sac de lletres

1

SAC DE LLETRES època VII 2016 N.25

2 3

E D I T O R I A LNo són sinó els viatges els que reta-llen les fronteres. Espirituals, mentals. No són més que els viatges els que ens allunyen de casa i ens acosten a altres cultures. N’aprenem de viure-ho, de viure-hi. ESTI-MEM de FER-ne, PARLAR-ne, COMPARTIR-ne.No és més que un món gran gran ple de gent que, a cop de microscopi, sembla petita i jo vull una lupa inversa. Un món petit petit, per sentir-m’hi com a casa en qualsevol dels seus racons ple de gent gran, de cor gran, d’existèn-cia gran, de portes i finestres grans, obertes de bat a bat, perquè l’aire els ompli els pulmons.

Perquè aquest aire de mixtura i de co-lors els ompli les rialles i les cançons, els crits de joia i els de protesta.VIATGES curtets a peu, per la ciutat, per re-conèixer-la. Viatges en tren per pensar i fer gargots a la llibreta. Viatges de manta i carre-tera, per parar sense límit i fer moltes, mol-tíssimes fotografies. Viatges en vaixell o de vint mil llegües submarines, per saludar els peixos, les anemones, per reposar als coralls. Viatges en globus, en zeppelin, en estel per ser lliure, lliure com un ocell i amb les ales es-teses al vent sentir novament el cos renovat.

Un cos d’aire infinit disposat a jugar entre els núvols.

Quedar-se és EXISTIR, viatjar és VIURE, deia Gus-tave Nadaud. LLEGIR és viatjar. Llegir és viure?Aquí vénen.Trio de vides per viatjar, per desco-brir, per reflexionar. De tan a prop i de tan lluny que s’obri l’abisme emocional i us hi aboqueu sense dubtes, sense pors. Trio de vides per fer-se PREGUNTES, per emmirallar-se o per posar-se davant del mirall, per veure amb ulls nous o revisar visions. Trio de vides viscudes a molts llocs i viscudes totes aquí, a l’ESCOLA.

2

4 5

EQUIP DE REDACCIÓ

P R I M À R I A

S E C U N D À R I A

Roger BietoAina CarrerasOna ClementeAina ClosaMartina FloresIrene GonzálezAdrià JoaniquetMaria MundinaFelipe Molinero

EQUIP DE COORDINACIÓ

Marc RuizInés SánchezLaia SanzMarc SilvestreAna Li SolanillaGema SorianoIris TorrentMaria UrbanoMartina Vergés

Coordinació Primària: Betania Riquelme

Coordinació Secundària: Carolina Galera, Pep Llopart

Correció: Ariadna Santaeulària

Maquetació: Betania Riquelme

Raul Barroso Ainara BenítezValèria BustosBerta FloresOna Folch

Carmen JuarranzJoana JustíciaLola SánchezÈric Sánchez

AMB LA COL.LABORACIÓ DE:

Albert WinterhalderMariona JiménezMabel Vivancos

6 7

ÍNDEX VIATJARQuan arriben les vacances,

tinc moltes esperances.Ja que és magnífic viatjar

perquè amb molts amics hi pots anar.Prepara les maletes:

llibres, passaports, samarretes...Amb cotxe pots viatjar

si tens bosses per vomitar!O amb globus aerostàtic

travessar l’Antàrtic.Pots fer la volta al món

dalt d’un rinoceront.Allotjar-te en un hotel

prenent el sol mirant el cel.Pots creuar l’Ecuador,

al sud farà molta calor.Molts records et pots endur

els tindràs al cor, segur!

Magda Montoliu 4t de Primària

ÍNDEXAmparo, Iván, Fonsi

De les biografies d’aquests tres membres de l’escola, l’Albert Winterhalder, periodista i col·laborador de la revista, n’ha fet tres textos deliciosos que us convidem a llegir i que són l’eix que vertebra el Sac de Lletres d’enguany. A partir de la lectura conjunta de les vides de l’Amparo, l’Iván i la Fonsi, el nostre equip redactor va inspirar-se i fer una pluja d’idees per començar a fer propostes de contingut per a la revista.

Així doncs, d’aquesta experiència que conjuga la descoberta dels pròxims, així com d’una nova manera d’en-focar el nostre treball, neix el recull d’articles que, com sempre, posem a la vostra disposició amb tota la il·lusió i les ganes de regalar-vos una estona de delit, de plaer lector i de sentiment de col·lectiu, de família.

Bona lectura.

GASTRONOMIA COLOMBIANA p. 22

GASTRONOMIA XILENA p. 33

GASTRONOMIA ANDALUSA p. 36

STREET FOOD p. 44

DOLÇOS p. 56

DE NENS p. 64

MÚSICA p. 70

SOBREPROTEGIR p. 74

ALEMANYA p. 78

XILE p. 86

LUÍS SEPÚLVEDA p. 86

COLÒMBIA p. 88

FUTBOL SALA p. 92

VOLEIBOL p. 94

COSTURA p. 98

CREUANT L’ATLÀNTIC p. 110

8 9

AMPARO

10 11

L’Amparo Valenzuela Rengifo ha tingut una vida una mica d’aventura abans d’arribar al barri de Sants. Va néixer a Cali, la tercera ciutat més poblada de Colòmbia, un dels països més bonics del món. “Vaig créixer a Vi-llanueva, un barri gran de Cali, amb molta joventut i molt acollidor. I és que quan un va a Cali ja no en vols marxar...”, comenta amb un somriure i una mica de nostàlgia aquesta dona que també va conèixer la selva del seu país. “He estat a la reserva natural del riu San Cipriano, un petit poble de la vall del Cauca, al bell mig de la selva, un petit paradís, on s’hi arriba amb las “brujitas”, (que no té res a veure amb les senyores amb escombres) i que són uns taulons amb rodes que van sobre les vies del ferrocarril arrossegats per mo-tos”. A Colòmbia, l’Amparo també va viure l’època dels enfrontaments entre cartels del narcotràfic. “Hi havia picabaralles entre el càrtel de Cali i el de Medellín”, liderat aquest últim pel conegut traficant Pablo Escobar.

Però el 1996, l’Amparo va agafar les maletes i se’n va anar cap Alemanya. Va estar sis mesos a Frankfurt, “cuidant els fills de la meva cosina, però no em va agradar la vida allà”, admet. Després va marxar cap a Holanda, on va viu-re cinc anys a Amsterdam. “Vivia al famós barri Vermell, situat al centre de la ciutat, i conegut pels llums de color vermellós que il·luminen les vitrines on ofereixen els seu serveis les prostitutes. Jo ocupava un piset i els hi venia menjar, cuinava i netejava les famoses vitrines d’aquestes dones, moltes d’ elles sud-americanes”. Segons sembla ja en el segle XVII aparegueren les primeres vitrines d’aquest tipus a Amsterdam, on la prostitució és legal des de 1911.

A Amsterdam , l’Amparo també va treballar en una pizzeria, prop de l’estació del ferrocarril. Però en trobar-se sense papers de residència va haver de tornar cap a Colòmbia, on va treballar en un local de menjars ràpids. “Però m’avorria agrega-, i l’any 1999 vaig tornar a Holanda, i després, tot seguit, a Barcelona, al barri de Sants”. I afegeix:” Aquí visc sola, però m’agrada viure a Barcelona, i a més hi tinc la feina”.L’ Amparo té dos fills, la Jen-nifer, de 29 anys i en Carlos Julio, de 25,que viuen a Cali. També té una néta de 5 anys, que es diu Laura Sofia.

A la pregunta de quins plats de la gastronomia colombiana prefereix, Amparo respon: “El Sancocho de gallina, elaborat amb plàtan verd, iuca, patata, carbassa i coriandre. També m’agrada l’anomenada “bandeja paisa”, feta d’arròs, mon-geta vermella, xoriç, carn picada, advocat, llardons i trossos de plàtan madur. Un altre plat del seu país que destaca son els tamales bayuno, elaborats a base de farina, pollastre, cansalada, costella, pastanaga, pèsols, ceba, pebrots. “Es fa com una massa -explica- i es converteix en una mena de canaló que s’enrotlla amb una fulla verda de plàtan.”

L’Amparo també ha treballat de voluntària a la Fundació privada Avismón-Catalunya, que dóna assistèn-cia a les persones de la tercera edat i a les seves famílies. “Vaig tenir la sort de treballar i conèixer la seva fundadora, Montserrat Ferré”, explica satisfeta l’Amparo, que entre els seus gustos musicals des-taca en Joaquin Sabina, els Estopa, “i també m’agrada molt Joan Manuel Serrat”, conclou abans de rein-corporar-se altre cop a la neteja de les aules de la Institució Montserrat, en aquesta tèbia tarda d’octubre.

