sarsalé! tecnoproject
TRANSCRIPT
UNIVERSITAT DE BARCELONAFACULTAT DE PEDAGOGIADEPARTAMENT MÈTODES D’INVESTIGACIÓ I DIAGNÒSTIC EN EDUCACIÓTecnologia educativa, Nacho Jarne Segon curs Pedagogia 2009 , grup T1
SARSALÉ! PROJECTE D’IMPLEMENTACIÓ DE NOVES TECNOLOGIES EN UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA
Per Anna Torner Parra , Universitat de Barcelona , Juny 2009
1
Índex
I. Justificació 3
- Conceptualització prèvia- Presentació i justificació del projecte
II. Contexte i destinataris 12
- El barri de Sant Roc a Badalona- Població diana, alumnes de la UEC del centre Sant Jaume.
III. Objectius del projecte 15
IV. Projecte Sarsalé! 16- Descripció del programa- Bases per a la seva calendarització
V. Recursos humans i materials 25
VI. Conclusions 26
2
JUSTIFICACIÓCONCEPTUALITZACIÓ PRÈVIA
a) Conceptualització i referents en Pedagogia Social
Entenem per Pedagogia Social, aquella disciplina que té per objecte l’educació social i
que s’ocupa de l’anàlisi crític de les pràctiques socials educatives, les polítiques socials
on s’inscriuen aquestes pràctiques; així com la valoració dels efectes que produeixen .
Així, doncs, la pedagogia social estudia els models vigents, sotmetent-los a crítica per
tal de proposar-ne de nous, quan aquests esdevenen obsolets.
Està , per tant, en estreta relació amb l’educació social, que opera sobre allò social
definit com a problema. Treballa en terrenys fronterers en referència a allò que les
lògiques econòmiques i socials van definint en termes d’inclusió/exclusió social, a fi de
paliar-ne o transformar-ne els efectes segregadors en els subjectes, bo i dotant-los dels
recursos pertinents a fi de resoldre les situacions derivades del moment històric.
Vull remarcar, però, el caràcter dual dels processos de transmissió així com també
d’adquisició, propis dels objectius perseguits des de l’educació social.
Aquesta polaritat polemitza des dels inicis l’etimologia de la pràctica educativa. Així,
el terme educació conté tant l’acepció llatina procedent del verb educare ( que recull el
sentit de criança bàsica), com la procedent d’ex-ducere ( portar de dins cap enfora).
Mentre que la primera acepció duu implícit el procés d’apropiació que realitza el
subjecte a instàncies de l’agent educador per transmissió; la darrera, té també en compte
les capacitats relatives al propi subjecte, constituint-lo en el propi agent de la seva
educació, per adquisició.
Posats a fer una mica de perspectiva històrica, encarada a provar de demarcar els
orígens dels discursos pedagògics que constitueixen els antecedents o el terreny idoni
per al naixement d’allò que, molt posteriorment, s’entendrà per educació social sota el
paraigües de la pedagogia social; hauríem de remetre’ns a Joan Lluis Vives com a
precursor d’aquesta idea d’acompanyar educativament al desfavorit, en substitució
3
d’aplacar-lo via beneficència . Tanmateix, no és sinó cap al s.XVIII que Pestalozzi –qui
sentarà les bases de Fröebel i tants altres- abogarà per l’educació dels col.lectius més
desfavorits amb l’esperança de dotar-los així d’una major dignitat per afrontar la seva
pobresa. L’educació, doncs, entesa com a formació del caràcter, però també com a
recurs o eina per tal de pal.liar o fins cambiar el rumb advers d’una vida.
Aquest discurs –d’absoluta vigència- ha estat assumit per les polítiques socials des de
temps remots…i, doncs, era pur discurs buit? Donat que hi ha un percentatge força alt i
en emergència contínua pel que fa als exclosos del món, hem d’aduïr-ho al fracàs de
l’educació com a instrument? O potser és que les polítiques socials únicament se’n
serveixen com a instrument de control social –en termes de Foucault- ? Oberta la porta
al debat, continüo rastrejant.
Certament, la Revolució Francesa, deixa porta oberta a la legitimització d’un ordre
polític que pren l’educació com a element imprescindible del seu discurs. Així i de
forma esquemàticament reduïda arribem a la concepció –pròpia de Condorcet- de
l’educació com a condició de progrés, igualtat…i en definitiva, com l’única garantia de
benestar humà.
Plouria molt i l’optimisme il.lusori de la Modernitat, faria créixer nocions com la de
subjecte (racional), societat civil, producció o màquina. En termes d’exclusió social,
Hegel acabaria expressant-ho a la seva manera :“la sociedad civil no es suficientemente
rica en medio del exceso de riqueza (...) como para evitar el exceso de miseria”.
