sÍmbols de l’esglÉsia a sant...
TRANSCRIPT
147
IntroduccIóL’esser humà és un animal gregari. Des de l’inici dels temps s’ha agrupat en famílies, tribus, viles, pobles, ciutats, comarques, nacions o estats, des del punt de vista territorial, de seguretat i de poder, però també ho ha fet lliurament per afinitats socials i morals. Qui no forma part d’una associació, un club, una coral, una confraria, o, fins i tot, d’un grup de WhatsApp o de qualsevol xarxa social?
Sempre, tots aquest grups humans s’han dotat de símbols identificadors que els representen i sin-gularitzen: des dels tartans familiars escocesos als escuts i banderes territorials o tots els símbols identificadors de clubs i associacions de tots tipus.
L’estudi d’aquets símbols ha creat un conjunt de ciències auxiliars de la història com són la Vexil·lologia (banderes), l’Heràldica (escuts) o la Sigil·lografia (segells).
En aquesta comunicació tractarem dels símbols de l’església a Sant Climent de Llobregat que identifiquen tant el grup social comú com les diferents confraries i grups singulars que s’han organitzat a través dels temps.
orÍGEnS dE L’ESGLÉSIA dE SAnt cLIMEnt dE LLoBrEGAtLa primera cita del poble de Sant Climent de Llobregat es troba en un document de l’any 970. L’1 de juny en Llobell i sa família fan una donació d’un alou amb el mas, les seves terres més bones, els arbres, les terres i les vinyes, cultes i ermes i tot allò que tenen a Santa Maria de Castelldefels:
«Los Cónjugues Labell i Juliana i sos fills Recosindo i Sunyer donaren a Santa Maria del Cenobi un alou situat a Castell de fels en lo terme del Castell de Rodanas anomenat Eramprunyà dins lo Comtat de Barcelona. Confronta a T. B lo camí de S. Climent a aquiló ab lo Mont Baio.» (Cartulari de Sant Cugat, núm. 842)
El document ens indica que el 970 ja existeix una entitat denominada Sant Climent. Pocs anys des-prés, el 14 d’abril de 1002, Recosind –el fill de Labell i Juliana– jura el seu testament sobre l’altar de Sant Climent, màrtir, de N.S.J.S., qui te la basílica al pago de Barcelona, al terme de Eramprunia-no (Cartulari de Sant Cugat, núm. 834). Aquesta és la primera noticia directa de l’església de Sant Climent. Tanmateix, és segur que els primers climentons que s’aplegaren el llarg del camí Ral, des
SÍMBOLS DE L’ESGLÉSIA A SANT CLIMENT
Sebastià Herreros Agüí, Dolors Baqués Martorell+ de 1000 Històries de Sant Climent de Llobregat
148
IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies
del pont sobre la riera on hi era la farga, fins el Padró, van aixecar al punt culminant que assegurava una bona visi-bilitat, l’església dedicada a Sant Climent d’on va derivar el nom del primitiu poble.
L’església va ser reformada en època romànica, a mitjans dels segle XI, de la que ens queda la part baixa de l’actual campanar. Al segle XVIII va ser reconstruïda totalment canviant l’orientació de l’edifici cap a llevant. La nova por-ta principal duu la data de 1704 i consta que el 1734 es van fer obres al campanar.
El 1900 es va construir la Capella del Santíssim i entre 1959 i 1962 el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona va restaurar el campanar eliminant tots el ele-ments sobreposats el segle XVIII.
SEGELLS I EScutS pArroquIALS I MunIcIpALS
A la Història de Sant Climent de Llobregat de Mn. Jordi Fort, veiem el reco-rregut històric dels segells i escuts parroquials i municipals, que sempre mostren la imatge de Sant Climent o l’àncora, eina del martiri del Sant. L’escut parroquial més antic trobat fins ara és de l’any 1892 i es veu en diversos fulls relacionats amb el cementiri (Fort: 403)
Els segells i escuts municipals des de 1846 fins l’actualitat , excepte el pe-
ríode 1936-1939, mostren l’àncora i la tiara papal en diverses posicions.
Aquesta bandera municipal, dis-senyada per l’Associació catalana de Vexil·lologia, va ser presentada a la ciutadania en un acte celebrat el 10 d’agost de 1985 on apareixen una antiga bandera municipal i la bandera parroquial.