D e C a l i a S a n t s

12 13

IVAN

14 15

La sensació que tens de nit al desert és com si et caigués el cel a sobre..., com si les estrelles t’esc-lafessin...”, recorda amb un punt de nostàlgia i amb entusiasme Iván Aguilar, que va viure un temps prop del desert d’Iquique, al nord de Xile. L’Iván va néixer el 1961 a Concepción, una ciutat gran, un lloc molt verd, on plou molt, i on viuen al voltant de sis cents mil habitants a la vora del riu Bio-Bio, paraula d’ori-gen maputxe, que vol dir “doble fil”, i que neix a la serralada dels Andes, i desemboca a l’oceà Pacífic. L’Iván és professor de castellà, i al seu país va estudiar el que aquí equivaldria a la carrera de Filologia i hispàniques. Durant un temps va estar de coordinador d’un col·legi de dos cents alumnes a l’esmentada ciutat de Iquique, que en llengua aimara (una llengua ameríndia) vol dir “lloc dels somnis o de descans”.

Vaig arribar a Espanya el 25 de desembre de 2004. Vaig venir amb la meva dona perquè els nego-cis ens van anar malament. Vam arribar amb 5 euros, i ens va tocar buscar-nos la vida...”, re-coneix. I continua explicant: “L’any 1997 a la meva dona li van detectar un càncer, però allà a Xile la seguretat social no cobreix totes les despeses com passa aquí a Espanya...”. Primer van anar a Canàries, i després l’Iván i la seva esposa Mònica van aterrar a Barcelona. Però amb tant mala for-tuna “que després d’onze anys se li va reproduir el càncer, i desgraciadament va morir el maig de 2014”, lamenta l’Iván. “Abans - recorda-, la meva dona havia estat treballant d’assistenta a casa d’una senyora xilena casada amb un home de Logronyo que es dedicava a les reforma de cases. Vaig tre-ballar amb ell uns quatre anys, i després vaig començar a treballar a l’empresa de neteja Edunet”.

Quan el metge i polític socialista Salvador Allende va governar Xile des del 3 de novembre del 1970 fins el dia de la seva mort, l’11 de setembre de 1973, l’Iván vivia a la població de Lebu, a 145km. al sud de la seva ciutat natal. “Aleshores jo tenia 13 o 14 anys, i recordo les vagues de miners i les cues per aconseguir ali-ments, que el meu pare enviava als seus germans que vivien a Santiago de Chile”. I afageix: “El dia del cop d’estat del general Pinochet, el meu pare va venir a casa a les 10 del matí i ens va dir:’ Hi ha hagut un cop militar...`. Aquella setmana a les sis de la tarda ja hi havia el toc de queda”. L’Iván com a adolescent que era aleshores va viure relativament tranquil aquella època convulsa, ja que vivia lluny de la capital. Pos-teriorment, va entrar a l’Escola Oficial de l’Armada, i més tard a la Universitat de Concepción, on estudiar per a professor de castellà. Allà, però es parlava més de la poetessa i pedagoga Gabriela Mistral, (1889-1957), premi Nobel al 1945, que no pas de Pablo Nerduda (1904-1973), de qui alguns en ressaltaven més la seva vessant política. Després dels seus estudis a la Universitat, L’Iván va viure a Valparaíso i a Via del Mar.

No he homologat el meu títol universitari, ja que fonamentalment m’he dedicat a tirar la família endavant.Tinc dos fills -ens explica-, en Rodrigo de 25 anys, i la Daniela, de 21”. L’Iván és aficionat als esports, al futbol sala i al voleibol, però, sobre tot, és un lector empedreït. “Menys novel·la negre i de terror, m’agrada llegir de tot”, diu satisfet. També li agrada la música dels anys 80, i pel que fa al tema gastronòmic ens parla de “l’empanada de pino”, a base de carn, ceba, olives i ou dur, i també dels asados, que equivaldrien a les barbacoes que es fan aquí al nostre país. “Tot i que hi ha molt bon peix i marisc no hi ha una cultura gastronòmica dels productes de la mar”, matisa.

U n x i l è a m a n t d e l a l e c t u r a

16 17

FONSI

18 19

“Per bordar a mà s’ha de tenir molt bona vista, i ara ja no puc, encara que ho he estat fent fins fa poc.

Els meus fills tenen tots els llençols brodats per mi”, explica amb un somriure Alfonsa Gárvez García,

nascuda el 1951 a Fernán NúÑez, un petit poblet de la província de Còrdova.

L’Alfonsa té tres fills, en Francisco, nascut el 1976, en Juan José, el 1977, i la més petita, la Maria del

Carmen (1985). I una néta, la Paula, de 7 anys. Tots tres fills són nascuts ja a Catalunya. “Vaig venir a

Barcelona l’any 1975, quan em vaig casar, tot i que el meu marit va venir a Catalunya tres anys abans

que jo”. Alfonsa viu al barri badaloní de Lloreda, “un barri tranquil i net”, comenta. “Quan vivia a Còrdova

em dedicava a cosir amb la meva mare”, assenyala. I afegeix: “He estat 25 anys cosint i emportant-me la

feina a casa, però quan va arribar la immigració xinesa, això de cosir es va acabar. Aleshores -explica-,

el meu marit treballava ja a la Institució Montserrat, en el ram de la construcció, i ara ja fa dotze anys em

van cridar per treballar a l’equip de neteja de l’escola”.

De la seva vida al petit poble cordovès, “chiquito”, com ella el qualifica, l’Alfonsa en recorda que quan no

cosia anava amb la seva família a treballar al camp, i és que fins els 24 anys, aquesta dona que físicament

recorda una mica la cantant Rocío Jurado, va viure a Fernán NúÑez, on s’hi conrea el blat, el gira sol, l’oli-

vera, cotó, i fins i tot vinyes, d’on s’extreu vi de la denominació Montilla-Moriles. Però la passió d’aquesta

dona amable i senzilla ha estat sempre brodar. “Tinc moltes coses brodades, el parament de casa (ajuar

en castellà) de la meva germana i meu ens el vam fer nosaltres”, remarca. I tot seguit, afegeix satisfeta:

“Actualment, els meus nebots fan vestits de flamenc, allà a Fernán NúÑez”.

A més de brodar, i fer ganxet l ’Alfonsa gaudeix fent esport, sortint a caminar amb els seus, i compar-

tint una bona paella en família. Tot i que també és una enamorada del salmorejo cordobés, un deliciós

plat emparentat amb el gaspatxo i elaborat a base de tomàquet, pebrots, all, sal, ou dur, tomàquet picat

i trossets de pernil. Encara que tampoc desaprofita l’ocasió per degustar calamarcets fregits o un bon

“flamenquín”, un altre plat d’origen cordovès, anomenat així pel seu color ros, com els flamencs que van

arribar a Espanya acompanyant l’emperador Carles V. El “flamenquín” consisteix en llom de porc, pernil

serrà, arrebossat amb pa ratllat, que després es fregeix.

L’Alfonsa és una fan del cantautor Emilo José, que, com ella, va néixer a Fernan NúÑez,i que el 1962 va venir

a viure a Barcelona amb la seva família. “La mare d’aquest cantant era professora meva a l’escola”, afirma

orgullosa, mentre ens explica que també li agraden molt Isabel Pantoja, El Fary, en Manolo Escobar, i en

Joan Manuel Serrat.

A la pregunta de si en el tema esportiu és del Córdoba Club de futbol, respon taxativa: “Sóc del Barça, a

casa tots som del Barça!”

L a b r o d a d o r a d e F e r n á n N ú ñ e z

20 21

NO S

ÓN L

ES PE

RSON

ES

QUE

FAN

ELS

VIATG

ES,

SINÓ

ELS

VIATG

ES Q

UE F

AN L

ES

PERS

ONES

.

John

Ste

inbe

ck

22 23

Nosaltres, la Tània i la Clàudia, redactores de sisè, hem fet re-cerca sobre la gastronomia de Colòmbia, el país d’origen de l’Amparo. Una gastronomia de sabors i colors.

En aquesta secció, podreu tro-bar receptes de diferents plats típics d’allà , així com alguns detalls i curiositats de la cuina colombiana.

Esperem que gaudiu d’aquesta secció i que us animeu a prepa-rar les receptes a casa.

GAST RONOMIA COLOMBIANA

AJIACO CON POLLO

Normalment a Colòmbia les festes s’acompanyen de menjar, plats típics que us volem fer conèixer. Un d’ells és l’”ajiaco con pollo”, un plat creat per la fusió dels plats Chibchas -els quals s’alimentaven a base de “mazamorra” (farinetes dolces) de blat de moro ibitxo- i els ingredients afegits pels co-lonitzadors -en aquest cas, el pollastre-.

