OBSERVACIÓ ASTRONÒMICA

PRIMAVERA 2005

A.C. ASTRONOMIA

CIDCID

RECORDEM COM LOCALITZEM POLARIS, INDICADOR DEL POL NORD CELESTE

I ELS SÍMBOLS DE LES CARTES CELESTES:

VISTA DEL CEL A PROP DEL POL NORD

• El moviment aparent de l’esfera celeste es pot apreciar fotografiant el cel a prop del pol celeste.

• Tots els estels completen un cercle en 24 h al voltant del pol, que roman fix.

• L’estel polar indica al cel la projecció nord de l’eix de rotació terrestre, aproximadament.

RELACIÓ ENTRE LA LATITUD DEL LLOC D’OBSERVACIÓ O I L’ALTURA DE L’ESTEL POLAR P SOBRE EL PLA DE L’HORITZÓ: ELS ANGLES φ I h SÓN IGUALS (TENEN ELS COSTATS PERPENDICULARS I, PER TANT, L’ALTURA ÉS IGUAL A LA LATITUD GEOGRÀFICA ( A VALÈNCIA, 39°29’ )

L’ESFERA CELESTE

• L’esfera celeste és una gran bola imaginària amb la Terra al seu centre.

• En apariència, la Terra es troba quieta mentre que l’esfera celeste gira al seu voltant (d’ est a oest).

POLARIS

ε ÉS L’ANGLE, 23,5° ,AMB QUÈ S’INCLINA L’EIX DE ROTACIÓ DE LA TERRA RESPECTE A LA PERPENDICULAR DE L’ECLÍPTICA, EL PLA DEL SISTEMA SOLAR. AQUESTA INCLINACIÓ PRODUEIX EL FENOMEN DE LES ESTACIONS.

Els punts 1 i 3 indiquen els solsticis; els punts 2 i 4, els equinoccis

POLARISPOLARIS

PRINCIPALS ALINEACIONS

A LA PRIMAVERAPRIMAVERA

DESTACA EL GRAN TRIANGLE TRIANGLE DE DE PRIMAVERAPRIMAVERA, FORMAT PER REGULUS, ARCTURUS I SPICA

L’HORITZÓ NORD A DIVERSES LATITUDS DE L’HEMISFERI NORD

L’HORITZÓ SUD A DIVERSES LATITUDS DE L’HEMISFERI NORD

LOCALITZACIÓ DEL TRIANGLE DE PRIMAVERATRIANGLE DE PRIMAVERA(REGULUSREGULUS JA S’HAURIA

POST)

Júpiter fotografiat pel Voyager I, l’any 1979; a la part superior, al centre, hi ha la Gran Taca Roja

Júpiter i els quatre satèl·lits galileans

Saturn

Fotografia feta amb un telescopi de 20 cm

URSA MAIORα Ursae Majoris, DubheDubhe, és un estel gegant groc a 75 anys llum i de magnitud 1’8.

β UMa, MerakMerak, és un estel blanc a 62 a-l, de magnitud 2’4.

ζ UMa, MizarMizar, de magnitud 2’3, és un cèlebre estel múltiple, a 60 a-l: l’acompanya AlcorAlcor, de magnitud 4, a 80 a-l. Mizar, al seu torn, és doble.

Destaquem M101, galàxia espiral a 23 milions d’a-l, i la parella formada per M81 i M82, a 18 milions d’a-l.

Segons la mitologia grega, representa Calisto, amant de Zeus, convertida en óssa per Hera, la gelosa esposa del déu.

Nombroses cultures l’han interpretada com una óssa, inclosos els indis nord-americans; també s’ha associat els set estels més occidentals amb un carro (el del rei Artús, en la tradició anglosaxona).

URSA MAIOR

URSA MINOR

Convertida també la seua mare en óssa, aquest fill de Zeus gairebé la va matar, confós, en una cacera. Zeus la rescatà i els col·locà, tots dos, al cel.

