servei d’atenciÓ a immigrants estrangers i refugiats · els últims deu anys,el flux migratori...

20 A

NY

S S

AIE

RSE

RVEI

D’A

TEN

CIÓ

A IM

MIG

RA

NT

S ES

TR

AN

GER

S I R

EFU

GIA

TS

“Del conjunt de polítiques i serveis,el SAIER ha exercit un paper fona-mental durant els seus vint anysllargs d’existència. Aquest llibre estàdedicat precisament a reflexionar-hii explicar-ho en profunditat. No empertoca a mi aportar aquí elementssubstantius. Però no vull deixar dedestacar algunes coses. D’unabanda, el meu sincer reconeixementi agraïment a totes les persones quehan fet possible el SAIER des del1989 fins ara. Al conjunt de tècnics,persones voluntàries i responsablespolítics vinculats directament al’aventura i l’objectiu de treballaramb tenacitat, discreció i capacitatsprofessionals i humanes extraordinà-ries per tal de fer un SAIER cada diamillor. D’altra banda, expressar queel SAIER no només ha estat i és unservei d’alta qualitat, sinó que haanat generant i participant d’unacultura d’acollida caracteritzada peltreball en xarxa, la coresponsabilitat,la creativitat social, l’empatia ambtrajectòries humanes sovint fràgils icomplicades i l’adhesió sense fissu-res als drets humans.”

Ricard GomàTinent d’alcalde d’Acció Social

i Ciutadania

Glossari

- ABD Associació de Benestari Desenvolupament

- ACSAR Associació Catalana deSolidaritat i Ajuda alsRefugiats

- AMIC Associació d'AjudaMútua d'Immigrants a Catalunya

- ASiC Acció Social i Ciutadania

- ASOPXI Associació deSolidaritat amb el Poble Xilè

- CCOO Comissions Obreres

- CITE Centre d'Informacióper a TreballadorsEstrangers

- CPNL Consorci per laNormalitzacióLingüística

- FCIC Federació de Col·lectiusImmigrants a Catalunya

- ICAB Il·lustre Col·legid'Advocats de Barcelona

- SAIER Servei d'Atenció a Immigrants,Estrangers i Refugiats

- UGT Unió General de Treballadors

Consell editorial Ajuntament de Barcelona

Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola,Víctor Gimeno,Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.

Títol

SAIER, 20 anys / Servei d’Atenció a Immigrants, Estrangers i Refugiats.1989-2009

Edició

Ajuntament de Barcelona,Acció Social i Ciutadania© dels textos, els autors respectius© de les il·lustracions, Martí Pellicer© de la present edició,Ajuntament de Barcelona,Acció Social i Ciutadania

Coordinació editorial

Nèstor Pellicer i Rafael Pascuet

Entrevistes i redacció

Núria Mateu i Guernica Facundo (Complementum Consultoria, SL)

Correcció de textos i traduccions

Metafrasi,Traducció i Comunicació, SL

Disseny i maquetació

Art&Graf / Ana Caparrós

Impressió

IMGESA

ISBN

978-84-9850-250-3

DL

B-22.943-2010

www.bcn.cat/acciosocialiciutadaniawww.bcn.cat/publicacions

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, compresos lareprografia i el tractament informàtic, està rigorosament prohibida sense l’autoritzacióexpressa dels titulars del copyright, i estarà sotmesa a les sancions establertes per la llei.

ConèixerBarcelona

5

ÍNDEX

Agraïment plural amb motiu d’un llibre coral

Aquest és un llibre que s’expressa per mitjà de veus diverses que, més enllà de les aporta-cions individuals o de les dades merament estadístiques sobre el SAIER, s’ha projectat i bas-tit a partir de les aportacions de les entitats i de les persones que en formen part, amb unobjectiu clar: compondre la realitat del servei amb motiu del seu 20è aniversari.

Amb això volem dir que no és un llibre amb una autoria concreta i clarament personalitzada, sinóque és el resultat d’un procés en el qual l’equip redactor no ha fet altra cosa que harmonitzarvoluntats, endreçar pensaments i discursos i donar visibilitat a la diversitat d'opinions que ha recollit.

Aquesta publicació és el resultat –com no podia ser altrament, atesa la naturalesa d’aquestservei– de la col·laboració i de la participació de les entitats que el constitueixen:AssociacióCatalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR),Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrantsa Catalunya (AMIC), Centre d'Informació per a Estrangers (CITE), Consorci per a laNormalització Lingüística (CPNL), Creu Roja i Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona(ICAB); també, l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD).

La publicació s'ha teixit gràcies al contacte mantingut amb aquestes entitats. Des de les perso-nes que s'encarreguen de la coordinació de cadascuna d’aquestes, amb qui ens vam reunir perexposar i compartir el projecte; a aquelles persones amb qui tinguérem llargues converses iens aportaren una valuosa informació i visió del que ha estat el SAIER durant aquests vintanys; a persones treballadores que, pel seu contacte amb les persones immigrants i refugiades,han contribuït a mostrar una visió del dia a dia del servei; a persones usuàries que s'han oberta compartir la seva història vital amb nosaltres, explicant-nos com van viure o què va significartrobar-se un servei com el SAIER que els orientés en les primeres passes per Barcelona.

És en aquest sentit, doncs, que voldríem deixar constància del nostre reconeixement, percom ens han facilitat l’aportació de les seves entitats, a Ana del Pino, Pepi Gutiérrez, HamidHilal, Clara Miralles, Cristina Morató, Cesca Munt i Anna Munuera.

Reconeixement extensiu a les persones que formen o han format part dels equips tècnicsde les diverses entitats amb qui hem tingut l’oportunitat de conversar: Meritxell Balcells,Maria José Carretero, David Casadevall, Mercedes Fuenzalida, Anna González, Sílvia Paüls,Verónica Tomás, Mònica Torres i Vanesa Vidal.

També, a aquelles persones que en algun moment han estat usuàries del servei i que s’hanprestat a reunir-se amb nosaltres i explicar-nos les seves vivències: Olga Demina, FelixHarutyunyan, Saleem Masih i Mohamed Obydullah.

Voldríem també agrair molt especialment l’aportació d’aquelles dades sempre necessàries–quan no imprescindibles–, i també l’acompanyament, la participació i la complicitat en tot elprocés de gestació del llibre a l’actual coordinadora del SAIER, Lola Rodríguez, que ens hafacilitat el conjunt del treball.

Finalment, volem fer una menció especial a la participació en aquest projecte de Josep Ribera id’Eulàlia Vintró, per compartir amb nosaltres la perspectiva històrica de la seva mirada.

A totes elles, doncs, moltes gràcies.L'equip editorial

PresentacióJordi Hereu

Inclusió i convivència:la Barcelona intercultural

Ricard Gomà

El SAIER, peça clau del model intercultural de Barcelona

Daniel de Torres

Polítiques d’acollida:significat, premisses i enfocaments,amb sentit de justicia generacional

Ricard Zapata-Barrero

SAIER, 20 ANYS

Un servei municipal per a una realitat emergent

Notes sobre els orígens i l’evolució del SAIER

Eulàlia Vintró

La complicitat institucional

De persones a persones

Persones diverses en situacions comunes

L’aposta municipal per la inclusió i la convivència

Les peces del puzle

Els reptes de futur per a un servei encara necessari

El valor afegit del SAIERJosep Ribera

Vint anys, una mirada enrera plena de vivències

ANEXES

Dades sobre l’evolució de la immigració a Barcelona

Cronologia i dades sobre el SAIER

SAIER, 20 años

SAIER, 20 Years

7

11

17

23

29

31

37

47

49

57

59

65

81

84

87

95

96

99

103

141

arcelona, com a ciutat europea i mediterrània, sorgida del contac-te històric de pobles i de cultures diverses, ha demostrat serdurant tota la seva història una ciutat oberta, inclusiva i plural.

Els últims deu anys, el flux migratori s’ha incrementat i han arribat a la ciu-tat milers de persones de procedència i perfils molts diferents. Els contingutsd’aquesta publicació ens mostren com el govern local i les entitats que con-formen el Servei d’Atenció a les Persones Immigrants, Estrangers i Refugiats(SAIER) han treballat durant vint anys la inclusió, la convivència, l’acollida, lainserció social i laboral, l’empatia, la corresponsabilitat i la cohesió social delsimmigrants i refugiats.

La implicació i la labor del SAIER ha estat, doncs, encomiable; i ho ha estatgràcies al compromís de la ciutat amb el fenomen migratori, a l’aposta per unmodel que cerca l’equilibri entre la diversitat cultural i la cohesió social,posant èmfasi en l’acollida, clau d’entrada inicial del procés.

Com assenyala Ricard Zapata,“l’arribada de la població immigrada s’ha degestionar amb previsió i amb una política anticipativa. La primera imatge, elprimer contacte, les primeres relacions que una persona rep de la societaton s’ha instal·lat la condicionen pel que fa a la visió que pren del lloc on haarribat, en la cohesió social i la plena incorporació social d’aquesta personaal país”.

Ens hem de felicitar tots plegats per aquest vintè aniversari, peròsobretot vull agrair a les entitats que gestionen aquest servei municipal(ACSAR, CITE, ICAB, CREU ROJA,AMIC, CPLN,ABD) la seva dedicació i

b

7

Presentació

Barcelona, amb una trajectòria històrica oberta al món, defensora de lademocràcia, facilitadora d’intercanvis culturals, solidària i compromesa, té enaquest servei un element estratègic de primer ordre per establir polítiquesd’inclusió i per articular els objectius d’igualtat amb els valors de la diversitati la identitat. Polítiques encaminades a normalitzar la situació de les personesrefugiades i immigrades, totes elles generadores de cohesió social, que han deser en el centre estratègic de l’agenda dels governs locals d’aquest segle.

El SAIER ha estat i és important. I ho continuarà sent per fer de Barcelonala ciutat on, com tots i totes desitgem, es pugui viure en plenitud i harmonia.És per això que, amb tota probabilitat i com apunta Ricard Gomà, “els pro-pers anys el SAIER s’haurà de reinventar —sobre bases sòlides i fils de con-tinuïtat en valors i maneres de fer— per tal de fer front a realitats emergentsi exigències renovades”.

Jordi Hereu

Alcalde de Barcelona

Jordi Hereu

9

l’esforç esmerçat en la integració de totes aquestes persones i la sevacapacitat per adaptar el servei a les noves situacions i realitats. Des d’aques-tes línies, els animo a continuar amb la seva contribució, ja que són unapeça bàsica en la consolidació del model intercultural de la ciutat i són elprimer contacte dels immigrants, estrangers i refugiats amb el nostrepatrimoni cultural.

Barcelona ha tingut l’oportunitat, gràcies justament a l’augment de ladiversitat sociocultural, d’aprendre i conèixer altres maneres de veure i viurela realitat que ens envolta. El reconeixement d’aquestes diferències, basat enla igualtat i assentat sobre la base dels valors cívics comuns, ha de ser el nos-tre projecte col·lectiu compartit per i per a tothom. Justament per aquestaraó es va aprovar el Pla Barcelona Interculturalitat, que reconeix la diversitatcom a potencial creatiu i innovador. Un pla que destaca els aspectes que ensuneixen, que dóna importància a una interacció que facilita el coneixement il’intercanvi, i que ens permet viure i conviure junts en una Barcelona cohe-sionada i plural, amb oportunitats per a tothom, per als qui ja hi eren i perals nouvinguts. “El Pla Barcelona Interculturalitat” —adverteix Daniel deTorres— “exigeix la implicació activa del conjunt del govern, però també dela ciutadania”.

Davant d’aquesta aposta per un model d’atenció social i d’acollida a lespersones immigrants sense segmentacions ni exclusions, va néixer, ara fa vintanys, el SAIER. La seva creació, en un moment en què encara no arribavenmassa estrangers, va esdevenir, sens dubte, una de les iniciatives més innova-dores i pioneres de l’època. El seu paper va ser i és clau, no només per garan-tir la cohesió i la convivència, sinó perquè aprofita la diversitat com a elementd’enriquiment cultural i com a actiu estratègic de competitivitat i desenvolu-pament de la ciutat.

“Barcelona” —observa Eulàlia Vintró— no ha deixat d’estar governadaper l’esquerra perquè no ha estat governada per una sola força política; hi hauna cultura de la cooperació, del diàleg, del consens, que constitueix un actiupolític democràtic de primer ordre. És en aquest context on cal situar lacreació i consolidació del SAIER”.

8

INCLUSIÓ I CONVIVÈNCIA:

LA BARCELONA INTERCULTURAL

Ricard Gomà

Tinent d’alcalde d’Acció Social i Ciutadania

evia ser cap a l’any 2002 o 2003, quan s’iniciava el cicle migratorique hem viscut al llarg de l’última dècada, en una classe de laFacultat de Polítiques de la UAB debatia amb els meus alumnes el

fenomen de la diversitat i les polítiques públiques per gestionar-lo. Vaigdemanar als estudiants nascuts a Barcelona quants tenien també els quatreavis d’origen barceloní: van aixecar la mà a penes 5 o 6 alumnes dels més de50 que hi havia a classe. Lògic. Barcelona ha estat, històricament, una ciutatd’acollida. Al llarg del segle XX van arribar, primer, joves i famílies de lescomarques rurals de Catalunya i Aragó. Després la gent que venia del sudpeninsular a bord d’aquell Sevillano, el tren que portava cada dia a l’entornde 500 immigrants a l’Estació de França. I ara, ja en ple segle XXI, l’acollidas’ha globalitzat: han arribat persones del nord d’Àfrica, dels països subsaha-rians, de l’Àsia, de l’est d’Europa, d’Amèrica Llatina i dels països del nostreentorn.

La Barcelona que enfoca la segona dècada del segle XXI és el resultat detot això. Una ciutat teixida amb l’extraordinària aportació de diversitat deprocedències, bagatges culturals, memòries i llengües. Un mosaic d’accents ide colors que s’expressa en cada cantonada, barri a barri. Diferències queconstitueixen avui un dels principals factors d’enriquiment humà i cultural,dinamització sociodemogràfica i prosperitat econòmica de Barcelona. La ciu-tat que ha sabut acollir ha sabut també construir dinàmiques de convivènciai mestissatge. L’encreuament quotidià, cultural, lingüístic, afectiu i emocionalha guanyat la partida a les pautes més segregadores que han predominat aaltres indrets.Tot això no s’ha fet sense problemes ni complexitats de vega-des difícils d’abordar. S’ha dut a terme, a més, en contextos normatius gene-rals sovint adversos. I ara el futur es presenta carregat de reptes.

d

11

Explorant la pràctica de l’interculturalisme a Barcelona

Aquesta diversitat pot ser gestionada des de valors, models i polítiquespúbliques també diverses.A Europa, a grans trets, s’han desplegat tres gransopcions, definides en funció de paràmetres socials, culturals i de ciutadania. Elmodel francès de l’assimilació ha subratllat la cohesió social i l’accés als dretspolítics, però a costa de l’absència de reconeixement del pluralisme cultural.El model anglosaxó de les minories ha mantingut vies obertes d’accés a la ciu-tadania i ha sabut respectar la diversitat, però amb pautes de segmentaciósocial persistents. Finalment, el model alemany dels Gastarbeiter (treballadorsconvidats) ha treballat la inclusió i ha reconegut les diferències, però ha man-tingut barreres molt clares d’exclusió en el terreny de l’accés a la ciutadaniai als drets polítics.Tots tres models necessiten a hores d’ara profunds pro-cessos de revisió.

A Barcelona hem optat per explorar un altre model: l’interculturalis-me. Un marc de treball i d’aprenentatge col·lectiu definit per la voluntat degenerar alhora condicions d’inclusió i de reconeixement. En altres parau-les, una ciutat que vol construir la igualtat social sobre el respecte i l’aco-modació de les diferències culturals. I el que és més important encara,sense coexistències en paral·lel. Amb marcs i regles de joc acordades quefacin possible la interacció positiva, la convivència, l’intercanvi quotidià i elmestissatge. No és fàcil, però ho estem practicant i ho estem aconseguinten gran part. Alguns marcs legals estatals i europeus no ens hi ajuden.Caldria revisar lleis per tal de fer efectiu el dret de vot de totes les per-sones residents. Caldria modificar a fons la directiva europea que posa enrisc drets bàsics de les persones migrades en situació irregular. Caldrien,en fi, suports més clars dels governs estatals i nacionals a les polítiqueslocals d’acollida i de gestió de la diversitat. A Barcelona, a més, el modelintercultural afronta un repte específic. Articular-se sobre la base de ferdel català –l’única llengua alhora oficial i pròpia– la llengua compartida devertebració de la diversitat. La llengua de la cohesió i de les oportunitats.Coneguda i usada per tothom, com a esfera lingüística comuna, compati-ble amb la doble oficialitat i amb el pluralisme de llengües presents en eldia a dia de la ciutat.

Ricard Gomà

13

He intentat sintetitzar en aquestes primeres ratlles el conjunt d’idees quevoldria desplegar tot seguit: la dècada de l’acollida global; l’opció de Barcelonapel model intercultural; les polítiques públiques que li van donant forma; elpaper del SAIER com a principal eina de les polítiques locals d’acollida; ialguns elements de reflexió de cara als propers anys.

La dècada de l’acollida global

L’any 2000, només el 3,5% de les persones empadronades a Barcelona,unes 50.000, era d’origen estranger. L’1 de gener del 2010 aquesta xifra arri-bava a les 290.000 persones, a la ratlla del 18% dels habitants de la ciutat. Ésuna xifra equiparable –fins i tot menor– a la d’altres grans ciutats europees(Viena, Frankfurt, Amsterdam, Birmingham, Lió...), però amb alguns tretsespecífics de caràcter qualitatiu. En destacaria quatre. En primer lloc, el ritmed’arribada ha estat intens i concentrat en el temps. El que era estrany en elmarc europeu és que a principis del segle XXI Barcelona a penes s’haguésincorporat a la dinàmica de la diversificació cultural urbana. En deu anys, aixòs’ha produït completament. En segon lloc, la població nouvinguda presentauna pluralitat d’orígens i, per tant, una heterogeneïtat cultural per sobre dela que es dóna a moltes altres ciutats. A Londres, París o Lisboa, per exem-ple, la immigració té molt a veure amb els vells dominis colonials.A Barcelonano hi ha una pauta predominant, tot i que la dinàmica d’arribada llatinoame-ricana ha estat la més potent. En tercer lloc, les pautes d’assentament terri-torial de les persones nouvingudes a Barcelona també s’han anat diversificant.Cap districte de la ciutat ha acabat operant com l’espai urbà especialitzat enl’acollida. És veritat, Ciutat Vella segueix clarament per sobre de la mitjana,però l’Eixample ja és el districte amb el nombre de persones d’origen estran-ger més elevat i la resta de districtes se situen ben a prop de la mitjana glo-bal de la ciutat. Finalment, estem parlant d’una població majoritàriament jove,dinàmica i amb nivells de formació alts en molts casos. No són els sectorsmés exclosos dels països del sud els que emigren, aquests no tenen la capa-citat de fer-ho. En síntesi doncs, Barcelona presenta avui un teixit humàdivers, encara en procés de consolidació de projectes vitals, heterogeni, difósen el conjunt de la ciutat, i amb gran capacitat d’aportació en el terreny de ladinamització demogràfica i econòmica.

12

Compromís de present i de futur: un SAIER més fort i dinàmic

per una Barcelona intercultural

Finalment, vull expressar un compromís en termes personals i polítics.Eulàlia Vintró (entre 1989 i 1999) i Núria Carrera (entre 1999 i 2003) m’hanprecedit en l’assumpció de responsabilitats polítiques sobre el SAIER.Totesdues, en el marc d’un treball de caràcter col·lectiu, han contribuït a donar-licontinuïtat i força. Em sento del tot compromès amb el present i el futur delSAIER.Al llarg dels últims set anys hem enfortit substancialment els recursoseconòmics, els professionals, les entitats i la plataforma de serveis. Els pro-pers anys el SAIER s’haurà de reinventar –sobre bases sòlides i fils de conti-nuïtat en valors i formes de fer– per tal de fer front a realitats emergents iexigències renovades. El cicle migratori 2000-2010 donarà pas a pautes mésestables. Però el repte d’un SAIER potent, amb capacitat d’atendre i donarsuport a trajectòries vitals d’assentament a la nostra ciutat, i d’aportar con-dicions d’igualtat per fer efectiva la Barcelona intercultural, s’anirà expressantamb intensitat i força els propers anys. Entre totes i tots, Ajuntament i enti-tats, farem un SAIER més fort i dinàmic. Hereu de dues dècades de treballben fet. I amb plena confiança i coratge col·lectiu per tal de ser protagonistadel projecte d’una Barcelona diversa, inclusiva i solidària.

Ricard Gomà

15

El SAIER: l’espai de l’acollida en el marc de les polítiques

d’immigració

Però la Barcelona intercultural necessita instruments que la impulsin, quefacin possible la seva traducció quotidiana en fets i dinàmiques de cohesió,respecte i convivència.A Barcelona ens hem anat dotant d’un conjunt de polí-tiques concretes de gestió de l’acollida i de la diversitat coherents amb elsvalors i els criteris de l’interculturalisme. En destacaria les següents: a) l’ela-boració i l’aprovació d’un Pla de Treball d’Immigració i d’un Plad’Interculturalitat de Barcelona, amb la màxima voluntat de participació sociali d’acord polític; b) l’adaptació del conjunt dels serveis públics a l’atenció dela diversitat, per tal de garantir l’accés igualitari i normalitzat de tothom a xar-xes compartides i no segmentades (educació, salut, serveis socials, habitatge,ocupació); c) el desplegament proactiu de serveis de suport als processos dereagrupament familiar, arrelament social i empadronament de tothom; d) elmanteniment de polítiques concretes de suport als processos d’acollida permitjà del SAIER, dels programes de benvinguda i d’articulació de xarxescomunitàries i associatives; e) l’enfortiment de la mediació intercultural(interpersonal, veïnal i comunitària); f) la priorització de la convivència inter-cultural com a eix definidor dels plans de desenvolupament comunitari.

Del conjunt de polítiques i serveis, el SAIER ha exercit un paper fonamen-tal durant els seus vint anys llargs d’existència. Aquest llibre està dedicat pre-cisament a reflexionar-hi i explicar-ho en profunditat. No em pertoca a miaportar aquí elements substantius. Però no vull deixar de destacar algunescoses. D’una banda, el meu sincer reconeixement i agraïment a totes les per-sones que han fet possible el SAIER des del 1989 fins ara.Al conjunt de tèc-nics, persones voluntàries i responsables polítics vinculats directament a l’a-ventura i l’objectiu de treballar amb tenacitat, discreció i capacitats professio-nals i humanes extraordinàries per tal de fer un SAIER cada dia millor. D’altrabanda, expressar que el SAIER no només ha estat i és un servei d’alta quali-tat, sinó que ha anat generant i participant d’una cultura d’acollida caracterit-zada pel treball en xarxa, la coresponsabilitat, la creativitat social, l’empatiaamb trajectòries humanes sovint fràgils i complicades i l’adhesió sense fissu-res als drets humans.

14

EL SAIER,

PEÇA CLAU DEL MODEL INTERCULTURAL DE BARCELONA

Daniel de Torres

Comissionat de l’Alcaldia per la Immigració i el Diàleg Intercultural

l creixement demogràfic de Barcelona al llarg de la seva històrias’explica en gran part per la immigració. Si ens fixem en els darrerscent anys, trobem que la ciutat inicia el segle XX amb més de mig

milió d’habitants dels quals el 21% havia nascut fora de Catalunya. Entre el1920 i el 1930 la població va augmentar en un 40% i va arribar al milió d’ha-bitants, mentre que les onades migratòries procedents d‘altres zonesd’Espanya a partir de la dècada dels cinquanta, van significar que la poblacióde Barcelona arribés el 1975 a 1.755.000 persones, de les quals el 44% erennascudes fora de Catalunya.

A partir de finals del segle passat, però sobretot durant la primera dèca-da de l’actual, hem viscut una nova onada migratòria que, a diferència de lesanteriors, s’ha caracteritzat per la gran diversitat d’orígens i perfils socialsdels nous barcelonins. Si al gener de l’any 2000 els estrangers que residien aBarcelona suposaven el 3,5% del total de la població, al gener del 2010 aquestpercentatge ja era del 17,6%.

Onades migratòries i polítiques d’acollida

Per poder analitzar les polítiques que s’han impulsat des de l’Ajuntamentper acollir aquestes persones i per garantir la convivència i la cohesió social,és important destacar algunes diferències entre els darrers períodes migra-toris.

L’arribada d’immigrants a partir de la segona meitat del segle passat vatenir lloc en un context marcat per la postguerra i la dictadura, i per la mancade serveis, infraestructures i habitatges per poder acollir en condicions

e

17

lar pròpiament de polítiques d’immigració, centrades sobretot en l’acollida,en l’adaptació i el reforç de serveis i en polítiques per fomentar la convivèn-cia i la participació dels nous residents.

Per aquest motiu, la creació l’any 1989 del SAIER va ser, sens dubte, unade les iniciatives més innovadores i pioneres de l’època, ja que es creà en unmoment en què l’arribada d’estrangers encara no era rellevant. El SAIER res-ponia sobretot a la necessitat de reforçar l’atenció a les persones refugiadesi als sol·licitants d’asil, i va ser el resultat de la col·laboració entrel’Ajuntament i les principals entitats que ja treballaven en aquest àmbit.Segurament, molt poques persones en aquella època podien imaginar elpaper fonamental que exerciria el SAIER uns anys després, quan es constitui-ria com el pilar de l’estratègia d’acollida de la ciutat davant l’arribada demilers de persones d’arreu del món.

La immigració, tema cabdal per a la ciutat

A la darreria de la dècada dels noranta, es van impulsar algunes iniciativesque mostraven la convicció de l’Ajuntament que la immigració seria un temacabdal per al futur immediat de la ciutat. L’any 1997 s’elaborà un primer PlaMunicipal d’Interculturalitat i es creà el Consell Municipal d’Immigració, l’òr-gan consultiu i participatiu de les principals entitats d’immigrants de la ciutat.

Però no seria fins al 2002, amb l’aprovació del Pla Municipal per a laImmigració, que l’Ajuntament va definir una primera estratègia global perabordar les complexitats que plantejava l’arribada de la nova immigració.Aquest Pla va marcar els principis sobre els quals se sustentaria l’estratègiapolítica de l’Ajuntament en immigració. En primer lloc, es va assolir un con-sens entre tots els partits polítics que van aprovar per unanimitat aquell Pla,un consens que es renovaria l’any 2008 amb l’aprovació del Pla de Treballd’Immigració 2008-2011, que actualitzava les prioritats i les mesures de l’an-terior.També es concretava una definició de la integració que posava l’accenten la seva bidireccionalitat, que suposava constatar que la integració requeriad’un esforç per part del conjunt dels ciutadans, tant dels que arribaven defora com dels que feia temps que vivien a la ciutat. Un altre principi impor-tant era la defensa d’una idea de la convivència que, posant en valor la diver-

Daniel de Torres

19

aquesta població. Les barraques i l’infrahabitatge són conseqüència d’aquestaprecarietat i la promoció pública de polígons d’habitatges a les perifèriesurbanes va suposar la creació de barris sencers on es concentraven els nousbarcelonins.

Amb l’arribada de la democràcia, les prioritats de l’acció política se cen-tren en la millora de la qualitat de l’entorn urbà i de l’espai públic, en la cons-trucció d’infraestructures bàsiques i d’equipaments i serveis públics als barris,que permeten millorar les condicions de vida i garantir la cohesió social. Elteixit associatiu, els moviments veïnals i altres espais socials i culturals de par-ticipació informal i popular, esdevenen claus en el procés de socialització.

A diferència d’aquella etapa, l’arribada d’immigrants de tot el món quehem viscut en la darrera dècada ha tingut lloc en un context molt diferent,marcat per la consolidació de la democràcia, per un creixement econòmicsostingut que ha tocat sostre amb la crisi actual, pel desenvolupament del’Estat del benestar i pels resultats de trenta anys de polítiques progressistesimpulsades des de l’Ajuntament de Barcelona.Això ha fet que la realitat delsbarris en els quals s’ha anat assentant la nova immigració sigui molt millorque la de fa cinquanta anys. Només cal comparar la qualitat de l’espai públicd’aquests barris o el nombre de centres cívics, biblioteques, casals, CAP, cen-tres esportius, culturals o de serveis socials que es troben repartits per totala ciutat.

Però aquest nou període també té característiques que el fan més com-plex que els anteriors. La internacionalització de la immigració ha suposat unaugment notable de la diversitat sociocultural d’una ciutat ja per ella matei-xa complexa i plural. La diversitat d’orígens, de llengües, de costums, de valorsi de creences, però també de la situació administrativa, en molts casos “irre-gular” dels nous ciutadans, ha plantejat noves complexitats per a la integra-ció i la convivència, i nous riscs de segregació i de fragmentació social.

Tenir presents aquestes diferències és important per entendre millor l’e-volució de les polítiques centrades a afavorir la integració i l’acomodació delsnous residents. Mentre que en el passat la prioritat era dotar la ciutat delsequipaments i els serveis bàsics, en els darrers anys podem començar a par-18

Però més enllà de l’estratègia municipal en matèria d’immigració, es feiaevident que després del que podríem anomenar com la “dècada d’acollida”,calia fer una reflexió més a fons sobre el que significava pel present i el futurde Barcelona l’augment de la diversitat sociocultural que ha tingut lloc en elsdarrers anys.

Reflexions de futur des del present:el Pla Barcelona Interculturalitat

D’alguna manera, podem afirmar que el repte de veritat tot just acaba decomençar. Malgrat la necessitat evident de continuar aprofundint i adaptantl’estratègia d’acollida, ara entrem en una segona etapa en la qual el debat defons s’ha de centrar en com volem viure en un context de més diversitat queja forma part intrínseca de la nostra ciutat. La diversitat de llengües, religions,costums, valors i identitats ens plantejava la necessitat de definir una estratè-gia pròpia de ciutat per conviure en la diversitat, que donés resposta a lescomplexitats i aprofités les oportunitats que aquesta diversitat planteja.

El debat sobre com assolir un equilibri entre diversitat i cohesió quegaranteixi un únic projecte col·lectiu no és un debat només local, sinó que éscompartit per la majoria de societats modernes. Per aquest motiu i cons-cients del que ens juguem, i del fet que les polítiques que hi impulsem ensdeterminaran en gran mesura el futur de la ciutat, hem definit una estratègiapròpia de gestió de la diversitat, pensant en la Barcelona dels pròxims 15anys.

Aquesta estratègia, que ha estat el resultat d’un intens procés participatiude ciutat, s’ha concretat en el Pla Barcelona Interculturalitat, que parteix detres principis fonamentals:

• El principi d’igualtat, entès com la necessitat d’un compromís polític afavor de la igualtat de drets i deures i oportunitats socials de tots elsciutadans, a partir d’uns valors fonamentals democràtics i de la lluitacontra la discriminació i l’exclusió.

• El principi de valorització de la diversitat, entès com la necessitat de posaren valor i reconèixer la diversitat, però posant l’èmfasi al mateix temps

Daniel de Torres

21

sitat, es considerava del tot incompatible amb l’existència de “mons”paral·lels a la ciutat. Finalment, un principi fonamental era el de normalitza-ció, que significava el compromís de no desenvolupar serveis paral·lels peratendre els immigrants, sinó d’adaptar el conjunt de serveis normalitzats a lesnoves realitats socials i demogràfiques. Aquest principi tenia una excepció, iera la primera etapa d’acollida en la qual, com el SAIER ja feia anys que haviademostrat, eren necessaris alguns serveis i polítiques més específiques, pre-cisament per facilitar la transició al conjunt de serveis i de recursos norma-litzats de la ciutat.

El SAIER es va anar consolidant com el principal equipament públic d’aco-llida i en la principal porta d’entrada a la ciutat per a moltes persones. Peròparal·lelament a la tasca del SAIER, desenes d’entitats socials de la ciutat esvan anar centrant a oferir serveis d’acollida, ja que l’arribada era tan impor-tant que les demandes socials es multiplicaven per tot el territori.Així és coma partir de l’any 2005, des de l’Ajuntament es plantejà la necessitat de coor-dinar millor el conjunt de iniciatives que existien i es va crear la Xarxad’Acollida de Barcelona, formada per més de 80 entitats de tot tipus. Gràciesen gran part als fons d’acollida que en aquell moment van començar a arri-bar des de l’Estat, des de l’Ajuntament es va poder donar suport a molts pro-jectes d’entitats que se centraven en l’aprenentatge de les llengües, en l’as-sessorament jurídic, en la inserció sociolaboral i en el coneixement dels ser-veis i de l’entorn. Aquesta xarxa d’acollida ha anat complementant la tascafonamental del SAIER i ha estat clau per facilitar el procés d’assentament a laciutat de milers de nous residents.

Aquesta estratègia d’acollida també ha comptat amb diversos projectesimpulsats directament per la Direcció d’Immigració de l’Ajuntament com elPrograma d’Acompanyament a Nuclis Familiars Reagrupats, un projecte inno-vador que treballa l’acollida de les persones quan aquestes encara es trobenal seu país d’origen.També cal destacar la importància dels plans d’acollida ide convivència impulsats des dels districtes de la ciutat, així com la creacióde nous serveis com el de mediació intercultural, o el Centre Interreligiós deBarcelona (actualment Oficina d’Afers Religiosos) i de moltes iniciatives enàmbits com l’educatiu o el sanitari.

20

POLÍTIQUES D’ACOLLIDA: SIGNIFICAT, PREMISSES

I ENFOCAMENTS,AMB SENTIT DE JUSTÍCIA GENERACIONAL


Professor de Ciència Política, Universitat Pompeu Fabra

i ha un vincle entre etapes del procés migratori i polítiques. És adir, a cada etapa corresponen unes polítiques determinades. Persituar bé les polítiques d’acollida dins el procés migratori, cal dife-

renciar-les de les polítiques d’admissió que en gestionen l’accés. Les políti-ques migratòries pròpiament dites regulen l’accés legal del migrant dinsl’Estat de recepció. Són polítiques que gestionen la mobilitat humana, com lespolítiques de fronteres i de gestió de fluxos. L’acollida se situa en la segonaetapa del procés migratori. És la primera política que es destina a la personaque acaba de ser admesa per l’Estat, i és el primer contacte que té el migrantamb l’Administració autonòmica i local. La seva importància és cabdal, ja ques’hi contrasten per primera vegada els ideals personals que comporta totprocés migratori amb la “realitat real”, si em permeten l’expressió, de lasocietat on han decidit viure.

Dins els deu principis bàsics comuns que el Consell de la Unió Europeava aprovar el 19 de novembre de 2004 per a una política europea d’integra-ció dels immigrants, en destaquen particularment dos que estan directamentrelacionats amb la política d’acollida. El principi 4 indica que “la integracióprecisa de facilitats per a un coneixement bàsic de l’idioma, de la història i deles institucions de la societat d’acollida, que han de tenir la seva justa corres-pondència en el ple respecte per les llengües i les cultures d’origen de lespersones immigrades”, i el principi 6 que es formula: “una integració realtambé requereix que les persones immigrades accedeixin a les institucions,béns i serveis públics i privats, de la societat d’acollida en igualtat de condi-cions amb els autòctons, o sigui sense cap tipus de discriminació. La perspec-tiva d’adquirir la ciutadania del país de residència pot constituir un importantrevulsiu per a la seva integració”.

h

23

en els aspectes comuns i compartits, sobre la base d’un patrimoni cul-tural que s’enriqueix constantment amb noves aportacions i que ha deser compartit per tots.

• El principi d’interacció positiva que posa l’accent en la importància de lesrelacions, en la necessitat d’establir ponts a partir del contacte quoti-dià, de l’intercanvi i el coneixement mutu.

El Pla Barcelona Interculturalitat parteix de la convicció del fet que, enaquesta interacció, es troba la clau de l’èxit, no solament per garantir la cohe-sió i la convivència, evitant així processos segregadors i d’aïllament social, sinóper aprofitar les oportunitats que planteja la diversitat en termes d’enriqui-ment cultural i també com a actiu estratègic de competitivitat i de desenvo-lupament de la ciutat.

Amb aquest objectiu, el Pla planteja la necessitat d’incorporar l’enfoca-ment intercultural en la definició del conjunt de polítiques municipals i, pertant, en àmbits tan diversos com l’educació o la cultura, però també en l’ur-banisme o la promoció econòmica.

En definitiva, es tracta d’un ambiciós pla que exigeix la implicació activa delconjunt del Govern però també de la ciutadania, i que respon a la necessitatde fer front a un dels principals reptes del present i el futur de la nostra ciu-tat, que no és un altre que definir un projecte col·lectiu que ens permeti viurei conviure junts en una Barcelona cohesionada i plural, amb oportunitats pera tothom.

En aquesta nova etapa, el SAIER ha de seguir tenint un paper clau, ja quela interculturalitat s’ha de treballar des del primer moment, i el SAIER hade continuar sent no solament la principal porta d’entrada a la ciutat per amoltes persones, sinó també una peça clau en la consolidació del modelintercultural de Barcelona.

22

Com a inversió social, hi ha un vincle directe entre acollida i oportunitats.Es parteix de la base que els migrants, quan arriben, requereixen tenir unsconeixements del seu entorn (serveis socials, administracions, historia, políti-ca, economia i cultura de Catalunya, incloent també la seva diversitat, etc.), dela llengua d’ús, quotidià i administratiu (per comunicar), per poder desenvolu-par-se de forma autònoma i entendre totes les oportunitats que li ofereix lasocietat on ha decidit instal·lar-se. S’ha d’entendre com una inversió doble. Perpart de l’immigrant, perquè arribarà a desenvolupar el capital informatiu i deconeixement inicial que requereix la societat on s’ha instal·lat per poder tenirles mateixes oportunitats que els ciutadans que hi han nascut i que, per tant,ja han fet el seu procés de socialització. Però també s’ha d’entendre com unainversió per part de la pròpia societat, ja que proporciona coneixement, infor-mació i desenvolupa capacitats inicials mínimes a l’immigrant, perquè contri-bueixi també al desenvolupament de la ciutat i s’identifiqui ràpidament fenttambé seves totes les politiques culturals, socials i econòmiques de la ciutat.

Premisses bàsiques per a unes polítiques públiques d’acollida

Si bé tota política pública és una resposta a determinades preguntes, lespreguntes fonamentals entorn de les polítiques d’acollida no són solament elque pretenen aconseguir, sinó més aviat el que pretenen evitar (aïllament,exclusió, fractures socials i, fins i tot, anomia social), i també l’enfocament queles caracteritza com a úniques polítiques realment específiques, ja que estandirectament dirigides a un públic objectiu: les persones que estan en procésde transformar-se de migrant a immigrant.

En establir unes polítiques d’acollida, qualsevol Administració local estàsuposant unes premisses bàsiques que cal fer explícites.També hem de par-lar d’enfocaments i orientacions bàsiques d’aquesta política i serveis públics.Les premisses bàsiques són:

1. Els immigrants es volen quedar: aquesta premissa no per evident mancad’importància. Parlar d’acollida pren sentit solament quan la societat engeneral, les institucions polítiques en particular, reconeixen que dins deles expectatives dels immigrants hi ha el fet de quedar per a un períodede temps indefinit. L'acollida expressa la voluntat de l’immigrant de cons-


25

L’acollida: servei públic i inversió social

Es defineixen clarament dues línies d’actuació centrals: la informació i elconeixement, i el vincle entre el nouvingut amb el sistema de serveis de lesAdministracions i de les institucions públiques i privades. Pero com podemdefinir l’acollida com a política pública? L’acollida és un servei públic i unainversió social.

Com a servei públic, implica que és obligació de l’Administració oferir unasèrie d’eines a un determinat sector de la seva població que reuneix unasèrie de característiques i de necessitats comunes, si vol evitar-ne l’exclusiósocial i separació dels principals canals de participació i del teixit de la socie-tat civil ciutadana. La forma com es gestiona aquest servei pot ser decisiva enel procés d’acomodació de la persona immigrada. És, per tant, una inversiósocial, política i econòmica que tota societat local ha de fer.

Paradoxalment, molts països europeus han obviat aquesta política, i tan solss’han preocupat de l’accés legal de l’immigrant i la seva incorporació al sector eco-nòmic, sense considerar cap etapa intermèdia d’acolliment.Això ha estat l’origende moltes deficiències que s’han expressat en tensions, ja que alguns municipiseuropeus s’han adonat tard que els seus immigrants no solament desconeixiengran part dels principis bàsics de la seva societat, sinó també de la seva llengua.

L’arribada de la població immigrada s’ha de gestionar amb previsió i ambuna política d’anticipació. La primera imatge, el primer contacte, les primeresrelacions que una persona rep de la societat on s’ha instal·lat la condicionenen la seva visió que pren del lloc on ha arribat, en la cohesió social i la plenaincorporació social d’aquesta persona al país. Aquesta política i els serveipúblics són claus dins del procés migratori. Dur a terme una bona políticad’acollida garantirà que la informació i el coneixement que n’obtingui la per-sona que acaba d’arribar sigui l’element indispensable per promoure la sevaplena autonomia tan ràpid com sigui possible.

Per aquesta raó l’acollida és una política multidimensional, ja que,a través d’a-questa, s’impulsen mecanismes que permeten el coneixement de l’entorn, de lallengua, de la formació laboral i, quan sigui necessari, de l’acolliment residencial.24

d’inclusió en totes les institucions públiques de la societat en igualtatde condicions, com a qualsevol ciutadà resident. En termes negatius,una política d’acollida és una política desegregacionista, en el sentitque el que busca és evitar la separació de l’immigrant amb el correntprincipal de la societat.

6. Vincle entre política d’acollida i política lingüística: l’acollida es fa en la llen-gua de la societat on la persona s’ha instal·lat. Si aquesta societat éscatalana, llavors la llengua que ha de prevaldre és la catalana. Si aques-ta societat no coincideix amb la llengua de l’Estat, llavors l’acollida had’assegurar almenys el coneixement de la llengua de la societat on hadecidit instal·lar-se. Les traduccions en altres llengües solament sónpossibles si s’acompanyen amb la llengua de la societat. El que es volevitar es que l’immigrant no tingui capacitats de comunicació amb totsels membres de la societat.

7. L’immigrant tindrà predisposició a acollir-se si no té elements derebuig i de sospita, d’inseguretat institucional. La capacitat de reaccióde les institucions davant de fets imprevistos és també un signe de con-fiança per part de l’immigrant. Les institucions han de generar confian-ça i sensibilitat davant d’actes racistes o problemes que afecten direc-tament els immigrants.

Enfocaments bàsics de les polítiques d’acollida

Els enfocaments i orientacions bàsics de les polítiques d’acollida determinenel sentit que prendran les accions concretes que es proposaran:

• Enfocament territorial: es parteix de la premissa que l’acollida depèn delcontext territorial on l’immigrant s’instal·la. Si l’acollida es fa aCatalunya, la política ha de tenir els aspectes diferenciadors deCatalunya (tenint la llengua com a prioritat) i poder familiaritzar l’im-migrant amb la realitat cultural de Catalunya. La perspectiva territorialde l’acollida és una de les condicions necessàries que s'ha de tenir encompte per elaborar polítiques.


27

truir la seva vida dins la nostra societat. Hi ha, doncs, un component tem-poral que s’ha de tenir en compte en el moment de dissenyar polítiquesd’acollida. Algunes polítiques d’acollida poden no tenir èxit, perquè lapoblació immigrant no té la intenció d'establir-se al territori, o bé és unapoblació immigrant "nòmada" més que sedentària.

2. Caràcter temporal de l’acollida com a procés d’inclusió: l’acollida consti-tueix la primera etapa de la trajectòria que té la persona immigradaquan ha passat la frontera estatal, i forma part d’un procés d’inclusióde la persona a la ciutadania.

3. L’acollida és un assumpte bàsicament d’informació i de coneixement: el procésd'acollida es percep com un procés d'adquisició de coneixements sobreel funcionament de la societat i la relació que tenen les persones amb lesinstitucions. Els principals criteris de coneixement són la llengua, els cos-tums i les pràctiques de la societat, el sistema administratiu i la xarxa deserveis públics.Aquesta informació en cap cas suposa un conflicte amb lespràctiques que tenen els immigrants, sinó solament un intercanvi d'infor-mació perquè es produeixi l’acomodació dels immigrants en totes lesxarxes públiques (socials, polítiques, culturals, econòmiques, etc.).

4. L’acollida significa accés als sectors públics i poder beneficiar-se dels béns quees distribueixen com qualsevol ciutadà. Això significa principalment conne-xió de l'immigrant al corrent principal de la societat en igualtat de condi-cions. La prioritat és connectar l’immigrant amb les esferes institucionalsinvertint l’argument, que el problema bàsic que cal evitar és la desconne-xió dels immigrants amb les principals institucions de la societat.

5. L’acollida suposa la satisfacció de necessitats inicials: quan es parla d'i-dentificar “necessitats”, es pressuposa que es parla dels elementsrequerits perquè es produeixi la connexió de l'immigrant amb elcorrent principal de la societat. Es dóna, doncs, per implícita l’equa-ció "acollida = satisfacció de necessitats", on “necessitat” significa"recursos per connectar-se amb les principals institucions públiques".L’acollida suposa, doncs, gestió dels diversos espais públics i políti-ques d'inclusió. L’acollida es pot definir com el resultat d’un procés26

• Enfocament sectorial: es parteix de la premissa que els immigrants, “quanarriben”, estan mancats dels béns públics que les institucions distribuei-xen als seus ciutadans. La intenció prioritària de l'enfocament sectorial ésque els immigrants es beneficiïn també d’aquesta distribució. Se suposadoncs que tota política d’acollida depèn de l’esfera pública on es vulguiimplementar. Per exemple, no pot ser la mateixa política la que s’aplica al’esfera de la educació que a l’esfera de la sanitat.Cada esfera pública pre-senta béns públics diferents (educació, salut, treball, habitatge, etc.), elsquals poden originar necessitats diferents. Aquest enfocament tambéimplica que, en discutir sobre l’acollida, estem establint una relació entreels immigrants i les institucions públiques. L’acollida institucional suposa lainclusió dels immigrants dins les esferes públiques.

• Enfocament social: es parteix de la premissa que l’acollida no és unassumpte que solament ha de ser responsabilitat de l’Administració, sinódels agents socials que treballen la immigració i els sectors econòmics,polítics, culturals de Catalunya. L’enfocament social també insisteix quetota política d’acollida ha d’aconseguir implicar la ciutadania i les sevesxarxes associatives. És a dir, que la ciutadania se senti “còmplice” de lespolítiques que es fan i que no solament se’n preocupin quan sentin queels afecta negativament En aquest sentit, les institucions han de generarconfiança i sensibilitat davant actes racistes o problemes que afectendirectament els immigrants. L’immigrant tindrà predisposició d’integrar-sesi no té elements de rebuig i de sospita, d’inseguretat institucional. Lacapacitat de reacció de les institucions davant de fets imprevistos éstambé un signe de confiança per part de l’immigrant.

En resum, l’acollida és un procés d’adquisició de coneixement i d’informa-ció, és un servei públic que gestiona un procés de socialització, i, com a tal,ha d’estar enfocada amb una estratègia d’inversió doble: tant per a la perso-na que acaba d’arribar, com per a la mateixa ciutat. Una ciutat sense políticad’acollida és una ciutat que, en lloc d’incloure, invita a la fractura i la separa-ció de persones, que no es preocupa per connectar la persona que acaba d’a-rribar amb el seu sistema social i cultural. Una ciutat sense política d’acollidaés, simplement, una ciutat irresponsable, que no aplica un sentit de justíciageneracional a les seves polítiques públiques.28

SAIER, 20 ANYS

UN SERVEI MUNICIPAL

PER A UNA REALITAT SOCIAL EMERGENT

finals de la dècada dels vuitanta, diferents organitzacions catalanesde base social s’organitzen per mostrar el seu rebuig a l’anomena-da Llei del 85, la Ley Orgánica 7/1985, sobre los derechos y libertades

de los extranjeros en España, ja que impedeix la integració de les personesimmigrades a la societat receptora, i, per tant, des de les entitats que treba-llen temes relacionats amb la immigració es creu important lluitar contra ladiscriminació que fomenta la mateixa legislació.

La Llei intenta respondre a una nova realitat social: l’Estat espanyol haviaexperimentat un canvi quant a fluxos migratoris, passant de ser principalmentun país des d’on emigrava un nombre considerable de població a un paísreceptor d’immigració. Espanya estava en “transición de un país de exportaciónde mano de obra a un país de importación de mano de obra [...] un país que vaa pasar a formar parte de los países tradicionales de la inmigración” (H. Hilal,CITE).

És l’època en què a Catalunya diversos actors entren en joc en el campde la immigració per donar resposta a una demanda en creixement, bé desde l’enfocament antiracista, amb el naixement de diferents entitats, bé ambaltres discursos i tipus d’accions, com l’assistència jurídica i laboral que ofe-reixen les seccions d’immigració dels diferents sindicats, el Centred’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) i l’assistència social i l’alfa-betització que ofereixen associacions com Càritas o Creu Roja.També és elmoment en què comencen a aparèixer les primeres associacions formadesper persones immigrades, amb predomini de nouvinguts provinents deGuinea Equatorial i del Marroc. Aquestes associacions no s’ocupen d’incidiren les polítiques públiques, sinó que duen a terme tasques per facilitar la inte-

a

31

gració de compatriotes i, algunes vegades, ofereixen programes subvencio-nats per les administracions amb l’objectiu de difondre la seva cultura.

En aquest context, més de vuitanta entitats —sindicats, entitats cristianes,partits de l’esquerra extraparlamentària, teixit associatiu de la ciutat, associa-cions de persones immigrades, etc.— creen la Coordinadora CatalunyaSolidària amb els Immigrants Estrangers, també anomenada PlataformaCatalunya Solidària amb els Immigrants, que vehicula bona part de les reivin-dicacions d’aquestes organitzacions i de la qual formen part algunes de lesentitats que, més tard, s’implicaran activament en l’atenció directa a personesimmigrades.1

En aquest context estatal i autonòmic, l’any 1988 l’Ajuntament deBarcelona crea el Consell Municipal de Benestar Social per analitzar lesactuacions que es duen a terme en el camp del benestar social i articular laparticipació de les entitats en la definició de les polítiques públiques, així comper promoure una informació, un debat i una difusió més grans sobre la qua-litat de vida a la ciutat, entre altres objectius.

En aquell moment ja existeixen entitats del tercer sector que treballavenper a persones en situació d’asil polític i de refugi i que començaven a resol-dre les necessitats de les persones nouvingudes, com l’Associació Catalanade Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR), el CITE i la Creu Roja.Totes tresformen part del Grup de Refugiats i Estrangers del Consell Municipal deBenestar Social, el qual detecta una creixent necessitat social d’atenció espe-cialitzada per a aquests col·lectius que arriben a la ciutat de Barcelona.

Aquell any, l'Ajuntament demana a l’ACSAR i a la Creu Roja que desenvo-lupin el Punt Informatiu per a Estrangers, que amb el temps esdevindrà l’em-brió del Servei d’Atenció a Immigrants i Refugiats, el SAIER.

El SAIER es constitueix formalment l’any 1991, amb la participació del’ACSAR, el CITE, la Creu Roja i l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona(ICAB). Més endavant s’hi sumarà l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a

Catalunya (AMIC) i, en darrer lloc, el Consorci per a la NormalitzacióLingüística (CPNL).

L'Ajuntament de Barcelona es proposa, a través del SAIER, valoritzar iposar en comú el treball dels agents socials que ja estaven donant serveis ales persones immigrades i refugiades de la ciutat. Les entitats membres delSAIER compten amb una llarga trajectòria dins el teixit social català i treba-llen des de fa temps al servei de la immigració. La feina que han pogut fer finsllavors, però, es tradueix, a la pràctica, en una atenció dispersa. Les mateixesentitats en són conscients i debaten als fòrums on coincideixen —entre elsquals el Consell Municipal de Benestar Social— sobre la necessitat de sumaresforços i poder economitzar recursos, ja siguin de caràcter econòmic, humào temporal.

El SAIER es configura com un servei municipal orientat a l’acollida i a laintegració de les persones immigrants i refugiades, que pretén prestar unaatenció integral mitjançant la confluència en un mateix punt de diferents tipo-logies de serveis que responen a les necessitats que pot tenir una personanouvinguda en arribar a una ciutat com Barcelona. Les entitats que formen

UN SERVEI MUNICIPAL PER A UNA REALITAT SOCIAL EMERGENT

33321 Equip d'Anàlisi Política de la UAB i Universitat del País Basc (2002). Xarxes crítiques aCatalunya i Euskadi: solidaritat internacional i antiracisme. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

d’any, a Barcelona, SOS Racisme convoca una manifestació de rebuig al racis-me, a la qual s’adhereixen gairebé totes les organitzacions socials i polítiques.La manifestació, en un context de poca mobilització ciutadana, esdevé un èxit(surten al carrer prop de 50.000 persones) i té una repercussió immediata,d’abast mediàtic i institucional. Tant l’Ajuntament de Barcelona com laGeneralitat de Catalunya s’impliquen institucionalment a abordar la resoluciódel conflicte.El 28 de setembre de 1993 s’aprova el primer Pla Interdepartamentalper a la Immigració d’àmbit català.

En l’àmbit autonòmic, l’increment de la immigració durant el període1992-1996 coincideix amb l’augment de les expulsions i del racisme, peròtambé amb el sorgiment de noves associacions de col·lectius immigrats. LaPlataforma Catalunya Solidària amb els Immigrants s’acaba dissolent perl’abandonament gradual de les associacions adherides. De l’extingida pla-taforma en sorgeix la Federació de Col·lectius Immigrants a Catalunya(FCIC) i, posteriorment, Papers per a Tothom, una plataforma on s’agrupenalguns actors del moviment, com la FCIC, la Federació d’Associacions deVeïns de Barcelona, Portes Obertes i algunes associacions de personesimmigrades.

L’any 1997 l’Ajuntament de Barcelona també es dota del Pla de laInterculturalitat, que s’ocuparà dels temes relacionats amb la immigració, icrea el Consell Municipal d’Immigració, que funciona com un òrgan ambcaràcter consultiu i està integrat, bàsicament, per associacions de personesimmigrades (FCIC, Íbn Batuta, Catalunya-Líban, Associació Catalana deResidents Senegalesos, ASOPXI —Associació de Solidaritat amb el PobleXilè—, etc.).

Gràcies a la tasca del Consell Municipal d’Immigració i del Grup deRefugiats i Estrangers del Consell Municipal de Benestar Social s’aconsegueixque el plenari municipal aprovi una moció a favor del dret de vot de les per-sones de nacionalitat extracomunitària a les eleccions locals.

A banda de les mobilitzacions ciutadanes, els processos de regularitzacióque el govern central ha anat aprovant de manera successiva han suposatpuntes de feina considerables per al SAIER, que han requerit una dotació


35

part del SAIER uneixen els seus esforços amb l’objectiu comú d’oferir un ser-vei públic, gratuït i de qualitat a la ciutadania. És interessant esmentar que elfet de comptar amb entitats amb experiència i solidesa garanteix el bon fun-cionament del servei i, alhora, el dota d’objectivitat i serietat.“El bo que té ésque planteja una acció integral en un únic punt [...]. El punt fort del SAIER ésque és un servei públic, municipal, d’accés directe i gratuït [...] en col·labora-ció amb entitats privades sense afany de lucre, les quals són expertes, i prè-viament ja eren expertes, en la matèria [...].Tot això dóna molta potència alservei.” (L. Rodríguez,Ajuntament de Barcelona).

Inicialment, el servei atén principalment persones provinents de l’AmèricaLlatina, que han patit dictadures militars.Així, doncs, el perfil general de per-sones usuàries d’aquella època és el de persones que cerquen asil per causeseminentment polítiques.

De seguida, però, el nombre de persones que migren per causes eco-nòmiques experimenta un creixement molt important, de manera que hiha un elevat nombre de persones estrangeres en situació irregular.L’administració estatal respon a aquesta qüestió amb un procés de regula-rització l’any 1991, mitjançant un canvi de legislació. El mes de juny de1991, el Consell de Ministres aprova la resolució-acord sobre la regularit-zació de persones treballadores estrangeres, arran d’una proposició no dellei aprovada pel Congrés dels Diputats al mes d’abril anterior que insta elGovern a fer una política activa d’immigració. Això coincideix amb l’eclo-sió del SAIER, que amb la incorporació del CITE assumeix l’importantrepte de donar resposta a la demanda de tràmits de documentació alsquals es poden acollir les persones en situació irregular de la ciutat deBarcelona.

