saMrevista 1

18número

saMSERVEI D'ASSISTÈNCIA MUNICIPAL

revista

JULI

OL,

200

3

À mbits

JURÍDIC

URBANISME

ECONÒMIC

PROMOCIÓECONÒMICA

C ol·laboracions

TURISME

JURÍDIC

saMrevista 2

saM

SERV

EI D

'ASS

ISTÈ

NC

IA M

UN

ICIP

AL

revi

sta

C R È D I T S

EDITA: DIPUTACIÓ DE TARRAGONAServei d’Assistència Municipal (SAM)DIRECCIÓ TÈCNICA: Francesc CidREALITZACIÓ I COORDINACIÓ: Montserrat MartínezTÈCNIC EDITORIAL: J. Carlos MartínezFOTOGRAFIA: ArxiuCORRECCIÓ: Àngels GrauIMPRESSIÓ: Ind. Gràf. G. Gibert, SADIPÒSIT LEGAL: T-273-1999

Servei d’Assistència MunicipalPasseig de Sant Antoni, 10043003 Tarragona

Tel. 977 29 66 50Fax 977 29 66 49E-mail: sam@altanet.orgWeb: www.sam.altanet.org

La Diputació de Tarragonano comparteix necessàriamentles opinions dels col·laboradorsde la SAMrevista.

Aquesta revista fa servir paper reciclat

Sumari

Presentació 3

saMcalendari 4

Breus 6

À mbits

La certificació ISO 9001:2000.El sistema de gestióde la qualitat del SAM 10

JURÍDICLa responsabilitat dels ajuntamentspels serveis de vigilància isalvament a les platges 18

URBANISMEL’urbanismei el desenvolupament sostenible 21

ECONÒMICComptabilització d’una despesaa realitzar a un professionalsubjecte a retenció, sense sortidamaterial de fons 26

PROMOCIÓ ECONÒMICAResum i conclusions de l’estudisobre l’oferta de sòl industrialals municipis de les comarquesde Tarragona 28

C ol·laboracions

TURISMEQualitat i Salut: Valoració delprograma 2002 d’assistència tècnicaa municipis respecte a la proteccióde la salut i estat de lesinstal·lacions de piscines d’úspúblic de la demarcació 32

JURÍDICLa responsabilitat patrimonial enla prestació de serveis funeraris:jurisprudència 36

saMrevista 3

Presentació

SERVEIXEN AQUESTES PRIMERES RATLLES PER FER ARRIBAR UNA SALUTACIÓ

DE BENVINGUDA ALS HOMES I DONES QUE HAN OPTAT PER

OFERIR A LA SEVA COMUNITAT LOCAL PART DEL SEU TEMPS EN

L’EXERCICI DE LES RESPONSABILITATS DE REGIDOR I REGIDORA

DEL SEU AJUNTAMENT.

L’exercici democràtic que suposen unes eleccions revitalitza unavegada més el sentit participatiu dels governs locals. Han estatdies de plantejar, des de les diferents opcions, projectes de futuri de ben segur, no hauran estat exemps de convocatòries i de-bats entre les diferents formes de veure cap a on s’han de dirigirels nostres pobles. Tots hem sortit guanyant, independentmentdel resultat electoral més directe, perquè la condició d’adminis-tració propera que tenen els ajuntaments, s’ha vist reforçada enaquestes eleccions.

Tots plegats hem de manifestar el nostre agraïment als veïns iveïnes que han contribuït des dels ajuntaments, en el mandatmunicipal que ara es tanca. MOLTES GRÀCIES, així, en majús-cula perquè no és fàcil cedir part del propi temps a l’interèscomú i cal que la societat els reconegui la dedicació que, a forçade ser plena de petites accions sense estridències queda oblida-da en la normalitat.

Les línies de futur es fonamenten, ben sòlidament, en el camíreconegut per les administracions locals tarragonines i en el casde la Diputació, en el compromís de servei als ajuntaments.Amb la seva acció, les administracions locals, reivindiquen uncop més el seu paper com a administració propera a la ciutada-nia i de lideratge dels processos de canvi i de modernització dela mateixa societat; lideratge que la Diputació assumeix amb uncompromís de millora contínua que ha portat el reconeixementde la Generalitat mitjançant el premi a la qualitat, l’ISO del Patro-nat de Turisme o l’obtenció de la ISO 9001:2000 del Servei d’As-sistència als Municipis-SAM.

Els ajuntaments continuaran amb la seva funció d’elementfacilitador de l’acció dels particulars en la millora de qualitat devida dels municipis i afavorint el progrés econòmic i social delsnostres pobles.

saMrevista 4

JULIOL

1. IRPF

Fins el dia 20 de juliol, l’ajuntament haurà de presentar ala delegació d’Hisenda la declaració de les quantitats re-tingudes en el segon trimestre de l’any.

• Retencions i ingressos a compte de rendimentsdel treball

• Segon trimestre de l’any Model 110

Fins al dia 20 de juliol es presentarà declaració de laretenció practicada el trimestre anterior per rendimentsprocedents de l’arrendament d’immobles urbans.

2. IVA

Fins el dia 20 de juliol es presentaran els impresos 300(règim general) i 310 (règim simplificat) corresponents alsegon trimestre de l’any.

3. RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

Abans del 31 de juliol s’ha de presentar, corresponent alsfuncionaris integrats (procedents de la MUNPAL), els im-presos per l’assistència sanitària concertada amb la Segu-retat Social TC3/4 i TC2/3. Es presenten els corresponentsal segon trimestre de l’any.

4. DEUTE PERPETU A FAVOR DELS AJUNTAMENTS

Els ajuntaments que tinguin inscripcions nominatives deDeute perpetu han de tenir en compte que aquestes ins-cripcions degudament facturades, s’han de presentar, a laIntervenció d’Hisenda de la seva província, perquè elssigui liquidada i reconeguts els interessos corresponentsal venciment del trimestre anterior.

saMcalendariCA L E N D A R I D ’A C T I V I TAT S J U L I O L

Josep González EscodaSecretari interventor del Servei d’Assistència Municipal

À mbits

ACTIVITATS COMUNS ATOTS ELS MESOS DE L’ANY

1. Revisió contínua del padrómunicipal

D’acord amb la Llei 4/1996,de 10 de gener, de modifica-ció de la Llei 7/1985, de 2d’abril, reguladora de les ba-ses del règim local, i l’ordre de24 d’abril de 1996 i la norma-tiva que ho desenvolupa dic-tada per l’INE, mensualments’han de trametre a aquest ensles variacions produïdes en elpadró d’habitants.

2. Cotització al règim generalde la Seguretat Social

Abans de cada final de mess’han de presentar els impre-sos TC1 i TC2 del personal la-boral, funcionaris integrats(procedents de MUNPAL) i fun-cionaris de nou ingrés (no pro-cedents de MUNPAL) separatsper grups, corresponents almes anterior.

3. Estadística d’edificació ivivenda

Dins dels deu primers dies decada mes s’ha de presentar ala Direcció General d’Arqui-tectura i Habitatge l’Estadísti-ca d’Edificació i Vivendaestablerta a l’ordre de 29 demaig de 1989.

4. Dipòsit de detinguts

L’ordre de 20 de juliol de 2000del departament de Justícia dela Generalitat de Catalunya hamodificat la quantitat que hande percebre a partir de l’1 degener de 2000, els ajunta-ments de Catalunya que tenendipòsit municipal de detingutsen funcionament, per la sevacondició de cap de partit judi-cial. Per als anys posteriors al2000, la quantitat fixada enaquella ordre s’incrementaràamb l’IPC corresponent.Aquests ajuntaments encarre-gats de la custòdia de detin-guts han de presentar, cada

saMrevista 4

saMrevista 5

mes, a la conselleria de Justí-cia (Presó de Tarragona) mit-jançant certificació acreditati-va, el nombre de detinguts opresos per dia, amb indicacióde les circumstàncies perso-nals, expedida pel secretari dela corporació o per l’encarre-gat del dipòsit, amb el vistiplaude l’alcalde, on s’acompanya-rà còpia certificada de les or-dres de detenció, presó, tras-llat o llibertat dictada per lesautoritats judicials.

5. Tutela financera

L’ordre de 28 de juny de 1999del departament d’Economiai Finances de la Generalitatha modificat la informacióque han de trametre els enslocals i els ens dependents, ales sol·licituds d’autoritzaciói a les comunicacions relati-ves a la concertació d’opera-cions de crèdit.

Els deu primers dies de cadames, els ens locals, els seusorganismes autònoms i les so-cietats mercantils de capitalíntegrament local, han de co-municar a la direcció Generalde Política Financera les ope-racions de crèdit de terminiigual o inferior a un any, for-malitzades o avalades durantel mes anterior. Aquesta comu-nicació s’ha d’efectuar mitjan-

, A G O S T I S E T E M B R E D E 2003

çant la tramesa del model CT«Operació de tresoreria» querecull aquesta ordre.

D’altra banda, també han decomunicar a la direcció Gene-ral de Política Financera, lesoperacions de crèdit no sub-jectes a autorització de termi-ni superior a un any, quehaguessin realitzat. Aquestacomunicació es farà durant elsdeu dies primers del mes se-güent al de la formalització, enl’ordre en què hagin estat for-malitzades.

6. Informació de l’execuciódel pressupost i dels movi-ments de tresoreria

La Llei 39/1988 estableix quel’interventor haurà de trame-tre al ple, informació de l’exe-cució del pressupost i delmoviment de tresoreria en elsterminis i amb la periodicitatque estableixi el ple.

7. Llicències

El decret 179/1995, de 13 dejuny, pel qual s’aprova el re-glament d’obres activitats i ser-veis dels ens locals, estableixl’obligació de donar publicitatal tauler d’anuncis de la cor-poració dels acords o resolu-cions de l’atorgament dellicències.

AVANÇ DEL MES D’OCTUBRE

1. ESTATS I COMPTES ANUALS

Els estats i comptes anuals establerts a l’article 190 de laLlei 39/1988, se sotmetran al ple per a la seva aprovacióabans del dia 1 d’octubre. Un cop aprovats es trametran ala Sindicatura de Comptes abans del 15 d’octubre.

2. PRESSUPOST

El President de l’entitat local ha de formar el pressupost itrametre’l al Ple de la Corporació abans del 15 d’octubre.

3. ORDENANCES FISCALS

S’han de començar a elaborar les ordenances fiscals per al’any 2004.

SETEMBRE

1. ESTATS I COMPTES ANUALS

Els estats i comptes anuals establerts a l’article 190 de laLlei 39/1988-, s’hauran elaborat i tramitat de la forma se-güent:

• Aprovació pel President de l’entitat local.

• Informe, abans de l’1 de juny, per la Comissió Espe-cial de Comptes.

• Informació pública, per tal que els particulars pu-guin formular-hi al·legacions.

Fet això, la Comissió Especial de Comptes examinarà lesreclamacions i emetrà un nou informe, que serà sotmès alple per tal que l’aprovi abans de l’1 d’octubre. Aprovat elCompte General es trametrà a la Sindicatura de Comptesabans del 15 d’octubre.

2. ORDENANCES FISCALS

Durant el mes de setembre caldria aprovar les ordenancesfiscals, les quals s’han d’aplicar a partir de l’1 de gener del’any següent, segons la Llei 39/1988, reguladora de leshisendes locals.

3. PUBLICACIÓ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL

Trimestralment, les capitals de província, les poblacionsde més de 50.000 habitants (ROF) i aquelles poblacionsque segons la Llei 7/85 sigui obligatori, han de publicarun Butlletí d’informació municipal on s’insereixi un ex-tracte dels acords i de les resolucions adoptats.

saMrevista 5

saMrevista 6

BRE

EL PATRONAT DE TURISMEDE LA DIPUTACIÓ DETARRAGONA REPOFICIALMENT LACERTIFICACIÓ ISO ABERLÍN

En el transcurs de la fira Interna-cional de Turisme celebrada elsprimers dies de març a Berlín, elPatronat de Turisme de la Dipu-tació ha rebut oficialment lacertificació ISO 9001:2000,que havia assolit en els darrersmesos.

El president de la Diputació deTarragona i a la vegada del seupatronat de Turisme, va reunir-se amb el director general deTÜV, Bernd Müller, a la seu cen-tral de la companyia, i amb ladirectora de TÜV per Europa,Olga Rost, trobada en el trans-curs de la qual Bernd Müller valliurar la certificació ISO al Pa-tronat. Aquesta certificació ésun document que avala la ges-tió de qualitat que ha portat aterme l’entitat de promoció tu-rística de la Diputació.

Els directius de TÜV van ma-nifestar la seva satisfacció pelfet que el Patronat hagi estat laprimera organització de l’Estatespanyol de les seves caracte-rístiques en assolir aquestacertificació. Cal assenyalar queTÜV és una organització ambmés de 130 anys d’història,present a 45 països i amb7.400 empleats. L’ampli ven-tall d’activitats que tracta, s’ar-ticula al voltant del transport ivehicles, la formació i elconsulting, la innovació, elcontrol industrial i la certifica-ció de qualitat.

EL DRET URBANÍSTIC,MATÈRIA D’UN CURS DEPOSTGRAU

Més de 50 tècnics de l’Admi-nistració Local estan partici-pant des dels primers dies defebrer en el curs de postgrauen Dret Urbanístic, organitzatper la Diputació de Tarragona,la Universitat Rovira i Virgili ila Universitat Autònoma deBarcelona, amb el suport dela Generalitat de Catalunya il’Associació Catalana de Mu-nicipis i Comarques. Aquestcurs de postgrau té una dura-da de 200 hores (20 crèdits),distribuïdes en 165 horeslectives i 35 hores pràctiquesi és impartit per tècnics alta-ment qualificats de les univer-sitats abans esmentades, de laGeneralitat i dels principalsajuntaments catalans.

A la inauguració del curs, queva tenir lloc a principis delmes de febrer, hi van assistirel director general d’Urbanis-me de la Generalitat, JoanLlort; el degà de la Facultat deCiències Jurídiques de la URV,Anton Jordà, i el professor icoordinador del curs, JosepRamon Fuentes. La inaugura-ció del curs va estar presididapel president de la Diputació,Josep Mariné, i pel delegat dela Generalitat, Cèsar Puig.

Les sessions, que estan sentimpartides per professionals dediversos àmbits (universitats,ens locals, Generalitat, empre-ses públiques, judicatura), es-collits per la seva experiènciaconcreta en les matèries quetractades, pretenen abordar el

Dret Urbanístic de forma pro-funda i multidisciplinar i més,quan el marc jurídic ha variatal promulgar-se la Llei d’Urba-nisme de Catalunya, i ser uncomplement dels estudis sobreaquesta matèria al territori deTarragona.

LA DIPUTACIÓ I ELCONSORCI HOSPITALARIDE CATALUNYA SIGNEN UNCONVENI PER A LAPREVENCIÓ I CONTROL DELA LEGIONEL·LOSI

La Diputació de Tarragona i elConsorci Hospitalari deCatalunya van subscriure,amb data 5 de juny, un conve-ni de col·laboració en matè-ria de prevenció i control dela legionel·losi, pel controlhigiènicosanitari de piscinesd’ús públic i per la comuni-cació i divulgació. El conve-ni fou signat pel president delConsorci Hospitalari deCatalunya, Josep Abelló i Pa-dró, i pel president de la ins-titució intercomarcal, JosepMariné.

Pel que fa a la prevenció i con-trol de la legionel·losi aquestconveni té com a objectiu ge-neral augmentar la capacitat il’eficiència dels ajuntamentsper millorar la qualitat dels ser-veis que intervenen en la pro-tecció de la salut, especialmenten els municipis de menys de20.000 habitants. Per aquestmotiu la Diputació deTarragona vol col·laborar ambel Consorci amb la implemen-tació del decret emès per laGeneralitat i pel qual s’establei-xen les condicions higiènico-sanitaries per a la prevenció icontrol d’aquesta malaltia.Aquest decret determina lesmesures higiènicosanitariesque s’han d’adoptar en aque-

lles instal·lacions que po-guessin tenir un risc associaten l’aparició de casos delegionel·losi.

El conveni esmentat preveudonar suport tècnic als muni-cipis de menys 20.000 habi-tants en la realització del censde torres de refrigeració i con-densadors evaporatius aixícom en l’elaboració de diag-nosi d’instal·lacions de titula-ritat municipal d’alt i baix risc iassessorar en l’elaboració delsprogrames d’autocontrol. En-tre aquestes accions també caldestacar la de donar assistèn-cia als municipis en la funciód’inspeccions que aquests rea-litzin a les instal·lacions de baixrisc i formar el personal querealitzarà els tractaments deprevenció de la legionel·losien les instal·lacions de titulari-tat municipal.

L’aportació de la Diputacióper a la realització de totesles activitats s’ha fixat en unaquantia màxima de 131.576euros.

LA DIPUTACIÓ DETARRAGONA OFEREIXAJUDA TÈCNICA ALSMUNICIPIS DE LESNOSTRES COMARQUES PERA LA REDACCIÓ I DIRECCIÓD’OBRES DE TITULARITATMUNICIPAL

La Diputació de Tarragona, através de la Unitat d’Enginye-ria Municipal, coopera ambels ens locals realitzant infor-mes tècnics, redacció de pro-jectes i direcció d’obres, plansd’emergència municipalINFOCAT, pavimentació i ser-veis en voreres, etc. De les ac-tuacions realitzades aquestsemestre, un total de 53, es po-den destacar les següents:

saMrevista 7

U Sturística de la Costa Daurada ipoder traslladar aquesta expe-riència a Albània.

Aquesta visita s’emmarca dins elprograma establert pel COPCA,organisme de promoció comer-cial de Catalunya a l’exterior permostrar als albanesos els llocsmés atractius de Catalunya.

Per la seva part, el Patronatde Turisme de la Diputació elsva preparar un programa dedos dies al llarg dels qualshaurien de visitar els espaisarqueològics de Tarragona(Muralles, Circ, Amfiteatre idiferents espais d’excavacionsal descobert) així com l’evolu-ció de la ciutat romana i me-dieval, a més de llocs tanemblemàtics com la Catedral,la Rambla o el Port. La visitaes perllongarà per diferentspunts de la Costa Dauradacom Cambrils, Salou i Univer-sal Mediterrània.

LLIURAMENT DE BEQUESPER A ESTUDIS DEPERFECCIONAMENTMUSICAL

El dijous 20 de març a les 18hores, va tenir lloc al Conser-vatori de Música de la Diputa-ció de Tarragona l’acte delliurament de tres beques, do-tades amb 3.000 euros cadas-cuna, concedides per Ibercajaa joves músics per a estudisde perfeccionament.

Ibercaja convoca aquestes be-ques, a diferents centres musi-cals o conservatoris de l’Estatespanyol, a més del de Tarragonaconvoca a Saragossa, Osca,Logronyo, Terol i Castelló dins elCicle Joves Intèrprets.

El tribunal, presidit pel directord’orquestra Jacques Bodmer, va

atorgar les tres beques a LauraAbas Boquera (flauta travesse-ra), Oriol Aymat Fusté (violon-cel) i Cecília Serra Bargalló(clarinet).

LA DIPUTACIÓ DETARRAGONA I LAFUNDACIÓ CAMERATA XXISIGNEN UN CONVENI DECOL·LABORACIÓ

La Diputació de Tarragona ila Fundació Camerata XXIvan signar el 28 de març unconveni de col·laboració queté com a objecte promoureel foment i la formació inte-gral dels estudiants de músi-ca mitjançant el tractamentde continguts específics (cur-sos, estatges, colònies, etc),el foment i promoció de laformació permanent delsnous professionals de lamúsica, la difusió cultural isocial de la música, així comla realització d’audicionsmusicals, en el conjunt de lademarcació de Tarragona. Elconveni fou signat pel presi-dent de la Diputació, JosepMariné, i per Marcel Pascu-al, en representació de Ca-merata XXI.

Amb el conveni es posava demanifest que la Fundació Ca-merata XXI es comprometia,durant l’any 2003 a progra-mar, organitzar, gestionar icelebrar un cicle de 3 con-certs patrocinats per la Dipu-tació, a càrrec de les sevesformacions a diversos muni-cipis, a establir de comúacord entre les parts signantsdel conveni. La FundacióCamerata XXI integra l’Or-

questra Infantil, la Jove Or-questra i l’Orquestra Ca-merata XXI.