Ingredients

8 cuixetes de pollastre2 panotxes de blat de moro

2 patates 2 cebes

1 esquelet de pollastre1 got de llet evaporada

aiguaoli d’oliva

salfarigolaromaní

coriandre julivert

BAGRE EN SALSA

El bagre és un peix d’aigua dolça, que normalment es troba a tots els mercats de Colòmbia. Es troba a molts restaurants populars i es caracterit-za per ser carnós i sense espines. El podem trobar amb salsa -normalment a base de tomàquet, ceba i pebre vermell- o fregit. Se sol acompan-yar d’arròs amb coco i “patacones”.

Ingredients

2 o 4 filets de *bagre3 cullerades d’oli d’oliva

1/2 *culleradeta de farigola1 dent d’all finament picat

1 ceba blanca finament picada4 o 8 patates

2 tasses d’aigua1 brou de peix

Sal i pebre al gustAmanida, patata o arròs cuit i alvo-

cat per servir

Posa l’esquelet de pollastre amb el romaní i la farigola en una cassola amb aigua abundant a punt d’ebullició. Assaona i deixa bullir durant 12-15 minuts. Treu l’escuma al brou i reserva.Pela i pica finetes les dues cebes i posa-les a escalfar en l’olla ràpi-da amb un rajolí d’oli. Assaona. Afegeix les cuixes de pollastre a l’olla. Pela i trosseja les patates i agrega. Aboca 3 cassons del brou de pollastre i assaona. Tanca l’olla i cuina durant 4-5 minuts des que pugi la vàlvula de seguretat. Obre. Talla les panotxes de blat de moro en medallons gruixuts i incorpora a l’olla juntament amb la llet evaporada i el coriandre picat. Barreja bé i cuina, a foc mo-derat, durant 4-5 minuts. Treu el greix amb l’ajuda d’un petit cassó.Serveix 2pernilets de pollas-tre amb salsa per ració i acom-panya amb 2 medallons de blat de moro i patates. Decora amb una branqueta de julivert.

24 25

Per a la salsa

3 cullerades d'oli d'oliva1 lligat de cebes verdes o una ceba

blanca finament picada100 mil.lilitres d'oli vegetal2 dents d'all pelats i picats

250 grams de tomàquets, pelats i ta-llats en trossos petits, o una 1 llauna

de tomàquets picatsSal i pebre al gust

Escalfar l'oli en una olla gran. Salpe-brar els filets de bagre amb sal i pebre i se sofregeixen en l'oli fins que esti-guin daurats.Retirar els filets de l'olla a un plat perquè no s’esmollin .Agregar les cebes blanques i un all a l'olla i cuini durant 5 minuts, regirant, fins que comencin a estovar-se i agafi color daurat.Després col.locar dins l'olla la patata i afegir-hi l'aigua i el brou de peix. Assaonar.Deixar coure uns 30-40 minuts o fins que les patates estiguin tendres.Preparar en una altra casserola la sal-sa: primer s'escalfa l'oli i es fregeixen les cebes i l'all, S’hi afegeixen els con-diments i afegir els tomàquets.Afegir el peix cuit a la salsa i barrejar suaument.Servir la patata i el peix amb la salsaAcompanyar amb arròs blanc fresc i alvocat.

Procés

28 29

SANCOCHO DE

GALLINA

A Colòmbia les sopes són sa-grades, així que la majoria de plats van acompanyats d’una pe-tita sopa. El Sancocho de galli-na és una sopa representativa de la cuina colombiana popular. És molt habitual en els restaurants.

Ingredients

14 tasses d’aigua1 gallina grossa i desossada

1 tassa de cua de cap de bestiar picat

2 tiges de ceba llarga senceres2 tiges de ceba llarga picada

2 cebes pelades i picades2 tomàquets verds picats

4 plàtans verds 450 grams de iuca pelada

i tallada en trossos5 fulles de coriandre

Salcomí i pebre al gust

Safrà2 cullerades de coriandre picat fi

POSTRES!

BANANOS CALADOS

Ingredients

8 Cullerades de mantega1 Cullerada de llimona ratllada2 Cullerades de suc de llimona

3 Cullerades de sucre8 Plàtans

Preescalfar el forn a 200C°. Po-sar en una refractària la mante-ga, la llimona ratllada i el sucre. Remenar-ho bé i posar al forn du-rant dos minuts o el temps sufi-cient perquè es fongui la mantega.

Treure la refractària del forn i pu-jar la temperatura a 400C°. Pelar els plàtans, untar-los amb la barreja i posar-los al forn, ja preescalfat, du-rant 20 minuts. Treure'ls i untar-los de nou amb la barreja sobrant. Por-tar de nou al forn durant 10 mi-nuts més o fins que estiguin daurats. Servir-los ben calents. Poden acom-panyar-se, si es vol, amb llet freda.

Procés

Es fa una picada amb les cebes llar-gues picades, els tomàquets verds i les cebes, Es piquen i es posen a bullir a l’ai-gua, amb la ceba llarga sencera i la cua de cap de bestiar.

Es tapa l’olla i es deixa a foc fort durant una hora.

Se li afegeixen les les preses de ga-llina i el plàtan, que ha de ser pelat i tallat al moment d’agregar-lo al brou.

Es baixa a foc mitjà, es tapa i es deixa a cuinar durant 30 minuts.

Es treu la ceba sencera, se li afegeix la iuca, deixant que es cuini 20 mi-nuts amb la sal, el pebre, el comí, el safrà i el coriandre.

Es deixa a foc molt suau durant 10 minuts i se serveix, ruixant-lo abans amb el coriandre. S’acompanya amb alvocat i una salsa colombiana ano-menada “ají pique”.

Procés

30 31

BRAzo DE REINA

Ingredients

1 Culleradeta de pols royal6 Ous

1 i 1/2 Tassa de sucre5 Cullerades de suc de taronja1 i 1/2 Tassa de farina de blat

1 Culleradeta de ratlladura de pell de llimona

1 Culleradeta de vainillaMeLmelada del gust desitjat

Batre les clares a punt de neu, afe-gir-hi el sucre a poc a poc, després els rovells, la vainilla, la ratlladura de llimona, el suc de taronja i, per úl-tim, la farina en moviments envoltants.

Afegir-ho tot en un motlle de braç de gitano amb un paper encerat. Portar al forn, prèviament escalfat a 350 graus, durant 20 minuts. Desemmotllar ca-lent amb un drap humit ruixat de su-cre, omplir amb melmelada i enrotllar. Nosaltres, uns alumnes de tercer

d’ESO, durant aquest any a la revis-ta, hem decidit parlar de la gastro-nomia dels tres països d’origen de les persones entrevistades. Per tal de conèixer aquestes gastronomies, tan diferents, hem pensat en fer una pe-tita introducció de cada una d’elles explicant-ne els aliments típics i l’origen de la gastronomia de cada país. A més, per tal de tenir una ex-periència culinària, vam decidir cui-nar un plat típic de cada cultura.

La gastronomia de Colòmbia és el resultat de la fusió d'aliments, pràctiques i tradicions cu-linàries de les cultures indoamericanes locals, europees (principalment espanyola) i africana.

A més de les cultures, a la cuina colombia-na també hi ha influït la diversitat de fauna i flora de Colòmbia que dóna lloc a una variada gastronomia, essencialment, criolla, amb poca influència de cuines estrangeres. Els platerets colombians varien en preparació i ingredients, segons la regió i, com ja hem dit, incorporen les tradicions de les cultures espanyola, mestissa i afro.Alguns dels ingredients més comuns en les preparacions són els cereals com l'arròs i el blat de moro, tubercles com la papa (patata) i la iuca, varietats de lleguminoses com els fe-sols, carns com la vaca, la gallina, el porc, la cabra, el cuy (un conill porquí) i altres animals silvestres; peix i marisc. És important també la varietat de fruites tropicals com el mango, la banana, la papaia, la guaiaba, el lulo i el maracujà.Per tant, és una cuina molt variada, amb molts gustos i textures diferents. Per tal de tastar aquesta varietat de gustos i sensacions vam cuinar arròs amb llet colombià, que és un arròs amb llet força diferent al que mengem normal-ment. Diem que era diferent perquè al fer-lo s’hi afegia coco i llet condensada, a més de panses (nosaltres no n’hi vam posar perquè no ens agraden). Aquest arròs ens va agradar força a tots dos, tot i que va quedar-nos espès, perquè hi vam posar massa arròs i poca llet. Afortunadament, la canyella hi va donar un gust molt interessant al paladar, fent-ne oblidar l’espessor.

32 33

La gastronomia de Xile és producte de la mescla entre la tradició indígena i la contribució colonial espanyola, combinant d’ambdues, els aliments, costums i hàbits culinaris. Amb el temps, ha tingut aportacions de cuines europees dels immigrants, com l’alemany i l’italià; i, al segle XX, s’ha impreg-nat d’una influència important i forta de la reconeguda cuina francesa.

La gastronomia de Colòmbia és el resultat de la fusió d'aliments, pràctiques i tradicions culinàries de les cultures indoamericanes locals, europees (principalment espanyola) i africana.

