ÍNDEX:

1- El Segle V a. de C. Context històric.

2- Els sofistes.• Característiques generals.• Sofistes de la 1a y 2a generació

499 400450

492 - 475 479 - 431 431 - 404

Guerres Mèdiques:

Atenes venç als medes (Xerxes) i les conseqüències són:• Democratització.

• Popularització de l’ensenyament.

• Sorgiment dels sofistes.

Imperialisme atenenc:

Pèricles és reelegit 15 vegades. Atenes és la capital cultural de Grècia: Heròdot, Xenofont, Fídies, Sòfocles, Esquil, Eurípides, Sòcrates, Anaxàgores, els sofistes.

Oposició: Tucídides (el polític, no l’historiador)

Guerres del Peloponés:

Enfrontament Atenes (Lliga de Delos) amb Esparta (Lliga del Peloponés).

Victòria d’Esparta que imposa a Atenes el Govern dels 30 Tirans. Un any després Trasíbul instaura de nou la democràcia.

Segle V a. de C.

Visió històrica

3

Pèricles i la Democràcia

...La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les de les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas imitadors d'altres.

De nom és una democràcia, perquè l'administració està en mans no d'uns pocs sinó d'una majoria.

La democràcia "La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas uns imitadors d'altres. De nom és una democràcia, perquè l'administració està en mans, no d'uns pocs, sinó de la majoria. Però si la llei és igual per a tothom en els interessos particulars, és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa, i no per raó de la seva classe, sinó del seu mèrit personal, que és preferit per a les funcions públiques [...]. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics [...]. Perquè som els únics que tenim, el qui no pren part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per un inútil".

Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, II 37, 1; 40, 2; traducció de Jaume Berenguer, Barcelona, Fundació Bernat Metge.

... A més per a descans de les fatigues hem procurat al nostre esperit moltíssims esbargiments. Tenim jocs i festes regulars al llarg de l'any i belles cases particulars, i el plaer que cada dia trobem en aquestes coses foragita la tristesa. I gràcies a la seva importància entren a Atenes tots els productes del món i així resulta que ens és tan familiar gaudir-nos dels fruits d'altres països com dels de l'Àtica mateix.

Som, en efecte, amants de la bellesa amb simplicitat i amants de la cultura sense efeminament. Ens servim de la riquesa més com a unitat d'acció que per a presumpció de paraula. La pobresa entre nosaltres no és considerada humiliant per a ningú; l'humiliant és no fer res per a defugir-la. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers privats com dels públics, i en els qui es dediquen a llurs oficis particulars es troba una idea suficient de política. Perquè som els únics que tenim el qui no pren part en els afers públics no pas per un tranquil sinó per un inútil; nosaltres personalment almenys jutgem o estudiem amb cura els assumptes, perquè creiem que no son les paraules les qui perjudiquen l'acció, sinó el no informar-se prèviament per la discussió abans de fer el que cal.

Discurs fúnebre de Pèricles. [Elogi de la democràcia] Tucídides; Història de les guerres del Peloponès. Llibre II, XXXVII- XL.

La democràcia

Els principis sobre els quals s’edificava la democràcia atenesa eren:

h eλευθερία: (eleutheria): "la llibertat“

h iσηγορία:(isegoria): "l’igualtat de paraula" o llibertat d’expressió.

h iσονομία:  (isonomia): "igualtat davant la llei".

Organització social d’Atenes

50% Esclaus

30% Ciutadans

20% Metecs

50%20%

30%

ESCLAUS

No tenien llibertat ni drets

CIUTADANS

Son els únics que poden participar a l’ecclesia

METECS

Estrangers sense drets polítics però lliures

ECCLESIA

LA BOULÉTRIBUNALS POPULARS

MAGISTRATS

ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ATENES

• Tots els ciutadans• Voten lleis i impostos• Decideixen la guerra

• 500 Membres• Aconsellen l’Ecclesia

• 6000 Ciutadans• Elegits per sorteig• Jutgen delictes

• Dirigeixen la Política• Elegits per un any

En el segle V, Atenes es va convertir en el nucli creatiu més important del món en els àmbits de la política, la ciència, les arts, l’arquitectura, la literatura, la filosofia i sobretot el llenguatge; sabers, tots ells, que han fonamentat la base cultural i formativa del nostre pensament.

Paideia era el concepte grec que agrupava tot aquest immens llegat de coneixements.

