sessió 3

SESSIÓ 3

Lectoescriptura en L1 i L2 Tractament específic del valencià a

l’escola. Presentació Unitats de Valencià L2

LECTOESCRIPTURA EN L1 i L2 ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE EN 2

LLENGÜES VARIABLES EN L’APRENENTATGE DE LA L2 HIPÒTESI D'INTERDEPENDÈNCIA EN LA

LECTOESCRIPTURA ESPECIFICACIONS DE L’ESCRIPTURA EN L2 BIBLIOGRAFIA

Cronograma itinerari PEV

* (Resolució 30 de juliol de 2008 de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents i de la Direcció General de Personal)

ETAPA I CICLE NIVELL VALENCIÀ ÀREES NO-LINGÜÍSTIQUES CASTELLÀ LLENGUA ESTRANGERA

Educació Infantil

3 anys En valencià, la resta del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experiència.

En castellà: 4h.

4 anys En castellà: 4h

En LE: entre 1h

i 3 h.

5 anys En castellà: 4h

En LE: entre 1h

i 3 h.

Iniciació a la

Lectura i

l’escriptura

En valencià, la resta del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experiència.

En valencià, la resta del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experiència.

Cronograma itinerari PIL


Iniciació a la

Lectura i l’escript

ura

Etapa i Cicle Nivell Valencià ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA Castellà Llengua estrangera

Educació Infantil

3 anys En valencià, els diferents àmbits d’experiència.


En LE: entre 1h i 3 h.


En LE: entre 1h i 3 h.

Iniciació a la lectura i l’escriptura

Cronograma Itinerari PIP


ETAPA I CICLE NIVELL VALENCIÀ ÀREES NO-LINGÜÍSTIQUES CASTELLÀ LLENGUA

ANGLESA

Educació Infantil

3 anys En valencià, un mínim del 33% del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experiència.

En castellà, la resta del temps.

4 anys En valencià, un mínim del 33% del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experiència.

En castellà, la resta del temps. En LE:

entre 1h i 3 h.

5 anys En castellà, la resta del temps. En LE:

entre 1h i 3 h.

Iniciació a la Lectura i l’escriptura

En valencià, un mínim del 33% del temps en què s’impartixen els diferents àmbits d’experiència.

Iniciació a la Lectura i l’escriptura

Cronograma Itinerari PIP(ZCP)


NIVELL VALENCIÀ ÀREES NO-LINGÜÍSTIQUES CASTELLÀ LLENGUA ANGLESA

Educació Infantil

3 anys En valencià, el temps indicat al seu DPP En castellà, la resta del temps.


En LE: entre 1h i 3

h.


En LE: entre 1h i 3

h.

Iniciació a la

Lectura i l’escriptu

ra

ETAPA I CICLE

• Espotaprendreallegiriaescriureen2llengüesalmateixtemps?

• EspotaprendreallegiriaescriureenunaL2?

• ElsprocessossónigualsenL2iL1?

• Hihadiferències?Quines?

Pergrupsamb2decadacentre

ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE EN DUES LLENGÜES

Abans dels 6 anys

processos d'adquisició similars en L1 i L2

Majors de 6 anys

processos d'adquisició de la L2 basats en la L1

Adquisició simultània

Adquisició consecutiva

1.-CODI LEXICAL ÚNIC. No existeixen els equivalents. El xiquet pensa que les dues llengües són la mateixa cosa. Aquesta etapa arriba fins que el x/x coneix unes 80 paraules.

Al començament cada codi (llengua) representa una realitat diferent.

Mesa en casa/Taula en l’escola

PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA LLENGUA

2.- DISTINCIÓ A NIVELL LEXICAL. Coneixement d´alguns d´equivalents. Únic conjunt de regles morfosintàctiques. Estableix una distinció entre les dues llengües en el pla lexical però no en el morfosintàctic. És normal que en aquesta etapa el x/x produïsca frases en les quals apareixen préstecs lingüístics, es a dir parla valencià amb paraules castellanes.

El xiquet comença a utilitzar la llengua i mescla els codis. Fa hipòtesis. Està aprenent.

