Número 12 - segona època - Setembre 1998

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Fem créixerentre totsun projectede futurIII Assembleade les Institucions Escolars.

Aquest és el lema que ens aplegarà en la3ª Assemblea Ordinària de les InstitucionsEscolars de l’Escola Pia de Catalunya. Unlema, en el qual hi apareixen les princi-pals connotacions que, des d’ara, voldrí-em que qualifiquessin els treballs i elsfruits d’una tan rica experiència col·lec-tiva: acció conjunta, participació animosai cordial, creixença i aprofundiment en totsels nivells, previsió intel·ligent, confiançaben fonamentada en l’esdevenidor…Iniciarem, doncs, el curs 98-99, amb una

fita engrescadora davant els ulls: fer possi-ble, entre tots, el que a tots ens interessa.A això us crido avui a tots: educadors iequips directius de les nostres escoles,alumnes, pares, personal d’administraciói de serveis, equip de gestió del Secretari-at. És entre tots que farem realitat el méspregon desig arrelat dins nostre, la mésvella aspiració de l’Escola Pia: que l’edu-

cació sigui la mi-llor eina de trans-formació perso-nal i social. Des-prés de les cele-bracions dels 400anys de vida del’escola de Calas-sanç, no ens seràdifícil d’intentar-ho, convençutscom estem de labondat d’aquesta intuïció.Tot i que la celebració de l’As-semblea pròpiament dita serà elsdies 12 i 13 de març de 1999, elseu èxit provindrà de l’entusias-me i de l’esforç col·lectiu, durantel temps previ de preparació, i dela sàvia aplicació dels acords a lanostra variada realitat, en el perí-ode posterior. Així, aquesta cridainstitucional, avui, és una crida aparticipar activament en les tresfases de l’Assemblea, en la pre-paració, en l’Assemblea pròpia-ment dita i en la seva aplicació,de manera que sigui ben positivaper a tota l’Escola Pia de Cata-lunya.Per endavant, gràcies a tots per totel treball i l’entusiasme, per tot elfruit que produirem, bon resultatde tant d’esforç.Andreu Trilla, Provincial

v Entrevista ambCarles Mascaró.(pàg. 2)

v 3a Assemblea.(pàg. 3)

v Missatge trobat.(pàg. 4)

v Experiènciesd'Assemblea.(pàgs. 5-8)

v Presentació delprocés. (pàg. 9)

parlem de:parlem de:

2

entrevista L'Assemblea, màximainstància de participacióParlem amb Carles Mascaró.

blea pot implicarmés les persones enun projecte comú.Han estat 135 res-postes. D'1 (impli-cació més baixa) a6 (més alta), 54 per-sones s’han inclinatpel 4 i 31 pel 5, 20pel 3 i 8 pel 6. D'al-tra banda, els sem-bla que el Secreta-riat dóna cohesió iseguretat al grup: 51 persones opten pel 5i 33 pel 4, 20 pel 3 i 12 pel 6. Aquestesdades em diuen que alguns docents enca-ra no veuen la relació entre l’Assemblea ila seguretat que ens ofereix el Secretariat.Potser és per manca de valoració dels pro-cessos democràtics. El Secretariat és fortsi sap on ha d’anar i, això, ho aconsegueixen l’Assemblea i aquesta és forta en la me-sura que respon a allò que, participativa-ment, s’ha expressat a les escoles. Ja séque els processos democràtics són lents ique n’hem d’aprendre. Espero que en lapropera Assembla progressem de maneraevident.

El projecte que ara portes entre mans:laics i escolapis en un comú nosaltres,pot ajudar?Jo crec en la viabilitat d’aquest projecte.Com totes les coses que comencen, els seusprimers passos han estat modestos i hi hapersones que s’han cansat perquè no hanvist fruits immediats, però jo crec que araés el moment de prendre volada. No hohem d’esperar tot d’aquest projecte, ésclar; però és una forma d’inventar el futurproper. Sabem el que volem. Sabem quepodem comptar amb moltes persones. No-més cal tirar-se a la piscina i nedar. No estracta de demanar més temps ni més fei-na, sinó tenir les antenes ben obertes so-bre el país i trobar les ocasions i les es-cletxes per on l’esperit escolapi pugui pas-sar i donar una mica d’aire renovat a unmón educatiu ben enrarit.

Carles Mascaró i Buyreu, escolapi.Mestre. Llicenciat en Teologia. Maîtreen Catéchèse. De 1973 a 1981, direc-tor de l'escola de Terrassa; de 1982 a1995, Assistent Provincial i de 1988 a1997, Secretari General del Secretari-at de les Institucions Escolars de l'Es-cola Pia de Catalunya. Autor de llibresi articles pedagògics i pastorals. Re-centment ha publicat «Una sola carn»i «Pensar el cristianisme avui».

