sintesi jornada participació · mapa escolar. ambdós mapes ens ofereixen una mirada quantitativa...

Síntesi de la Jornada de Participació12 de novembre de 2016

Projecte Educatiu de Ciutat Esparreguera Educa

Amb el suport

La Jornada 04

Mapa Social 07

Mapa Escolar 09

Buidat dels tallers participatius 11

Àmbit escolar 12

Ambit fora escola 16

Formació persones adultes i transició 20

Àmbit Ciutat Educa 25

Satisfacció assistents 29

ÍndEx

4

La Jornada

La jornada de presentació del PEC a la ciutadania, celebrada el dissabte 12 de novembre de 2016 a Can Pasqual, és un punt crucial del Projecte Educatiu de Ciutat ja que és quan s’obre les portes a la ciutadania i s’obren els canals de participació a tot el procés del PEC amb la intenció d’incloure les diferents visions i perspectives de l’educació a Esparreguera.

S’ha convidat a la jornada a tota la ciutadania d’Esparreguera i especialment als agents so-cials i educatius més rellevats com als centres educatius, tècnics i responsables de serveis educatius, entitats, associacions de pares i mares, polítics de tots els partits.

L’assistència ha estat força elevada, amb 54 persones inscrites a més d’una desena de tèc-nics/ques i regidors/es que no s’hi han inscrit però que han estat organitzant i/o gaudint de la trobada. Pel que fa als perfils d’assistents, s’ha aconseguit atraure a una bona varietat de perfils i pluralitat de veus, tot i que es troben a faltar la representació de joves i de persones d’origen estranger a les que caldrà integrar en les properes accions participatives del PEC (tallers del mapa de visions i fòrum local d’educació).

La jornada es va desenvolupar amb tota normalitat i segons el programa previst i es van re-collir gran quantitat d’aportacions en els tallers participatius com veureu a continuació.

Fig. 1. Invitació a la Jornada de Participació

5

FIg. 2. Punts de llibre de la convocatòria.

La Jornada

6

PROGRAMA

JORNADA PARTICIPATIVA

12.11.16

Recepció participants

9.30-9.45 Recepció dels participants i lliurament del material.

Benvinguda i introducció a

l'acte

9.45-9.50 Benvinguda a l'acte de presentació del PEC a càrrec de l’Alcalde, Sr. Eduard Rivas. Parlament a càrrec del Tècnic de la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona, Josep Colomer.

Presentació de què és un PEC

9.50-10.05 Presentació de Què és un PEC a càrrec de Josep Colomer, Diputació de Barcelona.

Presentació Diagnosi PEC

10.05-10.20 Presentació de les principals conclusions de la Diagnosi inicial del PEC d'Esparreguera, a càrrec de Laura Mencía, Diputació de Barcelona.

Organització dels tallers

participatius

10.20-10.30 Dinàmica de treball de les 4 dimensions: Àmbit escolar: formació reglada obligatòria i post-obligatòria Àmbit Fora escola: lleure educatiu, formació no reglada i activitats extraescolars Formació d'adults / transició escola treball: formació ocupacional i permanent La ciutat educa. Coresponsabilitat educativa: la dimensió educativa de l’espai i els serveis públics, les activitats, les entitats...

Debat prioritats educatives

10.30-11.15 Primera ronda de racons

PAUSA-CAFÈ 11.15-11.45

Debat prioritats educatives

11.45-12.15

Segona ronda de racons

12.15-12.45 Tercera ronda de racons 12.45-13.15 Quarta ronda de racons

Cloenda 13.15-13.30 Cloenda a càrrec del Regidor d’Educació, Sr. Antonio Ferre

FIg. 3. Programa de la Jornada Participativa

La Jornada

7

Mapa Social

Diuen que per a educar un nen cal tota la tribu i que fer un PEC és una manera d’activar tota la tribu perquè es posi mans a l’obra. I per poder activar la tribu, o la ciutat, en la seva tas-ca educadora, cal conèixer-la bé per a identificar i detectar els seus punts forts, els punts fe-bles, les oportunitats i les vulnerabilitats on caldrà actuar.

Per això, la primera tasca del PEC ha estat la d’elaborar un diagnòstic, que és una mirada que fem sobre la realitat, i que ens ajudarà a triar estratègies d’acció, de millora educativa, d’inclusió social, de cohesió, de convivència, etc. Per a elaborar el diagnòstic, treballarem amb quatre eines: el Mapa Social, el Mapa Escolar, el Mapa de Recursos Educatius (fora es-cola) i el Mapa de Visions (on es recullen opinions ciutadanes sobre com funcionen els recur-sos existents).

Avui us presentarem les primeres dades, recollides pel Grup Motor, del Mapa Social i del Mapa Escolar. Ambdós mapes ens ofereixen una mirada quantitativa a la realitat, que hau-rem de complementar amb una mirada qualitativa que farem avui en aquesta jornada parti-cipativa en els tallers per grups que després us explicaré on us demanarem la vostra visió so-bre els punts forts i els punts dèbils dels quatre àmbits principals de treball del PEC que són: l’àmbit escolar, l’àmbit fora escola, l’àmbit de formació d’adults i de transició escola-treball, i l’àmbit de la ciutat educadora.

Doncs bé, comencem amb la mirada quantitativa que ens ofereixen les dades recollides al Mapa Social: com son els habitants de la població d’Esparreguera? I com és el territori on viu aquesta població?

Esparreguera té una població de 21.800 habitants, una població que ha viscut un creixe-ment gradual considerable, del 42%, entre l’any 1998 i el 2010, un creixement superior al comarcal (20%), i que s’ha estancat a partir del 2010 equilibrant el creixement natural (amb 200 naixements i 140 defuncions anuals) i el creixement migratori (equilibrant el fluxe dels que marxen amb els que arriben).

El gruix més gran de població són adults entre 35 i 50 anys, en edat reproductiva i de cura de menors, fills del babyboom dels anys 70. Les franges de menors de 35 anys i la de majors de 65 són considerablement menys poblades. La manca de base demogràfica marca una clara tendència a l’envelliment de la població amb tot el que això comportarà en un futur: caldrà fer previsions a mig i llarg termini. En les franges més joves, el volum de població més gran és el que correspon a l’educació primària que ha viscut un creixement considerable en els darrers deu anys. També el volum de població en l’etapa de l’ESO ha experimentat un augment a partir del 2010. I, al contrari, la franja 0-3 ha experimentat una disminució des del 2010. Tendència similar a la comarca.