En l’evolució del servei, tant els processos de regularització com algunesmobilitzacions ciutadanes han generat els moments de màxima activitat, peròtambé de tensió.

El febrer del 1992 marcarà un punt d’inflexió en la mobilització ciutadanai en les polítiques públiques relacionades amb la immigració, ja que començaamb un tancament d’immigrants en una església de la Meridiana. A principis34

NOTES SOBRE ELS ORÍGENS I L’EVOLUCIÓ DEL SAIER*

Eulàlia Vintró**

a proposta formal de crear un servei que donés resposta a lesnecessitats dels emigrants i els refugiats que arribaven a Barcelonala formulà el 1989 el Consell de Benestar Social, servei de titula-

ritat municipal i de gestió conjunta entre l’Ajuntament i diverses entitatsmembres, les quals es van adonar que si se sumaven donarien més bon ser-vei. En paral·lel, i uns mesos abans, l’aleshores tinent d’alcalde Jordi Borja emplantejà la necessitat d’aplegar serveis adreçats a aquests col·lectius que duesentitats a la ciutat ja donaven per separat, i que era el meu àmbit (BenestarSocial) l'apropiat per posar en marxa el projecte.

El primer que vam fer és reunir-nos amb els responsables de les dues enti-tats implicades en el tema: Josep Ribera i Cesca Munt, de l’AssociacióCatalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR), i Ricard Gutiérrez iNúria Carrera, president i responsable de Política Social de Creu Roja, res-pectivament; Núria Carrera em substituiria més tard com a regidora. Fou lla-vors que, a més a més de Creu Roja i l’ACSAR, entren en el projecte elCentre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) i l'Il·lustre Col·legid'Advocats de Barcelona (ICAB) que, des del primer moment, va mostrar unagran sensibilitat pel tema. Probablement, el fet que l’Ajuntament s’hi impliquési hi aportés recursos va facilitar que aquestes entitats, que no s’havien rela-cionat gaire fins aleshores, entressin en contacte i comencessin a treballar demanera conjunta.

Quan vam començar a treballar, el primer que vam fer és buscar unlocal, posar un espai a disposició de la gent per facilitar-li informació; desdel principi, el local era al Paral·lel. Nosaltres començàvem a intuir que,en el flux de persones que arribaven, els immigrants econòmics podien

l

37

puntual de recursos humans i econòmics més elevada per part del’Ajuntament i d’una major implicació dels recursos humans de les entitats.

A part de la regularització del 1991, després se n’han fet tres més:l’any 1996, el 2000 i el 2005. La del 2000 afecta en major proporció elSAIER, ja que coincideix amb l’ocupació reivindicativa de la plaçaCatalunya de Barcelona per part de persones subsaharianes, que s’hiconcentren per demanar la seva regularització. Un cop es posa en marxael procés de regularització corresponent acudeixen de manera massifica-da al SAIER.

En aquests moments de forta demanda, el servei ha hagut d’afrontar situa-cions de col·lapse, amb la formació de cues molt importants al carrer i la pre-sència de persones que fins i tot hi passen la nit per tal de no perdre el torni ser ateses al més aviat possible.

Alhora, i com a element que augmenta la dificultat, apareixen organitzacionsil·legals que s’aprofiten de les cues que es produeixen per fer-ne negoci.

“Hi havia tota la nit la gent al carrer per accedir només al punt informa-tiu [...]. La pressió de la persona que treballava, això era molt gran [...] s’ha-via arribat a fer venda de números, és de les coses impactants quan ho vius[...] hi havia hagut conflictes a la sala d’espera”. I en referència a això, segueixdient que “una cosa molt maca i molt dura de la immigració és que veus lessituacions més desinteressades i les situacions més abusives” (M. Balcells,AMIC).

Malgrat la tensió que es crea en moments com aquests, la intensitat deltreball i la duresa de les situacions que viuen les persones que vénen asol·licitar ajut, la valoració global que en fan les diferents persones professio-nals i les entitats en general és positiva, i el que finalment provoca és unenfortiment del servei i de la seva capacitat d’acció; “després es va poderencaminar, es va poder atendre tothom, es va obrir un alberg [...].Va ser unmoment que va posar a prova el servei” (L. Rodríguez, Ajuntament deBarcelona).

36

cipals, en la cosa pública; la il·lusió i la capacitat creativa desfermades amb elsJocs Olímpics del 92 en són alhora causa i efecte.

Els vuitanta són també temps de consolidació d’un Govern municipaldemocràtic i plural. Crec que Barcelona no ha deixat d’estar governada perl’esquerra, perquè no ha estat governada per una sola força política; hi ha, pertant, una cultura de la cooperació, del diàleg, del consens, que constitueix unactiu polític democràtic de primer ordre. És en aquestcontext que cal situar la creació i la consolidació delSAIER.

A la ciutat hi havia un moviment associatiu, veïnal isindical molt potent. El diàleg era constant. Un modelde descentralització i de normes de participació ciuta-dana, fet amb l’acord de totes les forces polítiquesrepresentades al consistori i de tot el moviment asso-ciatiu, és un fenomen singular. Barcelona tenia, doncs,un marc jurídic que li permetia crear diverses formesde vinculació ciutadana.Aquestes normes ens van per-metre crear el Consell Municipal de Benestar Social.

Hi havia un esperit, tant en la institució municipal com en el teixit associa-tiu, de sumar esforços per avançar cap a objectius que eren comuns.Avançar,que no és altra cosa que el resultat de participar sumant iniciatives. És peraixò que cal preservar la capacitat d’innovació en els processos de participa-ció. Sense innovació, fins i tot els models bons poden rovellar-se i esdevenirrutinaris; les necessitats i les realitats són canviants i hem de ser capaçosd’adaptar-les a aquestes novetats.

Una mirada al futur

Fins fa 10 anys el percentatge d’immigració empadronada a Barcelonaera del 2%; avui és del 15-17%, i en alguns barris pot arribar al 50%.Segurament, i només per aquesta dada quantitativa, una cosa és el SAIERdel 2% i una altra el del 17%. Però aquest salt no es resol només ambmés personal i més espais; de ben segur que no n’hi ha prou amb això,

Eulàlia Vintró

39

arribar a ser més nombrosos que no pas les persones en situació de refu-gi polític o asil. I també érem conscients que es tractava de dues realitatsdiferents amb un punt comú: una certa prevenció envers l’Administració;aquesta temença (possibles denúncies o repatriacions) es podia diluir,com així va passar, si aconseguíem fer-los anar a un local gestionat pertercers.

Érem conscients que estàvem creant un servei amb un sistema de fun-cionament molt singular. Cal tenir en compte que el tipus de persones ambqui s’havia de tractar no era el que habitualment acudeix als serveis muni-cipals. Eren persones que vivien a la ciutat, però que no eren consideradesciutadanes (per exemple, no tenen drets polítics) i que encara no ho són

avui. Per tant, la fórmula de tenir un espai on entitatsciutadanes gestionessin una atenció a aquestes per-sones amb els recursos que l'Ajuntament els facilita-va ens semblava que era un bon model per a arribara la gent.

Tinguérem puntes de treball molt fortes, bàsica-ment amb els processos de regularització; el Serveid’Atenció a Immigrants Estrangers i Refugiats (SAIER)hi va fer una gran feina, donant tota classe d’assesso-

rament sense cobrar res. La demanda creixent, espectacular, va fer quehaguéssim de reforçar el servei amb més personal i amb més mitjans mate-rials, probablement inferiors a les necessitats.

També vam passar moments difícils, que vam resoldre fent, tots plegats, unexercici de flexibilitat responsable. Crec que tothom va tenir la capacitat deveure que el SAIER reunia unes característiques molt singulars que el feienúnic i eficaç; tots ens vam adonar que els serveis que oferíem no haurienestat possibles treballant per separat.

Moment històric i context social

A finals dels anys vuitanta i principis del anys noranta es desvetlla i desen-volupa a Barcelona un esperit d’implicació de la ciutadania en els afers muni-38

Crec que Barcelona no ha deixat d’estar governada perl’esquerra perquè no ha estatgovernada per una sola força

política; hi ha, per tant,una cultura de la cooperació,del diàleg, del consens, queconstitueix un actiu polític

democràtic de primer ordre.És en aquest context

on cal situar la creació i consolidació del SAIER.

El SAIER ha estat molt útil des del punt de vista d’oferir

a un sector de persones que no tenien cap mena

de dret social ni polític unespai d’orientació, de trobada,

que els ajudés a solucionar els seus problemes

que hi ha moltes altres coses segueix tenint sentit, si segueix havent-hifluxos d’arribada, i pot seguir sent un lloc objectiu d’informació, d’asses-sorament i d’ajut.

No es pot demanar que el conjunt de la xarxa sàpiga coses com arael procediment i els requisits d’un reagrupament familiar; hi ha d’haverun punt especialitzat que doni aquesta informació. I tampoc no tindriasentit que fos telefònic, ja que és molt més proper i beneficiós el trac-te cara a cara, especialment en un idioma que no és el propi. Un SAIERadaptat a les realitats d’avui segueix tenint sentit.

Eulàlia Vintró

41

sinó que s’ha de replantejar d’alguna manera com s’orienten els serveis.Si, a més, la realitat bàsica del nucli que constitueix el servei també haevolucionat (per exemple, el CITE), si la realitat social també ha canviat,cal fer una reflexió sobre el paper que correspon al servei en un futur.

El SAIER ha estat molt útil des del punt de vista d’oferir a un sectorde persones que no tenien cap mena de dret social ni polític un espaid’orientació, de trobada, que els ajudés a solucionar els seus problemes.Però d’aquí a pensar que el SAIER pot ser un reflex fidel del que haestat la immigració a la ciutat hi ha un abisme. Sense les respostes ques’han donat a la immigració en matèries bàsiques, com ara l’educació ila salut, el SAIER no hauria servit per a gaire. La xarxa de serveis socialss’estén avui per tot el territori; quan el SAIER va començar, no.

Avui la xarxa de serveis socials és bona, però està molt saturada(cada vegada tenen més funcions; per exemple, ara, la Llei de dependèn-cia). Per tant, és arriscat pensar que es pot prescindir del SAIER i queels seus serveis els poden assumir els punts d’informació dels districtes,ja que el grau d’especialització que això exigeix no està garantit, malgratque es tracta d’una xarxa competent, però amb una demanda enorme.Carregar-hi una tasca més, més que contribuir a la normalització de lespersones nouvingudes, potser serviria per deixar de prestar-los un ser-vei que s’ha demostrat que és útil. Per tant, cal veure quines de les cosesque avui està fent el SAIER ja les pot fer una xarxa normalitzada i qui-nes encara no, per garantir que les persones tinguin l’assessorament quenecessiten.

El SAIER és un servei d'atenció i acollida a estrangers refugiats iimmigrants d’immediatesa. Si les persones ja són aquí, sigui de formaregular sigui de forma irregular, i s’han d’integrar, ho han de fer al terri-tori on viuen amb les entitats associatives del territori (més enllà de lamateixa comunitat, preferentment), per no fer guetos, per tal de nomantenir la multiculturalitat i potenciar la interculturalitat.

El SAIER és un punt d’acollida en el moment d’arribada. Hi ha hagutmoments que ha estat molt important, perquè no hi havia res més; i ara40

* Transcripció revisada per l’autora d’una conversa d’Eulàlia Vintró amb Nèstor Pellicer iNúria Mateu, que va tenir lloc el 10 de març de 2010.

** Eulàlia Vintró Castells és catedràtica de Filologia Grega, activitat que actualment exerceix a laUniversitat de Barcelona. Elegida regidora de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1983, després deles eleccions municipals de l’any 1987 passà a ser tercera tinent d'alcalde i responsable de l’Àm-bit de Benestar Social, exercí la vicepresidència del Consell Municipal de Benestar Social des dela seva creació. A partir de les eleccions municipals de 1995, es convertí en segona tinent d'al-calde. Fou des d’aquest àmbit que contribuí decisivament a la creació del SAIER i a la seva con-solidació, fins que deixà la política municipal el 1999.

Finalment, el CPNL desenvolupa el programa d’acolliment lingüístic delSAIER, és a dir, gestiona l’oferta de cursos inicials de català a mida dinsdels primers serveis bàsics que reben les persones nouvingudes que arri-ben a aquest primer punt d’acollida de la ciutat.

La prestació del servei es realitza a les instal·lacions municipals de l’a-vinguda del Paral·lel i del carrer Font Honrada. L’acord entre les entitatsparticipants estableix que, malgrat la prestació de serveis diferenciats,aquest servei s’ha de fer de manera coordinada per tal de donar una res-posta coherent i integral a totes aquelles persones sol·licitants d’asil, lespersones refugiades i les persones estrangeres immigrants a la ciutat deBarcelona, així com a la ciutadania en general.

El conveni es renova anualment, de manera que s’hi van incorporantaquelles novetats, internes o externes, que s’hagin pogut donar i les valo-racions que se n’hagin fet.Això és important de cara a millorar la presta-ció del servei i a donar-li continuïtat, ja que les parts implicades tenen lavoluntat que això sigui així any rere any.

Entre els acords també es recullen els recursos econòmics que s’hidestinaran durant l’any, així com la distribució d’aquests recursos per acadascuna de les entitats. Alhora, cada entitat aporta al SAIER recursoseconòmics fruit d’acords de col·laboració amb altres administracions o defons propis.Amb tot, el conveni estableix que, en qualsevol cas, el serveique es presta ha de ser sempre de caràcter gratuït.

A banda dels serveis específics que presta, cada entitat es compromet a:

• desenvolupar les seves actuacions específiques segons les frangeshoràries, espais, circuits i procediments acordats amb l’Ajuntamentde Barcelona i amb la resta d’entitats del SAIER;

• atendre les demandes amb la màxima agilitat possible, sistematit-zant i coordinant tots els circuits i fluxos que es generin;

• comunicar a l’Ajuntament de Barcelona i a la resta d’entitats del


43

Un model únic per a una realitat social estructural

La realitat de la immigració deixa de ser un fenomen per esdevenir un fetestructural de la nostra ciutat; això requereix una aposta consensuada perun nou model d’atenció a les persones immigrades que arriben cada dia aBarcelona per assolir una vida millor.Aquest consens arriba de la mà de lesentitats que formen part del SAIER i del mateix Ajuntament de Barcelona.

El SAIER s’articula mitjançant un conveni entre l’Ajuntament deBarcelona i totes les entitats que en formen part, en el qual s’estableixenles funcions que desenvoluparà cadascuna de les entitats. L’Ajuntament esproposa contribuir de forma decisiva en el desplegament d’activitats queafavoreixin els processos d’acollida i d’inserció social i laboral a la vida dela ciutat de les persones immigrants estrangeres i de les sol·licitants d’asil.

La Creu Roja, entre altres activitats, gestiona programes d’atenciósocial per a immigrants i sol·licitants d’asil.

L’ACSAR dins de les seves actuacions, gestiona programes d’atenciójurídica i d’inserció sociolaboral a sol·licitants d’asil i a persones refugia-des, així com activitats de sensibilització i formació en matèria d’asil. Elprograma d’acompanyament lingüístic i cultural per a persones immigra-des i refugiades l’ha portat des de l’any 2001 fins al març de 2010.

El CITE desenvolupa, entre les seves activitats, l’assessorament docu-mental i l’acompanyament en la tramitació de sol·licituds de documenta-ció específica per a persones immigrades estrangeres que exigeix la llei.

L’ICAB, dins de les seves funcions, dóna suport jurídic a les peticionsde les persones immigrades estrangeres, entès aquest suport com a infor-mació, estudi i tramitació de recursos davant les administracions o tribu-nals competents.

L’AMIC ofereix, entre les seves activitats, informació i orientació per ala formació i la inserció laboral a persones immigrades, l’homologació oconvalidació d’estudis estrangers i l’accés a l’habitatge.42

sones del seu mateix origen, tenen nombroses necessitats per cobrir: onmenjar, on allotjar-se temporalment, com empadronar-se, com acollir-se al’atenció sanitària, on i com escolaritzar les seves criatures, com regularit-zar la seva situació al país d’acollida, quins canals formals existeixen per tro-bar feina, etc. Què passa, doncs, quan una persona arriba al SAIER? Quinssón els passos que segueix en l’atenció a les seves necessitats com a perso-na nouvinguda a la ciutat de Barcelona? El circuit que segueix una personaimmigrada des que acudeix per primera vegada al Servei d’Informació iRecepció fins que es desvincula del SAIER pot tenir traçats diversos.

El Servei d’Informació i Recepció ha estat un dels espais del SAIER quemés adaptacions ha sofert al llarg del temps, ja que ha requerit una ade-quació constant als moments crítics de la immigració a la ciutat, així coma les necessitats creixents i alhora diverses lligades a aquesta arribada depersones nouvingudes.

Actualment, des del Servei d’Informació i Recepció s’escolta la deman-da i o bé es deriva a entitats del SAIER o bé s’orienta cap a altres entitatsexternes. L’equip de professionals amb què compta coneix les entitats quepoden oferir atenció social en situacions complexes, i en funció de lasituació de cada persona es deriva a una entitat o a una altra. En aquestsentit, el personal del Servei d’Informació i Recepció està molt preparatper buscar informació i canalitzar-la adequadament, i al mateix tempsactualitza constantment les dades dels serveis per tal que siguin fidedig-nes.Així mateix, ha procurat vincular el servei a la resta de serveis de laciutat, per tal que l’orientació sigui el màxim d’efectiva i les persones arri-bin a la seva destinació.“El treball que fan al Punt Informatiu té molt mèrit,perquè no poden estar una hora amb cada persona [...]. El primer xoc elpassen les companyes del Punt Informatiu” (V.Tomás, Creu Roja).“És unafeina molt difícil perquè has de ser capaç de fer aquesta contenció [...] ala vegada que estàs intentant veure què li passa i on el pots derivar.” (L.Rodríguez,Ajuntament de Barcelona).

Alhora, el SAIER compta amb un servei de traducció i interpretació aaproximadament 84 llengües, per tal de garantir que la comunicació entreles persones nouvingudes i les entitats sigui bona i que la informació que


45

SAIER les incidències i canvis que afectin l’atenció a les persones usuà-ries o la dinàmica dels serveis (de personal, d’horaris, de circuits, etc.);

• assessorar la resta de serveis del SAIER i altres serveis municipalsen matèries de la seva competència;

• coordinar-se amb tots els serveis interns i externs que calgui per millo-rar la qualitat en l’atenció a l’usuari i evitar la duplicitat en les actuacions;

• recollir la informació relativa a l’atenció de la demanda i la gestió deles prestacions de la seva competència, mitjançant la utilització delssistemes d’informació municipals previstos pel SAIER, que perme-ten el seguiment i el control de gestió.

Aquests compromisos reforcen una dinàmica de coresponsabilitat entreles entitats que formen part del SAIER respecte a una prestació adequada,coordinada i integral a les persones immigrades, sol·licitants d’asil i refugia-des que hi acudeixen.Aquest és un dels aspectes que millor ha caracteritzatel SAIER i que en altres indrets de l’Estat espanyol s’ha intentat emular.

El paper que assumeix l’Ajuntament de Barcelona és la planificació, l’or-ganització i l’avaluació del funcionament global del servei, així com la sevacoordinació i supervisió. El que es pretén amb això és vetllar per la milloracontínua de la qualitat de l’atenció prestada a les persones usuàries, pel fun-cionament integrat entre els diferents serveis i per la imatge externa delSAIER. L’Ajuntament també s’encarrega de fer-ne difusió i d’establir comuni-cació amb altres entitats que desenvolupen la seva activitat en aquest camp.

Les entitats que formen part del SAIER disposen de dos espais de coor-dinació: la Comissió de Seguiment del Conveni i la Comissió Tècnica. La pri-mera es reuneix un cop a l’any i avalua el compliment dels acords establertsi repassa els acords per a la revisió anual del conveni; la segona es reuneixun cop al mes per tal de vetllar pel seguiment quotidià de la gestió del SAIER.

Les persones immigrades que acaben d’arribar a una ciutat comBarcelona, que desconeixen o en la qual tenen la referència d’algunes per-44

LA COMPLICITAT INSTITUCIONAL

ant les entitats com l’Ajuntament de Barcelona posen especial èmfasien què l’èxit en la continuïtat del SAIER ha estat possible gràcies a lacombinació de diferents factors, però especialment de tres elements:

• Un SAIER camaleònic. La capacitat d’adaptar-se a la realitat a mesuraque anava canviant, conservant, no obstant això, l’objectiu i l’esperitamb què va néixer, ha estat un dels pilars de la seva consolidació. “ElSAIER ha evolucionat en funció de les necessitats de la població [...].Evolucionem en funció de com evoluciona la immigració i omplim allòque no ho està” (A. Munuera, Creu Roja).

• Un SAIER consensuat. El respecte als acords que s’han recollit en elssuccessius convenis i, per tant, el respecte mutu entre entitats, ha per-mès aconseguir un equilibri entre les seves necessitats respectives i lesdinàmiques pròpies del funcionament del servei. Aquest equilibri haestat fonamental, tant en la permanència de les entitats que van iniciarla configuració d’aquest servei com en l’entrada de noves entitats.

• Un SAIER integral. L’especialització del treball de cadascuna de les enti-tats en diferents aspectes que es complementen entre si evita, en con-seqüència, la duplicitat de serveis. És a dir, es garanteix la independèn-cia en el treball de les entitats, de manera que cadascuna el desenvo-lupa des de la seva parcel·la d’intervenció i a partir de les seves prò-pies metodologies; paral·lelament, es coordina amb les altres entitatsper tal d’assegurar que les intervencions no es repeteixin i alhora s’o-fereixi una prestació adequada, coordinada i integral a les personesimmigrades, sol·licitants d’asil i refugiades que hi acudeixen.

t

47

es rep i es transmet sigui acurada. Des del Servei d’Informació es progra-ma l’entrevista, a la qual assisteixen la persona usuària, el professional quel’ha d’atendre i l’intèrpret de la llengua corresponent. Quan es necessitala traducció en entrevistes no programades, s’utilitza el servei de traduc-ció telefònica de l’Ajuntament.

Per la seva banda, les entitats del SAIER que fan intervenció directatambé estan connectades a altres recursos de la ciutat, i fins i tot de fora,de manera que l’atenció integral s’amplia més enllà de les dependènciesdel SAIER. Per descomptat, entre les entitats que estan integrades al ser-vei hi ha coordinació interna i treball complementari, encara que siguiindependent, i quan es detecta un problema el tractament del qual corres-pon a un altre professional es deriva internament.A més a més, entre lesentitats que fan feines interrelacionades es du a terme un treball més braça braç, el qual dóna lloc a intervencions conjuntes. En aquest últim cas, sies dóna una diferència d’interpretacions respecte a la intervenció, les enti-tats en qüestió es reuneixen amb l’objectiu de fixar un criteri comú demanera consensuada.

Una altra de les millores incorporades amb el temps al SAIER, sorgidade la metodologia de treball del CITE, són les atencions grupals, que con-tribueixen a reduir les llistes d’espera i, de retruc, a millorar l’atenció.Actualment el Servei de Recepció i Informació també les ha adoptat i les dua terme quan es genera una acumulació de persones usuàries que compar-teixen el contingut de la demanda en la seva pràctica totalitat. En aquest cases fan grups —en diferents llengües— per tractar aquella temàtica concre-ta, que es pot resoldre sense haver-hi la necessitat de derivar les personesa alguna entitat; en són exemples qüestions recurrents, com els tràmits quecal fer per empadronar-se o per obtenir la targeta sanitària.Un cop s’ha aca-bat l’atenció grupal, si és necessari, les persones que hi han assistit tambépoden demanar una cita per atendre dubtes de caràcter personal.

Les entitats del SAIER fan aquest tipus d’intervencions de caràcter gru-pal quan cal oferir informació de tipus genèric, per exemple, en matèriad’empadronament, tot facilitant la relació i l’intercanvi d’informació entrepersones immigrades.46

DE PERSONES A PERSONES

es persones que treballen al servei tracten diversos aspectes quefan que l’engranatge funcioni i que totes les peces encaixin per ferque la maquinària segueixi endavant dia a dia.

La detecció de necessitats

La creació del servei com a resposta a la detecció de necessitats entre lapoblació, tant per part de l’Ajuntament de Barcelona com del teixit social.Aquesta detecció de necessitats permet al SAIER oferir la prestació d’unaatenció integral i global, que té en compte tots els aspectes que conformenla identitat d’una persona i que busca articular respostes amb caràcter biop-sicosocial2, cultural i legal.

Aquesta prestació del servei, amb una coordinació continuada entre enti-tats, es basa en la fluïdesa de la comunicació entre elles. “Es una experienciaúnica prestar servicio al ciudadano de forma efectiva, de calidad y al mismo tiempomantener las entidades que prestan este servicio en una unión continua, en una coor-dinación permanente; y sobre todo un servicio sin ánimo de lucro” (H. Hilal, CITE).

El compromís personal i professional

La vocació dels diferents equips professionals, el seu compromís, la rela-ció establerta amb les persones usuàries i l’interès en el benefici col·lectiu. ElSAIER no seria el que és sense un equip de persones compromeses, perso-nalment i professionalment.

l

49

Totes aquestes característiques han convertit el SAIER en un referent enun doble sentit, o dit d’una altra manera, per a dos tipus de població: les per-sones usuàries i les persones professionals. “Es necessita un referent clar iobjectiu [...]. Ja sé que no cobrim la demanda però som un referent [...] somun far [...] per a l’usuari, que necessita els nostres serveis i sap que són defiar, per als professionals i també per a l’Administració” (D. Casadevall, ICAB).

En el primer cas, i de manera molt clara, el servei és el primer punt decontacte que les persones immigrades tenen amb una institució pública desde la seva arribada. En la majoria de casos hi acudeixen per la recomanacióde les seves xarxes informals.

En el cas de les persones professionals, i també de les institucions públiques,el SAIER ha esdevingut un referent únic, ja que a la resta d’Europa no es té cons-tància de cap servei que presenti el mateix model d’actuació. És per aquesta raóque al llarg del temps diferents entitats públiques l’han visitat, per tal de valorarla possibilitat de donar un servei d’aquestes característiques al seu territori.

Així, doncs, cal dir que, tant des de dins del mateix servei com des de fora,el SAIER s’erigeix i es percep com a model a seguir, com a exemple de bonespràctiques en el camp de l’atenció a les persones immigrants i refugiades,com a símbol d’excel·lència i qualitat en la prestació de servei públic.

Finalment, la implicació de l’Ajuntament de Barcelona es tradueix en l’as-sumpció del repte que li planteja la immigració i en la recerca per oferir novesrespostes, la qual cosa constitueix un valor afegit que resideix en el fet que noemprèn aquest camí en solitari, sinó que ho fa en un diàleg constant amb elteixit social, buscant-hi sinergies i complicitats i construint-hi conjuntament lesrespostes més adequades. Així mateix, el seu paper esdevé clau des del puntde vista de la dotació de recursos econòmics i d’infraestructura. Les entitatsdestaquen que l’Ajuntament de Barcelona ha jugat un paper important enaquest sentit, ja que ha assumit el lideratge del servei, apostant per tractar laimmigració i el refugi com un repte que cal afrontar.Alhora, el fet de dotar derecursos un servei d’aquestes característiques i de seguir implicant-s’hi des-prés de tants anys adquireix una significació de reconeixement als diferentsprofessionals i entitats que en formen part i a la seva tasca diària i constant.48

2 El model biopsicosocial d’atenció concep les persones com un tot integrat i es defineixcom un model participatiu que inclou les diferents esferes de la salut d’una persona: bio-lògica, psicològica i social.

Creu Roja). Les persones treballadores coincideixen a opinar que la feina esconverteix en una part important de la seva vida, que fins i tot transcendeixels límits de les oficines, i se senten permanentment connectades a aquestarealitat, sense deixar de mirar el seu entorn amb les lents que els ha propor-cionat l’experiència al SAIER.

Usuaris i professionals: una relació de confiança mútua

Un aspecte important en l’èxit del model és la relació que s’estableix entreles persones professionals i les persones usuàries. La naturalesa d’aquest tipusde relació es pot mirar des de molts prismes, des de moltes òptiques, i commoltes altres qüestions, té una vessant lloable i una altra de millorable.

Com a aspectes positius cal destacar el lligam que la persona usuària creaamb els professionals, ja que en certa manera la persona que l’ha atès acabaconvertint-se en un referent a qui recórrer quan es troba en una situaciódavant la qual necessita una ajuda externa per afrontar-la, i això es dóna finsi tot quan la intervenció professional del SAIER ja ha acabat. Sovint, també,les persones usuàries busquen la manera de reprendre el contacte, ja siguiper buscar solució a un nou problema o per agrair l’ajuda prestada en unaltre moment, cosa que demostra que s’ha establert un marc de confiançaque permet a la persona trobar un punt d’ancoratge en una realitat inesta-ble. A banda d’això, el personal tècnic del SAIER ressalta que un punt impor-tant és que la relació que s’estableix és molt respectuosa, de manera que unapart i l’altra es reconeixen com a persones i es tracten com a tal, i per normageneral les persones ateses acostumen a ser molt agraïdes amb les interven-cions realitzades, malgrat que el resultat de les quals no hagi estat quantifica-ble i mesurable.

A això cal sumar-hi el fet que les persones ateses normalment estan enuna situació d’especial vulnerabilitat i que necessiten explicar la situació perla qual estan passant, i trobar algú que les escolti resulta reconfortant.Aquests vincles resulten gratificants, no tan sols per a les persones usuàriessinó també per als professionals, ja que senten que la seva feina es veu recom-pensada pel sol fet de rebre l’agraïment de les persones que han atès.A bandade la mera prestació del servei que correspon a cadascun dels perfils profes-


51

A la majoria de professionals que entren a treballar al SAIER, que habitual-ment són dones, els motiva altament treballar amb els col·lectius específics queatén el servei. “Jo sempre havia volgut treballar amb estrangers, llavors estavatreballant i continuo treballant al lloc on vull estar” (V.Tomás, Creu Roja).

La implicació arriba a ser tant professional com personal, de manera que,d’una banda, al principi de l’estada al servei han d’aprendre a gestionar l’altcontingut emocional que transmeten les persones que atenen, per tal d’esta-blir una línia de separació entre la vida laboral i la personal; i de l’altra, el fetd’estar en contacte amb realitats tan dures els ajuda a relativitzar els seuspropis problemes: “Per a mi és molt important trobar-li un sentit a la feinaque faig [...]. A mi aquest servei m’aporta molt, m’ajuda a tocar de peus aterra” (M.Torres, ICAB).

Tanmateix, la feina que fan és dura, i, per tant, els exigeix una implicacióforta, en la qual la vocació i el compromís són fonamentals per afrontar-laamb èxit. En aquest sentit, també es revelen com a claus les dinàmiques derelació que es donen entre els mateixos equips tècnics, ja que una relacióbasada en la confiança, el suport mutu i la suma d’esforços facilita el bonacompliment de les tasques. En relació amb això, es detecta una alta perma-nència al servei.Això es deu principalment a la vocació prèvia amb què s’in-corporen els professionals al servei, però també a l’aprenentatge que propor-ciona treballar amb un servei d’aquestes característiques, tant per les siner-gies que es produeixen entre els diferents equips professionals com per l’ex-periència i el contacte continuat amb la realitat de les persones ateses. “Laperspectiva del SAIER la tinc molt clara: són històries concretes de persones,no són entitats ni números, són persones. [...] Crec que això només té sen-tit si hi ha aquest esperit d’ajudar les persones” (D. Casadevall, ICAB).

El compromís és molt elevat, ja que malgrat que les condicions laborals iel prestigi professional no sempre es corresponen amb l’impacte social ques’assoleix, la satisfacció i l’enriquiment que aporta treballar en un servei comel SAIER compensa per seguir treballant-hi.

La immigració és una realitat que imbueix la nostra quotidianitat de la vidaa la ciutat de Barcelona, “es un tema que te rodea como ciudadana” (V.Tomás,50

al contrari del que passa amb les situacions que tenen una vessant més nega-tiva o problemàtica. “A mí lo que me da satisfacción, y creo que a toda la genteque está trabajando en el SAIER, es cuando solucionamos el problema [...], cuandodeja de salir en la prensa” (H. Hilal, CITE). O en aquesta mateixa línia, les apre-ciacions que fan altres professionals quan expliquen que una persona usuàriaels arriba informant-los que ha aconseguit reunir les condicions econòmiquesi socials per poder situar-se al mateix nivell que la resta de la ciutadania.

Capacitat de resposta àgil i eficaç

La capacitat de resposta àgil i eficaç a les demandes, que són canviants ivarien segons els fluxos migratoris. Un dels aspectes que han contribuït queaixò sigui així són els diferents ajustos que s’han fet internament, tant en l’as-pecte de la gestió com en la millora de les infraestructures. En aquest sentit,cal destacar el salt qualitatiu que ha suposat la incorporació, a partir de l’any2002, d’un Servei d’Informació i Recepció especialitzat, que presta una enti-tat contractada per l’Ajuntament de Barcelona i no vinculada al conveni.

Amb la posada en marxa del servei actual, la primera entrevista al Serveid’Informació té un temps acotat, ja que serveix essencialment per escoltar elcas per primera vegada i classificar la demanda per tal de derivar les perso-


53

sionals hi ha una tasca que travessa transversalment el servei i que té a veureamb la contenció emocional i el suport psicològic davant l’exposició dels pro-blemes de les persones usuàries. En aquest sentit, hi juga un paper importantel fet de trobar l’equilibri de proporcionar suport emocional a les personesateses però sense perdre de vista l’objectiu de la visita;“Moltes vegades és laprimera institució oficial on arriba la persona, tota aquesta càrrega emocio-nal que deien també hi és, ve directa [...] a més estan en moments molt vul-nerables, així que tenen necessitat d’explicar” (V.Vidal, Servei d’Informació iRecepció).

Quant als aspectes millorables de la relació entre persones usuàries i pro-fessionals, en ocasions la confiança arriba a tal extrem que les persones usuà-ries acudeixen al servei sense demanar cita o en hores equivocades. Les per-sones professionals transformen aquestes situacions en una tasca educativa,fent la reflexió que, per exemple, si arriben tard a la feina sistemàticament lapoden perdre. Malgrat que es pugui percebre que aquest servei podria atrau-re situacions de conflictivitat, precisament perquè la condició de vulnerabili-tat que presenten les persones usuàries les situa en un punt de tensió impor-tant, les persones treballadores fan èmfasi en què el nivell de conflictivitat noés significatiu, sobretot tenint en compte l’elevat nombre de persones queatén el SAIER.Alhora, els mateixos professionals proposen que per analitzaraquesta conflictivitat és important separar la tipologia de conflictes que esdonen, ja que de vegades es troben que el conflicte ve donat per qüestionsque tenen poc a veure amb la trajectòria migratòria, com els casos en què lapersona pateix una malaltia mental.

Finalment, els professionals destaquen la satisfacció que generen els casosen què les persones usuàries aconsegueixen tirar endavant, sobretot en aque-lles situacions que són especialment complicades o de llarga evolució, ja queper les característiques del servei moltes vegades acostumen a veure méscasos dissortats que afortunats. Tanmateix, és cert que molts casos acabenamb una desvinculació per part de la persona usuària, i, per tant, fóra interes-sant fer un seguiment de quina ha estat l’evolució de la seva trajectòria. Enrelació amb això, una qüestió que remarquen de manera recurrent els pro-fessionals és la satisfacció que suposa aconseguir normalitzar la situació deles persones que atenen, cosa que, a més a més, no té repercussió mediàtica,52

nes a les entitats del SAIER o orientar-les a entitats externes, segons lesnecessitats que presenti cadascú. El fet que estigui ubicat en un espai obertfacilita que aquest tràmit sigui àgil i no propiciï la descàrrega emocional perpart de la persona usuària.Totes les entitats valoren la transformació d’aquestservei com a positiva.

En relació amb això, l’Informe de Realització del Consell Municipal deBenestar Social de l’any 2003 valora en termes quantitatius aquesta millora,especificant que es va passar d’una mitjana de 98 entrevistes diàries l’any2002 a 230 entrevistes el 2003.Això va ser possible gràcies a la reducció deltemps mitjà d’espera en més del 50%, passant de 38 dies a 18.A més a més,les urgències de tots els serveis van passar a ser ateses de manera immedia-ta i es van eliminar les cues d’accés al servei, que va començar a ser capaçd’assumir la demanda escurçant el temps màxim d’espera a una hora. 3

A banda d’això, sempre s’ha procurat que la prestació del servei sigui enun mateix punt, ja que en facilita l’accés i es percep com un servei únic i inte-grat, tant per part de les persones usuàries com dels professionals.Amb tot,i a causa del creixement d’atencions que ha anat experimentant el SAIER ambel temps, en un moment determinat es considera necessari ampliar l’espai,per la qual cosa, i perquè l’ampliació no es pot ubicar en el mateix edifici, esbusca un altre punt físicament molt proper. Si bé és cert que la separació delservei en dos edificis ha generat una fragmentació de les relacions entre enti-tats, fent-les menys espontànies i fluïdes, es valora que els canvis hagin apor-tat més tranquil·litat i agilitat a l’hora de funcionar, així com una millora subs-tancial de les condicions de treball i, per tant, d’atenció a les persones.

Un servei personalitzat que potencia l’autonomia de l’usuari

Així mateix, després que des del Servei d’Informació i Recepció s’hagi fetuna primera derivació a una entitat determinada, el professional que repaquella visita gestiona la seva pròpia agenda en funció de les necessitats de lapersona que fa la demanda si cal citar-la més vegades. Per tant, s’adapten tantel nombre com la durada de les visites, aconseguint que el servei sigui adap-

table i personalitzat a les necessitats de les persones usuàries. És a dir, mal-grat que cada entitat té un temps límit marcat per a cada visita, en les inter-vencions reals procuren proporcionar un servei de caràcter flexible.

La voluntat del servei és contribuir a l’adquisició d’autonomia per part deles persones usuàries, així com afavorir el procés d’integració de les perso-nes nouvingudes a la ciutat i alhora fomentar la cohesió social al territori.Anadel Pino, coordinadora del Servei d’Informació i Recepció, ho resumeix així:“És un servei que dóna plena cobertura a les necessitats d’una persona nou-vinguda, però tampoc és un servei que dóna sobreprotecció. El que volem ésque la persona nouvinguda agafi, de mica en mica, la pròpia capacitat, la prò-pia autonomia per poder viure en una ciutat com Barcelona.” És a dir, el ser-vei defuig el paternalisme i el missatge que intenta transmetre a les personesque hi arriben és que, malgrat que se’ls proporcioni el que necessiten per tald’oferir-los tranquil·litat, cal que després sàpiguen gestionar per si mateixosels recursos que se’ls proporcionen.

El SAIER, finestra oberta a altres realitats

Hi ha un component que dóna un valor afegit al SAIER com a servei, i queMercedes Fuenzalida, de l’ACSAR, resumeix de la manera següent:“El SAIERtambé té un altre component [...] al tractar també amb persones refugiades[...] també és el referent dels conflictes del món [...]. Nosaltres hem viscut, iestem vivint, el que està succeint al món, a nivell de guerres, de conflictesètnics, de persecució per raó de gènere, de violència masclista...”.

És a dir, que en el tracte directe amb persones que arriben d’altres països,sobretot en l’àmbit del refugi i l’asil polític, aconsegueix transmetre l’existèn-cia d’una realitat social i política a través de les històries personals dels nou-vinguts. En aquest sentit, el que relaten i la informació que faciliten els mit-jans de comunicació coincideix enormement; d’aquesta manera, doncs, elSAIER posseeix informació de primera mà de les conseqüències que tenenels conflictes polítics i armats en la vida de les persones.

Encara que amb alguns matisos, aquest aspecte també es dóna en l’àmbitde la immigració econòmica, és a dir, de les persones que migren per raons


55543 Consell Municipal de Benestar Social. (2004). Informe de Realització 2003. Barcelona:Ajuntament de Barcelona.

PERSONES DIVERSES EN SITUACIONS COMUNES

i ha tantes realitats com persones passen pel servei, de tal mane-ra que es fa molt difícil establir un perfil generalitzat, és més, d’a-questa manera perdem de vista la variabilitat i la diversitat que el

caracteritzen. Al SAIER hi arriben més de 90 persones al dia, que vénen detotes les parts del món i cadascuna en una circumstància diferent. Hem detenir en compte que els perfils estadístics no reflecteixen tota la realitat, i nimolt menys els seus múltiples matisos.

Malgrat aquestes consideracions, cal puntualitzar que la majoria de per-sones que passen pel servei estan en situació irregular. En aquest sentit, espot considerar que a pesar de la diversitat de procedències i de casuísti-ques, la manca de documentació situa les persones nouvingudes a unmateix nivell, en una situació de vulnerabilitat extrema, independentmentque en el seu país d’origen fossin persones amb càtedra universitària o per-sones analfabetes, per posar dues situacions ben dispars.Tal com conside-ra Verónica, de la Creu Roja, “el perfil de personas que nosotros tenemos, salvoexcepciones, no es un perfil de servicios sociales. Son personas que en sus paísesllevan una vida pobre pero normalizada y aquí es un tema documental lo que lesconvierte en usuarios de servicios sociales [...] es un tema administrativo.” (V.Tomás, Creu Roja).

És important fer esment del paper que ha jugat la crisi en la situació deles persones immigrades. Des que va començar aquest període, s’estandonant diversos casos de retrocés en el procés migratori, és a dir, personesque havien aconseguit normalitzar la seva situació, en aquests moments, estantornant al SAIER per cercar feina.Així, doncs, en els últims temps és molt mésdifícil la normalització de les persones en situació irregular, ja que el mercat

h

57

principalment de caire econòmic i a la recerca d’oportunitats sobretot enl’àmbit laboral. El SAIER pot ser un reflex del que passa amb la immigració dela ciutat però fins a un determinat punt; si bé és cert que hi ha un volum moltelevat de persones immigrades que en arribar a la ciutat s’acosten al SAIER,també cal tenir en compte que hi ha determinades comunitats que no hi van,ja que les seves xarxes informals són molt fortes i invisibles per a les perso-nes que no pertanyen a la seva comunitat. Així mateix, cal tenir en compteque moltes vegades les persones nouvingudes acudeixen al SAIER quan laseva xarxa informal està molt saturada i ja no pot donar resposta a les sevesnecessitats.

En aquesta mateixa línia, les entitats del SAIER tenen la preocupació tantde donar una bona atenció com de fer propostes i elevar-les a les instànciesque decideixen en temes d’immigració.

56

L’APOSTA MUNICIPAL PER LA INCLUSIÓ

I LA CONVIVÈNCIA

Ajuntament de Barcelona ha afrontat els reptes de la immigracióamb diferents plans i polítiques. D’una banda, ha posat en marxapolítiques que revelen una actuació decidida, tot establint activi-

tats i serveis específics per a la població immigrada (aquest seria el cas delsserveis de primera acollida, com el SAIER); de l’altra, també ha emprèsaccions transversals per tal d’assolir una coordinació, optimització i raciona-lització adequades dels recursos destinats a la població immigrada amb l’ob-jectiu d’afavorir-ne la integració i fomentar-ne la convivència. 4

L'Ajuntament de Barcelona inicia l’abordatge de la immigració des de l’òp-tica del benestar social, si bé amb el temps les polítiques municipals d’immi-gració adquiriran entitat pròpia.

El primer pas per començar a treballar el tema de la immigració és la cre-ació, l’any 1988, del Consell Municipal de Benestar Social, que es concep comun òrgan de participació sectorial i consultiu en totes les qüestions referentsa les competències municipals en aquest àmbit. El Consell té com a propò-sits promoure una cultura de benestar social a la ciutat, validar les línies d’ac-tuació en política social i fomentar els acords entre els agents implicats.

Un dels camps d’actuació que contempla des de la seva creació és la gene-ració d’un espai comú a les entitats que treballen en el desenvolupament deles tasques d’ajut a les persones refugiades i, en general, a les personesestrangeres que arriben a Barcelona. Aquest espai de reflexió es vehicula através del Grup de Treball de Refugiats i Estrangers.

l

59

laboral està saturat, fins i tot el d’economia submergida, i els casos que aténel servei costen més de tancar que abans.

És també interessant remarcar que els perfils han anat canviant al llarg dela història del servei al fil dels canvis que s’anaven produint en els fluxosmigratoris que arribaven a la ciutat.Als inicis del SAIER, el col·lectiu que s’a-tenia principalment era el de persones en situació de demanda d’asil o refu-gi polític, però el nombre de persones que migraven per raons econòmiquesva començar a créixer d’una forma exponencial, de manera que el col·lectiude persones immigrades de seguida va superar el de persones refugiades enles estadístiques d’atenció del servei. Cal fer esment, aquí, que, a més a més,la majoria de persones que fan petició de refugi la veuen denegada, de mane-ra que quan són aquí, passen de la condició de refugiades a la condició d’im-migrades.

Fetes totes aquestes consideracions prèvies i a grans trets, el perfil mésgeneralitzat és el d’home jove, en edat laboral, i sense documentació. No obs-tant això, si bé al principi la immigració masculina era molt més elevada quela femenina, en els darrers anys aquestes diferències s’han reduït.

584 Nadal, M.; Oliveres, R. i Alegre, M. À. (2002). Les actuacions municipals a Catalunya en l’àm-bit de la immigració. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

• Promoure la participació de les persones nouvingudes en la societatd’acollida.

A partir de l’any 2005, es decideix incorporar l’experiència participativadel Grup de Treball de Refugiats i Estrangers al Consell Municipald’Immigració.

Aquell any s’aprova el Pla Municipal per a la Inclusió Social, que assumeixl’objectiu de desenvolupar programes socials que permetin incorporar ladiversitat d’origen i de cultures com un valor bàsic d’una ciutat inclusiva.Barcelona opta per un model intercultural, de reconeixement i acomodaciópositiva de les diferències, construït sobre una base doble: marcs de diàleg iconvivència sòlids a partir de regles bàsiques compartides i respectades imarcs, també sòlids, de cohesió social, amb serveis universals, pròxims i dequalitat.

Barcelona fa aquesta aposta des de l’acord polític, la transversalitat i la res-ponsabilitat compartida de tots els àmbits d’actuació municipal. La perspecti-va d’inclusió social, segons el que marquen els objectius del Pla Municipal pera la Inclusió Social, aporta tres elements: a) l’atenció normalitzada de les per-sones immigrants a la xarxa de serveis de benestar; b) l’enfortiment dels dis-positius específics d’acollida, i c) l’ampliació de recursos per tal de donar res-posta al nou volum de necessitats sense que ningú en quedi exclòs. 5

L’any 2007 es crea la figura del Comissionat de l’Alcaldia per Immigraciói Diàleg Intercultural, a través del qual es pretén impulsar i gestionar trans-versalment les polítiques municipals d’immigració. Més enllà de les polítiquesespecífiques que tenen a veure amb el reglament d’estrangeria, l’acollida o elConsell Municipal d’Immigració, és des de totes les àrees de l’Ajuntamentque es fan polítiques d’immigració per tal d’adaptar-se a les noves realitats,necessitats i reptes. El fet que el nou comissionat es dediqui exclusivament ales polítiques d’immigració permetrà reforçar la coordinació entre les dife-rents àrees de govern per treballar a fons aquesta transversalitat, tant secto-rial com territorial, ja que la col·laboració amb els diferents districtes esdevéun element clau d’aquestes polítiques d’immigració. 6

L’APOSTA MUNICIPAL PER LA INCLUSIÓ I LA CONVIVÈNCIA

61

L’any 1997 l’Ajuntament de Barcelona, de manera pionera, es dota del Plade la Interculturalitat, que s’ocuparà dels temes relacionats amb la immigració.

Paral·lelament, i fora de l’àmbit del benestar social, aquell mateix any escrea el Consell Municipal d’Immigració, que funciona com un òrgan ambcaràcter consultiu i està integrat bàsicament per associacions de personesimmigrades.

L’any 2001 es constitueix la Comissió Política d’Immigració del’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de consensuar i fer seguiment deles polítiques d’immigració de la ciutat; és en el marc d’aquesta comissió ques’aprova, l’any 2002, el Pla Municipal d’Immigració. Aquest pla, basat en elsprincipis d’igualtat, diversitat cultural, convivència, cohesió social, normalitza-ció (amb l’excepció de les polítiques de primera acollida), transversalitat iparticipació, pretén assolir la integració real de les persones immigrades entots els àmbits de la vida ciutadana de Barcelona i de la societat catalana.

El Pla d’Acollida i l’aposta per la interculturalitat

Una de les línies d’acció del Pla Municipal d’Immigració es desplega mit-jançant el Pla d’Acollida amb els objectius següents:

• Facilitar i garantir a les persones nouvingudes i a les refugiades el pleaccés als serveis normalitzats.

• Fer accessibles els serveis des de qualsevol punt informatiu de la ciu-tat, tant a través del SAIER com des dels districtes i qualsevol serveide la ciutat.

• Proporcionar informació i orientació sobre les normes i els recursosd’integració existents a la ciutat.

• Facilitar assessorament i suport en la tramitació de documents.

• Promoure la coordinació dels diferents actors i serveis d’acollida de laciutat.60

5 II Informe de Seguiment del Pla Municipal per a la Inclusió Social.6 Pla de Treball d'Immigració 2008-2011.

Actualment, el Pla de Treball d’Immigració 2008-2011 planteja les àreesd’intervenció següents: difondre el coneixement sobre el fet migratori i apro-fundir-hi; reforçar i adaptar l’estratègia d’acollida de la ciutat; gestionar lesresponsabilitats municipals en matèria d’estrangeria; treballar la intercultura-litat i fomentar la participació per garantir una plena integració de les perso-nes immigrades, i garantir la transversalitat i l’abordatge integral de la immi-gració. Un dels reptes que es planteja és reforçar l’estratègia d’acollida, queentre altres qüestions, passa pel reforç i l’adaptació del SAIER a les noves rea-litats i demandes, tot millorant el conveni entre les entitats que el conformen.

L’any 2009 es posa en marxa el Pla Barcelona Interculturalitat per tal dedefinir els canvis que està experimentant la ciutat i donar respostes als nousreptes i noves necessitats de la ciutat. El pla parteix de la constatació que l’a-bordatge dels reptes que es plantegen a la ciutat davant d’una complexitatcreixent s’ha de fer a partir d’una perspectiva històrica, social, cultural i eco-nòmica.Així, es planteja un doble objectiu: d’una banda, vetllar per la cohesiósocial i la convivència, i de l’altra, aprofitar tota la riquesa de la diversitat.S’adopta, per tant, la perspectiva de la interculturalitat, que parteix de la pre-missa que per assolir l’equilibri entre el respecte, el reconeixement de ladiversitat i els elements comuns i compartits que en garanteixin la cohesióés imprescindible posar l’atenció sobre les relacions que s’estableixen entrela ciutadania. 7

Les entitats perceben l’aposta de l’Ajuntament com a lloable i molt posi-tiva. És a dir, que la proposta surti de la institució municipal és percebut comuna aposta valenta que reflecteix el camí que emprenen les societats demo-cràtiques, assumint els reptes que se li plantegen, fent-los seus i desenvolu-pant la capacitat de dur a terme la recerca de solucions d’una manera con-sensuada i dialogada amb el teixit social, tot buscant-ne la complicitat.Tal comapunta en Hamid, del CITE, “es una forma de liderar un cambio en la ciudad yen la mentalidad de los ciudadanos, y al mismo tiempo dar un ejemplo, un ensayode cómo se pueden hacer las cosas mejor” (H. Hilal, CITE). O com explicaCristina, del CPNL, “que un ajuntament com el de Barcelona doni suport ales entitats penso que és important, i penso que sense la implicació de l’ajun-

tament potser tantes coses no s’haurien pogut fer [...]. L’Ajuntament deBarcelona és dels que ha fet una aposta més important en temes d’immigra-ció, hi posa recursos i treballa amb la perspectiva d’aconseguir cohesiósocial“ (C. Morató, CPNL).

Les persones que en aquell moment estaven al capdavant de l’Àrea deBenestar Social, a la qual es circumscriu el servei des dels seus inicis, vandemostrar tenir una clara visió de futur, ja que van optar pel partenariatpúblic-privat en una època en què aquest model no era corrent.

En qualsevol cas, l’Ajuntament de Barcelona vehicula el seu lideratge ins-titucional a través de l’orientació, el suport i la cohesió entre tots els actorsque en formen part, ja que considera que una de les coses que fan possibleque el servei hagi perdurat durant tant de temps és el lideratge compartit, larecerca de consens en les decisions, la negociació de totes aquelles qüestionsque són rellevants per a un funcionament adequat, sempre amb la voluntatd’aconseguir una atenció millor cap a la ciutadania.

Lola Rodríguez, responsable d’interculturalitat, apunta que “l’Ajuntamentno té competències en matèria d’estrangeria, però té la competència de com

L’APOSTA MUNICIPAL PER LA INCLUSIÓ I LA CONVIVÈNCIA

63627 De Torres, D. (2009). “Pla Municipal per la Interculturalitat: per què ara?” RevistaBarcelona-Societat, n. 16, p. 146-150.

LES PECES DEL PUZLE

es de la seva constitució el 1989, el SAIER ha anat configurant laseva estructura d’atenció als immigrants i refugiats amb totesaquelles entitats que, des del seu inici, s’hi han anat incorporant de

manera progressiva (ACSAR i Creu Roja, el 1989; ICAB i CITE, el 1991;AMIC, el 1998; CPLN, el 2002, i ABD, el 2006).

És en el marc del conveni subscrit amb l’Ajuntament de Barcelona queaquestes entitats, segons la seva especificitat, responen al ventall de necessi-tats de les persones usuàries, donant forma i coherència a aquest puzle queconfigura el servei amb el seu model d’atenció i funcionament.

En aquest apartat són les mateixes entitats les que prenen la paraula,explicant de manera sinòptica els objectius i els serveis que ofereixen; alho-ra fan un seguit de reflexions amb les quals contribueixen a donar una visióplural del SAIER a partir de l’experiència del dia a dia, persona a persona, ambimmigrants i refugiats.

LA PORTA D’ENTRADA

Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)

Any de creació: 1990

Any d’incorporació al SAIER: 2006

Objectius: fomentar el model de con-vivència social, compromès i solidari,que millori la qualitat de vida de lespersones i faciliti la integració socialdels grups més desfavorits o en riscd'exclusió.

65

atendre les persones de la ciutat, siguin immigrants o no” (L. Rodríguez,Ajuntament de Barcelona). En aquest sentit, tant aquest servei com els altressempre s’han orientat a oferir una atenció que afavoreixi la normalització, enaquest cas de les persones nouvingudes.

Per aquesta raó, es considera que cal crear serveis específics només encas que siguin necessaris; i des d’aquesta perspectiva, el SAIER té sentit per-què les persones nouvingudes presenten especificitats que requereixen serateses des d’un punt especialitzat per persones expertes en la matèria. Per aqualsevol altra situació que no sigui específica d’estrangeria, el que interessano és fer serveis nous, sinó adaptar els serveis existents per adequar-los a larealitat present. El fet de procurar la derivació als serveis de ciutat al mésaviat possible pretén fomentar la integració i la normalització del col·lectiu depersones immigrades i refugiades.

En aquest sentit, és interessant la reflexió que fa l’Ana del Pino, coordina-dora del Servei d’Informació i Recepció: “Barcelona és una ciutat que s’haobert molt a la immigració [...] però és una ciutat, que des del meu punt devista, ha de preparar-se una mica més, i això és un repte important [...]. Comdeia Einstein, les crisis són font de creativitat, de canvis, i són riquesa. Pensoque per a l’Administració de Barcelona trobar-se amb aquest repte és unafont d’originalitat, d’inventiva, de capacitat i de sobreposar-se a totes les difi-cultats” (A. del Pino, Servei d’Informació i Recepció).

64

Serveis:- Servei d’Informació i Recepció- Servei de Traducció iInterpretació (des de l’1 demarç de 2010)

d

67

LES PECES DEL PUZLE

Reflexions Des dels inicis del SAIER, l’ACSAR gestiona el Servei d’Informació i

Recepció fins que la necessitat d’ampliar i ordenar les primeres atencionsdemana una reorientació de la seva gestió i l’Ajuntament de Barcelona deci-deix treure’l a concurs públic.

Des de l’any 2006 el coordina l’Associació Benestar i Desenvolupament.Ana del Pino, coordinadora d’aquest servei, explica d’aquesta manera la sevapercepció del canvi:“En entrar una entitat que s’ocupés única i exclusivamentdel Servei de Recepció, com en l’actualitat és ABD, i que oferís un equip deprofessionals que parlen diverses llengües, etc., això va agilitzar bastant totala gestió de l’arribada i la derivació dels usuaris a les entitats o l’orientaciódels usuaris a serveis de ciutat, a entitats, ONG, associacions, etc. fora de lesmateixes entitats del SAIER”.