Quina és la idea original de l’Assemblea?Va nèixer, com tot el Secretariat, com uninstrument de participació. Des del Fòrumde les Escoles que el P. Liñan va convocara Sant Cugat, ara fa més de deu anys, lapreocupació ha estat la mateixa: com ferpossible que tots prenguem consciènciad’estar en el mateix vaixell, com integrarles diferents aportacions, com donar-nosuna eina per ser creadors de futur. A Sarriàens vam donar objectius comuns, a Sa-badell vam poder ser més persones en defi-nir les polítiques comunes. Espero que lapropera Assemblea permetrà una consci-ència més gran sobre la qualitat que vo-lem i sobre com fer-la possible.

Qui vetlla els acords de l’Assemblea?El Consell de les Institucions Escolars, queel formen 25 persones escollides per l’As-semblea d'entre els diferents estaments, aqui el Secretari General dóna compte dela seva gestió, almenys dues vegades du-rant el curs. He de dir que durant el meumandat sempre van ser tres vegades, per-què hi havia qüestions extraordinàries quevolia consultar. El Consell vetlla i estu-dia. L’Equip de Gestió, impulsa i executa.Les escoles tanmateix són les que s’ho hande creure i han de fer reals els acords.

Els docents, com viuen l’Assemblea?En la visita que enguany he fet a les es-coles, en un dinar amb un grup de pro-fesors, els he demanat, en un qüestionari,en quin grau els semblava que l’Assem-

3

escola pia3a Assembleade les Institucions

Les finalitats del nostre gran projecte col·lectiu.

Des de la creació del Secreta-riat (1988) s�han celebrat jadues assemblees ordinàriesper avaluar les propostes delperíode anterior i per establirles grans orientacions futures.Ara iniciem el procés de latercera.

El Secretariat, aprovat pel Capítol Provin-cial del 1988, recollia ja uns treballs fetsanteriorment en un Fòrum de totes les es-coles. La 1a Assemblea (1991) significàl’assumpció, per part de tots, d’una novamanera de funcionar. La 2a Assemblea(1995), aprofitant tota l’experiència acu-mulada, formulà noves propostes per aaquests quatre anys que ara acabem. En-tremig, el 1994, se’n celebrà una d’extra-ordinària per estudiar i impulsar el pro-jecte de la participació dels laics en laMissió de l’Escola Pia. Ara som a les por-tes d’una nova gran trobada conjunta.

UN PROCÉS PARTICIPATIU

A la pàgina 9 d’aquesta revista trobareula presentació dels principals processosprevistos. Aquí es vol explicar la signifi-cació d’aquest procés. Cal d’entrada re-marcar la voluntat que hi puguin partici-par tots els docents tant en l’avaluació del’acompliment de les propostes realitza-des el 1995 com en l’elaboració de les queens han de fer progressar en els propersanys. I, també, que tot el treball -encaraque realitzat en uns paràmetres determi-nats, per arribar a conclusions conjuntes-pugui ser útil per a cada escola i contribu-eixi a un millor coneixement de la pròpiarealitat i a una més fonamentada presa dedecisions. Per això hem d'entendre l’As-semblea com un procés; tant la prepara-ció com la posterior concreció és d’unaimportància cabdal.

UNA AVALUACIÓ

L’Assemblea és una avaluació de l’escolai una avaluació institucional. De les ava-luacions de centre, aquest curs, ja n’hem

sentit a parlar. L’Administració ha regulatel marc a partir del qual cada centre realit-zarà el seu procés d’avaluació interna itambé ha iniciat les avaluacions externesd’alguns dels aspectes de la vida escolar.Ara, amb motiu de l’Assemblea, tambéhaurem d’avaluar alguns trets del nostreprojecte i del nostre funcionament (i, decara a la propera, bé haurem d’aprofitaraquells elements que ja incorporem en elprocés periòdic que realitzem).

UN PROJECTE

Però sobretot -i aquesta és una de les fina-litats fonamentals de l’Assemblea- hauremd’avaluar les grans polítiques globals fi-xades el 1995 i projectar la nostra acciócol·lectiva per al proper quadrienni. A més,aquesta dimensió institucional comportaanar més enllà del propi centre i demanala responsabilitat del qui sap que no no-més pensa en ell: dilucidar què pot ajudara fer progressar la meva escola i alhora totel col·lectiu és la gran decisió que tindranentre mans els participants en l’Assembleadel proper març.

El procés concret a cada escola serà lide-rat per l’Equip Directiu, que el preveuràdintre dels temps habituals de treball enequip, garantint la bona comunicació en-tre tots els grups de l’escola i assegurantla comunió en la globalitat de cada esco-la. Es tracta, en definitiva, de fer créixerentre tots un projecte de futur.

Dissenyar encara millor el projecte idotar-lo d’elements que l’impulsin capa una realitat innovadora, oberta a lesnoves situacions i que el dotin d’a-quells trets de qualitat que esdevenendeterminants de la perdurabilitat delpropi projecte.

4

pregària Tempsde reflexióLa vida és bella: no ho oblidis i seràs feliç.

