3r ESOCincies socials, geografia i histria

SocialsCristfol-A. TrepatMargarida CirachElvira Fernndez

UNITAT 1 6El medi natural i les activitats humanes1. La Terra: un espai per a tothom. . . . . . . . . . . 8 2. El medi natural: una font de recursos . . . . . . 10 3. La transformaci del medi i del paisatge. . . . 14 4. Els problemes mediambientals . . . . . . . . . . . 16 5. La natura incontrolable. . . . . . . . . . . . . . . . . . 20El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Dossier: Els espais naturals protegits . . . . . . . . . 29

UNITAT 2 32La ciutat1. La poblaci i el territori: espai rural,

espai urb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 342. El concepte de ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 353. Cap a un mn de ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . 364. La ciutat per dins: funcions i rees

urbanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 385. La ciutat per fora: les relacions amb

el territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 406. La poblaci urbana a Catalunya . . . . . . . . . . . 427. Els problemes de la ciutat . . . . . . . . . . . . . . . 43El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46Dossier: La ciutat sostenible . . . . . . . . . . . . . . . . 54

UNITAT 3 56El sector primari1. La poblaci i les activitats econmiques . . . . 582. Lagricultura i la ramaderia. . . . . . . . . . . . . . . 603. El paisatge agrari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 624. La pesca i laqicultura. . . . . . . . . . . . . . . . . . 655. Activitats primries que agredeixen el medi

ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 686. El sector primari a Catalunya . . . . . . . . . . . . 697. Els paisatges agraris de Catalunya. . . . . . . . . 70El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72Dossier: Lanlisi del paisatge. . . . . . . . . . . . . . . 80

UNITAT 4 82Lactivitat industrial1. Lactivitat industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 842. La localitzaci industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . 863. La deslocalitzaci industrial . . . . . . . . . . . . . . 874. La industrialitzaci al mn . . . . . . . . . . . . . . . 885. Les multinacionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 906. La indstria a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 927. La indstria i el medi ambient . . . . . . . . . . . . 938. Interpretar un mapa temtic . . . . . . . . . . . . . 94El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96Dossier: Evoluci de la tecnologia al llarg del temps. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

UNITAT 5 108Les activitats terciries1. La diversitat de serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1102. Els serveis i la societat: lEstat

de benestar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1123. Les activitats comercials. . . . . . . . . . . . . . . . . 1134. Els transports i les comunicacions . . . . . . . . . 1165. El turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1186. Les activitats terciries a Catalunya . . . . . . . . 1217. Analitzar dades estadstiques . . . . . . . . . . . . . 124El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126Dossier: Catalunya, botigues, mercats i fires . . . 134

UNITAT 6 136Un mn globalitzat i desigual1. La globalitzaci de leconomia . . . . . . . . . . . . 1382. Les conseqncies de la globalitzaci . . . . . . 1403. El desenvolupament econmic i social. . . . . . 1424. Les dues cares del planeta. . . . . . . . . . . . . . . 1445. Les causes del subdesenvolupament . . . . . . . 1466. La cooperaci, lajut al desenvolupament . . . 148El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150Dossier: Un altre mn s possible . . . . . . . . . . . 158

ndexndex

UNITAT 7 160Lorganitzaci poltica del territori1. El poder poltic i el territori . . . . . . . . . . . . . . . 1622. La naci i lestat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1643. Per damunt dels estats: les organitzacions interestatals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1684. La divisi territorial dels estats. . . . . . . . . . . . 1705. LEstat espanyol: un model destat descentralitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1726. Lorganitzaci territorial de Catalunya . . . . . . 1747. Els mapes conceptuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180Dossier: De la tribu a la democrcia . . . . . . . . . 187

UNITAT 8 190La Uni Europea i Espanya1. La Uni Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1922. Les institucions de la Uni Europea . . . . . . . . 1943. La Uni Europea, un territori de contrastos

i de desigualtats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1964. Lorganitzaci del territori: estats i regions . . 1985. Leconomia espanyola en el context

europeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2006. Els desequilibris regionals i les poltiques

comunes a la Uni Europea . . . . . . . . . . . . . . 202El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204Dossier: La ciutadania europea . . . . . . . . . . . . . 212

UNITAT 9 214La regi geogrfica1. Regi i conjunts regionals. . . . . . . . . . . . . . . . 2162. El Magrib . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2183. El Prxim Orient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2204. Lndia i la Xina: noves regions

econmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 226Dossier: El Kurdistan: una regi que podria ser un estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233

UNITAT 10 236Viure en un mn divers1. Les diferncies fsiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . 2382. El racisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2403. La diversitat cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2424. La diversitat lingstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2445. La diversitat de creences i religions . . . . . . . . 246El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248Dossier: Els tatuatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 257

El contingut de la unitat est estructurat en apartats i subapartats numerats que permeten una mi-llor ordenaci de lestudi. Generalment cada doble pgina presenta un contingut concret.

4

Introducci: breu text ex-plicatiu del contingut.

Apartats: numerats i ambttol indicatiu.

Objectius de la unitat:els objectius que shandassolir en acabar launitat.

Paraules clau: permetenestructurar laprenentatgedel contingut.

COM SESTRUCTURA UNA UNITAT

Paraules clau: indiquenlapartat on es defineixenper primera vegadaaquests conceptes.

Dibuixos: ajuden a lacomprensi del text.

Mapes: serveixen dexem-ple i amplien la informaci.

Paraules en negreta:identifiquen els conceptesque cal retenir.

Activitats: cada apartatpresenta una propostadactivitats, identificadesamb el nmero dunitat i el nmero correlatiu dactivitat.

Les fonts: fotografies,mapes, grfics, taules,dibuixos o textos que formen part del contingut.

Vocabulari: facilita lacomprensi de paraulesque poden presentar alguna dificultat.

Sabies que...?: amplia elcontingut de lapartat ambcuriositats sobre el tema.

Recorda: refora concep-tes importants estudiatsanteriorment.

5Resum grfic: resumeixde manera visual el contin-gut bsic de la unitat apartir de les paraules clau.

Activitats davaluaci:avaluen lassoliment delcontingut de la unitat.

Esquema de la unitat: re-sumeix la unitat en formadesquema.

Activitats: activitats nu-merades de refor odampliaci .

El dossier: tracta sobrealgun aspecte dintersrelacionat amb el con-tingut de la unitat i ensapropa als textos cient-fics de divulgaci.

El tancament de la unitatsestructura a partir de sis elements:

El rac dInternet: propo-sa activitats que shan deresoldre investigant per laXarxa de webs. Totes lesadreces es redireccionaranal web de lEditorial: www.espaibarcanova.cat

6En una obra de teatre els actorsi les actrius actuen en un escena-ri. Generalment aquest escenariest decorat amb diversos objec-tes: mobles, cortinatges, muralsque representen la natura o elscarrers duna ciutat De la ma-teixa manera, les persones des-envolupem les nostres activitatsvitals en un gran escenari que tmolts decorats diferents: el pla-neta Terra. Per aquest gran es-cenari no s solament un llocper viure, sin que, a ms, ensproporciona tots els recursosque ens calen per poder realitzarles nostres activitats. Tenimprou cura del nostre planeta?Fem un bon s dels recursosque ens aporta?

Unitat 1Unitat 1El medi natural i les activitats humanes

biosferabiodiversitat

recurs naturalpaisatge naturalpaisatge antrpic

contaminaciefecte hivernacle

capa dozpluja cida

desforestacidesastre natural

PARAULES CLAU

Estany a la vall de Mulleres (Val dAran).Plataforma pert

olfera (Maresme).

7Grans dunes al desert del Shara (Algria).

OBJECTIUS DIDCTICS

1. Resumir les principals caracterstiques del planetaTerra.

2. Indicar alguns recursos que es poden obtenir del medinatural.

3. Identificar els diferents paisatges com a resultat delacci humana sobre la natura.

4. Descriure els problemes mediambientals ms relle-vants de lactualitat.

5. Establir les principals causes i conseqncies dels des-astres naturals.Pant de la Baells (Bergued).

Agricultura tecnificada (Baix Ebre).

1. La Terra: un espai per a tothomLa Terra s un dels planetes del sistema solar, el tercer ms proper al Sol.

En el planeta Terra es donen les condicions necessries per al des-envolupament de la vida amb la intervenci dun nic element ex-tern: lenergia solar. Ara com ara, no es coneix cap altre planeta quetingui aquestes mateixes caracterstiques.

1.1. La vida a la Terra: la biosfera

El desenvolupament de la vida a la Terra es produeix a la biosfera, ques la capa ms externa de lescora terrestre. T aproximadament uns 50quilmetres de gruix i comprn una part de la litosfera*, una part de lahidrosfera* i una part de latmosfera*. En la biosfera hi ha milionsdespcies animals i vegetals, entre elles lespcie humana. Aquest con-junt de totes les formes vivents de la natura sanomena biodiversitat.

La biosfera s tamb un sistema que funciona a partir de les rela-cions que estableixen els ssers vius entre ells i amb les condicions delmedi. Aquest darrer aspecte s molt important de tenir-lopresent, ja que si salteren les condicions del meditamb es pot alterar la vida de les espcies ani-mals i vegetals que hi habiten. Per tant, sila humanitat, amb les seves activitats,trenca lequilibri de la biosfera,posa en perill la continutat de lavida a la Terra. El nostre plane-ta constitueix el nostre espaicompartit, la casa de tot-hom.

8

Unitat 1Unitat 1

Litosfera (de lthos que vol dir pedra ide sphara que vol dir esfera). Capaslida ms superficial de la Terra. Estformada per lescora de tots els conti-nents i de totes les illes i pel fons mar.

Hidrosfera (de hydor que vol dir aigua ide sphara que vol dir esfera). Conjuntde totes les aiges que hi ha a la su-perfcie terrestre.

Atmosfera (datms que vol dir vapor ide sphara que vol dir esfera). Capadaire que envolta la Terra.

V O C A B U L A R I

Font 1. Fotografia de la Terra vista des delespai exterior.

1.1. Per qu a la Terra se lanomena el plane-ta blau?

biosferabiodiversitat

PARAULES CLAU

Lecologia s una part de la biologia. s una cincia que estudia lesrelacions entre els ssers vius i el seu medi. Per tal de facilitar aquest es-tudi, la biosfera sha dividit en unitats ms petites denominades eco-sistemes*.

1.2. Un sol planeta amb molts espais

La Terra no s un planeta homogeni. Ben al contrari, es caracteritza perla diversitat i presenta una gran varietat despais. Les diferncies en-tre aquests espais es donen per la combinaci de diversos factors fsics,biolgics i humans. Per exemple, la diferent intensitat amb la qual arri-ba la radiaci solar a les diferents parts de la superfcie terrestre fa que,des de les regions polars fins a la zona tropical, existeixin una srie declimes diversos amb les seves corresponents comunitats vegetals i ani-mals. Cada una daquestes rees de la Terra sanomena bioma.

