situaciÓ i activitats de l’economia social i solidÀria a … · 2019-12-05 · situaciÓ i...

Cofinançat per la Conselleria de Treball i Formació i pel Fons Social Europeu per mitjà del Programa Operatiu FSE de les Illes Balears 2007-2013 “INVERTIM EN EL TEU FUTUR”

SITUACIÓ I ACTIVITATS DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

A ESPANYA I A EUROPA

Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears

Desembre de 2009

2

SITUACIÓ I ACTIVITATS DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A ESPANYA I EUROPA

ÍNDEX 1.- Presentació 03 2.- Què és l’economia social i solidària 05 3.- Tipus d’empreses i organitzacions d’economia social 09 3.1.- Empreses d’economia social 09 - Cooperatives agràries i de treball 09 - Societats laborals 11 - Centres Especials d’Ocupació 12 - Empreses d’Inserció 12 3.2.- Entitats no lucratives 14 - Mutualitats 14 - Associacions 15 - Fundacions 15 3.3.- L’economia solidària 16 4.- L’economia social a Europa, Espanya i les Illes Balears 18 4.1.- Economia social a Europa 18 4.2.- Economia social a Espanya 21 4.3.- Economia social a les Illes Balears 23 5.- Xarxes d’economia solidària a Espanya i a Europa 28 6.- Activitats econòmiques desenvolupades per les empreses i

iniciatives d’economia solidària 33

7.- Ocupació generada per les iniciatives d’economia solidària 36 8.- Iniciatives sobre temàtiques relacionades amb l’economia solidària 38 8.1.- Finances ètiques 38 8.2.- Auditoria social 41 8.3.- Mercat social 45 8.4.- Consum responsable 47 8.5.- Cultura lliure 48 9.- Conclusions: necessitats i potencialitats del moviment d’economia

solidària 51

10.- Annexos 53 10.1.- Recursos web 53 10.2.- Documentació 54

3


1.- PRESENTACIÓ La crisi econòmica actual ha posat de manifest de forma clara un fet que ja s’apuntava en temps de bonança: la incapacitat del model econòmic actual per satisfer de forma equilibrada les necessitats de tota la població; o dit d’una altra manera, la manca de relació directa i unívoca entre creixement econòmic i desenvolupament social. Efectivament, ni tan sols en èpoques de forts creixements, el model econòmic espanyol i europeu no han estat capaços de fer front de forma eficaç a la reducció de les taxes de pobresa i d’exclusió social. La consecució d’un alt nivell de benestar a les nostres societats, capaç de crear desenvolupament i cohesió social, també es veu afectat per la necessitat de reduir de forma substancial l’impacte de l’activitat humana sobre el medi ambient, com posa de manifest de forma contundent la problemàtica del canvi climàtic. Desigualtat social i deteriorament ambiental són per tant l’altra cara de la moneda del nostre model econòmic. Això posa de manifest la necessitat de construir des de la societat civil un model econòmic basat en altres paradigmes, en el qual la persona, les comunitats locals i l’entorn estiguin en el centre del desenvolupament. Les empreses i iniciatives d’economia social i solidària, a causa dels valors que aporten a la societat, permeten avançar cap a una economia més centrada en les necessitats de la societat. El present informe “Situació i activitats de l’economia social i solidària a Espanya i a Europa” pretén en aquest context mostrar una visió global d’aquesta nova forma d’entendre l’economia. En el capítol dos, “Què és l’economia social i solidària” es fa una caracterització del concepte d’economia social des de diferents àmbits, recalcant sempre la dualitat empresarial i social d’aquest tipus d’organitzacions. Al capítol tercer “Tipus d’empreses i organitzacions d’economia social” s’identifiquen els tipus d’empreses i d’organitzacions no lucratives d’economia social. També es defineix l’economia solidària a partir dels principis de la carta “Emprendre per un món solidari”. Al quart capítol, “L’economia social a Europa, Espanya i les Illes Balears” es fa un repàs a la situació de l’economia social en els diferents contextos geogràfics. En el cinquè capítol, “Xarxes d’economia solidària a Espanya i a Europa” es fa una introducció històrica sobre la conformació del moviment d’economia solidària a Espanya i es presenta la xarxa RIPESS, creada per articular xarxes i organitzacions d’economia solidària dels cinc continents.

4


En el capítol sis, “Activitats econòmiques desenvolupades per les empreses i iniciatives d’economia solidària” es fa referència a la seva dimensió empresarial a Espanya, així com a les principals activitats econòmiques que comprèn, moltes d’elles emmarcades en els nous filons d’ocupació. El setè capítol “Ocupació generada a les iniciatives d’economia solidària”, es mostra la dimensió laboral de l’economia solidària a Espanya i la seva contribució als processos d’inserció sociolaboral per a col·lectius en risc d’exclusió. Seguidament, el capítol 8 tracta d’“Iniciatives sobre temàtiques relacionades amb l’economia solidària”, com ara la banca ètica, l’auditoria social, el mercat social, el consum responsable i la cultura lliure. Al capítol 9, “Conclusions: necessitats i potencialitats del moviment d’economia solidària”, es formulen un conjunt de propostes per reforçar el sector com a forma de contribuir a una societat més sostenible ambientalment i més equilibrada socialment. Finalment s’inclou un capítol 10 d’annexos, amb diferents recursos i documentació sobre la temàtica. Confiam que aquesta publicació contribueixi a defensar el paper de l’economia social i solidària com a alternativa necessària a un model econòmic incapaç de redistribuir de forma equitativa la riquesa generada.

5


2.- QUÈ ÉS L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA Les cooperatives, les societats laborals, les iniciatives de consum responsable i d’inserció laboral de persones amb discapacitats o excloses del mercat laboral, constitueixen un mercat social; el qual es podria definir com el conjunt dels processos econòmics de producció, distribució, consum i finançament inspirats en la filosofia de l’economia social i/o solidària. Aquesta filosofia es concreta en motivacions no exclusivament lucratives, ja que en el mercat social trobam també altres motivacions i valors, com són:

- Primacia de les persones i de l’objecte social per sobre del capital. - Organització i cultura empresarial amb vocació de gestió participativa i

democràtica. - Conjunció dels interessos dels seus membres i usuaris i de l’interès

general. - Defensa i aplicació dels principis de solidaritat i responsabilitat. - Autonomia de gestió i independència dels poders públics.

Tot i que el debat sobre la classificació de l’economia social és difícil i no està del tot aclarit, es pot fer una altra classificació a partir de la definició del professor Barea (1990): “Conjunt d’empreses privades que actuen en el mercat amb finalitat de produir bens i serveis, assegurar o finançar, i en què tant la distribució dels beneficis com la presa de decisions no són determinades pel capital aportat pels socis, cada un dels quals té un vot. L’economia social també inclou aquells productors privats de no-mercat que no són controlats per les administracions públiques, i que tenen la finalitat principal de produir bens i serveis, per a determinats consumidors, que no són destinats a la venda i que incorporen contribucions voluntàries tant de treball com de capital” Podem classificar sectorialment l’economia social per tant, en funció de la seva implicació en el mercat:

Productors de mercat Empreses no financeres Cooperatives Societats laborals Societats agràries de transformació

Institucions de crèdit Cooperatives de crèdit Seccions de crèdit de les cooperatives

Empreses d’assegurances

Mútues d’assegurances Mutualitats de previsió social Cooperatives d’assegurances

6


Productors de no-mercat Institucions sense afany de lucre

Associacions Fundacions ONG Institucions religioses Cooperatives d’iniciativa social

Font: Confederación Empresarial Española de Economía Social (CEPES) –Centro Internacional de Investigación e Información sobre la Economía Pública, Social y Cooperativa (CIRIEC), elaborat per Pere Albertí Huguet.

Tot i que alguns actors inclouen també les caixes d’estalvi, les quals no tenen finalitats lucratives i només poden destinar beneficis a reserves i obra social, en la pràctica el sector públic controla els seus òrgans directius, la qual cosa qüestiona la seva adscripció a l’economia social. D’acord amb això, les dues característiques principals de l’economia social serien:

- La independència dels poders públics. - Prioritat per a l’interès social abans que l’interès econòmic.

En el quadre següent es sintetitzen les diferències entre l’economia social i l’economia convencional quant a les motivacions, actuacions i finalitats:

És evident que les empreses d’economia social es veuen obligades a ser viables des del punt de vista econòmic per garantir la seva supervivència i així les seves finalitats socials, però no estan centrades únicament en la maximització del benefici econòmic, i si aquest se produeix, es socialitza reinvertint-lo en l’objecte social.

7


En les “Orientacions per a l’elaboració d’un Pla Estratègic per a l’Economia Social a les Illes Balears”, per la seva banda, s’estableix que la missió del sector empresarial de l’economia social i solidària “és el proveïment de bens i serveis al mercat per mitjà d’empreses de caire privat fonamentades en la propietat i la participació democràtica dels seus socis i/o treballadors; o bé en la consecució d’un objecte social adreçat a la resolució d’una problemàtica social o socioeconòmica, sempre amb vocació de servei a la societat i afavorint el desenvolupament econòmic i social”. Així mateix, aquest document indica els següent valors i actors empresarials de l’economia social. Valors de l’economia social:

- Participació. Tots els actors, des de les persones fins a les institucions, tenen el dret i el deure moral de participar en els afers propis del sector, intervenint en l’àmbit adequat en funció de la naturalesa dels afers.

- Respecte. Obligació inexcusable de respecte a les opinions i posicionaments dels altres.

- Responsabilitat. Assumpció i desenvolupament dels compromisos adoptats en els diferents marcs de decisió (empresa, organització, òrgans de participació, etc.).

- Transparència. Difusió d’una imatge fidel de l’organització (empresa, associació), tant dins del propi sector com a la resta de la societat.

- Solidaritat. Compromís de col·laboració amb organitzacions i col·lectius, interns i externs al sector, per a contribuir a la sostenibilitat entre el desenvolupament humà, social i econòmic.

- Cooperació. Compromís de tots els actors de treballar de forma conjunta a fi d’aconseguir els objectius traçats en el Pla Estratègic.

- Compromís social. Compromís de tots els actors amb el seu entorn social, en base als principis de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE).

- Primacia de les persones. Les persones i l’objecte social tenen primacia per sobre del capital.

Empreses d’economia social:

- Societats laborals - Cooperatives de treball associat - Cooperatives agroalimentàries - Altres tipus de cooperatives - Empreses d’inserció - Centres Especials d’Ocupació

Finalment també es presenta una altra aproximació al concepte d’economia social sorgida del món acadèmic vinculat al moviment d’economia solidària. Així, Juan Carlos Pérez de Mendiguren, Enekoitz Etxezarreta i Luis Guridi, en el seu document “Economía Social, Empresa Social y Economía Solidaria: diferentes conceptos para un mismo debate”, se proposen aclarir en la mesura del possible l’embolic conceptual que envolta el concepte d’economia social a partir de la seva evolució històrica.

8


Històricament, el concepte d’economia social sorgí ja en el segle XIX, amb l’aparició d’organitzacions innovadores creades per donar resposta a noves problemàtiques socials lligades a l’activitat econòmica, bàsicament cooperatives, mutualitats i associacions, les quals constituirien el nucli dur d’aquest primer concepte d’economia social. La segona onada de l’economia social té el seu origen en les crisis econòmiques i energètiques de la dècada de 1970, i en les seves conseqüències socioeconòmiques de pèrdua de capacitat dels Estats nació de dinamització econòmica i de regulació i generació d’ocupació. La manca de feina i el risc d’exclusió laboral va generar dinàmiques d’autoocupació i de reforç de la solidaritat entre actors econòmics per fer front a les noves necessitats, especialment de la població amb manco recursos. En les darreres dècades s’han produït nous canvis, com la terciarització de les activitats productives, el canvi demogràfic i l’envelliment de la població, l’avanç de l’activitat laboral de les dones o l’increment de les desigualtats generat pel procés de globalització econòmica de signe neoliberal. En aquest context han aparegut diferents tipus d’organitzacions que adopten fórmules jurídiques diferents (en funció de les opcions legals existents a cada país), les quals no sempre coincideixen amb les fórmules clàssiques de l’economia social. Aquest ampli ventall d’empreses i organitzacions desenvolupa la seva activitat entre l’economia pública i l’economia capitalista tradicional, tot i que no sempre sigui fàcil establir límits precisos. Habitualment, aquestes noves realitats combinen en la seva activitat diversos recursos mercantils i no mercantils, incloent donacions filantròpiques, subvencions públiques i ingressos mercantils; o des del punt de vista laboral, treball voluntari i treball remunerat. Habitualment representen un model d’integració de la lògica de mercat i la de solidaritat i redistribució, i adopten formes internes de gestió que poden ser semblants a les de les empreses mercantils o a les de les entitats cíviques del Tercer Sector. L’anàlisi de les diferents realitats vinculades en diferents moments històrics a l’economia social posa de manifest el caràcter dinàmic del concepte, ja que a mesura que les necessitats socials canvien, també ho fan les respostes socials. El concepte d’economia social per tant ha de ser prou ampli per recollir aquesta realitat sempre canviant i ha de contemplar la pròpia autoidentificació d’empreses i organitzacions amb el concepte i les pràctiques d’economia social. No obstant això, aquesta flexibilitat i autoidentificació no ha d’anar en detriment del rigor, per evitar que el concepte d’empresa social quedi buit de contingut.