La tasca que du a terme aquest servei és la d’informar i orientar, i ho famitjançant un equip de nou persones que tenen formació en l’àmbit social,és a dir, professionals de la psicologia, el treball social, l’educació social i laintegració social, amb l’interès comú de proporcionar atenció de qualitat ales persones.A més a més, totes dominen un mínim de dues llengües a bandadel català i el castellà. Moltes de les professionals són també persones immi-grades i, per tant, posseeixen un coneixement directe i profund no nomésd’altres llengües sinó també dels codis culturals que permeten una bonaentesa amb les persones usuàries.

A partir d’aquest any, també ofereix el Servei de Traducció i Interpretació,que pretén facilitar el procés de comunicació entre les persones usuàries delservei, i els professionals de les entitats.

Ana del Pino descriu així la seva funció com a servei:“La persona nouvin-guda que arriba al servei per primera vegada sent que està en un servei quel’acull, i que, a més a més, l’escolta. Té una capacitat d’escolta activa moltimportant i ofereix una acollida i una informació que són una primera 'capa'de tranquil·litat. [...] Aquesta informació, realment, encara que no sigui unaintervenció 'real', és una resposta que d’alguna manera dóna certa seguretat,i això ja és bastant” (A. del Pino, Servei d’Informació i Recepció).66

EL REFUGI I L’ASIL

Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR)


Any d’incorporació al SAIER: des de lacreació

Objectius: donar suport jurídic ihumanitari a les persones refugiadesi immigrants residents a Catalunyatractant d’oferir-los els serveis espe-cífics que requereixin actuant d’inter-mediària entre les persones refugia-des i les administracions.

Reflexions L’ACSAR es funda legalment l’any 1980; el seu primer president va ser

Felip Solé i Sabarís, i ara està presidida per Pere Navarro, actual alcalde deTerrassa. L’entitat es dedica específicament, des dels seus inicis, als temes derefugi polític, i malgrat que la seva constitució legal és més tardana, el treballés molt anterior.

A Catalunya, el refugi s’inicia amb l’arribada de persones xilenes, argentines,uruguaianes i brasileres coincidint amb l’època de les dictadures llatinoameri-canes; alhora, des de l’entitat Agermanament havien tingut una relació moltforta amb Xile, on hi havia persones d’origen català refugiades.Tal com descriuJosep Ribera, secretari de l’ACSAR,“a partir d’aquí va néixer una acció especí-fica de solidaritat i acollida als refugiats que arribaven” (J. Ribera,ACSAR).

Inicialment, a l’any 1973, l’activitat que duien a terme era clandestina per-què el context polític espanyol també era de dictadura. En aquesta èpocatenien pisos d’acollida i amb el propòsit d’obtenir diners feien campanyes per

Serveis:- Programes d’assessoramentjurídic a sol·licitants d’asil i refugi.

- Inserció sociolaboral de perso-nes refugiades i immigrants.

- Accions de sensibilització i formació en matèria d’asil.

- Servei d’Interpretació iTraducció (des de l’inici delSAIER fins al febrer del 2010).

69

donar a conèixer el refugi. A partir de l’any 1977, després de les primereseleccions democràtiques, s’estableix una relació formal amb les entitats públi-ques, bàsicament amb l’Ajuntament de Barcelona. Felip Solé i Sabarís esdevésenador per Entesa dels Catalans, i en aquell moment decideixen traspassartot el que portaven des d’Agermanament a la secretaria d’Entesa, que formal-ment encara no és l’ACSAR però sí que comporta l’existència d’una secre-taria d’acollida a les persones refugiades fora del si d’Agermanament. L’any1979 l’Ajuntament els cedeix un local i es comença a legalitzar l’ACSAR.

Més endavant, amb la creació del SAIER, el local que té l’ACSAR és el quecomparteix amb la resta d’entitats que formen part del conveni. Per la natu-ralesa d’aquesta situació, l’ACSAR té centralitzada la major part de la sevaactivitat al mateix SAIER. L’ACSAR s’encarrega de la informació i la recepcióde les persones que arriben al servei, fins que es decideix treure aquestatasca a concurs. Fins al mes de febrer de 2010 també s’ha encarregat del ser-vei de traducció i interpretació.

Pel que fa a l’atenció específica de refugi, es creen sinergies amb la CreuRoja, que s’encarrega de l’atenció social els primers quaranta dies, mentre sesol·licita el refugi mitjançant el servei d’orientació i assistència jurídica del’ACSAR.

68

LA DIGNIFICACIÓ DE LA FEINA

Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC)



Objectius: aconseguir la plena integra-ció de la població immigrada.

Reflexions L’AMIC es va fundar l’any 1993 i va començar a prestar serveis al SAIER

a partir de l’any 1998.

Tal com relata Meritxell Balcells,“l’AMIC és una entitat vinculada a la UGT,que neix de la necessitat del sindicat de poder atendre els treballadorsestrangers, sobretot els no comunitaris, i de poder donar suport en les prin-cipals dificultats que afecten l’accés a la feina [...]. Seria una associació d’aju-da i suport mutu als immigrants” (M. Balcells,AMIC).

Les raons de la seva vinculació al SAIER rauen en la detecció d’un buit queno estava cobert per cap altra entitat i que tenia a veure amb la part d’orien-tació formativa i laboral i aquelles qüestions relacionades amb l’accés a la feina.

Els serveis que ofereix evolucionen en funció de les demandes detecta-des, ja que el SAIER és considerat un servei viu. Durant una època, l’AMICtramita documentació de regularització perquè hi ha molta demanda, peròben aviat deixa de prestar aquest servei i comença a oferir assessorament enhabitatge.

Als inicis, l’assessorament i l’orientació formativa i laboral estan relaciona-des més directament amb la feina, és a dir, es tracta de donar suport en la

LES PECES DEL PUZLE

Serveis:- Assessorament i orientacióformativa.

- Informació sobre l’accés a l’ha-bitatge.

- Assessorament i inserció laboral.- Assessorament sobre homolo-gació i convalidació d’estudisestrangers.

- Espai d’autoconsulta.

71

LES PECES DEL PUZLE

recerca d’ofertes de feina. De seguida, però, es comencen a detectar neces-sitats en l’àmbit de l’ocupació, relacionades amb la voluntat de les personesusuàries perquè es dignifiqui la seva situació laboral; la demanda va més enllàde trobar una feina immediata, i passa també per trobar una feina de qualitat.

Pel que fa a la recerca de feina, l’AMIC no posseeix una borsa de treballdirecta, sinó que proporciona eines que poden ser útils en aquest camp: la for-mació mitjançant cursos (educació reglada —obligatòria o no obligatòria,des debatxillerat,passant pels cicles formatius i els ensenyaments de règim especial finsa la universitat— i no reglada: ocupacional, instrumental, del món associatiu...),l’acreditació de competències professionals, l’obtenció de carnets professionalsi la convalidació de carnets de conduir, entre d’altres. Això és, totes aquellesqüestions que d’una manera o altra afecten l’accés a la feina. D’aquí en surt unservei específic: l’homologació i la convalidació de títols estrangers, que inicial-ment respon a demandes puntuals, com un afegit a altres coses, i que a poc apoc va creixent i es va consolidant com un servei específic; també, en certamanera, perquè el perfil de les persones que arriben va canviant i el seu nivellformatiu és més elevat.El servei també ha derivat en l’assessorament sobre edu-cació secundària obligatòria, i, en conseqüència, a franges d’edat més baixes.

Finalment, pel que fa al servei d’habitatge, se centra en assessorar sobreaspectes determinats, com ara:

• Situació i descripció del mercat immobiliari actual.• Lloguer i compra: borses de mediació per al lloguer social, pisos pro-

tegits, característiques, tràmits a seguir, entre d’altres.• Drets i deures de les persones llogateres, propietàries, compradores i

venedores.• Ajudes i recursos existents, tant públics com privats.• Informació sobre la xarxa de recursos per a l’accés a un allotjament

(dispositius de primera acollida, centres residencials, pisos destinats aemergències socials, xarxa de pisos d’inclusió, etc.).

En aquest marc, i amb més motiu perquè el 2010 és l’Any Europeu deLluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social, la tasca de l’AMIC al SAIER en elsàmbits de suport formatiu, laboral i en l’habitatge pren més sentit que mai.70

L’ACCÉS A LA NORMALITZACIÓ

Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE)



Objectius: donar suport a les perso-nes estrangeres.

Reflexions És una entitat impulsada pel sindicat CCOO, que es troba en funciona-

ment des de l’any 1987 com un instrument que s’ocupa de donar suport ales persones immigrades.

El CITE realitza, entre d’altres, aquestes activitats:

• Assessorament i orientació en matèria de legislació d’estrangeria.Tramitació de permisos de treball i/o residència, reagrupament familiar,nacionalitat, etc.

• Actuacions de mediacions, comunicació, dinamització i traduccions (enescoles, serveis socials...).

El CITE desenvolupa les seves activitats des de les 47 oficines situades ales principals ciutats de Catalunya. Pel volum de persones ateses, el CITE ésl’observatori d’immigració més important de Catalunya.

Els seus serveis són molt diversos i els que presten al SAIER només repre-senten una part del ventall que ofereixen: assessorament i orientació enmatèria de legislació d’estrangeria, tramitació de permisos de treball i/o resi-

Serveis:- Tramitació de permisos deresidència i treball.

- Reagrupament familiar.- Acompanyament en la tramita-ció de tot tipus de documenta-ció específica que la normativavigent exigeix a les personesimmigrants estrangeres.

73

dència, reagrupament familiar, renovacions de residència i/o treball, tràmitsper a les persones estrangeres comunitàries i les seves famílies.

Actualment, molta part de l’atenció se centra en processos de regularit-zació de les persones en situació irregular, renovacions de les diferents auto-ritzacions de residència i/o treball, tràmits inicials de treball, permisos de rea-grupament familiar i permisos de residència de familiars de persones ciutada-nes comunitàries. L’equip que treballa avui dia al SAIER està format per cincpersones, les quals reben una formació continuada i actualitzada de tots elscanvis legislatius i administratius que es van produint. Els assessors dominendiverses llengües, fet que en molts casos els facilita atendre els usuaris sensenecessitat d’intèrpret.

El CITE és la primera entitat que utilitza la metodologia d’atenció grupal,molt útil en moments de gran demanda i afluència de persones immigradesa la ciutat. Aquesta metodologia serà adoptada posteriorment per la restad’entitats del SAIER com una eina de treball més a la forma d’atendre les per-sones que hi acudeixen.

72

LES PECES DEL PUZLE

L’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC

Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)



Objectius: facilitar el coneixement, l’úsi la divulgació de la llengua pròpia deCatalunya en tots els àmbits.

Reflexions El CPNL es crea l’any 1989 i el formen 22 centres de normalització.

L’oficina del SAIER forma part de l’estructura del CPNL de Barcelona, con-juntament amb vuit delegacions, dos serveis d’autoformació i formació a dis-tància, el centre d’acolliment i l’Espai Llengua i Cultura. És l’última entitat ques’incorpora al SAIER, l’any 2002, amb un conveni propi amb l’Ajuntament deBarcelona. A partir del 2009, el CPNL s’incorpora plenament al conveniSAIER amb la resta d’entitats.

La seva funció és la de facilitar el coneixement, l’ús i la divulgació de la llen-gua catalana en tots els àmbits.Als nivells bàsics de llengua catalana s’ofereixuna matrícula continuada, diversitat de modalitats i formats i la incorporacióde molts elements de coneixement de la ciutat i la cultura.

Al SAIER compten amb una persona que fa tasques administratives i queatén totes les demandes d’aquelles persones que hi acudeixen i que volenaprendre la llengua catalana. Amb tot, l’oferta dels cursos és la mateixa queper a la resta de la ciutat, ja que el CPNL ha optat per un model descentra-litzat, distribuït per tota la ciutat, de manera que les persones usuàries puguinmatricular-se al curs que més els convingui segons la zona geogràfica, l’hora-ri i la modalitat.

El circuit comença al Servei d’Informació i Recepció, on la persona res-ponsable que hi ha informa els nouvinguts de l’existència de dues llengües ofi-

Serveis:- Programa d’AcollimentLingüístic

75

cials al nostre territori i de la possibilitat de fer-ne un curs gratuït. Llavors, elsderiva a l’oficina del CPNL . Un cop allà, a banda d’oferir-los les diferents pos-sibilitats a l’hora de matricular-se, se’ls proporciona informació per facilitar-los l’accés als cursos, per exemple, plànols de la ciutat o dels transportspúblics.

Tal com explica Cristina Morató, que n’és la coordinadora: “El nostrevolum d’atencions no és comparable amb el volum d’atencions que fa la CreuRoja o altres entitats que són allà, ja que el tema és molt diferent [...].A lesaltres entitats les persones hi van a buscar serveis per cobrir primeres neces-sitats, en el nostre cas és a la inversa: som nosaltres qui els oferim la possibi-litat d’inscriure’s en un curs on poden iniciar l’aprenentatge de la llengua cata-lana i, a més a més, trobar elements que els faciliten el coneixement de la ciu-tat i els diferents serveis” (C. Morató, CPNL).

En aquesta mateixa línia, cal remarcar que la seva tasca es diferencia de lade les altres entitats pel fet que moltes vegades ha de tenir un caràcter mésde sensibilització, d’anar a buscar les persones usuàries; amb tot, el volum dematriculacions que tenen és força elevat.

Finalment, el CPNL també imparteix cursos al local del SAIER, sobretotde nivell inicial.

El programa d’acolliment lingüístic al SAIER ha estat considerat una bonapràctica per Linguamón – Casa de les Llengües, organisme governamentalcreat el 2005 i integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament deBarcelona.

74

LES PECES DEL PUZLE

L’ATENCIÓ SOCIAL

Creu Roja

Any de creació:S’implanta a Catalunya el 1872.El 1981 es crea l’Assemblea Catalana de la Creu Roja.

Any d’incorporació al SAIER: des de laseva creació

Objectius: donar respostes integralsdes d’una perspectiva de desenvolu-pament a les víctimes de desastres iemergències, a problemes socials, desalut i mediambientals.

Reflexions La Creu Roja és una institució molt gran i d’abast internacional dedica-

da a la prestació de serveis de caràcter humanitari. Dins del SAIER, la sevafunció és l’acollida a persones estrangeres extracomunitàries nouvingudesi la gestió dels programes adreçats a persones sol·licitants d’asil i refugiatsdes d’un model d’intervenció integral, amb una atenció multidisciplinària(social, jurídica, psicològica, formativa, etc.) i des d’una perspectiva norma-litzadora.

La Creu Roja aporta al SAIER recursos que rep d’altres convenis ambadministracions i els hi centralitza, de manera que es puguin optimitzaraquests recursos i els serveis que s’ofereixen siguin tan rendibles com siguipossible.

Segons Anna Munuera, que s’encarrega de la coordinació, la filosofia és“centralitzar, en un sol servei, la gestió de tots els programes socials adreçatsa aquests col·lectius”, fet que comporta la gestió d’un equip multidisciplinaride 22 persones i l’ajuda de 22 persones voluntàries.

Serveis:Programes específics d’atenciósocial (acolliment, cobertura denecessitats bàsiques i presta-cions) per a persones immigra-des i sol·licitants d’asil i refugi.

77

Inicialment, la Creu Roja va començar oferint un servei d’acollida a lespersones sol·licitants d’asil i refugiats de la ciutat de Barcelona, i posterior-ment a persones immigrants amb necessitats socials. Progressivament, però,han anat creant i incorporant nous programes socials, adaptant-los sempre ala realitat social i a les necessitats, sempre canviants, de les persones que s’a-drecen al servei (retorn voluntari, espais residencials, reagrupament familiar,acollida humanitària...).

Majoritàriament, l’atenció que presten és individual, però l’atenció grupalpren cada cop més protagonisme. Els tallers informatius, formatius i preven-tius que tracten diferents temàtiques, com poden ser tallers de salut sexual ireproductiva o d’habilitats sociolaborals, en poden ser exemples.

Una qüestió que valoren especialment és proporcionar informació veraçi adequada que faciliti a les persones nouvingudes el coneixement de la rea-litat amb què es troben i les ajudi a esborrar les imatges que hagin pogut con-cebre del país d’acollida que no s’ajustin a la realitat, com a pas previ peraconseguir un primer grau d’autonomia.

76

LES PECES DEL PUZLE

L’ACOMPANYAMENT JURÍDIC

Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB)



Objectius: defensar la professió d’ad-vocat, així com potenciar la imatgede l’advocacia dins la societat.

Reflexions L’ICAB s’incorpora al SAIER per tal d’oferir serveis jurídics a persones

immigrades de nova arribada, cada vegada més nombroses, davant les especi-ficitats de les lleis d’estrangeria.

Així, avui dia són quatre professionals independents experts en dret d’estran-geria. En moltes ocasions també són especialistes en altres àmbits, de maneraque la visió jurídica que tenen és àmplia i poden proporcionar un assessoramentintegral a les persones nouvingudes. David Casadevall ho explica així: “Ells novénen aquí tan sols a fer recursos, sinó que també és un referent per a l’estran-ger perquè contacti amb el món jurídic d’aquí, que en definitiva també és la inte-gració activa a la societat [...]. Oferir la cultura jurídica a aquella persona, quesàpiga quins són els seus drets i els seus deures” (D. Casadevall, ICAB).

Segons la percepció de les persones professionals, els serveis que més sesol·liciten són l’assessorament general (sobretot en relació amb els temesd’expulsions, d’arrelaments i de dret penal), seguit dels recursos i dels temesvinculats a la nacionalitat.

L’esquema d’actuació que segueixen ve determinat pel resultat que haassolit el servei de tramitació de documentació proporcionat pel CITE. És adir, si arran d’aquesta tramitació administrativa cal fer recursos per denega-cions, cosa que requereix una anàlisi jurídica complexa, els professionals del’ICAB adopten aquest paper a través de dues figures diferenciades.

(continua a la pàgina 80)

Serveis:Informació, estudi i tramitació derecursos davant les administra-cions o els tribunals competentsen relació amb permisos de resi-dència i treball, sol·licitud denacionalitat i altres temes vincu-lats a la normativa d’estrangeria.

LES PECES DEL PUZLE

7978

ELS REPTES DE FUTUR

PER A UN SERVEI ENCARA NECESSARI

n el moment en què la societat sigui capaç d’acollir les personesnouvingudes com a ciutadanes de ple dret, integrades a la ciutatde forma efectiva, utilitzant els serveis i recursos generals amb

plena igualtat, no farà falta cap servei específic d’acollida.Tanmateix, l’evolucióen aquest sentit és lluny, encara, de culminar i, per tant, el SAIER segueix sentimprescindible.

En aquest sentit, les entitats que treballen i viuen la realitat del SAIER diaa dia reconeixen quins són els nous reptes a entomar i també les possibili-tats de futur que pot emprendre el servei.

Primerament, hi ha una línia clara de consolidació, que significa seguir ambel camí que porta el servei avui. Després de vint anys de funcionament, lesentitats que en formen part consideren que han assolit un nivell de madure-sa important, que queda avalat per la permanència del servei malgrat el pasdels anys i per la demostrada capacitat d’adaptació als canvis que s’han anatsucceint.Així, doncs, hi ha la percepció generalitzada, entre les persones queviuen el SAIER de prop, que aquesta entitat continuarà i ha de continuar sentcapaç d’emmotllar-se a la realitat existent i canviant com ha fet fins al diad’avui, anticipant-se a les necessitats i estant preparada per rebre les perso-nes nouvingudes.

En aquesta mateixa línia, es considera que el SAIER ha de treballar per afa-vorir la integració plena de les persones usuàries a la ciutat, millorant-ne laqualitat de vida i, en conseqüència, fomentant la cohesió social. Hamid Hilalho relata d’aquesta manera: “Estamos en un momento de madurez como enti-dad, tenemos que consolidar esto y dar un servicio mejor, de calidad, más de aco-

e

81

(ve de la pàgina 77)

D’una banda, les que tenen un paper de consultoria, que són les personesque estan al SAIER i que fan la primera visita amb la persona usuària, a la qualproporcionen una atenció personalitzada mitjançant la creació d’un espaidigne, íntim i confidencial. Habitualment, això suposa una sola visita, i poste-riorment se’ls deriva a professionals que es dediquen a la tramitació. SegonsDavid Casadevall, “els consultors reben la visita, analitzen el cas i donen unaresposta jurídica en aquell moment, un assessorament. Si arran de la visita calfer una intervenció, tipus recurs o nacionalitat, el que fem és derivar als tra-mitadors [...]. La derivació ja està filtrada per nosaltres [...]. No ho derivemtot, sinó només el que és raonable i defensable [...] i també que estigui dinsde Barcelona, si s’ha d’anar a Madrid derivem que vagin al torn d’ofici deMadrid. [...] Els tramitadors estan al seu despatx particular” (D. Casadevall,ICAB).

La prestació del servei és sempre gratuïta per a la persona usuària i el tre-ball entre aquests diferents tipus de professionals es fa de manera coordina-da, posant en comú els diferents coneixements de cadascú i treballant com agrup.

80

de manera que estiguin el més propers possible de la ciutadania. Enrelació amb això, cal reforçar la derivació cap als serveis de ciutat, jaque el SAIER està pensat per donar una resposta puntual en unmoment concret de la trajectòria migratòria de les persones, però uncop s’han solucionat les problemàtiques específiques que se’ls presen-ten s’ha de tendir que facin ús dels serveis que té la ciutat per a la ciu-tadania en general, com una manera d’afavorir-ne la integració i l’auto-nomia, i no caure en paternalismes.

• Tanmateix, s’obre l’interrogant que planteja el creixement del SAIER.La majoria d’entitats coincideixen en el fet que cal limitar-lo, perquècréixer il·limitadament podria provocar una pèrdua de l’objectiu pri-mer del servei. No obstant això, des d’algunes entitats es creu quepodria ser interessant que el servei incorporés altres entitats per talde donar resposta a algunes necessitats que amb la configuració actualno es poden atendre.

• Quant a funcionament, es detecta la necessitat d’una major coordina-ció entre les entitats a escala global. Si bé els professionals que formenpart del SAIER assumeixen la coordinació amb les altres entitats comuna qüestió de casos concrets i, per tant, responen a demandes con-cretes, fóra positiva una major interlocució entre institucions. La sepa-ració del servei en dos edificis diferents, malgrat que és imprescindiblei ha millorat molt les condicions de treball, ha minvat la comunicacióespontània que es generava pel fet de compartir un mateix espai físici facilitar els espais de coordinació informal.

• Una de les millores adquirides amb el temps ha estat la disponibilitatd’una aplicació informàtica en què cada entitat pot consultar l’evoluciódels casos i saber si hi ha alguna altra entitat que estigui intervenint enel mateix cas. Així mateix, les entitats posseeixen espais de supervisióinterna, que garanteixen la prestació d’un servei adequat i en milloraconstant. En definitiva, un dels reptes de futur passa per la integraciódel SAIER en un únic espai, mantenint les millores actuals.

ELS REPTES DE FUTUR PER A UN SERVEI ENCARA NECESSARI

83

gida y de asentamiento [...]. Estamos ahora en el momento de consolidar la inte-gración de las personas que han venido de fuera y las personas que son de aquítambién en este proceso de mestizaje, interculturalidad y de conocimiento mutuo”(H. Hilal, CITE). Es tractaria, doncs, de treballar per tal de garantir els drets iels deures de les persones nouvingudes de manera que aquesta integracióplena que esmentàvem més amunt es pugui dur a terme d’una manera cívicai pacífica, buscant al mateix temps la implicació activa d’aquestes personesdins de la societat. És per això que és important observar la immigració desdel prisma de l’oportunitat com a motor de dinamització de l’economia.

En segon lloc, caldria emprendre una línia de millores específiques o depossibles canvis, en especial:

• Malgrat les millores assolides al llarg del temps i l’increment patent derecursos, caldria una major dotació de recursos per poder oferir unaatenció en condicions òptimes. En qualsevol cas, cal evitar una retalla-da de recursos que pugui generar conflictivitat social pel fet de nopoder atendre les demandes creixents.

• El SAIER hauria d’aprofitar el seu potencial com a arxiu de dretshumans, com a termòmetre de mesura dels conflictes armats i les ten-sions polítiques al món. Això li conferiria una capacitat d’erigir-se coma altaveu de les necessitats de les persones usuàries per elevar-les a lesinstàncies corresponents. Per tant, cal que el SAIER estableixi un siste-ma adequat de recollida de dades que aprofiti el potencial que li con-fereix el fet de ser la porta d’entrada a la ciutat de la majoria de per-sones immigrades i refugiades. En la mateixa direcció, es proposa l’o-bertura d’espais de reflexió entre els professionals del SAIER quetranscendeixin la mera atenció i que recullin els sabers que es generenen la pràctica diària, així com les realitats que es detecten. D’aquestamanera, el SAIER podria esdevenir un centre d’investigació-acció enmatèria d’immigració i refugi.

• Cal tractar la dimensió estructural del servei, tot valorant la possibili-tat de descentralitzar els serveis del SAIER i acostar-los al territori, ésa dir, prestar alguns dels serveis en els diferents districtes de la ciutat,82

EL VALOR AFEGIT DEL SAIER*

Josep Ribera**

any 1988, quan es crea el Consell Municipal de Benestar Socials’articulen diversos grups de treball específics, un dels quals és eld’immigrants i refugiats en el qual participo com a expert i n’exer-

ceixo la coordinació al principi. Hi participen entitats grans com Càritas,CCOO, UGT, i altres de més petites. Aquest grup finalitza el seu recorregutquan es crea el Consell Municipal d’Immigració.

Sobretot durant els primers anys, aquest grup resulta molt útil pel fet queles entitats s’informin mútuament, però sobretot perquè l'Ajuntament puguiaprendre de tots els serveis que s’havien estat prestant a la ciutadania a tra-vés del teixit social. Hi ha una gran riquesa en l’intercanvi i la proposta quesurt en tots els grups des del començament és buscar la coordinació entreel treball de cadascuna de les entitats. En aquell moment, la regidora deBenestar Social, Eulàlia Vintró, proposa la creació d'un punt d'acollida per apersones estrangeres i refugiades en col·laboració amb les entitats que estantreballant al voltant d'aquesta temàtica; és llavors que es crea el conveni delSAIER.

Natura i funcions del SAIER

Considero que el SAIER és el referent d’acollida per a la gent nouvingu-da.Això és el resultat de la racionalització adequada de serveis, que a poc apoc ha facilitat la consolidació d'un servei que és fruit de la suma d'esforçosde l'Ajuntament de Barcelona amb el teixit social.

El SAIER va introduint millores progressivament, fruit de les reflexionsque sorgeixen en les seves reunions internes, però sempre manté l’esperit

l

85

Josep Ribera

84

amb què va començar; és a dir, buscar la continuïtat i la consolidació en líniaamb els seus objectius.

Els trets que, des de la meva perspectiva, són diferencials i fan que el ser-vei pugui ser aplicable en altres indrets deriven del compromís que assu-meix un ajuntament democràtic d’afrontar les problemàtiques del refugi i laimmigració com a pròpies, amb capacitat de fer-ho en diàleg amb el teixitsocial, i aportant alhora els recursos necessaris i assumint-ne la responsa-bilitat. A més a més, aconsegueix fer-ho mantenintl’autonomia d’aquest teixit social, generant una com-plicitat entre les institucions públiques i les entitatsprivades sense ànim de lucre mitjançant un diàlegfranc i respectuós.

El SAIER té un doble vessant: d’una banda, la del’atenció, que està ben coberta i funciona correcta-ment; i de l'altra, com a antena de detecció, com apunt potencial de recollida d’informació.Aquesta últi-ma no s’està explotant, i seria interessant fer-ho, ja que generaria un con-text del qual podrien sortir propostes basades en la detecció de realitatsconcretes per plantejar-les a instàncies més elevades, i també fomentar lacreació d’una consciència col·lectiva entorn dels temes d’immigració i refu-gi. Això permetria oferir la informació a la societat, que és la interessadaen darrera instància.

És important remarcar que les entitats que participen en el SAIER gene-ren una gran riquesa en la seva actuació des de la base que no es veu reflec-tida posteriorment. En aquest sentit, proposo la creació de grups específicsen centres especialitzats en migració conjuntament amb les universitats, pertal que això permeti retornar en format d’estudis la reflexió que sorgeix dela riquesa dels interrogants que es plantegen en les activitats que estan por-tant a terme les entitats dins el SAIER.

Seria interessant generar espais de reflexió conjunta per fer programes deformació amb unes perspectives més àmplies, que transcendeixin l’activitatdel dia a dia, i que aquesta reflexió aflori de les mateixes entitats de manera

De cara al futur, crec que calapostar per la millora en la

recollida de dades; alhora quecal posar l’èmfasi en la reflexió

conjunta de les persones ientitats que treballen al SAIER

respectant l'especificitat decadascú i del que aporta.

VINT ANYS, UNA MIRADA ENRERE PLENA DE VIVÈNCIES

na de les coses més interessants quan es parla del SAIER és poderrecollir anècdotes diverses que han viscut les persones que hi hantreballat dia a dia o que n’han estat usuàries.

Testimonis de professionals del SAIER

Quant a les vivències de les persones professionals, se n’ha seleccionatuna breu mostra per tal de poder reflectir de prop, d’una manera exemplifi-cadora i palpable, alguns dels moments que es viuen.

Meritxell Balcells, que va estar treballant-hi durant uns anys al servei del’AMIC, recorda moltes situacions que li han estat especialment gratificants,de les quals descriu les següents:“Svetlana era una noia que venia de l’Europade l’Est i que va arribar i tenia permís de reagrupament familiar sense treball[...]. Ella era infermera [...]. La demanda que feia era per intentar trobar feina,estava com bloquejada, que no podia, que ho provava, que quan anava a lesempreses li deien que no [...]. Llavors a través de Barcelona Activa vam tro-bar un programa que feien de cambrera de pisos [...]. Com que era una per-sona molt treballadora, a l’hotel se la van quedar i li van fer el canvi de per-mís de residència amb treball, i mentrestant vam fer l’homologació del títol[...].Vam estar fent currículum, vam anar mirant entitats, vam fer contactes...i va contactar amb Sant Joan de Déu i va començar a fer suplències”.Tempsdesprés, Svetlana li va trucar i li va dir que ja era fixa.També s’havia tret elcarnet de conduir, cosa que li donava una major autonomia.

També hi ha la història d’una altra noia, que havia acudit al servei en situa-ció d’irregularitat: “A Aminata la vaig tornar a veure casada, amb una perso-

u

87

que se’n puguin beneficiar. Seria una manera de reconèixer-ne el treball,demostrar-los que el treball que estan fent és útil.

Una visió de futur

De cara al futur, crec que cal apostar per la millora en la recollida dedades; també cal posar l’èmfasi en la reflexió conjunta de les persones i lesentitats que treballen al SAIER, respectant l’especificitat de cadascú i delque aporta.Això serviria per plantejar les reformes que siguin necessàries.Entenc que aquesta qüestió és molt més àmplia i que supera el marc delSAIER, però seria una aportació que el SAIER podria fer i aportar al Conselld’Immigració i a tot el procés de canvi de la societat catalana que s’estàproduint avui dia.

El repte que cal marcar-se és normalitzar la situació de les persones refu-giades i immigrades, afavorir-ne la integració i desestigmatitzar col·lectius, totamb l’objectiu final d’assolir la cohesió social.

86

*Transcripció revisada per l’autor d’una conversa de Josep Ribera amb Nèstor Pelliceri Núria Mateu, que va tenir lloc el 4 de febrer de 2010.

**Josep Ribera va ser un dels fundadors d'Agermanament. Fundador i secretari generald'ACSAR. Fundador i director del CIDOB durant més de 30 anys. Medalla d'Or de la Ciutat deBarcelona l'any 2006.

Com a cas més concret, conta la història d’“un senyor marroquí, que por-tava tota la vida aquí [...].Tenia 60 anys i en portava, jo què sé, 30, i em diu‘Me han denegado la nacionalidad’ i ‘¿Por qué?’[...] Hi ha uns requisits, i un d’ellsés ‘adaptarse al modo de vida español’ i li deneguen perquè estava casat ambdues dones, la seva dona de tota la vida i després amb una noieta de 20 anys[...] i jo li dic ‘Haga una cosa, vaya al juzgado y se divorcia de una, aunque sigaviviendo con ella.’ [...] ‘Pero vea usted, una es la madre de mis hijos, que tiene 62años como yo, la madre de mis cuatro hijos, y no le va a parecer bien.’ [...] ‘Puesdivórciese de la otra.’ [...] ‘La otra tiene 20 años y no me quiero divorciar’”.

Lola Rodríguez, de l’Ajuntament, relata la seva vivència en entrar al SAIERde la manera següent:“Març-abril de l’any 2000, nou del matí. SAIER deParal·lel 202, planta baixa. Fa poc que tinc l’encàrrec de coordinar el servei.Acabo d’arribar. Em trobo perduda dins d’un mar de caps de molts colors imolts accents diferents. Intento arribar al taulell de recepció, sense èxit. Desobte, una veueta que ve de dalt comença a dir: número 1 azul, número 1 blau,number 1 blue, numero 1 bleu, etc. El mar de caps s’agita, noto diferents movi-ments i de sobte una mà alça un magnífic cupó de color blau amb el núme-ro 1. Déu meu, penso jo, això ho haurem de canviar!”

Ana del Pino, coordinadora de l’actual Servei d’Informació i Recepció, des-criu una situació que va viure una de les professionals del seu equip d’aquestamanera:“La que recordo va passar fa tot just un parell de dies a una noia de l’e-quip, que em va explicar que estava molt emocionada i em va dir:‘¿Sabes lo queme ha pasado? [...] Hoy me ha venido un señor y estaba muy preocupado por su situa-ción laboral, porque es una persona reagrupada y me decía que él necesitaba traba-jar porque su familia lo estaba pasando muy mal, y como era una persona reagrupa-da no podía trabajar, y no sabía cómo hacerlo [...].Yo le decía: 'Escuche señor, escuche',pero él seguía y seguía, yo le insistía [...] hasta que le paré y le cogí las manos y le dije:'Señor, que puede trabajar, ¡que la ley ha cambiado hace muy poco y puede trabajar!'.L’home es va quedar tan emocionat que es va posar a plorar i la va abraçar...”.

Hamid Hilal, del CITE, resumeix d’una manera concreta la diversitat quecaracteritza les experiències amb les persones usuàries així: “De anécdotastenemos de todo, desde gente que se pone violenta a gente que te trae una olla decomida como reconocimiento”.


89

na que havia conegut al servei, amb un fill i amb una situació laboral que notenia res a veure”.

Una altra història curiosa és la següent: “Un dia van arribar uns nois delCamerun,que havien passat pel punt informatiu amb l’Eva.Estaven vivint al carrer.'Mira si els pots fer un currículum,mirar algun tema laboral'.No tenien hora peròvaig dir 'Els veig ara', perquè tenia un forat.Vam estar parlant [...] em van pregun-tar on podien anar per menjar, llavors els vaig donar l’adreça d’unes monges quetenen un menjador darrere de la Plaça Reial, els ho vaig explicar, els ho vaig dibui-xar [...].Al cap de tres setmanes em truquen d’un restaurant 'que ens han vingutuns nois amb una targeta (del servei), han menjat i quan han acabat ens hanensenyat la targeta i ens han dit que els havíeu dit que aquí podien menjar”.S’havien confós de cua, ja que ella, per donar-los més referències, en l’explicacióels havia dit que on veiessin una cua a l’hora de dinar, era el menjador. En qualse-vol cas, l’encarregat del restaurant li va dir que havien estat molt correctes.

Finalment,Meritxell Balcells també exposa la vivència que va tenir amb “unsenyor d’Algèria, de la Cabília, berber, en un moment en què a Algèria hi haviamolt conflicte, que va venir i vam començar a parlar, i comences a sintonit-zar [...]. Era molt reivindicatiu de la identitat berber [...]. Després em vaigrecordar que al calaix —a mi m’agradava molt— tenia un casset d’aquests decascos, d’un cantant, un cantautor de la Cabília, berber, que es diu Idir i quehi ha una cançó que és molt identitària, i és una cançó preciosa, i la tenia allài li poso els cascos amb la cançó i es va emocionar i va ser la sensació quehavíem connectat per sempre”.

David Casadevall, de l’ICAB, també recorda força situacions que ha viscutal SAIER, tal com ell mateix explica:“Per cada mitja jornada que faig, veig cinccasos, multiplicat per 17 anys o no sé quants en porto, són molts casos, i notan sols des d’un punt de vista professional, de visió de conjunt del que ésl’estrangeria [...] sinó que personalment és curiós, perquè coneixes moltagent, que no hi entaules una amistat però sí que hi has compartit una expe-riència, de vegades negativa, de vegades positiva... De vegades dir-li a una per-sona: 'Mire, le acaban de conceder la nacionalidad' i que comenci a botar, oconèixer una mare i després els seus fills, que s’han fet grans... perquè ambaquests anys he vist de tot [...]. Et permet una visió humana molt maca”.88

dones que formes part d’un projecte més important: ajudar a fer realitatl’inici d’una nova vida en un país diferent. Et sents més útil com a professio-nal i com a persona”.

Testimonis d’usuaris del SAIER

Pel que fa a les persones usuàries del SAIER, s’han volgut recollir diferentshistòries de vida i trajectòries migratòries que es reprodueixen a continuació:

Mohamed Obydullah (Bangla Desh). L’Obi, com el coneix habitualment la gent,va arribar a finals de l’any 2007 amb un contracte de treball en origen. En fina-litzar la feina que el va portar aquí li ha estat força complicat tornar a trobar unaaltra feina, cosa que atribueix a diverses causes: la coincidència del seu momentd’arribada amb la irrupció de la crisi econòmica i també el seu desconeixementde les llengües catalana i castellana.Dubta sobre què farà en el futur,però li agra-daria quedar-se a Barcelona i formar-se en els àmbits que li agraden.

“Soy Mohamed Obydullah, soy de Bangladesh, vine aquí con un contrato de tra-bajo [...]. La vida es muy complicada, luego busqué trabajo y trabajo. La primera vezque vine al SAIER fue por un paisano, hablé con Consuelo (inserció laboral del’ACSAR), encontré un trabajo [...]. Quería hacer un curso, para mejorar mi traba-jo, estudiar, pero esto también es un poco complicado [...].A mí me gustaría traba-jar en un restaurante, por eso fui a un sitio a hacer un curso de ayudante de coci-na [...] pero con el certificado tampoco podía encontrar trabajo [...]. Ahora estoytrabajando en una empresa de limpieza y quiero hacer otro curso o estudiar aquí,para mejorar mi futuro.

Mi primo vive aquí y tiene un amigo que tiene una fábrica en Girona, y me hicie-ron un contrato de trabajo, vine y estuve trabajando con ellos cuatro meses y medio,y cuando dejé el trabajo vine a Barcelona. [...] Ahora estoy trabajando y viviendoaquí y no quiero moverme a otro sitio, porque aquí hay gente que conozco, estoyviviendo con mi primo.

Quiero hacer alguna cosa que me ayude en mi futuro, quería hacer un curso yestudiar aquí. [...] También soy guitarrista y por eso me gustaría hacer un curso detécnico de sonido o de audiovisual”.


91

Sílvia Paüls, del CITE, explica el següent cas: “Recordo el cas d’una donaque era del Marroc, que va venir molt temps [...] una d’aquelles persones queal final jo mateixa hauria tirat la tovallola, pensant que no tindria mai elspapers [...]. Feia dos anys que venia, i primer es volia regularitzar per violèn-cia de gènere, i quan ho teníem ja quasi tot lligat, llavors ella va tirar enrerela denúncia que tenia contra el seu marit, quan ja teníem la cita amb elGovern [...]. Llavors ella va desaparèixer, després va tornar perquè es voliaregularitzar per contracte de treball, i en un moment l’empresària va dir queno [...].Això ja quan portàvem dos anys i mig, però al final va aconseguir elspapers. És un cas d’aquests que l’has seguit durant molt temps, que has visttota l’evolució de la persona”.

Verónica Tomás, de la Creu Roja, descriu així una història que recordaespecialment:“És un cas que jo vaig començar l’any 2001, d’un sol·licitant d’a-sil, de Sierra Leone, i va arribar al despatx perquè un altre usuari meu l’haviarecollit del carrer, perquè estava dormint al carrer i li va fer pena i el tenia ala seva habitació. Bé, al final li van denegar l’asil, va estar molt temps en el trà-mit, es va convertir en immigrant irregular, va estar treballant sense papers[...].Vam intentar el tema de la regularització, a la primera no va ser [...] alfinal va aconseguir els papers. És un noi que ara té 43 o 44 anys, que ha tre-ballat molt, s’ho ha currat molt, i l’any passat, el 2009, va aconseguir reagru-par la seva família: la seva dona i quatre fills. [...] I quan va arribar la seva famí-lia va venir aquí amb la seva dona i els seus fills, i jo em vaig emocionar moltperquè era com veure el final d’aquell cas”.

Maria José Carretero, del CPNL, explica com va entrar al SAIER:“Des quevaig començar a treballar al CPNL observo que els nostres usuaris volenaprendre català per diferents motius: relacionar-se millor amb la gent, trobarfeina, ajudar els seus fills amb els deures d’escola [...] i els usuaris del SAIERno són una excepció en aquest aspecte. Encara que dins de l’acolliment lin-güístic no seguim la trajectòria dels nostres usuaris com les altres entitats delSAIER, ja que arriben a la nostra oficina, es matriculen i marxen, som cons-cients que els estem ajudant a integrar-se dins de la llengua, la cultura i lasocietat catalanes; però no només fem una tasca administrativa, en nombro-ses ocasions t’expliquen els seus somnis, neguits, problemes [...]. En aquestsmoments els escoltes i els hi dones suport humà i psicològic, aleshores t’a-90

Los españoles no hacen ninguna diferencia, no existe nacionalismo; por eso elegíBarcelona y porque es una ciudad magnífica. Soy feliz viviendo aquí. Para vivir sólohay que vivir aquí, entre la gente”.

Saleem Maíz (Pakistan). Saleem va tenir uns inicis molt durs quan va arri-bar aquí fa catorze anys. El van acollir persones de la seva comunitat d’ori-gen, però van abusar de la seva situació d’irregularitat. Quan va aconseguirsortir d’aquest cercle es va trobar amb persones que el van ajudar i actual-ment se sent plenament integrat i feliç de viure aquí.

“Soy de Pakistán, vine a España, concretamente a Barcelona, en 1996. Cuandovine no sabía ni castellano ni catalán ni nada. Pasé siete meses con mis paisanos[...]. He sufrido bastante [...] pensaba que aún estaba en Pakistán. Se aprovecha-ron de mi situación. No podía salir fuera, limpiando, preparando comida, y medaban miedo diciéndome 'si te vas fuera te pilla la policía'.Al final fui a una iglesia,por casualidad, yo soy cristiano, y todo el mundo quería hablar conmigo '¿de dóndevienes?, ¿cómo te llamas?, ¿qué te pasa?', y entonces, como yo soy cristiano, tene-mos mala situación en Pakistán [...] y la iglesia me mandó para ACSAR, para elSAIER... con Mercedes y con Marina, son gente maravillosa.

Cuando yo vine aquí me querían ayudar, me querían conocer, saber mi situa-ción. Cogían los detalles para poderme ayudar, sobre salud, sobre cómo buscar tra-bajo, aprender castellano, intentaban mejorar mi vida. Como estaba perseguido enPakistán me prepararon una solicitud de asilo, lo conseguí.

Con esto me he espabilado y he mejorado mi vida, entonces el SAIER es unapoyo, una vía que me ha guiado. Gracias a Dios, hoy mis hijos están bien integra-dos, hablan catalán, castellano, con gente local de aquí.

Yo nunca en mi vida he visto racismo aquí en España. La gente es muy amable,quieren conocerte y ayudarte como sea. […] No he visto rechazo, siempre te quie-ren recibir, y con 'bona fe'. El SAIER para mí son unas muletas. Con su ayuda yo ymi familia estamos muy felices. Conseguí la nacionalidad española hace cuatroaños, somos españoles ahora.”


93

Felix Harutyunyan (Armènia). Felix és catedràtic d’enginyeria de camins,canals i ports.Va estar un temps a Moscou exercint la seva professió i va fercursos de castellà per anar a països com Cuba o Nicaragua, que tenien rela-ció amb la URSS, per ampliar la seva carrera professional. Però va decidirapostar per la seva felicitat personal i va deixar la URSS. Els cursos de caste-llà li van servir per poder fer la feina que desenvolupa actualment com a tra-ductor d’alemany, rus i armeni a l’ACSAR. Quan va arribar aquí li van reco-manar demanar asil, però per a la gent que venia de l’antiga Unió Sovièticaera complicat i no li van donar.Ara té la residència permanent.

“Nací en Armenia, que antes estaba en la URSS, y en 1993 decidí abandonarpara siempre el país para aprovechar el resto de mi vida como un hombre verda-dero, no como un hombre de la URSS, porque a pesar de que no soy comunistasentía que todo era falso en ese país. Decidí venir a Europa para siempre con mishijos, porque pensaba que si yo no podía vivir una vida verdadera, mis hijos podrí-an continuar. Gracias a Dios mi hijo mayor está en Alemania, con mi nieto; y mi hijopequeño está conmigo. Estoy muy feliz, aquí, en España. [...] Yo tengo bronquitis, ysi viviera en Alemania ya estaría muerto, con esta enfermedad solo es posible viviren España. [...] Mi sueño está cumplido.

Estuve muy feliz de encontrarme con Gorka, que en ese momento estaba en elmostrador, con Eva y Mercedes (les tres persones treballaven a l’ACSAR). Estuvehablando para pedir algunas ideas y después para prestar ayuda como traductor. En2000 venían muchos armenios y rusos, porque había una gran posibilidad de vivir enEspaña e intentaba traducir para ayudar un poquito. Fue en ese tiempo que les cono-cí, y también a Ana, de Cruz Roja. Me ayudaron mucho. Nunca jamás podré olvidaresa ayuda que me han dado. Empecé a trabajar de traductor el 2003 y hasta ahora.

Ésta es mi historia [...]. Estoy muy contento porque incluso con esta edad puedoaprovechar mis posibilidades y dar ayuda a inmigrantes, y conseguir un poquito dedinero para mí, porque a mi edad no hay que tener mucha esperanza y no puedoaprovechar todo lo que aprovechaba en mi país. Mi cabeza no la aprovecho, apro-vecho mi lengua. Con mi enfermedad no puedo funcionar con plenas fuerzas.

En Alemania hay mucha segregación, una vía para extranjeros y una vía paraalemanes [...] y la primera vez que vine aquí estaba en la cola con españoles [...].92

Olga Demina (Rússia). Olga va arribar fa cinc anys fugint d’una mala situa-ció econòmica i buscant noves perspectives de futur per poder desenvolu-par-se professionalment. Després d’uns inicis durs, actualment està fent elstràmits per aconseguir l’autorització de residència per arrelament social;desitja que això sigui així i que finalment es pugui dedicar plenament a la logo-pèdia, que és la seva passió professional.

“No tengo nada especial que contar, mi historia no es famosa, creo que es una his-toria gris, normal, como la de todo el mundo; hay cosas bonitas y feas que pasan a cual-quier persona.Vine a España hace cinco años. Compré un billete en la agencia de via-jes y pasé cinco días en tren y autobús. En la agencia de viajes me enseñaron muchospaíses que yo podía elegir, y pensaba, mejor un país de sol, dónde haya mar, flores [...];soy un poco romántica [...] y elegí Barcelona; mi corazón me dijo que Barcelona.

Vine para solucionar los problemas que tenía en Rusia. La economía es muybaja, y para una parte pagan muy bien y para otra parte casi no pagan.Yo soy logo-peda, y trabajaba en un colegio con los niños y ganaba muy poco. Necesitaba solu-cionar mis problemas y pensé qué hacer [...] y busqué información sobre qué podíaganar fuera de mi país.

Empecé como mucha gente con trabajos feos, en negro, como interina, y luego,poco a poco, fui aprendiendo el idioma y fueron pasando cosas [...]. He conocido agente buena y mala. Cuando vine encontré a gente aprovechada, me engañaron,me robaron dinero [...] pero con el tiempo, aprendiendo el idioma, yo puedo res-ponder bien y es más fácil vivir. Ahora encuentro a más personas que me ayudan.

Ahora tengo suerte que trabajo en un colegio ruso de logopeda otra vez, peroaún sigo haciendo una parte de limpieza que espero terminar pronto, y trabajarcon los niños. Hablando con las personas siempre preguntas cómo te puedes lega-lizar y alguien de mis amigos o conocidos me dijo que podía pedir aquí el arraigosocial gratis [...]. La historia es larguísima, llevo casi dos años, pero ahora termino,creo... Pero espero, porque siempre hay obstáculos.

Ésta es mi historia, parece muy corta pero cuando haces, haces y haces, pare-ce que no termina nunca. Planifico quedarme, pero la vida es más complicada einteligente que las personas, entonces no sé... Como Dios quiera”.94

ANNEXESDades sobre l’evolució de la immigració a Barcelona


En volum de persones, Barcelona acull, avui dia, la quarta part de laimmigració de tot Catalunya. Aquesta proporció s'ha mantingut des del'any 2001, si bé amb variacions anuals.

DADES SOBRE L’EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A BARCELONA

97

Dades sobre l’evolució de la immigració a Barcelona

Des dels inicis del SAIER el 1990

El 1990, en els inicis del treball del SAIER, la ciutat de Barcelona rebiaprop de 1.300 noves persones immigrades cada any; vint anys després sen’acollien gairebé 59.500 (2008).Aquest extraordinari augment de l’arri-bada de població immigrada ha generat noves i creixents demandessocials a les quals, el SAIER també s’ha hagut d’adaptar.

Bona part d'aquesta població nouvinguda s'ha acabat convertint enpoblació resident a la nostra ciutat.Actualment a Barcelona hi viuen propde 295.000 persones estrangeres, xifra que suposa el 18,10% de la pobla-ció resident a la ciutat comtal. Al conjunt de Catalunya, aquesta propor-ció es troba per sota del 16% i a l'Estat espanyol baixa fins al 12%, 6 puntsper sota de Barcelona.

Aquesta proporció ha anat creixent al llarg del temps, ja que aBarcelona l'any 2001 (primer any en què, a través del cens, es fa unrecompte estadístic institucional de la població immigrada a la ciutat) esconstata la presència de menys d'un 5% de població estrangera. Aixídoncs, en 8 anys la població estrangera s'ha gairebé quadruplicat.

96

Nombre de persones arribades per any

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

1990 1994 2000 2004 2008

Barcelona 1.280 729 1.636 48.864 59.493

Espanya - 34.123 362.468 684.561 726.009

Catalunya 5.027 5.361 33.933 154.131 176.613

Percentatge de població resident estrangera, 1981 - 2009

Fonts: (1) Departament d'Estadística,Ajuntament de Barcelona, dades a gener de cada any.(2) Observatorio permanente de la inmigración, Ministerio de Trabajo e Inmigración, dades de persones estrangeres amb permís de residència a 31 de desembre de cada any.

1981 1991 2000 2009

Barcelona (1) - - 4,90 18,10

Espanya (2) 0,52 0,91 3,33 12,00

Catalunya (2) - 1,00 4,18 15,91

Proporció de població immigrada

a Barcelona, respecte de Catalunya i Espanya, 2009

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

7.500.000 -7.000.000 -6.500.000 -6.000.000 -5.500.000 -5.000.000 -4.500.000 -4.000.000 -3.500.000 -3.000.000 -2.500.000 -2.000.000 -1.500.000 -1.000.000 -

500.000 -0 -

EspanyaCatalunyaBarcelona

5.598.691

1.189.279

294.918

DADES SOBRE EL SAIER

99

Per nacionalitats, gairebé la meitat de la població immigrada (46%)prové del continent americà, que alhora ha estat l'origen que ha contri-buït en major mesura a l'augment de la immigració.

Nota metodològica:

L'estadística de moviments migratoris es basa en les declaracions de la ciutadania, quefan constar els canvis de municipi de residència (altes i baixes) en el padró municipald'habitants (els anys padronals no s'explota aquesta informació). Aquesta estadística esrecull en la butlleta de variacions residencials que ha d'omplir tota la ciutadania que can-vien de municipi de residència. Des de l'any 2005, l'Enquesta de Variacions Residencials(EVR) aporta informació sobre les emigracions a l'exterior. A partir de l'any 2006, unapart de les emigracions a l'exterior que registra l'EVR correspon a baixes per caducitat.Aquestes baixes sorgeixen com a conseqüència de la modificació legislativa introduïdaper la Llei orgànica 14/2003 d'estrangeria, a la Llei 7/1985 Reguladora de les Bases deRègim local, que estableix que les persones estrangeres no comunitàries sense auto-rització de residència permanent tenen l'obligació de renovar la seva inscripció padro-nal cada dos anys. En cas que aquesta renovació no es dugui a terme els ajuntamentshan de declarar la caducitat de la inscripció.

98

Població segons nacionalitat, 2001 i 2008

Any Resta UE RestaEuropa Àfrica Amèrica Àsia i

Oceania

2001 15.087 5.689 10.684 23.004 13.942

Increment 2001-2008 282,48% 102,86% 51,23% 361,55% 181,44%

2008 57.704 11.541 16.157 106.176 39.239

TOTAL

136.248

69,41%

230.817

Fonts: 2001: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE2008: Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona

Nota: l'any 1991 la Unió Europea estava formada per 15 països, l'any 2008 està formadaper 27.


La realitat i l’evolució del SAIER es dibuixa amb força amb algunesdades i magnituds prou explícites, com ara un breu quadre cronològic deles seves principals etapes, l’augment del nombre d’usuaris des de la sevacreació i l’aportació pressupostària que al llarg d’aquests anysl’Ajuntament de Barcelona hi ha dedicat.

També cal valorar l’evolució del nombre de treballadors del SAIER. Si enels seus inicis i amb les primeres entitats que el feren possible eren unesdeu persones, l’increment del nombre d’usuaris i la incorporació de novesentitats ha portat fins els aproximadament seixanta treballadors actuals.

Cronologia

Any

1985

1988

Estat immigració

Aprovació de la LeyOrgánica 7/1985sobre los derechos ylibertades de losextranjeros en España/ Regularització

PolítiquesAjuntament

Creació del ConsellMunicipal de BenestarSocial, en el qual hihavia el Grup deRefugiats i Estrangers

Fites SAIER

1989

Creació del PuntInformatiu per aEstrangers iRefugiats, ambACSAR i Creu Roja

1991

Aprovació de laResolució-Acordsobre la regularitzacióde persones treballa-dores estrangeres, perpart del Consell deMinistres arran d'unaproposició no de lleiaprovada pel Congrésdels Diputats /Regularització

Signatura del primerconveni del SAIER,amb ACSAR, CreuRoja, el CITE il'ICAB

DADES SOBRE EL SAIER

101100

Cronologia

Any

1993

1996

Estat immigració

Aprovació del primerPla Inter-departamen-tal per a la Immigra-ció d'àmbit català

Regularització


Fites SAIER Fites SAIER

1997

Aprovació del Pla dela Interculturalitat icreació ConsellMunicipal de laImmigració

1999

2004

1998Incorporaciód'AMIC al convenidel SAIER

2000

Regularització i ocu-pació reivindicativa dela Plaça Catalunya perpart de personesimmigrades

2001

Constitució de laComissió Políticad’Immigració del’Ajuntament deBarcelona

2003

2002Aprovació del PlaMunicipald'Immigració

Incorporació delCPNL al SAIER,dotació d'un Serveid'Informació i Re-cepció especialitzat iampliació del servei alc/Font Honrada, 10

Cronologia

Any

2005

Estat immigració

Procés de regularitza-ció extraordinàriapromogut pel Governde l’Estat


Incorporació de l'ex-periència del Grup deTreball de Refugiats iEstrangers al ConsellMunicipald'Immigració

2006

Contractació d'ABDper a la coordinaciódel Serveid'Informació iRecepció

2007

Creació de la figuradel Comissionat del'Alcaldia perImmigració i DiàlegIntercultural

2009Posada en marxa delPla BarcelonaInterculturalitat

Incorporació delCPNL al conveni delSAIER

2008Aprovació del Pla deTreball per a laImmigració 2008-2011

1992

Tancament d’immi-grants en una esglésiade la Meridiana imanifestació massivade rebuig al racisme ala qual s'adhereixen lamajoria d'entitats deBarcelona

Font: ASiC / Ajuntament de Barcelona

102

Evolució del pressupost pel SAIER 1989 – 2009


1.400.000 -

1.200.000 -

1.000.000 -

800.000 -

600.000 -

400.000 -

200.000 -

0 -15.025,30

1989 1991 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2005 2009

96.161,94 143.581,19199.543,49 239.597,62

310.884,13 351.553,01448.230,03

711.086,73

878.125,36

1.185.905,94

Evolució de les persones ateses per al SAIER 1992-2009


26.000 -

24.000 -

22.000 -

20.000 -

18.000 -

16.000 -

14.000 -

12.000 -

10.000 -

8.000 -

6.000 -

4.000 -

2.000 -

0 -1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

18.976

21.12520.417

21.037

24.123

21.545

14.947

10.598

8.190

7.085

5.721

3.827

1.7961.9132.3502.1372.050

SAIER, 20 AÑOS

CA

ST

ELLA

NO

105

llar a continuación: la década de la acogida global;la decisión de Barcelona de optar por el modelointercultural; las políticas públicas que le vandando forma; el papel del SAIER como principalherramienta de las políticas locales de acogida; yalgunos elementos de reflexión de cara a los pró-ximos años.

