sala de plens del consell de treball, econòmic i social de ... · altres agents i actors implicats...
TRANSCRIPT
Sala de Plens del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).
18 abril de 2016
Índex de la presentació
• Motivació de l’elaboració de l’informe. Antecedents a la FMR.
• Objectius principals del document que presentem.
• Metodologia emprada.
• Que volem aconseguir?
• Activitats en els espais agraris i marc legal.
• Els resultats: La definició i els indicadors.
Antecedents a l’informe
• La FMR va elaborar el 2012 aquest document.
• A partir d’una enquesta a diverses comunitats autònomes i diversos països es van extreure conclusions.
Antecedents a l’informe Principals conclusions de l’estudi:
• Relacionades amb el planejament: simplificar la legislació, concepte de reciprocitat, superfície d’explotació, etc.
• Relacionades amb l’espai agrari: elaborar una llei d’espais agraris, identificar espais d’alt valor agrari, necessitat de tenir eines de criteri de valoració dels espais agraris, etc.
• Relacionades amb les construccions: aclarir la normativa relacionada amb les construccions vinculades amb l’activitat agrària i les tipologies del sòl, etc.
• Relacionades amb la disponibilitat de base territorial: Banc de terres, abandonament de terres, etc.
Línies de treball:
• L’informe que avui presentem.
• Jornada sobre accés a la terra.
Objectius informe Per contribuir al debat existent sobre els espais agraris a Catalunya, el GTEA ha acotat l’objectiu del treball en dues línies concretes, que són:
Definir què és l’espai agrari.
Es proposa una definició de què és l’espai agrari català i què no és, amb la intenció de focalitzar la tasca en un segon objectiu:
Proposar un grup d’indicadors que permetin identificar primer i valorar després, amb claredat, els espais agraris de Catalunya.
S’ha treballat amb la idea de recopilar, analitzar, prioritzar i consensuar uns indicadors comuns i atansar, des de la reflexió, les variables emprades per l’administració local i general, i per altres agents i actors implicats des del sector agrari.
Aquestes dues línies de treball han servit per fer una primera aportació sobre quins són els espais agraris de Catalunya i quins són els criteris i/o indicadors amb què els podem identificar, caracteritzar i catalogar.
Metodologia L’elaboració de l’informe s’ha desenvolupat de la següent manera:
1. Coorganització de tot el projecte entre la Fundació del Món Rural i la Fundació Agroterritori.
2. Constitució del Grup de Treball.
3. Elaboració del material amb el consens del GT.
4. Consulta externa al GT.
5. Tancament final del document.
Esquema de funcionament del Grup de Treball sobre Espais Agraris:
Font: elaboració pròpia.
Metodologia
El GTEA ha estat format pels membres següents:
– Jaume Boixadera, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca Alimentació i Medi Natural
– Ferran Miralles, Departament de Territori i Sostenibilitat
– Joan Nogué, Observatori del Paisatge de Catalunya
– Ignasi Aldomà, Universitat de Lleida
– Antoni Ferran, Universitat de Vic
– Carme Cases, Universitat de Vic
– Carles Castell, Diputació de Barcelona
– Marc Taüll, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
– Maria Rovira, Unió de Pagesos
– Josep Rosera, JARC
– Joaquim Rodriguez, Direcció General de Medi Natural
– Carles Furriol, Direcció General de Medi Natural
– Jordi Blay, Universitat Rovira i Virgili
El GTEA ha estat dirigit i coordinat per:
– Eduard Trepat i Marc Costa, Fundació del Món Rural
– Cristina Tous, Josep Montasell i Anna Roca, Fundació Agroterritori
On volem arribar?
• Tractament específic dels espais agraris en la planificació i l’ordenació del territori.
• Dotar del màxim d’eines possibles als Ens i tècnics encarregats de la planificació.
• Generar el màxim de consens possible al voltant de la definició i els indicadors proposats.
• Posar-nos a disposició per seguir treballant la temàtica.
Afectacions legislatives
Les definicions proposades poden implicar modificacions en la legislació vigent. Per aquest motiu, llistem les que pensem que són susceptibles d’aquesta modificació. Ho farem en dues parts: primer, la legislació que es veurà afectada directament, i segon, la legislació que entenem que pot veure’s modificada en menor grau. Es tracta d’una relació no exhaustiva que requerirà una anàlisi més acurada.