A més de les cultures, a la cuina colombiana també hi ha influït la diversitat de fauna i flora de Colòmbia que dóna lloc a una variada gastronomia, essencialment, criolla, amb poca influència de cuines estrangeres. Els platerets colombians varien en preparació i ingredients, segons la regió i, com ja hem dit, incorporen les tradicions de les cultures espanyola, mestissa i afro.Alguns dels ingredients més comuns en les preparacions són els cereals com l'arròs i el blat de moro, tubercles com la papa (patata) i la iuca, varietats de lleguminoses com els fesols, carns com la vaca, la gallina, el porc, la cabra, el cuy (un conill porquí) i altres animals silvestres; peix i marisc. És important també la varietat de fruites tropicals com el mango, la banana, la papaia, la guaiaba, el lulo i la maracujà.Per tant, és una cuina molt variada, amb molts gustos i textures diferents. Per tal de tastar aquesta varietat de gustos i sensacions vam cuinar arròs amb llet colombià, que és un arròs amb llet força diferent al que mengem normalment. Diem que era diferent perquè al fer-lo s’hi afegia coco i llet condensada, a més de panses (nosaltres no n’hi vam posar perquè no ens agraden). Aquest arròs ens va agradar força a tots dos, tot i que quedar-nos espès, perquè hi vam posar massa arròs i poca llet. Afortunadament, la canyella hi va donar un gust molt interessant al paladar, fent-ne oblidar l’espessor. La gastronomia de Xile és producte de la mescla entre la tradició indígena i la contribució colonial espanyola, combinant d’ambdues, els aliments, costums i hàbits culinaris. Amb el temps, ha tingut aportacions de cuines europees dels immigrants, com l’alemany i l’italià; i, al segle XX, s’ha impreg-nat d’una influència important i forta de la reconeguda cuina francesa.

La cuina del Nord s’ha format amb l’aportació dels productes de les cultures indígenes de l’altiplà andí, huayno i atacameny, que va desenvolupar una agricultura intensiva, basada en la producció de locoto, blat de moro, oca, patates, quinoa i carbassa; i la producció de bestiar, com l’alpaca i la llama.Aquesta regió ha tingut una gran influència de la cuina maputxe, que va portar productes com el blat de moro, merquén, patates, mongetes, les carabasses i que també els va combinar amb el pollastre o la kollongka (una gallina precolombina sudamericana). D’aquesta gastronomia, vam cuinar “empana-dillas de pino”. Vam trobar unes grans diferències amb les crestes que es mengen normalment aquí, una molt destacable era que, les crestes que vam cuinar no portaven sofregit, només carn picada i condimentada.Al no portar sofregit el gust de les crestes era totalment diferent. Una altra era que la carn la condi-menten molt. Per substituir el sofregit posen molt de condiment a la carn per tal que tingui gust, so-bretot usen el picant. Les crestes que vam fer portaven pebre vermell picant, ceba picant i sal d’all.

Aquesta barreja d’espècies fa que la carn sigui molt gustosa i que tingui un gust molt diferent al que estem acostumats.

La cuina catalana és una cuina mediterrània que es basa en l’ús dels cereals i els fruits del conreu de les oliveres i la vinya. D’aquesta gastronomia vam cuinar botifarra amb seques, ja que creiem que és un plat força típic i per això el vam cuinar.Tots coneixem aquest plat, és una botifarra i mongetes passades per la paella fins que queden seques. Normalment aquestes mongetes es con-dimenten amb all i julivert. Aquest plat se sol acompanyar amb pa amb tomàquet.

Com ja l’havíem menjat anteriorment, no ens va sorprendre el seu gust.

Aquí us adjuntem les dues receptes que hem usat per elaborar els nostres plats de Xile i Colòmbia. XILE

Empanadillas

de pino

Crestes de carn

Ingredients

1 ceba picadasal

pebre negre400 g de carn picada

1 culleradeta de pebre vermell picant

1/2 culleradeta d’all en pols1l d’oli per fregir

24 discs de massa per fer crestes

Procés

Escalfar l’oli a mig foc. Posar la ceba picada ben fina i cuinar-la 10 minuts.Afegir-hi sal i pebre.Afegir-hi la carn picada, el pebre vermell i l’all en pols. Cuinar-ho 10 minuts més.Quan la carn estigui feta retirar del foc i deixar refredar.Escalfar un litre d’oli.Omplir els discs de la massa de les crestes amb la carn i fregir-los.Bon profit!

34 35

COLÒMBIAARRÒS AMB LLET

Ingredients

1 got d’arròs3 litres de llet

1 tassa de crema de llet1 polsim de sal

1 tasseta de llet condensada2 branquillons de canyella

Panses y Coco rallat

Procés

Posar la llet i l’arròs en una cas-sola a foc lent i remoure’ls cons-tantment. Quan comencin a espes-sir, afegir-hi una mica de sal i la canyella. Deixar-ho al foc uns minuts.Afegir-hi la llet condensada i la cre-ma de llet i no deixar de remoure.Deixar refredar a temperatura ambient.I ja podreu gaudir d’aquest merave-llós postre.

36 37

Els referents familiars ens van fer decidir des del primer mo-ment el tema de la nostra secció. Una passejada per la gastronomia andausa i algunes idees per sor-tir a tapejar. Bon profit!

Les tapes d’Andalusia són una cosa que el turista mai no oblida.El costum del “tapeig”, anar a un bar a prendre un refresc acompanyat d’una tapa d’obsequi, i repetir l’operació de bar en bar fins a tenir la panxa plena, és tot un esdeveniment. A molts llocs la tapa és gratuïta, per tant, anar de tapes a l’hora de sopar és cada vegada més popular els caps de setmana.

En aquesta tradició s’hi troba una infinitat de ta-pes i diferents maneres de fer-les: fredes amb embotits, amanides, calentes com el peix fregit o els “callos”, tradicionals o molt elaborades.

Una varietat de les tapes són les barquetes (els “montaditos”, en castellà) que són petits entre-panets. Una altra, amb un format ben original, són les cassoletes per presentar els plats més calents.

Existeix tot un univers gastronòmic que ens per-met provar multitud de delícies espanyoles a un preu molt baix.

A Barcelona s’ha començat a estendre la moda de les tapes, i s’han començat a muntar franquí-cies de tapes i barquetes molt bones.

GAST RONOMIA

La tapa és una petita porció de menjar que es pren amb el pretext de beure. Els inicis són de l’època romana, i, com avui, ajudaven a obrir l’apetit i que la gent es relacionés.

A Andalusia les tapes són molt típiques, per dinar o sopar, i es prenen de bar en bar. Aquest costum es diu ‘’tapeo’’. Cada província té la seva pròpia carta de tapes:

- a Còrdoba la cua de bou, els “flamenquins” i el ‘’salmorejo’’ - a les zones de la costa com Màlaga, Almeria i Cadis; el peix fregit o els calamars - a Sevilla i Granada l’adob de caçó i las “pijotas”. També hi ha les de sempre, com la truita de patates, el pernilet salat i el formatge.

ANDALUSA

38 39

Flamenquins

Ingredients Llom fi

pernil salatou dur

alljulivert

pa rallat (per fregir)

PassosTots els ingredients es posen dins del tall de llom,

s’enrotlla i es fregeix amb pa rallat.

gaspatxo andalús

Ingredients 800 grams de tomàquet madur

1 Ceba2 dents d’all 1 pebrot verd

1 pebrot vermell1/2 cogombre

150 grams de pa dur1 culleradeta de pebre vermell dolç

1 culleradeta de comísal

1 got d’oli d’oliva verge extra,1/3 de got de vinagre de xerès i aigua

RESTAURANTS DE TAPES A BARCELONA:

TICKETS

LOCALITZACIÓ: Barri de Sant Antoni, avinguda del Paral·lel

HISTÒRIA: L’origen del bar neix amb l’Albert Adrià, després d’uns anys al bar Inopia, decideix muntar el seu propi bar. Hi involucra el seu ger-mà Ferran, també hi implica els germans Iglesias, Juan Carlos, Borja i Pedro, propietaris del Grup Rías de Galícia.

QUIMET I QUIMET

LOCALITZACIÓ: Poble-sec

HISTÒRIA : Quimet & Quimet és un racó autèntic que porta ja quatre generacions de Quimets ofe-rint tapes delicioses. Amb només dues taules i una barra, aquest antic celler de mida reduïda és molt informal. Al ser tan petit, sempre està ple.

LA ESQUINICA

LOCALITZACIÓ: Passeig de Fabra i Puig, 296

(Barcelona).HISTÒRIA: La Esquinica, que ara es troba a prop de la Plaça Virrey Amat, va haver de canviar la seva ubicació i deixar el Turó de la Peira, però ni el seu atractiu ni la seva qualitat s’ha perdut pel camí. El seu èxit són les tapes de tota la vida. El servei és ràpid i atent, però no reserven taula, de manera que si hi volem anar, ens hem de carregar

de paciència i esperar torn.