9

Ecosistema. Conjunt dssers vius queviuen en un lloc concret i la relaci quehi ha entre ells i el seu entorn.

V O C A B U L A R I

mbit de les selves tropicals humidesmbit de les sabanesmbit dels desertsmbit de les mediterrniesmbit de les laurisilvesmbit dels boscos temperats caducifolismbit de les estepes i les praderies sequesmbit de la taigmbit de la tundra i de lalta muntanya

Cercle polar antrtic

Cercle polar rtic

Equador

Trpic de Cncer

Trpic de Capricorn

0 2000 km

Font 2. Els principals biomes de la Terra.

1.2. Digues quin tipus de clima correspon acada un dels biomes que hi ha indicat en elmapa.

A C T I V I T A T S

1.3. Explica amb paraules teves els conceptes de biosfera i decosistema.

1.4. Es pot considerar que la Terra s un ecosistema? Per qu?

1.5. Les activitats humanes es poden desenvolupar en les mateixes con-dicions als pols que a les zones temperades del planeta? Per qu?

1.6. Quins sn els principals elements que constitueixen un bioma?

2. El medi natural: una font de recursosEl medi natural s lescenari on es desenvolupen les activitats humanes ialhora una font de recursos naturals que possibiliten aquestes activitats.

Es considera recurs natural qualsevol material o energia que sob-t de la natura i que permet donar resposta a les necessitats humanes.

La distribuci dels recursos naturals al mn s desigual. Aix faque sovint la seva possessi i explotaci siguin causa de conflicte en-tre els estats.

2.1. Els recursos naturals

Des de linici de la industrialitzaci (segle XVIII) fins a lactualitat, elconsum de recursos naturals per part dels humans no ha parat daug-mentar. Si aquest increment constant no satura, a mitj o a llarg ter-mini s possible que determinats recursos sexhaureixin, ja que no totses regeneren. La capacitat de regeneraci dels recursos naturals s el cri-teri emprat per classificar-los en renovables i no renovables.

10

Unitat 1Unitat 1

En relaci amb el tema del possible exhauriment dels recursos naturals,cal dir que el problema central no s tant si determinats recursos es po-den exhaurir o no, sin fins a quin punt el nostre planeta s capa de su-portar limpacte ambiental que provoca el nostre model actual de pro-ducci i consum, especialment, als pasos desenvolupats. En conse-qncia, cada dia que passa es fa ms urgent modificar el model actualper un altre fonamentat en ls denergies renovables, si no volem dei-xar per a les generacions futures un planeta agonitzant.

SABIES QUE...?

s al laboratori lnic lloc on podemaconseguir aigua pura realment inco-lora, inodora i inspida.

recurs natural

PARAULES CLAU

Font 3. Nova York (EUA).Font 4. Nova Delhi (ndia).

Els recursos naturals renovablesEls recursos renovables sn aquells que es regeneren de manera na-tural a un ritme igual o superior al de lexplotaci daquests.

Els recursos renovables ens permeten obtenir de la natura els ali-ments que consumim, la fusta per a la fabricaci de mobles o de paper,laigua dola que s un element indispensable per als ssers vius itamb diferents tipus denergies que sn compatibles amb la conser-vaci del medi ambient.

11EL SL LES PLANTES

ELS ANIMALS

EL VENT LA RADIACI SOLAR

LAIGUA

Font 5. ELS RECURSOS NATURALS RENOVABLES

Els recursos naturals no renovables Els recursos no renovables sn aquells que es generen a la natura du-na manera tan lenta que cal considerar que existeixen en quantitats fi-nites*.

12

Unitat 1Unitat 1

Font 6. ELS RECURSOS NATURALS NO RENOVABLES

ELS MINERALS NO ENERGTICS ELS COMBUSTIBLES NUCLEARS

el petroli el carb

el gas natural

ELS COMBUSTIBLES FSSILS

Finit. Limitat.

V O C A B U L A R I

Els minerals no energtics, com el ferro, la bauxita o els fosfats, sn ne-cessaris com a matries primeres per a lelaboraci de productes manu-facturats* i tamb per a la construcci de tota mena dinfraestructures.

Els combustibles nuclears, com lurani i el plutoni, sn empratscom a combustibles* en les centrals nuclears per a lobtenci denergiaelctrica. Cal remarcar que el seu s s motiu de polmica, ja que, du-na banda, generen una energia molt barata, per, de laltra, presentenun risc molt elevat daccidents. Aquests accidents poden ser moltgreus, com ara la contaminaci radioactiva.

Els combustibles fssils, el petroli, el gas natural i el carb, ara comara sn fonts denergia fonamentals per al desenvolupament de la in-dstria i dels serveis. El petroli s el ms utilitzat perqu sen poden ob-tenir diferents tipus de combustibles, com la benzina, el gasoil o el que-ros, i tamb sen poden derivar productes industrials, com els plsticsi les fibres sinttiques. Els combustibles fssils presenten greus incon-venients: sn molt contaminants i les seves reserves sestan exhaurint.El gas natural est substituint el petroli en alguns usos perqu smenys contaminant i les reserves sn ms abundants, per el seu trans-port s car i perills ja que s molt inflamable. Finalment, pel que fa alcarb, tot i que s molt abundant, el seu s est en retrocs perqu laseva potncia calorfica s baixa i, a ms, resulta molt contaminant.

13

Producte manufacturat. Producte resul-tant dun treball manual.

Combustible. Element o compost qu-mic que, per mitj de reaccions, sub-ministra energia til.

V O C A B U L A R I

1.7. Escriu dues diferncies i dues semblances que exis-teixen entre els recursos renovables i els no renovables.

1.8. Per quin motiu laigua dola podria deixar de ser unrecurs renovable?

1.9. Es pot installar un parc elic en qualsevol zona o regi? Per qu?

1.10. Enumera cinc tipus de materials o combustiblesque es puguin obtenir del petroli.

1.11. A partir de la informaci que hi ha en lapartat 2daquesta unitat, elabora un quadre sobre les energies norenovables indicant la procedncia, les aplicacions, elsavantatges i els inconvenients daquest tipus denergies.

A C T I V I T A T S

Font 7. Ciutat abandonada a prop de lacentral nuclear de Txernbil (Ucrana).Diverses ciutats van ser abandonades des-prs de laccident de la central nuclear deTxernbil el 26 dabril de 1986, que vaprovocar un desastre ecolgic, la mortdunes 15 000 persones i uns 50 000 ma-lalts crnics.

3. La transformaci del medi i del paisatgeEl medi natural, com ja sha dit, s lescenari i, alhora, la font de re-cursos de les activitats humanes; per aix existeixen intenses relacionsentre el medi natural i les persones. La capacitat dadaptaci al medi ila transformaci que lespcie humana en pot fer sn els exemples msclars daquesta estreta relaci. Aquesta capacitat transformadora de lahumanitat es pot veure clarament en els canvis que pateixen els dife-rents paisatges del nostre planeta.

3.1. Els paisatges naturals

Els paisatges naturals sn aquells que no han estat modificats per lac-ci humana. Sn el resultat de la combinaci dels diferents elementsdel medi fsic: el relleu, el clima, la vegetaci i la hidrografia.

Cal remarcar que en lactualitat s difcil trobar paisatges naturalsen estat pur, ja que lacci humana ha transformat gaireb la totalitatdel planeta. Noms resten paisatges naturals en estat pur en algunes zo-nes muntanyoses de difcil accs i en alguns indrets de les regions de-srtiques i tropicals. En conseqncia, en la majoria de pasos shan es-tablert mesures per tal de protegir aquests espais naturals, aix comtamb daltres paisatges que, tot i estar parcialment modificats, pre-senten caracterstiques dalt inters cientfic com, per exemple, laReserva Natural del Delta del Llobregat.

14

Unitat 1Unitat 1

Font 8. Paisatge natural al Parc NacionaldOrdesa (Arag).

1.12. Observa la fotografia i digues quintipus de clima i de vegetaci caracteritzenaquest paisatge.

paisatge naturalpaisatge antrpic

PARAULES CLAU

3.2. Els paisatges antrpics

Els paisatges antrpics sn aquells que han estat molt modificats per lacci humana. Els canvis socials, eco-nmics i tecnolgics fan daquest tipus de paisatge un conjunt delements en constant transformaci.

Aquests paisatges sn molt diversos, de manera que solen classificar-se en diferents tipus per tal de facili-tar-ne lestudi.

15

Font 9. El poble de Montardit (Pallars Sobir).

Paisatge rural. En general, el paisatge rural es caracteritzaper la presncia de nuclis de poblaci petits o mitjans envol-tats de conreus i elements del medi natural.

Font 10. La ciutat de Lleida (Segri).

Paisatge urb. El paisatge urb s el paisatge antrpic perexcellncia. Prcticament no hi ha presncia delements delmedi natural i els que shi poden trobar, com ara la vegetaci,han estat introduts de manera artificial.

Font 11. La petroqumica de Tarragona (Tarragons).

Paisatge industrial. El paisatge industrial es caracteritzaper la presncia delements vinculats al sector secundari,com ara maquinria o naus industrials.

Font 12. El port de Barcelona (Barcelons).

Paisatge de les comunicacions i els transports. Els ele-ments que caracteritzen el paisatge de les comunicacions iels transports sn les vies de comunicaci i els elements re-lacionats amb el transport, com ara vehicles o maquinriaper a la crrega i la descrrega.

1.13. Tria una de les fotografies de paisatge daquestapartat i descriu els elements que hi apareixen.

1.14. Quin s el principal element transformador delpaisatge?

1.15. Adreat a lajuntament de la teva poblaci i dema-na una fotografia antiga dalgun indret que coneguis.Posteriorment, compara la fotografia amb la realitat i ex-plica els canvis que shi han produt amb el pas del temps.

A C T I V I T A T S

Unitat 1Unitat 14. Els problemes mediambientalsEl desenvolupament de les activitats humanes provocaun fort impacte en el medi natural, que cada vegada sms accentuat a causa dels canvis tecnolgics i del crei-xement demogrfic. Aquests dos processos comportenun elevat consum de recursos naturals i un augment defenmens nocius que duen a una alteraci de les propie-tats del medi ambient. Aquesta alteraci del medi am-bient s el que anomenem contaminaci. A continuacius expliquem, a tall dexemple, una srie defectes nega-tius sobre el medi ambient que provoca la contaminaciatmosfrica:

4.1. Lefecte hivernacle

Lefecte hivernacle s un fenomen natural que per ellmateix no s una amenaa per a la vida de la Terra, al con-trari: grcies a aquest fenomen la temperatura de la Terras perfecta per a la vida.

La Terra sescalfa grcies a lenergia del Sol, que hi arri-ba en forma de radiaci. Una part daquesta energia s re-flectida en direcci a lespai, una altra part s absorbida, ila major part travessa latmosfera, arriba a la superfcie ter-restre i en provoca lescalfament.