L’Estat no només serà concebut amb funcions educatives o polítiques, sinó també
ètiques. A partir d’aquí en sorgeixen nombroses propostes més o menys lliberals,
socialistes (Marx), properes en major o menor grau al darwinisme social, partidàries o
no de l’intervencionisme estatal…
Actualment, i a grans trets,tal i com reflexa Manuel Castells a La era de la información,
vivim en una societat que camina cap a la globalització , caracteritzada per la
indispensabilitat tecnològica, la saturació informativa sense criteri clar o l’hegemonia
salvatge de les multinacionals, que són les que veritablemen regulen els mecanismes
econòmics, manllevats de les funcions pròpies de l’Estat. El món financer és cec i sord
enfront a la fragmentació social que emergeix cada dia de forma alarmant…
En aquest context, és patent que l’econòmic no és el recurs més vàlid per tal d’encarar
el front múltiple d’exclusions. Calen recursos, eines i instruments que no generin
dependència i que, per contra, proporcionin a les persones una major autonomia.
4
És el temps de l’educació.
b) L’educació com a base i arrel de transformació, per inclusió
5
gestiona
mitjans(disminuïts...)
igualtat(ètnia,gènere...)
accés tecnologies
situació legal cura i atenció(indigència,
drogodependències...)
recursos
educació no formal
Àmbit sociocultural educació Pedagogia social
transformació social
educacióformal
problemes socials
EXCLUSIÓ per manca de...o
INCLUSIÓ
educació
pedagog
forma actúa
-U.E.Cs, centres oberts, aules obertes...-inclusió des de l'exclusió
Tal i com vinc dient, l’aposta per l’educació aboga per el dret a la inserció en la societat
de l’època, el dret a ésser part d’allò social, a participar-ne.
L’educació pot ésser una via d’accés a aquesta participació , revaloritzant els diversos
espais on es desplega la pràctica educativa. Així, la pedagogia social, sembla un bon
marc des d’on pensar i dissenyar estratègies d’acció social educativa, per a orientar
certes polítiques socials, i les seves execucions...; en síntesi, per pensar i proposar
d’altres modalitats de vincles socials: formes innovadores de repartir el joc social i de
redistribuir els patrimonis i les herències culturals.
Es dóna un cert buit editorial quant als camps de la pedagogia social -estretament
vinculada a l’educació social- lligada a la manca de solidesa professional de l’àmbit ,
agreujat per la imminent desaparició del títol propi que fins ara s’impartia a la UB en la
implantació dels nous títols de grau, fet que deixa obert un horitzó d’incertesa.
Malgrat tot, i amb independència de les noves regulacions dels plans d’estudi, els temes
entorn als quals versa la Pedagogia Social són d’emergent actualitat. Per citar-ne uns
quants : les problemàtiques de migració, les noves modalitats de segregació i exclusió
social, la temàtica del gènere, els processos d’inadaptació social, els fonaments i els
efectes de les polítiques socials, el treball en favor de fer efectius els drets individuals,
socials i d’integració; la consideració social de les drogadiccions, les formes socials
emergents de l’exercici de la violència...i en resum, tots els reptes socials de la
denominada societat del tercer mil.leni.
La construcció de la Pedagogia Social, com a disciplina dins el marc de les anomenades
Ciències de l’Educació, ha suposat en els darrers anys i a nivell europeu, el pas d’un
enfoc de caire més assistencialista per l’adopció d’un altre més de caràcter pedagògic.
En paraules d’Alain Touraine, ha suposat el pas de la noció d’usuari a la d’actor o agent
social . Això ve a significar que en aquests darrers anys s’ha anat donant un gir que es
tradueix en una mena de retorn al subjecte, sense arribar a obviar la responsabilitat
social dins la problemàtica de l’exclusió. Es pren, doncs, el subjecte com a subjecte
d’uns drets però també d’uns deures; i no tan sols , com a objecte d’aplicació d’una sort
de polítiques en major o menor grau, paternalistes.
És en aquest espai d’intersecció entre les responsabilitats públiques i les particulars,
relatives a cada ciutadà; on es dibuixa la funció de l’educador –en tant que representant
d’allò social- que esdevé el mitjà que facilita al subjecte tots aquells recursos que li
possibilitin articular-se en la societat.
6
Darrerament, les necessitats de l’Administració davant la creixent demanda social
d’atenció a problemàtiques derivades de la present època de canvis i crisi; s’han traduït
en un creixement en paral.lel dels sectors dedicats a l’estudi i millora de polítiques
socials comunitàries des d’una perspectiva més de caire pedagògic, d’arrel .
Es fan necessaris nous models donada la dependència dels usuaris respecte les
polítiques assistencialistes i la impossibilitat de l’Estat del Benestar –darrerament en
crisi- per donar resposta efectiva als problemes generats.
Des de l’educació formal –a les escoles- tampoc sembla que es pugui donar resposta
efectiva a l’àmplia demanda. Informes desfavorables de l’estil del PISA o els propis
testimonis d’aquells implicats en el procés educatiu, deixen ben clar que la resposta a
aquesta demanda ni se li pot demanar, ni la pot assumir l’escola.
Per tant, potser aquesta tasca sigui més viable des de l’àmbit no formal; i dins d’aquest,
acotant el marc d’intervenció, el social –pròpiament.
