SISTEMES URBANS DE DRENATGE SOSTENIBLE

Document elaborat pel departament tècnic de Naturalea · Juliol 2017

SISTEMES URBANS DE DRENATGE SOSTENIBLE ................................................. 1

1. Introducció ...................................................................................................... 2

2. Els sistemes de drenatge sostenible com a elements actius en la reducció de la contaminació de l’aigua ...................................................................................... 4

3. Tipus de sistemes urbans de drenatge sostenible ........................................... 8

3.1. Els paviments permeables (permeable paving) ............................................... 8

3.2. Pous i rases d’infiltració (Infiltration trenches) ................................................. 9

3.3. Dipòsits d’infiltració (Infiltration basis) ........................................................... 10

3.4. Les cobertes vegetades (Green roofs) .......................................................... 10

3.5. Els drenatges filtrants o francesos (Filter drains)........................................... 11

3.6. Les cunetes verdes (Swales) ........................................................................ 11

3.7. Franges filtrants (Filter strips) ....................................................................... 12

3.8. Dipòsits de retenció (Detention basins .......................................................... 13

3.9. Estanys de retenció (Retention ponds) ......................................................... 13

3.10. Aiguamolls artificials (Wetlands) ................................................................. 15

3.11. Filtres de sorra ............................................................................................ 16

3.12. Jardins de pluja (Rain garden) .................................................................... 16

3.13. Rasa de bioretenció (Bioswale) ................................................................... 17

4. Limitacions dels sistemes de drenatge sostenible ......................................... 18

5. Mecanismes implicats en els sistemes de bioretenció, el cas dels bioswales 22

6. Conclusions .................................................................................................. 23

7. Bibliografia .................................................................................................... 24

www.naturalea.eu

1. Introducció La urbanització del territori ha comportat la creació de grans extensions de zones impermeables en les quals es dipositen de l’ordre de 0,1-2 Tn/Km2/mes de partícules contaminants de diferents tipus amb cassos que han arribat fins a 7. Quan es dóna un episodi de precipitació, aquestes partícules es dissolen o són arrossegades en forma particulada per l’aigua de la pluja, de manera que l’aigua de l’escorrentiu de les zones urbanes arrossega grans quantitats de contaminants que acaben arribant al medi aquàtic: rius, rieres, torrents, aiguamolls, aigües subterrànies, mars i oceans.

Amb 10-15 mm d’aigua de pluja es dóna un rentat del 80-90% de la pols acumulada en aquestes àrees impermeables urbanes. En aquest sentit es coneixen com aigües del primer rentat (first flush) les creades a partir dels primers 5-10 mm i poden arribar a ser més contaminants que les aigües grises convencionals. Aquests episodis de contaminació, formen part del que s’anomena contaminació difosa, i actualment, tot i que la qualitat de l’aigua ha millorat gràcies a la presència d’EDARs, els sistemes naturals es segueixen veient afectats degut a l’arribada de contaminants d’aquestes fonts difoses.

Les característiques pel que fa la composició i quantitat de contaminants en aquestes aigües d’escorrentiu urbà depenen de diversos factors: la durada del període sec previ a l’episodi de pluja, l’àrea de drenatge, la intensitat de la pluja, els usos del sòl que es donen a la zona i el trànsit diari. S’ha detectat que els principals contaminants associats a les aigües d’escorrentiu urbà són: sòlids de mida gran, sòlids en suspensió, nutrients, matèria orgànica biodegradable, metalls pesants, olis i hidrocarburs i microorganismes patògens.

Figura 1: Esquema de la relació de les àrees urbanes impermeabilitzades, escorrentius i infiltració d’aigua al subsòl (Font: US EPA).

www.naturalea.eu

Cadascun d’aquests elements causa greus problemes en el medi aquàtic receptor, per exemple, els nutrients poden causar eutrofització de les aigües, els sòlids en suspensió terbolesa, els metalls pesants són altament tòxics pels éssers vius en quantitats elevades i són bioacumulables i els hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH) són carcínogens. Molts són elements i compostos que es troben a la natura, però les elevades concentracions que actualment podem trobar als ecosistemes aquàtics són de fonts antròpiques, per exemple, en el cas dels PAH alguns estudis als Estats Units recullen que entre un 14-36% dels que trobem presents al medi aquàtic provenen de les aigües d’escorrentiu urbà.

En el context actual de canvi climàtic, en l’àmbit mediterrani les prediccions són d’un augment de les temperatures, la reducció de la freqüència de precipitació i la concentració de les pluges en menys esdeveniments però de caràcter més torrencial. Aquests fenòmens agreujaran els efectes de les aigües d’escorrentiu urbà sobre el medi, ja que si els períodes de sequera són més llargs s’acumularan més partícules contaminants a les àrees urbanes i, a més a més, quan es donin les precipitacions els cabals punta seran molt elevats, per la combinació de la torrencialitat i l’elevada presència de superfícies impermeables.

Per tal d’evitar la contaminació associada a aquestes aigües, en els darrers anys s’han desenvolupat diferents sistemes que permeten drenar, transportar, emmagatzemar o tractar els escorrentius urbans. Són estructures que es disposen en les zones susceptibles de ser focus de creació d’aquests escorrentius, com per exemple, aparcaments, carreteres, grans zones pavimentades, etc i que tenen una gran eficiència en la disminució de la càrrega contaminant de l’aigua.

Els primers sistemes de drenatge sostenible (també anomenats BMP, Best Management Practices) es van implementar als Estats Units i inicialment van ser construïts amb l’objectiu principal de reduir l’erosió i disminuir el cabal punta associat a la precipitació en zones impermeabilitzades. En els darrers anys, però, s’ha començat a introduir un nou enfocament que va encarat a la reducció de la càrrega contaminant d’aquesta aigua. A més a més, centrar-se en la recollida i tractament de l’escorrentiu procedent dels primers mm de pluja, el first flush, és la clau per reduir la contaminació associada a aquestes aigües.

Les estructures clàssiques de recollida d’escorrentius només recol·lecten les aigües i les traslladen cap a un altre punt per evitar inundacions però pel que fa la contaminació simplement la desplacen d’un punt a un altre. Amb els sistemes de drenatge sostenible es pot transportar o emmagatzemar l’aigua però amb el valor afegit de reduir-ne els nivells de contaminants a través de processos físics i biològics.

www.naturalea.eu

2. Els sistemes de drenatge sostenible com a elements actius en la reducció de la contaminació de l’aigua

Aquests sistemes redueixen el volum de l’escorrentiu permetent infiltració o reutilització, i contribueixen en més o menys mesura segons el disseny a una millora de la qualitat de l’aigua degut a que s’hi donen diferents processos tant físics, químics com biològics.