D’esquerra a dre-ta: dibuix de mitjan
XIX; abans de 1898; primer terç dels anys trenta i
en l’actualitat
Segells parroquials
Segells municipals de 1848, 1900,
1913, 1936-39 «Ci-rerer de Llobre-
gat»,1939 i 1978
DOGC núm 347 de 22 de juliol de
1983 i DOGC núm. 4586 de 6 de març
de 2006
Acte del 10 d’agost de 1985
149
orGAnItZAcIó pArroquIALSi be la parròquia està consagrada a Sant Climent, els altars laterals cremats en 1936 i altres situats en diversos punts de l’església van donar peu a confraries amb administració i senyes d’identitat pròpies. Aquests són:
Altar Major de Sant ClimentConfraria i germandat de Sant Climent i Sant LlorençAltar i Confraria del RoserAltar i Administració de Sant SebastiàAltar i Administració de Sant LlorençAltar i Administració del Sant CristAltar de la Divina PastoraAltar del CarmeAltar de la ImmaculadaAltar de Sant Antoni AbadAltar de Sant Antoni de PàduaAltar de Sant IsidreAltar de Santa CecíliaAltar del Sagrat Cor
A l’Arxiu parroquial existeixen varis llibres i llibretes d’administracions on podem trobar informació sobre els símbols de les confraries i germandats (Fort: 20).
Confraries i administracions
1736 – 18181818 – 18921893 – 19361810 – 1926 “Llibre de Comptes de la Confraria i Germandat de S. Climent”Carpeta que conté factures anteriors a 1900, separades per confraries.Llibretes en octau de les següents administracions:Sagrament: 1694-1731. 24 folisSagrament: 1732-1735. 3 folisSant Isidre: 1690- 1735. 28 folisSant Llorenç: 1701- 1728. 30 folisSant Llorenç: 1729-1735. 4 folisJubileu de Sant Climent i Sant Llorenç: 1734-1774
També existeixen els llibres de les diverses administracions des de 1939 fins l’actualitat i els llibres de caixa des del 1604.
Per motius diversos, de tota aquesta documentació només hem pogut espigolar els llibres de les administracions de 1736 i 1893 i alguna carpeta de factures. Per tant, ens queda molta feina per fer.
Altar Major de Sant ClimentEns diu Mn. Jordi (Fort: 49) : En un full guardat a l’’Arxiu Parroquial hi ha el següent escrit:
«La Confraria de Sant Climent i Sant Llorens fou erigida l’any 1695. És còpia. En el peu corresponent a la Confraria de Sant Climent està l’original»
El 24 de setembre de 1769 es fabrica un nou «Pan-dó» de seda amb cordons i flocadura i asta pintada
El cost total del «Pendo que han fet per St Cle-ment de Domas carmesí, tot junt, consta de re-cibos» va ser de 73 lliures 16 sous i 3 diners.
Sembla que l’administració va tenir problemes econòmics ja que per poder-lo pagar, la confra-ria ha de vendre la «Creu del Pendó vell» el 26 de novembre de 1796, ingressant la quantitat de 3 lliures 3 sous i 9 diners.
El 1928 es fabrica i beneeix una nova bandera parroquial.
Els padrins foren el seu fill Lluís Baqués Alaba-
••••••••••••••
••••••••••••
S. Herreros, D. Baqués. Símbols de l’església a Sant Climent
Llibres d’administracions 1736-1818 i 1893-1936
150
IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies
ll (1898-1982) i la seva neboda Joanita Comas Baqués (1912-1993).
La bandera va ser encarregada i pagada per la Sra. Dolors Alaball Mestres (1868-1957), vídua de Joan Baqués Milà (1866-1920).
Aquesta bandera va ser destruïda durant la guerra civil. Abans de 1946 va ser confeccio-nada una de nova que d’acord amb les observacions de la peça, podria conservar parts de la bandera de 1928 ja que el revers està format per peces cosides i no per un llenç continu. També porta l’etiqueta de l’empresa «Parellada».