“Papá en la clase tenemos un peix”



El xiquet té consciència bilingüe. La realitat es pot expressar en més d’una llengua i les persones utilitzen les que coneixen. Consolidació:” Ahora lo diremos en valenciano”

3.- DISTINCIÓ A NIVELL LÈXIC I MORFOSINTÀCTIC. Coneixement de les regles pròpies de cada codi. Exigència als adults de manteniment de llengua. Per últim, en la tercera etapa el bilingüe exigeix dràsticament el principi d'una persona una llengua.

COM S’APRENEN LES LLENGÜES ?

Usant-les en situacions comunicatives

VARIABLES: - Temps d’exposició a la llengua - Interactuació amb un o més parlants models - Voler i poder usar-la

Influeix molt la presència de la llengua en la societat i l’actitud dels parlants i no parlants cap a ella

A L’ESCOLA FEM UN TRACTAMENT PEDAGÒGIC ESPECÍFIC MITJANÇANT: • El foment de la comunicació • L’ús de suports gestuals, visuals,... • El treball de llengua associat a rutines, activitats, i la vida social de l’aula...

per a facilitar la comprensió i la producció en la llengua

QUÈ FEM A L’ESCOLA?

LA LECTOESCRIPTURA

- L’ensenyament inicial del codi a l’escola es fa només en valencià.

- El procés inicial de descobriment del codi escrit es fa igual com es faria en castellà.

- Els xiquets i xiquetes aprenen simultàniament a llegir i escriure en castellà i en valencià

- Al llarg del procés es treballen les diferències (que són poques) entre els dos codis

AL PIL I AL PEV

LA LECTOESCRIPTURA

- L’ensenyament inicial del codi a l’escola es fa en castellà i s’aprofiten el coneixements adquirits per al valencià.

- El procés inicial de descobriment del codi escrit es fa simultàniament en les dues llengües segons els contextos d’ús.

- Els xiquets i xiquetes aprenen simultàniament a llegir i escriure en castellà i en valencià.

- Al llarg del procés es treballen les diferències (que són poques) entre els dos codis.

AL PIP

PRINCIPI D’INTERDEPENDÈNCIA

En la mesura que la instrucció en la Lx és efectiva a promoure competència en la Lx, la transferència d’aquesta competència a la Ly

s’esdevindrà si hi ha una adequada exposició (bé a l’escola, bé a l’entorn social) i una adequada motivació per aprendre-la

Les competències d’una llengua són transferibles a altres si hi ha… Exposició suficient Motivació adequada

bé a l’escola, bé a l’entorn social

PRINCIPI D’INTERDEPENDÈNCIA

Una experiència: els noms CLASSE DELS ÀNECS

1 VICENT 2 DIVINE 3 JAUME 4 ROSA 5 FRANCISCO 6 PRINCE 7 YANG-YANG 8 JOSE 9 MATHEW 10 BEGOÑA

Ús pràctic Ús científic Ús literari

L’APRENENTATGE DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA

Des de la complexitat Unit als altres aprenentatges

Activitats amb sentit:

Als xiquets se’ls hauria d'ensenyar el llenguatge escrit, no l’escriptura de les lletres.

Habilitat per a segmentar les unitats del llenguatge. Habilitats per a segmentar la parla en paraules i,

aquestes en fonemes i la seua representació en lletres

Segmentació en paraules Segmentació en síl·labes Segmentació en sons

LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

A. Duració acústica B. Identificació de paraules C. Reconeixement d’unitats D. Rimes E. Classificació de paraules F. Combinació unitats G. Aïllar unitats H. Comptar unitats I. Descomposar unitats J. Afegir unitats K. Substituir unitats L. Suprimir unitats M. Especificar la unitat

suprimida N. Invertir unitats

1. Quina paraula és més llarga? 2. Quantes paraules hi ha a…. 3. S’escolta una /f/ en café? 4. Rimen col i gol ? 5. Comença foca igual que

forro? 6. Quina paraula té /s/, /o/, /l/? 7. Quin és el primer so de la

paraula banc? 8. Quants sons escoltes en sol? 9. Quins sons escoltes en la

paraula bany? 10. Quina paraula resultarà si li

afegim davant una /s/ a alt? 11. Quina paraula resulta si li

canviem la /k/ de col por /g/? 12. Quina paraula resulta si li

llevem la /r/ a rosa? 13. Que escoltes en caixò que

no está en això? 14. Que resultarà si dic cos al

revés?