Els principals mecanismes que impliquen la reducció de la càrrega de contaminants de l’aigua són:

- Processos físics :

a) Sedimentació: mecanisme principal d’eliminació de sòlids en molts dels sistemes de drenatge sostenible existents.

b) Filtració: els materials en suspensió són atrapats pel medi filtrant i l’aigua filtrada passa al medi extern, a un altre compartiment on segueix el tractament per un altre mecanisme o és transportada a una altra estructura. És el procés pel qual s’eliminen la major part de sòlids en suspensió i els contaminants associats a les partícules.

c) Infiltració: l’aigua passa al medi a través de la percolació al sòl adjacent al punt d’instal·lació del sistema de drenatge. Pot passar a les aigües subterrànies o fluir subsuperficialment cap a d’altres masses d’aigua. És el principal mecanisme per a la reducció dels volums d’aigua i els cabals punta. S’assumeix que el sòl actuarà com a filtre però depenent de la geologia de la zona no sempre passa.

- Processos biològics:

a) Degradació de la matèria orgànica: hi ha molts mecanismes implicats en aquest procés. El principal és la respiració microbiana on la matèria orgànica és oxidada generant CO2.

www.naturalea.eu

b) Desnitrificació, és el procés pel qual en condicions d’absència d’oxigen dissolt en l’aigua els bacteris transformen els nitrats en nitrogen gas, sempre i quan hi hagi una font de matèria orgànica.

c) Creixement de les plantes i assimilació, molts sistemes de drenatge incorporen algues, plantes submergides, emergents, gespes, herbes, arbusts i/o arbres que per a poder realitzar el seu creixement assimilen els nitrats i fosfats presents a l’aigua. També assimilen metalls pesants i d’altres elements.

- Processos químics implicats en l’eliminació de metalls i fosfats:

a) Precipitació: eliminació de materials en suspensió per la formació de complexes insolubles.

b) Adsorció: unió dels contaminants a la superfície partícules sòlides, que seguidament s’eliminen per sedimentació i filtració. D’aquesta manera gran part dels metalls i PAH queden retinguts al sòl present a les estructures de bioretenció.

PROCES MECANISMES CONTAMINANTS

FÍSICS Sedimentació

Filtració

Infiltració

Sòlids en suspensió (Metalls i PAH associats)

QUÍMICS Precipitació

Adsorció

Fosfats

Metalls

PAH

BIOLÒGICS Degradació matèria orgànica

Nitrificació/Desnitrificació

Assimilació per plantes

Matèria orgànica

Nitrats

Amoni

Fosfats

Metalls

Taula 1: Processos i mecanismes implicats en la reducció de la càrrega contaminant.

Existeixen diversos sistemes de drenatge i en cadascun hi poden intervenir un o més dels mecanismes citats, i en el cas en què es combinen els tres tipus de processos l’eficiència en la davallada dels contaminants és més elevada.

www.naturalea.eu

TIPUS DE SISTEMA DE DRENATGE SOSTENIBLE

PROCESSOS MÉS IMPORTANTS

FÍSICS QÚIMICS BIOLÒGICS

Paviment permeable X

Pous i rases d’infiltració X

Dipòsits d’infiltració X X

Cobertes vegetades X X X

Drenatges filtrants X

Cunetes verdes X

Franges filtrants X X

Dipòsits de detenció X X

Estanys retenció X X X

Aiguamolls artificials X X X

Filtres de sorra X X

Sistemes de bioretenció: Raingarden i bioswale X X X

Taula 2: Principals processos implicats en cada tipus de sistema de drenatge sostenible.

La presència d’elements biològics en les estructures de drenatge sostenible contribueix a augmentar la seva eficàcia en la reducció de la càrrega contaminant de les aigües. La bioremediació i la fitoremediació, es basen en aprofitar les capacitats metabòliques de les poblacions de microorganismes, fonamentalment bacteris i fongs, i de les plantes per a contribuir a la descontaminació.

www.naturalea.eu

Figura 2. Esquema dels mecanismes implicats en la fitoremediació (Font: M. del R. Peralta-Pérez et al., 2011).

La presència de plantes en les estructures de drenatge sostenible implica:

﹣ Assimilació directa de contaminants: tenen un paper important en l’absorció de nutrients (assimilant nitrats i amoni i fosfats) i també de metalls pesats.

﹣ Creació d’entorns aeròbics : la presència de les arrels comporta l’oxigenació de la zona que ocupen.

﹣ Increment de la superfície útil pel biofilm : molts bacteris, fongs i algues es troben formant una estructura que recobreix les superfícies disponibles, és el que s’anomena biofilm. Aquest biofilm té un paper fonamental en la descomposició de la matèria orgànica i també actua com a zona de retenció de metalls pesants i d’altres contaminants. A més a més, els bacteris són un element clau en l’eliminació dels nitrats i alguns tenen la capacitat de degradar i/o transformar substàncies tòxiques, com per exemple, hidrocarburs.

﹣ Mineralització dels sediments . Un altre aspecte a destacar és el paper dels macròfits en la mineralització del sòl. El moviment de les tiges amb l’aire trenca les crostes facilitant l’entrada d’oxigen i aigua. En aquest sentit crear superfícies amb especies com Typha sp., Phragmites sp., Spharganium sp., Claudium sp. pot tenir un benefici important.

﹣ Efecte tampó : quan les plantes estan desenvolupades permeten aïllar el sistema dels agents atmosfèrics; disminueixen la velocitat del vent, la llum i esmorteeixen els canvis de temperatura, que proporcionen ambients més càlids a l’hivern i més freds a l’estiu. Les aigües d’escorrentiu urbà en determinades èpoques de l’any poden assolir temperatures molt més elevades que les aigües del medi on aboquen, la presència de vegetació en la zona de tractament permet una estabilització de les temperatures.

- Efectes en la conductivitat hidràulica : La conductivitat disminueix en la zona ocupada per les arrels, fet que provoca un flux més gran en les zones més profundes, no ocupades per aquestes. Aquest augment del temps de trànsit facilita l’acció dels biofilms en la descontaminació de l’aigua.

www.naturalea.eu

3. Tipus de sistemes urbans de drenatge sostenible

Els sistemes de drenatge sostenible contribueixen a reducció dels volums d’escorrentiu, a la gestió dels cabals punta, la reducció de la concentració de contaminants i/o del total de contaminants presents en aquestes aigües. Cadascun dels sistemes creats pot dur a terme alguna d’aquestes funcions o la combinació d’algunes o totes elles.

