serveis del moto club manresa calendari … ho podem aplicar per - fectament. sempre ens hem...

2

SERVEIS DEL MOTO CLUB MANRESA

* Certificació de Catalogacio de Vehicles Històrics

* Tramitació de Llicències per Corredors de cotxes i motos

* Borsa del Motor del Vehicle Antic i Modern

* Informació Curses i Contactes amb Federacions i Corredors

* Col·laboració amb altres Clubs en Temes Esportius

* Tramitació de Càrrecs Oficials amb Moto i Cotxe

* Material Publicitari: Clauers, Pins, Escuts de Roba, paper i jerseis

CALENDARI de PROVES PREVISTES pel 2010

MENÚS DE CAP DE

SETMANA A 20 EUROS

TOT INCLÒS

Teniu entre les mans la primerarevista “Traçada” d’enguany.Vàrem acabar el 2009 amb l’an-goixa d’una continuïtat insegu-ra, poc probable i per això usvam fer arribar una petitaenquesta on, entre altrescoses us demanàvem la vostraopinió sobre aquest intercanviescrit entre socis i simpatitzants.La majoria veu aplaudir la iniciati-va i ens veu donar les ales suficientsper continuar endavant en la nostratasca de manteniu-vos informats de les nove-tats, de les curses, de petites històries delpassat, d’articles d’opinió, de socis als quecataloguem com a personatges i, fins i tot,receptes de cuina. Una varietat farcida debones intencions amb la única finalitat demantenir l’enllaç entre tots nosaltres i aixífomentar l’esperit d’harmonia que sempre haestat present com a capdavanter en el nostreclub.

Malgrat els difícils temps que estem tra-vessant, per culpa d’una crisi global en tots elsconceptes, i que a nosaltres, particularmentens afecta a l’hora de buscar els patrocina-dors necessaris per mantenir el nivell a lescurses, tant en quantitat com en qualitat, som,malgrat tot, capaços de viure en l’esperançad’una propera recuperació i ens esforcem,com ha de ser, en mantenir el lideratge a lanostra ciutat i a la comarca, a l’hora d’organit-zar esdeveniments esportius vinculats al móndel motor. Afortunadament, segons moltsbaròmetres econòmics, sembla ser que escomença a veure la llum al final de la foscor,que tot i estar una mica lluny, ens dóna l’em-penta per continuar amb l’esforç i la lluita.Deia un amic meu, que el qui ensopega i nocau, avança camí. Ens ho podem aplicar per-fectament. Sempre ens hem mantingut dretsencara que el terra fos relliscós i això fa quemirem amb millor perspectiva un demà ja pro-per, on tornarem a destacar per les nostres ini-ciatives i recolzats per uns espònsors sufi-cients per no haver de patir a l’hora de fer elsnúmeros.

Tanmateix, el convidat o el personatge queus presentem en aquest número, el Sr.Rossend Espinalt, es feia ressò, com la majo-ria, per no dir la totalitat dels socis als qui he

tingut l’honor d’entrevistar des delcomençament de “Traçada”, de la

manca de saba nova. El relleugeneracional ja comença a fer-se necessari i no hi ha moltbones perspectives. La gentjove, molts d’ells integrants decolles de motoristes, fan lesanomenades sortides d’esmor-

zar, però no busquen el compro-mís d’un club, amb el prestigi guan-

yat a pols en tots els seus anys d’his-tòria, com és el Moto Club Manresa. On

s’ha d’anar a buscar la causa? Quins entre-bancs hi ha a l’hora de comprometre al joventen un esport del que gaudeixen i se’n sentenrepresentants? Quina política de bona imatgefa falta per aconseguir engreixar les files de lanostra massa social amb gent jove i ambganes de mantenir l’esperit competitiu i d’a-mistat que sempre ens ha representat?.

Sens dubte, no ens pertoca a nosaltres,des de “Traçada”, arribar a cap conclusió. Enslimitem a fer una crida a tots els afeccionatsen general i a la nostra junta directiva en par-ticular, perquè mogui les peces convenientsper obrir aquesta porta ancorada en el passati amb un òxid perillós, de cara a una possibleentrada útil pels interessats que hem de bus-car entre tots, sota les directrius, insisteixo,dels encarregats de mantenir l’esperit vigentdes de la seva posició predominant dins delclub.

JOAN SOLER i GOLOBART.

3

EDITA: Moto Club ManresaAdreça Postal i Local del ClubMuralla Sant Francesc, 49(Hotel Pere III) Tel/Fax 938723620

[email protected]

Redacció-Impressió:Catalana de l’AdhesiuPol.Ind.Pla dels Vinyats St.Joan Vilatorrada

Direcció: Joan Soler Golobart

Col·laboradors: Xavier Perramon, J. SolerGolobart, Salvador Todó, Francesc Segués,Joan López, Dani Porta, Vicenç Coma.

Maquetació: Dani Porta

EDITORIAL

4

NOTA DE LA JUNTA DIRECTIVA:Pronòstic pel 2010 segons la Junta Directiva.:

Estem entrant l’any 2010, nosaltres, lajunta, hem començat amb il•lusió, hem inten-tat fer un calendari de proves esportives nogaire diferent de l’any passat i sempre obert atotes les iniciatives que es puguin presentar.

Il•lusions que es trenquen al anar a pere-grinar a la recerca d’aquesta bona gent quesempre ens ha recolzat, perquè la veritat ésque fer proves esportives en un any que la“Crisis” està molt aferrada, no és gens fàcil.Avui tenim al nostre costat els sponsors nor-mals, que han cregut i confiat sempre amb lanostra tasca, però ens han abandonat elsgrans noms d’institucions, tant oficials, commercantils, i això ens angoixa, per nosaltres,sense aquests sponsors, no podem tirar enda-vant tot el que desitgem fer. Hem de donar, irepeteixo, les gràcies als que encara ensdonen suport, perquè sabem que és un esforçque tots, aficionats i Club hem d’agrair.

Per altra banda, explicar-vos que esporti-vament intentem portar a terme dues pujadesamb la participació de cotxes, totes seran pun-tuables pel Campionat de Catalunya d’auto-mobilisme, doncs bé, ara resulta que, desprésd’anar a varies reunions entre la Federació iels Clubs organitzadors, s’ha obert un litigientre els corredors i la Federació, perquè lesinscripcions no valguin tants euros als corre-dors de muntanya, cosa que ells demanenamb tota la raó, i perquè es humà mirar sem-pre per la bona entesa de tots.

Per una altra banda, la Federació contestaque no hi pot fer res i no mou fitxa per acostardiferències i es manté ferma en les sevesresolucions, que per la seva part, creu quesón legítimes.

En aquest embrollament no hi ha manera

que ningú afluixi, i el qui se’n ressent més ésl’aficionat. S’han anul•lat dates que ja estavenposades, per afavorir amics, el nostre Club ésla pedra de toc, portant a terme la primerapujada del campionat, en la que tenim l’ame-naça dels corredors a no participar, perquècreuen que nosaltres anem a favor de laFederació.

Nosaltres som neutrals, i solament fem lesnostres pujades i no ens interessa el quepassi a fora del nostre Club, i tant ens fa, queaquests problemes que han sorgit aquest anysiguin en realitat, la baralla de dos senyorsque volen anteposar abans la seva personaque el conjunt, amb l’entesa no augmentarienals ja molts problemes que reporta l’organitza-ció d’una prova.

Esperem que reconsiderin que l’orgull ésun pecat capital i facin el favor de posar fi auna baralla personal, que només porta a unmal acabament. Recordem amb enyorança,homes que han sacrificat el seu ego personal,per realçar els campionats de muntanya, tantcorredors amb càrrecs oficials, com organitza-dors que avui veuen venir una davallada en lacompetició de muntanya.

Això ens plau comunicar-vos i us tindreminformats de com acaba aquest “Tsunami” iesperem que, com els nostres socis i públic engeneral, torneu a gaudir d’aquest espectacleque donen els corredors de muntanya.L’explicació crec que està donada i sempreestarem oberts a discutir-la, però el que sidemanen és el vostre recolzament, com haví-eu fet fins ara i que quatre tonteries no deixinen orris la vostre convivència com a socis.Quedi aquí el nostre agraïment per estar en elmateix vaixell, que no desitgem que s’enfonsi.

Esperem les vostres suggerències per pròxi-mes revistes, ja que ens agrada sentir el vostreparer en els assumptes del Moto Club Manresa,escriviu-nos per carta o al e-mail del club: moto-

[email protected]

CARTES AL CLUB

5

Aquest any és la primera revista després dellapsus de festes i relaxament, tornem a la feinai ens ha estranyat que en aquest interval nohaguem rebut cap carta per publicar, tant de crí-tica com de suport, potser tothom té d’altres pro-blemes i no es poden entretenir en qüestions otemes que no consideren gaire transcendents.

El que si ens ha arribat ha sigut la trucadad’un soci de Sabadell, poble on també s’han pro-duït tres baixes pel mateix motiu que el de la tru-cada, que ens deia que el Club no ha fet, desdefa molt de temps, sortides en vers les motosantigues i clàssiques.

Aquest soci, amb el que tenim una granamistat, ens va dir que es volia donar de baixaperquè comparant amb anys anteriors, aquestsúltims no ens havíem cuidat de fer cap prova, niexcursió de motos clàssiques o antigues, i livam donar tota la raó. Com ell, han de estarenfadats els altres socis, però quan li vaig expli-car les causes que han provocat aquest fet, vareflexionar i es va quedar amb nosaltres, cosaque li agraïm. Voldríem que també poguessinentendre els altres socis que ens han deixat,que la raó només te un camí, i si l’expliquempodran entendre com s’ha arribat fins aquestasituació i per causa de qui, i se’n donarien comp-te que hi ha persones que, fins i tot, et fan dub-tar si s’haurien d’anomenar com a tals.