Tot i que la majoria d’esparreguerencs són nascuts a Catalunya, Esparreguera és una socie-tat diversa en quant a orígens de la població, ja que el 20% són nascuts a la resta d’Espanya, fora de Catalunya, on destaca Andalusia com a origen més freqüent, i el 9% són nascuts a l’estranger. Un quart de la població de la vila és nascuda al mateix municipi, unes 5.000 per-sones aproximadament.

8

En els darrers 20 anys s’ha incorporat molta població de la comarca i de la resta de comar-ques catalanes, sobretot provinents de Barcelona. Serà important recollir en el PEC les veus dels diferents orígens de la població.

Seguint amb la diversitat d’orígens, només un 7% de la població té nacionalitat estrangera, essent la marroquina i la romanesa les dues nacionalitats més freqüents.

El nivell d’estudis assolits per la població d’Esparreguera és baix. Un 10% de la població no té estudis i un 46% s’ha quedat només amb els estudis de primària o de secundària obliga-tòria. Això vol dir que més de la meitat de la població major de 16 anys té un nivell de for-mació molt baix. El percentatge de població amb estudis universitaris és del 12%, molt per sota de la mitjana catalana, que se situa al 20%. Però en canvi, hi ha un major percentat-ge de titulats en formació professional (un 20% a Esparreguera i un 14% a Catalunya), això pot ser causat per l’atracció de població amb formació professional que exerceix l’activitat econòmica de la indústria local i comarcal.

Com és el territori? La superfície d’Esparreguera és de 27km2, amb una densitat de 800 ha-bitants/ km2, la meitat de densa que el conjunt de la comarca del Baix Llobregat que és una comarca molt poblada, amb més de 800.000 habitants, que representen el 17% de la pobla-ció de la demarcació àmbit metropolità. O sigui que aquí es viu amb més tranquil·litat i amb més espai, però també més aïllat en quant a oportunitats de desplaçament en transport pú-blic, fet que afecta especialment a persones aturades i als joves que necessiten desplaçar-se per a estudiar.

La distribució de la població pels barris ens parla de fronteres i desigualtats entre barris, no només a nivell de volum de població, sinó també a nivell de característiques socials i demo-gràfiques dels barris.

Per edats, els barris més joves d’Esparreguera són la Colònia Sedó i el barri del Castell. Els barris més vells són el de La Plana i el de Can Comelles. I els barris amb més població estran-gera són la Colònia Sedó, el Nucli Urbà i el Barri Font.

Estem parlant d’un territori amb un teixit industrial que ha anat deixant enrere la tradició tèxtil per a diversificar-se en sectors. Un territori amb una elevada taxa d’atur i una elevada taxa d’inactivitat: persones que no volen o no poden treballar.

L’atur registrat ha baixat el darrer any i mig, situant-se al 18% (a la comarca el 15%), i ha re-caigut més sobre les dones que sobre els homes i més en la franja de 40-50 anys.

Tot plegat ens obliga a tenir en compte en el PEC a la població en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Parlem d’un total de 775 beneficiaris de prestacions per desocupació.

Un total de 250 persones que han acudit al Servei Local d’Ocupació amb l’interès d’acollir-se a diferents programes d’inserció laboral. 195 alumnes que perceben una beca de menjador escolar i que representen el 8% de l’alumnat del tram 3-12 anys. I aproximadament 1.100 persones usuàries del banc d’aliments, això és el 5% de la població al 2015. La pobresa exis-teix i el PEC ha de ser sensible a aquesta realitat.

Mapa Social

9

Mapa Escolar

L’oferta escolar d’Esparreguera és àmplia i cobreix el tram 0-18 anys i també inclou formació reglada per a adults, però té remarcables mancances: 1. no hi ha oferta al municipi de cicles de Formació Professional, tant de grau mig com de grau superior, i 2. no hi ha oferta al mu-nicipi de programes de segona oportunitat (Programes de Formació i Inserció, Programes de Qualificació Professional Inicial, Programes de Transició al Treball...) amb tot el que això comporta: una manca d’oportunitats per als joves que abandonen els estudis sense el gra-duat d’ESO o que només assoleixen el graduat d’ESO i no van més enllà.

Segons les dades de matrícula del curs passat, 2015/16, el 84% de l’escolarització a Esparre-guera és als centres de titularitat pública i el 16% és a centres privats concertats. La taxa bru-ta d’escolarització que ens parla de l’adequació al nivell per edats, és elevada en tots els ni-vells, amb l’excepció del primer cicle de l’educació infantil on encara no està del tot estesa la pràctica d’escolaritzar als menors d 2 anys.

La mobilitat escolar és variable segons nivells educatius. En total, 580 alumnes marxen a es-colaritzar-se fora i 260 vénen d’altres municipis a escolaritzar-se aquí. Els que marxen són majoritàriament els que van a cursar cicles de formació professional. I els que vénen estan més repartits, tot i que és més remarcable al Batxillerat.

La taxa de graduació a l’ESO d’Esparreguera és del 84%, és inferior a la mitjana de la co-marca (87%) i la mitjana de Catalunya (88%). Però amb el sistema de la repetició s’aconse-gueix que només un 1% acabi sense graduar l’ESO. Però què passa quan arriben a primer de Batxillerat?

Doncs que augmenta el nombre de repetidors i també el d’abandonament escolar prema-tur, fet que preocupa ja que hi ha la previsió de què al 2020 només hi haurà un 10% d’ocupa-cions per a treballadors no qualificats.

El curs 2014/15, 140 alumnes van assolir el Títol de Batxillerat, representaven el 88% dels avaluats, l’altre 12% va haver de repetir curs.

Per sort, Espareguera disposa d’una àmplia oferta de formació continuada, com són: l’esco-la d’adults, l’escola de música i dansa, formació ocupacional (per a aturats) i la contínua (per a treballadors) del Servei Local d’Ocupació, l’escola d’arts plàstiques, el consorci de norma-lització lingüística, el programa d’acollida, el programa d’activitats formatives de la bibliote-ca municipal L’Ateneu i, a més, una llarga llista de propostes privades i ciutadanes que mira-rem d’encabir dins el Mapa de Recursos Educatius (fora escola).

Sense xifres a la mà, ens hem de preguntar si creiem que estem a prop o encara som lluny del 15% de persones adultes en processos de formatius que marquen els objectius de la Unió Europea per al 2020.

En el Mapa Escolar, i ja per acabar, es recull la vulnerabilitat socioeducativa com a un tema que pot ser clau per al PEC i que identifica col·lectius d’infants i joves que viuen situacions d’exclusió i de risc d’exclusió social que els fa vulnerables, els resta oportunitats, els resta ac-

10

cessibilitat a un futur esperançador i feliç. Per sort, a Esparreguera hi ha una àmplia diversi-tat de dispositius i professionals que estan duent a terme tasques d’atenció específica a la població en situació de risc social i tasques d’acompanyament socioeducatiu dins i fora de l’escola que està clar que convé consolidar-les i ampliar-les.