Els diferents sistemes per gestionar els escorrentius existents es poden classificar en:

3.1. Els paviments permeables ( permeable paving)

Són paviments continus o modulars que permeten que l’aigua s’infiltri a través seu. Permeten convertir grans àrees urbanes que serien impermeables (com ara zones d’aparcament), en zones on l’aigua s’infiltra i són capaços de retenir gran diversitat de contaminants. Aquesta aigua pot passar a recarregar l’aqüífer o pot ser retinguda en estructures d’emmagatzematge que en permetin la seva reutilització.

N’hi ha de diferents tipus: paviments porosos, blocs impermeables amb juntes permeables, gespes o graves. Generalment estan formats per diverses capes de disposades en ordre de permeabilitat creixent i que retenen diferents partícules de diferents mides, olis i greixos.

Es pot utilitzar per àrees drenants inferiors a 4 ha, de pendent més baixa de 2-5% i amb una distància al freàtic de com a mínim 1,2 m.

S’utilitzen en zones amb baixa intensitat de trànsit, carrers residencials, zones d’aparcament, etc i no són recomanables en zones industrials, benzineres o d’altres indrets on s’acumulen quantitats significatives de metalls pesants.

www.naturalea.eu

3.2. Pous i rases d’infiltració ( Infiltration trenches)

Són franges d’1 a 3 metres de profunditat plenes de material drenant que reben l’escorrentiu de les zones impermeables, permeten la sedimentació de les partícules així com la recollida i emmagatzemament de l’aigua, permetent la seva infiltració cap el terreny. Poden estar vegetats o simplement estar formats per graves i tenen bona capacitat de reduir el volum d’escorrentiu i els cabals punta.

Els pous són sistemes subterranis d’emmagatzemament temporal de l’escorrentiu que prové principalment de teulades i terrats. Serveixen per desconnectar aquestes aigües de la xarxa principal de recollida disminuint el cabal que circula pels col.lectors.

Les rases d’infiltració són més estretes i menys profundes que els pous i tenen més capacitat de millorar la qualitat de l’aigua.

S’han de situar en zones on el sòl sigui prou permeable (poc argilós) i poden recollir l’escorrentiu de zones de drenatge del voltant de 2 ha. És necessari que hi hagi un període sec entre precipitacions per tal que hi hagi un correcte funcionament del sistema. Per no produir contaminació dels aqüífers s’ha de situar com a mínim a 1,2m del freàtic. Normalment s’utilitzen geotèxtils i embornals d’emergència per si es supera la capacitat d’assimilació hi hagi un punt de sortida.

No poden situar-se prop d’estructures subterrànies d’edificis.

www.naturalea.eu

3.3. Dipòsits d’infiltració ( Infiltration basis)

Són zones d’embassament superficial on l’aigua queda retinguda fins que s’infiltra al terreny. L’eliminació de contaminants es dóna per infiltració, adsorció i mecanismes biològics. El rendiment d’aquesta tècnica es pot millorar col·locant un pretractament que eviti l’entrada de sòlids en suspensió per evitar que es colmati la zona d’infiltració.

Aquests dipòsits es calculen associats a un episodi de pluja, que com a mínim ha de ser dels primers 3 mm i com a òptim 10 mm. Per augmentar l’eficiència és recomanable en àrees inferiors a 10 ha i ocupant entre 2-3% de l’àrea de drenatge. Han d’estar instal·lats en zones a on el fons ha de ser horitzontal. El nivell freàtic a d’estar a més d’1,2 metres i el terreny ha de ser força permeable (capacitat d’infiltració superior a 12mm/h).

S’utilitzen en la gestió de l’escorrentiu de zones residencials on l’aigua no tingui una elevada càrrega contaminant.

3.4. Les cobertes vegetades (Green roofs)

Són sistemes vegetats que es disposen als terrats i teulades dels edificis amb l’objectiu de retenir l’aigua de la pluja i reduir els cabals punta. Són sistemes que a més a més, contribueixen a compensar l’efecte d’”illa de calor” que es dóna en grans ciutats.Es tracta d’estructures formades per la disposició de diferents capes i requereixen com a mínim quatre components: una barrera per les arrels, una capa de drenatge, el substrat i la capa de vegetació.

Existeix molta bibliografia, empreses especialitzades e informació específica sobre aquesta tècnica.

www.naturalea.eu

3.5. Els drenatges filtrants o francesos (Filter drains)

Són rases poc profundes amb geotèxtil i reomplertes amb material permeable que recullen les aigües d’escorrentiu i les filtren. Poden tenir un conducte inferior de recollida de les aigües que s’infiltren. Faciliten la laminació, el transport i la infiltració dels escorrentius. Prevenen l’acumulació d’aigua, redueixen l’erosió del sòl i permeten un tractament de l’aigua.

3.6. Les cunetes verdes ( Swales)

Són canals naturalitzats que permeten la recollida i transport de les aigües pluvials. Tenen base ampla (més de 0,5 m) i talussos de poca pendent i han de generar baixes velocitats per tal de permetre la sedimentació de partícules per a que es produeixi una correcta eliminació dels contaminants. Poden estar vegetats amb diferents tipus de plantes, des de gespes, fins a arbusts i arbres de ribera i se solen situar resseguint els vorals de carreteres i zones residencials, comercials o industrials.

La seva extensió en planta ha de ser de entre un 10-20% de l’àrea total a drenar que ha de ser inferior a 2 ha. Per tal de que no es produeixi erosió al centre del canal la pendent ha de ser baixa, de menys del 4%.

www.naturalea.eu

3.7. Franges filtrants (Filter strips)

Són sistemes que tenen capacitat de tractar les aigües d’escorrentiu degut a la presència de vegetació. La seva aplicació requereix una superfície gran ja que són franges de sòl vegetades, amples i localitzades entre la superfície on es crea l’escorrentiu i el medi receptor (riu, sistema de recollida, etc). Tenen poca pendent i han d’estar densament vegetades per tal que l’aigua circuli a poca velocitat i se n’afavoreixi la infiltració i augmenti la depuració. Es pot fer servir tipologia de vegetació diversa des de pratense fins a forestal.

Solen situar-se contigües a zones impermeables, com per exemple en zones d’aparcament o en zones residencials, comercials i industrials.

www.naturalea.eu

3.8. Dipòsits de retenció ( Detention basins)

Quan no es disposa de terreny en superfície es construeixen sota terra. Són dipòsits normalment construïts amb formigó o amb materials plàstics que emmagatzemen l’aigua procedent de les puntes de cabal i posteriorment s’allibera al medi. Si es disposa d’espai superficial, aquests dipòsits no s’enterren, llavors el sistema que es construeix és una depressió vegetada que serveix per emmagatzemar temporalment l’aigua procedent de l’escorrentiu urbà, són zones de laminació per les puntes de cabal i tractament de les aigües acumulades. La seva presència millora la qualitat de l’aigua sobretot degut a que es dóna retenció de sediments.