9


3.- TIPUS D’EMPRESES I ORGANITZACIONS D’ECONOMIA SOCIAL Tot i que el concepte d’economia social englobi diferents realitats jurídiques i organitzatives, i que moltes vegades s’utilitzin indistintament altres conceptes, com “economia solidària” o “tercer sector”, a efectes del present treball assimilarem economia social a fórmules jurídiques empresarials com les societats de treball (cooperatives i societats laborals), els centres especials de treball i les empreses d’inserció, i entitats no lucratives amb una activitat econòmica com mutualitats, associacions i fundacions. L’economia solidària, en canvi, no està vinculada a cap fórmula jurídica concreta, sinó a uns principis d’actuació definits en la carta “Emprendre per un món solidari”. 3.1.- Empreses d’economia social Les cooperatives agràries i de treball Les cooperatives agràries i de treball són empreses de propietat conjunta dels treballadors, amb estructura i funcionament democràtic sota el principi d'una persona, un vot. Els guanys i les pèrdues es reparteixen en funció del treball aportat a l'empresa i no del capital. La constitueixen un mínim de tres persones. El capital social mínim per constituir una cooperativa és de 1.803 euros. Les cooperatives són empreses de responsabilitat limitada. Els socis responen dels deutes únicament amb el capital social que hi ha aportat. Les cooperatives de treball són empreses especialment protegides fiscalment. Els socis de la cooperativa de treball poden optar per cotitzar en el Règim General de la Seguretat Social o en el Règim de Treballadors Autònoms, amb la condició que tots han d'estar en el mateix règim.

Definició valors i principis cooperatius (Manchester, 1995) L'any 1995, la històrica ciutat de Manchester, una ciutat de llarga trajectòria obrera i cooperativista, i el seu Museu dels Pioners de Rochdale, va ser escenari del Congrés del centenari de l'Aliança Cooperativa Internacional. Més de 1.300 dirigents i representants del moviment cooperatiu mundial es varen donar cita a la ciutat britànica per debatre i aprovar la revisió del principis cooperatius per així actualitzar-los als reptes econòmics i socials del segle XXI. La Conferència va adoptar un declaració sobre la identitat cooperativa, els valors essencials cooperatius i els nous principis cooperatius.

10


Les cooperatives estan basades en els valors de l'autoajuda, l'autoresponsabilitat, la democràcia, la igualtat, l'equitat i la solidaritat d'acord amb la tradició dels fundadors. Els socis cooperatius fan seus els valors ètics de l'honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social. Els Principis Cooperatius són pautes mitjançant les quals les cooperatives posen en pràctica el seus valors. Primer Principi: Adhesió voluntària i Oberta. Les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces d'utilitzar els seus serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser soci, sense discriminació social, política, religiosa, racial o de sexe. Segon Principi: Gestió Democràtica per part dels socis. Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament pels socis, els quals participen activament en el fixament de les seves polítiques i en la presa de decisions. Els homes i dones elegits per representar i gestionar les cooperatives són responsables davant els socis. A les cooperatives de treball associat els socis, tenen els mateixos drets de vot - un soci, un vot. Tercer Principi: Participació Econòmica dels Socis. Els socis contribueixen equitativament al capital de les seves cooperatives i el gestionen de forma democràtica. Almanco una part del capital serà habitualment propietat comuna de la cooperativa, normalment reben una compensació, si hi és, limitada sobre el capital entregat com a condició per ser soci. Els socis assignen els excedents per a tots o alguns dels següents fins: el desenvolupament de la seva cooperativa, possiblement per la constitució de reserves, part de les quals haurien de ser irrepartibles, el benefici dels socis en proporció a les seves operacions amb la cooperativa; i, el suport d'altres activitats aprovades pels socis. Quart Principi: Autonomia i Independència. Les cooperatives són organitzacions autonòmiques d'autoajuda, gestionades pels seus socis. Si signen acords amb altres organitzacions, inclosos els governs, o si aconsegueixen capital de fonts externes, ho fan en termes que assegurin el control democràtic par part dels seus socis i mantinguin la seva autonomia cooperativa. Cinquè Principi: Educació, Formació i Informació. Les cooperatives proporcionen educació i formació als socis, al representants elegits, als directius i als empleats per a què puguin contribuir de forma eficaç al desenvolupament de les seves cooperatives. Informen al gran públic, especialment als joves i als líders d'opinió, de la naturalesa i beneficis de la cooperació. Sisè Principi: Cooperació entre Cooperatives. Les cooperatives serveixen al seus socis el més eficaçment possible i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament mitjançant estructures locals, nacionals, regionals i internacionals. Setè Principi: Interès per la Comunitat. Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant les polítiques aprovades pels seus socis.

11


Normativa: A Espanya: Ley 27/1999, de 16 de julio, de Cooperativas. A les Illes Balears: Llei de cooperatives de les Illes Balears (Llei 1/2003 de 20 de març) Organitzacions representatives a Espanya: - Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado (COCETA): www.coceta.coop - Cooperativas Agro-alimentarias (abans Confederación de Cooperativas Agrarias de España): www.agro-alimentarias.coop

Les societats laborals Les societats laborals són actualment la forma jurídica més estesa en el camp de l’economia social. Són societats anònimes o limitades en les quals la majoria del capital està en mans dels treballadors, que són propietaris i controlen la seva empresa. En elles cada accionista pot tenir, com a màxim, un terç del capital social. Les societats laborals destaquen per la seva capacitat de generar ocupació estable i de qualitat, alhora que fomenten la implicació del treballador a l’empresa. Sorgides com el “germà petit” de l’economia social, davant de la marca històrica de les cooperatives, avui a Espanya n’hi ha més de 20.000, creades principalment a partir de la Llei de Societats Laborals de 1997. Les Illes Balears acullen, aproximadament, unes 200 d’aquestes empreses, amb activitats de tota casta. Com la resta d’empreses d’economia social, les societats laborals compten amb un règim d’ajuts específic. La creació d’una societat laboral permet capitalitzar la prestació per desocupació, així com ser beneficiari d’ajuts per a la incorporació de socis, per costs associats a la posada en marxa, per inversions en immobilitzat (material i immaterial), per costs financers en crèdits i per assistència tècnica. Amb els anys, s’han mostrat com una forma d’empresa caracteritzada pel seu dinamisme i estabilitat, i especialment indicada per a petits grups d’emprenedors, així com per a treballadors autònoms que s’uneixen per a crear una unitat econòmica més sòlida i potent. Característiques bàsiques:

- Són societats mercantils, anònimes o limitades, amb una sèrie de

característiques específiques. - Els socis treballadors posseeixen la majoria del capital social. - Cada accionista individual pot tenir, com a màxim, un terç del capital

social. - Cal un mínim de tres socis per a constituir la societat.

http://www.coceta.coop/

http://www.agro-alimentarias.coop/

12


- Els socis treballadors, siguin o no administradors, s’enquadren en el règim general o d’autònoms de la Seguretat Social.

- Es pot ser soci treballador de ple dret treballant a temps parcial per la societat.

Normativa: Ley 4/1997, de 24 de marzo, de Sociedades Laborales Organitzacions representatives a Espanya: - Confederación Empresarial de Sociedades Laborales de España (CONFESAL): www.confesal.es

Centres Especials d’Ocupació Els Centres Especials d’Ocupació són aquells l’objectiu principal dels quals és realitzar un treball productiu, participant regularment en les operacions de mercat, i tenint com a finalitat l’assegurar una ocupació remunerada i la prestació de serveis d’ajust personal i social que requereixin els seus treballadors amb discapacitat, a la vegada que sigui un mitjà d’integració del major nombre de persones amb discapacitat al règim de treball normal. La totalitat de la plantilla dels Centres Especials d’Ocupació estarà constituïda per treballadors amb discapacitats (amb un 33% de discapacitat o superior), sense perjudici de les places en plantilla de personal no discapacitat, imprescindibles per al desenvolupament de la seva activitat. A més de la funció social que els Centres Especials d’Ocupació han de complir i de les seves peculiars característiques, la seva estructura i organització s’ajusta a la de les empreses ordinàries, estant obligades a realitzar una gestió subjecta a les mateixes normes i requisits que els que afecten a qualsevol empresa del sector al que pertanyin. La creació de Centres Especials d’Ocupació exigeix tenir una qualificació com a tal, així com estar inscrits en el Registre de Centres Especials d’Ocupació de la comunitat autònoma que correspongui.

Normativa: Ley 13/1982 , del 7 de abril, de Integración Social de los Minusválidos Organitzacions representatives a Espanya: - Federación Empresarial Española de Asociaciones de Centros Especiales de Empleo (FEACEM): www.feacem.es

Empreses d’inserció La Llei 44/2007, de 13 de desembre, estableix la regulació del règim de les empreses d’inserció a Espanya. Algunes de les característiques principals del règim de les empreses d’inserció són:

- Concepte: tindrà la consideració d’empresa d’inserció aquella que degudament constituïda i qualificada pels organismes autonòmics

http://www.confesal.es/

http://www.feacem.es/

13


competents en la matèria, realitzi qualsevol activitat econòmica de producció de bens o de prestació de serveis, i l’objecte social de la qual tingui com a finalitat la integració sociolaboral de persones en situació d’exclusió social com a trànsit a l’ocupació ordinària. Poden ser qualificades com a empreses d’inserció les societats mercantils i cooperatives que compleixin els requisits.

- Requisits: o Estar promogudes i participades per entitats promotores al manco

en un 51% del capital social. o Mantenir un percentatge de treballadors en procés d’inserció del

30% de la plantilla durant els tres primers anys i del 50% de la plantilla a partir del quart any.

o Aplicar almenys el 80% dels resultats a la millora de les seves estructures productives i d’inserció.

o Estar inscrites en el registre corresponent a la seva fórmula jurídica i en el Registre administratiu d’empreses d’inserció.

- Entitats promotores: tenen consideració d’entitats promotores les entitats sense ànim de lucre, les associacions sense finalitats lucratives i les fundacions l’objecte social de les quals contempli la inserció social de persones especialment desafavorides, les quals promoguin la constitució d’empreses d’inserció.

- Contracte de treball temporal de foment de l’ocupació: les empreses d’inserció i els treballadors en procés d’inserció podran establir el contracte regulat en la disposició addicional primera de la Llei 43/2006. El contracte té per objecte la prestació voluntària de serveis retribuïts per compte d’altri en una empresa d’inserció com a part essencial d’un itinerari d’inserció personalitzat, i podrà concertar-se per un període de 12 mesos a 3 anys.

- Treballadors susceptibles d’acollir-se al contracte temporal de foment de l’ocupació: la seva situació d’exclusió social s’ha d’acreditar per la pertinença a alguns dels col·lectius relacionats a continuació:

o Perceptors de rendes mínimes d’inserció. o Joves de 18 a 30 anys procedents d’institucions de protecció de

menors. o Persones amb problemes de drogodependència o de trastorns

addictius, en procés de rehabilitació o reinserció social. o Interns de centres penitenciaris la situació penitenciària dels quals

els permeti accedir a una ocupació, així com alliberats condicionals i ex reclusos.

o Menors interns, així com els que es troben en situació de llibertat vigilada i els ex interns.

o Persones procedents de centres d’allotjament alternatiu. o Persones procedents de serveis de prevenció i inserció social

autoritzats per les comunitats autònomes. Amb aquesta regulació, s’ha pretès proporcionar seguretat jurídica a les 165 empreses d’inserció que actuaven a Espanya en el moment de l’aprovació de la llei. Aquestes 165 empreses comptaven amb 3.800 persones treballadores, el 62% de les quals són d’inserció. La seva facturació conjunta és de 41,4 milions d’€. Prop del 60% es troben implantades a Catalunya, País Basc, Andalusia i

14


Madrid. Quant als sectors d’activitat, els principals són: recuperadors i reciclatge, serveis personals i socials, construcció, arts gràfiques, jardineria i explotacions forestals.

Normativa: ley 44/2007, de 13 de diciembre, para la regulación del régimen de las empresas de inserción. Organitzacions representatives: - Federación de Asociaciones Empresariales de Empresas de Inserción: www.faedei.org

3.2.- Entitats no lucratives Mutualitats Una mutualitat o mútua és una entitat sense finalitat lucrativa constituïda d’acord amb els principis de solidaritat i ajut mutu en la qual unes persones s’uneixen voluntàriament per tenir accés a determinats serveis. Els socis de la mutualitat o mutualistes contribueixen al finançament de l’entitat amb una quota social. Amb el capital acumulat, l’entitat presta els seus serveis als socis que els necessiten. Alguns exemples de serveis oferts per mutualitats són les assegurances amb les mútues d’assegurances, i la previsió de malalties i plans de jubilació a través de les mutualitats de previsió social o les mútues d’accidents de treball i malalties professionals, entitats que cobreixen els accidents laborals i col·laboren amb la Seguretat Social. Els principis bàsics del mutualisme són:

- Adhesió voluntària. - Organització democràtica. - Neutralitat institucional: política, religiosa, racial i gremial. - Contribucions d’acord amb els serveis a rebre. - Capitalització social dels excedents. - Educació i capacitació social i mutual. - Integració per al desenvolupament.

Normativa: Ley de Mutualidades y Montepíos de Previsión Social, de 6 de diciembre de 1941. Les mutualitats d’assegurances es varen incloure en la Ley de ordenación del seguro privado, de 1984. La llei 30/1995, de 8 de novembre, de ordenación y supervisión de los seguros privados, introdueix una nova regulació en les Mutualitats de Previsió Social, especialment en els articles 64 a 68. Així mateix, el real decret 1430/2002, de 27 de desembre, estableix el reglament de les mútues de previsió social.

http://www.faedei.org/

15


Associacions Les associacions es constitueixen mitjançant un acord de tres o més persones físiques o jurídiques legalment constituïdes, que es comprometen a posar en comú coneixements, mitjans i activitats per aconseguir unes finalitats lícites, comunes, d’interès general o particular, i es doten d’uns estatuts que regeixen el funcionament de l’associació. Des del punt de vista econòmic, el caràcter no lucratiu de les associacions no les impedeix realitzar activitats econòmiques que puguin generar excedents i tenir personal contractat; ara bé, si hi ha excedents s’han de reinvertir en el compliment de les finalitats de l’associació.

