símile - cobdcvcobdcv.es/wp-content/files_mf/1437056017simile_29.pdf · a efectos procedimentales...
TRANSCRIPT
nº. 29 ISSN 2171-6293
SíMILE ESTIU 2015. JUNY-JULIOL-AGOST
SÍMILE Butlletí del COBDCV sumari DESTACATS
La revista del col·legi “Métodos de Información“ en Twitter
Borrás Ortola, Lorena………………………………………………………………………….………...p. 4-6
Algunas novedades, oportunidades y problemáticas del proyecto de ley de
procedimiento administrativo
Peñarrubia, Juan Pablo………………………………….……………...………………..…………….p. 8-13
Carlet estrena nova biblioteca
Ginesta, Amparo M.................................................................................................................... p. 14-17
El Col·legi participa en el taller de fortaliment d’associacions (F3)
organitzat per FESABID
Traver, Paula……...................................................................................................................... p. 18-19
INFORMA
T’esperem al col·legi!
Grup de treball SÍMILE...............................................................................................................p. 20-21
Oberta la Borsa de Treball COBDCV
Grup treball SíMILE……………………………………….………….………...…….….……….……….p. 22
El Col·legi organitza la II Trobada Anual a Vilafamés
Traver, Paula……........................................................................................................................... p. 23
EXPERIÈNCIES
Tiempos de compartir: un blibliotecario peruano en Valencia, España
Castro Aliaga, Cesar.................................................................................................................p. 24-27
I Jornadas Universitarias de Información y Documentación… ¡Y las que quedan!
Argento, Javier...........................................................................................................................p. 28-30
La meua experiència en FESABID
Assistents i participants en Fesabid ..........................................................................................p. 32-34
DE LITERATURA, D´ALTRES ARTS I DE BIBLIOTEQUES
Divagacions sobre els premis Samaruc
Guillem Alapont, Ramon…………………………...…………… ……………………….……..…....p. 36-39
LECTURES
Aguilar Moreno, Estefanía; Granell Canut, Carlos. Geobibliotecas
Martínez-González, José A…..…………………………………………....……………….....…..….p. 42-43
SIMILE, Butlletí del COBDCV, Número 29 (2015)
ISSN: 2171-6293
Edició:
Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV)
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica. Universitat Politècnica València (UPV)
Camí de Vera s/n
València, 46002
Tfo. +34 620707369
Dirigeix i coordina :
Vocalia de Comunicació i Publicacions COBDCV
Lola Alfonso Noguerón. Documentació RTVV
Comité de redacció i maquetació :
Mar Buigues García. Documentalista COBDCV
Mª Dolores Martínez Santiago
Miriam Calvillo Mora
Estefanía Aguilar Moreno
Traductora-correctora de valencià :
Antonia Tárraga Giménez
Fotografía portada: “La Mar, quan comença la tardor”
Lola Alfonso
ED
ITO
RIA
L
http://issuu.com/cobdcv-valencia http://www.cobdcv.es/
3
Amb l’últim enviament de la revista MÉI varem
demanar la participació d’aquells col·legiats que
volgueren ajudar-nos a difondre la revista del
Col·legi i, al mateix temps que fora d’una manera
divertida. Per això es demanava que al rebre la revista
i, junt a un xicotet comentari en twitter i amb el hashtag
#métodosdeinformación, penjaren una foto de manera
original compartint-la amb nosaltres.
Mentre que alguns s’atreviren i donaren la cara a la
seua foto amb fotos tant originals com @pepereig, @aliciaselles i @frantamente, altres optaren per
mostrar la part que ocuparia dins la seua casa, el moment en el que prenien lectura de la mateixa o
inclòs ens plantejaven si preferiem en soport paper o electrònic.
La revista del col·legi “Métodos de Información” en Twitter
DE
ST
AC
AT
S
Lorena Borrás Ortola documentalista
SÍMILE nº 29
Us ha agradat la idea? Esperem que
aquesta siga la primera de moltes i que
s’animeu a participar en les iniciatives del
Col·legi tant al Twitter @cobdcv, com al
Facebook i demés xarxes socials aportant
noves idees per tal de donar-vos a conèixer i
crear una imatge més distreta del nostre
camp de la informació.
Próxims números de MEI:
nº 10. Lectura digital (termini d’entrega: 30
juny de 2015).
nº 11. Función social de las unidades de
información (termini d’entrega:15 novembre de 2015).
nº 12. La ética en el profesional de la documentación (termini d’entrega: 15 maig de
2016).
5
Consulta altres comentaris en Twitter sobre la
Revista Métodos de Información del col·legi.
Els autors que estigueu interessats a publicar
en algun d'aquests nombres podeu donar-vos
d'alta en la plataforma de la revista com a
autors, i pujar la vostra proposta d'article.
www.metodosdeinformacion.es
SÍMILE nº 29
DE
ST
AC
AT
S
7
COL·LABORA AMB SÍMILE
La Vocalia de Publicacions i Comunicació vol agrair als col·legiats que van enviant les seues
col·laboracions per a la revista de tots. I especialmente als que heu contestat la nostra petició
de col·laboració. Aquesta revista será més útil quan més participativa siga.
SIMILE es publica trimestralment, podreu enviar els vostres articles, abans del día 1 del
mateix mes de la seua publicació:
Tardor (setembre-octubre-novembre). Data de publicació 15 d’OCTUBRE
Hivern (desembre-gener-febrer). Data de publicació 15 de GENER
Primavera (març-abril-maig). Data de publicació 15 d’ABRIL
Estiu (juny-juliol-agost). Data de publicació 15 de JULIOL
Envieu les vostres experiències professionals, opinions, denuncies o felicitacions. Visions del
que esteu vivint com a professionals de la informació, de les biblioteques, dels arxius. Aquets
es el vostre canal de comunicación i esta a la vostra disposició. El Col·legi al llarg de la seua
jove història, treballa per la professió i està per vosaltres.
Un dels objectius: millorar la nostra visibilitat oferint aquest canal de comunicació i difusió,
obert i a l'abast de tots els col·legiats i col·legiades.
ANIMEU-SE A ENVIAR COL·LABORACIONS I QUE SIMILE SIGA
LA VOSTRA VEU I EL VOSTRE ESPAI
http://issuu.com/cobdcv-valencia
Este artículo es un bosquejo de la intervención del autor en la jornada “La Administración electrónica
en un mundo digital” en el marco de Semanainformática.com 2015. [Peñarrubia, 2015]
Actualmente el funcionamiento de las administraciones públicas tiene como norma central la
Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del
Procedimiento Administrativo Común. Mucho han cambiado las cosas en estos casi veinticinco
años, habiéndose por supuesto producido modificaciones a esta ley, o regulaciones
complementarias para adecuarla a los tiempos, y especialmente a las posibilidades y potencial
de los medios y herramientas informáticas. Cabe destacar entre ellas, por su repercusión en el
ámbito documental, la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a
los Servicios Públicos.
Así pues, nuestra administración pública está regida actualmente por una norma básica con
enfoques y valores de hace un cuarto de siglo. Ya en 2013 el informe para la Reforma de las
Administraciones Publicas (Comisión para la reforma de las Administraciones Públicas -CORA),
apuntaba la propuesta de reforma para elaborar una disposición normativa “reguladora del
procedimiento administrativo, que integrará las reglas que gobiernan la relación de los ciudadanos
con las Administraciones por medios electrónicos.”[Gobierno de España, 2013] .
En este contexto Consejo de Ministros 9 de enero 2015 aprobó la reforma base para una nueva
administración pública en España. Materializada en dos normas:
Anteproyecto de Ley del Procedimiento Administrativo Común de las
Administraciones Públicas, centrado en las relaciones externas de la Administración
con ciudadanos y empresas. (Enfoque hacia el procedimiento).
Grup de treball SÍMILE
SÍMILE nº 29
Algunas novedades, oportunidades y problemáticas del proyecto de ley de procedimiento administrativo
DE
ST
AC
AT
S
Juan Pablo Peñarrubia
Presidente del Colegio Oficial de Ingenieros en Informática de CV
Jefe de Innovación de la Diputación de Valencia
Anteproyecto de Ley de Régimen Jurídico del Sector Público, centrado en la organización
y relaciones internas dentro de cada Administración y entre las distintas Administraciones
(Enfoque hacia la organización)
Estas dos leyes son la base para un cambio profundo en el sector público y su regulación,
que tiene su origen el citado Informe de 2013. En el primer trimestre de 2015 de las 222
medidas que recoge el Informe CORA: 2 están en fase inicial, 19 en fase media de ejecución,
57 en fase avanzada de implantación y 144 implantadas. Haciendo la siguiente ponderación
de ahorros generados [MHAP, 2015]:
En lo que se refiere al Anteproyecto de Ley de Procedimiento Administrativo Común de las
Administraciones Públicas, estuvo primero en consulta pública, posteriormente inició su
tramitación parlamentaria en el Congreso de los Diputados el 11 de mayo y actualmente está
en fase de presentación de enmiendas. A efectos procedimentales (y políticos) lo destacable
es que desde su aprobación en Consejo de Ministros todas las instancias del Gobierno han
subrayado de modo contundente que esta reforma entrará en vigor antes del final de la
legislatura (lo cual es muy relevante teniendo en cuenta que solo restan unos meses para
ello).
