L’ESTRUCTURA SOCIAL 

Els elements que donen una determinada estructura a la societat són el territori, la població, l’estatus, el rol, els grups, les institucions, les classes socials, les comunitat, les organitzacions i les normes socials.

Estatus social 

Lloc que tota persona social ocupa dins de l’estructura social. Cada membre del grup ocupa una posició: pare, muller, fill, germà, ... però també advocat, militant d’un partit, ...

 Però per tenir un determinat estatus no n’hi ha prou a ocupar un lloc, sinó també cal que els altres li reconeguin. 

 Estatus adscrits: posició imposada a un individu sense la seva col.laboració (sexe, edat, fill, germà, avi)Estatus social transferit: no hi ha element voluntari Estatus adquirit: depèn de l’esforç de l’individu (metge, líder sindical, professor)

Rol social 

Creació cultural que s’ha après durant el procés de socialització. Tota persona participa de molts grups (família, escola, treball, amics)  i en cadascun representa el seu rol.

 Els rols tenen drets i deures, tant latents com manifestos. Per exemple, s’espera que un metge actuï com un metge. Els rols són productes de l’experiència. Hi ha dos tipus de rols:

 Rols assignats: donats des de fora de manera automàtica (fill, avi,edat) o deliberada (adopció)Rols assumits: adoptats voluntàriament (professió)

INSTITUCIONS SOCIALS 

Combinació de pautes de comportament compartides per una col.lectivitat i centrades en la satisfacció d’alguna necessitat bàsica del grup.

 Les institucions són exteriors a nosaltres, objectives, coactives (coarten la voluntat de les persones i les obliguen a comportar-se seguint unes determinades normes), tenen autoritat moral, són històriques, ...

Funcions i classes d’institucions socials 

Causen efectes o influències sobre els individus i els grups. Poden ser positives (gran nivell d’integració i coordinació) o negatives (frustra la personalitat social)

 La institució familiar:Grup de persones relacionades de forma duradora, consistent en pares i fills que exerciten funcions com les de protegir, educar i socialitzar els infants (Merrill).El matrimoni sol ser una unió estable de parella, reconeguda socialment mitjançant algun tipus de ritual i que inicia una família nuclear. Pot ser monògam (un sol home casat amb una sola dona i o polígam (un home està casat amb més d’una dona o una dona casada amb més d’un home).

Si la família consisteix només en pares i fills que viuen junts s’anomena família nuclear. Si inclou avis, tiets, ... es tracta d’una família extensa.Quan a la família és el pare qui exerceix l’autoritat és una família patriarcal. Si es tracta de la mare, es considera una família matriarcal.Quan en la família, els fills perden contacte amb un dels pares s’anomena monoparental (separacions, divorcis, viduïtat, ...)

http://www.youtube.com/watch?v=tONJ0zvHGRs&feature=PlayList&p=3E64752893132315&playnext=1&playnext_from=PL&index=5

A la família els diferents membres poden tenir diferents rols: segregats (exemple: dona tasques domèstiques i home treballa per mantenir la família, s’ocupa del cotxe, del jardí, ...), complementaris (les parelles s’ajuden mútuament o es reparteixen les tasques domèstiques) o conjunts (ambdós treballen plegats en la casa)

• La institució educativa, que s’encarrega del procés de socialització.El sistema educatiu constitueix l’educació formal (currículum oficial) però també hi ha l’educació informal (currículum ocult, que s’aprèn a l’escola sense que consti explícitament)

Educació al Japóhttp://www.youtube.com/watch?v=yamvQ4SU1Kkhttp://www.youtube.com/watch?v=YLloCHF569c&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=umhCDvAj-a0&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=NjUxFscwlZg&feature=related• La institució econòmica, que vetlla per proporcionar els béns 

materials• La institució política, que vetlla per satisfer la necessitat 

d’administració general i de l’ordre públic en el si de la societat• La institució religiosa, que s’encarrega de satisfer la necessitat 

d’establir relacions amb les creences religioses• La institució recreativa

ELS GRUPS SOCIALS

Conjunt de persones unides per una xarxa de relacions socials. Aquestes persones tenen característiques comunes:

 Interacció recíproca: relacions regulars, acceptació de les normes del grup.Consciència de grupExistència d’objectius, valors i activitats compartidesEstabilitatIdentificació social

Comunitats o grups primaris 

Són grups que basen la seva convivència en el sentiment de cooperació i en la consecució d’objectius comuns, que van més enllà dels interessos particulars de cada membre.A la comunitat hi sol haver un grau d’interacció molt elevat, una estructura, codis socials que es transmeten de generació en generació, ...