La década de la acogida global

En el año 2000, solamente el 3,5% de las perso-nas empadronadas en Barcelona, unas 50.000, erade origen extranjero. El 1 de enero del 2010 estacifra alcanzaba las 290.000 personas, rozando el18% de los habitantes de la ciudad. Es una cifraequiparable –incluso inferior– a la de otras gran-des ciudades europeas (Viena, Frankfurt, Ámster-dam, Birmingham, Lyón…), pero con algunos ras-gos específicos de carácter cualitativo. Destacaríacuatro. En primer lugar, el ritmo de llegada ha sidointenso y concentrado en el tiempo. Dentro delmarco europeo, era extraño que a principios delsiglo XXI, Barcelona apenas se hubiese incorpora-do a la dinámica de la diversificación culturalurbana. En diez años, este hecho se ha desarrolla-do completamente. En segundo lugar, la poblaciónrecién llegada presenta una pluralidad de proce-dencias y por tanto una heterogeneidad culturalsuperior a la que se da en muchas otras ciudades.En Londres, París o Lisboa, por ejemplo, la inmi-gración tiene mucho que ver con los antiguosdominios coloniales. En Barcelona no existe unapauta predominante, aunque la dinámica de llega-da de personas latinoamericanas ha sido la másimportante. En tercer lugar, las pautas de asenta-miento territorial de los recién llegados aBarcelona también se han ido diversificando.Ningún distrito de la ciudad ha acabado funcio-nando como un espacio urbano especializado deacogida. Es verdad que Ciutat Vella sigue estandoclaramente por encima de la media, sin embargoel Eixample ya es el distrito con mayor número depersonas de origen extranjero y el resto de dis-tritos se sitúa muy cerca de la media global de laciudad. Finalmente, estamos hablando de unapoblación mayoritariamente joven, dinámica y conaltos niveles de formación en muchos casos. Nose trata de los sectores más excluidos de los paí-ses del sur que emigran, ya que éstos no tienen lacapacidad de hacerlo. En síntesis, Barcelona pre-senta hoy un tejido humano diverso, todavía enproceso de consolidación de proyectos vitales,heterogéneos, distribuido en el conjunto de laciudad y con gran capacidad de contribución en el

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

104

JORDI HEREUAlcalde de Barcelona

Barcelona,como ciudad europea y mediterránea,sur-gida del contacto histórico entre pueblos y culturasdiversas,ha demostrado ser durante toda su historia unaciudad abierta, integradora y plural.

En los últimos 10 años, el flujo migratorio se haincrementado y han llegado a la ciudad miles de per-sonas de procedencia y perfiles muy diferentes. Elcontenido de esta publicación nos muestra cómo elgobierno local y las entidades que integran el Serviciode Atención a las Personas Inmigrantes, Extranjeros yRefugiados (SAIER) han trabajado durante 20 añospara la integración, la convivencia, la acogida, la inser-ción social y laboral, la corresponsabilidad y la cohe-sión social de los inmigrantes y refugiados.

La implicación y la labor del SAIER ha sido pues,encomiable; y lo ha sido gracias al compromiso de laciudad con el fenómeno migratorio, a la apuesta porun modelo que busca el equilibrio entre la diversidadcultural y la cohesión social, poniendo énfasis en laacogida,elemento clave de entrada inicial del proceso.

Como destaca Ricard Zapata, “la llegada de lapoblación inmigrada ha de gestionarse a través depolíticas de previsión y de anticipación. La primeraimagen, el primer contacto que una persona recibe ylas primeras relaciones que establece con la sociedaddonde se ha instalado condicionarán su visión dellugar de llegada, su grado de integración y la plenaincorporación social de dicha persona en el país”.

Hemos de felicitarnos todos por este 20º aniver-sario, pero sobre todo quiero agradecer a las enti-dades que gestionan este servicio municipal(ACSAR, CITE, ICAB, CRUZ ROJA,AMIC, CPLN yABD) su dedicación y el esmerado trabajo desarro-llado a favor de la integración de todas estas perso-nas, así como su capacidad para adaptar el servicio alas nuevas situaciones y realidades. Desde estas líne-as, les animo a continuar con su contribución ya queconstituyen una pieza clave en la consolidación delmodelo intercultural de la ciudad, y representan elprimer contacto de los inmigrantes, extranjeros yrefugiados con nuestro patrimonio cultural.

Barcelona ha tenido la oportunidad, precisamentegracias al aumento de la diversidad sociocultural, deaprender y conocer otras formas de ver y vivir la rea-lidad que nos rodea. El reconocimiento de estas dife-rencias,basado en la igualdad y asentado sobre la base

de unos valores cívicos comunes, ha de ser nuestroproyecto colectivo compartido por y para todos.Precisamente por esta razón se aprobó el PlanBarcelona Interculturalidad, que reconoce la diversi-dad como un potencial creativo e innovador. Un planque destaca los aspectos que nos unen,que da impor-tancia a una interacción que facilita el conocimiento yel intercambio, y que nos permite vivir y convivir jun-tos en una Barcelona cohesionada y plural, con opor-tunidades para todos, para los que ya estaban y paralos recién llegados.“El Plan Barcelona Interculturalidad–advierte Daniel de Torres– exige la implicación activadel conjunto del gobierno y también de la ciudadanía”.

Con esta apuesta por un modelo de atenciónsocial y de acogida a las personas inmigrantes sinsegmentaciones ni exclusiones, nació, ahora hace 20años, el SAIER. Su creación, en un momento en elque todavía no llegaban muchos extranjeros, pasó aser, sin duda, una de las iniciativas más innovadoras ypioneras de la época.Su papel fue clave y es clave,nosólo para garantizar la cohesión y la convivencia,sinoporque aprovecha la diversidad como elemento deenriquecimiento cultural y como activo estratégicode competitividad y desarrollo de la ciudad.

“Barcelona –observa Eulàlia Vintró– no ha dejado deser gobernada por la izquierda porque no ha sidogobernada por una sola fuerza política y, por lo tanto,cuenta con una cultura de la cooperación,del diálogo ydel consenso que constituye un activo político demo-crático de primer orden.Es en este contexto en el quedebe situarse la creación y consolidación del SAIER”.

Barcelona, con una trayectoria histórica abierta almundo,defensora de la democracia,facilitadora de inter-cambios culturales, solidaria y comprometida, tiene eneste servicio un elemento estratégico de primer ordenpara establecer políticas de inclusión y para articular losobjetivos de igualdad con los valores de la diversidad y laidentidad.Políticas encaminadas a normalizar la situaciónde las personas refugiadas e inmigradas, generadoras decohesión social,y que han de ocupar el centro estratégi-co de la agenda de los gobiernos locales de este siglo.

El SAIER ha sido y es importante.Y lo continuarásiendo para hacer de Barcelona la ciudad donde,como todos y todas deseamos, se pueda vivir en ple-nitud y armonía. Es por ello que, con toda probabili-dad y como apunta Ricard Gomà,“en los próximosaños, el SAIER debería reinventarse –sobre basessólidas y de continuidad en cuanto a valores y a for-mas de actuar– para hacer frente a las realidadesemergentes y a las nuevas exigencias”.

CA

ST

ELLA

NO

INCLUSIÓN Y CONVIVENCIA:LA BARCELONA INTERCULTURAL

Ricard GomàTeniente de alcalde

de Acción Social y Ciudadanía

Debía de ser el año 2002 o 2003, periodo enel que se inició el ciclo migratorio al que hemosasistido a lo largo de la última década, cuando enuna clase de la Facultad de Ciencias Políticas dela UAB debatía con mis alumnos el fenómeno dela diversidad y las políticas públicas para gestio-narlo. Pregunté a los estudiantes nacidos enBarcelona cuántos tenían a sus cuatro abuelosde origen barcelonés: apenas 5 o 6 alumnos, delos más de 50 que había en la clase, levantaron lamano. Lógico. Barcelona ha sido históricamenteuna ciudad de acogida.A lo largo del siglo XX, enun primer lugar, llegaron jóvenes y familias pro-cedentes de las comarcas rurales de Cataluña yAragón. Después la gente que venía del surpeninsular a bordo de aquel Sevillano, el tren quetraía diariamente alrededor de 500 inmigrantes ala Estación de Francia.Y ahora, ya en pleno sigloXXI, la acogida se ha globalizado: han llegado per-sonas del norte de África, de los países subsaha-rianos, de Asia, del este de Europa, de AméricaLatina y de los países de nuestro entorno.

La Barcelona que afronta la segunda décadadel siglo XXI es el resultado de todo esto. Unaciudad tejida a partir de la extraordinaria con-tribución de diversidad de procedencias, bagajesculturales, memorias y lenguas. Un mosaico deacentos y de colores que se expresa en cadaesquina, barrio a barrio. Diferencias que en laactualidad constituyen uno de los principalesfactores de enriquecimiento humano y cultural,de la dinamización sociodemográfica y de laprosperidad económica de Barcelona. La ciudadque ha sabido acoger, también ha sabido cons-truir dinámicas de convivencia y mestizaje. Estamezcla cotidiana, cultural, lingüística, afectiva yemocional ha ganado la partida a las pautas mássegregadoras que han predominado en otroslugares.Todo ello no se ha hecho sin problemasni complejidades, a veces difíciles de abordar.Además, se ha desarrollado bajo marcos norma-tivos generales a menudo adversos. Y ahora elfuturo se presenta cargado de desafíos.

He intentado sintetizar en estas primeras líne-as el conjunto de ideas que me gustaría desarro-

107

mejor. Por otra parte, hay que decir que el SAIERno sólo ha sido y es un servicio de alta calidad,sino que ha ido generando y participando de unacultura de acogida caracterizada por el trabajo enred, la corresponsabilidad, la creatividad social, laempatía con trayectorias humanas a menudo vul-nerables y complicadas y la adhesión sin fisuras alos derechos humanos.

Compromiso de presente y de futuro: unSAIER más fuerte y dinámico para unaBarcelona intercultural

Finalmente, quiero expresar un compromiso entérminos personales y políticos. Eulàlia Vintró(entre 1989 y 1999) y Núria Carrera (entre 1999y 2003) me han precedido en la asunción de res-ponsabilidades políticas sobre el SAIER. Ambas enel marco de un trabajo de carácter colectivo, hancontribuido a darle continuidad y fortaleza. Mesiento enteramente comprometido con el pre-sente y el futuro del SAIER. A lo largo de los últi-mos siete años hemos reforzado sustancialmentelos recursos económicos y los profesionales, asícomo a las entidades y a su plataforma de servi-cios. En los próximos años, el SAIER debería rein-ventarse –sobre bases sólidas y de continuidad encuanto a valores y a formas de actuar– para hacerfrente a las realidades emergentes y a las nuevasexigencias. El ciclo migratorio 2000-2010 darápaso a pautas más estables. Sin embargo, el retode un SAIER sólido, con capacidad de atender yproporcionar apoyo a todas las trayectorias vita-les de asentamiento en nuestra ciudad y defomentar unas condiciones de igualdad para hacerefectiva la Barcelona intercultural, se irá expre-sando con intensidad y fuerza en los próximosaños. Entre todas y todos, Ayuntamiento y entida-des, haremos un SAIER más fuerte y dinámico.Heredero de dos décadas de trabajo bien hecho.Y con plena confianza y coraje colectivo para serprotagonista del proyecto de una Barcelona diver-sa, inclusiva y solidaria.

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

106

terreno de la dinamización demográfica y econó-mica.

Explorando la práctica del interculturalis-mo en Barcelona

Esta diversidad puede gestionarse desde valo-res, modelos y políticas públicas igualmente diver-sas. En Europa, a grandes rasgos, se han desplega-do tres grandes opciones, definidas en función deparámetros sociales, culturales y de ciudadanía. Elmodelo francés de la asimilación ha subrayado lacohesión social y el acceso a los derechos políti-cos, pero a costa de la ausencia de reconocimien-to del pluralismo cultural. El modelo anglosajón delas minorías ha mantenido vías abiertas de accesoa la ciudadanía y ha sabido respetar la diversidad,aunque con pautas de segmentación social persis-tentes. Finalmente, el modelo alemán de losGastarbeiter (trabajadores invitados) ha fomenta-do la inclusión y ha reconocido las diferencias,pero ha mantenido barreras muy claras de exclu-sión en el terreno del acceso a la ciudadanía y alos derechos políticos. Estos tres modelos requie-ren a estas alturas de profundos procesos de revi-sión.

En Barcelona hemos optado por explorar otromodelo: el interculturalismo. Un marco de traba-jo y de aprendizaje colectivo definido por lavoluntad de generar al mismo tiempo condicionesde inclusión y de reconocimiento. En otras pala-bras, una ciudad que quiere construir la igualdadsocial sobre el respeto y la integración de las dife-rencias culturales.Y lo que todavía es más impor-tante, sin coexistencias en paralelo: a través demarcos y reglas de juego consensuadas que posi-biliten la interacción positiva, la convivencia, elintercambio cotidiano y el mestizaje. No es fácil,pero lo estamos poniendo en práctica y en granmedida lo estamos logrando. Algunos marcoslegales estatales y europeos no nos ayudan. Esnecesario revisar algunas leyes para hacer efecti-vo el derecho de voto de todos los residentes.Asimismo debería modificarse a fondo la directi-va europea que pone en riesgo algunos derechosbásicos de las personas migrantes en situaciónirregular. En fin, se requieren apoyos más decidi-dos de los gobiernos estatales y nacionales en laspolíticas locales de acogida y de gestión de ladiversidad. En Barcelona, el modelo interculturalafronta además un desafío específico. Articularsesobre la base de hacer del catalán –la única lenguaa la vez oficial y propia– la lengua compartida de

vertebración de la diversidad. La lengua de lacohesión y de las oportunidades. Conocida yusada por todos, como esfera lingüística común,compatible con la doble oficialidad y con el plura-lismo de lenguas presentes en el día a día de laciudad.

El SAIER: el espacio de acogida en el marcode las políticas de inmigración

Sin embargo, la Barcelona intercultural necesitainstrumentos que la impulsen, que hagan posiblesu traducción cotidiana en hechos y dinámicas decohesión, respeto y convivencia. En Barcelonahemos ido trabajando en un conjunto de políticasconcretas de gestión de la acogida y de la diversi-dad coherentes con los valores y los criterios delinterculturalismo. Destacaría las siguientes: a) laelaboración y la aprobación de un Plan de Trabajosobre Inmigración y de un Plan de Interculturalidadde Barcelona, con la máxima voluntad de partici-pación social y de consenso político; b) la adapta-ción del conjunto de los servicios públicos a laatención de la diversidad para garantizar el acce-so igualitario y normalizado de todos a redescompartidas y no segmentadas (educación, salud,servicios sociales, vivienda, ocupación); c) el des-pliegue proactivo de servicios de apoyo a los pro-cesos de reagrupamiento familiar, integraciónsocial y empadronamiento de todas las personas;d) el mantenimiento de políticas concretas deapoyo a los procesos de acogida a través delSAIER, de los programas de bienvenida y de laarticulación de redes comunitarias y asociativas;e) el fortalecimiento de la mediación intercultural(interpersonal, vecinal y comunitaria); f) la priori-zación de la convivencia intercultural como ejedefinidor de los planes de desarrollo comunitario.

Dentro del conjunto de políticas y servicios, elSAIER ha realizado un papel fundamental durantesus veinte largos años de existencia. Este libroestá dedicado precisamente a reflexionar sobreello y a explicarlo en profundidad. No me toca amí aportar aquí elementos substantivos, pero noquiero dejar de destacar algunas cosas. Por unaparte, mi sincero reconocimiento y agradecimien-to a todas las personas que han hecho posible elSAIER desde 1989 hasta hoy.Al conjunto de téc-nicos, personas voluntarias y responsables políti-cos vinculados directamente a la aventura y alobjetivo de trabajar con una tenacidad, discre-ción, capacidades profesionales y humanasextraordinarias para hacer un SAIER cada día

CA

ST

ELLA

NO

EL SAIER, PIEZA CLAVE DEL MODELO INTERCULTURAL DE

BARCELONA

Daniel de TorresComisionado de la Alcaldía para la Inmigración y el

Diálogo Intercultural

El crecimiento demográfico de Barcelona a lolargo de su historia se explica en gran parte porel fenómeno de la inmigración. Si nos fijamos enlos últimos cien años, observamos que la ciudadinicia el siglo XX con más de medio millón dehabitantes, de los cuales un 21% había nacidofuera de Cataluña. Entre 1920 y 1930 la poblaciónaumentó en un 40% y alcanzó el millón de habi-tantes, mientras que las olas migratorias proce-dentes de otras zonas de España a partir de ladécada de los cincuenta tuvieron como conse-cuencia que la población de Barcelona llegase en1975 a 1.755.000 personas, de las cuales el 44%había nacido fuera de Cataluña.

A partir de finales del siglo pasado, pero sobretodo durante la primera década del actual, hemosvivido una nueva ola migratoria que, a diferenciade las anteriores, se ha caracterizado por la enor-me diversidad de orígenes y perfiles sociales delos nuevos barceloneses. Si en enero del año 2000los extranjeros que residían en Barcelona suponí-an el 3,5% del total de la población, en enero de2010 este porcentaje ya representaba el 17,6%.

Olas migratorias y políticas de acogida

Para poder analizar aquellas políticas que,desde el Ayuntamiento, se han impulsado con elobjetivo de acoger a estas personas y garantizarla convivencia y la cohesión social, es importantedestacar algunas diferencias entre los últimosperiodos migratorios.

La llegada de inmigrantes a partir de la segun-da mitad del siglo pasado tuvo lugar en un con-texto marcado por la posguerra y la dictadura,así como por la carencia de servicios, infraes-tructuras y viviendas para poder acoger a estapoblación en condiciones. Las barracas y la infra-vivienda son consecuencia de esta precariedad yla promoción pública de polígonos de viviendasen la periferia urbana supuso la creación debarrios enteros en los que se concentraban losnuevos barceloneses.

Con la llegada de la democracia, las prioridadesde la acción política se centraron en la mejora dela calidad del entorno urbano y del espacio públi-co, en la construcción de infraestructuras básicas,equipamientos y servicios públicos en los barriosque permitieron mejorar las condiciones de viday garantizar la cohesión social. El tejido asociati-vo, los movimientos vecinales y otros espaciossociales y culturales de participación informal ypopular han resultado claves en ese proceso desocialización.

A diferencia de aquella etapa, la llegada de inmi-grantes de todo el mundo que hemos vivido en laúltima década ha tenido lugar en un contexto muydiferente, marcado por la consolidación de lademocracia, por un crecimiento económico sos-tenido que ha tocado techo con la crisis actual,por el desarrollo del Estado del bienestar y porlos resultados de treinta años de políticas progre-sistas impulsadas desde el Ayuntamiento deBarcelona. Esto ha hecho que la realidad de losbarrios en los que se ha ido asentando la nuevainmigración sea mucho mejor que la de hace cin-cuenta años.Tan sólo hemos de comparar la cali-dad del espacio público de estos barrios o elnúmero de centros cívicos, bibliotecas, hogares dejubilados, CAP, centros deportivos, culturales o deservicios sociales que se encuentran repartidospor toda la ciudad.

Sin embargo, este nuevo periodo también cuen-ta con características que lo hacen más complejoque los anteriores. La internacionalización de lainmigración ha supuesto un aumento notable dela diversidad sociocultural de una ciudad ya depor sí compleja y plural. La diversidad de proce-dencias, de lenguas, de costumbres, de valores yde creencias, pero también de la situación admi-nistrativa, en muchos casos “irregular” de los nue-vos ciudadanos, ha planteado nuevas complejida-des para la integración y la convivencia, además denuevos riesgos de segregación y de fragmentaciónsocial.

Tener en cuenta estas diferencias es importan-te para entender mejor la evolución de las políti-cas orientadas a favorecer la integración y el aco-modo de los nuevos residentes. Mientras que enel pasado la prioridad consistía en dotar a la ciu-dad con los equipamientos y los servicios básicos,en los últimos años podemos empezar a hablarpropiamente de políticas de inmigración, centra-das sobre todo en la acogida, en la adaptación y la

mejora de servicios, así como en políticas parafomentar la convivencia y la participación de losnuevos residentes.

Por este motivo, la creación en el año 1989 delSAIER fue, sin duda, una de las iniciativas másinnovadoras y pioneras de la época, ya que secreó en un momento en el que la llegada deextranjeros todavía no era relevante. El SAIERrespondía sobre todo a la necesidad de reforzarla atención a las personas refugiadas y a los solici-tantes de asilo, y fue el resultado de la colabora-ción entre el Ayuntamiento y las principales enti-dades que ya trabajaban en este ámbito.Seguramente, muy pocas personas podían imagi-nar en aquella época el papel fundamental queejercería el SAIER unos años después, cuando seconstituiría como el pilar de la estrategia de aco-gida de la ciudad ante la llegada de miles de per-sonas procedentes de todo el mundo.

La inmigración, un asunto primordial parala ciudad

A finales de la década de los noventa se impul-saron algunas iniciativas que mostraron la convic-ción del Ayuntamiento de que la inmigración seríaun asunto primordial en el futuro inmediato de laciudad. En el año 1997 se elaboró un primer PlanMunicipal de Interculturalidad y se creó elConsejo Municipal de Inmigración, el órgano con-sultivo y de participación de las principales enti-dades de inmigrantes de la ciudad. Sin embargo,no sería hasta 2002, con la aprobación del PlanMunicipal para la Inmigración, cuando elAyuntamiento definió una primera estrategia glo-bal para abordar las complejidades que planteabala llegada de la nueva inmigración. Este Plan defi-nió los principios sobre los que se basaría laestrategia política del Ayuntamiento en materiade inmigración. En primer lugar, se logró un con-senso entre todos los partidos políticos, queaprobaron por unanimidad este Plan, un consensoque se renovaría en 2008 con la aprobación delPlan de Trabajo de Inmigración 2008-2011, queactualizaba las prioridades y las medidas del ante-rior. Asimismo se concretaba una definición delconcepto de integración que puso el acento en subidireccionalidad, lo que suponía la constataciónde que la integración requería un esfuerzo porparte del conjunto de la ciudadanía, tanto de losque llegaban de fuera como de los que llevabantiempo viviendo en la ciudad. Otro principioimportante era la defensa de una idea de convi-

109108

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

vencia que, destacando el valor de la diversidad, seconsideraba totalmente incompatible con la exis-tencia de “mundos” paralelos en la ciudad.Finalmente, un principio fundamental fue el denormalización, que significaba el compromiso deno desarrollar servicios paralelos para atender alos inmigrantes, sino de adaptar el conjunto deservicios normalizados a las nuevas realidadessociales y demográficas. Este principio tenía unaexcepción y era la de la primera etapa de acogi-da, en la cual, como el SAIER ya había manifesta-do hacía años, resultaban necesarios algunos ser-vicios y políticas más específicas, concretamentepara facilitar la transición al conjunto de serviciosy de recursos normalizados de la ciudad.

El SAIER se ha ido consolidando como el prin-cipal equipamiento público de acogida y la princi-pal puerta de entrada a la ciudad para muchaspersonas. Sin embargo, paralelamente a la tareadel SAIER, decenas de entidades sociales de la ciu-dad han ido orientando su trabajo hacia la ofertade servicios de acogida. La llegada fue tan impor-tante que las demandas sociales se multiplicaronpor todo el territorio. Así es como a partir delaño 2005, desde el Ayuntamiento se planteó lanecesidad de mejorar la coordinación del conjun-to de iniciativas que existían y se creó la Red deAcogida de Barcelona, formada por más de 80entidades de todo tipo. Gracias en gran parte alos fondos de acogida que en aquel momentocomenzaron a llegar desde el Estado, elAyuntamiento pudo apoyar muchos proyectos deentidades que se centraban en el aprendizaje delenguas, el asesoramiento jurídico, la inserciónsociolaboral así como en el conocimiento de losservicios y del entorno. Esta red de acogida hacomplementado la tarea fundamental del SAIER yha resultado clave para facilitar el proceso deasentamiento en la ciudad a miles de nuevos resi-dentes.

Esta estrategia de acogida ha contado, además,con diversos proyectos impulsados directamentepor la Dirección de Inmigración del Ayuntamien-to, como el Programa de Acompañamiento aNúcleos Familiares Reagrupados, un proyectoinnovador que trabaja en la acogida de personascuando éstas todavía se encuentran en su país deorigen. También cabe destacar la importancia delos planes de acogida y de convivencia impulsadosdesde los distritos de la ciudad, así como la crea-ción de nuevos servicios como el de mediaciónintercultural o el Centro Interreligioso de Barcelona

(actualmente Oficina de Asuntos Religiosos) y demúltiples iniciativas en ámbitos como la educacióno la sanidad.

Pero más allá de la estrategia municipal en mate-ria de inmigración, se ha hecho evidente que, des-pués de lo que podíamos llamar la “década de aco-gida”, era necesaria una reflexión más profundasobre lo que significaba para el presente y el futu-ro de Barcelona el aumento de la diversidad socio-cultural que ha tenido lugar en los últimos años.

Reflexiones de futuro desde el presente: elPlan Barcelona Interculturalidad

De alguna manera, podemos afirmar que el ver-dadero desafío se ha iniciado hace muy poco. Apesar de la evidente necesidad de continuar pro-fundizando y adaptando la estrategia de acogida,ahora entramos en una segunda etapa en la cualel debate de fondo debe centrarse en cómo que-remos vivir en un contexto de mayor diversidadque ya forma parte intrínseca de nuestra ciudad.La pluralidad de lenguas, religiones, costumbres,valores e identidades nos planteaba la necesidadde definir una estrategia propia de ciudad paraconvivir en la diversidad, que diera respuesta a lascomplejidades y aprovechara las oportunidadesque esta diversidad plantea.

El debate sobre cómo lograr un equilibrio entrela diversidad y la cohesión que garantice un únicoproyecto colectivo no es sólo un debate local, sinoque es compartido por la mayoría de sociedadesmodernas. Por este motivo y conscientes de lo quenos jugamos y del hecho de que las políticas queimpulsemos determinarán en gran medida el futu-ro de la ciudad, hemos definido una estrategia pro-pia de gestión de la diversidad, pensando en laBarcelona de los próximos 15 años.

Esta estrategia, que ha sido el resultado de unintenso proceso participativo de la ciudad y se haconcretado en el Plan Barcelona Interculturalidad,parte de tres principios fundamentales:

• El principio de igualdad, entendido como la nece-sidad de un compromiso político a favor de laigualdad de derechos y deberes, así como deoportunidades sociales para todos los ciudada-nos, a partir de unos valores democráticosfundamentales, orientado a combatir la discri-minación y la exclusión.

• El principio de valorización de la diversidad, enten-

dido como la necesidad de dar valor y recono-cer la diversidad, pero poniendo énfasis, a suvez, en los aspectos comunes y compartidos,sobre la base de un patrimonio cultural que seenriquece constantemente con nuevas aporta-ciones y que debe ser compartido por todos.

• El principio de interacción positiva, que pone acen-to en la importancia de las relaciones, en lanecesidad de establecer puentes a partir delcontacto cotidiano, del intercambio y del cono-cimiento mutuo.

El Plan Barcelona Interculturalidad parte de laconvicción de que en esta interacción se halla laclave del éxito, no sólo dentro de la idea de garan-tizar la cohesión y la convivencia, para evitar asíprocesos de segregación y aislamiento social, sinocon el fin de aprovechar las oportunidades queplantea la diversidad en términos de enriqueci-miento cultural y también como un activo estraté-gico de competitividad y desarrollo de la ciudad.

Con este objetivo, el Plan expone la necesidadde incorporar el enfoque intercultural en la defi-nición del conjunto de políticas municipales y, portanto, en ámbitos tan diversos como la educacióno la cultura, pero también en el urbanismo o lapromoción económica.

En definitiva, se trata de un ambicioso plan queexige la implicación activa del conjunto delGobierno y de la ciudadanía, y que responde a lanecesidad de hacer frente a uno de los principa-les retos del presente y del futuro de nuestra ciu-dad, que no es otro que definir un proyectocolectivo que nos permita vivir y convivir juntosen una Barcelona cohesionada y plural, con opor-tunidades para todos.

En esta nueva etapa, el SAIER debe seguirteniendo un papel clave, ya que la interculturali-dad tiene que trabajarse desde el primer momen-to y el SAIER debe continuar actuando, no sola-mente como la principal puerta de entrada a laciudad para muchas personas, sino también comouna pieza clave en la consolidación del modelointercultural de Barcelona.

111110

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

POLÍTICAS DE ACOGIDA:SIGNIFICADO, PREMISAS

Y ENFOQUES CON SENTIDO DE JUSTICIA GENERACIONAL

Ricard Zapata-BarreroProfesor de Ciencia Política, Universidad Pompeu Fabra

Existe un vínculo entre etapas del proceso migra-torio y políticas. Es decir, a cada etapa le correspon-den unas políticas determinadas. Para encuadrarcorrectamente las políticas de acogida dentro delproceso migratorio es necesario diferenciarlas de laspolíticas de admisión que gestionan el acceso. Laspolíticas migratorias, propiamente dichas, regulan elacceso legal de la persona migrante dentro delEstado de recepción. Son políticas que gestionan lamovilidad humana, como las políticas de fronteras yde gestión de flujos. La acogida se sitúa en la segun-da etapa del proceso migratorio. Es la primera políti-ca destinada a la persona que acaba de ser admitidapor el Estado y es el primer contacto que tiene lapersona migrante con la administración autonómicay local. Su importancia resulta esencial, ya que en ellase enfrentan por primera vez los ideales personalesque comporta todo el proceso migratorio con la“realidad real”, si me permiten la expresión, de lasociedad donde se ha decidido vivir.

Dentro de los 10 principios comunes que elConsejo de la Unión Europea aprobó el 19 denoviembre de 2004 para una política europea deintegración de los inmigrantes, destacan particular-mente dos que están directamente relacionados conla política de acogida. El principio 4 indica que "laintegración precisa de facilidades para un conoci-miento básico del idioma, de la historia y de las insti-tuciones de la sociedad de acogida, que han de tenersu justa correspondencia en el respeto pleno de laslenguas y culturas de origen de la personas inmigra-das”, y el principio 6 que establece:“una integraciónreal también requiere que las personas inmigradasaccedan a las instituciones, bienes y servicios públi-cos y privados de la sociedad de acogida en igualdadde condiciones que los autóctonos, es decir, sin nin-gún tipo de discriminación. La perspectiva de adqui-rir la ciudadanía del país de residencia puede supo-ner un importante incentivo para su integración”.

La acogida: servicio público e inversión social

Se definen claramente dos líneas de actuacióncentrales: la información y el conocimiento, por unlado, y el vínculo entre el recién llegado con el sis-

tema de servicios de las administraciones y de lasinstituciones públicas y privadas, por otro. Pero,¿cómo podemos definir la acogida como políticapública? La acogida es un servicio público y unainversión social.

Como servicio público, implica que es obliga-ción de la Administración ofrecer una serie deherramientas a un determinado sector de supoblación que reúne una serie de características ynecesidades comunes, si quiere evitar su exclusiónsocial y separación de los principales canales departicipación y del tejido de la sociedad civil ciuda-dana. La forma como se gestiona este serviciopuede ser decisiva en el proceso de integración dela persona inmigrada. Por lo tanto, es una inversiónsocial, política y económica que toda sociedadlocal ha de llevar a cabo.

Paradójicamente, muchos países europeos hanobviado esta política y sólo se han preocupado delacceso legal del inmigrante y de su incorporación alsector económico, sin tener en cuenta ningunaetapa intermedia de acogimiento. Esto ha generadomuchas deficiencias que se han traducido en tensio-nes, puesto que algunos municipios europeos sehan dado cuenta tarde de que sus inmigrantes nosólo desconocían gran parte de los principios bási-cos de su sociedad, sino también su lengua.

La llegada de la población inmigrada ha de ges-tionarse a través de políticas de previsión y deanticipación. La primera imagen, el primer contac-to que una persona recibe y las primeras relacio-nes que establece con la sociedad donde se ha ins-talado condicionarán su visión del lugar de llegada,su grado de integración y la plena incorporaciónsocial de dicha persona en el país. Esta política ylos servicios públicos son claves dentro del proce-so migratorio. Llevar a cabo una buena política deacogida garantizará que la información y los cono-cimientos que obtenga la persona que acaba dellegar se constituyan como los elementos indis-pensables para promover su plena autonomía tanpronto como sea posible.

Por este motivo, la acogida es una política mul-tidimensional, ya que a través de ella se impulsanmecanismos que permiten el conocimiento delentorno, de la lengua, de la formación laboral y,cuando sea necesario, del acogimiento residencial.

Como inversión social, existe una relacióndirecta entre acogida y oportunidades. Se parte de

la base de que las personas migradas, cuando lle-gan, necesitan tener unos conocimientos de suentorno (servicios sociales, administraciones, his-toria, política, economía y cultura de Cataluña,incluyendo también su diversidad, etc.) y de la len-gua de uso cotidiano y administrativo (para comu-nicarse), para poder desarrollarse de forma autó-noma y entender todas las oportunidades que leofrece la sociedad en la que ha decidió instalarse.Se ha de entender como una inversión doble: porparte del inmigrante, porque deberá desarrollar elcapital informativo y de conocimiento inicial querequiere la sociedad en la que se ha instalado parapoder tener las mismas oportunidades que losciudadanos que han nacido allí y que, por lo tanto,ya han realizado su proceso de socialización; perotambién se ha de entender como una inversiónpor parte de la propia sociedad, ya que debe pro-porcionar conocimientos, información y facilitar eldesarrollo de las capacidades iniciales mínimas delinmigrante, para que también contribuya al des-arrollo de la ciudad y se identifique rápidamente através de su participación en todas las políticasculturales, sociales y económicas de la ciudad.

Premisas básicas para unas políticas públi-cas de la acogida

Si bien toda la política pública es una respuestaa determinadas preguntas, las cuestiones funda-mentales sobre las políticas de acogida no sonsólo lo que éstas pretenden conseguir, sino másbien lo que pretenden evitar (aislamiento, exclu-sión, fracturas sociales e, incluso, anomia social), ytambién el enfoque que las caracteriza como polí-ticas únicas, realmente específicas, ya que estándirectamente dirigidas a un público concreto: laspersonas que están en proceso de transformarsede migrante a inmigrante.

Al establecer unas políticas de acogida, cual-quier Administración local parte de unas premisasbásicas que es necesario manifestar. Tambiénhemos de hablar de enfoques y orientaciones bási-cas de esta política y de servicios públicos. Laspremisas básicas son:

1. Los inmigrantes quieren quedarse: esta premisa nopor su evidencia es menos importante. Hablarde acogida toma sentido sólo cuando la socie-dad en general y las instituciones políticas enparticular, reconocen que dentro de las expec-tativas de los inmigrantes está el hecho de que-darse durante un periodo de tiempo indefinido.

La acogida expresa la voluntad del inmigrante deconstruir su vida dentro de nuestra sociedad.Porlo tanto, existe un componente temporal que seha de tener en cuenta a la hora de diseñar laspolíticas de acogida.Algunas políticas de acogidapueden no tener éxito, porque la población inmi-grante no tiene la intención de establecerse en elterritorio, o bien porque se trata de una pobla-ción inmigrante “nómada” más que sedentaria.

2. Carácter temporal de la acogida como proceso deinclusión: la acogida constituye la primera etapade la trayectoria que tiene la persona inmigradacuando ha pasado la frontera estatal y formaparte de un proceso de integración de la perso-na en la ciudadanía.

3. La acogida, básicamente, es una cuestión de infor-mación y conocimientos: el proceso de acogida sepercibe como un proceso de adquisición deconocimientos sobre el funcionamiento de lasociedad y de la relación que establecen las per-sonas con las instituciones. Los principales crite-rios de conocimiento son la lengua, las costum-bres y las prácticas de la sociedad, el sistemaadministrativo y la red de servicios públicos.Esta información en ningún caso supone un con-flicto con las prácticas que tienen los inmigran-tes, sino sólo un intercambio de informaciónpara que se produzca la integración de los inmi-grantes en todas las redes públicas (sociales,políticas, culturales, económicas, etc.).

4. La acogida significa acceder a los servicios públicosy poder beneficiarse de sus prestaciones, como cual-quier ciudadano. Esto significa principalmente laconexión del inmigrante a la corriente principalde la sociedad en igualdad de condiciones. Laprioridad es conectar al inmigrante con las esfe-ras institucionales, invirtiendo el argumento deque el problema básico que hay que evitar es ladesconexión de los inmigrantes con las princi-pales instituciones de la sociedad.

5. La acogida supone satisfacer las necesidades inicia-les: cuando se habla de identificar “necesidades”se presupone que se habla de los elementosnecesarios para que se produzca la conexióndel inmigrante con la corriente principal de lasociedad. Es entonces cuando se da por implíci-ta la ecuación “acogida = satisfacción de necesi-dades”, donde “necesidad” significa “recursospara conectarse con las principales institucionespúblicas”. La acogida supone,por lo tanto, la ges-

113112

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

tión de los diversos espacios públicos y políticasde inclusión. La acogida se puede definir como elresultado de un proceso de inclusión en todaslas instituciones públicas de la sociedad en igual-dad de condiciones, como cualquier ciudadanoresidente. En términos negativos, una política deacogida es una política desegregacionista, en elsentido que lo que busca es evitar la separacióndel inmigrante de la corriente principal de lasociedad.

6. Vínculo entre política de acogida y política lingüísti-ca: la acogida se realiza en la lengua de la socie-dad en la que la persona se ha instalado. Si estasociedad es la catalana, entonces la lengua queha de prevalecer es el catalán. Si esta sociedadno coincide con la lengua del Estado, entoncesla acogida ha de asegurar, como mínimo, elconocimiento de la lengua de la sociedad en laque ha decidido instalarse. Las traducciones enotras lenguas sólo son posibles si se acompañande la lengua de la sociedad. Lo que se quiere evi-tar es que el inmigrante carezca de capacidad decomunicación con todos los miembros de lasociedad.

7. El inmigrante estará predispuesto a integrarse sino tiene elementos de rechazo y de sospecha,de inseguridad institucional. La capacidad dereacción de las instituciones ante hechos impre-vistos es también un signo de confianza para elinmigrante. Las instituciones han de generarconfianza y sensibilidad frente a actos racistas yante otros problemas que afecten directamentea los inmigrantes.

Enfoques básicos de las políticas de acogida

Los enfoques y orientaciones básicos de laspolíticas de acogida determinan el sentido de lasacciones concretas propuestas:

• Enfoque territorial: se parte de la premisa de quela acogida depende del contexto territorial en elque el inmigrante se instala. Si la acogida se llevaa cabo en Cataluña, la política ha de tener encuenta los aspectos diferenciadores de Cataluña(teniendo la lengua como prioridad), así comofamiliarizar al inmigrante con la realidad culturalde Cataluña. La perspectiva territorial de la aco-gida es una de las condiciones necesarias que seha de tener en cuenta para elaborar políticas.

• Enfoque sectorial: se parte de la premisa de quelos inmigrantes, “cuando llegan”, carecen de los

beneficios públicos que las instituciones propor-cionan a sus ciudadanos. La intención prioritariadel enfoque sectorial es que los inmigrantestambién obtengan estos beneficios. Por lo tanto,se supone que toda política de acogida dependede la esfera pública en la que se quiera imple-mentar. Por ejemplo, no puede ser la misma polí-tica la que se aplica a la esfera de la educaciónque a la esfera de la sanidad. Cada esfera públicapresenta beneficios públicos diferentes (educa-ción, salud, trabajo, vivienda, etc.), los cuales pue-den originar necesidades diferentes. Este enfo-que también implica que, al discutir sobre la aco-gida, estamos estableciendo una relación entrelos inmigrantes y las instituciones públicas. Laacogida institucional supone la inclusión de losinmigrantes dentro de las esferas públicas.

• Enfoque social: se parte de la premisa de que laacogida no es una responsabilidad exclusiva dela Administración, sino también de los agentessociales que trabajan en relación con la inmigra-ción y de los sectores económicos, políticos yculturales de Cataluña. El enfoque social tam-bién insiste en que toda política de acogida hade lograr implicar a la ciudadanía y a sus redesasociativas. Es decir, que la ciudadanía se sienta“cómplice” de las políticas que se llevan a caboy que no sólo se preocupe cuando perciba quele afecta negativamente. En este sentido, las ins-tituciones han de generar confianza y sensibili-dad ante actos racistas y frente a otros proble-mas que afecten directamente a los inmigrantes.El inmigrante estará predispuesto a integrarse sino tiene elementos de rechazo y de sospecha,de inseguridad institucional. La capacidad dereacción de las instituciones ante hechos impre-vistos es también un signo de confianza para elinmigrante.

En resumen, la acogida es un proceso de adqui-sición de conocimientos y de información, es unservicio público que gestiona un proceso de socia-lización y, como tal, ha de estar enfocada con unaestrategia de inversión doble: tanto para la perso-na que acaba de llegar, como para la propia ciudad.Una ciudad sin política de acogida es una ciudadque, en lugar de incluir, invita a la fractura y a laseparación de personas, que no se preocupa porconectar a la persona que acaba de llegar con susistema social y cultural. Una ciudad sin política deacogida es, simplemente, una ciudad irresponsableque no aplica un sentido de justicia generacional asus políticas públicas.

SAIER, 20 AÑOSUN SERVICIO MUNICIPAL PARA

UNA REALIDAD SOCIAL EMERGENTE

A finales de la década de los ochenta, diferentesorganizaciones catalanas de base social se organi-zan para mostrar su rechazo a la llamada Ley de1985, la Ley Orgánica 7/1985 sobre los derechosy libertades de los extranjeros en España, ya queimpide la integración de las personas inmigradasen la sociedad receptora. De este modo, desde lasentidades que trabajan con temas relacionadoscon la inmigración se deja clara la importancia deluchar contra la discriminación que fomenta lapropia legislación.

La Ley intenta responder a una nueva realidadsocial: el Estado español había experimentado uncambio en los flujos migratorios, pasando de serprincipalmente un país desde el cual emigraba unnúmero considerable de población a convertirseen un país receptor de inmigración. España estabaen “transición de un país de exportación de manode obra a un país de importación de mano de obra[...] un país que pasó a formar parte de los paísestradicionales de la inmigración” (H. Hilal, CITE).

En esta época, en Cataluña entran en juegodiversos actores en el campo de la inmigracióncon el objetivo de dar respuesta a una demandacreciente, tanto desde el enfoque antirracista, conel nacimiento de diversas entidades, como a partirde otros discursos y otros tipos de actuaciones,como la asistencia jurídica y laboral que ofrecenlas secciones de inmigración de los diferentes sin-dicatos, el Centro de Información paraTrabajadores Extranjeros (CITE) y la asistenciasocial y alfabetización que ofrecen asociacionescomo Cáritas o Cruz Roja.También es el momen-to en el que empiezan a aparecer las primeras aso-ciaciones formadas por personas inmigradas, conel predominio de recién llegados procedentes deGuinea Ecuatorial y Marruecos. Estas asociacionesno se encargan de incidir en las políticas públicas,sino que llevan tareas para facilitar la integraciónde sus compatriotas y, en algunos casos, ofrecenprogramas subvencionados por las administracio-nes con el objetivo de difundir su cultura.

En este contexto, más de ochenta entidades —sindicatos, entidades cristianas, partidos deizquierda extraparlamentaria, tejido asociativo dela ciudad, asociaciones de personas inmigradas,etc.— crean la Coordinadora Cataluña Solidaria

115114

tarea que habían desarrollado hasta ese momentose traduce, en la práctica, en una atención disper-sa. Las propias entidades son conscientes de ello ydebaten en los foros donde coinciden —entreellos el Consejo Municipal de Bienestar Social—sobre la necesidad de sumar esfuerzos y economi-zar recursos, ya sea de carácter económico huma-no o temporal.

El SAIER se configura como un servicio munici-pal orientado a la acogida y a la integración de laspersonas inmigrantes y refugiadas, que pretendeprestar una atención integral mediante la con-fluencia en un mismo punto de diferentes tipolo-gías de servicios que responden a las necesidadesque puede tener una persona recién llegada a unaciudad como Barcelona. Las entidades que formanparte del SAIER unen sus esfuerzos con el objeti-vo común de ofrecer un servicio público, gratuitoy de calidad a la ciudadanía. Es interesante desta-car el hecho de que contar con entidades experi-mentadas y sólidas garantiza el buen funciona-miento del servicio y, a su vez, lo dota de objeti-vidad y seriedad.“Lo bueno que tiene es que plan-tea una acción integral en un único punto [...]. Elpunto fuerte del SAIER es que se trata de un ser-vicio público, municipal, de acceso directo y gra-tuito [...] en colaboración con entidades privadasy sin ánimo de lucro, con una amplia experienciay trayectoria en la materia [...]. La suma de todoello dota de mucha fuerza al servicio” (L.Rodríguez,Ayuntamiento de Barcelona).

En sus inicios, el servicio atendió principalmen-te a personas procedentes de países de AméricaLatina gobernados por dictaduras militares. Por lotanto, el perfil general de los usuarios de aquellaépoca era el de personas que buscaban asilo porcausas fundamentalmente políticas.

Rápidamente, el número de personas quemigraba por motivos económicos experimentó unimportante crecimiento, de manera que pasó adetectarse un elevado número de personasextranjeras en situación irregular. La administra-ción estatal afrontó esta cuestión con un procesode regularización en 1991, mediante un cambio delegislación. En junio de 1991, el Consejo deMinistros aprobó la resolución-acuerdo sobre laregularización de personas trabajadoras extranje-ras, a raíz de una proposición no de ley aprobadapor el Congreso de Diputados en el mes de abril

anterior, que instaba al Gobierno a desarrollar unapolítica activa de inmigración. Este escenario coin-cide con la eclosión del SAIER, que con la incor-poración del CITE asume el importante desafío dedar respuesta a la demanda para gestionar los trá-mites de regularización a los cuales se podían aco-ger las personas en situación irregular de la ciudadde Barcelona.

En la evolución del servicio, tanto los procesosde regularización como algunas movilizacionesciudadanas, han provocado algunos momentos demáxima actividad y también de tensión.

Febrero de 1992 marcó un punto de inflexión encuanto a la movilización ciudadana y en lo que a laspolíticas públicas relacionadas con la inmigración serefiere, ya que empezó con un encierro de inmigran-tes en una iglesia de la Meridiana. A principios de año,en Barcelona, SOS Racismo convocó una manifesta-ción de rechazo al racismo a la que se adhirieronprácticamente la totalidad de organizaciones socialesy políticas. La manifestación, en un contexto de esca-sa movilización ciudadana, supuso un éxito (salieron ala calle casi 50.000 personas) y tuvo una repercusióninmediata a nivel mediático e institucional. Tanto elAyuntamiento de Barcelona como la Generalitat deCataluña se implicaron institucionalmente para abor-dar la resolución del conflicto.El 28 de septiembre de1993 se aprobó el primer Plan Interdepartamentalpara la Inmigración de ámbito catalán.

En el ámbito autonómico, el incremento de lainmigración durante el periodo 1992-1996 coinci-de con el aumento de las expulsiones y de expre-siones y actos racistas, pero también con la apari-ción de nuevas asociaciones de colectivos inmi-grantes. La Plataforma Cataluña Solidaria con losInmigrantes se acaba disolviendo debido a un pro-gresivo abandono de las asociaciones adheridas.De la plataforma extinguida surge la Federación deColectivos Inmigrantes en Cataluña (FCIC) y, pos-teriormente,Papeles para Todos,una plataforma enla que se agrupan algunos actores del movimientocomo la FCIC, la Federación de Asociaciones deVecinos de Barcelona, Puertas Abiertas y algunasasociaciones de personas inmigradas.

En 1997, el Ayuntamiento de Barcelona colabo-ra en la dotación del Plan de la Interculturalidad,que se ocupará de los temas relacionados con lainmigración, y crea el Consejo Municipal deInmigración que funciona como un órgano decarácter consultivo y se encuentra integrado, bási-

SAIER, 20 AÑOS

con los Inmigrantes Extranjeros, también denomi-nada Plataforma Cataluña Solidaria con losInmigrantes, que articula gran parte de las reivindi-caciones de estas organizaciones que, más tarde,se implicarán activamente en la atención directa apersonas inmigradas.1

En este contexto estatal y autonómico,en 1988 elAyuntamiento de Barcelona crea el ConsejoMunicipal de Bienestar Social con el fin de analizarlas actuaciones que se llevan a cabo en el campo delbienestar social y coordinar la participación de lasentidades en la definición de las políticas públicas, asícomo para promover un mayor nivel de informa-ción, debate y divulgación en torno a la calidad devida en la ciudad, entre otros objetivos.

En ese momento existían ya entidades del ter-cer sector que trabajaban con personas en situa-ción de asilo político y de refugio, y que comenza-ban a resolver las necesidades de personas reciénllegadas, como la Asociación Catalana deSolidaridad y Ayuda a los Refugiados (ACSAR), elCITE y la Cruz Roja. Las tres forman parte delGrupo de Refugiados y Extranjeros del ConsejoMunicipal de Bienestar Social, desde donde sedetecta una creciente necesidad social de atenciónespecializada para estos colectivos que llegan a laciudad de Barcelona.

Ese mismo año, el Ayuntamiento solicita a ACSARy a Cruz Roja que desarrollen el Punto Informativopara Extranjeros, que con el tiempo pasó a ser elembrión del Servicio de Atención a Inmigrantes yRefugiados, el SAIER.

El SAIER se constituye formalmente en el año1991, con la participación de la ACSAR, el CITE, laCruz Roja y el Ilustre Colegio de Abogados deBarcelona (ICAB). Más adelante se sumará laAsociación de Ayuda Mutua de Inmigrantes enCataluña (AMIC) y, en último lugar, el Consorciopara la Normalización Lingüística (CPNL).

El Ayuntamiento de Barcelona se propone, através del SAIER, valorizar y poner en común eltrabajo de los agentes sociales que ya estabanprestando servicios a las personas inmigradas yrefugiadas de la ciudad. Las entidades miembrosdel SAIER cuentan con una larga trayectoria den-tro del tejido social catalán y trabajan desde hacetiempo al servicio de la inmigración. Pese a ello, la

CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

1 Equipo de Análisis Política de la UAB y la Universidad del País Vasco (2002). Redes críticas en Cataluña y Euskadi: solidaridad internacional y antirracismo. Barcelona:Fundación Jaume Bofill.

camente, por asociaciones de personas inmigradas(FCIC, Íbn Batuta, Cataluña-Líbano, AsociaciónCatalana de Residentes Senegaleses, ASOPXI —Asociación de Solidaridad con el PuebloChileno—, etc.).

Gracias a la labor del Consejo Municipal deInmigración y del Grupo de Refugiados yExtranjeros del Consejo Municipal de BienestarSocial, se consigue que el pleno municipal apruebeuna moción a favor del derecho de voto para laspersonas de nacionalidad extracomunitaria en laselecciones locales.

Además de las movilizaciones ciudadanas, losprocesos de regularización que el gobierno centralha ido aprobando de forma sucesiva han conlleva-do puntas de trabajo considerables para el SAIER,que han requerido de un incremento puntual en ladotación de recursos humanos y económicos porparte del Ayuntamiento y de una mayor implica-ción de los recursos humanos de las entidades.

Además de la regularización de 1991, posterior-mente se han llevado a cabo tres más: en 1996,2000 y 2005. La del año 2000 afectó en mayormedida al SAIER, puesto que coincidió con la ocu-pación reivindicativa de la plaza Cataluña deBarcelona por personas subsaharianas, que se con-centraron para pedir su regularización. Una veziniciado el proceso de regularización correspon-diente acudieron de forma masiva al SAIER.

En esos momentos de fuerte demanda, el servi-cio tuvo que afrontar situaciones de colapso, conla formación de grandes colas en la calle y la pre-sencia de personas que, incluso, pasaban la nocheallí para no perder su turno y recibir atención loantes posible.

A su vez, y como elemento que incrementó ladificultad, surgieron organizaciones ilegales que seaprovechaban de las colas para hacer negocio.

“La gente estaba toda la noche en la calle tansólo para acceder al punto de información [...]. Lapresión de las personas que trabajaban en estascondiciones era muy grande [...] se habían llegadoa vender números, son cosas que impactan cuan-do las vives [...] se produjeron altercados en la salade espera”.Y en referencia a esto, continúa con-tando que “una cosa muy bonita y dura de la inmi-gración es que asistes a las situaciones más desin-teresadas y a las más abusivas” (M.Balcells, AMIC).

soporte jurídico a las peticiones de las personas inmi-gradas extranjeras, entendiendo este soporte comoinformación, estudio y tramitación de recursos antelas administraciones o tribunales competentes.

El AMIC ofrece, entre sus actividades, informa-ción y orientación para la formación e inserciónlaboral a personas inmigradas, y sobre la homologa-ción o convalidación de estudios extranjeros y elacceso a la vivienda.

Finalmente, el CPNL desarrolla el programa deacogida lingüística del SAIER, es decir, gestiona laoferta de cursos de iniciación al catalán a medidadentro de los primeros servicios básicos que reci-ben las personas recién llegadas que llegan a esteprimer punto de acogida de la ciudad.

La prestación del servicio se realiza en las insta-laciones municipales de la avenida Paral·lel y de lacalle Font Honrada. El acuerdo entre las entidadesparticipantes establece que, a pesar de tratarse deactividades diferentes,este servicio se ha de realizarde forma coordinada para proporcionar una res-puesta coherente e integral a todas aquellas perso-nas solicitantes de asilo, a las personas refugiadas ya las personas extranjeras inmigrantes en la ciudadde Barcelona, así como a la ciudadanía en general.

El convenio se renueva anualmente, de maneraque se van incorporando las novedades, internas oexternas, que hayan podido surgir, así como lasvaloraciones que se hayan hecho al respecto. Estoes importante de cara a mejorar la prestación delservicio y a otorgarle continuidad, ya que las par-tes implicadas cuentan con la voluntad de renovarestos valores año tras año.

Entre los acuerdos también se recogen losrecursos económicos que se destinarán a lo largodel año, así como su distribución entre las entida-des.A su vez, cada entidad aporta al SAIER recur-sos económicos fruto de acuerdos de colabora-ción con otras administraciones o de fondos pro-pios. A pesar de esto, el convenio establece que,en cualquier caso, el servicio que se presta ha deser siempre de carácter gratuito.

Independientemente de los servicios específicosque presta, cada entidad se compromete a:

• desarrollar sus actuaciones específicas de acuer-do a las franjas horarias, espacios, circuitos y pro-cedimientos acordados con el Ayuntamiento de

117116

A pesar de la tensión que se crea en momentoscomo estos, la intensidad del trabajo y la crudezade las situaciones que viven las personas que vie-nen a solicitar ayuda, la valoración global que rea-lizan los diferentes profesionales y las entidades engeneral es positiva. Finalmente, incluso supuso unfortalecimiento del servicio y de su capacidad deactuación; “después se logró encauzar y se pudoatender a todo el mundo, se abrió un albergue [...].Fue un momento que puso a prueba el servicio”(L. Rodríguez,Ayuntamiento de Barcelona).

Un modelo único para una realidad socialestructural

La realidad de la inmigración ha dejado de serun fenómeno para convertirse en un hechoestructural de nuestra ciudad; por esta razónrequiere una apuesta consensuada por un modelode atención a las personas inmigradas que llegancada día a Barcelona para lograr una vida mejor.Este consenso llega de la mano de las entidadesque forman parte del SAIER y del propioAyuntamiento de Barcelona.

