Sòcrates

(470 - 399 a.C)

• “Coneix-te a tu mateix”• “Només sé que no sé res” 

El “tàvec” d’Atenes

Fonts filosofia socràtica

2

Atès que Sòcrates no va esvriure cap obra, coneixem el seu pensament gràcies a 4 fonts força heterogènies:

Xenofont (historiador) Defensa de Sòcrates i els Records de Sòcrates

Aristòfanes (comediògraf) Els núvols Plató (Diàlegs socràtics: Apologia de

Sòcrates i Critó)Aristòtil (Metafísica) <dues aportacions: 1) mètode

filosòfic: la inducció i 2) finalitat de la filosofia: recerca d’una definició>

3

Aristòtil: Met. XIII, 4, 1078 b: Dues coses devem a Sòcrates "els raonaments inductius i la definició del que és universal; i ambdues es refereixen al principi de la ciència. Però Sòcrates no va establir com a separades les essències genèriques ni les definicions."

"(Platón) fue discípulo de Sócrates, quien –desentendiéndose de la naturaleza en su conjunto- se consagró exclusivamente a los problemas morales, proponiéndose lo universal como objeto de sus indagaciones y siendo el primero que aplicó el pensamiento a dar definiciones. Por ello, Platón, heredero de esta doctrina y habituado a la indagación de lo universal, pensó que las definiciones no podían referirse a los seres sensibles –ya que no es posible dar una definición común de objetos que cambian continuamente- sino a otro tipo de seres. A estos seres los llamó ideas" (Aristóteles, Metafísica, I, 6 ).

Vida de Sòcrates (470 - 399 a.C)

4

Nascut a Atenes, fill de Sofronisc, un escultor, i de Fenareta, una llevadora.

Estudia la retòrica i la dialèctica dels sofistes i les idees dels filòsofs jònics.

A la guerra del Peloponès contra Esparta, lluita amb gran valor en diferents batalles.

Passeja per l’àgora d'Atenes, dialogant i discutint amb qui vol escoltar-lo, mitjançant preguntes.

És poc agraciat, però arriba a ser molt popular a Atenes per la seva intel·ligència i sentit de l'humor.

Als 70 anys acusat de traïció (corrompre al jovent i asebeia) fou condemnat a mort. Ell mateix s’administra la dosi letal de verí.

5

6

Plató a més a la Carta VII (325 b-c) exposa que "casualment alguns dels que estaven ostentant el poder van portar als tribunals al meu amic Sòcrates, sota l'acusació més iniqua i que menys li quadrava: en efecte, uns acusaren d'impietat i altres condemnaren i executaren l'home que un dia no va voler ser còmplice de l'il·lícit arrest d'un partidari dels aleshores proscrits."

Procés[1]: A Atenes (on no era vigent nulla poena sine legis) hi havia dues classes de judicis (agonés) timetoí (els jutges havien de decidir entre la tímesis o pena de l'acusador i l'antimesis pena de l'acusat) i atímetoi (en els que la pena venia determinada per la llei). Ànitos i Mèlet, els acusadors, van proposar la pena de mort i Sòcrates, scherzando --doncs, no en va es considerava un tàvec per a la ciutat, va proposar com a càstig que, atès que havia estat un benefactor de la polis, havia de ser alimentat i mantingut per la ciutat i tenir un lloc d'honor a la ciutat. Fins i tot per jutges moderats la demanda era excessiva: la tímesis fou acceptada i Sòcrates va ser condemnat a mort.[2]

[1] Nota del diàleg de Plató Fedó, Ed. Aguilar; Obras completas[2] 1ª Votació: 281 condemnatoris, 220, absolució. 2ª votació, després de la contraproposta de Sòcrates,: 360, condemna; 141,absolució.

