sistemes i tècniques de desembosc (1)

8/18/2019 Sistemes i Tècniques de Desembosc (1)

1/199

2

Tècniques de desembosc en l’aprofitament forestal

Condicionants, mitjans i recomanacions. Exemple a Catalunya

Col·lecció: Sistemes i tècniques de desembosc

Edita© Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Centre de la Propietat Forestal

Primera edició 2005

Tiratge 1000 exemplars

Autors Judit Rodríguez, Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaCristina Juanati, Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaMíriam Piqué, Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaEduardo Tolosana, ETSI de Montes, Universidad Politécnica de Madrid

Col·laboradors Manuel Garasa, ETSEA, Universitat de Lleida

Fotografies Judit Rodríguez, Eduardo Tolosana, Josep Argemí, Míriam Piqué, JuanLuis Abián, Ramon Colomina, David Ruiz, Laura Guitart i Francisco Cano

Il·lustracions MHÀ, Il·lustració i Disseny

Disseny i

producció

gràfica Bielsa-Cisquella, imatge i comunicació

Agraïments A totes aquelles persones i entitats que han fet possible

l’elaboració del llibre, especialment a Francisco Cano(enginyer de la Cerdanya) i a Josep Argemí (PN del Montseny)

L'edició d'aquesta obra ha estat duta a terme amb el suport delDepartament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació

Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper ecològic mat de 125 g i les cobertesamb cartolina ecològica mat de 350 g.

DL: B-???????-2005ISBN: ??????????????? 84-393-6125-4

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP

Tècniques de desembosc en l’aprofitament forestal. (Sistemes i

tècniques de desembosc; 3) ISBN ????????????????

I. Juanati, Cristina II. Centre de la Propietat Forestal (Catalunya)

III. Col·lecció: Sistemes i tècniques de desembosc; 31. Explotació forestal amb cable aeri

630*.36


2/199

3

Introducció 7

L'aprofitament forestal fuster 91. Fases de l'aprofitament 9

1.1. Adequació del terreny 91.2. Tallada i desembosc 101.3. Transport 11

2. Xarxa viària 11

3. El sistema d'aprofitament 143.1. Arbre sencer 153.2. Tronc sencer 163.3. Fusta trossejada 16

4. Marc legislatiu 164.1. Aprofitaments forestals fusters 164.2. Camins 17

El desembosc i els seus condicionaments 191. Conceptes introductoris 20

1.1. Procediments de desembosc 201.2. Sistemes d'enganxament i eines per al desembosc 21

2. Mitjans de desembosc a Catalunya 233. Condicionaments generals 26

3.1. Medi natural 273.2. Gestió forestal 323.3. Destinació i tipus de fusta 373.4. Xarxa viària 393.5. Impacte ambiental 413.6. Períodes d'explotació 50

3.7. Socioeconomia 513.8. Seguretat i higiene 52

Mitjans no mecanitzats de desembosc 571. Desembosc manual 57

1.1. Descripció 571.2. Procediment operatiu 581.3. Rendiments i costos 601.4. Condicionaments 61

Índex


3/199

4

2. Tracció animal 632.1. Descripció 632.2. Procediment operatiu 66

2.3. Rendiments i costos 672.4. Condicionaments 693. Canals de desembosc 73


Mitjans mecanitzats de desembosc 871. Tractor agrícola 87


2. Tractor forestal arrossegador o skidder 1022.1. Descripció 1022.2. Procediment operatiu 1092.3. Rendiments i costos 1102.4. Condicionaments 113

3. Cable aeri 1183.1. Descripció 118

3.2. Procediment operatiu 1263.3. Rendiments i costos 1293.4. Condicionaments 132

4. Autocarregador 1374.1. Descripció 1374.2. Procediment operatiu 1444.3. Rendiments i costos 1484.4. Condicionaments 150

Desembosc de biomassa 155

1. Descripció 1551.1. Tipus de material aprofitable 1551.2. La maquinària 156

2. Procediment operatiu 1592.1. Estellat mòbil 1602.2. Estellat a carregador 1602.3. Estellat a planta, empacament opcional 160

3. Rendiments i costos 161


4/199

5

4. Condicionaments 1634.1. Tècnics 1634.2. Ambientals 165

4.3. Socioeconòmics 165

Recomanacions d'utilització perals diversos mitjans de desembosc 1671. Fisiografia 168

1.1. Recomanacions 1682. Accessibilitat 171

2.1. Desembosc amb maquinària entrant al bosc 1712.2. Desembosc amb estirament de cable

des de pista i mitjans no mecanitzats 1723. Tipus d'intervenció 174

3.1. Tipus de tallades 1743.2. Tipus d'aprofitament 176

4. Factors ambientals 1784.1. Danys edàfics i erosió 1784.2. Impacte visual 1794.3. Impacte a la massa romanent 180

5. Recomanacions generals 1815.1. Aspectes socioeconòmics 1815.2. Xarxa viària 1815.3. Mitjans de desembosc 182

5.4. Sòl i clima 1825.5. Altres 182

Referències 183

Annexos 1891. Tipologia de camins 189

1.1. Principal o camí rural 1891.2. Camí primari o camí forestal 1901.3. Camí secundari o pista forestal 190

1.4. Camí o pista de desembosc 1912. Càlcul de la densitat òptima de xarxa viària 192

Traductor 197

Índex temàtic 205


5/199

7

Introducció

I. Introducció

Al llarg del temps, la fusta ha estat quantitativament el principal producte aprofitatdel bosc. Algunes de les característiques que han permès aquesta predominança són

el seu caràcter renovable, la seva capacitat calòrica i la seva estructura anatòmica,la qual li confereix propietats físiques i mecàniques avantatjoses enfront d’altresmaterials. La utilitat que se n’ha donat també ha anat variant segons les necessitatsdel conjunt format per societat i indústria, i alhora s’ha adaptat a la qualitat de laprimera matèria disponible, que depèn en gran mesura de la gestió del bosc i de lescondicions ecològiques de la forest d’origen.

En les últimes dècades s’han produït canvis substancials en el nostre món, que enaquest àmbit es concreten en una més gran demanda a la natura, per part de lasocietat, de lleure, de paisatge i de biodiversitat, amb el corresponent canvi que

comporten en la gestió associada a aquests productes sense valor de mercat(externalitats).

En aquest context, l’aprofitament és l’eina que permet portar a terme la gestió sostenibleplanificada mitjançant intervencions de diversa naturalesa. Dins de l’aprofitament,el desembosc és la fase en què s’extreu la fusta tallada des del punt d’arreplega o apeu d’arbre, fins al punt de càrrega per fer-ne el transport. L’interès d’aquesta fase rauen la seva importància econòmica i estratègica, ja que condiciona la realització dela resta d’operacions, com també la planificació global de l’aprofitament. La realitzaciódel desembosc pot ser manual, amb animals, per canals o mecanitzada. L’elecciód’un mitjà o altre dependrà de diversos factors, com ara els econòmics, els tècnics,els mediambientals i els socials, que s’exposen en els capítols següents. En tot cas,cada bosc presenta unes particularitats que fan necessari analitzar cada situació abansd’escollir un mitjà o un altre.

Aquest document s’inicia amb conceptes de l’aprofitament fuster estretament vinculatsal desembosc. Seguidament s’introdueix el desembosc, els mitjans existents i elscondicionaments generals que hi influeixen, i a continuació es descriuen mésdetalladament aquests mitjans, incloent-hi un apartat relacionat amb el desemboscparticular de biomassa per a ús energètic. Finalment, s’efectua una sèrie derecomanacions generals, recull dels capítols anteriors.


6/199

9

L’aprofitament forestal fuster engloba el conjunt d’operacions consistents en la pre-paració parcial, l’extracció i el transport de les fustes i llenyes que s’obtenen de lestallades efectuades, sota una planificació adequada, en una massa forestal. S’utilitzaen el mateix context el terme explotació forestal , encara que sovint s’evita a causa

de la connotació despectiva de l’accepció d’aprofitament abusiu del recurs.

1. Fases de l’aprofitament

1.1. Adequació del terreny

Les tasques d’adequació consisteixen a condicionar el bosc a aprofitar o a tallar, siguimillorant l’accessibilitat a la zona de tallada (construcció o arranjament de camins),o bé afavorint la mobilitat dins de la massa arbòria.

L’accessibilitat i la xarxa viàriaL’accessibilitat al bosc descriu la possibilitat d’arribar a una determinada zona per talde fer-hi els aprofitaments o tractaments silvícoles planificats i facilitar també l’accésper a les tasques de prevenció i extinció d’incendis forestals (vegeu també l’apartatsegüent, “Xarxa viària”).

La xarxa viària, en el cas dels aprofitaments forestals, és utilitzada, bàsicament, peral pas de:

• Maquinària emprada en el desembosc.

• Maquinària emprada en el transport de la fusta.

• Mà d’obra que treballa sense maquinària pesant (talladors, apiladors, etc.), per

aproximar-se amb vehicles tot terreny a la zona a aprofitar, de manera que es

redueixin els desplaçaments que ha de fer l’operari per dins del bosc.

L’aprofitament forestal fuster


7/199


10

La mobilitatLa intensa proliferació del matoll és una de les característiques intrínseques dels boscosmediterranis. Aquest aspecte influeix en el rendiment dels aprofitaments, ja que l’excés de

matoll dificulta el desplaçament dels operaris i de la maquinària pel terreny, i per tantsovint cal fer una estassada o neteja de l’estrat arbustiu prèvia o simultània a la fase detallada de l’aprofitament. Poden ser neteges totals o parcials, segons si abracen la totalitatde la superfície o només les zones que obstaculitzen les operacions de l’aprofitament.

1.2. Tallada i desembosc

La tallada comprèn l’operació d’abatiment dels arbres, i el desbrancament i despuntamentsempre que es facin a peu d’arbre. A Catalunya es realitza amb serra mecànica, a

diferència d’altres països i d’algunes zones de la resta de l’Estat espanyol, on es mecanitzenels aprofitaments mitjançant màquines recol·lectores o processadores1.