LES LLENGÜES S’APRENEN...

S’aprenen quan s’usen

S’aprenen millor si s’usen per aprendre

L’escrit en L1 ... i L2

Els factors socials externs que conformen els primers passos en l’alfabetització dels escolars i els processos interns (cognitius) de desenvolupament de les habilitats relacionades amb el processament de la llengua escrita i els factors culturals, funcionen en els seus aspectes essencials, de la mateixa manera per a la L1 i per a la L2

*Hudelson(1989i1994)

La base per a la construcció dels coneixements de l’escriptura

• No està tant en correspondència entre oralitat i escriptura • Com, en l’ínput escrit

L’escrit en L1 ... i L2

*Hudelson(1989i1994)

ESPECIFICITAT DE LES ESTRATÈGIES D’ESCRIPTURA EN L2 condicionades per...

• el domini menor que tenen els productors de la L2 respecte del que tenen de la L1 • els coneixements sobre el món, sobre el llenguatge i, també, sobre l’escriptura, desenvolupats en la L1 i a través de la L1 • l’actitud respecte de la tasca de composició escrita

CONSIDERACIONS DEL PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2*Activitats prèvies a

l’escriptura :

‐Dedicació de temps en L2 per proveir de més “llenguatge”. - Una impregnació en la L2, prèvia a qualsevol activitat d’escriptura:

• Importància d’escriure sobre temes viscuts en L2. • Necessitat de presentar models escrits en L2. • Proposta de producció de textos que tracten temes sobre els quals s’ha conversat.

*K.Hall(1990)

31

El domini menor de la llengua provoca que calga més temps, més atenció i més ajuda per dur a terme la producció dels textos. • Recolzamentambelementsvisuals(dibuixos,cartells,models...)

• Suportcontinudelamestra

• MotivacióiactivaciódelsseusconeixementsenL1perfacilitarlatransferènciaalaL2

CONSIDERACIONS DEL PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2

Activitats d’escriptura :

CONSIDERACIONS DEL PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2 RESUM

TEXTOS REALS

ACTIVITATS SIGNIFICATIVES

TREBALL PREVI DE L’ORAL

L’ÍNPUT ESCRIT EN L2

MOLT CONTEXTUALITZAT

CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCRIPTURA EN L2

EL GEGANT DEL CLARIÓ

PASSEJANT TROBEN UNA CASETA

IX UN GEGANT I S’ESPANTEN

EN LA FUGIDA TROBEN UNA VELLETA QUE ELS DONA LA FÓRMULA MÀGICA

“ZIM ZAM, EL NAS T’ESBORRARÉ!”

“ZIM ZAM, ELS ULLS T’ESBORRARÉ


“ZIM ZAM, LA BOCA T’ESBORRARÉ!”

“ZIM ZAM, ELS CABELLS T’ESBORRARÉ

I COM UN GLOBUS QUEDÀ

I AL CEL SE’N ANÀ!

I CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT!


“_IM _AM, LA BOCA T’ESBORRARÉ!”

I______________, JA S’HA ACABAT!

TITOL_____________________________


ULLS

_ A _ _ _ _ _

C_B_LLS

ORE_ _ _

37

PERSABER‐NEMÉS...

1. GUASCH,O.(2001)L’escripturaensegonesllengües.Barcelona:Graó.

2. HALL,K.(1993)Processwritinginfrenchimmersion.TheCanadianModernLanguageReview,49(2):255‐274.

3. HUDELSON,S.(1989)Writeon:childrenwritinginESL.NewJersey:CenterforAppliedLinguistics/PrenticeHallRegents.

4. —(1994)Literacydevelopmentofsecondlanguagechildren.AF.Genesee(ed).Educatingsecondlanguagechildren.Cambridge:CUP,129‐158.

5. MILIAN,M.;CARCELLER,P.;GUASCH,O.(1998)“Coms’aprènd’escriureidellegirenunprogramad’immersiólingüística”.AJ.ARNAU;J.M.ARTIGAL(eds)Elsprogramesd’immersió:unaperspectivaeuropea.Barcelona:UniversitatdeBarcelona,223‐237.

