I COREA DEL SUD A falta d'un any de Seul-88

LA DICTADURA SUD-COREANA TREU LA BANDERA BLANCA

L'Admlnbtracl6 de Seül ha fet un canvi de 180 graus en anunciar eleccions presidencials dlrectes i altres mesures d'obertura com a conseqüdncla de la continua p t ~ l 6 estudiantil i de les torces de I'esquerra. Tot alxb ha estat pos- sible grhcles a la propera celebraci6 dels Jocs Olímpics Seul-88 amb la con- seqüent projeccl6 Internaclonal del pais. L'admlnlstraci6 Reagan s'haura d'adaptar a les esquerres en el cas que guanyin les eleccions.

Han hagut de pasar molts anys, hi ha hagut opressi6, tortures, ferits, revoltes estudiantils, assassinats, per tal de fer entendre al govern de Seul que la seva dictadura autoritaria i el seu estil de go- vern no agradava a gaireb6 ningú. En els darrers dies, quan la situaci6 era in- sotenible, les autoritats han hagut de fer marxa enrera en els programes i plans de I'administraci6 sud-coreana. En una primera impressi6 hom pot pensar que el viratge 6s falc, que 6s solament un canvi d'estratdgia de cara 110posici6. Pe- rd la veritat 6s que transcorreguts uns dies de I'anunci d'obertura politica, de ben segur que es tracta d'una agrada- ble realitat.

Les forces de I'oposici6 han jugat un paper fonamenta1 amb la seva perseve- ranca i animació-estimulaci6 que han fet en tot moment, sobretot al sector estu- diantil. Hi ha hagut un altre detonant: la celebraci6 dels jocs olímpics I'any vi- nent a Seul. No obstant aixb, no podem oblidar que Corea del Sud esta en una zona estrategica i per tant, doncs, hi han altres potencies que velluguen els fils amb una facilitat que els caracteritza.

Avui interessa el canvidemocratic als EUA per la diversitat d'interessos que tenen allh. Interessa també a la naci6 de C ~ r e a del Sud per demostrar que el progres i I'evoluci6 industrial han reei- xit en el país del Pacífic; els Jocs Olím- pics sbn una fabuloa ocasid per sortir enfora de les propies fronteres i per ar- ribar als paisos m6s insospitats. Aquest fet, que es podria dir d'imatge, coinci- deix en un bon moment que travessa el país en les exportacions dels seus pro- ductes, sobretot a EUA i ara dar- rerament a Europa. Encara que en un altre nivell importa tamb6 molt el normal desenvolupament de la vida interna del pais al Comite d'Organitzaci6 interna- cional dels Joc Olímpics (COI). Cal re- cordar que aquesta organitzacid esportiva t6 un notable poder transna- cional que pot afectar decisions políti- ques arreu del m6n. De ben segur que el president de la República, Chun Do Hwan, ha hagut de fer un gran esforc

El paper de les esquerres

Despres dels 180 graus que ha sofert la crisi política sud-coreana a conse- quencia de I'anunci a favor de la demo- cracia fet per Roh Tae Woo, designat pel regim per succeir el president Chun Doo Hwan, el paper de les esquerres 6s decisiu. En primer lloc cal una unifica- ci6 contundent i sense cap pal.liatiu. Si no 6s així, de ben segur que I'exgeneral Roh Tae Woo, president executiu del Comitb Oraanitzador Olimpic de Seül-88, aprofitant la conjuntura i la bo- na imatge que pot aconseguir a Corea, en les properes eleccions podria tenir un bxit considerable.

Kim Dae Jung, el principal líder de I'oposici6, i per tant el m6s popular i co- negut, ha dit que cal una persona jove per presentar-se com a candidat. Per al-

f * tra banda, I'altre Kim, Kim Young Sam, ha fet entendre que no tornaran a cau-

GAMES Of ME XKNTH OLYMPlAD SEOUL 1988

Els preporotius per celebra eh l J O O van endavant.

per convocar les eleccions presidencials directes, el restabliment de drets polí- tics, I'alliberament dels presos polítics, la llibertat de premsa, el respecte als drets humans.

Hores d'ara s'entdn el viratge per dues raons fonamentals, la primera que s'ha fet una forta inversid en la prepa- raci6 i posta a punt de la infrastructura dels JJOO i per tant, doncs, se li ha de treure una rentibilitat. Cs evident que cal fer tot el possible perque la realitzaci6 d'aquests jocs es facin de totes totes. L'altre especte 6s que als EUA els fa fal- ta una estabilitat en el país #dels matins tranquils ja que interessos militars, eco- nbmics, polítics ideolbgics i socials es- tan en joc.

re en I'error d'anar cadascú per les se- ves tal com va succeir I'any 1980. Unes altres expressions de Kim Dae Jung han estat que ell vol solament la democra- titzaci6 del país en tots els aspectes, les candidatures ja vindran m6s tard.

