sagunt.docx

7
Excursió a Sagunt amb Família Arcàdia 1 SAGUNT 1 Sagunt (històricament conegut com a Morvedre, també fou anomenat Arse) és un municipi valencià que es troba en la comarca del Camp de Morvedre. La ciutat dos nuclis principals: el nucli històric en les faldes del castell i del teatre romà, i el Port de Sagunt, situat en la costa a 4 quilòmetres del nucli històric. El terme municipal compta amb 65.238 ciutadans (INE 2012), repartits entre aquests 5 quilòmetres que separen la platja de l'antic castell romà, vivint la majoria d'ells (prop de 40.589) en el nucli poblacional anomenat Port de Sagunt. També es comptabilitzen altres 4 nuclis més de menor entitat: l'Almardà, El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver. Història De l'antiga Arse a Saguntum Ja es parla de la ciutat de Sagunt en alguns textos de la literatura clàssica, relacionant-la amb esdeveniments succeïts en la Segona Guerra Púnica. Aquesta ciutat íbero-edetana era coneguda com a Arse però amb el temps donaria lloc a la ciutat hispano-romana Saguntum. La història de Sagunt com ciutat portuària és molt extensa. Ja en el segle III aC, Sagunt (en aquella època, ciutat d'origen grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel Mediterrani amb la seca més important d'edetània.[2] Ja en aquella època, comerciants de Sagunt vivien instal·lats en les proximitats 1 A Vikipèdia.

Upload: alejandro-santiago-oltra-sangenaro

Post on 01-Feb-2016

220 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Sagunt.docx

Excursió a Saguntamb Família Arcàdia

1

SAGUNT 1

Sagunt (històricament conegut com a Morvedre, també fou anomenat Arse) és un municipi valencià que es troba en la comarca del Camp de Morvedre.

La ciutat té dos nuclis principals: el nucli històric en les faldes del castell i del teatre romà, i el Port de Sagunt, situat en la costa a 4 quilòmetres del nucli històric. El terme municipal compta amb 65.238 ciutadans (INE 2012), repartits entre aquests 5 quilòmetres que separen la platja de l'antic castell romà, vivint la majoria d'ells (prop de 40.589) en el nucli poblacional anomenat Port de Sagunt. També es comptabilitzen altres 4 nuclis més de menor entitat: l'Almardà, El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver.

Història

De l'antiga Arse a Saguntum

Ja es parla de la ciutat de Sagunt en alguns textos de la literatura clàssica, relacionant-la amb esdeveniments succeïts en la Segona Guerra Púnica. Aquesta ciutat íbero-edetana era coneguda com a Arse però amb el temps donaria lloc a la ciutat hispano-romana Saguntum.

La història de Sagunt com ciutat portuària és molt extensa. Ja en el segle III aC, Sagunt (en aquella època, ciutat d'origen grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel Mediterrani amb la seca més important d'edetània.[2] Ja en aquella època, comerciants de Sagunt vivien instal·lats en les proximitats del port (fora de la ciutat enmurallada) amb la finalitat de fer pròspers els seus comerços a costa dels mariners que arribaven a Sagunt. Aquest port antic és el barri conegut com a Grau Vell.

El Tractat de l'Ebre va finalitzar la primera guerra púnica marcant els límits de la inluència entre Cartago i Roma en l'Ebre, i segons Tit Livi la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228 aC per la presència més al sud de l'Ebre de la ciutat d'Arse (Sagunt), com a ciutat lliure,[3] en canvi Polibi no ho esmenta. La ciutat edetana, va ser assetjada pel general Anníbal en l'any 219 aC donat el seu emplaçament estratègic. El setge va durar mesos, i els habitants d'Arse van basar la seva estratègia a impedir a Anníbal superar les muralles que voltaven la ciutat. No obstant la negativa d'ajuda de les comarques del voltant, que veien amb temor el creixent poder d'Arse sobre els pobles de la regió, van poder resistir els envits de l'exèrcit cartaginès per a

1 A Vikipèdia.

Page 2: Sagunt.docx

Excursió a Saguntamb Família Arcàdia

2

prendre la ciutat. La situació es va fer insostenible després de la negativa de la República Romana d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmoralitzada va poder resistir uns mesos més, davant un exèrcit major en nombre i en recursos, cal tenir en compte que l'exèrcit que va assetjar la ciutat s'havia format amb l'objectiu final de derrotar a Roma. A més d'estar comandat per un dels grans cabdills de l'antiguitat. Després del setge, Anníbal es va trobar amb una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò va enfurir al cartaginès que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquesta de la ciutat. Conta la llegenda que els ciutadans de Sagunt en no rebre l'ajuda dels romans, i amb la negativa de rendir-se, van decidir encendre una gran foguera i es van llançar tots a ella. Així es va iniciar la Segona Guerra Púnica entre Cartago i la república de Roma.

