sac de lletres 2015

Època VII 2015 nº24

SDLSacDeLletres

EDITORIAL

Institució Montserrat 2

Enguany tenim la sort de comptar amb un nou membre

a l’equip de coordinació de la revista: en Pep Llopart,

mestre de l’etapa de Secundària.

Ell ha estat qui en aquesta nova edició del Sac de Lletres

s’ha encarregat d’escriure, com és tradició, l’editorial;

el text inaugural amb el que fem el tret de sortida

a un nou concepte de revista que estem desitjosos

de compartir amb tots vosaltres, el nostre estimat

públic:alumnes, famílies, docents...

Deia Voltaire que l’escriptura és la pintura de la veu.

Naïf, impressionista, barroca, minimalista...

Us presentem una obra conjunta, eclèctica, que esperem

que gaudiu tant com nosaltres.

Conviure i incloureVivim en una món dins d’una diversitat abrumadora. Només els diferents llocs de treball

existents ja ens denoten una multiplicitat d’ocupacions, de formes de pensar i de veure el propi

entorn.

Entorn, que, a més a més, ens aporta moltes sorpreses, tant bones com dolentes: revoltes

democràtiques, pujada de la factura de l’electricitat, terrorisme internacional, manifestacions

populars, eleccions...


EDITORIALConjunt d’idees, de notícies, d’entorns, que les podríem encabir en una sola paraula: conviure,

o fins i tot en dues: conviure i incloure.

Aquestes dues paraules són les que utilitzem en el nostre dia a dia, ja que dins d’aquest món

divers, hi ha també un lloc on assagem les futures formes de convivència que tindrem, les

diferents professions que podrem fer, així com les diferents formes d’entendre tot allò que ens

envolta.

Aquest lloc, és l’escola, on entre tots utilitzem cada idea, cada recurs, cada nova experiència

per ajudar-nos a millorar les nostres competències i en definitiva a aprendre a conviure salvant

les nostres diferències i apropant-nos a un món millor per aconseguir ser més crítics i més feliços.

Aquest camí cal que el fem junts, sense deixar ningú enrere: famílies, alumnes i professorat.

Hem de continuar agafats de la mà en aquesta “proveta” que es diu Institució Montserrat per

tal de donar les màximes oportunitats de participació i aprenentatge a tot l’alumnat.

Si volem ensenyar en tot tipus de sabers (conèixer, sentir, conviure...) hem de pensar en una

escola inclusiva.

Inclusivitat que es tradueix en trobar la manera de fomentar que tots els i les alumnes es

desenvolupin i progressin tant com puguin. Es tracta d’una relació estreta amb el pensament i les

creences de l’escola i, per tant, de la nostra cultura, on ningú en pugui quedar exclòs.

Acollir les diferents necessitats educatives per fomentar una bona convivència aconseguint així

que tothom tingui les mateixes oportunitats per guanyar-se unes bones perspectives d’un futur,

que si bé és incert i canviant, hauran de compartir, cooperar i millorar-lo entre tots.


Coordin

ació

EQUIP DE

Coordinació

Pep Ll

.

Carolin

a G.

Anna P.

Tani

a B.

Mar tí

C.

Raúl B

.

Victor M

.

Joan

B.

Ona

F.

Ainara

S.

Berta

F.

Emma M.

Aina S

.

Max.

M

Cinta

B.

Marin

a L.

Laia

.R

Laia

M.

Coordinació

Disseny i

Maquetació

REDACCIÓInstitució Montserrat 5

Ana Li S.

Adrià J.

Mar tina V.

Victor T.

Tania L.

Claudia C.

Mar tI X.

Eva R.

Mar tÍ C.

Mar tina F.

Eloi F.

Iona H.

Laia M.

Marc R.

Maria M

.

Betania R.

Ariadna S.

Marc.s

Correcció

Felipe M.

Ir is T.

Aina C.

ÍNDEX


Gastronomia

Manualitats

13

Esports

22

Ioga

33

Dansa

37


Festes

68

Història

73

Música

41

Ecologia

48


Turisme

92

Moda

79

Entrevistes

101

Literatura

104


Sociologia

136

Psicologia

131

Tecnologia

141

Humor

144


Col·laboració

148

ÍNDEX

GASTRONOMIAA la cuina


Els nostres noms són Iris Torrent i Martina Vergés.

Apassionades pel dolç i seguidores del corrent del

“fet a mà” obrim aquest apartat per als sibarites,

els golafres i els manetes.

Benvinguts a la nostra secció de cuina i manualitats.

ReferentsExisteixen, com dins de cada camp,

persones que marquen la diferència i

guanyen, a través del seu treball,

esforç i enginy, adeptes i fidels: els

cuiners són avui en dia, personatges

mediàtics i, per aquest motiu, és fàcil

que a tots ens sonin noms de xefs

contemporanis a nosaltres.

Per començar, hem preparat un breu

reportatge sobre cuiners. N’hi ha

tres força famosos que ens agraden

perquè, segons el nostre parer,

cuinen molt bé i fan plats originals.

Cadascú d’ells fa un tipus de cuina

diferent.

A continuació us els presentem.

Esperem que gaud iu amb la

pinzellada de curiositats sobre les

vides d’aquests professionals.


GASTRONOMIAA la cuina


DOLÇ. Alma Obregón

GASTRONOMIA

L’Alma Obregón és una noia de 29 anys que diu que té obsessió pels dolços, sobretot pels

“cupcakes”. Va començar a fer-ne mentre estudiava la seva carrera i des de llavors ha fet classes

de cuina i ha guanyat premis de rebosteria.

A l’Alma li agrada la música i ha guanyat alguns premis amb instruments com el piano o el violí.

També li agrada el teatre i el cinema. És vegetariana i li tornen boja les cireres i el pa fet a casa.

L’afició que l’apassiona, però, és córrer ha fet mèrits en aquest esport.

Si us agrada la cuina, podreu trobar l’Alma al seu blog www.objetivocupcake.com.

Al blog hi ha receptes de cupcakes, popcakes i altres pastissos. També hi trobareu informació de

tallers i cursos.

Si voleu llegir algun dels seus llibres, podeu escollir entre un d’aquests: “Objetivo cupcake

perfecto” i “Objetivo tarta perfecta”, on explica trucs força interessants per a convertir-se en un

expert pastisser o pastissera.

“Cupcake”: de l’anglès “cup” (tassa), manera amb la que es

mesuren els ingredients d’aquest pastisset, d’aspecte semblant a una

magdalena.

“Popcake”: pastissets-piruleta.

“Mugcake“: pastissets preparats a l’interior d’una tassa de

gran tamany (molt ràpids de fer!).

A la cuina

http://www.objetivocupcake.com/

http://www.objetivocupcake.com/

GASTRONOMIA

INNOVACIÓ. Ferran Adrià

El xef més creatiu, innovador i mediàtic, va néixer a l’Hospitalet de Llobregat fa 52 anys.

Els seus inicis a la cuina van ser fregant plats. De la necessitat econòmica va sorgir

l’oportunitat de descobrir la seva autèntica passió... la cuina.

Entra a la cuina del restaurant Finisterre i comença la seva carrera com a cuiner. Més

endavant descobreix un altre restaurant, ElBulli, situat a Roses.

D’una xerrada del conegut cuiner francès Jacques Maximin extreu el nucli de la seva cuina:

“crear és no copiar”, que l’ha portat a treballar amb cuina molecular, crear la Fundació

Alícia i la Bulli Foundation. Referent de l’avantguarda és conegut com “l’alquimista de la

cuina”.


A la cuina

Originària de Sant Pol de Mar, guardonada amb la medalla d’Honor del Parlament de

Catalunya, cal destacar la figura d’aquesta cuinera d’estrella Michelin (enguany el seu

restaurant Sant Pau de Tokio n’ha obtingut dues) que ha sabut adaptar-se al seu entorn, innovant

i tendint, per exemple, com és el cas del seu restaurant a Japó, a fer de la seva tradicional cuina

mediterrània una fusió ben interessant amb la cuina asiàtica.

Un plat: arròs sucós amb espardenyes

TRADICIÓ. Carme Ruscalleda

Deconstrucció en paraules de F. Adrià: “utilizar y

respetar armonías ya concebidas y conocidas, transformando la textura

de los ingredientes, así como su forma y temperatura, manteniendo cada

ingrediente, para incluso incrementar la intensidad de su sabor”.

Ressenya

GASTRONOMIA

La fira BCN&CAKE ha obert les seves portes des del 28 fins al 30 de novembre d’aquest

passat 2014. S’ha fet al Fòrum de Barcelona amb la participació de botigues, cafeteries,

pastisseries i cuiners especialitzats en pastissos.

A la fira s’hi ha pogut veure l’Alma Obregón signant llibres i tallers de cuina per a nens.

Un dels tallers més recomanables era un on els nens podien decorar una magdalena amb

xocolata, fondant, fideus de colors, sucre glass i roses de caramel: una bona oportunitat per

estrenar-se o gaudir decorant. Al final del dia sortejaven el material que s’havia fet servir als

diversos tallers.

A la fira també s’hi han pogut veure els pastissos guanyadors de concursos per a nens i adults.

Un dels pastissos més bonics era una guineu molt gran amb un follet sobre el cap. També eren

espectaculars els pastissos que representaven les estacions de l’any, el mar i un casament.

A les parades ens han ensenyat màquines per fer pastissos, com decorar els pastissos amb

esprais i com fer un pastís en forma d’arbre gegant.

Si aquest any no hi heu pogut anar no us perdeu la propera fira BCN&CAKE que es farà l’any

vinent!

Fira BCN & CAKE


Cremes


GASTRONOMIAReceptari

Buttercream o Crema de mantega

• 300 gr de sucre glacé

• 300 gr de mantega (a temperatura ambient).

• 4 cullerades de llet

• Extracte o ingredient addicional

que es vulgui usar: xocolata, estracte o pasta

de fruita...

Aquesta secció no podia acabar sense alguna recepta. En aquest cas hem escollit receptes de

cremes ben senzilletes que podreu fer a casa ràpidament i amb les quals podreu decorar els

vostres pastissos, cupcakes... Que vagi de gust!

Tamisem el sucre glacé.

Afegim la mantega i la llet.

Batem durant un minut a velocitat baixa fins que s’integrin tots els ingredients.

Un cop estigui tot ben integrat, ho batrem durant cinc minuts a velocitat màxima: la consistència ha

de ser similar a la d’un gelat.

A aquesta recepta bàsica podem afegir-hi el gust que més ens agradi amb xocolata desfeta,

extractes o pastes de fruita.

GASTRONOMIAReceptari

Almívar

• 100 gr de sucre blanc

• 100 ml d’aigua

• Aroma o licor (per exemple conyac)

Posar l’aigua en un cassó amb el sucre.

Escalfar a temperatura mitjana.

Retirar quan comencin a sortir bombolles.

Afegir el licor o l’aroma i barrejar.


MANUALITATSDIY

Les manualitats ens atreuen per la necessitat de viure la creativitat i per la seva llibertat

d’expressió. Hem volgut compartir amb vosaltres algunes de les nostres “receptes” per fer

manualitats. Esperem que us agradin i que pugueu fer-les fàcilment a casa amb la mateixa

passió que sentim nosaltres.

Manualitats

Màquina de xiclets

Per fer una màquina de xiclets necessiteu:

• Un test (si és vermell us estalviarà feina).

• Una peixera de plàstic (si no en trobeu una,

podeu fer servir un pot ).

• Xiclets.

• Una tapa (o també podeu fer servir un

plat).

• Pintura vermella (si el test és vermell no cal).

• Cola.

• Bola del pany (però de plàstic i més petita).

Segueix els passos i segur que et sortirà molt bé!:

1. Pinta el test. Has de tenir en compte que hauràs de fer moltes capes (si el vostre test és

vermell, podeu saltar-vos aquest pas). També pinta la bola i la tapa.

2. Enganxa la peixera (o el pot) al test. Per una altra banda enganxa la bola a la tapa.

3. Posa els xiclets dins la peixera i tapa-la.

4. Ja ho tens! Ara només cal regalar aquest artefacte a algú o col·locar-lo a la teva

habitació.

MANUALITATSDIY

Pissarreta

• Marc de fotos

• Làmina de fusta

• Pintura de pissarra (“chalk paint”).

• Pintures, papers...

Procés:

1. Primer pintarem la làmina de fusta -que ha de ser de la mateixa mida que el marc de fotos-

de color negre amb la pintura especial per a pissarra. Podeu comprar-la o podeu fer-la

vosaltres mateixos, a casa, amb l’ajuda d’un adult.

(Aquí us proposem un vídeo amb les passes a seguir:

https://www.youtube.com/watch?v=Z3zKeAzw190)

2. Tot seguit decorarem el marc de fotos amb pintures, papers…

3. Llavors posarem la làmina, que l’hem deixat assecar mentre fèiem aquests passos, dins el

marc de fotos.

4. Així, la nostra pissarreta queda feta.

https://www.youtube.com/watch?v=Z3zKeAzw190

https://www.youtube.com/watch?v=Z3zKeAzw190


ESPORTSSurf

Martí Carré. Surfista.

“ Un conjunt d’experiències inoblidables, amics,

esforç, rialles, fred, viatges: la vida a la cresta de

l’onada”.

El surf és l'esport nàutic que més

enganxa del món. És un conjunt de

sensacions inexplicables. Us imagineu

posar-vos de peu sobre una taula a la

cresta de l'onada? Us imagineu veure

les sortides del sol des de la platja? Us

imagineu estar en mig del mar parlant

i compartint rialles amb els vostres

amics? Buff increïbl ... però també és

l'esforç de les primeres vegades, els

cops, les rascades amb la parafina, el

fred, aixecar-te molt aviat, els

viatges ... Us en faré cinc cèntims

Apren a surfejar

Interpretacions de les condicions de les platgesQuan practiques surf, el mar és com el camp en altres esports, la pista en el bàsquet, la pista de

tennis, etc.

Per tant, abans d'entrar a l'aigua és molt important fer un anàlisi del nostre terreny de joc : el

mar.


Les onadesHem d'estudiar amb atenció la dimensió de les onades per poder enfrontar-nos a elles amb

totes les garanties.

Si entrem al mar en situacions que ens poden superar, una mala experiència podria marcar-

nos per sempre, per tant, és important una bona preparació física i mental.

És necessari revisar els pronòstics meteorològics d'el dia anterior en previsió de possibles

canvis.

Es aconsellable esperar que algun altre surfista agafi una onada per tenir referències .

Molt important: si el teu nivell no és suficient, mai entris sol a l'aigua .

El ventEl vent és un factor determinant en la formació de les onades i en com aquestes trenquen .

La informació de la direcció del vent i de la seva força ens en donen els mapes de previsió,

aquesta informació s’ha de contrastar a peu de platja.

Per interpretar els mapes de previsió és important tenir una idea molt clara de la situació dels

punst cardinals: nord, sud, est i oest. Hi ha una senzilla manera per recordar-los .

Si col·loquem el nostre braç dret estès cap a la direcció de la sortida del sol, el braç ens

senyala l'est. Ara estenem el braç esquerre, que senyalarà l'oest. Amb els dos braços estesos en

forma de creu el nord se situa davant i el sud darrere .

Un altre tema important és saber la direcció del vent. Si el vent bufa de mar cap a terra es diu

“onshore “. És un vent que desordena les línies i les trenca deixant el mar en condicions molt

adverses.

En canvi el que bufa de terra cap a mar es diu “offshore”, és el vent més apreciat per als

surfistes ja que el seu efecte frena la caiguda de l'onada i forma un forat que es diu tub.

Els vents laterals “sideshore” depenen de l'orientació de la platja i en virtut de la seva força i

velocitat modifiquen la qualitat de les onades.

ESPORTSSurf


El fons maríEls diferents fons marins: llastra plana, corall, lava volcànica, roca, sorra i mixta repercuteixen

en la força, curvatura i qualitat de les onades .

Als principiants se’ls aconsella iniciar-se en fons de sorra, ja que els altres poden provocar més

accidents.

Les mareesL'atracció de la lluna és la que influeix en els moviments de pujada i baixada de les marees.

Cada vint-i-quatre hores es produeixen dues pujades i dues baixades aquests canvis de marea

poden influir en la qualitat de les onades segons la profunditat de la platja .

Zona de trencament de les onadesLes onades formades pels vents viatgen des de mar endins en forma de ona. Un cop es troben

amb els fons marins agafen inclinació fins a trencar. És la zona de trencament d'onades.

Si el fons és més profund que l'alçada de l'onada, aquesta no trenca sinó que continua en

forma d'onada mantenint la velocitat (de 24 a 32 km/h ). Perquè la onada trenqui és necessari

que la profunditat sigui menor que l' alçada de l'onada .

L'onada consta de les següents parts: cresta, corba, base, escape o paret, llavi, pocket, espuma

i zona d'impacte .

En la pràctica de surf hi ha uns codis de comportament i regles de conducta universals per a la

correcta convivència dins l'aigua .

Aquestes normes regulen les preferències i el repartiment de les onades. El surfista més a prop

de la zona de trencament o espuma tindrà preferència sobre aquesta onada. Durant la tornada

remuntarà per l'exterior. Una vegada en el cim esperarà el nostre torn evitant conflictes.

ESPORTSSurf


ESPORTSSurf

MaterialEl material necessari per a practicar surf consisteix en una taula adequada, funda, vestits de

neoprè, invent, quilles, cera o parafina, escarpins, guants, crema, protecció solar, ulleres de sol,

i grip o antilliscant.

TaulesAl començament de l’aprenentatge convé utilitzar taules grans de punta arrodonida, amples i

gruixudes. La mida, l'amplada i el gruix aniran disminuint a mida que anem avançant. Les

taules cada vegada seran mes punxegudes i estretes.

ESPORTSSurf

InventConsta de tres parts: un velcro que subjecta el turmell, una goma que uneix el velcro amb el

protector i una petita corda que uneix el protector amb la taula.

Gràcies quest invent s'eviten accidents o perdre la taula.

ParafinaÉs una cera que s'aplica a la part superior de la taula. Evita que es rellisqui.

QuillesLes quilles serveixen perquè la taula mantingui un direcció determinada. En cas contrari rotaria

sobre si mateixa sense cap tipus de control.

Grip o antilliscantEls grips són gomes antilliscants i adhesives que es col·loquen a la part de darrere de la taula.

Té una zona més elevada que es diu tac que marca el lloc on es col·loca el peu de darrera.