Així mateix, en el conveni s’ex-posava que la Diputació deTarragona és un ens local alservei dels municipis i que enel camp cultural pretén, entred’altres aspectes, donar suporta la creació, potenciació, difu-sió cultural i educació de nouspúblics per a la cultura per talde contribuir a una majordinamització de les comar-ques tarragonines en matèriacultural.

EL TALLER D’OCUPACIÓ DEMESTRE MARGERCOMENÇA LA SEVAACTUACIÓ A ALFARA DECARLES

La Diputació de Tarragona, elServei d’Ocupació deCatalunya i els Fons Euro-peus han permès l’ocupaciói la formació de 16 treballa-dors amb una inversió de254.000 euros.

La recuperació de l’ofici demarger per a la rehabilitaciódel patrimoni en pedra alParc Natural dels Ports ja s’hafet realitat. El Taller d’Ocupa-ció de Mestre Marger de laDiputació de Tarragona hamaterialitzat la seva primeraactuació al municipi d’Alfarade Carles on, a comença-ments d’abril s’havia recupe-rat ja l’espai natural de laFont Vella i el seu entorn, i est rebal lava a leshores , enaquest municipi, en la reha-bilitació del Camí de lesCosteres.

• Obra de «Remodelació deserveis i voreres» en l’Avingu-da Gaudí de Pla de Sta. Maria.

• Inici de les obres de nousserveis a Albarca, en el termemunicipal de Cornudella deMontsant.

• Informe d’actuacions per apreveure les inundacions en lazona de les Pedreres, en SantaOliva.

• Projecte de Nou Vial entreel carrer Francesc Riera i lacarretera de Sant Vicenç, alVendrell.

• Memòria valorada de millo-ra de l’enllumenat públic en elnucli urbà de Vilabella.

EL GOVERN ALBANÈSS’INTERESSA PEL MODELTURÍSTIC DE LA COSTADAURADA

Un grup de funcionaris alba-nesos han vingut a conèixerde primera mà l’experiènciaque porta a terme en matèriaturística el Patronat de Turismede la Diputació.

Un grup de funcionaris del Mi-nisteri de Planificació Territori-al i Turisme del govern albanèsva mantenir, el dia 17 de juny,un seguit de reunions a la Di-putació de Tarragona amb elsdirigents del Patronat de Turis-me de l’ens intercomarcal perpoder conèixer directamentl’experiència de la Costa Dau-rada i poder aplicar aquest mo-del al foment del turisme delseu país.

Els representants del govern al-banès es van interessar pelsmecanismes d’organització,de treball i els objectius mar-cats de cara a la potenciació

saMrevista 8

BRE El Taller d’ocupació de Mes-tre Marger de la Diputació deTarragona es va cofinançarpel Servei d’Ocupació deCatalunya de la Generalitat iel Fons europeu, que han des-tinat a aquest projecte253.867,20 euros (més de42.000.000 de pessetes) i quehan estat distribuïts de la se-güent forma: 76.800 eurosper despeses de formació ifuncionament; 21.504 eurosper a materials, i 155.563,20euros per a despeses de con-tractació dels 16 alumnes queintegren el taller.

Aquest taller d’ocupació clou-rà les seves activitats a finalsdel 2003 i dóna feina a 16persones, 14 nois i 2 noies demés de 25 anys. Té com a ob-jectiu principal recuperarmediambientalment alguns in-drets paisatgístics dels Ports,fer renéixer la vella tradició demestre marger, un ofici que jaha desaparegut a les nostrescomarques i crear llocs de tre-ball per a homes i dones ensituació d’atur de llarga dura-da. Aquests alumnes perta-nyen als municipis de Tortosa,La Sénia, Roquetes, Alfara deCarles, Prat de Comte i La Pal-ma d’Ebre.

El curs està dividit en classesteòriques, sobre la recons-trucció i tractament de la pe-dra, i en classes pràctiquesque es desenvolupen actual-ment a Alfara de Carles. Elsprofessors, un paleta i unenginyer tècnic forestal, ense-nyen als alumnes com recu-perar mediambientalment unazona determinada.

LA DIPUTACIÓ DETARRAGONA I LA URVSIGNEN UN CONVENI DECOL·LABORACIÓ PERIMPULSAR ACTIVITATSUNIVERSITÀRIES A LESCOMARQUESTARRAGONINES

La Diputació de Tarragona ila Universitat Rovira i Virgili(URV) amb data 5 de junyvan signar un conveni decol·laboració mitjançant elqual la institució intercomar-cal col·laborarà amb l’URV entotes aquelles activitats univer-sitàries que estiguin vincula-des amb les comarques deTarragona i que representinmillora i avantatge competitiuper als municipis, així comprojecció interior i exteriorper al conjunt de la demarca-ció tarragonina. El convenifou signat pel rector de la URV,Lluís Arola, i pel president dela Diputació de Tarragona,Josep Mariné.

Per portar a terme aquestesactivitats l’aportació que rea-litzarà la Diputació anirà enfunció de la quantitat que esfixi tenint en compte que el80% del total de la quantitatque s’assigni anirà destinat adonar suport a les activitatscontingudes en la propostaanual que presenti el rectorat il’altre 20% restant serà perdonar suport a altres iniciati-ves de la URV encara queaquestes no estiguin contingu-des en la proposta anual i que,preferentment, portin el visti-plau del rectorat. Segons lesclàusules del conveni en capcas l’aportació de la Diputa-ció podrà superar el 50% del

cost del pressupost total pre-vist per a l’activitat a realitzar.

La Diputació de Tarragona vecol·laborant amb la UniversitatRovira i Virgili des de l’any1971, per la implantació delsestudis universitaris i quan esvan posar en funcionament lesdelegacions de filosofia i lletresi ciències. En un segon períodeha col·laborat també en la con-solidació dels estudis universi-taris a les comarques deTarragona. En conjunt i en elsdarrers 10 anys, la Diputacióha aportat a la URV més de364.000.000 de pessetes.

ELS JOVES UNIVERSITARISTARRAGONINS PODRANACCEDIR A FORMACIÓCOMPLEMENTÀRIAESPECIALITZADA EN TEMESEUROPEUS

El Patronat Català Pro Europa ila Diputació de Tarragona vansignar el proppassat mes d’abrilun Conveni de col·laboraciópel cofinançament del progra-ma de beques d’Integració Eu-ropea. Aquesta acció de laDiputació permetrà, a l’igualque en el curs anterior, impul-sar la formació complementà-ria i l’especialització de jovesuniversitaris de la demarcacióde Tarragona en matèries comDret Comunitari, Integració Eu-ropea i Estudis Polítics Euro-peus. La signatura del convenifou materialitzada pel presidentde la Diputació de Tarragona,Josep Mariné, i el director exe-cutiu del Patronat Català ProEuropa, Casimir de Dalmau.

El Patronat Català Pro Europarealitza cada any una convo-catòria de beques per totCatalunya. La Diputació deTarragona, amb la finalitat defacilitar aquesta formació

complementària, ha participaten aquest projecte aportant laquantitat total de 26.000 eu-ros pel curs 2003/2004, quees destinaran a dues bequesd’estudis.

Les beques del curs anteriorvan recaure en dos alumnesde la Universitat Rovira i Virgilii la formació específica a laqual van optar, va ser la realit-zació d’un màster sobre cièn-cies i direcció mediambientalen l’àmbit europeu (LancasterUniversity) i un màster en dretcomparat, europeu i dret comú(Universitat de Maastricht).

ELS WEBS DE TINET I OASI,ELS PRIMERS QUE REBEN ELSEGELL DE QUALITAT IQUAA LA DEMARCACIÓ DETARRAGONA

Els webs que gestiona OASI,l’Organisme Autònom per a laSocietat de la Informació de laDiputació de Tarragona, vanser els primers en rebre aquestsegell de qualitat a les comar-ques de Tarragona i dels 12 pri-mers a tot Catalunya

Els webs d’OASI i de la xarxaTinet –Tinet, Tinetdigital,Tinetagenda i la Bitblioteca Di-gital Tarraconense– van rebreaquest segell de qualitat queatorga l’Agència de Qualitatd’Internet (IQUA), agència queté com a objectiu establir es-tàndards de qualitat a Internetdes de l’autoregulació. El pri-mer en rebre aquest indicadorde qualitat va ser el web del’Organisme Autònom per a laSocietat de la Informació dela Diputació de Tarragona(http://www.oasi.org) i tot se-guit els webs que conformenla xarxa de webs de Tinet per ales comarques de Tarragona:Tinet, la xarxa dels ciutadans

saMrevista 9

U S( h t t p : / / w w w. t i n e t . o r g ) ;Tinetdigital, l’espai d’actualitat(http://www.tinetdigital.org);Tinetagenda, l’agenda cultural(http://www.tinetagenda.org); ila Bitblioteca Digital Tarraco-nense (http://www.bibliodt.org).

El codi deontològic que utilit-za IQUA fa referència a aquellsprincipis generals que han deser respectats per a la defensade l’interès general i dels dretsdels ciutadans tals com la le-galitat, l’honradesa, la respon-sabilitat, la confidencialitat, laprotecció de la dignitat huma-na, la protecció dels menors,la protecció de l’ordre públic,la protecció de la vida priva-da, la protecció del consumi-dor en el marc del comerçelectrònic i el dret de propietatintel·lectual i industrial.

LA DIPUTACIÓORGANITZA UN CURSSOBRE LA CREACIÓD’EXPERIÈNCIESTURÍSTIQUES

Els dies 17 i 18 de març vatenir lloc al Palau de la Dipu-tació de Tarragona el curs Lacreació d’experiències turísti-ques com a factor de compe-titivitat dels productes turístics,que organitzen el Patronat deTurisme de la Diputació i elSAM (Servei d’AssistènciaMunicipal). El curs anava di-rigit a responsables tècnicsdels serveis de turisme depatronats i ajuntaments i aempresaris i directius de ne-gocis turístics.

Amb el curs La creació d’ex-periències turístiques com afactor de competitivitat delsproductes turístics es preteniaexplicar la cadena de valord’una destinació des del puntde vista del turista, la millora

competitiva que suposa eldesenvolupament d’experièn-cies innovadores i el significatde l’experiència en un pro-ducte o servei. També s’expo-sava el procés que cal seguirper desenvolupar i dissenyarexperiències innovadores.

El programa del curs formatiues dividia en quatre parts: laprimera tractava de Lacompetitivitat de la destinació ide les empreses turístiques. Lasegona i la tercera es destina-ven al desenvolupament d’unametodologia innovadora en eldisseny d’experiències turísti-ques innovadores. La quartaexplicava el Pla d’acció grupali individual per a la definició iestructuració d’experiènciesinnovadores. Aquest curs, quees dugué a terme en dues jor-nades, al palau de la Diputa-ció, fou impartit per Lluís Codó,consultor sènior de l’àrea deconsultoria de THR, Asesoresen Turismo, Hostelería yRecreación, SA, i va durar qua-tre hores cada jornada.

TRENTA-TRES DONESOBTENEN EL TÍTOL DETREBALLADORA FAMILIAR

El curs fou organitzat per laUnitat d’Accions Europees i pera l’Ocupació de la Diputació.

Un total de 33 dones de lescomarques tarragonines vansuperar amb èxit el Curs de Tre-balladora Familiar que, organit-zat per la Unitat d’AccionsEuropees i per a l’Ocupació dela Diputació de Tarragona hatingut lloc al llarg dels últimsmesos.

Aquest projecte ha estat lideratper la Diputació de Tarragonaamb la participació dels ajun-taments d’Alforja, Cambrils,

FE D’ERRATES

A la SAMrevista número 17es va publicar una notíciaerrònia amb el següent títolLA SINDICATURA DE COMP-TES PUBL ICA UN ESTUDISOBRE ELS PRESSUPOSTOSDELS ENS LOCALS ELABO-RAT PER LA DIPUTACIÓ DETARRAGONA.

La redacció de la notícia hau-ria de dir:

LA UNITAT DELS SERVEISECONÒMICS MUNICIPALSDEL SAM HA ELABORAT UNTREBALL SOBRE L’ESTRUCTU-RA DEL PRESSUPOST EN BASEALS INFORMES QUE ANUAL-MENT PUBLICA LA SINDICA-TURA DE COMPTES.

El passat mes de novembre, laUnitat de Serveis EconòmicsMunicipals del SAM va elabo-rar un estudi en termes agre-gats i en dades absolutes irelatives, sobre l’estructura delpressupost dels dos últims exer-cicis per trams de població i enrelació a les comarques tarra-gonines.

Pinell de Brai, La Sénia, La Tor-re de l’Espanyol, Valls, Vandellós- l’Hospitalet de l’Infant iVinebre, i cofinançat pel FonsSocial Europeu.

L’actuació s’ha concretat encinc cursos de formació ocu-pacional per a dones desocu-pades per a la prestació deserveis a domicili a personesgrans, nens, malalts, discapa-citats o altres persones ambdificultats especials. La dura-da d’aquests cursos ha estatde 700 hores lectives (350 teò-riques i 350 pràctiques). Així,el dia 12 de maig, com a cloen-da del curs, es van lliurar alpalau de la Diputació els di-plomes a les alumnes del pro-jecte Formació Dona 2002:serveis d’atenció domiciliàriaa les comarques de Tarragona,acte que fou presidit pel pre-sident de la Diputació deTarragona, Josep Mariné, i pelsubdirector general d’anàlisieconòmica d’entitats localsdel Ministeri d’AdministracionsPúbliques, Ángel García Anto-nio, i al qual van assistir a mésde les alumnes, alcaldes,membres del Comitè Directordel Pacte Territorial per al’Ocupació a les comarquesde Tarragona (Pacte de San-tes Creus), diputats i tècnicscol·laboradors en el projecte.

En els seus parlaments tantel subdirector general delMinisteri d’AdministracionsPúbliques com el presidentde la Diputació, van ressal-tar la importància d’aquestscursos on el principal objec-tiu és facilitar a les donesdesocupades, el fet de poder

obtenir un lloc de treball es-table dins d’un àmbit nou.Així mateix van assenyalarque es tracta de llocs de tre-ball amb futur ja que és unàmbit en el qual a l’Estat es-panyol un 6% de la pobla-ció té alguna dependència inecessita de persones espe-cialitzades que els puguinajudar, situació que cada diamés, tendeix a augmentar.

saMrevista 10

El Servei d’assistència munici-pal SAM de la Diputació deTarragona va obtenir el dia 21de maig de 2003 la Certifica-ció ISO 9001:2000 de tots elsserveis d’assessorament, assis-tència, formació i cooperacióque presta als ajuntaments iconsells comarcals de la Pro-víncia de Tarragona.

Garantir la qualitat i la milloracontínua, han estat des del’inici del Servei l’any 1997, unreferent de l’estratègia que ca-lia seguir en el desenvolupa-ment de l’organització del SAMi en la prestació dels serveis.

El reconeixement extern querepresenta la certificació, és unmotiu de gran satisfacció per al’equip polític de la Diputació ide totes les persones que tre-ballen en el SAM; en aquestsentit, és important veure des-tacat a l’informe d’auditoria, queel primer punt fort del sistemade qualitat del SAM és «La bonapredisposició i col·laboració detot el personal del SAM en rela-ció al Sistema de Gestió de laQualitat».

• Gestió d’accions correctives.• Gestió d’accions preventives.

2.2. Manual de ProcedimentsEspecífics o Operatius. Ha dereflectir, amb tot detall, els pro-cediments que fan possible larealització d’un determinatprocés o processos i de totesles activitats de l’organitzaciódel SAM.

• Gestió de sol·licituds de servei.• Assistència lletrada en els

processos judicials.• Assistència a tribunals de

selecció.• Assistència legal preceptiva

de secretaria intervenció.• Projectes generals.• Direcció d’obra i coordinació de

seguretat i salut d’arquitectura.• Direcció d’obra i coordinació

de seguretat i salut d’enginyeria.• Assistència tècnica en redacció

de projectes d’arquitectura.• Assistència tècnica en redac-

ció de projectes d’enginyeria.• Tramitació dels expedients

de disciplina urbanística.• Difusió d’informació.• Organització d’activitats

formatives.• Tramitació i concessió d’ajuts

i subvencions.

La cer t i f icac ió ISO 900El s i s tema de ges t ió de de l SAM

Francesc Cid i GrauCoordinador dels Serveis d’Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona

Sens dubte, aquest ha estat elfonament per tal que el pro-cés emprès hagi acabat ambèxit. És, a la vegada, la millorgarantia i a l’ensems una exi-gència, per a mantenir un sis-tema de gestió de la qualitat imillorar contínuament la sevaeficàcia, d’acord amb els re-quisits de la ISO 9001.

L’Associació Espanyola deNormalització i CertificacióAENOR, va ser l’organismeencarregat de realitzar l’audi-toria, els propassats dies 7 i 8de maig, per revisar l’aplica-ció efectiva del sistema de ges-tió de la qualitat i emetre elcertificat que evidencia la con-formitat del sistema de qualitatdel Servei d’Assistència Muni-cipal SAM amb la normaUNE.ISO 9001:2000.

El Sistema de Gestió de laQualitat del SAM està formatper l’estructura documentalsegüent:

1. El manual de qualitat. És eldocument bàsic del sistemad’assegurament i gestió de la

qualitat, on s’hi recull la políticade l’organització, responsabili-tats, objectius, procediments iestructura de l’organització.La norma ISO estableix lespautes per a l’elaboració delManual de Qualitat, respecteal seu contingut i presentació.La seva revisió serà constant,ja que ha de recollir tots elscanvis que es produeixin i ac-tualitzar-los.

2. Els manuals de procedi-ments. Els procediments sónles seqüències d’accions ques’han de seguir per a l’obten-ció d’un determinat resultat.Aquests procediments són elsgenerals i els específics.

2.1. Manual de ProcedimentsGenerals. Descriu com esduen a terme les activitats d’unprocés i dóna una visió globalde cadascun dels processosrelacionats amb el Sistema deQualitat.

• Control de documentació.• Control dels registres de

qualitat.• Auditoria interna de qualitat.• Control del producte o ser-

vei no conforme.

saMrevista 11

• Gestió informatitzada delpadró d’habitants.

• Creació de pàgines Web.• Servei de cartografia municipal.• Innovació i desenvolupa-

ment de projectes.

3. Els registres de qualitat.Contenen les evidències i elsmecanismes de control, elsquals mostren els resultats il’acompliment dels requisitsi procediments.

La certificació ha d’aportar se-guretat i millora a les funcionsd’assessorament assistènciatècnica, cooperació i formació,amb uns serveis millor organit-zats, uns processos correcta-ment definits, uns equips méscoordinats amb sistemes decol·laboració i millora, i un plade formació dels personal amida de les seves necessitats.Aquest, són entre altres, algunselements que faran desenvolu-par millor l’activitat del SAM.

Mantenir la certificació en el fu-tur, és a la vegada, un repte i unaexigència, ja que anualments’haurà de superar l’auditoria perrevisar el compliment del Siste-ma de Gestió de la Qualitat.

FONAMENTACIÓ DE LANORMA ISO

Introducció

Implantar un sistema de quali-tat suposa una nova manerade gestionar una organització.Significa sistematitzar un con-

junt d’accions per implantar,controlar i millorar els proces-sos de treball, i minimitzar laseva variabilitat, evitant aixíque es produeixin errors.

Les accions a emprendre es po-den sintetitzar en les següents:

1. Recollir en un document, elcompromís de l’organitzacióenvers la qualitat, d’acord ambl’activitat, la cultura i els valorsde l’organització.

2. Marcar objectius basant-seen la política de qualitat esta-blerta, per exemple, nombrede serveis defectuosos, erradesdetectades, unitats fetes, evo-lució de la demanda de ser-veis, reclamacions rebudes,entre altres.

3. Establir una planificació pera la consecució d’aqueixosobjectius: Pla de qualitat.

4. Definir, desenvolupar i do-cumentar el sistema de quali-tat. Això vol dir, fixar el seuabast, analitzar cada procedi-ment i desenvolupar-lo perescrit, crear registres de docu-ments, de queixes, etc.

5. Mantenir el sistema mitjan-çant accions contínues, com larevisió dels procediments, ladetecció de no conformitats, lesauditories internes, l’aplicacióde mesures correctores, etc.

La realització de les dues prime-res (política i objectius) corres-

pon a l’òrgan de direcció, i elsseus resultats tenen un marcatcaràcter rector sobre la resta.