La Paideia

Paideia significava el procés global de transformació que l'individu havia de realitzar per

arribar a ser ciutadà, un home eminentment polític.

Aquesta transformació era un procés formatiu i educatiu en tots els àmbits: -del coneixement científic-de l’acció política

La virtut sofística

• La sofística va estar lligada a la idea d´educació (paideia). Els sofistes s´autodefinien com a mestres de virtut (areté). La virtut per als grecs significava excel·lència. L´home virtuós era l´home excel·lent, el que sobresortia, el que destacava per sobre de la resta d´individus.

• Si bé un dels fonaments de la democràcia era la igualtat (isonomia), és a dir, el dret de tots els ciutadans a participar en la vida pública, per altra banda aquesta concepció de la virtut com a excel·lència impedia que la democràcia atenesa fos un règim totalment igualitarista.

• Si bé, en un principi, s´acceptava que tothom disposava de prou capacitat per dedicar-se a la política, aquesta visió aristocràtica de la virtut (aristos vol dir el millor en grec) fomentava una concepció competitiva de la vida i donava molta importància a l´èxit i triomf personal: els homes virtuosos eren els que aconseguien el poder, els que aconseguien la victòria en unes eleccions democràtiques.

Els sofistes

Qui

eren?

Instal·lats a Atenes eren estrangers (metekos) cultes coneixedors de distintes formes de pensar i viure. 

No podien intervenir en política, però formaven als polítics. 

El seu auge està relacionat amb la democràcia i la centralitat del lógos a l’àgora i als jurats

Seran criticats per Plató, Xenofont (”comerciants de la saviesa”) i Aristòtil: “traficants en saviesa aparent, però no real”

Paideia: Es dedicaven a l’ensenyament, l’oratòria i l’erística

La seva influència es veu a Eurípides, Heròdot i Tucídides.

Tanmateix coneixem la sofística a través dels seus crítics, especialment: Plató i Xenofont.

Característiques 

L’eloqüència com a virtut. Són educadors que enseyen una virtut que dóna gran poder: l’art de parlar i convèncer. Eina fonamental en el context polític de la democràcia i útil en els tribunals de justícia.

Subjetivisme. No existeix una veritat objectiva, atès que depèn del subjecte. Tot el coneixement humà prové, directament o indirecta, de l’experiència sensible. Persones diferents tenen experiències diferents: la veritat (α̉Lλήθεια̉=aletheia) és el que a cadascú sembla, és l’opinió (δόξα̉) més convincent (relativisme epistemològic).Escepticisme. Tota argumentació pot ser refutada. No és possible conèixer cap cosa amb veritable certesa. No podem construir coneixements segurs d’una realitat canviant (escepticisme, base del nihilisme epistemològic i ontològic).Relativisme moral. Com a conseqüència del punt anterior, no existeix un criteri universalment vàlid, invariable en quant a la consideració dels valors morals. No hi ha valors universals. Convencionalisme. Són els primers en fer la distinció entre llei positiva (nomos), fruit de la convenció i el pacte; i llei natural (fisis), no escrita i basada en la naturalesa humana. φύσις/νόμος.

  

¿Per què sorgeixen? 

La sofística és el moviment cultural determinant del segle V aC. Es pot considerar com el triomf de la democràcia, perquè posa el debat com a centre de la vida de la ciutat. L’ideal grec és el de bastir una ciutat dominada per la saviesa i els sofistes són l’expressió d’aquest ideal. Emergeixen així els problemes de retòrica i de dret, en la mesura que s’interessaven sobretot pel problema de la convivència. Il·lustració grega

Principals sofistes

1a ÈPOCA

2a ÈPOCA

• Són anteriors a les Guerres del Peloponés.• Fonamenten racionalment la societat. La llei és

convencional (nomos), però és necessari basar-la en la naturalesa humana.

• Protágores y Gòrgies.

• Posteriors a les Guerres del Peloponés.• Es sustenten en el poder. Degeneració del

moviment.• Cal.liclés y Trasímac.

(481 – 411 a C.)

Protàgores de Abdera

Gòrgies De Leontini

(483 – 375 a C.)

• Escepticisme radical, vinculat al logos jurídic.• “No existeix cap realitat, si existís no podríem conèixer-la, i

si la coneixéssim no podríem comunicar-la.”