MISSATGE TROBAT

Entre el soroll i la pressafes el teu camísense oblidar que el silenci és pau.Mentre puguisi sense abaixar el capsigues amic de tothom.Digues la teva veritat sense córreri que tothom l’entengui.Escolta els altresencara que siguin pesats i una colla d’ignorants:ells també tenen quelcom a dir.No et comparis pas als altres:podries sortir-ne bufat o amargat,perquè un altresempre pot ser més o menys bo que tu.Alegra’t dels teus èxitsi no t’encaparris pels teus fracassos.Estima la feina que fas per senzilla que sigui:és una riquesa concreta en un món de vaguetats.Mira bé el que fas,perquè el món és enganyós:però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona,que lluiten per un ideal,i que hi ha més herois del que penses.Sigues sincer i no fingeixis l’amistat;no tractis l’amor amb cinisme,puix que, malgrat el que pugui venir i els desenganys,l’amor torna a néixer, com l’herba que trepitges.Inclina’t davant l’inevitable pas dels anyssense enyorar la joventut i els seus gustos.Convenç-te que hom no es fa fort en un diai no et deixis portar per les quimeresque només cansen i et deixen arraconat.Més enllà de tota austeritat,sigues bo amb tu mateix.Tu ets tan fill com els arbres i els estels.Hi tens un lloc en aquest món.Encara que no t’ho creguis,l’univers fa camí endavant.Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu,i fent la teva feina i esperant en el soroll i la confusió,no perdis pas la pau.Malgrat les vilanies, les dificultats i els somnis escapçats,la vida és bella.No ho oblidis i seràs feliç.

(Poema trobat a l’església de Sant Pau, a Baltimore, l’any 1963?)

5

terceraassembleaExperiències

d'AssembleaCom han viscut el procés...

UN DOCENTArcadi Vilà - Escola Pia d'Igualada

L’Assemblea que va tenir lloc a Sabadellel març de 1995, des del meu punt de vis-ta, va ésser molt positiva en diversos as-pectes. He de dir que encara feia poc tempsque exercia com a professor dins l’EscolaPia d’Igualada; així doncs, la meva visió iconeixement sobre el funcionament internde la mateixa va variar força un cop aca-bada aquesta Assemblea.És bo de fer una revisió d’objectius cadacert temps, tant del Projecte Educatiu, comde les estructures organitzatives... Fariamenció de la bona organització de l’As-

semblea i també del plantejament seriósde la mateixa i del treball rigorós sobreels temes a tractar. Així mateix, crec queles discussions dutes a terme dins i foradels grups van ser molt interessants i cre-atives, amb unes pautes de treball moltmarcades que permetien treure molt derendiment al temps que teníem.Les aportacions dels diversos grups vanser molt abundants. Això va enriquir mol-tíssím les propostes i els resultats finals i/o conclusions. Voldria remarcar l’enormeinterès i participació mostrat pels alum-nes.

Un punt a millorar podria ser l’aportacióde ponències, preparades per especialis-tes i/o professionals, que tractessin temesreferents als objectius de l’Assemblea pertal d’enriquir, encara més, si cal, el treballgrupal i les conclusions finals.Finalment diria que aquesta Assemblea vaservir per fer una revisió exhaustiva deltreball realitzat fins aleshores, com tambéuna eina de treball molt útil per afrontarels nous reptes plantejats en el contextactual, i poder incidir-hi des de l’àmbiteducatiu i acadèmic de les nostres esco-les.Tal com se’ns deia en la convocatòria,"L’Assemblea ha de ser avaluar la tascad’aquests quatre darrers cursos i establirde nou les prioritats compartides per man-tenir ben viu el nostre servei als infants ijoves que tenim encomanats".

En l’Assemblea hi ha la participació detots els estaments de les escoles. Hi ha per-sones que hi prenen part per la funció queocupen; són els anomenats membres dedret: el P. Provincial i els Assistents Pro-vincials, el Secretari General, els Direc-tors Gerents i Pedagògics i els Presidentsde les Associacions de Pares d’alumnes,si bé aquests darrers poden, amb l’acordde la respectiva Junta, delegar l’assistèn-cia a un altre membre de la Junta. La ma-joria de l’Assemblea, però, està formadaper membres elegits en el seu propi col-lectiu i escola: els docents i els alumnesdelegats de curs. Pren part en l’Assem-blea un docent de cada escola per cada20 grups -o fracció- d’ensenyament reglatque tingui la respectiva escola, escollit pelclaustre entre els docents de més tres anysd’antiguitat. Quant als alumnes, hi ha undelegat per centre, elegit per tots els dele-gats de secundària. Finalment, el P. Pro-vincial pot designar fins a sis membresamb plena participació i nomena sis re-presentants del personal d’administraciói serveis de les escoles, ja que aquest es-tament no disposa de cap organisme col-lectiu que faciliti l’elecció. A més de totsels membres amb veu i vot, poden prendrepart de l’Assemblea alguns convidats, ex-perts o tècnics i els membres de l’Equipde Gestió.

