Farsa antidemocràtica enla negociació de lesretribucions

QUADERNS DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

Pàgina 4

ÈPOCA IV - Núm. 189 Novembre 2005

LOE i condicionslaborals: “ElMECD ven fum”

Pàgina 5

Professoratinterí, el 16-N aMadrid

Pàgina 6

Una sentènciasobre l’ús de leshores sindicalsal sector privat

Pàgina 10

“A desalambrar”,article d’opinió a propòsit de lesfronteres deCeuta i Melilla

Pàgina 13

Entrevista a Pere Polo

Pàgina 7

Valoraciód’STEs-i de lanova Lleid’Educació

Pàgina 8 i 9

STEs-i reclama millores laborals i méscompromís per l'ensenyament públic

CONCENTRACIÓ DELS STEs-i DAVANT DEL MECD PER L’ESCOLA PÚBLICA

Membres de l’STEPV-Iv, juntamentamb una representació de laConfederació de STEs es van con-centrar el 5 d’octubre a les portesdel Ministeri d'Educació per denun-ciar que el contingut del projecte deLlei Orgànica d’Educació (LOE) ésinsuficient i que calen compromisosper millorar l'ensenyament públic iles condicions laborals del professo-rat. En la concentració convocadaper la Confederació d'STEs-Intersindical coincidint amb la cele-bració del Dia Mundial del Docent,

van participar un centenar de perso-nes. El mateix dia els representantsde la Confederació d'STEs van pre-sentar les seues propostes sobre laLOE en la Comissió d'Educació delCongrés de Diputats.

STEPV-iv ha manifestat de mane-ra reiterada el seu malestar. “El pro-jecte de Llei del MECD no arreplegales aspiracions dels sectors pro-gressistes de la comunitat educativa,ni de la societat. El projecte ésmanifestament insuficient i ens hadecepcionat”, van manifestar res-

ponsables del Sindicat. STEPV-Ivtambé critica que no es milloren niles condicions laborals ni econòmi-ques del professorat.

Dia Mundial del Personal DocentAmb motiu del Dia Mundial delPersonal Docent, una commemora-cio que se celebra en més de centpaïsos, el Sindicat ha reclamat ques’atenguen els problemes del pro-fessorata tot el Planeta: “Dels 60milions de docents que tenen al seucàrrec més de 1.000 milions de

xiquetes i xiquets en el món, unamajoria treballa en condicions quearriben a ser deporables en païsoson l'educació no és encara un dretgarantit sinó un privilegi per a unpocs”. Per al Sindicat, la celebraciód’aquesta data ha de servir “per areconéixer socialment i laboralmentla professió docent” i difondre “laimportància de l’ofici d’ensenyar,una professió que és vital per al pro-grés i la vertebració de les socie-tats”.

l’all...Per al conseller d’Economia i Hisenda,

Gerardo Camps, per la seua participacióen la vulneració de la negociació col.lecti-va en el marc de la Mesa general .

...i l’oliPer al Fòrum Social Ibèric per

l’Educació que ha demostrat que és possi-ble el treball col.lectiu en la defensa d’unaescola pública, solidària i de qualitat.

STEs-i presenta més de centesmenes al projecte de la LOE

Augusto Serrano, portaveu de laConfederació de STEs-Intersindical,va comparèixer el 5 d’octubre davantla comissió d'Educació del Congrésdels Diputats per a presentar l'anàlisid'aquesta organització sindical, sego-na més representativa en l'ensenya-ment públic no universitari, entorn dela LOE. STEs-i pretén que la novanorma legal potencie l'escola públicai millore les condicions laborals delstreballadors i les treballadores.

STEs-i divideix les seues propostesen tres grups: compromís social perl'escola pública, compromís socialper una educació de qualitat per a totl'alumnat i compromís social amb elprofessorat. El sindicat va apel·lar a laresponsabilitat de les diputades i elsdiputats com representants del pobleperquè la llei emanada del procésparlamentari siga la que necessital'escola pública. El text complet de laintervenció està en el nostre web.

Aspecte de la mobilització a Madrid el passat 5 d’octubre /ARXIU

2 OPINIÓ Allioli 189 novembre 2005

Decálogo para otra escuela

Hem llegit

El morter

On està la Conselleria?

Editorial

¿Qué hay que enseñar? Cuando aJohn Dewey, eminente filósofo yeducador, le hicieron esta pregunta,contestó: “mirad la realidad”. Surespuesta, en aquel momento, que-ría significar el creciente divorciode la escuela con la realidad. Hoylas cosas no han cambiado sustan-cialmente: tenemos una escuelapensada en el siglo XIX, con un pro-fesorado formado en el siglo XX ycon un alumnado al que hay queeducar para el siglo XXI. ¿Quéhacer para superar este eternodesencuentro? En este apretadodecálogo de urgencia sugerimosalgunas pistas tanto para reflexio-nar como para actuar.1.Hay que preguntarse qué conoci-mientos y competencias necesitarála futura ciudadanía para afrontardignamente los retos culturales,sociales y laborales del año 2.015.Ello requiere un debate público ysocial, más allá de los gremios aca-démicos que sólo tratan de defen-der y ampliar los contenidos de supropia asignatura.2. Cuando se establecen relacionesentre diversos saberes y discipli-nas, con propuestas donde el cono-cimiento se integra y globaliza, secomprenden mejor los fenómenosnaturales y sociales. ¿Por quéentonces continuar con el conoci-miento troceado en asignaturas?3. Vivimos tiempos acelerados. Losplanes de estudio cada están mássobrecargados. Para el profesor, loimportante es terminar la materia.Para el alumno, aprobar. Pocoimporta lo que realmente se asimi-la y se aprende, algo que requieretiempos más sosegados para afian-zar lo que penetra en la mente.4. El dominio del lenguaje es funda-mental para el acceso y la com-prensión de cualquier tipo conoci-miento –humanístico, científico ytecnológico- y para las diversas for-mas de comunicación. Por esotodos los educadores somos profe-

sores de lengua.5. ¿Qué sentido tiene aprender sólocon libros de texto cuando la socie-dad está lleno de otros materiales ylenguajes? Los centros deben dis-poner bibliotecas-centros de recur-sos, con variedad de textos, imáge-nes y tecnologías.6. No hay educación sin un clima deconvivencia democrática. Algo quese logra intensificando el diálogo ylas relaciones educativas entre losdiversos actores y con medidas deprevención: para evitar que lospequeños problemas aumenten yse desborden.7. Faltan referentes éticos y mora-les. Los Derechos Humanos, si setrabajan a fondo, son una excelentecarta de navegación. Ahí se con-densan derechos, normas y res-ponsabilidades, tanto individualescomo colectivos.8. Se precisa una dignificación de laprofesión docente. También unamejor formación cultural y pedagó-gica que le permita orientar alalumnado en la selección y buenuso de la información para accederal conocimiento y al pensamiento.9. La institución escolar requiere lacomplicidad y colaboración de lafamilia y de otros agentes queintervienen en la socialización de lainfancia y la juventud. Y las políticaseducativas han de articularse conlas políticas sociales y culturales.10. Las reformas educativas propo-nen cambiar muchas cosas pero,en la práctica, casi nada se modifi-ca. Quizás habría que hacer alrevés: legislar poco para cambiarmucho. Al menos algunas de lasque proponemos u otras que seconsideren básicas.

Jaume Carbonell Sebarroja Director de la revista “Cuadernos dePedagogía

Allioli 189 novembre 2005SINDICAT DE TREBALLADORES I TREBALLADORS DE L’ENSENYAMENT

DEL PAÍS VALENCIÀ - INTERSINDICAL VALENCIANA

Director Joan Blanco Cap de Redacció Rafa Miralles Producció Pep Ruiz Redacció Miquel Calatayud, , Xelo García, Encarna García, Vicent Maurí, Joan Pérez, Augusto Serrano, Paco Tortosa Disseny Jordi Boluda Administració, Redacció i Publicitat Juan de Mena, 18, baix. 46008 València. Tel.963919147. Fax: 963924334. allioli.stepv@intersindical.org -www.intersindical.org/stepv Imprimeix Bronte Graf, SL. Cullerers, 18. Alaquàs.Tel. 961515017 Tiratge 15.000 exemplars. ISSN 1576-0197 Dipòsit Legal V-1454-1981. F.C. 46/075

Reforma laboral, més del mateix

C ada vegada que es realitza unestudi comparatiu de l'econo-mia del nostre país destaquen

les mateixes conclusions: es creixcomparativament més que en laresta dels països de l'entorn, un crei-xement que descansa bàsicament enel sector de la construcció. Per tantté poca solidesa: la productivitat ésbaixa i la inversió en innovació, inves-tigació i desenvolupament (I+I+D)mínima. El futur resulta preocupant.

La reacció sempre és també lamateixa: la patronal es mostra pocpreocupada pel desenvolupamenteconòmic a llarg termini i bastantmés per la recollida ràpida de benefi-cis. Així, aprofita l’avinentesa per aexigir noves reformes laborals queabaratisquen l'acomiadament. Elgovern de torn acaba per oferir solu-

cions en el mateix sentit, i algunssindicats es mostren crítics per aacabar pactant en nom de la sacrali-zada concertació.

La realitat és tossuda. La producti-vitat no augmenta perquè no depénde la flexibilitat en l'acomiadament,sinó de la qualificació professional,que té poc a veure amb la precarietati molt amb la formació i la inversió eneducació, aspectes dels quals lapatronal no vol ni sentir parlar. Laprecarietat no disminueix i els acci-dents laborals es converteixen enuna xacra per al nostre sistema pro-ductiu, això sí a un cost que la patro-nal no paga.

Un acord útil per escometre unareforma laboral hauria contemplarcompromisos de les empreses d'in-versió en I+I+D; augment dels pres-

supostos educatius; més controld’una formació professional inseridaen el sistema educatiu general;mesures efectives per a la disminucióde la precarietat, i un sistema deseguiment de la salut i la seguretaten el treball. D’aquesta manera síque milloraria probablement la pro-ductivitat i l'acostament a Europa.

Però el nou intent de reforma labo-ral s’assembla massa als anteriors ino aporta solucions innovadores. Enaquesta nova oportunitat negociacia-dora cal esperar que els represen-tants dels treballadors i les treballa-dores estiguen a l'alçada, que elGovern espanyol busque una solucióglobal i que la patronal mire unamiqueta més enllà del benefici ràpid.

L a Conselleria d'Educació nogestiona, no negocia, no resolels problemes del professorat

ni del sistema educatiu. Conselleriaes limita a eixir en la premsa, a pre-sentar programes sense recursos–sempre els mateixos, amb diferentsnoms– i a criticar els altres. Ningú nosap si existeix el conseller, a quèdedica el seu temps, si té alguna opi-nió sobre els problemes reals del sis-tema educatiu, si li preocupen temescom la descapitalització dels centres,la nova Llei d’Educació o els proble-mes de convivència. Els periodistessaben ben bé el que diem –perquèels arriben les notes de premsa desdel aparell de propaganda de l’avin-guda de Campanar– però la comuni-tat educativa desconeix les intencionsde la màxima autoritat educativavalenciana.

Les meses de negociació no esreuneixen, tampoc ho fa la mesa depares i mares, ni la mesa de l'alum-

nat. El Consell Escolar Valencià estàcontrolat sense escrúpols ni comple-xos per la dreta més impresentableque manipula tot el que pot.Manipulant. L’Institut Valencià de laQualitat Educativa (IVAQE) és una ter-minal del Partit Popular que intervéen la política partidista però que no fael treball que li pertoca. L'equipdirectiu de la mateixa Conselleria noes coordina ni es reuneix. Ningú nodirigeix la política educativa i cadascúfa el que vol o pot.

En aquest context –on també estanpresents les escaramusses entre lesdiferents faccions del partit quegoverna– sembla que el sistema edu-catiu només interessa per a eixir enla foto, per a inaugurar centres –dueso tres vegades–. Aquesta gent nomésvol acumular beneficis personals ipartidistes a costa del futur de lesnoves generacions i del del país.

El Protocol de negociació signat el15 de febrer amb Conselleria s’està

incomplint. Es diu que “hi ha proble-mes amb la Conselleria d'Hisenda”per manca d’uns informes econòmicspreceptius. La realitat, però, és queaquest document que va obtindre elsuport de tots els sindicats i querepresentava una aposta clara perl'ensenyament públic i per la millorade les condicions laborals del profes-sorat està totalment aturat sensedesplegar.

El Sindicat, que ha exigit insistent-ment una reunió amb els responsa-bles educatius per a desbloquejar lasituació, segueix esperant.Mentrestant no restarà impassible iconvocarà al conjunt dels treballa-dors i les treballadores per a pressio-nar fins aconseguir el complimentdel Protocol. Clar i ras: cal millorar elsistema públic i les condicions labo-rals i retributives del professorat.

Alacant Glorieta P. Vicente Mogica, 5, 12ª. CP 03005. Tel. 965985165Alcoi Jordi de Sant Jordi, 16, bxs. CP 03804. Tel. 966540602 Alzira Av. Luis Suñer, 28,4t, p.16 CP 46600. Tel. 962400221Castelló Marqués de Valverde, 8 CP 12003. Tel. 964269094 Elx Maximilià Thous, 121 CP 03204. Tel. 966225616Gandia Sant Pasqual, 13, 1ª, dta. CP 46700. Tel. 962950754València Juan de Mena, 18, bxs. CP 46008. Tel. 963919147Benicarló Plaça de l’Ajuntament, 3 CP 12580. Tel. 964465282 Xàtiva Portal del Lleó, 8, 2ª CP 46800. Tel. 962283067

Joan Blanco Paz

El 35% no representa la majoria sindical

Han estat acostumats a tindre la majoria. Durant untemps l’han tinguda. En molts sectors productiusencara la tenen. Però en l’ambit de la Funció Pública

Valenciana fa temps que deixaren de tindre-la i encara no hohan assimilat. Per això, busquen subterfugis per a continuargaudint d’una representativitat, i dels beneficis que comporta,que no han obtingut en els processos electorals.CCOO i UGT representen, després de l’últim procés d’elec-cions sindicals (2002/2003), el 35% dels votants. La invenció de l’anomenat “Foro de Diálogo Social” en l’àmbitestatal o de la negociació de les retribucions dels empleats iles empleades públics valencians en la Comissió deSeguiment del “Pacto Valenciano por el Crecimiento y elEmpleo” ha estat l’últim recurs per a mantindre la negociaciócol·lectiva en un vedat d’ús particular.

Ja no hi són la majoria i estan nerviosos. Estaven acostu-mats que la resta de forces sindicals no exerciren la seuamajoria compartida. Però això tampoc no passa ara. Malgratles diferències evidents, la resta de sindicats ha aprés que éspossible arribar a un punt de trobada per defensar els inte-ressos de treballadors i treballadores. I estan fent ús d’eixacapacitat.

Per això, ara, ataquen sense parar-se a pensar que no totsels arguments que utilitzen els beneficien.

L’últim intent ha estat buscar contradiccions en la políticasindical de la Intersindical Valenciana en relació amb els fonsde pensions i només han trobat les seues mancances.

Intersindical Valenciana, conjuntament amb la majoria sin-dical que ha rebutjat l'acord de l’administració pública valen-ciana, ha proposat la realització d'una consulta perquè els tre-balladors i les treballadores decidisquen sobre on volen quevagen els seus diners, al seu compte o a un fons de pensionsprivat. Ja fa uns anys, en una ocasió semblant, en les CortsValencianes el 90% de la plantilla va aprovar en assemblea unacord que creava un pla de pensions propi i la Intersindical varespectar la seua voluntat. Fa uns mesos, IntersindicalValenciana va proposar als treballadors i les treballadores dela Generalitat la signatura del Pla d'Estabilitat i les assemble-es van decidir que no se signara. I Intersindical Valenciana nova signar.

Intersindical Valenciana es vincula a les decisions de lestreballadores i els treballadors, respectant la seua voluntat. Iho demostra amb fets. Si CCOO i UGT volen saber què pensenels treballadors i saben vincular-se a les seues decisions, jasaben el que han de fer. Consultar-los i respectar-los. Si pre-tenen atacar la Intersindical Valenciana mostrant suposadesincoherències sobre la seua posició sobre els fons de pen-sions, no ho aconseguiran. Com a màxim, el que fan és res-saltar allò del que la Intersidical Valenciana està ben orgullosai la diferencia nítidament d'ells. Nosaltres sí que volem res-pectar la voluntat dels treballadors i les treballadores.Mentrestant, encara no saben per què ja no hi són majoria.Algú els ho hauria d’explicar.

OPINIÓ 3Allioli 189 novembre 2005

A la porta de l’aula

Jocs digitals ‘Melancolia’?

L’escola va bé

L'altre sexe

Teatres de l’escola

A propòsit de la violència de gènere

Pa i Roses

Carme MiquelMaría Lozano

Jaume Martínez Bonafé

Pilar Gregori

C omença el noucurs amb optimis-me a-històric i una

contundent declaració:l’escola, com Espanya, vabé. Els fabricants de mot-xiles, els traumatòlegs iels empresaris editorialsestan contents: cada nanoi cada nana transportacada dia sobre un cosencara tendre i creixentuna barbaritat de quilos depaper –que no de cultura–i no sembla que pares imestres facen cara depreocupació. Quatrecomentaris anecdòtics a laporta de la verduleria.També estàn contents elspsiquatres i els famacèu-tics: la mirada clínica iindividualitzadora emmas-cara una preocupant i pro-gressiva pressió social iinstitucional sobre el tre-ball docent ben fet. Clarque acò és també unabona notícia per als llibre-ters i els editors de textosd’autoajuda, encara queuna desgràcia per a mar-xistes, estructuralistes isociòlegs crítics que noens mengem una rosca.Sé de molt bona tinta quealguns projectes renova-dors emblemàtics enescoles públiques ques’havien guanyat el prestigia base de l’esforç constantd’un bon grapat de mes-

tres durant molts anysestan ara mateix esfonsatsmentre el professoratnada com pot entre unarxipèlag de misèria insti-tucional. Però els inspec-tors estàn contents, laConselleria també, i nosembla que aquestescoses de la micropolíticade la pedagogia renovado-ra siga una preocupacióprioritària de ningú. No hevist mai a la televisió als“agents socials” que tenenla responsabilitat de lanegociació i la decisiósobre politica educativadiscutir sobre el projectehistòric, polític, cultural ipedagógic de l’escolapública, popular i valencia-na.