Les formes d’exclusió de l’època són nombroses i diverses –no insistiré en la seva
ennumeració- , malgrat tot, acostumen a deure la seva procedència a certes mancances
estructurals de base, molt semblants.
Així, percebem que –simplificant molt- l’exclusió sol generar-se a partir de situacions
personals o socials presidides per les mancances. En el meu intent d’acotar el problema
per tal d’escometre’l i fer-ne propostes de solució que contribueixin a la transformació
de la realitat, proposo i tipifico certes modalitats de situació de carència prototípiques.
Així, actualment, l’exclusió es generaria per manca…
- d’accés a les noves tecnologies
- d’igualtat de tracte
- de mitjans personals
- de situació legal
- de recuros (econòmics)
- d’atenció i cura específiques
- en definitiva : d’educació
Queda pal.lès el fet, doncs, que en base a la meva tesi –sorgida fruit de la recerca i a
instàncies de tot allò ja dit- segons la qual contràriament a les actituds
assistencialistes/paternalistes, l’aposta per l’educació de les persones, constitueix
7
l’opció més factible per tal d’evitar-ne l’exclusió, així com per gestionar-la des de dins,
un cop aquesta ja s’ha generat.
Seria , per tant, en tant que aquesta priorització de l’educació entesa com a recurs o eina
que dota d’autonomia a les persones, que defenso la figura gens menyspreable del/la
pedagog/a –en coordinació amb equips multidisciplinars- com a part fonamental per a la
bona consecució d’aquest procés.
El/la pedagog/a com a figura professional que en base a la formació acadèmica
obtinguda –en ampliació permanent per altres vies- integra en la seva figura tota una
sort de competències, que el capaciten per tal de desplegar un conjunt de funcions que
agrupo a mode de síntesi que en simplifiqui la comprensió, en tres camps fonamentals,
que es retroalimenten i s’actualitzen, en sintonia amb l’actualitat marcada per la
velocitat de la realitat social en permanet canvi. En síntesi i a grans trets, el/la pedagog/a
alterna a un mateix temps…
la gestió la formació l’acció
-disseny de programes -dels usuaris -treball en equip
-planificació -dels voluntaris -iniciativa
-diagnosi -dels equips -creativitat
-coordinació -prevenció -lideratge
8
El/la pedagog/a com una de les figures constituents dins dels processos empresos per tal
de prevenir o gestionar l’exclusió, a partir d’un concepte d’educació que treballa des de
la base i que és l’arrel de tot canvi i/o transformació social. Una educació que s’anivella
al costat de les persones, per dotar-los dels mateixos recursos; superant barreres,
desigualtats i jerarquitzacions…L’única arma que reconeixem amb poder de futur, des
d’una perspectiva molt Freireriana, que resumeix una frase del mestre…
"...En efecto, si la realidad, creada por los hombres, les dificulta, objetivamente, su actuar y su pensar auténticos, ¿cómo pueden, entonces, transformarla para que puedan pensar y actuar verdaderamente?...
Pedagogía del oprimido, P.Freire
PRESENTACIÓ i JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE
Com ja s’ha dit, un dels factors d’exclusió en termes d’educació és cada cop més
l’accés a les noves tecnologies.En la societat de la velocitat, no cal no saber llegir o
escriure per a ésser analfabet. Les tecnologies són, de fet, el llenguatge més extés. No
enviem cartes, però obrim cada dia i en múltiples ocasions, el correu. No escrivim un
diari, però un bon dia, se’ns acut tenir un blog. Potser no necessitem llegir històries,
però nodrim el nostre imaginari a base de tel.levisor…
Potser sigui aquesta necessitat d’immediatesa que caracteritza la societat actual, o el
major atractiu d’aquest nou format. El cas és que, ja sigui per estar al dia amb el
contexte que ens envolta o per plaer, benvingudes siguin les noves tecnologies, en la
seva ambivalència entre atracció i indispensabilitat.
En aquest sentit, doncs, sembla inevitable aprofitar el seu potencial motivador en
l’àmbit escolar, contribuint alhora al desenvolupament i l’adquisició d’unes
competències que contribuiran a la inclusió d’hom a la societat de la informació.
El projecte que es desplegarà a continuació, vol obrir la porta a la implementació
d’aquest recurs dins una Unitat d’Escolarització Compartida. En concret, és aquest
un primer bosqueig de projecció d’allò que m’agradaria poder aplicar durant l’imminent
9
període de pràctiques que se’m presenten l’any vinent, a la UEC del centre Sant Jaume
al barri de Sant Roc a Badalona.1
Per tal de garantir l’atenció educativa necessària a l’alumnat amb necessitats educatives
especials derivades de la inadaptació al medi escolar en els centres que imparteixen
educació secundària obligatòria, de manera excepcional alguns d’aquests alumnes
poden seguir part dels ensenyaments corresponents a aquesta etapa en unitats
d’escolarització compartida (UEC), on se’ls ofereixen activitats específiques adaptades
a les seves necessitats. El Departament d’Educació ha arribat a acords amb
determinades entitats i corporacions locals per poder oferir aquestes activitats
complementàries, des de les unitats d’escolarització compartida (UEC), considerant
l’experiència i l’especialització en l’atenció a joves amb risc de marginació, amb trets
d’inadaptació social, amb conductes agressives, predelictives o d’altres de naturalesa
similar. L’escolarització en aquestes unitats comporta una escolarització compartida
amb el centre docent en què l’alumne/a estigui matriculat, del qual continuarà depenent
a efectes acadèmics i administratius. Les unitats d’escolarització compartida ofereixen
la possibilitat de seguir l’etapa d’ESO en un grup reduït, d’acord amb les corresponents
adaptacions curriculars individualitzades.