Tots recordem, al menys us ho vàrem expli-car en altres revistes, que fa un any i escaig idegut al temps que feia que no es canviava depresident, i com que havia acabat el seu man-dat, es va escollir un nou president, el qual vavoler continuar amb membres de l’antiga juntaque li van fer costat i es van anomenar unescomissions de las que també en vam informaren anteriors revistes. Constava d’unes comis-sions que abastaven totes les especialitats i queen total, formaven una junta de 43 persones,cosa que vam considerar tot un èxit, però que

avui dia, tret de 2 o tres, han demostrat ser uncomplert “fiasco”.

Una comissió d’aquestes, era de molt com-promís, ja que s’ocupava de la secció de motosantigues, i en la que es va voler anar mes enllàde lo que dins un club es permissiu, donant aaquesta secció la possibilitat que anomenessinentre ells un membre que representés aquestasecció, sempre amb el beneplàcit de la directivadel Moto Club.

Vam estar d’acord i va semblar que aniriabé, perquè de seguida es va fer una excursió demotos clàssiques que apuntava bones maneres,i com que ells ens havien dit que durant l’anyfarien una sèrie d’activitats, vam deixar que fes-sin ells mateixos el que creguessin convenient.

Nosaltres durant tot aquest temps, nomésens em assabentat de que han fet alguna sorti-da el diumenge per anar a esmorzar i alguna demés important, però sempre en un àmbit reduït,i sense promocionar les sortides.

I ara, a l’arribar al final d’any han començatha arribar baixes de socis de motos antigues,pels fets que ells mateixos han produït, conse-qüentment, nosaltres estem una mica decebutsper aquesta conducta, però si que reconeixem,que alguna cosa se’ns pot haver escapat i algunmal entès deu haver-hi hagut.

Aquest any hem parlat amb un dels mem-bres carismàtics de les motos antigues i s’han

posat en marxa dues excursions de motosclàssiques; el dia 14 de març i el 18 d’abril.Esperem que retorni la confiança a tots els inte-ressats, i també us fem la promesa que organit-zarem una altre vegada el Ral•li de MotosAntigues per motos fins l’any 1.945, com era tra-dicional, encara que fent-la d’un sol dia, perquèentenem que és més interessant el intercanvide la nostre afició, que no pas tot el guarnimentque hi vulguem muntar.

Emili Panosa

6

Poques persones he tingut elplaer d’entrevistar per la nostrarevista, que hagin demostrat lesidees tan clares i tan expeditivesa l’hora d’exterioritzar-les. Ensrep a les oficines del nostre club,ja que la seva atapeïda agenda ialguns problemes de coincidèn-cia feia impossible quedar a unaltre lloc, però en definitiva, quinindret millor que a casa nostraper parlar relaxadament?, a mésla companyia de dos socis més,feia que l’anomenada entrevistaesdevingués una agradable tertúlia de recordsi experiències.

Com sempre, parteixo la conversa en tresapartats per fer-la més passadora a tots vosal-tres, els nostres lectors, i a l’ entrevistat, ja queno hi ha diàleg més feixuc, que el que se’n vade la cuina al menjador i al final no se sapexactament on estem, de quin any parlem i dequina anècdota fem esment.

L’amic Rossend Espinalt i Vilet neix aSantpedor el dia 8 de Maig de l’any 1950, fillde Francesc i Mercé, que eren els propietarisd’una coneguda carnisseria ubicada a laPlaça Major de Manresa, concretament alnúmero 11. Va començar a estudiar als “her-manos” de Santpedor, Col•legi La Salle i des-prés al llavors anomenat, Grupo EscolarGeneralísimo Franco, actualment conegutcom la Renaixença. Als catorze anys, reco-neix ell mateix, al no ser gaire bon estudiant,va entrar a treballar de mecànic a “Cal Morros”i al cap de dos anys, als seus setze, va entrara treballar, també de mecànic de cotxes a “CalMalé”. Va arribar el moment de prestar els ser-veis patris en forma de soldat i es va apuntarvoluntari a Berga. Al acabar la “mili” s’incorpo-rà al negoci familiar fins a l’any 1975 ó 1976aproximadament, moment que es va incorpo-rar a una empresa que tractaven la integracióamb xais, porcs i vedells. (També cal a dir queaquest any es va casar i va formar la famíliaque tots formem quan les campanes de l’amortruquen a la nostra porta). Retornant al fil, allòque us deia de seguir una cronologia és moltimportant, a la feina hi havien animals queestaven en granges i la seva tasca consistiaen la coordinació. Al començament dels anys

vuitanta, mor la seva mare i es rein-corpora al negoci familiar, juntamentamb la seva germana i el seu cunyat,ja que el seu pare es va voler jubilari deixar-los a ells les regnes delnegoci, malgrat els ajuts puntualsque els hi feia quan convenia. Va arri-bar el problema, el gran problema demolts carnissers, quan va esclatar eltema de les anomenades “vaquesboges” i va incorporar-se on encaraestà en actiu, a l’empresa “Tadipol,S.L.” de Santpedor.

Coneixedor de feia temps, de l’e-xistència del Moto Club Manresa, als catorzeanys començà a col•laborar en els esdeveni-ments que s’organitzaven i no en faltava acap. Des de l’antic local situat a “LaCerveseria”, a la Muralla del Carme, on esreunien els socis d’aquells moments. Ja d’unbon principi ha format part activa de l’entitat isempre ha ocupat llocs de rellevància a laJunta Directiva. Actualment n’és vicepresidenti alhora, president de l’escuderia de cotxes.Just quan el Club complia els vint-i-cinc anys

Llicència de pilot d’en Rossend de l’any 1967

EL PERSONATGE: ROSSEND ESPINALT VILET

Rossend en l’actualitat

d’existència ell n’era el president. Durantquatre anys va portar el timó de la naufins que, al acabar el mandat, va conti-nuar a la Junta ocupant llocs d’importàn-cia, donada la necessitat que sempre hiha hagut de trobar persones amb la res-ponsabilitat i el compromís del nostreentrevistat. Recorda com a bons com-panys de Junta el Sr. Emili Panosa, el Sr.López, actual tresorer, ambdós presentsa l’entrevista, l’antic president Sr.Setvalls, el Sr. Hernández, el Sr. PaulíGros Jr.,etc. Ha participat en trials, moto-cròs, enduro, velocitat amb cotxe, auto-cros en cotxe i rallis de terra de cotxe.Com poden veure un autèntic tot terreny,amb la il•lusió constant del món del motorque, en definitiva, és l’ànima del nostreClub i el motiu de la seva existència. Ellsempre, representant la nostre entitatsense cap mena de patrocini especial,simplement, empès per l’afició i l’orgull deportar el nostre nom a tantes curses comfos possible. Havia corregut el “TrofeuEscuderies” amb cotxe, l’any 1972, al cir-cuit de Granollers, Montjuic. Recordaamb simpatia noms com Salvador

7


En Rossend corrents en una cursa de cross en el Circuit dels Torrents

Aquí el veiem fent una Gimkama al Passeig Pere III

Canyelles, Hans Bablert, etc., també ha parti-cipat en Pujades en Costa, com Sant Feliu deCodines, Pont de Vilomara, algun ralli de nivellcatalà, com el de Tortosa, Sabadell, i d’altres.

La categoria i el tarannà de les grans per-sones també es mesuren per la seva sinceri-tat i la seva humilitat . Reconeix que hi haviacorredors més preparats que ell i els seusresultats eren discrets, arribant com a molt asegons i tercers llocs, però no oblidem quel’esperit de l’esportista resideix a saber posarla il•lusió en les organitzacions i col•labora-cions dels esdeveniments que s’escaiguin. Nofaré cap descobriment al dir que, de guanya-dor només n’hi ha un per cursa i això no des-motiva en absolut, la resta de participants, ansal contrari, estimula a la auto superació i amantenir l’esforç per arribar a fites més impor-tants i més altes. El secret es la il•lusió, el tro-feu és un bon acompanyament però, nonecessàriament, és imprescindible.

Al demanar-li alguna anècdota de la sevaprolongada vida esportiva, la majoria delsentrevistats sempre fan esment a alguna peti-ta trampa o estratagema per poder sortit mésairosos d’alguna situació compromesa, peròl’amic Rossend, fidel a una rectitud encomia-ble, que sempre li ha suposat el respecte il’admiració dels seus companys, no recordacap parany muntat, amb més o menys inno-cència, a l’hora d’obtenir una avantatge per un

moment determinat. Sí recorda, no obstant,en un motocròs a Martorell, com set o vuitcorredors li van passar pel damunt, al que unservidor, des del desconeixement de les cir-cumstàncies, goso recordar que això, mésque una anècdota, és una contrarietat, per serfi en la comparativa. També recorda que enuna prova del Club ell va apostar que pujariaun determinat tros de la mateixa amb unacabra i efectivament, es va presentar a lameta amb l’animalet, que no sabia que feia enuna cursa motociclista. També recorda que enuna reunió del Moto Club, hi va haver un com-pany que va assegurar que la moto surava iell, naturalment ho va negar. A les dotze de lanit del mateix dia van anar a buscar un vehiclepropietat del nostre personatge i juntamentamb una corda, no fos cas que perdessin lamoto, van anar a provar-ho i així demostrarque no es pot mai confondre un vehicle terres-tre amb un vehicle de mar. La corda va salvarla moto, òbviament. També és curiós, unavegada que participava en el ralli President demotos, entre les poblacions de Sant Feliu deCodines i Sant Miquel del Fai, que en plenacursa el va fer aturar la Guàrdia Civil tot dient-li que poc abans els havia avançat i els haviafet fora de la carretera, mentre ell explicavaque no havia estat, van passar més companysamb la mateixa vestimenta i es van adonarque es tractava d’una cursa i el van deixarmarxar. Això diu molt de la organització de la

8


Fent la volta d’honor a Mollerussa

Fent un kilòmetre llençat a la Ctra. de Callús

Benemèrita, però més val no ficar-se en llibresde cavalleria.