L’escola va bé. Cadasetembre obri les portes,entra la clientela i lareproducció social estaràgarantida: la reproduccióde l’obediència, de l’avorri-ment i d’un tipus de conei-xement que ja no serveix aningú. Alguns ho venimrepetint des de fa ja massatemps. Citaré Edgar Morin,que és de fora: aprendre aaprendre, aprendre a pen-sar, a conéixer, a viurejunts, a fer, a ser: aquestés el curriculum urgent inecessari, la resta és purareproducció d’un academi-cisme corporatiu, compar-

timentat, sectoritzat, des-contextualitzat, acientífic,inútil. No sé si eres mestrede matemàtiques, d’histò-ria o de valencià, peròhauries de pensar que siel que tu ensenyes no ser-veix per fer análisi de lessituacions de la vida real,on cadascú puga assumirposicions personals d’unamanera responsable, quesàpiga escoltar i interpre-tar altres punts de vista,assumisca compromissospràctics i concrets davantla seua realitat concreta, idesenvolupe i compartiscaamb els altres un pensa-ment reflexiu. És a dir, sino servim per falicitar encada subjecte l’apropiacióde conceptes per operard’una manera crítica iautònoma sobre la vida, sino pasa això, crec quesimplement estem tocantel dos.

Alguns em diran pessi-mista i catastrofista. Si nofóra perquè encara disfru-te molt a les meues clas-ses i conec altres com-panys i companyes quesón un admirable exemplede la millor pedagogiapossible només em que-daria, com a Gramsci, elpessimisme de la raó. SiPinotxo està content algúhaurà de fer ací de PepitoGrillo.

U n professor d’unauniversitat públicaem deia que les per-

sones que treballem en laprivada tendim a la melan-colía. Potser. Però això nodepén d'una propensió a latristesa generalitzada entrela plantilla dels centresd'ensenyament privat, sinóque ve marcat per les condi-cions en les quals docents ipersonal d’administració iserveis treballen en aques-tes empreses.

Durant els últims anyss'ha produït un deteriora-ment de les relacions labo-rals que pot servir-nos demostra. A la coneguda pre-carietat i desprotecció quepateixen els treballadors iles treballadores en un mer-cat laboral cada vegada mésdeshumanitzat, hem desumar-hi la pressió queexerceix el progressiudecantament ideològic delsquadres directius.

No és fàcil d’explicar lasituació, però és molt menyssenzill viure-la diàriamentquan l'argumentació es tra-dueix en acomiadaments,reduccions de jornades, dis-criminacions i exclusions detot tipus motivades peraquest ranci però efectiusentit de la propietat quetenen els amos de l'empre-sa.

Costa de sostindre un dis-curs de reivindicació mínimaquan l'amenaça sobre el llocde treball és constant. Peròtambé quan entre la planti-lla s'instal·la la conviccióque no hi ha alternativa pos-sible. De totes, és probable-ment aquesta la sensaciómés desoladora.

La mediació en els con-flictes laborals per part delcomité d’empresa, on estanrepresentats tots els treba-lladors i les treballadores,esdevé una continua carrerad’obstacles el principal delsquals és precisament lamanca de voluntat negocia-dora de determinats interlo-cutors de les empreses. Peraixò el marge d'actuació dela representació sindical solestretir-se entre els múlti-ples avatars tècnics iburocràtics que impregnenla legislació laboral. Moltsdels problemes s’han deresoldre amb reclamacionsindividuals en el jutjat, queen la pràctica es tradueixenen silenci, por, recel i, encomptades ocasions, denún-cies que són vistes com unsuïcidi laboral. Ja és un fetcomprovat: qui reclama no ixen la foto de família.

No obstant això, el quesembla un atzucac en ladefensa d'unes condicionsdignes per al desenvolupa-

ment del treball universitarino ha de servir de coartadaper a l'apatia i la resignació.Que aquestes empreses tin-guen autonomia per a ges-tionar i organitzar l'ensenya-ment superior no implicaque en la pràctica puguenvulnerar els principis mésbàsics de pluralisme ideolò-gic, llibertat de càtedra iinvestigació, així com elsdrets que protegeix la legis-lació laboral. Que això passediu molt d’aquells que sos-tenen aquestes institucionsperò no diu menys dels quefan els sords arran de lesdenúncies dels que hi treba-llen o dels que accepten unestèril “ja saps on estàs”.No oblidem que les universi-tats privades existeixen ambl'aprovació dels represen-tants dels ciutadans –en elnostre cas, les CortsValencianes– i que aquestaconcessió obliga els agentssocials a vigilar el compli-ment dels principis mésbàsics de convivènciademocràtica. Aquestaexigència és una responsa-bilitat de tots i hauríem derespondre col·lectivament.

Potser serà la melancolía.Però jo no hi trobe unamillor eixida.

A començament del passat mes de juliolem trobava fora de casa i necessitavautilitzar el correu electrònic. Al poble

on estava no hi havia més opció que anar a und’eixos llocs que diuen salón recreativo on hiha un futbolí i moltes consoles i ordinadors.Una de les característiques d’aquests llocs ésel soroll especial que es copsa només entrar-hi: brrrm, nyiiiau, buumm, ratatatatata, és adir soroll de destrossa, de vehicles a granvelocitat i d’armes de tot tipus en funciona-ment. Vaig fer una ullada per les diferentspantalles i, efectivament, en totes hi haviamolta acció amb escenes de persecucions illuita de totes classes. Els jugadors –totsxiquets i adolescents– s’hi mantenien capfi-cats, amb tots els músculs en tensió i els ullsmolt oberts. Alguns, que només observaven,s’hi implicaven fent-los crits d’ànim: “vinga!”,“agarra’l ja!”, “tira-li!” .

En acabar d’enviar el meu correu, vaigobservar uns xiquets que engegaren l’ordina-dor que hi havia al meu costat. N’eren quatre,tots ells amb aspecte innocent i educat. Elmajor tindria uns onze anys i el menut en tin-dria uns set. Aquest és el que s’instal·làdavant la pantalla disposat a jugar mentre laresta l’envoltaven. El joc que va triar es deia“Matar al terrorista” i el títol ja pressuposavaen què consistiria. Jo els vaig observar unmoment i després de moltes persecucions,trets i ferits i morts, el joc es va interrompre,segurament per a que posaren més diners.

Aleshores no vaig poder reprimir la meuavena de mestra d’escola –deformació profes-sional en diuen– i els vaig preguntar si elsagradava aquell joc. Amb un somriure amableels quatre xiquets van dir que sí.

– Però això de perseguir una persona per amatar-la…? vaig insistir jo.

– És que és un terrorista– contestà elmajor.

– I tu com ho saps?– vaig preguntar.– Perquè ho diu el joc– contestaren tots.– Però li han fet un judici? Teniu proves

contra ell? I si no fóra terrorista?La seua resposa, en aquesta ocasió, fou

una mirada de desconcert.– A més, a la millor podrien agafar-lo sense

haver-lo de matar– vaig continuar dient.– No. No es pot. El joc és així– digueren. I

seguiren jugant.Al pocs dies s’esdevingueren els atemptats

terroristes al metro de Londres i poc desprésuns policies hi van assassinar un jove brasiler,absolutament innocent. Quan allò es va pro-duir vaig recordar els xiquets del salón recre-ativo i vaig pensar que segurament el seucervell i el seu cor estaven ja preparats per aassumir i acceptar com a bona l’“equivocació”d’aquells policies britànics. Què importa quemuiga un innocent si del que es tracta és de“matar al terrorista”? Al cap i a la fi, la realitathavia copiat el seu joc.

T orna el 25 de novembre i continuem fent unbalanç negatiu de la violència contra lesdones. A pesar de tot, les notícies d’agres-

sions, maltractaments i assassinats de dones nodeixen d’alarmar-nos. Sembla que amb les mesu-res punitives i les reformes legals no en tenim prou

Aviat farà un any des de l'aprovació al parlamentespanyol de la Llei integral contra la violència degènere però les mesures contra aquesta violènciahan estat insuficients. La Llei, tot i ser un pasendavant, ha topat amb la duresa de la realitatperquè és el mateix sistema social el que produeixdesigualtat.

Al País Valencià, el Síndic de Greuges va elabo-rar en maig un informe on es resalten les mancan-ces del Pla de mesures contra la violència degènere del Govern valencià i es recomana a lesconselleries implicades (Benestar Social, Sanitat,Justícia, Economia i Hisenda i Ocupació, Educació,Territori i Habitatge) que arbitren mecanismes decoordinació per a garantir la continuïtat dels ser-veis de qualitat i la integritat de la seua prestació, amés de recomanacions específiques sobre infraes-tructures, atenció a les dones, protecció a lesdones immigrants i formació continua del personalespecialitzat en l’atenció a les problemàtiquesassociades (culturals, lingüístiques...). El Síndicplanteja a més considerar l'experiència i els conei-xements de les associacions de dones.

Les dones anem prenent consciència que novolem ser el segon sexe, pel que implica de sub-missió. Nosaltres volem mirar al futur i preferimser l'altre sexe, pel que suposa de diversitat. Volemavançar amb una revolució silenciosa en el móndel treball, en la reciprocitat de les nostres rela-

cions amoroses i afectives, en la consideració de lamaternitat com a opció personal, en el creixementimparable dels nostres nivells culturals i de forma-ció.

Així i tot, seguim patint la desigualtat. Les donescontinuem ocupant els nivells menys valoratssocialment i menys remunerats econòmicament:la societat encara no ha reconegut suficientment elvalor de les coses que han estat habitualment“cosa de dones” –com ara la cura de les perso-nes–, activitats que no tenen preu pel que suposende dedicació..

Però, com es viu aquest procés des del sexemasculí? Els canvis socials repercuteixen en lesrelacions entre homes i dones, una manifestacióextrema de les quals és justament l’anomenada“violència de génere”.

Ens trobem així que mentre la dona reclama elseu dret a decidir com vol viure, l'estat de cons-ciència de l'home no ha incorporat aquest canvi enla mateixa proporció. De fet, molts homes encarasón menys autònoms per a les quotidianitats comles tasques domèstiques, la implicació en la fami-lia, les relacions afectives i sexuals,... perquè con-tradiuen els rols que han adquirit. Es tracta decanvis que requeriran temps, educació, acabaramb l'asimetria de poder entre géneres i amb l'ex-plotació d'unes cultures sobre d'altres...

A més dels canvis legals cal seguir treballantper eradicar la violència de génere, canviar elmodel de societat basat en l'explotació i avançar enla consciència de ser l'altre sexe. Caldrà seguirreclamant la igualtat real però respectant lesdiferències. Aquesta serà l’autèntica revolució delfutur.

4 SERVEIS PÚBLICS Allioli 189 novembre 2005

Retribucions, una altra ocasió perdudaCCOO I UGT PARTICIPEN EN LA FARSA ANTIDEMOCRÀTICA DE ‘NEGOCIAR’ AMB EL GOVERN ELS PRESSUPOSTOS

Les empleades i empleats públicshan perdut una bona ocasió permillorar els salaris i les condicionslaborals. La responsabilitat ésd’UGT i de CCOO perquè abans del’estiu signaren un acord insuficientamb el Ministeri d'AdministracionsPúbliques que ara ha estat copiat icompletat en l’àmbit de laGeneralitat amb la farsa antide-mocràtica de la negociació delPAVACE. Aquest resultat vergonyòsha conclòs amb un acord que ésmanifestament millorable.

Ambdós acords obliden les rei-vindicacions claus del personal quetreballa al sector públic: clàusulade revisió salarial, recuperació delpoder adquisitiu, sentència del'Audiència Nacional, reducció dejornada, seguretat en el treball...

L'acord que ara proposa laGeneralitat junt a UGT i CCOObeneficia clarament l’Administracióvalenciana que s'amaga, una voltamés, darrere de l’Executiu espanyolper a no millorar les retribucions icondicions laborals. De rebot, elsdos sindicats obtenen beneficis perles seus aparells organitzatius(diners per a formació, manteni-ment de l'estructura sindical, alli-berats...), gràcies a què han signatel PAVACE i a que han participat enla creació d’un fons privat de pen-sions dins d’una empresa que elsdos sindicats aspiren a gestionarjuntament amb el Banc de BilbaoArgentaria, BBVA. Aquestes orga-nitzacions renuncien a defensar elpersonal de la Generalitat a canvidels quatre cèntims que obtenen acanvi.

Els treballadors decideixenSTEPV-Iv defensa el dret dels145.000 empleades i empleatspúblics valencians a donar la seuaopinió sobre l'acord retributiu queafecta al seu salari mitjançant lacelebració d'un referèndum vincu-lant per a les organitzacions sindi-cals, com es fa en nombrosesempreses. En aquest sentit nos'entén quina és la por dels sindi-cats UGT i CCOO d’escoltar l'opinióde les treballadores i els treballa-dors de la Generalitat i de vincular-se a la majoria.

Els fons de pensionsEl deute del Govern espanyol ambel personal del sector públic ha derepercutir directament en la nòmi-na mensual. La inversió en un fonsde pensió ha de ser una decisiópersonal, més si es fa amb dinerspropis. Amb aquesta política UGT iCCOO col·laboren a desmantellarl'estat de benestar i la política pri-vatitzadora i mercantilista delGovern central. Això no es fa demanera gratuïta. Aquests sindicatsobtenen beneficis per la seua orga-nització: gestió dels fons de pen-sions, diners per a les activitats for-matives, campanyes publicitàries,contractació de personal....

Quina és la quantia de l'acord? Si finalment l'1% de la massa sala-rial és 38.000.000 euros, a repartirentre 145.000 empleades i emple-ats públics. L'acord suposaria:

• 0,3 % de la massa salarial per afons adicionals: 11.400.000 euros -78,62 euros /any - 6,55 euros /mes(distribuïts desigualment entre elstreballadors).• 0,4% de la massa salarial condi-cionat a l'IPC: 5.200.000 euros104,83 euros /any - 8,74 euros /mes• 0,3% per a crear un fons privat depensions: 11.400.000 euros78,62 euros /any - 6,55 euros /mesSTEPV-Iv reivindica que l'augmentde l'1% addicional vaja a cadanòmina, per la qual cosa estemparlant de la següent quantitat: 1% de la massa salarial38.000.000 262 euros /any - 22euros/mes.

Valoració del document negociatLa desviació de l'IPC en setembrede 2005 és d'un 1% i la previsió ésque arribe fins al 4%. El “magnífic”acord contempla:1. Establiment de un fons addicio-nal del 0,3% de la massa salarial.La distribució, però, no serà gene-ralitzada i els diners es podran des-tinar a productivitat, pagament dedeterminades tasques i funcions...2. Establiment d'un fons addicionalpel diferencial de l'IPC real siaquest supera el 3 per cent, ambun límit del 0,4 per cent de lamassa salarial. En compte d'aplicar una clàusulade revisió salarial, si més no igual ala desviació de l'IPC, l’acord noméses compromet a un 0,4 i renuncia,per ara, al 0,6 restant.3. Dotació d'un fons de pensionsper import del 0,3 per cent de lamassa salarial. Aquesta mesura espreveu per als exercicis 2006 i 2007.

Aquest és l’aspecte més impor-tant per a les organitzacions sig-nants. Es renúncia al sistemapúblic de pensions per a defensarels fons privats i gestionar-los ambla gran banca.

Conclusió. Només s'assegura un0,4 per cent sobre l'augment gene-ral determinat per l’Estat. L’altre 0,3depén de la negociació en cadasector, i l’altre 0,3% està privatzat

Què ha defensat IntersindicalValencianaSTEPV-Iv s'havia proposat l’objectiuque en la negociació de les retribu-cions de 2005 i 2006 el personal alservei de la Generalitat mantingue-ra almenys el poder adquisitiu. El Sindicat demanava els 0,5 puntsque haurien d’haver-se incrementatels sous de 2005, la clàusula derevisió salarial –per a 2005 i 2006– iun 1,5 addicional per 2006 sobre el3,1 que permetrà augmentarl’Estat, ja que l’IPC de 2005 rondaràel 4% (en setembre de 2005 deixaval’IPC interanual en el 3,7%).D’altra banda, en les negociacionstambé es proposava modificar elrègim d’indemnitzacions per raonsde servei regulat pel Decret24/1997, del Consell de laGeneralitat. La proposta, presenta-da a la Generalitat, anava acom-panyat d’una justificació exhaustiva.

Un procés de quatre mesosMesa general i mil personesconcentrades (12 juliol)La Mesa General de la FuncióPública es va reunir per a abordarel tractament de les retribucions.Els portaveus de l’Administració vancomunicar que “no hi ha diners pera iniciar la negociació salarial, afinals de setembre es disposarà derecursos per iniciar-la”. Un miler depersones es van concentrar a laporta del Palau de Justícia per adonar suport a la negociació. Elnucli més nombròs de manifestantsduia una pancarta on es llegia: “Perla recuperació del poder adquisitiu,per la clàusula de revisió salarial”.La pancarta anava signada perIntersindical Valenciana, ANPE,CEMSATSE, CGT i SAE.

