sopars de duro cercle tancat - core.ac.uk · a la merda. va treu re un dels paquets de tabac de...

2
sopars de duro Cercle tancat Glòria Coll Domingo - El teu discurs és ben cad uc. Me'n vaig. G va marxa r sigil·losament. Pensava que cada dia hi hav ia m és tarats al món . És clar que ja sabia que aquests bars foscos se mpre havien sig ut la se u de reunions dels pitjors ... D'acord, un dia és un dia; de tant en tant va bé sortir a all ò que ara en diuen underground per comprovar co m d'obsoleta s'està qu e- dant la resta de la humanitat; fet i fet, res d'important. G, en ser a casa, va omplir fins a la meitat el got de w hisky i va afegir-hi glaçons fins a sobreeixir-se. Va encen- dre's una cigarreta i va sentir-se una més d'aque ll es persones fastigoses amb les qua ls feia un moment compart ia espai . Fumar i beure era ja només una còpia barata dels artistes de cinema d'èpoques en què tot era mil lor que ara; ara no te- nia cap encant, era sols una mariconada d'adolescent en fase de pubertat o una d'aquel l es virtuts de la ve ll esa: el mal alè. Ni una cosa ni una altra, la G. Potser és que la pubertat se li retardava considera- blement quan els pits ja començaven a anar- li de ba ixa. El la encara es recordava de Humphrey Bogart. -E l teu discurs és ben caduc. G havia de deixar el whisky per poder deixar les cigarretes, perquè no en- tenia una cosa sense l'a ltr a. I no podia 34 « lu{i on> acceptar la idea que es tava caducada, li feia tant f às tic com el podrit nom an- gl ès underground. Aix í, whi sky i cigar- retes van fer cap latrina ava ll , mentre una albergínia ve ll a comen ça va a se r tallada en rodanxes irregula rs i es pre- parava per fer de farcit d'una trui ta . Os- tr es, com les truit es de la mare ... quant de temps sense men jar aquell es truites de la mare . .. ! Underground, under- ground, caduc, caduc. Merda! Després de la truit eta ja no va ser bona per res més, i l'estómac li feia mal i els pulmon s se'ls sentia fart s, ben co m si per falta de què posar-hi el buit creixés més que mai. A la merda. Va treu- re un dels paquets de tabac de reserva d'entre les tovalloles del prestatge i l'am- po ll a de whisky d'oferta que havia guar- dat al rebost feia un pa rel l d'anys. Una dona de recursos. Després de buidar tant el pa- quet com l'ampo ll a li van venir tempta- cions d'escórrer-se pe l for at del wàter a recuperar el que era se u i abans havia menyspreat. És clar que el whisky de gar- rafa feia que totes aquestes temptacions se succeïssin i multipliqu essi n al seu cap, i quan ja tenia la testa mig suca-da a l'aigua, la temptació d'estirar la cadena i aba ixa r la tapa en acabar - per all ò de no se r tan porca com ell s- va fracassar no- més per la potència de l'arcada. Des dels quinze anys que no vomitava d'aque- ll a manera ... Però mira, all ò de vomitar whi sky el primer dia de tastar-lo va fer que aprendre a beure'n fos una obsessió fins a ser-ne una puta addicta. al matí es va endevi- nar les cames sota coixins i els braços sota el propi vòmit. Totes les veu s de la co nsc iènci a, de la in co nsc iència o de la ressaca - digues-ho com vulguis - li cri - daven quelcom inintel·ligible. El telèfon li xisclava quel com de mínimam ent m és int el·l igible : - El teu discurs és ben cad uc. No ca l que tornis . Qu e o ri ginal el puto ca p de sec - ció. G portava quinze dies dient que tenia ma ldecap i ara li deien que era poc or igi- na l. .. coi, és que la vida és poc origi na l amb els addictes al whisky. Mira, quan vols ser or iginal i canvi es la marca del whisky passen coses com all ò d'ahir a la nit . .. i què co i va passar ahir a la nit? Bé, deixem-ho estar ... Ostres, la so lu ció per a tots els mals. Era aquí davant tota l'estona i no hi havia hagut manera d'adonar-se'n. Pitjant un sol botó ja estarà, no caldrà pensar-hi més, pensar més, i així poder ob li dar tot all ò que no cal recordar ... La societat d'avui en dia és plena de do- nes traumatitzades sense ser-ne consci- ents; els homes, pares, germans o ma - rits, les agredeixen amb paraules o fins i tot violència física a cada minut, i men tre

Upload: duongthien

Post on 08-Feb-2019

213 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

sopars de duro

Cercle tancat Glòria Coll Domingo

- El teu discurs és ben cad uc.