Amb els altres contertulians se’n recordadels començaments dels anys setanta, quanuna colla d’amics del Club van muntar unespectacle de circ anomenat “Auto MotorísticShow” i que es traslladaven pels camps de fut-bol, fent un espectacle de circ a base d’equili-bris i alguna perillositat. Concretament enRossend havia passat pel mig d’un cèrcol cre-mant i amb un altre company que desprésd’enfilar-se a una rampa feia un salt per sobrede vint-i-tres homes estirats a terra. Ell era elque feia vint-i-tres, el que signi-ficava que el més mínim errorde càlcul avui no estaríem fentaquesta entrevista, entre altresraons perquè aleshores lesmesures de seguretat, si ésque n’hi havia, eren mínimes.Afegeix que per aquelles èpo-ques, el primer de Maig, quana Madrid es feia la demostraciósindical a un dels camps de fut-bol de la capital davant el Capde l’Estat, s’havia demanatl’actuació d’aquest grup delMoto Club. Es va declinar lainvitació per diversos motiusque no vénen al cas.

Al acabar la formalitat il’encotillament d’un micròfonal davant, es comenta lanecessitat d’incorporar gentnova al Club per tal d’assegu-rar una continuïtat el dia dedemà que de moment no estàgens clara. El vicepresidentvitalici, que amigablement éscom l’anomenen, com a per-sona esforçada i constantseguidor del desenvolupa-ment de l’entitat, i que mai liha sabut greu qualsevol tipusde col•laboració, ni que foseconòmica, contempla, comla majoria de socis, amb certatristesa el desinterès deljovent envers un Club històriccom el nostre. Hi ha moltescolles de motoristes d’esmor-

zars, però amb poques ganes de fer el mésmínim esforç per portar el nostre nom i el de lanostra ciutat contrades enllà, però això ja seriaun altre tema que algun dia discutirem. Avuiens acomiadem del nostre protagonista, clarexemple d’una afició que no hauria de decau-re mai i donar exemple a tots aquells quepuguin tenir moments de feblesa. RossendEspinalt i Vilet, sap com fer les coses i sapcom demostrar-ho. Gràcies per formar part delMoto Club Manresa.

Joan Soler i Golobart


En plena derrapada en una cursa de Cross

Circuit Auto-Cross de Mollerussa, on va quedar 1er classificat

9

Hola de nou, com esteu? Espero que moltbé! Des de l’última vegada que us vaig escriu-re han passat moltes coses: la temporada2009 va acabar amb un regust amarg i és queen la última carrera del català d’enduro, tot iacabar en el podi, em vaig fer una lesió algenoll esquerre que em va tenir tres mesossense agafar la moto i fent molts treballs derecuperació, però he estat treballant al centred'entrenament personalitzat Altius, als qualsels hi estic molt agraït així com al meu metge,el Dr. Jordi Puigdellívol i ja estic perfectamentper tornar a competir. Degut a aquesta lesióno vaig poder acabar la Copa catalana d’en-durades, on optava a la victòria, però sí quevaig poder finalitzar el català d’enduro, onfinalment vaig ser quart, molt condicionat peròper la retirada a la primera cursa del certa-men, a causa de problemes mecànics.

Durant el mes de gener he perfilat la novatemporada en la que correré amb l’equipHusqvarna Llobet Racing, amb unaHusqvarna TC 250 cc de 4 temps. Participaréen el nacional i el català d’enduro, en la cate-goria Enduro 1 i en la Copa catalana d’endu-rades, en la categoria Senior. Vull agraïr elsuport de l’importador Bordoy, així com deMotorgas. Estem treballant en la posta a punt

de la moto, que cal dir,que va molt i molt bé.Tinc ganes ja de quecomencin les carreres!

Recentment vafinalitzar el mundiald’enduro indoor, queen aquesta edicióconstava de quatreproves. El vencedor vaser el polac TadeuszBlazusiak (KTM),seguit del català IvánCervantes (KTM) i delsuec Joakim Ljjungren(Husaberg). Cal desta-car l’actuació del pilotde Navarcles MelciorFaja (Husqvarna), queha aconseguit resultatsimportants.

El passat 7 defebrer vaig realitzar la primera carrera de latemporada, les 3 hores de Ponts, que van serun molt bon test per la nova moto i pel meurendiment. En aquestes carreres es fa equipamb un altre pilot, en aquest cas vaig fer pare-lla amb el també pilot de Motorgas Alex Badia.El resultat va ser molt positiu ja que vam sersegons a la categoria RS2 i quarts absoluts.

10

ENDURO ACTUAL: ROGER SANLLEHIPRETEMPORADA ROGER SANLLEHÍ ‘10

Aprofitant roderes per traçar bé la corba

Roger amb la seva nova moto Husqvarna, amb la qual afrontara la nova temporada 2010

La moto va funcionar molt bé i vam realitzaruna bona carrera en la que vam ser molt regu-lars.

Per més informació consulteu www.befu-rious.com així com també www.abc-wec.com

Vull agrair a 1948 Hotel Manresa, a lesempreses Botigadelafruita.com, SB EquipGlobal (Equips Hotelers), Motors ElèctricsZepol, Cafès del Bages, Accessoris i RecanvisVendrell (arv2), Jaume Vila Instal•lacions,Sitges Clínica Dental, Pintura IndustrialMestres, així com al del Centre d’entrenamentpersonalitzat ALTIUS a Manresa, A ROCKS-TAR Energy Drink,manillars i transmissionsRenthal, cascs MT, al Centre de FisioteràpiaNeuromuscular i també de Regió7, BB Gràficsi Hector Designs el suport rebut.

En el pròxim escrit us explicaré com haanat l’inici de temporada,

Moltes gràcies,

Roger Sanllehí

11

ENDURO ACTUAL: ROGER SANLLEHIPRETEMPORADA ROGER SANLLEHÍ ‘10

Roger fent una derrapada

Roger en ple salt

12

EL·LABORACIÓ

L’arròs de muntanya és un arròs típic cata-là, ja que la gent antigament el feia amb conillde bosc o criat a casa, cargols i la costella deporc de la matança, o la de l’any, conservadaa la tupina.

En una cassola de fang, sofregim el conilla trossos, amb el cap de costella (trossejat),un cop fregit a dins la mateixa cassola, elsseparem una mica al costat, i al mig hi fem unsofregit de ceba, all i tomàquet.

Tenim els cargols ja bullits amb un polsimde sal, també els afegim a la cassola, poseml’aigua a la cassola i quan ja porti 5 minuts fentxup-xup, hi posem l’arròs per deixar-lo couredurant 20 minuts aproximadament.

Acompanyem l’arròs amb una bona ama-nida, una esqueixada de bacallà i vi fresc,endavant i bon profit.

POSTRES

Pastis de Sant JordiCava amb porró

RACÓ DEL SIBARITA: RECEPTA DE CUINAArròs de Muntanya

SERVEI DE MENU

13

ARTICLE D’OPINIÓ UNA LLUITA CONSTANT:

La competició, tan acostumats con hi estemdes de casa nostra, el Moto Club Manresa, éslògica i, fins i tot necessària, a l’hora de buscaruna auto superació constant i efectiva de caraa la realització personal i humana. Ai d’aquellque cau en l’ immobilisme i fa de la sedentàriaespiritual, cavall de batalla. Té la fi molt més aprop del que es pensa. L’ésser humà ha nas-cut i ha de morir lluitant, buscant la milloraconstant, ja sigui a nivell personal, des d’unpunt de vista qualificable d’egoista, com a nivellcol•lectiu, malgrat que la segona possibilitat noha d’estar motivada per un reconeixementesperat, sinó des de l’altruisme més planerque, en definitiva i a la llarga, serà molt mésreconegut que l’esforç en busca de l’aplaudi-ment immediat. Tot arriba quan ha d’arribar siens hem esforçat per aconseguir-ho.

El que cal tenir en consideració i no caureen el parany, ja que la frontera és molt estreta,és confondre l’esforç i la lluita en la superacióper una finalitat positiva i reconeguda i per altrabanda la obsessió i la fal•lera d’una lluita san-guinolenta contra tot, contra tots amb la finalitatde ser reconegut com un triomfador. El camí del’èxit es basa en la humilitat i la constància, maien l’exabrupte i la immediatesa d’aspiracionsconquerides, sense considerar els que araanomenen efectes col•laterals. Tots participemde la curta estada en aquest món i tots hemd’estar a la mateixa banda a l’hora de definir lanostra existència des d’una perspectiva que noper variada ha de ser contradictòria.

De poc ha de servir l’anarquia vital en elsfets i en els pensaments si no ens apropem auna disciplina primordial i per tant humana. Noens podem erigir en amos i senyors de les cir-cumstancies ja que, com a molt, som conse-qüència de les mateixes. I si m’apureu, som

conseqüència d’unes conjuntures que nosal-tres mateixos hem creat. Res apareix ni des-apareix per art de màgia, simplement és la deri-vació física o psíquica del nostre treball, sovintinvoluntari, però efectiu a l’hora de recollir elsfruits d’una sembrada de sentiments i d’esfor-ços.

Aquest demà que sembla no arribar mai, ésl’esperança i quan l’aconseguim ens adonemque més enllà hi ha més il•lusions i així maiarribarem a la fi, espiritualment parlant, de lesnostres aspiracions. Per tant, insisteixo, és bolluitar per assolir des de la disciplina humanaque ens comporta el fet de formar part d’unasocietat, majoritàriament, acoblada. Intentar elindividualisme, o pitjor encara, trepitjar al veíper assolir una fita amb aparença important, éstan negatiu, o més, que quedar-se ajagut acasa a veure-les passar. Lluitem, auto super-em-nos i deixem un llegat de pau, tranquil•litati bons costums. Tan fàcil com això i tant difícilcom la lluita constant i necessària.