Pel que fa a la tercera, per pro-grama de qualitat, entenem elconjunt documentat d’activitats,accions i recursos que integrenla implantació d’un sistema dequalitat. Aquest programa ésuna part fonamental del siste-ma i es distingeix per contenirla planificació de tots els pro-cessos de l’organització. El seuabast ha de comprendre totesles etapes per a realitzar el ser-vei, ja que el servei final gairebésempre és el resultat de tots elsprocessos. Si no es regulen elsprocessos anteriors, per exem-ple; disseny del servei, matèriesnecessàries, etc. i posteriors a laproducció del servei com; lliu-rament, tramesa, transport, iinstal·lació, ens trobarem davantd’un programa incomplet.

Les accions quarta i cinque-na, corresponen al departa-ment o responsable de laqualitat dins de cada organit-zació. Incideixen en els docu-ments que formen el suportescrit del sistema (procedi-ments, registres, instruccions,...)i en les eines per assegurar laseva efectivitat (auditories inter-nes, accions correctores, pre-ventives, etc.).

No obstant la detecció de noconformitats, també implica

a totes les persones de l’or-ganització.

La norma ISO

La finalitat de la norma ISO9001:2000 és establir un Sis-tema de Gestió de la Qualitatorientat a:

1. La satisfacció de l’usuari delservei, en el ben entès queaquesta s’assolirà quan el ser-vei satisfaci les seves necessi-tats i expectatives.

2. La gestió per processos.

3. La millora continua.

4. Participació del personal.

5. Basar-se en fets i dades.

La norma determina els requi-sits que han de concórrer enun sistema de gestió de la qua-litat per a aquelles organitza-cions que desitgin:

a) Acreditar la seva capacitatper a subministrar producteso serveis que satisfacin els re-quisits del seus usuaris i de lesreglamentacions tècniques ilegals que li siguin aplicables.

b) Augmentar la satisfaccióde l’usuari mitjançant l’apli-cació eficaç del sistema, in-cloent-hi la millora continuadel sistema i assegurant la

1 :2000.la qual i ta t

MODEL D ’UN S ISTEMA DE GEST IÓ DE LA QUAL I TATBASAT EN PROCESSOS (SEGONS ISO 9001:2000 )

Responsabilitatde la direcció

Medició anàlisii millora

Gestió delsrecursos

Realitzaciódel producte Sortides

EntradesRequisits

Ajuntaments

Ajuntaments

Millora contínua del sistema degestió de la qualitat

Satisfacció

Producte

saMrevista 12

conformitat amb els requisitsesmentats.

L’apartat 4.1 de la norma ISO9001:2000 estableix de ma-nera genèrica allò que hauràde fer una organització quevulgui establir, documentar,implementar i mantenir unsistema de gestió de la quali-tat i millorar contínuament laseva eficàcia, de conformitatamb els requisits generals queestableix.

Aquests requisits generals són:

a) Identificar els processos quecalguin per al sistema de ges-tió de la qualitat i la seva apli-cació en l’organització.

b) Determinar la seqüència iinteracció d’aquest processos.

c) Determinar els criteris i mè-todes necessaris per assegurarque tant el desplegament comel control d’aquest processossiguin eficaços.

d) Assegurar-se de la disponi-bilitat de recursos així com dela informació que calgui per adonar suport a l’operació i alseguiment d’aquest processos.

e) Realitzar el seguiment, la me-sura i l’anàlisi d’aquest processos.

f) Implementar les accions ne-cessàries per aconseguir elsresultats planificats i la milloracontínua d’aquest processos.

Un requisit fonamental de lanorma és el que es refereix a lamesura i al seguiment de lasatisfacció del client, l‘apartat8.2.1.1 diu: « L’organització hade fer un seguiment de la in-formació sobre la satisfacció i

insatisfacció del client. Els mè-todes i les mesures per a obte-nir aquesta informació i dadess’han de definir».

Per obtenir la informació so-bre la satisfacció i insatisfac-ció es poden utilitzar mètodesdirectes, com les enquestesanuals, i mètodes indirectesmitjançant la informació reco-llida en els registres interns,com per exemple, els indica-dors d’evolució de la deman-da de serveis, durada de latramitació del servei i les quei-xes, entre altres.

Com podem apreciar la normaexigeix l’adopció d’una orien-tació basada en processos.

Un procés és la transformaciód’un conjunt d’entrades a lessortides desitjades per a gene-rar valor afegit als usuaris. Lesentrades al procés poden ser:informació, documents, mate-rials, entre altres. Aquestes en-trades, es modifiquen utilitzantuns recursos: maquinària, per-sonal, software, instal·lacions,i mitjançant uns mètodes iunes normatives de treball:procediments instruccions detreball, i normatives legals.Com a resultat final, obtindremunes sortides que seran serveisi informació.

Alguns exemples de processos,poden ser l’elaboració delspressupostos, gestió de compres,facturació de preus públics, pro-ducció i lliurament de serveis, id’atenció a l’usuari, entre altres.

L’estructuració de les activitatsde l’organització en processosfacilita la comprensió del seufuncionament, la millora de lagestió i l’obtenció dels objec-

tius globals a través de la con-secució dels objectius parcialsper a cadascun d’ells.

Aquest enfocament basat enprocessos prioritza les se-güents àrees:

1. La comprensió i el acompli-ment dels requisits de l’usuario ciutadà segons el cas.

2. La identificació i definiciódels processos que aportenvalor a l’usuari.

3. L’obtenció de resultats refe-rent a l’eficàcia del procés.

4. La millora contínua dels pro-cessos a partir de resultats demesures objectives.

S’ha de ressaltar que aquestenfocament permet augmen-tar la satisfacció de l’usuari del

servei, mitjançant l’acompli-ment dels seus requisits, jaque, a priori, exigeix identifi-car i definir acuradament lescondicions en que desitgenrebre el servei, denominatsrequisits dels usuaris del ser-vei, amb la finalitat d’establirels elements d’entrada del’activitat que forma el procés,i a posteriori, requereix unseguiment exhaustiu i mesu-ra de la informació relativa algrau de satisfacció de l’usua-ri, per a determinar si l’orga-nització ha complert llursrequisits o necessita millorarels seus processos.

Els continguts de la norma s’es-tructuren d’acord amb l’enfocde processos com és veu a lafigura annex, on es recullengràficament els vincles entreels processos i els capítols dela norma de referència.

saMrevista 13

Responsabilitat de la direcció.Capítol 5Gestió dels recursos.Capítol 6Realització del producte o servei.Capítol 7Mesura, anàlisi i millora.Capítol 8

En resum, la norma ISO9001:2000 parteix de la polí-tica de qualitat de l’organitza-ció i es basa en l’anàlisi de lesnecessitats i expectatives delsusuaris i dels requeriments le-gals que li siguin aplicables enels aspectes de la qualitat, aixícom de les tendències futuresi evolució de l’entorn.

La identificació i desplegamentdels processos generals i es-pecífics que aporten valor al’usuari, permet assegurar lagestió habitual, la satisfaccióde l’usuari i la millora conti-nua de l’organització.

El desenvolupament de la po-lítica de qualitat, mitjançantl’establiment i desplegamentdels objectius, estratègies, for-mes d’actuar, el control i lesactuacions de millora contí-nua, constitueix el Sistema deGestió de la Qualitat del de-partament, unitat o organisme,el qual està integrat dintre delsistema general de gestió del’organització.

Per a l’efectiva aplicació delSistema de Gestió de Quali-tat, a més de l’acomplimentdels requisits que determinala norma, cal una implicaciódels recursos humans i unapercepció positiva del procésde canvi que suposi l’orienta-ció a una gestió de qualitat imillora continua.

Aquesta nova orientació delsistema de gestió haurà d’ésserimpulsada per la direcció polí-tica, desenvolupada per la di-recció tècnica i assumida pertotes les persones implicades.

En conseqüència caldrà:

1. El compromís de la direcciópolítica, d’impulsar la gestió dequalitat.

2. La participació de totes lespersones en els diversosgrups de treball encarregatsde l’estudi, disseny, redacció,implementació i millora cons-tant de cada un dels procedi-ments generals i específics.

3. La responsabilitat dels diri-gents de l’àmbit tècnic en eldesenvolupament, revisió imillora de llurs procediments.

En conclusió, la participació icol·laboració de tot l’equiphumà implicat, és l’elementfonamental per implantar elSistema de Gestió de Qualitat.La seva implicació en tot elprocés, és decisiva per a po-der obtenir la certificació, i a lavegada és una garantia per apoder mantenir-la en el futur.

PROCÉS PER ASSOLIR ELSISTEMA DE GESTIÓ DEQUALITAT D’ACORD AMBLA NORMA ISO

El SAM s’articula definitivamenten el nou organigrama corpo-ratiu aprovat per acord plenaride data 24 d’abril de 1998, quedóna forma als criteris bàsicsde la missió de la Diputacióaprovada per acord plenari de30 de gener de 1998.

«La Diputació de Tarragonaés un ens local que ofereixserveis d’assistència als Mu-nicipis per facilitar la gestióde les seves competències iimpulsar la seva modernitza-ció en col·laboració amb elsConsells Comarcals i amb laGeneralitat de Catalunya, iaixí contribueix amb totes lesadministracions i altres agentssocials al benestar dels ciu-tadans i al desenvolupamentequilibrat del territori».

De la qual es concreta tambéla missió del SAM:

«Reforçar una línia de col·la-boració i cooperació interad-ministrativa amb el consells co-marcals per tal d’afavorir laprestació de les competènciesmunicipals, garantir el reequili-bri intermunicipal, defensar elsinteressos dels ens locals i impulsarla modernització del municipis ide les comarques de Tarragona,especialment els de menys capa-citat econòmica».

Durant el període 1998-2000es desplega el pla estratègic dereestructuració corporativa,aprovat per acord plenari dedata 30 de gener de 1998, elqual permet l’estructuració idesplegament del SAM.

L’objectiu estratègic assignatal SAM va ser:

«Formalitzar i aplicar un siste-ma per a modernitzar l’Admi-nistració Local adequat a lademarcació de Tarragona»

Aquest objectiu donava res-posta a la necessitat d’impul-sar els Serveis d’AssistènciaMunicipal de forma sistemàti-ca i poder establir un modelde servei i millora de l’Admi-nistració Local.

Es va desplegar anualmentmitjançant els objectius ope-racionals aprovats.

Per acord plenari de data 27d’abril de 2000 es va aprovarel Pla de Gestió 2000-2003, el

qual permet consolidar el SAMen els aspectes bàsics de mo-dernització, millora de serveis ide seguretat en la qualitat.

L’objectiu estratègic assignatal SAM es concreta en:

«Formalitzar i implantar un sis-tema orientat a la gestió perresultats, l’eficiència, la inno-vació i la millora de la presta-ció de serveis municipals».

Es va desplegar anualmentmitjançant els objectius ope-ratius aprovats.

L’any 2001 s’inicia la forma-ció i sensibilització de totesles persones del SAM en lametodologia del s is temaISO 9001:2000 amb el su-port extern de l’empresa AltQualit.

L’any 2002 es fixa l’objectiud’obtenció de la certificació pergarantir que la gestió d’asses-sorament i suport als ajunta-ments es realitza d’acord ambels criteris de qualitat de lanorma ISO.

Durant aquest últim períodes’han creat equips de treballper desenvolupar el manualde qualitat, els 23 procedi-ments de cada especialitat, 6de gestió de la qualitat, 17 es-pecífics de serveis i la docu-mentació complementària.

Mitjançant reunions de millo-ra s’han perfeccionat constant-ment fins arribar a l’aplicaciódefinitiva.

saMrevista 14

Per a l’any 2003 es fixa l’objec-tiu operacional de realitzar l’au-ditoria abans del dia 30 de maig.

El Sistema de Gestió de la Quali-tat es va implantar definitivamenta l’inici de l‘exercici 2003 en totsels àmbits de gestió del SAM.

El Coordinador del SAM va re-visar el sistema de qualitat i elpla de formació del SAM,d’acord amb la Norma ISO aprincipis del mes de gener.

Per acord plenari de data 30d’abril s’aprova el nou organi-grama del SAM, el qual simplifi-ca l’estructura, fomenta ladelegació i recull la nova es-tructura organitzativa i els pro-cessos corresponents.

Després de realitzar el procésde contractació corresponentes va adjudicar la realització delprocés d’auditoria a l’Associa-ció Espanyola de Normalitza-ció AENOR.

L’auditoria es va realitzar elsdies 7 i 8 de maig i va revisarl’aplicació efectiva de:

1. El manual de qualitat, do-cument bàsic del Sistema deGestió de Qualitat.

2. Els procediments generals,que descriuen i asseguren elsprocediments documentalsper a implementar, assegurar imesurar l’eficàcia del Sistemade gestió de la qualitat.

3. Els procediments específics,on es descriuen els mètodes iels criteris per assegurar el fun-cionament efectiu i el controldels processos.

4. Els registres de qualitatcorresponents.

El resultat va ser positiu i enconseqüència es va emetre el

certificat ISO 9001:2000 el dia21 de maig.

EVOLUCIÓ DEL SAM

El Servei d’assistència Muni-cipal SAM, és l’estructura or-ganitzativa de la Diputació deTarragona, que instrumentaels principis fonamentalsd’assistència i cooperaciódefinits en la missió de la Di-putació, que permet establir lescondicions més adequadesperquè es porti a terme el desen-volupament del nucli essencialde competències, el que es refe-reix a l’assistència i cooperaciójurídica, económica i tècnica enles obres i serveis municipals, talcom estableix la Llei reguladorade les bases de règim local, lalegislació de règim local deCatalunya i el títol III de la Llei7/1987, de 4 d’abril, del rè-gim provisional de les com-petències de les diputacionsprovincials.

Els principis bàsics en què esfonamenta l’organització delServei d’Assistència Munici-pal són:

1. Principi de complementarie-tat: L’assistència complementa-rà les actuacions o activitatsmunicipals.

2. Principi de petició municipal:L’assistència ha de ser sol·licitadaper l’entitat local.

3. Principi de proximitat: L’assis-tència es prestarà procurantl’apropament físic dels mitjans alsmunicipis.

Model d’assistència

El SAM s’impulsa definitiva-ment durant l’any 1997 arti-culant-se en base a un modelde prestació de serveis d’as-sessorament desconcentrat, elqual ha evolucionat des de

l’inici fins a assolir l’estructuraactual següent:

1. Assistència de caràcter ge-neral desconcentrada: Es pres-ta als diversos municipis decada comarca pels 9 secretarisinterventors del SAM de la Di-putació, assessorant en totsaquells aspectes de competèn-cia municipal, bàsicament, enaspectes jurídics, comptables,pressupostaris i administratius.

2. Assistència de caràcter es-pecialitzat: Es presta pels ser-veis centrals del SAM.

Dóna suport al primer nivell irealitza assessorament especia-litzat, assistència tècnica i serveisd’abast general per a tots elsmunicipis.

L’estructura és la següent:

2.1. Assessorament especialit-zat i assistència tècnica,bàsicament en els aspectes ju-rídics, econòmics, tècnics, re-cursos humans i informàtics.

2.2. Cooperació econòmica.Consisteix en programes desubvencions per a contribuir ala millora de les obres i serveisde competència municipal enels àmbits que s’enumeren acontinuació:

• Redacció del planejamentbàsic municipal.

• Renovació d’equipamentinformàtic.

• Protecció civil d’emergèn-cies per incendis forestals.

• Auditories energètiques.• Confecció d’inventaris de

béns municipals.• Esglésies parroquials.• Ermites i els seus espais

annexos.• Subvenció dels interessos

de préstecs destinats a in-versions municipals.

• Obres i serveis municipals,PAM.

• Estudis per al desenvolupa-ment econòmic i turístic.

• Ajuts a fires de promoció local.• Ajuts a altres activitats de

promoció econòmica.• Subvenciones a activitats de

caire agropequari i pesquer.• Subvencions de suport a

ajuntaments i parcs naturalsper a la realització d’activi-tats d’educació ambiental.

• Subvencions a entitats pro-tectores d’animals i plantes.

• Subvenciones per a instal·lacióo adequació d’àrees de lleure.

• Agendes 21.

2.3. Publicacions.

• Revista tècnica trimestral,SAMrevista. Els continguts delsarticles responen a informaciósobre lleis que afecten a l’ad-ministració local, a experièn-cies concretes d’ajuntamentssobre temes varis, o bé a refle-xions sobre matèries diversesd’importància per a la gestió iorganització dels ens locals.• Novetats legislatives.• Monografies.

2.4. Serveis de valor afegit dela web del SAM.

• Models d’expedients admi-nistratius.• Normativa recent.• Publicació de les principalslínies de subvenciones quesurten en els diaris oficials.

2.5. Formació. L’objectiu bàsices col·laborar en el procés demodernització de les adminis-tracions locals de la demarca-ció i incrementar la qualificaciódels empleats públics o càrrecselectes, tot cercant la millora dela qualitat i l’eficiència dels ser-veis públics.

Les línies bàsiques de forma-ció són:

2.5.1. Cursos de perfecciona-ment.

saMrevista 15

Aquesta formació s’organitzatambé en col·laboració ambdiferents institucions de lesquals cal destacar les ques’enumeren a continuació.

Institut Nacional d’Administra-ció Pública (INAP). Com a re-sultat de l’Acord marc decol·laboració es constituí elCentre d’Estudis Locals de laprovíncia de Tarragona.

L’Associació Catalana de Mu-nicipis (ACM). La Diputaciógestiona amb l’ACM el PlaAgrupat de l’AFCAP (acord perla Formació contínua de lesAdministracions Públiques),destinat a satisfer les necessi-tats formatives dels ajunta-ments adherits voluntàriamental Pla Agrupat.

El Pla es dissenya d’acord ambles necessitats formatives detec-

tades a partir d’enquestes, sugge-riments, avaluacions dels muni-cipis, assistents als cursos i d’altresfons d’informació.

Escola d’Administració Públicade Catalunya. Col·labora impar-tint els seus cursos de formadescentralitzada i es coordineni potencien així els esforçoscomuns.

2.5.2. Mestratge i Postgrau.

Es realitzen amb la col·laboracióde la Universitat Autònoma deBarcelona i la Universitat Rovirai Virgili. Responen a la necessi-tat de capacitar persones quegestionen serveis a l’Administra-ció Local.

2.5.3. Jornades.

S’organitzen habitualmentquan sorgeixen novetats legis-

latives, de les quals cal fer di-fusió i donar informació alsmunicipis.

Formes d’actuació

El SAM porta a terme les se-güents formes d’actuació,que suposa diferents nivellsd’incidència en l’actuaciómunicipal.

1. Assessorament.

1.1. Verbal. Consisteix en laconsulta puntual que el repre-sentant municipal realitza alssecretaris/interventors de pri-mer nivell o als tècnics de se-gon nivell de la Diputació.Normalment es resol telefòni-

cament o es realitza mitjançantentrevista personal.

1.2. Informe escrit. Comprènaquella part de l’assessora-ment que exigeix realitzar uninforme. La responsabilitat del’actuació correspon a l’àmbitmunicipal, que pot atendre, ono, l’assessorament rebut.

2. Assistència tècnica.

Requereix la dedicació no-table de mitjans personals,materials o econòmics, i nor-malment es concreta en unprojecte tècnic. Aquí la res-ponsabilitat es comparteixentre els tècnics municipalsi els de la Diputació.

Coordinador

Responsable Qualitat

DesenvolupamentProjectes Assistència Formació

Formació 1. ConvenisCon. Com.i Subv. Ajunt.

2. PAM

Cooperació

AssistènciaJurídicai Econòmica

GENERALDESCONCENTRADA* Secretaris interventors

* SuportESPECIALITZADA1. Jurídica2. Econòmica

ESPECIALITZADA1. Enginyeria2. Arquitectura3. Medi Ambient

AssistènciaTècnica

AssistènciaInformàticai Cartografia

ESPECIALITZADA1. Altanet2. Serv. Inf. Municipal

Cartografia

Administració

Gestió Informació

O R G A N I G R A M A D E L S E R V E I D ’ A S S I S T È N C I A M U N I C I P A L ( S A M )

saMrevista 16

3. Prestació directa del serveio activitat.

El SAM assumeix la responsa-bilitat total de la prestació delservei o activitat municipal,prèvia delegació de l’exercicide la competència per part del’ajuntament.