Els criteris per determinar el moment de tallada dels arbres poden respondre a diversos factors.

Criteri Factor

Físic S’aplica quan s’inicia el declivi de l’arbre

Silvícola S’adapta el torn perquè el bosc tingui la màxima regeneració

Econòmic S’efectua perquè la seva producció sigui la màxima renda en espècie

F inancer Es busca la màxima renda en diners

Tecnològic Es maximitza l’obtenció de fusta de determinades dimensions

El desembosc és la fase d’extracció de la fusta del bosc fins a un punt, carregador o pista,accessible pel vehicle que a continuació n’ha de fer el transport per carretera. Sovinttambé s’utilitza el terme d’arrossegament per fer referència a la part del desembosc queconsisteix en el transport de la fusta des d’on s’ha tallat l’arbre, o des d’on s’ha arreplegat

la fusta en cas de haver-hi arreplega, fins a la pista o camí de desembosc. Tot i que engeneral aquest vocable està vinculat als sistemes que treuen la fusta pel bosc arrossegant-la, semisuspesa o totalment arrossegada, també és freqüent utilitzar indistintamentarrossegament i desembosc per designar la mateixa operació.

Al capítol següent s’aprofundeix en aquesta fase de l’aprofitament fuster.

1 En un sentit estricte, la processadora és la màquina que només fa el desbrancament i el trossejament del’arbre, mentre que la collitadora també n’efectua la tallada. No obstant això, és bastant estesa lautilització del terme processadora per fer referència a les màquines que també tallen, i cal dir que a l’Estatespanyol són atípiques les màquines que només desbranquen i trossegen. Les talladores o taladores-apiladores són les que només tallen i deixen l’arbre a terra sense desbrancar ni despuntar.


8/199

11


Arreplega i apilamentPrèviament al desembosc, hi ha l’opció de fer el que s’anomena arreplega , la qualfacilita la tasca posterior d’extracció de la fusta. Tot i així, quan es parla de desembosc

de manera genèrica, sovint s’inclou també aquesta operació.

L’arreplega consisteix a agrupar part de la fusta tallada per procedir a fer-ne l’arrosse-gament i/o extracció del bosc. Es pot dur a terme amb tracció animal, de maneramecanitzada (recol·lectora), o bé de manera manual, segons les característiques de lafusta i el sistema de desembosc emprat posteriorment. El més habitual a Catalunya ésl’arreplega i apilament de la fusta trossejada de forma manual.

Si es tracta de fusta trossejada o de petita dimensió, també es fa l’apilament , que consisteixen l’establiment de munts de fusta per facilitar la càrrega del consegüent mitjà de

desembosc (foto 1). En aquest cas, es poden distingir dues menes de piles:

• Piles: munts de fusta de menys d’un esteri. Per desemboscar amb autocarregador o

tractor agrícola amb remolc i grua.

• Paquets: munts de més d’un esteri, per regla general d’entre 1,5 i 4 esteris. Per desem-

boscar amb skidder o tractor agrícola amb cabrestant.

1.3. Transport

El transport comprèn l’operació en què la fusta és traslladada des del carregador fins a lafàbrica. El més comú és fer el transport per carretera, tot i que en alguns països, per adistàncies elevades i transports de grans dimensions, s’utilitza el ferrocarril o el vaixell.

Se solen fer servir camions amb grua per carregar i descarregar la fusta. Els més habitualssón els vehicles rígids de tres eixos i els camions amb remolc (tràilers), encara queaquests últims normalment no porten grua i són carregats per un altre mitjà. Segons ladimensió i la capacitat de càrrega, els camions tenen una millor mobilitat per les pistesi camins forestals, i faciliten més o menys l’accés a les zones on s’aprofita. Es fa necessària

sovint l’existència de carregadors accessibles als camions de més tonatge on acumularla fusta desemboscada que es porta a la indústria.

2. Xarxa viària

El condicionament i la planificació de la xarxa viària són tasques imprescindibles prèviesa l’aprofitament. Aquesta xarxa constitueix la infraestructura bàsica que permet:

• La millora d’accessibilitat a la finca i a la zona d’actuació, amb camins principals i

secundaris permanents, o bé amb camins de desembosc i carrers d’ús temporal.


9/199


12

Pendent (%)

• La més bona comunicació de diferents boscos o finques, i l’accés des de la xarxa pública

de carreteres al trànsit de vehicles pesants, tot facilitant les mesures de prevenció i

extinció d’incendis forestals.

• La reducció de les distàncies d’arrossegament, vinculades a la separació entre pistes, que

implica una disminució dels danys causats a la massa restant i al sòl, i un estalvi de costos.

• L’apropament de la fusta amb vehicles de transport més ràpids cap a carreteres o indústria.

A la taula següent es presenta una classificació dels diferents camins i vies queconstitueixen la xarxa viària utilitzada en els aprofitaments forestals.

Característiques dels diferents tipus de vies

Manteniment Amplada Drenatge Moviment Vehicles(m) Mitjà Màxim de terres

màxim

Camí principal Anual 5 10 12 Complet Elevat Grano camí rural (administració) tonatge

Camí primari 2-3 anys 4 12 15 Cunetes i Moderat > 17 to camí forestal (privat) passos d’aigua

Camí secundari 4-5 anys 3-4 15 20* Trencaaigües i Mínim < 17 to pista forestal (privat) passos d’aigua

Camí o pista Ocasional 3,5 15-20 20-30 De superfície: Mínim Camió dede desembosc (privat) cal evitar que doble tracció

siguin plans i tractors

* En trams de 50-75 m, per salvar punts concrets.Font: Valero et al., 1999 (vegeu l’annex “Tipologia de camins”).

Els tres primers tipus són vies permanents, mentre que l’últim és un camí que s’obre perfer un aprofitament forestal concret, i en les tallades successives normalment s’arranja ies reutilitza (foto 2 i 3).

Altres classificacions de la infraestructura viària que constitueixen la xarxa temporalinclouen els ròssecs o tiradores, els carrers i les corredores.

• Les tiradores o ròssecs (foto 4), vies molt comunes arreu de Catalunya, són les vies

temporals per on s'arrossega la càrrega quan es desembosca amb tracció animal o amb

estirament amb cable des de pista o carrer. Tenen una amplada més petita que els

carrers i no requereixen cap mena de moviment de terres.


10/199

13


4

2

3

1. Paquets de fusta i restes de tallada acordonades en línies. 2. Pista forestal. 3. Camí de desembosc.

4. Ròssec per a desembosc de fusta

1


11/199


14

• Els carrers de desembosc constitueixen vies temporals per al desembosc de fusta que

permeten la circulació per la massa arbòria dels mitjans de desembosc mecanitzats. Es

disposen segons línies de màxim pendent o en traçat oblic respecte a la pista on

finalitzen. La seva realització només requereix l’eliminació de la vegetació preexistent.

Tenen una amplada de 3-4 m i permeten la circulació de maquinària. Les instal·lacions

de cable aeri també requereixen carrers, però d’amplada variable segons l’envergadura

de l’equip. Quan es mecanitzen les operacions, la utilització dels carrers permet

delimitar i minimitzar la superfície on es concentren els possibles danys, de manera

que a la llarga es redueixen aquests impactes negatius del desembosc.

• Finalment, les corredores són les vies per on transcorre una línia de canals quan s’utilitza

aquest mitjà de desembosc. Serien les homòlogues a les tiradores, ròssecs o carrers per

a animal i maquinària, però en aquest cas per a canals de desembosc.

Per tal de mantenir la temporalitat i reduir impacte sobre les vies temporals, és importantrespectar-hi la desaparició de la circulació un cop finalitzat l’aprofitament.

3. El sistema d’aprofitament

L’aprofitament genèric forestal consta de les operacions descrites fins ara, englobadesdins d’una planificació conjunta, que depèn del sistema d’aprofitament emprat: arbresencer, tronc sencer, o bé fusta trossejada. En aquests casos, varia la seqüència d’operacionsi la seva ubicació (a peu d’arbre, pista o carregador), algunes de les quals són opcionals.Cal tenir en compte la influència dels diferents sistemes sobre el cost de l’aprofitament,sent generalment desitjable efectuar el mínim d’operacions possibles a peu d’arbre pertal de no encarir el cost global de l’aprofitament.

La figura de la pàgina 15 representa les operacions bàsiques i opcionals de tot aprofitament,segons els sistemes d’aprofitament d’arbre sencer, tronc sencer i fusta trossejada. Els dosprimers són els utilitzats a Catalunya.

El sistema d’aprofitament, bàsicament, està condicionat pels aspectes següents:

• La destinació de la fusta, segons la seva qualitat i dimensió.

• Les condicions del terreny, que permeten el desplaçament de la maquinària pel bosc.

• La forma i els mitjans de desembosc tradicionals emprats a la zona d’actuació.

• La densitat de pistes.


12/199

15


Diagrama de flux dels diferents sistemes d’aprofitament forestal

3.1. Arbre sencerSegons aquest sistema, l’arbre es talla i es desembosca, tot reduint al màxim possible lestasques a realitzar a peu de l’arbre. Encara que aquest sistema pot semblar el mètodemés econòmic, el fet de treballar amb arbres sencers, amb capçades i branques tanvoluminoses, dificulta la mobilitat i redueix el rendiment, de manera que s’incrementenels costos, i també els danys sobre el sòl i els plançons regenerats.

S’utilitza principalment amb fusta de petita dimensió o quan la zona d’actuació ha dequedar neta de restes. La seva aplicació a Catalunya és puntual, com a conseqüència de laseva baixa rendibilitat econòmica, i es limita als casos de neteges de les zones que quedenals costats dels camins o d’aprofitaments per obtenir biomassa forestal per a ús energètic.