• No existeix cap veritat absoluta, tota opinió és vertadera.• antrophon metron: L’home, mesura de totes les coses.

Subjectivisme.• “L’home és la mesura de totes les coses, de les que són, en

tant que són, i de les que no són, en tant que no són.”• No existeix norma fixa de conducta. El vertader savi és el

que adequa el seu comportament a las circumstàncies.

Protàgores d’Abdera

• Epistemologia: considera que hi ha tantes veritats com individus. No hi ha un coneixement científic universalment vàlid. “L’home és la mesura de totes les coses”.

• Moral: Implica dubtar de l’existència d’un bé i una justícia fixes i universals

• Legal: Cada poble posseeix les seves lleis i els seus costums. Les lleis són convencionals i modificables

• Religiós: Defensa l’agnosticisme. Res podem saber sobre els déus

12/04/2023 la sofística i Sòcrates 16

(481 – 411 a C.)

La virtut sofística• Una educació tan mediatitzada

per uns valors com l´èxit i la victòria fou objecte d´atac per part de Sòcrates, Plató i Aristòtil, que aportaven com a alternativa una nova educació fonamentada en valors no competitius.

• Foren aquests tres filòsofs el que donaren una significació negativa al terme sofista: artistes de l´engany, immorals, meuques intel·lectuals, xerraires, corruptors de la joventut...

• Protàgores fou el gran ideòleg de la democràcia atenenca.

• Considerava que així com les habilitats tècniques estaven molt desigualment repartides, del sentit de la moral i del civisme tothom participava en les mateixes condicions (isonomia).

• Per defensar aquest principi utilitzà una versió molt particular del mite de Prometeu.

• A diferència del seu empirisme radical en matèria epistemològica, optà per l´innatisme en moral: el sentiment moral és congènit en els homes (és una donació divina).

• Mite de Prometeu (versió de Protàgores)

• El déus crearen els animals i els éssers humans en l´origen del temps i encarregaren als germans Prometeu i Epimeteu, dos titans, que dotessin a aquestes criatures de les facultats necessàries perquè poguessin sobreviure.

• Epimeteu adjudicà als animals de millors condicions que els humans per sobreviure en una naturalesa hostil.

• Prometeu, adonant-se de la situació precària de la humanitat, oferí per compensar la seva inferioritat física el foc juntament amb les habilitats tècniques.

• Finalment fou el propi Zeus, el cap de tots els déus, considerant insuficient encara l´acció de Prometeu, repartí de forma igualitària entre els humans el sentit moral i l´afany de justícia.

Perfección para la ciudad es el valor de sus habitantes, para un cuerpo la belleza, para un alma la sabiduría, para una acción la virtud, para un pensamiento la verdad. La cualidades contrarias a éstas implican imperfección. En un hombre, en una mujer, en un pensamiento, en una acción, en una ciudad, es preciso honrar con alabanzas lo que sea digno de alabanza y cubrir de censura lo que sea censurable. Pues tan erróneo e inexacto es censurar lo que debe ser alabado como alabar lo que debe ser censurado. Y es obligación de un mismo hombre proclamar la verdad y refutar a los que censuran a Helena, mujer sobre la que ha llegado a ser concorde y unánime la opinión de la tradición poética y el significado de su nombre, que lleva consigo el recuerdo de acontecimientos infortunados.

Yo quiero, razonando con lógica sobre la peyorativa tradición a ella referente, liberarla de toda acusación y hacer cesar la ignorancia, demostrando que sus acusadores están equivocados y descubrir la verdad.

(...) Hizo lo que hizo ya por decisión de la Fortuna, mandato de los dioses o designio del Destino, ya raptada violentamente, ya convencida con palabras.

(...) Si fue convencida y engañada con su espíritu por la palabra, no es difícil en este caso defenderla y liberarla de toda acusación.

La palabra es un poderoso soberano, que con un pequeñísimo y muy invisible cuerpo realiza empresas absolutamente divinas. En efecto, puede eliminar el temor, suprimir la tristeza, infundir la alegría, aumentar la compasión. Voy a demostrar que esto es así, pues es preciso ponerlo de manifiesto ante la opinión de los que me escuchan.

Yo considero y defino toda poesía como palabra con metro. Esta infunde en los oyentes un estremecimiento preñado de temor, una compasión llena de lágrimas y una añoranza cercana al dolor, de forma que el alma experimenta mediante la palabra una pasión propia con motivo de la felicidad y la adversidad en asuntos y personas ajenas.