9
El que ya es Proyecto de Ley del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones
Públicas, es una norma amplia cuya explicación detallada excedería del espacio y objetivos del
presente artículo. No obstante vamos a destacar algunos aspectos de la norma: a) Por su impacto
general, o su incidencia particular en el ámbito de la gestión de la información y la
documentación, y b) Por ser novedades destacadas respecto a la Ley 30/1992, de 26 de
noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento
Administrativo Común y la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos
a los servicios públicos:
El procedimiento será íntegramente electrónico:
- Para ciudadanos y empresas se establece la regla general de relacionarse
electrónicamente con las administraciones públicas (AAPP)
- Las propias AAPP quedan obligadas a relacionarse entre sí electrónicamente. Todas las
comunicaciones entre Administraciones serán íntegramente electrónicas en todos sus
procedimientos
Es decir se pasa del escenario actual, donde la regla general es la tramitación en papel,
abriendo la ley 11/2007 la opción de hacerlo también por medios electrónicos, a un escenario en
que la regla general es la tramitación electrónica quedando la tramitación en papel como una
opción especial. De este modo se busca generalizar el uso de medios electrónicos en el
procedimiento administrativo, impulsando definitivamente la construcción real de la
Administración sin papel.
Se establece la obligatoriedad del carácter electrónico de los registros y de los archivos.
Los documentos presentados en papel de modo presencial, deberán ser digitalizados,
anotados en el registro electrónico general, y posteriormente incorporados al
correspondiente archivo electrónico único (uno por cada Administración).
Los interesados no deberán aportar documentos que hayan sido elaborados por cual-
quier Administración, siendo responsabilidad de cada Administración incorporarlos de
oficio al procedimiento. Se impulsa la regla general de no aportar documentos originales
salvo que así se recoja en su normativa reguladora y no se podrá requerir al interesado
que aporte un documento que no exija la normativa reguladora del procedimiento o que
ya haya sido aportado por el interesado a otra Administración.
Se simplifica la elaboración de copias electrónicas de documentos, equiparando los
requisitos para la presentación de copias de manera presencial con los requisitos para
la presentación de copias electrónicas.
SÍMILE nº 29
DE
ST
AC
AT
S
Se flexibilizan los mecanismos de identificación, firma y notificación. Problemática constatada
en relación al uso de certificados de firma electrónica. Dos medidas para mitigar esta realidad:
- se simplifican los medios de identificación y de firma electrónica que se pueden utilizar
para los trámites administrativos se recoge la posibilidad de contar con la asistencia
personal por parte de un empleado público habilitado. Se establece la regla general será
la suficiencia de la identificación y sólo en caso de formular solicitudes, interponer recursos,
presentar declaraciones responsables, desistir de acciones y renunciar a derechos se
requerirá firma electrónica
- “si alguno de estos interesados no dispone de los medios electrónicos necesarios, su
identificación o firma electrónica en el procedimiento administrativo podrá ser válidamente
realizada por empleados públicos mediante el uso del sistema de firma electrónica del
que estén dotados para ello.” (con consentimiento expreso del interesado) (Art.26).
Se facilita a las Administraciones recabar documentación de los interesados que deba figurar
en el procedimiento “electrónicamente a través de sus redes corporativas o una consulta a
las plataformas de intermediación de datos u otros sistemas electrónicos habilitados
al efecto.”
Las solicitudes, escritos y comunicaciones que los interesados dirijan a los órganos de las
Administraciones Públicas podrán presentarse en el registro electrónico de cualquier
Administración u Organismo.
Reglamentariamente, podrá establecerse la obligación de relacionarse a través de medios
electrónicos con las Administraciones Públicas para determinados procedimientos y para
ciertos colectivos de personas físicas que por razón de su capacidad económica, técnica,
dedicación profesional u otros motivos quede acreditado que tienen acceso y disponibilidad
de los medios electrónicos necesarios.
Las notificaciones se practicarán preferentemente por medios electrónicos y, en todo
caso, cuando el interesado resulte obligado a recibir notificaciones por estos medios. Y se
considera que se entenderá practicada cuando hayan transcurrido diez días naturales
desde la puesta a disposición de la notificación sin que se acceda a su contenido (Art. 57)
Se prevé la posibilidad de “avisos” vía correo electrónico o teléfono móvil previa autorización
del ciudadano, pero sin carácter de notificación.
11
Se regula por vez primera la posibilidad de poder realizar apoderamientos presenciales
o electrónicos, lo que permite agilizar las relaciones del ciudadano o la empresa que
actúe a través de un apoderado ante cualquier Administración. Se regula el Registro
Electrónico de Apoderamientos general o de cada Organismo según corresponda.
Y un largo etcétera de cambios que serán la base de la trasformación de la administración
pública actual, no ya en la administración electrónica, sino sencillamente en la nueva
administración.
Ahora bien, conviene no perder de vista algunas consideraciones:
Para hacer viable la trasformación derivada de este Proyecto de Ley del Procedimiento
Administrativo Común de las Administraciones Públicas es necesario reutilizar la experiencia
de la última década (especialmente desde 2007…), Las lecciones aprendidas:
¿Cuánta verdadera administración electrónica hemos conocido?: Sin reingeniería de
procesos no puede hablarse verdaderamente de administración electrónica.
La gestión del cambio es en realidad la tarea más voluminosa en esfuerzo y costes del
proceso de implantación de la administración electrónica. Mucho más que los productos
y tareas informáticas. Y es la que genera más riesgos en los proyectos…
Todo esto no se puede hacer sin un plan:
- La informática es un medio no un fin.
- Ser riguroso en evaluar las necesidades de modo realista y aportar los recursos necesarios:
Avanzar huyendo del cuento de la lechera
Viabilidad y sostenibilidad como elementos necesarios:
- Una solución de administración electrónica es adecuada si y solo si es sostenible para
la entidad pública en cuestión.
- ¿Vamos a hacer de verdad cooperación interadministrativa y economías de escala?
- Es imprescindible la previsión y dotación de una masa crítica de empleados propios
con cualificación suficiente en ingeniería informática.
En la evolución futura de los sistemas de administración electrónica, las múltiples aplicaciones
actuales evolucionarán y se cambiarán por otras y lo mismo sucederá con las tecnologías en
que están basadas. En última instancia solo perdurarán: Los documentos y datos, y las
interfaces de interoperabilidad. Por tanto, solo los proyectos informáticos basados en la
ingeniería informática de calidad tendrán una alta rentabilidad y un ciclo de vida evolutivo y
sostenible. Siendo así mismo clave una adecuada gestión documental, de bases de datos y
de contenidos en general.
SÍMILE nº 29
DE
ST
AC
AT
S
Y hay que hacer el cambio gestionando (¡Y aprovechando!) todas las nuevas herramientas y
tecnologías en consolidación: Smart Cities, Big Data, Computación móvil, Redes sociales,
OpenData, BYOD, etc. etc.
No se trata de ser aguafiestas, sino realistas. No se trata de ser puntillosos, sino rigurosos. En
definitiva la cuestión es: ¿Vamos a hacerlo en serio? ¿O vamos a seguir haciéndonos trampas al
solitario para beneficio de medrantes, vendedores de humo y demás fauna oportunista?
De hecho, mirando el lado positivo, quizás lo más importante de este cambio normativo es que
abre una gran oportunidad para la innovación en el sector público. Incluso más allá del alcance
de la propia Ley: Yendo más allá de sus exigencias concretas, transformando totalmente cada
organización, sus modos de hacer y sus valores. La oportunidad de impulsar y desarrollar un
proceso completo de innovación y metamorfosis en cada organización para materializar la nueva
Administración.
…Pero igual estoy mirando demasiado lejos. No hay costumbre de tanta proactividad por estos
lares. Ojala el futuro nos sorprenda.