Ja hem comentat que aquest fenomen es produeix du-na manera natural, per durant els ltims anys els humanshem augmentat les emissions de gasos, a causa de la cre-ma de combustibles fssils, com el petroli o el carb.Aquests gasos, despresos per les indstries, pels autombilso pels plaguicides usats en lagricultura per combatre les pla-gues, provoquen un augment del dixid de carboni a lat-mosfera i, per tant, accentuen lefecte hivernacle escalfantexcessivament el planeta.

16

Font 13. Pags polvoritzant unes vinyes amb plaguicida.

1.16. Quin altre tipus de contaminaci, a part de latmosf-rica, pot produir ls de plaguicides?

contaminaciefecte hivernacle

capa doz

PARAULES CLAU

Aquest escalfament podria provocar un canvi climtic que es ma-nifestaria en laugment de la temperatura mitjana de la Terra. Elscientfics consideren que si la tendncia actual continua, cap a lany2100 la temperatura mitjana podria augmentar entre 2 C i 4 C persobre de lactual. Si fos aix, les glaceres de les muntanyes i els casquetsglacials dels pols es podrien fondre i provocar una elevaci del nivell delmar i, per tant, una inundaci de les costes. Tamb sesdevindrien can-vis en la durada de les estacions i en la quantitat de precipitacions (plu-ja, neu i calamarsa), els quals serien perjudicials per a la fauna i per a lavegetaci.

4.2. La disminuci de la capa doz

El gas oz forma una capa, anomenada capa doz, a les altes zones delatmosfera i actua com a filtre dels raigs ultraviolats procedents delSol, els quals sn perjudicials per als ssers vius.

Lany 1985, a lAntrtida, es va detectar una reducci de la quanti-tat doz a latmosfera. La causa daquesta reducci s lemissi a lat-mosfera dels gasos clorofluorocarburs, ms coneguts com a CFC,utilitzats en els sistemes de refrigeraci, en els frigorfics i en els esprais.

Aquest fenomen sha convertit en un problema, ja que provoca unaugment de les radiacions ultraviolades que arriben a la superfcie dela Terra i que sn la causa de moltes malalties de la pell, dels ulls o delsistema immunitari.

17Font 14. Lefecte hivernacle.

1.17. Explica amb paraules teves qu slefecte hivernacle.

Font 15. Imatge tractada informtica-ment on saprecia el forat de la capa doz(lila) sobre lAntrtida (blau fosc).

Energia solar

Retorn a lespai dunapetita part descalfor

infraroja

Gasos defecte hivernacle:vapor daigua, CO2, met,

CFC, xid nitrs

Energia infraroja absorbida pels

nvols

Energia emesa per lescalfament

de la litosfera

Energia solarabsorbida perla litosfera ila biosfera

Oz

Efecte hivernacle: reescalfament de latmosfera

Retorn a la Terra de lenergia retinguda pelsnvols dels gasos txics

Retorn a la Terra de lenergia retinguda pelsnvols dels gasos txics

Gasos defecte hivernacle:vapor daigua, CO2, met,

CFC, xid nitrs

4.3. La pluja cida

La contaminaci atmosfrica s tamb la causa dun altre problemagreu per al medi ambient: la pluja cida.

Les activitats industrials, els motors dels autombils i les calefac-cions domstiques desprenen dixid de sofre i xid de nitrogen.Aquests gasos nocius en barrejar-se amb el vapor daigua produeixensubstncies cides. Quan plou, laigua de la pluja es barreja ambaquestes substncies i origina una mescla: la pluja cida.

Les conseqncies de la pluja cida sn el deteriorament de moltsecosistemes, ja que alteren lequilibri qumic dels sls i de les aiges derius i llacs, i nafebleixen la vegetaci. Tamb provoca el deterioramentdedificis pel fenomen de la corrosi*.

4.4. La desforestaci

La desforestaci consisteix en la prdua de la capa forestal del pla-neta i es produeix amb molta intensitat en els boscos tropicals i equa-torials.

Les causes principals daquest fenomen sn dues: la tala darbresper tal daugmentar les terres de conreu o per la construcci dedificisi lexplotaci forestal per a lobtenci de fusta com a combustible oper a lexportaci.

Les conseqncies ms greus de la desforestaci sn la prdua debiodiversitat i lerosi dels sls que pot conduir a la desertitzaci.

18

Unitat 1Unitat 1

Corrosi. Forma derosi de les roques,sempre superficial, provocada peragents qumics.

V O C A B U L A R I

Font 16. La pluja cida viatja.

1.18. Descriu el fenomen que mostra el di-buix.

pluja cidadesforestaci

PARAULES CLAU

Direcci del vent

Direcci del vent

Frontera

Contaminaci

Contaminaci

Fbriques de Frana

Fbriques dAlemanya

4.5. Mesures per fer front als problemes mediambientals

La gravetat de les conseqncies que provoca

limpacte de les activitats humanes sobre el

medi ambient s indiscutible. En les darreres

dcades, la pressi dels moviments ecologistes

i la preocupaci que han mostrat algunes or-

ganitzacions internacionals com lONU sha

concretat en la celebraci de diverses cimeres

mundials, com la de Rio de Janeiro (1992), la

de Kyoto (1997) o la de Mont-real (2005), les

quals han tractat aquesta problemtica i mol-

tes daltres relacionades amb el canvi climtic. Ara com ara, per, les dificultats per arribar a

acords entre els diferents pasos i, especialment,per aconseguir que aquests es portin a la prcti-ca, s extraordinria ja que sovint santeposen elsinteressos a laplicaci de les mesures necessries.La soluci als problemes existeix i passa per uncanvi del model de desenvolupament que es fo-namenti en criteris de sostenibilitat*. Cal,doncs, continuar treballant en lmbit indivi-dual i en lmbit collectiu per tal de recuperarlequilibri entre la humanitat i la natura.

19

1.20. Enumera cinc activitats humanes diferents queprodueixin contaminaci.

1.21. En grups de tres o quatre persones, recolliu infor-maci sobre algun dels problemes mediambientals queshan explicat en aquest apartat i elaboreu-ne un muralamb fotografies, textos o dibuixos.

1.22. Quins tipus denergies es podrien emprar com aalternativa als combustibles fssils per tal de no conta-minar el medi ambient?

1.23. Busca informaci sobre alguna de les cimeres es-mentades en aquest apartat i explica breument quins pasosestan a favor i quins estan en contra daplicar mesures perreduir la contaminaci. Pots consultar la premsa o Internet.

1.24. Elabora un quadre sobre els principals problemesmediambientals indicant les causes i les conseqncies.

1.25. Enumera tres mesures que es poden dur a termeen lmbit individual i cinc mesures que poden dur a ter-me els governs a favor de la sostenibilitat.

A C T I V I T A T S

Font 17. Emissions de dixid de carboni (2003).

1.19. Explica el perqu de les diferncies entre pa-sos pel que fa a la quantitat demissions de dixid decarboni.

Sostenibilitat. s la capacitat de regeneraci dels re-cursos naturals o del medi en general amb lobjectiude millorar i preservar lequilibri entre el medi naturali les activitats humanes en vistes al futur.

V O C A B U L A R I

Estats Units

Tones per habitant i any

19,95

19,10

19,05

16,07

13,52

12,40

11,21

10,21

9,84

9,53

9,44

9,13

8,27

8,11

7,42

7,13

6,80

5,40

3,91

2,72

1,97

1,45

0,96

3,98

Austrlia

Canad

Holanda

Arbia Saudita

Taiwan

Rssia

Alemanya

Corea del Sud

Regne Unit

Jap

Sud-frica

Espanya

Itlia

Polnia

Ucrana

Frana

Iran

Mxic

Xina

Brasil

Indonsia

ndia

Mitjana

Unitat 1Unitat 1

20

5. La natura incontrolableTot i que la humanitat ha transformat intensament el medi na-tural per donar resposta a les seves necessitats, hi ha determinatsprocessos de la natura que, ara com ara, no es poden controlar.Els terratrmols, les erupcions volcniques, els tornados, els ai-guats o les allaus sn fenmens que es produeixen sense que lahumanitat pugui evitar-ho.

Per aquests fenmens no els hem de considerar un atac dela natura, sin la conseqncia del dinamisme que caracte-ritza el nostre planeta. Per exemple, les erupcions volcniquespoden causar importants prdues humanes i materials, per, ala vegada, sn creadores de relleu. En conseqncia, els deno-minats desastres naturals ho sn en la mesura que afecten lespersones i els seus bns.

5.1. Desastres naturals i desenvolupament

Pel que fa a les conseqncies dels desastres naturals, cal re-marcar que les desigualtats econmiques entre pasos fan quehi hagi diferncies quant a la seva gravetat. En general, les con-seqncies sn ms greus en els pasos en via de desenvolupa-ment, duna banda, perqu la recerca cientfica sobre la preven-ci dels riscos naturals t un cost molt elevat i, de laltra, perqusovint la manca de recursos no permet laplicaci de mesurespreventives com, per exemple, la construcci dedificis resis-tents als terratrmols.

desastre natural

PARAULES CLAU

SABIES QUE...?

A Catalunya es produeixen amb fre-qncia terratrmols de baixa inten-sitat perqu el Pirineu i les serraladescostaneres sn zones dinestabilitatgeolgica.

Font 18. Volc en erupci al Parc Nacional dels Volcans, a Hawaii (arxiplag dOceania estat dels Estats Units).

5.2. Els desastres naturals a Catalunya

El territori catal es veu afectat per fenmens naturalscaracterstics de la regi mediterrnia, que estan rela-cionats majoritriament amb el clima. Sn especial-ment destacables, per la seva freqncia i les greus con-seqncies que comporten, els aiguats i els incendisforestals.

Els aiguats provoquen la crescuda dels rius i rieres i,per tant, la inundaci de poblacions, camps de conreuo vies de comunicaci.

La majoria dincendis forestals sn deguts a agents hu-mans. Entre aquests agents, les conductes perilloses o lesnegligncies sn les causes principals, per no hi man-quen els incendis intencionats. Pel que fa a les neglign-cies, les causes dels incendis forestals poden ser diverses:una foguera, deixalles i ampolles abandonades al bosc,una burilla mal apagada llanada des dun autombil, etc.

21

Font 19. Nombre de persones que van morir a causa de des-astres naturals lany 2005.

1.26. Descriu aquest mapa i treu-ne conclusions.

1.28. Informat sobre quines sn les zones del mn on hiha ms risc de terratrmols. Quina s la causa principaldaquest fenomen?

1.29. Explica amb paraules teves qu s una allau.

1.30. Per qu es diu que la natura s incontrolable?

1.31. Quines caracterstiques del clima mediterrani es-tan relacionades amb els incendis i els aiguats?

1.32. A ms dels incendis forestals i dels aiguats, quins al-tres riscos naturals existeixen a Catalunya? Explica les cau-ses principals de cada un daquests fenmens.