A

p e u d ’ a r b r e

P i s t a o c a r r e

g a d o r

Operació opcionalOperació bàsica

Trossejament

Desbrancament i despuntament Desbrancament i despuntament

Desbrancament i despuntament

Trossejament

Trossejament

Transport

Desembosc

Construcció de pistes

Neteja de sotabosc

Tallada

Arreplega i apilament

Fusta trossejadaTronc sencer Arbre sencer


13/199


16

3.2. Tronc sencer

En aquest cas, l’arbre es talla i es desbranca, i després es desembosca sense trossejar. La

destinació principal de la fusta aprofitada amb aquest mètode és a la serra o per fer-nepals, tot i que es permet un trossejament posterior al desembosc.

A Catalunya és el sistema més estès, ja que permet una millor manipulació dels troncs queel sistema d’arbre sencer, i alhora disminueix els efectes ambientals negatius. També s’utilitzaen lloc del sistema de fusta trossejada quan les condicions del terreny i el volum del troncdificulten la mobilitat de les peces per poder fer l’arreplega d’aquests rolls.

3.3. Fusta trossejada

L’arbre es talla, es desbranca i es trosseja abans de fer l’arrossegament. Normalment, s’aplicaaquest sistema quan la llargada de la fusta no és important per a la seva destinació final ise’n fa una arreplega de les peces trossejades. Es parla del sistema de fusta curta per allargades de trossejament de 2-2,5 m, amb una destinació principal a llenya o fusta detrituració. Per a altres destinacions, s’utilitza el sistema de fusta llarga (trossejament a 5-6m o més llargada). Tot i que pugui ser útil trossejar la fusta en funció de la seva destinació,sovint s’utilitza el sistema de tronc sencer i es trosseja a pista o carregador per obtenir unmillor rendiment de l’aprofitament. No obstant això, quan el pes unitari del tronc és superiora la capacitat de càrrega del mitjà de desembosc, aquest s’ha de trossejar a peu d’arbre.

El sistema de fusta trossejada implica que totes les operacions es realitzen a peu d’arbre,de manera que s’incrementen els costos d’aquestes tasques manuals.

4. Marc legislatiu

La Llei forestal catalana no té descrit un reglament específic que en reguli l’aplicació,sinó que s’ha anat aplicant mitjançant ordres i resolucions d’àmbit particular. A continuacióes fa un breu recull de la normativa vigent associada als aprofitaments forestals fusters(vegeu també els epígrafs “Períodes d’explotació” i “Seguretat i higiene” de l’apartat de“Condicionaments”).

4.1. Aprofitaments forestals fusters

Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya

Modificada pel Decret legislatiu 10/1994, de 26 de juliol, pel qual s’adequa aquesta Llei

Inclou, entre d’altres, aspectes relacionats amb: la planificació, competències i procedimentd’autorització i control dels aprofitaments; criteris generals d’aprovació de les autoritzacions id’execució dels aprofitaments; mesures de foment per al sector forestal; requisits de les empreses

d’explotació forestal i primera transformació; i la vinculació entre l’Administració i aquestes empreses.


14/199

17


Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals

Introduïdes les esmenes que estableixen la Llei 6/1988 i el Decret legislatiu 11/1994

Estableix les normes generals que regeixen de forma genèrica aquests espais, les actuacions ques’hi duguin a terme, entre les quals hi ha les de naturalesa forestal, així com les competències enl’autorització i control de les activitats. Introdueix també el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), ons’inclouen tots els espais d’interès natural (EIN) de Catalunya, cadascun dels quals té unanormativa específica vinculada. Així mateix, fa esment de l’especial atenció en els projectes per al’obertura de vies permanents i les restriccions d’accés motoritzat a la xarxa viària general.

Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal

Modificada per la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives relatives al

Centre de la Propietat Forestal

Regula la naturalesa del Centre de la Propietat Forestal, el règim jurídic i econòmic, els objectius ifinalitats, l’estructura i el funcionament, i les regulacions fiscals i administratives a què està subjecte.

4.2. Camins

Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural

Defineix, entre d’altres, les característiques dels camins forestals, pistes forestals, pistes de

desembosc, camins rurals, camins ramaders, camins de bast, corriols i senders (aquestescaracterístiques són detallades, tot i que sense caràcter normatiu, a Valero et al ., 1999. Vegeul’annex “Tipologia de camins”).

Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural

Modificat pel Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992

S’aprova el PEIN i, entre d’altres, obliga a sotmetre al procediment d’avaluació d’impacteambiental tots els projectes de construcció de pistes forestals permanents a l’interior dels espaisd’interès natural, quan tinguin una amplada superior als 5 metres o quan transcorrin per indrets

on el pendent transversal sigui superior al 40%.

Queden exempts de tràmit d’avaluació d’impacte ambiental els projectes de camins forestalsen finques privades amb PTGMF aprovat, si presenten un qüestionari normalitzat amb un informeprevi preceptiu i resolució favorable de l’Administració competent.


15/199

19

El desembosc

i els seus condicionaments

La fase de desembosc, en la qual s’extreu la fusta del bosc, condiciona la realització dela resta d’operacions, com ara l’arreplega de la fusta i la construcció de camins o vies, iper tant també pot encarir o abaratir els costos d’aquestes altres actuacions que formenpart de l’aprofitament.

Hi ha zones protegides (EIN, parcs o altres) on les restriccions que troben els propietaris,gestors o rematants a l’hora de fer l’aprofitament són referents al mitjà de desembosc autilitzar, principalment si són mecanitzats, i a la xarxa viària necessària per accedir a laforest. Tot i així, el grau d’afectació negativa del desembosc depèn en gran manera delfet d’haver-ne fet una planificació correcta, com també de l’habilitat i la cura dels operarisque intervenen en l’aprofitament.

La importància econòmica del desembosc queda palesa a la taula següent, on es desglossenles diferents fases que componen l’aprofitament fuster, amb el percentatge orientatiu de

cost de cada una de les operacions referit al valor de venda de la fusta a la indústria, totdistingint si la fusta és destinada a trituració o a serra.

Percentatge del valor de les fases de l’aprofitament forestal sobre el preu de venda a indústria per tona

Fase Fusta per a trituració (%) Fusta per serra (%)Fusta curta Tronc sencer

Compra de la fusta dreta 15-20 20-25

Preparació 0-2 0-3

Adequació 3-6 2-4

Tallada, desbrancament i trossejament 16-18 10-16

Desembosc i arreplega 27-29 18-24

Transport 25-30 10-15

Benefici industrial 0-4 13-30

* El preu de venda pres com a referència per a la fusta per a trituració és de 27 euros/t, i per a la fusta per a serra, de 42 euros/t.


16/199


20

Per a fusta destinada a trituració, el cost de desembosc suposa un 27-29%, del qualaproximadament un 15% és el cost de l’arreplega, operació important quan la fustaes trosseja a 2 o 2,5 m. Aquest tipus de fusta normalment és la que procedeix d’arbres

de petita dimensió, dominats, mal formats o decrèpits (amb un preu de mercat mésbaix), o bé de les puntes sobrants dels peus que es venen per a altres destinacions.

Quan la fusta es destina a serra, considerada sense trossejar, el cost de desemboscrepresenta el 18-24%. En valors absoluts, el més alt valor de mercat de la fusta per aserra i les més grans quantitats que generalment se n’extreuen, permeten més margea l’hora de fer els aprofitaments; mentre que en l’obtenció de fusta de trituració es famés difícil rendibilitzar les operacions a causa de la càrrega de despeses fixes, comara les vinculades a la xarxa viària o al transport.

1. Conceptes introductoris

1.1. Procediments de desembosc

Es pot parlar de diferents procediments per al desembosc de la fusta segons la posiciód’aquesta durant l’extracció:

• Estirament amb cable : es refereix al moviment de la fusta totalment arrossegada

quan s’utilitza el moviment del cable del cabrestant amb el tractor aturat. La fusta

es pot arrossegar a distàncies variables segons el terreny i la longitud del cable.S’aplica generalment quan la màquina principal, skidder o tractor agrícola, no arriba

al punt on és situada la fusta, i d’aquesta manera l’estira pels ròssecs o tiradores. Ésmolt freqüent fer servir el cable des de pista. En realitat, sempre que s’utilitzacabrestant hi ha una fase d’estirament amb cable, tot i que només s’hi fa referència

quan representa una distància de desembosc significativa. També es pot associaraquesta fase al que seria l’arreplega de la fusta, quan des del tractor s’efectuendiversos cicles d’estirament amb cable per acostar la fusta a la màquina.

• Arrossegament o semiarrossegament : s’efectua a continuació de la fase anterior, quans’ha enrotllat totalment el cable del cabrestant i la fusta ha arribat al tractor, o béquan el tractor arriba al lloc on hi ha la fusta mitjançant carrers o transitant per la

forest. Llavors, amb el cable totalment recollit i un dels extrems de la fusta elevat, esdesplaça el conjunt d’equip motor i càrrega gràcies al moviment del tractor, amb lafusta semiarrossegada al darrere i amb el cabrestant frenat. El terme també fa referència

a l’extracció amb animals en què la fusta és arrossegada o semiarrossegada.

• Paquets : procediment de desembosc de fusta suspesa amb cabrestant. S’extreu la

fusta trossejada curta mitjançant un paquet o feix de peces prèviament apilades,


17/199

21

El desembosc i els seus condicionaments

lligades al darrere del tractor i aixecades de forma transversal a l’eix del vehicle.En determinats casos, s’efectua l’estirament amb cable de paquets, però és una

activitat desaconsellable a causa dels danys que produeix.

• En remolc : es refereix al desembosc de fusta suspesa sobre remolc d’autocarregadoro de tractor agrícola. Va associat al que s’anomenen piles (de menys d’un esteri) de

fusta prèviament arreplegada, preparades perquè l’autocarregador o tractor noméshagi d’acostar-s’hi i pugui carregar la pila en un o més cicles de càrrega de la grua.