Canals de comunicació

La petició de suport de l’ajun-tament, llevat que sigui unasimple consulta verbal, es tra-met per qualsevol mitjà quepermeti assegurar la constàn-cia documental de la petició.El SAM admet l’escrit ordinari,el fax i les comunicacionstelemàtiques alternatives comel correu electrònic.

Quan es donin raons d’urgèn-cia, l’ajuntament pot trametre lapetició directament per via tele-fònica i telemàtica, sense perju-dici de la posterior remissió delsdocument si es tractés d’unapetició d’assistència més enllàde la consulta verbal puntual.

En qualsevol cas, el documentamb la petició de suport ques’haurà de trametre a la Dipu-tació, cal adreçar-lo a l’Il·lm. Sr.President i ha d’anar signat perl’alcalde o pel secretari segonsels casos.

AVALUACIÓ DEL SERVEI

Es porta a terme a partir deles dades registrades i del’enquesta que es realitzaanualment per una empre-sa externa, sobre l’avalua-ció del grau de satisfacciódels ajuntaments de les co-marques de Tarragona res-

pecte al SAM. Es pot dir, entermes generals, que hi hauna elevada satisfacció. Lesconclusions més rellevantsd’aquesta avaluació són:

1. Els serveis més utilitzatspels ajuntaments consultatshan estat els jurídics, econò-mics, informàtics, telemàtics icooperació.

2. El secretari interventor ésl’element fonamental pels ajun-taments de menys de 5000 ha-bitants, tant per l’assessoramentque dóna, com pel paper queassumeix de canal de comuni-cació i informació.

3. L’evolució del SAM en elsdarrers anys ha millorat.

4. S’ha contribuït de formanotable a la innovació i mo-dernització dels ajuntaments,sobre tot en sistemes informà-tics i Internet.

5. El nivell de participació enles activitats formatives ha aug-mentat i s’ha descentralitzat idiversificat d’acord amb lesnecessitats.

6. Els ajuntaments de menysde 1000 habitants són els prin-cipals usuaris del Servei, 55%del total, seguit dels ajunta-ments de 1000 a 5000 habi-tants, 29% del total. Això téuna evident relació amb el ti-pus de serveis i de suport ques’ofereix, ja que aquests estanplanificats d’acord amb lesnecessitats dels ajuntamentsmés petits, que no disposendels recursos humans i mate-rials necessaris per cobriraquests serveis.

EVOLUCIÓ DE LESACTUACIONS REALITZADES

1. Per tipus d’actuació

Durant l’exercici 2002, el Ser-vei d’Assistència Municipal hacoordinat 7.872 actuacions, deles quals 2.068 corresponen ainformes emesos d’assessora-ment i d’assistència tècnica i5.804 a assessorament verbal.

En relació amb l’exercici de1997 quan s’impulsa el Ser-vei, hi ha hagut un incrementd’emissió d’informes escritsdel 425% i d’un 478% perl’assessorament verbal.

L’augment global ha estat del471%.

L’increment més important esrealitza durant el període1997-1998, un 81%, i es man-té una tendència creixent del33% fins el 2001 en què esconsolida el Servei.

2. Per nivells d’assistència

El primer nivell d’assistència decaràcter general, prestat pelssecretaris interventors, es va

estructurar l’any 1997 i es vadesenvolupar plenament du-rant els exercicis 1998-2002.Actualment es presta per 9 se-cretaris/interventors, funciona-ris d’habilitació nacional.

Durant l’exercici 2002 va resol-dre 5.096 demandes d’asses-sorament, de les quals el 99%van correpondre a consultesverbals.

El segon nivell d’assistènciava resoldre l’any 2002 2.776demandes d’assistència, deles quals 2.025 van ser actua-cions escrites i 751 consultesverbals.

En relació amb l’exercici de1997 quan s’impulsa el Servei,les assistències van suposarun increment del 729% pelprimer nivell i del 286% pelsegon nivell.

En resum, les consultes ver-bals constitueixen la formad’assistència pròpia i quasiexclusiva del primer nivelld’assistència prestat pels secre-taris/interventors i les escritesles pròpies del segon nivell.

T I P U S D ’ A C T U A C I Ó

1997 1998 1999 2000 2001 2002Informe Escrit 486 942 1.239 1.866 1.755 2.068Assessoramentverbal 1.213 2.126 2.969 3.682 5.469 5.804Total 1.699 3.068 4.208 5.548 7.224 7.872

Increments en % 97-98 98-99 99-00 00-01 01-0294% 32% 51% 49% 6%81% 37% 32% 30% 9%

P E R N I V E L L S D ’ A S S I S T È N C I A

Nivellsd’Assistència 1997 1998 1999 2000 2001 2002Primer Nivell 699 1.469 2.523 4.006 4.626 5.096Segon Nivell 970 1.599 1.685 1.542 2.598 2.776Total 1.669 3.068 4.208 5.548 7.224 7.872

saMrevista 17

3. Per nombre d’entitats localson s’han realitzat actuacions

Dels 183 ajuntaments, 4 entitatslocals menors descentralitzadesi 10 consells comarcals, s’hanrealitzat actuacions en 189 enti-tats, del total de 197, la qual cosasuposa una incidència en la to-talitat d’ajuntaments i del 96%del conjunt d’entitats locals.

Cal destacar que, en aquestaanàlisi, només es té en consi-deració el concepte d’usuari delservei, amb independència delnombre de vegades que una

NOMBRE D’AJUNTAMENTS ON S’HAN REALITZAT ACTUACIONS

(Total Entitats=197)Població municipal

2002 2001 2000 1999 1998 1997Menys de 1000 hab. 100 108 103 114 108 73Entre 1000 i 5000 hab. 56 56 57 47 50 40Entre 5000 i 20000 hab. 17 17 16 14 17 17Més de 20000 iconsells comarcals 16 15 12 16 14 10Total Entitason s’ha actuat 189 196 188 191 189 140

Percentatges (%)2002 2001 2000 1999 1998 1997

Menys de 1000 hab. 51% 55% 53% 59% 56% 38%Entre 1000 i 5000 hab. 28% 28% 30% 24% 26% 21%Entre 5000 i 20000 hab. 9% 9% 8% 7% 9% 9%Més de 20000 iconsells comarcals 8% 8% 6% 8% 7% 5%Total Entitason s’ha actuat 96% 99% 97% 99% 98% 73%

Alt

Cam

p

Baix

Cam

p

Baix

Ebr

e

Baix

Pen

edès

Con

ca d

e Ba

rber

à

Mon

tsià

Prio

rat

Ribe

ra d

’Ebr

e

Tarr

agon

ès

Terr

a A

lta

C O M P A R A T I V A P E R C O M A R Q U E S

2002 992 930 685 520 640 714 830 748 635 5532001 907 899 677 447 607 676 706 650 526 5362000 914 715 442 393 668 414 657 455 369 3411999 765 616 384 277 543 181 647 260 356 1791998 420 464 239 187 369 187 404 224 327 2471997 265 155 137 107 233 107 224 90 220 131

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

1997

1998

1999

2000

2001

2002

E X E R C I C I S

NO

MB

RE

D

'ALU

MN

ES

1208

25422681

2160 22482414

E V O L U C I Ó D E L S E R V E I D E F O R M A C I Ó

entitat local és receptora de ser-veis d’assistència municipal.

4. Anàlisi de les actuacions percomarques

Les comarques de Baix Camp,Alt Camp, Ribera d’Ebre,Montsià, Baix Ebre, Priorat iConca de Barberà han estat lesprincipals usuàries del serveidurant l’exercici 2002.

En termes globals, en aques-tes comarques s’han atès5.469 demandes que repre-senta el 70% del total.

5. Formació

Aquest àmbit d’actuació queofereix el SAM, s’ha anat ajus-tant a les necessitats que hansorgit en els darrers anys,concretant-se una línia de for-mació bàsica, una de forma-ció per resoldre disfuncionso problemes de les organitza-cions i una d’innovació peratendre l’evolució de lescompetències professionals iels canvis de l’entorn (dife-rents cursos de l’AFCAP o el

Diploma de Postgrau en DretUrbanístic que es desenvolu-pa durant l’any 2003).

L’objectiu és augmentar la qua-litat de la formació, millorar laseva gestió i facilitar una majorparticipació dels municipis méspetits, tot cercant ser un instru-ment al servei del desenvolu-pament de les administracionslocals i de les competènciesdels empleats públics per mi-llorar els serveis que s’oferei-xen als ciutadans.

saMrevista 18

àmbit JURÍDICLA R E S P O N S A B I L I TAT D E L S A J U N TA M E N T S P E L S S E RV E I S D E V I G I L

Pere-Joan Torrent i RibertCap dels Serveis Jurídics de la Diputació de Tarragona

COMPETÈNCIESMUNICIPALS EN LAMATÈRIA DE SALVAMENT IVIGILÀNCIA A LES PLATGES

Per determinar les competèn-cies dels ajuntaments en ma-tèria de salvament i vigilànciaa les platges hem de recórrer ala Llei de costes de 28 de juliolde 1988. En el seu article 110atribueix a l’Administració del’Estat, entre altres competèn-cies, dictar disposicions sobreseguretat en llocs de bany isalvament marítim. Per altrabanda, d’acord amb l’article114 de l’esmentada Llei, lesComunitats Autònomes exer-ciran les competències quetinguin atribuïdes en virtut delsseus respectius Estatuts.

En referència a les competèn-cies municipals, l’article 115assenyala:

“Las competencias municipa-les, en los términos previstospor la legislación que dictenlas Comunidades Autónomas,podrán abarcar los siguientesextremos:

d) Mantener las playas y lu-gares públicos de baño enlas debidas condiciones delimpieza, higiene y salubri-

dad, así como vigilar la ob-servancia de las normas einstrucciones dictadas por laAdministración del Estadosobre salvamento y seguri-dad de las vidas humanas.”

De la lectura d’aquest articlees desprèn que l’atribució decompetències municipals enmatèria de vigilància i salva-ment a les platges no és ini-cialment preceptiva, i en totcas s’haurà d’exercir segonsallò previst en la legislacióautonòmica.

És per tot això que es podendonar dues situacions:

• Municipis que voluntària-ment han assumit com acompetència pròpia els ser-veis de vigilància i salvamenta les platges, i en conseqüèn-cia, seran responsables delfuncionament normal o anor-mal dels serveis esmentats.

• Municipis que no haginassumit aquesta competèn-cia, cosa que exclou tot tipusde responsabilitat.

Aquest darrer supòsit és difí-cil que es doni a la pràcticaja que hi ha jurisprudència

À mbits

Carmen Campos BernatLlicenciada en Dret

MALGRAT ELS QUILÒMETRES DE COSTA QUE TÉ CATALUNYA I DE LAMULTITUD DE MUNICIPIS QUE GAUDEIXEN DE PLATJA DINS DELS

SEU TERME MUNICIPAL, NO HI HA UNA LEGISLACIÓ CLARA IESPECÍFICA EN MATÈRIA DE VIGILÀNCIA I SALVAMENT MARÍTIM

ON S’ESTABLEIXI QUINA ÉS L’ADMINISTRACIÓ TITULAR I DE

QUINES COMPETÈNCIES EN GAUDEIX. TENIM DONCS, UNA

LEGISLACIÓ DISPERSA I POC CLARA, I EN CONSEQÜÈNCIA,RESULTA UNA FEINA ÀRDUA DETERMINAR QUINA ÉS

L’ADMINISTRACIÓ RESPONSABLE EN LA MATÈRIA DE VIGILÀNCIA

I SALVAMENT A LES PLATGES I L’ABAST D’AQUESTA

RESPONSABILITAT.

saMrevista 19

que estableix la competènciaen matèria de serveis de vigi-lància i salvament a les plat-ges via l’article 25.2 de laLBRL. En aquest cas hem defer referència a la sentènciadel Tribunal Suprem de 31d’octubre de 2001 que esta-bleix com a competènciamunicipal la vigilància i elsalvament de les platges envirtut de l’article 25.2 apar-tats a) i h) de la Llei de basesde règim local:

“A ello debe añadirse lo ya an-ticipado sobre las atribucionescompetenciales que el artícu-lo 25.2 de la Ley de 2 de abrilde 1985, en sus apartados a) yh), atribuyen a los muncipiospara garantizar la seguridad enlos lugares públicos “entre losque se encuentran las playasy la protección de la seguri-dad pública”.

No obstant això, la doctrinaposa en dubte que la simplemenció de l’article 25.2 LBRLatorgui competències als mu-nicipis en matèria de serveis

de salvament a les platges, in-dependentment, que els ajun-taments hagin assumit o nol’esmentada competència.

El que sí queda clar és que l’ar-ticle 115 d) de la Llei de costesestableix que perquè els ajun-taments tinguin competènciaen matèria de serveis de vigi-lància i salvament a les plat-ges, hauran d’haver assumit deformar voluntària la gestió delsesmentats serveis.

De totes maneres, sembla queels ajuntaments que exploteneconòmicament l’ocupaciódel domini públic marítim dela platja, implícitament accep-ten la competència de garantirla seguretat de l’ús de les plat-ges, i en conseqüència, en te-nen la responsabilitat.

Per tant, a la pràctica, tots elsajuntaments que tenen platgesen el seu territori municipal,són responsables dels acci-dents que es produeixin a laplatja, si aquests es donen perun mal o deficient servei de

vigilància, i més encara siaquest no existeix.

ABAST DE LARESPONSABILITAT DELSAJUNTAMENTS

Com hem vist els ajuntamentspoden assumir competènciesen matèria de vigilància i sal-vament a les platges en virtutde l’article 115 de la Llei decostes de 1988. Una vegadales corporacions locals assu-meixen les competències es-mentades, són responsablesdels accidents que puguin oca-sionar-se a les platges ubica-des dins dels seus termesmunicipals, sempre i quan s’es-tableixi una relació de causa-litat entre el dany i el fet quel’ha ocasionat.

En molts supòsits apareixclarament dibuixada aques-ta relació de causalitat que de-termina la responsabilitat del’administració pública. Unclar exemple d’això, és la sen-tència del Tribunal Superior deJustícia de la Comunitat Valen-ciana de 27 d’abril de 1998,que estableix la responsabili-tat d’un ajuntament per lamort d’un noi de quinze anysque no sabia nedar. La cor-poració local va instal·lar unlloc sanitari i d’auxili a la plat-ja, que crea una aparençaentre els ciutadans de presta-ció de serveis de atenció sa-nitària i d’auxili. Poc desprésde dinar, el noi i un company

es van introduir a l’aigua a l’al-çada de la cintura per jugar alfutbol i una forta onada els vaarrossegar. Quan es va anar adonar avís al lloc de vigilàn-cia, malgrat l’horari en què esva produir l’accident, no hihavia ningú i es per això quela sentència estableix que elservei “funcionó mal, o me-jor, que en absoluto funcio-nó, siendo además probableque, de haberse intervenidocon la inmediatez propia deun puesto de socorro, segu-ramente se hubiera salvado lavida que se perdió”.

Un altre exemple de respon-sabilitat de l’administraciólocal, el trobem en la sentèn-cia del Tribunal Superior deJustícia de la Comunitat Va-lenciana de 1 de juny de2001, on s’estableix la res-ponsabilitat de l’Ajuntamentde Santa Pola per la mort d’unhome a conseqüència de lacaiguda, des d’una platafor-ma de bany amb trampolíinstal·lada a la seva platja. Esdetermina la responsabilitatde la corporació local, ja quementre que a altres munici-pis del litoral on hi haviainstal·lacions semblants itambé servei de vigilància isalvament, l’esmentat Ajunta-ment no disposava d’aquestsserveis malgrat ser unainstal·lació d’alt risc, que po-dia ser utilitzada sense límitsper nens i altres individus quehan de ser degudament atesos.

ÀNC IA I SALVAMENT A LES PLATGES

saMrevista 20

No obstant això, també trobemsentències on s’exonera a lesadministracions locals de totaresponsabilitat d’accidentsocorreguts a les platges, ja queaquests es van produir perculpa exclusiva de la víctimaal banyar-se en llocs inade-quats per aquest fi. Trobem al-guns exemples en les següentssentències:

• La sentència del TribunalSuperior de Justícia del PaísBasc de 18 de febrer de 1999que estableix “la culpa exclu-siva de la víctima, que asu-mió el riesgo de la caída dela roca al tomar el sol, o losbaños fuera de las zonas es-tablecidas legalmente paraello por la Diputación Foral yel propio municipio, zonasen las que presta la integri-dad de los servicios de segu-ridad y salvamentos”.

A més a més aquesta mateixasentència assenyala: “la compe-tencia municipal sobre segu-ridad de las vidas humanas enel dominio marítimo terrestrea las playas y lugares públi-cos de baño, en atención aser zonas de extraordinariaconcurrencia en las que sedisfruta del uso común estar,bañarse, pasear, etc, del do-minio público que el art. 32de la Ley de Costa reconocea todos. Fuera de dichas por-ciones de litoral, si no con-curre otro título competencialespecífico, no existe título deimputación a los Ayuntamien-tos de los eventos que en ellospueden acaecer”.

• La sentència del Tribunal Su-prem de 29 d’octubre de 1998,

on un jove mor al llançar-se almar per una aposta en virtut dela qual assumeix el risc de for-ma voluntària i imprudent altractar-se d’un lloc inadequatper al bany. Aquesta conductatrenca el nexe causal entre l’ac-tuació de l’administració i el re-sultat produït.

• Sentència del Tribunal Su-prem de 19 de novembre de2002 que estableix la falta deresponsabilitat d’una corpora-ció local per unes lesions pro-duïdes a un home al llançar-sedes d’una plataforma situadaa la platja i xocar contra el fonsmarí. S’ha de remarcar queaquesta plataforma estava a laplatja i s’hi podia accedir apeu. Així que l’escassa profun-ditat la feia un lloc inapropiatper llençar-se de cap. Aquestacircumstància va ser recone-guda per la pròpia víctima i elsseus acompanyants.

Per altra banda, dins de la ju-risprudència podem trobarsupòsits on s’estableix la con-currència de culpes entre l’ac-tuació de l’administració i laconducta de la víctima. La sen-tència del Tribunal Suprem de31 d’octubre de 2001 deter-mina la concurrència de cul-pes en la mort d’una menor de12 anys a la platja. El Tribunalarriba a aquesta conclusió jaque, per una part, els respon-sables de la menor (els pares)van permetre que aquesta s’in-troduís a l’aigua sense sabernedar i sense cap tipus de sal-vavides o flotador, i per unaaltra part, els serveis de assis-tència i auxili de l’ajuntamentestaven tancats per haver fina-litzat el seu horari d’obertura,

encara que el propi personalva admetre que l’esmentathorari no estava estipulat ique podia prorrogar-se ensupòsit d’afluència de gent ala platja per la prolongacióde la llum solar, cosa queocorria el dia de l’accident.En aquest cas, el Tribunal Su-prem aplica el principi decompensació de culpes i dic-tamina que l’ajuntament hade respondre en un 25 % dela indemnització imposada.

Una consideració especial me-reix l’autorització i regulació deles motos nàutiques. Cal quecompleixin la normativa espe-cial dictada al respecte i fer-lacomplir, atès el greu perill quecomporten per als banyistes.

La zona destinada per aquestsartefactes ha d’estar perfecta-ment senyalitzada.

D’aquesta manera, i com a resumpodem extraure les següents:

CONCLUSIONS

• Els ajuntaments que en les seves platges hagin establert llocsd’auxili o que prestin els serveis de vigilància i salvament mitjan-çant la contractació d’un tercer, seran responsables de tots aquellsaccidents quan la causa d’ells sigui una deficient prestació delsesmentats serveis.

• No podrà ser imputada als ajuntaments la seguretat delsbanyistes i usuaris del litoral fora de les platges i zones públiquesde bany. És per això que no seran responsables dels accidentsocorreguts en zones on estigui prohibit el bany o aquest siguidesaconsellable, de forma senyalitzada.

• Els ajuntaments no són responsables dels accidents, la causadels quals sigui la conducta temerària o negligent de la víctima.No obstant això s’estableix la concurrència de culpes en casosen què s’uneix una deficient prestació dels serveis de vigilànciai salvament a les platges i una conducta dolosa de la víctima.

• Una vegada més, la senyalització de les zones on està prohi-bit banyar-se és de vital importància per eliminar la responsabi-litat patrimonial dels ajuntaments.

• Igualment és desitjable informar sobre l’horari del servei desalvament i vigilància de cada platja.