Hem vingut a aquest món per alguna finali-tat i encara que la comparació és una mica pro-saica, també a la feina ens hem de moure pertrobar treball, si no ho fem ningú ens portarà elsou a casa, i quan busquem perquè necessi-tem, no estem segurs quina fe¡na ens sortirà, siés que ens surt. En el nostre pas per aquí lacomparativa és evident. No ens han portat perno fer res, hem de moure’ns, treballar, indagari si arribem a conclusions, fer-les planeres pelsqui ens segueixin. Si tenen algun graó construïtels serà més fàcil continuar construint l’escalaque ens ha de portar a la plenitud final.Intentem-ho i veureu que la satisfacció espiri-tual supera amb escreix la material. La vida ésfísica i etèria. Compaginem-ho.

jOAN SOLER I GOLOBART

Restaurant

El passat 26 de setembre es va disputar elVI Ral•li de Matadepera, prova puntuable pelcatalà de Ral•lis i l’Open Catalunya de Ral•lisd’asfalt. Com ja comença a ser habitual enaquesta prova, va haver una molt bona ins-cripció, uns 85 vehicles, degut a un bon reco-

rregut i al preu just de la inscripció que oferei-xen els companys de l’Escuderia MotorTerrassa, organitzadora de la prova.

Un total de 11 trams, 6 de diferents, unaprova espectacle asfalt-terra i trams nocturnsdonàvem forma a un Ral•li que transcorria per

14

VI RAL·LI TERRASSA - TRS - 26 setembre«2009 MATADEPERA RAL·LI»

L’Opel Kadett d’Albert Vicenç

Albert Vicenç amb en Dani Marín seguint el recorregut d’aquest Ral·li tan revirat.

Cartell Oficial del Matadepera Ral·li 2009

15

llocs mítics com Vacarisses, Castellvell-Rellinars i El Suro.

Feia set anys que no trepitjava l’asfalt, i unsquatre que no corríem amb notes. Però sem-blava que fos ahir, tot va anar de conya: elcotxe, els pneumàtics, que eren una incògnita( marca nova ) i el copilot Dani Marín, que vaestar genial. A sobre, ens vam trobar lluitant

amb un altre pilot Manresà, Joan Calderer,que ha fet unes quantes temporades a l’Openi amb experiència en aquesta cursa. Caldererva fer una bona sortida i ens va col•locar 7segons d’avantatge, però nosaltres vamcomençar a agafar ritme i al segon tram,Vacarisses, li vam treure 4,5 segons. En eltram de Castellgalí- Rellinars, de nou unadècima de segon a favor de Calderer, i altrecop a Vacarisses, 2,4 segons a favor nostre.En aquest punt del ral•li ens separaven 0,9segons a la general. Però als trams següentsJoan Calderer va marcar millors temps, i unavirolla al tram espectacle ens va fer perdre 10segons. Finalment, als trams de nit vàremdecidir conservar.

El Ral•li el van guanyar Eduard Garcia iIssac Pujol, amb Mitsubishi Evo de l’escuderia

Motor Terrassa.També cal destacarla presència delstambé Bagencs,Jordi LLansó -Xavier Font, ambRenault Clio iLlorenç Padró- EricMéndez, amb BMW325.

Destacar la bonaorganització del’Escu-deria MotorTerrassa, que vanaconseguir una jor-nada de ral•lisespectacular isegura.

Albert Vicenç

El Mitsubishi d’Eduard Garcia va guanyar

La prova espectacle d’asfalt-terra va ser molt impresionant.

El Bmw dels bagencs Ll. Padró i Méndez

VI RAL·LI TERRASSA - TRS - 26 setembre«2009 MATADEPERA RAL·LI»

16

El dia 23 de gener es va feruna sortida amb motos i cotxesper a tots els que van voler gaudirde l’experiència de reviure tot elque va representar aquest autò-drom per l’esport del motor enaquells temps passats, recordatsper poca gent i desconeguts per lajoventut que actualment es dedicaal món del motor.

Us parlem de l’autòdrom deTerramar, situat a la vila de SantPere de Ribes, tocant a Sitges,inaugurat el 28 d’octubre del 1923,llavors va ser una innovació, queara torna a reviure gràcies a lanostàlgia de persones que se’ncuiden i van restaurant tot el ques’ha malmès degut als anys trans-correguts.

La convocatòria del nostreMoto Club va reunir unes 30 persones en laprimera sortida de la temporada, organitzadaper la secció de motos de carretera, lideradapels nostres companys Vicenç i Cecília, queens van portar a l’autòdrom sense incidents, jaque sempre preparen la ruta amb antelació.

Un cop allà, ens vam ajuntar amb una reu-nió de cotxes clàssics (Porsche, BMW, AlfaRomeo, Morgan....), que ens van convidar apujar amb ells per gaudir de la sensació derodar i enfilar-se per les espectaculars peral-tes del vell circuit oval, que fan realment fere-sa, malgrat això, tothom es va acoblar ràpida-ment al circuit i les voltes es van succeir cada

cop a més velocitat.El Salvador Mora ens va fer una visita

guiada, explicant el magnífic projecte de reha-bilitació, que va prenent forma camí de con-vertir-se en una realitat, malgrat els importantsesculls que es van trobant i que es van reso-lent pas a pas.

L’explicació va ésser tan detallada iexpressada amb tanta sensibilitat, que ens vafer sentir totalment integrats en aquest projec-te, en el que també hi està implicat el XavierMasa, de tots conegut, que recolza totes lesiniciatives derivades del motor i se’n ocupacom si fos casa seva.

VISITA A L’AUTÒDROM DE TERRAMAR:SITGES

Vam poder constatar de primera ma del bon estat del circuit i dels peraltes

Cursa de l’època, on els cotxes gaudien d’aquest peralte

17

Es mereixen una menció especial els pro-pietaris de la finca on està ubicat l’autòdrom,la Maite i el Marcel Ricard, que han salvaguar-dat un patrimoni tan valuós fins els nostresdies i que permetrà fer-lo renéixer en un futur,també els hem d’agrair la seva amabilitatenvers el nostre grup

La trobada de cotxes clàssics era el prelu-di del lliurament de trofeus del Campionat deCatalunya de Regularitat, que es celebrava al’Hotel Dolce de Sitges, una de les provesanuals del campionat està organitzada pelMoto Club Manresa, representat a la festa pelseu President Joan Molins i Coordinador Emili

Penosa, per fer costat als equips formats perRamon Martí i Ramon Santamaria, i JosepM.Martí i J.Casasampera.

Des d’aquesta revista volem agrair a totesles persones implicades la seva dedicació i elshi desitgem que els seus projectes siguin rea-litat properament, ja que ens van fer palesa enaquest dia, la seva capacitat engrescadora icreadora d’il•lusió per el món del motor, els hibrindem la nostra ajuda per aquest i altres pro-jectes que continuïn esperonant les inquietudsdel nostre esport.

Vicenç Coma

VISITA A L’AUTÒDROM DE TERRAMAR:SITGES

Els cotxes clàssics eren el preludi del lliurament de trofeus del Campionat de Regularitat

Vam ser 30 persones en la 1ª sortida feta per la secció de motos de carretera del Moto club

L’any passat us vaig dur amb mi en l’últimacarrera del l’any, que per cert, vaig guanyar, ipel que sembla, l’extensió del redactat quevaig fer, va portar algun problema d’espai a lanostre estimada revista TRAÇADA, per tant icom que jo no sé escriure de cap més mane-ra, dividiré aquest viatge en 2 capítols, comtambé es va fer en la Pujada de “Subida a laSanta”, que s’ha portat a terme segons el for-mat del Campionat de Espanya. El dissabteCarrera fase A i el diumenge Carrera fase B.

Capítol I – Dissabte, Carrera fase A.

Em vaig inscriure a aquesta carrera, quees celebra a Totana (Murcia), perquè haviafinalitzat el Campionat de Catalunya, i comque jo ja hi havia participat en anteriors oca-sions, arrel del Campionat de Espanya, a onem vaig classificar en dos cinquens llocsabsoluts, em portava bons records. La mevaintenció era, com cada any, convidar al meumecànic, en Toni i la seva dona, a una carre-

ra d’esplai: viatge bonic, bon clima, bonambient, bons sopars i la cursa. . . . . bé itambé el remolc, carregat amb el meu estimatBango CM.

Furgoneta a “tope” i el divendres al matípassem a buscar a en Toni i a la seva esposaa Sant Joan, enfilem l’autopista delMediterrani, el viatge és molt bonic, i el pas-sem xerrant una mica de tot, i quan el cul jacomença a queixar-se, sobre les 4 del migdia,arribem a Totana. Vaig reservar hotel alSantuari, situat al final de la Pujada, un hotelde nova construcció dins del Santuari de laSanta, molt maco. En Toni s’ho mereix, des-prés d’aguantar-me tot l’any. Deixem el remolci les dones al hotel i ens dediquem a entrenarla pujada, jo ja la conec, i només es tracta derefrescar la memòria i situar les marxes. Ambveu alta jo mateix m’explico, i alhora ho senten Toni, com traçar les corbes, amb quinamarxa, a on frenar i el “grip” del terra, i a on espot guanyar temps. En aquesta pujada hi hauna part a baix, molt ràpida, i la part alta és

18

La meva última carrera, de debò….. PotserFERNANDO ALTIMIRA PLADEVALL

Mapa d’aquesta Pujada a La Santa, que transcorre per terres murcianes

més revirada, si fas bé el tram ràpid, potsguanyar molt temps, el punt clau és un pont depedra travessat que, en teoria, es passa amb5ª i d’ell depèn que el tram següent, amb canvide rasant inclòs, es pugui fer més o menysràpid. Quan ja crec que tinc la pujada al cap,anem cap al hotel, i ens guarnim per anar asopar.

