Ramon Gener és un apassionat de la música. De fet, només hi ha una cosa que l’apassioni més: compartir aquesta dèria, fer-nos còmplices d’aquesta manera de viure i de sentir. Perquè, com ens explica en aquest llibre, si s’aprèn a escoltar-la, a conèixer-la, a estimar-la, la música ens pot donar les claus per entendre el valor de l’amistat, la necessitat de la imaginació o la importància de ser sempre curiós i valent.

Aquestes són algunes de les coses que la música ha ensenyat a Ramon Gener al llarg de la vida, i que comparteix amb tots nosaltres en un llibre ple d’història i anècdotes curioses, pinzellades biogràfiques, sentit de l’humor, passió i molta, moltíssima música.

«La música és la millor companya de viatge que mai hauria pogut somiar. Una companya que no ha deixat mai d’ensenyar-me alguna cosa nova cada dia. He arribat fins aquí gràcies a ella i seguint sempre el dictat del cor. Moltes vegades m’he equivocat. Moltes. Moltes vegades no me n’he sortit. Però no importa quantes vegades m’hagi equivocat, no m’he penedit mai d’intentar-ho. Sempre hi he tornat, perquè sé que si segueixo el cor i la música tot, absolutament tot, serà possible.»

Ram

on G

ener

Si B

eeth

oven

pog

ués es

coltar

-me

Ramon Gener

pogués Beethoven

Si

escoltar-me

RaMon GeneR, llicenciat en humanitats i ciències empresarials, va iniciar la seva trajectòria musical estudiant piano al Conservatori del Liceu. anys més tard, la soprano Victòria dels Àngels el va empènyer a iniciar estudis de cant. Com a baríton professional ha col·laborat en moltes òperes i sarsueles.

Des del 2009, aquest enamorat de la música s’ha convertit en un divulga-dor musical de primer ordre, fa conferències i presenta, amb gran èxit, el programa de televisió Òpera en texans. actualment també és col·laborador del programa de RaC1 Versió RAC1.

www.arallibres.cat

ISBN: 978-84-15642-75-6BIC: AV

També a Ara Llibres:Els set pecats capitals de la justicia

Santiago Vidal

17:14 L’hora del poble

anna Rosenfeld i Joan Serra

99 coses que hem d’aniquilar si volem ser

independents

Jair Domínguez

Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury

Marta Pessarrodona

El camí de les llàgrimes

Jorge Bucay

Servir Catalunya

artur Mas conversa amb Teresa Pous

L’arqueòleg i el futur

eudald Carbonell

Història de Catalunya al revés

Jordi Creus i Francesc Ribera, Titot

La fam i l’orgull

Muriel Casals

Pensar, dialogar i fer en una Catalunya millor

Teresa Pous conversa amb Josep Maria

Terricabras

Contra la tirania dels diners

Rosa Regàs

Clàssics moderns

Laura Borràs

El record és un pont al passat

Montserrat Carulla

L’actitud positiva

Sebastià Serrano

Ramon Gener

SI BEETHOVEN POGUÉS ESCOLTAR-ME

beethoven.indd 5 19/02/14 09:59

Primera edició: 2014

© d’aquesta edició: Ara Llibres SCCL Pau Claris, 96, 3r 1a08010 Barcelonawww.arallibres.cat

© 2014, Ramon Gener

Disseny de coberta: Carla RossignoliFotografia del frontal: Traci White

Fotocomposició: Infillibres

Impressió: Liberdúplex

isbn: 978-84-15642-75-6dipòsit legal: B. 3.516-2014

Tots els drets reservats.Es prohibeix la reproducció total o parciald’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, i el lloguer o préstec públicsense l’autorització per escrit dels titularsdel copyright, llevat de les excepcions previstes per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra.

beethoven.indd 6 19/02/14 09:59

A Ramon i Maria Teresa

beethoven.indd 7 19/02/14 09:59

9

PRÒLEG

Ara que ja sóc a la segona part de la vida, m’adono que la música sempre m’ha acompanyat. Sempre ha estat al meu costat. Fins i tot en aquelles situacions que són manifestament no musicals, el meu cervell sempre troba alguna música adequada per explicar la situa-ció. En alguns moments de la vida, quan equivocadament vaig in-tentar deixar la música de banda, aquesta es feia constantment pre-sent de manera obsessiva, sense poder fer-hi res. Així doncs, seguint el consell d’Oscar Wilde que diu que la millor manera de vèncer la temptació és lliurant-s’hi, vaig fer-ho. Vaig lliurar-m’hi. I és que el meu cap sempre pensa en i amb música. Sempre.