• No cal dir que és del tot punt necessari disposar del servei debanderes que indiqui l’estat de la mar en relació al perill existentper a banyar-se.

saMrevista 21

À mbits

àmbit URBANISMEL’U R B A N I S M E I E L D E S E N V O L U PA M E N T S O S T E N I B L E

Núria Rovira CostasLLicenciada en Ciències Ambientals

LA PROBLEMÀTICAACTUAL.LA CONCENTRACIÓ DEPOBLACIÓ A LES ÀREESURBANES I EL MODEL DEPLANIFICACIÓPREDOMINANT

La població mundial és con-centra cada vegada més en lesgrans ciutats, arribant, avui, al80%. Actualment, l’impacted’aquestes ciutats suposa elprincipal problema ambiental.El nostre model de viure ten-deix a ser cada vegada menyssolidari, menys eficient amb elsrecursos naturals i més favo-rable per als grups econòmicstransnacionals, que per al’economia local.

La ciutat i el poble mediterra-ni, el nostre llegat mil·lenari icompacte, són més idonis pera un model social, econòmic iambiental equilibrat que nopas el model anglosaxó que esva imposant progressivament,d’efectes adversos i perversoscomprovats en molts àmbits.Un model expansiu, d’usos se-gregats, d’habitatges aïllats oparellats i esclavitzat al cotxe,que respon, essencialment, ala demanda del mercat (la de-manda d’una població influïdapel somni americà). Però unmodel amb repercussions moltnegatives en els interessos de lacomunitat.

Per aquest motiu, als EstatsUnits ja es comença a oblidaraquest patró per tendir cap almodel de la «vella Europa»,sempre tan admirada a l’altrabanda de l’Atlàntic. Així, men-tre als Estats Units sorgeix elNew Urbanismo «Nou Urba-nisme», que aposta delibera-dament per la planificaciócompacta, nosaltres perdem laproximitat, la nostra popular«passejada», la nostra ciutat opoble original, la nostra millorcarta a jugar, a potenciar i adesenvolupar.

Els nostres pobles i ciutats mit-janes creixen i creixen, fruit del’emigració massiva dels habi-tants de les grans ciutats cap azones amb bona accessibilitat,un habitatge més assequible iuna major qualitat de vida. Itambé fruit de noves necessi-tats industrials i logístiques.Les àrees metropolitanes cadavegada són més grans, ambun creixement en taca d’oli.El paisatge i els espais natu-rals, alterats irreversiblement,esdevenen un continu urbà; eltransport privat i les infraestruc-tures viàries augmenten expo-nencialment, però el sistema detransport públic esdevé cadavegada més ineficient. L’aïlla-ment dels individus és cada copmés marcat i la fragmentaciósocial creix.

Teresa Carrera GonzálezTècnica de Medi Ambient

Pau Batlle SoléArquitecte Urbanista

EL PRINCIPAL PROBLEMA AMBIENTAL D’AVUI ÉS L’IMPACTE DE LES CIUTATS

SOBRE EL MEDI, AIXÍ COM LA SEVA INCIDÈNCIA EN L’ECONOMIA

I EN ELS ASPECTES SOCIALS. LA LLEI 2/2002 D’URBANISME

DE CATALUNYA FIXA EL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC

SOSTENIBLE EN ELS PRINCIPIS GENERALS QUE HAURAN DE

REGIR L’ACTUACIÓ URBANÍSTICA. PERÒ... COM IMPLEMENTAR

LA SOSTENIBILITAT EN LA PRÀCTICA DE LA PLANIFICACIÓ DEL

TERRITORI?

saMrevista 22

El model anglosaxó a Catalunya. Un model insostenible.• Dispers.• Amb usos del sòl segregats;• Paisatge i espais lliures fragmentats;• Ineficient en el consum de recursos;• Amb fragmentació i segregació social;• Ineficient en l’ús del temps.

L’AVANÇ CAP A LASOLUCIÓ.EL DESENVOLUPAMENTURBANÍSTIC SOSTENIBLE

Des de la cimera de La Terra(Río de Janeiro, 1992) passantper la Carta d’Alborg, la cartade Lisboa o el manifest deManresa, els cercles tècnics ipolítics comencen a plante-jar-se la necessitat d’invertirla tendència. I en aquest con-text, entra en vigor a les nos-tres terres la Llei 2/2002d’Urbanisme de Catalunya,la qual fixa, entre els seusobjectius, el desenvolupa-ment urbanístic sostenible ien defineix les seves carac-terístiques. El fa constar en-tre els seus principis i en elseu esperit -si bé no tant enel contingut-, però es trobaamb un obstacle: la sevaaplicació pràctica resultacomplexa i sense cap regu-lació estandarditzada.

Amb tot, la realitat és que lapràctica urbanística prestacada vegada més atenció alsaspectes ambientals i socialsi es comencen a introduir elsparàmetres de la sostenibilitatdins dels processos de plani-ficació urbana. Tot i que noexisteix encara un model es-pecífic a aplicar, sí que exis-teixen uns criteris orientatius–i incipients- a seguir.

L’APLICACIÓ PRÀCTICA DELA SOSTENIBILITAT ENL’URBANISME. CRITERIS

Els criteris que ens podenajudar a introduir els paràme-tres de sostenibilitat en la pla-nificació dels nostres poblesi ciutats són:

1. L’equip redactor del plaurbanístic

En la pràctica de la sostenibili-tat, resulta imprescindiblecomptar amb un equip pluri-disciplinar, integrat, com a mí-nim, per un arquitecteurbanista, un sociòleg, un en-ginyer industrial o agrònom –segons el projecte-, un experten mobilitat sostenible, un pai-satgista, un biòleg i un tècnicde medi ambient.

2. El coneixement de la reali-tat municipal

Tot projecte urbanístic ha departir d’un coneixement forçaexhaustiu del territori munici-pal: la realitat econòmica, so-cial, demogràfica, urbana, delsespais lliures; i un coneixementtambé exhaustiu de les dinàmi-ques territorials i les relacionsexternes.

Idealment, abans de qualsevolrevisió o redacció de planeja-ment general municipal o su-pramunicipal, o paral·lelamenta ell i de forma coordinada,hauria d’iniciar-se l’Agenda 21Local. Aquest és un procésque serveix per a definir lesdirectrius municipals per avan-çar cap a la sostenibilitat ambel màxim consens de la po-blació. És a dir, per assolir eldesenvolupament sostenibleamb una societat cohesiona-da i equitativa, econòmica-ment eficient i respectuosaamb el medi ambient.

Alhora, en el procés de re-dacció del planejament, cal-drà tenir en compte els criterisi determinacions que fixi el

La ciutat i el poble mediterranis: un model sostenible.• Compacte;• Amb usos mixtes;• Eficient en el consum de recursos;• amb cohesió social;• eficient en l’ús del temps.

saMrevista 23

planejament supramunicipalo territorial vigent. Aquestes fi-gures de planejament prete-nen donar coherència iequilibri al territori, però so-vint també en determinen, di-rectament o indirecta, lesfuncions que tindrà el muni-cipi. Per tant, caldrà analitzarprofundament els aspectespositius i negatius de la reali-tat de cada territori, aprofitarles oportunitats que ofereix ipotenciar-les, optimitzar almàxim les seves qualitats iconvertir els reptes o amena-ces en oportunitats.

3. El planejament general.Objectius i estratègies.

El planejament urbanístic hade perseguir els següents ob-jectius:

• La cohesió social. Una or-denació compacta, capaç defomentar el dinamisme i la in-terrelació social, capaç derevitalitzar i recuperar l’ús del’espai públic i capaç dedinamitzar el comerç i dereduir la necessitat de vehiclemotoritzat. És a dir, una orde-nació d’inclusió social.

• La qualitat i la forma urbana.Una ordenació i regulació capaçde garantir un paisatge urbà dequalitat, que dignifiqui l’habitat-ge, que sigui marc de relacionssocials i manifestacions lúdiquesi culturals i que convidi a passe-jar-hi, capaç de promoure lasostenibilitat en l’habitatge i en laurbanització i de promouretambé la diversificació econò-mica i la integració de la indús-tria en la identitat del municipi.

• La preservació d’un entorn iun paisatge de qualitat. Una

ordenació i regulació d’usosque garanteixi la preservacióde la biodiversitat, dels corre-dors biològics, de les zonesinundables i dels grans espaislliures (en lloc de fragments)amb visuals àmplies -és a dir,que consideri la percepció del’observador-. Un entorn quecontribuirà a garantir la quali-tat del paisatge urbà com amarc físic de la cohesió social.

I s’ha d’elaborar tenint en compteles següents estratègies:

• La consideració de la ciutat ila mobilitat com un binomiindissoluble. La planificacióurbana ha de ser conjuntaamb la planificació de la mo-bilitat. Ha de considerar totesles dinàmiques territorials, lamobilitat atreta i la mobilitatgenerada; ha d’avaluar la sevaincidència en la mobilitat lo-cal i territorial; ha de dissenyarclarament una estratègia demobilitat interna i externa; i hade possibilitar i fomentar lamobilitat sostenible en la ma-joria d’activitats quotidianes.

• La consideració de l’estretainterdependència espai urbà/espai lliure. Són dos àmbitsinterdependents. La qualitat del’un és funció de la qualitat del’altre i les dinàmiques de l’unafecten també a l’altre. Cal con-siderar el sòl no urbanitzablepels seus valors ambientals iecològics, però també pel seuvalor cultural, social, paisatgís-tic i d’equilibri del territori.

• Participació ciutadana activaen el procés. En el procés de pla-nificació cal ser conscient que laciutat la fan les persones i que,per tant, l’ordenació ha de res-pondre a les inquietuds presents

i a les necessitats presents i futu-res. Ha d’incorporar la comuni-cació clara del que es pretén i eldebat obert amb aquells que hiviuen, l’utilitzen i l’estimen pertal que opinin en el model quedesitgen i perquè continuïn for-jant la identitat municipal.

4. El planejament general. Laproximitat, les xarxes i la di-versitat són la clau

Criteris:

4.1. Minimitzar el consum de sòl.

• Prioritzar les millores urba-nes, les rehabilitacions i eldesenvolupament per sobrede les noves expansions.

• Acompanyar el procés deconsolidació de les urbanitza-cions de baixa densitat a la re-cerca d’una entitat urbanapròpia: augmentar la densitatd’habitatges en la ciutat-jardí.Incentivar la diversificació har-mònica de dissenys i tipologiesd’habitatges en un mateix barri.

• Oferir habitatge amb densi-tats sostenibles: entre 35 i 70habitatges per hectàrea, adap-tant-ho a la tipologia i caracte-rístiques de cada municipi icada nucli urbà.

• Evitar el consum extensiu desòl, no només amb una majordensificació dels habitatges,sinó amb l’oferta de diversitattipològica en funció del mo-del més adient per a cada ter-ritori (en lloc de centrar-se en

les necessitats promocionalsdel mercat immobiliari) i adap-tant-se a les limitacions fixadesper la pròpia realitat munici-pal i pel seu paisatge.

4.2. Evitar la dispersió, afavorirla preservació del paisatge, ladiversitat social i la reducció dela mobilitat obligada.

• Evitar la dispersió: planificarels nous creixements entorndels nuclis ja existents i concen-trant les edificacions. Així evita-rem que tinguem una percepciótotalment urbana (o gairebé su-burbial) del nostre entorn.

• Oblidar les connotacions quecomporta la qualificació de sòlurbà residencial / comercial /industrial: evitar els usos del sòlsegregats en favor de la conjun-ció d’usos en un mateix espai.

• En nuclis urbans grans,apostar pel model policèntricen lloc de centralitzat en unúnic lloc.

• Evitar la ubicació de polí-gons industrials o comercialsvisibles directament en les en-trades-sortides dels pobles, pertal d’evitar la percepció subur-bial. O introduir mesures d’in-tegració de les edificacions enel paisatge dins les NormesUrbanístiques i un informe demesures d’integració paisatgís-tica per part de les personesfísiques i/o jurídiques com aprecepte per a la concessió dela llicència d’activitats en de-terminades àrees.

saMrevista 24

Municipi amb creixement dispers.(Demarcació de Tarragona)

• Tenir en compte els criterisbioclimàtics en planificar iintroduir criteris elementals dela construcció sostenible en lesNormes Urbanístiques.

• Tenir en compte el sistemade recollida d’escombrariesvigent i possible en el futur peradaptar la nova ordenació alspossibles canvis o necessitats.

• Potenciar els habitatges ambestructura interna flexible(adaptables als diferents tipusde nuclis familiars i a les ne-cessitats de les diferents etapesde la vida).

4.5. Recuperar l’espai públici la interrelació social: espaipúblic obert, de ser-hi, en-lloc d’espai públic tancat i depas. La ciutat o poble per ales persones; no només illesde vianants.

• Com a premissa bàsica, ga-rantir la densitat de població através d’una densitat d’habitat-ges per hectàrea sostenible,però amb les zones verdesnecessàries per a dotar d’es-pais d’interrelació social i degaudi visual i anímic. Zonesque hauran de tenir l’extensiói amplitud adequades, fugintde l’excessiva fragmentació idesconnexió entre elles.

• Planificar la mobilitat delsbarris amb uns eixos principalsd’interconnexió entre barris imesures dissuassòries o re-ductores de la velocitat en elscentres i dins dels propis bar-ris (màx. 30), mesures que

• Evitar les construccions iinstal·lacions en sòl no urba-nitzable o delimitar estricta-ment les àrees on es podraninstal·lar. Aquestes àrees quehauran de situar-se, preferible-ment, allà on no fragmentin lacontinuïtat de l’espai lliure i delpaisatge.

• Planificar el transport con-juntament amb l’urbanisme,les necessitats actuals i les fu-tures, i garantir la possibilitatd’accés al treball i a la compraals no conductors, amb laconnectivitat física i propera apeu, en bicicleta o en trans-port públic.

• En la mobilitat interurbana,oferir sempre la possibilitatd’un circuit alternatiu per alsvianants i ciclistes –un itinera-ri per camins, per ex., pels ci-clistes o independent del voralde la carretera, segregat, peròparal·lel a aquesta-.

4.3. Evitar els creixements sob-tats i massius. Evitar la pèrduad’identitat.

• Determinar la capacitat decàrrega del territori, tant pelque fa a l’espai a ocupar, lapoblació màxima o el ritmeanual d’ocupació, i introduirmesures que garanteixin uncreixement demogràfic gra-dual, integrador dels nouvin-guts i que garanteixi lacohesió social.

4.4. Potenciar la construcciósostenible i reduir l’impacteambiental.

Municipi compacte amb eixample més dispers.(Demarcació de Tarragona)

saMrevista 25

PROPERAMENT

Curs «L’urbanisme i el desenvolupament sostenible. Conceptesi aplicació pràctica».Servei d’Assistència Municipal. Diputa-ció de Tarragona.Els propers mesos de novembre i desembres’impartirà el curs «L’urbanisme i el desenvolupament sosteni-ble. Conceptes i aplicació pràctica». S’adreça al personal tèc-nic, polític i administratiu vinculat amb l’urbanisme i el mediambient, així com a col·laboradors de l’Administració, els seusobjectius són:

• Analitzar l’ordenació territorial actual i la legislació urbanís-tica a Catalunya (Llei 2/2002, etc.) i la seva incidència sobre eldesenvolupament del territori i de les activitats econòmiques, laqualitat de vida dels seus habitants i de l’entorn natural, particu-larment a les comarques de Tarragona.

• Donar eines per a l’aplicació pràctica dels criteris de desenvo-lupament urbanístic sostenible.

• Conèixer les possibilitats d’integració entre els diferents tipusde planejament (territorial, urbanístic, estratègic), el procésd’Agenda 21 i altres instruments de planificació sostenible.Per amés informació: contacteu amb la Unitat de Formació de laDiputació de Tarragona.

possibiliten la coexistència devehicles i vianants.

• Dissenyar xarxes viàries fun-cionals i atractives: l’usuari hade ser capaç d’orientar-s’hi fà-cilment i de tenir itineraris al-ternatius, ha de poder triar.Evitar sempre els culs de sac iles ordenacions caòtiques deltraçat, desincentiven totalmentla cohesió social, el dinamis-me comercial i fins i tot els vi-sitants i les passejades.

• Introduir circuits de bi-cicleta que connectin elsbarris i discorrin per dinsde cadascun.

• Plantar arbres autòctons onaturalitzats a les voreres delscarrers i als parcs. En els parcsi places, aprofitar l’ombra i lafrescor que aporten els arbres,l’existència d’espais tous i lapresència de verd arbustiud’origen autòcton que suavit-zi la duresa de l’obra civil.

• Pensar les places i parcsper a un ús per part de to-tes les generacions; quecompleixin la funció d’es-pai d’interrelació social.Per exemple: els avis (perexemple, petanca); els ado-lescents (bancs); els nens(gronxadors) i els pares i ma-res (bancs prop dels gron-xadors, els quals no hauriend’estar prop de la via moto-ritzada).

• Potenciar l’existència delcomerç al detall per tal d’afa-vorir la possibilitat que s’hi

doni activitat econòmica idinamitzar el barri.

• Potenciar barris amb tipolo-gia mixta d’habitatges.

• Evitar la construcció de ca-ses idèntiques per tal d’evitarla monotonia visual i l’homo-geneïtzació social dels barris.

• Situar els jardins a l’interiorde l’habitatge, com les anti-gues eixides, ja que potenciaque els vianants se sentin méssegurs i acollits. Preveure ga-ratges comunitaris i preferible-ment soterranis enlloc d’ungaratge per cada habitatge i si-tuat a la planta baixa, pel seuefecte dissuassori per al pas-sejant –ja que les visuals es-devenen més monòtones, hiha menys dinamisme al carreri el sentiment d’inseguretattambé augmenta-.

• Situar els equipaments pú-blics en indrets estratègics i ones vulgui crear centralitat, deforma que actuïn com a puntsde concentració i dinamitzaciósocial a tota hora. Possibilitarel seu ús eficient i versàtil ambuna estructura interna flexible,adaptable a les necessitats decada moment (per exemple:gran per a conferències o balls,petit per a reunions i hoteld’entitats...).

4.6. Introduir la participacióciutadana en la planificaciódel municipi.

• Planificar la ciutat o el pobletenint en compte la memòria

històrica i la voluntat de la po-blació, ja que serà essencialper a mantenir la identitat delmunicipi i la identificacio delsseus habitants amb ell.

• Realitzar un pla de comuni-cació i participació i introduirla participació ciutadana acti-va i dinamitzada, així com laparticipació de tècnics i polí-tics de les administracions amb

incidència en el territori muni-cipal. Per a fer-lo, és imprescin-dible comptar amb el suportd’experts en tècniques de par-ticipació ciutadana (tallers, fò-rums, exposicions, taules detreball amb tècnics i ciuta-dans...), capaços de dinamitzarles sessions i de traduir l’urba-nisme (una disciplina tècnica icomplexa) a termes entenedorsper a la població.

saMrevista 26

Aquests serien dos assen-taments correctes, nomésque ambdós e s t an de s -quadrats si els realitzem perseparat, i algunes aplicaci-ons informàtiques no hopermeten.

À mbits

àmbi t ECONÒMICCO M P TA B I L I T Z A C I Ó D’UNA D E S P E S A A R E A L I T Z A R A U N P R O F E S S

Josep M. Seró DomènechCap de la unitat de Serveis Econòmics Municipals - Servei d’Assistència Municipal

En diverses ocasions se’ns haformulat per part d’algunsAjuntaments la qüestió decom s’hauria de comptabilit-zar una factura presentadaper un professional subjectea retenció d’IRPF, de la qualno es realitzarà el pagamentde forma immediata, sinó queen el moment que es realitziel pagament podria ser queestigués fora del trimestre enel qual s’hauria contret la

Imputarem del compte cor-responent del grup 2 o 6 enfunció de que sigui despe-sa d’inversions o despesacorrent.

El compte 475 és Hisenda Públi-D H

10.000 0030 a 004 10.000 A10.000 004 005 10.000 D10.000 2 o 6 400 10.000 O

475 1.800

D H

10.000 400 a 410 10.000 P10.000 410 57 8.20 M-P

D H

10.000 0030 a 004 10.00010.000 004 005 10.00010.000 2 o 6 400 10.000

475 1.80010.000 400 410 10.00010.000 410 589 8.200

obligació i consegüent reten-ció al professional.