El SAIER se articula mediante un convenio entre elAyuntamiento de Barcelona y todas las entidadesque lo conforman,en el cual se establecen las funcio-nes que desarrollará cada una de las entidades. ElAyuntamiento se propone contribuir de forma deci-siva en el desarrollo de actividades que favorezcanlos procesos de acogida y de inserción social y labo-ral de las personas inmigrantes extranjeras y de lassolicitantes de asilo en la vida de la ciudad.

La Cruz Roja, entre otras actividades, gestionaprogramas de atención social para inmigrantes ysolicitantes de asilo.

La ACSAR, dentro de sus actuaciones, gestionaprogramas de atención jurídica y de inserciónsociolaboral a solicitantes de asilo y a personasrefugiadas, así como actividades de sensibilizacióny formación en materia de asilo. Del mismo modo,desarrolló el programa de apoyo lingüístico y cul-tural para personas inmigradas y refugiadas desde2001 a marzo de 2010.

El CITE desarrolla, entre sus actividades, asesora-miento documental y asistencia en la tramitación desolicitudes de documentación específica para per-sonas inmigradas extranjeras que exige la ley.

El ICAB, dentro de sus funciones, proporciona

Barcelona y con el resto de entidades del SAIER;• atender las demandas con la máxima agilidad

posible, sistematizando y coordinando todos loscircuitos y flujos que se generan;

• comunicar al Ayuntamiento de Barcelona y alresto de entidades del SAIER las incidencias ycambios que afecten a la atención de las perso-nas usuarias o a la dinámica de los servicios (delpersonal, de horarios, de circuitos, etc.);

• asesorar al resto de servicios del SAIER y aotros servicios municipales en las materias desu competencia;

• coordinarse con todos los servicios internos yexternos que sean necesarios para mejorar lacalidad en la atención al usuario y evitar la dupli-cidad de actuaciones;

• recoger toda la información relativa a la aten-ción de la demanda y a la gestión de las presta-ciones de su competencia, mediante la utiliza-ción de los sistemas de información municipalesprevistos por el SAIER, que permiten el segui-miento y el control de la gestión.

Estos compromisos refuerzan una dinámica decorresponsabilidad entre las entidades que formanparte del SAIER en lo que se refiere a una presta-ción adecuada, coordinada e integral para las perso-nas inmigradas, solicitantes de asilo y refugiadas queacuden a él. Este es uno de los aspectos que mejorha caracterizado al SAIER y que en otros lugares delEstado español se ha intentado emular.

El papel que asume el Ayuntamiento deBarcelona es el de planificar, organizar y evaluar elfuncionamiento global del servicio, así como sucoordinación y supervisión. Lo que se pretendecon ello es garantizar la mejora continua de la cali-dad de la atención prestada a las personas usua-rias, mediante el funcionamiento integrado entrelos diferentes servicios y a través de la imagenexterna del SAIER. El Ayuntamiento se encarga asi-mismo de difundir sus actividades y de establecercomunicación con otras entidades que desarrollansu labor en este campo.

Las entidades que forman parte del SAIER dis-ponen de dos elementos de coordinación: laComisión de Seguimiento del Convenio y laComisión Técnica. La primera se reúne una vez alaño, evalúa el cumplimiento de los acuerdos esta-blecidos y repasa los acuerdos para la revisiónanual del convenio; la segunda se reúne una vez almes para realizar el seguimiento cotidiano de lagestión del SAIER.

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

Las personas inmigrantes que acaban de llegara una ciudad como Barcelona, que desconocen ode la cual reciben referencias a través de algunaspersonas de su mismo origen, tienen muchasnecesidades que cubrir: dónde comer, alojarsetemporalmente, empadronarse, cómo acogerse ala atención sanitaria, dónde y cómo escolarizar asus hijos, cómo regularizar su situación en el paísde acogida, qué canales formales existen paraencontrar trabajo, etc. ¿Qué ocurre cuando unapersona llega al SAIER? ¿Cuáles son los pasos quesigue en la atención de sus necesidades comorecién llegada a la ciudad de Barcelona? El circui-to que sigue una persona inmigrada desde queacude por primera vez al Servicio de Informacióny Recepción hasta que se desvincula del SAIERpuede seguir diversos caminos.

El Servicio de Información y Recepción ha sidouno de los espacios del SAIER que mayor númerode adaptaciones ha sufrido con el paso del tiempo,puesto que ha requerido de una constante ade-cuación a los momentos críticos de la inmigraciónen la ciudad, así como a las necesidades crecientesvinculadas con los primeros momentos de estaspersonas recién llegadas.

Actualmente, el Servicio de Información yRecepción recibe las demandas y las orienta haciaalguna de las entidades del SAIER o hacia otrasentidades externas. El equipo de profesionales conel que cuenta es conocedor de todas aquellas enti-dades que pueden ofrecer atención social en situa-ciones complejas y, en función de la situación decada persona, se deriva a una entidad u otra. Eneste sentido, el personal del Servicio deInformación y Recepción está perfectamente for-mado para buscar información y canalizarla ade-cuadamente y, a su vez, se encarga de actualizarconstantemente los datos de los servicios paraque resulten fiables. Asimismo, se ha procuradovincular su actividad al resto de servicios de la ciu-dad, para que la orientación sea lo más efectivaposible y las personas lleguen a su destino.“El tra-bajo que realizan en el Punto Informativo tienemucho mérito porque no pueden estar una horacon cada persona [...]. El primer impacto lo vivenlas compañeras del Punto Informativo” (V.Tomás,Cruz Roja). “Es un trabajo muy difícil porque tie-nes que ser capaz de hacer esta contención [...] ala vez que estás intentando ver qué le pasa y haciadónde lo puedes dirigir” (L. Rodríguez,Ayuntamiento de Barcelona).

ofrecer información de tipo genérico, por ejemplo,en materia de empadronamiento, facilitando deeste modo la relación y el intercambio de informa-ción entre las personas inmigradas.

LA COMPLICIDAD INSTITUCIONAL

Tanto las entidades como el Ayuntamiento deBarcelona ponen especial énfasis en que el éxitode la continuidad del SAIER ha sido posible gra-cias a la combinación de diferentes factores, aun-que especialmente de tres elementos:

• Un SAIER camaleónico. La capacidad para adap-tarse a la realidad a medida que ésta ha idocambiando, conservando siempre el objetivo yel espíritu con el que nació, ha sido uno de lospilares de su consolidación.“El SAIER ha evolu-cionado en función de las necesidades de lapoblación [...]. Evolucionamos en función decómo evoluciona la inmigración y cubrimos lasnuevas necesidades a medida que van surgien-do” (A. Munuera, Cruz Roja).

• Un SAIER consensuado. El respeto a los acuer-dos que se han recogido en los sucesivos con-venios y, por lo tanto, el respeto mutuo entreentidades, ha permitido conseguir un equilibrioentre sus respectivas necesidades y las dinámi-cas propias del funcionamiento del servicio.Este equilibrio ha sido fundamental, tanto en lacontinuidad de las entidades que iniciaron laconfiguración de este servicio como en laentrada de nuevas entidades.

• Un SAIER integral. La especialización en el tra-bajo de cada una de las entidades en diferentesaspectos que se complementan entre sí evita,en consecuencia, la duplicidad de servicios. Esdecir, se garantiza la independencia en el traba-jo de las entidades, de forma que cada una sedesarrolla desde su parcela de intervención y apartir de sus propias metodologías; paralela-mente, se coordina con las demás entidadespara asegurar que las intervenciones no serepitan y, a su vez, para ofrecer una prestaciónadecuada, coordinada e integral a las personasinmigradas, solicitantes de asilo y refugiadas queacuden.

Todas estas características han convertido alSAIER en un referente en un doble sentido o,dicho de otra forma, para dos tipologías de pobla-ción: las personas usuarias y las personas profe-sionales. “Se necesita un referente claro y objeti-

119118

A su vez, el SAIER cuenta con un servicio detraducción e interpretación en aproximadamente84 lenguas, para garantizar que la comunicaciónentre las personas recién llegadas y las entidadessea buena y que la información que se reciba ytransmita resulte precisa. Desde el Servicio deInformación se programa la entrevista, a la cualasisten la persona usuaria, el profesional que lo hade atender y el intérprete de la lengua correspon-diente.Cuando se requiere la traducción en entre-vistas no programadas, se utiliza el servicio de tra-ducción telefónica del Ayuntamiento.

Por su parte, las entidades del SAIER que reali-zan una intervención directa también están conec-tadas con otros recursos de la ciudad, e incluso delexterior, de forma que la atención integral seamplía más allá de las dependencias del SAIER. Porsupuesto, entre las entidades que se encuentranintegradas en el servicio existe una coordinacióninterna y un trabajo complementario, a pesar de suindependencia. Cuando se detecta un problemacuyo tratamiento corresponde a otro profesionalse deriva internamente. Además, entre las entida-des que realizan tareas interrelacionadas se lleva acabo un trabajo más cercano, lo que propiciaintervenciones conjuntas. En este último caso, sihay una diferencia de interpretación respecto a laintervención, las entidades en cuestión se reúnencon el objetivo de fijar un criterio común de formaconsensuada.

Otra de las mejoras que con el tiempo se hanincorporado al SAIER, surgida de la metodologíade trabajo del CITE, son las atenciones grupales,que contribuyen a reducir las listas de espera y, asu vez, a mejorar la atención. Actualmente elServicio de Recepción e Información también lasha adoptado y las desarrolla cuando existe un con-junto de personas usuarias que comparten el con-tenido de la demanda en su práctica totalidad. Eneste caso, se forman grupos —en lenguas diferen-tes— para tratar aquella temática concreta, demanera que se puede resolver sin la necesidad dedirigir a las personas a ninguna otra entidad; ejem-plos de ello son las cuestiones recurrentes, comolos trámites para empadronarse o para obtener latarjeta sanitaria. Una vez finalizada la atención gru-pal, si es necesario, las personas que han asistidotambién pueden pedir una cita para atender dudasde carácter personal.

Las entidades del SAIER realizan este tipo deintervenciones de carácter grupal cuando hay que

vo [...]. Soy consciente de que no cubrimos lademanda pero somos un referente [...] somos unfaro [...] para el usuario, que necesita nuestrosservicios y sabe que son de fiar, para los profesio-nales y también para la Administración” (D.Casadevall, ICAB).

En el primer caso, y de forma muy clara, el ser-vicio constituye el primer punto de contacto quelas personas inmigradas tienen con una instituciónpública desde el momento de su llegada. En lamayoría de casos acuden por recomendación desus redes informales.

En el caso de los profesionales, y de las institu-ciones públicas, el SAIER se ha convertido en unreferente de carácter único, ya que en el resto deEuropa no hay constancia de ningún servicio quepresente el mismo modelo de actuación. Es poreste motivo que a lo largo del tiempo diferentesentidades públicas lo han visitado, para valorar laposibilidad de proporcionar un servicio de estascaracterísticas en su territorio.

Así pues, hay que decir que, tanto desde el pro-pio servicio como desde el exterior, el SAIER seerige y se percibe como un modelo a seguir, comoun ejemplo de buenas prácticas en el campo de laatención a las personas inmigrantes y refugiadas,como un símbolo de excelencia y calidad en laprestación del servicio público.

Finalmente, la implicación del Ayuntamiento deBarcelona se traduce en asumir el desafío queplantea la inmigración y en tratar de ofrecer nue-vas respuestas, lo cual constituye un valor añadi-do en cuanto a que no emprende este camino ensolitario, sino que lo hace en un proceso de diálo-go constante con el tejido social, buscando siner-gias y complicidades y construyendo conjunta-mente las respuestas más adecuadas.Asimismo, supapel resulta clave desde el punto de vista de ladotación de recursos económicos y de infraes-tructura. Las entidades destacan que elAyuntamiento de Barcelona ha jugado un papelimportante en este sentido, ya que ha asumido elliderazgo del servicio, apostando por tratar a lainmigración y al refugio como un reto que hayque afrontar.También, el hecho de dotar de recur-sos a un servicio de estas características y deseguir implicándose después de tantos años,supone un reconocimiento a los diferentes profe-

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

sionales y entidades que forman parte del proyec-to y, por supuesto, a su tarea diaria y constante.

DE PERSONAS A PERSONAS

Las personas que trabajan en el servicio son losverdaderos responsables de todos los aspectos quehacen que el engranaje funcione y que todas las pie-zas encajen para hacer que la maquinaria siga adelan-te día tras día.

La detección de necesidades

El servicio se crea como respuesta a la detec-ción, tanto por parte del Ayuntamiento deBarcelona como del tejido social, de una serie denecesidades entre la población. Esta detección denecesidades permite al SAIER prestar una aten-ción integral y global, que tiene en cuenta todoslos aspectos que conforman la identidad de unapersona y que busca articular respuestas concarácter biopsicosocial2, cultural y legal.

Esta prestación del servicio, desde la base de unacoordinación normalizada entre entidades, se funda-menta en la fluidez de la comunicación entre ellas.“Esuna experiencia única prestar servicio al ciudadano deforma efectiva,de calidad y al mismo tiempo mantenerlas entidades que prestan este servicio en una unióncontinua, en una coordinación permanente; y sobretodo un servicio sin ánimo de lucro” (H.Hilal,CITE).

El compromiso personal y profesional

La vocación de los diferentes equipos profesiona-les, su compromiso, la relación establecida con losusuarios y el interés por el beneficio colectivo. ElSAIER no sería lo que es sin un equipo de personascomprometidas, personal y profesionalmente.

A la mayoría de profesionales que entran a tra-bajar en el SAIER, con frecuencia mujeres, lesmotiva mucho trabajar con los colectivos específi-cos que atiende el servicio.“Yo siempre había que-rido trabajar con extranjeros, ya entonces estabatrabajando y continúo trabajando en el lugardonde quiero estar” (V.Tomás, Cruz Roja).

La implicación llega a ser tanto profesional comopersonal, de forma que, por una parte, al comenzarla labor en el servicio es necesario aprender a ges-tionar el alto contenido emocional que transmiten

2 El modelo biopsicosocial de atención concibe a las personas como un todo integrado y se define como un modelo participativo que incluye las diferentesesferas de la salud de una persona: biológica, psicológica y social.

es la relación que se establece entre las personasprofesionales y las personas usuarias. La naturale-za de este tipo de relación se puede mirar desdemuchos prismas, desde muchas ópticas y, comomuchas otras cuestiones, tiene una vertiente loa-ble y otra mejorable.

Como aspectos positivos cabe destacar el vín-culo que la persona usuaria crea con los profesio-nales, ya que en cierta forma el profesional que loha atendido acaba convirtiéndose en un referentea quien recurrir cuando se encuentra en una situa-ción frente a la cual necesita ayuda externa paraafrontarla, y esto se da incluso cuando la interven-ción profesional del SAIER ya ha finalizado. Confrecuencia, también las personas usuarias buscan laforma de reemprender el contacto, ya sea parabuscar la solución a un nuevo problema o paraagradecer la ayuda prestada en otro momento, loque demuestra que se ha establecido un marco deconfianza que permite a la persona encontrar unpunto de anclaje en una realidad inestable.Ademásde esto, el personal técnico del SAIER resalta unaspecto importante y es que la relación que seestablece es muy respetuosa, de forma que unaparte y la otra se reconocen como personas y setratan como tal, y como norma general las perso-nas atendidas acostumbran a sentirse muy agrade-cidas con las intervenciones realizadas, pese a queel resultado de las mismas no haya sido cuantifica-ble ni medible.

A esto hay que sumarle el hecho de que las per-sonas atendidas normalmente se encuentran enunas circunstancias de especial vulnerabilidad ynecesitan explicar la situación por la cual estánpasando, por lo que encontrar a alguien que lasescuche resulta reconfortante. Estos vínculosresultan gratificantes, no sólo para los usuariossino también para los profesionales, ya que sientenque su trabajo se ve recompensado con el hechode recibir el agradecimiento de las personas a lasque han atendido. Aparte de la mera prestacióndel servicio que corresponde a cada uno de losperfiles profesionales, existe una tarea que atravie-sa transversalmente el servicio y que tiene que vercon el amparo emocional y el apoyo psicológicoante la exposición de los problemas de las perso-nas usuarias. En este sentido, juega un papel muyimportante el hecho de encontrar un equilibrioentre proporcionar apoyo emocional a las perso-nas atendidas pero sin perder de vista el objetivode la visita:“Muchas veces es la primera instituciónoficial a la que llega la persona, toda esta carga

121120

las personas a las que atienden, para establecer unalínea de separación entre la vida laboral y la perso-nal; y por otra, el hecho de estar en contacto conrealidades tan duras les ayuda a relativizar sus pro-pios problemas:“Para mí es muy importante encon-trar un sentido al trabajo que hago [...].A mí, esteservicio me aporta mucho, me ayuda a tocar conlos pies en el suelo” (M.Torres, ICAB).

Asimismo, la tarea que desarrollan es dura y, porlo tanto, les exige una fuerte implicación, en la cualla vocación y el compromiso resultan fundamenta-les para afrontarla con éxito. En este sentido, tam-bién se revelan claves las dinámicas de relación quese generan entre los propios equipos técnicos, yaque una relación basada en la confianza, el apoyomutuo y la suma de esfuerzos facilita el buen cum-plimento de las tareas. En relación con esto, seobserva una alta permanencia en el servicio. Esto sedebe,principalmente,a la vocación previa con la quese incorporan los profesionales al servicio, perotambién al aprendizaje que proporciona trabajar enun servicio de estas características, tanto por lassinergias que se producen entre los diferentes equi-pos profesionales como por la experiencia y el con-tacto continuado con la realidad de las personasatendidas. "La perspectiva del SAIER la tengo muyclara: son historias de personas concretas, no sonentidades ni números; son personas. [...] Creo queesto sólo tiene sentido si existe este espíritu deayudar a las personas” (D. Casadevall, ICAB).

El compromiso es muy elevado, ya que las con-diciones laborales y el prestigio profesional nosiempre se corresponden con el impacto socialalcanzado; sin embargo, la satisfacción y el enrique-cimiento que aporta trabajar en un servicio comoel SAIER compensa para seguir trabajando.

La inmigración es una realidad que se encuentraincorporada a la cotidianidad de nuestra vida en laciudad de Barcelona,“es un tema que te rodea comociudadana” (V.Tomás, Cruz Roja). Las personas tra-bajadoras coinciden en opinar que el trabajo se con-vierte en una parte importante de su vida,que inclu-so trasciende los límites de las oficinas y se sientenpermanentemente conectadas a esta realidad, sindejar de mirar a su entorno con las lentes que les haproporcionado la experiencia en el SAIER.

Usuarios y profesionales: una relación deconfianza mutua

Un aspecto importante en el éxito del modelo

emocional que comentábamos también está, vienedirecta [...] además están en momentos muy vul-nerables, así que tienen la necesidad de hablar (V.Vidal, Servicio de Información y Recepción).

Existen varios aspectos mejorables de la rela-ción entre las personas usuarias y profesionales:en ocasiones la confianza llega a tal extremo quelos usuarios acuden al servicio sin pedir cita pre-via o en horas equivocadas. Los profesionalestransforman estas situaciones en una tarea peda-gógica, haciendo la reflexión de que, por ejemplo,si llegan sistemáticamente tarde al trabajo puedenperderlo. Pese a que se pueda percibir que esteservicio puede atraer situaciones de conflictividad,precisamente por la condición de vulnerabilidadque presentan las personas usuarias, que las sitúaen un punto de tensión importante, las personastrabajadoras insisten en que el nivel de conflictivi-dad no es significativo, sobre todo teniendo encuenta el elevado número de personas que atien-de el SAIER. A su vez, los propios profesionalesaclaran que, a la hora de analizar esta conflictivi-dad, es importante separar la tipología de conflic-tos que se dan, puesto que en ocasiones seencuentran que el conflicto viene generado porcuestiones que tienen poco que ver con la trayec-toria migratoria, como en los casos en que la per-sona padece una enfermedad mental.

Finalmente, los profesionales destacan la satis-facción que producen los casos en que las perso-nas usuarias consiguen salir adelante, sobre todoen aquellas situaciones especialmente complicadaso de larga duración, ya que por las característicasdel servicio muchas veces acostumbran a ser tes-tigos de un mayor número de casos desafortuna-dos que afortunados. También es cierto quemuchos casos culminan con una desvinculaciónpor parte de la persona usuaria, por lo que resul-taría interesante hacer un seguimiento de la evo-lución de su trayectoria. En relación con esto, untema que destacan de forma recurrente los profe-sionales es la satisfacción que supone conseguirnormalizar la situación de las personas a las queatienden, una circunstancia que además carece derepercusión mediática, lo que contrasta con lo quepasa con las situaciones que tienen un lado nega-tivo o problemático. “A mí lo que me da satisfac-ción, y creo que a toda la gente que está trabajan-do en el SAIER, es cuando solucionamos el proble-ma [...], cuando deja de salir en la prensa” (H. Hilal,

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

CITE). O en esta misma línea, las apreciacionesque realizan otros profesionales cuando explicanque una persona usuaria llega contándoles que haconseguido reunir las condiciones económicas ysociales para poder situarse al mismo nivel que elresto de la ciudadanía.

Capacidad de respuesta ágil y eficaz

La capacidad de respuesta ágil y eficaz a lasdemandas, que son cambiantes y varían según losflujos migratorios. Uno de los aspectos que hancontribuido a ello son los diferentes ajustes quese han llevado a cabo de forma interna, tanto enel aspecto de la gestión como en la mejora de lasinfraestructuras. En este sentido, hay que desta-car el salto cualitativo que ha supuesto la incor-poración, a partir de 2002, de un Servicio deInformación y Recepción especializado, que pres-ta una entidad contratada por el Ayuntamientode Barcelona y que no se encuentra vinculada alconvenio.

Desde la puesta en marcha del actual servicio, laprimera entrevista en el Servicio de Informacióntiene previsto un tiempo limitado, ya que sirveesencialmente para escuchar el caso por primeravez, clasificar la demanda y derivar a las personashacia las entidades del SAIER o entidades externas,según las necesidades de cada caso.El hecho de quese encuentre ubicado en un espacio abierto facilitaque este trámite sea ágil y no propicie la descargaemocional por parte de la persona usuaria.Todas lasentidades valoran la transformación de este servi-cio como positiva.

En relación con esto, el Informe de Realizacióndel Consejo Municipal de Bienestar Social del año2003 valora en términos cuantitativos esta mejo-ra, especificando que se pasó de una media de 98entrevistas diarias en 2002 a 230 entrevistas en2003. Esto fue posible gracias a la reducción deltiempo medio de espera en más del 50%, pasandode 38 días a 18. Además, las urgencias de todos losservicios pasaron a ser atendidas de forma inme-diata y se eliminaron las colas de acceso al servi-cio, que empezó a ser capaz de asumir la deman-da acortando el tiempo máximo de espera a unahora.3

Además, siempre se ha procurado que la presta-ción del servicio se desarrollase en un solo espacio

3 Consejo Municipal de Bienestar Social. (2004). Informe de Realización 2003. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.

El SAIER, una ventana abierta a otras reali-dades

Existe un componente que otorga un valor aña-dido al SAIER como servicio y que MercedesFuenzalida, de la ACSAR, resume de la siguienteforma: “El SAIER también tiene otro componente[...] al tratar con personas refugiadas [...] se con-vierte en un referente para conocer los conflictosdel mundo [...]. Nosotros hemos vivido y estamosviviendo lo que está sucediendo en el mundo, anivel de guerras, de conflictos étnicos, de persecu-ción por razón de género, de violencia machista...”

Es decir,que el trato directo con personas que lle-gan de otros países, sobre todo en el ámbito delrefugio y el asilo político, consigue transmitir la exis-tencia de una realidad social y política a través de lashistorias personales de los recién llegados. En estesentido, lo que relatan estas personas y la informa-ción que facilitan los medios de comunicación coin-cide en gran medida; de esta forma, el SAIER obtie-ne información de primera mano sobre las conse-cuencias que tienen los conflictos políticos y arma-dos en la vida de las personas.

Aunque con algunos matices,este aspecto tambiéntiene lugar en el ámbito de la inmigración económi-ca, es decir, en el de aquellas personas que migran,principalmente, por motivos económicos y en buscade oportunidades, sobre todo en el ámbito laboral.ElSAIER puede entenderse como un reflejo de lo quesucede con la inmigración de la ciudad,pero hasta unpunto determinado;si bien es cierto que hay un volu-men muy elevado de personas inmigrantes que al lle-gar a la ciudad se acercan al SAIER, también hay quetener en cuenta que existen determinadas comunida-des que no acuden, ya que sus redes informales sonmuy fuertes y pasan desapercibidas para las personasque no pertenecen a su comunidad. Por ello, hay quetener en cuenta que muchas veces las personasrecién llegadas acuden al SAIER cuando su red infor-mal se encuentra muy saturada y ya no puede darrespuesta a sus necesidades.

En esta misma línea, las entidades del SAIER man-tienen una preocupación constante tanto por pro-porcionar una buena atención como por hacer pro-puestas y elevarlas a las instancias que deciden enmateria de inmigración.

Personas diversas en situaciones comunes

Existen tantas realidades como personas pasan123122

físico, ya que facilita el acceso y ayuda a ser perci-bido como un servicio único e integrado, tantopor parte de las personas usuarias como de losprofesionales. Con todo, y a causa del incrementode prestaciones que con el tiempo ha ido experi-mentado el SAIER, en un momento determinadose consideró necesario ampliar el espacio. Comono era posible realizar la ampliación en el mismoedificio, se buscó otro punto cercano. Si bien escierto que la separación del servicio en dos edifi-cios ha supuesto una fragmentación de las rela-ciones entre entidades, haciéndolas menos espon-táneas y fluidas, se valora que los cambios hanaportado más tranquilidad y agilidad a la hora defuncionar, así como una mejora sustancial de lascondiciones de trabajo y, por lo tanto, de la aten-ción a las personas.

Un servicio personalizado que potencia laautonomía del usuario

Después de que el Servicio de Información yRecepción haya efectuado una primera derivaciónhacia una entidad determinada, el profesional querecibe aquella visita gestiona su propia agenda enfunción de las necesidades de la persona que rea-liza la demanda, por si fuese necesario citarla másveces. Por lo tanto, se adaptan tanto el númerocomo la duración de las visitas, consiguiendo unaatención flexible y personalizada a las necesidadesde las personas usuarias. Es decir, a pesar de quecada entidad tiene un tiempo límite establecidopara cada visita, las intervenciones reales procuranproporcionar un servicio flexible.

La voluntad del servicio es contribuir a la adqui-sición de autonomía por parte de los usuarios, asícomo favorecer el proceso de integración de laspersonas recién llegadas a la ciudad, al mismo tiem-po que se fomenta la cohesión social en el territo-rio. Ana del Pino, coordinadora del Servicio deInformación y Recepción, lo resume así:“Es un ser-vicio que ofrece plena cobertura para las necesida-des de una persona recién llegada, pero no es unservicio que genere sobreprotección. Lo que que-remos es que la persona recién llegada obtenga,poco a poco, una capacidad propia, una autonomíapropia para poder vivir en una ciudad comoBarcelona.” Es decir,el servicio evita el paternalismoy el mensaje que intenta transmitir a las personasque acuden a él es que, a pesar de que se les pro-porcione lo que necesitan para ofrecerles tranquili-dad, es necesario que después sepan gestionar porsí mismos los recursos que se les proporcionan.

por el servicio, de forma que resulta muy difícilestablecer un perfil generalizado. Es más, de estaforma perdemos de vista la pluralidad y la diversi-dad que lo caracterizan.Al SAIER llegan más de 90personas al día, procedentes de todas las partesdel mundo y cada uno con una circunstancia dife-rente. Hemos de tener en cuenta que los perfilesestadísticos no reflejan toda la realidad, y muchomenos sus múltiples matices.

Pese a estas consideraciones, hay que puntualizarque la mayoría de personas que pasan por el servi-cio se encuentran en situación irregular. En estesentido, puede considerarse que, a pesar de ladiversidad de procedencia y de sus casuísticas par-ticulares, la falta de documentación sitúa a las per-sonas recién llegadas en un mismo nivel, en unasituación de vulnerabilidad extrema, independiente-mente de que en su país de origen fuesen personascon cátedra universitaria o personas analfabetas,por mencionar dos situaciones muy dispares. Talcomo considera Verónica, de la Cruz Roja, “el per-fil de personas que nosotros tenemos, salvo excep-ciones,no es un perfil de servicios sociales.Son per-sonas que en sus países llevan una vida pobre peronormalizada y aquí es un tema documental lo queles convierte en usuarios de servicios sociales [...]es un tema administrativo.” (V.Tomás, Cruz Roja).

Es importante mencionar el papel que ha jugadola crisis en la situación de las personas inmigradas.Desde que se inició este periodo, se están produ-ciendo varios casos de retroceso en el procesomigratorio,es decir,personas que habían conseguidonormalizar su situación, en estos momentos estánregresando al SAIER para buscar trabajo. Por lotanto, en los últimos tiempos es mucho más difícil lanormalización de las personas en situación irregular,ya que el mercado laboral está saturado, incluso elde la economía sumergida, y los casos que atiende elservicio tardan más en cerrarse que antes.

También es interesante destacar que los perfileshan ido cambiando a lo largo de la historia del servi-cio, según los cambios que se han producido en losflujos migratorios que llegan a la ciudad.En los iniciosdel SAIER,el colectivo al que principalmente se aten-día era el de personas en situación de demanda deasilo o refugio político; sin embargo, el número depersonas que migraban por razones económicasempezó a crecer de una forma exponencial, deforma que el colectivo de personas inmigradas rápi-

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

damente superó al de personas refugiadas en lasestadísticas de atención del servicio. Es necesariomencionar además que, la mayoría de personas querealizaban la petición de refugio la veían denegada,deforma que una vez aquí pasaban de la condición derefugiadas a la condición de inmigradas.

Hechas todas estas consideraciones previas, y agrandes rasgos, el perfil más generalizado es el delhombre joven, en edad laboral y sin documentación.No obstante, si bien al principio la inmigración mas-culina era mucho más elevada que la femenina,en losúltimos años estas diferencias se han visto reducidas.

LA APUESTA MUNICIPAL POR LAINCLUSIÓN Y LA CONVIVENCIA

El Ayuntamiento de Barcelona ha hecho frente alos retos que plantea la inmigración a través de dife-rentes planes y políticas.Por una parte,ha puesto enmarcha políticas que revelan una actuación decidida,mediante el desarrollo de actividades y serviciosespecíficos para la población inmigrada (este sería elcaso de los servicios de primera acogida, como elSAIER); y, por otra parte, ha emprendido accionestransversales para alcanzar una coordinación, opti-mización y racionalización adecuadas de los recur-sos destinados a la población inmigrada con el obje-tivo de favorecer su integración y fomentar la con-vivencia.4

El Ayuntamiento de Barcelona comienza a tratarel fenómeno de la inmigración desde la perspecti-va del bienestar social, aunque con el tiempo laspolíticas municipales de inmigración adquiriránentidad propia.

El primer paso para abordar el tema de la inmi-gración fue la creación, en 1988, del ConsejoMunicipal de Bienestar Social, que se concibecomo un órgano de participación sectorial y con-sultivo en todas las cuestiones relativas a las com-petencias municipales en este ámbito. El Consejotiene como propósitos promover una cultura debienestar social en la ciudad, validar las líneas deactuación en política social y fomentar los acuer-dos entre los agentes implicados.

Uno de los campos de actuación que ha con-templado desde su creación es el establecimientode un espacio común para las entidades que traba-

4 Nadal, M.; Oliveres, R. y Alegre, M. À. (2002). Las actuaciones municipales en Cataluña en el ámbito de la inmigración. Barcelona: Fundación Jaume Bofill.

125124

• Promover la participación de las personasrecién llegadas en la sociedad de acogida.

A partir del año 2005, se decide incorporar laexperiencia participativa del Grupo de Trabajo deRefugiados y Extranjeros al Consejo Municipal deInmigración.

Ese mismo año se aprueba el Plan Municipalpara la Inclusión Social, que asume el objetivo dedesarrollar programas sociales que permitanincorporar la diversidad de orígenes y de culturascomo un valor básico de una ciudad inclusiva.Barcelona optó por un modelo intercultural, dereconocimiento e integración positiva de las dife-rencias, construido sobre una base doble: por unaparte, marcos de diálogo y convivencia sólidosestablecidos a partir de reglas básicas compartidasy respetadas y, por otra, marcos de cohesiónsocial, igualmente sólidos, con servicios universa-les, próximos y de calidad.

Barcelona hace esta apuesta desde el acuerdopolítico, la transversalidad y la responsabilidad com-partida de todos los ámbitos de actuación munici-pal. La perspectiva de la inclusión social, según losobjetivos del Plan Municipal para la Inclusión Social,aporta tres elementos: a) la atención normalizadade las personas inmigrantes en la red de serviciosde bienestar; b) el fortalecimiento de los dispositi-vos específicos de acogida, y c) la ampliación derecursos para dar respuesta al nuevo volumen denecesidades sin que nadie quede excluido. 5

En 2007 se crea la figura del Comisionado de laAlcaldía para la Inmigración y el DiálogoIntercultural, a través del cual se pretende impul-sar y gestionar transversalmente las políticasmunicipales de inmigración. Más allá de las políti-cas específicas que tienen que ver con el regla-mento de extranjería, la acogida o el ConsejoMunicipal de Inmigración, desde todas las áreas delAyuntamiento se realizan políticas de inmigraciónpara adaptarse a las nuevas realidades, necesidadesy retos. El hecho de que el nuevo comisionado sededique exclusivamente a las políticas de inmigra-ción permitirá reforzar la coordinación entre lasdiferentes áreas de gobierno con el fin de trabajara fondo esta transversalidad, tanto sectorial comoterritorial, ya que la colaboración con los diferen-tes distritos pasa a ser un elemento clave de estaspolíticas de inmigración. 6

Actualmente, el Plan de Trabajo de Inmigración2008-2011 plantea las siguientes áreas de interven-ción: difundir el conocimiento sobre el hechomigratorio y profundizar en él; reforzar y adaptar laestrategia de acogida de la ciudad; gestionar las res-ponsabilidades municipales en materia de extranje-ría; trabajar la interculturalidad y fomentar la parti-cipación para garantizar una plena integración de laspersonas inmigradas y garantizar la transversalidady el tratamiento integral de la inmigración. Uno delos retos que se plantea es reforzar la estrategia deacogida, que entre otras cuestiones, pasa por elrefuerzo y la adaptación del SAIER a las nuevas rea-lidades y demandas, mejorando el convenio entrelas entidades que lo forman.

En 2009 se puso en marcha el Plan BarcelonaInterculturalidad con el objetivo de definir loscambios que estaba experimentando la ciudad ydar una respuesta a los nuevos retos y a las nue-vas necesidades. El plan parte de la constataciónde que afrontar los desafíos planteados en un con-texto urbano de complejidad creciente se ha derealizar a partir de una perspectiva histórica,social, cultural y económica. Así se plantea undoble objetivo: por una parte, velar por la cohe-sión social y la convivencia y, por otra, aprovechartoda la riqueza de la diversidad. Por lo tanto, seadopta la perspectiva de la interculturalidad, queparte de la premisa de que para alcanzar el equili-brio entre el respeto, el reconocimiento de ladiversidad y los elementos comunes y comparti-dos que garantizan la cohesión, es imprescindibleponer la atención en las relaciones que se estable-cen entre la ciudadanía.7

Las entidades perciben la apuesta delAyuntamiento como loable y muy positiva. Esdecir, que la propuesta emerja de la instituciónmunicipal se percibe como una apuesta valienteque refleja el camino que emprenden las socieda-des democráticas, asumiendo los retos que se leplantean, haciéndolos suyos y desarrollando lacapacidad de emprender la búsqueda de solucio-nes de una forma consensuada y dialogada con eltejido social, facilitando así la complicidad entretodos los actores. Tal como apunta Hamid, delCITE,“es una forma de liderar un cambio en la ciu-dad y en la mentalidad de los ciudadanos, y almismo tiempo dar un ejemplo, un ensayo de cómose pueden hacer las cosas mejor” (H. Hilal, CITE).O como explica Cristina, del CPNL,“que un ayun-

SAIER, 20 AÑOS

jan en el desarrollo de labores de ayuda a las per-sonas refugiadas y, en general, a las personasextranjeras que llegan a Barcelona. Este espacio dereflexión se organiza a través del Grupo deTrabajo de Refugiados y Extranjeros.

En 1997, el Ayuntamiento de Barcelona, de formapionera, dotó el Plan de la Interculturalidad, que seocuparía de los temas relacionados con la inmigración.

Paralelamente, y más allá del ámbito del bienes-tar social, aquel mismo año se creó el ConsejoMunicipal de Inmigración, que funciona como unórgano de carácter consultivo y que se encuentraintegrado básicamente por asociaciones de perso-nas inmigrantes.

En 2001 se constituye la Comisión Política deInmigración del Ayuntamiento de Barcelona con elobjetivo de consensuar y realizar un seguimientode las políticas de inmigración de la ciudad; es enel marco de esta comisión que se aprueba, en elaño 2002, el Plan Municipal de Inmigración. Esteplan, basado en los principios de igualdad, diversi-dad cultural, convivencia, cohesión social, norma-lización (con la excepción de las políticas de pri-mera acogida), transversalidad y participación,pretende alcanzar la integración real de las perso-nas inmigradas en todos los ámbitos de la vidaciudadana de Barcelona y de la sociedad catalana.

El Plan de Acogida y la apuesta por la inter-culturalidad

Una de las líneas de acción del Plan Municipal deInmigración se desarrolla a través del Plan deAcogida, cuyos objetivos son los siguientes:

• Facilitar y garantizar a las personas recién llega-das y a las refugiadas el pleno acceso a los ser-vicios normalizados.

• Hacer accesibles los servicios desde cualquierpunto informativo de la ciudad, tanto desde elSAIER como desde los propios distritos pasan-do por cualquier otro servicio de la ciudad.

• Proporcionar información y orientación sobrelas normas y los recursos de integración exis-tentes en la ciudad.

• Facilitar asesoramiento y apoyo en la tramita-ción de documentos.

• Promover la coordinación de los diferentesactores y servicios de acogida de la ciudad.

CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

tamiento como el de Barcelona proporcioneapoyo a las entidades, pienso que es importante ycreo que sin la implicación del ayuntamiento quizáno se hubieran podido hacer tantas cosas […]. ElAyuntamiento de Barcelona es uno de los que hahecho una apuesta más decidida en temas de inmi-gración, ya que aporta recursos y trabaja con laperspectiva de alcanzar la cohesión social” (C.Morató, CPNL).

Las personas que en aquel momento estaban alfrente del Área de Bienestar Social, a la cual se cir-cunscribe el servicio desde sus inicios, demostra-ron tener una clara visión de futuro, ya que opta-ron por un partenariado de tipo público-privadoen una época en que este modelo no era habitual.

En cualquier caso, el Ayuntamiento de Barcelonaarticula su liderazgo institucional a través de laorientación,del apoyo y de la cohesión entre todoslos actores que forman parte del proyecto, ya queconsidera que una de las premisas que ha hechoposible que el servicio haya perdurado durantetanto tiempo es el liderazgo compartido, la búsque-da de consenso en las decisiones y la negociaciónde todas aquellas cuestiones que resultan relevan-tes para un funcionamiento adecuado, siempre conla voluntad de conseguir una mejor atención haciala ciudadanía.

Lola Rodríguez, responsable de interculturali-dad, apunta que “el Ayuntamiento no tiene compe-tencias en materia de extranjería, pero tiene lacompetencia de atender a las personas de la ciu-dad, sean inmigrantes o no” (L. Rodríguez,Ayuntamiento de Barcelona). En este sentido,tanto este servicio como los demás siempre sehan orientado a ofrecer una atención que favorez-ca la normalización, en este caso de las personasrecién llegadas.

Por este motivo, se considera que sólo hay quecrear servicios específicos cuando sean realmentenecesarios; y desde esta perspectiva el SAIER con-serva pleno sentido, porque las personas recién lle-gadas presentan especificidades que requieren seratendidas desde un punto de vista especializado porpersonas expertas en la materia.Para cualquier otrasituación que no sea específica de extranjería, loque interesa no es crear servicios nuevos, sinoadaptar los servicios existentes para adecuarlos a larealidad actual. El hecho de procurar una rápida

7 De Torres, D. (2009).“Pla Municipal per la Interculturalitat: per què ara?” Revista Barcelona-Societat, n. 16, p. 146-150.5 II Informe de Seguimiento del Plan Municipal para la Inclusión Social.6 Plan de Trabajo de Inmigración 2008-2011.

127126

derivación hacia los servicios de la ciudad pretendefomentar la integración y la normalización delcolectivo de personas inmigrantes y refugiadas.

En este sentido, es interesante la reflexión quehace Ana del Pino, coordinadora del Servicio deInformación y Recepción:“Barcelona es una ciudadque se ha abierto mucho a la inmigración [...] peroes una ciudad que, desde mi punto de vista, ha deprepararse un poco más, y eso es un reto impor-tante [...]. Como decía Einstein, las crisis son unafuente de creatividad, de cambios y generan rique-za. Pienso que para la Administración deBarcelona, encontrarse con este reto es una fuen-te de originalidad, de inventiva, de capacidad parasobreponerse a todas las dificultades” (A. Pino,Servicio de Información y Recepción).

LAS PIEZAS DEL PUZZLE

Desde su constitución en 1989, el SAIER ha idoconfigurando su estructura de atención a los inmi-grantes y refugiados con todas aquellas entidadesque, desde su inicio, se han ido incorporando deforma progresiva al mismo (ACSAR y Cruz Roja,en 1989; ICAB y CITE, en 1991; AMIC, en 1998;CPLN, en 2002, y ABD, en 2006).

Es en el marco del convenio suscrito con elAyuntamiento de Barcelona que estas entidades,según su especificidad, responden al abanico denecesidades de las personas usuarias, dando formay coherencia a este puzzle que configura el servi-cio con su modelo de atención y funcionamiento.

En este apartado son las mismas entidades lasque toman la palabra, explicando de forma sinópti-ca los objetivos y los servicios que ofrecen; almismo tiempo, realizan una serie de reflexionescon las que contribuyen a ofrecer una visión pluraldel SAIER a partir de la experiencia del día a día,persona a persona, con inmigrantes y refugiados.

La puerta de entradaAsociación Bienestar y Desarrollo (ABD)

Año de creación: 1990Objetivos: fomentar un modelo de convivencia

social comprometido y solidario que mejore lacalidad de vida de las personas y facilite la inte-gración social de los grupos más desfavorecidoso en riesgo de exclusión.

Año de incorporación al SAIER: 2006Servicios:- Servicio de Información y Recepción- Servicio de Traducción e Interpretación (desde

el 1 de marzo de 2010)Reflexiones:

Desde que comenzó la andadura del SAIER, laACSAR gestionaba el Servicio de Información yRecepción, hasta que la necesidad de ampliar yordenar las primeras atenciones demandó unareorientación de su gestión. En ese momento elAyuntamiento de Barcelona decidió sacarlo a con-curso público.

Desde el año 2006 la Asociación Bienestar yDesarrollo asume esta labor. Ana del Pino, coordi-nadora de este servicio, explica de esta forma supercepción del cambio:“Al incorporarse una enti-dad que pasa a ocuparse de forma única y exclusi-va del Servicio de Recepción, como en la actuali-dad es ABD, y que cuenta con un equipo de profe-sionales que habla diversas lenguas, etc., se agilizóbastante toda la gestión de llegada y la derivaciónde los usuarios hacia las entidades del SAIER ohacia otros servicios de la ciudad o entidades,ONG, asociaciones, etc., de carácter externo”.

La tarea que lleva a cabo este servicio es la deinformar y orientar, y lo hace mediante un equipode nueve personas con formación en el ámbitosocial, es decir, profesionales de la psicología, eltrabajo social, la educación social y la integraciónsocial, con el interés común de proporcionar aten-ción de calidad a las personas.Todas ellas dominanun mínimo de dos lenguas además del catalán y elcastellano. Muchos de los profesionales son perso-nas inmigradas y, por lo tanto, poseen un conoci-miento directo y profundo no sólo de otras len-guas, sino también de los códigos culturales quepermiten un buen entendimiento con los usuarios.

Además, a partir de este año, ABD ofrece elServicio de Traducción e Interpretación, que pre-tende facilitar el proceso de comunicación entrelas personas usuarias del servicio y los profesiona-les de las entidades.

Ana del Pino describe así su función como ser-vicio: “La persona recién llegada que acude porprimera vez siente que está en un entorno que laacoge y que, además, la escucha. El servicio tieneuna capacidad de escucha activa muy importante yofrece una acogida y una información que repre-sentan una primera 'capa' de tranquilidad. [...] Esta

información, realmente, aunque no sea una inter-vención 'real', es una respuesta que de algunaforma da cierta seguridad, y eso ya es bastante”(A. del Pino, Servicio de Información y Recepción).

El refugio y el asiloAsociación Catalana de Solidaridad y Ayuda a losRefugiados (ACSAR)

Año de creación: 1980Objetivos: proporcionar apoyo jurídico y humani-

tario a las personas refugiadas e inmigrantesresidentes en Cataluña, y ofrecer aquellos servi-cios específicos que requieran a través de laintermediación entre las personas refugiadas ylas administraciones.

Año de incorporación al SAIER: desde su creaciónServicios:- Programas de asesoramiento jurídico a los soli-

citantes de asilo y refugio.- Inserción sociolaboral de personas refugiadas e

inmigrantes.- Acciones de sensibilización y formación en

materia de asilo.- Servicio de Traducción e Interpretación (desde

el inicio del SAIER hasta febrero de 2010).Reflexiones:

ACSAR se funda legalmente en el año 1980; suprimer presidente fue Felip Solé i Sabarís, y en laactualidad está presidida por Pere Navarro, actualalcalde de Terrassa. La entidad se dedica específi-camente, desde sus inicios, a los temas que tienenque ver con los refugiados políticos, y pese a quesu constitución legal es más tardía, su labor se ini-cia mucho antes.

En Cataluña, el refugio se inicia con la llegada depersonas chilenas, argentinas, uruguayas y brasile-ñas coincidiendo con la época de las dictaduraslatinoamericanas; a su vez, desde la entidadAgermanament se mantenía una relación muyestrecha con Chile, donde residían comunidadesde refugiados de origen catalán.Tal como descri-be Josep Ribera, secretario de ACSAR,“a partir deaquí nació una acción específica de solidaridad yacogida a los refugiados que llegaban” (J. Ribera,ACSAR).

Inicialmente, en 1973, su actividad mantenía uncarácter clandestino porque el contexto políticoespañol también era el de una dictadura. En esaépoca mantenían pisos de acogida y, con el propó-sito de obtener dinero, realizaban campañas para

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

dar a conocer el refugio. A partir del año 1977,tras las primeras elecciones democráticas, seestablece una relación formal con las entidadespúblicas, básicamente con el Ayuntamiento deBarcelona. Felip Solé i Sabarís se convierte ensenador por Entesa dels Catalans y, en aquelmomento, deciden traspasar todo lo que se ges-tionaba desde Agermanament a la secretaría deEntesa, que formalmente todavía no era la ACSARaunque ya contaba con esta secretaría de acogidaa las personas refugiadas fuera de la estructura deAgermanament. En el año 1979, el Ayuntamientoles cede un local y se procede a legalizar laACSAR.

Más adelante, tras la creación del SAIER, el localde la ACSAR pasa a ser compartido con las demásentidades que forman parte del convenio. Poresta circunstancia, la ACSAR tiene centralizada lamayor parte de su actividad en el propio SAIER.La ACSAR se encargó de la información y recep-ción de las personas que llegaban al servicio hastaque se decidió sacar esta tarea a concurso públi-co. Hasta el mes de febrero de 2010 se ha encar-gado, asimismo, del servicio de traducción e inter-pretación.

En lo que se refiere a la atención específica alrefugiado, se ha establecido una línea de colabora-ción permanente con la Cruz Roja, que se encar-ga de la atención social durante los primeros cua-renta días, mientras se solicita el refugio a travésdel servicio de orientación y asistencia jurídica dela ACSAR.

La dignificación del trabajoAsociación de Ayuda Mutua de Inmigrantes enCataluña (AMIC)

Año de creación: 1993Objetivos: lograr la plena integración de la pobla-

ción inmigrada.Año de incorporación al SAIER: 1998Servicios:- Asesoramiento y orientación formativa.- Información sobre el acceso a la vivienda.- Asesoramiento e inserción laboral.- Asesoramiento sobre homologación y convali-

dación de estudios extranjeros.- Espacio de autoconsulta.Reflexiones:

AMIC se fundó en 1993 y comenzó a prestar ser-vicios en el SAIER a partir de 1998.

129128

Tal como relata Meritxell Balcells, “la AMIC esuna entidad vinculada a la UGT que nace de lanecesidad del sindicato de atender a los trabaja-dores extranjeros, sobre todo a los no comunita-rios, y de proporcionar apoyo frente a las princi-pales dificultades que supone el acceso al trabajo[...]. Es una asociación de ayuda y soporte mutuoa los inmigrantes” (M. Balcells,AMIC).

Las razones de su vinculación al SAIER se funda-mentan en la detección de un vacío que no cubríaninguna otra entidad y que estaba relacionada conel ámbito de la orientación formativa y laboral, asícomo con aquellas cuestiones relacionadas con elacceso al trabajo.

Los servicios que ofrece evolucionan en funciónde las demandas detectadas, ya que el SAIER seconsidera un servicio vivo. Durante una época,AMIC se encargó de tramitar documentación paralos procesos de regularización debido a la enormedemanda que existía, pero rápidamente dejó deprestar este servicio y comenzó a ofrecer aseso-ramiento sobre vivienda.

En sus inicios, el asesoramiento y la orientaciónformativa y laboral se encontraban más directa-mente relacionados con el trabajo, es decir, sutarea se centraba en ofrecer apoyo en la búsque-da de ofertas de trabajo. Pero rápidamente seempezaron a detectar necesidades en el ámbitode la ocupación, relacionadas con la voluntad delas personas usuarias por dignificar su situaciónlaboral; este tipo de demanda va más allá deencontrar un trabajo de forma inmediata y secentra en encontrar, además, un trabajo de cali-dad.

Respecto a la búsqueda de trabajo, la AMIC noposee una bolsa de trabajo directa, sino que pro-porciona herramientas que pueden ser útiles eneste campo: la formación mediante cursos (edu-cación reglada —obligatoria o no obligatoria,desde el bachillerato, pasando por los ciclos for-mativos, a la enseñanza de régimen especial eincluso a la universidad— y no reglada: ocupacio-nal, instrumental, del mundo asociativo...), la acre-ditación de competencias profesionales, la obten-ción de carnés profesionales y la convalidación decarnés de conducir, entre otros. O lo que es lomismo, todas aquellas cuestiones que de unaforma u otra afectan al acceso al trabajo. De aquísurge un servicio específico: la homologación yconvalidación de títulos extranjeros, que inicial-

mente responde a demandas puntuales, como unaatención complementaria a otras cuestiones yque poco a poco va creciendo y se va consolidan-do como un servicio específico; esto también sedebe a que el perfil de las personas que llegan vaevolucionando y su nivel formativo es más eleva-do. El servicio también ha derivado en el asesora-miento sobre la educación secundaria obligatoriay, en consecuencia, se orienta hacia franjas deedad más bajas.

Por último, el servicio de vivienda se basa en elasesoramiento sobre determinados aspectos,como por ejemplo:

• Situación y descripción del mercado inmobilia-rio actual.

• Alquiler y compra: bolsas de mediación para elalquiler social, pisos protegidos, características ytrámites a seguir, entre otros.

• Derechos y deberes de las personas arrendata-rias, propietarias, compradoras y vendedoras.

• Ayudas y recursos existentes, tanto públicoscomo privados.

• Información sobre la red de recursos para elacceso a una vivienda (dispositivos de primeraacogida, centros residenciales, pisos destinadosa emergencias sociales, red de pisos de inclu-sión, etc.).

Dentro de este marco, y con el motivo añadidode que 2010 es el Año Europeo de la Lucha con-tra la Pobreza y la Exclusión Social, la tarea de laAMIC en el SAIER, relacionada con los ámbitos deapoyo formativo, laboral y de vivienda, tiene mássentido que nunca.

El acceso a la normalizaciónCentro de Información para TrabajadoresExtranjeros (CITE)

Año de creación: 1987Objetivos: ofrecer apoyo a las personas extranje-

ras.Año de incorporación al SAIER: 1991Servicios:- Tramitación de permisos de residencia y trabajo.- Reagrupación familiar.- Asesoramiento en la tramitación de todo tipo

de documentación específica que la normativavigente exige a las personas inmigrantesextranjeras.

Reflexiones:Es una entidad impulsada por el sindicato

CC.OO. que funciona desde 1987, como instru-mento encargado de proporcionar todo tipo deapoyo a las personas inmigradas.

El CITE realiza, entre otras, estas actividades:• Asesoramiento y orientación en materia de

legislación de extranjería. Tramitación de per-misos de trabajo y/o residencia, reagrupaciónfamiliar, nacionalidad, etc.

• Actuaciones de mediación, comunicación, dina-mización y traducciones (en escuelas, serviciossociales…).

El CITE desarrolla sus actividades desde las 47oficinas situadas en las principales ciudades deCataluña. Por el volumen de personas atendidas,el CITE es el observatorio de inmigración másimportante de Cataluña.

Sus servicios son muy diversos y los que pres-tan en el SAIER sólo representan una parte delamplio elenco que ofrecen: asesoramiento yorientación en materia de legislación de extranje-ría, tramitación de permisos de trabajo y/o resi-dencia, reagrupación familiar, renovaciones deresidencia y/o trabajo, trámites para las personasextranjeras comunitarias y sus familias.

En la actualidad, gran parte de la atención secentra en procesos de regularización de personasen situación irregular, renovaciones de los diferen-tes permisos de residencia y/o trabajo, trámitesiniciales de trabajo, permisos de reagrupaciónfamiliar y permisos de residencia para familiares depersonas ciudadanas comunitarias. El equipo quetrabaja actualmente en el SAIER está formado porcinco personas, las cuales reciben formación con-tinuada y actualizada de todos los cambios legisla-tivos y administrativos que se van produciendo.Los asesores dominan diversas lenguas, hecho queen muchos casos facilita la atención a los usuariossin tener que recurrir a un intérprete.

El CITE es la primera entidad que utilizó lametodología de atención grupal, muy útil enmomentos de gran demanda y afluencia de per-sonas inmigradas a la ciudad. Esta metodologíafue posteriormente adoptada por el resto deentidades del SAIER como una herramienta detrabajo más a la hora de atender a las personasque acuden.

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

La acogida lingüísticaConsorcio para la Normalización Lingüística(CPNL)

Año de creación: 1989Objetivos: facilitar el conocimiento, el uso y la

divulgación de la lengua propia de Cataluña entodos los ámbitos.

Año de incorporación al SAIER: 2002Servicios:- Programa de Acogida Lingüística Reflexiones:

El CPNL se creó en 1989 y lo forman 22 centrosde normalización. La oficina del SAIER forma partede la estructura del CPNL de Barcelona, conjunta-mente con ocho delegaciones,dos servicios de auto-formación y formación a distancia, el centro de aco-gida y el Espacio Lengua y Cultura. Es la última enti-dad que se incorpora al SAIER, en 2002, con un con-venio propio con el Ayuntamiento de Barcelona. Apartir de 2009, el CPNL se incorpora plenamente alconvenio SAIER junto con el resto de entidades.

Su función es facilitar el conocimiento, el uso y ladivulgación de la lengua catalana en todos los ámbi-tos.En los niveles básicos de lengua catalana se ofre-ce una matrícula continuada, con diversas modalida-des y formatos, y la incorporación de múltiples ele-mentos de conocimiento de la ciudad y la cultura.

En el SAIER cuentan con una persona que realizatareas administrativas y que atiende todas lasdemandas de aquellas personas que acuden y quequieren aprender la lengua catalana. Con todo, laoferta de los cursos es la misma que para el restode la ciudad, puesto que el CPNL ha optado por unmodelo descentralizado, distribuido por toda la ciu-dad, de forma que las personas usuarias puedanmatricularse en el curso que más les convenga segúnla zona geográfica, el horario y la modalidad.

El circuito empieza en el Servicio de Informacióny Recepción, donde la persona responsable informaa los recién llegados de la existencia de dos lenguasoficiales en nuestro territorio y de la posibilidad derealizar un curso gratuito. Entonces, los dirige a laoficina del CPNL. Una vez allí, además de ofrecerleslas diferentes posibilidades a la hora de matricular-se, se les proporciona información para facilitar suacceso a los cursos, como por ejemplo, planos de laciudad o de los transportes públicos.