Normativa: Ley orgànica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del derecho de asociación (inclou totes les associacions sense afany de lucre que no estiguin sotmeses a un règim associatiu específic).

Fundacions Les fundacions són organitzacions constituïdes sense afany de lucre les quals, per voluntat dels seus creadors, tenen afectat de manera duradora el seu patrimoni a la realització de fins d’interès general. La diferència fonamental amb una associació és que mentre que aquesta és una agrupació de persones que s’uneixen per tal d’assolir un objectiu comú, en el cas de la fundació suposa un patrimoni vinculat a la consecució d’una finalitat. Com en el cas de les associacions, les fundacions poden tenir una activitat econòmica, sempre que compleixen els següents requisits:

- L’objecte de les activitats econòmiques ha d’estar relacionat amb les finalitats socials, o han de ser complementàries o accessòries.

- Les fundacions poden obtenir ingressos per les seves activitats sempre que això no impliqui una limitació injustificada de l'àmbit dels seus possibles beneficiaris.

- Les fundacions han de destinar a assolir els seus fins fundacionals almenys el 70% dels resultats de les explotacions econòmiques que desenvolupin i dels ingressos que obtinguin per qualsevol altre concepte, una vegada deduïdes les despeses realitzades per obtenir aquests ingressos, i han de destinar la resta a incrementar la dotació o les reserves, segons un acord del Patronat.

Normativa: Ley 50/2002, de 26 de diciembre, de fundaciones.

16


3.3.- L’economia solidària

Actualment, el fenomen de la globalització, entès com el conjunt de processos tecnològics, econòmics, socials i culturals que fan del nostre món una realitat més integrada i interdependent, està íntimament lligat a un determinat model polític i econòmic neoliberal; així com a uns models de vida basats en el consum desmesurat insostenible ambientalment. L’economia s’ha convertit en una finalitat en si mateixa, deslligada de consideracions ètiques i al marge de la satisfacció de les necessitats de totes les persones, el benestar de les comunitats i el desenvolupament humà sostenible del planeta. En conseqüència, vivim en un món profundament injust i insostenible, un món on la discriminació entre persones, sexes, ètnies i pobles és creixent, on el control democràtic de les decisions o l’accés a les tecnologies, els coneixements o als serveis socials bàsics estan reservats a només una part de la població mundial. D’aquesta manera, la bretxa entre persones i pobles rics i empobrits continua creixent; i l’exclusió i precarietat amenacen, també a les societats desenvolupades, a amplis sectors socials, especialment dones, joves i persones majors. L’economia solidària sorgeix de la necessitat de construir un nou model de societat i de redefinir el paper de l’economia. Aquesta necessitat sorgeix del progressiu deteriorament social, econòmic, laboral, humà, polític i ambiental de les societats actuals. Les principals conseqüències socials d’aquest deteriorament són l’increment de la pobresa i de les desigualtats, l’atur i l’exclusió. L’economia solidària assumeix com a propis els principis continguts en la carta “Emprendre per un món solidari”. La carta, sorgida en 1997 en el si de diverses entitats que participaven en la Iniciativa de Recursos Humans “Empleo-Horizon” del Fons Social Europeu, pretén ser un instrument que aglutina les diferents iniciatives econòmiques fonamentades en principis socials i que contribueixen al desenvolupament d’una societat més justa i solidària. Els sis principis de la carta són: Igualtat

Satisfer de manera equilibrada els interessos respectius de totes les persones protagonistes interessades per les activitats de l’empresa o organització. Les persones protagonistes són: persones treballadores, empresàries, sòcies, accionistes, clients, proveïdors, comunitat...). Ocupació

L’objectiu és crear ocupacions estables i afavorir l’accés a persones desafavorides o poc qualificades. Assegurar a cada membre del personal condicions de feina i una remuneració digna, estimulant el seu desenvolupament personal i la presa de responsabilitats. Medi ambient

Afavorir accions, productes i mètodes de producció no perjudicials per al medi ambient a curt i llarg termini. Cooperació

17


Afavorir la cooperació front a la competència, dins i fora de l’organització. Sense caràcter lucratiu

Les iniciatives solidàries no tindran per finalitat l’obtenció de beneficis, sinó la promoció humana i social, la qual cosa no vol dir que no sigui imprescindible equilibrar el compte d’ingressos i despeses, i fins i tot, si és possible, l’obtenció de beneficis. Ara bé, els possibles beneficis no se repartiran per a benefici particular, sinó que se reinvertiran en la societat mitjançant el suport a projectes socials, a noves iniciatives solidàries o a programes de cooperació al desenvolupament, entre altres. Compromís amb l’entorn

Les iniciatives solidàries estaran plenament incardinades en l’entorn social en el que es desenvolupen, la qual cosa exigeix la cooperació amb altres organitzacions que fan front a diversos problemes del territori i la implicació en xarxes, com a únic camí per a que experiències solidàries concretes puguin generar un model socioeconòmic alternatiu.

Les empreses solidàries, independentment de la seva fórmula jurídica empresarial o no lucrativa, desenvolupen en el mercat una activitat empresarial de producció de bens o de prestació de serveis, però ho fan no com a finalitat sinó com a mitjà al servei de les persones i de la comunitat.

Organitzacions representatives: - REAS Red de Redes de Economía Solidaria: www.economiasolidaria.org - Asociación Española de Recuperadores de Economía Social y Solidaria (AERESS): www.aeress.org

http://www.economiasolidaria.org/

http://www.aeress.org/

18


4.- L’ECONOMIA SOCIAL A EUROPA, ESPANYA I LES ILLES BALEARS 4.1.- L’economia social a Europa El Projecte d’informe sobre economia social (2008/2250(INI)), conegut com a informe Toia, de la Comissió d’Ocupació i Afers Socials del Parlament Europeu, constata que l’economia social representa el 10% del conjunt de les empreses europees. Això equival a dos milions d’empreses, les quals representen un 6% de l’ocupació total, amb un potencial elevat per generar i mantenir ocupació estable. L’informe Toia engloba dins l’economia social fórmules organitzatives o jurídiques com les cooperatives, les mútues, les associacions i fundacions, així com altres empreses i organitzacions que comparteixen les característiques fonamentals de l’economia social; tot i que es reconeix que s’utilitzen diferents denominacions, com “economia solidària”, “tercer sector”... Les característiques i valors que comparteixen les empreses d’economia social són:

- La primacia de la persona i de l’objecte social sobre el capital. - La defensa i aplicació dels principis de solidaritat i responsabilitat. - La conjunció dels interessos dels membres i de l’interès general. - El control democràtic per part dels membres. - L’adhesió voluntària i oberta. - L’autonomia de gestió i la independència dels poders públics. - La mobilització d’allò essencial dels excedents per a la persecució

d’objectius de desenvolupament sostenible, la millora dels serveis als membres i l’interès general.

Les recomanacions de l’informe Toia són:

1. Reconeixement del concepte: l’economia social contribueix a la realització de quatre objectius principals de la política d’ocupació de la Unió Europea: millorar l’ocupabilitat de la població activa; promoure l’esperit empresarial, especialment mitjançant la creació d’ocupació a escala local; millorar la capacitat d’adaptació de les empreses i els seus treballadors mitjançant la modernització de l’organització del treball; i reforçar la política d’igualtat d’oportunitats, en particular desenvolupant polítiques públiques que permetin conciliar la vida familiar i la professional.

2. Reconeixement jurídic: la definició conceptual de l’economia social ha d’anar acompanyada d’un reconeixement jurídic dels seus integrants. Es per això que l’informe recomana l’adopció d’uns estatuts europeus de les associacions, les fundacions i les mútues. Moltes vegades, la manca d’instruments jurídics a escala paneuropea pot suposar un desavantatge.

3. Reconeixement estadístic: es recomana incrementar l’esforç estadístic sobre l’economia social i l’ocupació que genera, i promoure una major

19


comprensió de les distintes experiències nacionals en matèria d’economia social.

4. Economia social i diàleg social: l’economia social es perfila cada dia més com a un actor econòmic i social fonamental, motiu pel qual es recomana reconèixer expressament els integrants de l’economia social en el diàleg social europeu intersectorial.

5. Economia social i mercats: les empreses i organitzacions d’economia social s’enfronten al repte d’integrar uns processos productius eficaços i uns objectius de benestar social; és per això que s’ha d’encoratjar als actors de l’economia social a que adoptin estratègies d’acord amb les noves exigències d’uns mercats cada cop més competitius i lis permeti reforçar la seva missió de reconeixement del benestar dels seus membres, de resposta a les necessitats de l’interès general i de reforç de la cohesió social.

6. Intercanvi d’experiències: l’economia social s’inscriu habitualment en una dinàmica local i territorial. És per això que existeix el risc que la difusió de les seves experiències sigui lenta o difícil. Per això és important que als nivells nacionals i europeu s’estimuli l’intercanvi d’experiències i es coordinin entre si per donar suport als projectes d’economia social més innovadors.

7. Economia social i model social europeu: els Estats membres i la Comissió Europea s’han de comprometre més per a que l’economia social pugui presentar propostes en matèria de política social, a fi de consolidar els valors associats al model social europeu.

8. Avaluació dels resultats: s’ha de promoure un programa d’investigació a escala europea per examinar totes les activitats que engloba l’economia social i que no són imputables a serveis prestats pel sector privat o les autoritats públiques, ja que el creixent interès prestat a l’economia social obeeix a la constatació de les limitacions de les empreses del sector privat tradicional i del sector públic per resoldre determinats reptes actuals, com la desocupació.

Pel que fa a la situació de l’economia social a diversos països europeus, s’inclou les estadístiques d’empreses i ocupació a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Suècia, Irlanda, Àustria, Finlàndia, Alemanya, Regne Unit, Polònia i República Txeca.

20


Font: CEPES

21


4.2.- L’economia social a Espanya La Confederación Empresarial Española de la Economía Social (CEPES) és la màxima institució representativa de l’economia social a Espanya. Segons el CEPES, les dimensions empresarials de l’economia social a Espanya són: Nombre d’empreses: 51.762

- Cooperatives: 25.714 - Societats laborals: 19.737 - Associacions (del sector de la discapacitat): 4.001 - Centres Espacials de Treball: 1.700 - Mutualitats: 410 - Empreses d’inserció: 108 - Fundacions: 12 - Altres fórmules jurídiques: 80

Ocupació generada1: 2.123.848

- Agricultors i ramaders associats a cooperatives: 1.196.656 - Assalariats en altres figures jurídiques: 395.048 - Socis treballadors i assalariats en cooperatives: 317.542 - Socis treballadors i assalariats en societats laborals: 124.784 - Treballadors amb discapacitat: 88.478 - Treballadors en inserció: 1.340

A Espanya existeix en “Consejo para el Fomento de la Economía Social”, creat pel Reial Decret 219/2001, de 2 de març, i modificat pel Reial Decret 1506/2008, de 12 de setembre, per adaptar la seva composició a les reestructuracions ministerials. En aquests moments s’està elaborant una llei d’economia social a Espanya. El setembre de 2009 va concloure la tasca d’una Comissió d’experts, formada per persones del món universitari liderades per CIRIEC-Espanya, encarregada d’elaborar una proposta de projecte de llei d’economia social2. Aquesta llei definirà els trets bàsics de l’economia social a Espanya, i reconeixerà entre les entitats que la composen a les cooperatives, societats laborals, mútues i mutualitats, empreses socials, associacions i fundacions privades, així com entitats semblants com les societats agràries de transformació, les confraries de pescadors, les empreses d’inserció, la majora de centres especials d’ocupació i els grups empresarials de l’economia social.

1 No s’inclou l’ocupació autònoma que si es recull a les estadístiques d’ocupació a l’economia

social de CEPES. 2 Veure www.observatorioeconomiasocial.es/banco/Informe_CIRIEC_Ley_Economia_Social.pdf

http://www.observatorioeconomiasocial.es/banco/Informe_CIRIEC_Ley_Economia_Social.pdf

22


Organitzacions representatives: - Confederación Empresarial Española de Economía Social (CEPES): www.cepes.es - Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado (COCETA): www.coceta.coop - Unión Nacional de Cooperativas de Crédito (UNACC) - Cooperativas Agro-alimentarias, Confederación de Cooperativas Agrarias de España (CCAE): www.agro-alimentarias.coop - Unión Española de Cooperativas de Enseñanza (UECOE) - Confederación de Cooperativas de Viviendas de España - Unión de Cooperativas de Transporte de España - Unión Nacional de Cooperativas del Mar (UNACOMAR) - Confederación Española de Cooperativas de Consumidores y Usuarios - Confederación Empresarial de Sociedades Laborales de España (CONFESAL) www.confesal.es - Confederación Española de Mutualidades - Federación de Asociaciones Empresariales de Empresas de Inserción (FAEDEI): www.faedei.org - Asociación de Cooperativas Farmacéuticas - Asociación Española de Fundaciones: www.fundaciones.org Institucions d’estudi i recerca: - Centro Internacional de Investigación e Información sobre la Economía Pública, Social y Cooperativa (CIRIEC España): www.ciriec.es - Observatorio Español de la Economía Social: www.observatorioeconomiasocial.es - Revista de Economía Social: www.economia-social.es - Centro de Información y Documentación Europea de Economía Pública, Social y Cooperativa (CIDEC): www.uv.es/cidec - Instituto Universitario de Economía Social y Cooperativa (IUDESCOOP) de la Universidad de Valencia: www.uv.es/iudescoop

http://www.cepes.es/





http://www.fundaciones.org/

http://www.ciriec.es/

http://www.observatorioeconomiasocial.es/

http://www.economia-social.es/

http://www.uv.es/cidec

http://www.uv.es/iudescoop

23


4.3.- L’economia social a les Illes Balears El Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, en el seu informe socioeconòmic anual dedica un apartat a l’economia social i solidària dins del capítol III de qualitat de vida i protecció social. Segons l’informe anual de 2007, publicat en 2008, l’economia social i solidària genera a les Illes Balears una ocupació de 9.000 persones, equivalent al 1,85% de l’ocupació regional, i una riquesa equivalent al 1,75% del PIB de les Illes Balears. El Consell Econòmic i Social contempla, amb una concepció àmplia de l’economia social, els següents grups d’iniciatives d’economia social i solidària:

- Productors de Mercat: o Cooperatives o Societats laborals o Confraries de Pescadors

- Institucions financeres socials o El Mont de Pietat de Balears o L’estalvi ètic o Caixa Rural o L’Obra Social de les Caixes d’Estalvi

- Asseguradors d’economia social o Mutualitats de previsió social o Empreses asseguradores socials o Iniciatives de Responsabilitat Social Corporativa

- Fundacions - Productors de no-mercat

o Iniciatives de comerç just o Iniciatives mediambientals i d’inserció sociolaboral o Iniciatives laborals d’integració de persones amb discapacitats o Iniciatives de caràcter humanitari o REAS, Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària o Els fons de cooperació i solidaritat

En relació a la situació empresarial de l’economia social a les Illes Balears, les “Orientacions per a l’elaboració d’un Pla estratègic per a l’Economia Social a les Illes Balears” inclouen la següent informació estadística3:

- Societats laborals: 169 empreses a les Illes Balears, amb una ocupació de 972 persones.

