seminaris a quatre bandes. endevinació i...

Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme.

Universitat de Barcelona. 19 de gener del 2017

1

Seminaris a Quatre Bandes. Endevinació i profetisme

Sara G. Moratinos, Sergi Grau, Adelina Millet, Mariona Vernet

ÍNDEX TEMÀTIC

1. Introducció.

2. Terminologia.

3. Tècniques utilitzades pels endevins i profetes.

4. Divinitats relacionades amb l’endevinació.

5. Els usos de l’endevinació i el profetisme: política, medicina, ús popular, etc.

6. Errors en les prediccions dels endevins i profetes, censura i escepticisme.

7. Tipologia dels textos on s’han transmès les profecies.

8. Conclusions.

9. Bibliografia.

Àrees: I. Mesopotàmia. Textos de Mari (Adelina Millet), II. Mesopotàmia en general (Sara G. Moratinos), III.

Anatòlia i Etrúria (Mariona Vernet), IV Grècia (Sergi Grau)

§1. INTRODUCCIÓ Endeví (persona que rep missatges divins)

endeví tècnic endeví intuïtiu

intèrpret de somnis àugur, harúspex, etc. somiador (incubatio) profeta

(Stöckl 2012: 10)

Cfr. Ciceró, De divinatione 1.VI 11: Duo sunt enim divinandi genera, quorum alterum

artis est, alterum naturae ‘hi ha, certament, dues menes d’endevinació, l’una

referent a la tècnica, l’altra, a la natura’.

TERMINOLOGIA. MESOPOTÀMIA

§2. PROFETA:

Accadi (documentació de Mari ca. segles XVIII-XVII a.C.):

āpilum (fem. āpiltum) “profeta” (literalment “qui respon”) al servei del rei, molt

sovint enviats en missions sagrades, per transmetre oracles. Són com ambaixadors

del rei, però envers les divinitats, i no envers altres humans, reis o altres. Seria de

rang superior al muhhûm. J.-M. Durant proposa que entre un āpilum i un muhhûm

no hi hauria hagut cap diferència. L’āpilum “és posseït pel déu que se serveix d’ells

com un mitjà físic, amaga la seva personalitat i parla en primera persona a través de

la seva boca”, “inspirat”. Del verb apālum: “prendre la paraula després

(=respondre)”.

assinnum “male cultic prostitute” (CDA).

muhhûm (fem. muhhûtum) “profeta” molt similar, o igual a l’āpilum, també estan

inspirats i reben el missatge de la divinitat. La paraula vol dir, en el seu significat

més primari: “algú que s’ha tornat boig”, participi del verb šeḫû: “to be agitated ?”.

Els muhhûm poden estar “posseïts”, però no sempre es troben en estat de possessió,

ja que moltes vegades es troben “en estat d’equilibri”. Podria ser que a la mateixa

localitat i al mateix temple hi hagués més d’un muhhûm exercint les seves

funcions, per exemple, al temple de Dagan de Terqa.

qammatum un tipus de sacerdotessa (que es distingiria, potser, a partir d’un

determinat tocat que hauria portat).

A Mari, un assinnum i una qammatum són portadors de missatges profètics, han

tingut visions, vid. ARM 26/1 197 i 198. Encara que les seves intervencions no són

habituals.

D. Charpin defineix tant els muhhûm com els āpilum (tant en femení com en

masculí), d’aquesta manera: “personnel religieux, rattaché à un temple et défini par

rapport à une divinité.” Tambè com a “professionels de la prophétie” (a OBO 265

p. 25.) Les profecies, però, també poden ser formulades per persones normals i

corrents, sense que siguin “professionals”.

§3. ALTRES

bārû “vident” (en el sentit de “qui examina”).

rābiṣum (en un context d’endevinació per oniromància), incubador, del

verb: rabāṣum “incubar”.



2

šāʾilum, šāʾiltum, qui fa les preguntes (en una consulta hepatoscòpica).

§4. PROFECIA:

awātum: (en context profètic:) profecia (a la qual s’ha de fer

necessàriament cas).

egerrûm: (en context profètic:) profecia, comunicació inspirada, però no

necessàriament de caràcter obligatori, o a les quals s’hagi de fer cas.

Accadi (documentació d’època Neo-Assíria, segles IX-VII a.C.):

mahhû “profeta” (alguns autors diuen [S. Parpola i M. Nissinen] que

aquesta paraula s’hauria utilitzat al principi de l’època neo-assíria, però cap a finals

d’aquesta època ja no s’hauria fet servir i hauria estat reemplaçada pel terme

raggimu. D’altres autors [P. Villard] diu que entre els dos termes neo-assiris hi

hauria la mateixa diferència que entre els dos termes mariotes de muhhûm i

āpilum).

raggimu (fem. raggintu; pl. raggimānu, raggimātu, mas. i fem. respectivament)

“profeta” (de l’arrel ragāmum “cridar, reclamar”).

šipir mahhê, “missatges del mahhû”.

§5. Llista lèxica paleobabilònica: Lú Recension A, MSL 12 5.22

20 lú-šim = širāšû brewer

21 lú-kurun-na = sābû innkeeper (man)

22 mí-lú-kurun-na = sābītum innkeeper (woman)

23 lú-gub-ba = muḫḫûm prophet

24 mí-lú-gub-ba = muḫḫūt[um]prophetess

25 lú-tílla = wāṣû one who goes out (man)

26 mí-lú-tílla = wāṣītum one who goes out (woman)

27 lú-giš-gi-sag-kéš = naqmu psoriatic (man)

28 mí-lú-giš-gi-sag-kéš = naqimtu[m] psoriatic (woman)

29 lú-ní-su-ub-ba = zabbû frenzied man

30 mí- lú-ní-su-ub-ba = zabbātum frenzied woman

31 lú-ur-e = zabbû frenzied man

32 lú-al-e11-dè = maḫḫû prophet

TERMINOLOGIA MÓN CANANEU:

§6. Hebreu:

nabiʾ (nebiʾim) “el cridat (per Déu)” (acc. nabû “cridar”). Hi ha propostes

diverses pel que fa a l’etimologia i significat d’aquest terme.

roʾeh “vident”

neḇūˀa ‘declaració profètica, profecia (נבואה) (N.B.: ni en accadi ni en hebreu no

existeix el terme abstracte per ‘profecia’)

§7. Arameu:

ḥz ‘profeta’

Inscripció del rei Zakkur, s. VIII aC (KAI 202).

Inscripció de Deir ˁAlla, s. VIII-VII aC (KAI 312).

Inscripció de la Ciutadella d’Ammon (KAI 307).

Segell de Deir Rifa, Egipte (UC 51354)

TERMINOLOGIA. ANATÒLIA

§8. Hittita:

Hitt. *(antuḫšaš) šiuniyanz ‘home de Déu, home en èxtasi diví, home posseït per

un esperit diví (Gottesbegeisterter), profeta’ (s. XIII aC) (< verb šiuniya- ‘?’ < šiu-,

šiuna- ‘déu’ < PIE. *di̯eu̯- ‘déu’).

Nom. sg. LÚ

DINGIRLIM

-ni-an-za (KUB 14.10 + 26.86 iv 11), o bé LÚ

DINGIRLIM

-ni-an-za o DINGIRMEŠ

-nii̯anz(a) (CTH 376; a A II: 20).

Altres figures oraculars o relacionades amb el món de la bruixeria:

Hitt. ḫaššawa- (Sum. MIŠU.GI) lit. ‘Dona Vella’, ‘fetillera, bruixa’, ‘profetessa’.

metge-fetiller (LÚA.ZU)

vident, endeví (LÚḪAL o LÚAZU, Acc. BĀRÛ)

observador d’ocells, harúspex (LÚMUŠEN.DÙ)

àugur (LÚIGI.MUŠEN)



3

Hitt. šuppa šeškiškanzi ‘incubar un somni de manera sagrada’, lit. ‘dormir sobre un

(llit) pur’, incubatio sagrada duta a terme pels sacerdots a fi de realitzar una

consulta oracular a la divinitat (cf. 1 Samuel 28:6).

§9. Luvi jeroglífic:

massanamis ‘profeta’ (< massan- ‘déu’Luv. cun. i Luv. jer.)

DEUS-na-mi-i-sa: § 22 wa/i-mu-’ DEUS-na-mi-i-sa ¦á-sa5-za-ta (TELL

AHMAR 6) ‘i el profeta va dir-me’

PROPHETA-mi-i-sa: § 11 ¦wa/i-mu-’ pa-si-i-’ ¦PROPHETA-mi-i-sa ¦á-sa5-

za-ta (TELL AHMAR 5) ‘i el profeta va dir-me’

Logograma Luvi jeroglífic per ‘profeta’ (CORNU+CAPUT). TELL AHMAR 5

TERMINOLOGIA. ETRÚRIA

§10. Etrusc:

netśvis: harúspex (< nets ‘entranya’+vis ‘intèrpret’)

truntvt.frontac: intèrpret dels llamps. Cfr. inscripció bilingüe llatí-etrusc de Pesaro,

s. I aC (ET Um 1.7; CIL XI 6363; s. I aC):

{L. CA}FATIUS.L.F.STE.HARUSPE{X} FULGURIATOR

cafates.lr.lr.netśvis.trutnvt. frontac.

cepen o ceepena: sacerdot etrusc (documentat ja al s. VII aC)

maru: grup de sacerdots etruscs (cfr. cognomen de Virgili, Maro)

hatrencu: sacerdotessa etrusca

ziχ neθśrac: llibre d’haruspicina

lituus: paraula d’origen etrsuc que designa el bastó ritual augural, corb a l’extrem.

§11. TERMINOLOGIA. GRÈCIA

Signes: σήμεια, però també σύμβολον, τεκμήριον, μαρτύριον.

Endevinació: μαντική, μάντις, relacionat etimològicament amb μανία.

Profetisme: προφήτης / προφῆτις.

Recopiladors d’oracles: χρησμολόγοι (de χρησμός, ‘oracle’).

TEXTOS

I. Mesopotàmia. Textos de Mari (Adelina Millet)

§12. A.450 (citat a ARM 26/1 p. 378)

“Mon seigneur m’a installé à une (trop) grande tâche; je n’(en) ai pas la force:

(c’est) comme Dieu (qui) appelle (inabbû) un humain. Maintenant, il m’arrive la

fable qui est sur le bas-relief: mon seigneur m’a touché le menton, ce qui est le

propre de la divinité, et il m’a envoyé chez les hommes”.

§13. ARM 26/1 206

“Dis à mon Seigneur: ainsi (parle) Yaqqim-Addu, ton serviteur.

Un muhhum de Dagan est venu me trouver et m’a dit:

«Assurement, que mangerai-je qui appartienne à Zimri-Lim? Donne-moi un agneau

que je mange»!