Tal como explica Cristina Morató,que es su coor-dinadora:“Nuestro volumen de personas atendidas

131130

no es comparable con el volumen que mueve laCruz Roja u otras entidades que están allí, puestoque el tema es muy diferente [...]. En las demás enti-dades las personas acuden a buscar servicios paracubrir sus primeras necesidades, en nuestro caso esa la inversa: somos nosotros quienes les ofrecemosla posibilidad de inscribirse en un curso en el quepueden iniciar el aprendizaje de la lengua catalana y,además, encontrar elementos que les faciliten elconocimiento de la ciudad y de los diferentes servi-cios” (C. Morató, CPNL).

En esta misma línea,hay que destacar que su tarease diferencia de la de las demás entidades por elhecho de que en muchas ocasiones ha de tener unmayor carácter de sensibilización,de ir a buscar a laspersonas usuarias; con todo, el volumen de matricu-laciones registrado es bastante elevado.

Finalmente, el CPNL también imparte cursos enel local del SAIER, sobre todo del nivel básico.

El programa de acogida lingüística en el SAIER hasido considerado una buena práctica por Linguamón– Casa de las Lenguas, organismo gubernamentalcreado en 2005 e integrado por la Generalitat deCataluña y el Ayuntamiento de Barcelona.

La atención social Cruz Roja

Año de creación: se implanta en Cataluña en 1872.En 1981 se crea la Asamblea Catalana de la CruzRoja.

Objetivos: proporcionar respuestas integralesdesde una perspectiva de desarrollo a las vícti-mas de desastres y emergencias, a problemassociales, de salud y medioambientales.

Año de incorporación al SAIER: desde su creaciónServicios:- Programas específicos de atención social (acogi-

da, cobertura de necesidades básicas y presta-ciones) para personas inmigradas y solicitantesde asilo y refugio.

Reflexiones:La Cruz Roja es una institución muy grande y

de alcance internacional dedicada a la prestaciónde servicios de carácter humanitario. Dentro delSAIER, su función es la acogida de personasextranjeras extracomunitarias recién llegadas y lagestión de los programas dirigidos a personassolicitantes de asilo y refugiados desde un mode-lo de intervención integral, con una atención mul-

tidisciplinar (social, jurídica, psicológica, formativa,etc.) y desde una perspectiva normalizadora.

Cruz Roja aporta al SAIER recursos que recibe deotros convenios con administraciones y los centraliza,de forma que estos recursos puedan optimizarse y losservicios ofertados sean lo más rentables posible.

Según Anna Munuera, que se encarga de lacoordinación, la filosofía es “centralizar en unúnico servicio la gestión de todos los programassociales dirigidos a estos colectivos", una actividadque comporta la gestión de un equipo multidiscri-plinar de 22 personas y la ayuda de 22 personasvoluntarias.

Inicialmente, Cruz Roja comenzó ofreciendo unservicio de acogida a las personas solicitantes deasilo y refugiados de la ciudad de Barcelona y, poste-riormente, a personas inmigrantes con necesidadesde carácter social. Sin embargo, progresivamente sehan ido creando e incorporando nuevos programassociales, adaptándolos en todo momento a la reali-dad social y a las necesidades, siempre cambiantes,de las personas que se dirigen al servicio (retornovoluntario,espacios residenciales, reagrupación fami-liar, acogida humanitaria…).

Mayoritariamente, la atención que prestan es indi-vidual, aunque la atención grupal cada vez cobra unmayor protagonismo. Los talleres informativos, for-mativos y preventivos tratan diferentes temáticas,como pueden ser talleres de salud sexual y repro-ductiva o de habilidades sociolaborales, por citaralgún ejemplo.

Una cuestión que obtiene una especial valoraciónes la de proporcionar información veraz y adecuadaque facilite a las personas recién llegadas el conoci-miento de la realidad con la que se encuentran y lesayude a borrar las imágenes que hayan podido con-cebir del país de acogida que no se ajustan a la rea-lidad, como paso previo para conseguir un primergrado de autonomía.

El acompañamiento jurídico Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona (ICAB)

Año de creación: 1833Objetivos: defender la profesión del abogado así

como potenciar la imagen de la abogacía dentrode la sociedad.

Año de incorporación al SAIER: 1991

Servicios:- Información, estudio y tramitación de recursos

ante las administraciones o los tribunales com-petentes en relación con permisos de residen-cia y trabajo, con la solicitud de la nacionalidady con otros temas vinculados a la normativa deextranjería.

Reflexiones:El ICAB se incorpora al SAIER para ofrecer ser-

vicios jurídicos a personas inmigradas de recientellegada, cada vez más numerosas, adecuados a lasespecificidades de las leyes de extranjería.

En la actualidad son cuatro profesionales inde-pendientes y expertos en derecho de extranjería.En muchas ocasiones también se trabaja conespecialistas en otros ámbitos, de forma que secubre una amplia perspectiva jurídica con el obje-tivo de proporcionar un asesoramiento integral alas personas recién llegadas. David Casadevall loexplica así:“No vienen aquí tan sólo a interponerrecursos, sino que también somos un referentepara el extranjero a la hora de contactar con elmundo jurídico de aquí, lo que en definitiva supo-ne también una integración activa en la sociedad[...]. Ofrecer la cultura jurídica a esa persona, queconozca cuáles son sus derechos y deberes”. (D.Casadevall, ICAB).

Teniendo en cuenta la percepción de los profe-sionales, los servicios más demandados son elasesoramiento de carácter general (sobre todoen relación a los temas de expulsión, arraigo yderecho penal), seguido de los recursos y de lostemas vinculados con la nacionalidad.

El esquema de actuación que se sigue viene deter-minado por el resultado obtenido en el servicio detramitación de documentación proporcionado por elCITE. Es decir, si a raíz de esta tramitación adminis-trativa es necesario efectuar recursos por denega-ciones, lo que requiere un análisis jurídico complejo,los profesionales del ICAB adoptan este papel a tra-vés de dos figuras diferenciadas: por una parte, laorientada a la consultoría, que incluye a las personasque trabajan en el SAIER y que reciben la primeravisita del usuario, y a quien proporcionan una aten-ción personalizada mediante un espacio digno, íntimoy confidencial. Generalmente, esto supone una solavisita y posteriormente se les orienta hacia profesio-nales que se dedican a la tramitación. Según DavidCasadevall,“los consultores reciben la visita, analizanel caso y proporcionan una respuesta jurídica enaquel momento, un asesoramiento sobre su proble-

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

ma. Si después de la visita es necesario realizar unaintervención, del tipo recursos o nacionalidad, lo quehacemos es derivar el caso a los tramitadores [...].Esta derivación ya está filtrada por nosotros [...]. Nolo derivamos todo, sino sólo lo que es razonable ydefendible [...] y también siempre que esté dentro deBarcelona, si se ha de ir a Madrid les instamos paraque acudan al turno de oficio de Madrid. [...]. Los tra-mitadores trabajan desde su despacho particular” (D.Casadevall, ICAB).

La prestación del servicio es siempre gratuita parala persona usuaria y el trabajo entre estos diferentestipos de profesionales se realiza de forma coordina-da,poniendo en común los diferentes conocimientosde cada uno y trabajando como un equipo.

LOS RETOS DE FUTURO PARA UNSERVICIO TODAVÍA NECESARIO

En el momento en que la sociedad sea capaz deacoger y tratar a las personas recién llegadas comociudadanos de pleno derecho, integradas en la ciudadde forma efectiva, utilizando los servicios y recursosgenerales en plena igualdad,no será necesario ningúnservicio específico de acogida. Sin embargo, alcanzareste objetivo todavía queda lejos, y por lo tanto elSAIER continúa siendo imprescindible.

En este sentido, las entidades que trabajan y vivenla realidad del SAIER día a día tratan de descubrircuáles son los nuevos retos que es necesario asumiry también las posibilidades de futuro que puedeemprender el servicio.

En primer lugar, existe una clara línea de consoli-dación, lo que significa continuar por el camino quetransita actualmente el servicio.Tras veinte años defuncionamiento, las entidades que lo conforman con-sideran que ha alcanzado un nivel considerable demadurez, avalado por la continuidad del servicio apesar del paso del tiempo y por una contrastadacapacidad de adaptación a los cambios que se han idosucediendo. Existe la percepción generalizada entrelas personas que viven de cerca el SAIER de que estaentidad continuará siendo capaz de adaptarse a unarealidad cambiante como lo ha hecho hasta ahora,anticipándose a las necesidades y estando preparadapara recibir a las personas recién llegadas.

En esta misma línea, se considera que el SAIERha de trabajar para favorecer la plena integraciónde las personas usuarias en la ciudad,mejorando su

• Es necesario ocuparse de la dimensión estruc-tural del servicio, valorando la posibilidad dedescentralizar los servicios del SAIER paraacercarlos más a las comunidades, es decir,prestar algunos servicios en los diferentes dis-tritos de la ciudad, de forma que se encuentrenlo más próximos posible a la ciudadanía. Enrelación con esto, se debe reforzar la deriva-ción hacia los servicios de la ciudad, ya que elSAIER está pensado para dar respuestas pun-tuales en un momento concreto de la trayecto-ria migratoria de las personas, pero una vez quese ha solucionado la problemática específicaque se presenta se ha de hacer uso de los ser-vicios que tiene la ciudad para la ciudadanía engeneral, como una forma de favorecer su inte-gración y autonomía, y evitar paternalismos.

• Asimismo, se abre el interrogante que planteael crecimiento del SAIER. La mayoría de lasentidades coinciden en el hecho de que esnecesario limitarlo, porque crecer ilimitada-mente podría provocar una disolución del obje-tivo inicial del servicio. No obstante, desdealgunas entidades se cree que podría ser inte-resante que el servicio incorporase nuevasentidades para ofrecer respuesta a algunasnecesidades que con la estructura actual no esposible atender.

• En cuanto al funcionamiento, se ha detectado lanecesidad de una mayor coordinación entre lasentidades a escala global. Si bien los profesiona-les que forman parte del SAIER asumen lacoordinación con otras entidades como unacuestión que tiene que ver con casos concre-tos y, por lo tanto, responden a demandas espe-cíficas, sería positiva una mayor interlocuciónentre instituciones. La separación del servicioen dos edificios diferentes, aunque era impres-cindible y ha mejorado las condiciones de tra-bajo, ha disminuido la comunicación espontáneaque se generaba a partir del mero hecho decompartir un mismo espacio físico y facilitar losespacios de coordinación informal.

• Una de las mejoras incorporadas con el tiempoha sido la puesta en marcha de una aplicacióninformática con la que cada entidad puede con-sultar la evolución de los casos y saber si hayotra entidad que esté interviniendo en elmismo caso. Asimismo, las entidades poseenherramientas de supervisión interna, que garan-tizan la prestación de un servicio adecuado y en

133132

calidad de vida y, en consecuencia, fomentando lacohesión social. Hamid Hilal lo relata de la siguien-te forma: “Estamos en un momento de madurezcomo entidad, tenemos que consolidar esto y darun servicio mejor, de calidad, más de acogida y deasentamiento [...]. Estamos ahora en el momentode consolidar la integración de las personas quehan venido de fuera y las personas que son de aquítambién en este proceso de mestizaje, intercultura-lidad y de conocimiento mutuo” (H. Hilal, CITE).Por lo tanto, se trataría de trabajar para garantizarlos derechos y deberes de las personas recién lle-gadas de forma que la plena integración que men-cionábamos antes se pueda llevar a cabo de unaforma cívica y pacífica, buscando a su vez la impli-cación activa de estas personas dentro de la socie-dad. Es por ello que resulta muy importante enten-der la inmigración como una oportunidad, comoun motor de dinamización de la economía.

En segundo lugar, sería necesario emprender unalínea de mejoras específicas o de posibles cambios,en especial:

• Pese a las mejoras experimentadas a lo largo detiempo y el patente incremento de recursos,resulta necesaria una mayor dotación de recur-sos para poder ofrecer una atención en condi-ciones óptimas. En cualquier caso, hay que evi-tar un recorte de recursos que pueda generarconflictividad social por el hecho de no poderatender la creciente demanda.

• El SAIER debe aprovechar su potencial comoarchivo de derechos humanos, como elementode medida de los conflictos armados y las ten-siones políticas del mundo. Esto le conferiría lacapacidad para erigirse como un altavoz de lasnecesidades de las personas usuarias, capacita-do para elevarlas a las instancias correspon-dientes. Por lo tanto, es necesario que el SAIERestablezca un sistema adecuado de recogida dedatos que aproveche el potencial que le confie-re el hecho de ser la puerta de entrada a la ciu-dad de la mayoría de personas inmigradas yrefugiadas. En la misma dirección, debe propi-ciarse la apertura de nuevos espacios para lareflexión entre los profesionales del SAIER quetransciendan la mera atención y que recojan losconocimientos que se generan en la prácticadiaria, así como las realidades que se detectan.De esta forma, el SAIER podría convertirse enun centro de investigación-acción en materiade inmigración y refugio.

mejora constante. En definitiva, uno de losretos de futuro pasa por la integración delSAIER en un espacio único, manteniendo lasmejoras actuales.

VEINTE AÑOS, UNA MIRADA HACIAATRÁS LLENA DE VIVENCIAS

Uno de los aspectos más interesantes cuandose habla del SAIER es poder recoger las diversasanécdotas que han vivido las personas que hantrabajado en su día a día o que han sido usuarias.

Testimonios de profesionales del SAIER

En cuanto a las experiencias de los profesionales,hemos seleccionado una breve muestra para poderreflejar de cerca y de una forma ejemplificadora ypalpable, alguno de los momentos que se viven.

Meritxell Balcells estuvo trabajando durante unosaños en el servicio de la AMIC, y recuerda muchassituaciones que le han resultado especialmente gra-tificantes, de las cuales destaca las siguientes:Svetlana era una joven procedente de Europa delEste que “llegó y tenía permiso de reagrupaciónfamiliar sin trabajo [...]. Era enfermera [...]. Sudemanda era intentar encontrar trabajo, estabacomo bloqueada, que no podía, que lo intentaba,que cuando iba a las empresas le decían que no [...].Entonces, a través de Barcelona Activa encontra-mos un programa de camareras de pisos […].Como era una persona muy trabajadora,en el hotella contrataron y le hicieron el cambio de permisode residencia con trabajo, y mientras le tramitamosla homologación del título [...]. Estuvimos redactan-do su currículum, fuimos mirando entidades, esta-blecimos contactos… y contactó con Sant Joan deDéu y comenzó a hacer suplencias”. Tiempo des-pués, Svetlana la llamó para contarle que ya era fija.También se había sacado el carné de conducir, cosaque le daba una mayor autonomía.

También hay una historia de otra chica quehabía acudido al servicio en situación irregular:“Cuando volví a ver a Aminata estaba casada conuna persona que había conocido en el servicio,con un hijo y una situación laboral que no teníanada que ver”.

Otra historia curiosa es la siguiente:“Un día lle-garon unos chicos de Camerún que habían pasa-do por el punto informativo con Eva. Estaban

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

viviendo en la calle. 'Mira a ver si les puedes hacerun currículum, mirar algún tema laboral'. No tení-an hora pero le dije: 'Los veo ahora', porque teníaun hueco. Estuvimos hablando [...] me pregunta-ron donde podían ir a comer, entonces les di ladirección de unas monjas que tienen un comedordetrás de la Plaza Real, se lo expliqué y se lo dibu-jé [...]. Tres semanas más tarde me llaman de unrestaurante diciendo 'que nos han venido unoschicos con una tarjeta (del servicio), han comidoy cuando han acabado nos han enseñado la tarje-ta y nos han dicho que les habías indicado queaquí se podía comer'”. Se habían confundido decola, ya que ella, para darles más referencias en suexplicación, les había mencionado que donde vie-sen una cola a la hora de comer, ese era el come-dor. En cualquier caso, el encargado del restauran-te les dijo que habían sido muy correctos.

Finalmente, Meritxell Balcells también cuenta laexperiencia que tuvo con “un señor de Argelia, dela Cabilia, berebere, en un momento especialmen-te conflictivo en Argelia; vino y comenzamos ahablar, y empiezas a sintonizar [...]. Era muy reivin-dicativo de la identidad berebere [...]. Después meacordé de que en el cajón —a mí me gustabamucho— tenía una casete de estas de cascos, deun cantante, un cantautor de la Cabilia, berebere,que se llama Idir y que tiene una canción muyidentitaria, es una canción preciosa, y la tenía allí yle pongo los cascos con la canción, y se emocio-nó y tuvimos la sensación de que habíamosconectado para siempre”.

David Casasdevall, del ICAB, también recuerdamucha situaciones que ha vivido en el SAIER, talcomo él explica:“En cada media jornada que hagoveo cinco casos, que multiplicados por los 17años o no sé cuántos llevo, son muchos casos, yno sólo desde el punto de vista profesional, devisión de conjunto de lo que es la extranjería [...]sino que personalmente es curioso porque cono-ces a mucha gente, con la que no entablas amistadpero con la que sí has compartido una experien-cia, a veces negativa, a veces positiva… En ocasio-nes, decirle a una persona: 'Mire, le acaban de con-ceder la nacionalidad' y que empiece a dar saltos,o conocer a una madre y después a sus hijos, quese han hecho mayores… porque en estos años hevisto de todo [...].Te permite obtener una visiónhumana muy hermosa”.

Como caso concreto, cuenta la historia de “unseñor marroquí que llevaba toda la vida aquí [...].

Sílvia Paüls, del CITE, explica el caso siguiente:“Recuerdo el caso de una mujer de Marruecosque vino hace mucho tiempo [...] una de aquellaspersonas con las que al final yo misma hubieratirado la toalla, pensando que no tendría nuncalos papeles [...]. Hacía dos años que venía, y pri-mero quería regularizarse por violencia de géne-ro y cuando ya lo teníamos casi todo atado,entonces echa para atrás la denuncia que teníacontra su marido, cuando ya teníamos cita con elGobierno [...]. Luego desaparece, después regresaporque se quiere regularizar por contrato de tra-bajo, y, de repente, la empresaria dice que no [...].Eso cuando ya llevábamos dos años y medio, peroal final consiguió los papeles. Es uno de esos casosque lo has seguido durante mucho tiempo, quehas visto toda la evolución de la persona”.

Verónica Tomás, de Cruz Roja, describe así unahistoria que recuerda especialmente: “Es un casoque yo inicié en 2001, de un solicitante de asilo deSierra Leona, y llegó al despacho porque otrousuario mío lo había recogido porque estaba dur-miendo de la calle y le dio pena y lo tenía en suhabitación. Bien, pues al final le denegaron el asilo,estuvo mucho tiempo con los trámites, se convir-tió en inmigrante irregular, estuvo trabajando sinpapeles [...]. Intentamos el tema de la regulariza-ción, a la primera no pudo ser [...] al final consi-guió los papeles. Es un chico que en la actualidadtiene 43 o 44 años, que ha trabajado mucho, se loha currado mucho y el año pasado, en 2009, con-siguió reagrupar a su familia: su mujer y cuatrohijos. [...] Y cuando llegó su familia vino aquí consu mujer y sus hijos, y yo me emocioné muchoporque era como ver el final de aquel caso”.

Maria José Carretero, del CPNL, explica cómoentró en el SAIER:“Desde que empecé a trabajaren el CPNL observo que nuestros usuarios quie-ren aprender catalán por diferentes motivos: rela-cionarse mejor con la gente, encontrar trabajo,ayudar a sus hijos con los deberes escolares [...] ylos usuarios del SAIER no son una excepción eneste aspecto.Aunque dentro de la acogida lingüís-tica no seguimos la trayectoria de nuestros usua-rios como las otras entidades del SAIER, puestoque llegan a nuestra oficina, se matriculan y sevan, somos conscientes de que les estamos ayu-dando a integrarse dentro de la lengua, la culturay la sociedad catalanas; pero no sólo realizamosuna tarea administrativa, en muchos casos teexplican sus sueños, inquietudes, problemas [...].En esos momentos, los escuchas y les das apoyo

135134

Tenía 60 años y llevaba, yo que sé, 30, y me dice ‘Mehan denegado la nacionalidad’ y ‘¿Por qué?’[...] Hayunos requisitos, y uno de ellos es ‘adaptarse al modode vida español’ y se la denegaron porque estabacasado con dos mujeres, su mujer de toda la vida ydespués con una muchacha de 20 años [...] y yo ledigo ‘Haga una cosa, vaya al juzgado y se divorcia deuna, aunque siga viviendo con ella.’ [...] ‘Pero veausted, una es la madre de mis hijos, que tiene 62años como yo, la madre de mis cuatro hijos, y no leva a parecer bien.’ [...] ‘Pues divórciese de la otra.’ [...]‘La otra tiene 20 años y no me quiero divorciar’”.

Lola Rodríguez, del Ayuntamiento, relata suexperiencia al entrar en el SAIER de la siguienteforma: “Marzo-abril del año 2000, nueve de lamañana. SAIER de Paral·lel 202, planta baja. Hacepoco que me ocupo de coordinar el servicio.Acabo de llegar. Estoy perdida dentro de un marde cabezas de muchos colores y muchos acentosdiferentes. Intento llegar al mostrador de recep-ción, sin éxito. De repente, una vocecita que pro-cede de arriba empieza a decir: número 1 azul,número 1 blau, number 1 blue, numero 1 bleu,etc. El mar de cabezas se agita, noto diferentesmovimientos y de golpe una mano alza un magní-fico cupón de color azul con el número 1. Diosmío, pienso yo, ¡esto lo tenemos que cambiar!

Ana del Pino, coordinadora del actual Serviciode Información y Recepción,describe una situaciónque vivió una de las profesionales de su equipo, dela siguiente manera: “La que recuerdo pasó hacejusto un par de días a una chica del equipo, que meexplicó que estaba muy emocionada y me dijo:‘¿Sabes lo que me ha pasado? [...] Hoy me ha veni-do un señor y estaba muy preocupado por susituación laboral, porque es una persona reagrupa-da y me decía que él necesitaba trabajar porque sufamilia lo estaba pasando muy mal, y como era unapersona reagrupada no podía trabajar, y no sabíacómo hacerlo [...].Yo le decía: 'Escuche señor, escu-che', pero él seguía y seguía, yo le insistía [...] hastaque le paré y le cogí las manos y le dije: 'Señor, quepuede trabajar, ¡que la ley ha cambiado hace muypoco y puede trabajar!'. El hombre se emocionótanto, que se puso a llorar y la abrazó…”.

Hamid Hilal, del CITE, resume de una formaconcreta la variedad que caracteriza las experien-cias con las personas usuarias: “De anécdotastenemos de todo, desde gente que se pone vio-lenta a gente que te trae una olla de comida comoreconocimiento”.

humano y psicológico, es entonces cuando te dascuenta de que formas parte de un proyecto másimportante: ayudar a hacer realidad el inicio deuna nueva vida en un país diferente.Te sientes másútil como profesional y como persona”.

Testimonios de usuarios del SAIER

En lo que respecta a personas usuarias delSAIER, hemos querido recoger diferentes histo-rias de vidas y trayectorias migratorias, que sereproducen a continuación:

Mohamed Obydullah (Bangladesh). Obi, comolo conoce habitualmente la gente, llegó a finales de2007 con un contrato de trabajo en origen.Al fina-lizar el trabajo que lo trajo aquí le fue muy com-plicado volver a encontrar otro trabajo, circuns-tancia que atribuye a diversas causas: la coinciden-cia del momento de su llegada con la irrupción dela crisis económica y también su desconocimientode las lenguas catalana y castellana. Duda sobrequé hará en el futuro, pero le gustaría quedarse enBarcelona y formarse en los ámbitos que le gustan.

“Soy Mohamed Obydullah, soy de Bangladesh,vine aquí con un contrato de trabajo [...]. La vidaes muy complicada, luego busqué trabajo y traba-jo. La primera vez que vine al SAIER fue por unpaisano, hablé con Consuelo (inserción laboral dela ACSAR), encontré un trabajo [...]. Quería hacerun curso, para mejorar mi trabajo, estudiar, peroesto también es un poco complicado [...].A mí megustaría trabajar en un restaurante, por eso fui aun sitio a hacer un curso de ayudante de cocina[...] pero con el certificado tampoco podía encon-trar trabajo [...]. Ahora estoy trabajando en unaempresa de limpieza y quiero hacer otro curso oestudiar aquí, para mejorar mi futuro.

Mi primo vive aquí y tiene un amigo que tiene unafábrica en Girona, y me hicieron un contrato de tra-bajo,vine y estuve trabajando con ellos cuatro mesesy medio, y cuando dejé el trabajo vine a Barcelona.[...] Ahora estoy trabajando y viviendo aquí y no quie-ro moverme a otro sitio, porque aquí hay gente queconozco, estoy viviendo con mi primo.

Quiero hacer alguna cosa que me ayude en mifuturo, quería hacer un curso y estudiar aquí. [...]También soy guitarrista y por eso me gustaría hacerun curso de técnico de sonido o de audiovisual”.

Felix Harutyunyan (Armenia). Felix es catedráti-

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

co de ingeniería de caminos, canales y puertos.Estuvo un tiempo en Moscú ejerciendo su profe-sión y realizó cursos de castellano para ir a paísescomo Cuba o Nicaragua, que tenían relación conla URSS, para ampliar su carrera profesional. Sinembargo, decidió apostar por su felicidad personaly dejó la URSS. Los cursos de castellano le sirvie-ron para poder trabajar en la actualidad como tra-ductor de alemán, ruso y armenio en la ACSAR.Cuando llegó aquí le recomendaron solicitar asilo,pero para la gente que venía de la antigua UniónSoviética era complicado y no se lo concedieron.Ahora tiene la residencia permanente.

“Nací en Armenia, que antes estaba en la URSS,y en 1993 decidí abandonar para siempre el paíspara aprovechar el resto de mi vida como un hom-bre verdadero, no como un hombre de la URSS,porque a pesar de que no soy comunista sentía quetodo era falso en ese país. Decidí venir a Europapara siempre con mis hijos, porque pensaba que siyo no podía vivir una vida verdadera, mis hijospodrían continuar. Gracias a Dios mi hijo mayorestá en Alemania, con mi nieto; y mi hijo pequeñoestá conmigo. Estoy muy feliz, aquí, en España. [...]Yo tengo bronquitis, y si viviera en Alemania yaestaría muerto, con esta enfermedad sólo es posi-ble vivir en España. [...] Mi sueño está cumplido.

Estuve muy feliz de encontrarme con Gorka,queen ese momento estaba en el mostrador, con Evay Mercedes (las tras personas trabajaban en laACSAR). Estuve hablando para pedir algunas ideasy después para prestar ayuda como traductor. En2000 venían muchos armenios y rusos, porquehabía una gran posibilidad de vivir en España eintentaba traducir para ayudar un poquito. Fue enese tiempo que les conocí, y también a Ana, deCruz Roja. Me ayudaron mucho. Nunca jamáspodré olvidar esa ayuda que me han dado. Empecéa trabajar de traductor en 2003 y hasta ahora.

Ésta es mi historia [...]. Estoy muy contentoporque incluso con esta edad puedo aprovecharmis posibilidades y dar ayuda a inmigrantes, y con-seguir un poquito de dinero para mí, porque a miedad no hay que tener mucha esperanza y nopuedo aprovechar todo lo que aprovechaba en mipaís. Mi cabeza no la aprovecho, aprovecho mi len-gua. Con mi enfermedad no puedo funcionar conplenas fuerzas.

En Alemania hay mucha segregación, una víapara extranjeros y una vía para alemanes [...] y la

137

CA

ST

ELLA

NO

Olga Demina (Rusia). Olga llegó hace cincoaños huyendo de una mala situación económica ybuscando nuevas perspectivas de futuro parapoder desarrollarse profesionalmente. Despuésde unos inicios duros, actualmente está cursandolos trámites para conseguir la autorización deresidencia por arraigo social; desea que todo vayabien y que finalmente pueda dedicarse plenamen-te a la logopedia, que es su pasión profesional.

“No tengo nada especial que contar, mi historiano es famosa, creo que es una historia gris, normal,como la de todo el mundo; hay cosas bonitas y feasque pasan a cualquier persona.Vine a España hacecinco años. Compré un billete en la agencia de via-jes y pasé cinco días en tren y autobús. En la agen-cia de viajes me enseñaron muchos países que yopodía elegir, y pensaba, mejor un país de sol, dóndehaya mar, flores [...]; soy un poco romántica [...] yelegí Barcelona; mi corazón me dijo que Barcelona.

Vine para solucionar los problemas que tenía enRusia. La economía es muy baja, y para una partepagan muy bien y para otra parte casi no pagan.Yosoy logopeda, y trabajaba en un colegio con losniños y ganaba muy poco. Necesitaba solucionarmis problemas y pensé qué hacer [...] y busquéinformación sobre qué podía ganar fuera de mi país.

Empecé como mucha gente con trabajos feos, ennegro,como interina, y luego,poco a poco, fui apren-diendo el idioma y fueron pasando cosas [...]. Heconocido a gente buena y mala.Cuando vine encon-tré a gente aprovechada,me engañaron,me robarondinero [...] pero con el tiempo, aprendiendo el idio-ma, yo puedo responder bien y es más fácil vivir.Ahora encuentro a más personas que me ayudan.

Ahora tengo suerte que trabajo en un colegioruso de logopeda otra vez, pero aún sigo haciendouna parte de limpieza que espero terminar pronto,y trabajar con los niños.Hablando con las personassiempre preguntas cómo te puedes legalizar yalguien de mis amigos o conocidos me dijo quepodía pedir aquí el arraigo social gratis [...]. La his-toria es larguísima, llevo casi dos años, pero ahoratermino, creo... Pero espero, porque siempre hayobstáculos.

Ésta es mi historia, parece muy corta pero cuan-do haces, haces y haces, parece que no terminanunca. Planifico quedarme, pero la vida es máscomplicada e inteligente que las personas,entoncesno sé... Como Dios quiera”.

136

primera vez que vine aquí estaba en la cola conespañoles [...]. Los españoles no hacen ningunadiferencia, no existe nacionalismo; por eso elegíBarcelona y porque es una ciudad magnífica. Soyfeliz viviendo aquí. Para vivir solo hay que viviraquí, entre la gente”.

Saleem Maíz (Pakistán). Saleem tuvo unos ini-cios muy duros cuando llegó aquí, hace catorceaños. Lo acogieron personas de su comunidad deorigen, pero abusaron de su situación como irre-gular. Cuando consiguió salir de este círculo seencontró con personas que lo ayudaron yactualmente se siente plenamente integrado yfeliz de vivir aquí.

“Soy de Pakistán, vine a España, concretamen-te a Barcelona, en 1996. Cuando vine no sabía nicastellano ni catalán ni nada. Pasé siete mesescon mis paisanos [...]. He sufrido bastante [...]pensaba que aún estaba en Pakistán. Se aprove-charon de mi situación. No podía salir fuera, lim-piando, preparando comida, y me metían miedodiciéndome 'si te vas fuera te pilla la policía'. Alfinal fui a una iglesia, por casualidad, yo soy cris-tiano, y todo el mundo quería hablar conmigo'¿de dónde vienes?, ¿cómo te llamas?, ¿qué tepasa?', y entonces, como yo soy cristiano, tene-mos mala situación en Pakistán [...] y la iglesiame mandó para ACSAR, para el SAIER... conMercedes y con Marina, son gente maravillosa.

Cuando yo vine aquí me querían ayudar, mequerían conocer, saber mi situación. Cogían losdetalles para poderme ayudar, sobre salud, sobrecomo buscar trabajo, aprender castellano, inten-taban mejorar mi vida. Como estaba perseguidoen Pakistán me prepararon una solicitud de asilo,lo conseguí.

Con esto me he espabilado y he mejorado mivida, entonces el SAIER es un apoyo, una vía queme ha guiado. Gracias a Dios, hoy mis hijos estánbien integrados, hablan catalán, castellano, congente local de aquí.

Yo nunca en mi vida he visto racismo aquí enEspaña. La gente es muy amable, quieren cono-certe y ayudarte como sea. […] No he vistorechazo, siempre te quieren recibir, y con 'bonafe'. El SAIER para mí son unas muletas. Con suayuda yo y mi familia estamos muy felices.Conseguí la nacionalidad española hace cuatroaños, somos españoles ahora.”

CA

ST

ELLA

NO

NOTAS SOBRE EL ORIGENY LA EVOLUCIÓN DEL SAIER*

Eulàlia Vintró**

La propuesta formal para crear un servicio quediese respuesta a las necesidades de los emigran-tes y refugiados que llegaban a Barcelona fue for-mulada en 1989 por el Consejo de BienestarSocial, un servicio de titularidad municipal y degestión conjunta entre el Ayuntamiento y diversasentidades miembros que llegaron a la conclusiónde que actuando en colaboración podrían ofrecerun servicio mejor. Paralelamente, unos mesesantes, el entonces teniente de alcalde, Jordi Borja,me planteó la necesidad de agrupar los serviciosdirigidos a dichos colectivos, que dos entidadesde la ciudad ya ofrecían de forma separada y queera mi área, Bienestar Social, la más adecuada paraponer en marcha el proyecto.

Lo primero que hicimos fue reunirnos con losresponsables de las dos entidades involucradas enel tema: Josep Ribera y Cesca Munt, de laAsociación Catalana de Solidaridad y Ayuda a losRefugiados (ACSAR), y Ricard Gutiérrez y NúriaCarrera, presidente y responsable de PolíticaSocial de Cruz Roja, respectivamente. NúriaCarrera me sustituiría más tarde como concejal.Fue entonces cuando, además de la Cruz Roja yde la ACSAR, entran en el proyecto el Centro deInformación para Trabajadores Extranjeros (CITE)y el Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona(ICAB), que desde el primer momento mostróuna gran sensibilidad por el tema. Probablementeel hecho de que el Ayuntamiento se implicase yaportara recursos, ayudó a que dichas entidades,que hasta entonces apenas se habían relacionado,entraran en contacto y empezaran a trabajar con-juntamente.

Cuando empezamos a trabajar, lo primero quehicimos fue buscar un local y poner a disposiciónde la gente un espacio para facilitarles informa-ción. Desde sus inicios, el local se situó en elParal·lel. Ya desde el principio, comenzamos aintuir, en base al flujo de personas que llegaban,que el colectivo de inmigrantes por razones eco-nómicas podría ser superior en número que el delas personas en situación de refugio o asilo.Asimismo tomamos conciencia de que se tratabade dos realidades diferentes con un punto encomún: una cierta prevención a recurrir a laAdministración; esta preocupación (posiblesdenuncias o repatriaciones) se podía diluir, como

así pasó, si lográbamos que se dirigiesen a un localgestionado por terceros.

Éramos conscientes de que estábamos creandoun servicio con un sistema de funcionamiento muyparticular. Hemos de tener en cuenta que el tipo depersonas al que se orienta su actividad no es el delas personas que acuden habitualmente a los servi-cios municipales. Se trataba de personas que vivíanen la ciudad pero que no se consideraban ciudada-nos (por ejemplo, carecen de derechos políticos),una situación que aún se mantiene en la actualidad.Por lo tanto, la fórmula de disponer de un espacioen el que las entidades ciudadanas facilitasen aten-ción a dichas personas, con los recursos que elAyuntamiento les proporcionaba, nos parecía unbuen modelo para llegar a la gente.

Tuvimos puntas de trabajo muy importantes, fun-damentalmente durante los procesos de regulariza-ción. El Servicio de Atención a InmigrantesExtranjeros y Refugiados (SAIER) realizó un grantrabajo, proporcionando todo tipo de asesoramien-to sin ninguna remuneración a cambio. La crecientedemanda, que resultó espectacular, nos obligó areforzar el servicio con más personal y con másmedios materiales, aunque probablemente de unaforma insuficiente para cubrir todas las necesidades.

También pasamos momentos difíciles que resolvi-mos todos juntos en un ejercicio de flexibilidad res-ponsable.Creo que todo el mundo fue capaz de verque el SAIER reunía unas características muy singu-lares que lo hacían único y eficaz; todos nos dimoscuenta de que los servicios que ofrecíamos nohubieran sido posibles si hubiésemos trabajado porseparado.

Momento histórico y contexto social

A finales de los años ochenta y principios de losnoventa se despierta y desarrolla en Barcelona unespíritu de implicación por parte de la ciudadanía enlo referido a los asuntos municipales, a lo público. Lailusión y la capacidad creativa desatadas con losJuegos Olímpicos de 1992 fueron causa y efecto almismo tiempo.

Los años ochenta también representan elmomento de la consolidación de un gobierno muni-cipal democrático y plural. En mi opinión, Barcelonano ha dejado de ser gobernada por la izquierda por-que no ha sido gobernada por una sola fuerza polí-tica y,por lo tanto,cuenta con una cultura de la coo-

139138

peración, del diálogo y del consenso que constituyeun activo político democrático de primer orden. Esen este contexto en el que debe situarse la creacióny consolidación del SAIER.

En la ciudad ha existido un movimiento asociati-vo, vecinal y sindical muy fuerte y el diálogo ha sidouna constante.Un modelo de descentralización y deregulación de la participación ciudadana, desarrolla-do mediante el acuerdo de todas las fuerzas políti-cas representadas en el consistorio y de todo elmovimiento asociativo, no deja de resultar un fenó-meno singular. Barcelona ha contado con un marcojurídico que le ha posibilitado la creación de diver-sas formas de articulación de la participación ciuda-dana. Estas normas nos permitieron crear elConsejo Municipal de Bienestar Social.

Ha existido un espíritu, tanto en la instituciónmunicipal como en el tejido asociativo,de sumar fuer-zas para avanzar hacía objetivos comunes.Avanzar noes otra cosa que el resultado de participar sumandoiniciativas. Es por ello que debe fomentarse la capaci-dad de innovación en los procesos de participación.Sin innovación, incluso los buenos modelos puedenoxidarse y convertirse en rutinarios; las necesidades ylas realidades son cambiantes y debemos ser capacesde adaptarlos a estas novedades.

Una mirada hacia el futuro

Hasta hace 10 años el porcentaje de inmigraciónempadronada en Barcelona era del 2%; en la actuali-dad es del 15-17% y en algunos barrios puede llegarincluso al 50%. Posiblemente, ya sólo por este datocuantitativo, una realidad es el SAER del 2% y otra eldel 17%.Sin embargo,este salto no se soluciona sólocon más personal y más espacios; con toda seguri-dad esto no resulta suficiente y debe plantearse dequé forma reorientar su actividad. Si, además, la rea-lidad básica del núcleo que constituye el serviciotambién ha evolucionado (por ejemplo, el CITE) ytambién ha cambiado la realidad social, debemosreflexionar sobre el papel que corresponderá al ser-vicio en un futuro.

El SAIER ha sido muy útil desde el punto de vistade ofrecer, a un sector de personas que no teníanderecho social o político alguno,un espacio de orien-tación y de encuentro que les ayuda a solucionar sus

problemas.Pero de aquí a pensar que el SAIER puedeser un fiel reflejo de lo que ha sido el fenómeno dela inmigración en la ciudad,hay un abismo.Sin las res-puestas que se han proporcionado a la inmigraciónen materias básicas, como es la educación y la salud,el SAIER no hubiera servido de mucho. Hoy en día,la red de servicios sociales se extiende por todo elterritorio; sin embargo, la situación era diferentecuando el SAIER empezó su andadura.

En la actualidad la red de servicios sociales es buena,aunque se encuentra muy saturada (cada vez tienemás funciones; como por ejemplo, la Ley de depen-dencia). Por lo tanto, es arriesgado pensar que sepueda prescindir del SAIER y que sus servicios puedanser asumidos por los puntos de información de losdistritos, puesto que el nivel de especialización querequiere este tipo de actividad no queda garantizado.A pesar de que se trata de una red competente,cuen-ta con una gran demanda.Cargarla con una tarea máspuede,en lugar de contribuir a la normalización de laspersonas recién llegadas, tener como consecuenciadejar de prestar un servicio que ha demostrado serútil. Es por ello, que debemos valorar qué es lo queestá haciendo el SAIER y qué tareas pueden pasar aser asumidas por una red normalizada y cuáles toda-vía no, para garantizar de esta forma que las personastengan el asesoramiento que necesitan.

El SAIER es un servicio de atención y acogida concarácter inmediato a extranjeros refugiados e inmi-grantes. Si las personas ya están aquí, sea de formaregular o irregular, es fundamental que se integren yque lo hagan en el nuevo territorio en el que viven,de la mano de las entidades asociativas del propioterritorio (más allá de la misma comunidad, prefe-rentemente), con el objetivo de evitar la formaciónde guetos y de salvaguardar una realidad multicultu-ral, así como potenciar la interculturalidad.

El SAIER constituye un centro de acogida en elmomento de llegada. Su tarea ha sido fundamental enalgunos momentos,pues no existía ningún otro recur-so.En la actualidad,pese a que existen diferentes alter-nativas, su labor sigue teniendo sentido si se siguenproduciendo flujos de llegada y puede seguir siendo uncentro de información, asesoramiento y ayuda.

No se puede pedir que el conjunto de la red ofrez-ca asesoramiento en cuestiones como,por ejemplo,el

SAIER, 20 AÑOS CA

ST

ELLA

NO

CA

ST

ELLA

NO

*Transcripción revisada por la autora de una conversación de Eulàlia Vintró con Néstor Pellicer y Núria Mateu, que tuvo lugar el 10 de marzo de 2010.

**Eulàlia Vintró Castells es catedrática de Filología Griega, actividad que actualmente ejerce en la Universidad de Barcelona. Elegida concejal del Ayuntamiento de Barcelona en1983, tras las elecciones municipales del año 1987 se convirtió en tercera teniente de alcalde y responsable del Ámbito de Bienestar Social, además de ejercer la vicepresidencia delConsejo Municipal de Bienestar Social desde su creación.A partir de las elecciones municipales de 1995, pasó a ser segunda teniente de alcalde. Fue desde este ámbito que contribu-yó decisivamente a la creación y consolidación del SAIER hasta que dejó la política municipal en 1999.

procedimiento y los requisitos de un reagrupamientofamiliar; debe existir un punto específico que faciliteeste tipo de información.Y tampoco tiene sentido queel servicio sea telefónico, puesto que es mucho máscercano y beneficioso el trato cara a cara, especial-mente en un idioma que no es el propio. Un SAIERadaptado a la realidad actual sigue teniendo sentido.

EL VALOR AÑADIDO DEL SAIER*Josep Ribera**

En 1988, cuando se creó el Consejo Municipal deBienestar Social, se articularon diversos grupos detrabajo específicos, uno de los cuales fue el de inmi-grantes y refugiados, en el cual participé comoexperto y de cuya coordinación me encargué en unprimer momento. En él participaron grandes enti-dades como Cáritas, CCOO, UGT y también otrasmás pequeñas. El grupo finalizó su recorrido cuan-do se creó el Consejo Municipal de Inmigración.

Particularmente durante los primeros años, estegrupo resultó muy útil para facilitar la comunicaciónentre las entidades, pero sobre todo porque permitióal Ayuntamiento aprender de todos los servicios quese habían prestado a la ciudadanía a través del tejidosocial. Se generó una gran riqueza a partir de las pro-puestas y del intercambio entre todos los grupos,cuyoesfuerzo a la hora de coordinar el trabajo entro todaslas entidades se proyectó desde el inicio.En aquel con-texto, la concejal de Bienestar Social, Eulàlia Vintró,propuso la creación de un punto de acogida para per-sonas extranjeras y refugiadas que contara con la cola-boración de las entidades que en esos momentosestaban trabajando en torno a esta temática;es enton-ces cuando se firma el convenio del SAIER.

Naturaleza y funciones del SAIER

Considero que el SAIER es el referente en la aco-gida de los recién llegados. Es el resultado de unaracionalización adecuada de actividades que poco apoco han facilitado la consolidación de un servicioque es fruto de la suma de esfuerzos delAyuntamiento de Barcelona y del tejido social.

Progresivamente, el SAIER ha ido introduciendomejoras, fruto de las reflexiones que han surgido ensus reuniones internas, pero manteniendo siempreel espíritu con el que comenzó su andadura, esdecir, en busca de la continuidad y de la consolida-ción en línea con sus objetivos.

Los rasgos que, desde mi perspectiva, marcan ladiferencia y contribuyen a que este modelo puedaaplicarse en otros lugares, derivan del compromisoque asume un ayuntamiento democrático a la horade afrontar como propia la problemática del refugioy la inmigración, y de su capacidad para desarrollarpolíticas consensuadas con el tejido social, aportan-do los recursos necesarios y asumiendo su respon-sabilidad. Además, consigue hacerlo de forma queese tejido social mantiene su autonomía, generandouna complicidad entre las instituciones públicas ylas entidades privadas sin ánimo de lucro a través deun diálogo sincero y respetuoso.

El SAIER tiene una doble vertiente: por un lado,la de la atención, que se encuentra bien cubierta yfunciona correctamente; y por otro, la de actuarcomo una auténtica antena de detección, comopunto potencial de recogida de información. Estaúltima no se está explotando lo suficiente y seríainteresante hacerlo, ya que podría facilitar un con-texto capaz de generar propuestas basadas en ladetección de realidades concretas para plantearlasen instancias más elevadas, así como para fomentarla creación de una conciencia colectiva en torno alos temas de inmigración y refugio. Esto permitiríaofrecer la información a la sociedad que, en últimainstancia, es la principal interesada.

Es importante señalar que las entidades que par-ticipan en el SAIER generan una gran riqueza en suactuación desde la base, que no se ve reflejada pos-teriormente. En este sentido, propongo la creaciónde grupos específicos en centros especializados enmigración que, en colaboración con las universida-des, puedan proporcionar, en forma de estudios, lareflexión que surge de los interrogantes que seplantean en las actividades que están llevando acabo las entidades dentro del SAIER.

Sería interesante generar espacios conjuntos dereflexión para desarrollar programas de formacióncon unas perspectivas más amplias, capaces de tras-cender a la actividad del día a día y que esta refle-xión regrese a las mismas entidades, de forma quepuedan beneficiarse de ella. Sería una forma dereconocer su trabajo, de demostrarles que el traba-jo que están realizando es útil.

Una visión de futuro

De cara al futuro, creo que debe apostarse por lamejora en el proceso de la recogida de datos; tam-bién debe ponerse un mayor énfasis en la reflexión

conjunta de las personas y entidades que trabajanen el SAIER,respetando la especificidad de cada unoy de su aportación. Esto serviría para plantear lasreformas que fuesen necesarias. Entiendo que estacuestión es mucho más amplia y que supera elmarco del SAIER, aunque sería una aportación queel SAIER podría hacer para contribuir así alConsejo de Inmigración y a todo el proceso decambio de la sociedad catalana que se está produ-ciendo en la actualidad.

El reto al que debemos enfrentarnos pasa por nor-malizar la situación de los refugiados e inmigrantes,favo-recer su integración y desestigmatizar colectivos; todoello con el objetivo final de lograr la cohesión social.

AGRADECIMIENTO PLURAL CONMOTIVO DE UN LIBRO CORAL

Este libro habla a través de diversas voces que,másallá de las aportaciones individuales o de los datosmeramente estadísticos sobre el SAIER, se proyectany construyen a partir de las aportaciones de las enti-dades que lo conforman y de las personas que traba-jan en ellas, con un claro objetivo:describir la realidadde este servicio con motivo de su 20º aniversario.

Queremos decir que no es éste un libro de unautor concreto y claramente personalizado, sino quees el resultado de un proceso en el que el equiporedactor no ha hecho otra cosa que armonizar volun-tades, ordenar pensamientos y discursos y hacer visi-ble la diversidad de opiniones que ha recogido.

Esta publicación es el producto –como no podríaser de otra manera, teniendo en cuenta la naturale-za de este servicio– de la colaboración y participa-ción de las entidades que lo constituyen: AsociaciónCatalana de Solidaridad y Ayuda a los Refugiados(ACSAR), Asociación de Ayuda Mutua deInmigrantes en Cataluña (AMIC), Centro deInformación para Extranjeros (CITE), Consorciopara la Normalización Lingüística (CPNL), CruzRoja, Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona(ICAB) y Asociación Bienestar y Desarrollo (ABD).

La publicación se ha elaborado gracias a la cola-boración ofrecida por las citadas entidades.Es nece-sario mostrar nuestro agradecimiento a las perso-nas que se encargan de la coordinación de cada una

de estas entidades, con quienes nos hemos reunidopara exponer y compartir el proyecto; a aquellaspersonas con las que tuvimos largas conversacionesy que nos aportaron una valiosa información y superspectiva de lo que ha sido el SAIER duranteestos veinte años; a los trabajadores que, por sucontacto con los inmigrantes y refugiados, han con-tribuido a mostrar una visión del día a día del ser-vicio; a los usuarios que se han prestado a compar-tir con nosotros su historia vital, explicándonoscómo vivieron o qué ha significado encontrarse conun servicio como el SAIER que les orientara en susprimeros pasos por Barcelona.

Es en este sentido que queremos dejar cons-tancia de nuestro reconocimiento, por la formaen que nos han facilitado la aportación de susentidades, a Ana del Pino, Pepi Gutiérrez, HamidHilal, Clara Miralles, Cristina Morató, Cesca Munty Anna Munuera.

Reconocimiento que se hace extensivo a laspersonas que forman o han formado parte de losequipos técnicos de las diversas entidades con lasque hemos tenido la oportunidad de conversar:Meritxell Balcells, Maria José Carretero, DavidCasadevall, Mercedes Fuenzalida, Anna González,Sílvia Paüls, Verónica Tomás, Mònica Torres yVanesa Vidal.

También a aquellas personas que en algúnmomento han sido usuarios del servicio y quehan querido compartir con nosotros sus viven-cias: Olga Demina, Felix Harutyunyan, SaleemMasih y Mohamed Obydullah.

Queremos también agradecer, de forma muyespecial, la aportación de aquellos datos siemprenecesarios –por no decir imprescindibles–, asícomo la colaboración, participación y complicidaden todo el proceso de gestación del libro a laactual coordinadora del SAIER, Lola Rodríguez,que nos ha facilitado el conjunto del trabajo.

Finalmente, queremos hacer una menciónespecial a la participación en este proyecto deJosep Ribera y de Eulàlia Vintró, por compartircon nosotros la perspectiva histórica de su mirada.

A todos ellos muchas gracias.

El equipo editorial

140

CA

ST

ELLA

NO

*Transcripción revisada por el autor de una conversación de Josep Ribera con Néstor Pellicer y Núria Mateu, que tuvo lugar el 4 de febrero de 2010.

**Josep Ribera fue uno de los fundadores de Agermanament. Fundador y secretario general de ACSAR. Fundador y director del CIDOB durante más de 30 años. Medallade Oro de la Ciudad de Barcelona en el año 2006.

SAIER, 20 YEARS

EN

GLIS

H

143

INCLUSION AND COEXISTENCE:AN INTERCULTURAL BARCELONA

Ricard GomàDeputy mayor on Social Action and Citizenship

It must have been 2002 or 2003 when themigratory cycle started that we have witnessedthroughout the last decade. In a class at theFaculty of Policies at the UAB, I debated the phe-nomenon of diversity and public policies for man-aging it with my students. I asked students born inBarcelona how many of their grandparents wereall originally from Barcelona. Only five or sixraised their hands in a class of over 50 students.Logical. Barcelona has historically been a host city.Throughout the 20th century, first young peopleand families arrived from rural areas of Cataloniaand Aragon.Then the people came from the southof the peninsula on board the Sevillano, the trainthat carried some 500 immigrants every day tothe Estació de França.And now, well into the 21stcentury, the reception has globalised: people havearrived from North Africa, from sub-Saharancountries, from Asia, from Eastern Europe, fromLatin America and from the countries surround-ing us.

The Barcelona is focusing on the seconddecade of the 21st century is the result of thiswave.A city fabric that has the extraordinary con-tribution of a wide range of origins, cultural expe-riences, memories and languages. A mosaic ofaccents and colours that is expressed on everycorner, neighbourhood by neighbourhood.Differences that today represent one of the mainfactors of human and cultural enrichment, socio-demographic invigoration and economic prosper-ity in Barcelona.The city that has known how tobe a host has also known how to build dynamicsfor coexistence and cross-breeding. The dailycrossing –cultural, linguistic, behavioural and emo-tional– has won the match over the more seg-regative models that predominate in other sites.This has not been done without problems andcomplexities, which have at times been very diffi-cult to handle. Furthermore, it has been done ingeneral regulatory frameworks that were oftenadverse.And now the future is before us, repletewith challenges.

I have tried to summarise all the ideas I wouldlike to unfold below in these first few lines: thedecade of global reception; Barcelona’s option for

an intercultural model; the public policies that willshape it; SAIER’s role as the main tool of localhosting policies; and several items for thoughtabout the upcoming years.

The decade of global reception

In 2000, only 3.5% of the people registered inthe Barcelona census, some 50,000, had foreignorigins. On 1 January 2010, this figure tops290,000 people, around 18% of the city’s inhabi-tants. This is a comparable figure –even less– toother large European cities (Vienna, Frankfurt,Amsterdam, Birmingham, Lyon...) but with somespecific qualitative traits.There are four that standout. Firstly, the pace of arrival has been intenseand concentrated over time.What was strange inthe European framework is that at the beginningof the 21st century, Barcelona had barely joinedthe dynamic of urban cultural diversification.Thathas completely happened in 10 years. Secondly,the new arrivals have a plurality of origins and,therefore, a cultural heterogeneity higher thanwhat is present in many other cities. For example,in London, Paris and Lisbon, immigration is close-ly related to their former colonial rule. InBarcelona, there is no predominant model,although the dynamic of Latin American arrivalshas been the most powerful. Thirdly, the modelsof territory settlement of new arrivals inBarcelona has also continued diversifying. Everydistrict of the city has ended up operating as anurban space specialising in hosting. It is true thatthe Ciutat Vella continues to host more than theaverage, but the Eixample is now the district withthe highest number of foreign born people andthe rest of the districts are very close to the city’soverall average. Finally, we are speaking of a pop-ulation whose majority is young, dynamic andwith high education levels in many cases. Themost excluded sectors of southern countries arenot emigrating, as they do not have the where-withal to do so. In summary, Barcelona has adiverse human fabric, still undergoing a consolida-tion process in life projects, heterogeneous,spread out over the entire city and with greatability to contribute in the area of demographicand economic invigoration.

Exploring the practice of interculturalism inBarcelona

This diversity can be managed using values,models and public policies that are also diverse. In

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

142

JORDI HEREUMayor of Barcelona

Barcelona, as a European and Mediterranean city,constructed on the historic contact of diverse peo-ples and cultures, has shown itself to be open,inclusive and plural throughout its long history.

In the last 10 years, migratory flows haveincreased and thousands of people from very dif-ferent origins and profiles have flooded into thecity.The contents of this publication show us howthe local government and the entities that makeup the Service for Immigrants, Foreigners andRefugees (SAIER) have worked for 20 years oninclusion, coexistence, reception, social andemployment insertion, empathy, co-responsibilityand social cohesion for immigrants and refugees.

The SAIER’s work and involvement have beenlaudable thanks to the city’s commitment to themigratory phenomenon, its commitment to amodel that seeks balance between cultural diversi-ty and social cohesion, placing the emphasis onreception and welcome,key to starting the process.

As pointed out by Ricard Zapata, ‘the arrival ofthe immigrant population must be managed withforesight and anticipative policies.The first image,the first contact, the first relations that peoplereceive from their host societies impact the visionthey shape of this location, their social cohesionand their full social incorporation in the country.’

We have to congratulate them overall on this20th anniversary but, above all, I would like toacknowledge and thank the entities that run thismunicipal service (ACSAR, CITE, ICAB, CREUROJA, AMIC, CPLN, ABD) for their devotion andtoil invested in the integration of all these peopleand their ability to adapt the service to new situa-tions and new realities. In this short introduction, Iwould like to encourage them to keep up theircontributions, as they are an essential part of theconsolidation of the city’s intercultural model andthe first contact that immigrants, foreigners andrefugees have with our cultural heritage.

Thanks to the increase in sociocultural diversity,Barcelona has had the chance to learn from andabout other ways of seeing and living the realitythat surrounds us.Recognition of these differences,based on equality and founded on common civicvalues,must be the group project shared for and by

all of us. Precisely for this reason, the BarcelonaInterculturalism Plan was approved, which recog-nises diversity as creative and innovative potential.A plan that highlights the aspects that connect us,that gives importance to interactions that facilitateknowledge and exchanges and that lets us live andcoexist together in a united and plural Barcelona,with opportunities for everybody, for those alreadyhere and for new arrivals. ‘The BarcelonaInterculturalism Plan –stresses Daniel de Torres-demands the active involvement of the entire gov-ernment, but also of all citizens’.