Renta bé totes les verdures i lleva el germen de l'all perquè repeteixi menys. Talla-les en trossos mitjans i col.loca-les en un bol gran. Afegeix la meitat de l'oli, el vinagre, la sal, el comí, el pebre vermell dolç i una mica d'aigua. Deixa macerant les verdures a la nevera unes 12 hores.

Treu les verdures de la nevera i tritura-les molt fines amb ajuda d'una ratlladora o ganivet. Passa la mescla per un colador xinès.

Després d'això, emulsiona la sopa amb la batedora com si fos una maionesa, abocant la resta de l'oli a mesura que segueixes batent. Prova la mescla i rectifica el punt de sal i vinagre al gust.

Serveix el gaspatxo acompanyat d'una guarnició composta per les mateixes verdures que el componen.

Passos

40 41

EL XAMPANYET

LOCALITZACIÓ: Carrer de Montcada, 22 (Barcelona).

HISTÒRIA: Des de l’any 1929, abans Ca l’Esteve, El Xampanyet és un mític del Born que ha sabut conservar tota la seva personalitat. No és un lloc per anar-hi a sopar, sinó per a picar les seves famoses anxoves o unes tapes acompanyades del seu conegut vi Xampanyet. És un lloc amable i

petit, altament freqüentat per turistes.

EL VASO DE ORO

LOCALITZACIÓ: La Barceloneta

HISTÒRIA: Fa 50 anys s’inaugura l’actual situació del Vaso de Oro. Gabriel Fort Siscart va comprar

el local situat al carrer Balboa per dur-hi a terme una nova manera d’entendre el negoci. Un nou

concepte de bar sense taules, obert al carrer, amb tapes i la cervesa ben tirada. Un estil pioner que

faria mossa en tota la Barceloneta i per extensió a tota la ciutat.

Adaptant-se als gustos i hàbits dels clients, durant aquests anys s’ha anat passant de plats més

senzills acompanyats de vermut, a integrar plats més elaborats, que converteixen l’aperitiu en es-

morzar o menjar.

Actualment, anar al Vaso de Oro es converteix en una experiència única que forma part de la història

de la ciutat. Un ambient cosmopolita, estil cent per cent Barceloneta. Un lloc on la cuina, la beguda

i el tracte amb el client és autèntic i amb caràcter.

THIS & THAT co.

LOCALITZACIÓ: L’Hospitalet de Llobregat, C/ Amadeu Torner, 41

HISTÒRIA: És un restaurant bastant nou. És el nou projecte gastronòmic en el qual s'han embarcat Juan Pablo Canyís i Mónica Artero. S'autodefineixen com a “Cuina 360º“, la qual cosa engloba el seu

bar de tapes, càtering, classes de cuina, assessorament gastronòmic, etc.

DOS PALILLOS

LOCALITZACIÓ: Carrer d'Elisabets,Barcelona

HISTÒRIA: Els amos havien treballat al Bulli i això els va marcar la manera d'entendre la gastro-nomia. La cuina està basada en l’oferta gastronòmica asiàtica. El restaurant funciona amb l’ajuda i recolzament del Ferran Adrià.

44 45

ST REET FOOD

L’Amparo ens parlava d’una pizzeria, de menjar ràpid. I a nosaltres, que vivim rodejades de la temptació, d’un tipus de producte molt venut però so-vint d’una manera superficial i aRtificial, ens interessava inves-tigar-lo. Què és realment això del fast food?.Un xic d’història i clàssics. Des-prés us ensenyarem a elaborar els vostres propis dònuts... per llepar-se els dits! I si sabeu es-perar fins al final, una petita sorpresa: us ensenyarem els se-crets de les caravanes de men-jar més conegudes!

HISTÒRIAA l'antiga Roma ja se servien en parades de carrer pans plans amb olives o el falàfel a l'Orient.A l’Orient Mitjà, a l'Índia, se serveix menjar al carrer des de temps molt antics, així com a la majoria de països de l'Àsia Oriental. Aquests pis-colabis, però, no es consideren menjar ràpid, en la seva fabricació casolana (per exemple, el falàfel). De la mateixa manera que un entrepà de truita, que es fa ràpid i es pot menjar al carrer; o un tros de coca o un grapat d'avellanes, tampoc no són considerats menjar ràpid. Els falàfels a Turquia, per exemple, es fan al mo-ment i acostumen a ser servits "ràpidament".El desenvolupament de les ciutats està estre-tament lligat a la concepció d’un menjar que no requereixi esforç de ser cuinat i que estalvia la pèrdua de temps, en un ritme de vida cada cop més frenètic.Què observem? La forma d’aquests productes, amb el pas del temps, s’ha anat associant, a un producte de baixa qualitat i a un tipus de dieta poc sana. En trobem exemples salats i dolços.Per sort, una nova corrent s’està imposant asso-ciant la idea del menjar ràpid a productes de la terra, productes casolans, fets amb carinyo. És el cas dels mercats de menjar per emportar on caravanes i furgonetes de totes mides i colors ens ofereixen una sel·lecció més que àmplia: des de la cuina mediterrània a exquisits plats asiàtics, sense oblidar els dolços nòrdics, britànics, fran-cesos... Tot fet amb qualitat, condicions sanitàries força adequades i a preus igualment assequibles per a les nostres butxaques.

46 47

la recepta

DÒNUTS

Per la massa220 grams de farina de rebosteria

150 grams de sucreUn pessic de sal

Mig sobre de llevat químicUna cullerada de cafè d'extracte de vainilla

2 ous30 grams de mantega185 mil.lilitres de llet

Per fer la glaça5 cullerades de sucre de llustreUna cullerada de postres d'aigua

100 grams de sucreUna cullerada de postres de canyella

ProcésTamisem la farina amb el llevat i la sal.La posem en un bol i hi afegim el sucre.

Desfem la mantega al microones i la reservem. Afegim l’extracte de vainilla a la llet i ho reservem.

Ara batem els ous, la mantega i la llet, poc a poc i l’un darrere l’altre. Vigilem que tots els ingredients quedin integrats i parem la batedora. Ara

afegim la mescla d’abans i acabem d’integrar-ho tot.Posem en una olla oli, (si teniu fregidora també la podeu fer servir!)

Posem els dònuts i els daurem per ambdues bandes.Per a la glaça, només cal que barregem els ingredients.

Un cop freds els dònuts els podreu decorar sense problema.

BON PROFIT!

48 49

La moda va de caravanes i camions tunejats.

Cadascú amb el seu estil i la seva personalitat, viatgen arreu per donar a conéixer els seus productes fets al moment, de manera casolana.

Dolç o salat, podreu triar sense problemes.

Els trobareu a esdeveniments específics de menjar ràpid o a fires com Palo Alto, un mercat de disseny que es ceelebra de manera periòdica a la ciutat

comtal, Barcelona, on també hi té lloc la gastronomia.

Ens hem atrevit a conversar amb els propietaris d’algunes d’aquestes cara

vanes per tal d’aconseguir que ens expliquin quines històries s’amaguen darrere d’aquesta invenció que de moment té tanta tirada.

CARAVAN MADEPer què volíeu vendre menjar en una caravana?Aquest projecte l’hem iniciat el Javi i la Sílvia. Tots dos apassionats de la gastronomia i amb ga-nes d’emprendre el nostre propi projecte. El Javi va formar-se com a cuiner a l’escola Hofmann i va treballar en diferents restaurants i, després de passar pel Celler de Can Roca volia iniciar un projecte propi amb una cuina més desenfadada i personal. La Sílvia va estudiar publicitat i va formar-se com a pastissera a l’escola Hofmann. Un dia vam trobar, navegant per Internet, una foto d’una caravana i amb això va començar tot.

Quan vau començar a fer food truck? Vam començar amb aquest projecte a finals del 2013. Al mes de novembre vam comprar la ca-ravana i vam dedicar-hi més de dos mesos a restaurar-la nosaltres mateixos. Paral.lelament vam idear què volíem oferir. El Febrer de 2014 vam inaugurar-la a la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Quins tipus de menjar feu?La nostra especialitat a la Caravana són els en-trepans. Entrepans elaborats amb ingredients de temporada. Ens agrada anar canviant les receptes pels diferents esdeveniments.

A quin lloc veneu més menjar?Depèn molt de l’esdeveniment, la localització, com s’ha promocionat, el temps...

Quin és el plat que us surt millor i recomaneu?El nostre plat més popular és l’entrepà Ginger Pork, actualment ja va per la versió 4.0.

Quin lloc va ser el primer on vau vendre el vostre producte?A la Fira de la Candelera de Molins de Rei.

Venia de família o us agradava a vosaltres?Cap dels nostres familiars es dedica a la restau-ració. Si que però hem estat influenciats per la cuina i les tradicions de les nostres famílies, on hem après les receptes de tota la vida.