Funciona en àrees de drenatge d’entre 4-30ha, ha de tenir una pendent longitudinal de menys del 15% i s’ha d’impermeabilitzar prèviament el terreny on es situen.

Se solen situar en zones residencials on també compleixen una funció paisatgística i recreativa.

3.9. Estanys de retenció ( Retention ponds)

Són zones de retenció amb una làmina d’aigua permanent d’entre 1,2 i 2 m de profunditat i amb vegetació aquàtica tan emergent com submergida. Són similars als dipòsits de detenció, però el fet de mantenir l’aigua permet un major desenvolupament de la vegetació. Són més eficients a l’hora de tractar la contaminació associada a l’escorrentiu urbà contribuint a la degradació de contaminats i la fixació de metalls pesants, i afavorint també els processos d’eliminació de nutrients, matèria orgànica i coliformes. Té volums d’aigua limitats. Estan dissenyats per garantir la retenció de l’escorrentiu durant períodes llargs de temps, entre 2 i 3 setmanes, permetent que es donin processos de sedimentació i l’absorció de nutrients per part de la vegetació. Per tal de recollir els cabals punta es dissenyen amb un volum d’emmagatzematge addicional.

Necessita grans extensions, una àrea de drenatge de 10 ha aproximadament i la pendent longitudinal no pot superar el 15%. S’ha d’evitar que estiguin situats en en

zones properes a aqüífers i si és així s’han d’impermeabilitzarcontaminació per infiltració

Són utilitzats per recollir els escorrentius en zones residencials poc poblades on dóna un valor paisatgístic afegit.

www.naturalea.eu

properes a aqüífers i si és així s’han d’impermeabilitzarcontaminació per infiltració cap a les aigües subterrànies.

Són utilitzats per recollir els escorrentius en zones residencials poc poblades on dóna un valor paisatgístic afegit.

properes a aqüífers i si és així s’han d’impermeabilitzar per evitar la

Són utilitzats per recollir els escorrentius en zones residencials poc poblades on dóna

3.10. Aiguamolls artificials

Són terrenys que poden estar permanent o temporalment inundats i es troben coberts per vegetació emergent en tota la seva superfície i en elevada densitats’estanca a diferents profunditats i es sedimentació, mineralització i assimilació dels contaminants.com a espais de depuració de l’aigua i de gestió dels volum d’escorrentielevat potencial ecològic, estètic, educacional i recreatiu, però es necessita disposar de molt d’espai per a la seva creació.

Les àrees de drenatge hande ser més del 8% i si hi ha un l’aiguamoll.

S’utilitzen per gestionar l’escorrentiu de zones residencials de baixa densitat poblacional.

www.naturalea.eu

artificials (Wetlands)

ón terrenys que poden estar permanent o temporalment inundats i es troben coberts en tota la seva superfície i en elevada densitat

s’estanca a diferents profunditats i es dóna un procés depuració tant per filtració, comsedimentació, mineralització i assimilació dels contaminants. A més de ser eficients com a espais de depuració de l’aigua i de gestió dels volum d’escorrentielevat potencial ecològic, estètic, educacional i recreatiu, però es necessita disposar de molt d’espai per a la seva creació.

n de ser del voltant de 10 ha, la pendent longitudinal no ha de ser més del 8% i si hi ha un aqüífer proper cal impermeabilitzar el fons de

S’utilitzen per gestionar l’escorrentiu de zones residencials de baixa densitat

ón terrenys que poden estar permanent o temporalment inundats i es troben coberts en tota la seva superfície i en elevada densitat. L’aigua

dóna un procés depuració tant per filtració, com A més de ser eficients

com a espais de depuració de l’aigua i de gestió dels volum d’escorrentiu, tenen un elevat potencial ecològic, estètic, educacional i recreatiu, però es necessita disposar

de ser del voltant de 10 ha, la pendent longitudinal no ha aqüífer proper cal impermeabilitzar el fons de

S’utilitzen per gestionar l’escorrentiu de zones residencials de baixa densitat

www.naturalea.eu

3.11. Filtres de sorra

Són sistemes que permeten que l’aigua s’emmagatzemi temporalment de manera que va travessant diverses capes on es donen processos de retenció, filtració i sedimentació. L’aigua sortint presenta una millora en la seva qualitat i pot dirigir-se cap a les capes profundes del sòl o cap al sistema de clavegueram. Consten de dues càmeres, una on s’eliminen els flotants i els sediments pesants i una segona on es dóna la filtració a través del llit de sorres, es pot afegir una tercera cambra de descàrrega. Cal evitar infiltracions a l’aqüífer.

N’hi ha de diferents tipus:

- filtres perimetrals: estructures enterrades construïdes reseguint una estructura impermeable.

- filtres enterrats: situats en cambres enterrades en zones altament urbanitzades. - filtres orgànics: similars a les estructures superficials però la sorra de la segona

cambra és substituïda per compost.

Són capaços de retenir una elevada diversitat de contaminants, i són molt eficients en la millora de qualitat de l’aigua, també en l’eliminació de fòsfor.

3.12. Jardins de pluja ( Rain garden)

Es tracta d’una petita depressió que recull l’aigua d’escorrentiu reduïnt-ne la velocitat i filtrant-la. Està vegetat amb plantes que poden sobreviure períodes de sequera i d’inundació. Per construir-los s’utilitza el mateix sòl de la zona i es pot esmenar amb sorres o compost per augmentar la seva capacitat de tractament. Es una pràctica cada vegada més utilitzada que valora la capacitat d’un jardí creat en depressions per retenir l’aigua associada a la pluja estimada per un període de retorn (normalment de 10 anys). En relació a les superfícies de nova edificació.

www.naturalea.eu

3.13. Rasa de bioretenció ( Bioswale)

Té el mateix objectiu que el raingarden però s’utilitza per recollir quantitats més grans d’escorrentiu procedents d’àrees impermeabilitzades, com ara aparcaments o carreteres. Solen ser sistemes allargats i més profunds que els raingardens i es vegeten amb plantes que puguin suportar condicions de sequera i inundació. És convenient utilitzar sòls que puguin filtrar l’aigua, retenir nutrients i utilitzar plantes que siguin eficients en l’assimilació del nitrogen i fòsfor retingut. En alguns casos són estructures tipus canal vegetat i en d’altres aquest canal es troba a més profunditat, tenint unes zones amb més pendent a banda i banda. En aquest cas s’incorporen diferents tipus de vegetació, higròfits a la zona de base, vegetació amb certa tolerància a la sequera a la part intermitja i vegetació xèrica a les parts superiors i amb més pendent que redueixin l’erosió que es pugui donar.