A C T I V I T A T S

F r a n a

Ar

ag

Andorra

M ar

M ed i

t er r

ni a

Risc extremRisc molt altRisc altRisc moderatRisc baixZones no forestals

0 50 km

Font 20. Mapa de risc dincendis forestals a Catalunya ambdata del 4.08.2006 (dia de tramuntana i mestral).

1.27. Penses que el mapa de risc dincendis del 15 doctubre,per exemple, s igual que aquest? Per qu?

0 2500 5000 km

1-10

11-100

101-1 000

>1 000

Cap persona morta

Persones

Font

: Cen

tre

for R

esea

rch

on th

e Ep

idem

iolo

gy o

f Dis

aste

rs.

Font

: Ser

vei d

e Pr

even

ci

dIn

cend

is F

ores

tals

. Dire

cci

Gen

eral

del

Med

i Nat

ural

. Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

.

22

Arxiu Edici Visualitzaci Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca

El rac dInternet

Preferits

Vincles

Internet

Adrea http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCI

En lmbit dels problemes mediambien-tals, una de les conseqncies ms greusde la contaminaci s, sens dubte, el de-nominat canvi climtic. Tamb s un delstemes tractats amb ms freqncia pelsmitjans de comunicaci. Ja que s conve-nient informar-se de manera adequada so-bre aquells fenmens que ens poden afec-tar individualment o collectivament, val lapena utilitzar els recursos que ens ofereixla Xarxa.

TASCA

Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre el canvi climtic. Cal que acompanyeu el text amb totes aque-lles imatges que siguin necessries. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir ms de deu pgines, i cal que le-laboreu en format Word. Tamb podeu exposar-lo a classe per als vostres companys i companyes en format PowerPoint.

PROCS

El treball ha de constar duna introducci, de quatre apartats i dunes conclusions. A continuaci us suggerim un gui.Els subapartats us poden facilitar la feina, per mai limitar-la. Per tant, podeu modificar aquest gui amb daltres as-pectes.

UN PARELL DADVERTIMENTS

No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu.

RECURSOS

Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 17).

1. Introducci (presentaci del treball)2. La Terra i latmosfera (breu explicaci sobre qu s latmosfera i quinessn les seves funcions en relaci amb el nostre planeta)3. Causes del canvi climtic

3.1. Lalteraci de lefecte hivernacle3.2. Els gasos: tipus i origen de les emissions

4. Conseqncies del canvi climtic4.1. Lescalfament del planeta4.2. El nivell dels oceans4.3. El fenomen dEl Nio

5. La sostenibilitat com alternativa5.1 Les energies renovables5.2 Els acords internacionals

6. Conclusions

23

Esquema de la unitat

terratrmols incendis inundacions allaus

efecte hivernacle disminuci de lacapa doz pluja cida desforestaci

EL MEDI NATURAL

s t

natural rural urb industrial de les comunicacionsi els transports

el paisatge

les qualstransformen

que provoca

una dinmicaprpia

desastres naturals

que poden ser

renovables no renovables

el sl els animals les plantes laigua el vent lenergia solar

els minerals noenergtics els combustiblesnuclears els combustiblesfssils (petroli, car-b, gas natural)

la seva explotaciprovoca

problemes mediambientals

lescenari de les activitats humanes

una font de recursos

24

Unitat 1Unitat 1

24

Resum grfic

La biodiversitat s el conjunt de totes les formes vivents de lanatura. s tamb un sistema que funciona a partir de les rela-cions que estableixen els ssers vius entre ells i amb les condi-cions del medi.

Un recurs natural squalsevol material oenergia que sobt de lanatura i que permetdonar resposta a les ne-cessitats humanes.

biodiveristat 1.1.

Un paisatge natural s aquell que no ha estat modificat per lacci hu-mana. s el resultat de la combinaci dels diferents elements del medi f-sic: el relleu, el clima, la vegetaci i la hidrografia.

paisatge natural 3.1.

Un paisatge antrpic s aquell que ha estat molt modificat per laccihumana. Els canvis socials, econmics i tecnolgics fan daquest tipus depaisatge un conjunt delements en constant transformaci.

paisatge antrpic 3.2.

recurs natural 2.

biosfera 1.1.

La biosfera s la capa ms externa de lescora terrestre.T aproximadament uns 50 quilmetres de gruix icomprn una part de la litosfera, una part de la hi-drosfera i una part de latmosfera.

2525

La contaminaci s una alteraci de les propietats del mediambient a causa de lelevat consum de recursos naturals i dunaugment de fenmens nocius per a la natura.

contaminaci 4.

La pluja cida s una mes-cla daigua de pluja i du-nes substncies cides re-sultat de la barreja de gasosnocius i vapor daigua. Lacausa principal de la plujacida s la contaminaciatmosfrica.

pluja cida 4.3.

Un desastre natural s aquell fenomen de lanatura conseqncia del dinamisme que ca-racteritza el nostre planeta: una erupci volc-nica, un terratrmol, un tornado, un aiguat,una allau, etc. Per hem de tenir present que elsdenominats desastres naturals ho sn en la me-sura que afecten les persones i els seus bns.

desastre natural 5.

La desforestaci consisteix en la prdua de la capa forestal delplaneta i es produeix amb molta intensitat en els boscos tro-picals i equatorials. Les causes principals daquest fenomensn la tala darbres i lexplotaci forestal.

desforestaci 4.4.

efecte hivernacle 4.1.

La capa doz s unacapa formada per gasoz, situada a les al-tes zones de latmos-fera i que actua coma filtre dels raigs ul-traviolats procedentsdel Sol, els quals snperjudicials per alsssers vius.

capa doz 4.2.

Energia solar

Retorn a lespai dunapetita part descalfor

infraroja

Gasos defecte hivernacle:vapor daigua, CO2, met,

CFC, xid nitrs

Energia infraroja absorbida pels

nvols

Energia emesa per lescalfament

de la litosfera

Energia solarabsorbida perla litosfera ila biosfera

Oz

Efecte hivernacle: reescalfament de latmosfera

Retorn a la Terra de lenergia retinguda pelsnvols dels gasos txics

Retorn a la Terra de lenergia retinguda pelsnvols dels gasos txics

Gasos defecte hivernacle:vapor daigua, CO2, met,

CFC, xid nitrs

Lefecte hivernacle s un fenomen natural que per ell mateixno s una amenaa per a la vida de la Terra, al contrari: gr-cies a aquest fenomen la temperatura de la Terra s perfectaper a la vida. Per laugment de les emissions de gasos per partdels humans han provocat un augment del dixid de carbonia latmosfera i, per tant, han accentuat lefecte hivernacle pro-vocant un escalfament excessiu del planeta.

AC

TIV

ITA

TS La Terra: un espai per a tothom

1.33. Llegeix el text segent i respon les qes-tions que trobars al final:

a) Escriu quines sn les idees principals del text.b) Comenta quines relacions es poden establir entreel contingut daquest text i el corresponent a lapar-tat 1 daquesta unitat.

1.34. Escriu si les afirmacions segents sn certeso falses. Les afirmacions que sn falses reescriu-lescorrectament:a) La vida es pot desenvolupar en qualsevol lloc delplaneta Terra.b) La Terra s lescenari i el recurs per a les activitatshumanes.c) Lecologia estudia les relacions entre els ssers viusi la humanitat.d) Un bioma s una regi natural que es defineix apartir del clima i de la vegetaci.

El medi natural: una font de recursos

1.35. Defineix el concepte de recurs natural i ex-plica quin criteri sempra per classificar-lo.

1.36. TREBALL COOPERATIU. En grups de tres o quatrepersones, feu una petita investigaci sobre ls de lesenergies renovables a la vostra poblaci: si sutilitzeno no; en el cas que sutilitzin, quines energies reno-vables sutilitzen i amb quins usos en concret, etc.Us podeu adrear a lajuntament per obtenir infor-maci. Posteriorment, elaboreu un breu informe perescrit.

1.37. Justifica lafirmaci segent tot citant al-guns exemples: Els pasos desenvolupats sn elsprincipals consumidors de recursos no renovables.

1.38. Relaciona adequadament els conceptes de lesdues columnes:combustible fssil uranireserves abundants ferroconstrucci dedificis petrolicontaminaci radioactiva gas natural

La transformaci del medi i del paisatge

1.39. Observa les fotografies segents (pgina 26i 27)i indica de quin tipus de paisatge es tracta encada cas:

26

Unitat 1Unitat 1

All que esdev a la Terra,esdev, tamb, als fills de la Terra. Quan els homes escupen a la Terra, sescupen ells mateixos.Nosaltres sabem que la Terrano pertany als homes,sin que lhome pertany a la Terra.Aix ho sabem molt b.Totes les coses estan unides entre elles, com la sang que uneix una mateixa famlia.[...] Considerarem la possibilitatque lhome blanc ens compri la terra.Per el meu poble pregunta:qu s el que vol lhome blanc?Com es pot comprar el cel, o lescalfor de la terra, o la velocitat de lantlop?Com us podem vendre aquestes coses,i com podreu comprar-les?[...] Si nosaltres no possem la frescor de laire,ni la llussor de laigua,com ens ho podreu comprar?

Missatge del Gran Cabdill Seattle al President dels EUA lany 1855

A

AC

TIV

ITA

TS

1.40. Busca una imatge dun paisatge que tagra-di. Pot ser una postal o b una fotografia dalguna re-vista o catleg duna agncia de viatges. Retalla-la ienganxa-la en una cartolina, i fes-hi constar les dadesdel lloc i la data. A continuaci, en un full a part fesuna descripci del paisatge triat. Posteriorment,cada alumne podria fer una exposici per a tota laclasse del paisatge que hagi triat.

Els problemes mediambientals

1.41. Elabora un resum sobre aquelles activitatshumanes que provoquen les emissions ms perjudi-cials de gasos a latmosfera.

1.42. Escriu si les afirmacions segents sn cer-tes o falses. Les afirmacions que sn falses reescriu-lescorrectament:a) Lefecte hivernacle natural s positiu per al desen-volupament de la vida a la Terra.b) Un augment important de la temperatura del nos-tre planeta a causa de lefecte hivernacle s positiuperqu suposa un estalvi de calefacci.c) Lactivitat industrial s una de les causes principalsde lemissi de CO2 a latmosfera.d) Tots els pasos estan dacord a reduir les emissionsde gasos a latmosfera.

1.43. TREBALL COOPERATIU. En grups de tres o quatrepersones, elaboreu un cartell o b un trptic sobre lacontaminaci atmosfrica on constin les causes prin-cipals i propostes per reduir-la. Cal que presenteu lainformaci duna manera impactant, amb algun es-lgan que cridi latenci.