6

terceraassemblea

UN NO DOCENTMarcel Massa - Escola Pia de Sarrià

Per a mi, el sentit de l'Assemblea és el dela coherència i el de la credibilitat d’unprojecte comú, que ens el creiem compar-tit, participatiu i el més democràtic pos-sible. Si no estem disposats a escoltar-nos,parlar-nos, corregir-nos, implicar-nos... nocal fer assemblees.Recordo, com a més destacable, les apor-tacions de les persones de dins de l’orga-nització de l’Escola Pia de Catalunya, su-mant-hi també les dels tècnics o expertsconvidats, que ens portaren a les conclu-sions i objectius que marcarien el quadri-enni del Secretariat de les Institucions Es-colars de l’EPC.Jo animaria tothom a participar a l'Assem-blea perquè és l’òrgan de representació so-birà, el fòrum per excel·lència de la nostraorganització. Millorar, transformar la rea-litat del nostre entorn és una responsabili-tat de tothom, i encara més si som educa-dors, tant si som personal docent com d’ad-ministració i serveis. L’Assemblea és ellloc on no hi ha ni filtracions ni interme-diaris, per tant, aprofitem l’oportunitat«del directe».

comunes. Igualment per fer l’avaluació dela pròpia escola enfront de les altres.Com a més destacable de la darrera As-semblea, recordo la ponència del Sr. Ter-ricabras i la del Secretari General. En se-gon lloc les aportacions dels participants.Animaria companys meus a participar-hiperquè formem part d’un mateix col·lectiu,i perquè compartim el mateix ideari o ca-ràcter propi.També perquè possibilita escoltar i com-parar experiències; i anar-se interessant perla participació i col·laboració en el procésd’assumir responsabilitats en el funciona-ment del Secretariat de les Institucions del’Escola Pia.

UN ESCOLAPIJoaquim Querol - Comunitat Ca N'Oriac

Pensant en el sentit de l'Assemblea, crecque el més important és la trobada generaldels directius i responsables de cada cen-tre, per tal de compartir criteris, confron-tar experiències i escoltar les normatives

UN ALUMNEGerard Nieto - Escola Pia de Mataró

Segons la meva impressió, l’Assemblea deles Institucions Escolars de l’Escola Pia,en primer lloc, vol donar un sentit d’uni-tat; que tots siguem conscients que no es-tem aïllats sinó que formem part d'un col-lectiu. Segurament aquesta seria la ideamés destacable. És enriquidor de poder-tetrobar amb tota una sèrie de persones quet’expliquen la seva experiència a la sevaescola i adonar-te de les coses que es te-nen en comú, quines són diferents, quinsproblemes hi ha...Participar-hi com a alumne significa im-plicar-te en les problemàtiques i línies di-rectrius que es discuteixen i poder donarel teu parer des del punt de vista dels estu-diants, que sovint difereix bastant amb eldels docents ja que la perspectiva és, evi-dentment, diferent.Per altra banda cal dir que, a posteriori,es fa difícil de veure quines han estat lesaportacions que, per mitjà de l’Assemblea,s’han fet a la vida de l’escola, i et fa plan-tejar fins a quin punt la veu dels alumnes ila teva ha fet ressò en una trobada d’aquestcaire.No obstant això, cal considerar l’Assem-blea com una activitat molt positiva i quecal continuar-la ja que, com he dit abans,suposa sentir-se formant part de la unitatde l’Escola Pia de Catalunya, amb tot elque això comporta.

7experiència

terceraassemblea

UN DOCENTXavier Balades - Escola Pia Sant Antoni

Quan em van demanar que fes una valora-ció personal del que va representar per ami l’assistència a la II Assemblea de lesInstitucions Escolars, ràpidament em vavenir a la memòria l’ambient i les impres-sions que vaig viure a l’Escola Pia de Sa-badell durant els dies en què es van pro-posar, discutir i aprovar els objectius quehavien de regir la nostra actuació educati-va durant el quadrienni 1995-1999.L’ambient amb què em vaig trobar va és-ser, en tot moment, molt acollidor de talmanera que aquella por inicial que es téquan es va a un lloc desconegut, va desa-parèixer en comprovar la quantitat de per-sones conegudes i d’un gran valor dintrede la pròpia institució escolàpia.La impressió que en vaig treure durant eltranscurs de l’Assemblea tant en els grupsde treball com en les sessions de gran grup,va ser la de comprovar que tots els mem-bres que hi eren presents havien treballatanteriorment en les seves escoles tots elspunts que, des del Secretariat, s’havienproposat. Això em demostrà que els col-lectius de les diverses comunitats educa-tives dels dinou centres, representats enl’Assemblea, estaven molt implicats en lesvides de les seves escoles i en conseqüèn-cia en la de la mateixa Escola Pia.Ara, davant de la propera convocatòria dela III Assemblea hem d’avaluar si s’hanassolit aquells cinc objectius aprovats idefinir-ne de nous per tal d’entrar en elproper mil·lenni amb noves il·lusions se-guint fidels a l’obra de Sant Josep de Ca-lassanç.