• Afectacions en legislacions segons el projecte de Llei del sòl d’ús agrari
• Afectacions al text refós de la Llei d’urbanisme 2012
• Afectacions a la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals
• Afectacions en la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.
• Afectacions en la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines
• Afectacions en el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòls, per l’afectació pel que fa a la valoració del sòl rural.
Activitats en espais agraris
El GTEA, una vegada ha arribat a un consens sobre la definició d’espai agrari, ha considerat necessari debatre sobre les activitats que s’hi desenvolupen atesa la gran transformació i evolució que ha experimentat al llarg del temps, especialment des dels anys vuitanta fins a l’actualitat.
En aquest sentit, s’ha fet una primera proposta d’activitats que creiem que haurien de tenir en compte legisladors, planificadors i investigadors. És una primera aproximació que cal matisar i/o complementar per inventariar les activitats desenvolupades en aquests espais. Per tant, tenint en compte l’evolució socioeconòmica dels espais agraris, es presenta un inventari de les activitats que podem trobar-hi.
Podem classificar aquestes activitats complementàries en dos grans grups:
– Aquelles que tenen una relació amb l’agricultura, la ramaderia o la silvicultura.
– Aquelles que no tenen cap relació amb el sector primari però sí que ocupen el seu espai.
Activitats en espais agraris
Font: elaboració pròpia a partir d’Activitats agràries versus activitats en l’espai agrari. El marc dels canvis recents i la seva incidència territorial, Ignasi Aldomà, 2008, i a partir de l’Ordre ECF/217/2004, de 15 de juny (Generalitat de Catalunya).
Activitats en espais agraris
Font: elaboració pròpia a partir d’Activitats agràries versus activitats en l’espai agrari. El marc dels canvis recents i la seva incidència territorial, Ignasi Aldomà, 2008, i a partir de l’Ordre ECF/217/2004, de 15 de juny (Generalitat de Catalunya).
ANTECEDENTS Agroterritori
Administració
Recerca Coneixement
Pagesia Agents del territori
Empreses AGROTERRITORI
Agroterritori actua com a:
Plataforma de defensa, reflexió i debat
Recerca i de transferència de coneixement
Definir eines per a preservar, desenvolupar i gestionar l'agricultura periurbana
FMR i Agroterritori:
Crear i dinamitzar un Grup de Treball d’Espai Agraris
Compartir expertesa
Apropar criteris per la definició d’espai agrari
Consensuar uns indicadors que defineixin
ANTECEDENTS Agroterritori - documents de referència
Agroterritori:
Seminari i Llibre Futura Llei d’espais agraris de Catalunya, 2008
Carta de l’Agricultura Periurbana, 2010
Llibre Percepcions espai agrari periurbà, 2013
Altres:
Dictamen del CESE sobre agricultura periurbana, 2004
Carta mundial dels sòls FAO, 2015
ANTECEDENTS Índex del document
1. Introducció general Justificació i contextualització del debat
Objectius del GTEA
Metodologia i organització del GTEA
2. L’espai agrari i la seva definició Objectius i condicionants previs
Definició d’espai agrari
Afectació de la definició d’espai agrari en al legislació vigent
Activitats que es poden desenvolupar en els espais agraris
3. Indicadors per a la caracterització dels espais agraris Objectius i condicionats previs
Definició dels indicadors
Annex 1: Glossari
Annex 2: Documents de referència a Catalunya
Annex 3: Aportacions des de diferents disciplines d’estudi
Bibliografia
Glossari
Agricultor, espais oberts, espai natural, espai periurbà, parc agrari, sòl no urbanitzable,...
Des de diferents disciplines d’estudi
Des de l’activitat, la geografia, el dret, el paisatge, la cartografia, la ruralitat, el planejament territorial
Tothom en té:
PLANS SECTORIALS
Pla de carreteres de Catalunya (1985 i revisat el
1995)
Pla d’espais d’interès natural (PEIN) (1992)
Pla de sanejament de Catalunya (1996)
Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya
(1999)
Pla territorial sectorial d’equipaments comercials
(2001, revisat 2005)
Pla de ports de Catalunya (2001, revisat 2007)
Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya
(2003)
Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007 (2004)
Pla de l’energia a Catalunya 2006-2015 (2005)
Pla d’infraestructures de transport de Catalunya
2006-2026 (2006)
Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012
(2008)
LLEIS SECTORIALS
Llei d’espais naturals, la llei forestal, la llei de
turisme, la llei d’aeroports, la llei d’activitats
extractives, la llei de circuits motoritzats, llei de
cooperatives, llei de comerç, etc.