Posició de la fusta durant el desembosc

1.2. Sistemes d’enganxament i eines per al desembosc

A l'hora de traslladar la fusta en els mitjans que no disposen de grapa, es requereixensistemes d'enganxament que subjectin una o més peces al sistema de tracció principal(cable del cabrestant, cable aeri o balancí de l'animal). Els principals sistemes d'engan-

xament o chokers són la cadena i l'eslinga de cable. Cada choker pot abraçar un omés troncs, i se'n poden fer servir diversos en cada cicle. Així mateix, si es destina unoperari a preparar els enganxaments, cal disposar d'uns quants jocs de chokers perquèaquest els vagi col·locant abans de recuperar les que s'utilitzen en aquell moment.

La cadena (foto 5) consisteix en una sèrie de baules metàl·liques enllaçades, amb bonaresistència, però també amb un pes elevat. El sistema d’enganxament al cable ésrelativament senzill, ja que es fa per mitjà de les mateixes baules o amb un ganxo.

L’eslinga de cable és constituïda per un tros de cable rematat pels dos caps, i amb

elements metàl·lics que permeten una lligada ràpida. És un sistema menys pesant que


18/199


22

En ocasions es fa servir el terme choker per referir-se només a l'element metàl·licgràcies al qual s'efectua l'acoblament entre el cable principal i l'enganxament, siguidel tipus que sigui.

Altres eines que es poden emprar en l’arrossegament són les pinces, els cons i lessafates fusteres. Les pinces s’utilitzen poc, ja que la subjecció que proporcionen és pocferma. Les safates i els cons també han quedat en desús gràcies a l’augment de potènciadels mitjans de tracció i a l’inconvenient addicional que comporta transitar pel bosc

la cadena, però també menys robust i més difícil de reparar en cas de trencament odeslligament.

Eines per a l’enganxament de la fusta

Eines per subjectar la fusta i reduir la friccióamb el terreny

Operació d’enganxament de la fusta amb la cadena 5


19/199

23

El desembosc i els seus condicionants

amb algun d’aquests elements a més del cable. La safata de fuster (fotos 6 i 7) –que ésuna planxa de metall o d’un altre material sobre la qual recolzen els rolls ques’arrosseguen– i el con d’arrossegament permeten reduir la fricció amb el terreny.

2. Mitjans de desembosc a Catalunya

El mitjà de desembosc és l’eina o sistema de tracció que proporciona la força principalal desembosc. En el present manual s’inclouen els mitjans que, en més o menysmesura, ja s’utilitzen a Catalunya i els que hi tenen una introducció potencial. Acontinuació se’n fa una breu presentació, i als capítols posteriors s’aprofundeix en la

descripció de cada un, tot exposant les característiques i les condicions en què cadamitjà desenvolupa la seva activitat de manera òptima, per així poder determinar elsprincipals criteris a l’hora d’escollir-ne un o un altre.

El desembosc de fusta fet de manera manual, mitjà encara utilitzat en algunes zonesde Catalunya, ha estat substituït gradualment pels animals de tir. No obstant això, lamanipulació manual o per gravetat s’utilitza molt per arreplegar la fusta. I la utilitzaciód’animals és cada cop més limitada després de l’aparició del tractor agrícola, produïdaa mitjan segle passat. El tractor agrícola, al seu torn, ha vist modificat el seu àmbitd’actuació en les darreres dècades amb la introducció de l’skidder , i més puntualment

de la tanqueta (per a tasques com ara el desbrossament i la trituració), els canals dedesembosc i l’autocarregador. Així mateix, recentment, s’han organitzat a Catalunyaunes jornades demostratives de desembosc amb cable aeri que han permès mostrarl’aplicació d’aquest sistema. Actualment coexisteixen tots aquests mitjans arreu deCatalunya, amb més presència del tractor agrícola, l’animal de tir i l’skidder .

A continuació s’introdueixen els diferents mitjans de desembosc, tot distingint entreels no mecanitzats (manual, de tracció animal i per canals de desembosc) i elsmecanitzats (tractor agrícola, skidder , cable aeri i autocarregador).

Arrossegament amb safata de fuster

6 7


20/199


24

Descripció

Aplicació aCatalunya

Principalscondicionaments

Descripció



Descripció



Manual oper gravetat

Animal

Canals

Mitjans no mecanitzats

El desembosc manual o estimbada consisteix a treure fusta de

petita dimensió o trossejada, bàsicament llenyes, llançant-lao traslladant-la només amb l’esforç físic dels operaris.

La duresa d’aquest sistema és un dels aspectes que contribueixa la seva limitada aplicació a Catalunya com a mitjà dedesembosc. Sí que és més habitual la manipulació manual de lescàrregues en les operacions d’arreplega i apilament de la fusta.

Les situacions d’utilització fan més referència a condicionsen què altres mitjans no són operatius, que no a les mateixeslimitacions del mètode. Així, s’utilitza en desnivellsinsuperables per maquinària o en llocs amb densitats detallada molt baixes, i sobretot en àrees de tallada poc

extenses on no compensa traslladar-hi maquinària. Ésun mitjà en el qual els aspectes d’ergonomia en el treballprenen molta rellevància.

El desembosc amb animals permet extreure la fusta totalmentarrossegada amb mula o cavall.

El seu caràcter tradicional, el lligam que suposa el fet d’havertenir cura del bestiar, i les limitacions de càrrega són factorsque han determinat el retrocés d’aquest sistema en lautilització per a les tasques forestals en algunes zonesde Catalunya enfront de la utilització de maquinària, tot i

que continua sent un mitjà habitual.

S’utilitza sobretot en condicions de fusta dispersa, talladesde selecció en què no s’extreuen exemplars de gran dimensióo en què la massa restant dificulta les operacions d’extracció,i en condicions difícils de fisiografia o accessibilitat. Es pot dirque s’utilitza en els casos en què no és operatiu emprar unmitjà mecanitzat.

La fusta és llançada a línies de canals per on llisca fins al finaldel recorregut, per a la qual cosa es requereix un pendentmínim del terreny.

Constitueix un dels mitjans que s’ha introduït recentment aCatalunya gràcies a les tasques de promoció i divulgació quen’ha fet el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.La utilització d’aquest sistema s’ha concentrat principalment alParc Natural del Montseny i rodalies. També s’han iniciatexperiències al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet,gestionat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Les principals característiques d’utilització d’aquest mitjà sónel baix impacte que ocasiona, el requeriment d’un cert margede pendent, la dimensió de les peces de fusta, l’esforç físic queestalvia als operaris i la simplicitat mecànica del procediment.


21/199

25


Descripció



Descripció



Descripció



Mitjans mecanitzats

El tractor agrícola permet desemboscar la fusta

arrossegada, semiarrossegada o suspesa amb uncabrestant acoblat.

La polivalència d'aquest vehicle, basada en la possibilitatd'acoblar-hi eines forestals i agrícoles, ha permès que sen'hagi estès l'ús, tot i estar poc adaptat al medi forestal.

La utilització del tractor està condicionada principalmentper la distribució de pesos i l'adaptació que s'hagi fet dela màquina a terrenys forestals, a més de la fisiografia, laxarxa viària i la més petita capacitat de càrrega i mésreduïda mobilitat en comparació de les màquinesforestals. Es troba en un punt intermedi entre l'animal

de tir i el tractor forestal quant a capacitat de càrrega itambé quant a impacte en el sòl i la massa restant.

El tractor forestal arrossegador o skidder és una màquinaconcebuda per als treballs al bosc, i permet el desemboscde la fusta en condicions de més seguretat, més bonaaccessibilitat i més potència que l'anterior.

La seva presència a Catalunya es limita a gairebé unadotzena de màquines, moltes de les qual són de segonamà, a causa, principalment, de la manca de tradició enel seu ús, i també arran del seu elevat preu d'adquisició.

S'aplica mitjançant l'estirament amb cable, amb fustasemiarrossegada o suspesa per paquets, tot i que aquestaúltima opció és menys freqüent. La seva utilització estàcondicionada, sobretot, per l'accessibilitat (allà on puguiarribar) i l'optimització del rendiment aprofitant elsavantatges que presenta.

El cable aeri és el mitjà que permet salvar fisiografies mésdifícils i reduir els possibles danys ambientals al mínim,ja que treu la fusta suspesa o semisuspesa.

De molt recent introducció a Catalunya, l'any 2002 elCentre de la Propietat Forestal organitzà unes jornadesdemostratives amb dos cables procedents de la RepúblicaTxeca. Arran d'aquestes experiències, ha sorgit l'interèsen aquest mitjà de desembosc en algunes zones deCatalunya.

Les condicions d'utilització d'aquest mitjà a Catalunyaestan marcades per un fort component d'innovació, ambels avantatges d'accessibilitat i impacte mencionats,enfront d'uns costos presumiblement més elevats i elrequeriment de personal especialitzat.

Tractoragrícola

Skidder

Cable aeri


22/199


26

L'autocarregador és un tractor forestal amb grapa i caixaper al desembosc de fusta totalment suspesa.

La seva utilització a Catalunya és molt reduïda, i se centraa les zones més properes a l'Estat francès, on és molt méshabitual.

Per regla general, el procediment operatiu associata aquesta màquina suposa mecanitzar l'aprofitament,emprant alhora una processadora i obrint carrers temporalsen màxim pendent. La seva utilització està condicionadaa l'obertura d'aquests carrers, el pendent i la necessitatque hi hagi continuïtat en els treballs per tal d'amortitzarla maquinària.

Descripció


PrincipalscondicionamentsAutocarregador

3. Condicionaments generals

En aquest apartat es descriuen les condicions generals més importants, comunes aqualsevol aprofitament fuster, que afecten en més o menys grau el desembosc, totdelimitant la seva operativitat i productivitat en el marc de la normativa vigentmencionada més amunt.