Citas bibliográficas:
[Gobierno de España, 2013]. Reforma de las Administraciones Publicas: Informe de la Comisión para la reforma de las Administraciones Públicas (CORA). Madrid. 21 de junio de 2013. Ministerio de Hacienda y Administraciones Pú-blicas NIPO: 630-13-106-7 (línea) Ministerio de la Presidencia NIPO: 002-13-038-9 (línea). Pags. 72 y 73. Disponi-ble en http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/reforma_aapp.html
[Peñarrubia, 2015]. Mesa de presentación/coloquio: Novedades, oportunidades y problemáticas del proyecto de ley de procedimiento administrativo. VictorAlmonacid Lamelas, Juan Pablo Peñarrubia Carrión. Jornada “La Administra-ción electrónica en un mundo digital” celebrada en Castellón de la Plana el 22 de abril de 2015, en el marco de Se-manainformática.com 2015. Colegio Oficial de Ingenieros en Informática de la Comunidad Valenciana. (COIICV). www.semanainformatica.com
[MHAP, 2015]. Informe trimestral deseguimiento de lasmedidas de la Comisiónpara la Reforma de lasAdministracio-nes Públicas: 1er trimestre 2015. Oficina para la Ejecución de la Reforma de la Administración (OPERA). Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. Mayo de 2015. Disponible en http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/reforma_aapp.html 13
El passat 11 de juny, pocs dies abans de complir-se el 25 aniversari de la seua fundació, la
Biblioteca Pública Municipal de Carlet obria les seues portes en la nova ubicació de l'Av. de la
Caixa d'Estalvis, 1. Precisament va ser un dia de juny de fa vint-i-cinc anys que la Biblioteca
començava a funcionar en les anteriors instal·lacions de la Casa de Cultura. El nou
equipament, que sextuplica la superfície útil del centre de lectura, és un excel·lent regal
d'aniversari però no n'és l'únic. Estrenem un nou edifici, però també estrenem nom. D'ara
endavant, la Biblioteca s'anomena Biblioteca Pública Municipal Fundació Caixa Carlet, com a
reconeixement a una de les entitats que l'han feta possible, la Fundació Caixa Carlet.
El nou equipament ocupa un edifici emblemàtic que la desapareguda Caixa d'Estalvis de Carlet va
construir als anys 60 del segle passat com a centre d'estudis i on s'han format vàries generacions
de carletins. Posteriorment, va allotjar les oficines centrals de la Caixa i, més recentment,
l'Ajuntament, durant el temps que va durar la construcció del nova casa consistorial.
Carlet estrena nova biblioteca
M. Amparo Ginesta
Biblioteca Pública Municipal Fundació Caixa Carlet
SÍMILE nº 29
DE
ST
AC
AT
S
La nova Biblioteca és resultat d'un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Carlet i
la Fundació Caixa Carlet. Aquesta entitat ha cedit l'ús d'una gran part de l'edifici i s'ha fet càrrec
íntegrament de les obres de remodelació i de les instal·lacions necessàries. Al seu torn, el
projecte d'obra, l'equipament i el nou mobiliari han anat per compte de l'Ajuntament, que continua
fent-se càrrec del manteniment i del personal de la Biblioteca.
L'avantatge principal del nou edifici és l'increment de l'espai útil destinat al servei de biblioteca.
D'una única sala de poc més de 150 m2 , hem passat a disposar de quasi 800 m2 distribuïts en
diferents àrees per a satisfer les necessitats específiques dels diversos col·lectius d'usuaris de la
biblioteca pública. Llocs i referents de Carlet, molt vinculats a la memòria col·lectiva de la ciutat,
donen nom a cada sala:
l'acadèmia: espai d'estudi, sala d'estudi equipada amb 40 llocs de lectura.
el jardinet: espai infantil, biblioteca infantil dotada de mobiliari específic per als més
menuts, amb diferents ambients (pre-lectors i primers lectors, juvenil coneixements, juvenil
imaginació).
plaça major: espai obert, sala polivalent concebuda com un espai de trobada i
coneixement, obert a la comunitat a través de les diferents activitats que realitza la
Biblioteca.
espai de lectura i consulta, amb capacitat per a 24 usuaris.
diaris i revistes: secció de publicacions periòdiques, un espai per a la lectura informal de
diaris i revistes.
mostrador d'informació i préstec, punt de consulta del catàleg en línia, expositor de
novetats, aparador de convocatòries (ofertes de treball, beques, premis i concursos).
zona d'acollida i recepció (planta baixa), amb 40 taquilles per a l'ús dels usuaris.
15
DE
ST
AC
AT
S
La millora és evident a les diferents seccions de la Biblioteca, algunes de les quals no
s'havien pogut posar en marxa a causa de la manca d'espai de l'anterior edifici:
Internet (i +): sala d'informàtica i multimèdia, equipada amb 12 ordinadors amb connexió
a Internet, un escàner i 2 impressores. A més, zona wifi a la pràctica totalitat de l'edifici.
Carlet (i +): la Secció Local ha incrementat l'espai destinat a la col·lecció així com l’àrea
d'exhibició de fons.
Música i cine: estrenem Secció Audiovisual, amb un lot inicial de més de 1.500
documents, entre pel·lícules i discos.
Racó jove: una part de la col·lecció especialment destinada als usuaris joves.
CI: Centres d'interés: Autoajuda, Pares i mares, Adolescents, Idiomes, …
En la distribució del nou equipament també s’han tingut en compte les condicions de treball
del personal, que ara disposa d’un despatx de direcció i una zona de dipòsit per a
l'emmagatzematge del fons i per al processament tècnic dels materials.
La Biblioteca Municipal de Carlet compta amb més de 4.000 usuaris i gestiona una col·lecció
bibliogràfica que supera els 22.000 volums. Més de 20.100 persones visitaren el centre de
lectura el passat any 2014 i s’efectuaren 11.144 préstecs a domicili. La col·laboració amb la
Fundació Caixa Carlet va començar l’any 2003 amb el suport i patrocini íntegre de la
Campanya anual de Foment de la Lectura organitzada per la Biblioteca i s’ha mantingut al
llarg de 13 edicions.
SÍMILE nº 29
Molts són encara els projectes per complir. Però, amb el nou equipament, la Biblioteca Pública
Municipal Fundació Caixa Carlet està en millors condicions d’acarar els reptes que planteja
l’accés igualitari a la cultura, al coneixement i a les noves tecnologies i esdevenir així un
autèntic centre d’informació del segle XXI.
M. Amparo Ginesta
Biblioteca Pública Municipal Fundació Caixa Carlet
Av. de la Caixa d’Estalvis, 1
46240 CARLET
Tel. 96 299 34 60
Correu-e: [email protected]
17
F3 (Fesabid, Fortalecimiento, Formación) és el nom d’un taller organitzat per FESABID al que
va convocar a les associacions i col·legis membres. Cada organització identificava a un
representant per a participar i a una junta de govern, es va decidir que fora jo mateixa qui anara
en nom del Col·legi.
Aquest taller va ser organitzat per FESABID i va tindre lloc els dies 26 i 27 de maig a Gijón, en
els dies previs a les XIII Jornadas Españolas de Documentación.
Allà ens vam trobar membres de les Juntes Directives de les associacions i col·legis membres
de FESABID, que com jo, no tenien molt clar què era exactament el que anavem a fer.
A la presentació del taller, ens van explicar que aprofitaríem continguts i metodologia del
programa BSLA (Building Strong Library Associations) de la IFLA per aconseguir el enfortiment
de les nostres organitzacions.
La primera qüestió que em va semblar diferent va ser que les persones responsables del taller
es deien facilitadores, un terme que vol allunyar-se del concepte de classe magistral i promoure
el coneixement del que ja disposem per traure-li profit. En aquesta formació vam tindre la sort
de comptar amb l’acompanyament d’ Adriana Betancur i Alicia Sellés.
La metodologia del programa BSLA és una metodologia dinàmica i participativa. En aquest
context, vam treballar en grups i vam conèixer les característiques de cada associació i col·legi
dels presents, així com als seus representants.
Podem dir que es tractava de fer anàlisi de cada organització, de reflexionar de les qüestions
internes i, finalment, de les qüestions externes de cadascú però també de les associacions de
professionals del nostre sector i la seua situació en Espanya.
SÍMILE nº 29
El Col·legi participa en el taller de fortaliment d’associacions
(F3) organitzat per FESABID
DE
ST
AC
AT
S
Paula Traver Vallés
Vocal del COBDCV
Totes aquestes activitats les van compartir en grups i, en general, tot aquest intercanvi
d’experiències va ser molt positiu perquè va servir per a adonar-nos de què encara que
cadascú teníem les nostres diferències i peculiaritats, les problemàtiques moltes vegades són
comuns i per tant ens podíem fer servir d’ estratègies similars .