En els termes de la consulta es-mentada, caldria practicar la re-tenció alhora de comptabilitzarla fase “O” (reconeixement del’obligació) d’execució delpressupost de despeses. Per laqual cosa, l’assentament d’unfactura de 10.000 EUR. ambuna retenció d’IRPF del 18%seria:

ca creditora per conceptes fiscals.

I alhora de fer l’ordenació delpagament (P), ho farem pels10.000 EUR i el pagament efec-tiu (MP) al compte de tresore-ria per la diferència: 8.200.

Per la qual cosa, en el casdels Ajuntaments que es tro-bin en aquesta situació, unasolució seria comptabilitzarun ADOP en formalitzaciósense sortida de material defons, de la següent manera:

saMrevista 27

I ONAL SUB J E C T E A RE T ENC IÓ , S ENSE SORT IDA MATER IA L DE FONS

D H

8.200 589 a 57 8.200

D H

2.700 0030 a 004 2.7002.700 004 a 005 2.7002.700 2 o 6 a 400 2.7002.700 400 a 410 2.7002.700 410 a 475 2.700

D H

12.300 0030 a 004 12.30012.300 004 a 005 12.30012.300 2 o 6 a 400 12.300

Ara bé, el primer d’aquestsdos assentaments ens ser-veix sempre i quan no se’nsacabi l’exercici, ja que elcompte 589 no el podemdeixar obert amb saldo en elseu termini.

Així doncs, per comptabilit-zar la factura d’un professi-onal l l iurada el mes dedesembre i que no pagaremfins a l’exercici següent, peròque volem que ens quediconstància de la retenció,

podem actuar de la forma se-güent:

Comptabilitzar un ADOP perla part de la retenció d’IRPFcontra el compte 475 (Hisen-da Pública creditora per IRPF)enlloc del compte 57 (treso-reria), i simultàniament fer unADO per la diferència.

Exemple:

Factura de 15.000 EUR i reten-ció d’IRPF del 18%: 2.700 EUR

A on el compte 589 és un compteen formalització sense que exis-teixi moviment real d’efectiu.

Així que, en el moment de ferel pagament efectiu, el movi-ment serà:

Amb aquest assentamentcomputem la retenció d’IRPFi la deixem pendent de liqui-dar a la Hisenda Pública.

Simultàniament realitzarem l’as-sentament per la diferència dei-xant-lo com a obligació reco-neguda pendent de pagament:

saMrevista 28

Jordi Lamas PerisServeis de Promoció i Estudis Econòmics

À mbits

RESUM I CONCLUS IONS DE L’ESTUD I SOBRE L’OFERT D E L E S C O M A R Q U E S D E TA R R A G O N A

àmbit de PROMOCIÓ

L’ANY 1995 LA DIPUTACIÓ I LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ,INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE TARRAGONA, PUBLICAVEN UN

ESTUDI QUE RECOLLIA LA INFORMACIÓ URBANÍSTICA DEL SÒL

INDUSTRIAL EXISTENT A LES NOSTRES COMARQUES; L’ANY

1999 ES VA CONSIDERAR OPORTÚ PER PART DEL SERVEI DE

PROMOCIÓ I ESTUDIS ECONÒMICS DE LA DIPUTACIÓ, AMPLIAR

I ACTUALITZAR AQUELL PRIMER TREBALL. ARA I AMB DADES DE

L’ANY 2002 EL SERVEI HA TORNAT A CONSIDERAR NECESSARI

REVISAR TOTA AQUELLA INFORMACIÓ.

Les raons que la motiven pro-venen de l’increment de l’ac-tivitat econòmica d’aquestsanys, fet que ha provocat quea molts dels polígons indus-trials existents se’ls hagi esgo-tat el sòl disponible, la qualcosa ha portat a modificacionso revisions en els planejamentsmunicipals per tal de qualifi-car nous terrenys i poder ferfront a una demanda creixent.Al mateix temps els ajunta-ments s’han implicat cada ve-gada més en la gestió ipromoció del seu sòl industri-al, com un instrument per afa-vorir el trasllat d’indústries itallers que hi ha al nucli urbà ila instal·lació de noves activi-tats a llurs municipis, bé siguidirectament, o bé mitjançantconvenis o col·laboracionsamb l’Institut Català del Sòl opromotors privats.

És també evident que lesexcel·lents perspectives quepresenten les comarques deTarragona, gràcies a la seva lo-calització, han contribuït aaquesta millora en l’activitatempresarial. Ajudar a assegu-rar aquest major i millor creixe-

ment, requereix d’instrumentsde difusió per tal de donar aconèixer la realitat actual i elfutur d’aquest territori. L’assis-tència amb la col·laboració delsAjuntaments interessats a la firainternacional immobiliària“Barcelona Meeting Point” o lapresentació d’aquest treballs’emmarca dins les estratègiesadoptades per la Diputació deTarragona per tal d’afavorir lapromoció econòmica dels nos-tres municipis.

S’ha referenciat a l’estudi un to-tal de 216 polígons de 73 mu-nicipis, en el ben entès queaquesta denominació de polí-gon inclou els terrenys ambqualificació industrial i de ser-veis, sotmesos al desenvolupa-ment d’alguna figura urbanística,sigui unitat d’actuació en sòlurbà o pla parcial en sòl urba-nitzable. Existeixen per tant, abanda, solars amb qualificacióindustrial en el planejament mu-nicipal i que no estan necessà-riament esgotats, però en generalsón previstos per ampliacionsd’indústries ja existents i per tantno es poden considerar comoferta de mercat.

En el quadre 1 es mostra unresum per comarques delnombre de polígons i s’asse-nyala el fet que la iniciativa si-gui pública, cas que acostumaa significar una major segure-tat i de vegades celeritat, enl’actuació, o privada en el ques’inclou la resta, tant si ja és amans de promotors com siencara pertany als propietarisoriginals dels terrenys que ra-rament s’organitzen per ésserells mateixos els promotors.

A continuació es mostren leshectàrees netes, és a dir, unavegada restades les cessionsper espais públics (vialitat,equipaments i zones verdes),considerant, en el cas que notinguin figura de planejamentaprovada, un 60% d’aprofita-ment privat i un 40% d’espaipúblic, i les hectàrees ocupa-des segons estimacions delspropis ajuntaments i que, enconseqüència, poden inclou-re solars encara no edificatsperò ja comprats o en tràmitsde llicència.

Finalment es mostren les hec-tàrees en venda, és a dir elsterrenys que ja tenen qualifi-cació de solars i que, per tant,només estan sotmesos als trà-mits de llicencia municipal, iuna aproximació de les hectà-rees que poden estar al mer-cat en els propers 3/5 anys.Aquesta aproximació es basaen les següents hipòtesi:

• Si la iniciativa és pública i jas’han començat els tràmits, esconsidera possible arribar a te-nir solars a la venda en 3/5 anys.

• Si la iniciativa és privada, s’havalorat la tramitació ja feta, eltipus i professionalitat dels pro-motors i l’existència d’algunaactivitat industrial interessada opromotora per tal d’incloure elsterrenys dins l’oferta dels pro-pers 3/5 anys.

• Tota la resta s’ha consideratcom no gestionada en el perío-de de 5 anys ja que l’experi-ència ens ha demostrat, finsara, que aquest és un termini

saMrevista 29

massa curt per portar a termela compra del terreny o l’acorddels propietaris a més dels pro-cés urbanístic.

Del quadre núm. 1 es dedu-eix que les hectàrees qualifi-cades no ocupades són de3991-1585=2406 allò quesembla, en principi molt altcomparat amb el nombred’hectàrees ara en venda oprevistes els propers 3/5 anys529+552=1081. S’ha de teniren compte que aquest últimnombre no inclou, tal comexpliquen les notes,51+232+176+129=588 hec-tàrees dels polígons químicsnord i sud del Camp deTarragona, el Port i el polígonCatalunya Sud a Tortosa que,en canvi, si hi són com hectà-rees qualificades no ocupades.

Serien més comparables pertant les xifres de 2406 hectà-rees front 1081+588=1669hectàrees que donaria una di-ferència de 2406-1669=737hectàrees que no podrien en-trar al mercat abans de 5 anys.De totes maneres és un nombresuficientment alt que reflexa-ria les dificultats de gestió i elmenor interès de la iniciativaprivada en el desenvolupa-ment de sòl industrial front delsòl residencial.

Un anàlisi més detallat percomarques permet entendremillor les dades d’aquestquadre.

ALT CAMP

Els polígons Industrials méspotents són a l’eix Valls-el Pla

de Santa Maria amb 242 Hanetes de les que 166 Ha estanocupades.

El grup de polígons Alió-Bràfim-Vila-rodona amb 17Ha netes (més 37 Ha possibles)i una ocupació pràcticamentnul·la estaria basat en una es-tratègia de localització a laconnexió de l’autopista A-2 ila C-51 Valls-el Vendrell.

A Alcover els dos polígons quepromou l’INCASÒL amb 12Ha netes estan -un en obres il’altre en tràmits- situats sobrel’eix de la C-14 Reus-La Selvadel Camp-Alcover-Montblanci a través d’aquesta carreteraconnectats amb l’ A-2 aMontblanc i amb el corredorMediterrani a partir de Reus.

Hi ha també 2 localitzacionsindustrials a Puigpelat iVallmoll provocades per lainstal·lació d’empreses queper elles mateixes ocupen unapart important dels terrenysqualificats: SCA a Puigpelatn’ocupa 20 de les 27 Ha qua-lificades i FRIDA 15 de les 42Ha a Vallmoll.

BAIX CAMP

A Vandellòs-l’Hospitalet del’Infant, el conjunt dels 2 po-lígons -promoguts un per SE-PES i en venda i l’altre per l’IN-CASÒL i en preparació -apro-fita la localització a la conne-xió de l’A-7 amb la N-340Barcelona-València i té un to-tal de 33 Ha, de les quals9 Ha estan ocupades.

A DE SÒL INDUSTR IAL ALS MUNIC IP IS

ECONÒMICA

(1) Iniciativa pública + privada > núm. total polígons (alguns polígons són de cooperació pública+privada).

(2) A banda, al polígon Nord “Indústria química” (Repsol) queden 51 Ha, al Port de Tarragona 232 Ha i al polígon Sud “Indústria química 176 Ha”.

(3) A banda, polígon Catalunya Sud - Terme Municipal de Tortosa amb 129 Ha netes.

(4) A Reus s’ha considerat la mitjana d’una forquilla entre 135 Ha i 215 Ha = 175 Ha. Quadre núm. 1

CAMP DE TARRAGONA TERRES DE L’EBRE TARRAGONAPROVÍNCIA

(1) Nombre dePolígons Industrials(1) Iniciativa pública(1) Iniciativa privadaHa netesHa ocupadesHa actuals en vendaHa al mercat en elspropers 3/5 anys

BaixCamp

421528

5078537

235(4)

BaixPenedès

242

242286435

45

TotalProvincials

21657

1663.9911.585

529(2)

552(2) (3)

TerraAlta

725

29130

7

Conca deBarberà

172

155770

6

AltCamp

245

2038520653

43

TotalTerres

de l’Ebre

672446

1.073327308

98

Priorat

110503

2

TotalCamp de

Tarragona

14933

1202.9181.257

221(2)

454(2)

BaixEbre

351027

54716089

49(3)

Montsià

1266

392122197

42

Tarragonès

418

331.737

89693(2)

122(2)

Riberad’Ebre

1368

1063222

0

R E S U M

saMrevista 30

A Cambrils les 39 Ha del polí-gon Balianes de les que 8 Haestan ocupades, han sofertmolts inconvenients en el seudesenvolupament, degut so-bretot, a situar-se en ple corre-dor Mediterrani i per estarafectades per la nova líniaferroviària Barcelona-Valèn-cia i la futura autovia N-340.

A la Selva del Camp hi ha untotal de 65 Ha qualificades deles que 41 estan ja ocupades.Situades sobre l’eix de la C-14connecten a Montblanc ambl’A-2 i a través de Reus i delvial la Selva del Camp-Constantí amb el corredorMediterrani.

Reus és una ciutat que històri-cament ha sofert una mancade sòl industrial; només el po-lígon Agro-Reus, amb pocaactivitat durant anys, ha signi-ficat una oferta important i percontra, ha existit un teixit in-dustrial tradicional molt imbri-cat al teixit urbà. En els últimsanys, el panorama ha canviatradicalment, ja que per unapart, la majoria d’empresesinstal·lades al nucli urbà hanmarxat i per l’altra, s’han desen-volupat zones industrials al’exterior, sobretot a l’entorndel polígon Agro-Reus a l’oesti a la carretera de Constantí al’est, que es troben a horesd’ara pràcticament esgotades.A més s’han qualificat al PlaGeneral prop de 300 Ha no-ves de les que solament n’hiha 22 ocupades i en gran partes troben en tràmits urbanís-tics més o menys avançats, si-gui per part de la iniciativaprivada o per part de l’ajunta-

ment mitjançant una empresapública creada a l’efecte.

A la part sud del terme i al sudde la N-340 existeixen també 60Ha dintre del polígon sud de laindústria química propietat demultinacionals ja instal·lades ien previsió dels seus propiscreixements.

BAIX PENEDÈS

Es pot considerar un cert con-junt de polígons als termesmunicipals d’Albinyana, laBisbal, Santa Oliva, Banyeres,Llorenç del Penedès i SantJaume, basat en els avantatgesde localització a l’entorn del’enllaç de les autopistes A-2 iA-7 amb un total de 142 Hanetes de les que 42 estarien jaocupades.

No s’ha referenciat a l’estudiel polígon desenvolupat perl’INCASÒL, conegut per lainstal·lació del circuit de pro-ves de la Idiada i avui exhau-rit, però que va esperonar eldesenvolupament industrial alseu entorn

L’altre paquet, amb més tradi-ció, es mou sobre l’eix de laN-340 des del Vendrell aBellvei passant per l’Arboç iaprofita, a més de les bonescomunicacions, la seva proxi-mitat a Barcelona. Es tracta de86 Ha de les que 22 estan ocu-pades.

CONCA DE BARBERÀ

L’oferta més important es lo-calitza a Montblanc i l’Esplu-ga de Francolí amb unes 40

Ha netes sense ocupar. Es desen-volupa a l’entorn dels enllaçosentre l’A-2, la N-240 i la C-14Reus-Montblanc i té a Mont-blanc unes activitats indus-trials de grandària mitjana isuperior ja consolidades.

La futura construcció de l’au-tovia Tarragona-Montblanc-Tàrrega i la seva connexióamb l’Eix Transversal refor-çaria sens dubte, la seva ex-cel·lent situació.

També hi ha una oferta de 14Ha netes amb una ocupacióde 6 Ha a Santa Coloma deQueralt.

PRIORAT

L’únic polígon amb unes 5 Hanetes es localitza a Falset so-bre la N-420 a la cruïlla de lacarretera de Bellmunt. La va-riant de Falset en projecte sig-nificaria una millora en la sevaconnexió amb el Camp deTarragona.

TARRAGONÈS

Un primer paquet el confor-men els polígons dels termesmunicipals de Constantí-elMorell-Perafort-la Pobla deMafumet, si bé per un temad’usos s’ha diferenciat entreels dos polígons de Constantíque desenvolupa el Consorcide la zona franca de Barcelona,un en venda i l’altre en tràmitamb 216 Ha netes de les que96 estan ocupades i amb unaqualificació industrial i de ser-veis clàssica, i els altres queconformen l’actual i futur crei-

xement de l’anomenat polígonindustrial químic nord, amb378 Ha de les que 266 Ha es-tan ja ocupades (refineriaRepsol i d’altres).

Un segon paquet seria el delspolígons dels termes munici-pals de Vila-seca i Tarragonaque conformen l’anomenatpolígon de la gran indústria opolígon químic sud amb 411Ha a Tarragona i 87 a Vila-secaals quals s’hi haurien d’afegir60 Ha a Reus. De les 498 Hade Vila-seca i Tarragona 320estan ocupades. També els dosmunicipis comparteixen elsterrenys qualificats dins el plad’utilització d’espais portuarisamb 204 Ha a TARRAGONA i100 a Vila-seca de les qualsestan ocupades 72.

A banda, a Vila-seca estanqualificades 40 Ha amb 15ocupades (l’Alba, l’Estaciói d’altres) i a Tarragona 186Ha amb 109 Ha ocupades(R iu -c la r i l e s Gavar resprincipalment).

També hi ha dos polígons aRoda de Barà i Torredembarrarecolzats en l’A-7 i la N-340de 10 i 15 Ha respectivament iocupats en un 50%.

Finalment cal ressenyar unpolígon de serveis en prepa-ració per part de l’INCASÒLamb qualificació de “serveisterciaris vinculats a l’estaciódel TAV” de Perafort-la Secuitaamb una superfície de 33 Ha iun seguit de polígons al llargde la N-240 a Perafort amb 35Ha netes i 2 d’ocupades.

Iniciativa pública (1) Ha netes (1) Ha ocupades (1) Ha en venda (2) Ha propers 3/5 anys (2)(3)57 polígons 1.685 538 226 428

Camp de Camp de Camp de Camp de Camp deTarragona Terres Ebre Tarragona Terres Ebre Tarragona Terres Ebre Tarragona Terres Ebre Tarragona Terres Ebre

33 24 1.196 489 395 143 120 106 353 75

(1) Inclou Port de Tarragona i polígon Catalunya Sud - Terme Municipal de Tortosa(2) A banda Port de Tarragona i polígon Catalunya Sud - Terme Municipal de Tortosa(3) A Reus s’ha considerat la mitjana d’una forquilla entre 80 i 150 Ha = 115 Ha. Quadre núm. 2

saMrevista 31

BAIX EBRE

Un primer grup -l’Ametlla, elPerelló i Camarles- se situasobre l’eix de la N-340 i té77 Ha de les que 13 estan jaocupades. L’Aldea aprofitatambé la seva localització so-bre la N-340, però sobretot, elfet de ser a l’enllaç del corredormediterrani N-340 + A-7 ambl’Eix de l’Ebre Lleida-Tortosa ila importància de l’estació so-bre la línia de ferrocarril Valèn-cia-Barcelona; té 93 Ha netesqualificades de les que 13 es-tan ocupades. Destaquenl’anomenat polígon “Estació demercaderies” amb 26 Ha pro-mogut per l’INCASÒL i el polí-gon “Catalunya Sud” també del’INCASÒL amb 34 Ha a l’Al-dea, a més de 129 Ha al termemunicipal de Tortosa.

Ja sobre l’autovia C-42 a l’Al-dea i Tortosa es troben els po-lígons més importants quepertanyen a Tortosa: elCatalunya Sud ja comentat; elspolígons Baix Ebre i del’INCASÒL amb 67 Ha ocupa-des de les 82 existents; el BaixEbre II amb 2 Ha ocupades de7 però en una previsió al noupla general d’arribar fins a 25Ha qualificades; i ja prop delnucli urbà a banda i banda del’autovia, els polígons d’indús-tria-aparador i serveis amb 61Ha de les que estan ocupadesun 50% i amb previsió al noupla general d’arribar a 80 Ha.

Al marge dret de l’Ebre, Tortosacomparteix amb Roquetes elpolígon “Pla de l’estació” del’INCASÒL amb 10 Ha., 7 Ha aTortosa (2 ocupades) i 3 Ha aRoquetes (2 ocupades). Tambécomparteixen tota la zona alsud de la línia de ferrocarrilentre el canal de la dreta i elriu i a banda i banda de la C-12. Aquesta zona es troba obé qualificada (zona industrialJesús a Tortosa) o bé previstatant a la revisió del Pla Gene-ral de Tortosa com al deRoquetes. El conjunt suposa-ria 30 Ha a Roquetes i 30 a

Tortosa de les quals unes 15Ha estarien ja ocupades.

Al nord del terme, al marge dretdel riu i sobre la C-12 “Eix del’Ebre” hi ha una altra zona in-dustrial d’11 Ha ocupada enun 50% però no urbanitzada,on el nou Pla General hi pre-veu també una ampliació alnord-oest d’unes 30/40 Ha.

A Roquetes a més dels polígonsja comentats limitant ambTortosa, n’existeixen 2 més a lasortida de la carretera de Alfarade Carles amb un total de 13Ha netes de les que 9 estan jaocupades i 3 a la sortida de lacarretera a Mas de Barberansamb 9 Ha netes i 3 ocupades.

