llum del sol rasava les faça­nes malmeses. O sigui, totes. Això quan no el tapaven els núvols, és clar. O la pluja. O la neu. O tot al­hora. Feia mas­sa fred per ser la primera set­mana d’abril. De fet, ja era el segon diumenge del mes. I era hora de berenar. Vam entrar a un dels pocs llocs de Kíev que mantenen els preus i l’aspecte de quan les co­ses eren d’una altra manera. De quan els centres de les ciutats euro­pees no eren tots igual d’ab­surds. Igual de cars. Igual de falsos. De quan no eren tots iguals. La barra estava plena de peixos secs: aquí la moixa­ma te la peles tu. Em van de­

Miquel Cabal Guarro i Artur Estrada

nombrem la paraula “croqueta” sembla perdre el nord posant­se aquella mà gegant allà a dalt al front i fa un gran “ooooooooo­ohhhhhh!” que l’obliga a tancar els ulls per poder imaginar­ ho tot millor. Comprem una ampo­lla de Montsant per arrodonir el sopar­ pic­nic­festival del cama­rot. Recordo haver estat a l’Esta­ció de França durant algún BAM superpoblat i incomprensible.

Aquesta vegada em sembla en­dreçada i lògica i per nosaltres sols. El Manolo diu que vindrà a baixar les lli­teres cap a les

22.30. A les 22 només hem dei­xat un quart de truita per demà esmorzar, clar. Anem cap al bar i ens trobem el Miguel radera el taulell ensenyant­nos totes les dents i dos gin­tònics sobre uns tovallons de paper. Quan faig el primer glop veig que en el meu hi posa: “En Miquel és camí de Crimea. Tot va bé”.

manar la cervesa de la casa: mixty­mixtyde rossa i torra­da en dos nivells. L’amo es va estar una bona estona ser­vint­la. Quan n’hi van dema­

nar tres més, va dir que no. ¿Per què? Doncs perquè es triga massa i amb aquesta ja n’he que­dat ben fart.

Com que era el nou, l’honor va ser per a mi. Després vam córrer al PlanB: un soterra­ni. Els bars soterranis sempre

són bons. I sempre són a sota terra. Amb quatre cerveses re­galaven uns bastonets de pa negre gra­

tinats amb formatge. Ara no­més érem tres. Però vam fer tres rondes de quatre gerres. Aquestes actituds són les que acosten les persones.

el viAtGe començA A lA lliBreriA GuiA, A trAvesserA

èric lluent

Fent la comanda al Bar Suec expliquem

que anem a París amb tren i fan “oh!”

De quan els centres de les ciutats

europees no eren tots iguals d’absurds

Vam entrar a un dels pocs llocs de Kíev que mantenen els preus i

l’aspecte d’abans

gràcia indiependent