Les activitats que s’imparteixen en les unitats d’escolarització compartida tenen com a
referent últim els objectius generals de l’etapa d’educació secundària obligatòria,
ajustades a les característiques i als coneixements de l’alumnat, i tenen preferentment un
caràcter globalitzador i d’aplicació pràctica; a més de tenir en compte la promoció
d’habilitats que facilitin la inserció social i laboral. Així mateix, aquestes unitats
prioritzen les activitats que promoguin l’adquisició de les habilitats necessàries per a la
readaptació de l’alumnat al medi escolar ordinari.
Aquest projecte vinculat a les tecnologies, vol esdevenir un dels tallers del centre en
qüestió. Projecte que a banda, es coordinarà amb l’educador/a de referència de l’ària
instrumental de llengües, per tal de complementar-la i afavorir l’adquisició i la
integració de certs coneixements comuns, que des de la competència lingüística poden
resultar més feixucs i menys motivadors.
Amb Sarsalé: taller de llenguatge i comunicació audiovisual , es pretén que en
1http://www.fcb.stignasi.es/Internet/CAT/Programes+i+Serveis/Alternativa+absentisme/
10
darrer terme, els integrants de la UEC produeixin un material audiovisual, per tal de
participar a la convocatòria anual (maig) del certamen Propios y ajenos2, que és una
mostra d’audiovisuals relatius al poble “gitano”. I tanmateix, serà aquesta l’excusa
perfecta, per vehicular eines tecnològiques i lingüístiques, per a la seva el.laboració.
Més endavant s’especificarà una calendarització de referència pel desplegament
d’activitats. Tanmateix, aquesta tan sols vol constituir una mínima pauta d’ordenació de
les sessions, per facilitar-ne el desplegament. No cal recordar que un dels problemes que
es pretén pal.liar des d’una UEC és l’absentisme escolar, a través de l’adaptació del
currículum escolar als discents. Per tant, la readequació serà contínua i la rígidesa en
qualsevol plantejament sempre aniria en detriment d’un projecte, que té per objectiu
capacitar en un mínims tecnològics als seus participants, però principalment esdevenir
un element motivador prou intens per tal d’afavorir que aprenguin mentre van fent
(learning by doing).
2 http://www.propiosyajenos.org/?page_id=48
11
CONTEXT I DESTINATARIS
EL BARRI DE SANT ROC A BADALONA
St. Roc és un barri de Badalona, que va a començar a ser construït al desembre de 1962,
i va ser ocupat, fonamentalment, per gent vinguda d'altres zones marginals de
Barcelona, i que van ser reubicats aquí. Té un percentatge molt alt de persones d'ètnia
gitana que conviuen amb paios.
L’ "Obra Sindical del Hogar y Arquitectura", que va ser la promotora de les vivendes
del barri en una època de molta corrupció, va propiciar que la qualitat de la construcció
fos molt dolenta i actualment molts edificis tinguin al.luminosi. Fa uns mesos s'ha
aprovat un projecte per rehabilitar el barri, que durarà 9 anys i costarà al voltant de
6.500 milions.
És destacable la presencia al barri d’un important sector de població que pateix
sensibles carències socials i formatives. Alguns dels problemes més destacables:
- manca generalitzada de recursos econòmics
- baix nivell de formació reglada i alt índex d’analfabetisme
- manca de valoració de la formació reglada escolar, amb alt
absentisme
- manca de motivació per a la promoció laboral i manca de
formació professional
- crisi dels tradicionals recursos econòmics del col.lectiu gitano.
És per tant, un barri que concentra importants potencialitats de risc social i on hi ha
força presència de diferents iniciatives socials. Atenent als darrers 25 anys, s’hi han
donat importants processos de canvi i promoció i malgrat les inversions i les iniciatives,
predomina entre la població i els professionals que hi treballen, la sensació
d’estancament.
12
POBLACIÓ DIANA , alumnes de la UEC del Centre Sant Jaume
El projecte Sarsalé!, ( acompanyament, en llengua calé), té com a destinataris nois i
noies de l'ESO que per un rebuig de la dinàmica escolar per causes diverses: falta de
motivació, manca d'estratègies, gran desorientació personal, història de fracàs escolar…
els ha portat a un absentisme quasi bé crònic; i s’han vist reubicats a la UEC del Centre
Obert Sant Jaume, al barri de St Roc a Badalona.