Y ahora voy a pasar a otro argumento. Las sugestiones inspiradas mediante la palabra producen el placer y apartan el dolor. La fuerza de la sugestión adueñándose de la opinión del alma, la domina, la convence y la transforma como por una fascinación

(...) Y la misma proporción hay entre el poder de la palabra respecto a la disposición del alma que entre el poder de los medicamentos con relación al estado del cuerpo. Así como unos medicamentos expulsan del cuerpo unos humores y otros a otros distintos, y unos eliminan la enfermedad y otros la vida, así también unas palabras producen placer, otras temor, otras infunden en los oyentes coraje, otras mediante una maligna persuasión emponzoñan y engañan el alma.

Así, pues, he demostrado que si fue convencida con la palabra, no fue culpable sinó que tuvo mala suerte. Gorgias: Elogio a Elena

20

La polèmica "nomos-físis"La justícia consisteix a no transgredir les lleis de la ciutat d'on hom és ciutadà. Un home, per tant, pot emprar la justícia avantatjosament, si davant de testimonis té en compte les lleis i si, quan està sol, sense testimonis, té en compte els preceptes de la naturalesa. Efectivament, els preceptes de les lleis són artificials, però els de la naturalesa són necessaris. Els preceptes de les lleis són convencionals i no naturals, els de la naturalesa, en canvi, són naturals i no convencionals. Un home que infringeix les lleis, mentre no és descobert pels qui les han fixades, queda lliure d'oprobi i de càstig. En canvi, si algú violenta, més allà d'on és possible, un dels preceptes fixats per la naturalesa, per bé que s'amagui de tothom, el mal no serà menor, ni tampoc serà major per bé que el vegi tothom. Això és degut al fet que l'home no és perjudicat per l'opinió de les persones, sinó per la veritat. Precisament la nostra indagació es basa en el fet que la majoria d'accions justes d'acord amb la llei convencional estan en guerra oberta contra la natura. Car ha estat legislat, pel que fa als ulls, què cal que mirin i què no, pel que fa a l'oïda, què cal que escolti i què no, pel que fa a la llengua, què cal que digui i què no, pel que fa a les mans, què cal que facin i què no, i pel que fa als peus, cap on cal que vagin i cap on no, pel que fa a la intel·ligència, quines coses ha de desitjar i quines no. Ara bé, les prohibicions que les lleis convencionals imposen als homes ni són més valuoses ni més adequades a la naturalesa que allò que pretenen, Efectivament, la vida i la mort pertanyen a la naturalesa, i, per als homes, la vida deriva d'allò que els és avantatjós; la mort, en canvi, d'allò que els és desavantatjós. I allò que és avantatjós per a les lleis convencionals és un obstacle per a la naturalesa, mentre que allò que la naturalesa permet és lliure.ANTIFONT EL SOFISTA: Papir d'Oxirrinc XI, n.c 1364, fr 87 a Diels-Kranz.

Cal.liclés iTrasímac

• Oposició radical: physis – nomos.

La naturalesa (physis) crea la desigualtat entre els homes, i, en ella, triomfen els més forts.

La llei (Nomos) intenta igualar la condició humana natural, afavorint els més febles.• És necessari acostar la vida social a la vida

natural i per això és necessari estudiar les normes naturals que afecten la vida humana. Infants i animals seran objecte d’estudi de la vida social, per tal de poder traslladar les conclusions.

• . Les normes naturals són:

Principi del plaer (observació del comportament dels infants).

Principi de força, basat en l’estudi sobre animals que es regeixen per la llei del més fort.• Doble moral. No hi ha cap força moral que obligui a

acatar de forma invariable el nomos.

L´origen de les normes morals

• Els sofistes estaven més preocupats per la realitat humana que no pas per la realitat física. Amb la sofística l´ètica i la política seran el centre d´atenció de la seva reflexió.

• De les problemàtiques que més interès suscitaren als sofistes caldria destacar les de l´origen de la societat, de les lleis humanes i de les normes morals.

El mite de GigesEn un passatge del diàleg La República Plató fa intervenir a Glaucó, un representant de la sofística, defensant la idea segons la qual “els justos no són justos voluntàriament sinó per la impossibilitat de cometre injustícies”.Per defensar aquesta tesi fa ús d´un mite, el mite de Giges.