α Ursae Minoris, PolarisPolaris o CynosuraCynosura, supergegant groc a uns 800 anys llum, és una variable cefeida d’escassa amplitud, que oscil·la entre magnituds 2’2 i 2’1 cada 4 dies. Posseeix una companya de magnitud 9.

Polaris se situa a 1º del pol nord celeste; el moviment de precessió la hi acostarà encara més, però a partir de l’any 2100 començarà a allunyar-se’n.

URSA

MINOR

Per als grecs, representava el toro en què es convertí Zeus per raptar Europa, filla d’Agenor, rei de Fenícia, a la qual seduí a Creta.

Una dels tres fills serà Minos.

α Tauri, AldebaranAldebaran, és un gegant roig de magnitud 0’9, a 68 anys llum. No està relacionat amb les Hyades, superposat a les quals l’observem.

β Tau, El NathEl Nath, és un gegant blau a 140 a-l, de magnitud 1’7.

Les HyadesHyades són un cúmul obert de 200 estels, brillant, a 150 a-l, en forma de V, filles d’Atlas i Aethra.

Les Plèiades Plèiades (M45), les Set Set GermanesGermanes, són les filles d’Atlas i Pleione, un famós cúmul obert de 250 estels a 415 a-l.

TAURUS

M45 són les Plèiades, un cúmul obert visible a simple vista.

415 anys-llum, magnitud 1,2

Representa els bessons fills de Leda, però de pares diferents; el de Càstor, el rei Tyndareus d’Esparta, i el de Pòl·lux, Zeus.Van ser membres dels argonautes,

tripulants de la nau Argos, amb què Jàson cercà el Velló d’Or. En l’antiguitat

eren considerats protectors dels navegants

α Geminorum, CastorCastor, és un estel blanc-blavós de magnitud

1’6. En realitat, és un estel sèxtuple, del qual podríem observar, amb obertures superiors a 70 mm i grans

ampliacions, dos dels components.

β Gem, PolluxPollux, és un gegant taronja a 36 anys llum. Amb

magnitud 1’1, és en l’actualitat l’estel més brillant de la

constel·lació.

Destaca el cúmul obert M35, 120 estels a 2600 anys llum, a

prop de NGC 2158, un altre cúmul a 14000 a-l.

GEMINI

M35 (cúmul obert a Gemini)

α Cancri, AcubensAcubens, és un estel blanc de magnitud 4’3. A 100 anys llum.

β Cnc, de magnitud 3’5, és un gegant taronja a 170 a-l, el més lluent de la constel·lació.

γ Cnc, Asellus BorealisAsellus Borealis, de magnitud 4’7, és un estel blanc a 230 a-l.

δ Cnc, Asellus AustralisAsellus Australis, és un gegant roig a 220 a-l, de magnitud 3’9.

M44, PraesepePraesepe, o El RuscEl Rusc, és un cúmul obert a 2700 a-l, perceptible a simple vista ; γ i δ Cnc se n’alimenten.Segons la mitologia grega, fou enviat

per a distraure Hèrcules, quan aquest lluitava amb Hydra. L’heroi l’aixafà, però Hera, com a premi pels seus esforços, el col·locà al cel.

Antigament s’hi situava el Sol en el solstici d’estiu (actualment, és a Gemini), d’ací la pervivència del terme Tròpic de Càncer

CANCER

M44 és el Pesebre, cúmul obert visible a simple vista a Cancer. Està situat a 520 anys-llum

BOÖTES

Fill de Deméter, inventà l’arada i guanyà un lloc al cel. Altres llegendes l’identifiquen amb Arcas, fill de Zeus i calisto.

D’aquesta constel·lació radia la pluja d’estels més nombrosa, les Quadràntides, a principis de gener.

α Boötis, ArcturusArcturus, que vol dir “guardià de l’ós”, és l’estel més brillant de l’hemisferi nord, i el quart de tot el firmament. De magnitud 0,04, és un gegant roig a 36 anys llum de 27 vegades el diàmetre del Sol. El seu color és entre groc i taronja.