Factors generals que afecten el desembosc

Desembosc

Indústria

Destinació i tipus de fusta

Socioeconomia

Mà d’obra

Propietat i rematants

Percepció social

Gestió forestal

Tipus de massa i

tractament

Intensitat de tallada i

extensió

Massa romanent

Sistema d’aprofitament

Xarxa viària

Medi natural

Fisiografia

Climatologia

Sotabosc

Impacte ambiental

Administració

Normativa marc

Períodes d’aprofitament

Seguretat i higiene


23/199

27


3.1. Medi natural

Clima

Les condicions climàtiques extremes influeixen en el treballador i en el mitjà dedesembosc directament, de tal manera que en redueixen el rendiment, o béindirectament modificant sensiblement les condicions del terreny, les qualsconstitueixen un factor clau en la realització del desembosc.

La incidència pot ser immediata, com per exemple els dies de tempesta, quecondicionen els treballs el mateix dia; o posterior, com succeeix quan el terrenyqueda entollat per pluja o per neu i això atura els treballs temporalment.

Les colles o rematants que treballen tot l’any, busquen zones de clima més suau per a

l’hivern, i de muntanya per a l’estiu, principalment als llocs on hi ha variacionsclimàtiques extremes entre les diferents estacions de l’any. La dificultat de mantenirla continuïtat del treball forestal al llarg de l’any és el motiu de l’existència d’operarisque combinen la feina al bosc amb treballs en altres sectors, circumstància que alhorarepercuteix en el subministrament no constant a la indústria.

TemperaturaL’efecte de les temperatures es pot manifestar sobre els operaris o sobre la maquinària.

Els períodes de més calor poden ocasionar una pèrdua de rendiment dels operaris fins

al 30%, sobretot a les hores centrals del dia, amb temperatures i radiació solar mésaltes. Els treballadors pateixen una elevada transpiració, amb la consegüent pèrduad’aigua i sals, que ha de ser suplerta amb una més gran aportació d’aquestes substànciesi una menor ingesta de proteïnes, les quals fan augmentar la temperatura corporal.

En contraposició, per compensar les baixes temperatures de les èpoques més fredes,els operaris han d’equipar-se amb roba adequada. Aquesta indumentària els dificultala mobilitat, i el fred els entorpeix el moviment de les mans. La innovació quant amaterials impermeables, transpirables i isotèrmics permet disposar d’equipament cadacop més lleuger i més còmode per treballar en aquestes condicions. També es necessitaadoptar una dieta molt més calòrica que permeti mantenir la temperatura corporal.

Dins d’una mateixa forest, aquestes condicions també varien, ja que s’accentuen lesbaixes temperatures a les obagues, que són més fredes i humides, i les altes temperaturesa les solanes.

Hi ha mitjans mecànics de treballs forestals, com ara alguns autocarregadors, quedisposen de cabines climatitzades que aïllen l’operari de les temperatures exteriorsmassa rigoroses.

Amb relació a l’efecte sobre la maquinària, els motors són susceptibles a les baixes

temperatures durant l’engegada, especialment els dièsel, i requereixen l’ús


24/199


28

d’anticongelants, uns olis determinats i altres complements. Així mateix, se’n veudisminuïda l’eficiència amb les baixes temperatures o amb l’increment de la pressióatmosfèrica, ja que aquestes condicions extremes influeixen sobre les transmissions

hidràuliques i mecàniques.

La influència de les temperatures elevades no és tan accentuada, i depèn de latermodinàmica del motor. Els sistemes de refrigeració incorporats a la maquinària enregulen el possible escalfament. Tot i així, és necessari controlar els vehiclesd’importació de latituds més fredes, ja que poden presentar problemes d’escalfament,sobretot a les electrovàlvules, i reforçar-ne els sistemes de ventilació si convé. Lacalor també pot incrementar el desgast dels pneumàtics i disminuir-ne el rendimenten funció del tipus i la mida.

PlujaLa pluja també complica els treballs forestals, i de vegades ocasiona aturades perl’efecte directe de la precipitació, o indirectament per l’estat en què queda el terreny.

La influencia sobre el sòl, associada a la quantitat d’aigua retinguda al terreny,depèn de la granulometria. Als sòls més sorrencs, un cert grau d’humitat incrementala cohesió de les partícules, de manera que millora la capacitat portant. Superataquest valor d’humitat, la cohesió pot assolir nivells molt baixos. Això succeeix enterrenys com ara el sauló, procedent de la descomposició del granit i que és moltfreqüent al Prelitoral central i nord de Catalunya. En el cas de les zones argiloses,després de la pluja disminueixen el poder portant del sòl i el coeficient d’adherència,de tal manera que la maquinària rellisca. La dificultat per avançar s’incrementa ical un més gran esforç per desplaçar la maquinària. Cal tenir molt en compte aquestsfenòmens que poden malmetre les pistes i que fan molt rellevants les tasques demanteniment.

VentEl vent afecta temporalment els operaris i les màquines, sobretot a les zones sorrenques,ja que ocasiona una més gran sequedat de l’ambient i l’aixecament de pols. Aquestaincomoditat es converteix en un risc important, especialment durant la fase de latallada de l’arbre.

NeuLa presència de neu dificulta l’aprofitament, ja que redueix els rendiments dels diferentsmitjans. No obstant això, no impedeix la realització dels treballs.

Si es tracta de neu verge, les màquines i els operaris s’hi enfonsen. Com a solució, enaltres països s’utilitza maquinària dotada d’erugues, les quals incrementen la superfíciede contacte per tal de cercar una millor distribució de les pressions arreu del tren derodatge. Tanmateix, a les nostres contrades està més estès l’ús de les cadenes, quemalmeten menys el sòl que les erugues (fotos 8 i 9). Als països escandinaus, als llocs

nevats amb poc pendent s’incideix bàsicament en els pneumàtics.


25/199

29


En els casos de neu ja compactada, disminueix el fregament i augmenta el perill de

relliscada. Quan les temperatures són altes i la neu es fon, el terreny s’estova i aixòtambé dificulta la mobilitat dels mitjans.

Afegit a tot això, a Catalunya coincideixen les àrees nevades amb zones d’altamuntanya de forts pendents. En aquestes condicions, s’opta per evitar els aprofitamentsen aquestes zones a l’hivern, excepte en casos puntuals.

Recomanacions

• Reservar ubicacions més fredes per a l’estiu, i les més càlides per a l’hivern.

• Adequar la dieta del treballador a les necessitats biològiques de cada època i evitarl’activitat a les hores centrals del dia a l’estiu.

• Restringir el desembosc en terrenys entollats.

FisiografiaLa importància de la fisiografia rau en la seva influència sobre el desplaçament deles màquines, animals i operaris sobre el terreny. Cal tenir en compte que el personals’ha d’anar traslladant per l’àrea d’explotació enganxant i desenganxant les peces defusta al mitjà de desembosc i controlant l’arrossegament de les peces, la qual cosarequereix un esforç físic important. Si es treballa manualment, amb animals o ambestirament amb cable, la tasca dels operaris és més feixuga, perquè han de portar ellsmateixos la fusta, acompanyar sempre l’animal, o bé anar estirant el cable i carreganti descarregant la fusta. La maquinària també veu limitat el seu àmbit d’actuació acausa de les irregularitats del terreny.

PendentEl pendent condiciona el risc de bolcada longitudinal i, sobretot, lateral per a lamaquinària, i redueix el rendiment de la tracció animal. En aquest sentit, s’estableixen

Skidder que treballa amb cadenes a causa de la neu

8

Detall de les cadenes d’adherència

9


26/199


30

uns valors llindar de pendent longitudinal a partir dels quals no és recomanable treballaramb els diferents mitjans de desembosc. No obstant això, són valors orientatius, jaque poden variar en funció de les característiques particulars de cada bosc i d’altres

factors com ara la pedregositat i l’experiència i l’habilitat de l’operari.

Per regla general, es considera un 30% el pendent màxim per a l’entrada de maqui-nària al bosc. Quan es tracta de maquinària no adaptada al medi forestal, com arael tractor agrícola, aquest valor és més petit, mentre que màquines com ara l’skidder poden treballar en pendents de fins al 60%. Més enllà d’aquest valor, es fa necessariorganitzar l’aprofitament minimitzant el desplaçament dels operaris, establintdistàncies d’arrossegament més reduïdes i evitant la circulació de maquinària perdins de la forest.

L’efecte sobre la maquinària varia segons el intervals següents:

• Menys del 15%: poca influència sobre els treballs. Interval òptim per al tractor agrícola il’autocarregador si es desplacen pel dins del bosc.

• 15-25%: pèrdua de rendiment (5-10%) associada també a la presència d’altres obstacles sila maquinària entra al bosc. Pendent màxim per al treball amb tractor agrícola.

• 25-35%: pèrdua de rendiment (5-10%). Mentre que l’autocarregador perd eficiènciadesemboscant fusta en sentit ascendent, l’skidder treballa en millors condicions.

• 35-60%: apareixen problemes d’estabilitat. El desembosc es fa amb animals o mecanitzatamb skidder .

• Més del 60%: desembosc amb cable, amb cable aeri o bé amb animals, amb més risc derelliscada de la càrrega.

Efecte del pendent sobre el mitjà més adient per desemboscar


27/199

31


PedregositatL’existència de pedra a la zona d’actuació influeix en el desplaçament dels operarisi de les màquines, de manera que afecta el desembosc en funció de la superfície i la

distribució de la pedregositat i escabrositat del terreny. Aquestes dues característiquessovint es manifesten conjuntament sobre el terreny.

La presència de pedregositat, considerant l’aflorament rocós que no arriba a ser unobstacle, disminueix l’adherència dels mitjans i dels operaris, n’ocasiona la relliscadai impedeix que es treballi en condicions òptimes. Això redueix el pendent màxim perla utilització dels diferents mitjans i en disminueix el rendiment; i és més limitantquan s’extreu la fusta cap amunt. Els tractors amb erugues tenen una més bonaadherència, que els permet treballar en condicions més extremes.

En presència de pedregositat:• S’accentuen les limitacions de desplaçament per als diferents mitjans mecanitzats, i és més

agreujant per al tractor agrícola.