Entre les activitats que vam fer, destacaria l’anàlisi DAFO que vam fer per grups organitzats
segons la mida de les nostres associacions. En el nostre cas, hi estàvem amb les entitats amb
més nombre de membres com el COBDC, ALDEE i Asociación Andaluza de Bibliotecarios.
L’anàlisi de les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats, i el creuament
d’aquestes idees ens va portar a reflexionar sobre estratègies per aconseguir els nostres
objectius i millorar els serveis que oferim.
Un altre concepte important que vam tractar va ser el “advocacy”, o la capacitat de les
associacions d’influir en les decisions polítiques. En aquest punt vaig poder exposar, a partir
d’un mapa mental, les relacions institucionals que el col·legi té, siguen més fortes o més febles
i les que ens agradaria tindre i no tenim. Va ser molt enriquidor també conèixer les relacions
d’altres associacions, ja que compartir sempre aporta inspiració i noves idees.
Crec que F3 és un programa molt important, que FESABID tindria que continuar, perque ens
ajuda a créixer com a associacions individuals, però també com a col·lectiu ja que dona una
idea de tot el que ja fem de bé però també de tot el que ens queda per fer. Per exemple,
aconseguir una única veu per als professionals.
Finalment, volia recordar que, encara que des de la junta de govern i també a FESABID,
treballem per el COBDCV, el col·legi el fem entre tots els col·legiats i que és necessària la
implicació de tots els seus membres per a enfortir-la.
Pots consultar la Memòria del taller F3 a la web de Fesabid: http://www.fesabid.org/sites/
default/files/repositorio/memoriastallerf3gijon.pdf
19
Grup de treball SÍMILE
Si portes temps pensant que vols col·legiar-te i encara no ho has fet, ARA ÉS EL
MOMENT!!
Si vens a col·legiar-te a partir de l’1 de Juliol soles pagues
la meitat de la quota 2015, però si a més tens altres
circumstàncies afegides pots tindre altres descomptes com
aquestes:
SIS MESOS GRATUÏTS DE COL·LEGIACIÓ PER A
NOUS TITULATS
Gaudeix de sis mesos de col·legiació gratuïta si t’has titulat en les 2 últimes promocions.
Has finalitzat els teus estudis de biblioteconomia i/o documentació durant els últims 2
anys?
Estàs recentment titulat? No esperes més: si et col·legies ara gaudiràs de 6 mesos de
col·legiació gratuïta durant l’any en curs.
DESCOMPTES EN LA QUOTA D’INSCRIPCIÓ PER A ANTICS MEMBRES DE AVEI
(Associació Valenciana d’especialistes en informació) I ABV (Associació de bibliotecaris
Valencians)
Els antics membres de AVEI i la ABV, gaudiran de descomptes en la inscripció al COBDCV, ja
que estes dos associacions i els seus membres van sumar esforços perquè la creació del
col·legi fóra possible.
SÍMILE nº 29
T’esperem al col·legi!!!
IN
FO
RM
A
Grup de Treball
SíMILE
Alguns dels serveis que el col·legi t’ofereix són:
Defensa de la professió
Formació contínua
Orientació laboral
Borsa de Treball exclusiva
Coopera amb Gestors d’Informació en acció (GIA)
Assessoria jurídica
Podràs formar part dels Grups de treball del COBDCV, on professionals com tu treballen
en temes d’interès i comparteixen experiències professionals.
Subscripció a les publicacions del COBDCV: Métodos de Información i SíMILE
Subscripció gratuïta a la revista El profesional de la Información
Descomptes i avantatges exclusius en serveis professionals (assessoria laboral,
convenis amb altres associacions professionals, jornades…)
Descomptes i avantatges exclusius en serveis d’oci i personals (serveis mèdics, hotels,
viatges, informàtica, mobiliari, serveis financers…
No t’ho penses més, tindràs tot el suport del Col·legi per a desenvolupar
la teua carrera professional. Més informació: [email protected]
21
SÍMILE nº 29
Oberta la Borsa de Treball COBDCV
IN
FO
RM
A
La borsa de treball del Col·legi romandrà oberta des de l’1 de juliol fins al 31 del mateix mes.
Aquesta borsa de treball és exclusiva per a membres col·legiats i té una doble finalitat: posar en
contacte demandes i ofertes d’entitats professionals i fer possible la millora ocupacional i de
mobilitat dels nostres col·legiats.
Si vols apuntar-te a la borsa i estàs col·legiat, pots veure els passos a seguir en la secció Borsa
de treball.
Si ja estàs inscrit en la borsa de treball i vols a portar nova documentació, solament s’acceptarà
aportacions obtingudes en els últims 6 mesos (de gener a juliol de 2015).
S’acceptarà tota la documentació lliurada presencialment en el Despatx del Col·legi de 9 a
14 hores o rebuda per correu postal certificat (documentació compulsada) de l’1 al 31 de
juliol de 2015.
Grup de Treball
SíMILE
El Col·legi organitza la II Trobada Anual a Vilafamés
El dia 11 de juliol els col·legiats del COBDCV ens vam tornar a reunir a la “II Trobada Anual”,
que aquesta vegada va ser a Vilafamés, al voltant d’una visita cultural per aquest poble de
Castelló, on vam poder conèixer llocs emblemàtics com La Plaça de l’Ajuntament, el Castell, el
Barri Àrab o el Museu d’Art Contemporani “Vicente Aguilera Cerní”.
El motiu pel qual la Junta del Col·legi es va plantejar fer aquest tipus d’esdeveniments és poder
reunir als col·legiats al voltant d’un acte més informal i lúdic dels que fem habitualment per poder
parlar en un ambient més distés, conèixer-nos millor i perquè no, convidar a amics i membres de
la família.
Un total de 42 persones, entre col·legiats
i acompanyants, vam gaudir de la visita
cultural i a continuació vam anar a les
Bodegues i Vinyes Barón d’Alba/ Clos
d’Esgarracordes, on vam fer una una
cata de 4 vins i a continuació un dinar.
Aprofitant l’ocasió d’estar reunits, no vam
voler deixar passar l’oportunitat de
presentar un tema professional al igual que vam fer a l’edició anterior de la trobada a Calp, i
Paula Traver, vocal de formació del COBDCV, va presentar el taller F3 organitzat per FESABID
al que va assistir com a representant del COBDCV (en aquest mateix Símile podeu llegir més
informació).
23
Paula Traver Vallés
Vocal del COBDCV
Tiempos de compartir:
un bibliotecario peruano en Valencia, España. Cesar Castro Aliaga
Ex decano del Colegio de Bibliotecólogos del Perú
EX
PE
RIÈ
NC
IES
SÍMILE nº 29
El passat mes de maig els col·legiats van tenir l'oportunitat d’escoltar al professor César
Castro al seu pas per València. Bibliotecoleg amb una magnífica visió del treball professional
de les biblioteques, centres de documentació, arxius, explicava que malgrat les crisis,
sempre cal tirar endavant, unir esforços, col·laborar, treballar i continuar treballant. Persona
bilingüe (castellà i quítxua) es va interessar pel tractament documental i sistemes de gestió
bilingües, també parlant dels projectes on es destaca la proximitat de les biblioteques a les
zones descentralitzades del Perú sempre amb la visió de la importància dels usuaris, la
preocupació per la formació, el desenvolupament del coneixement i de la gestió
col·laborativa. Un luxe haver-li escoltant perquè sempre és interessant descubrir persones
amb inquietuds, il·lusions professionals i projectes. César Castro ens ha enviat aquest text
especialment per Símile, dedicat a vosaltres els col·legiats i col·legiades.
Gracias a la gentil invitación del Colegio Oficial de Bibliotecarios y Documentalistas de la
Comunidad Valenciana (CDBDCV), representada por su actual Presidenta, Alicia Sellés
Carot, a instancias de Adolfo Alonso, miembro de su Junta de Gobierno, visitamos Valencia
(España) los días 20 y 21 de mayo último donde, además de recorrer la Ciudad y reconocer
sus principales instituciones culturales, entre ellas el histórico Archivo de la Catedral,
compartimos ideas y experiencias. A continuación, un breve resumen de nuestras
principales actividades.