A través del diaca Josep Maria Gómez de Perugia ens va arribar la informació de que aquesta bandera va ser confeccionada per les monges benedictines de la comunitat de Puiggraciós, tanmateix, Irene Brugés, arxivera en cap del Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, a la nostra pregunta va respondre:
«Suposo que deu voler dir la comunitat de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona i no de Puiggraciós, doncs la comunitat de Puiggraciós va ser fundada el 1973 per Sant Pere de les Puel·les i no podria haver fet amb anterioritat aquesta bandera. A l’arxiu històric de Sant Pere de les Puel·les encara no s’ha ingressat la documentació dels últims 100 anys, ja que no és de consulta. Això vol dir que tampoc ha estat treballada ni identificada. Però en tot cas, li faré la consulta a la comunitat i miraré si hi ha alguna documentació relativa a aquesta bandera o algú de la comunitat ho recorda».
Mol amablement, al dia següent ens va ampliar la informació:
«Avui he preguntat la seva consulta a la comunitat de Sant Pere de les Puel·les i també a Puiggraciós.
Em diuen que no hi ha ningú a la comunitat de Sant Pere de les Puel·les que pugui recordar la bandera, doncs és una cronologia massa reculada. He mirat als llibres de comptabilitat dels tallers de confecció que es conserven a l’arxiu i no n’hi ha cap anterior el 1951, per tant per la documentació, si no és que més endavant apareix alguna altre cosa, ara com ara no ho podem comprovar si va ser feta per Sant Pere o no. També he preguntat si podria ser que fos restaurada per la comunitat de Puiggraciós més tard, a partir de 1973. però les monges de Puiggraciós no els hi sona gent la bandera. Així que segurament no va ser arreglada per elles. Sento no ser-li de més ajuda. Si amb els treball a l’arxiu aparegués alguna documentació dels anys 40 que pogués servir, ja els hi faria saber».
Aquesta bandera dels anys 40 és també de domàs carmesí i porta a l’anvers la imatge bro-dada de Sant Climent, molt similar a la de 1928, si be aquesta duu la cara pintada.
Aquestes fotos il·lustren quasi 20 anys de la processó de Sant Climent. Cal remarcar que sempre l’abanderat i els acompanyants són de la família Baqués Alaball la qual cosa ens
151
pot indicar un acord no escrit o un reconeixement públic a la família que regalà al poble la bandera de 1928.
A finals dels anys 70 a Cal Baqués van reparar la bandera renovant i reforçant les anelles que la
S. Herreros, D. Baqués. Símbols de l’església a Sant Climent
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: c.1948, 1950, 1951, 1952, 1953, 1954, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965 i 1966
152
IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies
subjecten a l’asta amb uns retalls de domàs que tenien a casa, d’un color diferent i van mantenir l’etiqueta de casa Parellada.
Avui caldria una nova reparació i museïtzació de la bandera o confeccionar-ne una de nova si es vol fer ús religiós de la bandera del Sant.
Els cordons que es conserven a la parròquia sembla que són els de la bandera de 1928.
Altar i Confraria del RoserMn. Jordi ens diu (Fort: 57): Segons un full que hem trobat a l’Arxiu hi hem llegit: «Confraria del Ro-ser instituïda en esta parròquia pel Frare de Sta. Catarina de Barcelona Rafel Riphoy 22 de febrer
de 1579».
L’ermita del Roser, situada al Camí Ral. va ser construïda l’any 1955 amb la col·laboració de molts veïns i veïnes de Sant Climent. Va ser remodelada el 1985.
En quan a símbols propis, al llibre d’administració de 1780 trobem la nota: Per un estandart.
Un estendard de grans dimensions, el veiem a la processó del Roser de 1921.
Al cap de la processó de 1921 podem veure uns gonfanons que podrien ser els des-cendents dels que es van comprar en 1781: «Per los Gonfanons de la Passio», segons diu el llibre.
153
Altar i Administració de Sant Sebastià.L’any 1567 es fundà un censal pagador als macips de la lluminària o capella de Sant Sebastià venerat a l’església de Sant Climent. (Fort: 61)
L’any 1773, la Confraria del Roser deixa la quantitat de 12 lliures a l’administració de Sant Sebastià per l’adquisició d’una bandera pel sant. (Fort: 68)
Al llibre de l’administració de la capella de Sant Sebastià figura aquesta adquisició en data 14 de mars de 1773: «Per la Bandera 10 canas de Domas carmesí... serrell... asta... i mans del sastre...»
