sexenni democràtic.v02
TRANSCRIPT
![Page 1: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/1.jpg)
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC, 1868 - 1874
![Page 2: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/2.jpg)
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC 1868 - 1874
• CONCEPTUALITZACIÓ També conegut com a sexenni revolucionari, fa referència a un
període de la història d’Espanya que comprén des de la revolució de setembre de 1868 (“La Gloriosa” o “Septembrina”), en què fou derrocada Isabel II, fins la Restauració dels Borbons (Alfons XII) a l’any 1874. La dialèctica política del sexenni contempla tres etapes: govern provisional, monarquia constitucional, república
• TRETS BÀSICS:
– Etapa democràtica– Inestabilitat política
![Page 3: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/3.jpg)
LES ETAPES DEL SEXENNI
![Page 4: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/4.jpg)
LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ DE 1868
– FACTORS O CONDICIONANTS ECONÒMICS • Crisi dual: crisi de tipus modern financera i industrial• … i crisi antiga o crisi de subsistències.• Crisi bursatil i ferroviària• Crisi industrial• Crisi de subsistències
– FACTORS O CONDICIONANTS POLÍTICS • Aïllamnet dels Moderats + Corona• Descrèdit Isabel II• Front antidinàstic: Pacte de Ostende
1866 (P + D + U)
– FACTORS O CONDICIONANTS IDEOLÒGICS• Democràcia
![Page 5: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/5.jpg)
![Page 6: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/6.jpg)
![Page 7: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/7.jpg)
![Page 8: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/8.jpg)
EL GOVERN PROVISIONAL , 1868 - 1870
• LA “GLORIOSA”:– Heterogeneïtat del moviment revolucionari. Els seus
elements:• Rebel·lió popular: Juntes: classes populars (Junta revolucionària de Málaga,
pàgina 186)
• Pronunciament militar: Prim, Serrano, Topete (proclama del general Prim)
• Moviment polític (P+U+D)– Batalla d’Alcolea
• En resum, dos grans blocs socio - polítics:1. P + U. Classes mitjanes. Canvi polític. Contraris a la radicalització
social .2. D + R. Classes populars. Juntes i Milícia Nacional.
![Page 9: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/9.jpg)
EL GOVERN PROVISIONAL 1868 - 1870
EL GOVERN PROVISIONAL: POLÍTICA ECONÒMICA I FRUSTACIÓ ASPIRACIONS POPULARS
• Programa econòmic reformista de caràcter continuista:– Defensa del lliurecanvisme i obertura del mercat espanyol a l’entrada de
capital estranger– Liberalització dels intercanvis exteriors, eliminant el proteccionisme: Llei
de Bases Aranzelàries (1869)– Sanejament de la Hisenda Pública: patrimoni miner
• Descontent i malestar popular: manteniment del model socio – econòmic.
![Page 10: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/10.jpg)
El nou govern provisional va promulgar un seguit de decrets per a donar satisfacció a algunes de les demandes populars (llibertat d’impremta, dret de reunió i d’associació, sufragi universal, etc.) i va convocar eleccions a Corts constituents. Els comicis, celebrats el gener del 1869, van ser els primers a Espanya que van reconéixer el sufragi universal masculí (25 anys).
![Page 11: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/11.jpg)
LA CONSTITUCIÓ DE 1869
• Sobirania nacional• Sufragi universal masculí• Monarquia constitucional• Ampla declaració de drets individuals (dret de reunió i associació)• Independència del poder judicial
• Valoració: “primera Constitució democràtica”• Vigència: 4 anys
![Page 12: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/12.jpg)
LA MONARQUIA D’AMADEO DE SAVOIA 1871 - 1873
• General Prim:1814 – 1870. Successor d’Espartero com a lider progressista. Favorable a una aliança amb els demòcrates, després de la revolució del 68 va assumir el govern provisional i va possar en marxa un programa de reformes: eleccions amb sufragi universal masculí o la Constitució del 1869, liberal democràtica.
• Amadeu de Savoia:1845 – 1890. Rei d’Espanya entre 1870 i 1873, durant el Sexenni, elegit pel Parlament. Com a rei, es va enfrontar a l’oposició de moderats (fidels als Borbons), carlins, republicans i sectors populars. Sense suport polític, social ni popular, finalment va decidir abdicar. Es considerava la persona adequada per les seues fermes conviccions democràtiques.