Estem parlant de serveis com: reforç escolar, aula oberta, projecte de mentoria, reforç a la lectura, centre obert, etc.

I bé, aquestes són les dades inicials que cal seguir treballant i sobretot que cal comple-tar amb informació de caire qualitatiu i discursiu que ens acabaren de donar una idea sobre punts forts, punts febles, amenaces i oportunitats de la situació educativa d’Esparreguera i que ara completarem en els tallers.

Mapa Escolar

11

Buidat dels tallers participatius

La dinàmica que s’ha utilitzat per als tallers participatius s’anomena Cafè del Món, va ser in-ventada per J. Brown i D. Isaacs al 1995 a Califòrnia i el seu ús s’ha expandit ràpidament pel seu potencial facilitador i organitzador del treball en grups.

Té la finalitat de facilitar la participació de tothom i recollir el màxim d’idees d’una forma dinàmica i activa. Vam organitzar l’espai en quatre tallers (1. Àmbit Escolar, 2. Àmbit Fora Es-cola. 3. Àmbit Formació d’Adults i Transició Escola Treball i 4. Educadora) i vam distribuir a l’atzar als participants en petits grups, seguint el color del gomet de la carpeta lliurada a l’entrada a tots els participants.

En una primera ronda, cada grup va treballar en un espai, aportant idees sobre l’àmbit co-rresponent, durant 25-30 minuts. Passat aquest temps, els grups canviaven d’espai i, per tant, de tema, i van continuar treballant a partir de les idees proposades pel grup anterior.

FIg. 4. Procés de treball

12

Àmbit escolar

PuntS fortS, fortaLESES, oPortunitatS, dE què EStEu SatiSfEtS/ES.

Bona oferta escolar i bons recursos educatius existents:

- La universalització de l’educació (escolarització obligatòria) ha estat una gran oportu-nitat per a assegurar un mínim nivell educatiu de la població.

- La diversitat en l’oferta educativa obligatòria i d’escoles bressol és un valor que cal conservar.

- Existeixen recursos molt necessaris i valorats com l’escola d’adults, la política d’im-mersió lingüística, etc.

- Es fan grans esforços per a la igualtat d’oportunitats amb projectes de suport i acom-panyament a l’alumnat amb més dificultats.

- Bons equips i professionalitat dels docents amb una alta expectativa envers alumnat i amb una alta implicació en activitats comunitàries.

- Hi ha una bona valoració de l’escola pública d’Esparreguera.

- Bon entorn natural que permet ser utilitzat com a recurs educatiu.

- Policia Local fa bones xerrades a dins dels centres educatius.

- Bon tractament de les llengües estrangeres dins dels centres educatius.

Bona cohesió i xarxa de la comunitat educativa

- Bona coordinació dins de les escoles, sobretot entre els diferents espais lectius i no lectius (menjador, acollida, aula, pati, etc.).

- Elevada motivació dels metres, els centres i les famílies per l’educació de qualitat.

- Implicació dels educadors i docents més enllà de les seves funcions.

- Bon clima escolar i bona convivència en el món escolar d’Esparreguera.

- Bona cohesió entre centres educatius. Bon funcionament de les xarxes 0-6 i 6-12. Bona coordinació 6è-1rESO i primària-secundària en general.

- Bon funcionament de les AMPAs 0-3.

- Hi ha escoles molt obertes a les famílies amb una bona resposta de les famílies tant a participar a l’aula com a les festes i celebracions escolars.

PuntS fEBLES, dEBiLitatS, aMEnaCES, què uS PrEoCuPa

Dèficits del procés d’escolaritat i continuïtat educativa:

- Manca d’oferta de Formació Professional (CFGM i CFGS) a Esparreguera.

- Dificultats de transport i mobilitat dels joves que volen fer o fan estudis superiors.

- Massa protagonisme dels adults, poc dels nens/es. Falta la veu dels infants i joves al PEC i al municipi (què pot triar el/la nen/a?).


13

- Abandonament escolar prematur de l’alumnat a secundària.

- Falten opcions formatives per a joves sense estudis, majors de 16 anys.

- El moment de la tria d’escola (preinscripcions a P3 i 1r ESO) és molt delicat i cal més informació en el tríptic informatiu municipal sobre els projectes educatius.

- Poc valor a l’escola i al procés d’escolarització en alguns entorns socials.

- L’obligatorietat de l’escola és negativa per alguns adolescents 15-16 anys.

Manca de corresponsabilitat educativa:

- Massa delegació de les famílies a l’escola. També de la societat. Manca de límits: què pertoca aprendre a l’escola? Centres educatius molt pressionats per l’entorn. Manquen hores i recursos i sobren exigències (vacunes, xerrades, seguretat, vialitat, xarxes, etc.).

- Falta vincular els joves al seu procés educatiu per a prevenir el fracàs escolar.

- Percentatge elevat de manca de corresponsabilitat familiar. Augmenten els casos de dificultats familiars greus.

- Encara hi ha massa problemàtiques socials i molts infants i joves amb patiments d’ori-gen sòcioafectiu.

Manca de comunicació i participació en la Comunitat Educativa:

- Als centres educatius, falten espais de relació pares-nens-mestres alhora.

- AMPAs a Primària i a Secundària van empitjorant en implicació.

- Poca (i de vegades, dolenta) relació entre AMPAs.

- Falten canals de comunicació centres educatius i entorn (rol de l’interlocutor).

- Cal millorar la relació centres educatius i famílies: es veu un cert allunyament i tancament.

- Cal potenciar el treball conjunt centres educatius i AMPAs.

- Hi ha aspectes que cal unificar i consensuar per a que siguin tractats de la mateixa manera per tots els centres escolars del municipi.

- Manca coneixement dels recursos i serveis educatius del municipi per part de la po-blació i de vegades per part dels professionals.

- Desaparició de la Xarxa d’Infància i necessitat de reactivació.

- Davallada de la implicació dels mestres i de les famílies, en general.

- Les famílies tenen poca cultura participativa. Davallada de la participació com més grans són els fills/es.

Mancances dels recursos existents:

- Escola d’adults està infrautilitzada, hi ha molt absentisme justificat i no justificat.

- Falten eines per a mesurar els resultats dels projectes educatius escolars i dels currí-culums escolars.

- Tancament d’aules d’acollida i no compatibilitat d’estudis reglats amb cursos de for-mació de la llengua que ofereix el consorci.


14

- Falten recursos d’acompanyament a la criança 0-3.

- Falta una millor adaptació dels centres al nou paradigma social: nous valors, noves ha-bilitats, noves competències.