El 2 de febrer de 1776, s’allarguen els cordons de la bandera.
Del segle XX tenim una fotografia de 1928, probablement de la cerimònia de benedicció de la nova bandera parroquial que mostra l’estendard del Monte-Pio de Sant Sebastià.
A la foto es veu que l’estendard és de domàs, probablement carmesí i acabat amb dues farpes.
El Monte-Pio de Sant Sebastià fou aprovat el 12 d’octubre de1922 pel governador de la província Martínez Anido i, com el de Sant Climent aprovat el 9 de març de 1929, tenien la finalitat d’ajudar als seus associats en les malalties i xacres (Fort: 398)
S. Herreros, D. Baqués. Símbols de l’església a Sant Climent
154
IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies
Altar i Administració de Sant LlorençSant Llorenç no va tenir altar propi a l’església fins 1831. Abans i durant centeners d’anys el culte es va centrar a la Capella de Sant Llorenç. Aquesta mil·lenària capella es trobava al costat de Can Trias (Gavà), en terme de Sant Climent i a prop del punt on es troben els límits dels Municipis de Gavà, Viladecans i Sant Climent (Campmany: 2).
La imatge de Sant Llorenç fou molt venerada pels climentons des de principis del segle XVI. La primera noticia escrita trobada a l’Arxiu parroquial dL’ermita fou des-truïda durant la Guerra del Francès. Josep Campmany en un recull dels articles sobre l’ermita, publicats a la revista de la parròquia de Sant Pere de Gavà ens relata tres possibles llegendes del fet. (Campmany: 8)
El temps va anar deteriorant l’ermita i l’any 1831 es va construir l’altar a l’església parroquial i es va adquirir una nova imatge de Sant Llorenç. (Fort: 71)
En Agost de 1831. Se ha fet lo altar e imatge de Sant Llorens ha expenses dels devots, sen comisiona de replegar las llimosnas Miquel Colomer sastre junt ab lo Economo baix firmat sen Regidors y Batlle Climent Pausas Balle Jaume Mas de les Valls Jaume Vendrell Marti Boby y Sindich Pere Valls...
La primitiva imatge de Sant Llorenç que hi era a l’ermita, va quedar a Can Trias, avui Restaurant Can Feral, qui fa pocs anys la va cedir a l’Ajuntament de Sant Climent i avui es pot veure al vestíbul de l’edifici municipal.
La imatge i capella, de talla policromada del segle XVII, va ser restaurada als tallers de l’antiga Es-tamperia de Sant Josep de Barcelona per Marta Redondo durant els anys 2007 i 2008.
Sant Llorenç diu la tradició que fou declarat copatró pel fet de ser alliberats sense violència dels fets de la guerra del francès en la diada de Sant Llorenç el dia 10 d´agost de 1809.
De bon matí les campanes de la parròquia repicaven convocant als climentons a l´ofici que cada any es celebrava a l´ermita de Sant Llorenç de Can Trias. El cap dels francesos entenent que cridaven al sometent va manar ràpidament l´atac, però per darrera d´ells les tropes catalanes obligaren als francesos a dispersar-se sense poder arribar a Sant Climent.
L’estendard de Sant Llorenç també apareix a la façana de l’església en una foto de 1928.
També apareix en dues fotos dels anys 50 de la processó de Sant Llorenç.
Altar i Administració del Sant CristL’altar dedicat al Sant Crist i a la Mare de Déu dels Dolors, d’estil barroc va ser construït l’any 1733. (Fort: 75)
Altar de Sant Antoni Abad i Sant Antoni de PàduaSant Antoni de Pàdua tenia el seu escó, la bacina i la bandera. (Fort: 95). Als llibres de l’Administració hem trobat que el 1739 s’adquireix una bossa per la bandera
I el 1905 apareix una despesa de 4 pts. per “Arreglar la bandera”
155
Altar de la Mare de Déu de MontserratA Sant Climent son tradicionals les romeries a Montserrat. La primera cita que tenim és de 1677 i es troba al llibre de Fray Gregorio de Argaiz “La Perla de Catalunya: historia de nuestra Señora de Monserrate”, on al parlar de les romeries dels pobles catalans cita a Sant Climent i diu:
Todos estos pueblos y Concejos, acuden a la Virgen con cruz alta y pendones, tributando y rindiendo, liberal y voluntaria-mente sus coraçones...