- Cooperatives de treball: 212 empreses amb 2.986 treballadors - Cooperatives agroalimentàries: 32 cooperatives i Societats Agràries de

Transformació de primer grau, i dues cooperatives de segon grau, amb un total de 10.918 socis i 461 treballadors ocupats.

S’ha de dir que aquesta informació posa de manifest el baix nivell de generació d’ocupació de l’economia social a les Illes Balears en relació a la mitjana de

3 S’ha de dir que les dades estadístiques varien en funció de les fonts, i que per tant s’han de

tenir per aproximatives. Les dades que s’ofereixen són del CEPES.

24


l’Estat. En 2008, l’ocupació generada per l’economia social a les Illes Balears era del 0,8%, enfront d’una mitjana estatal del 2,1%:

Treballadors Economia Social

Població ocupada

Treb. ES s/ P.O.

Andalusia 79.475 3.054.400 26,02

Aragó 10.124 601.000 16,85

Astúries 6.356 442.800 14,35

Balears 3.958 494.600 8,00

Canàries 8.600 832.000 10,34

Cantàbria 2.755 256.400 10,74

Castella-La Manxa 20.913 821.600 25,45

Castella-Lleó 15.070 1.053.300 14,31

Catalunya 50.611 3.399.000 14,89

Extremadura 8.965 396.500 21,93

Galícia 12.916 1.195.100 10,81

Madrid 26.884 3.057.000 8,79

Múrcia 24.017 612.600 39,21

Navarra 10.131 283.900 35,69

País Basc 67.942 975.400 69,66

País Valencià 62.296 2.188.100 28,47

Rioja 1.997 144.500 13,82

Ceuta 238 27.300 8,72

Melilla 275 21.400 12,85

Total 413.523 19.856.800 20,83

Font: Orientacions per a l’elaboració d’un Pla Estratègic per a l’Economia Social a les Illes Balears

D’aquesta situació, en principi negativa, també es pot fer una lectura positiva: a les Illes Balears el potencial de noves ocupacions en empreses d’economia social és elevat. Pel que fa a les iniciatives d’economia solidària, un estudi de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (REAS Balears) amb dades de 2004, identificà a les Illes Balears 39 iniciatives d’economia solidària promogudes per 21 entitats, les quals conjuntament donaren feina a 960 persones, el 36% de les quals són treballadors normalitzats, el 31% treballadors procedents de processos d’inserció que han assolit un contracte laboral normalitzat, i el 33% correspon a persones en procés de formació que cobren una beca d’inserció. En relació a l’acció institucional, hem de destacar el Pla Director de Foment de l’Economia Social de les Illes Balears 2002-2004, el Pla Director 2006-2008, així com la recent aprovació i constitució del Consell de l’Economia Social i el Cooperativisme de les Illes Balears. Pla Director per al Foment de l’Economia Social 2002-2004 Va ser un pla director de gran calat, nascut amb una clara vocació d’assentar unes bases de creixement i consolidació del sector. El Pla establia una previsió pressupostària per a la implementació del pla i va ser objecte d’avaluació del grau de compliment dels objectius, la qual mostrava a grans trets un grau d’execució mitjà de les iniciatives previstes.

25


Com a objectiu general del pla, es va establir el següent: “fomentar la creació d’ocupació a les Illes Balears a través de la creació d’organitzacions d’economia social i consolidar les ja existents, així com enfortir les estructures de suport sectorials i territorials que hi ha en aquesta matèria”. A continuació s’indiquen els seus principis rectors i línies estratègiques. Principis rectors:

- Treball en xarxa, per mitjà de l’administració, els pactes locals i les organitzacions del sector.

- Complementarietat amb altres programes públics. - Donar veu al sector, fent que aquesta sigui operativa. - Integralitat horitzontal i vertical: suport a la creació de qualsevol tipus

d’iniciatives d’economia social, alhora que es tracten accions específiques adreçades a cada tipologia d’organització.

- Avaluació i reprogramació. Línies estratègiques:

- Suport a estructures de suport a l’economia social. - Sensibilització. - Ajuts financers. - Millorar la capacitat de gestió, assistència tècnica, formació i cooperació. - Suport a l’emergència de noves activitats. - Marc normatiu i institucional.

Pla Director per al Foment de l’Economia Social 2006-2008 Sorgí després que el 27 d’abril de 2004, el Ple del Parlament de les Illes Balears aproves instar el Govern de les Illes Balears a aprovar abans de final d’any el Pla director de l’economia social, compromís que es va tornar a reafirmar en 2005 mitjançant un nou acord plenari de 19 d’abril instant el Govern a dur a terme el pla director en el termini de tres mesos. En tota aquesta activitat institucional, va tenir un paper rellevant l’activitat conjunta de lobby desenvolupada per les organitzacions d’economia social de les Illes Balears AELIB, UCTAIB, REAS Balears i UCABAL (avui Cooperatives Agroalimentàries), sobretot davant els grups parlamentaris del Parlament de les Illes Balears. El Pla director 2006-2008 assumeix els mateixos principis rectors i línies estratègiques que l’anterior pla, tot i que no es preveien mecanismes d’avaluació i la seva execució no va comptar amb seguiment institucional. Consell de l’Economia Social i del Cooperativisme En 2008 s’aprovà la creació del Consell de l’Economia Social i del Cooperativisme de les Illes Balears, per mitjà del Decret 52/2009, de 7 d’agost4. Les funcions del Consell són:

4 BOIB núm. 118, de 13 d’agost de 2008.

26


a) Actuar com a òrgan consultiu i assessor del Govern de les Illes Balears

en matèria d’economia social. b) Promoure i fomentar la participació, la col·laboració i la coordinació entre

les organitzacions i associacions del sector de l’economia social, i amb l’Administració pública de les Illes Balears.

c) Emetre informe previ i no vinculant sobre projectes de disposicions normatives en matèria d’economia social.

d) Elaborar informes, estudis o propostes sobre qualsevol aspecte de l’economia social que sigui objecte de consulta per part del Govern de les Illes Balears.

e) Elaborar informes, estudis o propostes, de pròpia iniciativa, en matèries que afectin l’economia social i traslladar-los a la conselleria en matèria d’economia social del Govern de les Illes Balears.

f) Fer el seguiment dels programes anuals de foment de l’economia social de les Illes Balears.

g) Promoure les relacions entre els diversos sectors de l’economia social i estimular les entitats per aconseguir la competitivitat necessària.

h) Totes les altres funcions que li siguin atribuïdes per disposicions legals o reglamentàries.

Pel que fa a la seva composició, el Consell integra representació de les conselleries del Govern de Treball i Formació, Agricultura i Pesca, Medi Ambient, Educació i Cultura, Afers Socials, Habitatge i Obres Públiques i Comerç i Indústria; dels consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, de la Federació d’Entitats locals de les Illes Balears, de les organitzacions d’economia social de les Illes Balears i experts. El Decret de creació del Consell també contempla la creació de la Comissió del Cooperativisme de les Illes Balears, com a comissió sectorial, a fi de donar compliment a la disposició addicional setena de la Llei 1/2003, de cooperatives de les Illes Balears. El nomenament dels membres del Consell es va produir per resolució de la consellera de Treball i Formació de 25 de novembre de 20095, i la reunió constitutiva del Consell es va produir el 21 de desembre, en un acte celebrat al Consolat de la Mar presidit pel President de les Illes Balears. Finalment, la Conselleria de Treball i Formació ha encarregat les “Orientacions per a l’elaboració d’un Pla Estratègic per a l’Economia Social a les Illes Balears”, amb l’objectiu de dotar el Consell d’un full de ruta que marqui les actuacions a mig termini.

5 BOIB núm. 177, de 5 de desembre de 2009.

27


Organitzacions representatives - Unió de Cooperatives de Treball de les Illes Balears (UCTAIB): www.cooperativesdetreball.coop - Associació d’Empreses Laborals de les Illes Balears (AELIB): www.aelib.org - Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears): www.economiasolidaria.org/reasbalears - Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears (abans UCABAL): www.agroalimentaries.es

http://www.cooperativesdetreball.coop/

http://www.aelib.org/

http://www.economiasolidaria.org/reasbalears

http://www.agroalimentaries.es/

28


5.- XARXES D’ECONOMIA SOLIDÀRIA A ESPANYA I A EUROPA A Espanya, el moviment d’economia solidària organitzat està nucleat per la Red de Economía Alternativa y Solidaria (REAS) i a Europa per la Red Intercontinental de Promoción de la Economía Social y Solidaria (RIPESS). Història de la xarxa REAS La Red de Economía Alternativa y Solidaria (REAS) lidera a Espanya el moviment de l’economia solidària. Va sorgir en la dècada de 1990 de la confluència d’iniciatives lligades a la banca ètica, a les iniciatives socials de recuperació de residus, als encontres d’economia solidària celebrats cada dos anys a la ciutat de Còrdova i a les relacions entre projectes europeus d’inserció per l’econòmic. Així, podem dir que els antecedents de la Red de Economía Alternativa y Solidaria (REAS) a l’Estat espanyol són:

- Asociación para la Banca Social y Ecológica (ABSE). Va sorgir a partir de la confluència de persones i organitzacions arrel de la publicació en 1988 d’un article sobre banca ètica a la revista Integral, amb l’objectiu de promoure un ús alternatiu dels diners en favor del medi ambient, dels moviments socials i de la lluita contra la pobresa, i amb un discurs crític davant el sistema financer i d’una economia i societat basades en valors mercantilistes i consumistes. Tot i que com a intent de creació d’una banca alternativa ABSE va fracassar, les seves activitats tingueren prou repercussió pública i enriquiren el rerefons ideològic del moviment d’economia solidària.

- Asociación Española de Recuperadores de Economía Social y Solidaria (AERESS). Va sorgir en 1994 de la confluència d’organitzacions socials d’inserció dedicades a la tasca de recuperació de residus, moltes de les quals aprofitaren l’espai de trobada que suposa l’organització anual dels encontres “Amantes de la basura”. Va ser des d’AERESS d’on sorgí un primer document de reflexió sobre economia solidària, com a una economia basada en les persones i el medi ambient, el qual fou un referent dels debats sobre economia solidària a l’Estat en la dècada de 1990. Moltes de les organitzacions vinculades a AERESS, precursores de REAS, han acabat constituint empreses d’inserció en l’àmbit de la gestió dels residus.

- Encontres d’economia solidària de Còrdova. Els encontres d’economia solidària de Còrdova, iniciats l’any 1993 i organitzats per la cooperativa Sandino (avui Ideas), varen ser un dels principals motors per a la consolidació del moviment d’economia solidària a Espanya, i una autèntica escola de debat sobre economia solidària i temàtiques relacionades (comerç just, banca ètica, empreses d’inserció...). Ja en 1993, en les conclusions de la primera trobada, es fa una primera aproximació al concepte d’economia solidària com a instrument de transformació social i econòmic capaç de fer front a les situacions d’injustícia social provocades pel sistema econòmic i financer vigent, i es defineixen sectors preferents d’activitat de l’economia solidària (comerç

29


just, reciclatge de residus, instruments financers alternatius, agricultura ecològica, energies netes...). La repetició bianual d’aquests encontres, cada vegada amb més participació de persones i organitzacions, varen afavorir l’articulació i organització del moviment d’economia solidària.

- Projectes d’iniciatives europees d’inserció. Algunes organitzacions socials d’inserció participaren en els anys 1990 en diverses iniciatives europees de recursos humans, com “Empleo Horizon”, “Empleo Horizon II” o “Empleo Integra”. Les relacions interregionals i transnacionals amb iniciatives d’economia solidària especialment de França i Bèlgica també contribuïren a articular l’economia solidària a Espanya, i fou des d’aquest àmbit d’on sorgí la carta “Emprendre per un món solidari” com a referent ideològic del moviment d’economia solidària. Posteriorment també sorgiria d’aquesta dinàmica de relacions transnacionals l’auditoria social com a instrument d’avaluació participatiu dels principis de l’economia solidària continguts a la carta “Emprendre per un món solidari”.