Ens dirigim cap a la marisqueria, lloc onsolíem anar quan corríem pel Campionatd’Espanya, està al port de mar de Mazarrón, auns 15 km. de Totana, ep! cap problema, quetot són autovies aquí i gratis, que això ésMurcia nois. Tant que li havia parlat a en Tonide la feliç marisqueria, a on tu compres el peixi ells el couen, en un format peixateria restau-

rant, doncs bé….. “Cerrado por Vacaciones”.Déu n’hi do quina planxa. Bé, tenim que fer unexercici de paciència i ens dirigim cap a “LaRata”, el restaurant al peu de la Pujada, delque sovint en fèiem conya amb el seu curiósnom.

El dissabte al matí tenim les verificacionstècniques al mig de Totana i conec els rivals.Som els primers en arribar i demanem una llis-ta d’inscrits i…. sorpresa, mira que anar tantlluny per trobar-me al meu rival del Campionatde Catalunya, en Pañella, quina sorpresa, i nol’única: hi han dotze Barquetes CM i el “Coco”del Campionat Valencià, la Barqueta OSELLAd’en Arnau, dos Audi A4 del Campionatd’Espanya, i varis WRC, caram quin nivell!

19

Van participar 12 barquetes en la Pujada en Costa a La Santa


El meu Bango exposat abans de fer la cursa Sergi Pañella rival meu habitual a Catalunya

La carrera del dissabte consta de duespujades d’entrenaments i la carrera en sí, i ales 3 de la tarda, ”Comienza la fiesta”.Busquem un lloc als boxes per començar atreballar en el cotxe, truco al meu mecànic, enBango (el fabricant del cotxe) i em recomanaun desenvolupament de 20 dents, cosa queem costa de creure ja que jo no l’havia portatmai tant baix, però li poso. Benzina, l’enge-guem, el deixem escalfar i ja està. Com? Quedieu? Posada a punt?, je,je,je, jo no canviomai res, sóc molt mandrós, vàrem fer una

posada a puntamb en Toni, quea mi m’ha anatsempre molt bé, ino em vull com-plicar la vida. Perfer temps, ensdediquem a pas-sejar pels boxes iveure els rivals.

Quina passa-da la barquetadel Arnau, pelsnostàlgics us diréque l’Arnau és unmecànic molt bo ili feia la barquetaa en Gerard de laCasa, l’Andorrà,

el seu fill també corre amb un CM. Molt bonmaterial amb els cotxes Audi4, són una passa-da, són els cotxes del DTM, del CampionatAlemany, que els han adaptat per a la muntan-ya, i són veritables avions. Nosaltres amb elCM, amb motor de moto, només podem com-petir amb ells gràcies a la lleugeresa delcotxe, uns 500 kg. pels 180 kg del motor, aixòels converteixen en una petita bomba, peròque fa gaudir molt a qui els piloten, ara, quanels porten al límit es passa molta por, doncs elseu pas per corba és “Terrorífic”.

20

Aquest és el “Coco” del Campionat Valencià, la Barqueta OSELLA d’en Arnau


També hi participaven en aquesta pujada dos Audi A4 del Campionat d’Espanya, i varis WRC

Bé és hora de sortir ala primera pujada, emposo el mono, el Hans isortim, 6ª a fons

i arriba el pont (en 6ªa fons estic sobre els190 km/h), se’m traves-sa, trec dues marxes i elpasso a 4ª. Una pujadafina, força bé, bastantràpid, cap cagada. Peròquan em donen la llistade temps, no em trobo,tinc que tornar a mirar-lai, hòsties!! estic segon,darrera de l’Arnau, enca-ra que a tres segons.Merda!, ja l’hem cagada,si, perquè jo venia devacances, i ja nomésmirant els ulls d’en Toni, veig que pensa quepodem guanyar.

2ª pujada d’entrenaments, ja m’han fetposar nerviós, ara em veig obligat a forçarmés, quan arribo al pont, decideixo passar-loamb 4ª, és massa arriscat intentar-ho ambuna altra marxa, pujo més ràpid aquestatanda, però la fulla del temps em posa tercer,he rebaixat el meu temps, però un altre CM haestat més ràpid que jo, i en Pañella, el catalàque no ha passat del 9è lloc, em comenta queha tingut problemes, i jo, ruc de mi, li explicoels secrets de la pujada.

Bé, ara si que estic dintre la cursa, devacances res, nervis i cap a la MuntanyaRussa doncs, aquesta primera part de la puja-da és com si pugessis al Dragon Kan, nomésque la vagoneta la portes tu, després del ponthi ha un canvi de rasant, seguit d’una baixada

amb 6ª a fons, corba a la dreta, la essa que esconverteix en xicane, parabòlica amb 5ª afons i uauu!. Bé surto mentalitzat de que hotinc que fer bé, i arribo a dalt suat, però almenys he estat ràpid, veurem que passa.Sorpresa, segon, però! però! el primer no haestat l’Arnau, que ha tingut problemes, sinó elmeu amic Pañella, ”el Català”. Hòsties! tambées podia quedar a casa, collons!. Però bé, haestat més ràpid i s’ho ha guanyat. Com que nom’esperava fer un resultat així, quan vàrem

venir aquí, segueixomolt content, en Tonisembla que també,encara que en ell no sesap mai, perquè no hosol exterioritzar, o siguique, la sensació queens queda és, que lacarrera fase A, ha anatmolt bé, i ho anem acelebrar amb un bonsopar al Hotel de laSanta. Ho reguem ambcava, demà serà unaltre dia, encara quereconec que, molt en elfons i ben amagadeta,tinc l’espina clavada deque m’hagin guanyat.Demà, Carrera fase B.

21

Els Audi A4 són unes màquines potents


Pujant al límit de les meves possibilitats

La Osella de l’Arnau també apretava molt

Capítol II– Diumenge,Carrera Fase B

No vàrem poder gaudirfins gaire tard del sopar deldissabte, doncs el diumen-ge a les

8 del matí, tancaven lacarretera per començar lesdues pujades d’entrena-ments i la de carrera, i comque nosaltres estàvem al’hotel, situat a dalt a lameta, teníem que baixarabans, no fos cas que enstanquessin la carretera. Atres quarts de vuit en puntja estan, en Toni i la seva dona, esperant-nosa la porta del hotel, enganxem el remolc i capal box. Tot baixant, vaig comentant amb enToni la Pujada, i els punt en els que puc millo-rar, arribem al boxes i estan deserts, elscamions tancats, i les carpes tapant els cot-xes, ni una ànima, ni organitzadors, ni Déu.Renoi! Quina poca formalitat, bé, pel que esveu, aquí la vida no se la prenen tan en seriocom nosaltres, els catalans. Va arribant la genti tot es va fent. Sobre les 9 del matí, ens cri-den al “Brifing” i a continuació comença el“xou”. La primera pujada d’entrenament deci-deixo no fer-la, el terra està molt fred (10º) i lesbones sensacions que tinc d’ahir, dissabte, enque vàrem pujar ràpid, se’m poden barrejaramb unes no tan bones, millor esperar a lasegona i seguir amb la línia de rebaixar temps.Efectivament, els temps d’aquesta pujada hansigut més lents que els d’ahir dissabte, lògic.

Ens preparem per la segona pujada d’entre-naments, comprovem el cotxe, pressions,engeguem motor, escalfem i ....... comencenels nervis, avui ho tinc que fer bé i encara querepeteixo quaranta vegades a en Toni, que lafeina ja la vàrem fer ahir i que avui anirem acomplir l’expedient, per dintre meu, no paro derepetir-me que tinc que guanyar. Faré aques-ta pujada buscant un bon temps,i segons a onestigui en el cronometratge, veure si es possi-ble o no. Surto decidit a provar si puc fer elpont amb 5ª, però en l’últim moment baixo a4ª, però em queda la sensació de que es potfer, doncs el meu company en el Campionatd‘Espanya, en Oscar Palacios, quan corríemaquí, ja em deia que ell hi passava. Tinc queafinar molt i tenir-ho molt clar, molta confiançaen que el cotxe anirà per a on jo vull i, perquèno dir-ho, molt de “coratge”, doncs la sensaciód’arribar a uns 190 km/h i passar el pont a uns

140 km, no és fàcil d’aguan-tar (estem parlant d’unacarretera de muntanya, nod’un circuit, penseu que lesbaranes del pont ho són totmenys escapatòries). Bé,passo amb 4ª i intento donarel màxim en tota la pujada.No puc negar que agafo lafulla del temps amb nervis.He rebaixat el meu temps deldissabte en dos segons iestic a dècimes del primer,que no és altre que el meu

22

Plaça del poble on, amb 1h. de retard, es va començar l’etapa del 2n dia

El diumenge no vaig tenir la sort de cara


23

amic, el Català Pañella, i els dos hem aconse-guit deixar la barqueta Osella d´en Arnau, a latercera posició, cosa que no li fa gaire gracia,doncs l´Arnau i la seva Osella són intocablesen tot el llevant Espanyol, i aquesta pujadaprecisament, al tenir la zona ràpida de baix, espresta molt per les característiques de la sevabarqueta.