Negociació en PAVACE -19 octu-breEl conseller d'Economia i els sindi-cats UGT i CCOO anuncien als mit-jans de comunicació que, en elmarc del PAVACE, han arribat a unacord retributiu que afecta a lesempleades i empleats públics.

Mesa General del 20 d’octubreEs convoca sense complir els ter-minis legals. En la reunió, el secre-tari de Pressupostos, José ManuelVela, informa oralment de la pro-posta d'acord i demana l'opinió dela representació sindical.

STEPV-Iv questiona la legalitat dela convocatòria, adverteix que acu-dirà als tribunals de Justícia i consi-dera que la reunió ha de ser nomésinformativa. A més, reclama quequalsevol increment ha d’anar des-tinat íntegrament a la nòmina. Lademanda és clara: traslladar l'1 percent pressupostat per la Generalitata les retribucions directes. La majo-ria sindical (CSIF, CEMSATSE iSTEPV-Intersindical Valenciana)dóna suport a aquesta proposta.

Mesa General del 21 d’octubreLa Generalitat convoca el 25 d'octu-

bre una nova Mesa General denegociació i adjunta al text de con-vocatòria un document que preténque es ratifique en la reunió. Eldocument és idèntic al negociat enel marc del PAVACE. Pel matí dese-nes de delegats i delegades delssindicats ANPE, CEMSATSE, CGT,Intersindical Valenciana i SAE esconcentren davant del Palau de laGeneralitat

Mesa general (25 octubre)La minoria sindical, representadaper CCOO i UGT, signa l’acord en laMesa General. La resta de sindicatsestà en contra. L’Administració noassumeix cap de les nostres reivin-dicacions. El dia 27 una nombrosaconcentració a les portes de laGeneralitat manté viva la reivindica-ció d’un millor acord.

Negociació i unitat sindicalAmb freqüència se’ns pregunta perquè no existeix una única platafor-ma sindical. Nosaltres compartimaquesta pregunta, però consideremque “els interessos d'algunes orga-nitzacions sindicals van més enllàde la defensa de les empleades iempleats públics i dels sistemapúblic”.

Alguna sindicats volen buidar decontingut les meses de negociació,allunyant el procés de les treballa-dores i treballadors i desvirtuant larepresentació sindical. No és casualque eixos sindicats ja no siguen tanmajoritaris com diuen.

CCOO, CSIF i UGT van plantejaren juny de 2005 que STEPV-Iv sesumara a una plataforma reivindi-cativa prèviament pactada entre ellsi que incloïa el fons de pensions,però no volien que la resta de sindi-cats hi participara.

El seguit dels greus fets antide-mocràtics denunciats impossibili-ten, malgrat les reiterades crides ala unitat sindical, que el conjuntd’organitzacions sindicals participende manera conjunta en una plata-

La negociacióen el PAVACEEl conseller d’Economia i Hisenda,Gerardo Camps, ha negociat ambUGT i CCOO, en solitari i d'amagat,les retribucions dels empleatspúblics de la Generalitat, al marge almarge dels fòrums de negociaciólegalment establerts. Ja ho van fer aMadrid, signant fora de la MesaGeneral de l'Estat l’acord sobre lesretribucions per a 2006 i ara ho tor-nen a fer en el marc del PAVACE(Pacto Valenciano por el Crecimientoy el Empleo) un pacte que entre d’al-tres missions té la de repartir dinersa patronal i certs sindicats a canvi desubmissió davant les polítiques delConsell. El PAVACE no és el no és elnostre, ja que existeix la MesaGeneral de la Funció Pública, presidi-da pel conseller de Justícia iAdministracions Públiques, MiguelPeralta, una instància prevista per lalegislació bàsica de l'Estat (Llei9/1987). El marc de negociació no éslegal i a més la representació sindicalés clarament minoritària.

Què és la Mesa General?És l'òrgan que ha de negociar les con-dicions de treball, retributives i econò-miques del conjunt d'empleats iempleades públiques valencians. Larepresentació està determinada perles eleccions sindicals en Sanitat,Ensenyament, Administració delConsell i Justícia. En aquest moment aquesta represen-tació és la següent: IntersindicalValenciana (STEPV), 101 delegades idelegats (17,18%); CCOO, 159(27,04%), UGT 133 (22,62%), CSIF 100(17,01%), CEMSATSE 95 (16,16%).Tanmateix la representació en lesmeses ignora els sufragis personals inomés computa els delegats i delega-des. Si hem de comptar la representa-ció en vots la distribució resultant és:Intersindical Valenciana (STEPV,STAPV i STSPV), 14.061 vots; CCOO,12.861 vots, UGT, 9.363 vots; CSI-CSIF,6.825 vots; CEMSATSE. 4.921 vots.

ENSENYAMENT PÚBLIC 5Allioli 189 novembre 2005

Alguns sindicats signen d’amagat un acord amb el Ministeri

La “millora” de les condicions laborals de la LOE es queda en bones intencions i pocs compromisos En el marc de la tramitació i desen-volupament de la Llei d’Educació(LOE), el Ministeri d’Educació i algu-nes organitzacions sindicals han sig-nat, sense consultar el col·lectiudocent, un acord sobre condicionssòcio-laborals del professorat.L’acord s’ha formalitzat abans quefinalitze la fase de tramitació parla-mentària de presentació d'esmenesal Projecte de Llei.

STEPV-Iv ha qualificat l’acord de“vergonyós”, per la manera com s’hamaterialitzat i pel seu contingut:“L’acord intenta frenar distintes ini-ciatives parlamentàries que millora-rien la situació del professorat engeneral i del professorat interí enparticular”.

De vergonya El primer esborrany del document vaser remès pel sotssecretari delMinisteri a les organitzacions sindi-cals el 14 d'octubre. Cinc dies es reu-nia la Mesa Sectorial per a valorar-lo. El 20 d’octubre es tancava lanegociació i s’aprovava l’acord. “Ésclar que no hi ha hagut negociaciópels tràmits legalment establerts,alhora que no s'han valorat adequa-

dament ni contestat les contrapro-postes presentades”.

El professorat no coneix els termesde l'acord i no donar la seua opinió.El MEC i els sindicats signants hanfurtat el dret de les i els docents aconéixer i opinar sobre un documentque pretén regular una part de lesseues condicions de treball en un noumarc legislatiu en matèria d’educa-ció.

STEPV-Iv, que ha estat l’únicaorganització que ha presentat pro-postes escrites, ha denunciat el MEC“per rebutjar, sense valorar-les, unespropostes que millorarien el text del'acord, algunes de les quals figurenen el mateix programa electoral delPSOE”.

Cap millora real

De la lectura de l’acord es desprénque ni el MEC ni les organitzacionsque li donen suport no estan disposa-des a millorar realment les condi-cions de treball del personal docent.Dels deu apartats de l’acord (referitsa jubilacions, formació permanent,reducció horària i salarial per amajors de 55 anys, promoció del pro-fessorat…) cap d’ells recull algunavanç significatius sobre les previ-sions incorporades al Projecte deLOE, encara que s'han buscat fòrmu-les de redacció ambigües per a inten-tar confondre el professorat.

L’apartat sobre la negociació delfutur Estatut de la funció públicadocent conté una vella promesa delMinisteri reiterada cada any, però quesegueix sense concretar. El sistemad'accés que s'especifica no suposacap canvi respecte del que ara estàen vigor i representa una reculadasobre la proposta presentada abanspel MEC. La seua aplicació no solven-tarà la problemàtica dels més de80.000 docents interins, sinó que potperjudicar-los greument si es com-pleix l'objectiu de reduir el percentat-ge global del col·lectiu –del 20% al8%– sense modificar l'actual sistema

d'accés. Aquesta mesura pot suposarl'acomiadament del sistema d'ungran nombre de professors i profes-sores.

El nou complement econòmic queel MEC pretén que introdueixen lescomunitats autònomes és només unadeclaració d'intencions, atés que enla Memòria Econòmica que acom-panya la LOE no figura cap quantitatper a aquest apartat. D'altra banda,aquest complement no és generalit-zable per a tot el professorat, el quesuposarà –cas que les comunitatsdecideixen pagar-lo– una discrimina-ció clara entre uns docents i altres.La introducció d’aquest complementsuposa, per primera vegada, que unanorma estatal òbriga el camí a lesretribucions arbitràries i a un nousistema de relacions laborals, unaspecte que suposa qüestionar laprofessionalitat del conjunt del pro-fessorat.

En l'últim punt de l'acord, el MECdiu que “arreglarà” en el seu àmbitde gestió –és a dir, només a Ceuta iMelilla– les assignacions horàries dedeterminades assignatures comMúsica i Plàstica. Per què aquestajusta mesura no es fa extensiva a tot

l'Estat i s'inclou en la LOE?

Fre a les millores parlamentàries“L’Acord, pel seu nul contingut, rubri-ca el menyspreu envers el professo-rat de l'administració educativa i deles organitzacions que li donensuport a l'hora de tramitar la novaLlei d'Educació”, assegura STEPV-Iv.El Sindicat es manifesta “sorprésespecialment” perquè “algunes orga-nitzacions sindicals no siguen méscautes a l'hora de compatibilitzar lasignatura d’un acord propagandísticamb la resposta crítica contra ladreta educativa o que unes altresabandonen les seues reivindicacionsen defensa del professorat interí elmateix dia que aquest era convocat amobilitzar-se”.

Amb l’impuls a l’acord l'equipministerial “fa palesa la seua inepti-tud” i demostra, segons el Sindicat,“que ni el professorat ni l'escolapública són les seues prioritats al'hora d’impulsar la reforma educati-va”.

El Sindicat proposa al PSOE i a totsels grups parlamentaris que com-plesquen el programa electoral ambel qual es van presentar a les elec-

cions i introdueixen en el tràmit a lesCorts millores reals en les condicionsde treball del professorat. Junt aaquesta proposició, STEPV-Iv insistiràa defensar les 116 esmenes quepodrien millorar substancialment elprojecte.

Canviar la Llei amb la mobilització El professorat interí haurà de conti-nuar i ampliar les mobilitzacions i lesvagues per a aconseguir que elParlament espanyol done suport a lafòrmula de l’accés diferenciat a lafunció pública docent, única forma desolucionar definititvamernt el conflic-te.

STEPV-Iv, que explicarà al conjuntdel professorat el contingut i l'abastd’aquest “mal acord”, proposaràmobilitzacions perquè la nova normaincorpore “autèntiques mesures queservisquen per a enfortir l'escolapública i per a millorar les condicionsde treball a l'ensenyament”.

Era una oportunitathistòrica, però elsescassos contingutsremeten a lanegociació posteriorde l'Estatut de laFunció Pública Docent o a lanegociació amb les CCAA. En definitiva, molt de fum venut com a èxitsindical.

PROPOSTES DELS STEs AL PROJECTE DE LLEI D'EDUCACIÓ

Per un autèntic acord Les propostes presentades per la Confederació de STEs-IIntersindical alProjecte de Llei d'Educació (LOE) han estat rebutjades pel Ministerid'Educació i les organitzacions sindicals signants de l'acord. Tot i això,STEs-ii seguirà pressionant davant aquestes instàncies perquè assumis-quen que cal arribar a un autèntic acord que propicie que les treballa-

dores i els treballadors de l'ensenyament vegen reconeguda la seualabor en la Llei que regirà el sistema educatiu en els pròxims anys. Encas que siga necesari, les mesures proposades s’adoptaran en l'àmbitde les competències del Ministeri i traslladat a la Conferència Sectoriald'Educació.

Per l’Escola Pública. El MEC hade comprometre's en el sentit dereconèixer sense reserves quel'Escola Pública és l'eix vertebradordel sistema educatiu del conjunt del'estat.

Reducció de ràtios.El projecte deLlei ha de contemplar que el nom-bre màxim d'alumnat per aula sigade 15 en el segon cicle d'Infantil,Primària i FP, i 20 en ESO,Batxillerat, R. Especial, FPA,Idiomes…

Ensenyament i tutoria. Els sig-nants de l'acord han de reconèixerque la tasca d'ensenyar inclou tuto-ritzar a l'alumnat i que la funciód'ensenyar duu integrada la funcióde tutoritzar a l'alumnat.

Formació contínua. La formaciócontínua és un dret i un deure delprofessorat i, en conseqüència,incorporar a la Llei la desvinculaciódels sexennis de la realització d'ac-tivitats de formació contínua.

Llicenciatura en Magisteri. En elmarc de la nova regulació de lestitulacions universitàries, el MECha d'establir per als actuals estudisde Magisteri el nivell de grau equi-valent a l'actual llicenciatura.

Cos Únic d’ensenyants. En laperspectiva d'avançar cap al CosÚnic ha de contemplar-se, amb

efectes des de l’1/01/2006, el nivell24 de complement de destinacióper al cos de Mestres i el nivell 26per a tots els cossos deSecundària.

Jubilació. En la futura regulacióde les jubilacions anticipades, elMEC ha d’incloure que tindràcaràcter indefinit, i deu augmentarles gratificacions previstes. Tambéestudiarà la seua extensió al fun-cionariat docent acollits al R:G. dela S. Social.

Reducció de jornada. El Ministeriintroduirà la normativa que perme-ta la disminució de la jornada lecti-va del professorat major de 55 anyssense reducció retributiva.

Promoció del professorat. El pasdel Grup B a l'A se realitzarà mit-jançant concurs de mèrits. La pro-moció del professorat dels cossosde Secundària als de Catedràtics–mentre seguisquen existint– esrealitzarà per concurs de mèrits. Elmateix sistema regirà per a l'efecti-va promoció del professorat delsnivells no universitaris a la docèn-cia universitària. El MEC es com-prometrà a impulsar, d'acord ambles CCAA, què el percentatge i/onombre de places siga suficient.

Professorat interí. El Ministerihaurà de incloure en la D.

Addicional dotzena un apartat nº 2 :“Accés diferenciat per al professo-rat interí. Les administracions edu-catives realitzaran, a més de laconvocatòria de concurs-oposiciódescrita en el punt anterior, unaconvocatòria d'accés diferenciat peral professorat interí amb tres omés anys de serveis a les adminis-tracions educatives. En aquestaconvocatòria la prova no tindràcaràcter eliminatori.”.

Nou complement econòmic. ElMEC es comprometrà a impulsar,amb les CCAA, una millora de lescondicions econòmiques del con-junt del professorat, incentivant-seen particular la necessària actualit-zació i perfeccionament professio-nal així com la innovació educativavinculada a la pràctica docent. Pera això, s'establirà un nou comple-ment econòmic, que se cobrarà desde l’inici de l'aplicació de la LOE, noserà inferior als 50 euros men-suals, incrementant-se progressi-vament fins a arribar a els 250 enquan s’acabe la seua implantació.

Horaris. Se regularà no que esproduïsquen canvis problemàtics enl'atribució horària del professorat.

Direcció dels centres. El MEC escomprometrà a introduir que lacompetència per a l'elecció de la

direcció dels centres educatiusrecaurà exclusivament en elConsell Escolar del Centre.

Plantilles. El Ministeri es com-prometrà a negociar en la Mesasectorial una normativa bàsica ambles plantilles orgàniques mínimesque deuen disposar els centres,incloguent al professorat com a laresta de professionals necessaris.

Any sabàtic. El MEC es compro-metrà a negociar en la Mesa secto-rial i a publicar abans de finalitzarel curs 2005/06.

Mobilitat forçosa. El Ministeri escomprometrà a retirar de la dispo-sició addicional 6ª. 4 el paràgrafreferit a la “mobilitat forçosa delprofessorat per processos de redis-tribució o de recolocación d'efec-tius” reservat a les administracionseducatives.

Claustre. El MEC inclourà en laLlei que el claustre de professorsestà integrat “pel conjunt del pro-fessorat seleccionat i nomenat perl'administració educativa de la qualdepenga el centre públic correspo-nent”.

Malalties professionals. El MEChaurà de negociar en la Mesa sec-torial i publicar abans del final delcurs 2006/07 el catàleg de malal-ties professionals.

Després de les jornades de vaga del19 i 26 d’octubre, el col.lectiu va acontinuar pressionant el MEC i acon-seguir que aquesta reivindicacióquede plasmada en la LOE. Per aixòel dimecres 16 de novembre estàconvocada una nova Jornada de vagaestatal i una manifestació a Madrid.Per anar a Madrid cal apuntar-setelefonant a qualsevol dels sindicatsconvocants i reservar una plaça enels autobussos que eixiran des dediferents llocs.

Què es demana?1. Acabar amb la inestabilitat laboralen la funció pública docent, que afec-ta negativament al sistema educatiupúblic i a les condicions de treball demés de 80.000 docents. Exigim esta-bilitat laboral.2. Que la nova llei ha de recollir, en laseua concreció, la solució a la pro-blemàtica del professorat interí.Exigim una solució immediata dintred'aquest marc legal, extrem aquestaltament demandat per totes lesorganitzacions des que es va iniciar eldebat sobre la reforma educativa.3. Que qualsevol solució ha de con-templar un canvi en el model d'accésa la Funció Pública Docent.Plantegem la necessitat que la novallei d'educació contemple l'accés dife-renciat per al col·lectiu del professo-rat interí (al P. Tècnic de FP se lidemanarà per a l'accés diferenciat latitulació que se li va demanar en elmoment de la seva contractació).