A partir d’aquests antecedents, es comença a articular la constitució de REAS a Espanya, sobretot a partir d’organitzacions vinculades a la inserció per l’econòmic, paral·lelament als intents finalment frustrats d’articulació d’una xarxa europea, amb presència organitzada a França, Bèlgica, Luxemburg i Itàlia, a més d’Espanya. Aquest procés tendrà lloc al llarg de 1994 i culminarà a l’abril de 1995 amb la constitució de REAS com a xarxa d’organitzacions d’economia solidària en el marc de l’encontre d’economia solidària de Còrdova. Els 17 socis fundacionals foren: Fundació Deixalles, Fundació Engrunes, Sindicato de Obreros del Campo (SOC), Traperos de Emaús, S’Altra Senalla Menorca, ASA, Fundación Ataretaco, Isonorte, Sartu, Ideas, Proempleo, Gaztelan, Asociación para la Banca Social y Ecológica (ABSE), Asociación de Economía Social, Asociación de Mensajeros en Bicicleta, Aurkilan, Coordinadora contra el Paro de Torrelavega i Colectivo La Calle. El primer president de la Junta de REAS va ser el mallorquí Antoni Pons Cañellas , representant de la Fundació Deixalles. La seva seu social, s’estableix a Madrid, a Proempleo. En aquests anys, fins al 2000, es posen en marxa revistes com “Imagina un mundo sin fronteras” (en 1996), s’acorda prioritzar el treball a nivell local, ja que l’economia solidària s’ha de construir des dels territoris, i es constitueixen noves xarxes territorials com REAS Euskalerria o la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. En 1996 també es publica el llibre “Las otras empresas”, sobre experiències d’economia solidària. Una de les principals activitats en aquesta etapa té relació amb les empreses d’inserció, ja que la majoria d’iniciatives ho són d’inserció per l’econòmic. Algunes organitzacions vinculades a REAS treballen a finals de la dècada de 1990 en una comissió promoguda pel Ministeri de Treball per a l’elaboració d’una llei d’empreses d’inserció, tot i que sense resultats positius en aquell moment. També des d’algunes organitzacions de REAS promou la creació de la Federación Española de Empresas de Inserción (FEDEI), tot i que per diferència de criteris, REAS com a tal es desvinculà formalment de FEDEI.

30


Així mateix, en 1998 s’elabora i aprova la versió definitiva dels principis de l’economia solidària continguts en la carta “Emprendre per un món solidari”. També en 1998 es constitueix la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears). El 2000 REAS es transforma en una xarxa de xarxes territorials i sectorials a fi de donar prioritat al treball a nivell local, en concret en una assemblea celebrada a Màlaga el mes de desembre. El plantejament que va dur a transformar REAS en una xarxa de xarxes territorials tenia relació amb la necessitat de vincular-se als contextos socials a nivell local. L’any 2000 també té lloc una jornada d’economia solidària a Menorca, els dies 7 i 8 d’abril. Així mateix, es reforça l’aposta pels instruments financers alternatius i solidaris amb la constitució de la Red de Útiles Financieros Alternativos y Solidarios (RUFAS), integrada a REAS com a xarxa sectorial. En els darrers temps REAS s’ha consolidat com a organització representativa de l’economia solidària a Espanya. Aquesta consolidació s’ha produït en tots els fronts possibles: més presència territorial i sectorial, noves iniciatives en relació a la banca ètica i el mercat social, potenciació de la secretaria tècnica, més presència web a través del portal www.economiasolidaria.org i més projecció internacional. La Xarxa RIPESS RIPESS (Red Intercontinental de Promoción de la Economía Social y Solidaria) es va constituir legalment el gener de 2004 a Quebec (Canada) per articular xarxes i organitzacions d’economia solidària dels cinc continents. Els seus antecedents es troben en el I Encontre internacional “Globalitzant la solidaritat”, celebrat a Lima (Perú) el juliol de 1997, i en el II Encontre celebrat a Quebec a l’octubre de 2001. Posteriorment, s’han realitzat el III i IV encontres “Globalitzant la solidaritat”: el III encontre va tenir lloc a Dakar (Senegal) el novembre de 2005, i el IV encontre es celebrà a Luxemburg a l’abril de 2009. A continuació es mostren la missió, valors i objectius de RIPESS: Missió: Construir i promoure l’economia social i solidària, incorporant la dimensió social i ètica en l’activitat econòmica. Això consisteix en produir, intercanviar i consumir bens i serveis que es corresponguin amb les necessitats econòmiques i socials de la comunitat local i internacional i l’establiment de relacions harmonioses entre els concurrents en l’activitat econòmica. Aquesta economia social i solidària revalora el paper del treball sobre el capital. Té com a finalitat la satisfacció de les necessitats de les persones i de la col·lectivitat per damunt del lucre o les utilitats financeres. Les unitats econòmiques solidàries estan basades en un procediment de presa de decisions democràtiques i en una gestió participativa i transparent que


31


permeti l’apropiació col·lectiva dels resultats de l’activitat, i una motivació i aportació sostinguts que contribueixi al seu èxit. La seva contribució s’avalua per la seva incidència sobre el desenvolupament local, nacional i internacional, particularment per la creació d’ocupació permanent, el desenvolupament de l’oferta de nous serveis, la millora de la qualitat de vida, l’aportació a l’equitat de gènere, la protecció del medi ambient i la creació de riqueses en condicions ètiques. Valors:

- Humanisme: posar a l’ésser humà i la seva dignitat en el centre de l’acció. Promoció de l’exercici dels drets humans, civils, polítics, econòmics, socials, culturals i ambientals recollits en els instruments internacionals de drets humans.

- Democràcia: respecte al dret de les persones i dels pobles a decidir sobre el seu propi desenvolupament personal i social.

- Solidaritat: implicació en el teixit d’una gran xarxa de persones i organitzacions orientada a construir un món més just, democràtic i igualitari.

- Inclusivitat: obertura al conjunt de pràctiques de solidaritat en l’economia des del respecte a les diferències ideològiques.

- Subsidiarietat: intervencions centrades en afirmar el desenvolupament des de la base, valorant les capacitats de persones i col·lectius socials per resoldre les seves problemàtiques.

- Diversitat: respecte a la diversitat ètnica, cultural i d’identitat sexual. - Creativitat: fomentar la innovació a fi d’afavorir la construcció de

pràctiques i experiències creatives i crítiques. - Desenvolupament sostenible: voluntat de treballar per un

desenvolupament sostenible, protegint el medi ambient i la biodiversitat. - Igualtat, equitat i justícia per a tots i totes: lluita contra totes les formes

de discriminació i dominació, en particular en relació a les dones, els nins, els joves, els pobles autòctons, els pobres i les persones amb discapacitat.

- Respecte i integració entre els països i els pobles: oposició a la dominació econòmica, política i cultural dels països del Nord sobre els països del Sud, aspirant a la globalització de la solidaritat.

- Una economia plural i solidària: enfront d’un model econòmic neoliberal excloent, que defensa el lucre com a única motivació econòmica, es planteja les lògiques de redistribució i reciprocitat expressades en un mercat just i democràtic, un Estat participatiu i una societat solidària.

Objectius:

- Promoure els principis, valors i pràctiques, així com la connexió en xarxa dels actors de l’economia social i solidària en els àmbits locals, nacionals, regionals i mundials.

- Reforçar les dinàmiques d’intercanvi i el diàleg entre les diferents maneres de pensar l’economia social i solidària.

- Promoure les iniciatives econòmiques creatives des d’una perspectiva de desenvolupament intern i autocentrat de les nostres societats, en crítica al model neoliberal i el seu sistema de dominació colonial.

- Defensar la diversitat intercultural, la democràcia i la participació popular en el desenvolupament integral de la comunitat.

32


- Promoure la formació i el desenvolupament d’empreses amb finalitat social.

- Incidir positivament en el canvi de polítiques públiques en favor dels sectors populars i socials, tant en els països com en els organismes multilaterals i institucions internacionals, per a una distribució més equitativa de recursos i oportunitats.

Els dies 22-25 d’abril de 2009 va tenir lloc a Luxemburg el IV encontre “Fòrum internacional globalitzant la solidaritat”, organitzat per RIPESS juntament amb l’Institut Européen por l’Economie Solidaire. L’encontre reuní unes 700 persones participants de 55 països d’Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i Carib. El proper encontre tendrà lloc a Filipines en 2013. Al fòrum es varen realitzar dotze tallers temàtics sobre educació, polítiques públiques, serveis socials, empreses solidàries, medi ambient, sobirania alimentària, producció i consum responsable, participació democràtica i ancoratge territorial, aportacions de l’economia social i solidària, les xarxes d’economia social i solidària, comunicació, acció sindical i finances solidàries. Així mateix, s’han posat les bases per crear RIPESS Europa, després dels intents sense èxit de la dècada de 1990, especialment a partir de les experiències i organitzacions d’Espanya, Itàlia i França. Més informació a www.lux09.lu L’economia solidària a França i a Itàlia La xarxa RIPESS a Europa, en procés de constitució, té els seus principals referents a Espanya (REAS), França (MES) i Itàlia (RES): A França existeix el Mouvement pour l’Economie Solidaire (MES) com a organització representativa de l’economia solidària. Es va crear en març de 2002 a Lille, a partir d’IRES (Inter-Reseaux de l’Economie Solidaire), el qual va ser creat en 1997 a partir d’una crida pública realitzada a través del diari “Le Monde”. Més informació: www.le-mes.org A Itàlia, la Rete di Economia Solidale (RES), es va crear a Verona en 2002 en un seminari sobre estratègies de xarxes d’economia solidària, a partir de nombroses experiències actives d’economia solidària a Itàlia. Està centrada en l’activació de xarxes locals d’economia solidària. Més informació: www.retecosol.org

http://www.lux09.lu/

http://www.le-mes.org/

http://www.retecosol.org/

33


6.- ACTIVITATS ECONÒMIQUES DESENVOLUPADES PER LES EMPRESES I INICIATIVES D’ECONOMIA SOLIDÀRIA El volum econòmic de 205 entitats de REAS Red de Redes (el 95% del total d’entitats associades) va ser en 2006 de 170.685.169 €. Aquests ingressos procedeixen de tres fonts:

- Facturació directa per la venda de productes i serveis: 105.946.317 € (el 62% dels ingressos).

- Subvencions per a la prestació de serveis a les persones o a la comunitat: 53.850.875 € (el 31,6% dels ingressos).

- Aportacions i donacions de persones sòcies i col·laboradores: 10.887.977 € (el 6,4% dels ingressos).

Aquest volum econòmic s’ha multiplicat pràcticament per 10 des de 1998. Quant al nivell d’autonomia financera, aquest varia en funció de les entitats i de la seva activitat econòmica. Així, aquelles que es dediquen a la producció de bens i serveis per a empreses o a la distribució i venda de productes, facturen pràcticament el 100% dels seus ingressos. En canvi, les entitats dedicades a la prestació de serveis personals o a la comunitat en concertació amb les administracions públiques, depenen en bona mesura de subvencions per obtenir ingressos econòmics. A continuació es mostra el volum econòmic de les xarxes que conformen REAS Red de Redes.

Xarxa Nombre d’entitats Volum econòmic (2006)

REAS Aragó 12 3.584.770 €

REAS Balears 10 25.954.159 €

REAS Euskadi 33 41.560.535 €

REAS Galicia 14 2.845.245 €

REAS Madrid 7 1.121.893 €

REAS Navarra 41 20.143.482 €

Red Anagos (Canàries) 16 7.714.233 €

Red Gérmen (Castella i Lleó) 6 1.652.443 €

Xarxa de Catalunya 56 48.532.051 €

AERESS 24 17.576.359 €

TOTAL 219 170.685.170 €

Quant a les principals activitats econòmiques desenvolupades, a Espanya trobam iniciatives en els següents àmbits: agricultura ecològica i alimentació,

34


serveis a empreses, comerç i hostaleria, indústria, recuperació i reciclatge, comunicació i noves tecnologies, cooperació internacional i comerç just, finançament solidari, serveis socials, cura del medi ambient, serveis culturals, educatius i d’oci, i activitats vàries. Agricultura ecològica i alimentació Hi ha 21 entitats que produeixen, distribueixen i comercialitzen productes d’agricultura i ramaderia ecològica. Inclou xarxes d’agricultors ecològics i associacions i xarxes de consum de productes ecològics. Serveis a empreses Hi ha 43 entitats dedicades a diversos serveis per a empreses:

- Assessories: jurídica, laboral i econòmica, gestió d’assegurances, imatge corporativa.

- Consultoria social: projectes de desenvolupament local i formació, elaboració, gestió i avaluació de projectes socials.

- Serveis auxiliars: neteja, manteniment i conservació d’edificis i espais, jardineria, reparació i lloguer de bicicletes.

- Solucions gràfiques i informàtiques: disseny de pàgines web i sistemes informàtics.

- Missatgeria: serveis de missatgeria urgent, local, regional i nacional. - Estudis: realització d’investigacions socials. - Traducció.

Comerç i hostaleria Hi ha 25 entitats que realitzen activitats de comerç, relacionades amb l’hostaleria, turisme rural, comerç just... Indústria Són 30 les entitats que es dediquen a activitats industrials com: forja, construcció, fusteria, arts gràfiques, electrònica, artesania, serigrafia... Recuperació i reciclatge Hi ha 40 entitats les activitats de les quals es centren en la recollida, tractament, gestió i reciclatge de residus urbans i tèxtils; serveis de recollida selectiva de residus i d’estris domèstics, i comercialització d’objectes de segona mà. Comunicació i noves tecnologies Existeixen 14 entitats dedicades a serveis de comunicació i noves tecnologies: creació gràfica, telemarketing, productes i serveis audiovisuals, disseny i comunicació, publicacions multimèdia, editorials i llibreries especialitzades. Cooperació internacional i comerç just 23 entitats de REAS realitzen activitats relacionades amb la cooperació internacional, la sensibilització i el comerç just. Finançament solidari Hi ha 14 entitats que realitzen préstecs solidaris per finançar projectes d’economia solidària, així com sensibilització sobre l’ús ètic dels diners.