CONFERENCIA
II Congreso Internacional de Bibliotecas y Bibliografía de IFLA, realizado en España en 1935 y su influencia en el desarrollo
bibliotecario peruano1
El II Congreso Internacional de Bibliotecas y Bibliografía de la IFLA, realizado en Madrid –
Barcelona (España), del 20 al 30 de mayo de 1935, reunió a representantes de 37 países,
———————————- 1
El congreso anterior de IFLA se realizó en Roma y Venecia, 1929, con un número menor de países y
asistentes.
muchos de ellos verdaderos exponentes de la bibliotecología. En él se abordó una agenda
con acuciantes temas que entonces preocupaba a la comunidad bibliotecaria mundial, como:
normalización, préstamo internacional, bibliotecas populares, bibliotecas especiales,
bibliotecas nacionales, bibliografía, formación de bibliotecarios, asociaciones de bibliotecarios,
entre otros. Este Congreso fue decisivo en la internacionalización de IFLA y hoy constituye un
importante hito en el desarrollo de la Bibliotecología, en especial para la comunidad
Iberoamericana.
Y fue en la apertura de este certamen que el filósofo español José Ortega y Gasset
pronunciara su memorable discurso, Misión del bibliotecario, cuyo texto pronto alcanzará gran
difusión convirtiéndose en material de estudio en las Escuelas de Bibliotecología. Del mismo
modo, expertos de diferentes países, presentarán experiencias y propuestas sobre los
diversos temas del programa. Entre los expertos españoles podemos señalar a Javier Lasso
de la Vega, María Moliner, Homero Seris, J. Rubió y otros.
En este evento participó también Jorge Basadre Grohmann, historiador y bibliotecario peruano,
quien, años más tarde, será el artífice de la modernización de la actividad bibliotecaria en su
país. Si bien es cierto que él había estudiado biblioteconomía en los Estados Unidos, en este
Congreso ampliará y consolidará sus conocimientos y buscará posibilidades de cooperación
con otras bibliotecas e instituciones. Así, por ejemplo, a partir de la conferencia de Ortega y
Gasset y la ponencia de Javier Lasso de la Vega, apreciará la misión pedagógica del
bibliotecario; del mismo modo, las presentaciones de María Moliner y J. Rubió, sobre la Red de
Bibliotecas Populares de Valencia y las Bibliotecas Obreras de Cataluña, respectivamente, le
darán pautas acerca del modelo de biblioteca que necesitaba su país, mayoritariamente rural.
Basadre, gracias a su contacto con los líderes del movimiento asociativo español y americano,
tomará conciencia sobre la necesidad de formar bibliotecarios profesionales y organizarlos en
asociaciones, a nivel nacional e internacional. Un año después, al retornar al Perú, primero,
modernizará la biblioteca de la Universidad Mayor de San Marcos, de la que era Jefe, y
posteriormente dirigirá la reconstrucción de la Biblioteca Nacional, fundará el primer centro de
formación de bibliotecarios e impulsará el desarrollo bibliotecario a nivel nacional.
Al cumplirse 80 años del II Congreso de Bibliotecas y Bibliografía, una muestra de
reconocimiento a España, sede de este exitoso certamen, será la elección de una bibliotecaria
española como futura presidenta de IFLA.
25
EX
PE
RIÈ
NC
IES
SÍMILE nº 29
Reunión con miembros de la Junta de Gobierno del CDBDCV.
Como ex decano del Colegio de Bibliotecólogos del Perú, CBP, fue muy grato reunirnos
con miembros de la Junta de Gobierno del Colegio Oficial de Bibliotecarios y
Documentalistas de la Comunidad de Valencia (CDBDCV), representados por Alicia Sellés
Carot, Presidenta, José Antonio Martínez, vicepresidente, María Dolores Alfonso, Vocal
de Publicaciones y Adolfo Alonso, Vocal de Servicios al Colegiado y a la Colegiada. A
través de ellos y ellas nos informamos sobre las principales actividades del COBDCV, entre
ellas: Jornadas Valencianas de Documentación, Campaña “Derechos de los usuarios”,
“Diálogo Gremial”, “Cuéntanos la tuya”, “Líderes Ocultos”, entre otras.
Por nuestra parte, les contamos las actividades de nuestro Colegio profesional, sobre todo
de las realizadas durante nuestra gestión, que estuvieron orientadas a establecer una
relación dinámica entre Gremio, Academia y Sociedad, con visión descentralizadora y de
creación de nuevos espacios de participación.
Así, luego de repasar las principales líneas de trabajo y los alcances del Convenio de
cooperación que nuestras instituciones tienen suscrito, se propuso una serie de
actividades de cooperación interinstitucional: Investigación, Visibilidad institucional (interna
y externa), Actividades Académicas y de Desarrollo Profesional, sobre repositorios
digitales, promoción de lectura y Publicaciones.
“Cuéntanos la tuya” Contan’s la teua
Fue un verdadero honor
participar en este original
encuentro, “Cuéntanos la
tuya”, en el que contamos
nuestra trayectoria personal y
profesional, en un ambiente
realmente familiar. Nuestra
historia se inicia en Chupaca,
nuestro pueblo natal, Región
Central del Perú, a 3,300
msnm. Estudiamos en una
escuela sin libros y sin
biblioteca y solo en la etapa
juvenil, tardíamente creo, entramos en contacto con los libros, gracias a una incipiente
biblioteca pública municipal que comenzaba a gestarse en nuestro pueblo y de la que nos
hicimos bien pronto su asiduo colaborador. Pocos años después, partiríamos a Lima, la capital,
único lugar donde podíamos estudiar la carrera de bibliotecario, primero en la antigua Escuela
Nacional de Bibliotecarios y después en la Escuela Académica de Bibliotecología y Ciencias de
la Información de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos. Más tarde, nuestras ansias de
continuar aprendiendo nos llevarían hasta la Facultad de Ciencias de la Información de la
Universidad Complutense de Madrid. Fue largo el camino que recorrimos, no siempre exento de
circunstancias adversas, pero lo hicimos acompañados y estimulados por verdaderos maestros
y amigos, tanto en las aulas de clases como en los diferentes puestos de trabajo que nos tocó
desempeñar en la Biblioteca Nacional de nuestro país. La vida profesional, ciertamente pródiga,
nos permitió recorrer gran parte del territorio nacional y comprender la realidad de sus
bibliotecas, como también conocer valiosas experiencias de otros países, encontrando además
en cada uno de ellos a personas dispuestas a enseñar y a compartir, como ahora aquí en
Valencia. Por ello, quisiéramos agradecer a mi amigo Adolfo, quien, el año pasado anduvo por
Perú, divulgando sus conocimientos profesionales, tanto en la Escuela Académica de
Bibliotecología y Ciencias de la Información de la UNMSM, como en el Colegio de
Bibliotecólogos del Perú, del que entonces fuimos su decano nacional. Nuestra gratitud y
felicitación a Alicia Sellés Carot, por su generosa acogida y su exitosa gestión en la Presidencia
del COBDCV. Gracias a todos ustedes. No olviden que nosotros los estaremos esperando allá
en Perú, queriendo retribuir en algo tanta hospitalidad recibida estos días. El Consejo Directivo
de nuestro Colegio, presidido por la Mg. Lilian Maura, estoy seguro, que recibirá con
beneplácito el reporte de nuestra fructífera estancia en Valencia, España.
César Castro i esposa Elia Dávila a l’encontre Conta’ns la teua
27
I Jornadas universitarias en
Información y Documentación…
¡Y las que quedan! Javier Argento
Coordinador del Col·lectiu de Documentalistes Universitaris
EX
PE
RIÈ
NC
IES
SÍMILE nº 29
Es común que los bibliotecarios, documentalistas o archiveros se agrupen en asociaciones o
colegios profesionales para unir fuerzas y poder representar mejor al colectivo al que
pertenecen. Esta fue la idea que se nos ocurrió a mis otros compañeros, Adrià y María,
cuando decidimos crear el CDU (Col·lectiu de Documentalistes Universitaris) de la
Universitat de València. El CDU, es un colectivo de estudiantes con un interés común:
pertenecer a un grupo de estudiantes unidos por la biblioteconomía, la archivística y la
documentación con la intención de realizar actividades, jornadas y visitas. Además, desde el
primer momento quisimos ser los propios estudiantes quienes iniciáramos actividades en
torno a la biblioteconomía, la archivística y la documentación en la Comunitat Valenciana,
pero ¿cómo hacerlo?
Este fue el origen de partida de las I Jornadas Universitarias de Información y
Documentación. Ahora que ya teníamos qué queríamos hacer, nos faltaba un tema para
las jornadas. Quisimos ir en línea con lo que hacía el COBDCV en cuanto a fomentar la
figura del documentalista y los nuevos retos que estaba asumiendo en la sociedad, por lo
que centramos el tema en los nuevos perfiles profesionales de los documentalistas y
bibliotecarios. El lema fue: Nuevos profesionales, nuevos horizontes.