La UEC, està vinculada a la Fundació Carles Blanch -antic jesuïta director de l’Escola
Sant Ignasi de Sarrià- que és fruit de la unió de la Fundació Sant Ignasi, l’Associació de
Pares i la d’Antics Alumnes del col.legi. El centre obert funciona des del 1996, però no
és fins al 2004 que el Departament d’Educació reconeix el projecte d’alternativa a
l’absentisme mitjançant la UEC.
La fundació presenta el següent organigrama:
Mentre que el centre obert, està força més diversificat, la UEC concentra usuaris que
pertanyen majoritàriament a l’ètnia gitana -derivats dels seus corresponents centres de
13
secundària- que presenten alts antecedents d’absentisme escolar i de baixa identificació
amb els hàbits escolars.
Des de la UEC s’intenta adaptar el currículum escolar a través d’assignatures
instrumentals alternades amb tallers eminentment pràctics, amb la intenció de desvetllar
en ells un xic de motivació.
Així, tots els matins, hi ha com dues franges horàries ben demarcades:
- de 9h a 11h, treball a l’aula d’adaptació curricular (de dilluns a
dijous)
- de 12h a 14h, treball per projectes (tallers, dimarts i dijous)
El cert és que la proposta de Sarsalé! pot ser un recurs força motivador per a uns
adolescents que no acaben de respondre als tallers que s’hi estan duent a terme (hort, per
exemple), potser perquè no acaben de veure’n quin profit poden treure’n.
14
OBJECTIUS DEL PROJECTE
a) Generals
- Promoure el compromís autònom i la pròpia motivació per un
projecte
- Afavorir la creativitat i l’expressió de les pròpies inquietuds
- Descoberta de les virtuts pràctiques de tot aprenentatge
- Desvetllar hàbits de treball i de gust per la feina ben feta
b) Aprenentatge
- Introduir la reflexió al voltant del fenomen audiovisual.
- Descobrir la vessant lingüística i social de l’audiovisual
- Reconèixer, en diferents situacions comunicatives, l’emissor, el
receptor i la funció dels elements no lingüístics
- Relacionar els diferents elements visuals que intervenen en un
missatge audiovisual i que condicionen el seu significat
- Desvetllar un sentit crític en la lectura dels mitjans de
comunicació
c) Habilitats
- destresa a nivell d’usuari de programes informàtics (office,
correctors, moviemaker…) i eines d’internet (buscadors, correu,
blogs…)
- saber treballar coordinadament en grup, o bé de forma autònoma
d) Actitudinals
- ésser curosos amb el material de treball (càmeres, ordinadors…)
- implicar-se personalment en un projecte, fins a la seva fi
- Sentir la necessitat de saber escoltar per a comprendre, per a
informar-se i poder participar posteriorment en la conversa
15
PROJECTE SARSALÉ!DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA
El projecte Sarsalé! té l’esperit d’un taller –eminentment pràctic- estretament vinculat a
l’ària instrumental de llengua i a l’afiançament de l’adquisició de les seves
competències, però.
El seu objectiu material final, resideix en la producció d’un audiovisual per part dels
alumnes, per tal de participar a la mostra d’audiovisuals relatius al poble gitano, Propio
y ajeno. Serà aquest un element motivador lligat a la realitat i alhora allò que impulsarà
la calendarització dels propis adolescents en la seva activitat: el plaç final per a la seva
presentació finalitza a finals d’abril (el 30).
A tal fi s’orientarà l’activitat lectiva, sota la pretensió que adquireixin les competències
necessàries per a la seva consecució, i alhora esdevingui un projecte que vehiculi
l’aprenentatge de coneixements, habilitats i actituds complementàries.
Dos cops per setmana (dimarts i dijous), durant dues hores es treballarà entorn a
l’audiovisual, dins l’ària de treball per projectes. És probable que, segons la resposta
que rebi el projecte, i a mida que s’acosti la data, s’emprin també els divendres.
En aquest taller adquiriran coneixements entorn a :
- la gramàtica audivisual ( tipologia i significació de plans,
angulació, enfoc…)
- tipologia de discurs audiovisual(publicitat, video-clip,
documental)
- tipologia de discurs lingüístic (entrevista, carta, narració)
- anàlisi dels mitjans de comunicació
- tipologia de canals comunicatius (premsa, tel.levisió…)
- realitzar missatges utilitzant tècniques variades (escriptura,
collage,foto-muntatge, video)
- eines informàtiques i la seva aplicabilitat pràctica (internet,
office…)
- recursos gratuïts del barri i el seu mode d’accés (CRP…)
- (…)
16
Comptabilitzem quatre hores lectives setmanals, que prendran diferent orientació segons
si es dimarts o dijous:
- els dimarts, l’activitat estarà centrada en l’adquisició de
coneixemets teòrics i pràctics, centrats en la producció de
l’audiovisual.
- Els dijous, estaran dedicats a ensenyar-los a emprar eines ,
procediments, protocols i tècniques…que els facilitaran la tasca.