mena de dubte, aquest contrast constantde criteris vigoritza la vida de les Institu-cions.A l’última Assemblea fèiem referència ala presència de les famílies dels alumnesa la vida de les escoles. Caldria que enaquesta propera es fes una acurada refle-xió per potenciar la realitat d’aquesta pre-sència. A nivell dels estudis, amb més omenys encert, l’escola afronta un repte deReforma. Per què no fer-ho també en lesseves relacions institucionals?La competitivitat també arriba al món deles escoles i seria una inconsciència no fer-ne aquesta valoració. L’escola religiosaemmarcada dintre del marc de l’ensenya-

ment privat haurà, necessàriament, decompetir amb l’escola pública, amb la in-ferioritat de condicions que tot sovint espot donar. Per tant, davant d’aquesta rea-litat, no és possible d'amagar el cap sotal’ala i esperar que les condicions del mer-cat portin a un innexorable tancament d’es-coles.En una ponència feta per la Federaciód’Apa’s de l’Escola Pia, es feia la reflexiósobre la virtualitat que l’Escola dels fillsfos també dels pares en el reciclatge pro-fessional... Aquesta i d'altres idees que po-den sorgir d’una acurada reflexió en la pre-paració de l’Assemblea faran possible quela vida de les nostres escoles tingui un fu-tur més o menys aclarit. Si la presència deles famílies la deixem a la simplicitat depagar un rebut a final de mes i donar detant en tant informació del procés acadè-mic de llurs fills, ens quedarem molt cur-ts. A les portes del segle XXI ens cal tenirclares les tasques que hem de compartir.

UN PAREFrancesc Montfort - E.P. Ntra. Sra.

El pas del temps és inexorable. Tenim a lavista una nova Assemblea de la nostra Ins-titució quan és possible que encara barri-nem en els acords presos ara fa quatre anys,per fer realitat allò que en aquell momentera la certesa d’un camí a seguir. És la re-alitat dels nostres dies, però que sense cap

8

terceraassemblea

UN MEMBRE DE L'EQUIP DE GESTIÓJosep Abril - Equip de Gestió

L’Assemblea és el màxim òrgan de repre-sentació i discussió de les Institucions del’Escola Pia de Catalunya. En l’Assem-blea, a part d’avaluar la tasca feta en l’úl-tim quadrienni, s’han de traçar les líniesmestres d’actuació que han de guiar l’Es-cola Pia durant quatre anys. El fet quenomés hi sigui representada una part delcol·lectiu, no ha de fer pensar pas que l’As-semblea no sigui de tots. Per tant, el gruixmés important de la tasca a fer per prepa-rar l’Assemblea es fa en el centre, en elsclaustres de professors, en les reunions decicles, de departaments, etc. S’ha de me-ditar l’escola que volem, com voldríem queafrontés els nous reptes que s’apropen,com ens agradaria que es posicionés en elmón de l’educació i/o que tractés els pro-blemes dels joves en la societat... Sensecap mena de dubte, una feina importantper a tots.

La meva participació en l’Assemblea del95 a Sabadell fou com a membre de l’E-quip de Gestió. Papers amunt, papers ava-ll! Vam poder veure la feina feta per lesdiferents escoles per fer avançar el col·-lectiu. De totes les aportacions fetes, vaser important la tasca de síntesi que es vahaver de fer per homogeneïtzar totes lesdades i aportacions que s’anaven realit-zant.Important, també, va ser el recull de lesdades que es va fer des de l’Equip de Ges-tió per a la confecció de les diferents me-mòries que van donar-se a tots els partici-pants en les quals hi havia tota una feina

de recull de xifres i de fets destacables perpoder avaluar la gestió feta en l’anteriorquadrienni.És important la implicació de tots els quiformem l’Escola Pia en l’Assemblea delproper any. Hem de pensar que aportar-hiel nostre gra de sorra servirà perquè la ins-titució afronti el nou mil·lenni amb elsànims i l'esperit que ha mantingut viuaquest projecte durant més de 400 anys.

* El proper número anirà dedicat a «Aprendre fora de l'aula».

UN MEMBRE D'EQUIP DIRECTIUAlba Balcells - Escola Pia de Balmes

L’Assemblea, em sembla, té molts sentits.En remarcaria alguns:

• És un òrgan de participació col·lectiva...A cada escola esmercem molts esforçosen fomentar la participació de cada esta-ment i volem fer escoles de tots i per atots, per tant i amb més motiu, hem d’apro-fitar la possibilitat de participar, i en ma-júscules, en el disseny del projecte col-lectiu de les Escoles Pies per als propersanys.

• Hi podrem revisar com s’ha desenvolu-pat el projecte que entre tots vam crear enla darrera Assemblea.

• Hi representem la nostra escola amb lespròpies particularitas dins del grup.

• És una trobada d’intercanvi rica i quepermet conèixer-nos millor.De l'anterior Assemblea, recordo que emvaig sentir part activa de la redacció delsobjectius i que me’n vaig anar amb la im-pressió d’haver pres part realment en elprojecte. (Algunes discussions van serdures i hi va haver discrepàncies interes-sants en el meu grup de treball. Ho vamviure amb “passió”).Considero que participar en l’Assembleaés un dret i deure (agradable). Anar-hi voldir ser representant d’una entitat dins delcol·lectiu, i sumar la veu i el vot a la de lesaltres escoles per decidir conjuntament lesgrans línies futures de tota la Institució.Em sembla que qualsevol mestre, pare oalumne implicat en la vida de la seva es-cola s’ho pot passar molt bé exercintaquesta responsabilitat.