En eixe sentit, les organitzacionssindicals convocants consideren quel'acord signat el passat 20 d'octubrea Madrid entre algunes organitza-

cions sindicals i el MEC no resol elproblema de l'accés a la funció públi-

ca docent del professorat interí.

6 ENSENYAMENT PÚBLIC Allioli 189 novembre 2005

La Mesa Sectorial analitza elprocés d'adscripció de l'FPAEl Sindicat exigeix que es cobreixen reglamentària-ment totes les vacants de la Formació Permanent dePersones Adultes

Una vegada publicades en el DOGVles unitats i les plantilles dels centresd’FPA, existia el compromís entrel’Administració i els sindicats de con-vocar un procés d’adscripció, un con-curs intern per al professorat defini-tiu d’FPA (mestres), i el ConcursGeneral (Primària-Secundària) percobrir les places de forma regla-mentària.

L’Administració ha informat quel’adscripció i el concurs intern espoden fer “sense cap problema”,però que no pot traure les places res-tants al concurs general “perquè hiha limitacions tècniques –de caràcterinformàtic– del MECD”, relatives alcaràcter estatal o autonòmic del con-curs.

STEPV-Iv ha exigit el cobrimentreglamentari de totes les vacantsd’FPA i si això no és possible, laincorporació de les vacants alConcurs General amb un concursespecífic gestionat per l’Administracióvalenciana, en paral·lel al ConcursGeneral de Trasllats per a que sigaresolt abans de la resolució provisio-nal. D’aquesta manera el professoratque obtinguera una vacant podriarenunciar al Concurs General.L’Administració encara no ha acceptatla convocatòria d’un concurs especí-fic, però sí dóna via lliure al procés

d’adscripció i el concurset intern.Per al procés d’adscripció i el con-

curset intern de mestres, tot i queencara no es disposa de cap docu-ment, sí que s’ha presentat verbal-ment una proposta general concreta-da en un procés d’adscripció en cincfases, des de l’adscripció automàticaal centre i a l’especialitat pròpia,l’adscripció del professorat suprimital seu centre per una especialitatdiferent a la qual es pertany, un con-curs intern a les vacants del centreque queden lliures i un concursetgeneral voluntari i intern (només peral professorat d’FPA que s’ha ads-crit). Per canviar de centre i/o espe-cialitat, s’aplicarien criteris d’antigui-tat, etc., i caldrà disposar necessària-ment del certificat de capacitació.

STEPV-Iv ha proposat una cinque-na fase consistent en un concurs detrasllats específic a totes les vacantsde Primària/Secundària que quedenlliures de l’anterior procés d’adscrip-ció-concurset. Aquest concurs seriaobert per a tot el professorat, coinci-diria en el temps amb una part delsconcursos generals i s’hauria deresoldre abans de les resolucionsprovisionals d’aquests concursos, pertal que el professorat que obtinguerauna vacant a FPA puguera renunciaral Concurs General.

Educació diu que espera un informe d’Hisenda per aampliar les plantilles docents

STEPV-Iv denúncia la massificacióde l'Educació Infantil“El curs 2005/06 ha començat ambles aules d'Infantil de gom a gom,amb xiquetes i xiquets de tots elscolors”. En tres anys s'ha generalitzatla ràtio de 25 alumnes per aula, unfet que ha provocat la denúncia delSindicat: “A les mestres els hi faltenmans per atendre tanta necessitat”.

Així, un col·legi amb nou unitatsd'Infantil pot arribar a escolaritzar225 xiquetes i xiquets de tres a cincanys, atesos per només 10 professio-nals docents.

Educació diu que per a finalitzar lanegociació i dotar aquests centresamb dos places docents més “encararesta per estudiar l’informe econòmic

de la Conselleria d’Hisenda”, uninforme pendent des de fa dos anys.La dotació de més recursos perso-nals en aquesta etapa educativapodria significar que es crearen uns530 llocs de mestres d'EducacióInfantil en tot el País Valencià.

“Mentre Educació espera el docu-ment d’Hisenda i congela unes plan-tilles al límit de les seues possibili-tats”, adverteix el Sindicat,“Conselleria no ha esperat els infor-mes preceptius per a concertar ambel sector privat els col·legis d'Infantil idotar les plantilles de més mestresde Religió”.

El professorat interí continua enlluita per l’accés diferenciat

STEPV-iV no participa en la"Jornada de reforç de la participacióen les eleccions a Consells Escolars"

La presència com a ponent cen-tral de Ramón Pérez Juste, ex-vice-president del Consell Escolard'Estat durant el Govern del PP, i lacomposició de la taula Redona sónuna clara mostra que no hi ha capinterés a fomentar la participaciódemocràtica, actitud d'altra banda,coherent per part de qui varen reta-llar competències als ConsellsEscolars a través de la mal anome-nada "Llei de Qualitat". Així mateix,STEPV no es fa responsable de lesmanifestacions que es pugue ferper part de qui parle en representa-ció del professorat.

El sindicat ha lamentat que, comva succeir amb la presentaciódavant el Consell Escolar Valenciàdel Pla de Prevenció de la Violència(Previ), al Conseller d'Educació eltema de la participació democràtica

li provoque pànic, perquè té per cos-tum no comptar amb els sectorseducatius. Això va succeir en elrecent Seminari sobre "Violència iEducació" en què organitzacionsrepresentatives del professorat,com és l'STEPV, no van poder estarpresents ni fer-se sentir.

La política d'ignorància de la fun-ció participativa i democràtica delConsell Escolar Valencià per partdel conseller i, especialment, delpresident del Consell EscolarValencià, continua.

Els precedents d’aquest fet con-cret es troben en la la propostad'una Jornades sobre Participacióen l'Educació que s'havia tractat enuna de les sesions de la Comissióde Jornades del Consell EscolarValencià (CEV), alguns membres vanproposar una sèrie d'alternatives

que se centraven en la necessitatd'escoltar veus i experiències críti-ques de la Participació Democràticai que discrepaven de les del presi-dent de la Comissió Sr AdriánPalmero. Estes discrepàncies es vaacordar es tancarien en la següentsessió.

Per a sorpresa dels assistents, lasessió es va iniciar amb la presen-tació d'un programa tancat i editaten imprempta d'una altra Jornada,amb motiu i títol semblant, anome-nada "Jornada de reforç de la parti-cipació en les eleccions a ConsellsEscolars" i que se celebrarà el dia22 d’octubre. Tampoc hi havia acordentre els ponents.

Davant d'eixa situació, el repre-sentant d’STEPV va denunciar lafalta de participació democràtica iva abandonar la reunió.

El Sindicat va fer una crida a la Comunitat Educativa a boicotejar un acte sectari en que solament buscava la publicitat de la Conselleria

ALLOLI

Malgrat la denúncia pública que ja va fer STEPV-IIvsobre les formes antidemocràtiques i de manca departicipació a l'hora d'elaborar el programa i el con-

tingut de l'anomenada Jornada de reforç de laParticipació en les eleccions a Consells Escolars, laConselleria va decidir mantindre la convocatòria.

El nom, tambéen valencià

Per a la Federació d’Escola Valencianales escoles han estat capdavanteres enel procés de recuperació de la nostrallengua. Ara eixa entitat acaba d’encetar unanova campanya per seguir progressanten la normalització real del valencià enfets concrets i de la vida diaria.Per eixe motiu, han demanant a lesescoles i institus que encara no hanadaptat el seu nom al valencià, que hofacen durant aquest curs.Més informació en www.fev.org

ALL-I-OLI

– Quan es crea Ensenyants Solidaris?– La constitució de l’ONG es realitzael 1999, encara que des de 1993l’STEI-i enviava cada estiu voluntarisdel sindicat a realitzar tasques decooperació a Centreamèrica.L’experiència ens va aconsellarampliar aquest treball a la gent noafiliada que tenia interés a participar-hi.

– Com enteneu la formació enaquests àmbits? – L'educació és un element primor-dial per al desenvolupament delspobles. D’altra banda, l'ajuda aldesenvolupament requereix cadavegada més d’un compromís de totala societat, un compromís en el qualtotes les ciutadanes i ciutadans con-tribuesquen a la consecució d'unmón més just, realment democràtic iestable. Aquest compromís no s'a-conseguirà sense un treball de for-mació i de sensibilització social, endefinitiva, que promoga una educacióque plante cara i contraste amb elsvalors neoliberals que imperenactualment en la nostra societat.

– Qué fa exactament un cooperantd’Ensenyants Solidaris aCentreamèrica?– Les professions dels nostresvoluntaris són les de mestre, educa-dor i treballador social fins als infer-mers i infermeres. A més enguanytambé hi ha participat un policialocal. Aquestes persones tracten dedonar resposta a les demandes queens arriben, especialment pel que fala lectoescriptura, els jocs, l’educa-ció física i musical i l’educació per lasalut.

– Elaboreu materials didàctics?– Efectivament. En les campanyesque hem fet comptem amb materialsescrits i audivisuals, concebuts per arecolzar al professorat que des de lesIlles vol implicar-se i sensibilitzar elseu alumnat.

– Quines activitats destacarieu?– A més de formar al nostre profes-sorat, financem tallers específics per

al professorat centreamericà, i d’al-tres activitats formatives, com ara lacapacitació de promotores munici-pals, dirigides específicament adones indígenes i que elles mateixenorganitzen. També canalitzem lespràctiques a les comunitats indíge-nes d’alguns alumnes de les Illes quefinalitzen els estudis de Magisteri.

– Col·laboreu amb escoles concre-tes?– Donem un suport puntual a escolesque ens ho demanen. Enviem mate-rial escolar per als centres i l’alum-nat. Fins i tot tenim oberta una líniade finançament per una part del pro-fessorat, al qual li paguem un sou,però durant un període màxim detres anys.

– Alguna acció en el terreny laboral ireivindicatiu?– Mantenim relacions fraternals amborganitzacions sindicals d’allà (l’STEGde Guatemala, el FREP de Panamà,COLPROSUMA d’Hondures i Andes21 de junio d’El Salvador) i fem semi-naris de formació per als dirigents desindicats de l’ensenyament, una feinacoordinada amb la Coordinadorad’Educadores Americanos (CEA).

– Heu avaluat el treball fet?– Som conscients que en tres mesosque dura l’estiu no anem a ensenyarningú; la nostra activitat és més béun intercanvi d’experiències i vivèn-cies i aprenem molt de com s’ensen-ya i com s’aprén en aquells països.

– Els viatges a Centreamèrica hanservit per a que a les Illes s’estengauna pedagogia més sensible i solidà-ria? – El mestre cooperant que torna acíposa en pràctica els seus aprenentat-ges i comença a organitzar accionssolidàries i de cooperació a la seuaescola. Això és justament el que anosaltres més ens interessa: impul-sar la sensibilització, la formació i lacooperació. En aquest sentit estemmés que satisfets perquè el nostreobjectiu és incidir en la transformaciód'una realitat social i econòmicabasada en les desigualtats.

ENTREVISTA 7Allioli 189 novembre 2005

L’escola ha d’incidir en la transformació d'una realitat basada en les desigualtats”

Pere Polo president d’Ensenyants Solidaris

Des d’Ensenyants Solidaris, un projecte de cooperació docent,han passat més de 100 professores i professors voluntaris deBalears i més de 10.000 docents llatinoamericans, especialmentd’Honduras, Guatemala i El Salvador. Pere Polo Fernández(Portalrubio, Cuenca 1946) és un veterà sindicalista que coneixmolt bé aquella realitat educativa. L’ara president d’EnsenyantsSolidaris va animar des de les Illes les mobilitzacions assem-bleàries d’ensenyants dels anys setanta fins que el moviment vaadquirir sigles pròpies. Tant la Confederació de STEs com l’STEI-i (del qual va ser secretari general) deuen molt al treball d’a-quest ensenyant, llicenciat en Filosofia i Lletres i ponent dels dosprimers Fòrums Mundials d’Educació de Porto Alegre (Brasil).Entre les publicacions en què ha participat en destaquen:Polítiques de formació docent i lluita contra la pobresa,Propostes per a una educació alliberadora, Educació,Globalització i Democràcia i La globalització neoliberal, fàbricade misèria.

P lou. Plou de bell nou aCentreamèrica. De bell nouun huracà, Stan, ha tornat

a fer matx a Centreamèrica. L’any1998 va ser el Mitch; ara, encarano recuperada la zona, torna arebre la sacsejada del que en diem“desastres naturals”. I de bell nouhan rebut de ple les comunitatsmaies.

L’ajuda internacional arriba, peròmai es dóna tot el que es necessi-ta. En un primer moment, lesconsciències es commouen, peròdesprés tothom ja es queda tran-quil. Hem vist com els diferentsgoverns envien materials i queviu-res de primers auxilis, com lesONGD fan crides i hi acudeixenamb la seua acció solidària.

La tasca de reconstruir leszones assolades és lenta i costosa.Aquesta tasca, després de les pri-meres accions, queda semprerelegada perquè les urgènciess’imposen a les necessitats. Riusdesbordats, carreteres destrossa-des, pobles desapareguts ente-rrats pel fang i els esllavissamentsde terres, escoles destruïdes,esbucades...

Com fa set anys torna a sernecessària l’ajuda, per això l’STEI-ii l’ONGD Ensenyants Solidarisposen en marxa una campanyad’accions solidàries amb el desas-tre de Centreamèrica.

L’objectiu d’aquesta campanya,“Poc és molt”, és conscienciar elscentres educatius –alumnat, pro-fessorat i famílies– que amb unpetit estalvi del que dediquem allepolies, oci, joc, tabac... podemobtenir una gran ajuda que imme-diatament pot servir per als pri-mers auxilis i, posteriorment per ala reconstrucció d’escoles, creaciód’aules-taller, dotació de materialescolar, etc.

El constant augment del preudel petroli, les precàries condi-cions de vida a què es veuen sot-mesos aquells pobles, els baixossalaris – sovint han de sobreviureamb l’equivalent a dos euros diarisper mantenir les famílies-, el 70%de la població en situació depobresa o de pobresa extrema sónraons que ens poden fer pensarque amb freqüència nosaltres gas-tem aquesta quantitat, i més, enatencions personals de les qualspodríem prescindir. Cal entendrebé i clar –l’alumnat, les seuesfamílies, el professorat...– que un“poc nostre és molt per a ells”.

Per això l’STEI-i i l’ONGEnsenyants Solidaris fan aquestacrida als centres educatius de totsels nivells perquè desenvolupenaccions per tal de recaptar dinersque es destinaran, íntegrament, al’ajuda solidària.

Un dia a la setmana sense llepo-

lies durant el temps que es consi-dere, el preu d’un cafè, d’unpaquet de tabac, d’una butlleta dejoc d’atzar, són petits estalvis que,tots junts, poden representar unaquantitat important de diners.

L’STEI-i i l’ONG EnsenyantsSolidaris fa anys que tenen projec-tes de cooperació i ajuda a organit-zacions de Centreamèrica i espe-cialment a Guatemala. Actualmentcomptem amb set cooperants quees troben treballant i col·laborant adiferents comunitats maies.Aquests projectes sempre estanrelacionats amb el món de lainfància, la joventut, les dones i l’e-ducació. I perquè la comunitateducativa sempre s’ha mostratsolidària us demanem que ensajudeu a ajudar-los.

Plou. Plou de bell nou aCentreamèrica. Els meteoròlegsavisen que seguirà plovent. Denosaltres –tots i totes– depén quepuguen arribar els paraigües delsmedicaments, els impermeablesde les racions d’aliments, les tova-lloles de roba amb què guarnir-sede tanta desgràcia, perquè poc ésmolt.

Ingressos per la campanya Poc és molt:C/c 2056 0004 00 4112012591 (ColonyaCaixa Pollença)

Ajuda d'emergència a Guatemala

Poc és moltPere Polo i Fernández

8 CAMPANYA LOE:INSUFICIENT Allioli 189 novembre 2005

CAMPANYA LOE: INSUFICIENT 9Allioli 189 novembre 2005

10 ENSENYAMENT PRIVAT Allioli 189 novembre 2005

Bloquejat a Madrid el convenid’ensenyament concertat per la paga de 25 anys

L’establiment d’un conveni valencià és l’única eixidaal conflicte

La recol·locació del professorat dels centres encrisi segueix en l’aire

Educació convocarà sindicats i patronals per donar una solució

Les negociacions a Madrid del convenid’ensenyament concertat estan bloque-jades després de celebrar-se 27 reu-nions, les dues últimes en setembre de2005. La paràlisi negociadora s’ha pro-duït mentre començava a abordar-sel'abonament de la paga de 25 anys. Éssabut que els governs d’Andalusia,Extremadura i Castella-la Manxa esneguen a assumir aquest pagament toti que hi ha sentències judicials que obli-guen els centres a abonar els paga-ments als seus treballadors i treballa-dores. Les patronals no volen seguirnegociant fins que es formalitze elcompromís per part de les administra-cions de que assumiran l'abonament dela paga, un fet que elimina la possibilitatque siguen els mateixos centres elsresponsables de fer-ho.

STEPV-Iv i la Confederació d'STEsdenuncien l’actual situació “delicadíssi-ma” del sector, amb l'estancament deles negociacions sobre les condicionslaborals, salarials i socials, “que pot tin-dre conseqüències molt negatives perals treballadors i treballadores”.

