SIGNES D’ALARMA PER A LA

DETECCIÓ

DE TRAST

ORNS DEL

DESE

NVOLUPAMENT D

EL

LLENGUATGE O

RAL I E

SCRIT

C/ T

APIN

ERIA

, 18-5 L

OGOPEDIA

EDUCO@HOTMAIL

.COM

TEL: 9

63 91 55

84 MÒBIL

: 666 701 802

GABINETE LOGOPÉDICO ÊDUCÔ

Asunción Soriano y Maira Stern –Logopedas

FUNCIO

NS DEL LOGOPEDA

➨La logopèdia és el conjunt de mètodes i tècniques

per a la reeducaciói tractament dels problemes i

trastorns relacionats amb la veu, la parla i el

llenguatge.

➨La finalitat de la Logopèdiaés la prevenció,

diagnòstic i tractamentde les diverses patologies

d’aquestes àrees.

➨Es desenvolupa en diversos entorns i àmbits de la

salut: hospitals, atencióprimerenca, centres de

majors…i en l’àmbit escolar.

TRAST

ORNS DEL LLENGUATGE

ORAL

�Patologies de la parla: dislalia, immaduresa

articulatòria, disglosia, disfemia i taquifemia.

�Patologies de la veu: disfonia funcional i

disfonia orgànica.

�Patologies del llenguatge: retard simple del

llenguatge i trastorn específic del llenguatge.

PATOLOGIES DE LA PARLA

DISLALIA

�Trastorn en l’articulaciód’un o diversos

fonemes a causa que el nen desconeix el

punt d’articulacióo presenta falta de to

muscular en els òrgans fono-articulatoris,

deficient control de la bufada o la respiració,

etc.

�No té

origen orgànic.

ETAPES DEL DESE

NVOLUPAMENT

FONOLÒGIC

(Jacobson).

3 ANYS

/M/, /N/, /Ñ/, /P/, /T/, /K/, /B/, /J/, /L/, /G/, /F/, /S/, /CH/ D

ífons

vocàlics

4 ANYS

/D/, /R/ aquest quasi als 4´6 anys.

Sinfons am

b /L/, per ex: /P

L/, /BL/, /FL/, /CL/, /GL/.

5 ANYS

Sinfons am

b /R

/ (ex: /P

R/, /FR/…

i /DR/ aquest és l’últim a

adquirir-se.

6 ANYS

/RR/, Dífons vocàlics /Ratolí/.

�ADQUISICIÓ

FONEMES

�No es pot establir una edat exacta, el

norm

al és l’adquisiciócompleta als 5 anys.

�S'ha d'intervenir a partir dels 2 anys si a

aquesta edat encara no s'entén almenys

la meitat del que parla el nen.

IMMADURESA

ARTICULATÒRIA

Alteracióen l’articulacióen nens majors

de 4 anys, malgrat que són capaços d’emetre

els fonem

es de form

a aïllada.

DISGLOSIA

�Trastorn en l’articulaciód’un o més fonemes.

�El seu origen és una alteracióanatòmica i/o

fisiològica:

�Disglosia labial: fissura labial...

�Disglosia dental: per alteracióen la form

a o posicióde les

peces dentals...

�Disglosia palatal: fissura palatina, paladar ogival...

�Disglosia lingual: fre de la llengua curt, macroglosia...

�Disglosia mandibular: alteracióen la form

a dels maxil.lars.

DISFEMIA

O TARTAMUDESA

Trastorn en la fluïdesa de la parla, caracteritzat per

repeticions o bloquejos espasm

òdics que afecten al ritm

e

del llenguatge i a la melodia del discurs

(J.R. G

allardo i J.L. Gallego).

�Tartamudesa inicial o evolutiva: cap als 3

anys.

�Tartamudesa episòdica: a partir dels 5 anys.

Si persisteiex s’ha de valorar.

DISFEMIA

(després dels 6 anys)

SENYALS

PER A LA DETECCIÓ:

�Retard de tipus lingüístic associat als seus problem

es de

fluïdesa.

�Presència de bloquejos tónics (interrupciótotal de la parla,

produint-se al final una sortida sobtada de l’em

isió) o clònics

(repeticiócompulsiva de síl.labes o paraules).

�Presència de gestos o balbismes (moviments de cara i cos),

aixícom de mecanism

es d’inici.

�Durada superior a 6 m

esos.

�És conscient del problema i apareixen conductes d’evitació

lingüística, tendència a utilitzar un llenguatge m

olt telegràfic.

TAQUIFEMIA

�Rapidesa excessiva de la paraula.

�Omissióde fonem

es i/o síl.labes.

�Distorsióde fonemes.

�De vegades falta el ritm

e i s’arriba a una

certa descoordinaciórespiratòria que

provoca lleugers bloquejos y repeticions.

SENYALS PER A LA DETECCIÓ

TRAST

ORNS DE LA PARLA

Menys

de 12

mesos:

Utilitza

només

vocals en

balboteig

o parla.