9

terceraassemblea

Procés global del'Assemblea

Presentació global.

2a Fase ~ PROJECTEM. És la fase cen-tral del procés que s'inicia amb un treballd'assemblea a la pròpia escola i avança capa la concreció de les grans propostes a es-tudiar en l’Assemblea.

S'han dissenyat tres fases com-plementàries, amb l'objectiu depermetre la màxima participa-ció i acomplir les finalitats delprocés d�Assemblea.

1a Fase ~ AVALUEM . La primera ac-tuació important és valorar el nivelld’acompliment dels Objectius i propostesde l'Assemblea de 1995, a cada escola i enel conjunt, que es farà durant tot el primertrimestre del curs per arribar a un dobleinforme: un de cada escola i un altre deconjunt.

Objectius Globals i de cada escola ~ 95-99Propostes de cada escola ~ 95-99

Valoració del nivell d’acomplimenta partir d’una xarxa d’indicadors

Treball a cada escola per grups

Es tindran en compte les propostes dels pares defamília i dels alumnes.

Difusió dels acords de l’Assemblea.Concreció a cada escola

dels Objectius i Propostes 1999-2003.Establiment dels criteris d’avaluació.

Temporalització d’accions.Assignació de responsabilitats i recursos.

Presentació d’informes.Valoració de propostes.

Objectius, accions i recomanacionsper als propers anys

ASSEMBLEA

Propostes per fer avançarl'escola i el conjunt.

Propostes a l’Assemblea

Anàlisi global de l’escola.Anàlisi global de les etapes.

Propostes conjuntes per avançar.

Intervencions externes:Estudi de posicionament.

Auditoria econòmica i organitzativa.Enquestes a pares, alumnes i docents.

Memòria de les dades més rellevantsde les escoles i de l’Equip de Gestió.

Valoració de la nostra situacióObservació de les últimes tendències.

3a fase ~ ESTUDIEM . Aquesta fase pretén aportar elements objectius i d'altres valo-racions que ajudin a la presa de decisions i al coneixement de la realitat.

{{

Avaluació global de l’escolaTreball de resum de l’equip directiu.

Difusió a l’escola{

Valoració global del nivell d’acomplimentdels Objectius conjunts

i de les propostes de cada escola.Treball d’una comissió tècnica. Informe al Secretari General.

Difusió dels resultats.Recomanacions a tenir en compte.

Informe final a l’Assemblea.

Anàlisi de cada etapa de cada escola:reptes, punts forts i febles, propostes de

millora concretes i per l’escolaA partir d’uns guions comuns.

{{

{{

{

10

Noticiari breuactualitat

PAÍS BASCAmb la iniciativa de l’Equip de Gestió del Se-cretariat, un grup de responsables de bibliote-ques i de recursos d’algunes de les nostres es-coles, il·lusionats en fer avançar un projectedidàcticoeducatiu basat en l’actualització ioptimització de recursos d’aprenentatge, fanuna visita a la Ikastola ALMEN situada a Es-coriaza (Mondragón). Conèixer de prop unaexperiència educativa diferent a la nostra obreel nostre camp d’anàlisi i fa possible replante-jar-nos la nostra pròpia realitat.

ALIFARAEl dia 17 de juny, té lloc a l’Escola Pia de SantAntoni una de les reunions anuals de l’Equipde Gestió amb tots els equips directius de lesescoles. L’objectiu d’aquesta trobada és revi-sar totes les accions dutes a terme per l’Equipde Gestió i plantejar el pla de treball per alproper curs per donar coherència i globalitat ala nostra tasca educativa. Un punt destacat foula proposta de l’Equip de Gestió sobre l'As-semblea perquè cada escola pugui fer un pro-cés de debat i de projecció que confluirà en laIII Assemblea. També es parlà de la implanta-ció del PGS a les nostres escoles.

MATARÓ

LA FORMACIÓ A DEBATL’Escola Pia de Mataró organitzà, a la salad’actes de la Caixa Laietana de Mataró, unaxerrada sobre La Formació en l’Empresa i lesPolítiques Actives d’Ocupació a càrrec de: Sra.Olga Campmany, cap de la secció de progra-mes experimentals del Departament de Treballde la Generalitat, Sr. Juan Ramon Sáez, res-ponsable global del pilar d’educació i forma-ció de l’empresa Procter& Gamble i Sr. Eva-

risto Torres, director de recursos humans del’empresa Beiersdorf.

FORMACIÓ PER A L'ASSEMBLEAEls directius de les escoles es van reunir el 2de juliol per posar en funcionament la fased’avaluació dels Objectius aprovats en la dar-rera Assemblea. Es va presentar el marc d’a-valuació i els documents que s’usaran a totesles escoles per fer el procés homogeni. Elsequips directius de cada escola ho concretaranper tal que pugui ser treballat per tots els do-cents els primers dies de setembre.En aquesta sessió va intervenir el Sr. AlvaroMarchesi, un dels “pares” de la Reforma, queféu una sessió formativa entorn de l’avaluacióde centres.