Jelui ai donné un agneau. Il l’a dévoré tout cru devant la Grand’Porte. Il a réuni les

Anciens devant la Grand’Porte de Saggâratum et il a dit:

«Il va y avoir du Devorement; réclame aux différentes villes pour qu’elles rendent

les biens sacrés. Celui qui s’est livré à une action violente, on doit le faire sortir de

la ville. Pour le salut de ton Seigneur Zimri-Lim, tu me vêtiras d’un habit.»

Voilà cequ’il m’a dit. Pour le salut de mon Seigneur, je l’ai vêtu d’un habit.

Présentement, l’oracle qu’il m’a dit, je l’ai mis par écrit et je viens de l’envoyer

chez mon Seigneur. Or, l’oracle, ce n’est pas dans le secret qu’il me l’a dit; c’est

lors de la réunion des Anciens, qu’il a donné un oracle.”

http://web-corpora.net/LuwianCorpus/search/results.php?subcorpus=432,405,503,312,301,506,321,313,513,484,269,519,518,438,315,377,510,352,475,426,267,456,504,511,398,470,509,307,486,354,407,306,496,421,302,283,462,271,399,384,371,295,487,482,422,501,459,305,507,329,451,444,361,298,292,279,493,335,339,341,379,433,427,353,435,314,454,408,494,351,290,259,381,400,337,291,460,453,258,386,317,412,429,274,498,297,265,363,264,289,276,391,336,355,455,367,293,497,388,436,403,499,364,262,263,474,374,394,273,416,424,392,406,370,285,478,457,440,294,366,419,311,349,286,280,326,467,437,316,442,373,477,260,401,281,318,441,325,347,521,266,356,402,393,345,414,369,338,413,389,443,359,495,304,448,270,380,434,376,423,492,288,449,278,309,517,331,428,282,458,409,342,415,390,473,296,330,303,502,468,320,520,447,346,404,362,275,446,450,360,323,327,368,284,461,272,418,268,452,514,483,480,287,344,411,365,387,512,508,488,348,479,383,324,396,357,439,485,340,277,332,375,261,385,472,476,308,334,358,319,378,500,395,516,410,328,481,491,515,372,333,343,299,322,397,300,469,464,466,382,471,445,425,465,430,490,417,350,505,489,420,310,463,431&occurences_per_page=10&sentences_per_enlarged_occurrence=1&contexts_layout=basic&show_gram_info=1&contexts_output_language=armenian&sort_by=&search_language=luwian&interface_language=en&selected_words_percent=100&wf_flag1=1&lex1=deus%2dna%2dmi%2di%2dsa&gr1=N,common,nom,sghttp://web-corpora.net/LuwianCorpus/search/results.php?subcorpus=432,405,503,312,301,506,321,313,513,484,269,519,518,438,315,377,510,352,475,426,267,456,504,511,398,470,509,307,486,354,407,306,496,421,302,283,462,271,399,384,371,295,487,482,422,501,459,305,507,329,451,444,361,298,292,279,493,335,339,341,379,433,427,353,435,314,454,408,494,351,290,259,381,400,337,291,460,453,258,386,317,412,429,274,498,297,265,363,264,289,276,391,336,355,455,367,293,497,388,436,403,499,364,262,263,474,374,394,273,416,424,392,406,370,285,478,457,440,294,366,419,311,349,286,280,326,467,437,316,442,373,477,260,401,281,318,441,325,347,521,266,356,402,393,345,414,369,338,413,389,443,359,495,304,448,270,380,434,376,423,492,288,449,278,309,517,331,428,282,458,409,342,415,390,473,296,330,303,502,468,320,520,447,346,404,362,275,446,450,360,323,327,368,284,461,272,418,268,452,514,483,480,287,344,411,365,387,512,508,488,348,479,383,324,396,357,439,485,340,277,332,375,261,385,472,476,308,334,358,319,378,500,395,516,410,328,481,491,515,372,333,343,299,322,397,300,469,464,466,382,471,445,425,465,430,490,417,350,505,489,420,310,463,431&occurences_per_page=10&sentences_per_enlarged_occurrence=1&contexts_layout=basic&show_gram_info=1&contexts_output_language=armenian&sort_by=&search_language=luwian&interface_language=en&selected_words_percent=100&wf_flag1=1&lex1=%c2%a6propheta%2dmi%2di%2dsa&gr1=N,common,nom,sg



4

§14. 1 Samuel 28:4-19 (Saül consulta una nigromant, la bruixa d’Endor, per tal de

saber què li depara el futur, ja que s’ha d’enfrontar als filisteus. La bruixa invoca el

fantasma de Samuel, que li prediu la desfeta total, del seu exèrcit, de la seva

nissaga i la seva pròpia mort:)

“Els filisteus van concentrar les tropes i acamparen a Xunem. Igualment Saül va

reunir tot Israel i acampà a Guilboa. En veure el campament dels filisteus, Saül va

tenir por i, ple d’esglai, va consultar el Senyor. Però el Senyor no responia, ni per

somnis, ni per les sorts sacerdotals, ni pels profetes. Llavors Saül digué als seus

oficials:

̶ Busqueu-me una nigromant i aniré a consultar-la.

Li van respondre:

̶ A Endor n’hi ha una.

Saül, disfressat perquè no el reconeguessin i acompanyat només de dos homes, va

arribar de nit a casa de la dona nigromant. Saül li digué:

̶ Endevina’m el futur fent que pugi l’esperit del mort que jo t’indicaré.

La dona li va objectar:

̶ Ja saps el que ha fet Saül: ha exterminat del país els nigromants i endevins. Tu em

pares una trampa que pot costar-me la vida.

Saül li va jurar:

̶ Per la vida del Senyor, t’asseguro que no et passarà res.

Llavors ella li va preguntar:

̶ Qui vols que t’evoqui?

Saül va dir:

̶ Evoca’m Samuel.

La dona va veure Samuel, va fer un xiscle i digué a Saül:

̶ Per què m’has enganyat? Tu ets Saül!

El rei va respondre:

̶ No tinguis por. Digues què veus.

La dona va dir:

̶ Veig un esperit que puja del fons de la terra.

El rei va preguntar:

̶ Digues quin aspecte té.

Ella va respondre:

̶ És un ancià que puja cobert amb el mantell de profeta.

Saül va comprendre que es tractava de Samuel i es va agenollar i es

prosternà amb el front a terra. Samuel digué a Saül:

̶ Per què em vens a pertorbar, evocant-me així?

Saül li va respondre:

̶ Em trobo en una situació desesperada. Els filisteus em fan la guerra i Déu

s’ha allunyat de mi: ja no em respon ni pels profetes ni per somnis. Per això t’he

evocat, perquè m’indiquis què haig de fer.

Samuel va dir:

̶ Si el Senyor s’ha allunyat de tu i va contra tu, per què m’interrogues? El

Senyor compleix allò que ja havia anunciat per la meva boca: t’ha pres el regne de

les mans i l’ha passat a un altre, a David. Ja que tu vas desobeir el Senyor i no vas

executar la seva condemna contra els amalequites, ara el Senyor compleix amb tu

això que va dir. Més encara: junt amb tu, el Senyor posarà tot Israel en mans dels

filisteus. Demà, tu i els teus fills sereu on jo sóc, I el Senyor haurà fet caure

l’exèrcit d’Israel en mans dels filisteus.”

§15. ARM 26 235= ARM 13 113(=LAPO 18 936)

“Un homme a eu un rêve, et Ahum [l’administrateur du temple d’Annunîtum] me

l’a répété: ‘L’armée ennemie était entrée dans les ville fortes: Mari, Terqa et

Saggâratum. Après quelque pillage, la voilà installée dans les places fortes’”.

§16. A.747 lín. 11-33 (=OLA 162/1, pp. 456-457=J.-M. Durand, OBO 265 pp.9ss.)

“Or, mon seigneur m’avait donné les instructions suivantes: «Il faut que le dieu

Aštabi-El prenne place sur sa couche et que son ‘prêtre’ (kalû) dise son ‘indication’

(paraula de traducció dubtosa: ha-ia-sú); fais-en alors prendre procès verbal!»

Actuellement, Warad-Sîn (a été) leur «coucheur»; le dieu Aštabi-El a pris place sur

sa couche et par devant le dieu Aštabi-El, les affaires se révèlent être des

mensonges. Doncs, ceux qui l’avaient calomnié par devant le dieu n’avaient pas

respecté son rang. Alors, moi-même, afin qu’il n’y ait pas de sitôt d’(autres)

affaires mensongères, par devant les Anciens du pays je lui ai fait des réprimandes

et par devant le dieu j’ai imposé une hache de bronze et un mouton mâle, tout

s’étant révélé n’être que mensonges.”

§17. ARM 26/1 213 [A.100]

“Dis à mon Maître: ainsi (parle) Šibtu, ta servante.

Le palais va bien.

Dans le temple d’Annunitum, le 3, Šelebum a vaticiné:



5

«Ainsi (parle) Annunitum: ‘Zimri-Lim on va t’eprouver par le moyen d’une

rébellion. Protège-toi! Place et fais se tenir à tes côtés des serviteurs selon ton

coeur, que tu aimes, pour qu’ils te protègent! Ne t’en vas pas tout seul. Et les gens

qui chercheront à t’éprouver, j’emplirai ta main de ces hommes’».

Maintenant, j’ai fait porter chez mon Seigneur la mèche de cheveux et la cordelette

del’assinum”.

§18. ARM 10 50 (=LAPO 18 1094)

“Dis à mon Seigneur: ainsi parle Addu-dūrī, ta servante.

Depuis le retablissement de ta famille, jamais je n’avais vu un tel rêve. C’est

auparavant qu’étaient tels les signes que j’avais. Dans mon rêve, j’entrais au temple

de Bēlet-Ekallim. Bēlet-Ekallim n’était plus sur son trône et les statues qui sont

devant elle n’(y) étaient plus. Alors, (ce que) voyant, je me mis à pleurer. Ce rêve

de moi était de la première veille.

Derechef: Dâdâ, le grand prêtre d’Eštar Bisréenne, se tenait à la porte de Bēlet-

Ekallim et une voix désagréable ne cessait de crier ainsi:

«Reviens-moi, Dagan!, Dagan! Reviens-moi, Dagan!»

Voilà ce qu’à plusieurs reprises elle criait.

Autre chose: une extatique (muhhutum) s’est dressée dans le temple d’Annunitum,

disant:

«Zimri-Lim, ne pars pas en campagne! Reste à Mari! Alors, moi, je ne cesserai de

répondre.»

Mon Seigneur ne doit pas montrer de négligence pour sa protection personnelle.

Présentement, ma mèche de cheveux et ma cordelette, je les ai, personellement,

mises sous scellés et je (les) ai envoyée(s) chez mon Seigneur.”