(p.ex: obrir-se un correu per a fer una sol.licitud de material al
CRP del barri)
Es tracta que desenvolupin un pensament estratègic, per tal que facin un ús estratègic de
la informació. Així, doncs, evidentment en l’articulació del projecte s’ha tingut en
compte la proposta de seqüenciació de continguts –tant quant a competència lingüística,
com quant a les TIC- que figuren als curriculums de Secundària. Tanmateix, no cal dir,
que la seqüenciació serà ben flexible, adaptant-se als alumnes de la UEC, adoptant
nivells de seqüenciació més baixos si s’escau, per tal que l’andamiatge sigui factible.
Aquesta necessitat es farà pal.lesa en les primeres sessions, on es realitzaran proves
encarades a identificar quin és el nivell de lecto-escriptura, expressió oral, etc. que hi ha
a l’aula.
.
BASES PER A LA SEVA CALENDARITZACIÓ
La temporització del projecte és orientativa i s’adaptarà al ritme de l’aula, les seves
necessitats i els imprevistos que puguin sorgir.
MITJANS SETEMBRE
PRIMERA i SEGONA SETMANA- Dimarts 15 i 22 - Dijous 17 i 24- Activitats encarades a identificar el nivell acadèmic de l’aula, la
intensitat motivacional i les relacions interpersonals….mitjançant proves de lecto-escriptura, dinàmiques de grup, dramatitzacions, ús informàtic, visionat de material audivisual, debat…
17
OCTUBRE
PRIMERA SETMANADimarts 29 (de setembre) - Presentació del projecte Sarsalé!- Breu explicació de la dinámica de les classes (dimarts/dijous) i de
la creació d’un blog de grup que recollirà les nostres experiències. Cada dia hi haurà un responsable de redactar en un diari (paper) què s’ha fet durant la classe. Els escrits no es volcaran en el blog fins no haver-ho tractat a l’apartat de recursos.
- Visionat d’audiovisuals de referència, com a exemple.
Dijous 1- Recursos del barri: Centre de Recursos Pedagògics- Sortida al CRP Badalona Sud- Avantatges de tenir un CRP, normes d’ús, recursos útils per al
nostre projecte.
SEGONA SETMANADimarts 6- Introducció al fenomen de la comunicació i als seus elements.- Dinàmiques per treballar l’escolta activa- Identificació dels canals comunicatius (parla, premsa, TV…)
Dijous 8- Recursos d’internet: els buscadors bàsics (google) i les paraules
clau.- Trobar i consultar online la web del CRP- Les avantatges de tenir un mail i com crear-lo- Introducció al blog: què és, com funciona i com es crea.
TERCERA SETMANADimarts 13- Introducció a la gramática audiovisual: plans i angles bàsics i la
seva funció expressiva- Exemplificació a partir de fotografies, visionat d’spots, etc.
Dijous 15- Eines: comprensió de l’entorn windows- Creació d’una carpeta personal- Cerca de fotografies i classificació per plans.- Guardar imatges i documents a la carpeta personal.
QUARTA SETMANADimarts 21- Lectura audiovisual. El text de les imatges- Visionat d’animacions d’imatge i identificació del seu missatge- El suport del còmic
18
Dijous 22- Creació d’un missatge visual sense text ni suport informàtic, a
partir del collage i la tira d’imatges ( diaris, revistes…)- Interpretacions subjectives:presentació davant la classe dels
muntatges i debat
CINQUENA SETMANADimarts 27- la relació entre història escrita i història visual, el text d’ambdues- Escriptura de la història del foto-muntatge-collage- Autocorrecció ortográfica, emprant diccionaris.- Cadascú corregirà el text d’un company, en un full apart, que no li
donarà
Dijous 29- Eines : el processador de textos (word)- Creació d’un document amb el text de cadascú- Revisió ortográfica mitjançant el corrector- Comparació amb la correcció manual feta per un company
NOVEMBRE
PRIMERA SETMANADimarts 3- Gèneres audiovisuals: la publicitat- Visionat i anàlisi d’una selecció d’spots- El llenguatge publicitari: sentit literal i figurat
Dijous 5- Recursos: tècniques de dramatització- Exercicis de simulació publicitària davant la classe- Anàlisi i debat dels elements
SEGONA SETMANADimarts 10- Gèneres audiovisuals: el curt. - Visionat i anàlisi d’una selecció- Llenguatge audiovisual i missatge
Dijous 12 - Recursos del barri: focalització de problemàtiques per triar una
temática.- Sortida fotogràfica per captar imatges, activitat grupal
TERCERA SETMANADimarts 17- Gèneres audiovisuals: hª del video-clip- Anàlisi del seu llenguatge, segons contexte i època
19
Dijous 19- Eines: l’animació digital amb música- Volcar fotografies a l’ordinador i guardar-les en carpeta de grup- Realitzar una animació amb la música que trïn
QUARTA SETMANADimarts 24- Gèneres audiovisuals: el documental- Realitat i ficció- Visionat i anàlisi
Dijous 26- Eines: els diàlegs i el guió de l’entrevista- Tria d’un personatge del barri i redacció d’una possible entrevista- Selecció entre tots de la millor entrevista: més ben redactada, més
interessant…i concertar-hi una cita- Vies: carta, trucada, mail. Triar la més adequada i esperar resposta- Material necessari: càmera, reserva al CRP.