- Massa rigidesa institucional, legal i administrativa per a poder desenvolupar projec-tes socials, de voluntariat, de xarxa, comunitaris.

- Manca de recursos a l’escola pública: retard en les substitucions de baixes de do-cents, saturació d’espais...

- Poques inversions econòmiques o de recursos humans en formació o projectes de centre.

- Massificació en alguns cursos d’Educació Primària i ESO.

- No existeix l’ensenyament reglat de teatre en una vila pretesament teatral i cultural.

- Falta grups de pares de diàleg.

- Manca d’interès del Departament d’Ensenyament (de la Generalitat) d’incloure models de tipus finlandès.

- Visió de l’alumne com a futur treballador, no com a persona.

- Horaris escolars excessius.

- Dificultats en la conciliació dels temps escolar, laboral, familiar, personal i social i man-ca de propostes de millora.

agEntS CLau quE CaL tEnir En CoMPtE

- Centres educatius i docents.

- PAS dels centres: personal de cuina, consergeria, neteja, monitoratge menjador, servei d’acollida.

- AMPAs.

- TOCC Taller ocupacional Can Comelles .

- Biblioteca Municipal l’Ateneu.

- Escola d’Arts Plàstiques.

- Escola d’Adults.

- Casal Intercultural.

- Centre Obert La Fulla.

- Col·lectiu 0-3 (lluita línia P3).

- Xarxes de coordinació entre centres: 0-6, 6-12.

- Ajuntament d’Esparreguera.

- Esplai La Lluna.


15

ProPoStES

Donar protagonisme als infants i joves:

- Consell d’infants.

- Integrar un temari als centres educatius que informi els alumnes de quines entitats exis-teixen a la vila.

Potenciar la relació escola-famílies:

- Obertura dels centres: explicar a les famílies com es treballa a l’aula.

- Donar a conèixer els projectes educatius dels centres, amb un document gràfic o visual.

- Ampliar les vies i canals de comunicació (xarxes socials) amb les famílies.

- Consells Escolars més sistematitzats, potents i útils (no bolets): del conflicte a la cooperació.

- Facilitar activitats on l’alumnat també pugui ser el que ensenya, per exemple anglès als pares i mares.

- Més implicació de la família en l’educació.

- Integrar a famílies de diferents cultures.

Comunicació centres-entorn:

- Referent del centre encarregat de mantenir i vetllar les relacions externes amb ajunta-ment, entitats, agents educatius, famílies.

- Aprofitar l’entorn natural d’Esparreguera com a entorn educatiu.

- Patis Oberts.

Altres:

- Espai de pares i mares (xerrades, intercanvi de bones pràctiques, etc.).

- Donar valor a l’escola i a la importància d’estar escolaritzats.

- Més recursos de l’ajuntament a les escoles per atendre la diversitat.

- Escoles Verdes.

- Treballar la pau (no entrada de cossos policials a l’escola).

- Treballar l’educació emocional.

- Potenciar l’oferta formativa teatral.


16

Àmbit fora escola


- Esparreguera compta amb una àmplia oferta d’activitats extraescolars.

- Recursos per acompanyar l’aprenentatge i de suport a l’estudi, com el Centre Obert i La Fulla.

- El poble té un entorn natural amb molta potencialitat pel lleure.

- La biblioteca municipal té una àmplia programació.

- El poble té una gran tradició en teatre i compta amb la Passió d’Esparreguera, entitat que té molt a oferir.

- El poble té una ciutadania molt activa.

- Esplai La Lluna.

- Casals Ajuntament.

- Escola Municipal de Música i Dansa.

- Escola d’arts plàstiques.

- Oferta àmplia d’esport.

- Carta als Reis.

- Des de l’àmbit cultural, el món de les arts escèniques ofereix amb La Passió una activi-tat gratuïta per a tota la família.

- Envair l’espai públic de mostres artístiques generades als centres d’art del poble.

- Diversitat de l’oferta de 3 anys en amunt.


Activitats extraescolars:

- Falta accessibilitat en el lleure.

- El preu de les activitats extraescolars: sobretot pel que fa a esports i música, les acti-vitats extraescolars tenen un cost de matriculació que les fa inaccessibles per una part important de les famílies.

- Les activitats extraescolars es concentren sobretot al centre del municipi: falta un siste-ma de transport intraurbà que permeti que la població dels barris perifèrics accedei-xin amb facilitat a aquestes activitats. O falten activitats fora del centre.

- Falten activitats extraescolars inclusives que permetin que infants i joves de perfils so-cials i culturals diferents juguin junts.

- Tot i l’àmplia oferta d’activitats extraescolars, cal establir uns indicadors de qualitat per a aquestes activitats extraescolars.

- Falta oferta gratuïta en les edats 12-18.


17

- Falta interlocució entre les escoles i tots els actors educatius no escolars (falta xarxa i interlocutors clars).

- No es perceben mostres públiques del treball dels alumnes de les activitats extraescolars.

Sobre el lleure educatiu:

- Falta un espai jove de trobada lliure entre joves de 12-18 anys. A la secundària, els jo-ves acostumen a deixar les activitats extraescolars per centrar-se en l’estudi i els deures de l’escola, però els falta un espai de relació en el lleure.

- La Regidoria de Joventut té massa poca importància dins l’Ajuntament. No té perso-nal a jornada completa.

- Falta un centre cívic municipal. Un centre cívic públic podria servir per donar espais als joves, activitats familiars, tallers i xerrades etc. La biblioteca ha acabat fent quasi de centre cívic i no ho és.

- Falta un espai de criança de 0-3 anys com el que va ser l’Espai Nadó per a activitats amb les famílies.

- Cal un espai per al lleure de pares-fills (espai familiar).

- Hi ha poca oferta d’activitats de lleure per a 0-3 anys.

- Actualment s’aprofita poc l’entorn natural per al lleure. Caldria valorar-lo més, do-nar-lo a conèixer i aprofitar-lo per fer activitats de lleure a l’aire lliure.

- Mala selecció de les empreses d’externalització del lleure.

- Lleure no inclusiu.

- Falta una EOI o una acadèmia d’idiomes municipal (o ajudes per estudiar idiomes).

- L’activitat de la Passió per a tota la família és de curta durada (gener-maig).

Altres:

- Cal replantejar el centre obert: falten places, falta acompanyament dels nens i joves quan deixen el centre obert...

- Suport a l’estudi en la franja de primària, a partir de 2n.

- Hi ha poca difusió municipal de les activitats que es fan a Esparreguera.

- Hi ha poca participació a les xerrades que es fan a la biblioteca.

- El carrer s’ha perdut com a espai de joc lliure i caldria recuperar-lo.


- Fundació Arc de Sant Martí.