Val, ara si que no em puc escapar i perculpa de les circumstàncies, una carrera quetenia que ser per mi, un relaxant fi de setma-na i temporada, s’ha convertit, un altre cop, enun desfici. Entre el extrems i la carrera, l’orga-nització ens dóna una mitja hora de pausa,que ells aprofiten per fer la caravana publicità-ria i algun que altre acte. A mi se’m fa insupor-table aquesta mitja hora, jo voldria arribar abaix i tornar a pujar sense parar, ara que enca-ra tinc la sang calenta, però això de l’esperaem crispa els nervis, són els pitjors moments,quan penses que tens que sortir a guanyar,anar a fons, i arriscar fins i tot jugant-hi el

tipus, tot et passa pel cap. Mireu,(encara que, a risc de fer enfadaren Panosa, que no vol que allarguimassa aquest relat), i perquèentengueu una mica la meva situa-ció, us transcriure una resposta queli va donar el pilot Viñes, l’Andorrà,a un periodista que l’entrevistava.Li va preguntar: vostè que és tantpolifacètic en el pilotatge, i que hacorregut en tota mena de discipli-nes automobilístiques, quina és laque li ha fet experimentar sensa-cions més extremes? quina és laque l’ha marcat més?. I sabeu queli va contestar?, deixant al periodis-ta un xic desconcertat, doncs

l’Andorrà digué: encara tinc suors freds, quanrecordo les batalles amb les Barquetes OSE-LLA al Campionat d’Europa, conduint percarreteres de muntanya, entre precipicis iparets, amb aquelles bèsties de 600 kg. depes i 300 cv. de potència. Devia d’estar moltboix, no crec que tornés a fer-ho. Doncs jol’entenc molt bé, quan et poses a pensar (que

Detall del motor de la barqueta Osella d’en Arnau


Moment de la sortida en la jornada del diumenge

cony hi foto jo aquí, jugant-me el tipus entreparets) quina ximpleria. I la resposta només latrobes quan fas una pujada així.

Surto amb ràbia, patinant l’embragatge,sense deixar baixar de mil voltes el motor,canvio al límit de les 13.500 voltes: 3ª,4ª,5ª, i6ª, ja estic volant a 190 Km/h, entre els plata-ners de la carretera cap al pont, aquest copaguanto la frenada al límit, poso 5ª i ... passo“bé”, és pot fer si, però ara vaig amb unamarxa més que les altres vegades i m’acostoal canvi de rasant amb 6ª,quan les altresvegades ho feia amb 5ª, premo el peu ambràbia i volo!, he volat al canvi de rasant!, ”uff”el cotxe s’ha aixecat d’un costat i al caure s’haadreçat, faig la baixada i la corba llarga dedretes, sense visibilitat, a fons, ja tinc aquí les

esses, que les faig amb unaxicane recta, gas i baixada finsa la parabòlica de esquerres,poso 5ª i a fons fins a la rodonade dretes, que negocio amb 3ª,surto bé, accelerant i lliscant elcotxe, pujant amb 4ª per enca-rar la llarga d’esquerres, just alcanvi amb 5ª, surto rascant laparet de ciment, impressiona elcollons de paret, (baixant he tretpneumàtic de protecció, queaquest cop me l’hagués menjat)i em preparo per baixar a 3ª ientrar a la part lenta de la puja-da, entro just al límit, 3ª, gas i2ª, cop al volant i gas, 3ª i lo dela roca, estic una mica, com hopodríem dir, ”embogit”, he entraten aquell punt que et sembla

que ho pots fer tot, porto el cotxe al límit, surtode la roca accelero com un boix: 3ª,4ª,5ª,passo rascant l’arbre, redueixo i al acceleraramb 2ª, pujant les voltes del motor a “tope”, elcotxe no corre, poso 3ª i el cotxe continuaaccelerant a “tope”, però avança lentament,tinc un cop de ràbia, que no és normal en mi ibaixo de cop a la terra, l’embragatge s’ha cre-mat, acabo d’arribar fins dalt a accelerades iem quedo sense gens de tracció abans d’arri-bar al parc tancat. Sóc molt realista, el que jaestà fet, ja està fet, però aquest cop, hòsties!els guanyava de carrer. Segur que havia tor-nat a aconseguir aquell “feeling”, que diuenels d’ara, allò que fa que no condueixis tu,sinó que et surt de dins i s’anticipa al pensa-ment, és com si fossis tu qui tiba del cotxe i no

24

Moment en que Fernando Altimira rep el premi


ell de tu. Truco al Toni i per la veu

que posa em sembla quetambé ha rebut un gerro d’ai-gua freda, però noi, lescarreres son així. Anem alrepartiment de premis, queel fan conjuntament amb eldel dissabte i bé, mira, nomarxem amb tan mal gust, eldissabte vaig fer el segonlloc, però el cabreig de pen-sar que els guanyava, no emdeixa gaudir el moment deltot.

Carreguem el cotxe alremolc, l’enganxem a la fur-goneta i apa! 700 km. cap acasa. Parlant amb en Toni,arribem a la conclusió deque he cremat l’embragatge al arrancar,doncs normalment, amb un desenvolupamentmés curt, al arrancar em patinen les rodes,però al portar el desenvolupament tan llarg, elque ha patinat ha sigut l’embragatge i s’hacremat.

Bé, aquesta pot ser l’última carrera quehagi fet aquest “boix” que portem a dins elsque estem tocats de la benzina i em faig elpropòsit de no tornar a córrer així...Potser.

Redactat literalment per el nostre pilotFernando Altimira.

25

Moment en que els corredors carregaven els cotxes al remolc


26

Moltes vegades s’ha dit i escrit dins el móndel motociclisme que Giacomo Agostini va serun pilot de molta sort, de moltíssima sort.Inclòs els més detractors van considerar, cíni-cament, afortunats els tràgics successos quevaren apartar del seu camí, a alguns delspilots que més el podien haver inquietat en laseva extraordinària carrera esportiva:Bergamonti, Pasolinii i Saarinen. Corredorsals quals podem afegir, per diversosmotius, Provini, Redman, Halwood iRead.

Doncs no, res més lluny de larealitat, la "sort" de Agostini va con-sistir en posseir un caràcter que l’hipermetia explotar al màxim i perllarg temps, les seves qualitatsnaturals acompanyades d’unaextraordinària preparació física imental.

Agostini va néixer el 16 de junyde 1942 a Lovere, un poblet de laprovíncia de Bérgamo. Desdepetit, les motos van ser la sevapassió i va començar a pilotar ambun ciclomotor "Aquiletto", de lamarca Bianchi. Complerts els 18anys, va aconseguir que el seupare li comprés una Morini 175"Settebello", de quatre temps, quejuntament amb la Ducati 125, erala moto més adequada i la méspreferida pels corredors princi-piants italians, ja que s’assolienvelocitats de fins a 160 km/h.

Als 19 anys, amb la Morini, vafer la seva primera cursa; la pujadaTrento-Bondone, de 1961, en laque es va classificar en segon lloc.En principi, aquests tipus de carre-res varen ser la seva especialitat,però ràpidament, les va alternaramb proves de velocitat en circuit.Degut als seus grans resultats,Morini li va proporcionar una motooficial. Al 1963, Agostini va donarper acabada la seva condició de"segona categoria", al guanyar elcampionat italià de muntanya ambvuit victòries i dos segons llocs i

també, el campionat de velocitat per pilotsjúnior, guanyant totes les proves programa-des. Però la seva màxima satisfacció, va serel mateix any 1963, quan Alfonso Morini el vaseleccionar com a segon pilot de la marca, perrecolzar a Tarqinio Provini, el 13 de Setembre,en el Gran Premi de les Nacions, antepenúlti-ma prova del campionat del món, en la qual,Morini tenia possibilitats d’imposar-se al cam-

pionat de 250, en front de l’escuderiad’Honda, que comandava Jim Redman.

Sorprenent a tothom, Agostini varodar en primera posició durant variesvoltes, fins que es va afluixar el tubd´escapament de la Morini, obligant-lo aentrar en boxes; encara va reprendre lacursa, però sense cap possibilitat. Detotes maneres, va demostrar les sevesbones dots i Alfonso Morini li va confirmarel lloc per l’any següent.

Giacomo Agostini celebrant una de les seves nombroses victòries

GALERIA DE CAMPIONS:GIACOMO AGOSTINI

I precisament, el 1964 va ser el primer copde fortuna dels que es "culpa" a Agostini. Elpilot Provini deixa l’escuderia Morini, per fitxarper la Benelli, fet que permet al jove pilot, que-dar-se sol per "administrar" l’extraordinàriamoto que era la Morini, monocilíndrica dedoble arbre de lleves. No li va ser difícil supe-rar a Provini i la seva Benelli i aconseguir així,el campionat italià.

Però la Morini, que arrasava a Itàlia, nopodia competir amb les motos japoneses delcampionat del món, en alguna participacióesporàdica, solament havien aconseguit unquart lloc i Agostini, molt a pesar seu, ja que lidevia molt a Morini, va aprofitar l’ocasió i l’o-ferta del comte Agusta i va firmar per MVAgusta un contracte per pilotar una 500 dequatre cilindres, a partir de 1965.

El debut amb la nova marca va ser aMódena i Agostini va guanyar la primera cursadel campionat estatal i va repetir l’èxit en pro-

ves successives, sempre que no hi participésel cap de files, Mike Hailwood, que per serestranger no podia puntuar en el campionatitalià. Hailwood no prenia part en totes les cur-ses, però en les que ell participava, Agostinitenia que conformar-se amb el segon lloc. Persuposat el campionat va ser per Agostini.

Mentre tant, dins del més estricte secret,Agusta estava creant la poderosa 350 de trescilindres, que va donar a Agostini els seusmillors èxits, el primer dels quals, va ser en eldebut en el circuit de Nürburgring, amb unavictòria extraordinària i sorprenent. Desde lla-vors, el comte Agusta va decretar que Agostinies dedicaria a la categoria de 350 i Hailwooda la 500. Però el que ningú sabia era queHailwood ja tenia a la butxaca un contracte fir-mat amb Honda,

Així l’any 66, Agostini es troba sol per ferfront a la Honda i al seu ex-company d’equip.A partir de llavors, van ser uns anys memora-

27


Agostini amb la seva Yamaha 500, fent una gran traçada en la corba

28

bles; “Ago” va guanyar tres proves de 350,però Hailwood sis i s’adjudicà el títol mundial.Però Agostini consegueix el campionat de500, que seria el seu primer mundial, perdavant de Hailwoot.