Per millorar-ne l’eficiència es pot disposar d’un sistema de pretractament com una rasa vegetal d’infiltració i un dren filtrant perimetral de sorra i d’un embornal d’emergència.

Aquestes estructures, en les quals s’hi planten diferents tipus de plantes, estan formades per la disposició en capes de mulch (capa superficial), sòl sorrenc (capa intermèdia) i graves (capa inferior).

www.naturalea.eu

Principalment poden ser de dos tipus:

- Estructures que recullen l’escorrentiu i es troben aïllades de l’entorn ja sigui per impermeabilització amb geotèxtil o amb formigó i que disposen d’un tub de drenatge a la zona inferior, que condueix les aigües ja tractades cap a la zona d’abocament desitjada.

- Estructures que recullen les aigües d’escorrentiu i que estan connectades amb l’entorn, funcionen com a filtre previ per evitar que es doni una contaminació de les aigües subterrànies.

4. Limitacions dels sistemes de drenatge sostenible Aquests sistemes de drenatge poden presentar algunes limitacions: encara no està prou estudiada quina és la seva vida útil, alguns dels sistemes requereixen molt d’espai i encara no hi ha unes directives clares en els criteris de disseny i les despeses de manteniment per manca d’experiència en el sector. Errors en el disseny, una mala ubicació o la manca d’un correcte manteniment poden derivar en un mal funcionament de les estructures. Trobar l’equilibri entre un mínim manteniment i una màxima efectivitat és imprescindible per tenir una relació cost-efectivitat correcte.

Figura 3: Piràmide de manteniment proposada per Erickson et al, 2013.

www.naturalea.eu

En la següent taula queden resumits els diferents sistemes de drenatge, el tipus d’ús que se’ls pot donar, les limitacions detectades, el manteniment que requereixen i el seu rendiment a nivell de reducció de cabal punta, de volum d’escorrentiu i de tractament d’aigua.

www.naturalea.eu

Estructura Ús Limitacions Manteniment Rendiment

Paviment permeable

Aparcaments, voreres i calçades de poc trànsit

No es poden instal·lar en zones amb elevada càrrega de sediments. No aptes per zones molt transitades. Risc de creixement d’herbes i obstrucció.

Escombrat freqüent. Tractament especial d’hidrocarburs i metalls pesants acumulats a capes profundes.

Reducció cabal punta:+++ Reducció volum:+++ Tractament aigua:+++

Pous i rases d’infiltració

Zones adjacents a aparcaments, camins, zones residencials, comercials i industrials.

S’obstrueixen fàcilment. Àrees petites de drenatge.

Revisar possibles obstruccions. Retirada sediments. Retirada i neteja de materials filtrants.

Reducció cabal punta:++ Reducció volum:+++ Tractament aigua:+++

Dipòsits d’infiltració

Zones residencials baixa densitat.

Fracassos deguts a mala ubicació, mal disseny o mal manteniment. Calen estudis geotècnics per valorar capacitat d’infiltració. Poc adequats a zones amb elevada contaminació. Requereixen àrea gran i plana.

Revisar possibles obstruccions. Retirada restes i residus. Mantenir bon estat vegetació. Control nivell sediments.

Reducció cabal punta:++ Reducció volum:+++ Tractament aigua:+++

Cobertes vegetades

Zones residencials, comercial i/o industrials.

Més car que teulades convencionals. Només en sostres plans. En climes mediterranis aportació extra d’aigua.

Replantar. Retirada fulles seques. Establiment reg.

Reducció cabal punta:++ Reducció volum:++ Tractament aigua:+++

Drenatges filtrants

Carreteres. Cost. Retirada sediments. Retirada i neteja de materials filtrants.

Reducció cabal punta: +++ Reducció volum:++ Tractament aigua:+

Franges filtrants

Zones residencials, comercial/industrials. Aparcaments.

No adequats en llocs inclinats. No adequats en indrets en que l’escorrentiu porti una elevada càrrega contaminant i hi hagi un aqüífer proper. No són bons sistemes per atenuar els cabals punta ni per gestionar grans volums d’escorrentiu.

Inspecció i neteja periòdica. Cura de la vegetació present. Reparació zones erosionades.

Reducció cabal punta:+ Reducció volum:+ Tractament aigua:++

Taula 2: + Baix, ++ Mitjà, +++ Bo (Font: adaptat de sudsostenible.com)

www.naturalea.eu

Estructura Ús Limitacions Manteniment Rendiment

Dipòsits de detenció

Zones residencials

Cal instal·lar un sistema de tractament que fa encarir el preu. De vegades cal sistema de bombeig. Estèticament no solen ser atractius.

Neteja restes i residus. Mantenir bon estat de la vegetació. Neteja entrada i sortides. Control nivell de sediments i eliminació si és necessari.

Reducció cabal punta:+++ Reducció volum:+ Tractament aigua:++

Estanys retenció

Zones residencials baixa densitat.

No es produeix reducció significativa del volum d’escorrentiu. Si no es dóna una entrada d’aigua constant es pot donar anaerobiosi. Si es colonitza amb espècies invasores poden augmentar necessitats de manteniment.

Eliminació restes i residus. Mantenir bon estat de la vegetació. Neteja entrada i sortides d’aigua. Control nivell de sediments i eliminació si és necessari.

Reducció cabal punta:+++ Reducció volum:+ Tractament aigua:+++

Aiguamolls artificials

Zones residencials.

Requereixen molt d’espai. Cal un flux mínim de base. Es poden donar problemes d’eutrofització. No adequats per zones amb elevada pendent. El rendiment pot variar amb les entrades de sediment. Si es colonitza amb espècies invasores poden augmentar necessitats de manteniment

Eliminació restes i residus. Mantenir bon estat de la vegetació. Neteja entrada i sortides d’aigua. Control nivell de sediments i eliminació si és necessari.

Reducció cabal punta:+++ Reducció volum:+ Tractament aigua:+++

Filtres de sorra

Zones urbanitzades

Poden obstruir-se per l’arribada de llims o argiles. No es poden disposar a la base d’edificis sinó hi ha una membrana impermeable entremig. No pot estar en funcionament si hi ha obres a l’entorn.

Neteja més o menys freqüent dels filtres. Si s’instal·len pretractaments disminueix la necessitat de manteniment.

Reducció cabal punta:+ Reducció volum:+ Tractament aigua:+++

Sistemes de bioretenció: Raingarden i bioswale

Zones residencials i urbanes. Aparcaments, carreteres.