35


Serveis socials Existeixen 40 entitats les quals realitzen un ampli ventall de serveis personals i a la comunitat:

- Ocupació: orientació i formació per a l’ocupació, assessorament per a l’autoocupació, itineraris d’inserció sociolaboral.

- Inclusió social: rehabilitació de patologies socials, promoció de persones amb discapacitats, educació de carrer...

- Habitatge: serveis residencials per a persones majors, acollida i atenció de persones sense sostre, projectes de bioconstrucció...

- Formació: informació sobre consum responsable, programes sobre Tecnologies de la Informació i les Comunicacions...

- Serveis a persones: cura d’infants, ajuda a domicili... Cura del medi ambient Hi ha 6 entitats dedicades a activitats com consultoria ambiental, senderisme, educació ambiental, instal·lació d’energies renovables... Serveis culturals, educatius i d’oci Inclou activitats artístiques, animació sociocultural, gestió d’espais culturals, reforç escolar, formació ocupacional, gestió d’escoletes d’infants, programes d’oci alternatiu i activitats d’aventura. Activitats vàries Programes especialitzats per a dones, cura de la salut.... És important destacar la forta relació d’aquestes activitats amb el que es coneix com a nous filons d’ocupació.

36


7.- OCUPACIÓ GENERADA PER LES INICIATIVES D’ECONOMIA SOLIDÀRIA A Espanya, les diverses empreses i iniciatives vinculades a les xarxes territorials i sectorials que conformen REAS Red de Redes de Economía Solidaria, agrupen a un col·lectiu de 9.235 persones, entre sòcies, voluntariat i persones amb contracte. D’aquestes, el 66% són dones. Des del 2000 s’ha multiplicat per cinc el nombre de persones implicades en les entitats de REAS. Quant a les persones contractades, el nombre total de persones és de 3.233, de les quals el 52% són dones. Quant al perfil de les persones contractades, podem diferenciar per una banda el personal normalitzat i el procedent de processos d’inserció.

- Personal normalitzat: personal tècnic, de gerència i administratiu, persones monitores i educadores...

- Personal procedent de processos d’inserció: persones que han realitzat un procés d’inserció culminat amb èxit, i que han assolit un contracte laboral normalitzat a la mateixa entitat en la qual ha realitzat l’itinerari o en altres.

Un estudi realitzat per REAS Balears en 2005, analitzant 30 iniciatives d’economia solidària de les Illes Balears promogudes per 21 entitats, posava de manifest que dels 642 llocs de feina amb contracte generats per aquestes iniciatives, el 54% corresponia a personal normalitzat i el 46% a personal procedent de processos d’inserció. En relació al personal d’inserció, diversos estudis6 han posat de manifest que la contractació d’aquest perfil de persones suposa un important estalvi per a les administracions públiques. Així, l’Obra Social de Caixa Catalunya presentà a finals de 2008 un estudi sobre la situació de les empreses d’inserció a Espanya elaborat per la Fundació Un Sol Món, en el qual s’indica que les empreses d’inserció a Espanya aconsegueixen estalviar entre 35 i 36 milions d’euros a les administracions, tenint en compte que aquest estalvi és d’uns 15.000 € per persona en inserció i any, i que a Espanya hi ha 189 empreses d’inserció que donen feina a més de 4.000 persones. Aquests estalvis per a les administracions procedeixen per una banda dels retorns a l’administració en forma de seguretat social a càrrec de l’empresa de les persones contractades en empreses d’inserció, de les contingències comuns i desocupació que es retenen en les nòmines als treballadors i del IVA de les activitats facturades.

6 Alfonso López: “El retorno económico de las empresas de inserción a la Administración

Pública”, IX Jornadas de Empresas de Inserción, FAEDEI, Burgos, octubre de 2009.

37


Una altra via d’estalvi és la disminució de despesa social per a treballadors d’empreses d’inserció, estimant-se en uns 3.000 €/any l’estalvi en rendes bàsiques o d’inserció per a persones en situació de vulnerabilitat social i en suport social, ja sigui en forma d’atenció psicosocial o en programes de formació ocupacional. Aquest estalvi mitjà d’uns 15.000 € per treballador d’inserció i any supera amb escreix les quantitats rebudes en concepte de subvencions a la contractació de personal en situació d’exclusió social en empreses d’inserció; posant de manifest que els beneficis de la contractació de persones d’inserció té un impacte positiu no només sobre els processos d’inclusió social sinó també en la generació d’ingressos per a les administracions públiques i en la reducció de despesa social per a polítiques passives.

38


8.- INICIATIVES SOBRE TEMÀTIQUES RELACIONADES AMB L’ECONOMIA SOLIDÀRIA REAS Red de Redes de Economía Solidaria, a través dels plans de feina anuals aprovats en assemblea general, promou el desenvolupament d’iniciatives i projectes d’economia solidària, en àmbits com les finances ètiques, l’auditoria social, el mercat social, el consum responsable i la cultura lliure. A continuació es fa una presentació d’aquestes temàtiques, així com una descripció de les iniciatives desenvolupades. 8.1.- Finances ètiques L’activitat econòmica no és neutral. No es desenvolupa mitjançant mecanismes automàtics, involuntaris o inintencionats. Tota decisió econòmica és en darrer terme, una decisió ètica, assumida des d’un marc determinat de conviccions, les conseqüències de les quals poden afavorir uns i perjudicar altres. En els nostres entorns, cada vegada més persones i organitzacions es van fent conscients d’aquesta realitat i intenten prendre les decisions sobre el destí dels seus estalvis, sobre les seves sol·licituds de crèdit o les seves inversions amb responsabilitat, basant-se en una informació fiable i suficient. Sorgeixen així preguntes com les següents:

- Queden cobertes pel sistema bancari actual les nostres demandes com a estalviadors, consumidors i inversors?

- Troben les organitzacions socials i els seus usuaris resposta en les entitats financeres tradicionals?

- On i des de quins criteris inverteixen els nostres diners les institucions financeres?

- Responen les entitats financeres a les demandes de la nostra societat i especialment a les que provenen dels sectors més desafavorits?

- Existeix un model alternatiu de banca que situï aquestes demandes al centre de la seva missió, visió i valors?

La resposta a aquestes preguntes la trobam en la banca ètica. La banca ètica sorgeix com a alternativa a la banca convencional per posar en pràctica la idea d’un banc col·laborador com a punt d’encontre entre els estalviadors que comparteixen l’exigència d’una gestió més conscient i responsable dels seus diners, i les iniciatives socioeconòmiques inspirades en principis de desenvolupament humà i social sostenible. La banca ètica realitza també una funció educativa en relació als estalviadors i als beneficiaris de crèdit, responsabilitzant al primer coneixent el destí i la modalitat de l’ús dels seus diners, i estimulant al segon a desenvolupar amb responsabilitat la seva capacitat empresarial. Principis de la banca ètica: - Les finances èticament orientades són sensibles a les conseqüències no econòmiques de les accions econòmiques.

39


- El crèdit, en totes les seves formes, és un dret humà. - L’eficiència i sobrietat són components de la responsabilitat ètica. - El benefici obtingut per la possessió i intercanvi de diners ha de ser conseqüència de l’activitat orientada al be comú, i ha de ser equitativament distribuïda entre tots els protagonistes. - La màxima transparència de totes les operacions és un requisit fonamental de qualsevol activitat de finances ètiques. - S’ha d’afavorir la participació en la presa de decisions, no només dels socis sinó també de les persones estalviadores. - La institució que accepta els principis de les finances ètiques orienta tota la seva activitat d’acord amb els seus principis. Iniciatives de finances ètiques vinculades a REAS: RUFAS, Red de Útiles Financieros Alternativos y Solidarios És una xarxa d’organitzacions i persones integrada a REAS com a sectorial, l’objectiu de la qual és promoure i coordinar iniciatives i projectes de finances ètiques. Més informació: www.economiasolidaria.org/redes/red_rufas Coop57 Coop 57 és una cooperativa de serveis que destina els recursos propis a donar préstecs a projectes d’economia social que promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat en general, i promoguin la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris. Els recursos propis de Coop57 provenen de dues fonts principals:

Aportacions de les entitats sòcies (cooperatives, associacions, fundacions i altres entitats de l’economia social).

Aportacions dels socis i sòcies col·laboradors (persones físiques que volen que els seus estalvis es gestionin en coherència amb les seves inquietuds ètiques i socials).

Inicialment sorgida a Catalunya, Coop57 té presència territorial també a Andalusia, Aragó, Galícia i Madrid. Més informació: www.coop57.coop Fiare Fiare és un projecte de banca ètica a Espanya, vinculat inicialment a la Banca Popolar Etica d’Itàlia. La seva implantació a Espanya pren com a base la presència de persones i organitzacions territorials vinculades a REAS interessades en el projecte. Actualment disposa de presència territorial a Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, Madrid i Barcelona, a més de grups de suport a altres comunitats. Fiare disposa d’uns 23 milions d’euros en dipòsits i té concedits préstecs per 13 milions d’euros. En aquests moments Fiare està fent una campanya de captació de capital social per constituir una cooperativa de crèdit. Actualment duu recollits 1,2 milions d’euros de capital social. Més informació: www.proyectofiare.com Altres iniciatives de finances ètiques:

http://www.economiasolidaria.org/redes/red_rufas

http://www.coop57.coop/

http://www.proyectofiare.com/

40


FEBEA. La Federació Europea de Banques Ètiques i Alternatives és una xarxa d’intercanvi d’experiències i de promoció d’eines comunes per al desenvolupament de les finances solidàries a Europa. Creada en 2001, i amb seu a Brucel·les, està formada per 25 entitats financeres:

Nom Localització Web

APS BANK Malta www.apsbank.com.mt/

BANCA POPOLAR ETICA

Itàlia www.bancaetica.com/

BANK FUR SOZIALWIRTSCHAFT

Alemanya www.sozialbank.de/

BANQUE ALTERNATIVE BAS

Suïssa www.abs.ch/

BBK SOLIDARIOA País Basc, Espanya https://portal.bbk.es/

CAISSE SOLIDAIRE DU NORD-PAS-DE-CALAIS

França www.caisse-solidaire.org/

CAIXA POLLENÇA Illes Balears, Espanya

www.colonya.es/

CHARITY BANK LIMITED

Regne Unit www.charitybank.org/

CREDAL Bèlgica www.credal.be/

CREDIT COOPERATIF França www.credit-cooperatif.coop/

CULTURA SPAREBANK

Noruega www.cultura.no/

EKOBANKEN Suècia www.ekobanken.se/

ETIMOS Itàlia www.etimos.it/

FEMU QUI França www.femu-qui.com/

FIARE Espanya www.fiare.org

HEFBOOM Bèlgica www.hefboom.be

INTEGRA Eslovàquia www.integra.sk

LA NEF França www.lanef.com

MERKUR BANK Dinamarca www.merkurbank.dk

OEKOGENO Alemanya www.oekogeno.de

SIDI França www.sidi.fr

SIFA França www.franceactive.org/

TISE SA Polònia www.tise.com.pl/

FUNDACIÓ CAIXA CATALUNYA

Catalunya, Espanya www.unsolmon.org

CASSA CENTRALE DE CASSA RURALE

Itàlia www.cassacentrale.it/

Més informació: www.febea.org

http://www.apsbank.com.mt/

http://www.bancaetica.com/

http://www.sozialbank.de/

http://www.abs.ch/

https://portal.bbk.es/

http://www.caisse-solidaire.org/

http://www.colonya.es/

http://www.charitybank.org/

http://www.credal.be/

http://www.credit-cooperatif.coop/

http://www.cultura.no/

http://www.ekobanken.se/

http://www.etimos.it/

http://www.femu-qui.com/

http://www.fiare.org/

http://www.hefboom.be/

http://www.integra.sk/

http://www.lanef.com/

http://www.merkurbank.dk/

http://www.oekogeno.de/

http://www.sidi.fr/

http://www.franceactive.org/

http://www.tise.com.pl/

http://www.unsolmon.org/

http://www.cassacentrale.it/

http://www.febea.org/

41


8.2.- Auditoria social En general, tothom té una idea intuïtiva del que significa una auditoria; però, què és una auditoria? Si agafam un diccionari i miram el significat del mot, podrem trobar definicions com “examen de la situació econòmica d’una societat fet per professionals qualificats, a fi de donar-ne a conèixer l’estat patrimonial, financer o de funcionament” (Diccionari de la Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans). Com veiem en aquesta definició, habitualment es parla d’auditoria per fer referència a les auditories econòmiques- financeres de les societats mercantils. Més recentment, s’ha començat a parlar d’auditoria ambiental com a instrument de gestió ambiental d’un determinat procés o organització. En aquest cas allò que s’examina són els recursos naturals utilitzats i el seu impacte, així com els residus i contaminants generats. Però, ¿què entenem quan parlam d’auditoria social? Fins fa ben poc, no eren moltes les organitzacions de qualsevol tipus que responien dels seus efectes socials. Fins i tot, entre entitats no lucratives dedicades a la intervenció social és poc habitual presentar una avaluació sistemàtica dels efectes socials de la seva activitat. L’auditoria social sorgeix d’una doble necessitat. D’una banda, la ciutadania és cada vegada més conscient que tota empresa o organització ha de respondre de les seves repercussions econòmiques, ambientals i socials. L’auditoria social serveix, per tant, per garantir al consumidor o usuari d’un determinat producte, bé o servei, que es compleixen un conjunt de requisits prèviament establerts i que d’aquesta forma esdevenen avantatges comparatius de tipus social per diferenciar-se de la competència. En el cas de les entitats amb objectius socials, però, l’auditoria social sorgeix també de la necessitat de mantenir una coherència i credibilitat en el seu compromís ètic amb la societat, tant de portes endins com en la seva projecció cap a l’exterior.