L’any 67 es repeteix la història; l’Inglésobté el títol de 350 i “Ago” el de 500.

En el 68 Honda deixa oficialment la partici-pació al mundial, però Hailwood disposava dedos motos de l’any anterior, amb les que vaparticipar en les proves rendibles econòmica-ment, quedant-se sense aspiracions al mun-dial. Agostini es va quedar com amo i senyordels circuits, dominant les dues categories finsl’any 1972, és a dir, fins que va destacar laYamaha, pilotada per Phil Read.

Durant aquests tres anys, en el campionatitalià van destacar varis pilots que van sergrans rivals de Ago, com Renzo Pasolini, quede Benelli havia passat a l’Aermacchi, AngeloBergamonti que va ser segon pilot de MV i elfinlandès Jarno Saarinen pilotant una novaYamaha refrigerada per aigua.Desgraciadament, Bergamonti va tenir unmortal accident el 4 d’abril de 1971 a Riccioni,corrent amb una torrencial pluja i mentreanava primer, per davant d’Agostini.

Després va venir l’esperada temporada de1973. “Ago” i “Read”, que va substituir el lloc

de Bergamonti, se’ls presentava una tempora-da molt dura i renyida, tant que al final es vanrepartir els títols, Pasolini va guanyar el cam-pionat italiá de 350 i Agostini el de 500.

En el campionat del món, les dues catego-ries estaven molt ajustades i el comte Agustano ho veia gaire clar, però a mitjans de tempo-rada, el 20 de Maig, i precisament en el granpremi de Monza, van perdre la vida en elmateix accident, Renzo Pasolini i JarnoSaarinen. Una catàstrofe que va deixar fred atothom per la resta de temporada, que va aca-bar discretament. “Ago” es va fer una vegadamés amb el títol de 350, molt pressionat per laYamaha de Lansivuori, mentre que Red vaaconseguir el de 500.

L’any següent, el 1974, Agostini va aban-donar la MV en mig d’un gran enrenou entreels seus "fans" i va fitxar per Yamaha per dis-putar les dues categories. Per primera vega-da, conduiria motos de dos temps. Li va cos-tar adaptar-se i les primeres curses del cam-pionat italià van ser quasi humiliants. Peròaviat les coses van tornar al seu lloc i a la pri-mera sortida cap Amèrica, concretament aDaytona, pilotant una Yamaha 750, aconse-guia un èxit estrepitós, que més tard repetiriaa les 200 milles d’Imola. En el mundial, no vatenir problemes i es va adjudicar el títol de350, però en 500 es va veure superat per lesdues MV de Read i Bonera i també, per laYamaha de Lansivuori.

GALERIA DE CAMPIONS:GIACOMO AGOSTINICorrents amb l’habitual número 1

29

En el 75, seguint amb la Yamaha, va serdestronat del títol de 350 per un fenomenalitalo-venezolà de 20 anys: Jonny Cecoto, peròel de 500 va tornar a ser per “Ago”, desprès desuperar, amb peripècies, al dur Read. Aquestva ser el quinzè i últim títol del seu llarg histo-rial.

Yamaha va abandonar el mundial de 1976i Agostini va crear una escuderia privada i vaaconseguir permís de la MV, per utilitzar algu-na de les 350, que va alternar amb la Yamaha500, 750 i una Suzuki 500.

Semblava que la seva sort li havia marxat,ell lluitava amb tot el que podia i sabia, però lamecànica també li va fallar en algunes curses,De totes maneres, va guanyar amb tota clare-dat el Gran Premi d’Holanda, amb la MV 350 iel de Nürburgring, pilotant la Suzuki 500. Perprimera vegada, desprès de deu anys, acaba-va la temporada sense cap títol mundial i adures penes, aconseguia el de 500 italià.

Suzuki va dominar clarament el 1977, vanser molt superiors a la resta de motos iAgostini es va veure amb inferioritat mecànicai amb poques possibilitats de fer valer la sevaindiscutible vàlua i per aquest motiu només vaparticipar en circuits segurs i de poc risc deaccidents greus, com Paul Ricard,

Hockenheim, etc. Tenia 35 anys i va pensarque seguir corrent amb moto era absurd, imés quan ja havia aconseguit els llocs mésalts que un pilot motociclista pot aspirar.

Aquest mateix criteri va fer que al 1978,decidís seguir les passes, donades anterior-ment, pels seus companys John Surtees iMike Hailwood, de passar-se al món del auto-mobilisme, especialitat que també va tenirnotables èxits, sobretot al campionat anglesAurora, destinat a vehicles de formula 1

Francesc Segués

Posant amb la seva Yamaha abans d’un Gran Premi


30

Com algunsde vosaltres jasabreu, el pilotManresà ToniElias correrà enaquest any 2.010amb una moto 2,enquadrat en l’es-cuderia Gresini,que és la mateixaque fins ara corriaamb la categoriaGP i disposant delseu mateix mecà-nic, amb el que téuna compenetra-ció total. Tot aixòfa que en Toni, enaquesta categorianova, sigui undels favorits per lavictòria. Li desit-gem desde d’aquítota la sort, i que ens faci gaudir molt a cadagran premi.

També tenim informació del nostre CarlesCheca, que malgrat que aquest any no hapogut assolir els èxits del 2008, degut a unamecànica que fins a finals de temporada, ha

estat per sota de la competència, i no li ha per-mès brillar com ens tenia acostumats. Peraquest any 2.010, ha decidit que encara témolt que dir en aquest campionat de SuperBikes i comptarà amb una Ducati, que en prin-cipi començarà sent igual que les de fàbrica i

que. en els entre-naments deCheste (Valèn-cia), la va situarper davant de lesdues Ducatis ofi-cials de fàbrica ide tots els pilotsde Super Bikes,que van partici-par en els entre-naments. Li des-itgem, doncstambé a ell, un2,010 ple depodis i èxits.

En l’àmbiti n t e r n a c i o n a l ,hem pogut veurea un Rossi vestitde vermell, quesobre les quatrerodes del Ferrari

ACTUALITAT MOTORÍSTICA

Carles Checa amb Ducati, debuta amb una victòria a Australia

Toni Elias amb la nova moto del 2010, de l’Escuderia Gresini

31

2008, ha tornat a demostrar que el que val, vali pel que es veu, ell val. Ens podria abandonarpassat aquest any 2.010, si les circumstànciesespecials que es donen en el seu equip, estornessin per ell insuportables, i sabent que enmotos, ja no té res més per demostrar i queles circumstàncies, se li estan posant cadacop més difícils, ho podria deixar, doncs l’any2.011, tot dependrà de com li vagi aquest any,i això que, segur que té pensat treure de dinsseu un Rosi més fort que mai, com ha demos-trat en els primers entrenaments a Sepang,fent 1r. I amb ungest de força, dinsl’equip Yamaha, noha permès l’accésd’en Lorenzo a laseva telemetria.Aquest any 2.010serà per ell decisiu.

Últimament iconfirmant les noti-cies anteriors, elpilot manresà ToniElias, s’ha classifi-cat 2n en els entre-naments oficiosospel Campionat ique donen unamica la confirmacióde que aquest anypotser un gran anyper ell.

També en la

categoria Super Bikes, elpilot Carlos Checa ha guan-yat una de les màneguespuntuables pel Campionat,demostrant que està en per-fecta forma i que aniràsumant punts i farà unexcel•lent Campionat. Els hidesitgem a tots dos que con-tinuïn tenint la mateixa forçadurant la resta delCampionat, i tornin a ser, unavegada més, els animadorsdel nostre motociclisme.

Fernando Altimira

Equip Yamaha 2010: Valentino Rossi i Jorge Lorenzo

ACTUALITAT MOTORÍSTICA

Valentino Rossi amb el Ferrari del 2009 abansde prova’l

Rossi en la pretemporada

32

Els amics del motor d’Avià van organitzarel dia 28 de novembre la seva primera cursadins d’aquesta especialitat, que al mateixtemps, era la que tancava el campionat 2009,amb 34 inscrits disposats a fer un recorregutde 176’81 kilòmetres, dividits en dues etapes,dividides cadascuna en quatre trams crono-metrats, que eren el mateixos en la segonaetapa que en la primera. A les onze del matíva sortir el primer participant, des de la Plaçade l’Ateneu d’Aviàdirecció cap el primertram, Tres Hereus de16’12 km; segon, LaGuardia 14’64km; ter-cer, Riera de Merlès12’12 km; quart,Puigcercós 13’7 km;per arribar, a quarts dedues, a la mitja part dela prova i tornar a repe-tir els trams, i així, aca-bar els participants lacursa, a quarts de sisde la tarda.

L’equip guanyadorde la prova va ser elformat per JosepMorera i Oriol Morera,amb el seu Ford FiestaSuper Sport, de l’Escu-deria Costa Daurada.

L’equip del Moto ClubManresa, format per RamonMartí Solé i RamonSantamaria Rodellas, amb elseu Talbot Samba, van acon-seguir el seu millor resultat dela temporada: Segons enScratx i primers de la classeH, amb el que també vanaconseguir el campionat decopilots de la classe H, des-près d’haver aconseguit el depilots en la cursa anterior, enuna temporada impressio-nant, que van anar de menysa més. Els altres dos equipsdel Moto Club Manresa, cadavegada més habituals en lescurses, van aconseguir un

bon resultat: el format per Josep Mª MartíSolé i Josep Casasampera Suárez, amb elseu Seat 131-1600, van aconseguir la vinte-na posició Scratx i la catorzena posició de laconcorreguda classe G, amb la que van aga-far punts pel campionat, l’altre equip formatper Francesc Cobo Cisa i Martí CoboUrgellas, amb el seu Porsche 924, van que-dar el vint-i-cinquè Scratx i el divuitè de laclasse G.