No apropiades en zones amb pendent superior al 15%. Les elevades càrregues de sediment poden causar problemes, és recomanable un pretractament. Els fluxes concentrats poden requerir un disseny especial. Cal que hi hagi un espai de temps entre pluja i pluja, perquè es doni un airejament i evitar colmatació per presència d’algues o molses en superfície.

Manteniment rutinari de zones enjardinades. Control de sediments i retirada si cal. Reg en èpoques de sequera. Requereixen molt d’espai per drenar una àrea petita.

Reducció cabal punta:++ Reducció volum:++ Tractament aigua:+++

Taula 3: + Baix, ++ Mitjà, +++ Bo (Font: adaptat de sudsostenible.com)

www.naturalea.eu

5. Mecanismes implicats en els sistemes de bioretenció, el cas dels bioswales

Si ens centrem en la millora de la qualitat de les aigües d’escorrentiu de grans àrees impermeabilitzades, un dels sistemes que mostra més eficàcia en la reducció de la càrrega contaminant de l’aigua són les estructures de bioretenció anomenades bioswales. Això és degut a que el funcionament d’aquestes estructures es basa en la capacitat que té el sòl d’actuar com a filtre i com a zona de sorció de contaminants i de la capacitat de les plantes d’assimilar diferents tipus d’elements presents a l’escorrentiu així com de crear unes condicions a la rizosfera que afavoreixen les comunitats bacterianes implicades en la descontaminació de l’aigua. D’altra banda, és important que dins l’estructura de bioretenció es combinin zones aeròbies amb anaeròbies perquè es puguin donar processos de nitrificació i desnitrificació.

Sobre cada tipus de contaminant present hi actua un mecanisme diferent que permet que se n’acabi reduint la seva concentració a l’aigua que es recull als bioswales.

Pel que fa els nutrients, els principals elements que arriben amb l’aigua d’escorrentiu són nitrats i fosfats.

De cara a reduir la càrrega de fosfats presents a l’aigua el principal mecanisme d’actuació és la sorció als elements metàl·lics (com el ferro i l’alumini) del sòl i a les argiles i la precipitació (amb calci, alumini o ferro).

En el cas del nitrogen, la disminució de la seva concentració en l’aigua tractada en aquestes estructures ve donada perquè una part és assimilada per les plantes, perquè hi ha adsorció a les partícules del sòl i, a més a més, perquè la presència de zones aeròbies i anaeròbies, afavoreix els processos de nitrificació (en presència d’oxigen) i de desnitrificació (en absència d’oxigen). Dins de les estructures de bioretenció les zones aeròbies es troben estretament relacionades amb la presència d’arrels i les zones anaeròbies als espais més profunds saturats d’aigua. De cara a la desnitrificació també és important la incorporació d’esmenes de carboni orgànic.

En alguns casos s’observa que la concentració de nitrats augmenta en aquestes estructures degut a que la matèria orgànica actua com a font de nitrogen, en aquest sentit, encara s’han de desenvolupar estudis que n’optimitzin la seva eficiència.

Pel que fa la reducció de metalls pesants, una part de la seva eliminació va associada a la reducció dels sòlids en suspensió per filtració ja que aquests elements traça es troben altament associats a la fase particulada de les aigües d’escorrentiu i la resta a la sorció per part del sòl, la precipitació i l’assimilació per part de les plantes.

En el cas dels hidrocarburs, una petita part es volatilitzen de les estructures de bioretenció però la majoria queden retinguts en els primers 15 cm de sòl, degut a que tenen una gran afinitat a les partícules en suspensió que es filtren a la primera capa de sòl. A més a més, la comunitat bacteriana també té un paper important en la seva degradació i les plantes també tenen capacitat d’assimilar-los.

www.naturalea.eu

En aquest sentit és interessant la presència de plantes amb un sistema radicular profund plantades en altes densitats.

Així doncs, la clau per a una bona descontaminació de l’aigua recollida en els bioswales rau en trobar la combinació correcte de sòl, espècies de plantes i poblacions microbianes. En una zona de clima mediterrani, com la nostra, cal a més a més tenir en compte que els llargs períodes de sequera estival no només comporten associada una contaminació de l’aigua potencialment més elevada sinó que, a més a més, caldrà ser especialment curós a l’hora de triar les espècies de plantes capaces de contribuir a la reducció de contaminants de l’aigua i que puguin resistir aquests períodes d’estrès hídric que es donen als ambients mediterranis.

6. Conclusions

Els sistemes de drenatge sostenible són sistemes poc implantats al nostre territori i de gran importància tenint en compte les condicions actuals en l’àmbit mediterrani, en què l’alta urbanització d’alguns sectors i la tendència climàtica predita anticipen un augment de la contaminació per part de les aigües d’escorrentiu urbà. S’ha de tendir a mantenir sòls permeables a l’hora de dissenyar parcs, jardins i en general definir criteris de urbanització sostenible que permetin reduir els cabals punta i la càrrega contaminant associada a aquests escorrentius.

Cadascun dels sistemes descrits tenen una funció determinada en l’àmbit urbà i la correcta instauració de cadascun d’ells permetrà un augment de la qualitat de vida a les ciutats i una millora de la qualitat dels ecosistemes aquàtics.

Així doncs, incorporant estructures de drenatge sostenible en zones urbanes es poden complir els següents objectius:

- Reducció del volum d’escorrentiu i els cabals punta - Infiltració i recàrrega d’aqüífers - Reutilització de l’aigua - Millora de la qualitat de l’aigua - Reducció de les inundacions - Augment de la resiliència - Creació d’espais verds, afavorint la qualitat de vida - Alguns sistemes permeten la creació d’hàbitats, afavorint la biodiversitat - Prevenció de la contaminació: protecció i conservació dels ecosistemes i del

cicle de l’aigua

www.naturalea.eu

7. Bibliografia

Arturo, J.; Fernández, H. 2016. Técnicas de drenaje urbano sostenible. Instituto Universitario del Agua y de las Ciencias Ambientales.

Burton, A. and R. Pitt. 2001 . Stormwater Effects Handbook: A Toolbox for Watershed Managers, Scientists, and Engineers. Lewis Publishers. http://www.epa.gov/ednnrmrl/publications/books/handbook/index.htm Caltrans. 2003 . Caltrans Comprehensive Monitoring Protocols Guidance Manual. CTSW-RT- 03-105.51.42. http://www.dot.ca.gov/hq/env/stormwater/special/newsetup/index.htm Capel, P.D. and S.J. Larson. 1996. Evaluation of selected information on splitting devices for water samples. U.S. Geological Survey Water- Resources Investigations Report 95-4141. 103 p. Chernick, M.R. 1999. Bootstrap Methods – A Practitioner’s Guide. John Wiley & Sons, Inc., New York. CIRIA SUDS Manual. (2015) The SUDS Manual.