![Page 13: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/13.jpg)
LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA
La Constitució del 1869 establia, com a forma de govern, una monarquia democràtica…
![Page 14: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/14.jpg)
LA MONARQUIA D’AMADEO DE SAVOIA 1871 - 1873
• MONARQUIA FRAGIL: oposició de...– Borbònics (Cánovas del Castillo)– Església– Republicans– Classes populars– Carlins
• MONARQUIA BREU: enfonsament per: una inestabilitat permanent:– Alçament carlí de 1872 (Tercera Guerra Carlina)– Insurreccions de caràcter federalista, amb participació de les idees
internacionalistes– Ruptura de la coalició governamental (P+U+D)– La guerra dels Deu Anys (1868 – 1878) .Cuba
![Page 15: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/15.jpg)
LA PRIMERA REPÚBLICA, 1873 - 1874
![Page 16: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/16.jpg)
LA PRIMERA REPÚBLICA, 1973 - 1874
L’última etapa política del Sexenni Democràtic va ser la PRIMERA REPÚBLICA. No va durar ni un any: es va proclamar el febrer del 1873 i va ser derrocada per un colp d’Estat el gener del 1874.
La proclamació de la Primera República va ser l’eixida “natural” davant de la renúncia d’Amadeu de Savoia. Les Corts, dipositàries de la sobirania nacional en absència del monarca, van decidir sotmetre a votació la proclamació d’una república, que va ser aprovada l’11 de febrer del 1873, per una àmplia majoria de 258 vots a favor i 32 en contra.
![Page 17: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/17.jpg)
LA PRIMERA REPÚBLICA 1873 -1874
• PROCLAMACIÓ: 11 de febrer de 1873• CONCEPTE: període de la història d’Espanya que va desde l’11
de febrer de 1873 fins el 29 de desembre de 1874
• ETAPES:1. Parlamentària, fins el 3 de gener de 1874.
– Quatre presidents: Figueras, Pi y Margall, Salmerón y Castelar– Dos dialèctiques: republicanisme unitari i republicanisme federal: els corrents
del republicanisme.
2. Presidencialista, fins el 29 de desembre de 1874– Serrano: règim republicà de caràcter conservador (“Dictadura de Serrano”)
• CONSTITUCIÓ REPUBLICANA FEDERAL DE 1873:– Reelaboració de la de 1869– República federal
![Page 18: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/18.jpg)
EL REPUBLICANISME
fenomen important
Emergència de l’element popular
o classes populars
REPUBLICANISME
OBRERISME
1868. Fundació del PARTIT REPUBLICÀ FEDERAL
1869. Arribada de G. Fanelli a Espanya
![Page 19: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/19.jpg)
EL REPUBLICANISME
forma d’estat en la qual el Cap d’estat no és hereditari ni vitalici com en la monarquia, sinó resultat d’una elecció directa o indirecta dels ciutadans. Segons les seves funcions pot ser presidencialista o parlamentària. Per la seva estructura pot ser unitària – central o federal.
![Page 20: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/20.jpg)
EL REPUBLICANISME
1. Forma d’estat2. Democràcia3. Modernització4. Laïcisme5. Interclassisme6. Ilegislabilitat dels drets7. Abolició de les quintes
PRIN
CIP
IS
DO
CTR
INA
LS
1. Discrepàncies doctrinals i programàtiques
2. Fragmentació organitzativa3. “Competència” amb el
socialisme
PRO
BLEM
ES
![Page 21: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/21.jpg)
REPUBLICANISME FEDERAL• Corrent del pensament
polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes ( foedera ) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.
![Page 22: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/22.jpg)
Reconeix dos direccions: la centrípeta, o unificadora d’unitats polítiques preexistents, i la centrífuga o descentralitzadora d’una entitat política unitària, la qual es transforma en una federació d’entitats polítiques menors, tot i que el lligam d’unió subsisteix. (…). La federació es produeix quan es donen certs vincles més o menys sòlids d’unió entre els grups incorporats a l’estat federal (raça, llengua, contigüitat territorial, tradicions històriques comunes o interessos econòmics complementaris); (…) La divisió territorial de competències és molt variada en les diferents federacions, però, en general, són atribuïdes a l’estat federal les relacions internacionals, les forces armades, el comerç exterior i les duanes, les comunicacions i el
comerç interior, la moneda, els pesos i les mesures, el règim polític i les institucions polítiques i jurídiques fonamentals. La dualitat d’ordres constitucionals i de competències legislatives es reflecteix en la dualitat de cambres parlamentàries. Cada estat federat participa directament mitjançant la segona cambra federal, al costat de la primera cambra. El poder executiu federal correspon generalment a un president de la República i a un consell, els quals actuen de formes molt diverses, segons el sistema específic de govern adoptat (presidencialista, parlamentari, directorial, etc.).
