superpoblació
TRANSCRIPT
SUPERPOBLACIÓ, MITE O PROBLEMA?
CFA Mare de Déu de Montserrat
L’explosió demogràfica
Al segle XX va tenir lloc el que s’anomena una explosió demogràfica. Al llarga del segle, la població mundial es va quadruplicar, i va passar de 1.700 milions a 7.000 milions de persones el 2011. Els factors clau d’aquest creixement han estat la disminució de la mortalitat i l’augment de l’esperança de vida. Actualment, la població continua creixent a un ritme d’uns 80 milions de persones l’any.
Les tendències demogràfiques actuals
Els estudis sobre l’evolució de la població mundial
indiquen que:
■ La natalitat és cada vegada més baixa.
■ La fecunditat s’ha reduït.
■ La mortalitat s’ha reduït a tot el món.
■ L’esperança de vida és més gran.
Polítiques demogràfiques
Des de mitjan segle XX s’ha pres consciència que si
la població segueix creixent al mateix ritme, hi haurà
un problema de superpoblació.
Polítiques demogràfiques
Les polítiques natalistes
Molts països desenvolupats han adoptat polítiques
natalistes per fomentar la natalitat. Aquestes
polítiques són habituals a molts països d’Europa,
aquests països tenen lleis que permeten baixes de
maternitat llargues, excedències professionals, ajuts
econòmics, llars d’infants gratuïtes, etc., per
fomentar que les famílies tinguin més fills.
Polítiques demogràfiques
Les polítiques antinatalistes
En canvi, alguns països en vies de desenvolupament
apliquen polítiques antinatalistes per frenar la natalitat.
Aquestes polítiques solen incloure la planificació
familiar amb la divulgació dels mètodes anticonceptius.
Aquestes polítiques han resultat molt dures per a la
població i, si bé han aconseguit els objectius , han
tingut greus conseqüències socials (naixement d’infants
d’amagat, l’assassinat, l’abandonament de nenes
perquè els pares preferien tenir un nen...).
Polítiques demogràfiques
Un món cada cop més envellit
Les societats envelleixen, sobretot, com a
conseqüència de la disminució de la taxa de
fecunditat i l’augment de l’esperança de vida.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut
(OMS), entre 2000 i 2050 la població més gran de
60 anys es duplicarà a tot el món i passarà de l’11%
al 22%.
Polítiques demogràfiques
Polítiques demogràfiques
Un món cada cop més envellit
L’envelliment de la població provoca uns reptes que els països afectats han d’afrontar:
■ En alguns països no es produirà relleu generacional i la població començarà a disminuir progressivament.
■ Canviarà l’estructura familiar i predominaran les llars sense fills.
■ Augment de les despeses estatals. Els governs hauran de destinar un pressupost més alt per cobrir la despesa sanitària, atenció a persones grans, pensions...
■Disminució dels ingressos estatals perquè minvarà la població treballadora.
La metàfora del lavabo - Isaac Asimov-
Si dues persones viuen en un pis i hi ha dos lavabos, cadascú té llibertat per utilitzar-lo tant com vulgui i poder estar-s’hi tot el temps que desitgi per fer-hi el que vulgui. Tothom creu en el dret a lavabo i en la llibertat a usar-lo quan li vingui de gust. Ningú hi està en contra i, fins i tot, és un dret que hauria d’estar a la constitució.
La metàfora del lavabo - Isaac Asimov-
Però si hi ha vint-i-dues persones i només dos
lavabos, ja no importa que la gent cregui en la
llibertat i en el dret a lavabo, perquè aquests ja no
existeixen. Llavors cal establir torns per persona per
utilitzar-lo i també normes. El que hauràs de fer en
poc temps és colpejar la porta per entrar… “Encara
no estàs?”…
La metàfora del lavabo - Isaac Asimov-
De la mateixa manera la democràcia no pot
sobreviure quan hi ha superpoblació. La dignitat
humana no pot mantenir-se. A mesura que creix la
població del planeta, el valor d’una vida no només
declina, sinó que al final desapareix. La comoditat i
la decència no poden continuar existint. Deix
d’importar si algú mor.