El vestit de neoprè ens protegeix del fred, dels cops i de les

rascades de la parafina.

Poden ser: vestits integrals 5.4.3 per a aigües molt fredes, 4.3

per aigües fredes, i per aigües temperades 3.2.

Els escarpins, guants i gorra son complements que s 'utilitzen en

èpoques de temperatures extremes .

Vestits de neoprè i complements


ESPORTSSurf - Campionats

Circuit Pukas:El circuit pukas és organitzat per la llegendària marca de taulesque porta el seu nom

(originària de Cantàbria - 1973) és avui tot un imperi i un referent a nivell internacional.

Hi ha dos tipus de campionats: un és amb rellotge i l’altre és amb piruleta ( senyala amb un

pal el temps que els hi queda als surfistes dins l’aigua )

El campionat amb piruleta és el que jo vaig viure i ara us explicaré com es fa .

- Es fan els grups de maneges per categories que són : open nois, open noies i sub10

- L’open nois i noies estan separats per: quarts de final, semifinal i final

- Quan comences una mànega, cada competidor porta un color diferent de samarreta per

diferenciar-se dels altres dins del mar.

- Els punts els donen els jutges que miren des de la platja i que puntuen els trucs o maniobres

que fan els participants a l’onada (si et caus de l’onada abans que aquesta s’acabi no

puntua).

- Els dos surfistes més puntuats seran els que passin a la semifinal.

- Aquest procés es repeteix fins a arribar a la final. El surfista més puntuat és el campió i rep un

premi.

Maneges: torns

El mar crea les il·lusions, les onades les preguntes i el surf les respostes

Quan faig surf els sentiments que tinc són els de tranquil·litat, passió, gratitud i adrenalina.

Tranquil·litat : em dona tranquil·litat neix quan espero i quant estic sobre l’onada.


ESPORTSSurf - Una manera d’entendre la vida

Els surfistes també som grans aficionats a la música. Si vols començar a motivar-te per practicar

aquest esport, una bona idea és començar a sentir música “surfera”.

La majoria de grups musicals que agraden als surfistes són de gènere pop, rock alternatiu i

metal alternatiu.

A continuació podreu gaudir d’una llista de temes per a surfistes... ja us imagineu pujant a la

cresta de la onada?

Motiva’t

Surfin’usaThe beach boys

into yesterdaySugar Ray

GetchabeakThe beach boys

Big wavePearl jam

Cold duntgrillHey camp

Wipe outBig noise

AnimalsMartin Garrix

Run homePriestess

Holy dayGreen Day

You get what you giveNew Radical

Stand tallDirty day

The beach monkeys David Díaz

Welcome paradise Green Day

LegendsMychela Danna

Poket full of starNine black alps

You and your heartJack Johnson

Passió: quan veig surfistes fent maniobres al·lucinants, perquè em fa sentir que jo també les puc

fer.

Gratitud: a l’acabar una maniobra que m’ha sortit bé.

Adrenalina: perquè és excitant estar entre onades i agafar-les.


ESPORTSBàsquet

Albert Batiste, Lluc Bazán i Arnau Margarit: tres

jugadors, tres seguidors. Addictes al bàsquet.

Benv ingu t s l e c t o r s , ap ro f i t em

l’avinentesa de fer una introducció a

la nostra secció per tal de presentar-

nos: som l’Albert, el Lluc i l’Arnau.

Tots tres juguem a bàsquet al BIM,

l’equip de l’escola, i ens agradaria

aprofitar el nostre espai a la revista

per explicar-vos coses sobre l’esport

que practiquem. Esperem que us

agradi.

Tot seguit podreu gaudir d’unes breus

entrevistes, per anar obrint boca, que

vam fer als nostres entrenadors i

entrenadores: en Toni, la Maria i el

Jaume.


ESPORTSBàsquet

ToniQuants anys vas jugar al bàsquet abans de ser entrenador?

• Cinc anys, més o menys.

Vas jugar a algun equip de bàsquet doncs? Si és que sí, digues quin?• Sí, al B.I.M i a l’Hispa-Amèrica

Quins equips t’agraden i segueixes?• El Barça

T’agradaria haver jugat professionalment?• Sí, perquè m’agrada el bàsquet i és el màxim al que es pot aspirar.

T’agraden més esports? Si és que sí, digues quins?• El handbol i anar a la muntanya.

MariaQuants anys has jugat al bàsquet?

• He jugat al bàsquet uns trenta-nou anys.

Vas jugar a algun equip de bàsquet abans de fer d’entrenadora? Si és que sí, quin?• Sí, al Sant Andreu de Llavaneres, a l’E.T.P Xavier i al B.I.M.

Quins equips t’agraden i segueixes?• El Barça.

T’agradaria haver jugat professionalment?

• Sí.

T’agraden més esports? Quins?• Sí... tots!


ESPORTSBàsquet

JaumeQuants anys vas jugar al bàsquet abans de ser entrenador?

• Set anys

Vas jugar a algun equip de bàsquet doncs? Si és que sí, digues quin?

• Sí, al B.A.M i al Sant Andreu

Quins equips t’agraden i segueixes?

• Els Spyrs i el Sant Andreu.

T’agradaria haver jugat professionalment?

• Segurament no perquè hi ha molt d’estrès i tensió.

T’agraden més esports? Si és que sí, digues quins?

• M’agraden tots els esports.


ESPORTSBàsquet

LlucA mi m’agrada el bàsquet perquè és un esport col·lectiu que jugo amb els meus companys i en

el que puc jugar partits i passar-m’ho bé. He començat a jugar a bàsquet aquest any: em va

atraure el bàsquet perquè feia una extraescolar de multi-esport on es practicaven molts esports

i el bàsquet va ser per a mi el més interessant. El meu equip preferit és el Barça i el meu

jugador preferit és el Navarro perquè fa molts triples.

I nosaltres...Tots tres hem tingut clar quin era un punt d’unió dins la nostra amistat: el bàsquet. Les

estones compartides als entrenaments, les xerradetes comentant els resultats...

Escollir aquest tema ha estat fàcil per a nosaltres: sempre ens ha agradat molt el bàsquet i

explicar coses que t’agraden a altra gent. També perquè els nostres companys de secció, juguen

al mateix equip de bàsquet que nosaltres: el B.I.M.

El bàsquet ens agrada perquè és un esport net i que es juga en equip, a més a més, és molt

divertit i ens ho passem molt bé jugant-hi.

Per altra banda, cal sumar-hi el fet que a l’equip fas nous amics que vénen d’altres escoles i això

sempre és curiós i positiu!

Arnau i Albert


IOGAEducació Infantil

Ana Li Solanilla i Maria Mundina: reporteres al

peu del canó, investigant les novetats d’altres

etapes.

El ioga és una disciplina molt antiga

que prové de la Índia.

Per aclarir-nos, us proporcionem la

definició que hem trobat al diccionari

Dídac: “El ioga és una tècnica que la

filosofia hindú proposa per a controlar

el cos i la ment. Al nostre país hi ha

persones que fan exercicis de ioga per

relaxar-se o per mantenir-se àgils.”

A m b e l i o g a a c o n s e g u e i x e s

concentració, equilibri, conèixer-te a tu

mate ix, mi l lorar la coordinació

mitjançant el teu propi cos així com

amb mater ials diversos: pi lotes,

matalassos…

A l’etapa d’educació Infantil ja fa un

temps que ho proven i sembla que

aquesta activitat està agradant molt als

nens i nenes!

A més a més d’assistir a una de les

sessions de ioga que s’organitzen per

als més petits hem entrevistat la Mabel,

una de les mestres que s’encarrega

d’aquesta activitat.


IOGAEntrevista

Així doncs, aquí us deixem amb la lectura de la breu entrevista que li hem fet a la Mabel.

T’has format fora l’escola per fer ioga?

No m’he format de manera específica fora l’escola per a aquesta activitat perquè ja estic molt

vinculada a aquesta àrea. Actualment faig: pilates, zumba i aquastep (que és més suau). També

practico alguna vegada ioga.

Com reaccionen els nens a les classes?

Per a ells és festa perquè poden córrer, jugar… A les aules fan jocs més tranquils: han de

seguir les normes, és a dir, saber perdre, no fer trampes…

Des de quan ho feu? De qui va ser la idea?

Aquest any és el primer. Els mestres cada any volen fer una activitat diferent per als nens.

Quines classes ho fan?

Fan ioga totes les classes dos cops a la setmana, intentant, en total, fer-ho un cop al trimestre.


IOGAEntrevista


IOGAEntrevista

Per la seva banda els nens...

Després d’observar-los fent ioga com uns autèntics professionals, vam poder xerrar amb ells i

respondre’ns les preguntes que ens havíem fet abans de viure aquesta experiència.

Com se senten fent ioga?

Els nens s’ho passen super bé perquè són dues hores a la setmana on poden fer altres jocs

que siguin més oberts.

Els agradaria fer ioga a fora de l’escola?

Als nens els encantaria fer ioga com a activitat extraescolar!


DANSAComençar a ballar

Tània López: “em fascina ballar... i espero

contagiar-vos el meu amor per la dansa”.

Estimats lectors, benvinguts a la meva

secció.

Em dic Tània i he dissenyat aquest

apartat perquè a mi em fascina

ballar. He començat a ballar aquest

any: abans no havia fet cap activitat

relacionada amb la dansa i, ara, no

sé com he pogut estar tant de temps

sense fer-ho!

Desitjo que gaudiu amb la meva

secció i espero contagiar-vos el meu

amor per la dansa.

El món de la dansa és molt extens,

flexible, variat... per aquest motiu

m’he proposat començar fent un xic

d’investigació sobre el tema.

És complicat decidir-se per on

començar però finalment intentaré

estructurar-ho a partir de quatre

eixos: “De quin país provenen el Hip

H o p , e l B a l l e t i l a D a n s a

Contemporània”, “Quin d’aquests

estils de ball es va ballar primer”,

“D’on prové la paraula ball”, “Quins

són els orígens del ball”.


DANSAAlgunes qüestions

L’alegria de moure’s amb la música és una forma d’expressió humana. La història diu que els

humans vàrem començar a ballar fa milions d’anys com a forma de celebració i d’expressió.

Els primers balls s’originaren a l'Àsia i a l’Orient Mitjà.

A mida que la dansa va començar a evolucionar com a una forma d'art de l’era moderna,

milers de diferents tipus de ball es van desenvolupar arreu del món.

Però què és un ball?

En buscar al diccionari (DIEC), trobem: “Successió de passos, de salts, de posicions executats

segons un ordre o ritme determinats”

I potser això no és suficient per tenir les idees clares… Què és ballar? Doncs després de

consultar diverses fonts, el resum que us faria seria el següent: “L'etimologia d’aquest mot ve

del llatí tardà ballare, molt segurament provinent alhora d’una paraula del grec antic pallein,

que volia dir saltar/bellugar-se”

Tot plegat és molt general. Jo m’he interessat sempre pel Hip Hop, el Ballet i la Dansa

Contemporània. Investigant descobreixo que la dansa contemporània prové d’Amèrica i del

continent Europeu, el Hip-Hop prové d’una subcultura marginal del Sud del Bronx i del barri de

Harlem (de la ciutat de New York) i el Ballet prové d’Itàlia.

De tots aquests estils, el Ballet va ser el primer en iniciar-se, va ser a Itàlia, a l'època del

Renaixement (1.400-1.600).

Una dada curiosa: la primera escola de dansa es va crear al 1.661.

La Dansa Contemporània en canvi, es va començar a ballar a finals del segle XIX i el Hip Hop,

per la seva banda, no es va començar a ballar fins la dècada dels anys 70: podem dir que és

un ball força nou!


DANSAEntrevista

Ja més situada, em vaig atrevir a entrevistar la meva mestra de Dansa, la Sònia, que ha creat

i forma part de l’equip de “La fàbrica dels somnis”, una acadèmia de dansa especialitzada

en musicals.

Fitxa tècnica:

Nom i cognom: Sònia Alonso.

Data naixement:14/5/1976

Estudis/Formació: té un currículum molt ampli que

va des d’Estudis Superiors en Pedagogia de la Dansa

(Especialitat Infantil), passant per un títol de Tècnica

Superior en Activitat Física i Esportiva, fins a una

llicenciatura en Psicologia.

Lloc de treball: La fàbrica dels somnis.

Quins tipus de ball t’agraden més?

M’ agrada tot tipus de ball, sobretot els musicals, els balls de saló i els balls llatins.

Quins tipus de disciplines hi ha? I quins són els seus noms?

N’hi ha moltíssimes: dansa clàssica, dansa moderna, dansa contemporània, Funky, danses

urbanes, com el Hip hop; dansa espanyola, els balls de saló...

Quins són els tipus de ball més coneguts?

La dansa clàssica i la moderna.


DANSAEntrevista

Quins són els tipus de ball que costen més d’aprendre?

Tota disciplina costa.

Quina roba necessites per ballar?

Cada disciplina de ball necessita un tipus de roba, per exemple, per ballar Hip hop hauries

de dur una samarreta, pantalons amples i bambes. Per fer dansa moderna són suficients unes

malles o mitges, una samarreta i sabates de jazz. En canvi, per fer balls de saló hauries de

dur vestit i sabates de taló.

Enguany la Fàbrica dels Somnis ha guanyat el primer premi a la millor comparsa de

la Rua de Sants anomenada: “ Al Compàs de les Escura-xemeneies”.


MÚSICASegle XX

Laura Corberó, Maria Cardoner, Thais Oliver i

Duna Lucas: aficionades a la música i crítiques

musicals en les estones lliures. Preparades per

enriquir els vostres coneixements i satisfer la

vostra curiositat.

En el següent apartat gaudiràs d’un

resum de la història contemporània

de la música.

Les redactores encarregades d’aquest

article creiem que és molt interessant

saber l’origen dels diferents tipus de

música, els músics i els grups de

música més importants de la història

més recent i volem compartir-ho amb

vosaltres.

Mai t’has parat a pensar quina era la

música que escoltaven els teus pares

de joves?

Grups que van marcar el

segle XX

Uns dels primers grups de música van

ser: els Beatles i els Rolling Stones:

com eren uns dels únics grups de

música d’aquell temps no tenien

competència i van ser els primers

grups de música en generar el

fenomen de les fans.


MÚSICASegle XX

Rolling Stones

El Rolling Stones va ser un grup molt famós durant els anys seixanta. Era format per Brian

Jones, Mick Jagger, Keith Richards, Ian Stewart y Dick Taylor. També van passar per aquesta

formació el guitarrista Geoff Bradford i el bateria Mick Avory, entre altres, ja que els membres

del grup van canviar molts cops.

Del seu debut ja en fa uns quants anys, de fet, fa ben poc han pogut celebrar el seu cinquantè

aniversari.

Beatles

Els Beatles van ser un grup de música procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John

Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Són el grup de música pop amb més

èxits i vendes de discos de la història de la música popular, i a més, han aconseguit el

reconeixement dels crítics. El primer nom dels Beatles va ser “Quarrymen”, que vol dir

picapedrers, però, després, es van canviar el nom i es van dir “The Beatles”.


MÚSICASegle XX

Queen

Queen és una banda britànica de rock formada el 1970 a Londres pel cantant Freddie

Mercury, el guitarrista Brian May, el bateria Roger Taylor i el baixista John Deacon.

Queen és considerat com un dels millors grups musicals de la història. El grup és conegut per

la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris

concerts. Després de la mort de Freddie Mercury, el baixista John Deacon va anunciar la seva

retirada de la música el 1999.

The La’s

The La's és un grup de música rock format per Lee Mavers (guitarra rítmica i lletrista) i John

Power (baixista), els dos únics membres fixes durant tota la història d’aquest grup musical.

El grup fou fundat l’any 1983 per Mike Badger. El 1986 la banda començà a tocar a diversos

locals de la seva ciutat d’origen: Liverpool, homenatjada al vídeo del seu conegut single

“There she goes”. Amb una parada al 1992, van intentar ressorgir el 2005 sense gaire èxit.


MÚSICASegle XX

Elvis Presley

Elvis Aaron Presley (8 de gener de 1935 - 16 d'agost

de 1977) va ser un cantant i actor nord-americà dels

més populars del segle XX, considerat com una icona

cultural i conegut àmpliament sota el seu nom de pila,

Elvis. Es fa referència a ell freqüentment com «el Rei

del rock and roll» o simplement «el Rei».

Els primers grups

Primer grup de heavy

Black Sabbath és una banda britànica de heavy metal

formada el 1968 a Birmingham per Tony Iommi

(guitarra), Ozzy Osbourne (veu), Geezer Butler (baix)

i Bill Ward (bateria). Des d’aquell moment, la banda

ha patit multitud de canvis de formació, amb més de

vint-i-cinc membres renovats.


MÚSICASegle XX

Primer grup d’Indie

The Strokes és un grup de música d'Estats Units

d’indie amb moltes referències a l’estil musical

britànic. Format per Julian Casablancas (compositor

i vocalista), Fabrizio Moretti (bateria), Albert

Hammond Jr (guitarrista), Nick Valensi (guitarrista) i

Nikolai Fraiture (baixista). Amb pinzellades

inspirades en grups com els Ramones o The Clash,

els Strokes van tornar a posar de moda l’anomenat

“Rock Garage”.

Primer grup de pop

Milli Vanilli és un duo format a Alemanya l’any 1988 i

integrat pels cantants Fab Morvan i Rob Pilatus.

El primer àlbum, que data del 1990, va tenir força

èxit: van arribar a guanyar un Grammy com a artistes

novells.

Milli Vanilli va vendre més de 30 milions de singles i

14 milions d'àlbums, convertint-se en un dels grups

més famosos a finals dels 80.


MÚSICASegle XX

Primers grup de rock

The Impalas fou una agrupació de rock veneçolà

sorgida a la ciutat de Maracaibo el 1957: era

considerada com la pionera d’aquest gènere a

Venezuela. La banda es va formar l’any 1957 i

es va separar l’any 1961.

Què escoltaven els pares de joves?

Hem fet una enquesta on hem preguntat a

mestres i a pares quin estil de música escoltaven

de joves.

Com veiem el Rock i el Pop encapçalen la llista

de preferències musicals, seguits de la música

Indie i la música Catalana. En minoria queden el

Folk, el Jazz i la música electrònica. Si aquesta

enquesta la fem d’aquí a uns anys, què penseu

que succeiria?