Elegimos los días 29 y 30 de abril para que los estudiantes pudieran venir y que los
exámenes finales no les pillaran a la vuelta de la esquina. Una vez decididos los días, nos
pusimos en contacto con los ponentes y accedieron encantados. Entretanto fuimos
difundiendo las jornadas por todas las redes que conocíamos: COBDCV, SocialBiblio,
Twitters, profesores, decanato y amigos. En fin, todo lo máximo que pudimos, queríamos
que la gente nos conociera, es más, queríamos que en la Facultat de Geografia i Història
supieran que los estudiantes del Grado en Información nos movíamos y hacíamos
actividades.
Pero, sin duda, los protagonistas de las Jornadas fueron los ponentes. El primer día de las
Jornadas por la mañana, contamos con el director de las Bibliotecas de Gandía, Toni Ordiñana,
y la vocal de formación del COBDCV y cofundadora de SocialBilio, Paula Traver.
En la primera ponencia, Toni Ordiñana explicó cómo las bibliotecas públicas han tenido que
adaptarse a los tiempos de crisis, mediante la colaboración y cooperación de todos para poder
así dinamizar la biblioteca y mejorar los servicios que ofrecen. Entre las actividades que
organizan resaltaron el club de Cinema, las clases de refuerzo para el alumnado de primaria o
los grupos de conversación en inglés, alemán, francés, valenciano o castellano. A continuación,
Paula Traver explicó su trayectoria profesional y cómo surgió la idea de SocialBiblio. Hoy en día,
la plataforma de webinars dirigida a los profesionales de la información se ha convertido en todo
un referente para el aprendizaje colaborativo dentro y fuera de España.
El mismo día por la tarde, José Antonio González, vicepresidente del COBDCV compartió con
todos los asistentes el papel que puede aportar
el documentalista a una empresa privada desde
una perspectiva de la inteligencia competitiva,
aumentando así los niveles de innovación y
producción en la empresa. En resumen, las
ponencias estuvieron dedicadas a compartir las
experiencias de los nuevos perfiles
profesionales a los que los documentalistas han
tenido que adaptarse: cooperación,
aprendizaje e innovación.
Después de la intervención de José Antonio,
cuatro compañeras ya graduadas, Tabatha
Andrés, Marta León, Desamparados Cebolla y
Paula Ramón, nos enseñaron sus Trabajos
Final de Grado, la experiencia que supuso
escribirlo y cómo lo defendieron. Los alumnos
de tercero y cuarto les trasmitieron sus dudas e
inquietudes sobre cómo lo afrontaron. Sin
duda, estos trabajos suponen un auténtico esfuerzo, y el hecho de que sean llevados por los
estudiantes pone en valor la implicación y el cariño que se les dedica.
29
A modo de despedida de las Jornadas, el día 30 vimos la película Fahrenheit 451 y más
tarde el profesor de la Universitat de València, José Vicente Boscá comentó la película
centrándose en el debate de la cultura de la escritura y lo que ocasiona la manipulación y
desaparición de ésta.
El hecho de organizar las Jornadas, por y para los estudiantes, ha supuesto un verdadero
reto para el CDU. Eso sí, la experiencia y la ilusión han sido más grandes que cualquier
problema que hayamos tenido. Hemos nacido con la intención de que los estudiantes del
Grado nos unamos para apoyar, dinamizar y mejorar la titulación.
Además, el hecho de que exista un colectivo de estudiantes de Información y
Documentación, que defienda la biblioteconomía, la archivística y la documentación, permite
a los estudiantes fomentar la cooperación y colaboración de la profesión desde la
Universidad, siendo un paso previo a la entrada en el Colegio Oficial de Bibliotecarios y
Documentalistas de la Comunitat Valenciana. Como bien decía Alicia Sellés en una
entrevista a ABDM: “Un colectivo grande y unido tiene más fuerza”.
EX
PE
RIÈ
NC
IES
De izquierda a derecha los organizadores de las Jornadas Adrià Girbés, Javier Argento y Mª José Clemente
SÍMILE nº 29
31
Què és Gestors d’Informació
en acció?
Figura de col·laboració Internacional creada per COBDCV que posa en contacte
professionals de la gestió de la informació, bibliotecaris, arxivers i documentalistes,
amb diferents centres que necessiten ajuda qualificada per a desenvolupar les seues
activitats. Ofereix anualment almenys una col·laboració subvencionada als membres
col·legiats.
BASES GIA
Se subvencionaran activitats i projectes de cooperació al desenvolupament que es
realitzen tant a Espanya com a qualsevol país estranger. La Junta de Govern del
Col·legi designarà una comissió que avalue totes les propostes presentades i trie les
accions a subvencionar cada any.
Tots els projectes hauran de respondre a alguns d'aquests objectius:
Millorar l'accés a fons documentals, independentment de la llengua, la
geografia o la religió, en regions i pobles sense recursos.
Ajudar a la gestió de documents en les diferents institucions públiques i
privades.
Alfabetització informacional, animació lectora, serveis de referència.
Difusió del patrimoni documental.
Desenvolupament de projectes i sistemes d'informació.
La primera col·laboració en 2015 de Gestors d’Informació en Acció (GIA) portà de
nou a un membre col·legiat al continent africà, concretament a Palmarin en
Senegal.
El nom del projecte és “Un LLIBRE per al SENEGAL. Projecte Biblioteca Nelson Mandela”
Institució sol·licitant: Fundació Lluís Llach
MÉS INFORMACIÓ EN LA WEB DEL COL·LEGI:
http://cobdcv.es/va/el-collegi-actua/gestors-dinformacio-en-accio/
Teresa Gomis Baixauli
Col·legiada nº 32
La meua experiència en FESABID
EX
PE
RIÈ
NC
IES
SÍMILE nº 29
“Acudir a la cita bibliotecaria-documental por excelencia en España, es casi asunto obligado. No obstante que me interesen más las ponencias alejadas temática (ponentes sin relación específica con el mundo de bibliotecas o centros de información) o espacialmente (ponentes extranjeros) de nuestro contexto más inmediato, no deja de sorprenderme y no sé si debería preocuparme. ¿Debería Fesabid salir de su zona de confort y proponernos hacer las cosas de otro modo? ¿Crear unas jornadas Fesabid que nos sirvan no tanto como vía de exhibición de lo que los bibliotecarios hacen, sino para conocer qué han hecho los demás que nos podría afectar / inspirar /i lustrar / motivar / enseñar?”
Estefanía Aguilar
Va presentar una ponencia en Fesabid
"Les jornades de FESABID sempre són per a mi una gran experiència i
sempre torne a casa amb un bon sabor de boca per compartir amb
col·legues, per conèixer a la gent de la professió i per aprendre
d'experiències i coneixements dels altres. Enguany he parlat de les
investigacions que faig a MASmedios per millorar la gestió de biblioteques
amb Koha i d'un projecte de visualització de dades que hem desenvolupat,
tot això junt al meu company Jorge Serrano. Però a més, vaig preparar i
participar en el taller Big Fish, en el que Pablo Lara, Glòria Pérez Salmerón
i jo mateixa presentàvem el grup de treball de fesabid per a la identificació
d'oportunitats professionals"
Alicia Sellés
Va presentar una ponència en Fesabid
“Pues el fesabid muy bien, fue genial compartir otras experiencias de mundos tan alejados del archivo, pero a la vez con tantos puntos de contacto...lo mejor la comida de Gijón y lo peor los nervios de la presentación...hay que ver lo rápidos que pasan 59 segundos en el escenario, mucho más que en la vida real.....”
Susana Vicent Colonques
Arxiu Ajuntament de Lliria
33
“La meua participació com a part del voluntariat m’ha permés saber com es des de dins el funcionament d’un congrés. Cada detall per menut que siga s’ha de tindre controlat per tal que tot ixca bé. Al mateix temps, aprens a ser una persona més resolutiva ja que has de saber resoldre qualsevol dubte o problema en poc de temps i sense variar el ritme del mateix.
Ara que ja ha passat un temps, recorde amb estima eixos dies en els que: vaig conèixer gent de tot arreu, vaig aprendre molt de persones expertes en les diferents rames de la informació, em varen guiar de per on es mou el mercat en l’actualitat i dels que sé que m’enduc uns grans companys, (que junt amb la meua companya Amparo ja ens coneixen com les valencianes), i moltes anècdotes que algunes es podran contar i altres s’han de viure. “
Lorena Borrás
Va ser voluntaria en Fesabid
"Fesabid 2015, fue genial, nos ha
permitido intercambiar experiencias
que nos han enriquecido mostrando
hacia dónde van las tendencias en
documentación y bibliotecas".