1.44.JOC DE SIMULACI. Imagineu-vos que als afores de lavostra poblaci hi ha uns terrenys municipals destinatsa la construcci dun poliesportiu. Una empresa mul-tinacional els vol comprar per installar-hi una inds-tria qumica que podria emetre gasos contaminants.Lalcalde o alcaldessa convoca una reuni amb totes lesparts afectades per discutir el tema i prendre una deci-si. Repartiu-vos els diferents papers i prepareu cadaun de vosaltres la vostra argumentaci segons el papercorresponent i presenteu-la a la resta de companys icompanyes. Els assistents a la reuni sn els segents:representants de lempresa multinacional, alcalde o al-caldessa, regidor o regidora desports, membres dunaassociaci ecologista, pagesos i pageses, vens i venesde la poblaci afectada, i secretari o secretria de la-juntament que modera i recull els acords per escrit.

La natura incontrolable

1.45. Busca a la premsa informaci sobre algundesastre natural com, per exemple, el tsunami que eldesembre de 2004 afect el Sud-est asitic o lhuracKatrina, que lagost de 2005 devast la ciutat deNova Orleans. Elabora un breu article explicant-hiels fets i illustral amb fotografies.

27

C

D

B

AC

TIV

ITA

TS

da

valu

ac

i

2828

Unitat 1Unitat 1

1. Defineix i explica les caracterstiques principals del concepte biosfera.

2. Explica qu sn els recursos naturals i com es classifiquen. Cita alguns exemples.

3. Enumera els principals avantatges i inconvenients de cada una de les energies que sobtenen dels re-cursos naturals segents: petroli, radiaci solar, gas natural i combustibles nuclears.

4. Recopila quatre fotografies de paisatges diferents (paisatge industrial, paisatge urb, paisatge rural ipaisatge de les comunicacions i els transports). Desprs dindicar a quin tipus de paisatge correspon cadafotografia, trian una i descriu el paisatge que shi observa.

5. Explica les principals causes i conseqncies del fenomen de la pluja cida.

6. Defineix els conceptes segents: ecosistema, paisatge, sostenibilitat i desforestaci.

7. Explica per qu s tan difcil que tots els pasos es posin dacord a lhora de prendre decisions sobre lareducci de les emissions de gasos a latmosfera.

8. Enumera quatre mesures que es puguin aplicar per reduir limpacte de les activitats humanes sobreel medi natural.

9. Indica quins sn els desastres naturals ms freqents a Catalunya i explica quina relaci tenen amb elclima mediterrani.

10. Consideres que tots els pasos afectats per desastres naturals poden aplicar les mateixes mesures deprevenci? Raona la teva resposta.

Bosc cremat (Bages).

Conseqncies del tsunami delany 2004 a lilla Kho Phi Phi(Tailndia).

naturals protegitsEls espais

Unitat 1D o s s i e r

El creixement de la poblaci i limpacte de les activitats humanes sobre el medi han provocat una

drstica reducci dels espais naturals en tot el planeta. Des de principis del segle XX, la preocu-

paci per la conservaci daquests espais ha anat augmentant, especialment a partir dels anys sei-

xanta i setanta amb laparici del moviment ecologista, que ha reivindicat entre altres aspectes

la necessitat destablir mesures per a la seva conservaci.

En conseqncia, en molts pasos shan creat insti-

tucions especialitzades en la gesti del medi ambient

(ministeris, departaments) que tamb socupen

de la creaci de lleis i normatives adreades a

la protecci dels espais naturals.

Agulles dAmitges (2 638 m), al Parc Nacional dAigestortes (Pallars Sobir).

D o s s i e r Unitat 1

Els espais naturals a Espanya i a CatalunyaEspanya va ser un dels primers pasos europeus amb una llei especfica sobre espais naturals:

es tracta de la Llei de parcs nacionals de 1916. Al cap de dos anys, es va declarar el primer parcnacional espanyol: lantic parc nacional de Las Montaas de Covadonga, que actualment forma

part del Parc Nacional dels Picos de Europa.

El 1989 es va aprovar la Llei de conservaci dels espais naturals i de la flora i la fauna sil-vestres, que va establir les normes de conservaci daquests espais, aix com les institucions res-ponsables de la seva gesti.

0 160 km80

Ordesa i Mont PerdutPicos de Europa

Doana Sierra Nevada

IllesAtlntiques

deGalcia

CabaerosTablas de Daimiel

Aigestortes i Estany de Sant Maurici

Arxiplag de Cabrera

TeideGarajonay

TimanfayaCaldera de Taburiente

Mapa dels parcs nacionalsdEspanya.

Parc Nacional dels Picos de Europa(Cantbria, Castella i Lle, Astries).

Parc Nacional de larxiplag deCabrera, Mallorca (Illes Balears).

Parc Nacional de Doana(Andalusia).

Parc Nacional del Teide, a lillade Tenerife (Illes Canries).

D o s s i e rUnitat 1

A Catalunya, la Generalitat ha adoptat diverses mesures per

a la protecci i conservaci dels espais naturals que estan con-

cretades en el Pla dEspais dInters Natural (PEIN), que va seraprovat el 1992 i que estableix la classificaci dels espais natu-rals en quatre tipus:

Parc nacional: consisteix en un territori extens on no es pot des-envolupar cap activitat dexplotaci dels seus recursos naturals.

Parc natural: consisteix en un territori duna extensi molt va-riable on es permet el desenvolupament dactivitats econmiques

compatibles amb la conservaci dels seus valors naturals.

Paratge natural dinters nacional: consisteix en un territoridextensi mitjana o reduda que es caracteritza per la seva sin-

gularitat i per les activitats que shi desenvolupen, les quals

shan de limitar als usos tradicionals compatibles amb la con-

servaci del paisatge.

Reserva natural: consisteix en un territori dextensi reduda,per dalt inters cientfic, on es desenvolupen tasques de carc-

ter cientfic i laccs s restringit. Generalment, la declaraci

despai natural protegit es fa amb la finalitat de conservar els

seus ecosistemes naturals.

Aix doncs, les mesures de protec-

ci dels espais naturals pretenen

aconseguir lequilibri entre la

conservaci del patrimoni na-

tural i ls racional dels re-

cursos per part de la po-

blaci que habita aques-

tes zones.

Finalment,cal recor-

dar que, a ms dunes

normes que en regulin

clarament els usos, els

espais naturals tamb

necessiten la dotaci de

recursos suficients per po-

der aplicar els plans de pro-

tecci.

lAnoia

el Franc ol

lEbre

laNo

guer

aRi

bago

ra

na

e l Llo breg

at

el Llobregat

el Fluvi

el Ter

laTordera

el Segre

el Segre

el G

ai

la Nog

uera

Pallar

esa

elSe

gre

elTer

el Ter

M AR

M ED I

T ER R

NI Ael

Foix

F R A N A

AR

AG

ANDORRALAlbera

Cap de CreusAiguamolls

de lEmpordZona volcnicade la Garrotxa

Cad-Moixer

Aigestortes i Estanyde Sant Maurici

Montseny

Sant Llorende Munt i lObac

Montserrat

Vallde Poblet

Serra del Montsant

Els PortsDelta de lEbre

IllesMedes

Delta delLlobregat

AltPirineu

Reserva natural

Reserva marina

Paratge natural dinters nacionalParc natural

Parc nacional

Espais naturals

0 50 kmMapa dels espais naturals de Catalunya.

32

Tot i que les primeres ciutatsvan aparixer fa milers danys,avui encara ens costa definir elconcepte ciutat.Al llarg dels anys, arreu delmn, hi han anat sorgint aglo-meracions de poblaci, s a dir,grans ciutats. Actualment, latendncia s que les ciutats crei-xin en nombre, poblaci i su-perfcie.Les ciutats no sn totes iguals.Sn diferents entre elles, i laseva estructura interna s moltvariada. Els barris, els carrers i lamanera de fer de la poblaci quehi viu sn diferents segons elspasos.Cal tenir present que les ciutatsno estan allades, sin que man-tenen una relaci estreta amb elseu entorn.Finalment, cal recordar que cadadia, quan la ciutat es desperta,sobre un nou repte: afrontaramb xit cada un dels problemesque comporta el desenvolupa-ment de la vida urbana.

Londres (Regne Unit).

La ciutat

poblament urbciutat

funcions urbanesrees urbanesxarxa urbana

rees metropolitanesconurbacionsmegalpolis

problemes urbansQuart Mn

PARAULES CLAU

Unitat 2Unitat 2

Bangalore (ndia).

Susah (Tunsia).

OBJECTIUS DIDCTICS

1. Definir el concepte ciutat.

2. Localitzar les grans rees urbanes del mn.

3. Descriure les principals funcions urbanes i les caracte-rstiques de les rees on es desenvolupen.

4. Identificar les relacions que sestableixen entre la ciu-tat i el territori que lenvolta.

5. Indicar algunes caracterstiques de les xarxes urbanesde Catalunya.

6. Resumir els principals problemes de les grans ciutats.

33

Bangalore (ndia).

1. La poblaci i el territori: espai rural, espai urbLa manera com la poblaci sestableix en el territori es denomina po-blament.

Hi ha diversos tipus de poblament. En lactualitat, el tipus de po-blament ms ests i en constant creixement s el poblament urb.

34

Unitat 2Unitat 2

A C T I V I T A T S

2.1. Digues a quin sector productiu corresponen les activitats econmi-ques que es desenvolupen al poblament rural.

2.2. On penses que hi ha ms densitat de poblaci, al poblament rural o al poblament urb?

2.3. En quin tipus de poblament hi ha ms presncia del medi natural?

Font 1. Poblament rural concentrat (Montpalau, Segarra).

Font 2. Poblament rural dispers(Aramaio, Pas Basc).

Font 3. Poblament rural allat (El Montseny, Valls Oriental).

Font 4. Poblament urb (Lleida, Segri).

poblament urb

PARAULES CLAU

SABIES QUE...?

Segons lONU, lany 2007 va ser elprimer any de la histria en qu hi vahaver ms persones vivint en reesurbanes que al camp.

2. El concepte de ciutatEl poblament urb es denomina ciutat. Per com es pot definir qu sprpiament una ciutat?

Hi ha dos aspectes que es poden considerar caracterstics de totes lesciutats. En primer lloc, el fet que shi concentra* una quantitat im-portant de poblaci. En segon lloc, les activitats econmiques queshi desenvolupen solen correspondre al sector terciari o dels serveis,com, per exemple, el comer.

En conseqncia, es pot definir la ciutat com una aglomeraci* depoblaci on predominen les activitats terciries.

35

A C T I V I T A T S

2.6. Enumera altres activitats eco-nmiques que es puguin conside-rar caracterstiques de la ciutat.

2.7. Quins criteris sutilitzen perdefinir el concepte de ciutat?

Concentrar. Reunir en un mateix punt.

Aglomeraci. Conjunt de persones aple-gades en una massa compacta.

V O C A B U L A R I

Font 5. A lesquerra, zona comercial de la ciutat de Lleida (Segri). A la dreta, esta-ci de tren de Pars (Frana).

2.4. Quines activitats econmiques es poden observar en les fotografies?

Font 6. Les deu ciutats ms poblades de Catalunya

Font: Institut dEstadstica de Catalunya (2006).