- Esplai La Lluna (per la creació d’un espai jove).

- Associació EnTribu Esparreguera (criança 0-3 anys).


18

- AMPAs.

- Biblioteca Municipal d’Esparreguera l’Ateneu.


- Escola d’Arts Plàstiques.

- Agrupació Excursionista.

- Centre obert La Fulla.

- Centre ocupacional persones amb discapacitat cognitiva.

- Els joves (12-18 anys).

- Entitats cultura popular (castellers, diables, etc.).

- Grup de debat Fòrum.

- Plataforma per la Llengua (projecte NeixCat).

- Oratori musulmà.

- Associació Al Salam i associació de dones Amal.

- Entitats esportives.

- Regidoria de Joventut.

ProPoStES

Sobre les activitats extraescolars:

- Definir i establir uns indicadors de qualitat en l’oferta d’activitats extraescolars.

- Ampliar l’oferta d’activitats extraescolars gratuïtes o amb preu públic, sobretot activi-tats esportives.

- Assegurar un percentatge de matrícules per a infants i joves amb risc social (pobresa, discapacitat, necessitats especials...) en entitats que reben subvencions públiques.

- Donar més paper i presència a les famílies en l’àmbit de les activitats extraescolars: més participació familiar, oferir serveis a les famílies, grups multifamiliars, etc.

- Crear grups de reforç, lectura fora de l’horari escolar.

- Oferir activitats extraescolars inclusives, on puguin interactuar i trobar-se infants i joves de perfils socioculturals diferents (infants del centre obert, infants amb necessitats edu-catives especials, infants d’orígens culturals diferents, etc.).

- Oferir activitats de lleure en anglès.

- Fer una proposta d’activitats extraescolars municipal (en conjunt totes les escoles).

- Replantejar l’horari de les activitats extraescolars (massa tard).

- Ampliar la xarxa de transport intraurbà o diversificar la ubicació de les activitats ex-traescolars (la major part es fan al centre).

- Treballar la lectoescriptura en col·lectius vulnerables perquè puguin posteriorment ac-cedir al programa LECXIT.


19

Sobre el lleure educatiu:

- Crear un espai jove que afavoreixi la interrelació lliure, el lleure, la trobada (caràcter inclusiu).

- Augmentar la difusió de les activitats de les entitats municipals.

- Millorar l’espai on hi ha actualment l’Escola d’Arts Plàstiques (poca accessibilitat, massa petit...).

- Recuperar l’antic “Espai Nadó” o crear un espai de lleure amb famílies de 0-3 anys.

- Afavorir activitats de lleure intergeneracionals, per a totes les edats (les podrien des-envolupar les mateixes famílies o familiars).

- Potenciar la xarxa entre actors del lleure educatiu (associacions, escoles, entitats...) amb la designació de interlocutors clars.

- Aprofitar els espais de les escoles per a usos de lleure en horari no lectiu.

- Sensibilització mediambiental i potenciació de l’entorn natural en l’oferta de lleure educatiu.

- Ampliar l’horari de la biblioteca (sobretot en època d’exàmens).

- Potenciar el voluntariat i l’associacionisme.

Aspectes generals:

- Promoure espais públics de trobada i convivència ciutadana.

- Desestigmatitzar el Centre Obert (ajudarien activitats i espasi de trobada).

- Crear espais de interlocució entre joves o entitats juvenils i la regidoria municipal de joventut.

- Donar veu a totes les entitats i associacions relacionades amb l’àmbit de fora escola.

- Centre cívic.


20

Àmbit Formació de Persones Adultes i Transició Escola-Treball


- L’Escola d’Adults, que compta amb diversitat de perfils d’alumnes: edat, estrats so-cials, orígens diversos, i també s’hi formen persones amb discapacitats. Encara té capa-citat per a gairebé el doble d’alumnat actual.

- El Servei Local de Català, que funciona bé, té molta demanda i ofereix formació del nivell A al C i impulsa la Jornada anual Joves i Llengua.

- El Departament de treball i formació de l’Ajuntament es valora positivament en el suport a persones aturades o joves a cercar feina.

- Per la mida del municipi és fàcil la relació entre serveis locals i departaments munici-pals, hi ha una bona xarxa de relacions, tothom es coneix.

- Els dos instituts es preocupen molt d’orientar els i les adolescents que acaben 4t d’ESO perquè tots i totes segueixin estudiant l’any següent (batxillerat, CCFF o PFI a altres municipis). L’abandonament escolar prematur és pràcticament nul.

- El projecte “Tu hi ets” d’apropament i transició entre l’institut i el món del treball es valora molt positivament perquè reforça el món educatiu i obre a l’alumnat la perspec-tiva sobre el món del treball.

- És positiu que tot i no tenir una oferta de CCFF al municipi, les pràctiques de CCFF de ciutats properes es facin a empreses d’Esparreguera.

- S’ha creat un nova entitat, En Tribu, que amb la filosofia que per a educar cal “tota la tribu” vol fer tallers sobre criança. Actualment estan buscant un espai i suport per po-der tirar endavant la iniciativa.

- Des de l’Ajuntament es preveu fer tallers i formació de famílies els propers mesos.

- Es valoren molt positivament altres equipaments culturals i formatius com són la Biblio-teca municipal i l’Escola d’Arts Plàstiques.


- Les poques oportunitats per formar-se al municipi com a persones adultes, per la poca diversitat de l’oferta de formació permanent i continuada. Falta formació especia-litzada (informàtica...) i sobretot formació de llengües (anglès...). Actualment per estu-diar un idioma a Esparreguera cal anar a una acadèmia privada, es voldria algun acord amb l’Escola Oficial d’Idiomes propera per tenir oferta a la vila.

- Es lamenta que la formació permanent no parteix de les demandes ciutadanes o de les empreses sinó de cursos prefixats.

- L’altra dificultat en relació a la formació permanent són els horaris que no permeten la conciliació familiar, especialment en famílies amb models diversos al tradicional (di-vorciades, monoparentals...).


21

- Poca inserció laboral de joves i de persones de més de 45 anys.

- L’Escola d’Adults no té un edifici propi, està ubicada dins de l’Institut. Això té impli-cacions a nivell d’horaris (només pot fer horari de tardes) i la ubicació sembla que fre-na l’accés a algunes persones (es posa l’exemple d’unes dones marroquines). Sigui com sigui, l’Escola d’Adults està al 50% pràcticament de la seva capacitat i hi ha problemes per omplir alguns cursos. Això contrasta amb la gran quantitat de població del municipi amb necessitat d’ampliar la seva formació.