Dolores López Asensi
Bibliotecaria Ajuntament de Lliria
SÍ-
EX
PE
RIÈ
NC
IES
“Siempre es una experiencia ir a un congreso nacional, sobre
todo si es de tu sector y mucho más si vas en calidad de
Community Manager y puedes empaparte con la
organización y el trabajazo que se realiza en el backstage.
Aún así creo que #fesabid15 se ha quedado corto y que
estas Jornadas tienen cosas pendientes como, por ejemplo,
ser más accesibles para jóvenes del sector y estudiantes. Y
no sólo en calidad de voluntarios”.
David Azorín Richarte
Va ser un dels Community Manager en Fesabid
“Aquest és el segon any que assistisc a Fesabid i sempre
és una bona experiència. En les Jornades de Toledo
2013 vaig conèixer a moltíssims professionals i va ser
una primera presa de contacte molt enriquidora a tots
els nivells.
Enguany ha sigut fantàstic tant a nivell personal i com
professional. Recomane assistir a les Jornades Fesabid,
ja que és un important punt d'intercanvi d'experiències i
saviesa dins de la nostra professió.”
Mar Buigues
Assistent en les Jornades Fesabid
“Un congreso tan importante como Fesabid desde
dentro permite conocer una realidad de nuestro sector
que por desgracia está muy lejos para muchos jóvenes
con poca experiencia como yo, por lo que resulta una
experiencia unica y más si estás dentro de la
organización como community manager.” Me ha
permitido conocer aspectos nuevos de nuestra
profesión, pero como joven en busca de una
oportunidad de trabajo, la verdad es que me he sentido
poco representada”.
Clara Torres Mora
35
Les opinions exposades en els textos publicats en ‘SÍMILE' són exclusivament els seus autors.
L'opinió oficial del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat
Valenciana l'expressa la Junta com a òrgan de Govern de l´Institució.
S'autoritza la reproducció, indicant sempre la procedència
Opina
Publicitat
SEGUEIX-NOS EN:
Escolte Cecilia Bartoli. “Lascia ch´io pianga”. L´ària d´Almirena: és l´òpera Rinaldo
de Haendel. I, encara que semble estrany, quan ho faig, no puc evitar recordar, en un
somriure, els premis Samaruc, i la persona que va propiciar-los: Xelo Carbonell, la
bibliotecària de Silla, que fa uns anys va deixar-nos. Perquè quan Xelo i jo parlàvem dels
Samaruc sempre parlàvem de literatura infantil i juvenil, evidentment, però també de les
biblioteques, de la nostra llengua, de tot l´arc del cel de la literatura, de molta poesia, i, per
descomptat, de música. No debades també cantava en la Coral Polifònica de l´Agrupació
Musical “La Lírica” de Silla. I en més d´una reunió per a aclarir algunes qüestions relatives al
premi acabàvem parlant de música...Recorde que una de les nostres darreres converses va girar
al voltant d´un altre disc de Cecilia Bartoli –Opera proibita- on hi havia una versió diferent de la
mateixa ària. Tot i que a Xelo li agradava més la primera versió, també era profunda la seua
estima per la segona: aquella que Haendel va titular « Lascia la spina, cogli la rosa ». Deixa
l´espina, cull la rosa. No és per atzar, possiblement, que en la publicitat que, any rere any, ens
convida a assistir a la nit de lliurament dels premis, lluïsca, amb tot el seu esplendor, una
immensa rosa roja.
Quan en l´edició d´enguany dels premis –la vint-i-tresena-, van proposar-me del consell de
redacció de Símile la possibilitat d´escriure en aquestes “divagacions” sobre els premis Samaruc,
reconec que en un primer moment no vaig veure-ho massa clar. Al capdavall, la llista dels
premiats és fàcil d´esbrinar, i ai d´aquell bibliotecari o documentalista que no en sàpiga! Seria un
simple article informatiu, sense suc ni bruc, i poc més. Aviat, però, vaig canviar d´opinió: potser
podria aprofitar per a explicar alguns aspectes de la convocatòria, dels guanyadors, del jurat,
alguna que altra anècdota...que no ha explicat ningú, i que ben pocs coneixen, perquè pertanyen
a la intrahistòria, secrets que podrien deixar de ser-ho o, simplement, algunes qüestions dels
premis que, qui sap si per repetides, han passat desapercebudes.
Divagacions sobre els premis Samaruc
DE
LIT
ER
AT
UR
A, D
´AL
TR
ES
A
RT
S I
DE
BIB
LIO
TE
QU
ES
Ramon Guillem
Bibliotecari i escriptor
SÍMILE nº 29
De tota manera, caldria començar pel principi, perquè potser no tothom sap què significa
exactament el nom dels premis. El samaruc és un peix menut, que pràcticament només es troba en
aigües valencianes, i, a més a més, en perill d´extinció. Com hom pot veure, la relació amb els
premis no és difícil : són de literatura infantil i juvenil –uns lectors “menuts”, doncs-, escrits per
autors valencians i, a més a més, en valencià –potser no encara en perill d´extinció, però, per
desgràcia, sembla que cada volta ens hi trobem més prop. I es lliuren als millors llibres publicats
durant l´any anterior a la convocatòria. Xelo Carbonell ja va publicar aleshores un article en la
revista Saó on explicava tot açò, a més d´alguna anècdota relacionada amb el nom del premi i els
nostres fills –“vos agrada el nom de Samaruc?”, vam etzibar-los mentre anàvem en cotxe a
l´assemblea de l´Associació de Bibliotecaris Valencians, que aquell any se celebrava a Burjassot, i
on volíem presentar el projecte del premi. “Sííííí!”, van dir, entusiasmats els xiquets. Aleshores vam
saber que almenys alguna cosa ja anava per bon camí.
i
37
I Premis Samaruc. Abril 1993. Xelo Carbonell i Ramon Guillem
Els primers premis Samaruc foren l´any 1993 i van guanyar-los dos autors que
aleshores començaven a destacar: Enric Lluch i Maria Jesús Bolta, amb llibres
publicats per dues editorials que ja arrencaven amb força: Bromera i Tàndem,
respectivament. L´acte de lliurament se celebrava a Silla en un petit restaurant que
tancaven a propòsit per a nosaltres. Aquell any, és clar, fou un any d´una
convocatòria més aviat familiar, però no per la quantitat de gent que hi va acudir –al
voltant de vuitanta persones-, sinó, perquè quasi tots ens coneixíem. De tota manera,
jo ara vull recordar l´amable i encoratjadora presència d´una bibliotecària famosa:
Aurora Díaz-Plaja, qui havia vingut en companyia de la seua amiga Teresa Llabata (si
algú està interessat –per exemple, només és una de tantes coses que va fer- en el
seu treball al bibliobús del Servei de Biblioteques al Front, durant la guerra civil, pot
consultar el llibre d´Assumpta Montellà: Lletraferides. La història de les nostres
bibliotecàries. Ara Llibres).
Entre les peculiaritats del premi cal citar la mateixa composició del jurat: sempre
està format per tres bibliotecaris, un mestre i un escriptor. Com també el sistema de
votació, per eliminació fins arribar a l´obra guanyadora, en una lliure adaptació del
mètode utilitzat pels premis Goncourt.
Fins l´any 2000 els premis van celebrar-se a Silla i al mateix lloc, la qual cosa és
normal perquè la convocatòria sempre ha estat molt lligada a aquesta població,
tant per la figura de la mateixa Xelo, com d´altre bibliotecari de Silla: Vicent Carbonell.
I fins i tot amb la col.laboració entusiasta durant molts anys de Jesús Escorihuela. És
per això que totes les reunions del jurat del premi, encara avui, se celebren a Silla.
Però del any 2001 al 2003 els premis van celebrar-se a un restaurant de
Catarroja. I no per canviar d´aires sinó per força major: el restaurant de Silla on se
celebraven habitualment s´havia ensorrat! Pel mig, havien guanyat el premi autors
avui tan reconeguts com Pepa Guardiola, Vicent Pardo, Carles Cano, Toni Cucarella,
Carme Miquel o Vicent Enric Belda. Però dels anys 2001 al 2003 el Samaruc també
descobria noms que aleshores eren desconeguts i que prompte destacarien: Pep
Castellano, amb el seu primer llibre, i Gemma Pasqual, qui encara començava, i que
sempre ha dit que el Samaruc va fer que creguera en la ferma possibilitat de
convertir-se en escriptora.