El preu dels errors passatsLes treballadores i els treballadors del’ensenyament estan pagant ara el errorgreu que va suposar en el seu momentl’eliminació del “premi de jubilació” i laincorporació de la paga de 25 anys. Enel seu moment STEPV-Iv va criticaraquest canvi perquè considerava queles quantitats a percebre pels treballa-dors i les treballadores dependrienexclusivament de la decisió política deles administracions autonòmiques iexistia el risc que, com ara s’ha vist,determinades autonomies no assumi-ren aquesta paga. Els fets ens handonat la raó al Sindicat.

La patronal CECE reconeix ara en lesmeses de negociació que va ser unerror introduir la paga. Per la seuabanda, tant la patronal majoritària,

Educación y Gestión, com els sindicatsFSIE i USO no han dit res al respecte,però no poden el·ludir la seua cores-ponsabilitat en l’actual blogueig, provo-cat per la signatura l’any 2000 del IVConveni en les condicions que ara s’handesvetllat.

STEPV-Iv va advertir en el seumoment de que mai hauria d’haver-sesuprimit l'antic premi de jubilació.Tanmateix, l’actitud dels sindicats FSIE iUSO i l'ajuda de les patronals van con-sumar un fet les conseqüències delqual encara estan per vindre. D'altrabanda, UGT i CCOO estan oberts asuprimir la paga de 25 anys i transfor-mar-la en plans de pensions, una ini-ciativa que, a juí de STEPV-Iv, encarapot complicar més la situació: “Aquestssindicats ignoren que hi ha comunitatsautònomes les quals no es fan càrrecde la paga ni dels plans de pensions.Les administracions autonòmiques quea hores d'ara abonen la paga podriennegar-se a incorporar els plans de pen-sions, un fet que suposaria un pasendarrere molt greu”.

El Sindicat estima que la situació ésmolt complicada perquè les patronalsvinculen la negociació del conveni a queles administracions es facen càrrec dela paga i hi ha Administracions que novan signar l'anterior conveni i que no lapaguen perquè disposen de sentènciesfavorables per a fer-ho.

Les distintes patronals i els sindicatsFSIE, USO, UGT i CCOO han dirigit unescrit al Ministeri d’Educació per a queels Pressuposts Generals de l’Estat de2006 incloguen en el mòdul de concertsl’increment necessari per a fer front a lapaga de 25 anys. STEPV-Iv s’oposa aaquesta mesura atés que:- No es pot responsabilitzar en exclusi-va l'administració central, que no vaparticipar en les negociacions de l'ante-rior conveni, dels compromisos que vanadquirir terceres parts, com les patro-nals i els sindicats FSIE i USO.– La inclusió de la paga de 25anys en els Pressuposts Generals del’Estat suposaria ferir de mort la nego-ciació colectiva autonòmica i tancardefinitivament el pas a un convenid’àmbit valencià. De fet, aquesta inclu-sió pot entrebancar acords autonòmicsfuturs, perquè els governs de les nacio-nalitats i regions no voldran signar capacord sense el finançament previ delMinisteri. En el País Valencià, la mesuraque altres pretenen aconseguir impe-dirà seguir millorant les condicionslaboral en el sector com ha ocorreguten els darrers anys.STEPV-Iv i la Confederació d'STEs handenunciat la greu situació en què estroba sector, per l'estancament de lesnegociacions sobre les condicions labo-rals, salarials i socials, en unes cir-cumstàncies que poden tindre repercu-sions molt negatives per als treballa-dors i treballadores. Els STEs reivindi-quen un conveni autonòmic com a“única via per a eixir de la situació tancaòtica a la que ens han dut tant lespatronals com els sindicats majorita-ris”.

Per un conveniautonòmic

Una sentència revoca l’amonestaciócontra un sindicalista de l 'STEPV-IVEn setembre de 2005 es va celebrarun juí per a resoldre la demandad’impugnació a la sanció per escritque un centre havia imposat a unmembre d'un comité d’empresa afi-liat a l'STEPV-IV per fer ús de leshores sindicals que li pertocaven. Elsindicalista havia respectat tots elsrequisits legals per a acudir a unaconcentració organitzada pels sindi-cats. Els arguments de l'empresaper la imposició de la sanció se cen-traven en l’acumulació d'hores sin-dicals dels delegats i membres decomité d'empresa per part dels alli-berats sindicals. Com calia esperar,la justícia dóna la raó a la partdemandant en una sentència querevoca íntegrament la sanció d'a-monestació al treballador. Contraaquesta resolució no hi cap recurs.

El Sindicat valora molt positiva-ment una sentència que aclareixuna qüestió clau per a l’acció sindi-

cal i que garanteix els drets delsmembres elegits en els centres. Aracal esperar que la patronalEducación y Gestión comunique alscentres la rectificació adient per tald'evitar noves sancions com la queara ha quedat anul·lada.

La patronal, qüestionadaEl curs passat, Educación y Gestión,patronal del sector, envià un escritals centres concertats en el qualabordava el crèdit d'horari sindical.En aquest escrit es manifestava queles empreses no tenien l'obligacióde concedir l'esmentat crèdit alsdelegats, delegades o membres decomité d'empresa.

Cal recordar que l'article 68 del'Estatut dels Treballadors diu queels delegats disposaran de 15 horesmensuals en centres fins a cent tre-balladors i de 20 hores en centresentre cent un i dos-cents cinquanta

treballadors.Educación y Gestión basava els

seus arguments en un acord dejuny de 1990 signat entre laConselleria d'Educació i les organit-zacions sindicals, i fent una inter-pretació totalment equivocada delmateix, argumentava que lesempreses no tenien obligació deconcedir les hores sindicals alsdelegats, delegades o membres decomité degut a que els alliberatsacumulavem les seues hores, cosaque en cap moment es desprén dela lectura de l'esmentat acord.

STEPV-IV denúncia aquesta inter-pretació que retalla les llibertatssindicals dels delegats, delegades imembres de comité elegitsdemocràticament en els centres detreball i lamenta que la solució alproblema haja estat resolta en elstribunals de justícia.

L’empresa docent havia sancionat un membre del comité per assistir a una concentració sindical

El curs 2005/06 ha començatsense resoldre la problemàtica dela recol·locació dels treballadors iles treballadores provinents decentres concertats en crisi. Afalta de comptabilitzar lessupressions corresponents almes de setembre, la borsa per arecol·locar aquests professionalsestà integrada per unes 50 perso-nes, a algunes de les quals se'lsha acabat el període de subsidiper atur i que a hore d’ara handeixat de percebre la prestaciócorresponent. Aquesta situaciódeficitària està determinada tantper l’escassa disposició de lespatronals a contractar a persones

de la borsa dels últims anys compel nul interés de la Conselleriaper a resoldre la situació.

Tots els sindicats amb repre-sentació en el sector van entregara l'Administració en març de 2005unes noves mesures derecol·locació, atés que les vigentssón inoperants perquè les planti-lles van tancant-se.

La Conselleria d’Educació s’hacompromés a convocar els sindi-cats i les patronals per tal deresoldre-ho abans de novembre.

Iniciades les sessions negociadores amb laConselleria d'Educació

Una mesa tècnica estudia les plantilles de Cicles Formatius

Les noves mesures per a larecol·locació, el professoratrecol·locat per necessitatseducatives especials, les plan-tilles de Cicles formatius, lareducció de la càrrega lectivaen Primària i Secundària i l’a-plicació dels sexennis són elsprincipals punts que les nego-ciacions entre els sindicats,les patronals i l'Administracióabordaran al llarg del curs2005/06. El calendari aprovatper a desenvolupar les nego-ciacions contempla la celebra-ció de meses tècniques. Laprimera d’aquestes meses,que ja ha començat els seus

treballs, estudia a hores d’arales plantilles de CiclesFormatius.

El Sindicat ha manifestat eldesig “que aquest curs sigamés fructífer que l'anterior”.Cal recordar que el 2004/05l'Administració va imcomplir elseu compromís de convocarels sindicats i les patronalsper a negociar els temes pen-dents.

SALUT LABORAL 11Allioli 189 novembre 2005

La transhumància innecesàriadel professorat interíDomingo Ortolà Pla

Afirmar que el professorat interíestà sotmés a unes condicionsde treball pitjors que les del

professorat funcionari no és desco-brir res nou. Sindicalment és neces-sari donar una solució global a laproblemàtica del col·lectiu interí,garantint els llocs de treball i esta-blint vies específiques d'accés al fun-cionariat, amb la perspectiva d’equi-parar els seus drets amb els de laresta de treballadors de l'ensenya-ment públic. El Sindicat fa temps quetreballa en aquesta via i seguirà fent-ho. Són conegudes les diferènciessalarials i les discriminatòries condi-cions per accedir a la formació i adeterminats permisos i llicències quepateixen els docents interins. Enaquestes reflexions, però, volemdetindre’s només en una altra discri-minació: la de la transhumànciainherent que comporta la condicióinterina en el sector de l’ensenya-ment.

El professorat interí canvia any rereany el seu lloc de treball. Als canvisde companys, potser de nivells i dematèries, cal afegir els desplaça-ments físics del domicili habitual,amb tots els entrebancs que aixòsuposa: buscar un habitatge nou, dei-xar la parella, les aficions i els estu-dis, canviar el col·legi dels menuts ialtres incovenients derivats d'unamigració no volguda.

Cal novament una intervenció sin-dical decidida per tal d'aminorar totsels efectes negatius que per a lespersones i pel propi sistema educatiucomporta aquesta situació. Malgrat elbloqueig que pateixen, hi ha obertesmeses de negociació que juntamentamb mesures de pressió han d’acon-seguir la millora sustancial de les

condicions de treball d'aquest col·lec-tiu.

La problemàtica és encara méscomplicada per a les persones ambcircumstàncies específiques de tipusmèdic, familiar o social, i que presen-ten necessitats especials. I cada voltaen són més els treballadors i treba-

lladores amb aquestes problemàti-ques. Amb l’inevitable envelliment delcol·lectiu es genera una tendènciaque incrementa exponencialmentaquests problemes.

Cal, doncs, trobar solucions quecomporten alhora una millora delsistema educatiu; que respecten ambcarácter general l'ordenació de lesborses i eviten la picaresca; i que esresponga de manera satisfactòria ales persones que realment necessi-ten canviar de lloc de treball.

La Llei de Prevenció de RiscosLaborals, la implantació dels Comitésde Seguretat i Salut Laboral i laimplantació en els centres delsServeis de Prevenció poden obrir unavia en un sentit favorable al col·lectiu.

Enguany s’hauria d’haver negociat unprodediment d'adaptació dels llocsde treball. No va ser possible perquéen el procés negociador Conselleriava impedir que es consensuara unprotocol d'actuació davant els casosmés urgents. Aquesta irresponsabili-tat condemna les persones afectadesa navegar novament en un terrenypantanós que no genera més quemalestar i obscurantisme .

Bona part del professorat que hasol·licitat una adaptació i/o un canvidel seu lloc de treball no ha obtingutcap resposta de l’Administració, moti-vada o sense motivar. Pel que es veutot depén dels misteriosos designisde les direccions territorials o de lamateixa Conselleria, responsable últi-ma de les arbitrarietats i desgavellsque condemnen els afectats a unainsoportable indefensió.

Mentre seguim exigint una regula-ció clara i explícita dels mecanismesd'actuació en aquestes situacions,exigim als responsables del'Administració un respecte escrupu-lós a la situació d’aquests companys.Educació ha de fer públics de maneraimmediata els mecanismes d'accep-tació o denegació de les demandesque li formula el professorat i motivarde manera raonada les seues deci-sions. Seguir amb la provisionalitat il’osbscurantisme actuals suposaràincrementar encara més de maneragratuïta i innecessària el patimentd’uns treballadors i treballadorescastigats per les condicions en quepateixen unes condicions laboralsmassa castigades.

Coordinador de seguretat i salut laboral.

Obscurantisme en els adjudicacions de llocs de treball

Curs de Formació

“PLANS D'EMERGÈNCIA EN CENTRES DE TREBALL”

8, 15 i 22 de Novembre Sala de plenaris de la seu de València

Programa

Dimarts 8 Novembre:- Presentació general del curs a càrrec de Jose AntonioRovira, Director General de Personal de la Conselleriad’Educació, i Domingo Ortolà Pla, Coordinador del curs.- La coordinació dels agents implicats en els plans d'auto-protecció, per Jose Luís Villanueva (Tècnic Superior delServei de Prevenció de Riscos Laborals del Sector Sanitari).Modera: Rosa Pérez i Garcia (Responsable Salut Laboral,STSPV)- El pla d'autoprotecció: Introducció. Parts d'un pla, perJuan Carlos Tobías, Vidal Serrano, Juan Antonio Navarro iJavier Ramos ( Tècnics Superiors). Modera: Encarna Garcia( Coordinadora Salut Laboral STAPV)

Dimarts 15 Novembre:- Normativa legal. Procediments. Incendis. Emergències.Esquema d'actuació. Per Juan Carlos Tobías, Vidal Serrano,Juan Antonio Navarro i Javier Ramos ( Tècnics Superiors).Modera: Mari Carmen Francés (delegada de prevenció del'STEPV )

Dimarts 22 Novembre:

Primers auxilis. Coneixements Teòrics. Taller Pràctic. PerAmparo Garcia Layunta i Fernando Sàez Ramón. (Metgesdel Treball del Servei de Prevenció de Funció Pública).Modera: Mati Sancho (Coordinadora de salut Laborald'Universitat)- Exposició d'un pla d'autoprotecció. Valoració crítica. PerJuan Carlos Tobías, Vidal Serrano, Juan Antonio Navarro iJavier Ramos ( Tècnics Superiors) Rafael Segrelles ( TècnicSuperior del Servei de Prevenció de la Conselleria deCultura i Educació). Modera: Juanjo Mataix (Delegat de pre-venció de l'STEPV)- Avaluació del curs. Coordinadors de Seguretat i SalutLaboral de la Federació.

Constituïda la comissió paritària de Salut Laboral gràcies al treball unitari dels sindicatsAmb un retard de més de quatreanys, el 28 de setembre es va consti-tuir finalment la comissió paritària deSalut Laboral de la Generalitat. Estrenca així l’immobilisme del’Administració que ara ha cedit grà-cies a les pressions que les organiza-cions sindicals van realitzar de mane-ra conjunta.

Les sessions de treball de lacomissió hauran d’abordar, a mésdels assumptes d’urgència, les pro-postes presentades per IntersindicalValenciana: incidents greus en cen-tres públic, com els incendis a Carlet ia la Conselleria de Territori i la fugade gasos a l’edifici PROP-1; plans d'e-mergència dels diferents centres detreball; situació del personal que uti-litza el seu vehicle particular per a laprestació del servei.

En les sessions de treball ambl’Administració, els sindicats handemanat negociar l'estructuració i

l’organització dels serveis de preven-ció abans que el Consell presente laLlei de Pressupostos, una petició quehaurà d’abordar, en una data encaraper determinar, una taula tècnica,segons va admetre el secretariautonòmic d'AdministracionsPúbliques, Rafael Sanus.

La comissió paritària del 28 desetembre va aprovar constituir elscomités de Seguretat i Salut, tant alSERVEF com als edificis PROP 1 i 2.La comissió també va estudiar lametodologìa per a abordar una pri-mera avaluació de riscos.L'Administració, que va presentartambé diversos documents per a queels sindicats facen aportacions, es vanegar a incorporar a la discussió elstemes que tots els sindicats li havienproposat, encara que al final aquestesqüestions es van afegir en el torn deprecs i preguntes.

Intersindical Valenciana recorda

que “la comissió paritària duu unretard de més de quatre anys i calrecuperar el temps perdut en aquesttemps sobretot perquè està en joc lasalut i la seguretat dels treballadors itreballadors”.

Reivindicacions unitàries dels sindicats

- Criteris de desenvolupament i apli-cació de la Llei de Riscos Laborals inormativa aplicable.- Informació i coordinació de lescomissions sectorials de Seguretat iSalut en el treball.- Estructuració i organització delsServeis de Prevenció en tots els sec-tors.- Redacció de plans i programes deprevenció de riscos laborals en totesles dependències i serveis de laGeneralitat.

IV denúncia el retard de més de quatre anys imposat per la Generalitat

Cal respectarl’ordenació de lesborses, evitar lapicaresca i respondresatisfactòriament ales persones querealment honecessiten

Vols fer una permuta?El professorat definitiu pot permutar el seu lloc de tre-ball. El Sindicat ofereix la normativa sobre permutes,així com un espai destinat a fer la teua proposta en:

www.stes.es/permuta.htm

MARCHA POR LA LIBER-TAD DEL PUEBLO SAHA-

RAUI

12 de novembre a les 12 h., desdeAtocha a la Plaza Mayor de Madrid

Autobús: 96 394 24 35

12 POLITICA EDUCATIVA Allioli 189 novembre 2005

Sobre l’assignatura d’Educacióper a la convivènciaÀngels Martínez Bonafé

En assabentar-me de la pro-posta de la implantació de lanova àrea en el currículum

escolar “Educació per a la convivèn-cia” em venen al cap idees diferents.La primera és que allò que s’estudiaen les assignatures i és objected’exàmens rarament és usat fora del’aula; l’alumnat fa una immediatadissociació entre allò que es diu dinsde l’aula i allò que es pensa espontà-niament en la vida real. Es fàcilveure les classes de ciutadania con-vertides en cursets d’adaptació de lesformes d’allò políticament correcte,un enfocament molt proper a lesclasses d’urbanisme, o de Formacióndel Espíritu Nacional d’altres temps.