Amb quants anys vau començar?El Javi amb 23 anys i la Sílvia amb 24.

Us va costar molt acostumar-vos a aquest tipus de negoci?Va ser un canvi d’estil de vida després de ser treballadors per altres negocis i empreses. Ser autònom significa no tenir horaris ni vacances i sempre estar alerta. Per altra banda, és molt gratificant tenir el teu propi projecte, créixer i aprendre cada dia amb ell.

Viviu només d'aquest negoci?El projecte de la Caravana ha anat evolucionant i ara som una empresa de càtering, tant per a particulars com per a empreses. Ens dediquem a fer esdeveniments, casaments... Només de la caravana al carrer no podem viure, però gràcies a aquestes altres feines el negoci pot anar tirant endavant.

Ho recomanaríeu? Pros? Contres?Sí és una experiència que recomanem al 100%. Su-posa un gran esforç i, òbviament, hi ha moments durs i difícils, però, com en general, val la pena i tot el que hem après i hem viscut és molt positiu.

50 51

LA CREPERIE DE MARIÖNEPer què volíeu vendre menjar en una caravana?Perquè ens semblava una idea molt original i ens agradava sempre vendre creps a diferents llocs, a diferent gent.

Quan vau començar a fer food truck? Aquest any és el sisè any, vam començar el 2010.

Quins tipus de menjar feu?Vam començar fent creps a La Creperie de Mariöne, una caravana antiga dels anys 60. Però vam anar creixent i ara fem pizzes en una furgoneta Volskwagen que es diu “Pizza Truck” i begudes en una altra furgoneta que es diu “The Hipster Bus”.

A quin lloc veneu més menjar?Sempre venem més a les ciutats grans, perquè es on hi ha més gent.

Quin és el plat que us surt millor i recomaneu?La Crep de nutella és la que venem més, però recomanem la de formatge de cabra amb mel i nous, perquè està molt bona.

Quin lloc va ser el primer on vau vendre el vostre producte?Va ser al meu poble a Vall-llobrega (Girona), durant la festa Major.

Venia de família o us agradava a vosaltres?Va ser una aposta personal, ja que, quan nosaltres vam començar, no n'hi havia cap en tot Espanya, nosaltres vam ser els primers.

Amb quants anys vau començar?Tenia 24 anys... hahaha!

Us va costar molt acostumar-vos a aquest tipus de negoci?No, perquè sóc un cul inquiet i m'agrada molt viatjar. M'encanta el que faig!!

Viviu només d'aquest negoci?Sí, per sort!!

Ho recomanaríeu? Pros? Contres?Fa un temps sí que ho recomanava, pero ara ja no. Perquè últimament han sortit moltes “food trucks” d'aquest tipus i ja hi ha molta competència.Pros: sóc la meva pròpia cap, decideixo on anar a vendre, sempre tinc clients diferents i a cada lloc on vaig conec gent nova. Contres: A vegades fa molt fred, molta calor o plou i la gent no compra, sempe es treballa els caps de setmana quan tothom té festa.

52 53

REINA CROQUET APer què volíeu vendre menjar en una caravana?En primer lloc creiem en un menjar de carrer (“street food”) més proper i de qualitat, al més pur estil Americà o centre europeu, que permet unir l’experiència de menjar a l’aire lliure i, sobretot, d’un producte cuidat al detall, Ah! i la part més importan, com a fabricants i venedors de croquetes, és el fet de poder tenir un “feedback” momentani del clien.

Quan vau començar a fer food truck? A principis del 2014.

Quins tipus de menjar feu?Croquetes casolanes, de receptes típiques i tradicionals catalanes. Tenim fins a 25 varietats de cro-quetes, sempre respectant la temporada i la proximitat dels productes.

A quin lloc veneu més menjar?Distribuïm croquetes a restaurants, xarcuteries i en esdeveniments privats com bodes, comunions, aniversaris, etc.

Quin és el plat que us surt millor i recomaneu?Les croquetes de ceps i foie

Quin lloc va ser el primer on vau vendre el vostre producte?Al “Primavera Sound” del 2014, va ser quan vam inaugurar la caravana.

Venia de família o us agradava a vosaltres?L’amor a les croquetes ens ve de petits, ja que la nostra mare n’és una especialista.

Amb quants anys vau començar?Jo en tinc ara 27, per tant, amb 24 més o menys, i el meu germà amb 28

Us va costar molt acostumar-vos a aquest tipus de negoci?Als canvis sempre costa acostumar-s’hi, però la veritat és que és un estil de vida molt mogut i on coneixes llocs i gent nova a diari.

Viviu només d'aquest negoci?No pas, jo sóc assessor de negocis d’hostaleria i, a part, dirigeixo un parell de restaurants al centre de Barcelona. El Roger, el meu germà, és químic

Ho recomanaríeu? Pros? Contres?Per suposat que ho recomanaríem, però com tot, has de tenir una idea, crear un concepte i ser molt fidel al mateix. Arrencar nous projectes és complicat i et fa generar infinitat de preguntes però si creus en un mateix i en allò que fas, segur que arribaràs a l’objectiu preestablert.

56 57

Ana Li i Aina, cuineres aficiona-des. Encantades de mostrar-vos les receptes més dolces d’Aleman-ya i Holanda, les quals, us asse-gurem, que ja hem tastat a casa.

DOLÇ

ALEMANYACRINKLES Ingredients

250 grams de xocolata de rebosteria60 gr de mantega100 gr de sucre

2 ous XL200 gr de farina de rebosteria1 culleradeta de llevat químic

1 pessic de sal80 gr de sucre glacéessència de vainilla

ProcésFondre al bany maria la xocolata a trossos

juntament amb la mantega.Deixem temperar.

Batre els ous i l’essència de vainilla amb el sucre blanc durant 3 minuts fins que la bar

reja sigui blanquinosa.Barrejar amb la xocolata fosa.

Posar la farina en un bol amb el llevat quí-mic i la sal.

Barrejar amb la massa feta amb els ous i la xocolata.

Tapar el bol amb paper film i deixar refre-dar 3 hores (aproximadament).

Posar el sucre glacé en un plat i fer boletes.Arrebossar-les bé amb sucre glacé.

Posar-les en una safata prèviament folrada amb paper de forn.

Fornejar a 180 graus durant 12 minuts.Deixar refredar.

58 59

selva negra

Ingredients per a 12 persones

De la base:7 ous

200 g de sucre120 g de farina fluixa (i un poc més per empolvorar el motlle)

30 g de cacau amarg en pols50 g de farina de blat de moro (Maizena)

un pessic de salmantega per untar el motlle

Del farciment:350 g de nata líquida

80 g de sucrecireres en almívar (una vintena)kirsch per macerar les cireres

De la decoració:encenalls de xocolata

Procés

Colar les cireres i reservar l’almívar de la llauna. Posar-les a macerar

amb kirsh.Muntar la nata. Afegir-hi el sucre

per tandes.Quan ja tingui consistèn-cia, reservar-la a la nevera.

Preparar ara la base: untar un mot-lle de 22 cm de diàmetre amb man-

tega i empolvorar-lo amb farina.Encenendre el forn a 170 graus.

Separar els rovells de les clares. Ba-tre els blancs amb la batedora elèc-trica de barilles (afegir-hi el pessic de sal). Quan ja tinguin consistència, incorporar-hi la meitat del sucre i continuae batent-los fins a obtenir una merenga ben ferma. Batre ara els rovells amb la resta del sucre,

fins que blanquegin.

Mesclar ambdues preparacions. Afe-gir-hi les dues farines i el cacau en

pols a través d’un colador fi. Re-menar la mescla amb una espàtula o cullera de fusta, amb moviments suaus de dalt a baix que permetin l’entrada d’aire, fins que la mescla sigui homogènia. Abocar-la dins el motlle i allisar la superfície amb

l’espàtula.

Enfornar el motlle i coure la base del pastís durant 35-40 minuts.

Comprovar que és cuita punxant-ne el centre amb un escuradents. N’ha

de sortir eixut.

Treure el motlle del forn i deixar-lo refredar una estona.

Quan hagi refredat una mica, desem-motllar la base i deixar-la refredar completament a temperatura ambient.

Un cop freda, dividir-la en tres dis-cos de la mateixa mida.

Col.locar un dels discos dins la safa-ta on vulgueu muntar el pastís. Pin-tar-la amb la meitat de l’almívar de les cireres. Estendre damunt d’aques-

ta capa 1/3 de la nata muntada. Distribuïr la meitat de les cireres damunt la nata, pressionant una

mica amb els dits perquè quedin al centre i no a la superfície.

Col,locar el segon disc de base da-munt. Repetir l’operació i col-locar-

hi damunt el tercer disc.

Untar la superfície i els laterals del pastís amb la nata que us queda i decorar-los amb els encenalls de

xocolata.