DESEMBRE
PRIMERA SETMANADimarts 1 (festiu)
Dijous 3- Recursos del barri: les persones- Sortida per entrevistar-nos amb el personatge triat
SEGONA SETMANADimarts 8 (festiu)
Dijous 10- Volcat del material audiovisual de l’entrevista i visionat sense
muntatge.- Pactar entre tots com muntar-lo- Eines :Introducció bàsica al moviemaker.
TERCERA SETMANADimarts 15- Propio y ajeno: La mostra d’audiovisuals relatius al poble gitano- Visionat d’audiovisuals d’altres anys i classificació segons gènere.- Calendarització del nostre projecte fins a inicis de març: què ens
cal (guió, tema), recursos (càmera,logística), espais i localitzacions…
Dijous 17- Recursos. Cicle de xerrades: el col.lectiu gitano i la seva cultura- Persones d’ètnia gitana vindran a classe i podrem preguntar
20
QUARTA SETMANADimarts 22- L’última sessió abans de vacances de Nadal (del 23 al 7 de gener),
serà de recursos (tipus dijous)- Cicle de xerrades: passat i present del col.lectiu gitano al barri de
sant Roc
GENER
PRIMERA SETMANADimarts 12- Redacció individual d’una proposta per al projecte (tema, hª,
personatges, gènere audiovisual…)
Dijous 14- Justificació, exposició i defensa de cada proposta davant la classe.
Podrà utilitzar-se suport informàtic, fotos, etc…- Votació justificada per l’elecció o no de cada proposta.- Elecció del projecte.
SEGONA SETMANADimarts 19- El guió cinematogràfic: què i com ho volem dir?- Exemples de guió i anàlisi
Dijous 21- Eines: la pluja d’idees…organitzada:l’esquema- Debat i posada en comú- Redacció conjunta del guió a partir d’un esquema comú.
TERCERA SETMANADimarts 26- La producció audiovisual: el resultat de tot un treball d’equip- Creació de comissions amb el seu responsable i les tasques
pendents: logística, localitzacions, atrezzo, extres i col.laboracions, música i so…
Dijous 28- Recursos: el treball en equip- Visionat d’un film: Rebobine, por favor
FEBRER
PRIMERA SETMANADimarts 2- Primer dia de filmació (d’acord amb la calendarització feta)
21
Dijous 4- Eines: edició de material i planificació de la següent sessió de
filmació- Manipulació del moviemaker, provatures, copia de seguretat del
material - Previsió: reserva de material al CRP, permisos de gravació,
atrezzo, extres…per a 3 sessions consecutives
SEGONA SETMANADimarts 9- Segon dia de filmació- Volcat de les imatges
Dijous 11- Tercer dia de filmació- Volcat de les imatges
TERCERA SETMANADimarts 16- Quart dia de filmació- Volcat de les imatges
Dijous 18- Edició del material fins ara registrat- Recursos: revisió i discussió- Posada en comú de la situació del projecte, respecte la
calendarització, problemes suscitats fins ara…
QUARTA SETMANADimarts 23- Visionat i avaluació del material fins ara editat: què ens agrada,
què no. Possibles canvis i escenes que cal repetir.- Com continuem? Orientacions per a la seva continuació. Idees
noves que han sorgit i la seva readecuació en el projecte.- Identificació de detalls: música, títol de la producció…
Dijous 24- Previsió de tot allò necessari per a les següents i darreres sessions
de gravació.
MARÇ
PRIMERA SETMANADimarts 2- Cinquè dia de filmació- Volcat d’imatges
22
Dijous 4- Sisè dia de filmació- Volcat de les imatges- Previsió per la setmana vinent
SEGONA SETMANADimarts 9- Setè dia de filmació- Volcat d’imatges
Dijous 11- Vuitè dia de filmació- Volcat d’imatges- Previsió per a les dues darreres sessions
TERCERA SETMANADimarts 16- Novè dia de filmació- Volcat d’imatges
Dijous 18- Recursos dels barris: Nou Barris- Sortida al festival de curts Sólo para cortos3, al Casal de la
Prosperitat (matí i tarda)
QUARTA SETMANADimarts 23- Desè i darrer dia de filmació- Volcat d’imatges
Dijous 25- Eines: música, crèdits finals i detalls- Edicions de prova, per provar efectes, seqüenciació, crèdits,
músiques- Vacances Setmana Santa: del 29 al 5 d’abril
ABRIL
PRIMERA SETMANADimarts 6- Visionat a classe del material editat fins ara, i del que resta per
muntar- Discussió i disseny del format final
Dijous 8- Primera sessió d’edició definitiva
SEGONA SETMANA
3 http://www.soloparacortos.org/
23
Dimarts 13- Les mostres d’audiovisuals escolars- Visionat d’audiovisuals realitzats per altres centres
Dijous 15- Segona sessió d’edició definitiva
TERCERA SETMANA- Dimarts 20- Què i qui ens ha ajudat: els agraïments- Discussió entorn a tot allò que ha fet possible el nostre projecte…i
també valorar les dificultats i com les hem resolt, consultant el blog
- Sentit dels crèdits finals
- Dijous 22- Tercera i darrera sessió d’edició final: últims retocs.- Recursos : llenguatge cinematogràfic (estrena, premiere,
festival…) Com moderar un debat després d’un visionat
QUARTA SETMANADimarts 27- Sortida a l’Espai Eart (Experimentem amb l’art)a Gràcia, per fer
entrega del nostre projecte i visitar-lo.