AUDITORIADins del procés d’Assemblea, a fi de tenir unavaloració externa de la Institució en l’àmbiteconòmic i administratiu, s’està realitzant atotes les escoles i a l’Equip de Gestió una au-ditoria dels estats financers. L’auditoria és unestudi extern on es fa una avaluació de la si-tuació econòmica, financera i patrimonial delscentres, veient i verificant la correspondènciade la informació amb la realitat i també es va-lora la idoneïtat dels circuits administratiusinterns, dels quals se n’acaba proposant (comen tota avaluació) elements de millora.La feina té dues parts: una primera que ja s’hafet el mes de juliol on els auditors han fet unaprimera presa de contacte amb les escoles i ons’ha analitzat, bàsicament, els procedimentsque se segueixen per fer la feina administrati-vocomptable. En la segona part, que es faràentre octubre i desembre, es verificaran lesdades del tancament comptable i pressuposta-ri del curs 97/98. A mitjan desembre cada es-cola ja tindrà els resultats d’aquest procés.

SIS DIES DIFERENTSQuaranta-tres joves de diferents escoles vanparticipar dels “Sis dies diferents” a Pineta pergaudir, un cop més, d’uns dies de convivènciai de reflexió, de contrast i d’opinió combinatsamb espais lúdics i de joc. Els participants iels monitors responsables n’han fet una moltbona valoració.

PREMIATS PER LA CREATIVITATEl passat mes de juny, va tenir lloc el lliura-ment de premis als guanyadors dels III Premisper al Foment de la Creativitat que patrocinala Fundació Joan Profitós.Aquest premi vol crear un estímul positiu a totl’alumnat de l’Escola Pia des del 5è curs deprimària fins a batxillerats o cursos equivalents,

11

Noticiari breu actualitat

per tal de desvetllar-los les seves capacitats méscreatives plasmades a través de la Prosa, de laPoesia, del Dibuix i del Disseny Gràfic.L’acte de lliurament es va celebrar a l’EscolaPia de Sarrià enmig d’un ambient festiu i cul-tural en el qual es va incloure una actuació mu-sical de l’orquestra Gershwin i un petit recitalde poesia.

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUESJa ha sortit publicat per l’Ed. Claret, col. Daus,el llibre Una sola carn. Construir una relacióde parella que s’anunciava a la Jornada Peda-gògica. L’autor, Carles Mascaró, des del’experiència d’acompanyar homes i dones capal matrimoni, fa una reflexió entorn de la vidades de la perspectiva de la parella com una einade diàleg, de coneixement de l’altre, de con-trast i de construcció gratuïta d’un estil de vidatriat en parella. En definitiva presenta el ma-trimoni com un camí creatiu que es fa en el diaa dia.També podreu comptar amb Pensar el cristia-nisme avui crèdit de religió per a 1r de batxi-llerat i per a tots aquells grups d’adolescentsque volen avançar en el camí de la reflexió ela-borat amb molta cura per Carles Mascaró ambla finalitat d’oferir una eina d'estudi, de debat id’informació religiosa als nostres alumnes tanmancats d’eines d’interiorització i de reflexió.Molt aviat podrem comptar amb el text corres-ponent a 2n de batxillerat.

REUNIÓDELS COORDINADORS DE FP

Es realitzà l’11 de juny i es féu una valoraciópositiva de les visites que un centenar de tu-tors d’ESO i Batxillerat han fet a les escolesque imparteixen formació professional i es pro-gramà una actualització per al proper curs.També s’estudià la situació dels nostres ciclesformatius davant de la generalització d’aquestsestudis i es reflexionà sobre com avui hauríemde professionalitzar des de tota la nostra accióescolar.

FORMACIONS INFORMÀTIQUESEls dies 3 i 6 de juliol es van realitzar les ses-sions de formació corresponents al programad’avaluació de primària i secundària (respec-tivament). En aquestes sessions es va valorarla implantació d’aquests programes, es va re-cordar els processos que es fan a final de cursi es va presentar el mòdul de Gestió d’Expe-dients Electrònics, que pretén substituir el for-mat de paper als arxius de gestió acadèmica.Els dies 29 de juny i 1 de juliol es va realitzarla sessió de formació del nou programa de fac-turació per a aquelles escoles que s’incorporen

a la primera fase. La resta d’escoles s’hi incor-poraran en el mes de gener.

IGUALADA

INAUGUREM LA FAÇANAL’Escola Pia d’Igualada celebrà festivamentla inauguració de la restauració de la façanade l’escola, construïda el 1908. Actualmentés una peça significativa del patrimoni cultu-ral d'Igualada que, tan ben conservada a travésde les diferents generacions, ens permet, avui,de celebrar-ne la restauració. La celebraciód’una eucaristia, diferents parlaments, una au-dició de sardanes, l’enlairament d’un globusgegant i la visita a les instal·lacions de l’escolavan fer, d’aquest diumenge 31 de maig, un actefestiu i entranyable amb un fort ressò a tota laciutat.