§19. ARM 26/1 234, lín. 1’-18’

El que veu la profecia es posa malalt per no haver-la transmès:

“[NP] a vu [un rêve] en ces termes. Voici [(ce que disait) le dieu]: «Ne

(re)construisez pas cette maison en ruines. Si cette maison est (re)construite, je la

ferai tomber dans le fleuve». Le jour où il a vu ce rêve, il ne l’a dit à personne. Le

lendemain, de nouveau, il a vu un rêve. Voici ce que (disait) le dieu: «Ne

(re)construisez pas cette maison! Si vous la (re)construisez, je la ferai tomber dans

le fleuve». À présent, je viens de faire porter chez mon seigneur la cordelette de

son habit et une mèche de cheveux de sa tête. Depuis ce jour, ce serviteur est

malade.”

§20. Cf. Aquesta història amb Jeremies 20:7-9, on el profeta tambè està temptat de

no comunicar les profecies que veu: “M’heu seduït, Jahvè, i m’he deixat seduir;

m’heu dominat: heu estat el més fort; tot el dia sóc la riota de la gent, tothom es riu

de mi! Perquè, cada cop que parlo, haig de cridar, haig d’exclamar: «Violència,

devastació!» La paraula de Jahvè no em val més que oprobis i insults tot el dia. Si

em deia: «No hi vull pensar ni vullparlar més», hi havia com un focque crema, com

un incendi als meus ossos. Però estic cansat d’aguantar-ho i no ho puc suportar”.

§21. M.7160 (=OBO 265 p. 32)

“”Dis [à Šunuhra-Ha]l[u]: (ainsi) parle Hammi-šagiš, ton [fils]. [Le rêve]

que j’ai vu pour mon seigneur n’est pas bon. Ce rêve est vraiment préoccupant. Or

moi, je me demandais: «Dois-je r[épéter] mon rêve?», (quand) Yasim-Sumu est

arrivé et a dit: «Une extatique-muhhûtum d’Ištar-bisra est ven[ue me trouver] et

m’a dit: ‘Pour la protection de […] … je protègerai […]»’” (la resta del text ha

desaparegut).

§22. Epopeia de Zimri-Lim, iii lín. 35-36:

“Il vit son ‘signe’, ‒(par) un prophète‒, le prince de son Pays et,

le roi, son coeur/courage, ‒en force‒ s’accrut.”

(‘prince de son pays’, seria el déu Dagan, que és qui el sancionaria com a rei,

mitjançant un profeta seu.)

§23. En l’adveniment al tron per part del rei assiri Assarhaddon (Nissinen, SAAS

7), trobem diversos exemples, aquest és un:

Nin. A ii 3-7: “The Southwind, the breeze of Ea, was blowing ‒ the wind whose

blowing portends well for exercesing kingship. Favorable omens in the sky and on

earth came to me. Oracles of prophets, messages of the gods and the goddess, were

constantly sent to me and they encouraged my heart.”

§24. En una inscripció del rei Assurbanipal, aquest especifica quins treballs de

reconstrucció de temples ha realitzat, ausiciats per les profecies enviades per les

divinitats, entre altres signes (Nissinen, SAAS 7), hi ha diversos textos, aquí tenim

un exemple:

Prism T ii 7-24: “Emašmaš and Egašankalamma I covered with silver and gold,

filled it with splendor. The Lady of Kidmuri, who in her anger had left her cella

and taken residence in a place unworthy of her, relented during my good reign



6

wich Aššur had presented and, to make perfect her majestic divinity and glorify her

precious rites, constantly sent me (orders) through dreams and prophetic messages.

I asked Šamaš and Adad and they gave me a firm positive answer. I made the

insignia of her great godhead magnificient, I made her live forever and ever in the

inner sanctum (?). I confirmed her precious rites and carried out her rituals

property.”

§25. Vid. A la Bíblia la unció, per part del profeta de Yahweh, primer de Saül,

desprès de David. Vid més endavant, a 1 Reis 20, com Yahweh posa a les mans del

rei Acab l’exèrcit enemic, i se li comunica a través d’un profeta de Yahweh.

§26. 1 Samuel 3:20: “Tot Israel, des de Dan fins a Beer-Sabé, va saber que Samuel

era reconegut de debò com a profeta de Jahvè.”

§27. 1 Samuel 9:27-10:1: “anaven baixant a l’extrem de la ciutat, qaun Samuel va

dir a Saül: «Digues al noi que passi al davant nostre, i tu, atura’t un moment, que et

faré sentir la paraula de Déu». Llavors Samuel va agafar la fiola d’oli i la hi va

vessar sobre el cap. Després el vabesar, dient-li: «jahvè t’ha ungit com a rei del seu

poble d’Israel. Governaràs el poble de Jahvè i l’alliberaràs de les mans delsenemics

que l’envolten. …»

§28. 1 Samuel 16:12-13: “El va fer anar a buscar. Era roig i agradable, d’ulls

bonics i de bona presència. Llavors Jahvè va dir: «Ungeix-lo, que és ell». Samuel

va prendre el corn d’olii el va ungir enmig dels seus germans. A partir d’aquell dia,

l’esperit de Jahvè s’apoderà de David. I Samuel se’n tornà a Ramà.”

§29. 1 Reis 20:13: “Alhesores un profeta s’acostà a Acab, rei d’Israel, i li digué:

«Això dius Jahvè: ‘Has vist aquesta gentada? Doncs, avui te la posaré a les mans, i

sabràs que jo sóc Jahvè’»”.

§30. ARM 26/1 212 [A.3217]

“Dis à mon Seigneur: ainsi (parle) Šibtu, ta servante.

Le palais va bien.

Ili-haznaya, l’assinnum d’Annunitum est venu me trouver. Dans [le temple

d’Annunitum] … et [au sujet de] Babylone [un message], a été envoyé par son

intermédiaire [à mon seigneur disant: «Ô] Hammu-rabi … »

(Lacune)

… Au sujet de Babylone, après avoir fait boire les signes, j’ai posé mes

questions. Cet homme médite beaucoup de choses contre ce pays mais il ne

reussira pas. Mon Seigneur verra ce que la divinité fera à cet individu: tu le

captureras et le domineras. Ses jours sont proches: il ne vivra pas. Que mon

seigneur le sache!

Avant la nouvelle d’Ili-haznaya qu’Annunitum m’a envoyé par son

intermédiaire, le 5, par moi-même, j’avais posé mes questions. La nouvelle

qu’Annunitum t’a envoyé et ce que j’ai obténu pas mes questions, ne font qu’un.”

II. Mesopotàmia (Sara G. Moratinos)

§31. Extispiscina: If the head of he Presence has a Branch and a Weapon points

parallel to it: during my raid you will defeat one army or another in the enemy´s

country. Jeyes, PIHANS 64, 1, 10´.

§32. Lecanomancia: 16. (If) the oil develops horns when one pours water, the wife

of the man will go away.

36. (If) the oil sinks and rises up when one pours water, the man will come forth

from difficulty.

35. (If) the oil sinks and stays at the bottom when one pours water, the man will

die.

33. (If) one throws water onto oil and it disperses evenly, the house of the man will

be scattered. Pettinato 1966, nº 1.

§33. Libanomancia: Se líncenso nella sua parte superiore si addensa come una

palma, mentra alla sua base è sottile:: un malanno visiterà línteressato.

Si líncenso nella sua inattività è strozzato:: una calamità coglierà línteressato.

Si línceso nella sua inattività irrompe ed esce:: línteressato supererà la calamità.

Si líncenso irrompe verso Oriente ed esce:: línteressato superarà la calamità.

Si líncenso è irrotto da Oriente verso le cosce del bārû (e) persiste:: il principe

supererà la calamamità. Pettinato, RSO p. 320: UCBC 755, lin. 12-16.



7

§34. Aluromancia: Si la farine, à lóccident, sciende le froment: líntéressé, en sa

maladie il mourra subitement.

Si la farine, à lóccident, est en bon état à droite et à gauche, mais scindée au

milieu: ce malade, une “plainte” sera fait sur lui, et il ira bien. Nougayrol, Or 32, p. 382: AO 3112, lin. 5-10.

§35. If the sun is yellow when it becomes visible on the first of Nisannu, and its

light is [ ], in that month an eclipse will take place and, since its appearance is

yellow, [ ] or an enemy wil l rise and defeat the king´s troops and [ ]. Van Soldt, PIHANS 73, I 2.

§36. Fisiognómico: 15 If a man´s nails are very long: he is taciturn.

16 If a man´s nails are very short: he is noisy.

17If a man is distinguished by beautiful hair: the end of his days is near.

21-22 If the hair on a man´s shoulders is curled: women love him.

31-32 If a man does not remember the dream he had: his deity is angry with him.

41-42 If a man grinds his teeth in his sleep: he will worry.

II. 12-13 If a man does not recognize another man when looking at him: this man is

given into the hands of death.

20 If a man´s way of looking is oblique: he will die of constriction.

21-22-23 If a man´s way of looking is straight: his deity will always be with him

for his luchk, he will live in truth. Köcher y Oppenheim, AfO 18, p. 62: VAT 7525.

§37. Criaturas deformes y monstruosas:

I. 50. If a woman becomes pregnant with wind, and gives birth to wind –there will

be bad times and the mother will bad her door against her daughter; there will be

no (sense of) brotherhood; that land will desappear; the harvest of the land will not

prosper.

I 60. If a woman gives birth to a blind child-the land will be disturbed; the house of

the man will not prosper.

IX. 26´. If an anomaly´s right horn is near the top-an evil attack against the prince.

XVIII. 1. If a ewe eats its afterbirths –an enemy will consume the possessions of

your land.

11Íf a white goat gives birth to a black (kid) –destruction of the herd.

12Íf a black goat gives birth to a white (kid) –the fold of the man will scatter.

Leichty, E., The Omen Series Šumma Izbu, Texts from Cuneiform Sources 4 (1970).

§38. Listen carefully, O Assyrians! The king has vanquished his enemy! From

sunset to sunrise, from sunrise to sunset your king has trod his enemy underfloot! I

will destroy Melid …. I will destroy. I will deliver the Cimmerians into his hands;

the lando of EllipiÍ will sent on fire. Assur has given him the whole wold. From

the place where the sun rises to where it sets there is no king to set beside him. He

is bright like sunshine! This is the oracle of peace placed before Bel-TarbasSi and

before the (other) gods. Parpola, SAA 9 3.2. lin 1 21-119.

§39. The faithful shepherd –his name (is) fortunate, his protecting lamassu (is)

everlasting-has entered the temple Eanna. From now on, well-being (is) before

him, (long) life (is) behind him. From the day that Nanaya entered and had me sit

down in the doorway of the god Suén her father she spoke saying: “Until I

establish a faithful shepherd and revive dying Uruk, You shall grind the sūtu-tax of

Uruk. (Then) great Uruk will look to me: I shall exempt city and household (from

tax) as soon as a faithgul shepherd emerges for the land”. () (These are) the words

tha Inanna spoke to me. May my lord listen to my speech, may hekeep my words in

hand, that he may attain the god´s desire. Oráculo de Uruk, en Dalley, Fs. Foster, p. 86.