60 61

HOLANDApastís de crema

Ingredients per a la massa

125 grams de farina25 grams de margarina, a temperatura ambient (o mantega)

15 grams de sucre8 grams de llevat instantani de forn

1/2 ou batut L40-50 mil.lilitres de llet tèbia

3 grams de sal

Ingredients per a la crema

Llavors de vainilla500 mlil.lilitres de llet

150 grams de sucre4 rovells d’ou

4 c/s de farina

Ingredients per a la decoració

500 mlil.lilitres de nata muntada ensucradaEncenalls de xocolata

Preparació de la crema

Bullir la llet amb les llavors de vainilla i 75 frams de sucre.Batre en un bol els rovells amb la resta del sucre. Reservar.Afegir-hi la farina.Abocar-hi una mica de llet per diluir i a continuació posar-hi els rovells.Remoure i deixar bullir 5 minuts.Enretirar del foc, tapar amb un film transparent ( tocant la crema per tal que no es formi un tel) i deixar refredar completament.

Preparació de la massa

Barrejar els ingredients secs ( farina, sucre, sal i llevat) i afegir-hi la marga-rina i la llet. Tot seguit, afegir l’ou. Pastar fins aconseguir una massa elàstica i homogènia.Formar una bola i deixar reposar, tapada amb un drap humit durant una hora. Pastar de nou per treure l’aire i formar un cercle d’uns 24 cm. Folrar el motlle (prèviament engreixat) i deixar reposar 10 minuts. Punxar amb la base d’una forquilla.Farcir la base amb la crema i enfornar a 175 graus durant 20 minuts. deixar refredar sobre una reixa.Decorar amb la nata i els encenalls de xocolata.Guardar a la nevera fins al moment de servir.

62 63

ESCRIU AQUÍ ELS LLOCS ON DESITJARIES

VIATJAR

64 65

Després de veure l’experiència de l’Amparo fent de cangur de nens vam reflexionar sobre la responsabilitat que suposa una tasca d’aquesta mena. Així doncs, per donar-vos un cop de mà, si mai teniu criatures al vostre càrrec, en aquesta secció us oferim un grapat de receptes senzilles per tal que els hi proporcioneu una ali-mentació i una vida saludable. També podreu conèixer l’experiència de la doctora Laia de Antonio que a més a més, ens dóna consells relacionats amb la dieta infantil.

DE NENS

66 67

L’EXPERT A DIUFITXA TÈCNICA

Nom i Cognoms: Laia de Antonio Ferrer

Edat: 32 anys

Professió: Metge

Especialitat: Pediatra

Lloc de treball: ABS Can Vidalet, Esplu-gues de Llobregat

Bon dia Dra. de Antonio, abans de començar voldríem agraïr-li la seva col.laboració amb el “Sac de Lletres”, la revista de la nostra escola.

Després de decidir que la nostra secció parlaria de l’alimentació infantil, vam pensar que potser estaria bé parlar amb professionals sobre aquest tema per tal que ens donessin alguns consells o donessin resposta a algunes de les preguntes que ens passaven pel cap. Si hi està d’acord procedirem a fer aquestes preguntes.

Quin és el motiu pel qual va decidir fer-se metgessa?Va ser una decisió meditada, fins al Batxillerat no vaig decidir-me. El que sí tenia clar, és que m’agradava la cura de la salut però dubtava entre Medicina i Veterinària. Finalment, vaig triar Medicina i n’estic molt contenta.

I per què va triar ser pediatra?Quan vaig acabar la carrera de Medicina vaig anar amb una ONG a Guatemala, allà treballàvem com a metges amb la població rural, especialment nens, i és on vaig veure clar que volia ser pediatra.

Com és el seu dia a dia a la consulta?Treballo en un ambulatori d’Esplugues. Els pacients demanen hora i jo els vaig cridant per ordre. Hi ha uns nens que vénen a fer la revisió de salut i mirem com creixen, si està tot bé, parlem del menjar i, si cal, els vacunem. Aquesta part la fem junt amb la infermera. L’altre grup són els pacients que vénen d’urgències, normalment són quadres lleus que es poden resoldre des de la consulta però si ho requereixen els demano proves: analítiques, radiografies, o, si veig algun cas urgent de veritat, el derivo a l’hospital.

Quins són els casos més comuns? Quins els que ho són menys?Els casos més freqüents, sobretot a l’hivern, són els quadres virals: febres, refredats, gastroenteritis, bron-quitis, també dermatitis, al.lèrgies, traumatismes. De manera més esporàdica veiem algun nen amb diabetes, amb problemes de cor, aquests nens però solen controlar-se a l’hospital.

Pensa que els pares i mares estan prou informats sobre quina dieta han de seguir els seus fills?Crec que hi ha de tot, hi ha pares que estan molt ben informats però molts d’altres no n’estan gaire. El ritme de vida actual ha empitjorat una mica els hàbits dietètics, el fet que els dos pares treballin, vagin amb presses, o la mateixa crisi, influencia la gent a comprar menjar preparat, ràpid de fer que tot i ser bo, sovint no és el més saludable.

I els nens? Segons el seu parer, pensa que són conscients sobre els seus hàbits d’alimentació?Els nens es regeixen més per apetències. Tendeixen a menjar el que els agrada, no tot el que els agrada és saludable. Per això han d’aprendre quins són els bons hàbits, això ho aconseguirem si els pares donen exem-ple menjant de tot a casa i, sobretot sa. Per contra, si els nens veuen els pares menjar productes envasats (patates xips, pizzes, caramels) i menys verdures, peix, llegums, voldran fer el mateix.

Ens podria explicar alguna anècdota laboral relacionada amb l’ alimentació?Hi ha nens que quasi no mengen i d’altres que mengen massa. Una vegada a la consulta, seguia una nena per sobrepès i cada vegada pesava més tot i que la mare m’assegurava que vigilaven molt amb el menjar. Un dia van, esbrinar que amb 6 anyets, la nena pujava a una cadira de la cuina, obria la nevera i menjava el que trobava d’amagat. Quan van resoldre això la nena va aconseguir tornar a un pes normal, per a la seva edat.

Per acabar, ens podria donar alguns consells relacionats amb la nutrició infantil?La nutrició a la infància és clau perquè és una època de desenvolupament físic i mental. És per això que els infants han de dur una dieta equilibrada i variada. Crec que hi ha uns punts clau per aconseguir uns hàbits saludables, i la família és imprescindible per aconseguir-los:

1. S’han d’establir uns horaris regulars per menjar en família.2. Oferir aliments saludables i variats.3. Els pares han de donar bon exemple als fills seguint una dieta nutritiva.4. Evitar discutir pel menjar i crear un bon ambient durant l’àpat.5. Involucrar els nens en decidir els àpats, preparar-los, convidar amics dels nens a menjar a casa.

Moltes gràcies per la seva amabilitat. Esperem que gaudeixi de la seva col.laboració amb la revis-ta un cop sigui publicada així com que les famílies apliquin els seus bons consells.

68 69

S'acostuma a dir que als nens no els agrada la fruita, però segur que la forma en què la presentem influeix en les seves decisions alimentàries . Prova a preparar aquestes broquetes de fruites: és una recepta molt sana, molt fresca i molt acolorida...Segur que els agrada !

FRUITA

Ingredients 2 Kiwis

4 Plàtans1/4 Maduixes

2 Pomes2 Préssecs

2 Mandarines

Estrisganivet

bastonets de fusta per fer les broquetes

Passos Rentar i pelar les fruites.

Tallar-les en trossets més o menys de la mateixa mida (Les mandarines separa-les en grills). Inserir cada tros en els palets de fusta, procurant alternar colors i fruites, perquè resultin més

vistosos .

I... a gaudir-los!

broquetes de fruita

mató i fruita

Combina un ric i suau mató amb les fruites més delicioses com el plàtan o préssec i crea nous plats per al teu infant (atenció, aquesta recepta és per a nens de 9 mesos en endavant).

Ingredients 1/2 tassa mató o recuit

1/2 tassa plena de plàtan, mango i préssec (assegurar-se que el bebè no sigui al.lèrgic a cap d’aquestes fruites.)

4 cullerades de suc de poma ( assegurar-se que teu bebè no sigui al.lèrgic a aquesta fruita).

Estris liquadora

Passos Col.locar tots els ingredients a la liquadora i fes un puré fins que es noti compacte.

Refredar durant 30 minuts a la nevera

I “voilà” ! Una cremeta ben fresca que ben segur els teus nens voldran per a postres!

70 71

També utilitzem melodies per cantar-les als in-fants, per tal de calmar-los, adormir-los o en-tretenir-los i segur que tots tenim com a còm-plice alguna cançó per acompanyar-nos en algun moment de soledat, de tristesa o bé d’eufòria. Així mateix, ens serveixen per a comunicar-nos, ja sigui a través del to, la musicalitat, la mirada... i també per a relacionar-nos i expressar els nostres sentiments i/o estats d’ànim.