Clark, S. and C. Siu. 2008. Measuring solids concentration in stormwater runoff: Comparison of analytical methods. Environmental Science and Technology, Volume 42, Number 2. 511- 516 p.

Clark, S. and R. Pitt. 2008 . Comparison of stormwater solids analytical methods for performance evaluation of manufactured treatment devices. Journal of Environmental Engineering, Volume 134, Number 4. 259-264 p.

Clark, S., Pitt, R., and R. Field . 2009. Groundwater Contamination Potential from Infiltration of Urban Stormwater Runoff. American Society of Civil Engineers/ Environmental and Water Resources Institute Technical Committee Report. Dennis Jurries, PE . 2003 . Biofilters for Storm Water Discharge Pollution Removal. State of Oregon Department Environmental Quality.

Dingman, S.L . 2002. Physical Hydrology. Second Edition. Waveland Press, Inc., Long Grove, IL. Efron, B. and Tibishirani. 1993. An Introduction to the Bootstrap. Chapman & Hall, New York. Federal Highway Administration (FHWA). 2000. Stormwater Best Management Practices in an Ultra-Urban Setting: Selection and Monitoring. U.S. Department of Transportation, Federal Highway Administration. FHWA-EP-00-002. Washington, D.C. May. Erickson, A. J., Weiss, P. T., and Gulliver, J. S. 2013. Optimizing Stormwater Treatment Practices: A Handbook of Assessment and Maintenance, New York, NY, Springer Science+Business Media. Federal Highway Administration (FHWA). 2001. Guidance Manual for Monitoring Highway Runoff Water Quality. U.S. Department of Transportation, Federal Highway Administration. FHWA-EP-01-022. Washington, D.C. http://www.fhwa.dot.gov/environment/h2o_runoff/index.htm Fischer, H.B., List, J.E., Koh, R.C.Y., Imberger, J., and N.H. Brooks . 1979. Mixing in Inland and Coastal Waters. Academic Press Inc., San Diego, CA. Freeze, R.A and J.A. Cherry. 1979. Groundwater. Prentice-Hall, Inc., 604 pgs. Granato et al. 2003 . National Highway Runoff Water-Quality Data and Methodology Synthesis, Volume I --Technical issues for monitoring highway runoff and urban stormwater. FHWA-EP-03-054, 479 p. http://ma.water.usgs.gov/fhwa/fhwaep.htm Granato, G.E. 2009 . Unpublished written communication with Gregory Granato, U.S. Geological Survey. March. Granato, G.E. and K.P. Smith. 1999 . Robowell: An automated process for monitoring ground water quality using established sampling protocols. Ground Water Monitoring and Remediation. Volume 19, Number 4. 81-89 p. http://ma.water.usgs.gov/automon/rwgwmr.pdf Granato, G.E. and K.P. Smith. 2000 . Automated Groundwater Monitoring System and Method: Washington D.C.. U.S. Government Patent and Trademark Office, United States Patent 6,021,664. 31 p. http://ma.water.usgs.gov/automon/US6021664.pdf Grant, D.M. and B.D. Dawson . 1997. ISCO Open Channel Flow Measurement Handbook. ISCO Environmental Division. Lincoln, NE. Gray, J.R., Glysson, G.D., and L.M. Turcios. 2000 . Comparability and reliability of total suspended solids and suspended-sediment concentration data. U.S. Geological Survey Water-Resources Investigations Report 00-4191. Gupta, R.S. 1989 . Hydrology and Hydraulic Systems. Prentice Hall, NJ.

www.naturalea.eu

Hem, J.D. 1992 . Study and interpretation of chemical characteristics of natural water (3d ed.). U.S. Geological Survey Water-Supply Paper 2254. 263 p. Herzog, B.L., Pennio, J.D., and G.L. Nielsen. 1991. Ground-Water Sampling. In Practical Handbook of Ground-Water Monitoring. D.M., Nielsen (ed.). Lewis Publishers, Inc., Chelsea, MI. Hirsch, R.M., and J. R. Stedinger. 1987. Plotting positions for historical floods and their precision. Water Resource. Res., Volume 23, Issue 4. 715-727 p. Horowitz, A., Demas, C., Fitzgerald, K., Miller, T., and D. Rickert. 1994. USGS protocol for the collection and processing of surface-water samples for the subsequent determination of inorganic constituents in filtered water. OFR 94-539. http://pubs.er.usgs.gov/usgspubs/citfor/ofr/ofr94539?currow=6 Horowitz, J., Smith, J., and K. Elrick. 2001. Selected Laboratory Evaluations of the Whole-Water Sample-Splitting Capabilities of a Prototype Fourteen-Liter Teflon® Churn Splitter. U.S. Geological Survey Open-File Report 01-386. http://pubs.usgs.gov/of/2001/ofr01-386/ Kayhanian, M., Rasa, E., Vichare, A., and J.E. Leatherbarrow. 2008 . Utility of suspended solid measurements for storm-water runoff treatment. Journal of Environmental Engineering Volume 134, Issue 9. 712-721 p. Koterba, M.T., Wilde, F.D., and W.W. Lapham. 1995. Ground-water data-collection protocols and procedures for the National Water-Quality Assessment Program--Collection and documentation of water-quality samples and related data. U.S. Geological Survey Open-File Report 95-399. http://pubs.usgs.gov/of/1995/ofr-95-399/ LeFevre, G. et al. 2014. Review of dissolved pollutantsin urban stormwater and their removal anf fate in bioretention cells. American Society of Civil Engineers.

Ku, H.F. and D. L. Simmons . 1986. Effect of urban stormwater runoff on ground water beneath recharge basins on Long Island, New York: 1986. U.S. Geological Survey WRI 85-4088. http://pubs.er.usgs.gov/usgspubs/wri/wri854088 Ku, H.F. and D.B. Aaronson . 1992. Rates of water movement through the floors of selected stormwater basins in Nassau County, Long Island, New York. U.S. Geological Survey WRI 91-4012. http://pubs.er.usgs.gov/usgspubs/wri/wri914012 Minton, G.R. 2005 . Stormwater Treatment. Resources Planning Associates, Seattle, WA. National Environmental Methods Index (NEMI). Website accessed June 2009. http://www.nemi.gov. Perales, S., Andrés-Doménech, I. Los sistemas urbanos de drenaje sostenible: una alternativa a la gestión del agua de lluvia.