 Associacions o grups secundaris

 A diferència de les comunitats, solen tenir un grau d’interacció baix, diversitat de pensaments i divisió del treball

 Grup primari Grup secundari

Generalment petitPeríode d’integració relativament gran

Relació íntima, personalCerta profunditat emocional en les relacionsCooperatiu, amistós

Normalment granDuració relativament curta, sovint temporalPoca intimitat social i poca comprensió mútuaRelacions generalment superficialsMés informal i impersonal

S’HA DE REGULAR EL COMPORTAMENT?

ELS VALORS 

Des del valor objectiu els valors no són objectes sinó qualitats que tenen les coses. Des del vessant subjectius només existeixen amb relació amb l’ésser humà.

 Quan ens referim als valors morals, aquests només poden tenir valor quan es converteixen en guies de les accions humanes i serveixen com a criteri a l’hora de triar l’acció més convé o la més valuosa. 

LES NORMES 

El que fem a través del procés de socialització és aprendre i interioritzar un conjunt de pautes de comportament que són les que predominen en la nostra societat (comportaments uniformes i generalitzats). Aquest model són les normes de conducta.

 Cal distingir entre costums (normes bàsiques i essencials d’una societat) i els usos (normes més febles, voluntàries) que a la vegada, poden ser normes formalitzades (lleis jurídiques) i no formalitzades (normes no escrites, acceptades inconscientment)

LA DESVIACIÓ 

LA DESVIACIÓ COM A PROCÉS 

Tant la legalitat com la moralitat tenen a veure amb el nostre comportament amb relació a les normes però donat que la norma s’aprèn mitjançant el procés de socialització i no tothom interioritza les normes de la mateixa manera.

 Es considera desviació la conducta que trenca una norma àmpliament compartida per la societat o per una col.lectivitat cultural.

 

TIPUS DE DESVIACIÓ I OPCIONS DAVANT LA DESVIACIÓ 

La desviació positiva consisteix a aproximar-se a les pautes ideals de. En canvi, la desviació negativa consisteix a actuar d’acord amb les formes de conducta que s’allunyen de les que són considerades normals.

 La desviació institucionalitzada és un mecanisme que té el propi sistema, gràcies al qual integra conductes que en principi atemptaven contra ell (prostitució)

 

ALGUNES TEORIES SOBRE LA DESVIACIÓ 

Des del punt de vista psicològic, Freud manifestà que la conducta desviada neix de la contradicció que hi ha entre els impulsos biològics del jo i les normes socials que el reprimeixen. La desviació és un triomf dels impulsos instintius sobre la censura.

 Des del punt de vista sociològic, Durkheim deia que la conducta desviada es produeix quan en una societat determinada hi ha absència de normes, a causa de que el sistema de valors ha entrat en crisi. Merton diu que la conducta desviada es troba en la mateixa estructura social; concretament en les desigualtats econòmiques.

 La Teoria de l’etiquetatge diu que, en estudiar la desviació, el focus d’atenció no ha de ser la persona desviada ni l’acte que aquesta persona realitza, sinó l’opinió pública

EL CONTROL SOCIAL

Mecanisme mitjançant el qual l’individu aprèn i interioritza les pautes de conducta d’una societat determinada. Aquest mecanisme regula l’ordre social, reprimint la conducta desviada i pressionant els individus per tal que se sotmetin a les normes, els rols i les institucions que la societat considera valuosos

Control Social: control de natalitat a la Xinahttp://www.tv3.cat/videos/228324888/Revolta-pagesa-contra-el-fill-unic# 

MECANISMES DE CONTROL 

Mecanismes interns: conjunt de normes i valors que s’han interioritzat en el procés de socialització, el qual va modelant els nostres costums, desitjos i hàbits.

 Mecanismes externs: exercits pel grup social de manera informal (per controlar situacions de la vida quotidiana) o formals (generats per la pròpia societat

 UN EXEMPLE DE CONTROL: L’EDUCACIÓ

 Totes les societats porten a terme un tipus de control encaminat a socialitzar les noves generacions, preparant l’infant per tal que desenvolupi un paper en el grup social que li correspon en la jerarquia social

DESIGUALTAT SOCIAL  

No totes les activitat socials tenen el mateix tipus de reconeixement i gratificació social. L’estratificació social és la distribució jeràrquica que s’estableix entre diversos individus que componen l’estructura social amb estatus i rols diferents.

 La societat de classes és una societat de base econòmica i conforma els grups característics de les societats industrialitzades que s’han desenvolupat a partir del segle XVIII. Així, una classe social està formada pels individus que tenen en comú una determinada posició econòmica.

LES CLASSES SOCIALS, AVUI 

Col.lectivitats obertes i permeables, que generen solidaritat entre els membres, antagòniques entre si, mancades d’organització formal, semiinconscients i unides per llaços econòmics i ocupacionals.

  CONCEPTE DE CLASSE A LA SOCIOLOGIA CONTEMPORÀNIA

 Les classes socials no són estaments fixos ni invariables sinó que existeix mobilitat social, és a dir, es pot passar d’un estrat a un altre per varis factors: econòmic (rendes, ingressos), professional (metge, fuster) i cultural (formació mitjana, persona culta, ignorant).