www.enciclopedia.cat
![Page 23: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/23.jpg)
OB
RE
RIS
ME
/ IN
TER
NA
CIO
NA
LIS
ME SOCIALISME
FRE de la AIT 1870
ANARQUISME
Moviment social propi de la clase obrera o proletaritat que sorgeix com a tal i fonamentalment a partir de la fundació de la PRIMERA INTERNACIONAL o AIT a Londres en 1864
![Page 24: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/24.jpg)
ALCOI 1873
![Page 25: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/25.jpg)
![Page 26: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/26.jpg)
La federación local alcoyana de la Asociación Internacional de Trabajadores (AIT) se constituyó en 1872 y pronto se convirtió en una de las más relevantes de España. A finales de año contaba con 2.591 afiliados, cifra solo superada por la federación local de Barcelona (7.500). Por eso en el Congreso de Córdoba que tuvo lugar del 24 de diciembre de 1872 al 3 de enero de 1873 y supuso la definitiva ruptura entre el sector bakuninista y el marxista, que ni siquiera acudió al congreso, fue elegida sede la Comisión Federal.
![Page 27: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/27.jpg)
La caiguda d’Amadeu de Savoia va donar pas a la I República, que es va basar inicialment en la Constitució del 1869, però l’evolució posterior exigí la redacció d’una nova Constitució (1873)
Supressió de les quintes; amnistia; ocupació de terres i motins populars
Pi i Margall hagué de fer front al moviment cantonal, les accions de Salmerón per controlar el cantonalisme motivaren l’allunyament del moviment obrer de la I República
![Page 28: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/28.jpg)
Una vegada proclamada la Primera República, i per tal de consolidar la situació i respectar la legalitat els dirigents republicans el president ESTANISLAO FIGUERAS va convocar eleccions per a maig de 1873. Cal indicar una elevada abstenció.
![Page 29: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/29.jpg)
LA PRIMERA REPÚBLICA 1873 -1874
• ELS PROBLEMES DE LA REPÚBLICA:
– De caràcter general:• Inestabilitat i qüestionament permanent• La divisió interna dels republicans• No hi ha un model consensuat de república
– Esdeveniments:• Radicalització del conflicte carlí (1872 – 1876)• Continuació de la guerra a Cuba• Classes populars (internacionalisme obrer)• Cantonalisme - federalisme
![Page 30: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/30.jpg)
![Page 31: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/31.jpg)
EL CANTONALISMEmoviment polític insurreccional d’artesans, venedors i assalariats al segle XIX que defenia l’autonomia de les regions. Procedia del republicanisme federal , però mantenia posicions socials radicals. El moviment es va iniciar a juliol de 1873 a Cartagena, on es constituí la Junta Revolucionària que va actuar com a govern autònom; després es va estendre per altres llocs (València, Sevilla, Cadis...). Alguns cantons arribaren a proclamar la seva pròpia Constitució, encunyaren moneda i prengueren mesures com l’abolició de la propietat, barrejant demandes socials, polítiques i econòmiques.
![Page 32: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/32.jpg)
![Page 33: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/33.jpg)
RECOPILACIÓ - 1
1. Quines causes van dur a la Revolució del 1868?2. Explica les característiques de la Constitució del 18693. Quins trets caracteritzen el republicanisme federal? 4. Què va fer inviable la monarquia d’Amadeu de Savoia?5. Quines circumstàncies van donar lloc a la proclamació de la Primera
República espanyola? 6. Quins factors van propiciar el fracàs de l’experiència republicana?
![Page 34: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/34.jpg)
• Defineix o explica:
– PACTE D’OSTENDE
– CANTONALISME
– LA “GLORIOSA”
– MANIFEST DE SANDHURST
– QUINTES
– INTERNACIONALISME
– IMPOST DE CONSUMS
RECOPILACIÓ - 2
![Page 35: Sexenni democràtic.v02](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022070522/58eefd391a28abbd718b4603/html5/thumbnails/35.jpg)
• Diario de Barcelona, 1792. Conservador• Eco de Aragón, 1838. Progresista• La Esperanza, 1844 – 1873. Monárquico carlista• La Discusión, 1856 – 1887. Demócrata• El Eco de Cartagena, 1861 – 1933. Independiente• Las Provincias, 1866 – a. Conservador• El Federal, 1873. Republicano• El Centinela de Aragón, 1841. Demócrata
• PRENSA HISTÓRICA VIRTUAL. MEC
PREMSA