MÚSICASegle XX

Com hem vist, el mercat musical va variant les seves tendències i això podria suposar una

modificació en els resultats de l’enquesta, tot i que l’equip de redactors, força sorpresos, hem

vist que les nostres preferències musicals no estan tan lluny de les dels nostres pares o dels

adults més pròxims. Curiós, oi?

Bé doncs, per esperar aquests anys, aquest temps, fins que ens fem grans us proposem fer-ho

acompanyats d’aquesta selecció musical que hem elaborat i que us recomanem enèrgicament.

Don’t stop me nowQueen

We will rock youQueen

Let it beBeatles

Yellow submarineBeatles

Start me upRolling Stones

You can’t always get what you wantRolling Stones

There she goesThe La’s

Feelin’The La’s

Suspicious mindsElvis Presley

Jailhouse rockElvis Presley

ParanoidBlack Sabbath

SomedayThe Strokes

Blame it on the rainMilli Vanilli

LegendsThe Impalas


ECOLOGIAA la pràctica

Iona Harkness, Laia Melero i Tània López,

biòlogues aficionades i curioses professionals.

Desitgem conscienciar i divulgar la importància

d’una actitud respectuosa, crítica i enginyosa per

millorar i preservar les condicions del medi

ambient.

Per què és important

l’ecologia?

L’ecologia és important tant per al

medi ambient com per a nosaltres: ens

afecta tant a la qualitat de vida com

al nostre benestar.

Dia a dia, milers de persones

dediquen el seu esforç i treball a

millorar el grau d’ecologia del nostre

entorn.

Companyies i ONG’sPer posar-vos alguns exemples més

concrets: la FSC és una companyia

que treballa amb reserves forestals

perquè els productes de comerç, com

ara e ls mocadors o e ls fo l i s ,

provinguin de reserves forestals.

Per la seva banda, BCN, treballa

perquè Barcelona sigui un lloc més

net, ecològic i vital. Procurant, però,

també, ser ecològics en cada bona

acció que fan.


ECOLOGIAA la pràctica

Un altre cas és el de l’empresa RSC, una companyia pionera que té pensat elaborar un seguit

de propostes per:

-Respectar el medi ambient.

-Respectar la comunitat.

-Afavorir el creixement econòmic responsable i dinàmic.

Podríem seguir la llista, però hem pensat que abans de continuar seria interessant fer un

sondeig entre els alumnes i els mestres de l’escola per veure què en saben del tema i quines

propostes fan al respecte.

Hem deixat la redacció de la revista i hem recorregut aules, passadissos, racons del pati i més.

Hi han col·laborat alumnes de 8 a 11 anys i algun mestre: com som tants, hem recollit les

respostes més significatives, que més endavant veureu.

Durant aquest procés i a través de les quatre preguntes que han respost els diversos voluntaris

hem vist que, cada cop, els nens són més conscients de la importància de reciclar o cuidar el

nostre planeta però que encara no en saben prou.

Esperem que, a partir de la nostra recerca i les nostres propostes, s’animin a seguir investigant

aquest àmbit tan divers i interessant de l’ecologia.


ECOLOGIAOpinió

Què n’opines?

Si treballessis

en un grup d’ecologistes,

què els

plantejaries?

Per a tu, què és

ecologia?

“És la natura”

“És el fet de construir més món”

“És un món reciclable, coses que fem per ajudar el medi ambient. Una cosa on tothom hi pot col·laborar.”

“És viure amb equilibri en el planeta, on tots els éssers vius es comportin amb el respecte que es aquest mereix.”

“Opino que és una molt bona idea, cal que tothom sàpiga què vol dir!”

“És ajudar que el món sigui més verd.”

“Que és interessant.”

“Opino què és interessant i que és molt útil

pel que fa al reciclar o re-utilitzar.”

“És interessant i està ben triat com a tema per a una revista.”

“Els grans problemes ecològics: un tema important perquè ens hi juguem la nostra supervivència i la de les altres espècies.”

“Fer cartells per animar la gent a reciclar”“Els hi proposaria que fessin uns cartells per fer que la gent recicli.”

“No sé què dir... tantes coses!”

“Replantar boscos i ajudar que no s’escalfi l’àrtic.”

“Treballar, sobretot amb la gent més jove per fer-los conscients de la importància de l’ecologia.Traduir els problemes ecològics a les petites accions individuals i casolanes, perquè la gent vegi que es

poden fer coses.”

Quina importància

té per a tu, de l’u

al deu?

“Un deu!”

“De l’u al deu, és un deu.”

“Un deu!”

“Un deu!”

“De l’u al deu... deu.”


ECOLOGIAEntrevista

Seguint la nostra investigació hem tingut l’oportunitat

d’entrevistar un professional del tema, l’Isart Gaspà,

exalumne de l’escola i actual enginyer forestal.

Fitxa tècnica:

Nom i Cognoms: Isart Gaspà Company

Edat: 28 anys

Formació: Enginyer Forestal

Lloc de treball actual: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Bon dia Isart, gràcies per dedicar part del teu temps a

col·laborar amb la revista de la nostra escola, el Sac de

Lletres. Esperem que t’agradi l’experiència així com

nosaltres esperem aprendre i entendre una mica més el

món de l’ecologia a través dels teus coneixements i la

teva experiència.

Com es diu la vostra companyia? Quants anys té?

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). És un centre d'investigació ubicat a Solsona

que es va crear el 1996.

Quant de temps fa que ets en aquesta empresa?

Vaig començar a treballar el juliol del 2011, ara fa 3 anys i mig.

El vostre camp és molt gran: exactament amb què treballeu i què oferiu?

El sector forestal és molt ampli i hi ha moltes especialitzacions, l'objectiu que tenen en comú

totes elles és la preservació del medi natural, abans, però, cal estudiar tot el que l’envolta per

arribar a conèixer-lo i saber com el podem mantenir.


ECOLOGIAOpinió

Alhora hi ha molta gent que viu del bosc, ja sigui de la fusta (per fer mobles, paper o per

produir energia), dels bolets, dels fruits i les flors d'arbres i arbustos, de la ramaderia, dels rius

o del paisatge relacionat amb activitats turístiques.

El CTFC busca entendre tots els elements relacionats amb el bosc per tal que tothom en pugui

viure i alhora conservar-lo.

Actualment en quina mena de projectes esteu treballant? N’esteu generant algun de nou?

Una part del nostre equip treballa en l'ús de la fusta que s'extreu del bosc per fer-la servir com

a energia, aquesta energia la utilitzem per escalfar-nos i tenir aigua calenta.

En el bosc hi ha arbres petits, mitjans i grans, i els que són grans poden ser rectes, corbats o

torçats. Si el bosc ha estat cuidat i s’hi han fet els treballs necessaris, podem tenir una fusta molt

bona per fer mobles (arbres grans i rectes). A Catalunya, però, una part important del bosc

està molt abandonada i això ha provocat grans incendis forestals. Aquest abandó del bosc i els

incendis han fet que els arbres, que hi ha ara, siguin petits i de baixa qualitat.

Per tal que els arbres puguin créixer bé necessiten espai i la llum del sol. Si hi ha molts arbres

petits i junts no poden créixer bé i la nostra feina es treure els arbres de baixa qualitat per tal

que els altres puguin créixer sans. Això s'anomena la “Gestió Forestal Sostenible” i gràcies a

ella es cerca que els boscos cada vegada estiguin més sans i els puguem gaudir entre tots.

Els arbres petits els utilitzem per fer paper i també com a energia. Tradicionalment s'ha usat la

llenya per escalfar-nos i ara existeix l'estella i el pèl·let. Aquests productes són transformacions

que es faN de la fusta per utilitzar-la com a energia, i és el que s'entén com a Biomassa

Forestal. Quan usem biomassa forestal estem ajudant a la millora dels boscos, reduint els

incendis forestals i estalviant-nos utilitzar altres energies més contaminants com el petroli, el

carbó o el gas.


ECOLOGIAEntrevista

Teniu pensat crear alguna mena d’invent?

No es pot dir que sigui un invent actual ja que fa anys que existeix, però estem promovent l'ús

de nous productes de fusta, com l’estella i pèl·let, per generar calefacció i aigua calenta

calderes de biomassa. Ens ocupem que, tant l'estella com el pèl·let, tinguin les millors

característiques per ser utilitzats en aquestes calderes.

A la plantilla: hi treballa gent jove o més aviat gent gran? Això en què influeix?

A la plantilla hi ha gent de 25 a 60 anys, tot i que la mitja està entre els 35-40 anys. La gent

jove aporta molta energia i ganes de treballar i la gent de més edat aporta experiència,

imprescindible per tal que els projectes tinguin sortida. Totes les edats són necessàries i

funcionen millor si treballen en equip.

Treballeu a nivell internacional?

Si, hi ha alguns projectes que treballem amb socis internacionals, majoritàriament europeus

però també hem treballat amb països africans, americans i asiàtics.

Doncs bé, fins aquí les nostres preguntes.

Després de parlar amb tu, no només hem resolt

dubtes sinó que hem vist que el sector al que et

dediques us fa estar ben enfeinats i que encara hi

ha molt de camí per fer.

També ens ha agradat molt descobrir el concepte

de Biomassa: ara ja sabem una altra manera de

millorar el nostre entorn.

Moltes gràcies per concedir-nos l’entrevista;

desitgem que te’n sentis tan orgullós com nosaltres i

que gaudeixis en llegir-la.


ECOLOGIACuriositats

El Bio busEl Bio bus és un autobús que utilitza restes de menjar i excrements per convertir-los en petroli.

Un cop el seu dipòsit és ple, pot realitzar fins a uns 300 quilòmetres. Són capaços de produir

suficient energia per a 8.500 cases. Aquest fenomen es va crear a la planta més gran de

Noruega: la planta Klemetsrud.

Aquesta és una bona idea però encara queden tones i tones de brossa per transformar.

Pal Mikkelsen, director de l’agència Waste-to-energy d’Oslo, “quatre tones de residus tenen la

mateixa energia que una tones de combustible”.

Mikkelsen assegura que una tones de combustible poden escalfar una casa durant més d’un any

i mig.

Per a ser més exactes us explicarem el procés que se segueix:

-Els residus cauen en un incinerador.

-La temperatura puja fins a uns 850 graus.

-Si comences a veure tot de foc i grans flames és que va pel bon camí.Noruega comença a reclamar escombraries per poder obtenir energia i sembla que el seu

mercat s’amplia ja que aquest producte ja ha trepitjat els Estats Units. Quan arribarà a casa

nostra?


BIOLOGIAPlantes

Col·lecció particularSempre presents, al pla de joc, ens donen la benvinguda a l’escola, però... què en sabem de

les plantes que guarneixen i donen alegria a la nostra escola? A continuació podreu delitar-vos

amb aquesta breu investigació disposada en forma de col·lecció.

Washingtònia Palmera canària

Nom científic: Washingtonia

Tipus de palmera pròpia dels Estats Units.

Molt cultivada també al sud d’Europa i al

nord d’Àfrica. Les seves fulles són

palmades i les seves flors neixen d’una

mateixa branca.

Nom científic: Phoenix canariensis

És una espècie de palmera autòctona de

les Illes Canàries Per culpa de la seva

bellesa i facilitat d'adaptació és una de les

palmeres que més s'utilitza per fer bonic, a

les cases, a les escoles, etc.


Cinta

BIOLOGIAPlantes

Buguenvíl·lea

Nom científic: Chlorophytum comosum

És un planta herbàcia molt bonica, sovint

utilitzada com a planta per decorar els

interiors de les cases. És nativa de l'Àfrica

tropical i de Sud-àfrica, però s'ha aclimatat

a altres llocs.

Nom científic: Bougainvillea

És un abre amb 18 espècies diferents, totes

elles originàries de les regions tropicals

d’Amèrica del sud, s'estenen des de Brasil

a Perú. Va ser descoberta a Brasil, l’any

1767, per Philibert Commerson, naturalista

de l'expedició de Louis Antoine de

Bougainville.

Són plantes enfiladisses, poden fer fins a

12 metres de llarg. Les seves fulles tenen

una mida de 13 cm de llarg i 6 cm

d'ample.


Taronger Plectranthus

BIOLOGIAPlantes

Nom científic: Citrus sinensis

És l'arbre de la taronja. Pertany al gènere

“citrus” que forma part de la família de les

Rutàcies. El seu origen prové de la Xina.

Els àrabs van ser els que la van exportar.

Es desenvolupa bé en climes suaus i càlids,

i a la Península Ibèrica es cultiva sobretot

al País Valencià i en zones de les Terres de

l’Ebre.

Nom científic: Plectranthus verticillatus

Prové de la família de les Lamiàcies.

Algunes espècies de Plectranthus són

aliment per a les larves de determinats

lepidòpters.


Olivera Marfull

BIOLOGIAPlantes

Nom científic: Olea europaea

És un arbre de la família de les oleàcies.

Prové de la regió de l’Àsia Menor Aquest

arbre és un arbre “antic”: el seu conreu

data de fa milers d’anys. La seva varietat

silvestre s’anomena olivera.

Nom científic: Viburnum tinus

És un arbust mediterrani propi dels

alzinars de la zona litoral. És perennifoli

(fulla perenne). Pot arribar a mesurar fins

a tres metres d’alçada.


BIOLOGIAAnimals

A la secció d’animals hem fet un recull d’anècdotes i dades dels animals que més ens agraden:

esperem que els amants dels animals gaudiu molt llegint-les.

Gats

El gat és un felí, el seu nom científic és (felis silvestris catus).

El gat és un animal domèstic carnívor. Ha viscut amb els humans des de fa aproximadament

3.500 anys, però aquesta és només una de les hipòtesis que tenim, ja que n’hi ha d’altres que

creuen que podem trobar els seus orígens fa 9.500 anys. El pèl el poden tenir de diferents

colors. Es comuniquen amb miols i grunyits.

Com ja sabreu, el gat és un dels animals de companyia més “famosos”. Es calcula que hi ha uns

600 milions de gats domèstics arreu del món.

Així que, si mai us sumeu a aquest club, us avisem que us costarà triar-ne un, perquè hi ha

moltíssimes races: Abissini, Mau egipci, Oriental, Persa, Siamès, Comú Europeu, Fold escocès,

Chartreux, Britànic, Birmà, American Curl, Siberià i Gat Maine Coon.


Gossos

BIOLOGIAAnimals

El gos (Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. S’ha demostrat

que el gos ha estat amb els humans des de fa, com a mínim, 9.000 anys.

Hi ha, aproximadament, unes 800 races (més que de qualsevol altre animal).Tenen una gran

relació amb els humans: així, quan els ensinistrem, podem tenir grans ajudants. Existeixen

gossos policia, gossos de treball, gossos de caça, gossos d’aigua, gossos cobradors, gossos

llebrers, gossos pigall, gossos pastors i gossos bovers.

S’estima que hi ha uns 400 milions de gossos domèstics: només els gats superen aquesta xifra

com a animals de companyia.


BIOLOGIAAnimals

Conills

Els conills (Oryctolagus cuniculus) són animals petits (no mesuren més de mig metre), tenen una

cua molt curta i unes orelles molt llargues. Les fortes potes del darrere els ajuden a saltar millor.

Són herbívors, és a dir, s’alimenten de vegetals. Es guien i refien del seu olfacte, així com dels

seus bigotis, per buscar el menjar.

Hi ha una majoria que viu en estat salvatge, però molts conills han estat adoptats pels humans

com a animal de granja o com a animal de companyia.


Hàmsters

BIOLOGIAAnimals

Els hàmsters (Cricetinae) són rosegadors.

Es poden criar fàcilment en un entorn

controlat pels humans i, per aquest motiu,

els hàmsters són utilitzats com a animals

de laboratori o animals de companyia.

Porcs

El porc (Sus scrofa domestica) és un

parent del senglar.

El porc troba el seu origen a Àsia.

Sabem que els senglars ja es trobaven

entre els humans entre l’any 13.000 i

12.700 d.C.

Tradicionalment, hom ha cuidat els porcs

per obtenir-ne aliment, però hi ha una

tendència actual que defensa els

porquets com a animals de companyia.


BIOLOGIAAnimals

Cavalls

El cavall (Equus caballus) és un mamífer. El cavall ha patit una metamorfosi des dels últims

55-45 milions d'anys, que ha fet que passés de ser un animal petit i amb diversos dits, a ser el

gran animal d’un únic dit que avui coneixem.

El cavall té l’anatomia perfecta per utilitzar la seva velocitat per fugir dels depredadors. Té un

sentit de l'equilibri molt elevat i un fort instint PER lluitar o fugir.

Els cavalls poden dormir tant drets com ajaguts. Les femelles, les eugues, tenen un embaràs

d’aproximadament uns onze mesos; al final del qual, neix la seva cria, el poltre, que, de

manera sorprenent, és capaç de mantenir-se aixecat i córrer poc temps després de néixer.


Tortuga

BIOLOGIAAnimals

Les tortugues terrestres (Testudines) són rèptils. Tenen un tronc ample i curt que està protegit

per una closca.

De la closca en surten el cap, les potes del davant i del darrere, i la cua.

Les tortugues no tenen dents, però, en canvi, posseeixen una mandíbula afilada, molt similar a

un bec.

La seva reproducció és ovípara i la incubació d’aquests ous es fa gràcies a l’escalfor del sol.

Algunes espècies poden arribar a viure més de cent anys.

Força gent té tortugues terrestres com a animals de companyia, però, atenció lectors, això és

il·legal!


BIOLOGIALes curiositats del petit científic

Pol Bellavista i Víctor Montserrate, curiosos i

científics, preparats per parlar de diversos temes

del camp de la ciència.

Les Anguiles

Començarem amb una pregunta que

es va fer un de nosaltres: Com poden

les anguiles elèctriques produir

electricitat?

Per entendre això, hem de saber que

el corrent és un flux d’electrons entre

un punt i un altre.

Perquè els electrons passin d'una

punta a l'altra, cal que n'hi hagi un

que li sobrin electrons (negatiu) i un

altre al que n'hi faltin (positiu).

L’electricitat es produeix quan els

electrons passen d'un punt a un altre.

Sabent això l'anguila té 6 òrgans, en

condicions normals, entre ells hi ha un

espai que impedeix que els electrons

saltin d’una cèl·lula a l’altra.



Quan l’anguila se sent amenaçada segrega

un líquid conductor que fa que els electrons

puguin passar sense problemes cap a l'altre

òrgan creant així un corrent elèctric.

A part del seu corrent, que pot arribar a

650 V, també creen un camp elèctric dèbil

al seu voltant que els ajuda a conèixer la

seva posició.

Sabies que... ?