Naturalment a la vida hi ha moltes més coses que mú- sica i, de fet, he gaudit i gaudeixo fent moltes altres coses que també m’omplen, però la música, ho vulgui o no, com si no pogués fer res per evitar-ho, sempre va amb mi.

Per aquest motiu, he pensat que explicar com és la meva relació amb aquesta música que sempre m’acompanya i que m’ha anat em-motllant com a persona durant tots aquests anys potser mereixia una reflexió per escrit. Tot i no estar gaire segur si pot interessar ningú, he decidit posar-m’hi.

De petit no m’agradava llegir. No m’agradava gens. Però quan amb divuit anys vaig fer clic (ja parlarem a bastament d’això), vaig començar a devorar partitures i llibres de tot tipus, especialment de temes musicals. Vaig trobar el gust a desllorigar minuciosament les biografies de les personalitats que anava descobrint i que comença-ven a inspirar-me. Llegint-les vaig adonar-me de la doble dimensió

beethoven.indd 9 19/02/14 09:59

10

de qualsevol artista: la privada i la pública. Vaig descobrir també que ambdues sempre estan relacionades. Vaig descobrir que són indes-triables i que, moltes vegades, es barregen. M’agradava molt saber-ho tot sobre els meus referents. No obstant això, el pas del temps m’ha fet veure les coses d’una altra manera. Penso que l’àmbit privat de les persones ha de romandre sempre privat i que cal separar-lo de la vida pública. Per això en aquest llibre que, sens dubte, té una es-purna d’autobiogràfic, aquest fil es manté només per donar sentit a les meves experiències musicals, artístiques o televisives, que, d’altra banda, penso que són les que poden tenir algun tipus d’interès.

No tinc cap missatge transcendental per donar a ningú, ni tam-poc tinc la intenció d’alliçonar ningú. Tampoc no sabria com fer-ho. Només tinc el plaer i la il·lusió d’explicar i compartir amb tantes per- sones com pugui totes aquelles coses que la música m’ha ensenyat.

beethoven.indd 10 19/02/14 09:59

11

OBERTURA

Dormono entrambi,Non vedran la manoChe li percuote.

Norma (Acte II – escena I)1

Vincenzo Bellini, Felice Romani

Dos quarts de deu del vespre del dijous 25 de gener del 1973 al Gran Teatre del Liceu. Norma de Vincenzo Bellini amb la Caballé i la Be-rini. Un repartiment de luxe per a una de les òperes més estimades del repertori. Una de les nits més glorioses de la història del Liceu. Va ser la meva primera vegada.

Gran joia i excitació a casa perquè havíem aconseguit una llotja per anar a veure un dels esdeveniments operístics més importants de les darreres temporades del Liceu. Jo encara no ho sabia —bé, de fet jo no sabia res—, però es veu que això d’anar a una estrena del Liceu no era gens habitual, si més no a casa meva. Però teníem una llotja per anar a veure la Caballé i la Berini cantant la Norma de Bellini. Tot un esdeveniment. A casa tots estaven molt excitats cor-rent amunt i avall. Ens vàrem vestir de diumenge i els meus pares, després de cordar-me les sabates, van clenxinar-me els cabells amb colònia.

El teatre em va semblar immens. Gegant. Era ple de gom a gom. Asseguts als nostres seients d’una llotja lateral d’amfiteatre, els llums es varen apagar i el mestre Gianfranco Masini, un expert en el reper-tori belcantista, va aparèixer al fossat i l’òpera va començar.

1. «Dormen tranquils, / no veuran la mà / que els fereix.»

beethoven.indd 11 19/02/14 09:59

12

Els forts acords de l’obertura en allegro maestoso e deciso van sonar i... no em va agradar. Vaig mirar a dreta i esquerra i tant les meves germanes com els meus pares semblaven molt concentrats i entusiasmats. Vaig intentar-ho una altra vegada, però vaig tornar a fracassar. Recordo perfectament que tot plegat em va resultar pesat i avorrit. Molt avorrit. Vaig començar a badallar una vegada i una altra i després de cinc minuts vaig sortir a l’avantllotja i vaig estirar-me sobre el típic sofà que hi havia a les avantllotges de l’antic Liceu i sí, vaig adormir-me. Quan em van despertar, la funció ja s’havia acabat. M’havia perdut la famosíssima Norma de la Caballé i la Be-rini. Una nit històrica i jo, tot i ser-hi, me la vaig perdre. Simple-ment, vaig adormir-me. Només tenia sis anys.

beethoven.indd 12 19/02/14 09:59