2.5. Observa la taula i digues en quina comarca es localitza cada una de les deu ciutats.

Barcelona 1 593 075 hab. Tarragona 128 152 hab.

lHospitalet de Llobregat 252 884 hab. Lleida 124 709 hab.

Badalona 218 553 hab. Sta. Coloma de Gramenet 118 129 hab.

Sabadell 196 971 hab. Matar 116 698 hab.

Terrassa 194 947 hab. Reus 99 505 hab.

ciutat

PARAULES CLAU

3. Cap a un mn de ciutatsEl poblament urb, a gran part del mn, ha anat augmentant al llargdel temps i aquesta tendncia no sembla que shagi daturar a curt ter-mini. s per aix que es pot afirmar que la proliferaci* daquest tipusde poblament ens dur cap a un mn de ciutats.

Tot i que el creixement de la poblaci urbana s general al mn, espot constatar* que, actualment, el poblament urb en els pasos en viade desenvolupament augmenta ms que en els pasos desenvolupats.

Aquesta diferncia sexplica, bsicament, per dos factors. En primerlloc, el creixement natural de la poblaci s ms elevat als pasos delTercer Mn. En segon lloc, en aquests pasos encara es continuen pro-duint processos de migraci campciutat a causa dels desequilibris so-cioeconmics. La concentraci de serveis a les ciutats fa que els nuclisurbans continun actuant com a focus datracci per a la poblaci.

36

Unitat 2Unitat 2

Proliferaci. Creixement rpid dunacosa.

Constatar. Comprovar una cosa.

V O C A B U L A R I

Font 7. Evoluci de la poblaci mundialresident en rees urbanes.

2.8. Descriu la informaci que proporcio-na el grfic.

Font

: ON

U,N

ova

York

,19

95

. Dad

es p

er a

la C

onfe

rnc

ia H

bita

t II (

19

96

).

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1970 1995 2025

frica

(Poblaci en %)

sia Europa AmricaLlatina

EUA

Font 8. Carrer comercial, a Lagos (Nigria).

37

A C T I V I T A T S

2.10. Quins sn els factors que expliquen lincrementdel mn urb en els pasos en via de desenvolupament?

2.11. Digues dues causes concretes que justifiquin lesmigracions campciutat en els pasos en via de desen-volupament?

2.12. En els pasos desenvolupats, actualment, ja no esprodueixen les migracions campciutat, per shidna un altre tipus de migraci. Sabries dir quin s?

2.13. Esmenta tres tipus de serveis que siguin atractiusper a la poblaci i que ofereixin les grans ciutats.

Font

: ON

U,N

ova

York

(20

04

).

Font 9. Les ciutats ms poblades del mn en milions de persones.

2.9. Observa el mapa i fes les activitats segents:a) Ordena els continents segons el nombre de ciutats ms pobladesque tingui cada un.b) Elabora una llista amb els noms de totes les ciutats que hi ha enel mapa i indica quines pertanyen a pasos desenvolupats i quines apasos en via de desenvolupament.

Nova York (EUA)Los Angeles (EUA)

Ciutat de Mxic (Mxic)

Rio de Janeiro (Brasil)So Paulo (Brasil)

Buenos Aires (Argentina)

Lagos (Nigria)

El Caire (Egipte)

Istanbul(Turquia)Pars

(Frana)

Londres(Regne Unit)

Moscou (Rssia)

Teheran (Iran)

Karachi(Pakistan)

Bombai(ndia)

Calcuta(ndia)

Nova Delhi(ndia)

Dacca(Bangla Desh)

Jakarta(Indonsia)

Manila (Filipines)

Xangai(Xina)

Pequn (Xina)

Sel(Corea)

Tquio (Jap)

Osaka (Jap)

0 2500 5000 km

4. La ciutat per dins: funcions i rees urbanesA les ciutats, shi realitzen diverses activitats de carcter econmic, po-ltic, social i cultural. Aquestes activitats permeten definir les funcionsurbanes i les zones concretes de la ciutat, denominades rees urbanes,on es desenvolupen aquestes activitats.

4.1. Les funcions urbanes

En la majoria de ciutats, malgrat les diferncies que existeixen entreelles, shi poden identificar les funcions segents:

38

Unitat 2Unitat 2

Mercaderia. Producte destinat a sercomprat o venut.

V O C A B U L A R I

Font 10. Carrer de Sant Miquel, a Palma de Mallorca (Illes Balears).

Funci comercial. La funci comercial s una funci caracte-rstica de la ciutat des de lAntiguitat i es basa en lintercanvide mercaderies*.

Font 11. Passeig de la Castellana, a Madrid (Com. Madrid).

Funci administrativa o de gesti. Aquesta funci est molt di-versificada, ja que pot estar vinculada al mn de la producci(assegurances, finances,etc.) o b a lmbit de les institucionspoltiques (ajuntament, govern autonmic, govern central).

Font 12. Barri de Montigal, a Badalona (Barcelons). Font 13. Barri del Raval, a Barcelona (Barcelons).

Funci residencial. La funci residencial s una funci caracterstica de la ciutat des de lAntiguitat i est estretament lligadaa la gent que hi habita. La funci residencial ocupa la major part del sl urb i presenta realitats molt diverses en funci de lescaracterstiques socioeconmiques.

funcions urbanesrees urbanes

PARAULES CLAU

4.2. Les rees urbanes

Les funcions urbanes es concentren amb ms intensitat en uneszones de la ciutat que en unes altres. Aix permet diferenciar re-es urbanes amb caracterstiques concretes segons quina sigui lafunci o funcions que shi desenvolupen de manera predominant.

A les denominades rees centrals terciries o CBD (CentralBussiness District) sovint coincideixen les funcions comercial i ad-ministrativa. Estan ubicades en el centre geogrfic de la ciutat o ben barris de nova creaci. Solen ser zones ben comunicades amb laresta de lespai urb.

Cal destacar la proliferaci de grans centres comercials queconstitueixen espais urbans caracterstics de lactualitat on, a partde comprar, es poden realitzar activitats de lleure.

Les rees residencials presenten una marcada diversitat rela-cionada amb els diferents nivells de renda de la poblaci. Aix, espoden trobar des de barris residencials amb tota mena de serveis iben comunicats, fins a barris caracteritzats per edificacions depoca qualitat i amb mancances de serveis bsics. Cal remarcar queactualment en algunes ciutats es produeix una degradaci pro-gressiva del centre histric que a la llarga pot comportar un dete-riorament de les condicions de vida de la gent que hi viu.

39

Font 14. Festa Major de la Merc, a Barcelona (Barcelons).

Funci cultural i doci. Aquesta funci est lligada als inte-ressos culturals de la poblaci; per tant, la ciutat ns el marcidoni. Comprn museus, biblioteques, espectacles, esportsi oci en general.

Font 15. Polgon industrial de Berga (Bergued).

Funci industrial. Aquesta funci s clarament residual enlactualitat, ja que lelevat preu del sl i els problemes me-diambientals han fet que les indstries tradicionals es con-centrin en polgons industrials a la perifria urbana.

2.15. Hi ha ciutats que es caracteritzen pel predo-mini duna funci urbana concreta. Cita tres exem-ples de ciutats que siguin conegudes per una funcipredominant i explica quina s aquesta funci.

2.16. Enumera alguns dels serveis bsics que ha detenir qualsevol zona residencial.

2.17. Indica en quina rea urbana es pot trobar msconcentraci de cada un daquests serveis:a) botigues, b) museus, c) entitats bancries, d) ha-bitatges.

2.18. Explica amb paraules teves quina s la dife-rncia entre funcions urbanes i rees urbanes.

A C T I V I T A T S

Font 16. La Dfense de Pars (Frana).

2.14. Descriu les principals caracterstiques delrea urbana que hi ha en la fotografia.

5. La ciutat per fora: les relacionsamb el territoriLa ciutat no desenvolupa la seves funcions i activitats tancada en ellamateixa, sin que estableix relacions amb el territori que lenvolta. Laseva influncia arriba a altres ciutats o pobles propers, els quals utilit-zen els seus serveis i, a la vegada, li proporcionen all que la ciutat ne-cessita i no pot produir per ella mateixa.

5.1. Les xarxes urbanes

Lexistncia de les relacions entre ciutat i territori dna lloc a la creacide xarxes urbanes.

Una xarxa urbana s el conjunt de ciutats dun territori que mante-nen entre elles relacions intenses que es manifesten a travs dels movi-ments de poblaci, de mercaderies o dinformaci. La xarxa de transportsi comunicacions s el suport fsic daquestes relacions ciutatterritori.

Com que les ciutats sn diferents tant en grandria com en la quan-titat de serveis que ofereixen, dins de cada xarxa urbana unes ciutatssn ms importants que daltres. En conseqncia, es pot plantejar le-xistncia duna jerarquia urbana*.

Dins daquesta jerarquia es poden diferenciar ciutats que tenen in-fluncia sobre una comarca sencera i que solen denominar-se capitals decomarca. En un nivell superior es troben les ciutats que influeixen sobrediverses comarques anomenades ciutats regionals i, finalment, hi ha lesciutats que constitueixen centres de poder econmic i poltic en lmbitmundial i que es poden denominar centres nacionals o mundials.

40

Unitat 2Unitat 2

M ar

M ed i

t er r

n

i a

Vielha

SortPont de Suert

Tremp

la Seu dUrgell

Berga

Solsona

Puigcerd

Vic

Figueres

Girona

Matar

Barcelona

Vilanova i la Geltrel Vendrell

Tarragona

Gandesa

Tortosa

Amposta

Reus

Lleida

Balaguer

Cervera

Igualada

Valls

F R A N A

ANDORRA

Nodes de mobilitat laboral de primer ordre

Nodes de mobilitat laboral de segon ordre

Fluxos de mobilitat laboral0 50 km

Font 18. rees dinfluncia de les ciutatscatalanes segons la mobilitat laboral.

2.19. Digues quines sn les principals ciu-tats catalanes segons la seva rea dinfluncia.

Jerarquia urbana. Sistema dordenacide les ciutats dun territori dacordamb la seva poblaci i amb les sevesfuncions urbanes.

V O C A B U L A R I

Font 17. Vista parcial de la megalpolide la costa est dels Estats Units.

xarxa urbanarees metropolitanes

conurbacionsmegalpolis

PARAULES CLAU

5.2. Les aglomeracions urbanes

El creixement continuat de les ciutats i els avenos en els transports hanfet que lespai urb shagi anat estenent pel territori. Aix shan formatgrans aglomeracions urbanes que, segons les seves caracterstiques con-cretes, es poden classificar en tres tipus diferents:

Les rees metropolitanes, que solen constar duna ciutat central iduna srie de nuclis de poblaci propers amb els quals sha creat una cer-ta continutat de lespai urb i una xarxa estable de relacions. Un exem-ple drea metropolitana a Catalunya s lrea metropolitana de Barcelona.