Set anys després la ciutat va ser recuperada pels romans, sota el nom de Saguntum. En el 214 a. de C. va passar a ser administrada com municipium (municipalitat romana); els romans van construir un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre amb capacitat de vuit mil espectadors. Segons han revelat les excavacions arqueològiques, la ciutat romana podria haver albergat uns 40.000 habitants.[4]

Edat mitjana

Els àrabs van prendre la ciutat en l'any 713 després de Crist. A partir d'aquesta època és quan el topònim Saguntum va canviar a Morbyter i altres variants, i més tard es denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels muri veteres ("murs vells", "murs veterans") de l'edat mitjana. Aquest canvi de nom va ser possible gràcies al fet que durant l'Antiguitat tardana Saguntum es va despoblar totalment,

fins al punt que va perdre fins el nom. Els àrabs fundaren un nou poble a la vora de l'antiga Saguntum, però com que no ho sabien, el nou poble s'anomenaria "parets antigues". Després de la invasió dels àrabs, s'inicia la decadència a favor de Balansiya (València).

El novembre de 1092, Abu Issa Lubbun ibn Lubbun, visir de Yahya al-Qàdir, es va revoltar a Morvedre en desacord amb la seva política d'acords amb els cristians i cedeix la seva ciutat a Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, l'emir d'Albarrasí a canvi d'una pensió i el dret de viure en Albarrasí.[5] Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, per a no molestar el Cid el va prestar vasallatge immediatament. El Cid va poder avituallar les seves tropes en els pobles i castells d'Albarrasí mentre respectava els dominis d'Abd-al-Màlik ibn Hudhayl.

L'any 1239 es va produir la conquesta de la ciutat per En Jaume I el Conqueridor, rei de la Corona d'Aragó. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.[6] Després de la Pau de Morvedre es van renovar les hostilitats a la frontera d'Aragó i Pere de Castella, va penetrar el 1364 pel regne de València, sembrant el terror i apoderant-se d'Alacant, Elda, Gandia i altres castells arribant a assetjar València. Amb l'atac per terra de Pere el Cerimoniós i per mar d'Olf de Pròixida[7] els castellans es van retirar a Morvedre, que és recuperada el 14 de setembre de 1365.

Edat Moderna i Contemporània

Plànol de Sagunt en 1809, publicat a l'Itinéraire descriptif de l'Espagne, d'Alexandre de Laborde.

Page 3: Sagunt.docx

Excursió a Saguntamb Família Arcàdia

3

En 1868, el nou Govern Provisional va modificar el nom de la ciutat, anomenada Morvedre des de feia més de deu segles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els cànons romàntics i classicistes de l'època.

El desembre de 1874, es va produir a Sagunt el pronunciament militar encapçalat pel general Martínez Campos, que va posar fi a la I República i va originar el període de la Història d'Espanya coneguda com a Restauració borbònica.

A principis del segle XX es va desenvolupar una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucli urbà del Port. En els anys 80, a causa de la reorganització industrial i a la crisi econòmica, es va tancar l'últim alt forn.

La ciutat es va declarar seguidament com zona industrial, el que va afavorir una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialització del sector sidero-metal·lúrgic, atraient les inversions de grans societats com el grup Arcelor o la ThyssenKrupp.

Parts del teatre

Pòrtic darrere de l'escenari (Porticus post scaenam), pati amb columnes situat darrere de l'escenari.

Escenari (scaena), al qual actuen els actors. Front escènic (Scenae frons), normalment compost per a un doble ordre de columnes. Seients més propers a l'escenari (proedria), espai semicircular davant del front escènic. Orquestra, semicercle front a

l'escenari al qual seien les autoritats i l'alçava un altar en honor a déu Dionís.

Aditus, passadissos laterals d'entrada a l'orquestra.

Graderia (cavea), estructura semicircular amb grades a la qual seien la resta d'espectadors, situats segons el seu rang social. Les més baixes i properes a l'escenari són la prima cavea i les més altes i allunyades la summa cavea.

Vomitoria, entrades a la graderia.

Vista del auditorium: 1) Scaenae frons 2) Porticus post scaenam 3) Pulpitum 4) Proscaenium 5) Orchestra 6) Cavea

7) Aditus maximus 8) Vomitorium –– Teatro romano de Bosra, Siria.

Frases per al taller

1. Veni, vidi, vici – Julio César“Vine, vi y vencí”..2. Amicitiae nostrae memoriam spero sempiternam fore – Cicerón“Espero que la memoria de nuestra amistad sea eterna”.