Actuacions de REAS en relació a la banca ètica REAS Red de Redes, a través de diferents xarxes territorials, està implicada en el desenvolupament del projecte Fiare i en l’establiment de relacions amb el teixit social, i també treballa en espais de banca ètica complementaris a través de RUFAS i de Coop 57. Així mateix, també s’està estudiant la creació d’un producte financer de Fiare específic per a entitats de REAS.

42


El concepte d’Auditoria Social és recent, sorgint en la dècada de 1990 a diferents països europeus, especialment al Regne Unit i a Bèlgica (Communar Owner Ship Movement, Community Busines Scotland, New Economic Foundation, Body Shop, Hefboom). Una de les característiques del seu naixement és que la idea es genera en un tipus d’empresa molt concret: empreses comunitàries i cooperatives. Ambdós tipus d’organitzacions presenten una doble vessant, comercial i social, que les diferencia de la resta d’empreses en les quals l’únic objectiu és la generació de beneficis econòmics per als propietaris o accionistes. A causa del seu caràcter innovador, i malgrat les experiències capdavanteres ja desenvolupades, no existeix una definició ni una metodologia de l’auditoria social clarament establerta i unànimement acceptada. Entre les nombroses aproximacions al concepte d’auditoria social, es poden destacar les següents mostres: “L’auditoria social és el procés pel qual una organització pot reflexionar,

avaluar, comunicar i corregir els seus impactes socials i comportaments ètics, en funció dels objectius i valors de l’organització i dels agents amb els quals té relació.” New Economic Foundation, Regne Unit.

“El principal propòsit de l’auditoria social és assegurar que a través d’un

procés de diàleg amb els grups interns i externs, la gestió social és mesurada i donada a conèixer d’una manera sistemàtica, periòdica, verificable i documentada.” The Body Shop, Regne Unit.

En aquestes dues definicions trobam alguns dels conceptes que caracteritzen els elements d’innovació que introdueix l’auditoria social en l’avaluació de projectes amb una doble vessant econòmica i social: procés, diàleg amb tots els agents afectats i comunicació. A continuació es mostren els principis que haurien de tenir o cap als quals haurien de tendir els processos d’auditoria social:

PRINCIPIS DE L’AUDITORIA SOCIAL7 1. Polifonia. Aquest principi significa que l’Auditoria Social s’efectua des de diferents

angles. Ha de tenir en compte els valors i objectius de l’organització i les valoracions i percepcions de tots els actors importants, no tan sols dels que puguin exercir una influència més directa. És important establir un diàleg bidireccional on totes les perspectives es posin damunt la taula. Això pot donar lloc a conflictes de punts de vista i objectius, davant els quals el procés d’auditoria ha de ser capaç de considerar aquesta diversitat d’opinions.

7 Els Reynaert (1998): Manual de auditoría social, Un desarrollo por etapas para emprender de

manera sostenible. Traduït del neerlandès al francès per G. Bernard, i del francès al castellà per Gaztelan i Proempleo.

43


2. Totalitat. El principi de totalitat significa que no s’ha d’excloure de l’auditoria de

forma voluntària i sistemàtica algunes vessants de l’activitat d’una determinada organització. Aquest principi, i també el de polifonia, pot plantejar problemes pràctics, ja que no sempre és possible implicar de bon començament totes les activitats i tots els actors en el procés d’auditoria. En qualsevol cas, una auditoria parcial ha de justificar per què no inclou alguns actors o activitats de l’organització. A mesura que es desenvolupa el procés s’han d’anar implicant totes les activitats i actors importants.

3. Regularitat i caràcter evolutiu. Com ja s’ha dit, és poc probable que d’una sola

vegada es pugui avaluar la totalitat de l’impacte d’una determinada organització. Per una altra banda, aquest impacte canvia amb el temps, així com les expectatives dels actors implicats, que també evolucionen. Això significa que una auditoria puntual no pot respondre a les necessitats ni als objectius de responsabilitat social. És important que l’Auditoria Social tengui lloc regularment i doni mostres d’una organització que progressa de fita en fita. En aquest sentit, l’auditoria s’amplia, es profunditza cada vegada més, evoluciona amb l’entorn i les expectatives de l’organització, les quals també són dinàmiques.

4. Confrontació. El principi de confrontació significa que l’Auditoria Social permet

comparar els resultats i fer d’aquests una base per a l’evolució. La comparació pot fer referència a resultats puntuals de diferents períodes, als índexs o indicadors de referència externs que provenen d’altres organitzacions o de normes societàries.

5. Política de direcció i sistemes de gestió. Tant en el cas de l’auditoria

economico-financera com en el de l’auditoria ambiental, no és suficient analitzar les prestacions en un moment donat per garantir una estratègia d’aprenentatge. Per a tot aprenentatge sistemàtic, és essencial que es desenvolupi una estratègia que faci referència als diferents aspectes de les prestacions i que s’organitzi un sistema de gestió propi per fer-ne un seguiment.

6. Afavorir la informació. Una Auditoria Social produeix un efecte més constructiu si

l’informe és accessible per a tots aquells que tenen relació amb l’organització. Així neix un major compromís i estableix les bases d’un nou procés de diàleg.

7. Verificació externa. Per tal de garantir la precisió de l’informe d’auditoria, el

mètode de comptabilitat i les seves conclusions, ha de ser verificat, per una persona o per un comitè d’auditoria independent. Si l’auditoria té per objectiu reforçar la legitimitat cap a l’exterior, alguna forma de control es fa indispensable.

8. Millora contínua de la qualitat. Aquest principi constitueix la raó de ser del procés

d’auditoria. L’objectiu ha de ser nodrir el progrés cap a una realització més eficaç dels objectius socials i societaris. L’auditoria ha de ser un trampolí per al desenvolupament per etapes d’una organització sostenible, amb voluntat i compromís per al canvi.

És molt probable que una organització no pugui satisfer immediatament tots aquests principis. En qualsevol cas, en funció de les limitacions, s’ha de preveure l’evolució cap a una situació que respongui als vuit principis.

44


Per a la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (REAS), l’Auditoria Social és un instrument per facilitar a les organitzacions l’avaluació sobre el grau de compliment dels criteris i objectius de l’economia solidària continguts en la carta “Emprendre per un món solidari”. Així, segons els autors del llibre “L’auditoria social i l’economia solidària”8, l’auditoria social és bàsicament: Una eina de gestió interna a les nostres mans, a mida i controlada per la

nostra pròpia entitat. Un procés d’observació sobre el que fem. Una forma d’avaluar els objectius marcats. Un mètode d’autoavaluació que implica totes les persones que tenen

alguna cosa a veure amb els objectius de l’entitat. Un compromís de retre comptes, informar i ser transparent amb l’entorn

social on es conviu. Una actitud de revisió sobre el nostre impacte social i comportament ètic.

REAS Balears ha realitzat dos processos d’auditoria social, a Càritas Mallorca, i a Deixalles Sóller, els resultats dels quals s’exposen a continuació.

L’auditoria social dels tallers d’inserció de Càritas Mallorca

Des de 2004, REAS Balears va assumir el seguiment i acompanyament de l’auditoria social dels projectes formatius i tallers ocupacionals del Programa d’Inserció de Càritas Mallorca. En 2006 va finalitzar el procés amb l’elaboració del pla de millora i de l’informe final. Això va permetre presentar, per primera vegada, una experiència d’auditoria social concreta desenvolupada a partir dels principis metodològics promoguts per REAS. Així mateix, aquesta experiència també ha estat útil per desenvolupar nous processos de seguiment d’auditories socials a altres entitats. Més informació: www.reasnet.com/junta/Informe_final_Auditoria_Social_Caritas_Mallorca.pdf

L’auditoria social de Deixalles Sóller Després de la realització d’un curs sobre auditoria social a Deixalles Sóller, la delegació de la Fundació a Sóller va decidir iniciar un procés d’auditoria social amb el seguiment i acompanyament de REAS Balears. Mitjançant un procés d’avaluació participatiu s’ha volgut reflexionar sobre les relacions amb la comunitat (difusió dels objectius de Deixalles, relacions institucionals, implicació en la comunitat i percepció dels serveis externs) i amb els/les usuaris/es (qualitat de l’atenció i formació dels monitors/es), partint de les necessitats i dificultats detectades. En aquest procés s’ha implicat, a més de l’equip professional de Deixalles Sóller, a la clientela dels serveis externs, als/les

8 Carlos Ballesteros i Enrique del Río (2004): L’auditoria social i l’economia solidària. REAS.

http://www.reasnet.com/junta/Informe_final_Auditoria_Social_Caritas_Mallorca.pdf

45


usuaris/es i els seus derivants, així com a la comunitat local on Deixalles Sóller desenvolupa la seva activitat d’inserció i reciclatge de residus. El procés es va iniciar el mes d’abril de 2007, i va finalitzar amb l’elaboració del pla de millora i de l’informe final, el maig de 2008. Més informació: www.economiasolidaria.org/node/1990

Actuacions de REAS en relació a l’auditoria social Revisió dels principis de la carta “Emprendre per un món solidari”. Definició d’indicadors d’economia solidària comuns per a totes les xarxes. Sensibilització sobre la necessitat de l’auditoria social com a instrument de l’economia solidària. Intercanvi d’experiències i metodologies d’auditoria social.

8.3.- Mercat social S’entén per mercat social una xarxa de producció, distribució i consum de bens i serveis, que funciona amb criteris democràtics, ecològics i solidaris en un territori determinat, i que està constituït tant per empreses socials como per consumidors individuals i col·lectius. El mercat social està integrat per: empreses socials productores de bens i serveis. empreses socials distribuïdores (cooperatives de consum, xarxes

d’intercanvi, botigues solidàries...) consumidors responsables, és a dir, les persones o organitzacions que

compren seguint criteris ecològics i socials. També es pot parlar de mercats socials de suport, en relació al món financer. Això inclou cooperatives de serveis financers, cooperatives de crèdit, fons d’inversió de les seccions de crèdit, bons solidaris per a cobrir necessitats de finançament del mercat social. Funcionament del mercat social El mercat social funciona sobre la base dels principis següents: Cada component, sigui empresa social o consumidor individual o

col·lectiu, procura consumir al màxim bens i serveis produïts per la resta de components del mercat social.

Els bens i serveis que circulen en el mercat social compleixen tres criteris: ser socialment útils, ser ecològicament sostenibles i haver estat produïts amb equitat i democràcia.

Cada component ha de contribuir a crear noves empreses socials vinculades al mercat social, a fi d’anar completant i tancant cicles productius. El mercat social, a més de bens i serveis, genera

http://www.economiasolidaria.org/node/1990

46


aprenentatge col·lectiu, innovació tecnològica, cultura, relacions socials, projectes, valors, etc.

Com crear el mercat social? El mercat social no neix de forma espontània. Ha de ser impulsat des de les organitzacions representatives dels sectors cooperatius, de l’economia social i del consum responsable. Existeixen diverses propostes, entre les quals es troben acostar empreses socials per a que acabin fent negocis o projectes conjunts; organitzar activitats que promoguin la intercooperació entre productors, i entre productors i grups de consumidors; la creació de “pàgines grogues” virtuals de l’economia social, un carnet cooperatiu de consumidor; disseny d’instruments de garantía social dirigits als consumidors… Experiències de mercat social a Espanya IUNA-CONTRASTE (València) Contraste és un espai de comerç responsable. Neix a València a finals de 2004 promogut per IUNA (una promotora d’empreses d’inserció laboral) com a un canal de distribució de productes i serveis de l’economia social i solidària, i com a un llaç d’unió entre aquestes empreses i els consumidors responsables. La raó del naixement de Contraste ve motivada per la mancança de xarxes de distribució en tot el territori espanyol; el projecte aporta a més a més la innovació d’englobar a empreses de productes de comerç just, de productes ecològics, empreses d’inserció sociolaboral, projectes de cooperació internacional, de finançament alternatiu, etc Consumir productes socialment i ambientalment responsables no es redueix així a una acció puntual, ja que el consumidor disposa d’una àmplia gamma de productes i serveis, i triar entre moltes opcions. Més informació: www.iuna.org TRÈVOL – SMS (Barcelona) SMS son las sigles de Serveis al Mercat Social. Neix com a un projecte covat per TREVOL Serveis Integrals SCCL (cooperativa de treball fundada en 1984 l’activitat principal de la qual és la missatgeria) i el Grup Aqueni. La seva missió és la dinamització i consolidació del Mercat Social. SMS és una distribuïdora de productes i serveis que integra un operador logístic i una xarxa de punts de venda tant físics com virtuals. El model organitzatiu combina la gestió cooperativa amb la inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió, aplicant criteris de sostenibilitat en tots els seus processos. L’activitat econòmica gira al voltant de tres àrees operatives: Operador logístic: distribució de mercaderies i repartiment a domicili. Manipulació: gestió d’estocs, fraccionament i embalatge. Comercialització: venta per catàleg i on-line a particulars i col·lectius.