Finalment assenyalar que tantper Roquetes i Tortosa al BaixEbre com a Amposta alMontsià, les millores a l’Eix del’Ebre signifiquen potenciar laseva comunicació amb Lleidai a través de la vall de l’Ebreamb el nord i el centre de l’es-tat espanyol.

MONTSIÀ

Ulldecona i Alcanar amb 2polígons de l’INCASÒL de 29Ha de les quals 8 Ha. estanocupades, aprofiten la proxi-mitat de l’enllaç amb l’autopis-ta A-7. Sant Carles de la Ràpitasitua els seus 2 polígons sobrela N-340 amb 42 Ha netes i10 ocupades.

Finalment la Sénia és un cas atí-pic no sols per la seva especia-lització en la indústria del moblesinó per la qualificació urbanís-tica de dos dels seus polígons“no urbanitzable on s’admet laindústria” amb 346 Ha brutes i63 ocupades. També l’INCASÒLté un polígon previst a la carre-tera de la Galera d’unes 13 Hanetes.

RIBERA D’EBRE

En aquesta comarca l’Eix del’Ebre, com a connexió del

corredor de l’Ebre a Lleida (NII+ A2) i el corredor Mediterrania Amposta o a l’Aldea (N340+ A7), encara amb més motiuque en el cas ja comentat delBaix Ebre i Montsià, és lainfraestructura dominant i laseva millora comportaria, sensdubte, augmentar la potencia-litat de les localitzacions indus-trials de Flix, Ascó, Mórad’Ebre i Móra la Nova que su-men un total de 103 Ha netesamb 32 ja ocupades.

Móra d’Ebre i Mora la Nova esbeneficien també de l’enllaç del’Eix de l’Ebre amb la N-420que les comunica amb elCamp de Tarragona.

TERRA ALTA

Es pot dir que hi ha oferta desòl industrial avui, només aGandesa, al polígon “la Planade Merlet“ de l’INCASÒL ambuna primera fase de 7 Ha pràc-ticament ocupada i una sego-na d’altres 7 Ha a punt decomençar.

L’INCASÒL té en preparaciópetits polígons a Arnes, Batea,Bot, la Fatarella i Horta de SantJoan. No hi ha dubte que laconcreció d’aquests polí-gons i la millora de la xarxaviària per connectar-los ambl’Eix de l’Ebre, la N-420 i totala xarxa de la província deTerol, on s’estan realitzantimportants inversions, per-

metria un cert reequilibrid’aquesta comarca.

Al quadre 2 es mostra un re-sum dels 57 polígons d’inicia-tiva pública: 20 d’ajuntaments(la majoria en cooperació ambprivats i un amb conveni ambl’INCASÒL), 31 de l’INCASÒL,1 de Cimalsa, 1 de Sepes, 2del Consorci de la Zona Fran-ca de BCN, 1 del Port deTarragona (termes municipalsde Tarragona i Vila-seca) i 1 deRENFE.

La comparació dels quadres 1i 2 mostra a continuació el pesactual de la iniciativa pública,30/40% i l’augment que ésprevisible a mig termini, 78%en 3/5 anys.

S’ha de destacar la importàn-cia de la iniciativa pública en laformació de sòl industrial i notant en zones en les que, per laseva dinàmica econòmica, elpes de la iniciativa privada seràprevisiblement cada vegadamés gran, sinó en d’altres, comTerra alta, Ribera d’Ebre, Prio-rat i en part la Conca deBarberà, en les que avui la ren-dibilitat econòmica no atrauràcapitals privats i sols iniciativespúbliques, segurament de ca-ràcter supramunicipal, podranenfrontar-se a inversionsd’aquest volum, inversionsque, per altra banda, són im-prescindibles per millorar elreequilibri territorial.

Terresde l’Ebre1.073 Ha

489 Ha

Camp deTarragona1.257 Ha

395 Ha

Terresde l’Ebre327 Ha143 Ha

Hectàrees Netes: 3.991

Iniciativa pública:1.685 Ha (40%)

Hectàrees ocupades: 1.585

Iniciativa pública:538 Ha (32%)

Camp deTarragona2.918 Ha1.196 Ha

Terresde l’Ebre308 Ha106 Ha

Camp deTarragona

454 Ha353 Ha

Terresde l’Ebre

98 Ha75 Ha

Hectàrees en venda: 685 (2)

Iniciativa pública:226 Ha (33%) (2)

Hectàrees 3/5 anys 552 (2)(3)

Iniciativa pública:428 Ha (78%) (2)(3)

Camp deTarragona

377 Ha120 Ha

Quadre núm. 3

saMrevista 32

EEEEELSLSLSLSLS R R R R RESULESULESULESULESULTTTTTAAAAATSTSTSTSTS DDDDD’’’’’UNAUNAUNAUNAUNA CAMPCAMPCAMPCAMPCAMPANYANYANYANYANYAAAAA. . . . . EL CONVENI DE COL·LABORACIÓ

ENTRE EL PATRONAT DE TURISME, I EL CONSORCI HOSPITALARI

DE CATALUNYA PER DONAR SUPORT ALS MUNICIPIS EN ELS

SERVEIS DE PROTECCIÓ DE LA SALUT.

INTRODUCCIÓ

El conveni de col·laboracióproposava en general donarsuport als ajuntaments que re-centment havien rebut les com-petències sobre l’avaluació, re-gulació i inspecció de laqualitat higienicosanitària de lespiscines d’ús públic del seumunicipi i alguns aspectes in-formatius i instrumentals relaci-onats amb un tema emergentcom és la prevenció de lalegionel·losis. Tots dos temessón rellevants per la poblacióde la demarcació de Tarragona,però amb especial impacte enalguns municipis que reben unnombre molt important de visi-tants en el decurs de l’any, es-pecialment a l’estiu, relacionatamb activitats turístiques i lúdi-ques. Aquesta població que es-tacionalment pot arribar a sermolt important en alguns indrets,també compromet la capacitatde resposta davant d’alguns

EL PROGRAMA GENERAL

Ha estat centrat fonamental-ment en el desenvolupamentd’activitats informatives i for-matives, tal i com es pot veurea la taula adjunta.

La bona acollida que han re-but totes aquestes activitats,s’ha evidenciat tan per l’assis-tència com per la valoració delspropis assistents. A la taula 2 i algràfic 1, es pot observar l’abastde la participació en les diversesactivitats, i la valoració global delscursos realitzada pels assistents.

Olga Pané i Mena Montserrat Gelonch i Monné

Divisió Salut Pública. Consorci Hospitalari de Catalunya

QU A L I TAT I S A L U T : VA L O R A C I Ó D E L P R O G R A M A 2002 D’A S R E S P E C T E A L A P R O T E C C I Ó D E L A S A L U T I E S TAT D E L E S I N S TA P Ú B L I C D E LA D E M A R C A C I Ó

àmb i t de T U R I S M EC ol·laboracions

programes, especialment quantaquests han estat transferits sen-se un finançament específic iapropiat al darrera.

L’any 2002 el programa queva impulsar la Diputació a tra-vés del Consorci Hospitalaride Catalunya, pretenia dotarals municipis d’una visió ge-neral de l’estat de situació. Enaplicació del Decret 95/2000,es va fer una primera actua-ció en el camp de piscines.Les accions realitzades, comel desenvolupament de pro-grames d’autocontrol per partdels seus titulars, entre d’altres,varen tenir un enfocament cla-rament divulgatiu i pedagògic.

Així, als agents públics queclàssicament intervenen en unprograma d’aquestes caracte-rístiques, incloent el sector em-presarial, han mostrat un elevatgrau de col·laboració.

ELS CONTINGUTS

Els objectius assenyalats signi-fiquen el desenvolupament deles activitats que es reflexen enla taula 1 i que s’agrupen endos grans blocs, un bloc d’ac-tivitats a desenvolupar ambcaràcter general, i un altre blocd’activitats amb un caràctermés específic per a determinatsmunicipis en funció de la sevasignificació turística i de la sevagrandària i concentraciód’instal·lacions objecte delconveni, segons es detalla enla següent taula.

Acció Participants Procedència

4 Cursos: Operació i 52 Piscines muncipals,manteniment de piscines. d’hotels i de càmpings.

Empreses mantenimentde piscines.

Jornada Qualitat i salut. 41 Ajuntaments, hotels,empreses turístiques.

Jornada Control i prevenció 72 Ajuntaments: tècnics ide la legionel·losi des de regidors.l’administració local.Consultes. 131 Operadors de piscines,

tècnics i responsablesd’ajuntaments.

Taula 2

saMrevista 33

EL PROGRAMA ESPECÍFIC

L’objectiu del programa era do-tar a l’ajuntament d’una eina degestió útil en la presa de decisi-ons, el diagnòstic de situació,respecte a les instal·lacions depiscines d’ús públic i control dela legionel·losi en instal·lacionsd’alt risc (torres de refrigeració icondensadors evaporatius), al-hora que es facilitava la infor-mació i l’assessorament per aldesenvolupament de les sevescompetències.

I. De la informació recollidaen aquests municipis, des-prés d’entrevistes amb el res-ponsable de sanitat, i dediferents contactes amb tèc-nics i altres responsablesmunicipals, es va arribar a lessegüents conclusions:

• L’àrea de salut pública, demolta importància (sobretotquan sorgeixen problemes) noestà dotada de recursos sufici-

ents ni humans ni econòmics,només Tarragona, Reus i Saloutenen una àrea específica, ambpersonal, per a salut pública.

• Tots els municipis reconei-xen la necessitat d’assistènciaexterna per a fer front a lescompetències d’inspecció enaquests àmbits, i els més petitshi afegeixen la necessitat desubvenció per la manca derecursos econòmics.

• Excepte en els municipisgrans, les competències enaquest àmbit estan molt repar-tides entre diferents departa-ments: sanitat, esports, mediambient, governació, promo-ció econòmica i turisme, ben-estar social... i en alguns casosla coordinació entre ells es es-cassa o inexistent.

• La informació sobre canvisnormatius o novetats, arriba di-fícilment a molts ajuntaments

S I S T È N C I A T È C N I C A A M U N I C I P I S

L · L A C I O N S D E P I S C I N E S D’Ú S

InsuficientCorrecte

71 %

17 %

0 %

12 %

Molt bona Bona

V A L O R A C I Ó G L O B A L D E L C U R SO P E R A C I Ó I M A N T E N I M E N T D E P I S C I N E S

P R O G R A M A G E N E R A L

Amb l’objectiu de promoure la millora de la qualitat dels serveis, espretén facilitar la informació i donar suport als ajuntaments i empresesturístiques en matèria de protecció de la salut.

• Edició de l’Informatiu (3 núm. monogràfics).

• Cursos d’Operació i manteniment de piscines, (4): Salou, Cambrils,Tortosa, El Vendrell.

• Jornades divulgatives:- Qualitat i salut.- Control i prevenció de la legionel·losi des de l’Administració

local.

• Línia d’atenció de consultes.

B E N E F I C I A R I S

Tots els municipis de la demarcació de Tarragona

P R O G R A M A E S P E C Í F I C

Desenvolupar un projecte de suport tècnic a un nombre determinat demunicipis d’interès turístic, per a millorar la qualitat dels serveisrelacionats amb el control higienicosanitari de piscines i control delegionel·losi.

• Informe de situació respecte a piscines i torres de refrigeració icondensadors evaporatius.

- Recopilació informació respecte a protecció de la salut delmunicipi.

- Diagnosi d’instal·lacions de piscines ús públic.

• Assessorament.

B E N E F I C I A R I S

PISCINESMUNICIPI HABITANTS ÚS PUBLIC

Tortosa 29.600 9Valls 20.098 4El Vendrell 20.002 8Amposta 15.951 5Vila-seca 12.498 6Salou 14.997 4St. Carles de la Ràpita 10.976 3Torredembarra 10.554 4Deltebre 10.164 5Alcanar 7.711 8Cunit 4.849 3L’Ametlla de Mar 4.537 5La Selva del Camp 3.949 1Espluga de Francolí 3.665 4Roda de Barà 2.978 6Altafulla 2.770 4Vinyols i els Arcs 1.113 4Ulldemolins 499 3UT. 210

Taula 1

Gràfic 1

saMrevista 34

petits. En molts casos la infor-mació arriba pels Diaris oficials(DOGC) un cop aprovada, itambé pels butlletins de sanitat.

• A la demarcació deTarragona només 3 municipishan desenvolupat una orde-nança de piscines pròpia:Cambrils, Salou i Vila-Seca, laresta de municipis es regeix pelDecret 95/2000

• Com a resultat de la normati-va aprovada sobre les compe-tències dels municipis en lesinstal·lacions d’alt i baix risc perlegionel·losi (torres de refrigera-ció i condensadors evaporatius,instal·lacions pròpies, etc...) idels episodis que recentments’han produït, respecte al regis-tre obligatori d’aquest tipusd’instal·lacions hi ha diversitatd’actuacions:

- els ajuntaments més granshan fet un comunicat a les ac-tivitats del municipi i tenenobert un registre

- molts ajuntaments únicamenthan fet un comunicat a les ac-tivitats del seu municipi sobrel’obligatorietat de censaraquest tipus d’instal·lacions

- altres no han fet cap tipusd’actuació en aquest sentit.

Hi ha una demanda generalit-zada de més suport per a po-der censar la totalitat d’aquestesinstal·lacions i per a poder ferfront al control i prevenció enla resta d’instal·lacions de titu-laritat municipal, tant d’alt risccom de baix.

II. Respecte a les diagnosisd’instal·lacions de piscines, esconsidera que a la provínciahi ha unes 300 instal·lacionsde piscines d’ús públic.Aquestes, han estat objecte

d’avaluació dins del conveni89, amb un nombre mig de 2vasos per instal·lació (variabi-litat entre 1 i 6).

Com que en molts casos elsajuntament no havien realitzatcap inspecció des del traspàsd’aquesta competència a l’ad-ministració local, les avaluaci-ons de les instal·lacions es vanplantejar a títol informatiu,amb la intenció de conèixer elnivell d’adequació a la norma-tiva, informant prèviament altitular de la instal·lació de lavisita i dels objectius i abast dela mateixa. Durant l’avaluació,sempre amb el responsable dela piscina, es comentaven elscanvis en la normativa, man-cances trobades, dubtes i sug-geriments, subratllant semprela voluntat de col·laborar en lamillora dels serveis mostradaper la pròpia Diputació deTarragona i els ajuntaments.Els resultats de les avaluacionsde les instal·lacions de cadamunicipi van ser tramesos al’ajuntament corresponent,perquè comuniqués els resul-tats als interessats i també dis-posés de la informaciónecessària per a poder actuar.

A mesura que s’anaven ava-luant instal·lacions es va po-der constatar que una de lesprincipals di f icultats enl’acompliment de la novanormativa era l’establimentdels plans d’autocontrol perpart del titular de l’empresa,aspecte no gaire sorprenent,atès que es tracta d’un delselements més novedososd’aquesta normativa respec-te a l’anterior. En aquest cas,els avaluadors varen optarper explicar detalladamenten què consistia l’autocon-trol i en entregar a les empre-ses i als ajuntaments, unaguia, d’elaboració pròpia,

que incloïa de manera moltpràctica instruccions per fervisibles les prescripcionsd’autocontrol d’aquestesinstal·lacions.

Les principals conclusions deles avaluacions realitzades espoden agrupar en els següentscapítols:

1. Instal·lacions i equipaments

La mancança més generalitza-da (66,3%) és l’adequació delmagatzem de productes quí-mics per al tractament de l’ai-gua. Moltes instal·lacions encaratenen els productes emmagat-zemats a la mateixa sala de de-puració. És molt important tenirun espai d’ús exclusiu iacondicionat segons reglamen-tació, per emmagatzemaraquests productes d’acord ambles seves especificitats ja queaquest és un punt generador derisc tant per a treballadors comper usuaris.

En l’apartat dels vasos, cal des-tacar positivament que la pre-sència d’obstacles dintre delvas, pilons separadors, passe-res, etc. elements bastant fre-qüents, s’ha anat eliminant desde l’aprovació del Decret. Enrelació a les instal·lacions es potdir que són una minoria les queno tenen reixa de seguretat i sis-tema antiremolí al desguàs (riscper succió); els paviments sónantilliscants i s’han anatsubsanant els problemes d’en-tollament que patien algunesinstal·lacions; no obstant totsaquests canvis substancials pera l’adequació a la normativa,encara en el 44,9% de lesinstal·lacions avaluades, nos’ha senyalitzat el canvi de pen-dent i de fondària de la piscina,element que comporta risc perals usuaris.

L’altra incompliment força ge-neralitzat és la inexistència

d’un wàter adaptat per adiscapacitats (42,7%), tot i trac-tar-se de llocs d’ús públic.

2. Socorrisme i prevenció

Així com en el camp del so-corrisme i vigilància només1 de les 89 instal·lacions ava-luades incompleix la norma-tiva, s’ha trobat la manca, enun nombre molt significatiud’instal·lacions, de local ambfarmaciola (58,4%) i de lesrestants, encara un petit per-centatge (7,9%) la tenen in-completa.

Un altre aspecte a destacar ésque tot i que majoritàriamentles instal·lacions disposen desalvavides, en un 19% els te-nen sense corda.

3. Plans d’autocontrol

Aquest suposa l’element mésnovedós del Decret 95/2000i és potser per això que la sevaimplantació és encara reduï-da, tot i ser de caràcter obli-gatori . La normativa hatraspassat la responsabilitatdel funcionament, manteni-ment, salubritat i seguretat altitular de la instal·lació, quiha d’establir els adequats sis-temes d’autocontrol a les se-ves instal·lacions per garantiren tot moment la qualitat i se-guretat. L’Ajuntament és quiha de vetllar perquè això escompleixi.

Més de la meitat de les instal·-lacions avaluades (60,7%) nodisposen d’aquests sistemesd’autocontrol i altres els tenenincomplets (15,7%). El fet deno tenir els sistemes d’auto-control implantats no significaque no es facin les operacionsde tractament i control de l’ai-gua escaients, les de neteja omanteniment entre d’altres,sinó que no hi ha un pla perescrit on es detallin totes les

saMrevista 35

instal·lacions i els equipa-ments, les operacions rutinà-ries i de control per a cadas-cuna, o les actuacions a seguiren cas d’accident. Tampoc detotes les operacions que es re-alitzen, es porta un registre queen alguns casos la normativaobliga a posar-los en lloc visi-ble per als usuaris. Aquestsplans d’autocontrol han de serfets a mida de les necessitats icaracterístiques de cadainstal·lació i s’han de plantejarcom l’eina que té el responsa-ble de la instal·lació per fer elseguiment i garantir les condi-cions de seguretat i salubritatde la seva instal·lació.

A tall d’exemple, tot i que lanormativa obliga a que els re-sultats diaris sobre la qualitatde l’aigua i els horaris de l’últi-ma neteja estiguin en lloc visi-ble, i per bé que la majoria deles instal·lacions disposend’aquesta informació, en el63% dels casos no existeixcomunicació al públic de ma-nera clara i visible.

4. Tractament de l’aigua

Destaca positivament el com-pliment de tenir comptadord’entrada d’aigua nova en el73% de les instal·lacions, fetque permet gestionar millor unrecurs molt escàs en la nostraàrea. També cal remarcar l’es-forç per adequar els equipa-ments a la normativa. En elsdos anys de vigència del De-cret hi ha hagut la incorpora-ció progressiva de sistemesautomatitzats de dosificació deproductes per al tractamentsistemàtic de l’aigua: en el casdel desinfectant són només el10% de les instal·lacions queencara l’addicionen directa-ment al vas i per al cas del cor-rector de pH el percentatgeaugmenta fins el 20%.

En canvi, respecte a la qualitatd’aquesta aigua cal destacar

que hi ha tendència a lahipercloració, sense tenir encompte els efectes secundarisde formació de cloramines,envelliment de l’aigua, despe-sa de reactiu innecessària, etc.En aquest camp la formació iinformació és bàsica per a apli-car el tractament adequat, ambla dosis, forma i lloc d’aplica-ció òptims.

Menció especial cal fer a lesbanyeres d’hidromassatge,també anomenats spa ojacuzzis que s’estan popula-ritzant i implantant ràpida-ment en moltes instal·lacions;l’ús continuat i l’elevada fre-qüentació en volums tan pe-tits d’aigua fa que en la majoriade casos el dimensionamentde la instal·lació de depura-ció sigui insuficient i la quali-tat de l’aigua no arribi alsnivells mínims.