ESTADES DE LA FUNDACIÓCom cada any, la Fundació Joan Profitós pos-sibilita unes Estades lúdicoformatives, per alsalumnes de 1r i 2n cicle d'ESO i/o cursos equi-valents, que es realitzen durant la darrera set-mana del curs. L'objectiu de les Estades és pre-miar el treball i la motivació i, alhora, afavorirla relació d'amistat entre alumnes de les dife-rents escoles. Aquest any, hi han participat untotal de 151 alumnes, repartits entre cinc esta-des: tres per afavorir la descoberta d'entornsnaturals, una de coneixement de les eines mul-timèdia aplicades a Internet i una altra de foto-grafia.La valoració general dels alumnes ha estat moltpositiva, tant pels nous aprenentatges com perles noves amistats. Dels informes d'avaluaciódels monitors cal remarcar la bona disposició icomportament dels participants.

12

contrapunt

agenda

Preparantl'AssembleaCom sobreviure la gran moguda que es prepara.

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - Tel.: 441 00 04 - Fax: 441 02 87 - 08001 BARCELONAe-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net • e-mail PAPERS: eparis@epcat.net

• 10 Trobada Jove per a alumnes de secundària.A Igualada.

• 13 Reunió coordinadors Batx-FP-FO, de les 4a 2/4 de 7 de la tarda.

• 15 Reunió coordinadors primària, de 2/4 de 4a 2/4 de 7 de la tarda.

• 15 Reunió Orientació professional, de 4 a 6 dela tarda.

• 19 Responsables d’informàtica, de 2/4 de 4 a2/4 de 7 de la tarda.

• 19 CEP-2, de les 4 a les 6 de la tarda.

• 20 Coordinadors de primària. Inici FormacióVisites-estudi a escoles.

• 22 CEP-1, de les 4 a les 6 de la tarda.

• 23 Curs CLIC, de les 10 del matí a les 6 de latarda.

• 24 Trobada docents 1r i 2n any, de les 10 a 2/4de 2 del migdia. A Sarrià.

• 26 Curs CLIC, de les 10 del matí a les 6 de latarda.

• 27 Coordinadors secundària. Inici FormacióVisites-estudi a escoles.

• 27 Presentació recursos suport àrees, de les 4 a2/4 de 7 de la tarda.

• 28 Reunió responsables extraescolars, de les 5a les 7 de la tarda.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als locals

de l'Equip de Gestió.

SETEMBRE

• 3 Formació docents PAM 1r i 2n d’ESO, deles 10 a les 2 del migdia.

• 7 Reunió Coordinadors pastoral, de les 10 ala 1 del migdia.

• 10 Formació administradors: auditoria, de les10 a 2/4 de 2 del migdia.

• 21 CEP-2 de 4 a 6 de la tarda.

• 22 Reunió responsables base de dades, de 10 a2/4 de 2 del migdia.

• 22 Inici grups de treball, de 2/4 de 4 a les 6 dela tarda.

• 28 Reunió responsables de voluntariat, de les4 a les 6 de la tarda.

OCTUBRE

• 1 Formació administradors: auditoria, de les10 a 2/4 de 2 del migdia.

• 5 Inici Seminari Formació Agents de Pasto-ral, de les 10 a la 1 del migdia

• 5 Reunió coordinadors infantil, de 2/4 de 4 a2/4 de 7 de la tarda

• 5 CEP-2, de les 4 a les 6 de la tarda

• 6 Reunió responsables experimentació PAM3r i 4t d’ESO, de les 10 a les 2 del migdia

• 8 CEP-1, de les 4 a les 6 de la tarda

• 9 Reunió responsables aula de recursos, de les12 a les 2 del migdia

Consells, recomanacions i indicacionsd’un/a expert/a en Assemblees, per tal queadopteu la tàctica adequada davant delprocés que ara s’engega.Si no teniu propostes per fer avançar l’es-cola, vosaltres us ho perdeu: no continueullegint. Si en teniu, ni que siguin poques,atenció!En els treballs de grup, oferiu-vos com asecretaris o moderadors abans no us ha-gin de nomenar a dit. En els claustres oreunions generals, parleu al principi de toto al final de la sessió si voleu obtenir elmàxim rendiment de les vostres inter-vencions.Quan valoreu els objectius o tracteu de lespropostes per als propers anys, feu inter-vencions crítiques però possibilistes, con-

tundents però no destraleres, serioses peròamables. Tenen futur les persones ambsentit de la responsabilitat i de l’humor, aparts iguals.Queixeu-vos una mica de la feina que esdemana, només així podreu reclamar in-formacions sovintejades de les altres fei-nes que es fan a l’escola per avaluar, pro-jectar o estudiar.Si trobeu el procés massa complex, feupropostes de simplificació, però estalvieuals companys llargs discursos; no fos casque abans s'acabés de fer allò que està pau-tat que a debatre la vostra opció.I, sobretot, digueu que tot plegat és unaexperiència una mica feixuga però que valla pena i que ens donarà més qualitat!Zum-Zum