.3. Vestis virum reddit – Quintiliano“La ropa hace al hombre”..4. Aequam memento rebus in arduis servare mentem – Horacio

Page 4: Sagunt.docx

Excursió a Saguntamb Família Arcàdia

4

“Recuerda mantener la mente serena en momentos díficiles”..5. Vires acquirit eundo – Virgilio“La fuerza se adquiere avanzando”..6. Vitam regit fortuna, non sapientia – Cicerón“La vida es gobernada por la fortuna, no por la sabiduría”..7. Alea iacta est – Menandro, frecuentemente atribuida a Julio César“La suerte está echada”..8. Vitanda est improba siren desidia – Horacio“Debes permancer atento a la malvada tentación: la pereza”..9. Vitiis nemo sine nascitur – Nadie nace sin culpas“Nadie nace sin culpas”..10. Vos vestros servate, meos mihi linquite mores – Petrarca“Sigue tu propio camino y déjame seguir el mío”..11. Auribus tenere lupum – Publius Terentius“Tomo al lobo por las orejas” en algunos países se compara a “Tomo al toro por los cuernos”..12. Ubi concordia, ibi victoria – Publius“Donde está la unidad, está la victoria”..13. Una hirundo non facit ver – Horacio“Una golondrina no hace el verano”..14. Bis vincit qui se vincit in victoria – Publius“Conquista dos veces quien a la hora de la conquista, se conquista a sí mismo”..15. Ut desint vires, tamen est laudanda voluntas – Publio Ovidio“Aunque el poder es deficiente, la voluntad es encomiable”..16. Ut sementem feceris, ita metes – Cicerón“Lo que siembres será lo que coseches”..17. Brevis ipsa vita est sed malis fit longior – Publius Syrus

“Nuestra vida es corta, pero se hace más larga por las desgracias”..18. Certum est, quia impossible – Tertuliano“Es cierto porque es imposible”..19. Cotidie damnatur qui semper timet – Publius Syrus“El hombre que vive constantemente en el miedo es cada día condenado”..20. Liberae sunt nostrae cogitationes – Cicerón“Nuestros pensamientos son libres”..21. Coniecturalem artem esse medicinam – Aulo Cornelio“La medicina es el arte de la adivinación”..22. Libertas inaestimabilis res est – Cuerpo de derecho civil“La libertad se encuentra más allá de todo precio”..23. Conseutudinius magna vis est – Cicerón“La fuerza de la costumbre es grandiosa”..24. Licentia poetica – Séneca“Licencia poética”..25. Dente lupus, cornu taurus petit – Horacio“El lobo ataca con su colmillo, el toro con su cuerno”..26. Male parta male diabunter – Cicerón“Lo que ha sido mal ganado es erróneamente perdido”..27. Malum consilium quod mutari non potest – Publius Syrus“Es un mal plan que no puede ser cambiado”..28. Ridentem dicere verum quid vetat – Horacio“¿Qué le prohíbe a un hombre que se ríe decir la verdad?.29. Difficile est tenere quae acceperis nis exerceas – Gaius Caecilius Cilo (Pliny the younger)“Es díficil retener lo que has aprendido a menos que debas practicarlo”.

Page 5: Sagunt.docx

Excursió a Saguntamb Família Arcàdia

5

.30. Risu inepto res ineptior nulla est – Catulus“No hay nada más imprudente que una risa imprudente”..31. Diligentia maximum etiam mediocris ingeni subsidium – Séneca“La diligencia es una gran ayuda incluso para una inteligencia mediocre”..32. Dimidium facti qui coepit habet – Horacio“La mitad está hecha cuando el comienzo se ha hecho”..33. Salus populi suprema lex – Cicerón“La seguridad de la gente es la ley suprema”..34. Scio me nihil scire – Sócrates“Yo sólo sé que no sé nada”..35. Dulce bellum inexpertis – Píndaro“La guerra es dulce para aquellos que no la han experimentado”..36. Serva me, servabo te – Petronio“Sálvame y te salvaré”..37. Dum excusare credis, accusas – San Jerónimo“Cuando crees que te estás excusando, te estás acusando”..38. Si vis pacem, para bellum – Vegecio“Si quieres paz, prepárate para la guerra”..39. Dum inter homines sumus, colamus humanitatem – Séneca“Mientras estemos entre los humanos permítannos ser humanos”..40. Si vis amari, ama – Séneca“Si deseas ser amado, ama”..

41. Est autem fides credere quod nondum vides; cuius fidei merces est videre quod credis – San Agustín“La fé es creer lo que no se ve, la recompensa de su fé es ver lo que usted cree”..42. Tarditas et proscrastinatio odiosa est – Cicerón“El retardo y la procrastinación son odiosos”..43. Timendi causa est nescire – Séneca“La ignorancia es la causa del miedo”..44. Facilius est multa facere quam diu – Quintiliano“Es más fácil hacer muchas cosas que hacer una durante mucho tiempo”..45. Felix qui potuit rerum cognoscere causa – Virgilio“Feliz es aquel que ha sido capaz de aprender la causa de las cosas”..46. Gladiator in arena consilium capit – Séneca“El gladiador formula su plan en la arena”. En la vida actual la traducción es más sencilla: “Demasiado tarde”..47. Homines libenter quod volunt credunt – Publius Terentius“Los hombres creen lo que quieren creer”..48. Multi famam, conscientiam pauci verentur – Caecilius Cilo (Pliny the younger)“Muchos le temen a su reputación, pocos a su conciencia”..49. Nam et ipsa scientia potestas es – Sir Francis Bacon“El conocimiento es poder”..50. Occasio aegre offertur, facile amittitur – Publius Syrus“La oportunidad es ofrecida con dificultad y pérdida con facilidad”.