Els estruços no enterren el seu cap quan se

senten amenaçats, sinó que piquen amb el

bec sota terra per fer el niu per als seus

ous.

L’Everest (8848m) no és la muntanya més

gran del món, ni molt menys, a Hawaii, hi

ha un volcà que mesura 4205 m sobre el

nivell del mar però la seva mida real és de

10205 m (6000 m estan submergits).

Aquí us presentem diferents curiositats que hem trobat:



Bugs Bunny, el conill de la sort, és en realitat, una llebre. És més, el seu primer capítol es

titulava “La llebre salvatge”. El seu creador, Tex Avery, va dir que era un conill per evitar

l’acusació de plagi d'un altre personatge, el del curt de “La tortuga i la llebre”.

A continuació us mostrem dues imatges dels personatges anteriorment citats.

Els toros no s’exciten al veure el color

vermell. De fet, són daltònics i només

poden diferenciar el blanc, el negre i

alguns tipus de gris. El que els molesta

són els moviments que el torero fa.


FESTESEl Carnaval

Clàudia Cuenca, Tània López, Inés Sánchez: fent

d’allò que ens agrada un espai per compartir. Jo

em disfresso, tu ets disfresses, ella es disfressa:

disposades i animades per gaudir de la festa!

Carnaval a l’escolaHem triat aquest tema perquè érem a

l'època de Carnaval: és fàcil inspirar-

se amb tants colors ballant al teu

voltant!

En aquest apartat trobareu un recull

que aplega des del monogràfic

treballat aquest any, passant per una

petita entrevista a la Pilar Solé (una

de les mestres que fa Plàstica a la

nostra etapa) fins a l’opinió i desitjos

de diversos nens i nenes de Primària.

Ja ho veieu, el Carnaval agrada tant

a mestres com a alumnes.

Aquí ten eniu el resultat, esperem que

us agradi molt!


FESTESMonogràfic

Quina disfressa té cada curs?

Primer de Fenicis: Uns grans comerciants de la Mediterrània.

Segon d’Egipcis: Es comercialitzaven a través del riu Nil.

Tercer de Pirates: Els pirates vivien al mar perquè el mar no tenia amo i es dedicaven a robar

altres vaixells.

Quart de Víkings: Vivien al Nord d’ Europa i volien conquerir noves terres (eren violents).

Cinquè de Magallanes: Va ser la primera persona que va donar la volta al món, encara que

va morir perquè el van matar

Sisè de BWR: perquè estaven treballant la Barcelona World Race i es van inspirar en això.

Perq uè vau triar aquest tema?

Perquè sisè i cinquè estaven treballant aquest tema i vam pensar que estava bé.

Quant fa que se celebra el carnaval a l’escola?

Sempre s’ha celebrat a l’escola.

Gràcies Pilar.

NavegantsCivilitzacions senceres han trobat en

el mar un refugi, una via de

comunicació, un espai per al

desenvolupament...

Per saber més del tema del Carnaval

d’aquest any hem fet un seguit de

preguntes a la Pilar Solé.


FESTESEls nens i nenes opinen

Noa

Maiets

S’ha disfressat de... Fenici

Opina que... li agrada la disfressa!

La disfressa que ella es posaria seria de... Drac

Anna

Maneirons

S’ha disfressat de... Fenici

Opina que... la disfressa està molt bé

La disfressa que ella es posaria seria de... Cavaller

Jan

Joanets

S’ha disfressat de... Egipci

Opina que... no li acabava de convèncer però ara ja està més satisfetLa disfressa que ell es posaria seria de... Luke Sky Walker

Martí

Percolets

S’ha disfressat de... Egipci

Opina que... li encanta la disfressa

La disfressa que ell es posaria seria de... Pirata


FESTESMonogràfic

Toni

Dracs

S’ha disfressat de... Pirata

Opina que... li agrada molt la disfressa

La disfressa que ell es posaria seria de... Pallasso

Alba

Àligues

S’ha disfressat de... Pirata

Opina que... la disfressa està bé

La disfressa que ella es posaria seria de... Gat

Mar

Diables

S’ha disfressat de... Víking

Opina que... li va encantar la disfressa!

La disfressa que ella es posaria seria de... Víking!

Quim

Castellers

S’ha disfressat de... Víking

Opina que... Li va agradar força la disfressa

La disfressa que ell es posaria seria de... Cavaller medieval o Inventor


FESTESEls nens i nenes opinen

Martina

Empúries

S’ha disfressat de... Magallanes

Opina que... Al principi no li acabava de convèncer, però, amb el

ball, ho va veure amb uns altres ulls

La disfressa que ella es posaria seria de... milers de coses!

Adrià

Balsareny

S’ha disfressat de... Magallanes

Opina que... Al principi en sentir el personatge no li agradava

gaire, però al fer la disfressa li va agradar molt més.

La disfressa que ell es posaria seria de... Batman


HISTÒRIALa Prehistòria

Eloi Frías, Marc Ruiz i Víctor Torrent: enguany

estem descobrint una nova passió i hem aprofitat

l’avinentesa per endinsar-nos en aquest viatge en

el temps.

EtapesNosaltres hem triat la prehistòria

perquè creiem que és un tema bastant

interessant.

Per començar a endinsar-nos en

aquest viatge en el temps, parlarem

de les quatre etapes de la prehistòria:

el precambrià, el paleozoic, el

mesozoic i el cenozoic.

El precambrià va ser quan es van

crear les capes de la terra (l’escorça,

el mantell i el nucli) i quan hi va

haver vida als oceans.

El paleozoic va ser quan es van crear

els invertebrats, els amfibis i els

rèptils.

Després, va arribar el període

mesozoic, on van aparèixer els

dinosaures, els primers mamífers i les

aus.

I, per últim, el cenozoic, que va ser

quan es van extingir els dinosaures i

quan les plantes i els humans es van



Paleozoic

Aquesta etapa es va estendre uns 570 milions d’anys. En aquest moment els microorganismes

van començar a proliferar i evolucionar.

Paleozoic

El mesozoic és la tercera etapa de la prehistòria i, tot i que ara l’anomenem així, el primer nom

que esva donar a aquesta etapa va ser un de ben curiós: “Secundari”.

El mesozoic és una etapa que va aproximadament des de fa 251 milions dánys fins fa uns 65

milions dánys. O sigui, va durar uns 186 milions d’anys: estem segurs que se us fa complicat

imaginar un període de temps tan llarg!

Per situar-lo en un fris cronològic: l'etapa anterior al Mesozoic és el Paleozoic i la següent, és el

Cenozoic.

Cenozoic

Fa uns 2 milions dánys que aquesta etapa va tenir lloc (cap a lány 1.997.986 a.C). En aquest

punt va començar lédat del gel i van aparèixer els primers homínids.

També és létapa on es van morir tots els dinosaures que hi havia i es van començar a veure

mamífers similars als que podem veure ara.

Vida a la PrehistòriaCom vivien els prehistòrics? A continuació us en fem quatre pinzellades.



La caça

La caça era la principal activitat de l´home primitiu. Aquesta ha anat avançant a mesura que

ha passat el temps, tant pel que fa a les estratègies, com per les armes que s’han usat, l’arpó o

la llança.

Els homes prehistòrics feien servir els arpons per a la pesca: normalment pescaven truites i

salmons. En canvi, la llança la feien servir per caçar animals com conills, cérvols, llebres i

mamuts.

Per caçar mamuts o elefants feien trampes al terra esperant que hi caiguessin.

La primera vegada que els homes van veure un mamut no tenien llances prou fortes per

clavar-les-hi a la panxa. Els mamuts tenien una capa molt gran de greix i les llances es

trencaven. Per aconseguir clavar-les-hi havien d’apuntar a llocs prou tous, com l’anus.

Els homes prehistòrics caçaven normalment en grup.

Quan encara no s´havia inventat el foc, tots els animals capturats se’ls menjaven crus perquè

no els podien cuinar. La sang dels animals els servia per escalfar-se, la pell els servia per fer-

se roba i sabates per tal de protegir-se del fred.

AlimentacióQuan encara no s´havia inventat el foc, totes les preses se les menjaven crues perquè no les

podien cuinar. La sang dels animals els servia per escalfar-se la pell, per fer-se roba i sabates

per protegir-se del fred.



Nòmades

Durant la prehistòria els humans eren nòmades, no viuvien en un lloc en concret, sinó que

s’anaven movent. Vivien en diferents campaments, mai es quedaven al mateix lloc.

LlenguatgeFa uns cinc milions d’anys, l’evolució dels primers homínids i per tant de les seves capacitats i

habilitats va comportar un canvi en el comportament d’aquests, en la seva manera

d’organitzar-se i de relacionar-se: va aparèixer el que anomenem “llenguatge articulat”,

fonamentat amb la missió de traspassar idees i informació.


HISTÒRIAEls anys 80

Laia Montilla i Marina López. La moda a través

dels anys: evolució o involució?

EtapesEls anys 80 van ser una de les

dècades més innovadores que es

recorden. Tant en moda com en

música, per exemple, tot era una

novetat, i les tendències eren molt

importants, fins al punt que algunes

d'elles encara perviuen.

La moda era revolucionària, nova i

impactant. La roba portava amb ella

els volums, els colors, les formes

geomètriques… Tots els looks eren

molt atrevits! Pensem en la Madonna,

que no només va ser tendència en la

música, sinó que també va impactar

amb la seva manera de vestir.

Per crear un caire perfecte en aquells

anys, no només havies de vestir amb

l e s co se s més imag ina t i ve s i

"exagerades", també necessitaves

portar un pentinat a l’última, i un

maquillatge diferent.


HISTÒRIAEls anys 80

Respecte als pentinats, els serrells, els rínxols, els cabells cardats i amb tons molt atrevits, eren

els més vistos. També predominava el volum.

I el maquillatge? Destacava per ser intens, molt marcat i brillant.

Resumint, en les tendències estètiques dels 80, destaquen l'excés, el color i la teatralitat,

exactament com la que caracteritzava els cantants d'aquell temps.

Parlant de cantants, en aquells anys eren molt variats, però, tots eren innovadors. Aquí, va ser

tendència Ana Torroja, cantant del grup Mecano, i també els Hombres-G i l’Alaska, encara

que n’hi havia molts més... és l’època de la famosa “Movida madrileña” i de la reeixida

música del Regne Unit i dels Estats Units. Un exemple és el grup americà Europe, Wham,

Michael Jackson, etc. Resumidament, les tendències musicals van revolucionar aquells anys.

Si parlem de la cartellera, les pel·lícules més importants van ser "El Retorn del Jedi", "Retorn

al futur", "E.T.", "Terminator" i "Batman".

Com ja heu vist, moltes de les tendències dels 80, encara perduren en la memòria. Molta gent,

encara porta accessoris d'aquell temps a la seva vestimenta, o escolta moltíssima música

d’aleshores. També, la majoria de pel·lícules que es van filmar, són una relíquia del cinema, i

encara es veuen o surten a la televisió.

Realment, els 80 van ser una dècada important en... TOT!


MODAModels

Clàudia Cuenca i Inés Sànchez. Modernes i a la

moda: més enllà de les tendències o els quatre

“must” de temporada.

EtapesBenvinguts al nostre apartat de moda.

Nosaltres, la Clàudia Cuenca i la Inés

Sànchez, hem escollit aquest camp

del qual en farem: un repàs de la

seva història, analitzarem el paper de

les models, veurem en què consisteix

la professió de dissenyador/a, així

com altres activitats relacionades amb

aquest tema.

Què vol dir ser model?Les models són persones que treballen

per ensenyar roba a la gent, són una

espècie de maniquís. Però, per poder

exhibir la roba, necessiten que algú la

dissenyi i, per això, existeixen els/les

dissenyadors/es.


MODAModels

Gisele Bundchen

Va néixer a Rio Grande del Sur (Brasil). Els seus pares són

Valdir Bundchen i Vania Nonnenmacher. Té cinc germanes:

Raquel, Grazielas, Gabriela, Rafaela i Patricia -que és la seva

bessona.

Un dia com un altre del més d’agost, quan la Gisele era ben

joveneta, va trobar-se amb una agent, que la va persuadir

perquè abandonés un partit de voleibol i anés amb ella a una

desfilada, en la qual la Gisele va aconseguir ser una de les

cinc finalistes.

Kate Moss

Nascuda a Londres el 16 de gener, va ser descoberta el

1988 per Sarah Daukas (fundadora de l'agència de models

Storm) quan tenia 14 anys. Es va donar a conèixer com a

super-model l’any 1992, quan Calvin Klein la va seleccionar

per representar la seva línia de perfums. El 2012 va ocupar

el segon lloc de la llista Forbes.

Quines són les cinc millors models del món?

Moltes són les models que ocupen un lloc a les passarel·les més prestigioses, que aclaparen els

mitjans publicitaris, que es converteixen en icones i per aquest motiu hem decidit centrar-nos en

aquelles que han tingut mes ressò en els últims anys però que a més a més han estat prou

hàbils com per mantenir el seu prestigi i fer-lo créixer més enllà de la tasca de fer de maniquí

arribant per exemple, al camp del disseny.


MODAModels

Natalia Vodianova

Natalia Vodianova, nascuda el 28 de febrer de l’any 1982,

també és actriu. La seva vida actual contrasta amb la seva

infància rodejada de pobresa. La riquesa i el luxe a les

passarel·les després de firmar per vuit temporades amb un

contracte de set xifres amb Calvin Klein, es troben ben lluny

de la seves penalitats de petita.

Adriana Lima

Nascuda el 12 de juny de 1981 a Salvador de Bahia, Brasil,

forma part del grup de models brasileres que va entrar al

món de la moda als 90.

Amb només 16 anys va signar el seu contracte amb la

prestigiosa agència de models Elite i va marxar a viure a

Nova York (Estats Units).

Ha estat imatge de grans marques i ha representat a grans

dissenyadors del món de l’alta costura.


MODAModels

Quina és la millor model de l’Estat espanyol?

No sabem del cert si ha estat la millor, però sí que és cert, el

nom que ens ve al cap quan parlem de models conegudes.

Aquesta barcelonina va anar a l’acadèmia de models

Francina per formar-se però amb 13 anys ja havia començat

a obrir-se camí al món de la publicitat.

Ha estat portada de revistes internacionals així com

l’escollida per donar imatge als Jocs Olímpics celebrats l’any

1992 a la ciutat de Barcelona.

Va deixar les passarel·les l’any 1995 ha continuat, però,

treballant dins del món de la publicitat i com a presentadora

de televisió.

I dels dissenyadors i les dissenyadores... què en sabem?La feina dels dissenyadors és crear dissenys: roba, complements... que s’adaptin a la moda del

moment o també han de ser capaços de generar noves tendències.

Poden treballar per a una empresa o com a particulars, rebent encàrrecs directes dels seus

clients.

Dins d’aquest camp existeixen molts terrenys però podríem dir que el de l”’alta costura” és el

més exclusiu.


MODADissenyadors

Karl Lagerfeld

(10 de setembre del 1938)

Reconegut com un dels dissenyadors de moda més influents

de la segona meitat del Segle XX. El seu pare, Christian

Lagerfeld, era membre d'una família de banquers sueca, i

que va fer la seva fortuna en introduir la llet en pols a

Alemanya.

Quins són els cinc millors dissenyadors del món?

Valentino Clemente

(11 març del 1932)

Va començar a interessar-se per la moda mentre estava a

l'Escola de Voghera. Va treballar amb Jean Desses, on va

tenir l'oportunitat d'ajudar a dissenyar l'icònic estil de la

comtessa Jacqueline de Ribes.


MODADissenyadors

John Galliano

(28 de novembre del 1960)

El seu nom original és Juan Carlos Antonio Galliano-Guillén:

és un dissenyador britànic que es va traslladar de nen a

Londres. Allà es va començar a interessar molt per la moda

(tot i que també el va influenciar molt la seva mare). El 1984

es va graduar, a l’escola d’estudi superior, amb la matrícula

d'honor pel seu projecte i la seva brillant desfilada

anomenada "Les incroyables”.

Giorgio Armani

(11 de juliol del 1934)

Destaca sobretot per dissenyar roba masculina. Va formar la

seva pròpia empresa al 1974 i, al 2006, va sortir a la revista

Forbes. És un dels millors dissenyadors italians.


MODATendències

Zara

Les tendències

Massimo Dutti


MODATendències

Desigual

H&M


MODATendències

A l’escola

Ariadna

Roba d’estiu

Xandall

Jaquetes

Botes curtes

Disfresses

Èlia

Roba d’estiu

Jerseis

Faldilles texanes

Mitges

Botes

Disfresses

Observant diferents alumnes de l’escola ens hem adonat que a les persones els agraden diferents

tipus de roba; ja siguin d’un estil més d’esport o bé siguin més “fashion”…

Perquè comproveu aquesta diversitat hem recollit els gustos de roba a l’escola: què volen els nens

i nenes? Us fem arribar la seva llista personal d’alguns:

Roba d’estiu

Polar

Texans

BambesJan

Roba d’hivernDessuadoraTexansBambes

Mireia

NoaRoba d’estiuLegginsBambes

CaiRoba d’estiuPolars

XandallDessuadoresBambes

Martina

Roba d’estiuSamarretesTexansConvers o Vans


MODARebaixes

Laia Ruiz i Aina Salvador. Tenim les claus que

necessites per estar a la moda sense que la

cartera tremoli.

Moda i rebaixes

primavera-estiu 2015

Ja queda poc perquè arribi l’estiu!

Esteu preparats per a les rebaixes?

En aquest article us explicarem com

ana r a l a moda de mane ra

econòmica.

Aquesta primavera/estiu al teu

armari no hi poden faltar: pantalons

texans curts, samarretes de colors

vius i una jaqueta i uns pantalons

llargs per a les nits més fresquetes.


MODARecomanacions

Aquí us deixem unes petites recomanacions per anar de rebaixes:

1.- Fes una llista de la compra. Et permetrà comprar només allò que has planificat i el que

realment necessites.

2.- Fixa’t un pressupost per a les rebaixes. Recorda que en la majoria dels casos comprem per

impuls.

3.- Ves-hi els primers dies: els grans "hits" s'acaben en poc temps.

4.- Compra allò que realment necessites.

5.- Paga sempre en efectiu. Si pagues en metàl·lic ets més conscient de la despesa.

6.- No permetis que et venguin un producte que no estigui en perfectes condicions.

7.- No compris compulsivament. Pensa en el que necessites i et posaràs. Per molt que et sembli

"mono" si després no l’uses no et servirà de res.