 La mobilitat pot ser horitzontal (desplaçament que consisteix en canvi d’estatus però dins del mateix nivell; ex: metge nomenat director de l’hospital) i vertical (implica ascens o descens de l’ordre jeràrquic; ex: obrer esdevé milionari en una rifa)

DESIGUALTAT DEMOGRÀFICA 

La població del planeta està distribuïda de forma desigual (Xina i Índia concentra el 37% de la població del planeta). Els països rics (Europa, antiga URSS, EUA, Japó, Oceania i països productors de petroli d’Aràbia) disposen del 80% de riquesa, i els països pobres (Àsia Oriental, Àsia del Sud) disposen el 15% de la riquesa.

 LA HUMANITAT POSA EL FRE

 La població s’ha multiplicat per quatre al llarg del s.XX. Si es manté el creixement actual (80 milions de persones l’any), l’any 2050 la Terra tindrà 9.300 milions d’habitants i el 2100 en pot tenir 11.000. El problema que representen aquestes xifres és que no se sap si el planeta tindrà capacitat per alimentar un població tan gran.

TIPOLOGIA DE LES DESIGUALTATS SOCIALS 

DESIGUALTAT ECONÒMICA I DISCRIMINACIÓ 

Funcional: per la divisió del treballJeràrquica: de la distribució de bénsDe costums: varien les normes de conductaCompetitiva: l’èxit de les persones o grups sol implicar un fracàs correlatiu d’un altre grup o col.lectiu

 Alguns sociòlegs donen explicacions sobre les desigualtats de caràcter naturalista i d’altres per causes morals (el propi comportament)

 

LA DONA I LA DISCRIMINACIÓ 

Hi ha diferències de comportament innates entre els homes i les dones? Són factors culturals? És l’aprenentatge social i el procés de socialització els que generen les identitats masculina i femenina?

 Algunes realitats actuals són: Impossibilitat d’arribar en igualtat de condicions als 

treballs professionals més ben pagatsExistència de professions típicament femeninesSous diferents entre els homes i les donesSi bé el 58% de l’atur és femení, només el 37% dels nous 

treballs són per a les donesNomés el 16’5% dels empresaris són dones. Però el 93% 

d’aquestes ho són d’empreses de menys de 5 treballadors

Només el 14% de diputats són donesNomés el 10’8% dels senadors són donesNomés el 22% d’afiliats als partits polítics són dones

RACISME I XENOFÒBIA 

Hi ha diferències entre els humans que són heretades però que un grup es mostri racista explica la dificultat que tenen les societats per afirmar-se, per respectar el dret de ser, viure i pensar diferentment.

 El racisme és una forma exacerbada de l’etnocentrisme.

 Avui en dia s’ha superat la idea simple i directa del racisme segons el color de la pell, que provenia de l’època postcolonial i ara són les diferències culturals (religió, llengua, costums, ...) les que generen connotacions de segregació.

 Les actituds del nou racisme modern són: rebuig dels estereotips simples, promoció de discursos economicistes, oposició a les mesures indiscriminatòries per raons no racials, apel.lació a la cohesió de grup i exacerbació de la simpatia pels propis per contrarestar la presió dels altres, microagressions com evitar contacte o donar menys suport a persones d’altres races.

http://www.tv3.cat/videos/224046671/Enquesta-sobre-xenofobia-i-el-racisme

IMPLICACIONS SOCIALS I POLÍTIQUES DE LES DESIGUALTATS

 TREBALL I ATUR

 L’element dinamitzador de tot sistema econòmic és el treball. La societat genera interrelacions econòmiques entre els seus membres. Els problemes que planteja el treball poden ser: atur, economia submergida, tràfic il.legal de treballadors, emigracions massives, ... Tots ells tenen implicacions socials importants.

http://www.tv3.cat/videos/2735711/Joves-sense-feina-i-a-casa-dels-pares

NORD-SUD 

Als països desenvolupats es parla de la problemàtica de l’abundància (excés de consum, qualitat dels aliments, deteriorament del medi ambient, ...) En canvi, als països del Tercer Món els problemes són de nivell més elemental i giren entorn de la subsistència de la població. Tots dos móns tenen en comú que no han resolt la igualtat social.

 

DESIGUALTATS INTERNACIONALS 

L’expressió Tercer Món (d’Alfred Sauvy, economista francès anticolonialista) designa la majoria de països del planeta, i es refereix a l’estat d’ignorància, pobresa i explotació com el tercer estat abans de la Revolució francesa.

 Els països subdesenvolupats del Tercer Món agrupen ¾ parts de la població mundial i es distingeixen pel mal estat sanitari, l’excessiu creixement demogràfic o la intensificació del moviment migratori cap als països industrialitzats.