Tanmateix, en un segon moment emvénen al cap altres idees, il·lusionspotser: aquesta àrea significaria dispo-sar d’un temps setmanal per a treba-llar el sexisme, la violència, les desi-gualtats... També per a parlar seriosa-ment de tot el que passa al centre, lasegregació als patis i la violència entrel’alumnat i el professorat, les normes,les lleis i els individus, com desitgem otemem la llibertat, com de vegadesens agradaria ser amics i ens veiemespentats a competir i rivalitzar. Tambérecorde les mentides de la televisió,com hi ha governs que es diuendemocràtics i maten amb bombespobles sencers; com en nom de la ciu-tadania americana Dick Cheney, vice-president dels EUA, va votar en elSenat contra l’alliberament de NelsonMandela i la fi de l’apartheid; com aChiapas i a Porto Alegre estan inven-tant altres formes de política... Sóncoses que sempre solem reservar pera l’horari de tutoria. Són plantejamentalternatius que suposadament desa-pareixerien amb l’ensenyament de lareligió.

És evident que en la transversalitatcurricular no hi podem confiar per-què la critica i la deconstrucció de lalògica tradicional de les disciplinesque basen les assignatures quehavien de ser transversalitzades noha estat desenvolupada. Els “valors“s’havien d’afegir al currículumimpartit des de sempre, això no esposava en qüestió.

Les disciplines, sobretot enSecundària, han resistit qualsevolintromissió en la seua lògica acadè-mica tradicional, i els llibres de texthan suplit la necessària formació delprofessorat. Cal afegir que amb elneoliberalisme actual la por a tot elque sone a polític i ideològic ha retor-nat amb una força diferent però nomenor que amb l’etapa franquista.Ser neutre ideològicament i política-ment està ara més de moda que mai.

Vist el panorama pedagògic, noestaria malament que almenys en untemps i espai, encara que limitat, esreconeguera la necessitat de la poli-tització del debat i l’explicitació delvalors ideològics que regeixen lesrelacions personals i socials dins ifora del centre.

Però, quasi de seguida, en un ter-cer moment em vénen a la ment lescares d’algunes de les xiques i xics aqui done classe a l’institut. Perd lail·lusió immediatament. Imagine Cati–que està pendent de la resoluciód’un segon expedient disciplinari–rient-se del “rotllo este de la ciutada-nia” mentre s’escapa novament declasse per a fumar al vàter un ciga-rret. “Això de la ciutadania deu estar

fet per als que tenen treball fix ixalet a les urbanitzacions dels afore ,perquè al meu barri tots són unspringaos. La veritat, no me’ls imaginede ciutadans,”.

Imagine també Rafa, un bon xicotque és representant dels estudiantsen el consell escolar, un bon estu-diant que dirà que està molt bé aixòd’educar-se per a la ciutadania per-què “quan tinguem 18 anys hauremde votar. Saber comportar-nos sem-pre ens ajudarà a trobar treball. Percert, espere que els exàmens nosiguen massa difícils.”

No sé quina de les dues imatgesem resulta mes decebedora. Tant pera Cati com per a Rafa hi ha un abis-me entre la democràcia i la millorade la seua vida quotidiana a l’aula, alcentre i al barri.

Allò habitual segons vam veure enla investigació La salut democràtica al'escola , és que la democràcia perals estudiants, com per al professorati per a les famílies, esta buida de sig-nificat i de valor. En alguns casos esredueix al funcionament dels òrgansde “participació” què, en opinió deViñao Frago sovint ajuden més a ladesmobilització o a fer innecessàriala participació real a la qual substi-tueixen .

Amb totes aquestes idees contra-dictòries em quede en blanc i torne apensar: Potser no cal una assignatu-ra però si que necessitem temps iespai per a repensar en què s’estàconvertint i com es perverteix la ideai l’experiència de la democràcia alscentres escolars. Podríem doncsentrar en debat sobre un projecte detreball per veure com vivim, ambmajúscules, la democràcia a l’aula ial centre l’alumnat, el professorat,les famílies, pares i mares treballa-dors docents i no docents entre elgrup d’iguals i en relació amb elsaltres de diferent edat o estatus; enrelació als diferents espais i temps;en relació amb el programa dematemàtiques o el de dibuix; en latutoria o en el pati, per observar comcanvien les relacions de poder i d’i-gualtat i com es configuren.

On s’originen les normes que real-

ment es viuen i s’imposen a les per-sones que compartim aquest espaipúblic.? Què és allò públic en la nos-tra experiència de grup de 1er. Fd’ESO? Què és allò públic en l’expe-riència d’aquesta escola? Com inter-venen els diferents sabers, amb elseu diferent estatus, en les concep-cions i les experiències de ciutadaniadels estudiants?

El projecte de Viure la democràciaa l’escola, en cada centre i en cadamoment, es desenvoluparia de formadiferent segons els interessos i possi-bilitats dels protagonistes. Però cal-dria defensar uns quants principis deprocediment comuns com elssegüents.

La vida pròpiaCal partir d’allò que estem vivint i sercapaços de mirar-ho críticament. Calpartir d’escenaris que reflecteixenrealment quina és la nostra experièn-cia bàsica a les classes, al pati, alscorredors. Pel que fa als contingutsdels programes, a la presa de deci-sions, a l’organització dels grups i ales relacions entre iguals i entre dife-rents. La relació amb els conserges,les treballadores de la neteja, lesnormes de la institució i les decisionssobre l’àmbit col·lectiu; en relació al’avaluació i el juí i les conseqüènciesque se’n deriven. Només després demirar realment el que fem podremacudir als textos de Hanna Arendt ode Noam Chomsky, per exemple, o ales propostes d’habilitats socials, a lamediació o a altres camins que ensservisquen per a llegir d’una altramanera la realitat i per a canviar-la.

Els moments de crisiMillor si aprofitem els moments oescenaris de crisi, les situacions queevidencien que alguna cosa no va bé(conflictes, baralles, frustracions, fra-cassos). Cal fer una lectura críticaque ens conduisca cap a la recercad’allò que cal millorar i ens allunyede la culpabilització dels individus,alumnes o professors, perquè la indi-vidualització dels problemes dificultala millora dels sistemes i dels marcsde les relacions entre les persones.

La culpabilització bloqueja el diàleg ila deliberació conjunta necessàriaper a la implicació real en les millo-res del col·lectiu.

Desvetlar lògiques ocultesMillor si fem evidents les creences i lalògica que hi ha darrere de moltesreaccions i decisions que a diari pre-nem estudiants i professorat com siforen neutres o “de sentit comú”. Calesbrinar les arrels en el feixisme mésocult, l’autoritarisme més ranci, elracisme més autèntic, el segregacio-nisme més dur. Cal desvetlar les ideesque ens fan actuar amb violència i ambagressivitat, les idees que ens fandefensar un model determinat d’auto-ritat i de saber. Tant alumnes com pro-fessorat. Per què un professor dematemàtiques amb una complexió físi-ca robusta té mes fàcil el control del’aula que una professora de músicaamb planta de progre? Per exemple.Per què la imatge del cap d’estudisestà associada a una actuació policial–de policia bo o de policia dolent– mésque a una actuació pedagògica?

Passar a la pràcticaMillor si concloem amb propostes iplans d’intervenció protagonitzats pernosaltres mateixos; cal dur a la pràc-tica la teoria critica. La concepciósobre què és la ciutadania està vincu-lada a la capacitat de deixar de sersúbdits, ser capaços de decidir sobreles formes i la direcció del govern.Ciutadania és la capacitat d’identifi-car què cal canviar en un món delqual totes i tots som històricamentresponsables. No és qüestió d’espe-rar l’heroi que acudisca a millorar lanostra vida mentre nosaltres estemveient la tele.

Junts, millorMillor si busquem aliances dins i forade l’escola. Al barri, a la ciutat i almón hi ha gent com nosaltres quevol, més que una assignatura, unaaventura: la de viure la democràcia al’escola.

Membre de l’MRP Escola d’Estiu del PaísValencià Gonçal Anaya.

L’escolad’Almoines rep la Creu de Sant JordiEl col·legi públic El Castell,d’Almoines, la Safor, ha estatguardonat amb la Creu de SantJordi, guardó que atorga laGeneralitat de Catalunya en reco-neixement a la trajectòria de per-sones i entitats que contribueixenal progrés de la societat i realit-zen una aportació valuosa alredreçament i creixement cultu-ral. Es tracta del primer centreeducatiu públic valencià que repaquesta distinció. L’escola ElCastell, coneguda fins fa poc comSant Jaume, és una de les capda-vanteres en l’ensenyament envalencià, un compromís iniciat arafa 26 anys. Al País Valencià,aquest centre saforenc és unreferent indefugible de renovaciópedagògica, compromís amb elsvalors democràtics i arrelament ala cultura i al territori. La Creu deSant Jordi ha estat concedida enla present edició a 32 persones i15 entitats.

Els STEs exigeixen alGovern espanyol l’anul·lació deldeute extern deLlatinoamèricaLa Confederació STEs i altresorganitzacions de l'Estatespanyol i de Portugal iAmèrica Llatina han presentatal secretari d'Estat d'Educació,Alejandro Tiana un manifest enquè sol·liciten la transformaciói condonació del deute extern,amb la finalitat d'incrementarles partides pressupostàriesd'Educació als països llatinoa-mericans. El document es valliurar a la seu del Ministerid’Educació amb motiu de laCimera de caps d'Estat cele-brada a Salamanca. L’escritdels STEs afirma que l'educa-ció és un dret universal a quètota persona ha de tindre accésja que en molts països l'educa-ció es reserva únicament alsqui disposen dels mitjans perpagar-la i que a l’AmèricaLlatina, la universalització del'accés a l'escola “no ha signi-ficat un accés efectiu al dret al'educació, cosa que afecta unapart molt important de lapoblació en edat escolar i de lapoblació adulta, amb índexsd'analfabetisme alarmants,sobretot en dones, poblacióindígena i afrodescendents".

L’Executiu Zapatero had’augmentar la despe-sa en Educació

POLÍTICA EDUCATIVA 13Allioli 189 novembre 2005

La Federació de MRP del País Valencià a l’Escolaica

Manifest per una Cultura Laica, per una Escola Laica

Joan Baptista Malonda Grau

L a Federació de Moviments deRenovació Pedagògica delPaís Valencià, formada per

les diferents seus de l’Escola d’Estiudel País València i per diversoscol·lectius d’ensenyants, entre d’ellsel Col·lectiu d’Ensenyants de laRibera (CODERI), celebrà la seuareunió mensual, dissabte 17 desetembre, a l’Escolaica a Cullera. Elmotiu d’escollir l’Escolaica era doble:adherir-nos d’una manera senzilla,però respectuosa, als actes del cen-tenari de l’edifici de la citada escola, imanifestar el nostre reconeixement ales idees d’aquelles persones quel’any 1905 impulsaren i inaugurarenl’Escolaica. Ideals que, ben llunyd’estar obsolets, encara són del totvigents i d’actualitat en la políticaeducativa dels inicis del segle XXI.Cullera pot sentir-se satisfeta d’a-quells homes que amb il·lusió, esforçi tenacitat construïren una escola quepossibilitara una educació progres-sista i capdavantera pedagògica-ment i socialment. La graduació deles classes, el laïcisme, la renovaciópedagògica, el republicanisme, l’e-quitat, la importància de l’educació…foren els principals plantejaments de

l’Escolaica de 1905, i que equipara-ren la tasca escolar que s’hi realitza-va amb la pedagogia dels païsoseuropeus més avançats en matèriad’educació.

Totes aquestes idees i avançosforen dràsticament mutilats per lasublevació militar de 1936 i per l’es-tabliment posterior del règim fran-quista. Mutilació que la democràciaformal no ha reviscolat i molts d’a-quells somnis i realitats queden en elmés miserable dels oblits intencio-nats.

Com a paradigma de l’endarreri-ment educatiu i social trobem laqüestió de la no aconfessionalitat del’estat espanyol que s’especifica a laConstitució, però que no es contem-pla ni als centres educatius ni a lasocietat en general. Ben al contrari,la situació a les aules, i possible-ment també a la futura llei d’educa-ció, és més la pròpia de països fona-mentalistes religiosos que desocietats democràtiques. Situacióque ha portat a la Federació deMoviments de RenovacióPedagògica del País Valencià elabo-rar el Manifest per una CulturaLaica, per una Escola Laica, que

vam aprovar a les anteriors jorna-des, celebrades en abril de 2005 aValència, cent anys després que aCullera es crearà una escola ambun ideari laic, una escola laica.

Dalt o baix les qüestions expres-sades al manifest ja estaven plante-jades i superades per aquellshomes de Cullera que fa cents anysdecidiren construir i inaugurarl’Escolaica. A ells va dedicat el pre-sent article. La vergonya democràti-ca és per a nosaltres.

Ex-alumne de l’Escolaica. Membre de laFederació de Moviments de RenovacióPedagògica del País Valencià.

Després de leseleccions gene-rals del 14 de

març de 2004, les expec-tatives obertes en elssectors progressistes perla paralització de laLOQE, han tingut un finalpoc feliç: la religió no hasortit fora dels centressostinguts amb fonspúblics, fins i tot contra-venint el dictamen delConsell Escolar d'Estat.

Tot i això, els sectorscatòlics més conserva-dors i la pròpia jerarquiaeclesiàstica, han orques-trat una forta campanyaper a qüestionar les tími-des mesures preses enaquest terreny, al costatd'unes altres que afectena la discriminació per raóde sexe, orientació sexualo creences de qualsevoltipus.

Aquesta ofensiva fona-mentalista catòlicaatempta contra els dretscivils i de ciutadania ipretén consolidar la posi-ció de privilegi en relacióal seu finançament perpart de l'Estat i a mante-nir el control d’una partgens menyspreable delsector educatiu, sanitari iassistencial amb finança-ment públic.

Considerem, al costatd'altres sectors i organit-zacions socials plasma-des en plataformes icampanyes per una

societat i una escolalaica, i referint-nos al casconcret de l'ensenya-ment, que no és lògic quel'adoctrinament religiósal nostre alumnat esmantinga per una legióde catequistes catòlicspagats amb dinerspúblics i sota el controlde la jerarquia eclesiàsti-ca.

El concepte de llibertat“religiosa” no passa per-què quede garantidanomés per a les confes-sions religioses, ni perestendre els privilegis del'Església catòlica a lesaltres confessions, ja quecontinuarien discrimina-des les conviccions ivalors diagnòstics i ateus,igual de legítimes, que amés no tenen signat capacord especial amb l'es-tat. El subjecte d'aquestdret ha de ser tota lasocietat i les diverses for-mes morals i ètiques,sempre que estiguenbasades en el respecteals altres.

La consecució d'unasocietat laica representaun projecte social i cultu-ral, en la qual estan invo-lucrats tant els confes-sionals com els aconfes-sionals, ja que tots i totesestem interessats enl'assoliment d'una socie-tat basada en la igualtatde drets i en la intercul-turalitat.

No és admissible l'ac-ceptació d'una assignatu-ra com l'Alternativa a lareligió que només buscalegitimar les confessionsreligioses en el currícu-lum i obliga en l'horari al'alumnat que no cursa lareligió.

Tot això no és contra-dictori amb que l'escolaincorpore d'una maneraexplicita el paper histò-ric-cultural de les reli-gions de manera sis-temàtica, en les explica-cions dels fenòmenscientífics, sòcio-tècnics isòcio-culturals, fentemergir els valors inhe-rents a aquestes i a tot elcurrículum, i que no espoden reduir a unaEducació per a laCiutadania que tambérebutgem, per reduir auna assignatura un enfo-cament educatiu que had’impregnar tota l'accióeducativa

Defensem una escolalaica que eduque sensedogmes, en la diversitatcultural. L'adoctrinamentreligiós ha de quedar forade l'escola i, no obstantaixò, s’hauria d’establiruna relació permanententre valors creences,hàbits, decisions, accions,interessos, cosmovisionsi ideologies. S’haurien desuprimir els símbols reli-giosos en totes les esfe-res públiques (els hospi-

tals, l'exercit, els tribu-nals, els juraments decàrrecs, etc.)

En conseqüència, ésnecessària l’aprovaciód'un Estatut de Laïcismeper part de l'Estat i de lesadministracions públi-ques i a més queda pen-dent la corresponentmodificació de la consti-tució espanyola, en con-cret en el seu article 27.3,perquè es reconega demanera explícita l'estatlaic, de forma que existis-quen unes recomana-cions clares per a un pro-tocol laic en l'esferad’allò públic.

Per tot això exigim: - La derogació dels

Acords amb el Vaticà. - La derogació de les

disposicions i lleis quedonen privilegis a deter-minades confessions reli-gioses.

- La desaparició del'assignatura de religió del'escola pública i concer-tada

- Que el diners públicsno financen cap manifes-tació particular o adoctri-nament de caràcter reli-giós.

- Que es respecte la lli-bertat de consciència dela ciutadania i la plurali-tat moral de la societat.

- Que les institucionspúbliques queden lliuresde tot signe religiós.

“A desalambrar”

Antonio Ñacle

Des que Daniel Viglieti va fer popularla tornada de la seua poesia, els filatsespinosos, lluny de desaparèixer, nohan parat créixer en tots els sentits.