SÍMILE nº 29
DE
LIT
ER
AT
UR
A, D
´AL
TR
ES
A
RT
S I
DE
BIB
LIO
TE
QU
ES
A partir de l´any 2004 el premi dóna un salt qualitatiu important i passa a
celebrar-se a un hotel de la ciutat de València. De guanyadors ja hi ha veus de
poetes consagrats com Marc Granell o Josep Ballester. Però també autors importants
com Mercé Viana, Francesc Mompó, Manel Alonso, Empar de Lanuza, Francesc
Gisbert, Silvestre Vilaplana, Raquel Ricart o Xavier Aliaga, a més de un muntó de
llibres interessants d´autors potser no tan coneguts, però de gran qualitat literària.
D´altra banda, cal dir que en vint-i-tres anys de premis també és normal que més
d´un autor haja repetit guardó. Així, en primer lloc, cal destacar Gemma Pasqual, qui
l´ha guanyat quatre vegades –tres en l´apartat de literatura juvenil i un en el
d´infantil-, i, després, un petit grup que l´han guanyat dues vegades: Enric Lluch,
Maria Jesús Bolta, Vicent Pardo, Carles Cano, Toni Cucarella, Vicent Enric Belda,
Manel Alonso i Mercé Viana.
El Premi Samaruc s´ha convertit en un premi molt cobejat tant pels autors
valencians com per les mateixes editorials, i està molt ben considerat en l´àmbit dels
premis de literatura infantil i juvenil. De fet, és un dels premis que apareix en la tria
dels més importants de tot l´Estat en la selecció anual elaborada per la revista CLIJ. I
fins i tot, valga l´anècdota, l´any 2008 Francesc Gisbert i Llucià Vallès, guanyadors del
premi, van ser convidats al Camp Nou com a integrants del programa « Lletres, al
Camp ! », seleccionats en l´onze inicial dels millors llibres de l´any (el « dream team »
de les lletres catalanes, deia la nota de premsa).
39
Abril 1993. Parlament Rosa Serrano. Al fons Aurora Diaz-Plaja
No podem oblidar d´altra banda que en la gala de lliurament dels premis Samaruc es lliuren
també dos guardons importants: el Bibliotecari de l´Any i el Bibliotecari d´Honor. El Bibliotecari
de l´Any es concedeix des de l´any 2002, i amb ell es reconeix la tasca d´un bibliotecari/ària,
mentre que el Bibliotecari d´Honor s´atorga, des de 1998, en reconeixement de la tasca de la
persona o entitat que treballa pel foment de la lectura i les biblioteques. Pel que fa al Bibliotecari
de l´Any podem recordar que entre els premiats hi ha professionals de diferents àmbits, tant de
biblioteques municipals, com documentalistes o de biblioteques d´hospitals. I pel que fa al
Bibliotecari d´Honor m´agradaria evocar ara la figura de quatre professionals molt estimades i
avui tristament desaparegudes que van rebre´l: Pilar Faus, Desamparados Pérez, Amparo Bou i
Xelo Carbonell a títol pòstum. Val a dir que en aquest guardó hem pogut gaudir d´algunes
personalitats ben interessants, com Màrius Serra, Jordi Sierra i Fabra, Rosa Regàs o Fernando
Delgado, a més d´alguns amics –no per això menys interessants- com Llorenç Giménez, Sento
Beguer o Josep Fluixà (qui fa poc, en un dinar relacionat amb el món literari, ens comentava als
presents que aquest era el premi que més il.lusió li havia fet de tots els que havia rebut). I
encara que una personalitat tan insigne com Umberto Eco no va poder venir –es trobava
aleshores a Estats Units- almenys va enviar-vos unes boniques paraules d´agraïment per fax
(era 1999 ¡)
Aquest text, ho reconec, és un apressat resum de vint-i-tres anys d´història que, la veritat,
donen per a prou més. I, ara que caic, potser la promesa inicial sobre la intrahistòria dels premis
–i d´alguns dels seus secrets més cobejats- també s´ha quedat una mica curta. Potser és millor
així. Sempre cal deixar alguna cosa a la imaginació, com bé sabem tots aquells a qui ens
agrada la literatura. I, en tot cas, si voleu saber-ne més ho teniu ben fàcil : només haveu de venir
l´any que ve a la gala de lliurament de la vint-i-quatrena convocatòria dels premis Samaruc!
SÍMILE nº 29
XXIII Premis Samaruc. Juny 2015
41
VISITA LA WEB DEL COL·LEGI I DESCOBREIX TOT EL QUE FEM!
http://cobdcv.es/va/
DESCARREGA I COMPARTEIX EL CARTELL DE LES 3ES JORNADES VALENCIANES DE DOCUMENTACIÓ #LÍDERSOCULTS
http://jornades2015.cobdcv.es/val/actualitat/
Els autors, una documentalista i un informàtic que pertanyen al grup de investigació GEOTEC
de la Universitat Jaume I de Castelló, ens plantegen en aquest llibre introductori una sèrie de
reflexions sobre geolocalització i biblioteques que en aquest país encara son contemplades
com a una potencial d’innovació, mentre que a d’altres països ja en son una realitat reflectida
als perfils demandats en les ofertes de treball.
Si be la relació de les biblioteques amb les dades geogràfiques ve de lluny (recordem que
Eratóstenes responsable de biblioteca d’Alexandria està considerat com el primer cartògraf) no
va ser fins els anys 80 i sobretot 90 del segle passat que es va començar a prestar més atenció
a aquest tema. Un tema que va més enllà de les clàssiques cartoteques o col·leccions de
mapes que n’existeixen a moltes biblioteques, on estes no tenien un altre paper que el de la
conservació, custodia y posada a disposició del públic. La revolució que s’ha produït d’una
banda amb l’aparició dels SIG (Sistemes de Informació Geogràfica), uns potents programaris
que en permeten gestionar les dades geogràfiques d’una manera abans impensable, i d’altra
banda del creixement exponencial de les dades geogràfiques disponibles, fan que la gestió i
tractament de eixes dades siga un element clau per a extreure’n tot el seu potencial
d’informació. I aquest paper es el que poden (i haurien) d’assolir algunes biblioteques, en
especial les universitàries segons els autors.
Si bé l’aposta passaria per la creació d’equips multidisciplinaris de bibliotecaris, geògrafs i
informàtics (com de fet eren els que donaren origen als SIG), és cert que aquests
“geobibliotecaris” hauran d’assolir unes noves competències a més de les clàssiques de
identificar, recollir, organitzar, preservar i posar a disposició del públic la informació. Aquestes
competències serien el ser capaç d’entendre com les dades geogràfiques (digitals o no) es
creen, publiquen, distribueixen y son utilitzades per l’usuari final.
No n’hi ha cap dubte de que les dades geogràfiques cada vegada tenen més importància tant
social com econòmica. Es dona també una conjuntura favorable per a la gestió de projectes
E
Autors: Estefanía Aguilar-Moreno i Carlos Granell-Canut
Llibre: Geobibliotecas
Editorial: UOC, 2015
Col·lecció Profesional de la Información, n.30 , 110 pàg.
ISBN:978-84-9064-581-9
C
SÍMILE nº 29
SIG a cost reduït donat la tendència al open data de aquestes dades, les iniciatives de
programari lliure i a la creixent estandardització de les dades geoespacials. És un escenari
l’actual on, com es planteja en aquesta obra, les biblioteques tenen una oportunitat impagable
per a assolir un paper cabdal que no es pot deixar escapar. No tan sols perquè els SIG indoor
poden ajudar a gestionar la millora dels seus serveis, sinó perquè els SIG outdoor poden
ampliar de manera atractiva els serveis que ofereixen i, d’aquesta manera, arribar a ser un punt
de trobada i de connexió amb la societat atraient a eixa ciutadania activa que en fa ús de les
dades geogràfiques per millorar el seu entorn, o a eixes empreses i associacions sectorials que
amb aquestes dades poden millorar la seua competitivitat i millorar el teixit productiu utilitzant la
intel·ligència territorial.
La situació està plantejada amb tota claredat. Si en voleu idees concretes a desenvolupar,
llegiu el llibre. Ara vos toca moure fitxa a vosaltres...
Portada: “Geobibliotecas”
43
LE
CT
UR
ES
nº. 29 ISSN 2171-6293
SíMILE ESTIU 2015. JUNY-JULIOL-AGOST