Faced with this vision of a model for assistingand receiving immigrants without segmentationor exclusion, the SAIER was founded 20 yearsago. Its creation, at a time when not many foreign-ers were coming here, undoubtedly became oneof the most innovative and pioneering initiativesof its day. Its role was and is essential, not only forguaranteeing cohesion and coexistence, butbecause it takes advantage of diversity as a devicefor cultural enrichment and as a strategic assetfor the city’s competitiveness and development.

‘Barcelona’ –observes Eulàlia Vintró- ‘has continu-ously been governed by the left because it has neverbeen governed by a single political power. There istherefore a culture of cooperation, dialogue and con-sensus,which establishes active democratic politics ofthe first order. It is in this context that the creationand consolidation of SAIER must be placed.’

Barcelona, with an historic background open tothe world, defender of democracy, facilitator ofcultural interchanges, united and committed, has atop strategic element in this service for establish-ing policies of inclusion and for articulating theobjectives of equality with the values of diversityand identity. Policies aimed at normalising the sta-tus of refugees and immigrants, all generatingsocial cohesion that must be at the strategic coreof the agendas of local governments this century.

The SAIER has been and still is important.Andit will continue being important in the future, tomake Barcelona the city where we can all live inplenitude and harmony, like we all want.This is themost likely scenario. To finish with the words ofRicard Gomà,‘the SAIER will have to be reinvent-ed in upcoming years –on solid foundations andthreads of continuity in values and ways of acting-in order to confront emerging realities andrenewed exigencies.’

EN

GLIS

H

145

nuity and strength. I feel completely committed toboth the SAIER’s present and future. Over the lastseven years, we have substantially strengthenedthe economic resources, professionals, organisa-tions and services platform. The SAIER will haveto be reinvented in upcoming years –on solidfoundations and threads of continuity in valuesand ways of acting– in order to confront theemerging realities and renewed exigencies. The2000-2010 migratory cycle will open the road tomore stable models. However, the challenge of apowerful SAIER, with the ability to attend to andsupport life paths for settling in our city and pro-viding equal conditions to make the interculturalBarcelona effective, will be expressed with greatintensity in upcoming years.Among us all, the CityCouncil and organisations, we will make theSAIER stronger and more dynamic. Heir to twodecades of work well done.And will full collectivetrust and courage to be the protagonist of theproject for a diverse and inclusive Barcelona withgreat solidarity.

THE SAIER,A KEY PIECE IN BARCELONA’S INTERCULTURAL

MODEL

Daniel de TorresMayor’s Office Commissioner for Immigration

and Intercultural Dialogue

Demographic growth in Barcelona throughoutits history is largely explained by immigration. Ifwe look at the last hundred years, we find that thecity started the 20th century with over a half mil-lion inhabitants, of which 21% were born outsideof Catalonia. Between 1920 and 1930, the popula-tion increased by 40% and reached one millioninhabitants, while migratory waves from otherregions of Spain starting in the fifties inflatedBarcelona’s population to 1,755,000 by 1975, ofwhich 44% were born outside of Catalonia.

And once again at the end of the past centurybut, above all, during the first decade of the pres-ent, there has been another migratory wave that,unlike the others, has been characterised by thegreat diversity of origins and social profiles of thenew Barcelonans. In January 2000, foreignersresiding in Barcelona represented 3.5% of thetotal population and by January 2010, this percentskyrocketed to 17.6%.

Migratory waves and reception policies

To be able to analyse the policies fostered bythe Town Council to welcome these people andassure social coexistence and cohesion, some dif-ferences between the last migratory periods mustbe spotlighted.

The arrival of immigrants starting in the secondhalf of last century took place in the frameworkof post-war and the dictatorship and by the lackof services, infrastructures and housing to be ableto receive this population under decent condi-tions. Shacks and squatter settlements were theconsequence of this precariousness. The publicpromotion of housing complexes on the outskirtsof cities entailed the creation of entire neighbour-hoods where the new Barcelonans were concen-trated.

With the advent of democracy, the prioritiesfor political action were centred on improving thequality of the urban fabric and of public spaces, onconstructing basic infrastructures, facilities andpublic services in neighbourhoods, which allowedliving conditions to be improved and assuredsocial cohesion. The network of associations,neighbourhood movements and other unofficialand popular social and cultural spaces becameessential to the socialisation process.

Unlike that stage, the arrival of immigrants fromaround the world that we have witnessed in thelast decade took place in a very different context,marked by the consolidation of democracy, bysustained economic growth that hit the ceilingduring the current crisis, by the central govern-ment’s development of well-being and by theresults of thirty years of progressive policies driv-en by the Barcelona City Council.This has led tothe reality in the neighbourhoods in which thenew immigrants have been settling being muchbetter than fifty years ago.You only need to com-pare the quality of the public spaces in theseneighbourhoods or the number of civic centres,libraries, cultural centres, primary care centresand social services that are distributed through-out the city.

But this new period also has features that makeit more complex than previous ones.The interna-tionalisation of immigration has entailed a signifi-cant increase in sociocultural diversity in a citythat is already complex and plural.The diversity of

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

144

broad lines, three large options have unfolded inEurope, defined according to social, cultural andcitizenry parameters.The French assimilation modelhas stressed social cohesion and access to politi-cal rights, but at the cost of lacking recognition ofcultural pluralism.The Anglo-Saxon minorities modelhas kept roads open for accessing citizenship andhas respected diversity, although there are endur-ing social segmentation models. Finally, theGerman Gastarbeiter model (guest workers) hasworked with inclusion and has recognised differ-ences, although it has upheld very clear barriersof exclusion in the area of accessing citizenshipand political rights.All three models now requirethorough revision processes.

In Barcelona, we have decided to exploreanother model: interculturalism. A framework ofgroup work and learning defined by the wish togenerate conditions of inclusion and recognitionat the same time. In other words, a city that wantsto construct social equality on a foundation ofrespect and accommodation for cultural differ-ences.And, what is even more important, withoutparallel coexistences. With frames and rules ofplay agreed that make positive interaction, coex-istence, daily interchanges and cross-breedingpossible. It isn’t easy, but we are practicing andlargely achieving it. Some state and European legalframeworks do not help us. Laws must be revisedin order to make the right to vote effective for allresidents.The European directive must be modi-fied that puts basic rights at risk of the migrantswith irregular statuses. Finally, clearer support isneeded from state and national governments forlocal host policies and diversity management.Barcelona’s intercultural model also faces a specif-ic challenge. Articulate the foundation of makingCatalan –the only language both official and ourown– the shared language for the essential struc-ture of diversity. The language of cohesion andopportunities. Known and used by everybody, asa common linguistic sphere, compatible with thedual official nature and the pluralism of languagespresent in the day-to-day of the city.

The SAIER: the reception space in theframework of immigration policies

The intercultural Barcelona needs instrumentsthat drive it forward, making its daily translationpossible in events and initiatives on cohesion,respect and coexistence. In Barcelona, we havebeen providing a series of specific management

policies on reception and diversity, which arecoherent with the values and criteria of intercul-turalism. The following merit mention: a) thedrafting and approval of a Working Plan onImmigration and an Interculturalism Plan forBarcelona, with the maximum wish for social par-ticipation and political agreement; b) the adapta-tion of all public services for diversity, in order toassure equal and normalised access for everybodyto shared and non-segmented networks (educa-tion, healthcare, social services, housing, employ-ment); c) the proactive launching of support serv-ices for family regrouping, social settlement andcensus registration for everybody; d) the mainte-nance of specific policies for supporting receptionprocesses via SAIER of welcome programmes andcreation of community and associative networks;e) the strengthening of intercultural mediation(interpersonal, neighbourhoods and community);f) the prioritisation of intercultural coexistence asa defining core for community development plans.

The SAIER has played a fundamental role in allof these policies and services over the course ofits 20 long years of history.This book is dedicatedto reflecting on and explaining it thoroughly. I amnot concerned here with providing substantiveelements. However, I do not want to leave a fewthings unmentioned. On the one hand, my sincererecognition and thanks to everybody that hasmade the SAIER possible from 1989 until today.Toall the technicians, volunteers and political headsdirectly connected to the adventure and theobjective of working tenaciously, discretely andexercising extraordinary human and professionalskills to make the SAIER better every day. On theother, I would like to express that the SAIER hasnot and is not simply a high quality service, but hasgenerated and participated in a host culture char-acterised by working in networks, joint responsi-bility, social creativity, empathy with human histo-ries that are often fragile and complicated andunbroken adhesion to human rights.

Present and future commitment: a strongerand more dynamic SAIER for an interculturalBarcelona

Finally, I would like to express a commitment inboth personal and political terms. Eulàlia Vintró(1989 to 1999) and Núria Carrera (1999 to 2003)have preceded me in assuming political responsi-bilities about the SAIER. In the setting of groupwork, both of them have contributed to its conti-

EN

GLIS

H

147

driven by different city districts, as well as the cre-ation of new services, such as intercultural medi-ation and the Interreligious Centre of Barcelona(now the Bureau of Religious Affairs) and manyhealthcare and educational initiatives.

However, beyond municipal strategies withrespect to immigration, it became clear that afterwhat we could call the ‘reception decade’, morein-depth thought was required about what theincrease in sociocultural diversity that had takenplace in recent years meant for Barcelona’s pres-ent and future.

Present-day reflections on the future: theBarcelona Interculturalism Plan

In some way, the real challenge had only justbegun.Despite the clear need to continue deepen-ing and adapting the reception strategy, now weembarked on a second stage in which the under-lying debate had to centre on how we wanted tolive in a setting with the greater diversity that wasalready an intrinsic part of our city.The diversity oflanguages, religions, customs, values and identitiesgave rise to the need to define a strategy specifi-cally for the city to coexist in diversity, respondingto the complexities and taking advantage of theopportunities revealed by this diversity.

The debate about how to obtain balancebetween diversity and cohesion and assure a sin-gle group project is no longer a local debate, butone shared by most modern societies. For thisreason and aware of what was at stake and thefact that the policies we fostered would deter-mine a large part of the city’s future, we definedour own strategy for managing diversity, consider-ing the Barcelona of the next 15 years.

The strategy, the result of an intensive citywideparticipatory process, was detailed in theBarcelona Interculturalism Plan, which is based onthree fundamental principles:

• The principle of equality, defined as the need forpolitical commitment in favour of equal rightsand duties and social opportunities for all citi-zens, based on several fundamental democraticvalues and the fight against discrimination andexclusion.

• The principle of valuing diversity, understood asthe need to value and recognise diversity but, inparallel, emphasising common and shared

aspects, based on cultural heritage that is con-stantly enriched with new contributions andmust be shared by everybody.

• The principle of positive interaction, accenting theimportance of relations, the need to establishbridges from daily contact, interchange andmutual knowledge.

The Barcelona Interculturalism Plan starts fromthe conviction that this interaction is the key tosuccess, not only for guaranteeing cohesion andcoexistence, thus preventing processes leading tosegregation and social isolation, but also for tak-ing advantage of the opportunities posed bydiversity in terms of cultural enrichment and alsoas a strategic asset for the city's competitivenessand development.

With this objective, the plan outlined the needto add an intercultural focus to the definition ofall municipal policies and, thus, in fields as differentas education and culture, but also in urban devel-opment and economic promotion.

In short, it was an ambitious plan that requiredthe active involvement of both the governmentand citizens, responding to the need to confrontone of the city’s principal present and future chal-lenges. This was nothing other than defining agroup project that would let us live and coexisttogether in a cohesive and plural Barcelona withopportunities for everybody.

In this new stage, the SAIER has to continueholding a key role, since interculturalism must beworked on from the outset.The SAIER must con-tinue to be not only the main entrance point tothe city for many people, but also a key piece inconsolidating Barcelona’s intercultural model.

RECEPTION POLICIES:MEANING, PREMISES AND FOCUSES,

WITH GENERATIONAL JUSTICE

Ricard Zapata-BarreroLecturer in Political Science, University Pompeu Fabra

There is a connection between stages in themigratory process and policies. In other words,each stage has its specific policies. In order to pre-cisely place reception policies within the migrato-ry process, they must be differentiated from

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

146

origins, of languages, of customs, values andbeliefs, but also the administrative status, in manycases ‘irregular’, of the new citizens, have outlinednew complexities with regard to integration andcoexistence, as well as new risks of segregationand social fragmentation.

Keeping these differences in mind is importantto better understand the change in policies cen-tred on favouring integration and accommodationfor the new residents. In the past, the priority wasto equip the city with facilities and basic services.In recent years however, we can start to speakproperly of immigration policies, centred primari-ly on the reception, adaptation and strengtheningof services and policies to foster coexistence andthe participation of the new residents.

For this reason, the creation of the SAIER in1989 was undoubtedly one of the most innovativeand pioneering initiatives of the era, as it was cre-ated at a time when the arrival of foreigners wasstill not significant.Above all, the SAIER respondsto the need to reinforce services for refugees andasylum seekers and was the result of joint workbetween the Town Council and the main organi-sations working in this field. There were surelyvery few people in that period who could imaginethe fundamental role that the SAIER would exer-cise only a few years later, when it would beestablished as the mainstay of the reception strat-egy for the city when faced with the arrival ofthousands from around the world.

Immigration, a top issue for the city

At the end of the nineties, several initiativeswere driven forward that revealed the CityCouncil’s conviction that immigration wouldbecome a top issue in the city’s immediate future.In 1997, an initial Municipal Interculturalism Planwas drawn up and the Municipal Council onImmigration was created, the advisory and partic-ipatory body of the main immigrant organisationsin the city.

But it would not be until 2002, with theapproval of the Municipal Plan on Immigration,that the City Council defined a first overall strat-egy for dealing with the complexities presentedby the arrival of the new immigrants. This planestablished the principles on which the CityCouncil's political strategy on immigration wouldbe based. Firstly, consensus was obtained between

all political parties, which unanimously approvedthe plan. This consensus was renewed in 2008with the 2008-2011 Working Plan onImmigration, which updated the previous plan’spriorities and measures. It also specified a defini-tion of integration that highlighted its bidirection-al nature, verifying that integration would requireefforts from all citizens, both those arriving fromabroad and those who had lived for some time inthe city. Another important principle was thedefence of an idea of coexistence that, highlight-ing diversity, was considered totally incompatiblewith the existence of parallel ‘worlds’ in the city.Finally, an essential principle was normalisation,which meant the commitment to not developparallel services for assisting immigrants, butinstead adapting the overall group of normalisedservices to new social and demographic realities.This principle had an exception.As the SAIER hadalready had years to prove, the initial receptionstage required several more specific services andpolicies, precisely to facilitate the transition to thecity’s set of normalised services and resources.

The SAIER was gradually established as themain public reception facility and the main doorto the city for many people. However, in parallelto the SAIER’s work, dozens of social organisa-tions in the city started to focus on providingreception services, as the wave was so great thatsocial demands multiplied throughout the land.Thus, starting in 2005 the City Council outlinedthe need to better coordinate all initiatives thatwere in place, creating the Barcelona WelcomeNetwork, comprised of more than 80 entities ofall different types. Thanks largely to the hostingfunds that started to arrive from the central gov-ernment, the City Council could support manyorganisations’ projects centred on learning lan-guages, legal advisory services, social and labourintegration and knowledge of the city’s services.This reception network continued to comple-ment the SAIER’s essential tasks and was key incontributing to the settlement process of thou-sands of new residents.

This welcome strategy also had several proj-ects directly promoted by the ImmigrationDepartment of the City Council, such as theProgramme to Support Nuclear FamilyRegrouping, an innovative project that workedwith hosting people who were still in their coun-tries of origin.The importance must also be high-lighted of the reception and coexistence plans

EN

GLIS

H

149

providing knowledge, information and initial mini-mum skills to immigrants so that they can alsocontribute to the city’s development and identifywith it quickly, making its cultural, social and eco-nomic policies their own.

Basic premises for public reception policies

While all public policy is a response to specificquestions, the fundamental questions surroundingreception policies are not only what we can givethem, but rather what we want to help themavoid (isolation, exclusion, social divides and evensocial anomie) and the focus on what characteris-es them as truly specific and unique policies, asthey are directly addressed to a target public: thepeople who are in the process of changing frommigrants to immigrants.

By establishing reception policies, all localadministrations are assuming basic premises thatmust be made explicit.We also have to speak ofbasic focus and guidance in these policies andpublic services.The basic premises are:

1. Immigrants want to stay: even though this prem-ise is obvious, it doesn’t make it any less impor-tant. Speaking of reception only has meaningwhen society in general and political institu-tions in particular recognise that within immi-grants' expectations is the hope of remainingfor an open-ended period of time. The recep-tion expresses the immigrants’ wishes to buildtheir lives within our society. There is there-fore a time component that must be consid-ered when designing host policies. Some recep-tion policies have not been successful becausethe immigrants do not plan on really becomingestablished in the region or because they are'nomadic' more than sedentary.

2. Temporary nature of reception as an inclusionprocess: reception is the first stage in the paththat immigrants walk along after crossing thecountry’s border and is part of the inclusionprocess towards citizenship.

3. Reception is an issue primarily dealing with infor-mation and knowledge: the reception process isviewed as a process for acquiring knowledgeabout how the society operates and the rela-tions that people have with institutions. Themain knowledge criteria are the language, thecustoms and practices of the society, the

administrative system and the network of pub-lic services. This information never entails aconflict with the practices immigrants have, butis instead an exchange of information so thatimmigrants are then accommodated in all pub-lic networks (social, political, cultural, econom-ic, etc.).

4. Reception means access to public sectors andbeing able to use the goods that are distributedthere like any other citizen. This basically meansconnecting immigrants to mainstream societyunder equal conditions.The priority is to con-nect immigrants to institutional spheres or,inverting the argument, the basic problem thatmust be avoided is immigrants' disconnectionfrom society's main institutions.

5. Reception entails the satisfaction of initial needs:when people speak of identifying ‘needs', it ispresupposed that they speak of the elementsrequired so that immigrants are connected tomainstream society. Thus, the equation ‘recep-tion = satisfaction of needs’ is implicitly given,where ‘need’ means ‘resources to connect tothe main public institutions’. Reception there-fore entails the management of different publicspaces and inclusion policies. Reception can bedefined as the result of an inclusion process inall of society's public institutions under equalconditions as any resident citizen. In negativeterms, reception policy is a desegregationistpolicy, in the sense that it aims to prevent immi-grants' separation from mainstream society.

6. Connection between reception and linguistic poli-cies: reception is done in the language of thesociety hosting these people. If this society isCatalan, then the language that must prevail isCatalan. If this society does not have the samelanguage as the country, then reception mustassure at least knowledge of the host society’slanguage. Translations into other languages areonly possible when accompanied by the soci-ety’s language.The objective is to prevent immi-grants from not having the ability to communi-cate with all members of society.

7. Immigrants will be willing to be received if theyare not faced with rejection and suspicion andinstitutional insecurity. The reactive ability ofinstitutions when faced with unforeseen cir-cumstances is also a sign of confidence forimmigrants. Institutions must generate trust

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

148

admission policies governing access. Migratorypolicies, properly speaking, regulate the legalaccess of migrants in the host country.They arepolicies that manage human mobility, such asborder policies and managing inflows. Receptionfalls into the second stage of the migratoryprocess. It is the first policy aimed at people whohave just been admitted by Spain and the firstcontact that migrants have with the autonomousand local administrations. This is extremelyimportant, as for the first time, the personalideals entailed by all migratory processes arecontrasted with the ‘real reality’ (if you permitme this expression) of the society where theyhave decided to live.

Within the ten basic common principles thatthe Council of the European Union approved on19 November 2004 on a European integrationpolicy for immigrants, two in particular stand outthat are directly related to reception policies.Principle 4 states that ‘basic knowledge of thehost society’s language, history, and institutions isindispensable to integration, which must have itsfair counterpart in the full respect for the lan-guages and cultures of origin of immigrantgroups'. And principle 6 states that ‘real integra-tion also requires that immigrants have access tothe institutions, public and private goods andservices of the host society under equal condi-tions as national citizens, that is, without any typeof discrimination. The prospect of acquiring citi-zenship in the country of residency can be animportant incentive for integration.’

Reception: public service and social invest-ment

Two central lines of action are clearly defined:information and knowledge and the new arrival’sconnection with the system of services of theadministrations and public and private institu-tions. But how can we define reception as a pub-lic policy? Reception is both a public service anda social investment.

As a public service, it means that it is theadministration’s obligation to provide a series oftools to a specific population sector that has aseries of common characteristics and needs, if itwants to prevent social exclusion and separationfrom the main participation channels and fabric ofcitizens' civil society.The way this service is man-aged can be decisive in the accommodation

process of immigrants.This is why social, politicaland economic investment must be made by theentire local society.

Paradoxically, many European countries haveobviated this policy, only worrying about the legalaccess of immigrants and their incorporation intothe economic sector, without considering anyintermediate reception stage. This has been thesource of many shortcomings that have beenexpressed via tensions, as some European munic-ipalities have realised too late that their immi-grants are not only unaware of the large part ofthe basic principles of the society, but also don'tknow the language.

The incoming immigrant population must bemanaged with foresight and advance policies.Thefirst image, the first contact, the first relations thatpeople receive from their host societies impactthe vision they shape of this location, their socialcohesion and their full social incorporation in thecountry.This policy and public service are essen-tial to the migratory process. Having a goodreception policy will guarantee that the informa-tion and knowledge the new arrivals receive willbe indispensible in promoting their full autonomyas quickly as possible.

This is why hosting is a multidimensional policy,since it drives mechanisms that lead to knowledgeof the surroundings, of the language, of workplacetraining and, when necessary, of residential recep-tion.

As a social investment, there is a direct linkbetween the welcome they receive and their sub-sequent opportunities.The foundation of this ideais that when migrants arrive, they must haveknowledge about their environment (Catalonia’ssocial services, administrations, history, politics,economy and culture, also including its diversity,etc.), the language of the street, the administrativeand official language (to communicate) to be ableto develop independently and understand all theopportunities offered by the society in which theyhave decided to live. It must be understood as adouble investment. For immigrants, this is so theyare able to develop the information capital andinitial knowledge required by the host society inorder to have the same opportunities as nativecitizens and, therefore, will have already donetheir socialisation process. But it must also beunderstood as an investment by society itself,

EN

GLIS

H

151150

and sensitivity before racist acts or problemsthat directly affect the immigrants.

Basic focuses of reception policies

The basic focuses and guidelines of receptionpolicies determine the direction that the specificinitiatives will take:

• Territorial focus: starts from the premise thatreception depends on the territorial frame-work of the host society. If the hosting is inCatalonia, the policy must contain the differen-tiating aspects of Catalonia (with language as apriority) and be able to familiarise immigrantswith Catalonia’s cultural reality. The territorialperspective on reception is one of the neces-sary conditions that must be taken intoaccount when drawing up policies.

• Sectoral focus: starts from the premise thatimmigrants ‘when they arrive’ are missing thepublic goods that institutions distribute to itscitizens. The priority aim of sectoral focus isthat immigrants also benefit from this distribu-tion. It therefore means that all host policiesare dependent on the public sphere in whichthey will be implemented. For example, thesame policy cannot be applied to the field ofeducation as to the field of healthcare. Eachpublic area has different public goods (educa-tion, healthcare, employment, housing, etc.) thatcan give rise to different needs.This focus alsomeans that, when discussing reception, we areestablishing a relationship between immigrantsand public institutions. Institutional welcomeentails the inclusion of immigrants in publicspheres.

• Social focus: starts from the premise that recep-tion is not an issue that is only the administra-tion’s responsibility, but also of social agentsworking in immigration and Catalonia’s eco-nomic, political and cultural sectors. Socialfocus also insists that all reception policiesmust be attained by involving citizens and theirnetworks of associations. In other words, citi-zens must feel like they have taken part in pol-icy making and not only be concerned whenthey feel like they affect them negatively. In thisregard, institutions must generate trust andawareness before racist acts or problems thatdirectly affect the immigrants. Immigrants willbe willing to integrate if they are not faced withrejection and suspicion and institutional insecu-rity. The reactive ability of institutions when

faced with unforeseen circumstances is also asign of confidence for immigrants.

In summary, reception is a process for acquir-ing knowledge and information, it’s a public serv-ice that manages a socialisation process and, assuch, must be focused on a double-investmentstrategy: both for the new arrival and for the cityitself. A city without a host policy is a city that,instead of including, invites the divide and separa-tion of people and is not concerned about con-necting new arrivals with its social and culturalsystem.A city without a reception policy is simplyan irresponsible city, which does not apply a senseof generational justice to its public policies.

SAIER, 20 YEARSA MUNICIPAL SERVICE

FOR AN EMERGING SOCIAL REALITY

At the end of the eighties, different Catalansocial organisations came together to demonstratetheir disapproval of the Act of 85, or Organic Law7/1986 on the rights and freedoms of foreigners inSpain.This was because it prevented the integrationof immigrants into the host society and, thus, enti-ties working on issues related to immigration felt itwas important to fight against the discriminationfostered by the legislation itself.

The act tried to respond to a new social reali-ty: Spain had experienced enormous changeswith regard to migratory flows. It had previouslybeen a country where considerable numberswere emigrating out of Spain to host countriesthat received immigrants. Spain was in ‘transitionfrom a country that exported labour to a country thatimported labour […] a country that would become apopular country for immigration’ (H. Hilal, CITE).

During this period in Catalonia, several actorsappeared in the field of immigration to respond tothis growing demand. Initiatives included thefounding of several organisations against racismand those with other dialogues and initiativetypes, such as legal and employment advisoryservices offered by the immigration departmentsof the different unions, the Information Centrefor Foreign Workers (CITE) and the welfare assis-tance and literacy projects offered by associationssuch as Caritas and the Red Cross. This was alsothe time when the first associations started toappear that were made up of immigrants, with a

predominance of new arrivals from EquatorialGuinea and Morocco.These associations did notdirectly effect public policy, but instead carriedout tasks to facilitate the integration of their fel-low countrymen and, sometimes, offered govern-ment-subsidised programmes with the aim of dif-fusing their culture.

In this setting, more than 20 entities –unions,Christian groups, extra-parliamentary left-wingparties, city associations, immigrant associations,etc.– created the Catalan Coordinator forSolidarity with Foreign Immigrants, also called theCatalan Platform for Solidarity with Immigrants. Itbrought together a good part of the claims anddemands made by these organisations and repre-sented some of the entities that would laterbecome actively involved in direct services forimmigrants.1

In this state and autonomous region context, in1988 the Barcelona Town Council created theMunicipal Council on Social Well-being to analysethe initiatives being carried out in the area of socialwell-being and articulate the participation of enti-ties in defining public policies. Further objectivesincluded promoting greater information, debateand diffusion about the quality of life in the city.

At that time, there were already entities in thethird sector working for people with political asy-lum and refugee statuses that started to resolvethe needs of new arrivals. These included theCatalan Association for Solidarity and Aid forRefugees (ACSAR), the CITE and the Red Cross.All three were part of the Refugee and ForeignerGroup of the Municipal Council on Social Well-being, which detected a growing social need forspecialised services for these groups arriving inthe city of Barcelona.

That year, the City Council asked ACSAR andthe Red Cross to develop an information pointfor foreigners, which over time would becomethe embryo for the Service for Immigrants andRefugees, or SAIER.

The SAIER was formally established in 1991,with the participation of ACSAR, the CITE, theRed Cross and the Honourable Association ofLawyers of Barcelona (ICAB). Later, the MutualAid Association for Immigrants in Catalonia

(AMIC) would join and, lastly, the Consortium forLinguistic Normalisation (CPNL).

Through the SAIER, the Barcelona City Councilproposed the assessment and unification of thework of social agents that were providing servic-es to immigrants and refugees in the city. Themember entities of the SAIER had extensiveexperience with the Catalan social fabric and hadbeen working for some time already with immi-gration. However, the work that it could do untilthat time translated, in practice, into dispersedservices. The same entities were aware of anddebated at the forums they attended –includingthe Municipal Council on Social Well-being– theneed to join forces and streamline resources,whether these resources were financial, human ortime related.

The SAIER became established as a municipalservice orientated to the reception and integra-tion of immigrants and refugees. Its objectiveswere to provide complete services, by bringingtogether all the different types of services into asingle point, which would respond to the needsthat new arrivals could have when reaching a citylike Barcelona.The organisations that formed partof the SAIER did join forces with the commongoal of offering a public, free and high-quality serv-ice to citizens. Having sound and experiencedentities did guarantee that the service wouldoperate well and, in parallel, equipped it withobjectivity and a sense of responsibility.‘The greatthing about it is that it plans complete action in asingle point […].The SAIER’s strength is that it isa public, municipal service that can be directlyaccessed and is free […] working jointly with pri-vate non-profits, which are experts, and wereexperts, in this issue […].This all infuses the serv-ice with a lot of power’ (L. Rodríguez, BarcelonaCity Council).

The service initially helped people arriving fromLatin America, who had suffered under militarydictatorships.Thus, the general profile of users atthat time was people seeking asylum for eminent-ly political reasons.

However, then the number of people migratingfor financial reasons underwent extraordinarygrowth, so that there was a high number of foreign-ers with irregular statuses.The Spanish government

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

EN

GLIS

H

1 Political Analysis Team of the UAB and the University of the Basque Country (2002). Xarxes crítiques a Catalunya i Euskadi: solidaritat internacional i antiracis-me. Barcelona: Jaume Bofill Foundation.

153

Despite the tensions that ran high at suchtimes, the intensity of the work and the hardshipsfaced by the people who came asking for help, theoverall assessment made by different profession-als and entities was generally positive. In the end,this led to the service becoming stronger andhaving greater action capabilities. ‘After, it couldmanage everything, it could serve everybody, itcould open a shelter […]. It was a time that putthe service to the test’ (L. Rodríguez, BarcelonaCity Council).

A single model for a structural socialreality

The reality of immigration stopped being a phe-nomenon to become a structural fact of our city.This required a consensual vision of a new modelfor assisting the immigrants who were arrivingevery day in Barcelona seeking better lives. Thisagreement arrived at the hand of the entities thatformed part of the SAIER and the Barcelona CityCouncil.

The SAIER did this through an agreementbetween the Barcelona City Council and all themember organisations. This agreement estab-lished the functions that each entity would per-form. The City Council suggested that it con-tribute decisively to the unfolding of activities thatfavoured the reception and social and job inser-tion of foreign immigrants and asylum seekersinto the life of the city.

Among other activities, the Red Cross wouldrun social service programmes for immigrantsand asylum seekers.

The initiatives of the ACSAR included runningprogrammes with legal services and social-labourinsertion for asylum seekers and refugees, as wellas awareness-raising activities and training on asy-lum issues.The linguistic and cultural accompani-ment programme for immigrants and refugeeswas done from 2001 to March 2010.

The CITE’s activities included documentaryadvisory services and accompaniment for pro-cessing specific document requirements for for-eign immigrants required by law.

The ICAB’s functions included providing legalsupport for foreign immigrants’ applications, with

this support entailing information, studying and fil-ing appeals with the competent administrationsand courts.

The AMIC’s activities included information andguidance for employment training and insertionfor immigrants, homologation and validation offoreign studies and housing access.

Finally, the CPNL developed the linguisticreception programme of the SAIER or, in otherwords, managed the supply of beginning and cus-tomised Catalan courses as part of the first basicservices that new arrivals received when comingto this reception point in the city.

Service is provided at the municipal installa-tions on Avinguda Paral·lel and on Carrer FontHonrada.The agreement between the participat-ing entities established that, despite providing dif-ferent services, the overall services must be coor-dinated in order to give a coherent and completeresponse to asylum seekers, refugees and foreignimmigrants in the city of Barcelona, as well as tocitizens in general.

The agreement is renewed annually so that newinternal and external features can be added asnecessary and the initiatives done can be evaluat-ed. This is important for improving the serviceand giving it continuity, as the parties involvedwant it to continue year after year.

The agreements also included collecting theeconomic resources that were allocated through-out the year and the distribution of theseresources to each entity. In parallel, each entityprovided the SAIER with economic resourcesthat were the fruit of collaborations with otheradministrations or their own funds. The agree-ment also established that in any case the serviceprovided must always be free of charge.

Apart from the specific services provided, eachentity commits to:

• developing its specific activities according tothe timelines, spaces, circuits and processesagreed with the Barcelona City Council and therest of the SAIER's member organisations;

• to attend to all demands as quickly and effi-ciently as possible, systematising and coordinat-ing all circuits and flows generated;

• to notify the Barcelona City Council and the

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

152

responded to this issue with a regularisationprocess in 1991 that entailed a change in legislation.In June 1991, the Council of Ministers approved theresolution-agreement on the regularisation of for-eign workers, in light of a resolution approved bythe Congress of Deputies in April that urged thegovernment to enact an active immigration policy.This coincided with the emergence of the SAIERthat, with the joining of the CITE, took on theimportant challenge of responding to demandsfrom undocumented people in the city of Barcelonafor processing and handling their paperwork.

As the service evolved, both the regularisationprocesses and some citizen mobilisations havegenerated times of great activity, but also of greatstress.

February 1992 would mark a turning point withregard to citizen mobilisation and public policy onimmigration. It started with a group of immigrantslocking themselves into a church on the streetMeridiana. At the beginning of the year inBarcelona, SOS Racisme organised a demonstra-tion against racism. Almost all social and politicalorganisations joined in.The demonstration, in thissetting with very little citizen mobilisation, was atotal success (with some 50,000 people taking tothe streets) and had an immediate impact in themedia and institutionally. Both the Barcelona CityCouncil and the Government of Cataloniabecame involved institutionally in order to handlethe resolution of the conflict. On 28 September1993, the first interdepartmental plan for immi-gration was approved within Catalonia.

In this autonomous region, the increase inimmigration in the 1992-1996 period coincidedwith increased expulsions and racism, but alsowith the emergence of new immigrant groupassociations. The Catalan Platform for Solidaritywith Immigrants ended up being dissolved due tothe gradual desertion of its member associations.However, from this defunct platform, theFederation of Immigrant Groups in Catalonia(FCIC) and, later, Papers per a Tothom (Roles forEverybody) would arise. This platform broughttogether actors in the movement, such as theFCIC, the Federation of NeighbourhoodAssociations of Barcelona, Portes Obertes (OpenDoors) and some immigrant associations.

In 1997, the Barcelona City Council also pro-vided the Interculturalism Plan, which was con-

cerned with issues related to immigration, andcreated the Municipal Council on Immigration,which was run as an advisory body and was prin-cipally made up of associations for immigrants(FCIC, Ibn Batuta, Catalonia-Lebanon, CatalanAssociation of Senegalese Residents, ASOPXI -Association for Solidarity with the People ofChile-, etc.).

Thanks to the work of the Municipal Councilon Immigration and the Refugee and ForeignerGroup of the Municipal Council on Social Well-being, the municipal plenary approved a motion infavour of the right to vote in local elections ofpeople with nationalities outside the EU.

Apart from citizen mobilisations, the regularisa-tion processes that the central government hadbeen successively approving entailed considerablepeaks in workloads for the SAIER. It requiredgreater specific human and economic resourcesfrom the City Council and greater involvement ofhuman resources from entities.

In addition to the regularisation of 1991, therehave been three more: in 1996, 2000 and 2005.The one in 2000 affected the SAIER the most, asit coincided with the occupation of PlazaCatalunya in Barcelona by sub-Saharans, congre-gating there to demand their regularisation.Afterthe appropriate regularisation process was start-ed, they turned en masse to the SAIER.

At these times of high demand, the service hadto deal with situations of near collapse, withenormous queues in the street and people evenspending the night outside the offices to not losetheir turn and be helped as quickly as possible.

In turn, and adding to the difficulties, illegalorganisations also sprung up that took advantageof the lines to do business.

‘There were people in the street all night justto get to the information point […].The pressurefelt by the workers was truly enormous […]there were even people selling numbers, one ofthe most astonishing things you could see […]there were even fights breaking out in the waitingroom’. And in reference to this, he continued bysaying ‘something really great and really hardabout immigration is that you see both the mostgenerous and unselfish actions and the most abu-sive ones’ (M. Balcells,AMIC).

EN

GLIS

H

155

In turn, the SAIER entities that are directlyinvolved are also connected to other cityresources, and even outside, so that completeservice extends beyond the SAIER offices.Naturally, among the entities working at the serv-ice, there is complementary internal and externalcoordination, even if it is independent. When aproblem is detected that is the field of anotherprofessional, it is internally shifted. Furthermore,among the entities that perform interrelatedtasks, more arm-in-arm work is done, which leadsto joint interventions. In this last case, if there aredifferent interpretations of the mediation, theentities in question meet with the aim of setting acommon and consensual criterion.

Another improvement that was establishedover time at the SAIER, arising from the CITE’sworking methodology, is group assistance, whichcontributes to shortening waiting list times and,as an added value, also improves service.At pres-ent, the Information & Reception Service has alsoadopted and executed them when there havebeen backlogs of users who have almost exactlythe same queries. In this case, groups are created–in different languages- to handle the specificissue, which can be resolved without having tosend the people to any other entity. Recurringquestions would be an example, such as the stepsand formalities required for census registration orto obtain healthcare cards. After the group serv-ice has finished, if necessary, the people whoattended can request an appointment to havepersonal questions answered.

The SAIER entities do these types of group ini-tiatives when generic information needs to beprovided, for example about census registration,facilitating the formation of relationships andinformation interchanges between immigrants.

INSTITUTIONAL COMPLICITY

Both the organisations and the Barcelona CityCouncil stress that the continued success of theSAIER has been possible thanks to the combina-tion of different factors, but particularly three ele-ments:

• A chameleonic SAIER:The capacity to adapt toreality as it changed, although always upholdingthe objective and spirit with which it wasfounded, has been one of the mainstays of its

consolidation. ‘The SAIER has evolved accord-ing to the population’s needs […] We evolvedepending on how immigration evolves and fillthe gap that wasn’t filled’ (A. Munuera, RedCross)

• A consensual SAIER: Respect for the agree-ments made in successive accords and, there-fore, mutual respect between entities, has ledto attaining balance between their respectiveneeds and the typical dynamics of running theservice.This balance has been essential, both inkeeping the entities that started out in thisservice and the entry of new entities.

• A well-rounded SAIER:The working specialisa-tion of each of the entities on different comple-mentary aspects consequently prevents theduplication of services. In other words, theindependence of the work of each entity isassured, so that each one develops its ownspace of intervention and uses their ownmethodologies. In parallel, it coordinates withother entities to assure that actions are notrepeated and, in parallel, that it provides suit-able coordinated and complete service toimmigrants, asylum seekers and refugees whoturn to the entity.

All of these features have made the SAIER a ref-erence point in two regards or, said differently, fortwo population types: users and professionals. ‘Aclear and objective reference is needed […]. Iknow that we don’t meet all demand, but we area reference […] we are a beacon […] for userswho need our services and know that they arereliable, for professionals and also for the localgovernment' (D. Casadevall, ICAB).

In the first case and very clearly, the service isthe first contact point that immigrants have witha public institution after their arrival. In mostcases, they go after receiving a recommendationfrom their informal networks.

In the case of professionals and public institutions,the SAIER has become a unique reference, as therest of Europe has no record of any service with thesame action model.This is why a wide range of dif-ferent public organisations have visited it over time,in order to evaluate the possibility of providing aservice with similar characteristics in their region.

Thus, it merits mention that both inside andoutside the service, the SAIER has become and isperceived as a model to emulate, as an example of

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

154

rest of the SAIER's member entities about anyincidents or changes that affect the service tousers or the dynamic of the services (aboutpersonnel, opening times, circuits, etc.);

• to advise the rest of the SAIER's services andother municipal services about subjects withintheir expertise;

• to coordinate with all the internal and externalservices necessary to improve the quality ofuser services and avoid repeating actions;

• to collect information about meeting demandsand managing the services within their author-ity, by using municipal information systems pro-vided by the SAIER, which allow managementmonitoring and control.

These commitments strengthen a dynamic ofjoint responsibility among the entities that arepart of the SAIER with respect to suitable servic-es that are coordinated and complete for immi-grants, asylum seekers and refugees.This is one ofthe aspects that has best characterised the SAIERand that others have tried to emulate in otherparts of Spain.

The role that the Barcelona City Council playsis the planning, organisation and evaluation of howthe overall service functions and its coordinationand supervision. Its aim here is to watch over thecontinued improvement of the quality of serviceprovided to users and the integrated operationsbetween the different services and the SAIER’sexternal image.The City Council is also in chargeof diffusing and establishing communications withother entities doing similar work in this field.

The entities that are part of the SAIER havetwo coordination hubs: the AgreementMonitoring Commission and the TechnicalCouncil. The first meets once a year to evaluatethe fulfilment of the agreements established andreview the agreement for its annual review andthe second meets once a month to supervise thedaily monitoring of SAIER management.

Immigrants who just arrive in a city likeBarcelona, who have never been there or justhave a reference for somebody from their home-land, have numerous needs to cover: Where toeat, where to get temporary housing, how to reg-ister, how to obtain healthcare, where to schooland how to enrol their children in these schools,how to regularise their status in the host country,what formal channels exist for finding work, etc.

So what happens when somebody comes into theSAIER? What are the steps they follow in attend-ing to the needs of the new arrivals in Barcelona?The circuit an immigrant follows from the timethey first go to the Information and ReceptionService until they are done with the SAIER mayhave different routes.

The Information and Reception Service hasbeen one of the spaces of the SAIER that hasundergone the most adaptations over time. Thisconstant change has been required at criticaltimes in the city's immigration peaks, as well as tomeet the growing and diverse needs linked to thenew arrivals.

At present, the Information & ReceptionService listens to the requests and either routespeople to the SAIER’s entities or towards otherexternal organisations.The team of professionalsit has knows the entities that can provide socialservices in complex situations and they are sentto one entity or another depending on each situ-ation. In this regard, the Information & ReceptionService personnel are very prepared to seekinformation and capitalise on it suitably and, inparallel, constantly update the data on the servic-es so that they are reliable.This is how the serv-ice has been connected to the rest of the city’sservices, so that guidance is as effective as possi-ble and people reach their destinations.‘The workdone at the information point merits special men-tion, because they cannot be with each person foran hour […].The first clash happens to our col-leagues at the information point’ (V. Tomás, RedCross). ‘It is very difficult work because you haveto be able to handle contention […] while, in par-allel, trying to see what happens to them andwhere it could end up’ (L. Rodríguez, BarcelonaCity Council).

The SAIER also has a translation and interpre-tation service in some 84 languages, in order toassure that communications between the newarrivals and the entities are good and that theinformation they receive and that is conveyed isaccurate. The interview is scheduled at theInformation Service, which is attended by theuser, the professional helping the user and theinterpreter in the appropriate language. Wheninterpretations are needed in unscheduled inter-views, the telephone interpretation service of theCity Council is used.

EN

GLIS

H

despite the fact that the working conditions andprofessional prestige don’t always match thesocial impact obtained, the satisfaction andenrichment felt by working at a service like theSAIER compensates for staying there.

Immigration is a reality that infuses our dailylives in the city of Barcelona, ‘it is an issue thatsurrounds us as citizens’ (V. Tomás, Red Cross).Employees agree that the work becomes animportant part of their lives, transcending theboundaries of the offices, feeling permanentlyconnected to this reality and always lookingaround them through the tinted glasses of theirexperiences at the SAIER.

Users and professionals: a relationship ofmutual trust

One important feature in the model's successis the relationships established between profes-sionals and users of the service. The nature ofthese types of relationships can be viewed frommany angles, from many viewpoints, and like manyother issues, it has a laudable side and anotherthat could be improved.

As positive aspects, the connection must behighlighted that is made between users and theprofessionals.The person helped ends up becom-ing in some way a reference to turn to whenfaced with a situation that requires outside helpto resolve it, even when the professional media-tion of the SAIER has finished. Users often alsoseek a way to keep in contact, whether they arelooking for answers to new problems or want tothank the service for help provided in the past,something that demonstrates the setting of trustthat lets the person find an anchor point in anunstable reality. Besides this, the SAIER technicalpersonnel stress that an important point is thatthe relationship established is very respectful,with both parties mutually recognising the otheras individual people.As a general rule, the peoplereceived are very thankful and happy with theservice, even when the results have not alwaysbeen quantifiable and measurable.

Another point that must be added is that thepeople assisted are generally quite vulnerable andthey feel a need to talk about what they are goingthrough. Finding someone who will listen to themcan be quite comforting.These ties are gratifying,not only for the users, but also for the profession-

als, as they feel that their work is rewarded just bybeing appreciated and thanked by the people theyhave helped. Beyond the mere provision of serv-ice offered by each of the professional profiles,there is a task that cuts horizontally across allareas of the service. This is related to the emo-tional load and the psychological support whenhearing about the problems of users. Finding abalance between providing emotional support topeople without losing sight of the objective of thevisit is very important. ‘This is often the first offi-cial institution where these people go and the set-ting is emotionally charged, it goes directly […]and furthermore, they are at an extremely vulner-able time, with a great need to explain’ (V.Vidal,Information & Reception Service).

With regard to improvable factors in the rela-tionships between users and professionals, some-times the trust is so great that users turn up at theservice without appointments or at the wrongtimes. Professionals transform these situationsinto an educational task, reflecting that, for exam-ple, if they get to work late systematically, theycould lose their jobs. Although it may seem thatthe service could be a centre of conflict, preciselybecause the vulnerability of users makes the situ-ation extremely stressful, workers emphasise thatthe level of conflict is not significant, especiallywhen considering the high number of people thatare assisted by the SAIER. At the same time, theprofessionals suggest that to analyse the disputes,the type of conflicts that occur must be brokendown, as sometimes the conflict is due to issuesthat have little to do with the migratory back-ground, such as when the person is mentally ill.

Finally, the professionals highlight the satisfac-tion generated when the users manage to moveforward, particularly in those situations that areparticularly complicated and long. The nature ofthis service makes them used to seeing moreunhappy and ill-fated cases than lucky and happyones. It is also true that many cases end up withthe users disassociating with the service and, thus,it would be quite informative to monitor whathappens to the person later.With regard to this,a subject that the professionals remark on recur-rently is the satisfaction entailed by normalisingthe status of the people they assist. This has nomedia impact, which is the opposite to situationsthat have a more negative and problematic out-come. ‘I feel very satisfied, and I think all of usworking at the SAIER feel the same, when we

157156

good practices in the field of immigrant andrefugee services, as a symbol of excellence andquality in the provision of public service.

Finally, the involvement of the Barcelona CityCouncil in taking on the challenge posed by immi-gration and the search for offering new responses.This represents an added value that rests in thefact that this road is not taken alone, but in thesetting of constant dialogue with the social fabric,seeking synergies and complicities and jointlybuilding the most suitable responses. Its role alsobecomes key from the point of view of endow-ment of economic resources and infrastructure.The organisations point out that the BarcelonaCity Council has played an important role in thisregard, as it has assumed leadership of the service,with a vision of handling immigration and refugeesas a challenge that must be confronted. In turn,endowing a service with these characteristics withresources and continuing to be involved after somany years is an important acknowledgement forthe different professionals and entities that arepart of its daily and constant work.

PEOPLE TO PEOPLE

The people who work at the service handle differ-ent angles that make the overall gear structure runsmoothly, assuring that all the pieces fit together andthat the machinery moves forward day by day.

Needs detection

The creation of the service was a response fordetecting needs among the population, both bythe Barcelona City Council and by the social fab-ric.This detection of needs lets the SAIER providea complete and global service, which considers allissues that make up a person’s identity and seeksto shape biopsychosocial2, cultural and legalresponses.

This provision of service, with continual coor-dination between entities, is based on fluidity ofcommunications between them. ‘It is a uniqueexperience to provide service to citizens that is effec-tive and high quality and, at the same time, keep theorganisations that provide this service constantly uni-fied with permanent coordination and, above all, anon-profit service’ (H. Hilal, CITE).

The personal and professional commit-ment

The vocation of the different professionalteams, their commitment, the relationships estab-lished with users and interest in the overall bene-fit of the group.The SAIER would not be what itis without a team of people who are committedboth personally and professionally.

The majority of professionals who start work-ing at the SAIER, predominantly women, is highlymotivated to work with the specific groups thatthe service assists. ‘I always wanted to work withforeigners, so I was working and continue work-ing at the exact place I want to be’ (V.Tomás, RedCross).

Involvement ends up being both professionaland personal so that, on the one hand, you haveto learn to handle the high emotional contenttransmitted by the people you help at the begin-ning, in order to draw a line between your workand personal life and, on the other, being in con-tact with realities that are so tough helps you tosee your own problems as relative: ‘For me it isvery important to find meaning in the work that Ido […]. This service gives me a lot; it helps mekeep my feet on the ground' (M.Torres, ICAB).

Likewise, the work done is hard and thereforedemands deep involvement, in which a calling andcommitment are basic for handling it successfully.In this regard, relationship dynamics are alsorevealed as important. Relationships between thetechnical teams are based on trust, mutual sup-port and joining forces to do the work well.Andrelated to this issue is the long time that peoplestay at the service. This is principally due to theprevious calling that professionals feel when join-ing the service, but also due to the great learningthat takes place at a service with these character-istics, both from the synergies produced betweenthe different professional teams and the experi-ence and continuous contact with the realities ofthe people they help. ‘I am really clear about theSAIER’s perspective: they are concrete stories ofindividual people.They aren’t just entities or num-bers; they are people. [...] I think that this onlymakes sense where there is a spirit of helpingpeople’ (D. Casadevall, ICAB).

The commitment is extremely high, since

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

EN

GLIS

H

2 The biopsychosocial service model conceives of people as a unified whole and defines a participative model that includes all different areas of a person’shealth: biological, psychological and social.

conflicts of the world [...] We have lived through,and we continue to live through, what is happeningin the world, at the level of wars and ethnic con-flicts, gender persecution, chauvinist violence...'.

Through directly working with people comingfrom other countries, especially in the scope ofrefugees and political asylum, they convey the exis-tence of a social and political reality through their per-sonal stories and backgrounds.In this sense,the thingsthey tell us and the information provided by themedia coincide greatly, so that the SAIER has first-hand information about the consequences of politicaland armed conflicts on the lives of these people.

And although different, this aspect also arises inthe area of economic immigration, or peoplemigrating for primarily economic reasons, seekingemployment opportunities. The SAIER can be areflection of what is taking place with immigrationin the city up to a certain point.While it is true thatthere is an extremely high volume of immigrantsreaching the city and coming to the SAIER,you haveto remember that there are certain communitiesthat simply do not come.Their informal networksare very tight and invisible to those not belongingto their community.You must also remember thatnew arrivals often turn to the SAIER when theirunofficial networks are highly saturated and cannotrespond to their needs.

Along this same line, the entities of the SAIER areconcerned both with providing excellent serviceand making proposals and raising them to legalinstances for immigration issues.

DIFFERENT PEOPLE IN THE SAME SITUATIONS

There are as many realities as there are peoplecoming through the service, so that it is very dif-ficult to establish a generalised profile and, evenmore, causes us to lose sight of the variability anddiversity that characterise them. More than 90people a day come to the SAIER, coming fromeverywhere in the world, and each person has dif-ferent circumstances. We must remember thatthe statistics do not reflect the whole reality andeven less so with respect to the multiple nuances.

Despite these considerations, it must be pointedout that the majority of people coming to the serv-

ice have irregular statuses. In this regard, despite thewide range of different origins and causes, the lack ofdocumentation puts these new arrivals into the samesituation of extreme vulnerability, independently ofwhether they were university professors or illiteratein their countries of origin, to give an extreme exam-ple. In Verónica’s opinion,‘the profile of the people wehave, except for exceptions, is not a social servicesprofile. They are people who were poor but nor-malised in their countries. It is a document issue thatturns them into users of social services […] anadministrative issue.’ (V.Tomás, Red Cross).

The role that the crisis has played in the statusof immigrants must be mentioned. Since this peri-od started, there have been many delays and set-backs in the migratory process, so that peoplewho had normalised their status are now return-ing to the SAIER looking for work.Thus, the nor-malisation of undocumented people has beenmuch more difficult recently, as the job market issaturated, the economy is in a recession and thecases resolved at the service are much more dif-ficult to close than before.

It is also interesting to note that the profileshave continued to change over the course of thehistory of the service, in line with the changes inmigratory flows reaching the city. When theSAIER was just beginning, the primary group thatwas assisted were asylum seekers and politicalrefugees. However, the number of people migrat-ing for economic reasons started to grow expo-nentially, so that immigrants soon overtook thenumber of refugees in people assisted at the serv-ice. It is also significant to mention that the major-ity of people applying for refugee status aredenied, so that when they are here, their statuschanges from refugee to immigrant.

After making all these broad qualifications, themost generalised profile is that of working-ageyoung men without papers. Despite this, whilemale immigration was much higher than female atthe beginning, in recent years these differenceshave decreased.

THE MUNICIPAL COMMITMENT FOR INCLUSION AND COEXISTENCE

The Barcelona City Council has confronted thechallenges of immigration with different plans and 159158

resolve the problem […], when it doesn’t appearin the press’ (H. Hilal, CITE).Along the same line,the appreciation of other professionals when theyexplain that users come and tell us that they havethe economic and social status to be at the samelevel as all other citizens.

Quick and effective response skills

The ability to respond quickly and effectively todemands, which are constantly changing and varydepending on the migratory flows. One of theaspects that has contributed to this being true arethe different adjustments that are made internally,both with regard to management and to theimprovement of infrastructures. In this sense, thequalitative leap must be highlighted that wasentailed by the specialised Information & ReceptionService. It started in 2002 and provided an entitycontracted by the Barcelona City Council that wasnot connected to the agreement.

With the start-up of the present service, the firstinterview at the Information Service has a delimitedtime, as it is used essentially to listen to the case forthe first time and classify the demand in order toassign the people to the SAIER entities or guide themto external organisations, according to the needs ofeach person. The fact that it is located in an openspace helps this process to be quicker and means thatit is not emotionally loaded for the users.All entitiesassess the transformation of this service as positive.

With respect to this, the 2003 Fulfilment Reportby the Municipal Council on Social Well-beingassesses this improvement in quantitative terms,specifying that the number of interviews increasedgreatly from 98 daily interviews in 2002 to 230interviews in 2003. This was possible thanks to thereduction in average waiting time by more than50%,dropping from 38 to 18 days.Furthermore, theemergencies of all the services changed from beingattended immediately and queues for accessing theservice were eliminated.The service started to beable to handle the demand, shortening maximumwaiting times to one hour3.

Apart from this, the service has always been pro-vided at a single point, which makes access easierand creates a front as a single and integrated serv-ice, both by users and by professionals. Due to thegreat growth in service that the SAIER has under-

gone over time, a larger space became necessary.Since an expansion could not be housed in thesame building, another physical space located veryclose to the first one was sought. The separation ofthe service into two buildings has led to fragmenta-tion of the relations between entities, making themless spontaneous and fluid. However, the changewas positive, because it provides more operatingpeace of mind and agility, as well as a substantialimprovement in working conditions and, subse-quently, in the service that users receive.

Personalised service that empowers users’autonomy

Likewise, after the Information & ReceptionService has assigned the user to a specific entityafter initial contact, the professional who conduct-ed the interview organises her own agendadepending on the needs of the person and whetherthey need to have further appointments. Therefore,both the number and the length of these visits areadjusted, making the service adaptable and person-alised to the needs of users. In other words, despitethe fact that each entity has a limited time set foreach visit, the real assistance ends up beingextremely flexible.

The wish of the service is to contribute to theusers acquiring autonomy, thus favouring the inte-gration process of new arrivals to the city and, inparallel, fostering their social cohesion in the terri-tory.Ana del Pino, coordinator of the Information &Reception Service, gave the following summary:‘This service fully covers the needs of new arrivals,but it is not a service that is overly protective.Wewant new arrivals to slowly increase their own abil-ities and their own autonomy to be able to live in acity like Barcelona. This means that the serviceavoids paternalism.The message it tries to conveyto the people it assists is that, although we providethem what they need for their peace of mind, theymust later know how to manage the resources pro-vided to them by themselves.

The SAIER,open window to other realities

There is a component that gives the SAIER anadded value as a service.Mercedes Fuenzalida, fromthe ACSAR, summarises this value: ‘The SAIER hasanother component [...] due to dealing withrefugees [...] it is also the reference point for the

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

EN

GLIS

H

4 Nadal, M; Oliveres., R. and Alegre, M. À. (2002). Les actuacions municipals a Catalunya en l’àmbit de la immigració. Barcelona: Jaume Bofill Foundation.3 Municipal Council on Social Well-being (2004). 2003 Fulfilment Report. Barcelona: Barcelona City Council.

161160

increase in resources that responds to the newvolume of needs without anybody being excluded5.