- En canvi, l’oferta del Consorci de Normalització Lingüística està condicionada per un espai massa petit i precari, que no permet donar resposta a totes les sol·licituds (només està homologat per a 25 persones a l’aula). Els dos serveis es coordinen i des de l’Escola d’adults es flexibilitzaran els cursos de català per donar cabuda a les per-sones que no hi accedeixen. Tot i així, es detecta un gran desconeixement de l’escola d’adults i de la formació reglada que actualment ofereix per part de la població adulta.

- Les poques oportunitats laborals pels joves a Esparreguera es lliga amb la percepció de ser ciutat dormitori i les dificultats enormes de mobilitat a no ser que es disposi de vehicle privat.

- No es veu una clara finalitat en adolescents.

- Hi ha un debat sobre la situació de la llengua catalana al municipi. L’opinió gene-ral és que l’ús social del castellà és molt estès al carrer i als patis dels centres educatius, no només per població immigrada sinó també autòctona. Per alguns participants hi ha un cert rebuig al català que pot identificar-se com a una alarma en termes d’integració. Per altres participants, hi ha un ús més gran del castellà perquè obre més portes a les persones nouvingudes, que el català.

- Hi ha un grup de noies molt joves d’origen estranger i autòctones embarassades o amb infants petits que han trencat el seu itinerari formatiu i no troben una oferta de formació ni de feina adequada a la seva situació.

- Falta una oferta de Programes de Formació Inicial (PFI) i formació ocupacional per als adolescents que no graduen (actualment hi ha vora a un 11% que fan adaptacions curriculars a l’ESO). Solen ser adolescents amb poc acompanyament familiar i la úni-ca opció és marxar a Martorell, Olesa de Montserrat, Santa Andreu de la Barca o Barce-lona. Poden quedar-se sense places perquè els ajuntaments prioritzen els seus propis adolescents. I hi ha el handicap del transport, tant pel que fa al limitat transport públic com al cost del transport privat.

- Algunes persones han notat que accedir al carnet de conduir a Esparreguera és força més car que a d’altres municipis, hi ha joves que marxen a Barcelona.

- Es detecta que en alguns casos es forcen repeticions a 3r i 4t d’ESO perquè les famí-lies no volen que els seus fills/es marxin del poble per estudiar tan aviat.

- L’orientació educativa és molt més complicada amb joves vulnerables o amb dificul-tats diverses, com els que tenen necessitats educatives especials (discapacitat).

- Manca d’oferta d’inserció laboral per alumnat amb més disfunció (necessitats educati-ves especials).

- Hi ha una percepció de poca o nul·la connexió entre les necessitats de les empreses i la formació que s’ofereix.

- Poca connexió amb empreses.


22

- Es creu que la formació ocupacional es centra molt en l’emprenedoria, mentre la gent el que vol és treballar com a assalariada.

- En relació a la formació ocupacional per a persones aturades de llarga durada es creu que cal repensar-la i tenir en compte els aspectes psico-socials, perquè hi ha per-sones que han perdut la confiança personal, l’autoestima, s’abandonen i han de re con-nectar amb el món social i laboral.

- Hi ha poca informació accessible/comunicació sobre l’oferta de formació ocupacio-nal per a persones no aturades, que volen millorar la seva situació professional. Cal-dria fer-ne més difusió per la web municipal, cartells, etc.

- En relació a la formació de famílies, abans hi havia un Espai Nadó, on es feien moltes activitats. Per restriccions pressupostàries es va tancar però es detecta la necessitat de donar suport a els famílies en la criança, en uns moments on els models familiars són molt diversos i nous. S’inicia un debat sobre com ha canviat el rol educatiu de la comu-nitat i la sobreprotecció dels infants. Es diu que els infants ja no s’eduquen al carrer.

- Es parla de què hi ha una promoció de la formació artística al municipi (batxillerat ar-tístic, entitats...) però no es promociona l’ocupació, tot es veu com a treball voluntari.

- Es comenta la manca de relació entre dos espais de formació artística reglada a Es-parreguera: l’institut que fa batxillerat artístic i l’escola de música i dansa (només hi ha cessió d’espais). D’altra banda, es lamenta que no hi hagi una formació reglada d’arts escèniques. S’havia intentat fer un CFGS de teatre al municipi però no va prosperar.

- Es voldria que l’escola de música i dansa arribés al públic adult i les famílies però re-coneixen que el cost de la matrícula és molt car. L’escola de Música està infrautilitzada.

- Es percep una gran desmotivació per estudiar tant de joves com de persones adultes.

- Falta de visibilitat d’aquest àmbit.

- Escola Oficial d’Idiomes: anglès per adults.

- Esparreguera no pensa que els estudiants de cicles formatius superiors necessiten ser contractats per les feines artístiques que fan. L’art és una feina.

- No hi ha oferta de Plans de Formació Inicial.


Diversos equipaments i serveis del municipi són clau en aquest àmbit:

- El Servei Local d’Ocupació.

- L’Escola d’Adults.

- La Biblioteca Municipal d’Esparreguera l’Ateneu.

- El Consorci per a la Normalització Lingüística.

- L’Escola d’Arts Plàstiques.

- El servei de salut (CAP). Donades les implicacions psicològiques i socials que té la cer-ca de feina durant molt de temps o el fet de perdre la feina a partir dels 40 anys, caldria tenir en compte els aspectes de salut mental i salut en general.


23

- Escola de Música i Dansa d’Esparreguera. Tot i que està molt centrada en infants i ado-lescents, es creu que s’hauria d’obrir més als adults i famílies, per això cal tenir-la en compte en aquest àmbit.

Les empreses són uns altres agents importants d’implicar al PEC i especialment es comenten:

- Els professionals del món del teatre del municipi.

- Les empreses de ceramistes, molt arraigades al poble, però en perill d’extinció.

Les entitats són un altre dels agents clau, es parla específicament de:

- La Passió: Entitat emblemàtica que potencia les arts escèniques i té una escola de tea-tre amateur.

- En Tribu, entitat recent creada enfocada en la criança.

- L’Associació Cultural Lola Lizaran, que dóna beques per a formar-se en l’àmbit del tea-tre a joves del municipi.

ProPoStES

Posteriorment al taller, s’han agrupat les propostes per eixos o temàtiques:

Impulsar la transició de la formació al món professional, en especial a l’àmbit artístic:

- Aprofitar el coneixement i l’experiència al poble de professionals i amateurs de l’àmbit de les arts escèniques per facilitar l’accés al món laboral.

- Establir relacions entre empreses, instituts i ajuntament per ampliar les pràctiques de primera feina a empreses del municipi.

- Recuperar el model d’escola d’oficis, en temes com la ceràmica, i treballar amb els ce-ramistes locals, que s’estan perdent.

