Santa Sofía

Cristina ZaguirreHistòria de l’art2n Batx. – 2013/2014

Nom de l’edifici: Santa Sofia de Constantinoble

Nom de l’autor:Antemi de Tral·les i Isidor de Milet

Cronologia: 532-537 Localització:

Constantinoble (actual Istambul, Turquia)

Material: Maó i marbre Estil:Bizantí Tipus d’edifici: Església Dimensions:

rectangle de 69,70 m x 80,90 x 55,90 m (alt)

Fitxa tècnica

Anàlisi i descripció

formal

MaterialMaó, marbre i a l’interior mosaics.Sistema constructiuArquitravat i voltatElements de suportPilarsMurContrafortsArcs (que alhora són suportats)Columnes

Elements de suport

Columnes

Contraforts

ContrafortsÀbsidePilarsExedresNaus lateralsArcs de descàrregaNàrtex

Pesbiteri (espai reservat al clergat)

Diacònicon i pròtesi(petites capelles o estances)

Planta

Elements suportats

Cúpula i semicúpules

Contraposició de les plantes visualitzades anteriorment

Espai exterior

Tot i les seves dimensions,

l’antiga basílica no només

estava amb harmonia amb l’entorn, sinó

que era un punt estratègic per a

dominar els accessos al

Bòsfor.

Espai exterior

Posteriorment, en la seva conversió a mesquita

afegint-hi els minarets i els edificis annexos, va rebre un aspecte més

caòtic

Espai exterior-El que més destaca és la gran cúpula, ja que té un tamany força colossal a la seva época.

-El seu color vermellós li dóna un aspecte sobri que contrasta amb l’entorn, i el luxe que hi ha al seu interior.

Espai interior

L’espai interior es compon per una àmplia

sala coronada per la cúpula central y les

dues semicúpules, va des de l’entrada fins a

l’absis.

Les naus laterals es divideixen per un doble

pis d’arcades sobre columnes

Encara que la cúpula central sigui l’eix de la basílica

pràcticament, cada espai i cada element està pensat per a captar tota la lluminositat

possible.

Espai interior

Elements decoratius

El paviment estava decorat amb mosaics policromats i

marbres.Els capitells, columnes i murs estaven coberts amb lloses de

marbre.

Cada element aprofitava la llum al màxim.

Elements decoratiusAquests són uns dels únics mosaics

que es conserven de l’època de Santa Sofia com a basílica

cristiana, ja que quan es va convertir en mesquita, els

musulmans van destruir els ídols i tota representació religiosa.

(Iconoclastes)

Elements decoratius

La cúpula central amb inscripcions islàmiques i

envoltada d’àngels.

L’Estil

La basílica de Santa Sofia o de la “Divina Saviesa” correspon a l’edat d’or de l’art bizantí, i constitueix en sí mateixa la riquesa de la seva arquitectura.

La disposició de les finestres al tambor de la cúpula central genera un efecte flotant, de lleugeresa..

És per tant, la síntesi de la tradició grecollatina i de l’Àsia menor, en quant a l’arquitectura.

Una de les característiques més destacables és l'empremta que han deixat el cristianisme ortodox

i l’Islam.

L’Estil

La part superior de la basílica utilitzada per l’alta societat fou per a les dones musulmanes.

Uns dels edificis annexos fou la font d’ablució.

Interpretació

La seva funció era religiosa i commemorativa.

Santa Sofia es construí sobre les restes d’un temple del segle IV consagrat per Constantí on s’hi guardà, segons la tradició, un fragment del lignum crucis (la vera creu).

Quan l’església de fusta anterior es va cremar, Teodosi II en feu construir una altra dedicada a la Saviesa Divina (Hagia Sophia). S’acabà el 416 i fou destruïda per una revolta el 532.

Justinià i Teodora, al segle VI, per mostrar el seu poder, van reconstruir i embellir la capital de l’imperi, l’aixecaren un nou temple de grans dimensions i també el consagraren a la Saviesa Divina. El temple havia de fer ostentació del poder Suprem de l’emperador, màxima autoritat de l’imperi.

.

Autors

Aquest temple havia de mostrar el poder d’un imperi teocràtic, per la qual cosa confià l’obra a un geòmetra i teòric Antemi de Tral·les i a Isidor de Milet.

Isidor de Milet (s.VI), reconegut geòmetra i arquitecte bizantí, director de l’acadèmia platònica, professor de la universitat d'Alexandria i Constantinoble, autor també d’un tractat sobre les voltes.

 Antemi de Tral·les (Tral·les, Lídia, Imperi Bizantí, 474 - Constantinoble, id., 533) fou un notable arquitecte, matemàtic i professor.

Models i influències

Com ja hem dit Santa Sofia és una fusió entre la tradició oriental i la grecollatina.

Va servir de model per a altres esglésies com Santa Irene (s. VI-VIII).

Se sol confondre a vegades amb la mesquita d’Ahmed o blava ja que copia les cúpules de la basílica.

fí