Sobre 24

mesos:

Menys del

50% parla

intel.ligible

.

Menys de 3

anys:

Omet

majoria

consonants

inicials i sí

diu finals.

Predomini

de vocals en

la parla.

4 anys:

Parla no es

comprèn.

6 -7 anys:

Omet, substitueix

o distorsiona

qualsevol so.

A partir de 4 anys:

-El nen és conscient que parla m

alament i es preocupa.

-Fa esforç

en parlar: pestanyeja, gesticula…

-La seva parla és: m

assa lenta, ràpida, telegràfica, confusa…

PATOLOGIES DE LA VEU

DISFONIES

�Alteraciód’una o diverses qualitats de la veu

(intensitat, to, tim

bre).

�Tipus de disfonies:

�Disfonia orgànica.

�Disfonia funcional.

�Important les norm

es d’higiene vocal per

prevenir les disfonies.

DISFONIA

FUNCIO

NAL

�Apareix per mal ús o abús vocal.

�Si les disfonies funcionals no es tracten,

poden derivar en nòduls o altres patologies.

DISFONIA

FUNCIO

NAL

�Podem distingir:

�Disfonia Hipertònica: provocada per excessiva tensióen

les cordes vocals durant la fonació. Sol donar-se en nens

hiperactius o colèrics.

Característiques: To greu, tim

bre irregular, intensitat

inadequada, atac glòtic.

�Disfonia hipotònica: es deu a manca de tensiómuscular.

Sol donar-se més en nens tímids.

Es presenta amb debilitat de la veu, tim

bre raspós o

afonia.

Símptom

es:

�Dificultats per mantenir la veu, cansament

en parlar.

�Esforçen emetre un so.

�Variacions de la freqüència habitual

(“galls”).

�Gargam

ellejo o falta d’intensitat.

DISFONIA

ORGÀNICA

�Existeix una lesióen els òrgans de fonació,

béde tipus congènit (m

alform

acions,

paràlisis...), inflamatori (laringitis), o traumàtic

(lesions, cremades...).

�En general aquest tipus de disfonies es

tracten logopèdicament unit i supeditat a un

tractament mèdic (farm

acològic i/o quirúrgic).

PATOLOGIES DEL LLENGUATGE O

RAL

RETARD SIM

PLE DEL LLENGUATGE

(RSL

)

�Desfasament cronològic d’aproximadament

un any entre el nivell lingüístic del nen/a i el

que caldria esperar per la seva edat.

�Aquest desfasament no es justifica per dèficit

cognitiu, alteracióneurològica, deficiència

auditiva o alteracióemocional.

�El retard es reflecteix en tots els nivells del

llenguatge.

�Comprensiómenys afectada que expressió.

SENYALS PER A LA DETECCIÓ

RSL

�L’accés al llenguatge oral s’inicia un any o any i m

ig m

és tard

del que sol ser habitual.

�Primeres combinacions de dues o tres paraules als tres anys

(en lloc de als dos).

�Persistència de nombroses dificultats fonètiques, omissions en

síl·labes inicials després dels tres anys.

�Vocabulari limitat, m

enys de 200 paraules expressades als tres

anys i mig.

�Malgrat el retard temporal, s'observa un evolucióparal·lela a

l'estàndard.

�Predomini d'oracions amb pocs elements.

�Dificultat per recordar el term

e amb que es denomina al

referent.

�Habilitats com

unicatives lim

itades.

TRAST

ORN ESP

ECÍFIC DEL

LLENGUATGE (T

EL)

�Anorm

al adquisiciódel llenguatge a nivell

comprensiu, expresiu o tots dos.

�El problema pot afectar a un, varis o a tots els

aspectes del llenguatge.

�S’observen asincroniesen el desenvolupament dels

diferents components del llenguatge.

�No estàjustificat per dèficit auditiu, cognitiu, dany

cerebral o trastorn emocional.

�El diagnòstico precoçés fonamental.

SENYALS PER A LA D

ETECCIÓ

TRAST

ORNS DEL LLENGUATGE O

RAL

Menys de

12 m

esos:

-Utilitza

només

vocals en

balboteig

o parla

De 12 a 23

mesos:

-15 mesos: no

imita sons ni

paraules.

-18 mesos: no

utilitza sis

paraules.

-23 mesos: no

pronuncia

frases de dues

paraules.

De 24 a 36

mesos:

-24 mesos: no se li

entén al menys la

meitad del que

diu.

-30 mesos: no usa

frases curtes ni fa

preguntes.

-36 mesos: només

la família

comprèn el seu

discurs.

3 anys:

-No té

intenció

comunicativa.

-No

construeix

frases

d’almenys 2-3

paraules.

4 anys:

-No

construeix

frases de més

de 3 o 4

paraules.

-No usa

pronoms

personals,

articles o

paraules nexe.