In 2007, the post of Commissioner to theMayor’s Office for Immigration and InterculturalDialogue was created, whose aim is to transversal-ly drive forward and manage municipal policies onimmigration. Beyond the specific policies related toregulations on immigration, hosting and theMunicipal Council on Immigration, all areas of theCity Council make immigration policies in order toadapt them to new realities, needs and challenges.The fact that the new commissioner works exclu-sively with immigration policies will lead to rein-forced coordination among the different areas ofgovernment to work in-depth on this cross-coop-eration, both in sectors and territories.Collaboration with the different districts becomesa key element for these immigration policies6.

At present, the 2008-2011 Work Plan onImmigration outlines the following action areas:diffuse knowledge about migration and expandupon it; strengthen and adapt the city's hostingpolicy; manage the municipal responsibilities onimmigration; work on interculturalism and stimu-late participation to assure full integration ofimmigrants; and guarantee cross-coordination andcomplete handling of immigration. One of thechallenges posed is to reinforce the receptionstrategy that, among other issues, includesstrengthening and adapting the SAIER to newrealities and demands, all of which improve theagreement between the involved entities.

In 2009, the Barcelona Interculturalism Planwas started up to define the changes that the cityis undergoing and respond to new challenges andneeds in the city. The plan starts by confirmingthat handling the challenges posed in the city bythis growing complexity must be done from his-torical, social, cultural and economic outlooks.Thus, a dual objective is outlined: on the onehand, to monitor social cohesion and coexistenceand, on the other, to take advantage of the fullwealth of diversity. Therefore, the perspective ofinterculturalism is adopted, based on the premisethat in order to obtain balance here betweenrespect, recognition of diversity and the commonand shared elements that guarantee cohesion,attention must be placed on the relationshipsestablished among the citizens7.

All the organisations think that the CityCouncil’s decision is laudable and very positive.That is, this proposal from the municipal institutionis viewed as a bold move that reflects the road thatdemocratic societies are taking.They are taking onthe challenges posed, making them their own anddeveloping the skills to carry out the search forsolutions through consensus and dialogue with thesocial fabric, seeking their complicity. As pointedout by Hamid from the CITE, ‘it is a way to leadchange in the city and in citizens’ mentalities and, inparallel, to set an example, a case study on how thingscan be done better’ (H. Hilal, CITE). Cristina fromthe CPNL explains,‘I believe that the fact that a citycouncil like the one in Barcelona provides supportto entities is important. Without the involvementof the city council, many things may not have beenpossible […] The Barcelona City Council has madeone of the most important commitments in termsof immigration, providing the resources and work-ing with the prospect of obtaining social cohesion’(C. Morató, CPNL).

The people who were running the Departmentof Social Well-being at that time, in which theservice has been inscribed since its beginnings,showed that they had a clear vision of the future,as they selected public-private cooperation at atime when this model was not popular.

In any case, the Barcelona City Council droveits institutional leadership by advocating guidance,support and social cohesion among all the actorsinvolved. It believes that the things that have madeit possible for the service to endure so long areits shared leadership, seeking consensus in takingdecisions, negotiation of all matters that are rele-vant for suitable operation, always with the aim ofobtaining better service for citizens.

Lola Rodríguez, in charge of interculturalism,points out that ‘the City Council does not haveauthority in issues involving foreigners, but it doeshave competence in how to serve the city’s peo-ple, whether they are immigrants or not’ (L.Rodríguez, Barcelona City Council). In this sense,both this service and others have always beencentred on offering attention that favours normal-isation, in this case of new arrivals.

For this reason, it believed that specific servic-es needed to be created only as required. From

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

policies. On the one hand, it has implementedpolicies that reveal resolute and purposefulaction, establishing specific activities and servicesfor the immigrant population (including initialreception services like the SAIER) and, on theother, it has undertaken transverse initiatives toobtain proper coordination, optimisation andrationalisation of the resources allocated to theimmigrant population with the aim of favouringtheir integration and fostering their coexistence.4

The Barcelona City Council started its work onimmigration from the angle of social well-being,although over time the municipal immigrationpolicies acquired their own force.

The first step to start working on the issue ofimmigration was the creation of the MunicipalCouncil of Social Well-being in 1988, which wasdesigned as a sectoral participation and advisorybody for all matters referring to municipal com-petences in this field. The objectives of theCouncil were to promote a culture of social well-being in the city, validating the action lines throughsocial policies and fostering accords between theinvolved agents.

One of the fields of action considered since itscreation was the generation of a common space forentities working in development of aid tasks forrefugees and, in general, for foreigners arriving inBarcelona.This space for reflection was made a real-ity through the Refugee and Foreigner Work Group.

In 1997, the Barcelona City Council was pio-neering in endowing the Interculturalism Plan,which would be responsible for issues related toimmigration.

In parallel, and outside the scope of social well-being, the Municipal Council on Immigration wascreated the same year, which operates as an advi-sory body and is basically made up of immigrantassociations.

In 2001, the Political Committee onImmigration of the Barcelona City Council wasestablished, with the aim of reaching consensuson and monitoring the city’s immigration policies.The Municipal Plan on Immigration was approvedin 2002 within the frame of this committee.Thatplan, based on principles of equality, cultural diver-sity, coexistence, social cohesion, normalisation(with the exception of initial reception policies),

transverse cooperation and participation, intend-ed to obtain the real integration of immigrants inall area of citizens’ lives in Barcelona and inCatalan society.

The Reception Plan and a commitmentto interculturalism

One of the action lines of the Municipal Plan onImmigration is unfolded via the Reception Plan,with the objectives of:

• Facilitating and guaranteeing new arrivals andrefugees full access to normalised services

• Making the services accessible from any infor-mation point in the city, both through theSAIER and in the districts and at any city serv-ice

• Providing information and guidance about therules and resources on integration available inthe city

• Providing advice and support for processingpaperwork

• Promoting coordination between the differentactors and reception services in the city

• Promoting participation of new arrivals in thehost society

Starting in 2005, the decision was taken toincorporate the participative experience of theWork Group on Refugees and Foreigners withthe Municipal Council on Immigration.

The Municipal Plan for Social Inclusion wasapproved that year, whose objective was todevelop social programmes that would includediversity of origins and cultures as a basic valuein an inclusive city. Barcelona opted for an inter-cultural model that positively acknowledges andaccommodates differences. It is constructed ontwo mainstays: solid frameworks of dialogue andcoexistence using basic shared and respectedrules and equally solid frameworks of socialcohesion with universal, approachable and high-quality services.

Barcelona makes this commitment via politicalagreement, cross-cooperation and shared respon-sibility in all areas of municipal action.The area ofsocial inclusion, as set by the objectives in theMunicipal Plan for Social Inclusion, provides threeelements: a) normalised access for immigrants tothe network of well-being services; b) the strength-ening of specific reception regulations; c) an

EN

GLIS

H

5 2nd Monitoring Report of the Municipal Plan for Social Inclusion.6 2008-2011 Immigration Work Plan.7 De Torres, D. (2009). ‘Pla Municipal per la Interculturalitat: per què ara?’, Barcelona-Societat magazine no. 16, p. 146-150.

163

and provide a reception and information that rep-resent an initial 'layer' of peace of mind. [...] Eventhough it isn’t a “real” intervention, this informa-tion is truly a response that provides a sense ofsecurity and that is enough’ (A. del Pino,Information & Reception Service).

Refugees and asylumThe Catalan Association on Solidarity and Aid forRefugees (Associació Catalana de Solidaritat i Ajudaals Refugiats, ACSAR)

Year of creation: 1980Objectives: Provide legal and humanitarian sup-

port to refugees and immigrants living inCatalonia, trying to offer them the specificservices that require intermediation betweenthese refugees and the administrations.

Year it joined the SAIER: Since its creationServices:- Legal advisory programmes for asylum seekers

and refugees- Social and labour insertion for refugees and

immigrants- Awareness-raising and education initiatives on

asylum- Interpretation and translation service (since

the SAIER was founded until February 2010)Reflections:

The ASCAR was legally founded in 1980. Itsfirst president was Felip Solé i Sabarís and it isnow headed by Pere Navarro, present mayor ofTerrassa. Since the outset, this entity has specifi-cally worked with political refugees. Although itwas legally established later, it has been providingthis service for much longer.

In Catalonia, the first refugee groups thatarrived were Chileans, Argentines, Uruguayansand Brazilians, coinciding with the era of LatinAmerican dictatorships. In parallel, the organisa-tion Agermanament had very close relations withChile, where there were people with Catalan ori-gins who were refugees. As Josep Ribera, secre-tary of the ASCAR, describes,‘starting then, a spe-cific action for solidarity and hosting the refugeeswho arrived commenced’ (J. Ribera,ACSAR).

Initially, in 1973 the activity they carried outwas clandestine because the Spanish politicalambience was also a dictatorship. During thisperiod, there were flats that served as sheltersand campaigns were done to promote awareness

about refugees and to obtain funds. Starting in1977, after the first democratic elections, a formalrelationship was established with public entities,primarily the Barcelona City Council. Felip Solé iSabarís became senator for Entesa dels Catalans,or the Catalan Agreement. At that time, theydecided to transfer everything run fromAgermanament to the secretariat at Entesa.Although formally it was still not the ACSAR, itdid have a reception secretariat for refugees out-side the offices of the Agermanament. In 1979 theCity Council conceded them an office and theACSAR started to be legalised.

Later, with the creation of the SAIER, theACSAR premises were shared with the otherentities that were part of the agreement. Due tothe nature of this situation, the ACSAR cen-tralised the majority of its activities at the SAIER.The ACSAR is in charge of providing informationand receiving the people who come to the serv-ice, until it was decided to put this task up for aformal selection process. Until February 2010, italso ran the Translation & Interpretation Service.

With respect to specific assistance for refugees,synergies were created with the Red Cross, whichwas responsible for social services for the first 40days,while refugee status was applied for through theguidance and legal advisory services of the ACSAR.

The dignification of employmentThe Association of Mutual Aid for Immigrants inCatalonia (Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants aCatalunya, AMIC)Year of creation: 1993Objectives: Obtain the complete integration of

the immigrant population.Year it joined the SAIER: 1998Services:- Educational consultancy and guidance- Information about access to housing- Employment advice and insertion- Advisory services on homologation and valida-

tion of foreign studies- Independent consultation spaceReflections:

The AMIC was founded in 1993 and started toprovide services to the SAIER in 1988.

As Meritxell Balcells says,‘the AMIC is connect-ed to the UGT, which began due to the need ofunions to assist foreign workers, especially those

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

162

this outlook, the SAIER makes sense because newarrivals have specific needs that require the assis-tance of a specialised service and experts on theseissues. For any other situation that is not specifi-cally for foreigners, the emphasis is not on creat-ing new services, but instead on adapting existingservices to fit them to the present reality.The actof procuring assignment to city services as soon aspossible aims to promote integration and normal-isation among new arrivals and refugees.

The thoughts of Ana del Pino, the coordinatorof the Information & Reception Service, are inter-esting in this respect: ‘Barcelona is a city that hasopened up greatly to immigration […] but it is acity, in my opinion, that still must be more pre-pared, and this is a significant challenge… AsEinstein said, crises are a source of creativity andof change and are valuable. I think that for theBarcelona government to find itself facing thischallenge is a source of originality, invention, skilland the will to overcome all difficulties’ (A. delPino, Information & Reception Service).

THE PIECES OF THE PUZLE

Since it was founded in 1989, the SAIER hascontinued to shape the structure of its immigrantand refugee service, along with all the organisa-tions that have joined it over time (ACSAR andRed Cross, 1989; ICAB and CITE, 1991; AMIC,1998; CPLN, 2002; and ABD, 2006).

It is in the framework of the agreement signedwith the Barcelona City Council that these enti-ties, according to their specialities, respond to thewide range of different needs of the service’susers.They shape and add coherence to the puz-zle, by adding their pieces through each of theirassistance and operational models.

In this section, the entities take the floor, sum-marising their objectives and the services theyprovide. In parallel, they reveal their thoughts andreflections, which contribute to gaining a pluralis-tic vision of the SAIER from their day-to-day andperson-to-person experiences with immigrantsand refugees.

The entranceThe Well-being and Development Association(Associació Benestar i Desenvolupament, ABD)

Year of creation: 1990Objectives: Promote the model of social coexis-

tence, commitment and solidarity that improvesthe quality of people’s lives and contributes tothe social integration of the most disadvantagedgroups or those with risk of exclusion.

Year it joined the SAIER: 2006Services:- Information and reception service- Translation and interpretation service (since 1

March 2010)Reflections:

When the SAIER started, the ACSAR ran theInformation & Reception Service, until the needto expand and organise the initial servicesrequired a refocusing of its functions and theBarcelona City Council decided to put it up for apublic selection process.

Since 2006, it has been coordinated by theWell-being and Development Association.Ana delPino, the coordinator, tells us her opinion aboutthe change:‘When an entity was hired to be sole-ly and exclusively in charge of the ReceptionService, like the ABD at present, providing a teamof professionals who speak different languages,etc., this streamlined operations on the arrivaland assignment of users to entities and advisingusers of city services, entities, NGOs, associa-tions, etc. outside of the entities of the SAIER.’

The work that this service carries out is toinform and orientate.They do this with a team ofnew people who have studied social services,including professionals in psychology, social work,social education and social integration, with com-mon interests in providing quality care to people.Furthermore, all of them speak at least two lan-guages in addition to Catalan and Spanish. Many ofthese professionals are also immigrants them-selves and, therefore, have direct and in-depthknowledge not only of other languages but alsoabout the cultural codes that let them understandand empathise with users.

Starting this year, it also offers a Translation &Interpretation Service, which aims to facilitatecommunications among the service’s users andprofessionals from different entities.

Ana del Pino describes its function as a service:‘New arrivals coming to the service for the firsttime feel like they are welcomed and, further-more, listened to.They have active listening skills

EN

GLIS

H

165

range it offers: advisement and guidance on immi-gration legislation, processing of work and/or res-idency permits, family regrouping, residencyand/or work permit renewals, processes for EUforeigners and their families.

At present, a high part of the service is centredon regularisation processes for those with irregu-lar statuses, renewals of different work and/orresidency permits, initial work permits, permitsfor family regrouping and family residency permitsfor community citizens. It has five employees whocurrently work at the SAIER, who receive ongo-ing and updated training on all legislative andadministrative changes that take place. The advi-sors speak several languages, so that users can beprovided with services without the need for aninterpreter.

The CITE is the first entity that uses groupservice methodologies, very useful at times ofhigh demand and when there is a large influx ofimmigrants to the city.This methodology will laterbe adopted by the rest of the SAIER's entities asa further work tool to assist its users.

Linguistic receptionConsortium for Linguistic Normalisation(Consorci per a la Normalització Lingüística, CPNL)

Year of creation: 1989Objectives: Supply knowledge, usage and diffusion

of the language of Catalonia in all spheres.Year it joined the SAIER: 2002Services:- Linguistic reception programmeReflections:

The CPNL was created in 1989 and is com-prised of 22 standardisation centres. The SAIERoffice is part of the CPNL’s structure inBarcelona, along with 20 offices, two self-educa-tion services and distance learning, the receptioncentre and the Language & Culture Space. It wasthe last organisation to join the SAIER in 2002,with its own agreement with the Barcelona CityCouncil. Starting in 2009, the CPNL fully joinedthe SAIER agreement and its other entities.

Its function is to supply knowledge, use and dif-fusion of the Catalan language in all spheres.Ongoing enrolment, a variety of modes and meth-ods are offered at basic Catalan levels, as well asa wide range of teaching on the city and culture.

It has an employee at the SAIER who doesadministrative tasks and attends to all requests ofpeople who come in and want to learn Catalan.The courses offered are the same as in the rest ofthe city, as the CPNL has opted for a decen-tralised model that is distributed throughout thecity, so that users can enrol for the course thatbest suits their location, schedule and type.

The circuit starts at the Information &Reception Service, where the person in chargetells new arrivals about the existence of two offi-cial languages in our region and the possibility oftaking free courses.Then they are directed to theCPNL office. When they go there, in addition tooffering different enrolment possibilities, they areprovided with information to make it easier toget to the courses, such as city maps and publictransport schedules.

As Cristina Morató, the coordinator, explains:‘Our volume of service is not comparable to thatof the Red Cross or other organisations, as whatwe provide is very different […] People go toother entities seeking services to meet their basicneeds, but our case is the opposite: we are theones who offer them the chance to enrol in acourse so that they can start learning Catalanand, furthermore, find tools to help them learnabout the city and its different services' (C.Morató, CPNL).

Along this same line, I must point out that thetask is different from other entities because weoften act more in raising awareness, going to lookfor our users. In any case, the volume of enrol-ments is quite high.

Finally, the CPNL also gives classes at the SAIERoffices, particularly basic level.

The linguistic reception programme at theSAIER was deemed a good practice by Linguamón– Casa de les Llengües, a governmental body cre-ated in 2005 and made up of the Government ofCatalonia and the Barcelona City Council.

Social services Red Cross

Year of creation: Established in Catalonia in 1872.The Catalan Assembly of the Red Cross wascreated in 1981

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

164

from outside the EU, and to be able to providesupport on the main difficulties in accessing jobs[...]. It would be an association for the mutual aidand support of immigrants’ (M. Balcells,AMIC).

The reasons it associated with the SAIER restin the detection of a void that was not covered byany other organisation and that was related toeducational and employment counselling andguidance and issues related to accessing jobs.

The services offered evolved according to thedemands detected, as the SAIER was considereda living service. For some time, the AMIC handledlegalisation formalities and paperwork becausethere was great demand, but it soon stopped pro-viding this service and started to offer guidanceon housing.

In the beginning, educational and job advisoryand guidance services were related more directlyto employment or, in other words, it tried to pro-vide support in looking for job offers. However, itsoon started to detect other needs in the area ofemployment. Users wanted dignity in theiremployment status. Demand went beyond simplyfinding an immediate job and changed to alsoseeking quality jobs.

With regard to the search for employment,while the AMIC does not have a direct job bank,it does provide tools that could be useful forobtaining jobs: education via courses (formal edu-cation –compulsory and non-compulsory, fromsecondary school and special programmes ortrade schools to university– and informal training,including occupational, instrumental, associa-tive…), accreditation of professional qualifica-tions, obtaining professional permits and the vali-dation of driving licenses, among others. In otherwords, all issues that affect accessing jobs in oneway or another.A specific service arose from this:the homologation and validation of foreigndegrees, which initially was for occasionaldemands, a part of other processes, but graduallygrew and became more established as a specificservice.This also took place because the profile ofnew arrivals was changing and they started to bemore educated.The service has also led to guid-ance on compulsory secondary education and,consequently, working with younger age groups.

Finally, with respect to housing, it focuses onadvice on specific issues, including:

• Status and description of the present realestate market

• Renting and buying: mediation for social rent-ing, subsidised flats, characteristics, processesto follow, among others

• Right and duties of tenants, owners, buyers andsellers

• Existing aid and resources, both public and private• Information about the network of resources

for accessing housing (shelters, residential cen-tres, flats for social emergencies, network ofsocial inclusion housing, etc.)

In this framework and with even greater reasonbecause 2010 is the European Year for CombatingPoverty and Social Exclusion, the AMIC’s work atthe SAIER in the areas of educational, employ-ment and housing assistance takes on greatermeaning than ever before.

Access to normalisation Information Centre for Foreign Workers (Centred’Informació per a Treballadors Estrangers, CITE)

Year of creation: 1987Objectives: Provide support to foreigners.Year it joined the SAIER: 1991Services:- Processing of residency and work permits- Family regrouping- Accompaniment in processing all types of spe-

cific paperwork required by regulations in forcefor foreign immigrants

Reflections:This entity has been mobilised by the CCOO

union and has been in operation since 1987 as aninstrument that provides support to immigrants.

Among others, the CITE performs activities on:

• Advisement and guidance on alien status legis-lation Processing of work and/or residency per-mits, family regrouping, nationality, etc.

• Mediations, communications, outreach andtranslations (at schools, social services…)

The CITE performs its work from its 47 officesthat are located in the main cities of Catalonia. Byvolume of people assisted, the CITE is the mostimportant immigration observatory in Catalonia.

Its services are very diverse and those provid-ed to the SAIER only represent part of the wide

EN

GLIS

H

167

On the one hand, those with advisory roles,who are the people at the SAIER who conduct thefirst visit with users, providing personalised serv-ice by creating a dignified, intimate and confidentialspace.This normally entails a single visit and thenthey are directed to professionals who will workwith the procedures and legal processes.According to David Casadevall, ‘the consultantsconduct the visit, analyse the case and providelegal responses then, in an advisory capacity. Ifthere needs to be an intervention with respect tothis visit, like appeals or citizenship processes, theyare then directed to the suitable parties […] Thisdirection is filtered by us […].We do not receivethem all, but the amount that are reasonable anddefendable […] and also that are in Barcelona. Ifthey have to go to Madrid, they would be sent tothe office in Madrid. [...] The legal clerks are intheir offices’ (D. Casadevall, ICAB).

The provision of service is always free to usersand the work between different types of profes-sionals is coordinated, using each person's knowl-edge and working as a team.

FUTURE CHALLENGES FOR A SERVICE THAT IS STILL NEEDED

When society is able to welcome new arrivalsas citizens with full rights who are effectively inte-grated into the city, who use the general servicesand resources with full equality, no specific recep-tion service will be needed.The attainment of thisgoal is still far away and, therefore, the SAIER con-tinues to be essential.

In this regard, the entities that work and livethe reality of the SAIER on a daily basis knowwhat challenges must be overcome, as well as thefuture possibilities the service can undertake.

Primarily, there is a clear line of consolidation,which means following the road the service hastaken until today.After 20 years of operation, theentities that are part of it believe they haveobtained a significant level of maturity, which isattested to by the endurance of the service overthe years and by its proven skill in adapting to thechanging that haS taken place.Thus, there is a gen-eralised feeling among the people who experi-ence the SAIER first hand that the entity will con-tinue and must continue to be able to shape itself

to existing and changing realities, as it has doneuntil now, anticipating needs and being preparedto welcome new arrivals.

Along this same line, they believe that theSAIER must work to favour the full integration ofits users in the city, improving their quality of lifeand, consequently, stimulating social cohesion.Hamid Hilal summarises it in the following way:‘We are at a time of maturity as an organisation.Wehave to consolidate this and provide even better andhigher quality service, more to welcome and settlethese people […].We are reaching the point of con-solidating the integration of people arriving from out-side and also people from here who are in thisprocess of mixed races, interculturalism and mutualknowledge’ (H. Hilal, CITE).Thus, we must work toguarantee the rights and duties of new arrivals sothat this aforesaid integration can be carried outcivilly and peacefully, in parallel seeking the activeinvolvement of these people in society.This is whyit is important to look at immigration from theviewpoint of opportunity, as an engine to stimu-late and invigorate the economy.

Secondly, a line must be undertaken of specificimprovement and possible changes, especially:

• Despite the improvements made over time andthe clear increase in resources, it must beendowed with greater resources to be able tooffer service under optimal conditions.Cutbacks in resources must be avoided thatcould generate social conflicts due to not beingable to meet growing demands.

• The SAIER must take advantage of its potentialas a network of human rights, as a thermome-ter to measure the armed conflicts and politi-cal tensions in the world.This would confer itwith the ability to erect itself as a speaker forusers' needs, to then raise these needs to legalinstances.Thus, the SAIER must establish a suit-able data collection system that uses the poten-tial provided by being the portal to the city forthe majority of immigrants and refugees.Alongthe same line, the opening of spaces for reflec-tion between SAIER professionals is suggested,that transcends mere assistance and gathersthe know-how generated through daily prac-tice, as well as the realities detected. In this way,the SAIER can become a research-action cen-tre for immigration and refuge.

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

166

Objectives: Provide complete responses from adevelopment perspective to the victims of dis-asters and emergencies, to social, health andenvironmental problems.

Year it joined the SAIER: Since its creationServices:- Specific social service programmes (hosting,

covering of basic needs and services) for immi-grants, asylum seekers and refugees.

Reflections:The Red Cross is a very large institution with

an international scope that provides humanitarianservices. Within the SAIER, its function is toreceive new arrivals from outside the EU and runprogrammes addressed to asylum seekers andrefugees using a complete intervention model,with multidisciplinary services (social, legal, psy-chological, education, etc.) and from a standardis-ation viewpoint.

The Red Cross provides resources to theSAIER that it receives from other agreementswith administrations and centralises them, so thatthese resources can be optimised and the servic-es provided can be as profitable as possible.

According to Anna Munuera, in charge of coor-dination, its philosophy is to ‘centralise the man-agement of all social programmes addressed tothese groups into a single service,’ which entailsrunning a multidisciplinary team of 22 people withhelp from 22 volunteers.

Initially, the Red Cross offered reception serv-ice to asylum seekers and refugees in the city ofBarcelona and, later, to immigrants with socialneeds. However, it has progressively started cre-ating and adding new social programmes, alwaysadapting them to the social reality and ever-changing needs, of the people who come to theservice (voluntary return, residential spaces, fami-ly regrouping, humanitarian shelter...).

The service it provides is primarily one-on-one,although there are increasingly more programmesaddressed to groups. Informative, training andpreventive workshops that handle different issues,such as sexual and reproductive health and social-labour skills workshops, to give just a coupleexamples.

One thing that is highly valued is the provisionof true and suitable information that helps newarrivals learn about the reality they will find and

that helps them erase the images they may haveshaped about their host country that are notbased on reality, as an initial step to obtainingtheir first level of autonomy.

Legal accompaniment The Honourable Association of Lawyers ofBarcelona (Il·lustre Col·legi d’Advocats deBarcelona, ICAB)

Year of creation: 1833Objectives:Advocate the profession of lawyers, as

well as strengthening the image of the law insociety.

Year it joined the SAIER: 1991Services:- Information, study and processing of appeals

with the administrations and competent courtsfor residency and work permits, citizenshipapplications and other issues related to immi-gration regulations.

Reflections:The ICAB joined the SAIER to offer legal serv-

ices to newly-arrived immigrants, increasinglynumerous, for all specific features of alien statuslaw.

At present, there are four independent expertsin immigrant law. They are often specialists inother areas as well, so that the legal vision theyhave is broad and complete guidance can beoffered to new arrivals. David Casadevall explainsit: ‘They don’t come here only for appeals. Theservice is also a reference point for foreigners tocome into contact with the legal system here,which in short is their active integration into soci-ety as well […]. To inform them about the legalculture so that they know their rights and theirduties' (D. Casadevall, ICAB).

According to professional perception, the serv-ices that are most requested are general advisoryservices (particularly about expulsions, settle-ment and criminal law), followed by appeals andissues related to citizenship.

The action plan that is followed is determined bythe results obtained from the processing of docu-mentation provided by the CITE.That is, if appealsneed to be made due to rejections with regard tothe administrative processes, which require com-plex legal analysis, the ICAB professionals willadopt this role through two different figures.

EN

GLIS

H

169

would be the soup kitchen. In any case, the restau-rant manager told her they had behaved well.’

Finally, Meritxell Balcells recounts the experi-ence she had with ‘a man from Algeria, fromKabylie, Berber, when there was great conflictthere.They came in and we started to talk and wereally got on well. He was an astounding exampleof the Berber identity [...]. Then I rememberedthat I had a cassette player in the drawer –I real-ly liked it– by a Berber protest singer from theKabylie called Idir and that he had one lovely songthat was very relevant. So I had it there and I putthe headphones on the man and played it. He gotvery emotional and excited and I had the feelingthat we had connected forever.’

David Casadevall from the ICAB also remembersa lot of his experiences at the SAIER. He explains:‘For every half day I work, I see five cases.Multipliedby 17 years or so, that’s a lot of cases, and not justfrom a professional viewpoint, of the overall visionof what foreigners are like […] but also on a per-sonal level, because you meet a lot of people.Youdon’t make friendships, but you do share an experi-ence, sometimes negative and sometimes positive...Sometimes I could tell people: “They just grantedyou citizenship” and they start jumping up anddown with happiness. Or you meet a mother andthen her children and you see them grow up...because over the years I have seen it all […]. It givesyou a great and very human vision.’

As a more concrete case, he tells the story of ‘aMoroccan man who had spent his whole life here[…]. He was 60 years old and had been here for, Idon’t know, 30 years, and he told me “They turneddown my citizenship application” and "Why?" […]There were several requirements and one of themwas to “adapt to Spanish lifestyle” and they turneddown his application because he was married to twowomen, his wife since he was a young man and thena 20-year-old girl [...] and I told him “Do something,go to the judge and divorce one of them,even if youkeep living with her.” [...] “But you see, one of themis the mother of my children and is 62 like me, themother of my four children, and she won’t like it.”[...] “So, divorce the other one.” [...] “The other oneis 20 years old and I don't want to divorce her"'.

Lola Rodríguez, from the City Council, recountsher experience of starting at the SAIER:‘March orApril of 2000, nine in the morning.The SAIER onParal·lel 202, ground floor. I had been made the

service coordinator just a short time before. I justarrived. I was lost in a sea of heads of many differ-ent colours and many different accents. I try to getto the reception table, without success. Suddenly,a little voice from above starts saying: número 1blau, número 1 azul, number 1 blue... The sea ofheads starts moving. I see movement all aroundand suddenly a hand starts waving a magnificentblue ticket with the number 1. Oh my word, Ithought, we will have to change that!'

Ana del Pino, present coordinator of theInformation & Reception Service, describes anexperience one of her employees had: ‘One thingthat stands out happened just a couple days ago toa women on the team. She told me she was reallymoved and told me:“Do you know what happenedto me? [...] Today a man came in and he was reallyworried about not having a job. He was part of aregrouping and told me that he needed to workand that his family was having a really hard time.Andsince he was regrouped, he couldn’t work and hedidn’t know what to do [...]. I tried to interrupt himand asked him to listen, but he went on and on andwas really upset. I insisted […] until he finallystopped and I grabbed his hands and told him:“Sir,you can work, you can work, the law was changedrecently and you can work!" He was so over-whelmed that he started crying and hugged her…’.

Hamid Hilal, from the CITE, summarises thediversity that characterises his experience withusers: ‘We have all kinds of stories, from peoplethat get violent to people that bring you a big potof traditional food in thanks'.

Sílvia Paüls, from the CITE, explains the follow-ing case: ‘I remember the case of a Moroccanwomen, who used to come a lot […] one ofthose people that even I had given up on, thinkingthat she would never get her papers […]. It wastwo years ago that she first came in, and shesought legalisation for gender violence.When wehad everything almost tied up and worked out,she then wanted to throw out the claim againsther husband, when we already had the appoint-ment made with the government […]. Then shedisappeared, and then came back because shewanted to apply for a work visa with a job con-tract and then, in the end, the company said no[…]. That was after two and a half years already,but in the end we got her the papers. It was one ofthose cases you follow for a really long time,whereyou have seen the person grow and change.’

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

168

• The structural side of the service must be han-dled, assessing the possibility of decentralisingSAIER services and making them more wide-spread. In other words, providing some servicesin different districts of the city, so that they are asclose as possible to citizens. In relation to this,assignment to other city services must bestrengthened, as the SAIER has been designed togive a specific response at a specific time in peo-ple’s migratory routes. However, after the specif-ic problems have been resolved, it must assurethat they make use of the services that the cityhas for general citizens, to favour integration andindependence, and not fall into paternalism.

• Likewise, the question arises that is posed by theSAIER’s growth. Most entities agree that it mustbe limited, because unlimited growth could causea loss in the service’s first objective. Despite this,some entities believe it could be interesting forthe service to add other organisations in orderto respond to other needs that the present lay-out cannot meet.

• As regards operations, the need is seen to havegreater overall coordination between the enti-ties.While the professionals who are part of theSAIER coordinate with other entities in concretecases and, therefore, answer concrete demands,greater dialogue between institutions would bepositive.The service’s separation in two differentbuildings, despite being essential and improvingmany working conditions, has decreased sponta-neous communications that were possible in asingle physical space, which allowed informalcoordination spaces.

• One of the improvements acquired over timehas been the availability of a computer applicationthat each entity can use to consult the develop-ment of cases and find out if any other entitiesare working on the same case. Likewise, the enti-ties have internal supervision areas, which guar-antee the provision of correct and constantly-improving service. In short, one of the futurechallenges is the SAIER's establishment in a singlespace, upholding present improvements.

TWENTY YEARS,A LOOK BACKFILLED WITH EXPERIENCES

One of the most interesting things when speak-ing of the SAIER is being able to collect amazing

stories from the people who have worked in itsdaily operations and its users.

Testimonials from SAIER professionals

With respect to professionals’ experiences, abrief sampling has been selected to reflect their first-hand accounts that are exemplary and palpable.

Meritxell Balcells, who worked for years at theAMIC, remembers many situations that have beenparticularly gratifying to her, including the follow-ing: Svetlana was a girl from Eastern Europe who‘arrived and had a permit for family regroupingbut no job […]. She was a nurse […]. Her requestwas to help her find work; she was at an impasse;she couldn’t find any and had tried; companiesturned her down when she went on interviews[…]. Then, we found a programme throughBarcelona Activa for chambermaids […]. Sinceshe was a hard worker, the hotel kept her on andsponsored her residency and work permit, whilewe got her degree homologated […].We createdher CV.We looked at companies and made con-tacts… and she went to Sant Joan de Déu andstarted working as a substitute’. Some time later,Svetlana called and told us she had a permanentjob contract. She also had her driver’s license,which gave her more autonomy.

There is also a story about another girl, who hadcome to the service when she was undocumented:‘Aminata came back later and was married tosomeone she had met at the service,had a child andhad a job. Everything had changed for her.'

Another great story:‘One day some young menfrom Cameroon came in, who had been at theinformation point with Eva. They were living onthe street. "See if you can make them a CV, see ifthere are any jobs for them.” They didn’t have anappointment but I told them I could see thembecause I had an opening. We were talking […]and they asked me where they could go to eat. Igave them the address of some nuns who had asoup kitchen behind Plaza Reial. I told them howto get there and drew them a map […]. Threeweeks later, they called me from a restaurant thatsome young men had come in, they had eaten andwhen they finished, they showed them the card(from the service) and told them that they weretold they could eat there.Well, they had stood inthe wrong queue, because Eva had explained thatthey would see a long queue at lunch time, which

EN

GLIS

H

171

life,my children could.Thanks to God my older sonis now in Germany with my grandson and myyounger son is with me. I am very happy here inSpain. [...] I have bronchitis and I would be dead if Ilived in Germany.With this disease it is only possi-ble to live in Spain. [...] My dream has come true.

I was very happy to meet Gorka, who was atthe reception when I came in, with Eva andMercedes (they all worked at the ACSAR). I wastalking to them to ask them for some ideas andthen to volunteer as a translator. In 2000, a lot ofArmenians and Russians came, because therewere good opportunities living in Spain, and Ihelped out interpreting sometimes. This waswhen I met them, and also Ana from the RedCross.They helped me a lot. I will never forget thehelp they gave me. I started working as a transla-tor and interpreter in 2003 and still do it today.

That is my story [...]. I am very happy becauseeven at my age I can use the skills I have and helpother immigrants and obtain a little money formyself, because at my age there isn't much hopeand I cannot do everything I did in my country. Idon’t use my brain, I use my languages.With theillness I have, I can’t work at full speed.

In Germany there is a lot of segregation, oneroad for foreigners and another road forGermans […] and the first time I came here I wasin the queue with Spaniards […] The Spanish peo-ple don’t set you apart, there is no nationalism,which is why I picked Barcelona and because it isa great city. I am happy living here.To live, you justhave to live here, among the people.'

Saleem Maíz (Pakistan). Saleem had a really toughtime when he first came here fourteen years ago.He was taken in by people from his community inPakistan, but they abused the fact that he didn’thave papers.When he managed to break out of thiscircle, he met people who helped him and now hefeels fully integrated and happy living here.

‘I am from Pakistan and came to Spain, toBarcelona, in 1996.When I arrived, I didn't knowSpanish or Catalan or anything. I spent sevenmonths with people from my country […]. I havesuffered a lot […] I felt like I was still in Pakistan.They took advantage of me because I didn’t havepapers. I couldn’t go outside, I cleaned the house,prepared their meals, and they tried to make meafraid, telling me the police would get me if I went

outside. I ended up finally by chance at church,because I am Christian. Everybody wanted to talkto me: "Where are you from?", "What's yourname?", "What are you doing here?"...And since Iam Christian, we have it really hard in Pakistan[…] and the church told me to go to the ASCARand to the SAIER and I ended up speaking toMercedes and Marina, who are incredible people.

When I came in they wanted to help me andwanted to know about me and my situation. Theytook down all the details to be able to help me,abouthealthcare, about how to look for work,about learn-ing Spanish.They tried to help me improve my life.Since I was prosecuted in Pakistan, they prepared theapplication for asylum for me.And I got it!

This turned my life around and I have made mylife better. So the SAIER was great help, a routethat has guided me.Thanks to God, today my chil-dren are well integrated, they speak Catalan andSpanish with local people from here.

I have never in my life seen racism here inSpain.The people are really friendly, they want tomeet you and help you in any way they can. […] Ihave not seen rejection, they always want to makeyou feel welcome, just because they are goodpeople'. To me, the SAIER has been my crutch.With their help, me and my family are very happy.I obtained Spanish citizenship four years ago. Sowe are Spanish now.’

Olga Demina (Russia). Olga arrived five yearsago, fleeing a horrible economic situation andseeking new and better prospects for the futureto be able to develop professionally.After a reallytough start, she is now applying for residency viaa social settlement agreement. She really wants toget it so that she can finally work in speechpathology, which is her professional passion.

‘I don’t have anything special to talk about, mystory is not famous, I think it is a grey and normalstory, like everybody in the world, there are goodthings and ugly things that happen to everybody. Icame to Spain five years ago. I bought a ticket froma travel agency and spent five days on trains andcoaches.They showed me a lot of countries I couldpick from at the travel agency and I thought, bettera country with sun, where there is sea and flowers[…] I guess I am a bit of a romantic […] and Idecided on Barcelona.My heart told me Barcelona.

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

170

Verónica Tomás, from the Red Cross, describes astory she remembers especially well: ‘I had a casethat I opened in 2001 for an asylum seeker fromSierra Leone. He came into the office becauseanother of my clients had found him on the street.He had been sleeping on the street and he felt badand was sharing his room with him. Well, after along process, he was denied asylum, after being inthe system for a really long time.He became an ille-gal immigrant and he was working without papers[…].We tried to do it through regularisation, and itjust wasn’t happening […], but he finally got hispapers. He is 43 or 44 years old and a really hardworker, he was willing to do anything. And last year,in 2009, he got regrouping for his whole family: hiswife and his four children. [...] And when his familyarrived, he came here with his wife and kids. I wastotally moved and felt really happy, because I couldsee the end of a happy case.'

Maria José Carretero, from the CPNL,explained how she started at the SAIER: ‘Since Istarted working at the CPNL, I have noticed howour users want to learn Catalan for different rea-sons:To get along better with people, to look forwork, to help their children with their homework[…] and the SAIER’s clients are no exception inthis regard. We don't follow the lives of ourclients like the other entities of the SAIER, sincethey come in to our offices, enrol and leave. Weknow we are helping them get establishedthrough the Catalan language, culture and society.But what we do isn't just an administrative task,because they often tell us their dreams, their wor-ries, their problems […]. At those times, you lis-ten to them and give them human and psycholog-ical support and, in parallel, you realise you arepart of a more important project: helping themstart a whole new life in a different country.Youfeel so useful as a professional and as a person.’

Testimonials from SAIER users

With regard to the people who come into theSAIER, we wanted to collect different stories andmigratory experiences.

Mohamed Obydullah (Bangladesh).Obi,as peoplenormally called him, arrived at the end of 2007 witha work visa from his country.The job finished thatbrought him here and it was very complicated tofind another job, something he attributes to differ-ent causes:his arrival at the same time the econom-ic crisis erupted and his not knowing Spanish and

Catalan... He had no idea what he would do in thefuture, but wanted to stay in Barcelona and receiveeducation in something he was interested in.

‘My name is Mohamed Obydullah and I am fromBangladesh. I came here with a job contract [...].Life is very complicated, then I looked for a job andI worked.The first time I came into the SAIER wasbecause of a man from my country. I talked toConsuelo (job insertion at the ACSAR), and I founda job […]. I wanted to take a course to be able toget a better job, to study, but this was also difficultand complicated […]. I would love to work in arestaurant, so I went to take a course as a kitchenassistant […] but even with the certificate, I could-n’t find a job […]. Now I am working at a cleaningcompany and I want to take another course orstudy here, to improve my future.

My cousin lives here and has a friend who worksat a factory in Girona.They gave me a job contract,I came and I was working for them for four and ahalf months. When I quit the job, I came toBarcelona. [...] Now I am working and living hereand I don’t want to move to another city, because Iknow people here and I am living with my cousin.

I want to do something that will help me in thefuture, I want to take a course and study here. [...] Iam also a guitarist and, for that reason, I would liketo study to be a sound or audiovisual technician.’

Felix Harutyunyan (Armenia). Felix is a profes-sor of road, canal and port engineering. He wasin Moscow for a while working in his professionand took some Spanish classes to go to countrieslike Cuba and Nicaragua, which have relationswith the USSR, to better his career. But he decid-ed to seek personal happiness and left Russia.TheSpanish classes helped him find the job he hastoday as a translator of German, Russian andArmenian at the ACSAR.When he came here, werecommended that he apply for asylum, but forpeople coming from the former Soviet Union itwas complicated and they turned his applicationdown. Now he has permanent residency.

‘I was born in Armenia, which used to be in theUSSR. In 1993, I decided to leave the country for-ever to live the rest of my life as a real man, not asa man from the USSR,because I am not communistand felt like everything was false in that country. Idecided to come to Europe forever with my chil-dren, because I thought that if I couldn’t live a real

EN

GLIS

H

173172

I came to resolve the problems I had in Russia.The economy is really bad and some people theypay really well and others they almost pay nothing.I am a speech pathologist and worked at a schoolwith children and earned very little. I needed tochange my life and I thought about what to do […]and I looked for information about what I couldearn outside my country.

I started off like a lot of people in awful jobs,working under the table,as a cleaning lady and,slow-ly, I slowly started to learn the language and thingsstarted happening […]. I have met good people andbad people.When I arrived, I met people who tookadvantage of me and who cheated me and stolemoney from me […] But over time and learning thelanguage, I could answer better and it is easier tolive. Now I meet more people who help me.

I was lucky enough to find a job at a Russianschool working as a speech therapist. I still work asa cleaner and hope to be able to quit that soon andjust work with children. When you talk to people,you always ask them how you can become legaland some of my friends and acquaintances told meI could apply for social settlement for free […]. Ithas been a long and hard road, it has been under-way for almost two years, but I am finishing now, Ithink… But I don’t want to be too hopeful, becausethere are always obstacles.

That is my story. It seems very short, but whenyou are living it, it goes on and on and seems likeit will never end. I plan to stay here, but life ismore complex and intelligent than people, so Idon’t know… Whatever God wants.’

NOTES ABOUT THE ORIGINS ANDEVOLUTION OF SAIER*

Eulàlia Vintró**

The formal proposal for creating a service tomeet the needs of immigrants and refugees comingto Barcelona was made in 1989 by the Council ofSocial Well-being, a municipal service that is jointlyrun by the Barcelona City Council and several mem-ber organisations. They realised that if they joinedforces, better service would be provided. In parallel,and several months earlier, former mayor Jordi Borja

had outlined the need to me of bringing togetherservices for these groups that two city organisationsprovided separately. This was my field (social well-being) and suitable for starting up the project.

The first thing we did was to meet with the man-agers of the two organisations involved in this issue:Josep Ribera and Cesca Munt from the CatalanAssociation of Solidarity and Aid for Refugees(ACSAR) and Ricard Gutiérrez and Núria Carrera,president and manager of the Red Cross’s SocialPolicy, respectively. Núria Carrera would laterreplace me as the councillor.This was when, in addi-tion to the Red Cross and ACSAR, the InformationCentre for Foreign Workers (CITE) and theHonourable Association of Lawyers of Barcelona(ICAB) entered the project.Since the very beginning,they revealed great sensitivity and knowledge aboutthe issue. The fact that the City Council becameinvolved and provided resources probably con-tributed to these entities, which didn't have any rela-tion until then, coming into contact and starting towork jointly.

When we started working, the first thing we didwas to look for an office, making a space availablewhere people could receive information. Since thebeginning, the premises have been on Parallel. Westarted to realise, from the inflow of people whocame, that economic immigrants could end upbeing more numerous than the number of peoplewith statuses as political refugees or asylum seek-ers.And we were also aware that these were twodifferent realities with a point in common: a certainreticence to approach the government. This fear(possible denunciation or repatriation) could bemitigated if we had a place for them to go that wasmanaged by third parties, which we did.

We were aware that we were creating a servicewith a highly unique operational system. It must bekept in mind that the types of people we were deal-ing with were not those who regularly turned tomunicipal services. They were people who lived inthe city, but were not considered citizens (for exam-ple, without political rights) and who are still nottoday.Therefore, the formula of having a space wherecitizens would run services for these people withresources provided by the Town Council seemed likea good model for reaching these people.

We had heavy periods with a lot of work, basical-ly with regard to regularisation processes. TheService for Foreign Immigrants and Refugees (SAIER)did some great work in this area, providing all typesof advice without charging anything. The growing,even spectacular,growth led to us having to strength-en the service with more personnel and materialmeans, probably less than what was needed.

There were also hard times,which we resolved alltogether by exercising responsible flexibility. I believethat everybody was able to see that the SAIERbrought together unique characteristics that made itsingular and effective.We all realised that the servic-es we offered would never have been possible work-ing separately.

Historic time and social context

At the end of the eighties and beginning of thenineties, a spirit of citizen involvement was sparkedand developed in Barcelona with regard to the pub-lic side of municipal affairs. The hope and creativeskills that flourished with the 1992 Olympic Gamesare both cause and effect.

The eighties was also a time of consolidating amunicipal government that was democratic and plu-ral. I believe that Barcelona has continuously beengoverned by the left because it has never been gov-erned by a single political power.There is therefore aculture of cooperation, dialogue and consensus,which establishes active democratic politics of thefirst order. It is in this context that the creation andconsolidation of SAIER must be placed.

There were very powerful movements of formingassociations, neighbourhood groups and unions.Dialogue was constant.A decentralisation model andcitizen participation rules made with the agreementof all political powers represented in the consortiumand in the entire association movement is a quitestriking phenomenon. Thus, Barcelona had a legalframework that let it create different ways of citizenconnection.These rules let us create the MunicipalCouncil of Social Well-being.

Both in municipal institutions and the associationfabric, there was a spirit of joining forces to movetoward common objectives. Advancing, which isnothing but the result of participation by joining ini-tiatives.This is why this innovative capacity must bepreserved in participation processes.Without inno-vation,even good models can become rusty and rou-

tine.Needs and realities are changing and we have toknow how to adapt them to these new situations.

Looking towards the future

Only 10 years ago, the percentage of immigrationregistered in the census in Barcelona was 2%.Todayit is 15-17% and even tops 50% in some neighbour-hoods. Just looking at this quantitative datum, surelyone thing is the SAIER at 2% and another at 17%.Butthis leap is not resolved only via more personnel andmore spaces.This would definitely not be enough andthe focus of the services must be re-outlined in someway. Furthermore, if the basic reality of the core thatconstitutes the services has also evolved (for exam-ple, the CITE) and if the social reality has alsochanged, we have to reflect on the role the servicemust have in the future.

The SAIER has been extremely useful from theviewpoint of offering a population sector that had notype of social or political rights a space for guidance,for meeting,helping them find solutions to their prob-lems and concerns. However, there is an abyssbetween here and thinking that the SAIER can be afaithful reflection of the situation of immigration to thecity. Without the responses that have been providedto immigration with regard to basic matters, such aseducation and healthcare, the SAIER would not havebeen good for anything.The network of social servic-es has spread throughout the territory today and thiswasn't true at the time that the SAIER started.

Today the social services network is good, but it isextremely saturated (it has increasingly more func-tions, such as for example the Dependency Law).Therefore, it is risky to assume that SAIER could bedone without and that its services could be taken upby districts' information points, since the degree ofspecialisation this requires is not guaranteed.Althoughservice is quite competent, there is enormousdemand. Burdening it with another task, in additionto contributing to the normalisation of new arrivals,could end up leading to the end of a service that hasproven to be useful.The things that the SAIER is doingtoday that could be done by a normalised networkmust thus be examined, as well as what things couldnot be assumed by this network, in order to assurethat people have the advisory services they need.

The SAIER is a service for attending to and wel-coming foreign refugees and immigrants with imme-diacy. If the people are already here,either via legal orirregular routes, and they must integrate, they must

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

EN

GLIS

H

*Transcription revised by the author Eulàlia Vintró in a conversation with Nèstor Pellicer and Núria Mateu, which was held on 10 March 2010.

**Eulàlia Vintró Castells is a lecturer in Greek Language and Literature and she works in this profession at the University of Barcelona. Elected as councillor of theBarcelona Town Council in 1983, after the municipal elections in 1987, she became the third deputy mayor and manager of the Department of Social Well-being and hasheld the post of vice-president of the Municipal Council of Social Well-being since it was established.After the municipal elections of 1995, she became the second deputymayor. It was in this post that she contributed decisively to the creation of SAIER and its consolidation, until she left municipal politics in 1999.

175174

The creation of spaces for joint reflection could bevery interesting, in order to have education pro-grammes with broader outlooks, which transcendday-to-day activities. This reflection would flowerfrom the same entities so that they could benefit. Itwould be a way of recognising their work, showingthem that the work they are doing is useful.

A vision of the future

With regard to the future, I believe that we haveto commit to improving data collection.The empha-sis must also be placed on the group thought of thepeople and organisations working at the SAIER,respecting the specificity of each and what they con-tribute.This would be used to outline the reformsthat are necessary. I understand that this matter ismuch larger and exceeds the boundaries of theSAIER,but it would be a contribution that the SAIERcould make and contribute to the Council onImmigration and the entire process of changes inCatalan society that is taking place today.

The challenge that must be established is to nor-malise the status of refugees and immigrants, favour-ing their integration and destigmatising groups, withthe final objective of obtaining social cohesion.

MULTIPLE THANKS ON THE OCCASIONOF A BOOK WITH MANY VOICES

This is a book whose expression contains a cho-rus of different voices. Beyond individual contribu-tions or merely statistical data about SAIER, it hasbeen planned and built with contributions from enti-ties and individuals that comprise it, with a clearobjective: to set forth the real nature of the serviceon the occasion of its 20th anniversary.

By that, I wish to say that it is not a book with aspecific authorship that is clearly personalised, but isinstead the result of a process through which theediting team has done nothing but harmonise opin-ions,collect thoughts and discourses and provide vis-ibility to the diversity of opinions gathered herein.

This publication is the result –naturally, given thenature of the service– of the joint work and partici-pation of the entities that constitute it: the CatalanAssociation of Solidarity and Aid for Refugees(ACSAR), the Association of Mutual Aid forImmigrants in Catalonia (AMIC), Information Centrefor Foreigners (CITE), the Consortium for Linguistic

Standardisation (CPNL), the Red Cross and theHonourable Association of Attorneys of Barcelona(ICAB), as well as the Association of Well-being andDevelopment (ABD).

The publication has been woven together thanksto the contact maintained with these entities. Fromthe people in charge of coordinating each of them,whom we met with to set forth and share the proj-ect; to the people whom we had long conversationswith and who provided us with valuable informationand a vision of what SAIER has been over these past20 years; to workers who, due to their contact withimmigrants and refugees, have contributed to reveal-ing a vision of the day-to-day of the service; to userswho have opened up and shared their life storieswith us, telling us how they lived and what it meantto them to find a service like SAIER to guide and helpthem take their first steps in Barcelona.

Thus, it is in this regard that we would like to for-mally acknowledge Ana del Pino, Pepi Gutiérrez,Hamid Hilal, Clara Miralles, Cristina Morató, CescaMunt and Anna Munuera for how they have pavedthe way for contributions from their organisations.

We would also like to offer our appreciation tothose who were or are part of the technical teams atthe different entities whom we had the chance to talkto: Meritxell Balcells, Maria José Carretero, DavidCasadevall,Mercedes Fuenzalida,Anna González,SílviaPaüls,Verónica Tomás,Mònica Torres and Vanesa Vidal.

And also those people who have used the serviceand gave us their time in meeting with us and explain-ing their experiences to us: Olga Demina, FelixHarutyunyan, Saleem Masih and MohamedObydullah.

We would also like to give special thanks for pro-viding necessary –if not essential– data, as well as heraccompaniment, participation and complicity in theentire process of creating and producing the book,tothe present SAIER coordinator, Lola Rodríguez, whohas made the entire working process much easier.

Finally, we would like to give a special mention toJosep Ribera and Eulàlia Vintró for their participa-tion in this project, for sharing the historical out-look of their vision with us.

A heartfelt and sincere thank you to all of them.

The editorial team

SAIER, 20 YEARS EN

GLIS

H

do so in the region where they live using the associa-tions in these regions (beyond the community itselfpreferably), in order to not create ghettos and upholdmulticulturalism and strengthen interculturalism.

The SAIER is a reception and welcome service fornew arrivals.There have been very important times,because there was nothing else. Now that there aremany other things, it continues to have meaning asthe flow of people continues to arrive and it can con-tinue being a place whose objective is information,advisory and assistance services.

We cannot expect the entire network to knowthings such as the procedure and requirements forfamily regrouping.There must be a specialised serv-ice that provides this information.And providing thisby telephone would not make sense, since face-to-face is more welcoming and beneficial, particularlywhen speaking a language that is not your mothertongue. A SAIER adapted to modern-day realitiescontinues to have meaning.

THE ADDED VALUE OF THE SAIER*Josep Ribera**

In 1988, when the Municipal Council on SocialWell-being was created, several specific workgroupswere established, one of which was on immigrantsand refugees. I participated in this group as an expertand was the coordinator at the beginning.Large enti-ties participated such as Càritas, WorkersCommissions (CCOO) and the General Workers’Union (UGT), as well as other smaller ones. Thisgroup ended its journey when the Municipal Councilon Immigration was founded.

Particularly during the first years, this group wasvery useful for organisations to receive mutual infor-mation, but above all because the City Council couldlearn about all the services that had been providedto citizens through the social fabric. There is greatwealth in the interchanges and proposals that arise inall groups from the outset, seeking coordinationbetween the work of each entity. At that time, thecouncillor of Social Well-being,Eulàlia Vintró, suggest-ed the creation of a welcome point for foreignersand refugees in collaboration with the organisationsthat were working on this subject.This is when theSAIER agreement was created.

The nature and functions of the SAIER

I believe that the SAIER is the reception site of ref-erence for new arrivals.This is the result of the suit-able rationalisation of services, which has graduallycontributed to the consolidation of a service that isthe fruit of the Barcelona City Council joining forceswith the social fabric.

The SAIER has progressively been introducingimprovements, a fruit of the reflections that arise inits in-house meetings,but the spirit with which it wasfounded is always upheld.The search for continuityand consolidation in line with its objectives.

In my opinion, the facts that are differential andthat make the service applicable in other loca-tions stem from the commitment taken on by ademocratic city council to confront the problemsof refugees and immigration as its own, with theskills to do so in dialogue with the social fabricand contributing both the necessary resourcesand assuming responsibility. Furthermore, it man-ages to do this while upholding the autonomy ofthis social fabric, generating a complicity betweenpublic institutions and private non-profits bydirect and respectful dialogue.

The SAIER has a dual vision: on the one hand,service, which is well covered and runs correctlyand, on the other, as a detection antenna, as apotential point for gathering information.The sec-ond is not being exploited and it would be inter-esting to do it. It would generate a context fromwhich proposals could arise based on detectingspecific realities to then approach them at a larg-er scale and also foster the creation of collectiveawareness about issues of immigration andrefuge.This would let the information be offeredto society, which is the interested party in theend.

I must point out that the entities that participatein the SAIER generate a great wealth through theirunderlying actions,which are not always seen later. Inthis regard, I suggest the creation of specific groupsat centres specialising in migration jointly with uni-versities, in order to have a study format for thereflection that stems from the wealth of questionsposed during the activities carried out by the entitieswithin the SAIER.

EN

GLIS

H

*Transcription revised by the author Josep Ribera in a conversation with Nèstor Pellicer and Núria Mateu, which was held on 4 February 2010.

**Josep Ribera was one of the founders of Agermanament, the founder and secretary general of ASCAR and the founder and director of CIDOB for over 30 years. Hereceived the Gold Medal from the City of Barcelona in 2006.

servei d’atenciÓ a immigrants estrangers i refugiats · els últims deu anys,el flux migratori...

Documents