ε Boo, IzarIzar, a 150 a-l, és un famós estel doble taronja i blau a l’abast d’alts augments.

BOOTES

És una de les poques constel·lacions la forma de la qual s’assembla a la figura que se suposa representa.

α Leonis (RegulusRegulus), de magnitud 1’4, és un estel blanc-blavós a 85 anys llum, coincident amb l’eclíptica. És un dels vértexs del Triangle de Primavera.

β Leo (DenebolaDenebola),és un estel blanc a 42 a-l, de magnitud 2’1.

γ Leo(AlgiebaAlgieba) és un famós estel doble a 100 a-l, de magnituds 2’3 i 3’5, i color groc.

Destaquem les galàxies espirals M65 i M66, a 20 milions d’a-l.

LEO

Ha estat identificada amb la corresponent grega, Deméter, però també amb la deessa de la fertilitat babilònica, Ishtar, o la de la justícia romana, Astrea.

α Virginis, SpicaSpica, és un estel variable blanc-blavós de magnitud 1, a 260 anys llum.

γ Vir, PorrimaPorrima, és un estel blanc-grogós doble de magnitud 2’8, a 36 a-l.

Conté el Cúmul de Galàxies de Virgo, que s’extén cap a la veïna Coma; en destaquem dues de magnitud 9: M87, el·líptica gegant, font de ràdio coneguda com a Virgo A, que expulsa un notori doll de matèria, i M104, la galàxia espiral del SombreroSombrero.

VIRGO

M104 - Galàxia del SombreroSombrero, espiral a Virgo, a 35 millions d’anys llum.

atenció !

M87 - Galàxia Virgo A, a 60 milions a-l, i de magnitud 8’6. És el·líptica.

• Un enorme conjunt de cúmuls globulars (aprox. 15.000).• Un doll de material que ix del nucli.

El·líptica gegant, la més gran del cúmul de Virgo-Coma.Situada al centre del cúmul.Conté diversos bilions d’estels (probablement 2’7 bilions).Diàmetre: uns 500.000 anys llum.

Conté dues singularitats remarcables:

CORVUS I CRATER

Com que s’entretingué, digué al déu que una serp d’aigua, que duia entre les urpes, l’havia atacat. Apol·ló, sabedor de la

mentida els col·locà tots tres al cel.

CORVUS

CRATER

Unes altres llegendes l’associen amb la serp de múltiples caps que va matar a Hèrcules.

HYDRA

És una dèbil constel·lació, però la més gran del cel, amb una longitud superior als 100º. L’asterisme més evident és el cap.

α Hydrae, AlphardAlphard, la Solitària, és el cor de la serp; de magnitud 2, és un gegant roig a 130 anys llum.

HYDRA

CANES VENATICI

Sovint se’ls representa conduïts per Boötes. És una constel·lació concebuda per Hevelius al segle XVII.

α Canum Venaticorum rep el nom de Cor CaroliCor Caroli, referència a Carles I d’Anglaterra, mecenes d’Edmund Halley; és un estel doble de magnituds 2’9 i 5’5, blanc-blavoses, a 130 anys llum.

Destaquem la galàxia espiral M51, a 14 milions d’a-l, amb una petita galàxia satèl·lit, i el cúmul globular M3, gairebé a mig camí entre Cor Caroli i Arcturus.

CANES VENATICI

M3 és un cúmul globular a la constel·lació de Canes Venatici, visible amb prismàtics.

Situat a 45.000 anys-llum

Esposa de l’egipci Ptolemeu III, va prometre a Afrodita la seua cabellera si aquest tornava sa i estalvi de la batalla.

COMA BERENICES

α Comae Berenices, DiademaDiadema, de magnitud 4’3, és un estel blanc a 59 anys llum.

La constel·lació és dèbil, però conté part del Supercúmul de Galàxies de Virgo, el Cúmul de Galèxies Coma. A més, hi ha el bell cúmul d’estels Coma, a mig camí entre Cor Caroli, a CVn i Denebola, a Leo.

COMA BERENICES