Sòcrates / Conceptes bàsics

7

1. MÈTODE SOCRÀTIC ironia (eiron “dissimular”) maièutica (maieo “donar a

llum”)

2. INTEL.LECTUALISME MORAL

3. DOCTA IGNORÀNCIA

4. DIALÈCTICA

5. UNIVERSALISME ÈTIC.

Sòcrates / Conceptes bàsics

8

1. Mètode Socràtic: Tècnica dialogada per ajudar qui vol conèixer la veritat, perquè la pugui descobrir per si mateix, amb l’ajuda del llenguatge i d’un mestre que el vagi guiant. Té 2 parts:

1.1. Ironia: moment destructiu, negatiu i crític. Posa en contradicció l'interlocutor, demostrant-li que defensa idees absurdes per tal que les abandoni.

1.2. Maièutica: moment constructiu, que porta cap a la saviesa. La veritat la portem dins l'ànima, però cal un esforç per descobrir-la, per fer el pas de les opinions vulgars a la ciència.

9

Finalitat de la filosofia socràtica:

10

• therapeía tes psykhes (la cura de l'ànima)• Daimon : (consciència, divinitat, caràcter)

l'impedeix de: fer el mal, conèixer la veritat per si mateix.

• Mètode: diàleg –dialogos– • (ironia --preguntar dissimulant-- i • maièutica --l'art obstètric--).

• Viatge dialèctic --diaporesai kalós– • Aporia. Més important el viatge que l'arribada a

port.• Intel·lectualisme ètic i optimisme

Bé i bellesa, sinònims de les coses útils. Idea en si de bé, etc. és desconegut per Sòcrates en Xenofont

Itaca (Kavafis - Carles Riba - Lluís Llach)

11

I

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,has de pregar que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixences.Has de pregar que el camí sigui llarg,que siguin moltes les matinadesque entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.Has d'arribar-hi, és el teu destí,però no forcis gens la travessia.És preferible que duri molts anys,que siguis vell quan fondegis l'illa,ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,sense esperar que et doni més riqueses.Itaca t'ha donat el bell viatge,sense ella no hauries sortit.I si la trobes pobra, no és que Itacat'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més llunydels arbres caiguts que ara us empresonen,i quan els haureu guanyattingueu ben present no aturar-vos.Més lluny, sempre aneu més lluny,més lluny de l'avui que ara us encadena.I quan sereu deslliuratstorneu a començar els nous passos.Més lluny, sempre molt més lluny,més lluny del demà que ara ja s'acosta.I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrersque al seu poble són fidels,afavoreixi el Déu dels ventsel velam del seu vaixell,i malgrat llur vell combattinguin plaer dels cossos més amants.Omplin xarxes de volguts estelsplens de ventures, plens de coneixences.Bon viatge per als guerrerssi al seu poble són fidels,el velam del seu vaixellafavoreixi el Déu dels vents,i malgrat llur vell combatl'amor ompli el seu cos generós,trobin els camins dels vells anhels,plens de ventures, plens de coneixences.

Mètode socràtic per a pensar per un mateix

12

1. Cal pensar en una afirmació de sentit comú, com ara:

a. Aguantar ferm en el camp de batalla és de valents

b. Per ser honest cal tenir diners

2. Buscar situacions o contextos en els quals aquesta afirmació pugui ser falsa:

a1. És possible ser valent i, no obstant això, retirar-se del camp de batalla?

b1. És possible ser pobre i també ser honest?

Mètode socràtic per a pensar per un mateix

13

3. Si es troba una sola excepció, la definició és falsa o imprecisa:

a2. és possible ser valent i retirar-se del camp de batalla (si l’estratègia ho recomana)

a3. és possible mantenir-se ferm en la batalla i, no obstant això, no ser valent (ser un boig …)

b2. és possible tenir diners i ser una mala persona (no cal posar exemples)

b3. és possible ser pobre i ser honest: Jesucrist, Gandhi, la mare Teresa de Calcuta …

Mètode socràtic per a pensar per un mateix

14

4. Cal reformular l’afirmació inicial, tenint en compte les excepcions:

a4. Tan valent pot ser qui avança en el camp de batalla com qui es retira

b4. Qui té diners és honest si els ha aconseguit de manera honesta. És honest qui no accepta

diners “bruts”

5. El procés ha de continuar fins que no es trobin més excepcions. La veritat, si és que es pot aconseguir, es troba en una afirmació que no es pugui refutar.