• L’animal, en situació de poca pedregositat, pot evitar més fàcilment aquestes àrees, adiferència dels mitjans mecanitzats.

L’escabrositat és el terme que descriu l’existència de roques, soques, etc. de més de50 cm d’alçada o profunditat (IUFRO, a Sundberg i Silversides, 1989). Aquest paràmetrees considera elevat quan la distància mitjana entre els obstacles incloent-hi la massaromanent és de menys de 3 m, ja que amb tan poca amplada es limita la maniobrabilitatde la maquinària que hi ha de passar. El mitjà emprat ha d’evitar aquests obstaclesque incrementen els temps de desembosc i en disminueixen la productivitat, en funcióde l’envergadura del mitjà, i de la quantitat i la disposició dels obstacles. Els mitjansmés pesants i grans (autocarregador, skidder i tractor agrícola), amb una maniobrabilitatmés baixa que els animals de tir i que les tanquetes, tenen més dificultat per moure’sper la zona. L’estirament amb cable des de pista complica l’evitació d’aquests obstacles,ja que tendeix a arrossegar la càrrega en línia recta.

SotaboscUn dels principals problemes a l’hora de fer un aprofitament és l’existència de sotaboscque dificulti la mobilitat pel terreny dels mitjans de desembosc i del personal. El graud’afectació varia en funció de la distribució que presenta el sotabosc (cobertura parcialo total de la superfície) i de la densitat i les dimensions d’aquest.

La neteja per eliminar el matoll pot ser:

• Parcial: s’elimina el sotabosc dels llocs concrets de la zona d’actuació on pot suposar unobstacle per treure la fusta o on el mitjà de desembosc té dificultats per moure’s.

• Total: es neteja tota la superfície d’actuació, en més o menys grau en funció de la densitat ila dimensió del sotabosc.


28/199


32

La neteja, que es fa prèviament o de manera paral·lela a la realització de l’aprofita-ment, constitueix alhora una tasca preventiva enfront dels incendis, ja que disminueixl’acumulació de biomassa al bosc i trenca la continuïtat vertical del combustible. No

obstant això, quan es treballa sobre àrees cremades o que s’hi ha fet un desbrossamentrecent, les puntes de matolls que sobresurten del terreny poden malmetre elspneumàtics, especialment en vehicles no forestals.

En el desembosc de la fusta semisuspesa o suspesa amb mitjans d’envergadura comara l’skidder o el tractor agrícola, els enganxaments de la fusta al matoll són mésinfreqüents que en el cas de la fusta totalment arrossegada, i d’aquesta maneras’estalvien els temps morts que generen aquests incidents. A més, el pes i la potènciad’aquests tractors redueixen la influència del sotabosc, la qual es fa palesa nomésquan hi ha una alta densitat de matoll de certa dimensió. Tanmateix, la dimensió delconjunt en dificulta la maniobrabilitat per evitar els obstacles.

En el cas dels autocarregadors, la presència de matoll els afecta poc en el despla-çament, però pot influir sobre la càrrega, i, per tant, això exigeix fer una bona preparacióprèvia almenys dels carrers i un adequat apilament per així facilitar la càrrega ievitar la pèrdua de fusta produïda arran de la dificultat de trobar les piles.

3.2. Gestió forestal

L’aprofitament forestal és el sistema per dur a terme una gestió planificada de la

forest. Les característiques del sistema de tallada escollit generen una sèrie decondicions sota les quals cal realitzar el desembosc. Per exemple, els productes aobtenir en un aprofitament depenen, a banda de la qualitat de l’estació, de la silviculturaaplicada al llarg del torn. En funció d’aquestes característiques i altres condiciona-ments, cal seleccionar el mitjà més adequat per a cada forest.

En tot cas, les condicions particulars de cada bosc determinen el mitjà de desembosca emprar i l’organització de l’aprofitament.

Alguns dels principals paràmetres de la gestió que afecten el desembosc són els següents:

• Tipus de massa i tallada.• Intensitat de tallada i extensió.• Massa romanent.

• Sistema d’aprofitament.

Tipus de massa i talladaMasses regularsDepenent del tipus de tallada, es poden obtenir productes amb destinacions diferents.

A la taula següent es mostra un exemple de com pot variar la finalitat de la fusta ques’extreu en una massa regular.


29/199

33


Principals productes que es poden obtenir a les masses regulars*

DestinacióProcés generador Producte

Peus o rolls ben formats Mal formats o petits

Treballs de millora

Primeres aclarides < 15-20 cm DAP** Tanques i RTITrituració i energia

Segones aclarides ~ 20-25 cm DAP Palets i fusteria

Treballs posteriors

Tallades de> 30 cm DAP

Serra estructural,Trituració i energiaregeneració desenrotllament, pals

* A títol d’exemple, ja que cada espècie i cada tractament donen lloc a uns productes diferents.** DAP: diàmetre a l’alçada del pit.

La concentració de productes i la densitat de peus restants (bàsicament a les darrerestallades) que caracteritzen les actuacions a masses regulars faciliten la mecanitzaciódels aprofitaments. S’afavoreix l’entrada de maquinària, si el terreny ho permet, demanera que es redueixen les distàncies d’arrossegament.

De forma general, segons el tipus de tallada, les condicions d’extracció són les següents:

• 1es aclarides: S’extreuen arbres de petites dimensions (de 60 a 100 kg), i la separacióentre els peus de la massa romanent és baixa si no s’obren carrers, que és el mésrecomanable per mecanitzar les operacions. Es poden emprar mitjans mecanitzats,

sempre que puguin entrar a la forest i tenir prou maniobrabilitat per girar i esquivarels arbres restants. Segons el pendent, es pot emprar el tractor agrícola adaptat ol’skidder , tots dos amb la càrrega transversal trossejada en paquets. L’autocarregador,

independentment del marc de separació entre peus, ja que treballa al llarg decarrers, carrega la fusta de manera transversal. Per a pendents elevats i/o una separacióentre els peus restants inferior als 3 m, els animals de tir i l’estirament amb cable

són els mitjans més adients, tot arrossegant la fusta longitudinalment, amb trosse-jament previ a llargades de 5-6 m, o també sense aquest trossejament.

• 2es aclarides: Els productes són de dimensions més elevades, encara que els mitjansutilitzats segueixen pautes similars a les esmentades al paràgraf anterior. És méscomú l’arrossegament longitudinal que no el que es fa amb paquets de fusta trossejada.

L’autocarregador extreu aquesta fusta carregant-la longitudinalment.

• Tallades de regeneració: El més gran distanciament entre els arbres restants permet queentri més bé maquinària a la forest. S’utilitza el tractor agrícola als terrenys més plans,


30/199


34

i l’skidder als llocs amb pendents més pronunciats. Aquests últims poden ser més rendiblesgràcies a la seva més gran capacitat de càrrega. En zones de difícil accés es pot emprar

la tanqueta, tot i que té uns rendiments més baixos. En el cas de tallades finals,

l’existència de plançons regenerats pot limitar la utilització de maquinària pesant, entant que es perjudica els plançons d’una alçada superior a 1,5 m. L’animal és útil per

concentrar i arreplegar fusta dispersa, per després fer-ne el desembosc amb tractor.

Masses irregularsEn les tallades de selecció de les masses irregulars, s’obtenen conjuntament tots el productesesmentats a la taula anterior, amb un ampli ventall d’arbres de diferents diàmetres.

Cal tenir en compte que l’existència de plançons regenerats limita les possibilitats de

mecanitzar l’aprofitament. Per exemple, una gestió irregular per bosquets facilita lautilització de maquinària, ja que concentra les àrees a respectar per aquesta. Enaquest sentit, és interessant la utilització de cables aeris, que limiten els danys alterreny, tot i que el cost de l’aprofitament pugui ser més elevat.

Per a terrenys en pendent i per a selecció d’arbres peu per peu amb més dispersió delsproductes, s’utilitzen els animals. Tanmateix, si el volum i/o el pes dels arbres ésimportant (> 0,5 m3; > 400 kg), es pot fer estirament amb cable des de pista ambmitjans més potents, com ara el tractor agrícola o bé l’skidder , tot i que això requereixuna densitat de pistes considerable.

Intensitat de tallada i extensióCom és obvi, perquè un aprofitament fuster sigui rendible per a l’empresari que el fa, ésnecessari que els costos de l’aprofitament siguin inferiors a les rendes que n’obté. El desembosc

s’encareix, entre altres factors, a conseqüència dels temps morts pel trasllat de maquinàriai animals d’una àrea d’actuació a una altra, i a causa de la infrautilització dels mitjans més

Els mitjans més adequats segons el tipus de tallada són els següents:

• Primeres aclarides: material de petita dimensió, que ha de ser extret amb tractor agrícola oskidder per paquets, o bé amb autocarregador amb la càrrega transversal. Amb animals, espot extreure longitudinalment sense trossejar.

• Segones aclarides: material més gran, que ha de ser extret desemboscant longitudinalmentels troncs sencers o fusta llarga (5-6 m). També es pot extreure la fusta trossejada curta comen el cas anterior, amb els mateixos mitjans.

• Tallades de regeneració: extracció de fusta gran. És preferent fer-hi servir mitjans de grancapacitat com ara l’skidder . La fusta s’extreu longitudinalment, amb tractor, autocarregador i

opcionalment acostant-la amb animals.• Tallades de selecció: s’extreu fusta de diferents diàmetres. Es poden emprar animals per

concentrar la fusta, i treure-la amb tractor. L’entrada de maquinària al boscqueda limitada arran de la necessitat de respectar el regenerat, i per això seriainteressant la utilització del cable aeri.