§40. When the troops saw the river Idide in its violent flood, they were scared to

cross it. But the Goddess who dwells in Arbela let my troops have a dream in the

night and spoke to them as follow: “I will go before Assurbanipal, the king whom

my hands created!” my troops relied upon this dream and crossed safely the river

Idide. Streck Asb. P. 48 v 95-104

§41. 1, Si lorsque quelquún se rend à la maison dún malade, un faucon traverse

(le ciel) vers sa droit: ce malade guérira. 2. Si un faucon traverse (le ciel) vers sa

gauche: ce malade mourra. 22si un serpent tombe sur un malade dont la maladie

dure depuis longtemps: sa maladie le laissera. 25. Si un serpent tombe au chevet

dún malade: ce même jour, il mourra- Si un serpent se tient constamment au



8

chevet d´un malade: il a commis un sacrilège à l´égard de son dieu ou du dieu de sa

ville; il mourra dans l´anné. Labat, TDP, II.

§42. The king can ask (anyone):My father portioned out 6 homers of field with his

brother Nabû-zeru-lešir; I and my brother got three homers each, and in addition

two souls! By the grace of the king my lord I have purchased 5 or 6 souls. I have

visited the Kidmuru temple and arranged a banquet, (yet) my wife has embarrassed

me; for five years (she has been) neither dead nor alive, and I have no son. This

year three women have fallen to me; but I have no farmer, no farm equipment, no

farm. By Anu, Enlil and Ea who are firmly implanted in the head of the king, my

lord, I cannot (even) afford a pair of sandals or the wages of a tailor, I have not got

a spare or the wages of a tailor, I have not got a spare suit of clothes, and I have

incurred a debt of almost six minas of silver, plus the interest. [Also], I am [50?]

years (alredy) and they say: “once you have reached old age, who will support you.

[The king] is not pleased with me; I go to the palace, I am no good; [I turned to] a

prophet (ragimmu) (but) did not find [any hop]e, he was adverse and did not see

much. Parpola, SAA 10, nº 294.

§43. Speak to Ubarrum: Thus says Lu-Nanna, your son. I wrote to Ilšu-ibbišu, the

diviner, and thus he said: “I sent (instructions) to Ningizzida-gāmil and thus he

said: «I looked in the exta and he exta were pierced». They are moving the cattle

and the sheep to the banks of the Me-Enlila Canal. Move the cattle and let them

stay in the place where you are. But perhaps they will pass you by here and move

the bulls to some city; and the calves wil perish. Come here and separate the

calves, and take them along. Please! The matter is serious. Stol, AbB 9, 83.

§44. ¿Acaso el león ha practicado jamás la aruspicina? ¿Acaso el lobo ha acudido

alguna vez a [consultar] a la intérprete de sueños? ¡Cual ladrón, seguiré adelante

según mis propios designios! Oppenheim, Ancient Mesopotamia, 1964.

§45. Si el planeta Júpiter está presente durante el eclipse, es bueno para el rey

[porque] en su lugar una persona importante [de la corte] perecerá, pero el rey

cerró sus oídos. ¡Y mira, no ha pasado todavía un mes completo, y el juez supremo

ha fallecido! ABL 46 rev. 8 ss.

III. ANATÒLIA, SÍRIA I ETRÚRIA (MARIONA VERNET)

§46. Segona pregària de Mursili II a causa d’una pesta (CTH 378.2): un paral·lel

bíblic amb 1 Sam 28:6

B

Ro. I

22 [...] [... no] pot [...]!

23 [El motiu pel qual la terra de Ḫatti est]à morint,

24 [o bé] s’ha de [determinar (mitjançant un oracle)],

A

Ro. I

2’ ... o bé [que jo] ho [vegi en un somni, o bé]

3’ que [un profet]a [ho] expressi. Però els Déus [no] m’[escoltaren...



9

ִביִאם נְּ אּוִרים גַּם בַּ ֲחֹלמֹות גַַּּם בָּ ֹהוָּה גַּם בַּ נָּהּו יְּ לֹא עָּ יֹהוָּה וְּ אּול בַּ ל שָּ אַּ ִישְּ וַּ ‘I Saül preguntà a Déu, i Deú no li respongué, ni amb somnis, ni oracles,

ni profetes’ (1 Sam 28:6)

§47. L’afàsia del rei hittita Muršili II:

“Thus says His Majesty Murshili, Great King: I was driving to the ruined town

(belonging to) Kunnu when a storm came up. On top of this, the storm-god

repeatedly thundered frightfully so that I became afraid. Speech became small in

my mouth and came out of me only sparingly. I had put this matter completely out

of my mind when years later it began to come to me repeatedly in a dream. In the

dream the hand of a god touched me so that my mouth went to the side. So I

instituted an oracular inquiry, and the storm-god of the town of Manuzziya was

indicated. I consulted the storm-god of Manuzziya by oracle, and it was indicated

that I should give him a substitute ox, roast it in the fire, and also roast some birds.

I consulted the oracle further concerning the substitute ox, and it was indicated that

I should give it in its (proper) place in the Land of the town of Kummanni, in the

temple...” (The Aphasia of Murshili II, fragment extret de Franz-Szabó 1995: 2010, trad. de Gary Beckman)

§48. Text hittita sobre interpretació del vol dels ocells.

“(Question:) The birds of the season(?) will congregate for him there, but when the

time of the crocus(?) arrives, they will set out the crocus(?) for the gods, (saying:)

If you, O gods, have approved the city of Khattusha, city of the storm-god of

Aleppo, for the winter quarters of His Majesty and the Queen, together with

everything else, (and if) we have nothing to fear for the person of His Majesty and

the Queen in regard the plague or a serious illness, (and if) evil will not drive them

out, (and if) you, O gods, have (indeed) approved Khattusha, city of the storm-god

of Aleppo, for the winter quarters of His Majesty and the Queen, may the birds of

the incantation of three days establish it by means of an oracle! (Observation:) The

eagle is sittin (in?) TAR.LIŠ. His break is turned forward. The ḫarrani-bird is

sitting (in?) GUN.LIŠ. His beak, however, is turned halfway to the side. . . (and so

on in regard to other birds). (Result:) Thus declare (the augurs) Pikha-Datta and

Arma-nani: It (the oracle) is favorable.” Fragment extret de Franz-Szabó 1995: 2017

§49. Oracle aleatori (Losorakel) hittita referent a una campanya militar

“(Question:) If (His Majesty) will return from Nerik and is in Ashtigurka, he will

smite the unscathed troops of the Khakharwa Mountains. However many days are

determined by oracle (for His Majesty for this purpose, for only so long) will he go

up (into the mountains) . . . . Let it (the lot oracle) be favorable! (Observations:) 1.

“The gods” stood up. They took “well-being,” “the campaign,” and “the king,” and

(gave them) to “the throne (-godess)”. 2. “The men of Khatti” took for themselves

“righteousness,” “the campaign,” and “the war-god.” These were given to “the

sotrm-god.” 3. “The enemy” took for himself “righteousness,” “release,” and

“well-being of the house,” and (placed them) in the . . . (Result:) Favorable”. Lot oracle extret de Franz-Strabé 1995: 2016

§50. Oracle hittita de la serp

“(Question:) Why are you angry, o great god? Because I have made several vows

to you (but have not fulfilled them)? Let this be separated (from the previous

oracular inquiries)! If, however, nothing has been neglected in regard to you, O

god, let the oracle of the water basin be favorable! (Observation:) The “snake of

the hearth” swam to “the sin.” It swam further to “the stele of the bloody deed and

the oath.” The other “snake of the hearth” emerged from “the palace.” . . . . It swam

down to “the ghosts.” . . . (Result:) Unfavorable. Oracle extret de Franz-Strabé 1995: 2017

§51. Els oracles hittites del tipus MUŠEN ḪURRI (KUB V 7, 20-25b)

20 Preguntàrem de nou als homes del temple i digueren: “La festa [mensual ... ha

estat om]esa. La taula de sacrifici no és abillada amb discs solars”. Està enrabiat el

déu per aquest motiu? De[sfavo]rable. Si només és això: el mateix, que els auguris

siguin favorables. Desfavorables.

22 Atès que de nou ha estat desfavorable el fet que sacrifiquessin una (víctima)

tardana al meu déu, d’alguna manera, està enrabiat el déu per aquest motiu? Que

els auguris siguin desfavorables. Desfavorables. Si només és això: el mateix, que

els auguris siguin favorables. Desfavorables.

24 Preguntàrem de nou als homes del temple, i digueren: “Un gos entrà al temple,

tombà la taula i féu caure les fogasses, i hagueren d’ometre en gran part la ració

diària de fogasses. Està enrabiat el déu per aquest motiu? Desfavorable. (trad. M. Vernet)



10

§52. Inscripció en luvi jeroglífic on hi apareix el terme per ‘profeta’

§53. Oracle arameu de salvació:

Inscripció del rei Zakkur s. VIII aC (KAI 202): [b] yd ḥzyn wbyd ˁddn ‘per profetes

i missatgers (?)’. Divinitat oracular: Baˁal-Šamen (oracle de salvació)

§54. Oracle arameu de destrucció:

Inscripció de Deir ˁAlla, s. VIII-VII aC (KAI 312): ˀš.[z]h.ˀlhn[.] ‘un home, profeta

dels déus’. Divinitat oracular: Šamaš (déu-Sol) (oracle de destrucció)

§55. Calendari brontoscòpic de Nigidi Fígul, que remet a l’autoritat del profeta

etrusc Tages:

Oct. 1. If it thunders, it threatens a corrupt tyrant over the affairs of state.

Oct. 3 If it thunders, it signifies hurricanes and disturbances by which the

trees will be overturned; there will be a great disruption in the affairs of

common people.

Oct. 4. If it thunders, the lower classes will have the upper hand over their

betters, and the mildness of the air will be healthy.

Oct. 5. If it thunders, there will be a surplus of all the necessitites

excepting grain. (trad. de Turfa 2012, part II)

§56. La llegenda del profeta etrusc Tages (Cic., De Divinatione II.50-51)

The tradition is that, once upon a time, in the district of Tarquinii, while a field was

being ploughed, the ploughshare went deeper than usual and a certain Tages

suddenly sprang forth and spoke to the ploughman. Now this Tages, according to

the Etruscan annals, is said to have had the appearance of a boy, but the wisdom of

a seer. Astounded and much frightened at the sight, the rustic raised a great cry;

a crowd gathered and, indeed, in a short time, the whole of Etruria assembled at the

spot. Tages then spoke at length to his numerous hearers, who received with

eagerness all that he had to say, and committed it to writing. His whole address was

devoted to an exposition of the science of soothsaying. Later, as new facts were

learned and tested by reference to the principles imparted by Tages, they were

added to the original fund of knowledge. (Ciceró, De Divinatione II.50-51, Loeb Classical Library).