Sòcrates / Conceptes bàsics

15

2. Intel.lectualisme Moral: és la conseqüència de la maièutica. Tot home bo és savi. Qui coneix el Bé, no pot deixar de fer-lo. Qui actua malament, ho fa perquè és un ignorant.

3. Docta Ignorància: “només sé que no sé res”. Reconèixer la pròpia ignorància, rebutjant els falsos coneixements, és el primer pas per arribar a la saviesa.

4. Dialèctica Socràtica: Art del diàleg. Amb el diàleg tothom ensenya i tothom aprèn. L'educació és col·lectiva: la ciutat ens educa. No aprenem del mestre sinó a través del mestres: l'autèntic magisteri el dóna la vida.

5. Universalisme ètic: Rebuig del relativisme dels sofistes, que defensa que “tot són opinions”. Per Sòcrates, és millor ser just que injust, és millor ser bo que ser dolent, és millor patir una injustícia que cometre-la. La funció del filòsof és definir els universals ètics i ajudar a cada home a trobar-los.

Sòcrates / Sofistes

16

Semblances

1. Interès per l‘ésser humà: com cal obrar per ser un bon ciutadà ?

2. Interès pel llenguatge: la veritat, o el convenciment, neixen a través de la paraula.

3. La recerca d'influència social: moral en Sòcrates, política en els sofistes.

Diferències

1. L'ideal socràtic és aconseguir la felicitat a través de l’ètica. L'ideal dels sofistes és aconseguir l'èxit i poder.

2. El mètode socràtic és el diàleg. La paraula és un instrument per arribar a la veritat. Els sofistes usen la paraula per aconseguir el poder a traves de la Retòrica.

3. Sòcrates fonamenta la filosofia, definint els conceptes ètics (què és el Bé,...). Per als Sofistes tota investigació parteix del relativisme moral.

Escoles socràtiques

17

Plató: AcadèmiaEscola de Mègara fundada per Euclides de Mègara (450-

340, no es tracta del geòmetra) que segueix a més doctrines eleàtiques. Euclides identifica el Ser amb el Bé i amb Déu. Considerava que totes les virtuts es podien reduir a una sola. Aquesta teoria va influir sobre l'estoïcisme, ja que Zenó de Cítion en va ser deixeble. Van ser uns grans disputadors i utiitzaven l'erística. Van ser famosos per ser creadors de sofismes:"Epimènides el cretenc diu que tots els cretencs són mentiders"Tu tens tot el que no has perdut i tu no has perdut les banyes, per

tant, tu tens banyesNo coneixes aquesta persona que es cobreix amb un vel. Aquesta

persona és el teu pare, per tant, tu no coneixes el teu pareSorites (swro : un munt, una munió, una pila, allò que es forma per

acumulació) es deu a Eubúlides de Mègara: si un gra, dos, tres, etc. no fan un munt no podem saber a partir de quin moment és possible afirmar que hi ha un munt de grans (= calb)

Diodoro Crono[1] Argument determinista que impossibilita que el no-ser sigui, ni que sigui en potència. El que no pot esdevenir no és possible. (és possible allò que no és vertader ni ho serà) Així, aquest cavall és possible o no que estigui mort demà? Només poden esdevenir una de les dues coses.

[1] P. 142, Marzoa

18

Escola Cínica fundada per Antístenes (ca. 445-365), deixeble de Gòrgies, que va ensenyar en un gimnàs anomenat kinosargés (sepulcre del gos), d'on deriva el nom de cínics. Diògenes de Sínope (filòsof del barril, dues anècdotes: buscava un home a ple dia i amb un llantiol; a demandes d'Alexandre va dir-li que no li tapés la llum del sol) va ser un seguidor. Van rebutjar la teoria de les idees de Plató. Propugnaven una ètica d'autosuficiència i independència individual. Van propagar també l'ideal de la vida natural i el cosmopolitisme. Es feien dir cosmopolites (ciutadans del món). Rebutjaven com a valors l'Estat, la família i consideraven que per al savi no hi ha ni pàtria, ni llei ni diferències de classe. Volien trencar amb els convencionalismes socials i defensaven el retorn a una vida natural, tenint com a model els animals i els bàrbars. Tot i que no van fundar escola, ni van mantenir un pensament sistemàtic, es van mantenir fins el s. iv dC.