EUA vigila el polvorí

Els Estats Units de Nord-ambrica se- gueixen de prop els possibles canvis que es produeixin a la República de Co- rea. Hi ha mes de 40.000 soldats ame- ricans vigilant la zona neutral on hi ha la frontera entre les dues Corees, una d'ideologia capitalista i I'altra comunis- ta, separades pel paral.lel38O. La mis- si6 d'aquests soldats americans no 6s pas la d'intervenir en els affers interns del país, sino la de vigilar els pasos de la República democratica popular de Corea. Tot sovint, la televisi6 coreana, que 6s americana, transmet missatges, mig dissimulats, advertint els conciuta- dans que s'abstinguin de forcar cap in- cident que podria 6sser de consequbn- cies inesperades. Aquestes tropes ame- ricanes tenen un comandament conjunt EUA-Corea.

COREA DEL SUD Actualment les relacions entre amb-

d6s estats és molt fructuosa. Hi ha en comú IJn rebuig aferrissat contra el co- munisme, tant per part de Reagan com per part de les autoritats sud-coreanes. El president de la Republica, Chun Doo Hwan, com el proposat pel regim, s6n amics de la mateixa academia i també varen lluitar junts contra els nord- vietnamites.

No obstant aixb, de EUA s'hauran d'adaptar a les forces d'esquerra en cas de guanyar les properes eleccions. Po- drien passar uns fets mes o menys si- milars com els de Filipines, on primer els EUA donaven suport a Marcos i des- prés, en vista de I'exit i I'opinió popu- lar, va haver d'empassar-se la saliva i treures el barret davant ~Cory* Aquino.

La tecnic de les autoritats sud- coreanes per tenir la població esgar- rifada sovint passa per amenacar i exa- gerar les hipotetiques gestes o malifetes dels seus vei'ns els nord-coreans. Arriba a tal punt aquesta exageraci6 que ca- da mes les autoritats obliguen a fer un simulacre d'invasid dels comunistes del nord; el rebombori a les grans ciutats és impactant d'allb més.

La segona Guerra Mundial va portar conseqüencies per als coreans. Varen aconseguir la independencia. Les po- tencies vencedores es varen repartir el m6n en zones d'influencia i idologies. A més de la tensi6 suscitada per la di- visi6 de fronteres en el paraldel 38 i els sovintejats aldarulls populars, el 1950 esclat,? la guerra de Corea. Tot s'inicia amb I'invasió de Corea del Sud pels nord-coreans i tropes xineses. Els EUA comencaren, en aquest moment, I'ajut als sud-coreans amb soldats i efectius dirigits pel general MacArthur.

El problema fonamental de I'actual Corea del Sud és la gran dificultat que té a I'hora de conjugar el passat amb el futur. És un país molt tradicionalista que arrossega un llegat histbric i cultu- ral de més de 5 mil anys. A mes recor- da molt bé I'amarga partició de la península de Corea, la guerra civil (1950-53) i recorda també les diverses negociacions entre les dues corees els darrers anys sense que hagin donat un fruit positiu fins ara. L'harmonia entre les tres religions més importants, el bu- disme, el confucianisme i I'animisme, conviuen sense problemes considera- bles. Hi ha sobretot un interes i una il.1~- si6 per part de tots els coreans perque els Jocs Olímpics de Seül-88 siguin un exit, perque d'aquesta manera es podra demostrar als paisos més industrialit- zats que *el sud també existeix.. Mal- grat tot, la inestabilitat política dels darrers mesos pot acabar amb la gran oportunitat de conjugar el pasat amb el futur sense traumes.

I Ramon Roca i Rib6

CARA I CREU DE LA FUTURA

Pag. 8

Dos noms, Roh Tae-Woo i Kim Dae Jung, els dels dos candidats presiden- cials (I'un ja oficial i I'altre encara oficiós), centren I'atenció de tots els sud-coreans. Cadascun simbolitza les aspiracions totalitaries i democratiques de la població. Són, per tant, la cara i la creu d'una futura presidencia que, si s'elegeix per procediment indirecte, ja te guanyador: el candidat del partit del govern, Roh Tae-Woo; pero que si, en canvi, I'elecció es directa, seria el líder opositor Kim Dae Jung qui, segurament, obtindria la nominació presidencial.

El candidat del Partit de la Justicia i de la Democracia, actualment en el po- der, és I'ex-general Roh Tae-Woo, que poc abans del cop d'estat de Chun, I'any 1980, va assegurar el seu exit des- placant la novena divisió, que encapca- lava, cap al nord de Seül, per immobi- litzar els efectius militars lleials a I'an- terior cap d'estat enderrocat. Arran d'aixo, Chun el va promoure a tinent ge- neral, I'any 1981, i li va encomanar el Comanament de la Seguretat de la De- fensa. Aquest mateix any, Roh va dimi- tir del seu carrec militar i va comencar el seu ascens meteoric dins la jerarquia de poder de Seül. Va ser ministre de Se- guretat i d'Afers Estrangers i, després, d'Esports i d'lnterior. L'any 1985, va ser nomenat secretari general del Partit de la Justícia Democratica del govern, fins que el passat dia deu va ser nomenat candidat a la presidencia. Es veu que en una ocasió Roh va dir que, com que el seu nom en corea significa