Dijous 29- Passi premiere del nostre curt a la resta d’alumnes del centre obert
de Sant Jaume, pares, educadors...- Precs i preguntes i debat.
MAIG
El mes de maig queda sense programació rígida, serà un mes de caire lúdic després de tanta pressió per tenir la feina feta a temps, i es dedicarà principalment a presentar grupalment el projecte a cadascun del centres de referència de secundària, del qual depenen els adolescents.
24
RECURSOS HUMANS i MATERIALS
La filosofia del projecte és la de l’autogestió, l’autonomia i la implicació máxima, per a
un cost mínim. Per a fer coses no calen tant els diners com la il.lusió i la motivació
necessàries i el coneixement del treball en xarxa i de tots els recursos públics.
És per això que a les classes hi ha un espai dedicat als recursos, per proveir-los d’un
pensament estratègic i un coneixement dels recursos que tenen al seu abast.
RECURSOS HUMANS
1 Educadora en pràctiques COST: 0
X voluntaris el nom ho diu: voluntaris COST: 0
X extres pel vídeo COST: 0
X ponents per xerrades voluntaris COST :0
RECURSOS MATERIALS
2 càmeres foto digital prèstec de la CRP, del barri COST: 0
1 càmera de vídeo prèstec de la CRP, del barri COST: 0
1 projector+pantalla prèstec de la CRP, del barri COST: 0
X ordinadors * del centre, o se’n buscaran COST: 0
Material fungible del centre, ja està pressupostat aprox 100 euros
Selecció de films, spots baixades d’emule, etc COST: 0
Cintes gravadores aprox 50 euros
T-10 per desplaçaments aprox. 100 euros
*hi ha empreses i entitats que cedeixen material informàtic en desús o no prou modern, però tampoc obsolet, si es justifica l’ús al que anirà destinat i se’ls presenta una memòria…i se’ls agraeix la cessió “als crèdits finals”
25
CONCLUSIONSA grans problemes, grans solucions. Matí tràgic en constatar el resultat de les eleccions
europees, si no fos que ja estem tan avesats a aquest agnosticisme perenne, davant les
qüestions trascendentals. Europa radicalitza les seves mesures quant a immigració,
redueix costos socials i impulsa aquest model neolliberal, que legitima un way of life
tan burgès com blanc. Talcott-Parsons era tremendament ingenu…o un cínic acabat,
quan en les seves teories del repartiment social, situava l’escolarització com la garantia
de progrés i mobilitat social. A la manera de Napoleó, venia a dir que tothom neix amb
el bastó de mariscal sota el braç i que qualsevol distància pot salvar-se amb esforç.
Una, que ja està força bregadeta, que en aquest curs ha viscut en pròpia carn la caiguda
de l’Imperi Romà, i que ja no es creu res però comença a comprendre després de llegir a
Bourdieu i als teòrics de les teories de la reproducció social…ha decidit seguir
caminant, en corrent inversa a la del riu.
L’home neix igual en drets…, resa una de les Bíblies de l’home, i ahores d’ara ja sabem
que és mentida; i que la única veritat és la desigualtat,i per això es fan necessaris textos
que la legitimin.
Potser és per això que a la manera de Kerouac, és des de l’educació que creuarem els
ponts que ens porten a les ciutats, per fer-les rebentar o dissoldre’ns en elles. Cal estar a
dins, per tenir-hi alguna cosa a dir.
El caire europeitzant que pren l’educació –Bolonya, PISA…quina fixació amb els
termes italians!- és legitimador de l’exclusió global. Als analfabets de sempre, els
afegirem els analfabets virtuals. A l’exclusió étnica s’hi afegirà l’exclusió per
competències…i així, anirem sumant, o restant.
No tindrem ajudes, tampoc les esperem. Caldrà que fem pinya i ens recolzem en la
comunitat, com espartans.
Aquest projecte, més enllà de voler il.lusionar uns adolescents que estan en tota regla
desplaçats per manca d’identificació amb un model, més enllà de voler alfabetitzar-los
tecnològicament amb cullera…allò que pretén és que observin el recurs de la comunitat
i el de les pròpies mans. Que s’enorgulleixin d’allò que han fet i que a partir d’una
llumeta en el seu autoconcepte, no s’aturin mai.
26