QUE GUAPO SOC MARE!

Salvador Espriu i Castelló va nàixer a Santa Coloma de Farners al 1913 i va morir a Barcelona en 1985. Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, de la prosa catalana de fórmules islàmiques. Va realitzar els pàrvuls a l'Escola Montessori i l'educació primària a l'Escola alemanya. Les musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra. El jove Salvador era un nen que se'l descriu com entremaliat i juganer. Un altre lloc que visitava era la casa de la seva tia Maria Castelló, que tenia en una paret de casa seva sis gravats sobre la història bíblica d'Esther dels quals tragué la idea d'escriure més endavant Primera història d'Esther. Un dels llocs on anava a jugar era can Rogés, casa veïna on vivien uns ferrers que tenien dos fills més o menys de la seva edat. A principis de la dècada del 1920 la casa dels Espriu va sofrir una profunda sotragada ja que els cinc germans van agafar alhora el xarampió. Però la cura de Salvador fou molt lenta, i va haver de passar molt temps al llit. Per afavorir la recuperació el van portar a Viladrau. Dos anys més tard el seu germà gran, Francesc, va morir en caure al port d'Arenys, que estava en obres. Aquestes morts i la seva malaltia li van canviar la vida. De nen juganer i trapella que era va passar a ser un nen delicat, sempre amb el perill de recaure, obligat a passar llargues temporades al llit. A causa d'aquestes etapes de convalescència, va convertir-se en un amant de tot tipus de literatura, però sobretot se sentia atret per llibres de religió i història antiga.

L'any 1929, als quinze anys, va publicar el seu primer llibre, Israel, escrit en castellà. L'edició, de només cent exemplars que no eren per vendre, la va pagar el seu pare.L'octubre de 1930, quan tenia disset anys, va ingressar a la Universitat de Barcelona per realitzar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres.Tot i que treia unes notes immillorables en les dues carreres que feia paral·lelament, li agradaven molt més les lletres que el dret. Aquesta passió el portà a escriure El doctor Rip, la seva primera novel·la en català, publicada el febrer de 1931. Al cap de poc temps va escriure la seva primera obra teatral publicada, La revolta dels sants, una peça humorística ambientada a Arenys de Mar. L'any 1932 va sortir a la venda Laia, que és una novel·la curta inspirada bàsicament en l'Arenys del segle XIX. El 1970 fou portada al cinema, dirigida per Vicent Lluch i interpretada per Núria Espert i Francisco Rabal. El 1934 va publicar Aspectes, obra que va servir per aglutinar tota la crítica en contra seu. També aquest any va presentar Els avets, obra amb què va aconseguir el seu primer premi literari: el guardó de la Generalitat de Catalunya en els X Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc. Aquests anys, els estius i les vacances de Setmana Santa en lloc de realitzar-los a Arenys de Mar els passaven sobretot a Viladrau, poble on el seu pare havia comprat una finca de Puig i Cadafalch per a tenir cura de la seva salut. L'any 1935 va publicar el llibre Miratge a Citera, que li va servir per reconciliar-se amb la crítica.

1929: Israel, el seu primer llibre, escrit en castellà1931: El Dr. Rip 1932: Laia1934: Aspectes 1935

Ariadna al laberint grotesc Miratge a Citerea

1938LetiziaFedraPetites proses blanques

1939Antígona

1943: Historia antigua, que comptava amb la col·laboració d'Enrie Bagué 1946: Cementeri de Sinera1948: Primera història d'Esther 1949: Les cançons d'Ariadna

1951 Mariàngela l'herbolaria Tres soreres

1952 : Anys d'aprenentatge Les hores Mrs Death

1954: El caminant i el mur1955: Final del laberint

Les hores Antígona

1957: Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes1960 : La pell de Brau

Sota la fredor parada d'aquests ulls1963 Obra poètica: Antologia dels seus poemes

Llibre de Sinera 1967: Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs1968: Aproximació, tal vegada el·líptica, a l'art de Pla Narbona 1969: Tarot per a algun titella del teatre d'Alfànja 1978: Una altra Fedra, si us plau 1980: D'una vella i encerclada terra alguns poemes seran incorporats a Per a la bona gent 1981: Les roques i el mar, el blau 1984: Per a la bona gent

• Premi Lletra d'Or l'any 1956 per Final del laberint

• Al 1971 rebé el Premi Montaigne.

• Candidat al Premi Nobel de Literatura el 1971 i el 1983.

• Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972).

• El 1980 rebé la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

• Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982).

• Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.

• Doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Languedoc.

• El 1982 li fou concedida la Creu d'Alfons X el Savi, guardó que rebutjà.

¿PREGUNTES?