8.- Tens dret a canvis. Pots canviar els productes que compres si no estan en bon estat.

L’establiment no està obligat a tornar-te els diners, però sí a proporcionar-te un altre objecte del

mateix preu.

9.- Els últims dies de rebaixes és quan pots trobar menys varietat, però, per contra, més

gangues.

10.- Compara els descomptes. Pot ser que trobis una peça molt semblant en una altra botiga i

que estigui més rebaixada. Fixa't en això!


MODAOnline

L’opció d’internet

Si no tens temps d'anar de botigues, pensa en Internet. Actualment, moltes marques tenen el

seu comerç en línia.

Comprar online és súper pràctic, pots triar el teu capritx amb calma i tranquil·litat, i a vegades,

et pot sortir més barat que a la botiga. Registra’t en els llocs web que vulguis abans que

comencin les rebaixes, així guanyaràs temps durant les teves compres. Vés amb compte! Has de

mirar bé de triar la teva talla, us recomanem que abans de comprar la peça online vagis a la

botiga a provar-te-la per assegurar-te d’elegir la talla correcta.

Heu de tenir paciència ja que el producte pot trigar uns dies a arribar.

Aquí us deixem pàgines on podeu trobar descomptes, fins i tot, quan no hi ha rebaixes:

PRIVALIA: http://es.privalia.com/public

SHOWROOMPRIVE: http://showroomprive.es/

WISH: https://www.wish.com/

LETBONUS: http://es.letsbonus.com/

També hi ha pàgines de compra-venda de productes de segona mà, on hi podeu trobar moltes

oportunitats:

WALLAPOP: http://www.wallapop.com/fr (per a mòbils/tauletes)

SEGUNDAMANO: http://www.segundamano.es/

AMAZON: http://www.amazon.es/

EBAY: http://www.ebay.es/

http://es.privalia.com/public

http://es.privalia.com/public

http://showroomprive.es/

http://showroomprive.es/

https://www.wish.com/

https://www.wish.com/

http://es.letsbonus.com/

http://es.letsbonus.com/

http://www.wallapop.com/fr

http://www.wallapop.com/fr

http://www.segundamano.es/

http://www.segundamano.es/

http://www.amazon.es/

http://www.amazon.es/

http://www.ebay.es/

http://www.ebay.es/


MODAMarques

Llista de les 10 millors marques de roba juvenil, tant per a nois com per a noies:


TURISMEBarcelona

Emma Martín i Anna de Pablos. Qui millor per

parlar de Barcelona que dues barcelonines. Les

dues cares de la mateixa moneda.

Barcelona i el turisme

Des de temps antics, Barcelona ha

estat una ciutat amb molta influència

turística gràcies a la xarxa marítima

de comerç. Actualment, és la ciutat

més visitada de tota Espanya, amb

7.5 milions de visites anuals gràcies

a la seva arquitectura modernista i

perquè les seves costes són les més

concurrents del país.

Existeixen diferents tipus de turisme:

cultural (tur isme gastronòmic,

museus i galeries d’art), de diversió

(parcs aquàtics, parcs d’atraccions,

parcs de min ia tu res i parcs

t e m à t i c s , d e n a t u r a l e s a

(excursionisme, platges, àrees

protegides), religiós...


TURISMEBarcelona

El tipus de turisme que predomina a Barcelona és el cultural. Visitants de tots els països vénen a

aquesta ciutat per gaudir de la popularitat d’aquest lloc: monuments, diferents museus,

gastronomia, parcs... Però el que ells no saben és el perill que poden arribar a córrer.

La presència de turistes ve acompanyada de la del lladre. Que espera el moment oportú per

apropiar-se de les seves coses alienes. Els més famosos són els carteristes (que es troben en

llocs amb molt moviment de gent, com en el metro, prop d’un esdeveniment cultural, etc.), però

també existeixen els assaltants, que són els que t’amenacen amb una arma per tal que els

donis allò que desitgen. També existeix el mascarell, que protegit per un diari o peça de vestir

oculta l’intent de robatori i, tot seguit, passa la cartera al company que l’ajuda.

Ens agrada pensar que la majoria de lladres roben per poder alimentar-se, perquè no tenen un

sou o el tenen massa baix.

En els llocs turístics, les víctimes més freqüents són els estrangers, però no només ells, els lladres

aprofiten per apropiar-se de les coses dels ciutadans estressats pel moment.

Per evitar que algú s’apropiï dels teus objectes personals, el que es recomana fer és:

-Assegurar-se que totes les cremalleres o butxaques de motxilles, bosses de mà, jaquetes...

estan tancades i tenir-les sempre a l’abast (on puguis vigilar-les).

-Procurar no anar a llocs amb massa moviment de persones o, si en aquest cas ho has de fer,

seguir el punt anterior.

-Procurar utilitzar els caixers automàtics en l'horari d'obertura d'oficines.

Els llocs turístics són perfectes per passar l’estona aprenent la cultura d’un lloc, ja sigui una

ciutat estrangera o la teva pròpia, però cal anar en compte: una moneda sempre té dues cares.


TURISMEBarcelona


TURISMEItàlia

Martina Flores. Fent un exercici d’identitat: Itàlia,

part dels meus orígens i un destí entranyable.

Guia de cinc minuts.

Benvenuti

Hola a tots! Abans de començar, vull

explicar-vos perquè he decidit fer

aquest text.

Primer perquè no vull que la gent

tingui prejudicis sobre els italians i la

seva cultura.

La meva mare ha nascut a Sicília, és

a dir, la seva llengua materna és

l’italià i jo, naturalment, també el sé

parlar.

Part de la família de la meva mare

està a Itàlia i la veig gairebé cada

a n y. A i x ò f a q u e e l s m e u s

coneixements sobre el país i la

cultura siguin força ferms per llençar-

me a obrir aquesta secció. Una

secció on parlaré de la cultura

italiana, les seves tradicions, l’idioma

i moltes coses més.

Espero que us agradi i aprengueu

alguna coseta. Bona lectura!


TURISMEItàlia

L’ italià és una llengua que prové del llatí: com el Castellà, el Català i el Francès.

El temps passa i les llengües canvien. És una cosa natural. Això és el que va passar amb el Llatí.

Aquests canvis es deuen al fet que algunes persones tenien prou diners per poder anar a

l’escola i parlar el llatí correctament. Però, moltes altres, la gent del poble amb menys recursos,

aprenien la llengua escoltant-la parlar, sense anar a l’escola. No coneixien, doncs, el lèxic ni

les estructures més correctes del llatí, parlaven una mica com volien.

Així, amb cada generació, la llengua anava canviant i el resultat va ser que es van

desenvolupar dues llengües diferents: el llatí i el llatí vulgar.

A partir del llatí vulgar van néixer les llengües modernes, entre elles, l’italià i els seus dialectes,

presents a les diferents regions d’Itàlia.

Orígens de la llengua


TURISMEItàlia

Aquí teniu les paraules bàsiques que us poden servir si viatgeu a Itàlia.

Hola: CIAO

Bon dia: BUONGIORNO

A reveure’ns: ARRIVEDERCI

Bona nit: BUONANOTTE

On puc anar a sopar/ dinar?: DOVE POSSO ANDARE A CENARE/PRANZARE?

Gràcies: GRAZIE

Quina és la cosa més important per veure d’aquesta ciutat?: QUAL’È LA COSA PIÚ

IMPORTANTE DE VEDERE DI QUESTA CITTÁ?

Com et dius?: COME TI CHIAMI?

Vols jugar amb mi?: VUOI GIOCARE CON ME?

No em trobo gaire bé, em pots dir on està l’hospital?: NON MI SENTO MOLTO BENE, MI

PUOI INDICARE DOV’È L’OSPEDALE?

Quina és la millor pizzeria de la ciutat?: QUAL’È LA MIGLIORE PIZZERIA DELLA CITTÀ?

Quina és la millor gelateria de la ciutat?: QUAL’È IL MIGLIOR GELATAIO DELLA CITTÀ?

Quin hotel m’aconselles?: CHE HOTEL MI CONSIGLI?

Una ampolla d’aigua, si us plau: UNA BOTTIGLIA D’ACQUA, GRAZIE

No m’interessa, gràcies: NON M’INTERESSA, GRAZIE

Diccionari bàsic català-italià


TURISMEItàlia

Recepta siciliana molt bona: Parmigiana di melenzane

Recepta extreta del blog: “La Pasta pels catalans”, potser el millor blog de receptes italianes…

http://www.lapastaperalscatalans.cat/

Ingredients

• 2 kg d’albergínies

• 300 gr. de mozzarella

• 500 gr. de tomàquets triturats (poden ser de llauna o frescos)

• 200 gr. de parmesà ratllat

• alfàbrega

• all

• oli de gira-sol (per fregir les albergínies)

• un parell de cullerades d’oli extra verge d’oliva

Preparació

Talleu les albergínies en talls longitudinals de mig centímetre. Poseu-les en una escorredora amb

sal i amb un pes al damunt per treure’n l’amargor.

Fregiu-les en abundant oli calent, un parell de minuts per costat i reserveu-les.

Prepareu la salsa. En una paella ampla, poseu-hi dues cullerades d’oli, l’all pelat i sencer i,

abans que agafi color, afegiu-hi els tomàquets triturats. Ajusteu-la de sal i cogueu-la durant

15-20 minuts amb la flama no massa forta, fins que la salsa s’hagi reduït una mica. Tot seguit,

afegiu-hi unes quantes fulles d’alfàbrega, apagueu el foc i tapeu.

Tritureu la mozzarella o talleu-la en talls primets.




TURISMEItàlia

En una safata per al forn, afegiu una capa de salsa. Després una capa amb les albergínies,

que se sobreposin una mica. Seguidament la mozzarella i més salsa. Damunt, es posa de nou

una capa d’albergínies, mozzarella, salsa i, per acabar, la darrera capa d’albergínies i salsa.

Aquesta última capa ha de quedar ben compacta i, a sobre, cal afegir-hi abundant parmesà

ratllat i unes fulles d’alfàbrega. Tot seguit es posa la safata al forn durant uns 15-20 minuts a

180º. Estarà feta quan el parmesà hagi fet una crosta.

No la mengeu molt calenta. Si teniu

convidats, una bona opció és tallar

les albergínies en talls rodons i fer

servir un motlle per fer magdalenes,

aix í fareu mini parmigianine

individuals.

També existeix una versió més

lleugera, en comptes de fregir les

albergínies es couen a la planxa. En

aquest cas, s’ha de posar una mica

més d’oli a la salsa. Queda molt

més lleugera però no és l’autèntica!

Buon appetito!

Aquí teniu el link de la recepta al blog “La pasta pels catalans”:

http://www.lapastaperalscatalans.cat/receptes/vegetals/sa-altesa-reial-la-parmigiana-di-

melanzane.html

http://www.lapastaperalscatalans.cat/receptes/vegetals/sa-altesa-reial-la-parmigiana-di-melanzane.html





ENTREVISTESMestres

Aina Carreras i Eva Romero. Tot periodista té

ànima de tafaner. La curiositat empeny aquest

món i nosaltres l’ajudem a moure’s. Volem saber

més... i tu?

Saber-ne una miqueta

més, d’ells

Hola som l’Aina i l’Eva, hem

entrevistat alguns professors nous

que han entrat a l´escola Institució

Montserrat.

Una excusa per conèixer-los una

mica millor per dins, descobrir els

seus gustos, costums…

Per això, no els preguntarem sobre

aspectes vinculats amb l’escola.


ENTREVISTESMestres

Quin és el teu menjar preferit? I el que odies?

My favourite food is sushi. I really dislike brussell sprouts and cilantro.

El meu menjar preferit és el sushi. No m’agraden gens les cols de Brussel·les ni el coriandre.

Digues una entremeliadura que hagis fet de petit.

My brother and I used to put tape on the kitchen faucet so that when my mother turned on the

water, she would get sprayed.

El meu germà i jo acostumàvem a posar cel·lo a l’aixeta de la cuina de manera que quan la

meva mare obrís l’aixeta quedés totalment ruixada d’aigua.

Dels viatges que has fet, quin és el que més t’ha agradat?

My favourite trip was backpacking across Europe and the Middle East with my best friend last

summer.

El meu viatge preferit va ser recórrer, amb la motxilla a l’esquena Europa i l’Orient mitjà amb

el meu millor amic l’estiu passat.

BradleyEn Bradley ha arribat aquest any a la ciutat

de Barcelona per impartir classes d’anglès

oral a l’etapa de Secundària.

En aquesta ocasió hem volgut fer un petit joc:

malgrat hem “subtitulat” les respostes, hem

volgut mantenir en primer terme les frases

originals, així a més a més de conèixer millor

el Bradley, podeu practicar l’anglès!


ENTREVISTESMestres

Quin esport t´agrada més?

My favourite sports are ice hockey, baseball and triathlon.

Els meus esports preferits són l’hoquei sobre gel, el bàsquet i el triatló.

Quina cosa et fa més por?

My biggest fears are clowns and sharks.

Les meves pors més grans són els pallassos i els taurons.

On t´agrada més viure, aquí a Barcelona, o al teu país? Per què?

I would love to live in Barcelona; however I would miss my family, friends, and the winter too

much. Barcelona is a beautiful city with amazing people, but I know that I'll always feel the most

comfortable living in Montreal.

M’agradaria viure a Barcelona; de totes maneres trobaria a faltar massa la meva família, els

amics i l’hivern. Barcelona és una bonica ciutat amb gent fantàstica però sé que sempre em

sentiré més a gust vivint a Montreal.

Quin és el teu escriptor preferit? Per què?

My favourite author is Kurt Vonnegut. His stories are very weird, and unique. When I pick up

one of his books I just can't stop reading it!

El meu autor preferit és Kurt Vonnegut. Les seves històries són molt estranyes i úniques. Quan

agafo un dels seus llibres no puc parar de llegir-lo!

Quina és la teva cançó preferida?

I have many favourite songs, but my two favourites would have to be Fix You by Coldplay and

Calendar Girl by Stars.

Tinc força cançons preferides però les meves dues cançons preferides serien Fix You de

Coldplay i Calendar Girls de Stars.


ENTREVISTESMestres

Quina és la teva cançó preferida?

"El fantasma de l'òpera".

Quina pel·lícula t´agrada més?

“Bigfish” i “Con faldas y a lo loco”.

Quina és la cosa que et fa més fàstic?

Els insectes i les serps.

Toques algun instrument? Quin?

No, però abans cantava cant modern.

Quin és el teu "hobbie”?

Anar al teatre.

De què volies treballar de petita? Per què?

De gelatera, perquè sota de casa meva hi havia una gelateria i ho trobava divertit. També volia

treballar de perfumera, per fer els meus propis perfums. M’agradava molt l'olor que feien els

perfums...

Quin és el teu il·lustrador preferit?

La Roser Capdevila.

Maria MaymóLa Maria Maymó serà durant aquest any la mestra d’educació musical a l’etapa de Primària i

ens ha respòs molt amablement a totes i cadascuna de les preguntes que li hem fet.


LITERATURAÉssers fantàstics

Ana Li Solanilla i Maria Mundina. Després d’anys

i panys llegint històries de fades, ens decidim a

fer un pas més enllà: investigar i compartir amb

vosaltres petites llegendes sobre aquests

personatges fantàstics que durant tant de temps

han omplert l’imaginari infantil.

Contes de fadesUn parèntesi pel món de les coses

més fantàstiques. Un apartat més

infantil que adult (que tot nen que

porta l’adult també pot llegir). Petites

històries explicant-vos les aventures

del món de les fades. Una manera

divertida perquè els petits trobin

també atractius a la revista de

l’escola i una manera divertida de

barrejar sirenes, famílies reials, bons

i dolents.

Petit diccionariQue us ajudarà a comprendre millor

les llegendes.

NADES: són les fades que neden.

NERDAS: fades “guais” de la ciutat.

ESPIRALS: fades que es converteixen

en tot.

CACIDA: fades que sempre estan

malaltes.

MEDINA: fades aficionades a la

medicina que curen les Cacides.

P.F: policies de la ciutat.

F.R.F: família reial amb diners



SidofHi havia una vegada una sirena ben maca que atreia a tots els animals del fons marí.

La sirena, com sempre, nedava ben lluny de la costa quan, despistada com era, va xoca contra

uns coralls i es va desmaiar.

Uns dofins de pell grisa i brillant, saltaven pel mar molt alegres quan van veure la silueta de la

sirena desmaiada al bell mig del fons marí.

Mai heu sentit el conte de la bella dorment? Doncs resulta que el dofí més maco del fons marí

va voler provar de fer-li un petó per veure si es despertava. La sirena va tardar en despertar-se

però ho va aconseguir. I vet aquí quina casualitat: el dofí feia temps que estava enamorat

d’aquella sirena i mai no gosava dir-li paraula. En aquell moment, veient que ella valoraria

molt el seu coratge, va demanar-li matrimoni. Ella va acceptar. Un cop casats pels rituals

marins, van voler tenir fills i aquests, barrejant les millors característiques de la sirena i les del

dofí, van crear una nova raça marina, els Sidof.

Sipa

Com cada dia, de bon matí, unes sirenes nedaven i nedaven fins molt lluny: sempre feien

carreres i la que perdia havia d’anar a buscar el dinar per a totes.

Encara que totes s’esforçaven molt, sempre quedava la mateixa última, i sempre la pobra

havia d’anar a buscar el dinar.

Passava un cop i altre el mateix, fins que un dia una papallona va començar a observar-les. Va

passar una setmana, un mes, un any i la papallona es va cansar i va decidir ajudar la sirena

perquè quedés la primera de totes i no es riguessin més d’ella. Sense que la sirena se

n’adonés, la papallona va agafar una bombolla d’oxigen i es va submergir dins l’aigua.



Per la seva banda, la sirena, com ja no volia fer més carreres es va posar a prendre el sol en

un lloc apartat, però una altra sirena la va seguir i, quan ja s’havia instal·lat la va portar cap a

on eren les altres. Ella tota desanimada hi va anar per no barallar-s’hi i quan van dir: ”tres,

dos, un…” Gairebé es posa a plorar. Però, de seguida, es va adonar que sense esforç estava

avançant les seves companyes: la papallona, enganxada a la seva esquena l’estava ajudant a

ser la més ràpida!

No només va quedar en primera posició sinó que, a partir d’aquell moment, la sirena i la

papallona es van fer molt amigues i van anar a descobrir mar, més enllà del seu regne.