Han crescut per salvaguardar elsimmensos latifundis que durant segleshan condemnat milions de camperols asotmetre’s a la voluntat i els interessosd’una minoria de propietaris podero-sos. Han crescut per impedir l’accés decerts sectors de la societat al territoriprivat del poder econòmic. Han crescutper separar les persones de diferentsorígens ètnics. Han crescut per separarpersones de diferents cultures o creen-ces religioses. El filat va adquirint lesformes més grosseres (l’apartheid) oaltres de més subtils, com ara la multi-plicació dels filtres de seguretat enmultitud de llocs públics, la missió delsquals no és solament la seguretat sinótambé la intimidació, o l’exigència dedomiciliacions bancàries, targetes decrèdit i carnets de tot tipus. Hui, a l’ano-menat Món Desenvolupat és possiblefer un perfil de tots i cadascun denosaltres a partir d’aquests docu-ments, són els que ens donen carta deciutadania, perquè la resta senzilla-ment no existeix; qui manca de papers,de documents, d’avals, és exclòs iexpulsat, no forma part de la ciutada-nia. Tots aquests mecanismes s’hanconvertit en enormes filats, invisibles,però clarament perceptibles quantenim l’atreviment de veure’ls des del’altra banda.

Però a vegades –l’ésser humà ésaixí–, aquests filats no són suficientscontra el propi instint de supervivència il’anhel de llibertat. Ha ocorregut mol-tes vegades al llarg de la història i con-tinua succeint, i quan passa ens sor-prenem i ens esglaiem; la por s’apode-ra de la nostra voluntat i la nostranoblesa natural esdevé impotència,indiferència i, finalment, oblit.

És el que està passant en les fronte-res de Ceuta i Melilla, però tambéenfront de les costes saharianes aFuerteventura o a les costes de Cadis.La misèria d’un món que ignoraremimpulsa milers de persones a buscarun futur millor per a elles i per alsseus. No són persones qualssevol, sónpersones heroiques, són dones ihomes que es rebel·len contra el seudestí, que volen controlar el seu futur,no es resignen i prenen decisions.Decisions dures: abandonar la família,invertir els seus estalvis passats, i avegades futurs, a pagar el preu d’unpassatge que a molts d’ells i d’elles elscondueix a la mort. Però, a pesard’això, decideixen travessar el desert,arriscar-se i esperar per poder entrarper la porta d’un futur que ells i ellescreuen millor. Treballen col·lectivamentsabent que no tots arribaran on volen,però sabent que sols no tindrien opció.

Són el resultat del que hem convin-gut a anomenar globalització econòmi-ca; van ser arrancats de la seua terraper vendre’ls com a esclaus en elssegles XVII i XVIII, van ser colonitzats,envaïts i espoliats en el segle XIX, vanser abandonats a la seua sort en elsegle XX i són ignorats i marginats alcomençament del XXI. Mentre en elspaïsos poderosos el colesterol i l’obesi-tat són l’amenaça, a l’Àfrica subsaha-riana milions de persones tot just men-gen una vegada al dia i la sida delma lapoblació, sense que els laboratoriseuropeus i americans alliberen elsseus drets sobre els productes retrovi-rals. Mentre dictadors, sàtrapes, sen-yors de la guerra... fan negocis que

només a ells beneficien, el comerçd’armes floreix i milers d’homes morenen guerres oblidades, però no per aixòmenys cruels –el genocidi de Rwandacontemplat i ignorat n’és un bon exem-ple–, les dones sofreixen, sovint sónviolades i quasi sempre mantenen laprecària economia de les seues comu-nitats. És d’aquest infern, que resultaser etern, del que fugen.

Al final del camí topen amb l’últim (?)obstacle, el filat, un ésser que creixcada dia, cada dia augmenta les seuesdimensions en fondària, alçària,grossària i en nombre d’homes benproveïts de pertrets per impedir que latraspassen.

Si algú assoleix el salt, la perspectivaés cada dia pitjor, en principi serà atés,per després mostrar-li el camí de tor-nada al món que va abandonar. Unamica semblant al reu que és guarit perdesprés executar-lo. El gendarme occi-dental es gira amb pulcritud per noveure el que més hi ha a l’altre costatdel filat, per no veure el costat fosc, aquè aquestes persones estan condem-nades, per no veure un infern que,efectivament, és etern.

El món democràtic lamentarà ambtristesa la seua incapacitat per a absor-bir una demanda impossible. La ciuta-dania tranquil·la per fi..., no és possibleatendre a tots…, els altres hauriend’esperar.

Mentrestrant ells, elles què endeuen pensar?, que potser ens com-prenen?, o, simplement, ens odien?,quina altra cosa poden fer?

I nosaltres, què podem fer? Es tractad’un problema de dimensions colos-sals, afecta una forma de civilitzacióque tanca el cercle de les seues con-tradicions, escapa de la voluntat indivi-dual, supera fins i tot la política delsEstats i desafia la mateixa concepcióètica de la societat.

Si no entenem la necessitat de cons-truir una societat incloent i una comu-nitat internacional més solidària, elsfilats no detindran la pulsió de l’ésserhumà per sobreviure i ser lliure. Elsfilats acabaran caient, però no sola-ment els filats, sinó la nostra pròpiaconcepció social, i amb aquesta, proba-blement, no només els seus aspectesnegatius (capitalisme, explotació), sinóconcepcions de valor transcendentalcom l’humanisme, la llibertat i el valorindividual de la vida de les persones.

Convé expressar amb veu clara i níti-da que hi ha d’haver altres solucions,que cal respectar els drets de tots elshomes i les dones, que cal incrementarels pressuposts de cooperació, així comel control dels fons d’ajuda al desenvo-lupament. Hem d’exigir un sistemacomercial just que no privilegie lesgrans corporacions internacionals, eldesenvolupament de programes edu-catius i sanitaris d’ampli abast. El deutes’ha de condonar al mateix temps ques’ha d’exigir transparència en la gestió.Serà difícil i dur però si no tenim clarquè fer, hem de tindre clar què nopodem fer ni consentir sense esquer-dar la nostra pròpia integritat moral.

Mentre el futur estiga marcat per laignorància, la sida i la pobresa hi hauràsempre algú, a l’altra banda, intentantpassar. Si algú li dispara, li pega o l’ex-pulsa, ho fa en el nostre nom i amb elnostre finançament, nosaltres li dispa-rem, li peguem, l’expulsem.

Diguem NO i comencem a desmun-tar el filat.

El passat mes de juny ens sorprenial’inesperada i trista notícia: Paquita,donya Paquita, havia mort. No potser! És el primer que déiem, negant-nos a acceptar la trista realitat. I ésque no podia ser que una persona tanvital, activa, emprenedora… com ellaens deixara de sobte en la plenitudde la vida, quan havia assolit moltesil·lusions i objectius personals, quana penes feia tres cursos que se n’ha-via anat al seu poble, Alcàsser –delqual se sentia tan orgullosa i mai nos’hi havia desvinculat– per a conti-nuar amb la seua vocació: ser mes-

tra, després d’una llarga trajectòriaprofessional al col·legi públicEleuterio Pérez –del qual va serdirectora entre 1987 i 1989–, a La Valld’Uixó, on ha deixat molt més querecords.

Totes les persones que hem tingutla sort de compartir amb ella les tas-ques docents hem aprés que en elcamp de l’educació no està tot inven-tat, i que els mètodes han d’anarcanviant, per a adaptar-se a l’alum-nat i a les noves realitats, no a l’inre-vés. Cal per tant il·lusionar-se enprojectes innovadors i no caure mai

en la monotonia ni ser derrotistadavant de les situacions novedoses icanviants.

Paquita –donya Paquita, com lideien els seus alumnes– era unamestra exigent, però a qui més exigiaera a ella mateixa. Per això comptavaamb el respecte de tots i de totes,especialment del seu alumnat, elqual sabia amb certesa que la seuamestra mai no li fallaria. Cal dir queel tractament de donya no indicavaper a res distància sino admiració,respecte i reconeixement, afecte iestima. Només hi hauria que pregun-tar-li-ho als alumnes que van passarper les seues classes.

Feia poc que tornava al seu pobleamb un munt de projectes que voliavivenciar i compartir amb la seuafantàstica familia. El curs 2001/02, alqual correspon la foto, va ser l’últimque va exercir la docència al CPEleuterio Pérez. Era l’any que el cen-

tre celebrava el 25é aniversari, unevent al qual va dedicar moltsesforços des de la comissió organit-zadora..

Recorde encara com es va emocio-nar en la festa de fi de curs, quanl‘associació de pares i mares li vaentregar, en reconeixement i agraï-ment per la seua dedicació al col·legi,una placa commemorativa de l’ani-versari on deia: “Vint-i-cinc anysaprenent de tu”. Tots i totes ens hivam emocionar.

Aquell dia no li vam dir adeu, tansols li vam desitjar sort amb un “Finsprompte”, doncs ella va seguir man-tenint una estreta relació amb el cen-tre, aprofitant qualsevol excusa per acompartir una estona amb els seuscompanys i companyes de treball.

Dissortadament ara sí ens has ditadeu, un adeu per sempre. Però alsalumnes, pares i mares o companysque hem tingut la sort de compartir

projectes, il·lusions i d’aprendreamb tu, ens queda el record d’eixesvivències. Amb aquestes líniesmanifestem el nostre pesar, reco-neixement, enyor i estima, amb lacertesa que mai no t’oblidarem.Descansa en pau.

14 FENT CAMÍ Allioli 189 novembre 2005

Enxarxats Natura Valenciana

Joan V. Pérez Albero

Modelos de ciudadanía y globalizaciónJosé Antonio Antón Valero

Frente a la imagen repetidahasta la saciedad de unOccidente defensor de la

democracia y campeón de la justicia,líder en la defensa de los DerechosHumanos (los que se pretenden uni-versalizables) y espejo para el restodel planeta (las dos terceras partes)del modelo político más equilibrado yde sus formas de llevarla a la prácti-ca, el devenir humano no parece tansimple, ni tan elemental.Los cambios producidos en estosúltimos tiempos que afectan amodelos socio-políticos concretos,entre los que se encuentran losfenómenos de la inmigración y laglobalización cultural, han generadoprocesos en la configuración delimaginario colectivo, todavía no bienestudiados. En todo caso parece evi-dente que unos y otros factores tie-nen que ver con el tipo de relacionesinternacionales establecido y los sis-temas socio-económicos dominan-tes.En su trabajo ‘Las ideas políticas delos jóvenes’ recordaba AgnesBoixader (revista Íber, núm. 44, 2005)las escasas herramientas de com-prensión de nuestros jóvenes paraentender las prácticas políticas y,como consecuencia, la falta de moti-vación para su estudio. Si considera-mos los factores socializadores queles envuelven, a saber, el espaciosocio-familiar, educativo y mediático,no sería arriesgado presumir queesos contextos reflejan el mismoproblema y son, a la vez, un factorprincipal.La ONU realizaba en junio de 2001, laConferencia Internacional Consultivasobre la Educación y la libertad dereligión, convicciones, tolerancia y nodiscriminación, que hacía un llama-miento a la búsqueda de fórmulasde convivencia intra e interculturales.Precisamente el Consejo Europeodecidió considerar 2005 como Añode la Ciudadanía a través de laEducación, de forma que se promo-vieran, junto a una educación para laciudadanía democrática, los dere-chos humanos, la democracia pluraly el estado de derecho, desarrollar laidentidad cultural europea, respetan-do la diversidad.Pero el número de personas queparticipa de manera creciente en el

mercado mundial y en las decisionesglobales es cada vez menor, mien-tras la mayoría se queda al margen.De igual forma, la ausencia deEstado (la reducción a su mínimaexpresión de sectores básicos comola sanidad, servicios públicos, pro-tección civil o educación, en beneficiodel capital privado) ha generado, porejemplo, que los efectos del Katrinasobre Nueva Orleans hayan sidomucho más mortíferos, especial-mente para la población negra ypobre. El Norte, que acogió un 38% de lapoblación inmigrante total en 1960,ascendió a un 46% al iniciarse estadécada. Este aumento relativo estáplagado de metáforas catastrofistasy líneas argumentales poco tranquili-

zadoras: "avalancha, alud, invasión,bomba demográfica, incapacidadpara la integración…". Las culturasde origen son definidas frecuente-mente de forma miserabilista enclave de carencias, déficits, retrasosy supervivencias de un pasado las-trante para la modernidad. La ima-gen social está impregnada de ilega-lidad, engaño, conflicto, transgresiónde normas. Dentro de esta retórica,las peculiaridades étnicas, lingüísti-cas, religiosas y, en general, cultura-les, aparecen en la base de muchosconflictos que se producirían por lainteracción de esos grupos étnico-culturales y, por tanto, el choque decivilizaciones, sería una idea básicapara esta percepción.En esta sociedad postindustrial capi-

talista, a pesar de la aureola de lallamada "nueva economía", o preci-samente por ello, el 23% es sumer-gida (unos 130.000 millones deeuros), sólo superada por Grecia eItalia. La Encuesta de PoblaciónActiva (EPA) habla de un 40% detemporalidad en el mercado de tra-bajo, de la que, por cierto, un 65% esno comunitario (Martínez Veiga,“Mercado de trabajo e inmigración”,revista Pueblos núm. 17, 2005),Por tanto, en esta sociedad global enque vivimos se consolida un modelode ciudadanía humana condicionadapor una división planetaria entrericos y pobres, mujeres y hombres,grupos étnico-culturales y otros(anglosajones y blancos), entre siste-mas económicos y grupos de pre-sión, que dominan el concierto inter-nacional y la toma de decisiones anivel mundial (GATT, OMC, TLC...),, yotros, más condicionados por lasreglas establecidas por los podero-sos. En la sociedad europea, losmodelos de ciudadanía reflejan esastendencias mundiales, estableciendouna sociedad de castas, en la que los“nacionales” están atravesados porlas diferencias de clase y género,dando una crítica respuesta a lasupuesta democracia, poco igualita-ria y participativa, injusta e insolida-ria. Igualmente, los extranjeros seclasifican primero en “comunitarios”del Norte y del Sur. ¿Acaso será igualun emigrante portugués en Franciaque un alemán?, sin pensar en loque pasará con los rumanos o turcoscuando accedan la club europeo.Después están los no comunitarios,que tendrán una marca clasificadoraque dependerá de ser irregulares–tener papeles o no, a pesar de laregularización quedará más de unmillón sin conseguirlo– y de pertene-cer a grupos étnicos, culturales o lin-güísticos determinados. Además deser hombre o mujer.El panorama no es precisamentemuy optimista y los retos para lademocratización del planeta, deEuropa, dependerán en gran medidade nuestra capacidad para democra-tizar y usar como ciudadanos conderechos el espacio público inmedia-to, cotidiano, laboral y personal.

Más allá de los efectos visibles del huracán Katrina

El panical: card girgoler

El panical (Eryngium campestre) és unaherba rígida i punxosa de la família deles umbel·líferes associada sovint alscards: per això pren el nom de cardpanical, card corredor o card girgoler.D'arrels molt profundes, creix en ribes,guarets i terrenys erms, sovint pastu-rats, des del nivell del mar fins als milmetres d'alçada i prefereix els sols cal-caris i argilosos. Floreix en estiu i quanarriba la tardor, una volta assecada laplanta, es trenca per la base i és arros-segada pel vent. És una de les plantesmés anomenades per les gents delcamp valencià. Per a evitar els escal-dats provocats per la suor cal dur untrosset d'arrel a la butxaca o en contac-te amb la pell, en forma de collaret opolsera. També s'usa com a remei con-tra el verí de les picades d'alacrans o deserps i es conta que en les barallesentre fardatxos i serps, quan el fardatxorep una picada de la serp, busca unpanical per a refregar-se la zona pica-da. Les arrels, degut a la saponina quecontenen són emprades com a diurèti-ques i per a rebaixar la pressió arterial.

El nom de card girgoler li ve precisa-ment perquè la seua arrel és parasitadaper un fong, la gírgola (en castellà, setade cardo) Pleurotus eryngii, excel·lentcomestible, que creix íntimament unit al'arrel soterrada del card panical. Tédues florides anuals, una a la tardor il'altra, menys abundant, a la primavera.El barret de la gírgola és d'un colorvariable que va des del gris ocraci algris fosc, quasi negre. Les làmines sónblanquinoses i s'estenen per la cama.La carn és molsuda, de color blancsense cap olor característic.

La gírgola de panical és abundant amoltes zones de l'interior de laPenínsula Ibèrica i molt preuada a lataula. És una espècie difícil de confon-dre si es para atenció al color i la formadel barret i, sobretot, al seu hàbitat,sempre unida a una arrel de card pani-cal.

En esta sociedadglobal se consolida unmodelo de ciudadaníacondicionada por unadivisión planetariaentre ricos-pobres ygrupos étnico-culturales

En memòria de Paquita Ramírez i Llácer

Recordant ‘donya’ PaquitaXavier Granell

Unióperiodistes.orgÉs tracta d'una pàgina elaborada per laUnió de Periodistes Valencians i espe-cialitzada en mitjans de comunicació.Des d'ella es pot accedir a agències denotícies, diaris, revistes, ràdios, enci-clopèdies... Elabora un resum diari delsprincipals titulars sobre comunicació iperiodisme i possibilita l'accés a multi-ples recursos útils per a les personesque treballen els mitjans de comunica-ció, com diccionaris, agendes de lacomunicació...

També ofereix molta informació rela-cionada amb la professió periodística.

Valencianisme.comValencianisme.com naix com un algunacosa més enllà del simple web. Unaplataforma virtual que recull tot un con-junt d'iniciatives destinades a garantir ladifusió de l'ideari valencianista, la for-mació, la informació, el debat i la pro-moció de l'activisme per als membres ivisitants de la mateixa.Fòrums, llistes de correu, enquestes ixats donen cobertura a les necessitatsde debat existent entre els nacionalistesvalencians. Els reportatges, les entre-vistes i la selecció d'articles històricssón un bon complement formatiu iinformatiu per a l'esperit crític delpublic valencianista. Les campanyespròpies i les referides d'altres platafor-mes, i organitzacions, aprofiten elsavantatges comunicatius de la xarxa ipermeten una actuació ràpida, coordi-nada i barata.