Venim d’una llarga reivindicació...
ANTECEDENTS Venim de lluny
... però tenim l’esperança que algun dia tindrem
EL PLA SECTORIAL AGRARI I LA LLEI D’ESPAIS AGRARIS
El compromís es fàcil, fer-ho més difícil: impossible
29.11.1990, diari El Observador. Necessitat de tenir també un Pla
d’espais d’interès agrari (PEIA)
La Llei de 1995 del PGTC estableix la conveniència del Pla Territorial
Sectorial dels sòls d’especial interès agrícola
La Llei d’orientació agrària del 2001, encara que sense desenvolupament
normatiu específic pels espais agraris
El Pacte del Tinell. Compromís de formular i aprovar inicialment el Pla
territorial sectorial d’espais agraris per al desembre de
2005, així com un catàleg d’espais d’especial interès agrari.
Al Decret 659/2006, de 27 de desembre, de reestructuració del DAAA.
Direcció General de Desenvolupament Rural. Fixar
la política del sòl agrari.
Pacte Nacional per a les infraestructures (2009) es fa menció al Pla
territorial sectorial agrari.. En concret, la mesura 113,
«Protecció dels espais d’interès agrari»,
Resolució 671/VIII del Parlament de Catalunya, del debat sobre el món
agrari (14 d’abril de 2010). Punt 1.6 “Desenvolupar el Pla
territorial sectorial agrari” i 1.7 “Presentar un projecte
de llei d’espais agraris,
Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei
d’Urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3
d’agost, que entre d’altres coses estableix que, “en el
termini d’un any, el Govern haurà d’iniciar els treballs
d’elaboració del Pla territorial sectorial agrari”.
[...]
EL CONTEXT Tenim una realitat
Històricament ens ha vingut succeint que:
EL CONTEXT Tenim una realitat
Estan agafant força social conceptes com: Autoproveïment, autosuficiència, autoconsum, resiliència.
Kilòmetre alimentari, circuits de proximitat, circuits curs.
Alimentació saludable, deserts alimentaris, plans
alimentaris
Agricultura integrada, agricultura ecològica, agroecologia, agroforesteria.
Agricultura urbana, agricultura periurbana, horts urbans.
Bio-regions, parcs agraris.
Infraestructures verdes, serveis ecosistèmics.
Etc.
ESPAI AGRARI
EL CONTEXT Llei del sòl d’ús agrari: el projecte
Març 2015
EL CONTEXT Llei de l’ús del sòl agrari: procés participatiu
6 d’octubre de 2014 INFORMACIÓ PÚBLICA
L’AVANTPROJECTE DE LLEI DEL SÒL D’ÚS AGRARI
17 de març de 2015 APROVACIÓ PROJECTE DE LLEI DEL SÒL D’ÚS AGRARI
3 de desembre de 2013 APROVACIÓ MEMÒRIA PRÈVIA A L’INICI DE LA
TRAMITACIÓ DE L’AVANTPROJECTE DE LLEI
DE L’ARQUITECTURA
1 de març de 2016 RATIFICACIÓ DE
L’APROVACIÓ DEL PROJECTE DE LLEI D’ARQUITECTURA
9 febrer 2015 INFORMACIÓ PÚBLICA
L’AVANTPROJECTE DE LLEI DE L’ARQUITECTURA
14 mesos
4 d’agost de 2015 APROVACIÓ DEL PROJECTE DE LLEI D’ARQUITECTURA
6 mesos
5 mesos
15 de març de 2015 DISSOLUCIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
?
2 de desembre 2011 ES CREA LA PONÈNCIA DEL
SÒL NO URBANITZABLE (DTS)
No hi és el Departament d’Agricultura ni els col·legis agrícoles, agrònoms, forestals...
Si que adopten criteris sobre explotacions ramaderes, plantes de biomassa, construccions aïllades, horts recreatius, etc.
Juliol-octubre 2014 LLEI DE TERRITORI
REDACCIÓ DOCUMENT BASE PEL DEBAT
27 d’octubre de 2014 INICI PROCÉS DEBAT I
PROPOSTES PER REDACTAR L’ARTICULAT DE L’AVANTPROJECTE DE LLEI
DE TERRITORI
3 mesos
Novembre-desembre 2014 Debats preliminars : 6 Debat 5: Espais oberts i paisatge. Lleida, 12.12.2014
2 mesos
?