Fades

Hi havia una vegada unes fades molt curioses que volien saber-ho tot: aquestes fades es

deien Papallones i sempre anaven vestides amb pells molt cares. Tenien una reina que es feia

dir Tic-pa: era morena de pell i tenia una cabellera pèl roja com el foc, llarga i rinxolada. Era

alta com un pi.

L'obsessió d’aquestes fades era desxifrar la poció màgica de la immortalitat, però, primer de

tot, havien de descobrir-ne la recepta. Després de pensar-hi molt, van pensar que les Medines

les ajudarien. Tot decidides van encaminar-se vers un gran viatge per anar a trobar la recepta

de la immortalitat. Tenien les coordenades i així, totes juntes, van travessar tot el món de les

fades i, just en el moment que ja estaven a punt de rendir-se, hi van arribar.

En ser al seu destí, van veure que les coordenades les portaven a una caseta molt acollidora,

que en entrar, era plena de felicitat. Totes les Cacides les van rebre amb un tranquil somriure.

Llavors, la Clipa, una fada del grup de les Medines, va sortir cap a un passadís molt estret i

fosc, tota alegra, parlant amb una Cacida, que li va començar a explicar com guardaven la

recepta màgica.

La Clipa anava vestida com totes les Medines: una bata blanca de doctora, malles roses amb

flors i unes sabates brillants negres de taló. En aquell precís moment, quan la Sopis va cridar,

la Clipa, sense pensar-s'ho un segon, va tornar enrere per anar a veure què passava: les

ulleres li havien caigut i com li feia mal l'esquena no es podia ajupir.



A més a més, com no tenia les ulleres no s’hi veia gens (sense comptar amb la seva vestimenta,

que no era molt adequada per ajupir-se: botes farcides de pell perquè no tingués fred, una bata

tèrmica, pantalons de pana, samarreta, mig jersei de llana i una gorra peluda). Portava tanta

roba que no podia ni seure.

Entre unes i altres van aconseguir resoldre el drama de les ulleres i van centrar-se en ser ateses

per les Cacides, que els van donar la recepta i la llista dels ingredients.

A l’ estrany paper arrugat i vell hi posava el següent:

- 7 pintallavis de sabor a sang de cocodril i color rosa xiclet

- 3 gotes d’aigua molt salades

- 1 cabell daurat de princesa

Amb aquestes indicacions van pensar d’on treure cada cosa. Els pintallavis podien ser de les

Nerdes, perquè sempre anaven pintades i les anomenaven ''les estrelles de la ciutat'. Era una

troballa fàcil: tenien una col·lecció gegant de pintallavis!

Així doncs, van anar a visitar-les.

Al contrari de les Medines elles estaven molt a prop del seu regne. En arribar-hi, ja van veure

els pintallavis indicats: els tenien en un prestatge i tenia un rètol on hi posava el nom.

Per allà passava l'Efa, una gran Nerda (és a dir, una de les més importants).

-Voleu alguna cosa?- Va dir ella tota refinada.

-Sí, ens agradaria saber com aconseguir aquella part de la poció… vull dir... el pintallavis de

sang de cocodril de color... -va respondre la Tic-pa.

-Rosa xiclet?- L’Efa va continuar la frase, i amb molt mal gust va escopir - És impossible, per

donar-vos-el a vosaltres, hauríeu de superar primer la prova de degustació.

-I quina és aquesta prova? -Digué la fada Tic-pa.

-Doncs haureu d'escollir la roba perfecta, digna del regne de les Nerdes, si el jurat de Nerdes

l’accepta tindreu el pintallavis.

La Tic-pa, tremolosa, va escollir una brusa blanca que anava per dins d'una faldilla alta i negra i

uns botins negres.

L’ Efa se la va mirar amb una mirada ràpida i va exclamar:

-A això n'hi dius anar ''a la moda''?



Llavors, abans que pogués acabar la frase, un grup de noies va començar a cridar:

-Què bonica!, quina passada!, és d’allò més xic! On te l'has comprat? Deixa’m roba!

Eren Nerdes. L’ Efa la va mirar amb cara de fàstic i va exclamar:

-D’acord… quants en vols?

-Set -va dir la Tic-pa satisfeta.

Un cop aconseguits, van pensar d’on treure tres gotes d’aigua molt salades. Llavors, per la

finestra de la casa de les Papallones, la Tic-pa va veure el paisatge, el tranquil·litzant mar, serè

i d’un blau càlid. Va acostar-se més a la finestra i va veure dues Nades, les fades del mar. De

sobte, se li va il·luminar el rostre i… va anar ràpidament a l'armari. El va obrir i d' allà en va

treure deu equips de busseig, ella va agafar a nou papallones i totes plegades es van

incorporar l'equip de busseig al cos. Després de saltar a l’aigua i nedar i nedar fins al fons del

mar, van arribar al palau Flupismasterdupis (així es deia el palau del fons marí); llavors la Tic-

pa i les seves ''amigues" van entrar a la sala dels reis, totes refinades i amb molta delicadesa

van preguntar:

-Bon dia majestat vostè sap com podríem aconseguir tres gotes d’aigua molt salades.

-Sí, a les olimpíades deorytis que tindran lloc aquesta tarda- va exclamar el rei-.

-Tatatataaaatata- Van sonar les trompetes, per donar pas a les olimpíades deorytis.

-Per un cantó, tenim a la Melin yong - Va dir un senyor molt estrafolari.

Tot seguit una nade va sortir per un passadís ample i lluminós, anava vestida amb una

samarreta curta de colors i la cua daurada, i no parlem de la seva cabellera a conjunt amb la

cua.

-I a continuació la Tic-pa. -Va afegir el senyor estrafolari.

La Tic-pa va sortir del cantó oposat al de la Melin.

- Ara que ja hi són totes dues us explicaré en què consisteixen aquestes olimpíades, en aquest

cas només és una prova i és de... BALL!!! I comença la Melin. -Va continuar el senyor

estrafolari.

La Melin va picar de mans dos cops i va moure el cul. Després es va moure per tota la pista

mentre anava movent els braços d’un costat a un altre. En canvi la Tic-pa va fer un salt

impressionant, tot seguit va moure el cap i els braços mentre anava saltant d’un costat a l’altre.



Després es va ajupir i va recolzar el cap al terra mentre feia girar el seu cos. Sense dubte era

la millor actuació, el rei li va donar el tresor de les gotes. Quan van assecar-se es van dirigir

cap al palau més important de tot aquell món. Es van fer passar per les senyores de la neteja.

Quan van netejar l'habitació de la princesa Ajiga li van agafar del seu raspall rosa i lila. I se'n

van anar corrents cap a la seva casa. Quan van arribar ho van bullir tot amb aigua i totes es

van veure el líquid resultant, després d’una estona van començar a tornar-se bruixes.

I era perquè aquella poció era per tornar-se bruixa, no immortal!


LITERATURACavall Rogenc

Adrià Joaniquet, la ploma jove de la revista,

reincident, creant nexes entre les meves passions:

literatura i història.

Cavall Rogenc

A Cardona cap al vespre del 5 de

Març de 1713, estaven assetjats de

feia temps i la gent es preocupava

perquè escassejaven les provisions.

Finalment el general Roken-bull (que

era austríac i era l’encarregat de

defensar Cardona de les tropes

borbòniques) també va començar a

patir, i juntament amb la seva cort, va

decidir enviar un missatger a

Barcelona per veure si hi podia enviar

reforços. L’endemà al matí, un genet

que es deia Guillem i era alt, robust i

molt simpàtic, va sortir de Cardona

per enviar el missatge a Barcelona,

però no va aconseguir ni creuar el

se tge . I aqu í és on comença

l’aventura amb el nostre verdader

protagonista: el cavall rogenc.



Aquest cavall no era un cavall qualsevol, era un cavall intel·ligent i sabia parlar, però això

només ho sabia ell, era el seu gran secret. El rogenc va cavalcar durant una setmana, però al

vuitè dia es va torçar el turmell i va haver d’afluixar. Al novè, a més a més, va topar amb

l’Anoia i va passar tres dies buscant un gual. Després va esperar un altre dia perquè se li

passés el dolor i el corrent no se l’endugués, fins que, al vespre del dia que feia catorze des

que havia sortit de Cardona, va creuar l’ Anoia. Ho va fer al vespre perquè el dia abans havia

vist una patrulla i li feia mala espina que no el capturessin i el tornessin a ensinistrar.

Tot i que en Rogenc era un cavall extremadament intel·ligent i molt assenyat, no tenia gaire

sentit de l’orientació i se’n va anar massa al nord, fins que al cap d’unes tres setmanes, va

veure Girona. La va reconèixer ràpid perquè ell ja hi havia estat abans i se la coneixia molt bé

i per això es va desviar cap al sud en la bona direcció .

Al cap d’una setmana va veure dos vaixells anglesos i els va renillar tan fort com va poder,

però ells no el van sentir fins que, com en Rogenc els va seguir, el guaita el va veure i va

pensar que era un missatger francès que venia des de Marsella. Van desembarcar amb la

intenció de capturar-lo, però al veure que no duia genet i que portava una sella amb l’escut de

Cardona, el van pujar a l’estable i el van dur cap a Barcelona.

Durant els següents dies en Rogenc va marejar-se molt i estava molt cansat. Així va ser com,

una nit que el mar estava tranquil i van atracar a una badia per descansar, en Rogenc va

quedar profundament adormit, tan adormit que va començar a parlar entre somnis i el noi que

havia de portar menjar als cavalls a mitja nit el va sentir i va començar a sospitar que aquell

cavall no era normal.

La següent nit va passar el mateix i el nen va decidir que l’havia de despertar.

Ho va fer, en Rogenc va despertar-se sobresaltat i en adonar-se que el nen l’havia descobert,

va començar a desesperar-se i a renillar per veure si el noi es pensava que s’ho havia imaginat

tot i que el cavall no parlava.



Però només va aconseguir despertar la resta de la tripulació. En sentir tant de soroll a les

habitacions, en Rogenc es va espantar pensant que tothom sabria el seu secret, que l’acusarien

de bruixeria i el sacrificarien i va prendre una decisió, va parar de renillar i va xiuxiuejar:

- Noi, sí que sé parlar, però fes-me un favor i dissimula.

- D’acord -va respondre el noi-.

De sobte va aparèixer un home amb pijama i va dir:

-Què passa Jan? Amb qui parles? Tens problemes amb el cavall?

-No passa res, parlava sol i el cavall s’ha espantat en sentir que baixava.

-D’acord, et crec, però si us plau tranquil·litza’l que volem dormir.

-D’acord pare.

I l’home va marxar.

-Era el meu pare, i jo sóc el Jan.

-Us assembleu de cara. Escolta una cosa Jan, demà a les dues de la matinada digues-li al teu

pare que baixi amb tu a l’estable que us he de dir una cosa, però abans fes-li prometre que no

cridarà passi el que passi i assegura't que deixi les armes a la seva cambra.

I així va ser, l’endemà en Jan va fer tot el que el cavall li havia dit i va baixar amb el seu pare

a la quadra.

En Rogenc va separar el pare i el noi, i va xiuxiuejar a cau d’orella d'en Jan:

-Explica-li-ho tot fil per randa.

I el noi va començar:

-Mira pare, aquest cavall ve de Cardona per buscar reforços a Barcelona, va sortir de casa

seva el 5 de març i ara ja és 17 d’agost, això vol dir que els cardonins porten cinc mesos i

dotze dies esperant i que els Borbons potser ja hi han entrat, per això té pressa.

- I com ho saps tu tot això? -va preguntar el pare-.

-Perquè parla.-Va respondre en Jan sense intimidar-se-.

-Ja, ja, ja, i jo que m’ho crec. -Va dir el pare-.

-Doncs t’ho hauries de creure -va intervenir en Rogenc- i recorda que has promès no cridar.

L’home es va haver de mossegar la llengua per no cridar, no s’ho podia creure, era veritat, el

cavall parlava.



-Escolta -va dir en Rogenc- necessito que m’ajudeu, hem de desembarcar i anar a Barcelona.

-D’acord -va respondre en Jan.-

-Bé... doncs... som-hi! -Va apuntar el pare encara descol·locat i espantat.-

Per desgràcia el pare d’en Jan no era el capità i per això no hi podien desembarcar amb més

homes. A aquesta pega se'n sumava una altra: la destinació del vaixell no era Barcelona, sinó

Arenys de Mar, perquè és on residia un nebot de la reina Anna, i això volia dir que havien

d’agafar un bot salvavides i anar fins a la costa carregant els cavalls.

Així ho van fer.

L’endemà a la nit van sortir d’amagatotis a coberta i van baixar un parell de bots a l’aigua. En

Jan en portava un carregant al Rogenc i son pare en portava un altre amb el seu propi cavall.

En arribar a terra van desembarcar i van anar al galop tota l’estona (uns tres quarts d’hora)

fins a arribar a Barcelona. Però quan van arribar-hi, per la banda de muntanya, es van trobar

amb el fet que els Borbons els barraven el pas. Malgrat tot, no es van rendir i van anar pel

portal de mar: allà no els van deixar entrar fins l’endemà al matí.

Tan bon punt van haver entrat a Barcelona, es van dirigir cap a palau, però quan anaven a

infiltrar-s’hi, un guàrdia els va parar i els va dir que els cavalls no hi podien entrar. Tot i que en

Jan i son pare hi van insistir, el guàrdia s'hi va negar i ells van haver de cedir.

Un cop a dins els van fer esperar una bona estona -que es van passar cantant i pensant que

havien arribat a temps-.

L’emoció se'ls va passar del tot en veure la cara de pomes agres que feia tot el Consell de Cent

i que tothom estava sumit en el pensament i guardant silenci; al final un dels consellers va

interrompre:

-Bé, i què és el que volen aquests homes?

-Necessitem reforços -va dir en Jan-.

-D’acord, per on si es pot saber?.

-Per defensar Cardona.- Va dir en Jan una mica espantat per la cara que feia tothom-.

I sembla doncs, que ja es temia la resposta, perquè no es va posar a plorar com en Rogenc,

que es va passar la resta de sa vida somicant deprimit i tancat en una quadra, quan li van dir:

-Cardona ha caigut!


LITERATURAFelicitat

Martina Flores. Tantes coses a dir, tantes pàgines

encara per omplir... dels desitjos més humans i de

les petites coses.

“La felicitat sempre viatja d’incògnit. Només

després d’haver passat, sabem d’ella”

-Anònim-

La felicitat sempre viatja

d’incògnitFa uns cent anys dues amigues -la

Sira, una nena molt menuda de

dotze anys, rossa (que no faria mal

ni a una mosca) i l’Alyssa, una

noieta de quinze anys, atrevida,

extravertida, bruna (amb els cabells

més rinxolats que un canic)- van

emprendre una aventura.

Tot va començar al poble Plura, un

poble on no existia la felicitat.

Un matí d'hivern la Sira va anar a la

Biblioteca a estudiar Naturals i

l’Alyssa avorrida la va acompanyar.

La Sira, tan maldestra com sempre,

va fer caure un llibre amb un

aspecte molt antic on hi posava:

Deu maneres per ser feliç.


LITERATURAFelicitat

Les dues el van agafar per observar-lo ja que no entenien res, però, de sobte,va caure de dins

del llibre un full de llibreta, ben estrany, ja groguenc, on hi havia escrit amb una cal·ligrafia i

una ortografia que feia mal als ulls:

"Ola amics del poble Plura ce no enteneu res??

Dons aneu al pobla Guai. Ens veiem!!"

- Què esperem? Anem-hi!!! -Va dir l’Alyssa, després d' uns segons.

L'altra amiga no podia dir que no i es va preparar una bossa amb menjar, aigua, un sac de

dormir i una llanterna. L’Alyssa també va fer la bossa afegint-hi algunes coses més.

Van decidir marxar aquella mateixa nit. Les dues estaven molt emocionades ja que era el

primer cop que sortien del poble.

Van caminar fins arribar a una plana on podien parar a dormir aquella nit. La plana estava al

costat del camí i, per tant, per arribar a Guai, no tindrien complicacions.

El dia següent van continuar el viatge, però va passar una cosa. La Sira es va trobar malament.

L’Alyssa no sabia què fer, però, després de pensar-s’ho molt, va decidir anar al poble més

proper. Després d’uns quants dies van arribar a un poble on, just en aquell moment, hi havia

una festa.

Les dues amigues es van sentir desconcertades i van preguntar a un vell on es trobava

l’hospital. El vell, feliç, els va respondre:

-Si gireu a la dreta, allà el trobareu i... xicotes d’on veniu?.

-Del poble Plura senyor i estem aquí perquè estàvem buscant la felicitat però ella, la meva

amiga, s’ha trobat malament-. Va respondre l’Alyssa.

Al vell se li van il·luminar els ulls. Excitat com un nen va cridar:

-Heu trobat el meu missatge veritat! El missatge! Que content que estic! Sabia que el trobaria

algú!-.

Després d’uns instants d’analitzar l’alegria desmesurada de l’avi, l’Alyssa va començar a lligar

caps: ell era el senyor que de nen havia escrit el missatge i ara estaven al poble Guai!! Era

molt feliç!!


LITERATURAFelicitat

La Sira no entenia res (de tan

malament com es trobava) i va

demanar a l’Alyssa que la portessin a

l’hospital.

Després d’anar a cal metge (que li va

dir que si prenia una mica de Dalsy

en dues setmanes es curaria) van

dirigir-se ràpidament cap al poble per

anar a parlar amb el vell, però la Sira

es trobava malament i va decidir anar

a reposar. L’Alyssa va anar a parlar

amb el vell.

Ell li va explicar que feia molt de

temps, hi havia un rei malvat, al qual,

des de ben petit, havien privat de

moltes coses (menjar pastissos, córrer,

cantar, ballar, somriure...). Ell era

infeliç i va voler fer el mateix amb el

poble que governava. El rei no els

deixava somriure, fer festes, veure’s

amb els amics…

Poc a poc, els habitants de Plura van

deixar de ser feliços i ja no sabien

somriure perquè no tenien raons per

fer-ho.


LITERATURAFelicitat

Les dues noies van estar una setmana a Guai, esperant que la Sira es curés, i van marxar.

L’Allyssa, la Sira, el vell i el grup de gent feliç van agafar un carro per anar a Plura, on

posarien en marxa el pla “missió feliç”.