Peralta-Pérez, M.; Volke-Sepúlveda, T.L. 2011. La defensa antioxidante de las plantes: una herramienta clave para la fitoremediación. Revista Mexicana de Ingeniería Química. Vol. 11 nº.1

Pitt, R., Clark, S., and K. Parmer. 1994 . Potential for Groundwater Contamination from Intentional and Nonintentional Stormwater Infiltration. EPA/600/R-94/051 (NTIS 94-165 354). U.S. Environmental Protection Agency, Cincinnati, OH. http://www.p2pays.org/ref/07/06744.pdf Pitt, R., Maestre, A., and R. Morquecho. 2004 . The National Stormwater Quality Database (NSQD). Version 1.1. http://unix.eng.ua.edu/~rpitt/Research/ms4/Paper/Mainms4paper.html Roesner, L.A., Pruden, A., and E.M. Kidder. 2007. Improved Protocol for Classification and Analysis of Stormwater-Borne Solids. WERF 04-SW-4. Water Environment Research Foundation (WERF), Alexandria, Virginia. Rushton, B. and G. England (eds.). 2009. American Society of Civil Engineers Guideline for Monitoring Stormwater Gross Solids. Written by Environmental Water Resources Institute Urban Water Resources Research Council (EWRI UWRRC) Gross Solids Technical Committee. Contributors include D. Smith, J. Sansalone, R. James, B. Urbonas, L. Pechacek, R. Pitt, W. Selbig, T. Wong, J. Gray, Q. Guo, and M. Quigley.Sansalone, J.J. and J. Kim. 2008. Transport of Particulate Matter Fractions in Urban Source Area Pavement Surface Runoff. Journal of Environmental Quality, Volume 37. 1883-1893 p. Saunders, T.G . 1983. Design of Networks for Monitoring Water Quality. Water Resources Publications. December. Schueler, T.R. 2000 . Irreducible Pollutant Concentrations Discharged from Stormwater Practices. Article 65 in The Practice of Watershed Protection, Schueler, T.R. and H.K. Holland (eds.). Center for Watershed Protection, Ellicott City, MD.

www.naturalea.eu

Shaver, E., Horner, R., Skupien, J., May, C., and G. Ridley . 2007. Fundamentals of Urban Runoff Management: Technical and Institutional Issues, Second Edition. U.S. Environmental Protection Agency and North American Lake Management Society. http://www.nalms.org/Resources/PDF/Fundamentals/Fundamentals_full_manual.pdf Shelton, L.R. 1997. Field guide for collecting samples for analysis of volatile organic compounds in stream water for the National Water-Quality Assessment Program. U.S. Geological Survey Open-File Report 97-401. 14 p. Stedinger, J.R., Vogel, R.M., and E. Foufoula-Georgiou . 1992. Handbook of Hydrology, Chapter 18: Frequency of Analysis of Extreme Events. McGraw Hill, Inc., New York, New York. Stenstrom, M.K. and E.W. Strecker. 1993. Assessment of Storm Drain Sources of Contaminants to Santa Monica Bay. Volume II. UCLA School of Engineering and Applied Science. UCLA ENG 93-63. Strecker, E.W. 1994. Constituents and Methods for Assessing BMPs. In Proceedings of the Engineering Foundation Conference on Storm Water Monitoring. August 7-12. Crested Butte, CO. Tukey, J.W. 1977. Exploratory Data Analysis. Addison-Wesley, Reading, MA. U.S. Bureau of Reclamation. 2001. Water Measurement Manual. http://www.usbr.gov/pmts/hydraulics_lab/pubs/wmm/ U.S. Department of Agriculture Natural Resources Conservation Service (USDA-NRCS). 1996. National Handbook of Water Quality Monitoring. 450-vi-NHWQM. http://www.wsi.nrcs.usda.gov/products/W2Q/water_qual/docs/wqm1.pdf U.S. Environmental Protection Agency (EPA). 1992. National Pollutant Discharge Elimination System Stormwater Sampling Guidance Document. EPA 833-B-92-001. http://www.epa.gov/npdes/pubs/owm0093.pdf U.S. Environmental Protection Agency (EPA). 1993b. Investigation of Inappropriate Entries into Storm Drainage Systems: A User’s Guide. EPA-600-R-92-238. U.S. Environmental Protection Agency, Office of Research and Development, Washington D.C. U.S. Environmental Protection Agency (EPA). 1994 . The Biotic Ligand Model: Technical Support Document for Its Application to the Evaluation of Water Quality Criteria for Copper. EPA 822R03027. http://yosemite.epa.gov/water/owrccatalog.nsf/0/e693bcf79893c3e085256e23005fcd3b?OpenDocument U.S. Environmental Protection Agency (EPA). 1999 . Method 160.2: Total Suspended Solids (TSS) (Gravimetric, Dried at 103-105oC). U.S. Environmental Protection Agency. Revised November 1999. U.S. Environmental Protection Agency (EPA). 2000. Nutrient Criteria Technical Guidance Manual, Rivers and Streams. EPA-822-B-00-002. http://www.epa.gov/waterscience/criteria/nutrient/guidance/rivers/rivers-streams-full.pdf U.S. Geological Survey (USGS). 1982 . Measurement and Computation of Streamflow, Volumes. 1 and 2. USGS WSP-2175. http://pubs.usgs.gov/wsp/wsp2175/ U.S. Geological Survey (USGS). 2001 . A Synopsis of Technical Issues for Monitoring Sediment in Highway and Urban Runoff. Open-File Report 00-497. U.S. Geological Survey, Northborough, MA. U.S. Geological Survey (USGS). 2001 . Selected Laboratory Evaluations of the Whole-Water Sample-Splitting Capabilities of a Prototype Fourteen-Liter Teflon® Churn Splitter. Open-File Report 01-386. http://pubs.water.usgs.gov/ofr01-386/ Urban Stormwater BMP Performance Monitoring Manual Urbonas, B. and P. Stahre . 1993. Stormwater: Best management practices and detention for water quality, drainage, and CSO management. Prentice Hall, Englewood Cliffs, NJ. Water Environment Research Foundation (WERF). 2004. Development of a Biotic Ligand Model for Nickel: Phase I. Prepared by Hydroqual. http://www.werf.org/AM/CustomSource/Downloads/uGetExecutiveSummary.cfm?FILE=ES-01-ECO-10T.pdf&ContentFileID=7450 Wilde, F. 1994 . Geochemistry and Factors Affecting Ground-Water Quality at Three Storm-Water- Management Sites in Maryland. Department of Natural Resources, Maryland Geological Survey, Report of Investigations No 59. http://sudsostenible.com/sobre-sud-sostenible/

Moltes de les imatges utilitzades en aquest document són d'obres executades per Naturalea, i altres han estat trobades a internet pel que si alguna d'elles té drets d'autor els preguem que ens ho comuniquin i així poder-la retirar del document.