Me'n vaig.

G va marxa r sigil ·losament.

Pensava que cada dia hi havia més tarats

al món. És clar que ja sabia que aquests

bars foscos sempre havien sigut la seu

de reunions dels pitjors ... D'acord, un

dia és un dia; de tant en tant va bé so rtir

a allò que ara en diuen underground per

comprovar com d'obsoleta s'està que­

dant la resta de la humanitat; fet i fet, res

d'important.

G, en ser a casa, va omplir fins

a la meitat el got de w hisky i va afegir-hi

g laçons fins a sobreeixir-se. Va encen­

dre's una cigarreta i va sentir-se una més

d'aquelles persones fastigoses amb les

qua ls feia un moment compartia espai .

Fumar i beure era ja només una còpia

barata dels artistes de cinema d'èpoques

en què tot era mil lor que ara; ara no te­

nia cap encant, era so ls una mariconada

d'adolescent en fase de pubertat o una

d'aquel les virtuts de la ve ll esa: el mal alè.

Ni una cosa ni una altra, la G. Potser és

que la pubertat se li retardava considera­

blement quan els pits ja començaven a

anar-li de ba ixa.

El la encara es recordava de

Humphrey Bogart.

-E l teu discurs és ben caduc.

G havia de deixar el whisky per

poder deixar les cigarretes, perquè no en­

tenia una cosa sense l'a ltra. I no podia

34 « lu{ion>

acceptar la idea que estava caducada,

li feia tant fàstic com el podrit nom an­

g lès underground. Aix í, whi sky i cigar­

retes van fer cap latr ina ava ll , mentre

una albergínia vell a començava a se r

tall ada en rodanxes irregulars i es pre­

parava per fer de farcit d'una trui ta . Os­

tres, com les truites de la mare ... quant

de temps sense menjar aquell es truites

de la mare ... ! Underground, under­

ground, caduc, caduc. Merda!

Després de la truiteta ja no va

ser bona per res més, i l'estómac li feia

mal i els pulmons se' ls sentia farts, ben

bé com si per falta de què posar-hi el buit

creixés més que mai. A la merda. Va treu­

re un dels paquets de tabac de reserva

d'entre les tovallo les del prestatge i l'am­

polla de whisky d'oferta que havia guar­

dat al rebost feia un pa rel l d'anys. Una

dona de recursos.

Després de buidar tant el pa­

quet com l'ampo lla li van venir tempta­

cions d'escórrer-se pel forat del wàter a

recuperar el que era seu i abans havia

menyspreat. És clar que el whisky de gar­

rafa feia que totes aquestes temptacions

se succeïssin i multipliqu essi n al seu

cap, i quan ja tenia la testa mig suca-da a

l'aigua, la temptació d'estirar la cadena i

aba ixa r la tapa en acabar - per allò de no

ser tan porca com ells- va fracassar no­

més per la potència de l'a rcada. Des dels

quinze anys que no vomitava d'aque-

ll a manera ... Però mira , allò de vomitar

whisky el primer dia de tastar-lo va fer

que aprendre a beure'n fos una obsessió

fin s a ser-ne una puta addicta.

~endemà al matí es va endevi ­

nar les cames sota coix ins i els braços

sota el propi vòmit. Totes les veus de la

co nsciència, de la inco nsciència o de la

ressaca - digues-ho com vulguis- li cri ­

daven quelco m in inte l·ligible. El telèfon

li x isc lava quelcom de mínimament

més intel·ligible:

- El teu discurs és ben cad uc.

No ca l que tornis .