Van començar el pla i tot va anar fil per randa: després d’un any, al poble Plura, es respirava

aire amb olor de felicitat. Els vells i els joves, gràcies a les seves manifestacions, van aconseguir

poder fer tot allò que l‘antic rei els havia prohibit (somriure, riure, fer festes cantar, parlar amb

els seus amics, deixar de pagar tants impostos…).

Les nostres dues amigues, la prudent Sira i l’aventurera Allyssa, eren molt felices i la Sira es va

alegrar molt que, en aquell moment que havia de decidir si emprendre una aventura, hagués

dit que sí.

La gent que havia anat amb elles des de Guai per enllestir el pla va tornar al seu poble, però

el vell, en canvi, va decidir viure a Plura, ja que havia nascut allà. I va fer bé, ja que només un

mes després de tot aquest enrenou, el van nomenar alcalde per tot el que havia fet, i a

l’Allyssa i la Sira les van nombrar ajudantes de l’alcalde. Elles, però, no ho van acceptar, ja

que van dir que no estaven preparades per a això.

Així doncs, ell, l’avi entranyable que tenia al davant, de nen, no aconseguint suportar-ho ni un

dia més, es va escapar, però abans de fer-ho, va deixar el missatge... que elles havien trobat!

El vell li va dir que, més enllà del que havia escrit al llibre, durant tot aquest temps, a més a

més, d’esperar algú, havia trobat una solució: portar unes persones felices al poble de Plura

per veure què hi succeïa.

Ell desitjava que els vells del seu estimat poble, poc a poc, anessin recordant aquell sentiment i

que, de mica en mica, anessin fent més festes i negar-se a pagar tantes tasses. Això però, no

era segur que passés, només era una hipòtesi.


LITERATURAD’estiu

Joana Justícia. Escriure per parlar de l’amistat, de

les petites coses que formen els nostres records.

Plaers d’una tarda d’estiu.

D’estiuAcabava de caure un xàfec a

Barcelona i tot feia pensar que

aquella tarda no podríem jugar el

partit de “volei” platja. Uns núvols

ben negres indicaven que la

tempesta encara seguiria el seu

curs. Tot i així, les amigues teníem

ganes de trobar-nos i passar una

estona plegades. Vàrem pujar totes

als cotxes i vàrem enf ilar la

c a r r e t e r a c a p a R o s e s .

Sorprenentment, el cel s’anava

aclarint i el sol de la tarda ens

saludava ben resplendent. El viatge

fins a la platja va ser pesat i llarg,

però amb bona companyia i un

grapat de rialles, va passar volant.

Finalment, hi vam arribar i vam

començar a córrer cap a la zona de

joc.

Compassant els nostres salts, la

sorra anava empolsinant l’aire

mentre s’aixecava rere nostre i la

brisa del mar voleiava els nostres

cabells. La resta de companys ens

esperaven. Un cop fets els exercicis

d’escalfament, vam començar el joc.


LITERATURAD’estiu

Vam estar dues hores jugant sota el sol lluent que s’aixecava sobre les muntanyes i cremava

els nostres caps. Era increïble pensar que durant el dia hagués estat amagat per la forta pluja.

Les gotes de suor ens relliscaven pel front i acabaven esquitxant la fina i suau sorra. El so de

l’eixordidor xiulet del David, l’entrenador, ens va alleujar. Tots vam picar de mans per la bona

feina i ens vam desitjar un bon estiu. La Xènia, la Carla, la Sílvia i jo vam fer l’últim esforç: vam

córrer a gambejades cap a la platja, ens vam treure la roba amb desesperació i vam llençar-

nos a la plàcida aigua que s’estenia davant nostre. El contacte amb l’aigua era encisador, el

canvi de temperatura extrema era agradable. La Carla portava un inflable, totes volíem pujar-

hi. Un cop vam ser totes a bord, vam remar mar endins sense parar, volíem arribar a l’horitzó

i més enllà si podíem. Ja érem massa lluny de la costa i les mares ens cridaven sense parar

mentre ens deien que tornéssim a la costa. Vam fer mitja volta, ens vam estirar com vam poder

al matalàs inflable i, de mica en mica, vam anar arribant a la sorra mentre el balanceig de les

onades ens empenyia cada vegada més fort. Un cop vam arribar-hi, ens vàrem estirar a les

tovalloles, cansades però orgulloses i somrients. Ens esperava un darrer plaer en aquella tarda

d’estiu. Les mares ens havien preparat un berenar fet de copes de gelat amb nata, coronat

amb xocolata i fruites tropicals. En el cim de cada un dels gelats lluïa una petita ombrel·la de

colors. A mesura que ens anàvem menjant aquells gelats, tots els dolços ingredients anaven

regalimant, perdent les formes inicials. Així, vaig pensar, l’estiu va avançant com aquests

magnífics gelats que es deixen gaudir mentre es van acabant.


LITERATURAUn estel i un desig

Emma Martín. Vides trencades, trucades a la

matinada. Malgrat tot, sempre queda el desig

d’alguna cosa millor.

Un estel i un desig“Va obrir els ulls quan el primer truc

del telèfon encara no havia mort,

però va saber que la trucada no

podia ser bona. No n’hi ha cap que

ho sigui a la matinada”. Va agafar

el telèfon, dubtós i amb les

lleganyes encara enganxades entre

els ulls. Va estar una bona estona a

cau d’orella escoltant la veu del

darrere del telèfon i va avisar a en

M u s h g i r à p i d a m e n t , q u e

descansava plàcidament al seu llit.

Es va despertar espantat pels

sacsejos i els crits del seu germà. De

fet, malauradament, ja s’havia

despertat altres cops per les sirenes

i els crits dels seus vuit germans que

corrien per casa en busca de refugi.


LITERATURAUn estel i un desig

-Ei, què passa, Rahmat? Per què m’has despertat?

-Mushgi, és la mare. No s’ha recuperat.

-Com que no? LA MARE S’HA DE POSAR BÉ! Ja hem perdut al pare... Sense ella no serem

res!

-Ja m’han dit que no hi ha res a fer; ha mort.

-No... NO! NO POT SER!!

Els dos van esclatar a plorar desconsoladament. Per què? Per què els havien de bombardejar?

És que viure entre runes i entre els cossos dels teus familiars no era suficient ja? No n’hi havia

prou amb portar una vida en la que la música més popular de Gaza eren les sirenes dels

bombardejos? Els dos germans sabien que no. Allò era una lluita sense cap ni peus. Tot allò,

l’únic que causava eren danys cap al poble.

Van apropar-se a la finestra, observant, a les quatre de la matinada, el paisatge destruït del

que abans era la seva ciutat. De sobte, va aparèixer un avió que estava disposat a arrasar tot

allò que havia sobreviscut. Aquell avió anava en direcció cap a la casa del millor amic d’en

Mushgi: en Shalam. Va deixar caure l’explosiu. Mentre queia, en Rahmat va dir eixugant-se

les llàgrimes a les mànigues de la samarreta:

-Saps què, Mushgi? En alguns països es poden veure estels fugaços.

-Què són, Rahmat?

-Són meteorits que s’incendien en entrar a l’atmosfera.

Els dos es van quedar observant com queia lentament la bomba.

-La gent té el costum que quan en veuen un, demanen un desig. –Va afegir en Rahmat.

-Quina sort tenen... I es compleixen?

-Se suposa que sí.

-Nosaltres en veiem cada dia, Rahmat, però en comptes de complir-los, els destrueix.

-Tens raó. –Va dir en Rahmat mentre veia com faltaven pocs segons per tal que la bomba

topés contra l’edifici.- Demana un desig, Mushgi.

-Desitjo que sigui un estel fugaç...


LITERATURAOda a los videojuegos

Raül Rodriguez. Universos paral·lels, mons

estranys.

Oda a los videojuegos

Videojuegos, mundos posibles

complicados de explicar,

con sus malvados impasibles

cuyo deseo es triunfar.

Jugar luchando, paso a paso.

Tu deber, salvar tu pueblo

pues se divisa en el ocaso

la silueta de un duelo.

Juegos dedicados a un ROL

que harán que te sientas dentro;

juegos sobre marcar un gol,

infames en modo “Experto”.

Todos esos mundos extraños,

donde tu diestro amigo,

está a tu lado muchos años.


LITERATURAA la guerra

Isaac Enguita. El drama, la venjança, l’horror.

A la guerra

El fuego cegador que me ilumina,

cual verdugo de sueños presentado,

a ver mi vida destruirse obliga.

M i h o g a r y m i s r e c u e r d o s

devorados,

y como diablo genera y quema

cenizas de futuros esfumados.

El estallido mi locura llama

y mi corazón menos me responde,

la turbia vil ira más me reclama.

Mi pobre mente apenas comprende

mi débil razón tampoco alcanza,

por siempre mi triste alma se pierde.

Maldigo al hombre y su venganza;

maldigo a la guerra y a los egos;

invoco para nos la Esperanza..


LITERATURAElegía al cruce

Martí Cid. Quan tot acaba.

Elegía al cruce

Muy largos caminos los dos

poblados,

han guiado hasta llegar aquí,

derrotando duques y condados.

Cuando al alba estalló el cruce

sentí,

en las amplias e infinitas llanuras,

que mi amor patrial era frenesí.

La guerra se originó aun a oscuras,

teníamos más gente y barracones,

pero nos traicionaron las alturas.

F l e c h a s c r u z a b a n n u e s t r o s

corazones,

desde la no muy lejana colina,

pues esos estallaban tal pasiones.

Huyendo con espada y moral rota,

c o n o d i o h a c i a l a m a l d i t a

emboscada,

la que nos dio la última derrota.


LITERATURAOda al boli.

Ona Folch. Vida al meu estoig, assaig poètic

sobre el material escolar.

Oda al boli

Boli verde, boli azul,

boli negro, boli rojo,

todos sueltos o en manojo,

¿cuál prefieres?, ¿ verde, azul?

Yo los quiero todos juntos

de esos gordos, van mejor.

Y qué angustia, qué dolor,

¿qué es eso de separarlos?

En el boli es mal asunto

eso de que no se borren;

además, con lo que corren

no se paran ni en un punto.

Eso sí, buen un buen invento,

a la rueda equiparable,

que el tintero rellenable

era sucio y también lento.


LITERATURAA las madres

Jan Vidal. Homenatge delicat a la maternitat.

A las madresEsas señoras con bolsos llenos de instrumentosque, a veces, les salvan de un mal acaloramiento.Heroínas que nos libran del aburrimientocon un simple papel y con mucho afinamiento.

Esas señoras capaces de ir a todas partescorriendo como locas, pero con mucho arte.Heroínas con sus intrépidos estandartesque nos llevan siempre con ellas, a todas partes.

Esas señoras que nos comen a grandes besosaun cuando nos comportamos como unos traviesos.Heroínas que nos salvan de salir ilesoscuando estamos a punto de partirnos un hueso.

Esas señoras que, sin ellas, no somos nadacuando enfermamos se convierten en nuestras hadas.Heroínas cuentacuentos de las madrugadascuando nos despertamos en la cama por nada.


LITERATURARecomanacions

Iona Harkness i Marti Xuclà.

Addictes a la lectura, apassionats per compartir-

la.

Algunes ideesNo saps quin llibre llegir?

Fart de les mateixes col·leccions,

dels mateixos títols?

Tranquil, estàs de sort: en aquesta

secció podràs trobar algunes

recomanacions l i teràr ies que

sorgeixen com a fruit de la nostra

experiència lectora.

La majoria estan adreçats a nens i

nenes d’entre 7 i 12 anys, és a dir,

els alumnes de Primària sereu els

grans beneficiats d’aquesta selecció.

Esperem que gaudiu d’aquest recull

i que ens feu saber com ha anat la

lectura en cas que us hi animeu.

Bons llibres i bona lectura a tothom!



La volta al món de la formiga Piga

Autor: Emili Teixidor

Edat recomanada: de 7 a 9 anys

Estil lector: Divertit

Ressenya personal: Es tracta d’un llibre divertit, d’on ben segur en pots aprendre moltes coses.

Diari d’una penjada

Autora: Rachel Renée

Edat recomanat: de 7 a 11 anys

Estil lector: Romàntic

Llibres relacionats: Diari de Greg

Ressenya personal: És un llibre distret, que acabes

en dos dies. Serveix per passar una bona estona.

La piràmide vermella

Edat: 9-10 anys.

Editorial: La galera.

Escriptor/a: Rick Riordan va néixer a San Antonio, Texas

Ressenya personal: Aprens molt sobre qui era cada déu en l’època egípcia, està molt ben

descrit i s’entén molt bé.

Resum: Dos germans estan separats perquè la seva mare va morir i els avis en van culpar el

pare i per això el Carter viu amb el pare i la Sadie viu amb els seus avis. Tots junts, la nit de

Nadal, es tornaran a veure i passaran una aventura amb déus que mai oblidaran.



El secret de Killimooin

Edat: 9-10 anys.

Editorial: Juventut

Escriptor/a: Enid Blyton

Ressenya personal: És un llibre de misteri que passa en un

país que tres dels amics no coneixen i l’aventura que passen

és molt enganxosa.

Resum: Cinc amics dos nenes i tres nens van a un país on

el Paül és el príncep Baronia. Allà és estiu, hi fa molta calor.

Hauran de traslladar-se Al seu segon castell on

passaran a prop del bosc secret.

la selva de les tenebres

Edat: 9-11 anys

Editorial: Edicions del pirata

Escriptor/a: Frederic Mayol

Ressenya personal: Potser és una història certa o potser no... jo al llegir-me-la vaig pensar que

sí i vaig pensar que enel Joseph en el fons li va agradar l’aventura, per haver conegut un amic

inseparable.

Resum: Una família amb en Joseph va a la Índia per adoptar una nena de pocs mesos. En

arribar a l’orfenat veuen que l’han segrestada. El seu oncle i en Joseph hauran d’anar a

buscar-la. Allà es trobaran amb moltes coses que no s’haurien imaginat que existissin...



Los cinco en las rocas del diablo

Autora : Enid Blyton

Edat recomanat: de 9 a 12 anys

Estil lector: Intrèpid

Llibres relacionats: The secret seven

Ressenya personal: És un llibre 100 % recomanat per l’equip de redactors de la revista. Ara et

toca descobrir-lo a tu!

Cazadores de pistas: el retorno de Da Vinci

Autor: Isaac Palmila

Edat recomanada: de 9 a 12 anys

Estil lector: Intrèpid / Curiós

Llibres relacionats: Gerónimo Stilton

Ressenya personal: Si t’agraden les aventures, aquest és el teu llibre.


PSICOLOGIAAddiccions

Marti Cid i Max Maldonado. Dades per

reflexionar.

Què són les addiccions?Segons el DIEC, una addicció és un

estat de dependència fisiològica i

psicològica a una substància o a

una pràctica, més enllà del control

voluntari.

Una addicció no ha de perjudicar

necessàriament la salut, com pot ser

el cas de l'addicció a algun aliment,

a una activitat física o psicològica.

Aquestes addiccions, poc freqüents,

poden no perjudicar la salut i

capacitat de les persones.

Una addicció forta seria l’ addicció

a la droga, a l'alcohol, al tabac,

etc.



La majoria d'addiccions d'aquest tipus són per raons psicològiques, ja que si tu prens alguna

droga se suposa que sents una sensació de plaer i de fugida, i això tendeix als addictes a

prendre'n més i més, fins a arribar a un punt que pot ser molt perjudicial per a la salut. En canvi

altres drogues, com l’ heroïna principalment, són drogues que quan te les prens notes una

sensació de plaer, però després no és el teu cervell qui te la demana, sinó el teu cos. En el cas

de l'heroïna, si no en prens constantment et provoca l'anomenada síndrome d'abstinència que

provoca nàusees, vòmit, diarrea, suor, febre, cruiximent, insomni, ansietat i neguit.

Conclusions

Una addicció és un estat de dependència fisiològica i psicològica a una substància o a una

pràctica, més enllà del control voluntari.

Les addiccions són estímuls que el cervell produeix per tal que tu consumeixis la droga o alol

que t’ha fet addicte.

Hi ha addiccions que són perjudicials per al nostre cos com les drogues, però n’hi ha que, ara

per ara, no semblen tan greus com, per exemple, l’addicció al mòbil i a la tecnologia o a

Rànking de drogues

En aquest esquema es mostren les drogues

més perjudicials per a la salut, i amb el

color blau fort es mostra el perjudici que

recau en els altres, és a dir, els

acompanyants i amics del consumidor.



Opinions dels consumidors

“Avantatges: T'oblides dels problemes perquè et quedes com als núvols. Desavantatges: Quan

passa l'efecte et recordes que encara tens els problemes.”

“Té molts desavantatges ho dic per experiència, he estat molt rebel i, per desgràcia, vaig

caure en aquest món, però vaig poder-ne sortir amb l'ajuda de Déu. D’altra banda, hi ha

persones que fan servir la droga, com la marihuana, amb una intenció terapèutica. No ho veig

malament, al cap i a la fi, és una planta.”

“L'únic avantatge que veig és que algunes, poques, són usades en el camp de la medicina,

algunes com a relaxants altres per no patir dolor, en fi, abusar de qualsevol cosa, fora dels

límits, és considerat addicció i això és dolent.”

En canvi, les addiccions de les persones adultes són, sobretot, a l’alcohol i als jocs (apostes,

etc.). Seguides de la nicotina, l'heroïna, la cocaïna i el sexe.



Aquest és el camí que segueixen els diferents tipus d’addiccions

Curiositats

Les galetes Oreo són tan addictives com la cocaïna. Almenys així ho afirma un estudi provat

amb rates, el qual apunta que aquestes galetes creen una addicció semblant a la que la

cocaïna crea al cervell. L'estudi s'ha realitzat a la Universitat de Connecticut, Estats Units, on

s'ha descobert que el consum d'aquestes galetes activa més neurones al centre del plaer que

aquesta droga coneguda pel seu alt grau d'addicció. Els experts van demostrar que les rates,

igual que els humans, comencen a menjar-se la galeta, per la crema del seu interior.


PSICOLOGIAAdiccions

Opinió dels autors

Nosaltres pensem que el tema de les drogues és un tema que no s'hauria de tocar en tota la

vida, si no és per causes peculiars.

Respecte l’alcohol, creiem que si surts un dia amb els amics i et veus una ampolla d'alguna

beguda alcohòlica, no passarà res, mentre no et creï addicció.

També pensem que els altres tipus de drogues està bé prendre-les quan les necessitem, quan

estem malalts, com a medicament, i tot i així amb moderació i recepta mèdica, de tal manera

que ja no són drogues.