Altar de Santa CecíliaVa ser construït el 1745. L’Administració data del 1752.
Altar i administració de la Divina PastoraEls comptes més antics comencen l’any 1833. A diferència d’altres adminis-tracions que son quasi sempre anyals, aquesta és vitalícia en la família Pagès Bori. L’altar fou destruït el 1936,
Altar del CarmeInaugurat el 18 de maig de 1912.
A l’Arxiu parroquial s’hi troba una memòria sobre la festa i els diferents actes que tingueren lloc en motiu de dita inauguració (Fort: 90)
«Serian las nueve y media cuando salió de la Iglesia la procesión para dirigirse a la Casa donde se guardaban las imágenes del Cruci-ficado y de la Virgen. Concurrieron a ella más de cuatrocientas per-sones ansiosas de tener el honor de acompañarlas a la Iglesia.
Formáronse dos secciones: la primera precedida de la cruz y de los gonfarones estaba formada por las niñas del colegio y gran número de mujeres seguidas de la Virgen, y la segunda por crecido número de niños y Hombres que precedían a Jesús crucificado, ...»
Altar de la ImmaculadaAbans de 1936 la imatge de la Immaculada ocupava la part cen-tral de l’altar major, damunt la imatge de Sant Climent.
El 1942 es va construir el nou altar.
L’any 1939 la família Tugas-Mas de les Valls cedeix a la parròquia una imatge de vestir que presidí els actes de les Filles de María a l’església i a les processons, fins
que per subscripció popular, fou adquirida l’actual que presideix el seu altar.
S. Herreros, D. Baqués. Símbols de l’església a Sant Climent
156
IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies
El darrer diumenge de maig tenia lloc la processió de les noies. Se li donava aquest nom perquè només hi anaven les noies que, generalment vestien de blanc. La
processó recorria els carrers de l’Església, Major, Plaça, Matadero, Bernadet i Còdol.
L’Arxiconfraria tenia el seu pendó.
A la processó també hi assistien les nenes que aquell any havien fet la Primera Comunió. (Fort: 92)
Altar de Sant IsidreEls llibres de les Administracions indiquen que els primers administradors foren Climent Petit i Benet Martí el 1690.
També tenia bandera, doncs l’any 1808, segons un rebut, Josep Bandrell va pagar 10 pesse-tes per arreglar la bandera del sant.
A la descripció de la processó de la benedicció de la Capella de Santíssim Sagrament del 1900, també figura el “Pendó de Sant Isidre”.
Administració del Santíssim SagramentEl 18 de novembre de 1900 fou beneïda la Capella del Santíssim Sagrament. En la “Memòria de la
construcció i solemne inauguració amb els estats de comptes de la Capella del Santíssim Sagra-
157
ment de Sant Climent de Llobregat” tenim la descripció de la processó amb les banderes. (Fort: 117)
“En aquesta processó s’estrenaren tres pendons de l’Apostolat de l’Oració, expressament construïts per a major lluïment de les festes; i els nois de l’Escola Pública contribuiren al seu esplendor portant dotze estandarts vermells en els quals s’hi llegien les promeses de Jesucrist.
Foren pendonistes les persones següents:
Estandart principal de la parròquia, don Josep Amargós, don Miquel Martí i don Joan Martí.
Pendó de l’Apostolat de l’Oració dels homes: D. Pere Alavall, D.Jacint Pausas i D. Joan Alavall.
Pendó de l’Apostolat de les dones: Dª Francisca Sistaré, Dª Carme Montané i Dª Francisca X. Espinosa.
Pendó de l’Apostolat de l’Oració dels nois, Jacint Burrull, Adolfo Dardella i Manel Condominas.
Pendó del Santíssim, les noies Montserrat Folquet, Anita Osés i Pilar Osés.
Pendó de san Isidre, D. Josep Mateu, don Serafí Sadurní i D. Francisco Sadurní.
Bandera de la Germandat de St. Sebastià, el President D. Serafí Colomer, D. Climent Martorell i D. Cirilo Burrull”.