Facilitar la mobilitat per a formar-se i per a treballar:

- Coordinar millor els horaris del transport públic intermunicipal (bus i tren) amb els ho-raris laborals i escolars, els horaris actuals condicionen l’ús. A nivell de l’autobús urbà pensar en rutes que uneixin barris però també que els connectin amb les escoles i insti-tuts (especialment en l’entrada i sortida dels centres).

- Impulsar una plataforma on-line per compartir vehicle (facilitaria l’accés a la feina i a la formació).

- Potenciar i millorar el transport per anar a estudiar a les rodalies.

Ampliar i donar visibilitat a l’oferta formativa per a persones adultes amb formacions més curtes i d’acord als interessos de les persones:

- Fer formacions intensives de cap de setmana, estiu, etc. davant la dificultat de seguir formacions permanents anuals.


24

- Millorar la difusió de l’escola d’adults, visibilitzant el canvi d’oferta a estudis reglats.

- Fer formacions puntuals i tallers per a adults i gent gran sobre temes que interessin: música, cura de la gent gran, temes culturals (cal formar al públic).

- Disposar d’un espai unitari on centralitzar tota la formació d’adults (reglada, no regla-da, ocupacional, famílies...) per exemple, a Martorell ho han fet a l’edifici de la bibliote-ca. Això permetria a l’Escola d’Adults més visibilitat i ampliar horaris.

Dissenyar una oferta de formació ocupacional a partir de les necessitats del municipi i de les persones:

- Dissenyar una formació pre-laboral per a aturats/des de llarga durada i majors de 45 anys on es treballi el suport social, psicològic, qüestions de salut,...

- Pensar en la formació ocupacional a partir de les necessitats reals del municipi. Per exemple, tenim boscos abandonats, cal gent per a netejar-los; per fer la cura de gent gran; per ocupar-se de passejar gossos,...

Potenciar l’educació a les famílies i per a una criança positiva:

- Ampliar l’educació de famílies en els temes de criança i amb una xarxa de famílies per donar-se suport mutu i educar-se mútuament. No només amb pares i mares, sinó tam-bé amb àvies (l’entitat La Tribu ho està intentant).

Facilitar el seguiment de l’àmplia oferta de formació on-line:

- Facilitar la formació on line de joves i adults (cal una finestra on-line al món), es propo-sa habilitar un espai amb ordinadors i una persona de suport (model punts òmnia).

Millorar la motivació de les persones per a formar-se i en la recerca de feina:

- Crear la figura del coach que doni suport/motivació/orientació i acompanyi tant adults com joves per a formar-se i trobar feina.

- Crear un espai/projecte d’intercanvi de formacions, tothom té alguna cosa a ensenyar i a aprendre.

Altres qüestions:

- L’atenció intensiva als aturats no pot ser només fins als 18 anys, hauria de ser com a mí-nim fins als 25.

- Crear un espai de coworking a Esparreguera, espai de treball compartit entre microempreses.

- Coneixement de projectes i casos d’èxit del PEC.


25

Àmbit Ciutat Educa


- Activitats de la biblioteca 3-6 anys.

- Activitats de la biblioteca 0-3 anys.

- Col·laboració amb les escoles bressol.

- Teixit associatiu ric i variat, moltes entitats i espais lúdics. Vil·la participativa i diversitat d’activitats.

- Vida cultural rica, especialment en temes artístics i musicals.


- Patrimoni cultural i històric.

- Sentit de pertinença.

- Riquesa de la gent, disposada a obrir-se a la participació.

- Esplai La Lluna.

- Unitats Didàctiques de la biblioteca.

- Connexió autobús Barcelona-Esparreguera.


- Biblioteca desaprofitada en la franja 0-3 anys. S’afegeix que aquesta franja està “obli-dada” en les activitats al municipi en general, no només les de la biblioteca.

- Poca coordinació i difusió del teixit associatiu. Tendència a separar, dividir: poc acos-tumats a treballar en equip.

- L’urbanisme no ajuda en la cohesió.

- Fragmentació i compartimentació dels usos de l’espai públic.

- Falta d’espais públics per a les diverses necessitats, falta tenir espais compartits ben cohesionats. No hi ha cohesió de ciutat (individualisme).

- Espais públics i mobiliari urbà en progressiva degradació, manca de cura dels espais públics i absència de mesures educatives per a la ciutadania en aquest sentit.

- L’illa de vianants no és segura.

- Falta de civisme (papers al terra...).

- Desaprofitament dels valors i les experiències de la gent gran.

- Manca de relacions i d’activitats intergeneracionals a nivell d’activitats. Si hi és, només és a l’educació formal.

- Joventut poc implicada al teixit associatiu. Participació ciutadana dels mateixos de sempre.


26

- Vàries iniciatives que han acabat morint, com el Consell d’Infants i la xarxa d’AMPES. La responsabilitat d’impulsar-ho no només ha de recaure en el voluntariat, ha d’haver-hi recolzament polític.

- Poca difusió i pocs canals de comunicació i intercomunicació.

- Tot i que hi ha moltes associacions i entitats, falta implicació en termes de responsabi-litat i compromís.

- Actituds individualistes i egoistes. Poca implicació en educació (no som tribu!).

- Poca coordinació entre Ajuntament, entitats i ciutadania.

- Infrautilització de les entitats, i poc aprofitament dels espais. Paradoxalment, la Casa dels Mestres està saturada d’activitats.

- Per la Festa Major no es treballa prou amb les entitats.

- Manca de participació de col·lectius vulnerables a les entitats.

- Salut mental i diagnòstic precoç tenen dificultats per accedir a determinats recursos.

- No existeix una perspectiva de gènere. Exemple: noms dels carrers exclusivament masculins.

- Sentit de pertinença. Falta que la gent se senti el poble com a seu, i això influeix molt negativament en tots els aspectes.

- Activitat de la Regidoria de Memòria Històrica.

- Patrimoni abandonat. Es fa poc cas a la ciutadania.

- Poca implicació de les famílies: moltes creuen que l’educació només rau a l’escola.

- Falta el mapa educatiu de la vila.

- No hi ha una política educativa local clara.

- Espais infautilitzats (Centre Dual, antiga Biblioteca...).


- Botigues de proximitat.

- Xarxa d’establiments col·laboradors amb el voluntariat per la llengua: funció educado-ra i social per fomentar el català.

- Farmàcia.

- Colla Diables Esparreguera (es proposa que si hi ha els Diables han de ser-hi totes les entitats).

- Esplai La Lluna.

- Mitjans de comunicació locals.

- Ateneu .

- Entitats de teatre i arts (com La Passió, el Festival Lola, el Patronat Parroquial, l’escola d’arts plàstiques, el teatre en general, la Biblioteca, l’escola de música...).