Les conurbacions, que estan formades per diverses grans ciutatsque a causa de llur creixement han fet desaparixer lespai rural que lesseparava. Un exemple de conurbaci s el sistema urb format per lesciutats de Rotterdam, lHaia, Amsterdam i Utrecht, als Pasos Baixos.

Les megalpolis, que sn aglomeracions urbanes encara ms ex-tenses que les conurbacions i estan formades per grans ciutats i les se-ves corresponents rees metropolitanes. La megalpoli ms gran delmn est situada a la costa est dels Estats Units dAmrica, que va desde Boston fins a Washington i que inclou Nova York i Filadlfia.

41

A C T I V I T A T S

2.21. Consulta lAnuari estads-tic de Catalunya (enlla 1 del webwww.espaibarcanova.cat) i cal-cula el nombre total de poblacique viu actualment a lrea me-tropolitana de Barcelona.

2.22. Defineix el concepte dexarxa urbana.

2.23. Per qu es pot plantejar le-xistncia duna jerarquia urbana?

2.24. Indica tres exemples de ca-pitals comarcals, tres de ciutats re-gionals i tres de ciutats importantsdins lmbit mundial.

2.25. Explica amb paraules tevesquina s la diferncia entre reametropolitana, conurbaci i me-galpolis.

Font 19. Lrea metropolitana de Bar-celona.

2.20. Indica a quines comarques correspo-nen els municipis que formen lrea metro-politana de Barcelona.

SABIES QUE...?

A lrea metropolitana de Barce-lona, hi viu gaireb un ter de totala poblaci de Catalunya.

MAR MEDITE

RRN

IA

Cerdanyoladel Valls

Sant Cugatdel Valls

Barberdel VallsBadia

del Valls

Ripollet

Castellbisbal

GavCastelldefels

Sant Andreude la Barca

Cervell

Sant Vicendels Horts

Pallej

Torrellesde Llobregat

Santa Colomade Cervell

Sant JoanDesp Esplugues deLlobregat

Sant Just Desvern

SantFeliu de

Llobregat

Molins de Rei

el Papiol

Montgat

Tiana

Barcelona

Sant Boide Llobregat

el Prat deLlobregat

lHospitaletde Llobregat

Cornell deLlobregat

Santa Colomade Gramenet

Badalona

Sant Adride BessViladecans

Montcadai Reixac

Begues

la Palmade Cervell

Corbera deLlobregat

Sant Climentde Llobregat

Lmits entre municipis 0 5 km

6. La poblaci urbana a CatalunyaAl llarg dels segles XIX i XX, a Catalunya la poblaciurbana ha anat augmentant de manera constant.En aquest procs, shi poden diferenciar dues fases:

La primera fase correspon a les dcades del se-gle XIX i primera meitat del segle XX, i est relacio-nada amb la industrialitzaci, procs que vaatreure un nombre molt elevat de poblaci provi-nent de la resta dEspanya.

La segona fase correspon a la segona meitatdel segle XX i est vinculada al desenvolupamentdels serveis, sobretot, al turisme.

6.1. La xarxa urbana a Catalunya

La xarxa urbana catalana es caracteritza per la con-centraci de nuclis urbans al litoral i prelitoral.

La primera aglomeraci de poblaci deCatalunya la constitueixen Barcelona, la seva reametropolitana i les capitals de comarca properes. Lasegona aglomeraci la formen les ciutats deTarragona, Reus i Valls. I, finalment, la terceraaglomeraci la integren la ciutat de Girona i la sevarea dinfluncia.

A linterior, la xarxa urbana s ms feble; no-ms destaquen les ciutats de Lleida i Manresa,mentre que la zona pirinenca est mancada de nu-clis urbans densament poblats.

En lactualitat, cal remarcar la prdua de poblaciregistrada en lrea metropolitana de Barcelona, quecal relacionar amb la tendncia contrria de creixe-ment urb que es produeix a les poblacions situadesal seu voltant.

42

Unitat 2Unitat 21975

2000

Habitants1800000

900000

7500010000

A C T I V I T A T S

2.27. Per qu hi ha una gran concentraci de poblaci al litoral i pre-litoral de Catalunya?

2.28. Per quins motius la zona pirinenca est mancada de nuclis urbansdensament poblats?

2.29. Quines et sembla que sn les causes que expliquen la prdua depoblaci de lrea metropolitana de Barcelona?

Font 20. Evoluci dels municipis urbans aCatalunya entre lany 1900 i lany 2000.

2.26. Observa els mapes i respon les pre-guntes segents:a) En quines comarques catalanes, entrelany 1975 i lany 2000, ha augmentat elnombre de municipis urbans i en quines co-marques ha disminut?b) Actualment, la distribuci de la pobla-ci urbana a Catalunya es pot considerarequilibrada? Argumenta la teva resposta.

Font

: Cen

sos

de p

obla

cin

y p

adro

nes

de h

abita

ntes

(19

00

20

00

). In

stitu

to N

acio

nal d

e Es

tad

stic

a de

Esp

anya

(IN

E).

7. Els problemes de la ciutatLa ciutat presenta una gran complexitat a causa de les diferents fun-cions que shi desenvolupen i de lelevat nombre de poblaci que hiviu. Totes les grans ciutats han dafrontar quotidianament una srie dereptes o problemes urbans que cal aconseguir i resoldre per garantir-ne el funcionament.

7.1. Labastament daigua, denergia i daliments

La ciutat no es pot autoabastir de tot all que ne-cessita. Una ciutat consumeix cada dia una granquantitat daigua i denergia per a ls domstici per a ls pblic, com el transport, la neteja olenllumenat. Daltra banda, la poblaci neces-sita alimentar-se. A la ciutat de Barcelona, perexemple, es consumeixen, aproximadament,80 000 tones de carn i 700 000 tones de fruita iverdura a lany.

7.2. Els transports urbans

Per garantir la mobilitat de la poblaci entre els di-ferents barris de la ciutat i entre aquesta i el terri-tori proper, ha dexistir una bona xarxa de trans-ports, especialment, de carcter collectiu. Enaquest sentit, cada vegada es fa ms necessari des-envolupar al mxim el transport pblic, ja que lsgeneralitzat del transport privat produeix proble-mes molt greus tant de trnsit com de contamina-ci acstica i atmosfrica. Tamb s molt conve-nient estendre ls denergies menys contaminantsrenovant la xarxa dautobusos amb vehicles que uti-litzen gas natural com a combustible.

7.3. Leliminaci de residus

La ciutat s una gran productora de tota mena deresidus, tant slids com lquids. En conseqncia,s necessria lexistncia i el bon funcionament dexarxes de clavegueram, serveis de neteja, plantesdepuradores daigua i de selecci i reciclatge deresidus, en aquest sentit els ajuntaments estan aug-mentant el nombre de contenidors de recollida se-lectiva.

43

Font 21. Barri Gtic de Barcelona (Barcelons).

Font 22. Tramvia que uneix Sant Joan Desp i Barcelona.

Font 23. Centre de reciclatge de paper.

problemes urbans

PARAULES CLAU

7.4. Les bosses de pobresa

Les desigualtats socioeconmiques provo-quen lexistncia de les denominades bosses depobresa o Quart Mn, on es concentra la po-blaci exclosa socialment, s a dir, aquella queno compta amb els recursos mnims per sobre-viure. Generalment, aquesta situaci comportala marginaci social i condueix sovint a la de-linqncia.

Cal remarcar que, si als pasos rics existeix eldenominat Quart Mn, als pasos pobres lexis-tncia de desigualtats ms profundes fa que so-vint al costat de les grans ciutats creixin les de-nominades segones ciutats, on viuen milers o mi-lions de persones enmig de greus mancances re-lacionades amb lhabitatge, lalimentaci i eltreball.

44

Unitat 2Unitat 2

Font 24. Persona sense sostre.

Planta depuradora daiges residuals, a Louisiana (EUA).

Mercat, a Viti Levu (Fiji).

A

C

E

Pant de la Boadella (Alt Empord).

Quart Mn

PARAULES CLAU

45

Font 25. La difcil tasca de gestionar unagran ciutat.

2.30. Relaciona cada fotografia amb un delsproblemes o reptes citats en aquest apartat.

A C T I V I T A T S

2.31. Enumera quatre aspectessobre els quals caldria incidir pergarantir la mobilitat de les perso-nes a la ciutat.

2.32. Penses que ls de la bici-cleta a la ciutat pot fer disminuirels problemes de trnsit? Per qu?

2.33. Explica amb paraules tevesel concepte de Quart Mn.

Rio de Janeiro (Brasil).

Menjador popular del Convent de les Josefines, a Barcelona (Barcelons).

Avinguda de Diagonal, a Barcelona (Barcelons).

B

D

F

SABIES QUE...?

Un dels principals objectius fixats perlONU per a aquest millenni s acon-seguir eradicar la pobresa extremalany 2015.

46

Arxiu Edici Visualitzaci Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca

El rac dInternet

Preferits

Vincles

Internet

Adrea http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCI

Tal com heu pogut comprovar a travs del contingut daquesta unitat, el poblament urb presenta una gran diversitatdaspectes molt interessants i que mereixen ser tractats a fons. Certament, en la majoria de ciutats es desenvolupenactivitats molt semblants, per cada ciutat t les seves caracterstiques prpies. En aquest sentit s especialment re-llevant el patrimoni cultural especfic de cada metrpolis. Tant s aix, que algunes ciutats han estat consideradesPatrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Per aconseguir informaci sobre aquest aspecte, paga la pena utilitzar elsrecursos que ens ofereix la Xarxa.

TASCA

Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre ciutats considerades Patrimoni de la Humanitat. Cal queacompanyeu el text amb totes aquelles imatges que siguin necessries. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de te-nir ms de deu pgines, i cal que lelaboreu en format Word. Tamb podeu exposar-lo a classe, per als vostres com-panys i companyes, en format PowerPoint.

PROCS

El treball ha de constar duna introducci, de cinc apartats i dunes conclusions. El primer i el segon apartats seransemblants en tots els treballs, per el tercer, el quart, el cinqu i el sis seran diferents, ja que cada grup haur triatciutats diferents dentre totes les ciutats que sn Patrimoni de la Humanitat.A continuaci us suggerim un gui. Els subapartats us poden facilitar la feina, per mai limitar-la. Per tant, podeu mo-dificar aquest gui amb altres aspectes.

UN PARELL DADVERTIMENTS

No escriviu mai cap paraula de la qual noconegueu el significat. No copieu mai frases senceres de lesfonts que consulteu.

RECURSOS

Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 25).

1. Introducci (presentaci del treball)2. Ciutats Patrimoni de la Humanitat

2.1. Criteris emprats per la UNESCO2.2 Repercussions per a les ciutats

3. Ciutat 13.1. Localitzaci i dades generals3.2. Breu sntesi histrica3.3. Descripci del patrimoni

4. Ciutat 2(els mateixos subapartats anteriors)5. Ciutat 3(els mateixos subapartats anteriors)6. Conclusions

El 1987, la ciutat de Vencia va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per laUNESCO.