IV Grècia (Sergi Grau)

§57. La centralitat de l’endevinació en la religiositat grega segons Sòfocles, amb

una punta d’ironia tràgica (Èdip rei 964-972):

ΟΙ. Φεῦ φεῦ, τί δῆτ' ἄν, ὦ γύναι, σκοποῖτό τις

τὴν Πυθόμαντιν ἑστίαν, ἢ τοὺς ἄνω

κλάζοντας ὄρνις, ὧν ὑφηγητῶν ἐγὼ

κτενεῖν ἔμελλον πατέρα τὸν ἐμόν; ὁ δὲ θανὼν

κεύθει κάτω δὴ γῆς, ἐγὼ δ' ὅδ' ἐνθάδε

ἄψαυστος ἔγχους – εἴ τι μὴ τὠμῷ πόθῳ

κατέφθιθ'· οὕτω δ' ἂν θανὼν εἴη 'ξ ἐμοῦ.

Τὰ δ' οὖν παρόντα συλλαβὼν θεσπίσματα

κεῖται παρ' Ἅιδῃ Πόλυβος ἄξι' οὐδενός.

ÈDIP.- Ah, ¿què en trauríem, dona, d’observar el fogar

oracular de Pito, i els ocells que van

xisclant pels aires? Era norma d’ells que jo

matés un dia el propi pare meu. Doncs ell

és sota terra, mort, i jo, aquí em teniu

que no he tocat un glavi... si no és que ha mort

d’enyorar-me, que aleshores sí, jo l’he matat.

Com sigui, els vaticinis existents, ja els té

amb ells dins l’Hades Pòlibos, i no valen res. [Trad. C. Riba]

§58. L’explicació de Plató (Timeu 71e-72b) ἱκανὸν δὲ σημεῖον ὡς μαντικὴν ἀφροσύνῃ θεὸς ἀνθρωπίνῃ δέδωκεν· οὐδεὶς γὰρ ἔννους

ἐφάπτεται μαντικῆς ἐνθέου καὶ ἀληθοῦς, ἀλλ' ἢ καθ' ὕπνον τὴν τῆς φρονήσεως πεδηθεὶς



11

δύναμιν ἢ διὰ νόσον, ἢ διά τινα ἐνθουσιασμὸν παραλλάξας. ἀλλὰ συννοῆσαι μὲν ἔμφρονος

τά τε ῥηθέντα ἀναμνησθέντα ὄναρ ἢ ὕπαρ ὑπὸ τῆς μαντικῆς τε καὶ ἐνθουσιαστικῆς φύσεως,

καὶ ὅσα ἂν φαντάσματα ὀφθῇ, πάντα λογισμῷ διελέσθαι ὅπῃ τι σημαίνει καὶ ὅτῳ

μέλλοντος ἢ παρελθόντος ἢ παρόντος κακοῦ ἢ ἀγαθοῦ· τοῦ δὲ μανέντος ἔτι τε ἐν τούτῳ

μένοντος οὐκ ἔργον τὰ φανέντα καὶ φωνηθέντα ὑφ' ἑαυτοῦ κρίνειν, ἀλλ' εὖ καὶ πάλαι

λέγεται τὸ πράττειν καὶ γνῶναι τά τε αὑτοῦ καὶ ἑαυτὸν σώφρονι μόνῳ προσήκειν. ὅθεν δὴ

καὶ τὸ τῶν προφητῶν γένος ἐπὶ ταῖς ἐνθέοις μαντείαις κριτὰς ἐπικαθιστάναι νόμος· οὓς

μάντεις αὐτοὺς ὀνομάζουσίν τινες, τὸ πᾶν ἠγνοηκότες ὅτι ῆς δι' αἰνιγμῶν οὗτοι φήμης καὶ

φαντάσεως ὑποκριταί, καὶ οὔτι μάντεις, προφῆται δὲ μαντευομένων δικαιότατα ὀνομάζοιντ'

ἄν. Ἡ μὲν οὖν φύσις ἥπατος διὰ ταῦτα τοιαύτη τε καὶ ἐν τόπῳ ᾧ λέγομεν πέφυκε, χάριν

μαντικῆς· καὶ ἔτι μὲν δὴ ζῶντος ἑκάστου τὸ τοιοῦτον σημεῖα ἐναργέστερα ἔχει, στερηθὲν

δὲ τοῦ ζῆν γέγονε τυφλὸν καὶ τὰ μαντεῖα ἀμυδρότερα ἔσχεν τοῦ τι σαφὲς σημαίνειν.

Hi ha una prova prou clara que el déu volgué atorgar l’endevinació a la

irracionalitat humana: no hi ha ningú que arribi a la divina i verídica endevinació

en estat de claredat mental, sinó, o bé en el somni, quan la facultat de la

intel·ligència es troba impedida, o bé quan hom es troba fora d’ell mateix a causa

d’una malaltia o d’alguna mena de possessió divina. Correspon a l’home que està

en plena consciència de recordar i considerar el que ha escoltat, en somnis o en

vigília, provinent de l’endevinació o de la possessió. Les visions que hagi tingut les

haurà de discernir amb el raonament per tal de veure de quina manera indiquen

quelcom i si anuncien que a algú li esdevindrà, li ha esdevingut o li esdevé algun

mal o algun bé. No és tasca del qui es troba encara en estat d’exaltació de discernir

per ell mateix les visions o els oracles que pugui tenir, sinó que, com diu amb raó

una dita antiga, només pertany a l’home savi de conèixer les coses pròpies i

conèixer-se ell mateix. I precisament per això el costum va establir el gremi dels

intèrprets com a jutges d eles inspiracions divines. Alguns els anomenen

endevinaires, amb total ignorància del fet que només interpreten els enigmes dels

oracles i visions; però, parlant amb tota justícia, s'haurien de dir, no endevinaires,

sinó intèrprets dels qui tenen el do d’endevinar. Per aquesta causa –la de

l’endevinació–, el fetge ha estat dotat per la natura de l’estructura que té i està

col·locat en el lloc que hem dit. Mentre hom està en vida, el fetge forneix els

indicis més clars; però, quan hom ha estat privat de la vida, es torna cec i els signes

que dóna són poc precisos per a poder indicar res de clar. [Trad. J. Vives]

§59. Una altra explicació, més llarga, del mateix Plató (Fedre 244b-245a)

Perquè tant la profetessa de Delfos com les sacerdotesses de Dodona, en estat de

follia que han fet bons i eminents serveix als grecs –tant als particulars com als

pobles–, mentre que, en el seu bon seny, no han fet pràcticament res de res (ἥ τε

γὰρ δὴ ἐν Δελφοῖς προφῆτις αἵ τ' ἐν Δωδώνῃ ἱέρειαι μανεῖσαι μὲν πολλὰ δὴ καὶ

καλὰ ἰδίᾳ τε καὶ δημοσίᾳ τὴν Ἑλλάδα ἠργάσαντο, σωφρονοῦσαι δὲ βραχέα ἢ

οὐδέν). I què direm de la Sibil·la i de tots els altres endevins, inspirats pels déus

(ὅσοι μαντικῇ χρώμενοι ἐνθέῳ), que han fet tantes prediccions a tanta gent, tot

posant-los en la dreta via per al seu futur? Seria allargar-se en allò que és evident

per a tothom. Vet aquí un testimoni, però, que mereix de debò ser escoltat: aquells

que, en l’antigor, instituïren els noms, consideraven també que la follia no és pas

res de vergonyós o d’infamant, perquè, altrament, no haurien pas lligat aquest nom

a la més bona de les arts, la que permet discernir el futur, quan l’anomenaren

mànica (μανικὴν). És perquè tenien la follia per una bona cosa, des del moment

que resulta un do divinal (θείᾳ μοίρᾳ), que van instituir aquest nom; però els

nostres contemporanis, que no tenen cap sentit del que és bo, han introduït una tau,

i l’han anomenat màntica (μαντικὴν). I el mateix per a la tècnica dels qui són en el

seu bon seny (τῶν ἐμφρόνων), la tècnica que s’aplica a cercar de conèixer el futur

mitjançant el vol dels ocells i altres signes (διά τε ὀρνίθων ποιουμένων καὶ τῶν

ἄλλων σημείων): des del moment que aquesta tècnica, a través de la reflexió,

procura en opinió dels homes la intel·ligència i la recerca (ἀνθρωπίνῃ οἰήσει νοῦν

τε καὶ ἱστορίαν), els antics l’anomenaren οἰονοϊστικὴν, mentre que els moderns

l’anomenen en canvi οἰωνιστικὴν, amb omega, per donar al mot un aire més

solemne. És doncs ben cert que l’art de l’endeví és més perfecta i digna que la de

l’intèrpret del vol dels ocells (τελεώτερον καὶ ἐντιμότερον μαντικὴ οἰωνιστικῆς),

tant pel que fa al nom com a la funció, de manera que la follia és millor que el bon

seny –els antics ho testimonien–, és a dir, allò que ve del déu està per damunt

d’allò que s’origina en els homes (κάλλιον μαρτυροῦσιν οἱ παλαιοὶ μανίαν

σωφροσύνης τὴν ἐκ θεοῦ τῆς παρ' ἀνθρώπων γιγνομένης). D’altra banda, les

malalties i les proves particularment penoses, aquelles que, conseqüència d’antics

ressentiments divins, colpeixen certes famílies, és la follia, quan apareix i suscita el

do de profecia (ἡ μανία ἐγγενομένη καὶ προφητεύσασα) en la gent que cal, la que

va trobar la manera d’allunyar-les, per recurs a les pregàries als déus i als rituals.

Per tant, mitjançant la pràctica dels rituals de purificació i d’iniciació, la follia ha

mantingut incòlume aquell que toca per al present i per al futur, car ella ha trobat,

per a qui experimenta correctament follia i possessió, el mitjà per alliberar-lo dels

mals presents. La tercera forma de possessió i de follia (κατοκωχή τε καὶ μανία) és

la que ve de les Muses. Tan bon punt s’empara d’una ànima tendra i virginal, que

la desperta i la submergeix en un trànsit bàquic que s’expressa mitjançant odes i



12

poemes de tota mena, és la follia que en fa educació de la posteritat glorificant

infinitament les fetes dels antics. Ara, l’home que, sense haver estat sacsejat per

aquesta follia dispensada per les Muses arriba a les portes de la poesia amb la

convicció que, a fi de comptes, la tècnica bastarà per fer-lo poeta, aquest és un

poeta mancat: semblantment, davant la poesia dels qui són folls, s’oposa la poesia

dels qui són en el seu bon seny (ἡ ποίησις ὑπὸ τῆς τῶν μαινομένων ἡ τοῦ

σωφρονοῦντος ἠφανίσθη).