6. RUIZBIKANDI,U.(2000)Didácticadelasegundalenguaeneducacióninfantilyprimaria.Madrid:Síntesis

Models d’Unitats Didàctiques Valencià L2

ME’L DEIXES? 3 anys

TE'N VÉNS? 4 anys

ON VAS XAP? 5 anys

Presa en consideració dels principis sociolingüístics, psicolingüístics i metodològics més avançats

Plantejament de tasques comunicatives en què els aprenents han d’utilitzar la llengua al mateix temps que l’aprenen, quan encara no la coneixen

Fonamentació de les unitats

LA UNITAT DIDÀCTICA

organitza facilita

CONTINGUTS RECURSOS METODOLÒGICS

En un tot coherent

Al PROFESSORAT

A L’ALUMNAT

Un model per a

l’ensenyament del valencià

com a L2

Adquisició L2 de manera completa,

eficaç, lúdica i gratificant

CADA UNITAT

desenrotlla treballa utilitza comprén té

Una experiència

vital per als alumnes

Continguts dels

quatre contextos:

Eines metodològiques Un nombre

determinat de sessions

Com a a motor

d’engegada

Un text narratiu:

EL CONTE • Input comprensiu, • Metodologia lúdica, • Comunicació eficaç • Sentit pràctic de l’activitat

• Literatura. • Vida quotidiana a l’aula • Espais d’autoaprenentatge • Àrees de coneixements i experiència

El treball de la UNITAT

Avança mitjançant seqüències Desenrotlla Inicia a Acaba Planteja

En les quals es treballa:

• Comprensió. • Expressió • Conceptes • procediments

Procés: • Percepció global • Anàlisi • síntesi

Habilitats orals: • Escoltar • Parlar

la LECTOESCRIPTURA En activitats

contextualitzades

Amb un PRODUCTE

FINAL

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

NARRACIÓ DIALOGADA DEL CONTE(1)*J.M.Artigal

PRIMERES NARRACIONS

RECURSOS

Utilitzar com a únic suport: Expressiu-corporal:

gestos, mirada, mans...

Marcar llocs o espais: narrador, protagonista, antagonista.

Utilitzar tons de veu diferents: emfasitzar personatges,

minimitzar narrador.

Construir un mapa mental (espai mental) reconeixible

per als alumnes.

La mancança de suport visual sembla complicar

la comprensió, però facilita la producció

des dels primers moments

NARRACIÓ DIALOGADA DEL CONTE(2)*J.M.Artigal

NARRACIONS POSTERIORS

Nova narració pel mestre/a amb suport visual: làmines

Contar el conte el mestre amb gestos i els alumnes reseguint les imatges

Explicar la història entre tots Reseguint les imatges.

Repartir els personatges i reproduir els diàlegs

Dramatització o representació del conte

Elaboració del text: pràctiques d’escriptura; simulacions de lectura

PROCEDIMENTS I

RECURSOS

Estructura seqüencial de la unitat

CONTE PRODUCTE FINAL Act.1 Act.2 Act.N

PERCEPCIÓ GLOBAL

PRODUCCIÓ CONSTRUCCIÓ DE LES ADQUISICIONS

Exemple de planificació 5 anys

Recursos Cançons, poemes, endevinalles, rodolins

El poder del llenguatge poètic com a factor d’aprenentatge d’una llengua està sobradament reconegut en el món de la metodologia de llengües. Una cançó, una endevinalla... ben assolida és per a tota la vida.

Jocs (Exemple) Els jocs són molt importants ja que formen part de la seua vida i els

permeten interactuar amb el seus companys de forma lúdica. Cada unitat pot fer ús d’un o altre tipus de jocs: jocs populars, jocs de

taula, jocs cooperatius, jocs psicomotors, etc.

L’expressió plàstica, dramàtica i corporal Cada unitat, atenent el tema, fa servir diferents tipus d’expressió. Una

llengua s’aprén quan es fan coses amb ella, i els diferents recursos expressius acompanyen i complementen les diferents situacions comunicatives. Exemples recursos 5

anys

Les fitxes d’activitats Les diferents activitats i tasques realitzades sobre paper són un

element indispensable per a reforçar el procés d’aprenentatge de la llengua. Tot allò que hem aprés queda reflectit mitjançant la representació (imatges i escriptura). El dossier del conte arreplega la llengua treballada i el dossier del tema deixa constància dels aprenentatges realitzats i dels treballs enllestits.