Els guanyadors J.Morera i O.Morera amb el se Ford Fiesta

L’equip del Moto Club Manresa, Martí i Santamaria amb el seu

CAMP. CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT 200910ª PROVA: I RAL·LI CLÀSSIC D’AVIÀ 28/11/09

33

Classe E 1r V.Roselló-C.Roselló Renault 4/4 16.6 puntsClasse F 1r S. Saura-M.Monasterio BMW 2002 17,4 puntsClasse G 1r J. Morera-O. Morera Ford Fiesta S.S 7,7 puntsClasse G 14è J. Mª Martí-J. Casasampera Seat 131-1600 88,4 puntsClasse G 18è F. Cobo-M. Cobo Porsche 924 144,1 puntsClasse H 1r R. Martí-R. Santamaria Talbot Samba 10,0 puntsScratx 1r J. Morera-O. Morera Ford Fiesta S.S 7,7 puntsScratx 2n R. Martí-R. Santamaria Talbot Samba 10,0 puntsScratx 3r S. Tallada-T. Bagó Volskwagen Golf 11,7 punts

RESULTATS del I RAL·LI CLÀSSIC D’AVIÀ

CAMP. CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT 200910ª PROVA: I RAL·LI CLÀSSIC D’AVIÀ 28/11/09R.Martí / R.Santamaria 2n Scratx i 1r en la classe H, el millor resultat de la temporada

34

El dia 23 de Gener del 2010 a l’hotel Dolcede Sitges es va celebrar la cerimònia de lliura-ment dels trofeus del campionat de CatalunyaClàssic Regularitat 2009, i que ha comptatamb la presencia d’alguns socis del Moto ClubManresa, entre ells el President Joan Molins,

el coordinador Emili Panosa i l’equip formatper Ramon Martí Solé i Ramon SantamariaRodellas, que hi han competit amb el seuTalbot Samba, i que han aconseguit el cam-pionat de la Classe H i un meritori cinquè llocde la classificació Scratx del campionat.

El Talbot Samba de l’equip del Moto Club Manresa, format per en R. Martí i R. Santamaria

Lliurament de Premis del Campionat de CatalunyaClàssic Regularitat 2009: Sitges 23/01/2010R. Martí i R. Santamaria rebent el premi que els acredita com a guanyadors de la classe H

Classificació final del Campionat de CatalunyaClàssic Regularitat 2009

35

Lliurament de Premis del Campionat de CatalunyaClàssic Regularitat 2009: Sitges 23/01/2010

2n ha sigut el Ford Fiesta S.S.dels Morera

El 3r ha estat en F.Costa amb Golf GTI El 4t ha sigut A.Sanchez amb un Porsche

1r ha quedat el Golf GTI de’n Tallada/Bagó

Motor Club Sabadell va organitzar els dies20 i 21 de Febrer la prova inaugural del cam-pionat i probablement la més llarga, ja que enels dos dies es feien uns sis-cents kilòmetres,quatre-cents dissabte i dos-cents diumenge,que transcorrien per les comarques delBages, Osona, Baix Llobregat, Barcelonès iels dos Vallès, amb las sortides i arribades delas dues etapes alparc Catalunya deSabadell, centreneuràlgic de laprova. Els més decent participantsvan sortir dissabteal migdia direcciócap el primer tramcronometrat; SantMiquel del Fai de16,92 km; segon,Gallifa de 15,06km; tercer, Gra-nera de 19,52 km;quart, L’Estany -Santa Maria de11,38 km; cinquè,Monistrol de Cal-ders de 15,96 km;

sisè, Rellinars de 19,49 km; setè,Viladecavalls de 9,30 km; desprès d’aquestsprimers trams, es va fer un petit reagrupamenta Vacarisses i vam tornar-hi cap el vuitè tram,Vacarisses de 6,02 km; novè, Montserrat16,20 km; desè, Estenalles de 24,27 km;onzè, El Suro de 5,92 km; dotzè, Santa Creud’ Olorda de 11,30 km; tretzè, L’Arrabassadade 8,50 km; catorzè i últim, Flor de Maig de13,20 km, que feien un total de 193,04 kilòme-tres cronometrats, per arribar passada la mitjanit a Sabadell, desprès d’una etapa duríssima,tant pel total de kilòmetres, com pel trànsit dela zona i lo ajustats de temps que estaven elscontrol horaris.

El diumenge a les nou del matí va comen-çar la segona etapa, direcció cap el primer

36

Els cotxes esperant el moment de sortir

Sortida del equip del Moto Club Manresa R. Martí i R. Santamaria

CAMP. CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT 2010:1ª Prova: VI RAL•LI DE LA LLANA 20 i 21/02/10

Vista panoràmica de Llana

tram; Les Arenes de 10,50 km; segon, SantLlorenç – Sant Feliu 15,09 km; tercer,Castellterçol – Calders 28,09 km; quart, SantaEulalia de Riuprimer 26,35 km; cinquè i últim,Centelles–Sant Feliu 19,42 km, que fan untotal de 99,45 km. de trams cronometrats, peracabar la cursa en el Parc Audiovisual deCatalunya. La segona etapa, va ser molt méscurta, però molt més trepidant degut a quealguns dels controls horaris estaven molt ajus-tats, ja que es circulava per moltes zonesurbanes i amb molt de transit en els tramsd’enllaç.

L’equip del Moto Club Manresa format perRamon Martí Solé i Ramon SantamariaRodellas, amb el seu Talbot Samba, campionsde la classe H l’any passat, van obtenir un bonresultat, 13ens en scratx i 5ens de la classe Hen la classificació conjunta dels dos dies, tot ique aquest any comencen bé costarà reeditarels èxits de l’any passat, ja que per falta depressupost no podran disputar totes les pro-ves del campionat, l’altre equip del Moto Club

Manresa, format per Josep Mª Martí Solé iJosep Casasampera Suárez, amb el seu Seat131–1600, van assolir la 53ena posició scratxi la 22ena de la classe G.

Els Guanyadors absoluts de la prova vanser l’equip de Motor Club Sabadell format perSergi Giralt Valero i Joan Corbera Paré, ambel seu Volkswagen Golf GTI MK1 també guan-yadors de la primera etapa, l’equip guanyadorde la segona etapa va ser el format per JaumeMatas Casasayas i Marià Cifuentes León,amb el seu BMW 323i.

37

Talbot Horizont d’en Martí i Santamaria

CAMP. CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT 2010:1ª Prova: VI RAL•LI DE LA LLANA 20 i 21/02/10

Classe M - 1r T. Janot – J. Mª Delcor Vespa P200E 154.9 puntsClasse E - 1r F. Urpi – M. Urpi Porsche 356 B 142.6 puntsClasse F - 1r M. Brunells – E. Tortosa Mini Morris 1275 C 55,7 puntsClasse G - 1r A. Sanchez – D. Cot Porsche 911 2.7 62,7 puntsClasse G - 22è J. Mª Martí-J. Casasampera Seat 131-1600 259,3 puntsClasse H - 1r S. Giralt – J. Corbera Volkswagen Golf GTI 48,8 puntsClasse H - 5è R. Martí-R. Santamaria Talbot Samba 73,7 puntsScratx - 1r S. Giralt – J. Corbera Volkswagen Golf GTI 48,8 puntsScratx - 2n J. Gubern-J. Pallarols BMW 323 i 54,6 puntsScratx - 3r M. Brunells – E. Tortosa Mini Morris 1275 C 55,7 puntsScratx - 13è R. Martí-R. Santamaria Talbot Samba 73,7 puntsScratx - 53è J. Mª Martí-J. Casasampera Seat 131-1600 259,3 punts

RESULTATS del VI RAL·LI DE LA LLANA

S.Giralt / J.Corbera, Golf GTI, 1ers Scratx

Seat 131 d’en JMª. Martí i J.Casasampera

38

Descompte 15% a la carta

Per ser soci de la nostra entitatnomés cal que ompli la butlletade subscripció a baix exposa-da, amb les seves dades, i ensla pot enviar, tant per fax al938723620, com per correu elec-trònic al mail [email protected], o si ho vol, percorreu normal a nom de MotoClub Manresa, Muralla deSant Francesc, nº 49 (HotelPere III). També ho pot fer directament pertelèfon al nº 938723620 només a partir de les20:00 hores, o al 625529337 (Sr. López). Ésimportant que doni les seves dades bancàries,per així poder domiciliar el cobrament. Si no, lihauran de venir a cobrar a casa seva, el queincrementarà el preu de la quota en 5 euros.La quota anual és de 38 euros.

BORSA DEL MOTOR

Es disposa de unes llantes de raids decotxe (segurament de Ford 17cv). Són deferro i d’altres components. Tot en un lot o perpesar. Venc barat per manca d’espai. Per mésinformació truqueu al mòbil: 625529338 (Sr.Panosa)

*

COM PUC SER SOCI?

Aquest espai està dedicat al soci, i elpot utilitzar per anunciar qualsevol cosarelacionada amb el motor i que vulgui ven-dre. La forma de fer-ho és contactant ambnosaltres mitjançant el telèfon 938723620(Vespres) o al 625529338. Preguem alssocis que ens avisin si ja han vengut elproducte per poder treure’l de la Borsa.

LLANTES DE RAIDS

Es lloguen pàrkings per motos, interessatstruqueu 938725387 / 630928867 (Sra. Isabel)*

serveis del moto club manresa calendari … ho podem aplicar per - fectament. sempre ens hem...

Documents