§60. El resum de Ciceró (De diuinatione II 11) Duo enim genera divinandi esse dicebas, unum' artificiosum,' alterum' naturale.'

Artificiosum constare partim ex coniectura, partim ex observatione diuturna. naturale quod

animus arriperet aut exciperet extrinsecus ex divinitate, unde omnes animos haustos aut

acceptos aut libatos haberemus. artificiosae divinationis illa fere genera ponebas:

extispicum eorumque qui ex fulguribus ostentisque praedicerent, tum augurum eorumque

qui signis aut ominibus uterentur, omneque genus coniecturale in hoc fere genere ponebas.

illud autem naturale aut concitatione mentis edi et quasi fundi videbatur aut animo per

somnum sensibus et curis vacuo provideri.

Y es que, según decías, había dos formas de practicar la adivinación, una de

carácter artificial y la otra de carácter natural. La de carácter artificial se basaba, en

parte, en el pronóstico y, en parte, en la observación permanente. La natural –

aquella que el espíritu ‘arrebataba’ o ‘extraía’ del exterior– procedía de la

divinidad, de la que cada uno de nosotros habría aspirado, tomado o libado su

propis espíritu. Entre las formas de adivinación artificial incluías, más o menos, las

siguientes: la de los observado es de entrañas y la de quienes predicen a través de

los rayos y las apariciones; luego, la de los augures y la de quienes se sirven de

signos o de presagios; y toda forma que se basase en un pronóstico la incluías, más

o menos, dentro de este tipo. La forma natural, por su parte, parecía propagarse y

casi emanar de una mente perturbada, o bien capaz de tener visiones premonitorias

durante el sueño, gracias a que el espíritu se encuentra desprovisto de sensación y

libre de preocupaciones. [Trad. Á. Escobar]

§61. Les diverses formes de conèixer l’avenir segons el Prometeu encadenat

d’Èsquil (484-499) τρόπους τε πολλοὺς μαντικῆς ἐστοίχισα,

κἄκρινα πρῶτος ἐξ ὀνειράτων ἃ χρὴ

ὕπαρ γενέσθαι, κληδόνας τε δυσκρίτους

ἐγνώρισ' αὐτοῖς ἐνοδίους τε συμβόλους.

γαμψωνύχων τε πτῆσιν οἰωνῶν σκεθρῶς

διώρισ', οἵτινές τε δεξιοὶ φύσιν

εὐωνύμους τε, καὶ δίαιταν ἥντινα

ἔχουσ' ἕκαστοι, καὶ πρὸς ἀλλήλους τίνες

ἔχθραι τε καὶ στέργηθρα καὶ συνεδρίαι·

σπλάγχνων τε λειότητα, καὶ χροιὰν τίνα

ἔχουσ' ἂν εἴη δαίμοσιν πρὸς ἡδονὴν

χολή, λοβοῦ τε ποικίλην εὐμορφίαν·

κνίσῃ τε κῶλα συγκαλυπτὰ καὶ μακρὰν

ὀσφῦν πυρώσας δυστέκμαρτον εἰς τέχνην

ὥδωσα θνητούς, καὶ φλογωπὰ σήματα

ἐξωμμάτωσα, πρόσθεν ὄντ' ἐπάργεμα.

PROMETEU.- Vaig alinear també per a ells mil maneres de conèixer el futur. El

primer, vaig discernir, dels somnis, els que han de convertir-se en vetlla, i vaig fer-

los conèixer els sons d’obscur presagi i els encontres del camí. Vaig determinar

fixament el vol dels ocells d’urpa ganxuda, els que són favorables de mena i els

sinistres, la vida que fa cadascun, els odis i els amors que es tenen, llurs

aplegaments sobre la mateixa branca; i la llisor de les vísceres, quin color

necessiten per a ésser plaents als déus, i el variat aspecte propici del fel i del lòbul.

Vaig fer cremar els membres embolcallats de greix i la llarga espinada, per

encaminar els mortals en un art difícil d’entendre, i vaig obrir als signes de la flama

els ulls fins aleshores coberts d’un tel. [Trad. C. Riba]

§62. Tirèsias vaticina mitjançant ornitomància a Sòfocles, Antígona (998-1014) ΤΕ. Γνώσῃ, τέχνης σημεῖα τῆς ἐμῆς κλύων.

Εἰς γὰρ παλαιὸν θᾶκον ὀρνιθοσκόπον

ἵζων, ἵν' ἦν μοι παντὸς οἰωνοῦ λιμήν,

ἀγνῶτ' ἀκούω φθόγγον ὀρνίθων, κακῷ

κλάζοντας οἴστρῳ καὶ βεβαρβαρωμένῳ·

καὶ σπῶντας ἐν χηλαῖσιν ἀλλήλους φοναῖς

ἔγνων· πτερῶν γὰρ ῥοῖβδος οὐκ ἄσημος ἦν.

Εὐθὺς δὲ δείσας ἐμπύρων ἐγευόμην

βωμοῖσι παμφλέκτοισιν· ἐκ δὲ θυμάτων

Ἥφαιστος οὐκ ἔλαμπεν, ἀλλ' ἐπὶ σποδῷ

μυδῶσα κηκὶς μηρίων ἐτήκετο

κἄτυφε κἀνέπτυε, καὶ μετάρσιοι

χολαὶ διεσπείροντο, καὶ καταρρυεῖς

μηροὶ καλυπτῆς ἐξέκειντο πιμελῆς.

Τοιαῦτα παιδὸς τοῦδ' ἐμάνθανον πάρα,



13

φθίνοντ' ἀσήμων ὀργίων μαντεύματα·

ἐμοὶ γὰρ οὗτος ἡγεμών, ἄλλοις δ' ἐγώ.

TIRÈSIAS.- Sabràs, si escoltes els senyals de la meva art.

M’estava al seti que és d’antic un mirador

del cel, on sempre a tot auguri dono port,

quan sento una confusa veu d’ocells, que amb mal

desfici criden, com qui parla i no s’entén:

s’hi feien amb les urpes, lacerant-se a mort,

conec: la fressa d’ales no em permet dubtar.

Ple d’ànsia, provo de seguida amb víctimes

sobre els altars encesos; però el déu del foc

no en treia flama: degotant sobre el caliu,

l’ensunya de les cuixes tota es va fonent

i fuma i espetega, sí, i els fels se’n van

en baf pels aires, i les cuixes, regalant,

es queden nues, sense l’embolcall de greix.

Tal són les mortes profecies que he sabut

dels ritus sense signe per aquest infant;

car ell em fa de guia, com als altres jo. [Trad. C. Riba]

§63. Teoclimen (Odissea XV 525-534) ὣς ἄρα οἱ εἰπόντι ἐπέπτατο δεξιὸς ὄρνις,

κίρκος, Ἀπόλλωνος ταχὺς ἄγγελος· ἐν δὲ πόδεσσι

τίλλε πέλειαν ἔχων, κατὰ δὲ πτερὰ χεῦεν ἔραζε

μεσσηγὺς νηός τε καὶ αὐτοῦ Τηλεμάχοιο.

τὸν δὲ Θεοκλύμενος ἑτάρων ἀπονόσφι καλέσσας

ἔν τ' ἄρα οἱ φῦ χειρὶ ἔπος τ' ἔφατ' ἔκ τ' ὀνόμαζε·

“Τηλέμαχ', οὔ τοι ἄνευ θεοῦ ἤλυθε δεξιὸς ὄρνις·

ἔγνων γάρ μιν ἐσάντα ἰδὼν οἰωνὸν ἐόντα.

ὑμετέρου δ' οὐκ ἔστι γένευς βασιλεύτερον ἄλλο

ἐν δήμῳ Ἰθάκης, ἀλλ' ὑμεῖς καρτεροὶ αἰεί.”

Deia així, quan vingué volant un ocell a sa dreta,

un esparver, d’Apol·lo rabent missatge, i a les urpes

duia un colom, que plomava, i les plomes queien per terra,

disseminades, entre el vaixell i els peus de Telèmac.

I llavors Teoclimen, cridant-lo a part de la colla,

va encaixar-li la mà i uns mots li digué, anomenant-lo:

-Telèmac, poc sense un déu t’ha volat un ocell a la dreta;

car, veient-lo de front, he sabut que portava presagi:

més reial que la vostra, en el poble d’Ítaca una altra

sang no existeix: sou vosaltres aquí els més forts, i per sempre. [Trad. C. Riba]

§64. Hèlen (Ilíada VII 43-54) Ὣς ἔφατ', οὐδ' ἀπίθησε θεὰ γλαυκῶπις Ἀθήνη.

τῶν δ' Ἕλενος Πριάμοιο φίλος παῖς σύνθετο θυμῷ

βουλήν, ἥ ῥα θεοῖσιν ἐφήνδανε μητιόωσι·

στῆ δὲ παρ' Ἕκτορ' ἰὼν καί μιν πρὸς μῦθον ἔειπεν·

Ἕκτορ υἱὲ Πριάμοιο Διὶ μῆτιν ἀτάλαντε

ἦ ῥά νύ μοί τι πίθοιο, κασίγνητος δέ τοί εἰμι·

ἄλλους μὲν κάθισον Τρῶας καὶ πάντας Ἀχαιούς,

αὐτὸς δὲ προκάλεσσαι Ἀχαιῶν ὅς τις ἄριστος

ἀντίβιον μαχέσασθαι ἐν αἰνῇ δηϊοτῆτι·

οὐ γάρ πώ τοι μοῖρα θανεῖν καὶ πότμον ἐπισπεῖν·

ὣς γὰρ ἐγὼ ὄπ' ἄκουσα θεῶν αἰειγενετάων.

Tal dijo; y no desoyó diosa Atena ojigarza el consejo;

que, entre ellos, a Héleno el hijo de Príamo en mientes acuerdo

le puso que bien complacía a los dioses en sus manejos.

Que él fue y junto a Héctor se puso, y así le hablo como esto:

“¡Héctor, hijo de Príamo, a Zeus en juicio parejo!

¿me atenderás lo que diga? Y que soy tu hermano por cierto:

¡haz sentar a los otros troyanos todos y aqueos,

y tú, al que más de los dánaos valga, provócalo en reto,

al frente contigo a luchar solo a solo en duelo sangriento!