Les fitxes d’activitats també deixen constància de les situacions comunicatives i les aproximacions que els xiquets i xiquetes hi fan per apropiar-se del codi escrit.

Finalment, una última finalitat i de les més importants: serviran perquè les persones que estimen, especialment la pròpia família, siguen conscients de la tasca que fan i dels esforços que hi esmercen.

Exemples de Fitxes 5 anys

Totes les activitats sorgides del conte són analitzades al llarg de la unitat per tal de facilitar la seua adquisició, per arribar a una síntesi que es materialitza en un producte final (una dramatització, un esquema conceptual, la construcció d’un objecte, un joguet, una festa, etc.)

El producte final té un doble sentit. D’una banda és el punt de mira de les diferents tasques de les activitats centrals, i d’altra, dota de sentit les tasques realitzades.

EL

PRODUCTE FINAL

ACTIVITATS

ENCAMINADES A...

EL CONTE

El producte final

Cada sessió de cada unitat té l’estructura següent:

Escalfament

Salutacions/ Rutines

Revisió

(Activitat de preparació) Activitat central (Activitat de pràctica)

Activitats de tancament

Revisió

Comiat

Exemple Sessions 5 anys

Les sessions

Materials per a l’alumnat

Dossier del conte A mesura que es va explicant i treballant el

conte en les diverses fases, es va enllestint el dossier amb les diverses propostes artístiques, de lectoescriptura, etc.

Jocs Les unitats poden incorporar diverses propostes

de joc tant individuals com grupals.

Materials per al professorat

Orientacions per al tractament del valencià L2

Fonamentació i presentació de les unitats (DVD)

Planificació de tres unitats model

1a SETMANA Com és l’aigua?

Unitat : On vas Xap? Ed.Infantil 5 anys 1 a sessió

2a sessió 3a sessió 4a sessió 5a sessió

SALUTACIONS I RUTINES Saludar. Sa ludem i ens presentem. Presentació de l a mascota “Xap”

Saludar. Bona vesprada Xap L’Oratge: Calendari i anotacions en les graelles.




REVISIÓ Assemblea : “Que li passa a la goteta Xap” Revisem el Mapa Conceptual. Que

sabem del “Què és” l’aigua. Joc de vocabulari. Revisar el material que porten i joc de

vocabulari.

ACTIVITATS CENTRALS 1.Contem el Conte: “El viatge de Xap” 2. Plantejament de la unitat. L’oratge: expliquem l’ activitat.

1.Evaporació: Qualitats de l’aigua 2.Fem experiments Hipòtesi: “podem agafar l’aigua”. Característiques: líquid - sòlid, 3.Emplenem fitxa model. “Experimentem”

1.Escrivim una nota per als pares: “volem saber coses de l’aigua ens podeu ajudar?” 2.Joc: Arruixem el ciment al pati. Evaporació

1. Tornem a contar el conte: repetint-lo amb suport visual (Vinyetes il·lustrades). Reforcem estructures. 2.Pintar la portada del Conte. Xap:Recorda que hem de portar els materials sobre l’aigua per dilluns.

1. Fem experiments Hipòtesi: “Com mesurar els líquids”. Conservació de la quantitat. “Evaporació” 2. Dibuixem representant conceptes i recollint per escrit amb alguna frase significativa Fitxa” Experimentem”

A C T I V I T A T S D E TANCAMENT RECOR-DATORI Cançó

Can t em la cançó amb Xap

Cançó Cantem la Cançó amb Xap Cançó

Cantem la Cançó amb Xap Cançó Cantem la Cançó amb Xap Cançó

Emplenem buits: paraules del vocabulari bàsic. Full amb les estrofes de la cançó.

COMIAT A d é u ! F i n s d e m à Xap

Adéu! Fins demà Xap Adéu! Fins demà Xap Adéu! Fins demà Xap Adéu! Bon cap de setmana! Xap.