31/199

35


potents i cars. Són situacions que sorgeixen quan les àrees d’aprofitament són poc extenses,i les intensitats de tallada, baixes. Per això, segons la intensitat de tallada, són més adientsuns mitjans que d’altres. Tallades de menys de 20 t/ha fan recomanable la tracció animal,

mentre que entre 20 i 40 t/ha el tractor agrícola i l’skidder són més adequats. Per aintensitats de tallada superiors, l’skidder és el més adient, ja que permet aprofitar la sevasuperior capacitat de càrrega, i també l’autocarregador sempre que pugui entrar al bosc icarregar les peces més llargues.

El trasllat a una escala més reduïda queda reflectit en la distribució dels productes arreude l’àrea d’aprofitament. S’aconsegueixen eficiències més altes en condicions de mésgran concentració dels productes per superfície, de manera que disminueix el temps dedesplaçament dels mitjans de desembosc per arreplegar la fusta. Aquest fet té una mésgran influència quan el desembosc es fa de manera mecanitzada en tallades de seleccióo aclarides de baixa intensitat, en què sovint és necessari fer una arreplega prèvia perevitar moure constantment la màquina sense optimitzar-ne en rendiment.

Massa romanentL’afectació de la massa romanent varia en funció de la separació entre els peus querestin un cop s’ha fet la tallada, a més de la forma d’extracció de la fusta (arrossegada,semisuspesa o suspesa), del pendent i del sistema d’aprofitament, com es reflecteix ala taula següent, on es relacionen alguns d’aquestes paràmetres.

* Segons si és fusta trossejada a 5-6 m, o bé a 2-2,5 m, respectivament.

Relació entre la densitat de la massa romanent i els mitjans de desembosc

Densitat(peus/ha)

Elevada1.350-850

Mitja850-400

Baixa400-50

Separaciópeus (m)

2,5-3,5

3,5-5

5-15

Possibles restriccions

Difícil accésmecanitzat

Increment de danysa la massa romanent

Accés demaquinària ambl'obertura decarrers (3,5 m)

Possible dificultatper fer girs imaniobrar

No limitantper a l'ús demaquinària

Fusta trossejada

Desembosclongitudinal, rollsde 4 m

Permet eldesembosc de lafusta suspesaCàrrega en paquets

d'uns 2,5 mCàrregalongitudinal,per paquets*o simplementtrossejada curta

Càrregalongitudinal, perpaquets otrossejada curta

Mitjans adequats

Animals

Mitjans mecanitzats

Autocarregadorcàrrega transversal

Autocarregadorcàrrega longitudinal

Skidder , tractoragrícola

Manual i canals

Màxima possibilitatde mecanitzaciósegons el terreny

Manual i canals

Sistemes d’aprofitament

Tronc sencer

Només pera arbres depoca alçada

Permet eldesemboscde la fustasemisuspesa

i suspesaLlargada dela peçalimitada pelpendent

Qualsevolllargada


32/199


33/199

37


3.3. Destinació i tipus de fusta

La indústria de transformació de la fusta demanda una primera matèria amb diferents

requeriments segons la seva destinació (trituració, serra, pals, xapa, desenrotllament,etc.).

Exigències de la fusta per a les seves possibles destinacions *

Destinació Diàmetre (cm) Long. (m) Curvatura Conicitat Nusos Fenedures Picadures Emblavi- Podri-

Mín. Màx. Mín. Màx. ment ment

Palet (10) 12 30 (40) 2,1 18 Escassa Baixa Escassos Escasses Poques Poc Nul

Serra (20) 25 100 2,5 – Escassa Baixa Escassos Escasses Cap Nul Nul

estructural

Desenrotll. (20) 35 80 0,95 2,5 Molt esc. Molt esc. Cap Escasses Cap Nul Nul

Postes 12 35 6,25 12 Nul·la Nul·la Escassos Escasses Cap Escàs Nul

Tancats 6 20 (25) 1,6 – Escassa Escassa Pocs Poques Poques Poc Nul

Taulers (7) 12 35 1 2,5 Indif. Indif. Admissib. Indif. Indif. Indif. Nul

Energia 5 35 – – Indif. Indif. Indif. Indif. Indif. Indif. Indif.

* Valors orientatius, ja que varien segons l’empresa i la tecnologia de què disposi.Font: Elaboració pròpia segons dades d’indústria i rematants.

Les limitacions d’indústria fan referència tant a les dimensions com a la qualitat de lafusta, i condicionen l’aprofitament, que ha de cenyir-se a aquests paràmetres, sobretotpel que fa a la llargada de trossejament, si es pretén obtenir un màxim rendimenteconòmic de la fusta.

Les característiques de la fusta que s’extreu influeixen també en els rendiments de cadacicle de desembosc. Si s’aprofiten arbres massa irregulars, se’n dificulta l’arrossegament,

atès el més gran volum de la càrrega i el més petit coeficient d’apilament. Per exemple,la llenya d’alzina o roure presenta generalment aquesta característica, i per això s’extreude manera manual, amb canals de desembosc o en paquets. En tot cas, es trosseja a 40-50 cm o a 2 m, segons el circuit comercial que hagi de seguir després.

Els peus amb protuberàncies, presència de branques o monyons, eleven el fregamentamb el sòl, fan necessari un més gran esforç per arrossegar-los i malmeten el terreny.

Quan s’aprofiten diàmetres petits de fusta, els rendiments són més baixos, ja que elvolum o el pes unitari dels arbres i el coeficient d’apilament són més reduïts. Amb

tracció animal, la fusta és arrossegada longitudinalment tant si és tronc sencer com


34/199


38

fusta trossejada, mentre que amb skidder o tractor agrícola la fusta trossejada pot serextreta per paquets, amb la càrrega transversal preferentment suspesa. Cal avaluar lamanera més eficient d’extreure aquesta fusta, atès el més gran volum de càrrega

desemboscat per cicle i el cost del mitjà utilitzat.

Els aprofitaments d’espècies de creixement ràpid o d’altres tipus situats en ubicacionsplanes i de fàcil accés, permeten que, un cop tallat i desbrancat l’arbre, es puguicarregar directament al mitjà de transport, de manera que la fase de desembosc esdevémínima o fins i tot innecessària.

Sistema d’aprofitamentSegons els requeriments del producte a extreure, es fa servir un sistema d’aprofitamento un altre, acció que afecta l’organització dels treballs forestals d’un aprofitament.

Els sistemes més utilitzats a Catalunya són el de tronc sencer i el de fusta trossejada.La fisiografia també és un paràmetre determinant a l’hora de decidir-ne el sistema, jaque en condicions difícils es compliquen els treballs d’elaboració, arreplega oapilament. Per això en aquests casos desfavorables s’opta pel sistema de tronc sencer,o fins i tot pel d’arbre sencer, amb l’opció de trossejar o processar la fusta després deldesembosc a pista, carregador o indústria.

La fusta destinada a serra, desenrotllament o pals, amb prou dimensió diametral ilongitudinal i prou qualitat, s’aprofita segons el sistema de tronc sencer o trossejada a5-6 m, i es desembosca, si el terreny ho permet, amb skidder , tractor agrícola oautocarregador. En zones més escabroses, es pot utilitzar l’animal de tir.

S’utilitza el sistema de fusta trossejada en les casos següents:

• Mitjans de desembosc amb capacitat de càrrega limitada i extracció de fusta de dimensiógran, amb pes unitari elevat. És necessari avaluar si la potència del sistema de desemboscemprat s’adapta correctament a les exigències del producte.

• Extracció de fusta petita. El volum pot ser un limitant per a l’arrossegament longitudinal d’unelevat nombre de peces, perquè s’obre la càrrega en forma de ventall i es dificulta eldesembosc. En aquest cas, l’alternativa és trossejar i agrupar per paquets, que permetentreure una més gran quantitat de fusta en funció del mitjà utilitzat (2-3 esteris).

• Extracció de llenyes i perxades de castanyer, en fisiografia favorable. La llenya es trosseja apeu d’arbre, a més o menys llargada segons si es ven directament al consumidor (40-50 cm)o se subministra a una empresa per fer-ne la comercialització (2 m). Es fan paquets tambéper a l’aprofitament de perxades.

El sistema d’arbre sencer no s’utilitza a Catalunya. Genera un important fregamentcontra el sòl, i els fardells són massa voluminosos, de manera que s’ocasionen danysi s’afavoreix l’obertura de la càrrega. Aquest sistema implica un important incrementde costos, de manera que, si s’exigeix l’extracció del brancam, aquest es retira de

forma manual, es deixa a pista o a bosc, i es tritura amb una desbrossadora. L’aprofi-


35/199

39


tament de biomassa forestal com a font d’energia obre possibilitats a aquest sistema,l’extensió del qual es pot produir en un futur proper.

Segons el sistema d’aprofitament, són més adients uns mitjans o uns altres per efectuarel desembosc. Els mitjans no mecanitzats són els que tenen més limitacions amb elsistema d’arbre sencer i tronc sencer.

Esquema dels diferents sistemes d'aprofitament

3.4. Xarxa viària

La planificació de la xarxa viària ha anat canviant al llarg del temps, per adaptar-seprogressivament als mitjans que s'han anat introduint. Fins als anys seixanta, quanl'animal de tir i l'extracció manual eren els mitjans de desembosc més utilitzats, lespistes es construïen a la part baixa del bosc, per facilitar l'extracció de fusta en sentitdescendent, amb distàncies de desembosc elevades. Són vies de més difícilmanteniment a causa del més alt percentatge d'humitat que presenten. La introduccióde nous mitjans de desembosc més eficients en l'extracció de fusta cap amunt ha

potenciat l'obertura de camins a mig vessant.


36/199


40

Des del punt de vista de l'aprofitament forestal, la xarxa de pistes o camins de desemboscno només permet una disminució dels costos, sinó que en molts casos significa simplementla possibilitat d'explotació, amb avantatges econòmics i tècnics per a futures tallades.