LA CIUTAT

una aglomeracide poblaci

un lloc on es realitzenun gran nombre

dactivitats terciries

augmenta a totel mn

rees metropolitanes conurbacions megalpolis

xarxes urbanes

centrals terciries comercials residencials

actualment creixms de pressa alspasos en via de

desenvolupament

47

Esquema de la unitat

sest formada per

que

poblaci urbana

t

que dna lloc a

que es relacionen i formen

que depn de

i es reflecteix en

problemes urbans

les funcionsurbanes

les rees urbanes

capitals de comarca ciutats regionals centres nacionals

jerarquia urbana

aglomeracionsurbanes

abastament daigua,denergia i daliments transports urbans eliminaci de residus bosses de pobresa o Quart Mn

influncia sobreel territori

una estructurainterna

48

Unitat 2Unitat 2

48

Resum grfic

El poblament urb s sinnim de ciutat i actualment s el ti-pus de poblament ms ests i en constant creixement.

poblament urb 1.

Una xarxa urbana s el conjunt de ciutats dun territori quemantenen entre elles relacions intenses que es manifesten a tra-vs dels moviments de poblaci, de mercaderies o dinformaci.La xarxa de transports i comunicacions s el suport fsic da-questes relacions ciutatterritori.

M ar

M ed i

t er r

n

i a

Vielha

SortPont de Suert

Tremp

la Seu dUrgell

Berga

Solsona

Puigcerd

Vic

Figueres

Girona

Matar

Barcelona

Vilanova i la Geltrel Vendrell

Tarragona

Gandesa

Tortosa

Amposta

Reus

Lleida

Balaguer

Cervera

Igualada

Valls

F R A N A

ANDORRA

Nodes de mobilitat laboral de primer ordre

Nodes de mobilitat laboral de segon ordre

Fluxos de mobilitat laboral0 50 km

Una funci urbana concentra un tipus dactivitat que la de-termina i que s important per a la ciutat. Les funcions bsi-ques sn la comercial, ladministrativa o de gesti, la residen-cial, la cultural i doci, i la industrial.

funcions urbanes 4.1.

Les rees urbanes sn aquelles zones concretes de la ciutat quees caracteritzen per la funci o les funcions que shi desenvolu-pen de manera predominant.

Una ciutat s una aglomeraci de poblaci on predominen lesactivitats terciries.

ciutat 2.

rees urbanes 4.2.

xarxa urbana 5.1.

4949

Les rees metropolitanes solen constar duna ciutat central iduna srie de nuclis de poblaci propers amb els quals sha cre-at una certa continutat de lespai urb i una xarxa estable derelacions.

rees metropolitanes 5.2.

MAR MEDITE

RRN

IA

Cerdanyoladel Valls

Sant Cugatdel Valls

Barberdel VallsBadia

del Valls

Ripollet

Castellbisbal

GavCastelldefels

Sant Andreude la Barca

Cervell

Sant Vicendels Horts

Pallej

Torrellesde Llobregat

Santa Colomade Cervell

Sant JoanDesp Esplugues deLlobregat

Sant Just Desvern

SantFeliu de

Llobregat

Molins de Rei

el Papiol

Montgat

Tiana

Barcelona

Sant Boide Llobregat

el Prat deLlobregat

lHospitaletde Llobregat

Cornell deLlobregat

Santa Colomade Gramenet

Badalona

Sant Adride BessViladecans

Montcadai Reixac

Begues

la Palmade Cervell

Corbera deLlobregat

Sant Climentde Llobregat

Lmits entre municipis 0 5 km

Les conurbacions estan formades per diverses grans ciutats quea causa de llur creixement han fet desaparixer lespai ruralque les separava.

Les megalpolis sn aglomeracions urbanes encara ms exten-ses que les conurbacions i estan formades per grans ciutats i lesseves corresponents rees metropolitanes.

megalpolis 5.2.

Els problemes urbans sn tots aquells problemes que t una ciu-tat i que cal resoldre per garantir-ne el funcionament. Aquestsproblemes sn fruit de les diferents funcions que shi desenvolu-pen i de lelevat nombre de poblaci que hi viu.

problemes urbans 7.

El Quart Mn sn bosses de pobresa on es concentra la poblaciexclosa socialment, s a dir, aquella que no compta amb els recur-sos mnims per sobreviure en un pas ric. Generalment, aquesta si-tuaci ve provocada per les desigualtats socioeconmiques, com-porta la marginaci social i condueix sovint a la delinqncia.

Quart Mn 7.4.

conurbacions 5.2.

AC

TIV

ITA

TS La poblaci i el territori: espai rural, espai

urb

2.34. Digues a quin tipus de poblament corresponla poblaci on vius. A continuaci, argumenta lateva resposta.

2.35. Observa la fotografia que hi ha a continua-ci i elabora un breu comentari dacord amb elspunts segents: Caracterstiques del medi fsic. Tipus de poblament. Activitats econmiques. Probable localitzaci dins de Catalunya.

El concepte de ciutat

2.36. Copia i completa la taula segent sobre lesdiferncies que hi ha entre el mn rural i el mnurb:

Cap a un mn de ciutats

2.37. Amb lajut dun atles, situa en un planisferipoltic mut les poblacions segents, les quals corres-ponen a algunes de les ciutats ms poblades del mn:Lagos, Tquio, So Paulo, Buenos Aires, El Caire,Bombai, Calcuta, Moscou, Nova York, Londres,Pars, Xangai, Dacca, Ciutat de Mxic, Los Angeles,Osaka, Nova Delhi, Karachi, Rio de Janeiro i Jakarta.

2.38. Observa aquestes dades estadstiques i res-pon les preguntes que hi ha a continuaci:

a) Quina s la tendncia general en lmbit mundialpel que fa a levoluci de la poblaci urbana?b) Quin tipus de pasos van ser els primers a urba-nitzar-se?c) En quin tipus de pasos creix ms la poblaci urbana?

2.39. Llegeix el text segent i respon les pregun-tes que hi ha en la pgina segent:

50

Unitat 2Unitat 2

Mn urbMn ruralCaracterstica

Activitats econmiques

Presncia delmedi natural

Relacions socials

Densitat de poblaci

La densitat de poblaci acostuma aser elevada o moltelevada.

Les relacions socialsacostumen a ser di-rectes perqu gairebtothom es coneix. Solexistir un fort senti-ment de comunitat iels mbits de relacisn bastant reduts.

Gaireb no hi ha pre-sncia de natura. Lavegetaci sol ser intro-duda mitjanant tcni-ques de jardineria.

Gran part de la poblaci treballa enactivitats del sectorprimari.

2015 (previsi)

20001975

Percentatge de la poblaci mundial que viu en regionsurbanes de cinc milions dhabitants o ms

Pasos ms desenvolupats 9,3 9,5 9,9

Pasos menys desenvolupats 3,2 6,3 8,5

Conjunt del mn 4,8 6,9 8,7

Font: United Nations Population Information Network.

Les forces que impulsen les migracions del camp a la ciutat

E l creixement demogrfic a les zones rurals supera lacapacitat del sector agrcola per absorbir-lo. La in-versi en aquest sector no es concentra en petites empresesamb alta densitat de m dobra, sin en lagricultura agran escala i amb alta densitat de capital. En conse-qncia, disminueixen les necessitats de m dobra i, pertant, augmenta latur i la migraci a les ciutats.Com a resultat de poltiques que, en general, afavoreixenles concentracions urbanes, el nivell de serveis s ms grana les ciutats que a les zones rurals. Tamb els salaris snms elevats a les ciutats i les poques millores que es pro-dueixen en els transports fan que les ciutats esdevinguinms accessibles.

Intermn (1998).

AC

TIV

ITA

TS

a) Quines sn, segons el text, les causes principals deles migracions campciutat?b) Tothom que arriba a la ciutat procedent del campaconsegueix millorar les seves condicions de vida?

La ciutat per dins: funcions i rees urbanes

2.40. Imaginat que arribes a una gran ciutat i volsrealitzar una srie dactivitats. Copia i completa lataula segent indicant a quina rea urbana thaursde dirigir en cada cas:

2.41. TREBALL COOPERATIU. En grups de tres o quatrepersones, escolliu un barri de la vostra ciutat i realit-zeu-hi un itinerari tot recollint informaci sobre elsaspectes segents: Funcions urbanes que shi desenvolupen. Caracterstiques dels carrers i edificis. Serveis socials que shi poden trobar. Tipus dactivitats que shi organitzen.Finalment, elaboreu un informe per escrit i comple-teu-lo amb fotografies.

La ciutat per fora: les relacions amb el territori

2.42. Explica amb paraules teves els conceptes dexarxa urbana i jerarquia urbana.

2.43. Digues si s certa o falsa cada una daquestesafirmacions. Desprs torna a escriure correctamentles afirmacions falses:a) Una rea metropolitana est formada per una ciu-tat central i altres poblacions properes amb les qualsmant relacions estables.b) Tarragona s la principal ciutat catalana a causa dela seva rea dinfluncia.c) Totes les ciutats no ofereixen el mateix nombre deserveis.

d) Les principals aglomeracions urbanes del mn estroben totes a Europa.

2.44. Copia i completa la taula segent indicant aquin tipus de ciutat, comarcal o regional, aniries perrealitzar les activitats que sesmenten:

La poblaci urbana a Catalunya

2.45. Llegeix el text segent i respon les preguntesque hi ha a continuaci:

a) Quins aspectes shan estudiat per establir la jerar-quia urbana a Catalunya?b) Quins aspectes de la ciutat de Barcelona influeixenms a lhora de considerar aquesta ciutat com a nuclicentral del territori catal?

51

Tipus de ciutatActivitat

L estudi realitzat sobre les trucades telefniques, elsmoviments diaris de residnciatreball i la inten-sitat de trnsit, entre daltres, permet constatar que en lajerarquia urbana de Catalunya destaca, sobretot, lapresncia de Barcelona com a veritable centre motor enla formaci i ordenaci del territori. A ms de serveis b-sics, shi concentren activitats especialitzades que es di-fonen per Catalunya i, en alguns aspectes, fins i tot msenll dels seus lmits administratius. Daltra banda,Barcelona tamb s la principal seu del poder poltic: jaque shi localitzen institucions com la Generalitat o elParlament.En el nivell immediatament inferior de jerarquia, hi haquatre ciutats que actuen com a grans pols datracci de lesseves rees dinfluncia: Tarragona, Girona, Lleida iManresa.

rea urbanaActivitat

Comprar roba i llibres

Obrir un compte en un banc

Demanar una beca

Llogar un pis

Agafar un avi per anar a la Xina.

Comprar un ordinador dltima generaci.

Fer una consulta en un despatx

dadvocats.

Rebre tractament en un centre mdic

especialitzat en malalties tr