Escola cirenaica, fundada per Aristip de Cirene (colònia grega a Líbia, 435-360), deixeble de Protàgores i també seguidor de Sòcrates, posteriorment. És l'autèntic representant de la moral hedonista. No hi ha altra font de coneixement que la sensació (relativisme protagòric). Cal, doncs, buscar sensacions agradables, actuals i principalment corporals. La raó i el càlcul prudent, però (herència socràtica) ha de dirigir l'ésser humà en l'elecció dels plaers. Es consideren un precedent de l'epicureisme. Són propers al cinisme en tant que rebutgen tot tipus de convencionalismes.

19

Texts sobre la filosofia socràtica

Vigència de Sòcrates

20

Descobriment del Bé per introspecció: Plató, Sant Agustí i Descartes.

Maièutica: art de fer sortir les idees morals que innatament posseïm: Pedagogia humanista.

La moral com a recerca que cadascú ha de fer. Ningú no pot fer l'experiència moral per tu.

Distinció entre opinió i veritat (“doxa” / episteme): El mètode socràtic ens permet distingir entre qui realment és savi i qui només creu que ho és.

Activitats d’aprenentatge

21

12/04/2023la sofística i Sòcrates

LA POLIS

SISTEMA ENCICLOPÉDIC

centrada en

L’ HOME

NATURALESA

LLEI CONVENCIONAL

TÈCNICA

CIUTAT

EDUCACIÓ

VERITAT

ELS SOFISTES

MÈTODE

FORMACIÓ CÍVICA

CONEIXEMENT PROCESSUAL

RELATIVISME I ESCEPTICISME

PROTÀGORES

GÒRGIES

HIPIES

PRÓDIC

ANTIFÓ

CRÍTIES

TRASÍMAC

CALICLES

que exigeix

constitueixen una

NOVA FILOSOFIA

és una reflexió sobre

CONCEPTES FONAMENTALS

LOGOS

REALITAT INDEPENDENT

com a recerca de

JUSTÍCIA

PRODUCCIÓ CREATIVA

com aEMPRESA COL·LECTIVA

com

DEMOCRÀCIA

fonament de

que exigeix

FORMACIÓ DE LA PERSONALITAT

contraVALORS TRADICIONALS

enEL LLENGUATGE

com a

DEMOSTRACIÓ

amb un nou

basat en

SÒCRATES

és símbol de la relació entre

FILOSOFIA

a través del

PREGUNTES

reconeixent

LA IGNORANCIA

CONCEPTE

que porta al

CONEIXEMENT DEL BÉ

DIÀLEG

en la construcció de

entesa com a

INDIVIDU

MORT TRÀGICA

la seva

SOCIETAT

LLEIS

com

és una resposta al

RELATIVISME

amb un

MÈTODEque busca

L’ UNIVERSAL

amb

per a arribar a la gènesi del

que suposa una

EDUCACIÓ

en la virtut de

LA JUSTICIA

basada en

LA RACIONALITAT

com a principi de

L’ÈTICA

seguida per

LES ESCOLES SOCRÀTIQUES

CIRENAICS

MEGÀRICS

CÍNICS

com a

enfront de

PLATÓ (Acadèmia)

A1 / Vocabulari bàsic. Defineix:

23

1.Mètode2. Ironia3.Maièutica4. Intel·lectualisme moral5.Docta ignorància6.Universalisme Ètic7.Retòrica8.Dialèctica9.Protàgores

10. Gòrgies11. Pèricles12. Fenomenisme13. Convencionalisme14. Introspecció15. Relativisme16. Escepticisme17. Positivisme