5 anys:

-No utilitza

correctament

temps verbals.

-No usa pronom

personal jo.

-Vocabulari

limitat i

superficial (200-

300 paraules).

TRAST

ORNS DEL LLENGUATGE

ESC

RIT

�Disgrafia

�Disortografia

�Retard lector

�Dislèxia

DISGRAFIA

�Alteracions en la qualitat de l’escriptura o traç

gràfic, sense que existeixe retard intel.lectual o

alteracióneurològica que ho expliqui.

�Sol situar-se entre els 7 o 8 anys d’edat.

Disgrafia

�Afecta a la grafia, que pot resultar il.legible.

�SENYALS PER A LA DETECCIÓ:

�Lletra irreconeixible.

�Grandària excessivament gran o petita.

�Espai irregular entre les línies.

�Absència de marges.

�Falta de neteja i organització.

EXEMPLE DISGRAFIA

DISORTOGRAFIA

Dificultat significativa en la trascripciódel codi escrit

que afecta a la paraula i no al seu traçat o grafia.

�SENYALS PER A LA DETECCIÓ:

�Presència significativa de faltes ortogràfiques.

�Unióde la “a”al determ

inant.

�Separacióde pronominals.

�Errades en l’ús de majúscules.

�Inadequada fragmentacióde paraules o síl.labes.

�Omissions, substitucions, inversions i/o addicions

de lletres, síl.labes o paraules.

EXEMPLES DISORTOGRAFIA

RETARD LECTOR

Dificultats per a l’aprenentatge de la lectura.

POSSIBLES CAUSES:

�Baixa capacitat intel.lectual.

�Dèficit sensorial.

�Deprivaciósociocultural.

�Retard m

aduratiu en alguna de les variables que intervenen

en el procés d’aprenentatge de la lectura.

SENYALS PER A LA D

ETECCIÓ

RL

�Baixa velocitat en lectura oral:

�Menys de 60 ppm en acabar 2ºde prim

ària.

�Menys de 80 ppm en acabar 5ºde prim

ària.

�Càlcul de la velocitat lectora:

(Nºparaules del text/seg.) x 60 = ppm

�Freqüents errors en la lectura (omissions,

substitucions, inversions...).

�Baixa com

prensiólectora.

DISLÈXIA

�Inhabilitat o dificultat específica per a la

lectura i escriptura.

�El retard en la lectoescriptura és de 2-3 anys

pel que fa al seu rendiment general.

�No apareix associada a cap trastorn

cognitiu, sensorial, m

otor, ni afectiu-

emocional aparent.

SENYALS PER A LA DETECCIÓ

EN

NENS D’EDUCACIÓ

INFANTIL

�Retard en el desenvolupam

ent de la parla y del

llenguatge.

�Manca de destresa a l’hora de botonar-se i vestir-se.

�Confusions en la pronunciacióde paraules semblants

en la seva form

a sonora.

�Falta d’habilitat per recordar el nom de sèries de

coses, per exemple: els colors, dies de la setmana…

�Confusióen el vocabulari que téa veure amb

l’orientacióespacial.

�Dificultat per aprendre rimes típiques de l’edat.

SENYALS PER A LA DETECCIÓ

EN

NENS DE 6 A 9 ANYS

�Particular dificultat per aprendre a llegir i a

escriure.

�Marcada dificultat inicial per a l’associació

fonema-grafema.

�Persistent tendència a escriure les lletres i els

nombres en espill.

�Dificultat per retenir seqüències (alfabet, taules

de multiplicar, mesos de l’any…

).�Falta d’atenciói concentració.

�Frustraciói possible inici de problemes de

conducta.

SENYALS PER A LA DETECCIÓ

EN

NENS D’ENTRE 9 I 12 ANYS

�Continus errors en lectura.

�Problemes de com

prensiólectora.

�Escriptura amb omissions de lletres o pertorbacions

de l’ordre de les mateixes.

�Dificultat per copiar acuradament.

�Inhabilitat per narrar històries seqüenciades de

form

a correcta.

�Falta d’autoconfiança i augment de la frustració.

SENYALS PER A LA DETECCIÓ

EN

NENS DE M

ÉS DE 12 ANYS

�Tendència a la escriptura descurada, desordenada i

en ocasions incomprensible.

�Inconsistències gramaticals i errors ortogràfics

greus.

�Perm

anència de les omissions, alteracions i

addicions de l’etapa anterior.

�Dificultats en l’organitzaciódel discurs i baixa

comprensiólectora.

�Pobresa en les redaccions orals i/o escrites.

�Aversióa la lectura i l’escriptura.

IMPORTANT

Davant indicis de possibles retards o

trastorns en el desenvolupament de la

parla, la veu o el llenguatge, el primer és

acudir al pediatra perquèaquest ens derivi

a un especialista que pugui descartar

qualsevol problem

a d’audicióo alteracions

físiques de l’aparell buco-fonador.