- Centres de salut alternativa (meditació i ioga).


27

ProPoStES

- Millorar l’accés a la informació.

- Altaveu de les entitats.

- Més coordinació entre entitats, Ajuntament i ciutadania, cal fer xarxa. L’Ajuntament ha de coordinar les entitats i treballar conjuntament. Posar una persona de referència per fer aquesta coordinació i la difusió.

- Fer un local d’entitats, on es centralitzi per unificar.

- Buscar i ampliar la participació de tots els col·lectius, sensació de que sempre són els mateixos.

- Per la Festa Major, que l’Administració treballi amb les entitats locals.

- Facilitar i fomentar la participació i implicació dels joves i infants a les festes.

- Més suport institucional a les iniciatives de coordinació d’activitats, sobretot per la continuïtat. Posar una persona de referència. Per exemple: fer una fitxa-guia de volun-tariats per a joves, o una guia de serveis de les entitats.

- Disposar d’un ateneu.

- Definir la interlocució entre entitats i centres educatius.

- Cedir espais de l’escola a la ciutadania.

- Crear un esplai laic, ja que l’esplai La Lluna és religiós.

- Exigir requisits educatius a les subvencions, que sempre hi hagi una proposta educadora.

- Educació en majúscules en tots els espais.

- Identificar els trets identificatius com a poble: donar a conèixer el patrimoni turístic i natural, per exemple la recuperació de camins periurbans. Donar-li eficiència a la Regi-doria de Memòria Històrica.

- Activació del Consell Escolar Municipal, donar-li un sentit real, implicar-lo.

- Pressupost del PEC.

- Activar o fer servir el Twitter.

- Crear una comissió de sensibilització a les botigues amb públic infantil i jove. Exem-ples: un espai per jugar, fomentar el català...

- Antenes en salut mental i diagnòstic precoç: facilitar recursos, ja que tenen dificultats per accedir als serveis socials, al metge, etc.

- Sensibilitzar en infants, persones amb limitacions físiques i al·lèrgies.

- Invertir més en transport públic i fomentar-lo: des de l’Ajuntament, crear una bossa econòmica per transport escolar o formatiu.

- Crear camins escolars segurs, a peu i en bici.

- Incentivar propostes que han mort, com el Consell d’Infants i l’Associació d’AMPES

- Reformular i reimpulsar el concepte dual del Centre Dual.

- Conscienciar en mantenir el poble net.


28

- Educar el públic: ho fa el Festival Lola i estaria bé que s’estengués.

- Millorar els canals de comunicació dels usuaris de la biblioteca.

- PEC com a oportunitat per facilitar la participació dels joves: cal conèixer els seus in-teressos per fomentar que s’impliquin, ja que ara mateix no es poden canalitzar els in-teressos dels joves, no es dedueixen.

- Fomentar l’educació en valors, corresponsabilitat educativa.

- Crear una escola amb el model de sistema educatiu finlandès impulsada per l’Ajuntament.

- Obrir-se a la creativitat espontània per davant del conegut.

- Oferir als esparreguerins la possibilitat d’assistir gratuïtament a l’espectacle de La Pas-sió, com a símbol identitari que és.

- Utilitzar el gruix d’immigració que tenim. Implicar-los en el dia a dia del poble.

- Cohesionar el poble barri a barri, estan molt apartats l’un de l’altre.

- Concretar en accions la voluntat política, no contar només amb la força associativa de les entitats i el voluntariat.

- Cal desestigmatitzar serveis com Centre Obert La Fulla.

- Fer seguiment i donar reforç als projectes nous.


29

Satisfacció dels assistents

Al finalitzar la jornada, hem distribuït un qüestionari molt senzill de satisfacció dels assistents per tal de recollir opinions sobre l’organització i contingut de la jornada.

Dels 54 inscrits, 35 persones han respost el qüestionari amb aquest resultat:

Molt Negativa Negativa Positiva Molt Positiva

Com valores la informació rebuda 0 1 24 10 durant la jornada?

Com valores la dinàmica del treball 0 1 23 12 en grups?

Com valores l’actuació de l’equip 0 1 21 14

dinamitzador?

Creus que has tingut l’oportunitat 0 2 14 19 de manifestar lliurement les teves idees?

Quina valoració general fas de la jornada? 0 1 20 15

30

Dels 35 qüestionaris, 11 persones han respost l’apartat de suggeriments i millores, s’han recollit aquests comentaris (reproducció textual):

- Reunions periòdiques, amb seguiment, sinó poc temps i es tallen debats interessants.

- Dubtes en implementació del PEC i avaluació.

- No presència intercultural ni altres col·lectius vulnerables: falten veus, perfil molt ho-mogeni que insensibilitza.

- Per una altra vegada, no ens digueu al programa que ens poseu a fer racons, queda lleig...Grups de treball millor, no? ;-).

- Caldrà que aquesta voluntat política que avui s’ha concentrat en el PEC es transformi en accions, suports i sinergies reals. Moltes gràcies per aquest primer pas que heu/hem fet avui.

- Poc temps per poder debatre en els grups.

- L’equip dinamitzador no ha seguit les mateixes pautes. Llavors no s’ha pogut profunditzar.

- Ha estat una pluja d’idees, però s’ha profunditzat molt poc.

- No hi ha hagut prou temps en cada grup per a presentar, proposar i debatre les idees, propostes, etc.

- La dinàmica de debat en grups ha estat molt bona, però els grups potser haurien d’ha-ver estat més petits i/o amb més temps.

- La jornada s’hauria d’haver cenyit a l’horari previst.

- Dinàmica que possibiliti algun contacte entre totes les persones, no només el 25%.

- Bé l’horari.

- Diversificar oferta alimentària a la pausa: menys hidrats de carboni/sucres i més fruita/verdura i altres llets...

- En el qüestionari, no fer valoracions no dicotòmiques (positiu/negatiu): cal poder matisar..

- Falta de respecte del torn de paraula.

- Les taules de treball “Àmbit Ciutat Educa” i “Àmbit Formació Adults/TET” estaven poc aïllades i es barrejaven les converses.

- S’hauria d’haver convidat representants dels estudiants de tots els centres educatius d’Esparreguera.

- Part de l’equip dinamitzador desconeixia el teixit associatiu esparreguerí.

- Cal continuïtat.

- “Bon dinamització.

- Cal més temps.

- Convidar els joves, que també han de ser els protagonistes de la seva educació (alum-nes instituts).

- El temps és reduït.

- En general, algun recurs per poder venir amb nens/es petits/es.

Satisfacció dels assistents

sintesi jornada participació · mapa escolar. ambdós mapes ens ofereixen una mirada quantitativa...

Documents