El Govern ha aprovat el Projecte de llei del sòl d’ús agrari, que té com a Objectiu protegir el sòl agrari a Catalunya davant la pèrdua de conreus i el progressiu embosquiment del país. Els últims 30 anys els terrenys agrícoles s’han reduït un 10 per cent i ara només representen una quarta part del territori català. Des dels anys 80 Catalunya ha perdut una part substancial de superfície agrària, a conseqüència del boomurbanístic que ha patit el país, per la construcció de segones residències o d’infraestructures viàries com el desdoblament de l’NII entre Lleida i Barcelona o l’Eix Transversal, entre d’altres. Així, mentre el 1980 un 32,4% del territori català era agrari, el 2013 la xifra s’ha situat en el 26,3%. Per contra, ha augmentat de manera important la superfície forestal, que actualment representa el 64% de la superfície del país. “Som un país amb poca superfície agrària i no ens podem permetre el luxe de deixar-ne de tenir-ne més”, destacava el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural durant la presentació del Projecte de llei. [...]
EL CONTEXT Llei del sòl d’ús agrari: el projecte
En els darrers 50 anys, superfície de conreu de la província de Barcelona s’ha reduït en un 40%.
En els darrers 50 anys, superfície urbanitzada de la província de Barcelona ha crescut un 330%.
En els darrers 50 anys, la població de la província de Barcelona s’ha incrementat en un 195 %. De 2,84 milions a 5,55 milions.
EL CONTEXT Llei del sòl d’ús agrari: el projecte
El Govern ha aprovat el Projecte de llei del sòl d’ús agrari, que té com a [...] Objectiu incentivar la producció agrària, tenint en compte que el percentatge d’autoproveïment alimentari a Catalunya és només del 47%. Potenciar la producció i la qualitat dels aliments locals. La principal novetat de la llei és un nou instrument per recuperar conreus abandonats: l’arrendament forçós, que permetrà als professionals que ho vulguin posar novament les terres en producció. Objectiu evitar la despoblació i potenciar el desenvolupament de les àrees rurals. Objectiu afavorir la creació d’un mosaic agroforestal que contribueixi a reduir el risc d’incendis.
EL CONTEXT Llei del sòl d’ús agrari: el projecte
El projecte preveu 4 grans eixos d’actuació: 1.- Catalogar els espais agraris en funció de la qualitat dels seus sòls. 2.- Prevenir l’afectació d’altres activitats sobre el sòl agrari. Qualsevol actuació en aquests espais s’haurà d’acompanyar d’una anàlisi d’afectacions directes i indirectes als sòls i d’un estudi d’alternatives. 3.- Recuperar terres de conreu. Es crea un instrument que regula i dóna cobertura legal a la protecció del sòl agrari i que permetrà que un professional, a través de l’arrendament forçós, posi en producció terres de conreu abandonades. 4.- Prevenció d’incendis. Dóna facilitats per recuperar sòls agraris embosquinats. Millora així el paisatge agrari i la biodiversitat i contribueix a la prevenció d’incendis, ja que fomenta la discontinuïtat de la massa forestal amb la creació d’un mosaic agroforestal que ha d’ajudar a reduir la propagació de focs.
EL CONTEXT Llei del sòl d’ús agrari: el projecte
EL CONTINGUT L’espai agrari: definició / indicadors
EL CONTINGUT L’espai agrari: definició
EL CONTINGUT L’espai agrari: definició
EL CONTINGUT L’espai agrari: indicadors / definició característiques
INDICADOR: Paràmetre o paràmetres numèrics que permet avaluar una característica o
diverses característiques Dada o un conjunt de dades que ajuden a mesurar objectivament l’evolució d’un
procés o d’una activitat.
EL CONTINGUT L’espai agrari: indicadors / procés per a dissenyar indicadors
PROCÉS BÀSIC PER A DISSENYAR INDICADORS
EL CONTINGUT L’espai agrari: indicadors/classificació dels indicadors
EL CONTINGUT L’espai agrari: indicadors / priorització
Definir paràmetres de càlcul i d'avaluació
EL CONTINGUT L’espai agrari: indicadors / interaccions