• Giges, un pastor que servia al rei de Lídia, va trobar en una cova un anell d´or i se´l posà. Un dia, mentre es feia la reunió mensual de pastors per preparar la notificació al rei de l´estat dels ramats, Giges, fent girar l´anell, el va deixar encarat per atzar amb el gravat cap a ell. En aquell moment s´adonà que els seus companys parlaven com si ell no fos a la reunió; s´havia tornat invisible. Comprovada l´eficiència d´aquell anell, s´oferí per ser un dels missatgers enviats a parlar per informar el rei. Un cop a palau, utilitzant el poder de l´anell, accedí a les habitacions de la reina i la seduí: amb l´ajuda d´ella enganyà al rei, l´assassinà i li usurpà la corona.

• Plató, La república , II, 395b-360a

Conclusions:• Amb aquest mite Glaucó pretén refutar la possibilitat d´actuar segons una

moral autònoma, és a dir, la realització dels actes morals es fan per respecte a unes normes provinents de la pròpia consciència moral.

• Si existeix la moral, aquesta només pot ser heterònoma, és a dir, la realització dels actes morals responen a una necessitat de complir unes normes que una instància externa a la pròpia consciència m´obliguen a complir.

• Aquesta instància externa pot ser la societat en general, la família, l´escola, el grup d´amics, la comunitat religiosa.

• En aquest tipus de moral s´actua moralment únicament per por al càstig, per por a una sanció externa.

• Això vol dir que quan la instància sancionadora no pugui actuar, l´individu queda alliberat completament per actuar amb total impunitat sense cap problema de consciència.

L´origen de les lleis i de la societat• Les problemàtiques polítiques es plantejaren a partir del conflicte

teòric entre physis (lleis naturals) i nomos (lleis humanes).• El nomos era el conjunt de lleis creades pels homes, un producte

artificial, un fet cultural. • Contra el nomos apareix physis, una mena d´estat anterior a tota

organització social on no existia cap llei que no fos natural i on els éssers humans es deixaven portar sense inhibir-se pels seus desitjos i impulsos naturals. Des d´aquest estat purament imaginari, els sofistes qüestionaven la validesa d´algunes de les normes humanes.

• Al llarg dels diàlegs platònics podem anar descobrim formes de pensar que ens recorden els principis bàsics sobre els que s´han fonamentat les principals ideologies que han dominat en l´àmbit polític l´anterior segle.

L´origen de les lleis i de la societat• CALICLES- (...) Por esta razón, con arreglo a la ley se dice que es injusto y

vergonzoso tratar de poseer más que la mayoría y a esto llaman cometer injusticia. Pero, según yo creo, la naturaleza misma demuestra que es justo que el fuerte tenga más que el débil y el poderoso más que el que no lo es. Y lo demuestra que es así en todas partes, tanto en los animales como en todas las ciudades y razas humanas, el hecho de que de este modo se juzga lo justo: que el fuerte domine al débil y posea más. (...) Sin duda, no con arreglo a esta ley que nosotros establecemos, por la que modelamos a los mejores y más fuertes de nosotros, tomándolos desde pequeños, como a leones, y por medio de encantos y hechizos los esclavizamos, diciéndoles que es preciso poseer lo mismo que los demás y que esto es lo bello y lo justo.

• Pero yo creo que si llegara a haber un hombre con índole apropiada, sacudiría, quebraría y esquivaría todo esto, y pisoteando nuestros escritos, engaños, encantamientos y todas las leyes contrarias a la naturaleza, se sublevaría y se mostraría dueño de este nuestro esclavo y entonces resplandecería la justicia de la naturaleza.

• Plató, Gòrgies, 483c-484a

Esquema argumental• Llei (nomos)

• Naturalesa (physis)

• Domini de la igualtat (que tothom tingui el mateix)

• S´educa per a accepti aquesta situació (des de petits se´ls ensinistra com als cadells de lleó perquè renunciïn a la seva veritable naturalesa: han nascut per dominar)

• Domini de la desigualtat (que els forts posseeixin més que els dèbils)

• Argument empíric:1. Això passa en la naturalesa2. Això passa en la resta de

societats• Solució:• Queda justificada qualsevol acció contra

una situació injusta que cal canviar.• Es reclama l´aparició d´un líder que

retorni la societat al seu ordre natural.