No obstant això, la creació d'aquesta infraestructura viària origina inversions inicialsque s'han de suplir amb els ingressos de les tallades, però amb una amortització a llargtermini. Es fa necessari, doncs, establir una programació en el temps sobre la ubicació,la intensitat i altres característiques de futurs aprofitaments, de manera que permeti lacontinuïtat del treball de les empreses que s'encarreguen dels aprofitaments. N'és unexemple, d'aquesta planificació silvícola, la realització de subhastes anuals, sovintvinculades a plans d'ordenacions de les forests.

És fonamental tenir en compte la distribució espacial d'aquesta xarxa viària, de maneraque estigui repartida homogèniament i atenent els accidents del terreny, si més no a leszones objectiu d'aprofitament. També la distribució dels aprofitaments pot portar a lainfrautilització d'una àmplia xarxa viària, si les tallades s'atomitzen molt i s'extreupoca quantitat de fusta a les pistes dissenyades, o bé si espacialment es concentrenmolt les tallades i només s'utilitza una part de les pistes existents.

Exemple de distribució de xarxa viària

Per determinar la densitat viària òptima, cal tenir en compte que una més alta densitatde camins possibilita reduir el cost de l'aprofitament. Però això només es compleix finsa un determinat valor (la densitat òptima), a partir del qual l'obertura i la conservaciód'aquestes vies incrementen la despesa general de l'aprofitament (vegeu l'annex 2,"Càlcul de la densitat òptima de la xarxa viària"). El càlcul s'inicia seleccionant elsmitjans de desembosc disponibles més adients sobre la base de les condicions delterreny i l'aprofitament. Aquests mitjans delimiten les distàncies màximes de desembosc

i els cost de les operacions, i permeten estimar una densitat orientativa de vies òptima


37/199

41


i perfilar-ne la distribució. El disseny final de la xarxa viària es fa atenent els paràmetresmencionats i totes les particularitats de la zona d'aprofitament.

L'efecte de la xarxa viària sobre l'aprofitament es pot resumir en:

• La manca de vies ocasiona un increment de costos, o fins i tot representa un impediment per al'aprofitament, i un augment de les distàncies d'arrossegament, que pot derivar en més gransdanys sobre el terreny.

• Una densitat adequada permet optimitzar els recursos destinats a l'aprofitament.

• Un excés de pistes pot comportar despeses innecessàries de construcció i manteniment, aixícom la pèrdua de superfície productiva en els casos més extrems.

Un dels factors bàsics que delimiten l'obertura d'una pista és el seu cost econòmic, quevaria bàsicament en funció del substrat, la presencia de pedra i el pendent. L'augmentd'aquest darrer paràmetre fa necessari un volum més elevat de moviments de terra, i unstalussos més alts. Segons les característiques de la via i del terreny, els costos varien:

• En el cas de les tiradores, ròssecs o carrers, on els peus eliminats de la coberta serveixenper suplir els costos de l'obertura, i no hi ha moviments de terres i no es produeix un

cost afegit a l'aprofitament.

• Per a pistes en zones de pendent transversal de fins el 30 o 40% i pedregositat inferioral 20%, el cost mitjà se situa prop d'1,20 euros/m.

• La presència de roca fa augmentar de manera molt significativa els costos, que superen

fins i tot els 6 euros/m.

En finalitzar l'aprofitament i en funció del pendent, cal fer trencaaigües transversalsper tal d'evitar la formació de reguerots, o deixar restes vegetals (branques o capçades)provinents dels treballs realitzats per contenir l'erosió.

3.5. Impacte ambiental

Impacte paisatgísticL'obertura de vies per facilitar l'accés dels mitjans de desembosc és el principal factorque pot ocasionar un impacte paisatgístic negatiu durant la fase de desembosc. Demanera general, l'afectació sobre el paisatge s'incrementa en les condicions següents:

• Zones properes a nuclis habitats, o fàcilment visibles des de punts molt transitats,

llocs d'elevada fragilitat visual.


38/199


42

• Amplada i pendent de les vies de desembosc notables.

• Moviments de terres destacables.

Amb relació al tipus de via, l'obertura de camins principals i secundaris comporta unmés gran moviment de terres i ocasiona un més alt impacte que en el cas dels carrers,tenint en compte el caràcter temporal d'aquests últims i el seu cobriment els anysposteriors a l'aprofitament. En tot cas, la correcta execució de les vies sota unaplanificació adequada és un requisit perquè es minimitzi l'impacte.

Tanmateix, l'avaluació dels impactes és molt variable en funció dels diferents agentsque en poden percebre els efectes, atenent diferents valoracions, que poden ser fins itot divergents.

Mesures preventives:

• Cercar recorreguts alternatius a les zones més vulnerables o fràgils.

• Afavorir a les zones més sensibles els mitjans de desembosc que requereixen menys densitatde pistes.

• Disminuir la construcció de pistes a les zones de pendent.

Efectes edàficsQuan es fa un aprofitament, l'erosió es pot produir principalment pel ròssec de lacàrrega, pel pas del mitjà de desembosc, sobretot si s'utilitzen mitjans mecanitzats, iper la construcció de la xarxa viària (fotos 11 i 12).

A les zones on es fan tallades arreu, els efectes produïts sobre el sòl poden ser méselevats, de manera que queda una superfície desproveïda en la seva totalitat decoberta vegetal. A Catalunya, aquestes tallades corresponen principalment a lesefectuades a les àrees que han patit un incendi forestal, a banda de les espècies decreixement ràpid. En tot cas, no ha de suposar un problema si les tallades de regeneració

es planifiquen i s'executen convenientment.

Els principals efectes sobre el sòl durant el desembosc són la compactació, l'esquin-çament i les roderes.

CompactacióÉs deguda a la pressió que fa la maquinària i, en un grau més baix, els animals i elsoperaris. La deformació que pateix el sòl és visible a la superfície, i es difon a capes mésinternes i produeix un increment de la densitat i la duresa del sòl. Les conseqüències sónla disminució de la porositat del sòl, de manera que augmenta l'escolament, i una davallada

de la ventilació del terreny i de la infiltració, que al capdavall afavoreix l'erosió.


39/199

43


L'efecte negatiu de la compactació depèn del poder portant del sòl, que està enfunció del tipus de sòl i del grau d'humitat. Els més susceptibles són els argilososhumits i, en menor mesura, els arenosos i argilosos secs. En aquests últims, la

compactació és poc aparent a la superfície, encara que pot aparèixer a nivells interns.

Durant la realització de l'aprofitament, es recomana concentrar el pas de les màquinesa les vies de desembosc i carrers, per tal de delimitar la superfície afectada. Tot i així,si la densitat de vies establerta és baixa, el pas de la maquinària produeix una circulacióexcessiva a les vies marcades que pot generar efectes desfavorables sobre el sòl.

El pendent és el paràmetre que més influeix en l'existència de processos erosius a les vieson s'ha produït compactació, ja que s'hi canalitza l'escolament i hi poden aparèixerxaragalls. Aquests efectes són més importants quan el desembosc s'ha efectuat cap amunt.

El moviment de terres de les pistes acumula materials que es poden erosionar, no tansols en la pròpia superfície de la via, sinó també en els talussos i els terraplens, demanera que es poden produir despreniments a les zones de pendent, a més dels riscosja mencionats. Cal remarcar que la fase crítica és la d'obertura i construcció de lespistes, quan es produeixen fins a quaranta vegades més sediments que durant lautilització de les vies. En conseqüència, és recomanable la construcció al més ràpidpossible i, en la mesura del que sigui possible, evitar períodes de pluges.

La compactació depèn, a més del pes de la maquinària, de la superfície de contactedel tren de rodatge. Així doncs, els vehicles amb erugues, encara que amb un pes més

elevat, distribueixen millor la pressió que fan al sòl, que els que porten pneumàtics.

L'efecte de la compactació sobre els arbres comporta una davallada del creixement d'aquests,i fins i tot del seu vigor (decaïment i malures). Aquest fet s'accentua en els peus que quedenal costat de les pistes o vies de desembosc, a causa de la més gran dificultat per captaraigua i nutrients, de la reducció de l'aireig radicular i de les ferides que poden patir.

El sistema d'aprofitament també influeix en el grau de compactació. Els procedimentsque es basen en l'arrossegament de la fusta, sobretot el de tronc sencer, són els mésperjudicials arran de l'efecte tallant que produeixen a les capes superficials del sòl.

EsquinçamentConsisteix en el trencament tangencial de les capes més superficials del sòl.L'esquinçament de la coberta vegetal depèn de la força d'adherència del mitjà utilitzat,la qual disminueix quan es fa l'aprofitament amb el terreny moll. L'esquinçament ésmenor quan es redueix la força del vehicle, s'incrementa la superfície de contacteamb el sòl, especialment amb les erugues i les cadenes (exceptuant els sòls arenosos),i per la resistència del sòl.

Els efectes de l'esquinçament són un increment de l'escolament i la pèrdua de sòl,

que és més important als sòls orgànics o cohesius, sobretot si estan humits. Si la


40/199


44

càrrega és transportada suspesa, aquests efectes negatius es redueixen. En zones dependent, si es fan carrers, s'hi poden deixar les restes de la tallada, per reduir elsdanys a la superfície.

Roderes i solcsSón produïts per l'arrossegament de la càrrega o pel pas de la maquinària. Quan es fancarrers, les roderes es minimitzen i es localitzen a les zones de trànsit. Es formenhabitualment perquè els pneumàtics de les màquines patinen, ocasionant la compactaciódel terreny i incrementant l'escolament. S'afavoreixen aquests efectes amb el pendent.A les fotos 13, 14 i 15 es mostren roderes de diferent magnitud, la qual cosa depèn deltipus de terreny, de la humitat, i de la densitat de trànsit que suportin (fotos 13, 14 i 15).

Mesures preventives:• Reduir el pes de les màquines que s'utilitzen o limitar la seva capacitat de càrrega o la pressió.

• Limitar el trànsit a trajectes definits que concentrin l'excessiu pes dels vehicles i de la càrrega,que han de quedar definits al llarg de la vida de la massa.

• Minimitza

sistemes i tècniques de desembosc (1)

Documents