Més informació: www.mercasol.net

http://www.iuna.org/

http://www.mercasol.net/

47


Actuacions de REAS en relació al mercat social Promoció i creació de MES (Mercat d’economia solidària) per aglutinar les diferents iniciatives al voltant d’un portal web únic. Treballar per la disponibilitat de productes i serveis del mercat social. Organització de compres col·lectives. Posada en marxa a través d’Arç Cooperativa de productes ètics d’assegurança per a organitzacions d’economia solidària (veure www.arccoop.coop/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=22&Itemid=28 )

8.4.-Consum responsable El consum responsable sorgeix de la constatació que l’actual model de producció i consum vigent als països desenvolupats és irresponsable. La societat consumista no és generalitzable al conjunt del planeta ni a les generacions futures; és a dir, no és ni equitativa ni sostenible. Al contrari, incrementa els desequilibris Nord-Sud, l’exclusió social al quart món i l’esgotament de recursos no renovables i de la capacitat del medi d’absorbir residus i contaminació. Per tant, una definició del consum responsable ha de partir d’aquest doble criteri ètic d’equitat social (equilibri nord-sud, inclusió social, condicions laborals dignes, desenvolupament local...) i sostenibilitat ambiental (esgotament de recursos, justícia ambiental, contaminació...). Així, el consum responsable seria aquell generalitzable al conjunt del planeta i a les generacions futures.

Per definir els diferents àmbits que integren el consum responsable consideram els criteris inclusius (els que integrin aquells aspectes de tipus ètic que consideram positius) i exclusius (productes o serveis que incloguin determinades característiques negatives) que s’indiquen a continuació: Criteris inclusius: Cadena de producció-consum el més curta possible Respecte a les 3R: reduir, reutilitzar, reciclar (sostenibilitat) Transparència en tota la cadena de producció i consum Distribució equitativa de la riquesa generada entre productors,

transformadors, intermediaris i consumidors Benefici social i ambiental (petits productors, empreses d’inserció...) Preferència per una alimentació saludable Valorització de la cultura local

Criteris exclusius: Explotació laboral infantil

http://www.arccoop.coop/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=22&Itemid=28

http://www.arccoop.coop/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=22&Itemid=28

48


Discriminació per raons de sexe, raça, etc. Impacte ambiental excessiu Publicitat enganyosa i manca de transparència Transmissió de valors culturals dominants

Actuacions de REAS en relació al consum responsable Les actuacions es desenvolupen a nivell territorial, ja que un dels criteris de consum responsable és la dimensió local. Des de diferents territoris s’han promogut la realització de directoris i guies per localitzar punts de venda de productes i serveis, o bé sobre criteris de compra i consum: - Callejero, Guía de consumo responsable de Navarra: www.economiasolidaria.org/documentos/callejero_guia_consumo_responsable_de_navarra_2010 (REAS Navarra). - Catálogo de empresas de inserción y solidarias de la comunidad autónoma vasca: www.economiasolidaria.org/files/catalogo2006.pdf (REAS Euskadi). - Consum responsable a Mallorca, Declaració i iniciatives pel consum responsable (REAS Balears). - Decàleg de carrer contra la crisi: www.xarxaecosol.org/docs/xs140023.pdf (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya).

8.5.- Cultura lliure REAS Red de Redes de Economía Solidaria ha fet un posicionament estratègic en favor de la cultura lliure, assumint el dret al lliure accés a la cultura, la qual cosa passa per llibertat per produir, compartir i transformar els continguts culturals i els coneixements. En la pràctica aquesta aposta per la cultura lliure es tradueix en l’ús de llicències copyleft i en el software lliure. Llicències copyleft Les llicències copyleft (per oposició a les copyright) compren un grup de llicències caracteritzades per eliminar les restriccions de distribució o modificació imposades pel copyright, amb la condició que el treball derivat mantingui el mateix règim de drets d’autor que l’original. Es pretén així garantir una major llibertat perquè cada receptor d’una còpia o d’una versió derivada d’un treball de creació cultural pugui usar, modificar i redistribuir tant el propi treball com les versions que sen derivin. Amb aquestes llicències es poden protegir diferents tipus d’obres: programes informàtics, art, cultura, ciència... és a dir, qualsevol tipus de creació cultural. Software lliure És el software que respecta la llibertat dels usuaris sobre el producte adquirit i que per tant una vegada adquirit pot ser usat, copiat, modificat o redistribuït lliurement.

http://www.economiasolidaria.org/documentos/callejero_guia_consumo_responsable_de_navarra_2010

http://www.economiasolidaria.org/documentos/callejero_guia_consumo_responsable_de_navarra_2010

http://www.economiasolidaria.org/files/catalogo2006.pdf

http://www.xarxaecosol.org/docs/xs140023.pdf

49


Tècnicament això passa per l’accés al codi font, és a dir, a les instruccions que descriuen el funcionament d’un programa. Habitualment el software lliure està disponible gratuïtament o a preu de cost, però no sempre és necessàriament així. El software lliure permet un treball col·laboratiu entre centeners de milers de persones usuàries, per exemple de millora i adaptació dels programes, generant un important benefici social.

L’exemple més conegut de software lliure és el sistema operatiu GNU/Linux, que s’ha popularitzat com a alternativa al monopoli de Microsoft. GNU/Linux és gratuït i ve acompanyat del codi font, la qual cosa permet als programadors informàtics millorar i adaptar el programa, així com compartir aquestes millores i adaptacions amb altres usuaris.

50


Actuacions de REAS en relació a la cultura lliure Des de diverses entitats i empreses vinculades a les xarxes territorials d’economia solidària es treballen temàtiques de cultura lliure: Investic: sorgeix amb la idea d’impulsar el software lliure i la cultura

lliure des d’un projecte empresarial d’autoocupació, posant de manifest que més enllà dels aspectes tècnics del software lliure, planteja noves formes organitzatives basades en la horitzontalitat i la llibertat de coneixement. Pertany a REAS Navarra. Més informació: www.investic.net

Visualiza: és una empresa que gestiona projectes de comunicació i que aposta per una ecologia visual: imatge i comunicació amb criteris socials i promoció de les llicències copyleft. Pertany a REAS Navarra. Més informació: www.visualiza.es

Traficantes de Sueños: llibreria, distribuïdora i editora associativa que

neix amb el propòsit de ser un punt de trobada i de debat sobre les diferents realitats dels moviments socials. Els textos de l’editorial es publiquen amb llicència Creative Commons i amb copyleft. Pertany a REAS Madrid. Més informació: www.traficantes.net

Al darrer encontre anual de REAS Red de Redes celebrat a Alburquerque (Badajoz) el maig de 2009 es va aprovar en relació a la cultura lliure definir i aprovar un document comú per iniciar la tasca de promoció de la cultura lliure.

http://www.investic.net/

http://www.visualiza.es/

http://www.traficantes.net/

51


9.- CONCLUSIONS: NECESSITATS I POTENCIALITATS DEL MOVIMENT D’ECONOMIA SOLIDÀRIA L’economia social i solidària pot fer una contribució positiva, també en temps de crisi, a la construcció des de la societat civil d’una societat amb més cohesió social i democràcia econòmica. Especialment prometedora és la relació entre economia social, inserció sociolaboral de col·lectius en risc d’exclusió i nous filons d’ocupació en àmbits com el medi ambient i els serveis personals de proximitat. A dia d’avui aquest potencial es troba en part desaprofitat per la manca de consolidació del sector i per les seves debilitats estructurals. Per desenvolupar el seu potencial, es necessita la implicació activa tant de les administracions públiques com de les pròpies empreses i el teixit social, ja que les empreses i iniciatives d’economia solidària depenen per al seu funcionament i supervivència del seu arrelament en el teixit local: Administracions públiques:

- Aprovar i desenvolupar un pla estratègic de l’economia social. - Constituir instruments eficaços que facilitin la creació i consolidació

d’iniciatives empresarials d’economia social a nivell local. - Vincular les Agendes Locals 21 al desenvolupament de l’economia social

a nivell local. - Desenvolupar actuacions de promoció de l’economia social. - Discriminar positivament el sector a través de les polítiques de compres i

contractacions de les administracions públiques en el marc de les actuacions de promoció de la compra pública ètica.

- Aprovar el decret autonòmic de les Illes Balears que regula les empreses d’inserció, així com línies d’ajudes estables.

- Desenvolupar polítiques públiques que permetin conciliar la vida familiar i professional.

Món empresarial:

- Articulació d’un mercat social de productes i serveis amb valors afegits: visibilitat pública i actuacions conjuntes de marketing i comercialització com a sector.

- Promoure la cooperació interempresarial entre empreses i iniciatives d’economia solidària, establint relacions comercials entre les pròpies empreses solidàries, i entre aquestes i les empreses ordinàries, en el marc de la seva responsabilitat social.

- Promoure la contractació de persones procedents de processos d’inserció.

- Implicar-se en la promoció de la formació i el desenvolupament d’empreses amb finalitats socials, així com en la integració d’aspectes socials i ambientals en la gestió empresarial.

52


Teixit social:

- Discriminar positivament les empreses d’economia solidària en el marc del consum responsable.

- Mantenir les aliances entre les organitzacions representatives de l’economia social.

- Divulgar experiències i bones pràctiques d’economia solidària. - Enfortir les xarxes existents a nivell local, regional, nacional i

internacional. - Incidir positivament en el canvi de polítiques públiques en favor del

sector social - Cercar respostes locals en àmbits com l’alimentació, l’energia,

l’economia, l’habitatge... a través d’iniciatives positives per unir la comunitat local.

53


10.- ANNEXOS 10.1.- Recursos web sobre economia social i solidària

Organitzacions representatives a Espanya: - Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado (COCETA): www.coceta.coop - Cooperativas Agro-alimentarias (abans Confederación de Cooperativas Agrarias de España): www.agro-alimentarias.coop - Confederación Empresarial de Sociedades Laborales de España (CONFESAL): www.confesal.es - Federación Empresarial Española de Asociaciones de Centros Especiales de Empleo (FEACEM): www.feacem.es - Federación de Asociaciones Empresariales de Empresas de Inserción: www.faedei.org - REAS Red de Redes de Economía Solidaria: www.economiasolidaria.org - Asociación Española de Recuperadores de Economía Social y Solidaria (AERESS): www.aeress.org - Confederación Empresarial Española de Economía Social (CEPES): www.cepes.es - Federación de Asociaciones Empresariales de Empresas de Inserción (FAEDEI): www.faedei.org Institucions d’estudi i recerca: - Centro Internacional de Investigación e Información sobre la Economía Pública, Social y Cooperativa (CIRIEC España): www.ciriec.es - Observatorio Español de la Economía Social: www.observatorioeconomiasocial.es - Revista de Economía Social: www.economia-social.es - Centro de Información y Documentación Europea de Economía Pública, Social y Cooperativa (CIDEC): www.uv.es/cidec - Instituto Universitario de Economía Social y Cooperativa (IUDESCOOP) de la Universidad de Valencia: www.uv.es/iudescoop

Economia social a Europa: - Encontre de RIPESS Luxemburg 2009: www.lux09.lu - MES (França): www.le-mes.org - RES (Itàlia): www.retecosol.org




http://www.feacem.es/



http://www.aeress.org/

http://www.cepes.es/


http://www.ciriec.es/

http://www.observatorioeconomiasocial.es/

http://www.economia-social.es/

http://www.uv.es/cidec

http://www.uv.es/iudescoop

http://www.lux09.lu/

http://www.le-mes.org/

http://www.retecosol.org/

54


Iniciatives de finances ètiques: - RUFAS: www.economiasolidaria.org/redes/red_rufas - Coop57: www.coop57.coop - Fiare: www.proyectofiare.com - Febea: www.febea.org Iniciatives de mercat social: - Iuna: www.iuna.org - Serveis al Mercat Social: www.mercasol.net

Iniciatives de cultura lliure: - Investic: www.investic.net - Visualiza: www.visualiza.es - Traficantes de Sueños: www.traficantes.net

10.2.- Documentació sobre economia social i solidària (En suport informàtic) Parlamento Europeo: Proyecto de informe sobre la economía social (2008/2250(INI)). Comisión de Empleo y Asuntos Sociales. Juan Carlos Pérez de Mendiguren, Enekoitz Etxezarreta y Luis Guridi: Economía Social, Empresa Social y Economía Solidaria: diferentes conceptos para un mismo debate. Papeles de Economía Solidaria, núm. 1, junio 2009. REAS Euskadi. Consell Econòmic i Social de les Illes Balears: Memòria 2008, Capítol III. (Qualitat de vida i protecció social); 8.- Economia Social i Solidària. REAS Balears: L’economia social i solidària a Mallorca. Observatori de Polítiques Locals, núm. 6, Departament de Cooperació Local, Consell de Mallorca, setembre de 2009. CIRIEC-España: Informe para la elaboración de una ley de fomento de la economía social, diciembre de 2009. CEPES: La economía social en España 2008/2009. Decret 52/2009, de 7 d’agost, pel qual es crea el Consell de l’Economia Social i del Cooperativisme de les Illes Balears. BOIB núm. 118, de 13-08-2009.

http://www.economiasolidaria.org/redes/red_rufas

http://www.coop57.coop/

http://www.proyectofiare.com/

http://www.febea.org/

http://www.iuna.org/

http://www.mercasol.net/

http://www.investic.net/

http://www.visualiza.es/

http://www.traficantes.net/

55


Pla director de foment de l’economia social a les Illes Balears 2007-2008. Conselleria de Treball i Formació. Ley 44/2007, de 13 de diciembre, para la regulación del régimen de las empresas de inserción. BOE núm. 299, 14 de diciembre de 2007. REAS: Economía solidaria para la transformación social. Informe de las Redes de Economía Alternativa y Solidaria del Estado español. 2008.

56


REAS BALEARS

Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària Pl. Fèlix Rodríguez de la Fuente, s/n – 07009 Palma

Tel 971706005 – fax 971473083 [email protected] - www.economiasolidaria.org/reasbalears

mailto:[email protected]

http://www.economiasolidaria.org/reasbalears

situaciÓ i activitats de l’economia social i solidÀria a … · 2019-12-05 · situaciÓ i...

Documents