SOCIOLOGIAViolència

Anònim.

La violència invisibleNormalment se’ns parla de la

violència masclista però, realment

sabem l’altra cara? Els nois també

pateixen agressions de part de la

seva parella, però malauradament

aquest tipus de violència és invisible

dins de la nostra societat.

Les noies agredeixen l’home i en

redueixen la seva autoestima. La

violència de gènere per part de les

dones és menor i més ignorada que

la dels homes. La raó per la que

aquesta violència és menys tractada,

és per la desigualtat social entre els

gèneres.

Aquesta violència és més invisible,

silenciosa i emmascarada. A un home

li costa més admetre-ho; la majoria

és incapaç de denunciar-ho i l’entorn

ha de ser el que doni el primer pas.

Aquí hi intervé el factor gènere,

socialment a l'home se li demana

fortalesa, diners i producció.


SOCIOLOGIAViolència

Admetre i manifestar que està sent agredit per la seva parella s'interpreta com un senyal de

debilitat, que qüestiona la seva virilitat i masculinitat. A l'igual que la dona, l’home pot patir

maltractes físics o psicològics.

Van fer un estudi en el que dos actors (un home i una dona) simulaven una forta baralla

enmig del carrer per avaluar les reaccions de la gent. Quan la dona agredia l’home, no

prestaven el mínim ajut. És més, algunes persones se’n reien. Però quan l’home colpejava la

dona, tota la gent reaccionava i els separava ràpidament per evitar que es continuessin

barallant.

No fomentem la violència, de qualsevol tipus. Lluitar per la igualtat no és donar un nou lloc de

poder a un altre personatge de la funció.

A Espanya, el nombre de maltractes d’homes i dones s’ajusta quasi al mateix nivell, mentre

que a Amèrica la violència cap a l’home supera a la del nombre de dones colpejades. En el

2011, set homes van morir a mans de les seves parelles o ex-parelles.

Aquest tipus de violència està ignorada i, per tal que pugui sortir a la llum, ha de ser la

societat la que doni el primer pas. Els homes s’enfonsen dins la vergonya que no els creguin si

denuncien.


SOCIOLOGIADones

Tània Bautista i Ainara Benítez. Dones. Abans,

ara. Diferència?

La situació de la donaLa situació de la dona sempre ha

sigut i és una situació digna

d’estudi. Malgrat la nostra evolució

com a societat, encara no hem

arr ibat al moment de par lar

d’igualtat de gènere en cap àmbit

vital.

Si fem un repàs de diversos fets

entorn la vida femenina ens

adonarem dels progressos assolits

per la dona, però també de la lluita

incansable que hem de portar a

diari.

A l ' an t i gu i t a t , l a dona e ra

l'encarregada de les tasques de la

llar, i els homes treballaven per

portar diners a casa, eren els

encarregats de mantenir la família

econòmicament. En alguns casos,

les dones eren mal t rac tades

f í s icament ja que e ls homes

pensaven que eren superiors i que

e l f e t d ’ a b a s t i r l a f a m í l i a

monetàriament els donava aquest

dret. (Això, avui dia, té un nom:

segrest econòmic.)


SOCIOLOGIADones

A més de les tasques de la llar, a partir del segle XIX, però sobretot del XX, les dones van

desenvolupar oficis artesanals, esdevenint: costureres, forneres, sabateres... Aquest fet és

significatiu i comporta l’ingrés a la vida laboral de les dones.

Les dones obreres de les primeres generacions estaven sotmeses a llargues jornades de treball

que podien ser fins a deu hores en molts establiments; treballs en locals foscos, sense ventilació

i sense serveis sanitaris adequats; salaris baixos i significativament inferiors als dels homes.

Moltes vegades, les obreres guanyaven la meitat del salari masculí en la mateixa tasca i sector

industrial.

Avui en dia, a l'hora de treballar el que compte majoritàriament, és la qualitat de la persona. I

diem majoritàriament perquè moltes empreses paguen més als homes que a les dones ja que,

per exemple, haurien de buscar un substitut si la dona demana la baixa de maternitat. Malgrat

que això està contemplat com a il·legal al nostre codi, succeeix. A un jutge, per exemple, se li

paga més que a una jutge.

La situació personal, social i laboral de la dona també depèn, però, del país. Les dones, als

països subdesenvolupats, corren més riscos que a Occident. A més, la religió sota la que viuen

influeix en com poden actuar i treballar.

La dona, però, ha de tenir el mateix dret a treballar que l'home, gràcies a això la vida del dia

a dia, és més fàcil econòmicament. A casa, les tasques de la llar s’han de repartir, per tant,

entre la parella. Sota el compliment d’aquesta premissa, les relacions i la convivència entre

iguals serà més fàcil.

El nom que donem a la relació en la que la dona està sotmesa per part de l’home és el

masclisme, una forma de sexisme en la qual es discrimina i es menysprea la dona considerant-la

inferior a l'home. Està fonamentat en estereotips fortament influenciats per l'entorn social.


SOCIOLOGIADones

Com a contraposició, apareix l’anomenat feminisme, que és un moviment social i polític que

s'inicia a finals del segle XVIII -tot i que encara no hagués adoptat un nom- reivindicant el paper

de la dona a la societat i "propugnant" la igualtat de drets entre la dona i l'home.

Les dones han hagut de lluitar al llarg de la Història per aconseguir els seus drets. Els homes

sempre han intentat dificultar l’arribada a l’objectiu final: la igualtat real. El llarg camí cap al

sufragi és un bon exemple d’aquesta lluita que encara, per desgràcia, no ha acabat.

A l'actualitat, alguns països com Aràbia Saudita, Brunei, Emirats Àrabs Units no reconeixen el

sufragi a les dones, en d'altres, com el Líban, les dones requereixen una prova educativa per

poder votar i els home no; o, en altres, és obligatori el vot per a homes però per a dones és

opcional.


TECNOLOGIAYoutube

Cinta Bazán i Ona Folch. Pro i contra d’un dels

portals més coneguts.

YoutubeEl YouTube és un portal d'Internet

que permet als seus usuaris penjar i

visuali tzar vídeos. La paraula

"YouTube" prové de l'anglès "you"

que vol dir "tu" i "tube" que vol dir

"tub", "canal". Per tant, la paraula

sencera la podríem traduir com "el

teu canal", és a dir, el canal dels

usuaris.

El YouTube es pot considerar que és

un lloc on allotjar els vídeos i que la

gent els pugui veure i valorar.

La idea es basa en el televisor, on tu

tens uns canals que pots visitar i

valorar. Inicialment, doncs, havia de

ser un portal en el que els usuaris hi

t i n g u e s s i n u n p r o t a g o n i s m e

important.

Una cosa que fa que el YouTube sigui

tan popular és que compte amb un

reproductor online basat en el

programa Flash que permet als

usuaris veure vídeos en streaming, és

a d i r , s e n s e h a v e r - s e ' l s d e

descarregar. Els usuaris, per tant,

poden veure'ls a l'instant sense haver

d'esperar.


TECNOLOGIAYoutube

En aquest canal hi pot accedir qualsevol persona, és gratuït i, a més, també hi pot penjar

contingut tothom.

A l'actualitat el YouTube allotja una gran quantitat de vídeos fets a casa. A més, també n'hi ha

alguns de professionals, com poden ser vídeos musicals o tràilers de pel·lícules.

En molts casos, la gent que fa els vídeos a casa es converteix en una estrella momentània i

molta gent es distreu mirant-los.

Aquest portal va ser fundat el febrer de l'any 2005 per tres ex-empleats de l'empresa de

pagaments en línia Paypal. La idea va sorgir, segons un dels creadors, després d'una festa a

Sant Fransico, quan no sabien com fer-s'ho per compartir els vídeos que ells havien fet. Així, el

15 de febrer de l'any 2005, es va penjar el primer vídeo en aquesta plataforma. A finals de

l'any 2006, YouTube, rebia 50 milions de visites diàries i, durant l'agost de l'any següent, ja

rebia 7.000 milions de visites al dia. En aquella època, el diari New York Post va publicar que

aquesta plataforma tindria un valor entre 600 i 1.000 milions de dòlars. En veure que aquest

web era molt famosa, que s'hi generaven molts vídeos i que s'hi podien guanyar molts diners,

Google va intentar copiar-ne la idea, sense èxit. Per això l'octubre de 2006 va comprar la

plataforma per 1.650 milions de dòlars. El 19 de juny de 2007 YouTube es va estrenar en

català i castellà.

Al juny del any 2008, el 38% dels vídeos que es consultaven a Internet pertanyien a YouTube.

Aquest web ha ocasionat en molt poc temps un fenomen social d'alta volada, convertint-se en

l'òrgan central de la cultura d'Internet com a conseqüència d'una nova generació de ciber-

usuaris.

Un gran avantatge d'aquest web és que amb un sol "click" pots veure els vídeos que tu vols en

el moment que tu vols. YouTube doncs, s'aprofita del seu potencial addictiu: comences a veure

vídeos i no pots parar.

És com quan et poses a menjar crispetes al cinema, abans que comenci la pel·lícula, ja te n'has

menjat més de la meitat. Afortunadament, les crispetes del YouTube no s'acaben mai, pots

seguir-ne menjant tot el temps que vulguis.


TECNOLOGIAYoutube

Tot això crea els vídeos virals. Aquests vídeos són aquells que les persones comencen a

compartir de forma massiva per les xarxes socials i el correu electrònic. Sovint també són una

molt bona eina de màrqueting. Aquest concepte va sorgir l'any 1992 amb el Hotmail. Però va

començar a ser més famós l'any 2005 gràcies a la presència del YouTube. A l'actualitat i gràcies

a les xarxes socials els vídeos són compartits per personatges famosos i cada cop són coneguts

per més persones. La majoria dels vídeos virals solen ser graciosos i amb algun fet curiós.

Alguns exemples més recents són el del "Gagnam Style", el vídeo original ja no és possible

veure'l més, o el del "Harlem Shake" que es va fer més famós durant l'any 2013.

Tot i així, els riscos del YouTube són molts, ja que és una plataforma que no està pensada per a

menors de 13 anys. Els nens poden mostrar la seva ubicació des del fons del vídeo o fins i tot

per la roba que porten, i, tot i que estan prohibits, poden ser exposats a comentaris impropis i

insults. per això esdevé una eina perillosa. La solució és que els vídeos també se'ls pot fer

privats, de manera que només hi puguin accedir les persones que tu vulguis. També se'ls pot

desactivar l'opció d'escriure-hi comentaris.

A més a més, el mateix YouTube reconeix que els seus filtres no són 100% segurs i que se'ls

passen un munt de vídeos amb continguts que no són pas aptes.


HUMORVinyeta còmica

Felipe Molinero, Martí Xuclà i Marc Silvestre.

Per mirar la vida amb uns altres ulls, la rialla que

completarà el vostre dia.

El fals robatori

A casa d’en Marc tots dormien



Mentre desdejunaven...

À v i a h e m

d ’ana r a l

“súper”!

RUM

RUM!

En haver estacionat, entren al supermercat.

A g a f a u n

c a r r o i

compra el

que vulguis

Me’n vaig a

comprar un

obsequi a la teva

mare que avui és

el seu sant!



Després de mitja hora...

On deu

estar

l’àvia?

En Marc no troba l’àvia ni el cotxe.

Decideix anar a la comissaria a corre-cuita.

Ajuda!

Han raptat la

meva àvia i ens

han robat

el cotxe!

Vine,

anem a veure

les càmeres de

vigilància

M’has intentat prendre el

pèl? La teva àvia t’havia

avisat que marxava a

comprar un obsequi!



MULTA!

20 euros per

destorbar la llei!

Ostres, ho sento!

GLUPS...

FI


COL·LABORACIÓLletra oceana

Alfanhuís. Literat, escriptor i savi popular.

Reflexions marines.

Lletra oceanaMars i oceans, vaixells o pirates,

peixos gegants, tresors, sirenes…

Des de l’inici del temps, mars i

oceans, vaixells o pirates, peixos

gegants, tresors, sirenes… Des de

l’inici del temps, en la mitologia més

ances t ra l ; en les fau les , les

narracions orals o les grans

epopeies com la Iliada i l’Odissea.

És a dir: d'ençà que hi ha memòria

sobre la terra, la mar és tot un llibre

cobert per un vel d’aigües, ones i

llegendes.



D’aquests periodes inicials fins a arribar a la literaturització de la mar la memòria oral i escrita

deixa un solc inesborrable.

La mar conserva amb el pas dels segles, encara avui, un tel misteriós i enigmàtic, bell i

terriblement opac. En la mar és més patent l’abisme, la foscor d’un medi que no ens és propici

perquè no el podem abastar amb les mateixes possibilitats que les terres continentals. I la mar

va lliscar en les ments i l’imaginari col·lectiu durant segles, sense parar, com el seu moviment,

com és, no para mai.

Les històries de guerrers i de pirates ens deixen un camí d’herois, nàufrags i sobrevivents i com

no enigmes inesbrinables en forma de tresors, sense saber si tu vas a cercar el tresor o ell et ve

a trobar a tu. La popularització de l’acció i la ficció es va desencadenar amb la publicació de

L’illa del tresor. Passa molt a terra, però els personatges de la posada de l’almirall Benbow,

arriben de la mar.

De les muntanyes arriba aquell noi que cada novembre necessita acostar-se a la mar i

concretament a Nantuckett. Va ser la veu escrita d’algú que es volia dir Ismael que va cobrar

vida, de la mà, de Herman Melville. Llibre inflexiu, potent i al que, a la màgia de descriure una

epopeia fascinant, ben certa, amb detall s’hi afegeix que és un veritable tractat de

“balenologia”. Moby Dick ho té tot.

Nathaniel Philbrick ha publicat un rigorós treball històric al voltant del balener Essex.

Comandat pel capità George Pollard va patir un naufragi en sofrir l’atac d’una balena.

L’expedició es va dividir en tres barques, misteriosa e inexplicablement van sobreviure tres

mesos, perduts al Pacífic. El canibalisme va ser l’única forma de sobreviure. En la puritana

societat de Nantuckett l’alegria pels sobrevivents es va transmutar en una crispació que dividia

famílies i grups religiosos, i més, en afegir-se la pregunta o el rumor de què els primers

executats van ser tripulants negres.



Fem un salt més a prop de nosaltres de la mà de l’extens Josep Pla en la recopilació de relats

Aigua de Mar on ens fa un recorregut tant per la vida dels contrabandistes com de pescadors

solitaris. Pla posa la seva mirada, en fragments del Quadern Gris, en aquells que miren la mar i

els interroga amb sorprenents respostes i troballes.

Un autor com Ignacio Aldecoa ens descriu a Gran Sol la vida dura dels pescadors d’atura als

qui ell acompanyà per documentar-se, s’ha fet pel·lícula d’aquesta obra. Parte de una historia

és una novel·la completament ambientada a l’illa canària de La Graciosa. En els anys seixanta,

enmig d’una pobresa extrema, Aldecoa, aclaparat de la vida madrilenya, troba un paradís

entre les gents senzilles i acollidores de l’illa. El llibre és un testimoni de la dura vida

graciosera.

Podem dir que els rius arriben a la mar, com el poeta, o és la mar que va a trobar els rius?

Entre els que desemboquen en un gran estuari el Tàmesi és l’escenari on comença una gran

novel.la sobre el colonialisme, l’explotació i la desfeta humana. El cor de les tenebres comença

a narrar-se en un riu que va Tàmesi amunt i segueix en un gran riu congolès, aigües enllà,on el

protagonista retrobarà El gran absent esmentat: Kurtz, el Kurtz a les portes de la mort que ho

defineix tot com “l’horror”. Impressionant com totes les obres de Joseph Conrad, veritable

amant dels temes marins.

Per si vostès volen fer un mos d’horrors colonials, sense ficció, els recomano el Viatge al final

de la nit de Louis Ferdinand Céline, pot semblar ficció, però la seva cruesa pot justificar perquè

França no li ret cap honor sent l’autor més venut. Céline sempre maleït a casa seva.

I ara, a les portes d’acomiadar-nos de la vostra paciència lectora ens adonem que el calaix i

les prestatgeries tenen més propostes que ens contemplen amb rictus d’injustícia per no haver-

les esmentat. Anirem ràpids, però El Far de Virginia Wolf és un exercici d’escriptura que

conjumina paisatge amb interiors i la influència de la mar en l’estat dels riberencs, genial Wolf:

o s’estima, o es llença a la tercera pàgina.



Pròxima al Río de la Plata: El astillero de Juan Carlos Onetti, llegir-lo és sentir la humitat

d’aquelles drassanes. El professor Von Aschenbach lluita amb la seva moral centro-europea

mentre pren el sol a Venècia i s’adona que fa dies que perd els ulls i el cor per un adolescent

anomenat Tadzio. Passa a la platja del Lido, és La Mort a Venècia.

I si volen gaudir del mar de casa, del nostrum, rellegir l’Odissea és un continuum de llegendes,

personatges, monstres i llocs. Per a curiosos actuals i amants de les illes els recomano Atlas de

islas remotas de Judit Schalansky, un viatge per cinquanta illes a les quals, subtitula l’autora, ni

hi pensa anar mai ni vostè hi anirà pas, però interessant i atractiu.

Els recomano trencar prejudicis, pretesament catalans i mediàtics, i submergir-se a Madera de

Boj de Camilo José Cela. És la gran obra de la mar gallega, de la màgia i de les històries

inversemblants que són certes. L’obra de Cela et llença literalment la mar a la cara i les gents

que viuen des de Corunya a Finisterre en la meravellosa Costa da Morte. No esperin trama,

llegeixin, els personatges i les històries els faran oblidar qualsevol requisit academicista i com

diu l’autor el llibre ve revoltat com la mar. Deixis portar per les ones de les lletres oceanes.

“La mar no se paró nunca desde que Dios inventó el tiempo hace ya todos los años del mundo.

Dios inventó el mundo al mismo tiempo que el tiempo, el mundo no existía antes del tiempo, la

mar no se cansa nunca, ni el mundo, que cada día es más viejo pero tampoco se cansa nunca,

la mar se traga un barco o cien barcos, se lleva un marinero o cien marineros y sigue

murmurando con su voz afónica, con su voz de borracho triste y pendenciero, amargo y

peleón. “ C.J. CELA (Madera de Boj)

C/Cros, 6-8Barcelona

Telf. 93 421 01 50www.inst i tucio-montserrat.cat

http://www.institucio-montserrat.cat









sac de lletres 2015

Documents