Aquesta crònica ens mostra la devoció pel Santíssim amb la presència de totes les administracions i agrupacions religioses del municipi amb els seus símbols:
Tres penons nous de l’Apostolat de l’OracióDotze estendards portats pels nois de l’Escola PúblicaEstendard “principal” (el de Sant Climent)Penó de l’Apostolat de l’Oració dels homesPenó de l’Apostolat de les donesPenó de l’Apostolat dels noisPenó del SantíssimPenó de Sant IsidreBandera de la Germandat de Sant Sebastià
Tanmateix, del Penó del Santíssim tenim noticia de la seva existència molts anys abans doncs al llibre d’Administració hi figura l’adquisició el 29 de juny de 1775 d’un Penó de domàs carmesí amb els cordons, la creu de plata i el ferro per posar-la i les mans del sastre que la va confeccionar.
També hem recollit la informació del llibre d’Administració del Santíssim Sagrament del 22 de juliol de 1895, tan sols 5 anys abans de la inauguració de la nova capella, “Per alguna nova capsa per conduir les banderes”
•••••••••
S. Herreros, D. Baqués. Símbols de l’església a Sant Climent
158
IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies
El 21 de juny de 1896 es va “Arreglar la creu del pendó vell”. Tot semblem feines preparatòries de la processó de la benedicció de la nova capella del Santíssim el 1900.
Un cop inaugurada la nova capella van continuar les despeses de reparació segons consta en el llibre de l’administració ja que el 24 de juliol de 1903 hi és la despesa de 2 pessetes per “Arreglar la bandera”.
BEnEdIccIó dEL nou cEMEntIrI pArroquIAL
El 1r de gener de 1891, es va
celebrar la benedicció del nou Cementiri Parroquial.
…Previamente convocados se reunieron a las dos de la tarde del citado primero de año, los feligreses en el templo parroquial, desde donde inmediatamente se organizó la procesión de la si-guiente forma: Cruz Parroquial, Ganfalones, Banderas de las di-ferentes administraciones rodeadas y seguidas por unos ciento cincuenta hombres con atchas,…
Projecte del arquitecte Josep Amargós,
no realitzat.
concLuSIonSEncara que, com hem comentat abans, la investigació no ha acabat, tenint en compte la informació del llibre de Mn. Jordi Gaudí, la informació gràfica disponible des del primer terç del segle passat, la memòria històrica del molts companys i la informació extreta dels llibre consultats podem plantejar unes conclusions ben fonamentades que exposem a continuació:
Des del segle XVIII i segur que des de segles anteriors, a més de la bandera o esten-dard parroquial de Sant Climent, totes les confraries organitzades al voltant dels altars tenien els seus símbols propis: banderes, estendards o gonfanons.
Per ara, totes les descripcions ens indiquen que les confeccionaven els sastres amb domàs carmesí i amb brodats o lletres descriptives.
Com que la seda és efímera, hi ha moltes referències a reparacions i substitucions.
Només cal remarcar que si be les destrosses de la guerra civil van acabar amb els altars, les imatges i les banderes, també han desaparegut totes les banderes, esten-dards i gonfanons fabricats després de 1940 i que coneixem per fotografies, excepte la bandera parroquial de Sant Climent que es guarda a la sagristia.
BIBLIoGrAfIA• Campmany i Guillot, Josep: Can Tries i l’ermita de Sant Llorenç. Algunes notes històriques. Gavà, 1997. http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2008/01/San-tLlorenc_20058.pdf
• Fort i Gaudí, Jordi. Història de Sant Climent de Llobregat. Sant Climent de Llobregat: Arxiu Marià, 1980.
• Sagalés, Ramon I Fort, Jordi, Preveres: Capella del Santíssim 1900-1975, dos memòries I dos be-nediccions. Quaderns de història local. Nº1. Sant Climent de Llobregat, 1976.
• Vendrell Condeminas, Jaume. La llarga edat mitjana. + de 1000. Històries de Sant Climent de Llo-bregat. II Trobada d’Esudiosos i Centres d’Estudi d’Eramprunyà. Begues. http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2013/11/Lallarga-edat-mitjana-Sant-Climent.pdf
Agraïm la col·laboració de Mn. Josep Maria Gómez de Perugia, diaca de la parròquia de Sant Climent de Llobregat
•
•
•
•