RECOMANACIONS FINALS

Resumint, es pot dir que aques-ta campanya ha estat informa-tiva, instructiva i molt benrebuda pels destinataris. Durantel 2002 també s’ha desenvolu-pat una iniciativa molt similar ala demarcació de Girona, ambresultats equiparables als obtin-guts a Tarragona.

Un dels aspectes amb un po-tencial de millora més elevat,és la implantació dels sistemesd’autocontrol. Fer més presentla cultura d’autocontrol és unrepte. Les normatives actuals isobretot les futures, seguint lestendències europees, cadacop incidiran més en destacarla responsabilitat de les empre-ses en la protecció de la salutdel consumidor i del ciutadà.Això ja ho recullen aquellesinstal·lacions (hotels, càmpings,zones aquàtiques d’oci bàsica-ment) que estan dintre de pro-cessos de certificació de laqualitat o de la gestió medi-ambiental; tan les que ja estan

certificades com les que haniniciat el procés, contemplen laimplantació de l’autocontrol.En aquest sentit, promoure laqualitat és sinònim de promou-re l’autocontrol.

Per altra banda, des de les ins-titucions públiques, s’hauriade fer una promoció i divulga-ció més vigorosa de les nor-matives que afecten a sectorsproductius i de serveis,especialment d’aquells queatorguen responsabilitat enaspectes sensibles per a la sa-lut pública. Massa sovint, lapublicació d’un decret, ordreo ordenança, es fa en calent,en resposta a algun problemade salut d’impacte mediàtic iamb la publicació de la nor-ma, propiciem una sensació(falsa sensació) que el proble-ma ja està resolt. Conèixer béel problema, mesurar el seuimpacte, identificar les mesu-res que s’hagin provatexitoses, discutir-les amb elsafectats i finalment implantar-les, sol ser una bona manerad’afrontar els problemes. Final-ment avaluar els resultats, fer-los públics, aprendre del’experiència i rectificar el quecalgui, és una responsabilitat,tan en les campanyes que esvulguin emprendre com ambels ciutadans.

PERSPECTIVES DE FUTUR

Conscients doncs, de la impor-tància de la promoció i divulga-ció de les noves normativesrelacionades amb l’àmbit de lasalut, aquest any s’ha signat unnou conveni de col·laboracióentre la Diputació de Tarragona iel Consorci Hospitalari de Cata-lunya amb la finalitat de continuardonant suport als municipis en elsserveis de protecció de la salut.

Aquest nou programa té doscamps d’actuació:

Control higienicosanitari deles piscines d’ús públic

Adreçat a tots el municipis:

• Diagnosi de les instal·lacions:- avaluació tècnica d’ins-tal·lacions,- anàlisi «in situ» de la qualitathigienicosanitària de l’aiguadels diferents vasos,- revisió dels plans d’autocontrol.

• Assessorament tècnic i aten-ció de consultes.

• Formació: operació i mante-niment de piscines.

Prevenció i control de lalegionel·losi

Adreçat als municipis demenys de 20.000 habitants:

• Suport a l’elaboració delcens de torres de refrigeració icondensadors evaporatius.

• Suport a l’elaboració delsprogrames d’autocontrol deles instal·lacions de titularitatmunicipal (alt i baix risc).

Adreçat a tots el municipis:

• Assessorament tècnic i aten-ció de consultes.

• Formació: mantenimenthigienicosanitari d’instal·lacionsde risc davant la legionel·la.

Amb aquest acord es pretén pro-moure un espai de col·laboracióentre tots els agents i dotar al’administració local d’ una einade gestió útil en la presa de de-cisions, especialment en els te-mes de salut.

saMrevista 36

C ol·laboracions

àmbit JURÍDICLA RESPONSAB I L I TAT PATR IMON IAL EN LA PRES T

Silvestre Bernaus GarcíaGerent de l’Àrea Jurídica del Grup Sagessa

1. INTRODUCCIÓ

La responsabilitat patrimonialde l’Administració Local apa-reix configurada en el nostreOrdenament Jurídic amb elscaràcters de directa i objetiva(art. 139 i següents de la llei30/1992, de 26 de novembre,de Règim Jurídic de les Admi-nistracions Públiques i delProcediment AdministratiuComú i 106.2 de la Constitu-ció Espanyola, als que remetl’art. 54 de la Llei de Bases deRègim Local).

L’eix motriu de la responsabi-litat patrimonial gira entorn delconcepte de lesió, entesa coma dany antijurídic (efectiu, ava-luable econòmicament iindividualitatzat en relacióamb una persona o un grupde persones) que el perjudicatno tingui el deure de suportar.L’esmentada lesió ha d’ésserconseqüència del funciona-ment normal o anormal delsserveis públics, sense incidèn-cia de força major o rupturadel nexe causal atribuïble a untercer o a conductes del propiperjudicat.

Tot això suposa, en terminolo-gia jurisprudencial, una activi-tat administrativa (per acció oomissió - material o jurídica),un resultat danyós no justifi-

cat i relació de causa o efecteentre aquella i aquest, in-cumbint la seva prova a quireclama; al mateix temps queés imputable a l’Administra-ció, la càrrega referent a laqüestió de la força major,quan s’al·legui com a causad’exoneració.

Conforme a la doctrinaescaïent, la qüestió a tractar secentra a determinar en quinssupòsits el funcionament delservei públic funerari es vaproduir en cànons de norma-litat o no.

2. INHUMACIONS IDESAPARICIÓ DE RESTESMORTALS

2.1. Per omissió de la precep-tiva notificació prèvia

Quan en un cementiri s’ha deportar a terme una exhuma-ció, per qualsevol causa, lanotificació administrativa a lespersones interessades (nor-malment familiars directes deles restes inhumades) consti-tueix un tràmit exigible i laseva omissió constitueix unsupòsit d’anormal funciona-ment del servei públic de ce-mentiris, patint els perjudicatsun dany (pertorbació que jus-tifica una indemnització eco-

nòmica) que no tenen el deu-re jurídic de suportar, per laqual cosa l’Administració res-ponsable està, en el esmentatsupòsit obligada a la seva re-paració, perquè podent i ha-vent d’efectuar la publicitatnecessària i adequada del’acord d’aixecar les despullesd’una determinada sepultura,no es fa, i això amb indepen-dència de la modalitat del dretconcedit en el moment de l’en-terrament i malgrat que ha-gués transcorregut el períodefixat a la concessió.

En aquest supòsit els familiarsdels difunts han de ser consi-derats com a interessats, demanera que, d’acord ambl’art. 31.1.b) de la Llei 30/92,resulta obligat assegurar-los eldret de participació i en totcas, el dret a ser notificats dela corresponent resolució ad-ministrativa perquè puguinimpugnar-la o actuar en de-fensa dels seus interessos oadoptar les mesures que elseu dret els permet.

Així, per exemple, la Sentèn-cia del Tribunal Superior de

Justícia del País Basc de31.10.1996, en un supòsit decanvi de nínxol del cadàverdel pare dels recurrents senseprèvia notificació, així comper la falta de certesa que su-posava que les restes traslla-dades corresponien al seufamiliar, va atorgar als perju-dicats una indemnització de400.000 pessetes.

2.2. Amb notificació per edic-tes quan es coneix el domicilidels familiars

No n’hi ha prou en haver acor-dat i practicat les publicacionsreglamentàriament imposades(Sentència del TS, Sala 3a, de04.03.2000). La notificaciós’ha d’intentar sempre realitzarpersonalment, ja que s’enténque la notificació edictal d’unacord de caducitat sense queexisteixi motiu legal per fer-la,quan el domicili dels familiarsés conegut, és una actuacióadministrativa no correcta(Sentència del TSJ de Ca-talunya, Sala Contenciosa Ad-ministrativa, de 29.06.01), jaque els edictes no són una al-tra cosa que una forma de pu-

saMrevista 37

blicitat dels actes administra-tius, però no substitueixen al’acte administratiu que ha deposar fi al procediment admi-nistratiu, ni és aquesta tampocla seva funció. Com assenyalala Sentència del TSJ deCatalunya de 15.05.2000, queva concedir a la part actorauna indemnització de500.000 pessetes per un tras-llat indegut de restes a l’osserageneral, la flexibilitat que, cer-tament, ha de presidir l’actua-ció administrativa, no potportar-se a l’extrem d’obviartràmits que són essencials enel procediment administratiu jaque, es veuria en dubte un delspilars essencials del nostre DretAdministratiu, que és el prin-cipi de legalitat a què ha desubjectar-se l’acció dels EnsPúblics.

2.3. Amb col·locació de car-tell en el mateix cementiri

L’obligada notificació no potsubstituir-se, com en ocasionses realitza, amb la col·locacióde cartells en el mateix cementi-ri, per no ser la forma legalmentdisposada i per la seva inseguraeficàcia als efectes pretesos (TSJdel País Basc, Sala del contenci-ós administratiu, 22.06.1998).En conseqüència, les notifica-cions defectuoses constitueixensupòsits d’anormal funciona-ment del servei públic.

2.4. Amb conductes poc dili-gents dels familiars

Les anteriors conclusions noqueden justificades per con-ductes poc diligents dels fami-liars que, en prou ocasions,deixen caducar els drets al’ocupació d’un nínxol sensehaver-se interessat pel destí deles restes dels seus familiarsabans del venciment de laconcessió temporal, que s’ex-tingeix pel compliment del ter-mini pel qual va ser atorgada.Cal sempre realitzar una co-municació personal de la situ-ació als interessats, no sentajustada a dret l’actitud d’al-guns ajuntaments que errò-niament interpreten quel’Administració només estàobligada a notificar que ha deprocedir a una exhumacióquan es produeix abans delvenciment de la concessió.En tot cas, l’única conse-qüència d’una actitud pocdiligent dels familiars és, siprocedeix, la moderació delquàntum indemnitzatori final(STS, Sala 3a de 18.07.2000).

2.5. Per errors administratius

La sentència del TSJ de Madrid,sec. 2a, de 9.10.1997 va con-demnar a l’Ajuntament deGuadarrama (Madrid) a indem-nitzar a la recurrent, amb unmilió de pessetes, quantitat que

s’estimà més ajustada que la decinc milions sol·licitada, perdanys morals al desaparèixerles restes mortals del seu espòs.L’Ajuntament no va tenir encompte que el nínxol havia es-tat adquirit a perpetuïtat i vaexhumar les restes del marit dela recurrent, passant-los a unafossa comuna, junt amb les res-tes de morts dels anys 1966 a1980, sense que poguessin serrecuperats. Resultant irrellevantper al cas enjudiciat que l’actu-ació es fes complint els requi-sits legals exigits per això, totavegada que en cap cas haviad’afectar a les restes mortals del’espòs de la recurrent. El danymoral resultant fou la conse-qüència directa del funciona-ment anormal del servei des delmoment en què es va deixard’anotar la dada de la perpe-tuïtat del nínxol.

Fins i tot en el cas de restitucióde les restes inicialment desa-paregudes que, per haver acor-dat erròniament la caducitat dela sepultura, són traslladadesa una ossera, cal considerarcom a defectuós el servei pú-blic ja que entre l’activitat ad-ministrativa referida i la lesióproduïda hi ha un clar nexede causalitat que origina l’obli-gació de compensar els danysmorals del titular de la sepul-tura (Sentència del TS, sala 3a,de 31.01.1992).

2.6. Per deficient conservacióde les instal·lacions

En el enfonsament de part delcementiri municipal d’Albacetesucceït l’any 1981, per l’acre-ditada mala conservació d’unpavelló, es va produir una con-fusió amb les restes mortals delgermà de la reclamant, quan esvaren traslladar les restes a unnou pavelló de manera confu-sa, sense que pogués determi-nar-se amb plena certesa queles restes posteriorment apare-gudes en lloc diferent d’aquellen què es van buscar inicial-ment, fossin o no les del ger-mà de l’actora. El Tribunal Su-prem, Sala 3a (Sentència de23.9.1992) considerà que cor-responia indemnitzar a la per-judicada amb 500.000 pesse-tes en concepte de danysmorals (tant per la incertesa res-pecte a les restes mortals comper l’impacte psicològic i mo-ral causat), conseqüència delfuncionament anormal del ser-vei públic municipal de cemen-tiris per custòdia defectuosa desepultura, ja que fins i tot es vaobligar a la recurrent a supor-tar en tres sessions diferentsl’obertura de successives sepul-tures, perquè el contrari equi-valdria a acceptar que a conse-qüència de les negligències delservei municipal de cementiris,els ciutadans estan obligats asuportar la cerimònia luctuosa

A C I Ó D E S E R V E I S F U N E R A R I S : J U R I S P R U D È N C I A

saMrevista 38

i macabra d’obertura successi-va de sepultures amb el resultatde la incertesa sobre el destí deles restes mortals del difunt in-humat en la sepultura primitiva.

2.7. Quantia de les indemnit-zacions pels anteriors supòsits

En tots els casos comentats s’hagenerat un dany moral que hade ser indemnitzat, dany exclu-sivament moral però certamentexistent, perquè més enllà dequalsevol consideració religio-sa, com assenyala la sentènciadel TSJ de Catalunya de15.05.2000, no hi ha dubte queper a una gran part de la ciuta-dania el record dels éssers vol-guts ja morts, es manifesta ambla visita al lloc concret on repo-sen les seves restes, i s’exterio-ritza, bé per mitjà de la simplecol·locació de flors, bé ambl’oració o amb el record delsmoments compartits mentre estrobaven amb vida, tenint qual-sevol d’aquestes manifestaci-ons un sentit humà que mereixrespecte i protecció.

No obstant això, és molt difícilen tots aquests supòsits avaluarles conseqüències del danymoral infligit, per la qual cosa elstribunals no s’atenen a un criteriautomàtic per a fixar les indem-nitzacions. Atès que els danyssón exclusivament de caràctermoral, s’entén normalment queuna indemnització de quantiamoderada és prou i suficient peral rescabalament que condueixia restablir la justícia material tren-cada pel defectuós funcionamentdel servei. Quan la localitzacióde les restes es considera invia-ble la indemnització és de supe-rior quantia (Sentència TSJ deCatalunya de 29.06.2001). Calsempre evitar que amb una in-demnització pels esmentats su-pòsits es propiciï un injustenriquiment econòmic (Sentèn-cies del TS de 31.01.1992,23.091992 i 10.06.2002, entred’altres).

3. INCINERACIONSINDEGUDES

També representa un evidentdany moral el fet de produir-se una incineració vulnerantun dels postulats de la religiómusulmana, com va ser el su-pòsit enjudiciat pel TribunalSuperior de Justícia de Balears,Sentència de 16.06.2000, onel recurrent va formular de-manda en la seva condició depare d’un ciutadà marroquí,que després de morir per cau-ses naturals va ser incineratper error en les dependènciesde la “Funerària F, SA” (socie-tat municipal), actuació nopermesa per la religió musul-mana, de la qual era practicantel mort i la seva família. Ditareligió prohibeix que el cosd’un practicant pugui ser inci-nerat, havent de ser inhumat,en contacte directe amb la ter-ra i orientat cap a la Meca. Enatenció al vigor i importànciaque per als familiars tenen lesindicades creences religioses,unit a la penositat i cost de totaíndole que comportà mante-nir una reclamació des de l’es-tranger, es va estimarprocedent indemnitzar el re-clamant amb la quantitat de2.500.000. de pessetes.

4. CAIGUDES ENSEPULTURES

Es considera com a cas típicde funcionament anormaldels serveis públics la morto lesions dels visitants delcementiri com a conseqüèn-cia de caigudes en sepultu-res obertes i no senyalitza-des ni protegides (TS, Sala3a, 22.07.1987 i TSJ deCantàbria de 17.09.1999,entre d’altres), ja que n’hi haprou amb l’escarida exposi-ció d’aquests fets, per ado-nar-se que amb tota evidèn-cia representen casos típicsque legi t imen l ’exercic id’una acció de responsabi-litat contra l’Administració.

5. TERMINI PERINTERPOSAR LESRECLAMACIONS

Tota pretensió indemnitzatoriaha de formular-se dins del ter-mini d’un any des del fet quemotiva la indemnització (art.142.5 de la Llei 30/1992),sense que, com assenyala lasentència del TS, Sala 3a, de26.01.1999, es pugui enten-dre interrompuda la prescrip-ció de l’acció per les peticionsd’informació o certificats so-bre el destí de les restes delsavantpassats. Sí interromp laprescripció, una prèvia o si-multània causa criminal se-guida sobre els mateixos fets(sentència del TS, Sala 3a, de22.07.1987).

6. GESTIÓ DE CEMENTIRISMUNICIPALS PER EMPRESESNO SUBJECTES AL DRETADMINISTRATIU

Si bé és cert que els cementiristenen caràcter de servei públic ique a les corporacions localsels corresponen les funcions dePolicia Sanitària Mortuòria, quanun Ajuntament constitueix unaempresa totalment municipal omixta, a la qual concedeix lagestió temporal de nínxols i laresta d’unitats d’enterrament, enaquests supòsits, segons la sen-tència del TS, Sala 1a de10.06.2002, les reclamacionsque es deriven de la prestaciódels esmentats serveis no hande ser debatudes davant de laJurisdicció Contenciosa Admi-nistrativa, ja que les esmenta-des entitats no constitueixenAdministració Pública, ni elsseus actes són actes de l’Admi-nistració Pública subjectes alDret Administratiu, sinó derivatsde relacions o obligacionspròpies del Dret Civil. No obs-tant això, la comentada sen-

tència del TSJ de Balears de16.06.2000, en base al principid’unitat jurisdiccional en les re-clamacions patrimonials en lesque intervenen conjuntamentl’Administració i subjectes de dretprivat, va reconèixer el dret deldemandant a ser indemnitzat,solidàriament, per l’Ajuntamentde Palma de Mallorca i per laFunerària F. SA (empresa funerà-ria municipal) al considerar queal ser l’accionariat de l’empresaíntegrament de l’Ajuntament dePalma, no era fàcil separar la na-turalesa privada de l’entitat, de laseva dependència i titularitat pú-blica, si bé en l’esmentat supòsits’ha de tenir en compte quel’Ajuntament de Palma no vaal·legar, com potser havia d’ha-ver fet, la seva falta de legitimaciópassiva com a responsable úl-tim dels cementiris i serveis fu-neraris, no podent invocar-se lafalta de legitimació per entitat di-ferent ni podia ser negada perqui l’havia reconegut prèviamenten fase administrativa.

Els pronunciaments existentsal respecte són poc significa-tius i en ocasions contradicto-ris, tracten de resoldre puntualsi concrets supòsits, si bé s’ad-met més freqüentment lacompetència de la jurisdiccióContenciosa Administrativaquan les empreses municipalsgestionen serveis públics, lacompetència dels quals és atri-buïda per llei a l’Administra-ció. En aquest sentit caldestacar que, en l’àmbit cata-là, l’article 218.2 del Regla-ment d’Obres, Activitats iServeis dels ens locals, expres-sament estableix que “són apli-cables a l’activitat d’aquestessocietats les normes generalsde la responsabilitat patrimo-nial derivada del funcionamentdels serveis públics”.

39

Serveis que ofereix el saM a l’àmbit

UrbanismeL’urbanisme s’ha convertit en una de les competències municipals mésimportants i a la vegada, complexa i difícil de gestionar pelsajuntaments. Això és fruit de la seva complexitat tècnica iessencialment, de la insuficiència de recursos tècnics i econòmics perpart dels municipis. Per tant, és indubtable que un servei d’assistència iassessorament haurà de prestar especial col·laboració als municipis perles responsabilitats que la legislació els atribueix en aquest àmbit.

• Planejament

Estudis previs a la formació i aprovació del planejament urbanístic,amb l’objectiu de seleccionar l’instrument que resulti més adequat ales necessitats urbanístiques del muncipi.

Elaboració de bases de selecció de l’equip redactor.

Assistència tècnica i jurídica en l’elaboració i aprovació d’expedients.

Formulari d’expedients.

• Gestió

Delimitació de polígons i determinació del sistema d’actuació (en elsupòsit que no estiguin determinats en el pla).

Assistència tècnica i jurídica en l’elaboració i aprovació d’expedients.

Formulari d’expedients.

• Disciplina

Avaluació d’informes tècnics i jurídics.

Tramitació d’expedients de disciplina urbanística.

Col·laboració en les actuacions tendents a restablir l’ordre urbanístic.

catàleg de serveis

saMrevista 40

D I P U T A C I Ó D E

T A R R A G O N A