Qu e ori ginal el puto ca p de sec­

ció. G portava quinze dies dient que tenia

ma ldecap i ara li deien que era poc origi­

na l. .. coi, és que la vida és poc orig inal

amb els addictes al whisky. Mira, quan

vo ls ser original i canvies la marca del

whisky passen coses com allò d'ahir a la

nit ... i què co i va passar ahir a la nit? Bé,

deixem-ho estar ...

Ostres, la so lució per a tots els

mals. Era aquí davant tota l'estona i no

hi havia hagut manera d'adonar-se'n .

Pitjant un so l botó ja estarà, no caldrà

pensar-hi més, pensar més, i així poder

oblidar tot allò que no cal recordar ...

La societat d'avui en dia és plena de do­

nes traumatitzades sense ser-ne consci­

ents; els homes, pares, germans o ma­

rits, les agredeixen amb paraules o fins i

tot violència física a cada minut, i mentre

això no s'aca ... hombre, no es que los

catalanes me alteren los nervios, no; ¡son

estos otros que creen que son catala-

nes v solo predican contra elias! Porque

los catalanes de verdad quieren estar

bien con España, quieren formar parte y

convivir con España, ser solidarios con

Espa ... bé, després d 'aquestes precioses

paraules del nostre gentil oient només

em queda desitjar-vos a tots un feliç dia,

amics i amigues; ja sabeu que us portem

ben endins, endins els nostres cors, i vull

dedicar-vos aquesta balada a tots vosal­

tres, amics i amigues, que feu possible

aquest progra ...

A la merda amb la ràdio . G va

intentar entretenir-se amb alguna altra

cosa. A veure això altre ...

¡No, ese niñito no é adoptao! ¿Por qué

lo diga? Pué ... pué .. . ¡porqué ese niño

é hijo mío v de Fran Salvadorrr! No me

mire con esa cara, Ermínia ... fue solo una

ves v nunca mas va/vió a suseder, Ermí­

nia ... ¡oh, perdóneme, Ermí ... s'ha de

rectificar de sal i passar-ho per la paella,

però tan sols un minut, només perquè

quedi dauradet per sobre; compte sem­

pre amb no passa ...

Va posar el silenciador a la televi­

sió i la va deixar posada al canal de paga­

ment, que no pagava . Unes quantes hores

de veure caure neu serien sufi-

cients per comprendre les paraules del

cap de secció. Només unes horetes per fer

passar la ressaca. Unes horetes més i .. .

- El teu discurs és ben caduc.

Me'n vaig .

G va marxar sigil ·losament.

Pensava que cada dia hi havia més tarats

al món. És clar que ja sabia que aquests

bars foscos sempre havien sigut la seu

de reunions dels pitjors ... D'acord, un

dia és un dia; de tant en tant va bé sortir

a allò que ara en diuen underground per

comprovar com d'obsoleta s'està que­

dant la resta de la humanitat; fet i fet, res

d'important.

G, en ser a casa, va omplir fins a la mei­

tat el got de whisky i va afegir-hi glaçons

fins a sobreeixir-se. Va encendre's una

cigarreta i va sentir-se una més d'aque­

lles persones fastigoses amb les quals

feia un moment compartia espai. Fumar

i beure era ja només una còpia barata

dels artistes de cinema d'èpoques en

què tot era millor que ara; ara no tenia

cap encant, era sols una mariconada

d'adolescent en fase de pubertat o una

d'aquelles virtuts de la vellesa: el mal alè.

Ni una cosa ni una altra, la G. Potser és

que la pubertat se li retardava conside-

ll ·lustració de la riudomenca A lba Domingo Basara.

rablement quan els pits ja començaven a

anar-li de baixa.

Ella encara es recordava de

Humphrey Bogart.

-El teu discurs és ben caduc.

G havia de deixar el whisky

per poder deixar les cigarretes, perquè

no entenia una cosa sense l'altra . I no

podia acceptar la idea que estava ca ­

ducada, li feia tant fàstic com el podrit

nom anglès underground. Així, whisky i

cigarretes van fer cap latrina avall. Latri­

na avall whisky i cigarretes. Cigarretes

ofegades, whisky barrejat amb aigua.

Tot latrina avall. El seu cap l'aigua bruta

de tantes clavegueres.»

<< lo {Ioc>> 35