ESCRITS 15Allioli 189 novembre 2005

Escrit Ahir

Escrit Avui

Ferràn Pastor

Ziauddin Sardar, Boris Van LoonEstudios culturales para todosPaidós. Barcelona 2005. 176 pàgs.

Els estudis culturals, consideratscom una revolució intel·lectualque incidirà de manera decisivaen el nou mil·leni, suposen unenfocament crític radical en l’anà-lisi de les identitats racials, nacio-nals, socials o de gènere, entrealtres. De fet, són una disciplinaque ultrapassa l’àmbit habituald’una disciplina. Des del feminis-me a la teoria queer, des de latecnocultura i els mitjans a la glo-balització, des de Gramsci aRaymond Williams, aquest llibrepresenta en format de còmic iamb una clara vocació didàcticaels conceptes fonamentals de lamatèria. De lectura recomanableper a persones interessades enl’evolució de les cultures antigues,noves o emergents.

James A. BeaneLa integración del currículumMorata-MEC. Madrid 2005. 151 pàgs.

El llibre estudia els models queproposen una integració curriculari analitza les crítiques de què hanestat objecte. Beane entén la inte-gració del currículum com un enfo-cament global i no una mera reor-ganització de les assignatures. Així,qüestiona l’aïllament i la fragmen-tació del coneixement existents enles estructures educatives i exposala relació entre la integració curri-cular i les disciplines del coneixe-ment. L’autor també proposamodels educatius democràtics apartir d’experiències desenvolupa-des en alguns centres des de laconvicció que les innovacions signi-ficatives provenen de l’organitzaciódels continguts i dels enfocamentsinterdisciplinars.

Carles Mendieta, Olga VelaNi tu ni jo. Com arribar als acordsGraó. Barcelona 2005. 167 pàgs.

Negociar suposa intentar arribar aacords, una activitat que les perso-nes solem fer al llarg de tota lanostra vida. Les assemblees aclasse, les reunions amb les famí-lies de l’alumnat per comentar elshàbits de treball o amb companys icompanyes de claustre per acordarel desenvolupament d’una part delcurriculum són accions que impli-quen una negociació. Aquest llibreajuda a observar l’exercici diari dela professió docent des d’una pers-pectiva peculiar i a analitzar leshabilitats pròpies i el joc negocia-dor que practiquem. Amb exemplesi recursos pràctics, els autors pre-tenen contribuir a incrementar lescapacitats del professorat per aarribar a més i millors acords.

C.A. Torres, M.P. O’Cadiz, P.L. WongEducació i democràcia. Paulo Freire,moviments socials i reforma educativaDenes-CREC. Xàtiva 2004. 298 pàgs.

Per als seguidors de l’obra deFreire, aquest text representa unaoportunitat única per a comprovarcom es van traslladar, sota laseua pròpia direcció i liderat, elseu ideari pedagògic a la pràctica.El llibre il·lustra un assumpte clausobre el canvi educatiu: ¿com pro-moure canvis per tal d’aconseguirbones escoles per a tots? És a dir,com afrontar el repte d’aconseguirque les escoles canvien per apoder oferir a tots una bona edu-cació democràtica, molt coherentamb els principis de llibertat iigualtat, impartida a tots per igual,una educació pública, amb contin-guts i mètodes democràtics, iemancipadora, capaç de formarciutadans autònoms.

Gregorio CasamayorBorrón y cuenta nueva. Érase unavez una escuela grande y libreGraó. Barcelona 2005. 176 pàgs.

Aquesta sèrie de relats curts, prè-viament publicats periòdicamentper la revista Aula, reuneixen moltsdels records escolars de les gene-racions que van patir l’ultima etapadel franquisme. Són històries quefurguen en una part de la memòriaque la majoria potser ja ha arraco-nat i que ens ajuden a reconciliar-nos amb una etapa clau de les nos-tres vides. És el món de la campa-neta, la vara del mestre, la filaíndia, l’examen sorpresa, la llibretade limpio, les taules de gimnàsticasueca, les pilotes de drap, el vi dequina… Més que l’ajust de comptes,Casamayor pretén provocar unsomriure benevolent en el lectorque li permeta recuperar l’espiritd’aquella època.

Història del antic regne de Valencia.Per a ús de les escoles (1926)

La llengua en portada. Les ideologies lingüístiquesen la premsa valenciana (1902-1923),de Vicent Ferrer Miralles

El 1926 la Societat Valenciana dePublicacions editava aquest llibred’Emili Lluch Arnal (Nàquera 1879-1955), un mestre que arribà a inspectorde Primera Ensenyança de l’Ajuntamentde València. Aquesta publicació simbo-litzava la contribució del sector ratpe-natista a la revalencianització escolarque havien engegat, pocs anys abans

Nostra Parla i el nucli primitiu del̀ Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, comandadaper Carles Salvador. Efectivament,aquest treball guanyà un premi oferitpel llavors recent Centro de CulturaValenciana als Jocs Florals de Lo RatPenat de 1918. No cal dir que en plenadictadura de Primo de Rivera només elvalencianisme conservador podia pre-tendre portar als centres educatius untext escolar de la nostra història i en elnostre català. Val a dir també que enaquest compendi es constata una inne-gable ambició pedagògica tant per lasíntesi i distribució dels continguts comper les il·lustracions. A més, a partir deltractament de l’abolició foral és fa evi-dent un clar to anticentralista. Tot unexemple de l’eficàcia d’una certa dretaurbana que encara era valenciana.

Joan Pau Cimarro

Aprendre el món digital

Ricard Huerta

Apaga-la! De com Tirant va com-batre l'esquizofrènia de les panta-llesRicard HuertaInstitució Alfons el Magnànim.València 2005. 175 pàgs.

El subtítol ens adverteix sobre eltema del llibre: les pantalles queavui ens envolten: mòbils, ordina-dors, videojocs, televisors... RicardHuerta, professor d'educació artís-tica de la Universitat de València, faús de la figura del Tirant, com aheroi certament irònic que éscapaç de lluitar amb seny i natura-litat amb l’allau d'imatges que ensassalten a tota velocitat. Diferentsepisodis de la història de l'art i dela cultura s’hi acompanyen lúcida-ment amb les anàlisis dels canvistecnològics i les transformacionsde la indústria cultural que sovintens atabalen, però que els jovesincorporen a les seues vides ambabsoluta naturalitat. L'autor prencom a eix les anàlisis de WalterBenjamin sobre l'efecte crucial deles pantalles de cinema des delsanys 30 del segle passat. Efectespolítics de la propaganda i efectesideològics sobre les consciències.

El text pot ser molt útil per aentendre que els llenguatges cine-matogràfics s'han traslladat par-cialment a les pantalles de televi-sió, encara hegemòniques a lesnostres vides, uns espais on elstextos visuals es creuen amb lesimatges gràfiques d'altres llen-guatges encara per desenvolupar.

Apaga-la empra un eclecticismesa i situa qüestions decisives comles possibilitats de democratitzacióde les tecnologies de la comunica-ció i la distorsió de les fronteresentre els àmbits públics i privats.Les idees tradicionals sobre la cre-ació artística es trenquen en per-dre's el referent del creador indivi-dual per l'equip, moltes voltes anò-nim, capaç de crear artilugisvisuals no precisament eterns sinòtant fugaços com la nostra mirada.Huerta trasllada l'anàlisi dels for-mats clàssics de la pintura als for-mats de les pantalles regirant lessimilituds i les proximitats malgratels canvis aparents. Bona part delsenquadres dels clàssics romanenpersistents en les pantalles casso-lanes dels missatges publicitaris.El poder de la imatgeria medievalen un poble analfabet es traslladaa una època on les imatges esmultipliquen entre una poblacióamb dificultats per desxifrar elstextos que escriuen les elits.

Aquesta nova època medieval, siseguim Umberto Eco, té inquie-tants semblances amb l'edat mitja-na europea: por a les migracions,necessitat de refugiar-se front alsvisitants hostils, grans centres cul-turals fent el paper de les antiguescatedrals per rendir homenatge alpoder i l'economia, noves pandè-

mies i virus, guerres de religió... Estracta d'un panorama apocalípticcom els bisbes i emperadorspodrien fer-nos creure?

La penetració de la mercantilit-zació de les imatges, però, no potimpedir les possibilitats de demo-cratització de les xarxes. No enspodem complaure només amb lacrítica elitista de la cultura de mas-ses, doncs és possible la circulacióde missatges crítics. La saturacióde publicitat a les pantalles o elserrors de recepció per la multipli-cació de missatges televisius –un

anunci no sempre dona els resul-tats esperats– són paradoxes d’unamercantilització que cal aprofitar.Una bona educació artística i unagramàtica dels mitjans haurien deservir per a combatre l'esquizofrè-nia que ens mostren les pantalles,unes pantalles que també podenservir per a comunicar-se i apren-dre. Apaga-la, un llibre escrit enbon paper i amb bona lletra, hauriade servir per a poder entendre i ferentendre el món digital.

Una bona educacióartística i unagramàtica dels mitjanshaurien de servir per acombatrel'esquizofrènia que ensmostren les pantalles

Aquesta monografia ens recorda,amb una abundant i selecta docu-mentació, que n’és de vella l’aficióentre els valencians de fer ús de lapremsa per a manipular al personalen temes de filologia vernacla. Eldarrer episodi sobre la unitat delcatalà a propòsit del dictamen del’Acadèmia Valenciana de la Llenguaha elevat encara més el llistó dels

destarifos publicats en la premsa.Amb la lectura d’aquesta investigaciós’imposa la conclusió que no hi hares que no s’ haja dit abans. Per cert,també es conclou que el diari mésimplicat en la defensa de la unitat dela llengua catalana i la seua promo-ció era a principis del segle passatLas Provincias. Que Deu li ho pague ili n’augmente la voluntat.

16 STEPV-Iv és NOTÍCIA Allioli 189 novembre 2005

La Guia del professorat, acollida favorablement pels lectors

La Guia incorpora documentacióreferida a: salut laboral; permisos,llicències, excedències, permutes;cobrament de sexennis; jubilacions;MUFACE; el Règim General de laSeguretat Social; ensenyament pri-vat; funcionament de l’Aula Virtual del’Escola Sindical de FormacióMelchor Botella; projectes i legislacióreguladora de l'Educació; formaciópermanent del professorat; capacita-ció lingüística i titulacions de valen-cià; marc legal de l’ensenyament il’aprenentatge del valencià; informa-ció per al professorat interí; contrac-tes a temps parcial; regulació de lesitineràncies; legislació reguladora delfuncionament dels centres i baseslegals de la seua organització delscentre; educació a l'exterior.

Responsabilitat civilEl Sindicat també està distribuint eldossier sobre Responsabilitat legaldels treballadors i treballadores de

l’ensenyament públic, una completa iactualitzada guia per al tractamentd’aquestes qüestions. STEPV-Iv arre-plegarà les aportacions dels centressobre responsabilitat civil per a perfi-lar i definir amb més precisió les pro-postes de l’organització. El procéss’estendrà a través de les estructuressindicals intercomarcals fins arribarals centres i a les persones delega-des de les juntes de personal i deprevenció de riscos laborals delscomités de seguretat i salut laboral.

Aquesta guia inclou els apartatssegüents: 1. La responsabilitatlegal. Què cal exigir al’Administració; 2. Els canvis en eltractament de la responsabilitatcivil del professorat; 3. La respon-sabilitat legal. Situació actual; 4.Orientacions per a una pràcticadocent més segura; 5. Per a obrirel debat: una primera taula reivin-dicativa; 6. Glossari de termesjurídics.

Guies del concursos de trasllats idel professorat en pràtiquesCom cada any, el sindicat ha elaboratuna ampla i completa guia didàctica

per a participar en el concursos detrasllats, així com per al professoratde l¡oposició de 2005. Les edicionshan estat ralitzades per a mestres i

professorat de secundària, a més enles dues llengues. S’ha enviat percorreu a tota l’afiliació i a tots elscentres.

STEPV-Iv ha publicat una Guia del professorat per al curs esco-lar 2005/06 que està distribuint-se personalment entre l’afilia-ció pels responsables comarcals o sectorials. El material distri-buït conté una carpeta amb el calendari escolar i un númeroextraordinari de ALLIOLI amb la informació bàsica que cal tenira l’abast. Si alguna persona encara no disposa d’aquest docu-ment cal que el sol·licite a qualsevol seu o representant delSindicat.

Els dies 23 i 24 de setembre esva celebrar a Gandia l’EscolaSindical de la Federació STPVsota el lema Construint futur.En l’Escola es va presentarl’Aula virtual dissenyada pelSindicat per atendre les neces-sitats de formació; l’organitza-ció de les activitats sindical decaràcter sectorial; la presenta-ció de les guies d'actuació en eltreball sindical sobre el Manuald'estil i simbologia de laFederació STPV, el tractamentde les bases de dades, lesestratègies comunicatives; elseixos i estratègies de l'acciósindical i l’análisi de l’EstatutBàsic de la Funció Pública il’Acord MAP-sindicats".

XVI EscolaSindical de laFederació deSTPV Dia: 3 de desembre. Hora: 16.00 h.

Lloc: IES La Costera, XàtivaTemes: Línies per a l’elaboració delspressupostos federals 2006; Codi èticde la Federació; informes i propostesd'acció sindical sobre els pressupostos iretribucions de 2006; línies estratègi-ques per a les eleccions sindicals icalendari de treball per a l'elaboraciódels programes.

Consell Federal

Data: 3 de desembreLloc: IES La Costera, Xàtiva.Hora: 10.00 h. Temes: Mobilitacions del profes-sorat interí: valoració; LOE i nego-ciacions amb Conselleria: infor-mes i propostes d’acció sindical.

ConsellNacional

Assemblees comarcals

Localitat Dia Lloc/HoraAlacant Dimecres 30 nov. Seu del Sindicat 18 h.Alcoi Dimarts 29 nov. Seu del Sindicat 18 h.Algorfa Dijous 1desembre IES Azorín 18 h.Petrer Dimecres 30 nov. CP Perpétuo Socorro 18h.Elx Dijous 1 desembre Seu del Sindicat 18 h.La Vila Joiosa Dimecres 30 nov. CP La Hispanitat 18 h.Pedreguer Dimarts 29 nov. CP L’Alfàs 18 h.Castelló Dilluns 28 nov. Seu del Sindicat 17,30 h.La Vall d’Uixò Dijous 1 de desembre CP La Moleta 17.30 h.Sogorb Dimarts 29 nov. IES Cueva Santa 17.30 h.Benicarló Dimecres 30 nov. Seu del Sindicat 17.30 h.Alzira Dimarts 29 nov. Seu del Sindicat 18 h.Gandia Dijous 1 desembre Seu del Sindicat 18 h.Llíria Dijous 1 desembre CP Sant Miquel 17.30 h.Ontinyent Dimecres 30 nov. CP Lluís Vives (Llombo) 17.30 h.Requena Dijous 1 desembre CP.Lucio Gil Fagoaga 17,45 h.Sagunt-Port Dijous 1 desembre Local sindical. Escola Música 18 h.València Dimarts 29 nov. Seu del Sindicat 18 h.Xàtiva Dimarts 29 nov. Seu del Sindicat 17,30 h.

Volem que ens ajudes

COM POTS AJUDAR-NNOS:Ens pots facilitar les còpies o els documents originals dels materials. Nosaltres els digitalitza-rem i us els retornarem. Més informació: 96 3919147 (Projecte 30 anys). allioli.stepv@intersindical.org

Guardes fotos de la nostra activitat reivindicativa? Tens arxivats o perduts per algun racó imatges o retalls de premsa quetestimonien la presència del Sindicat en manifestacions, actes reivindicatius o festius? Conserves enganxines, pamflets i documents? Et convidem a participar en un projecte ambiciós: l’ordenació del patrimoni material de la nostra organització. El classificarem i el mostrarem perquè preservar la memòria històrica iles senyes d’identitat de l’organització ens ajudarà també a dissenyarmillor el nostre futur. Actualitzarem l’arxiu i l’ensenyarem la nostra història. Et convidem a col·laborar-hi.

30 anys d’STEPV. Del moviment assembleari d’ensenyants a la Intersindical Valenciana (1976-2006)

CONVOCATÒRIES Projecte 30 anys

En 2006, el nostre sindicat farà30 anys. Fins arribar a laIntersindical Valenciana de

2006 han passat 30 anys i moltes eta-pes sobre les que parlar i recordar i,sobretot, reflexionar. El que som ara és el producte de lesnostres apostes i experiències, delsnostres anhels i il.lusions, les cumpli-des, les fracassades, i les que encara,la major part, resten pendents.Vam nàixer per a lluitar contra l’escoladel franquisme, per la llibertat i perl’autoorganització del professorat i hui

som el sindicat amb més audiència,expressada en vots, de la FuncióPública Valenciana i continuem lluitantper l’Esola Pública i pels serveispúblics.El projecte 30 anys naix amb la vocacióde contar la nostra experiència, refle-xionar sobre ella, explicar el que som icom ens veuen des de fora. En definiti-va, aprendre. Però la història del sindicat és la histò-ria de les persones que la van fer pos-sible. El teu ajut per analitzat el passatens servirà per a escriure el futur.

Gent del claustre amb les darreres publicacions del Sindicat./ARXIU

I Jornades en elsector d’universitats

A Moraira es van celebrar elspassats 21,22 i 23 d’octubre, unesjornades per a analitzar l’acciósindical del PAS i PDI de les uni-versitats públiques i privades.