Planificació setmanal PLANIFICACIÓ DE LA UNITAT

Planificació sessió per sessió UNITAT: On vas Xap? EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYS SESSIÓ: 1a Objectiu final de la sessió: Comprendre el concepte d’evaporació ACTIVITAT PROCEDIMENT DETREBALL PROPOSTES DE LLENGUATGE MATERIAL I RECURSOS RUTINES Saludar: Bon dia/Bona vesprada: Presentació. Ens presentem i ens

saludem. La/el mestra/e presentarà a Xap la mascota i els xiquets i les xiquetes aniran

presentant-se i saludant-la Saludar: Salutacions Xap-xiquets Hola, bona vesprada, jo soc Xap la goteta d’aigua i tu? Presentació Jo soc/Em dic/ El meu nom és ...,

Bona vesprada, Bon dia. Mascota. La mestra/e mostrarà retallada i plastificada a Xap la

mascota que es posarà en un lloc destacat de l’aula per a que se la puga saludar i acomiadar-se cada dia.

Assemblea. Treball de l’oral en gran grup a l’estora o al racó de conversa

ACTIVITAT CENTRAL

Voleu escoltar la meua història? doncs... Conte. La mestra contarà el conte “el Viatge de Xap” L’oratge. Fent incidència en l’observació del oratge i que passa en el

conte quan la goteta s’unfla(sol), quan puja lleugera fins al núvol, quan cau en forma de pluja o gel... la mestra proposarà l’activitat de recollir en una taula l’observació del temps cada dia i explicarà el treball a realitzar per anotar les dades. Establint un ordre per tal que cada dia hi haja un encarregat o encarregada.

Conte. Text del conte, incidint en la expressió acurada i repetició de les frases significatives.

L’oratge. Quin temps fa: fa sol, està núvol, fa vent, plou. hui és dilluns... dia...mes i any, estació...

Text del conte. Racó de conversa en gran grup Calendari de fusta o plàstic amb fitxes de nombres i

il·lustracions del dies de la setmana, mesos de l’any i elements meteorològics.

Anotacions a la graella de control. Full del dossier.

A CTIVITATS

DE

TANCAMENT

RECORDATORI

Cançó. Amb la mascota Xap: recordarem i cantarem la cançó de Xap que apareix al

conte Cançó. Repetirem varies vegades amb ritme i pronuncia acurada. Text de la cançó

COMIAT Adéu. Tots i totes s’acomiadaran de Xap: Adéu, fins demà Xap Adéu.

Cada xiquet/a dirà: Adéu Xap, fins demà!

Text del conte amb suport gestual

CONTE: El viatge de Xap

EXPLOTACIÓ DIDÀCTICA DEL CONTE Escena

Mestra-e Gestos Xiquets-es

1 Això diu que era una goteta d’aigua. És difícil reconéixer una gota d’aigua entre els milers de milions de gotetes que vivien en la mar. Però el cas és que Xap era una gota ben especial. Un dia Xap jugava amb les ones botant i saltant, mentre cantava la seua cançó: Xip, Xap. Xip, Xap tots a l’aigua, tots a l’aigua, Xip, Xap. Xip, Xap tots volem vindre a nadar. Xip, Xap. Xip, Xap Ai que em mulle, ai que em mulle, Xip, Xap. Xip, Xap Ai que em mulle tot el cap De sobte Xap es va sentir estranya. Començà a sentir-se calenta i lleugera. Es posà a unflar-se, i en un tres i no res, estava volant. Començà a pujar cap al cel. Moltes gotes pujaven com ella: ràpides i lleugeres. Era tan divertit...

Amb els braços fem el moviment de les ones

Amb els braços al costat del cos, els anem separant progressivament del cos per anar unflant-nos.

Els xiquets i xiquetes imiten els gestos Xip, Xap. Xip, Xap tots a l’aigua, tots a l’aigua, Xip, Xap. Xip, Xap tots volem vindre a nadar. Xip, Xap. Xip, Xap Ai que em mulle, ai que em mulle, Xip, Xap. Xip, Xap Ai que em mulle tot el cap Els xiquets i xiquetes imiten els gestos.

Lletra de les cançons, poesies, etc.

PERSABER‐NEMÉS...

sessió 3

Documents