Pues no es todavía tu sino morir y cumplir lo dispuesto;

que así yo lo he oído en voz de los dioses no-morideros.” [Trad. A. García Calvo]

§65. Calcant (Ilíada I 68-100) Ἤτοι ὅ γ' ὣς εἰπὼν κατ' ἄρ' ἕζετο· τοῖσι δ' ἀνέστη

Κάλχας Θεστορίδης οἰωνοπόλων ὄχ' ἄριστος,

ὃς ᾔδη τά τ' ἐόντα τά τ' ἐσσόμενα πρό τ' ἐόντα,

καὶ νήεσσ' ἡγήσατ' Ἀχαιῶν Ἴλιον εἴσω

ἣν διὰ μαντοσύνην, τήν οἱ πόρε Φοῖβος Ἀπόλλων·



14

ὅ σφιν ἐὺ φρονέων ἀγορήσατο καὶ μετέειπεν·

ὦ Ἀχιλεῦ κέλεαί με Διῒ φίλε μυθήσασθαι

μῆνιν Ἀπόλλωνος ἑκατηβελέταο ἄνακτος·

τοὶ γὰρ ἐγὼν ἐρέω· σὺ δὲ σύνθεο καί μοι ὄμοσσον

ἦ μέν μοι πρόφρων ἔπεσιν καὶ χερσὶν ἀρήξειν·

ἦ γὰρ ὀΐομαι ἄνδρα χολωσέμεν, ὃς μέγα πάντων

Ἀργείων κρατέει καί οἱ πείθονται Ἀχαιοί· [...]

Τὸν δ' ἀπαμειβόμενος προσέφη πόδας ὠκὺς Ἀχιλλεύς·

θαρσήσας μάλα εἰπὲ θεοπρόπιον ὅ τι οἶσθα·

οὐ μὰ γὰρ Ἀπόλλωνα Διῒ φίλον, ᾧ τε σὺ Κάλχαν

εὐχόμενος Δαναοῖσι θεοπροπίας ἀναφαίνεις,

οὔ τις ἐμεῦ ζῶντος καὶ ἐπὶ χθονὶ δερκομένοιο

σοὶ κοίλῃς παρὰ νηυσὶ βαρείας χεῖρας ἐποίσει

συμπάντων Δαναῶν, οὐδ' ἢν Ἀγαμέμνονα εἴπῃς,

ὃς νῦν πολλὸν ἄριστος Ἀχαιῶν εὔχεται εἶναι.

Καὶ τότε δὴ θάρσησε καὶ ηὔδα μάντις ἀμύμων·

οὔ ταρ ὅ γ' εὐχωλῆς ἐπιμέμφεται οὐδ' ἑκατόμβης,

ἀλλ' ἕνεκ' ἀρητῆρος ὃν ἠτίμησ' Ἀγαμέμνων,

οὐδ' ἀπέλυσε θύγατρα καὶ οὐκ ἀπεδέξατ' ἄποινα,

τοὔνεκ' ἄρ' ἄλγε' ἔδωκεν ἑκηβόλος ἠδ' ἔτι δώσει·

οὐδ' ὅ γε πρὶν Δαναοῖσιν ἀεικέα λοιγὸν ἀπώσει

πρίν γ' ἀπὸ πατρὶ φίλῳ δόμεναι ἑλικώπιδα κούρην

ἀπριάτην ἀνάποινον, ἄγειν θ' ἱερὴν ἑκατόμβην

ἐς Χρύσην· τότε κέν μιν ἱλασσάμενοι πεπίθοιμεν.

Él, en hablando así, se sentaba; y húbose alzado

Calcante de Téstor, entre agoradores cierto el más sabio,

que bien lo que pasa sabía y lo por pasar y pasado,

que había en las naves aqueas hasta Ílïo ido guiando

por don que le había de adivinación Febo Apóline dado;

el cual ante ellos habló, y les dijo en juicio bien sano:

“Me mandas, Aquiles, amado de Zeus, aquí declararos

cuál el enojo de Apolo, señor del-tiro-lejano:

bien, pues yo lo diré; però tú ¡ponte y jura a mi lado

que a defenderme de firme serás con voces y brazo!

Pues cuido que habrá de enojarse señor que en la gente de Argos

tiene supremo poder y le acatan todos los dánaos. [...]

Al cual así respondiendo le dijo Aquiles pie-raudo:

“¡Ánimo, y di lo que sepas de voz del cielo o dictado!

que no, ¡voto a Apolo amado de Zeus, a quien invocando

tú, Calcante, revelas la voz del cielo a los dánaos!

no hay quien, estando yo vivo y sobre la tierra alentando,

a ti so las cuéncavas naves te ponga encima la mano

de todos los griegos, así a Agamenón nombrares por caso,

que hoy se gloría de entre los aqueos en ser el más alto.”

Que entonces ya tomó aliento y habló el adivino sin fallo:

“Pues no se está él de rezo ni ciemboyada quejando,

sino un rezador al que hubo Agamenón afrentado,

ni quiso librarle la hija ni su rescate tomarlo:

por eso dio penas el lueñiflechero y va a seguir dando;

de que se le haya a su padre su niña ojivólvora dado,

ya sin rescate ni paga, y cabal ciemboyada llevado

a Crusa; y entonces logremos quizá en su gracia aplacarlo.” [Trad. A. García

Calvo]

§66. Els endevins, entre els δημιοεργοί (Odissea XVII 382-385) τίς γὰρ δὴ ξεῖνον καλεῖ ἄλλοθεν αὐτὸς ἐπελθὼν

ἄλλον γ', εἰ μὴ τῶν, οἳ δημιοεργοὶ ἔασι;

μάντιν ἢ ἰητῆρα κακῶν ἢ τέκτονα δούρων,

ἢ καὶ θέσπιν ἀοιδόν, ὅ κεν τέρπῃσιν ἀείδων.

¿Quin estranger convidem, un mateix anant a cercar-lo

fora, si doncs no és d’aquests que treballen pel poble,

un profeta o un metge o un mestre d’obres de fusta

o un cantor divinal que ens delectés amb sos càntics? [Trad. C. Riba]

§67. L’oracle de Dionís (Heròdot VII 111) Οὗτοι οἱ τοῦ Διονύσου τὸ μαντήιόν εἰσι ἐκτημένοι· τὸ δὲ μαντήιον τοῦτο ἐστὶ μὲν ἐπὶ τῶν

ὀρέων τῶν ὑψηλοτάτων· Βησσοὶ δὲ τῶν Σατρέων εἰσὶ οἱ προφητεύοντες τοῦ ἱροῦ,

πρόμαντις δὲ ἡ χρέωσα κατά περ ἐν Δελφοῖσι, καὶ οὐδὲν ποικιλώτερον.

Aquests [els satres, una tribu tràcia] posseeixen l’oracle de Dionís, el qual es troba

al cim més alt de llurs serralades; dels satres, els bessos són el llinatge encarregat

d’interpretar les profecies del santuari, i una sacerdotessa n’emet les prediccions,

tot just com a Delfos; no són pas més abstruses. [Trad. R. Montañés]



15

§68. Cresos malinterpreta un oracle (Heròdot I 55-56)

Quan va haver obsequiat els delfis, Cresos va consultar l’oracle per tercera vegada.

En efecte, després de rebre’n resposta certa, l’interrogava sovint. Li demanava que

li vaticinés si el seu regnat duraria molts anys. La Pítia li respon el següent:

Ves, quan un mul esdevingui rei dels medes,

aleshores, lidi de delicat caminar, fuig més enllà de l’Hernos

de molts codolets, i no et quedis, ni t’avergonyeixis de ser covard.

Quan aquests mots li van arribar, Cresos se’n va alegrar d’allò més, confiat que un

mul mai no regnaria sobre els medes en lloc d’un home, i que per tant ni ell ni els

seus descendents es veurien mai privats del seu poder. [Trad. R. Montañés]

§69. Les dificultats d’interpretació dels oracles (Tucídides II 54)

Enmig de la desgràcia, com és natural, entre altres coses es recordaren d’aquest

vers, que els més vells deien haver-lo sentit cantar feia temps:

ἥξει Δωριακὸς πόλεμος καὶ λοιμὸς ἅμ' αὐτῷ.

Vindrà una guerra dòrica i amb ella la pesta.

És veritat que sorgí una discussió i s’afirmà que no era λοιμός, pesta, el mot usat en

el vers pels antics, sinó λιμός, fam, però naturalment, donades les circumstàncies,

prevalgué l’opinió que hi deia pesta; perquè la gent conformava el record als mals

que sofria. Però si mai, crec jo, esclata una altra guerra dòrica després d’aquesta i

s’escau de venir una fam, probablement recitaran el vers en aquest sentit. Els qui el

coneixien feren també memòria de l’oracle donat als lacedemonis quan, en

preguntar al déu si havien d’anar a la guerra, els respongué que la victòria seria

d’ells, si combatien amb totes les forces, i els digué que ell, el déu, es posaria a llur

banda. [Trad. J. Berenguer Amenós]

§70. La naturalesa obliqua de l’oracle dèlfic segons Heràclit (fr. 93 Mouraviev =

14 Marcovich = 22 B 93 DK)

ὁ ἄναξ, οὗ τὸ μαντεῖόν ἐστι τὸ ἐν Δελφοῖς, οὔτε λέγει οὔτε κρύπτει ἀλλὰ σημαίνει

el sobirà que posseeix l’oracle de Delfos no diu ni oculta, sinó que indica

§71. Xenofont fa les preguntes a l’oracle com millor li convé (Xenofont, Anàbasi

III 1, 5-7)

Doncs Xenofont, en haver llegit la carta, consultà Sòcrates d’Atenes a propòsit del

viatge. Sòcrates, sospitant que no fos mal vist per la ciutat el fet d’esdevenir amic

de Ciros, ja que Ciros semblava haver recolzat de bon grat els lacedemonis en la

guerra contra Atenes, aconsellà Xenofont d’anar a Delfos a consultar el déu sobre

el viatge. Xenofont hi anà i preguntà a Apol·lo a quin dels déus havia d’oferir

sacrificis i pregàries per a der de la manera més escaient i profitosa el viatge que

meditava, i per a tornar sa i estalvi després d’haver reeixit. I Apol·lo li respongué a

quins déus havia de sacrificar. Quan retornà, explicà l’oracle a Sòcrates. Aquest, en

senti-lo, li va retreure que no hagués demanat primer què era millor per a ell, posar-

se en camí o restar, sinó que, tenint decidit de partir, hagués preguntat només com

faria més bé el viatge. “Ara bé, com que has fet la consulta així –digué–, cal fer tot

el que el déu ha ordenat.” [Trad. F. Cuartero]

§72. Un exemple d’ornitomància a Homer (Ilíada XII 200- 240) ὄρνις γάρ σφιν ἐπῆλθε περησέμεναι μεμαῶσιν

αἰετὸς ὑψιπέτης ἐπ' ἀριστερὰ λαὸν ἐέργων

φοινήεντα δράκοντα φέρων ὀνύχεσσι πέλωρον

ζωὸν ἔτ' ἀσπαίροντα, καὶ οὔ πω λήθετο χάρμης,

κόψε γὰρ αὐτὸν ἔχοντα κατὰ στῆθος παρὰ δειρὴν

ἰδνωθεὶς ὀπίσω· ὃ δ' ἀπὸ ἕθεν ἧκε χαμᾶζε

ἀλγήσας ὀδύνῃσι, μέσῳ δ' ἐνὶ κάββαλ' ὁμίλῳ,

αὐτὸς δὲ κλάγξας πέτετο πνοιῇς ἀνέμοιο.

Τρῶες δ' ἐρρίγησαν ὅπως ἴδον αἰόλον ὄφιν

κείμενον ἐν μέσσοισι Διὸς τέρας αἰγιόχοιο.

δὴ τότε Πουλυδάμας θρασὺν Ἕκτορα εἶπε παραστάς· [...]

νῦν αὖτ' ἐξερέω ὥς μοι δοκεῖ εἶναι ἄριστα.

μὴ ἴομεν Δαναοῖσι μαχησόμενοι περὶ νηῶν.

ὧδε γὰρ ἐκτελέεσθαι ὀΐομαι, εἰ ἐτεόν γε

Τρωσὶν ὅδ' ὄρνις ἦλθε περησέμεναι μεμαῶσιν

αἰετὸς ὑψιπέτης ἐπ' ἀριστερὰ λαὸν ἐέργων

φοινήεντα δράκοντα φέρων ὀνύχεσσι πέλωρον

ζωόν· ἄφαρ δ' ἀφέηκε πάρος φίλα οἰκί' ἱκέσθαι,

οὐδ' ἐτέλεσσε φέρων δόμεναι τεκέεσσιν ἑοῖσιν.

ὣς ἡμεῖς, εἴ πέρ τε πύλας καὶ τεῖχος Ἀχαιῶν

ῥηξόμεθα σθένεϊ μεγάλῳ, εἴξωσι δ' Ἀχαιοί,

οὐ κόσμῳ παρὰ ναῦφιν ἐλευσόμεθ' αὐτὰ κέλευθα·

πολλοὺς γὰρ Τρώων καταλείψομεν, οὕς κεν Ἀχαιοὶ

χαλκῷ δῃώσωσιν ἀμυνόμενοι περὶ νηῶν.

ὧδέ χ' ὑποκρίναιτο θεοπρόπος, ὃς σάφα θυμῷ

εἰδείη τεράων καί οἱ πειθοίατο λαοί.

Τὸν δ' ἄρ' ὑπόδρα ἰδὼν προσέφη κορυθαίολος Ἕκτωρ·

Πουλυδάμα, σὺ μὲν οὐκ ἔτ' ἐμοὶ φίλα ταῦτ' ἀγορεύεις·



16

οἶσθα καὶ ἄλλον μῦθον ἀμείνονα τοῦδε νοῆσαι.

εἰ δ' ἐτεὸν δὴ τοῦτον ἀπὸ σπουδῆς ἀγορεύεις,

ἐξ ἄρα δή τοι ἔπειτα θεοὶ φρένας ὤλεσαν αὐτοί,

ὃς κέλεαι Ζηνὸς μὲν ἐριγδούποιο λαθέσθαι

βουλέων, ἅς τέ μοι αὐτὸς ὑπέσχετο καὶ κατένευσε·

τύνη δ' οἰωνοῖσι τανυπτερύγεσσι κελεύεις

πείθεσθαι, τῶν οὔ τι μετατρέπομ' οὐδ' ἀλεγίζω

εἴτ' ἐπὶ δεξί' ἴωσι πρὸς ἠῶ τ' ἠέλιόν τε,

εἴτ' ἐπ' ἀριστερὰ τοί γε ποτὶ ζόφον ἠερόεντα.

Pues, ya que a cruzar se arrojaban, les vino un ave de agüero,

águila de altanería, al flanco cerniéndose izquierdo,

llevando en las garres culebro gigante sanguinolento,

vivo, agitándose aún, y que no cejaba en el duelo,

no, que, agarrándolo así, en el pecho le hirió cabe al cuello,

pegando respingo atrás; que ella lo soltó de sí luego,

del fiero mordisco dolida, y lo echó en las tropas en medio,

y ella, grayando, volando se iba al soplo del viento.

Que helados los troes quedaron, de que al variopinto culebro

entre ellos lo vieron tirado, de Zeus cabrillante portento;

y entonces Poludamante acercándose habló al bravo Héctor: [...]

“Ahora otra vez hablaré según es lo más sano que veo:

no con los dánaos a pelear por sus naves pasemos;

pues tal creo yo que se habrá de cumplir, si claro y bien cierto,

al ir los troyanos el foso a cruzar, les vino este agüero,

águila de altanería, al flanco cerniéndose Izquierdo,

llevando en las garres culebro gigante sanguinolento,

vivo, y que, antes de al nido llegar, lo soltó de sí lejos

y no consiguió a sus crías llevarlo a dárselo en cebo:

tal nosotros, aun ya si las puertas y muros de aquellos

rompemos a fuerza de bríos y ceden atrás los aqueos,

no haremos por ante las naves desfile en cuadro y paseo,

que muchos allí dejaremos troyanos, los que los griegos

a golpe de bronce aniquilen, sus naves bien defendiendo.

Tal es la razón que dará un adivino que de portentos

sepa en su alma verdad y a quien hagan caso los pueblos.”

Al cual, mirándole torvo, habló el crestírido Héctor:

“Poludamante, no me es grato ya lo que andas diciendo:

sabes mejor que no este pensar también otro cuento.

Mas, si en verdad lo que dices estás diciéndolo en serio,

de cierto que te han trastornado los dioses mismos el seso,

tú que propones de Zeus tronihondo olvidar el acuerdo

que él mismo otorgádome ha y con su seña firme lo ha hecho;

y, en cambio, tú mandas que hagamos a pájaros aliligeros

caso y razón; de los que ni cuido ni estimo en un bledo

si a la derecha volar y hacia el sol naciente los vemos

o si a la izquierda y a la neblinosa sombra van ellos. [Trad. A. García Calvo]

§73. Ornitomància a Xenofont (Anàbasi VI 1, 23-24)

... quan salpà d’Efes per tal d’ésser presentat a Ciros, es recordà d’una àguila que

grallava a la seva dreta, però aturada; l’endeví que l’acompanyava deia que aquest

era un gran averany i no gens propi d’un home particular; gloriós, baldament

penible; car els ocells ataquen l’àguila quan està asseguda. No era, però, cap

averany de riquesa: perquè és al vol que l’àguila s’apodera de la seva presa. Així,

doncs, ofereix el sacrifici, el déu li revela clarament de no maldar per aconseguir el

comandament, ni d’acceptar-lo si era elegit. [Trad. F. Cuartero]

§74. Els peixos profètics (Heròdot IX 120)

I conten els quersonesites que a un dels seus guardians li esdevingué el prodigi

següent quan torrava unes penques de salaó: les penques que eren al foc van botar i

s’agitaven tot just com peixos acabats de pescar. La gent que s’arremolinà al

voltant es queda meravellada, però Artaïctes, quan va veure el prodigi, cridà a

aquell que torrava la salaó i li digué: “Estranger atenès, no has de témer gens

aquest prodigi, perquè no s’ha mostrat a tu, sinó que Protesilau d’Eleünt em fa

saber que, mort i momificat, encara té poder de part dels déus per castigar qui

l’ultratja. [Trad. R. Montañés]

§75. L’hepatoscòpia d’Egist a Eurípides, Electra (826-833) ἱερὰ δ' ἐς χεῖρας λαβὼν

Αἴγισθος ἤθρει. καὶ λοβὸς μὲν οὐ προσῆν

σπλάγχνοις, πύλαι δὲ καὶ δοχαὶ χολῆς πέλας

κακὰς ἔφαινον τῶι σκοποῦντι προσβολάς.

χὠ μὲν σκυθράζει, δεσπότης δ' ἀνιστορεῖ·

Τί χρῆμ' ἀθυμεῖς; Ὦ ξέν', ὀρρωδῶ τινα



17

δόλον θυραῖον. ἔστι δ' ἔχθιστος βροτῶν

Ἀγαμέμνονος παῖς πολέμιός τ' ἐμοῖς δόμοις.

Agafa les sagrades parts

Egist i observa. El lòbul de la víscera

no hi és; la porta i els conductes prop del fel,

veu que presenten mals sortints pel consultant.

Egist s’aombra; i el meu amo vol saber:

“Què et desanima?” “Foraster, tinc por d’algun

parany de fora. Tinc un enemic mortal,

el fill d’Agamèmnon, i fa la guerra al meu casal.” [Trad. C. Riba]

§76. L’extispicina d’Olímpia (Heròdot I 59)

D’aquests pobles, doncs, Cresos d’assabentà que l’àtic es trobava dominat i desunit

per Pisístrat, fill d’Hipòcrates, que en aquell temps era tirà dels atenesos.

Certament, a Hipòcrates, quan era un ciutadà particular i havia estat enviat com a

representant als Jocs Olímpics, li va esdevenir un gran prodigi: havent sacrificat ell

les víctimes, els calders que hi havia parats, plens de carn i aigua, van bullir i van

vessar sense foc. El lacedemoni Quiló, que es va escaure que hi fos present i

contemplés el prodigi, va aconsellar a Hipòcrates, d’entrada, que no prengués al

seu casal cap dona en edat de procrear, però que si això era que ja en tenia,

aleshores la repudiés; i que si tenia algun fill, hi renunciés. Però Quiló no va reeixir

a convèncer Hipòcrates del que li recomanava; després d’això li va néixer aquest

Pisístrat. [Trad. R. Montañés]

§77. Megístias d’Acarnània (Heròdot VII 219)

Fou l’endeví Megístias, en veure les entranyes de les víctimes, qui primer expressà

als grecs de les Termòpiles que havien de trobar la mort en arribar l’aurora (τοῖσι

δὲ ἐν Θερμοπύλῃσι ἐοῦσι Ἑλλήνων πρῶτον μὲν ὁ μάντις Μεγιστίης ἐσιδὼν ἐς τὰ

ἱρὰ ἔφρασε τὸν μέλλοντα ἔσεσθαι ἅμα ἠοῖ σφι θάνατον); a més a més, hi va haver

uns desertors que els van comunicar la voltera que feien els perses. [Trad. R.

Montañés]

§78. Un exemple cèlebre de cledonomància: Leotíquides i Hegesístrat (Heròdot IX

91)

Com que molt implorava l’estranger sami, Leotíquides, sia per un vaticini i amb

intenció d’assabentar-se’n, sia per oportuna intervenció d’una divinitat, va

preguntar: “Oh estranger sami, quin és el teu nom?” Ell digué:

seminaris a quatre bandes. endevinació i...

Documents