Tot el que ens envolta a la natura està impregnat de música: el vent que colpeja els arbres, les onades del mar, la pluja, els rius...La música està present a les nostres vides i és per això que no podem obviar-la durant la nos-tra etapa educativa. D’aquí la importància del seu aprenentatge en les primeres edats ja que és necessària per al posterior desenvolupament in-tegral i global dels nens i nenes.

A l’etapa d’educació infantil de la nostra esco-la treballem la música d’una manera sensorial, vivencial i a través del joc (mitjançant cançons, danses, audicions...). Cal, però, partir dels pro-pis interessos dels infants i de les seves pròpies possibilitats.Què millor que preguntar directament a alguns nens i nenes de parvulari què és per a ells la música, què els agrada més i quina és la seva cançó preferida.

Què és per a tu la música?

- Cantar i ballar-Tocar instruments-Dibuixar- És com una discoteca- És com un concert- És aprendre coses, notes musicals- Practicar cançons- La música s’escriu en pentagrames: un penta-grama són les notes de la música per cantar i ballar amb disfresses- Dibuixar la música. La mestra ens posa una música de Beethoven (ara no recordo si era el Beethoven) i cada nen dibuixa el que vol

Què és el que més t’agrada de les

classes de música?

- Cantar, ballar..- Fer videoclips- Ballar i fer paRtitures- Fer concerts- Quan fem les rotllanes i ballem- Quan fem feines- Tocar els instruments i disfressar-se- M’encanten les cançons de Sant Jordi- Ens ho passem “bomba”- M’agrada pintar- Quan la Mariona porta paRtitures aprenem a dibuixar alguna cosa (tortuga...)- M’agrada fer el tam-tam

Els humans solem relacionar de-terminades peces musicals amb experiències viscudes i amb re-cords, bonics o no, fet que ens pot fer sentir bé quan escoltem segons quines cançons.

72 73

Quina és la teva cançó preferida?

- Ciclista de pega - L’abecedari- Cargol treu banya - El gegant del pi- El dofí - Qui sóc jo?- En Pere Gallerí - Bon dia

A mesura que els nens i nenes vagin creixent, la música els servirà per a representar el món que van coneixent i podran compaRtir experiències creatives amb les persones que els envolten. S’adonaran que la música és un llenguatge, un aRt, una tècnica... que té un sentit i una funció dins la societat com ara comparRir, conèixer, comunicar, expressar...

74 75

Un aRticle que convido a lle-gir i a reflexionar

El meu pare viu al poble de Santa Maria de Pa-lautordera, on pujo sovint amb la meva família a veure’l i a fer-li companyia durant el curs esco-lar i on passo part de les vacances. És un poble, al peu del Montseny, genial per fer-hi mil ex-cursions a peu i amb bicicleta, per menjar un pa i una coca boníssimes i on hi ha unes botifarres excel·lents.Pujo a Palau, com anomenem el poble, des dels 7 anys. He après a anar a l’hort a collir els tomà-quets i les mongetes de Can Pou, anar a buscar la llet amb bicicleta i veure munyir les vaques de la senyora Montserrat i tornar a casa per un camí ple de sots i pedres vigilant que, de la lletera, no en sortís ni una gota de llet. He après a pujar als arbres i fer-ne el nostre amagatall, a fer nines amb el panís, a creuar un riu sense pont, a fer cabanes al bosc i a fer molts amics.Anàvem d’excursió al “Castell dels Moros” a be-renar pa amb xocolata. Tot un clàssic! Quins records!!Ara, el poble s’ha fet molt gran!! Més gent, més inquietuds !!Al poble es publiquen algunes revistes. Una d’elles, “Bagant”, és on publiquen els crítics ar-ticles de la societat i de la política actual. Al meu pare Li encanta escriure i manifestar la seva polèmica opinió. Una altra de les revistes és “Va d’Educació”, una revista de “La Granja”, la granja escola de Santa Maria de Palautordera, que conté articles sobre educació. Una revista que m’en-canta llegir perquè sempre hi ha articles inte-ressants. Algun d’aquests articles, els he trobat publicats, més tard, a La Vanguardia. Aquest és un d’ells, “Sobreprotegir és desprote-gir”, un article que convido a llegir i a reflexionar.

SOBREPROTEGIR ÉS DESPROTEGIRCRIST INA GUT IÉRREZ LESBON 08/11/2014

Últimament, a la granja escola on treballo, ens estem trobant amb situacions sorprenents: com unes mares d'uns nens de 5è que, mentre pujaven a l'autocar per venir de colònies, van interrompre la cua de nens i van pujar per veure on i amb qui estaven asseguts els seus fills; o quatre mares de Terrassa que ploraven sense consol quan els seus fills de 5 anys marxaven de convivències, i els petits, en veure-les amb aquella desesperació, es van espantar tant que van plorar durant tot el trajecte; o aquells pares i mares que fan els deures als seus fills (i us puc assegurar que els mestres saben exactament qui sou), o aquella altra mare que donava Dalsy a la seva filla de 8 anys cada vegada que li rentava el cap, per por que es constipés; o una nena que va venir de colònies amb set fuets perquè no li agradava res més... Tinc un dubte; ja heu descobert que la vida està plena de dificultats? Perquè si és així, no ho entenc. No entenc que s'enganyi les criatures i es construeixi la seva vida basant-la en un món que és mentida. En quin moment teniu previst que aprenguin que a la vida les coses no sempre són com tu vols? Quan toca entrenar-los per a les petites adversitats del dia a dia, aquelles pedres del camí que els pares tendim a treure’ls per por que pateixin? Sabeu què passa? Que cada dia veiem que els nanos sobreprotegits estan més carregats de pors i d’una temible baixa autoestima... i això sí que els desprotegeix per a la vida, i molt. Els nostres petits es mereixen estar entrenats i saber com podran superar les pedres del seu camí. I si els sobreprotegiu, els desprotegiu. Hi ha dos tipus de pares; els que preparen el camí per al fill, i els que preparen el fill per al camí.

78 79

Adrià, Marc i Felipe, equip d’ex-perts , apassionats per descobrir.

Venim a compaRtir amb vosaltres la nostra curiositat per la història i algunes recomanacions de viatge.

ALEMANYA

PREHISTÒRIAAl 10.000 a.C., a mesura que l'última glaciació arri-bava a la seva fi i les condicions climatològiques es van suavitzar, diversos grups de caçadors recol.lectors del Paleolític Superior es van desplaçar cap al nord, a través de Germània, a la recerca de Rens.Cap al 4500 a.C., durant el Neolític, els pobles caçadors es van trobar amb pobles agrícoles, representants de les cultures més avançades del sud-oest d'Àsia, que van emigrar per la vall del Danubi fins al centre de l'actual territori ale-many. Allà es van dedicar als terrenys de fà-cil conreu que han creat en els boscos primi-tius de la zona. A aquests primers agricultors els succeeixen els pobles de l'Edat de Bronze, i més tard, durant l'Edat del Ferro, els Celtes.

EDAT MITJANAAl llarg de la major part de la seva història Alemanya no va ser un estat unit sinó una agrupació lliure de territoris amb el nom de Sacre Imperi Romanogermànic. Va haver d’arribar l’any 1871 perquè es fundés l’imperi Alemany. A partir del 1100 noves poblacions foren fundades prop de les fortaleses imperials, dotant-se de drets municipals i llibertats mentre la població rural es mantenia servil sota el poder dels nobles.

EDAT ANTIGALa primera història registrada d'Alemanya va ser el juny del 56 a.C., quan el comandant romà Gai Juli Cèsar va creuar el Rin. El seu exèrcit va construir un pont de fusta en només deu dies. Es va retirar a la Gàl.llia a l’assabentar-se que la tribu dels Sueus estava reunint tropes per oposar-se a ell.

Alemanya va estar governada per l’imperi romà fins al s.V, quan va ser envaïda pels eslaus, els francs, els vàndals, els saxons, els burgundis i angles. A l’Edat Antiga, Germània era una part de l’imperi romà formada per les regions de Germània superior, Germània inferior i part de Bèlgica.

EDAT MODERNAAl principi del segle XVI el descontentament de l’Imperi Germànic (actual Alemanya) va generar les crítiques de l'Església Catòlica i una demanda de reformes religioses que van començar el 1517, quan Luter va publicar (penjant-les a la porta de l'església de Wittenberg) les seves 95 tesis contra l'abús de la utilització de les indulgències. El 1524 va esclatar a Suàbia, Francònia i Turíngia la Guerra dels Camperols contra els prínceps i governants. Cap al 1545 la Contrareforma va començar a Alemanya. Després d'anys de lluita, la Pau d'Augsburg (1555) va donar als diferents prínceps territorials el dret d'imposar la religió als seus súbdits, de manera que la confessió protestant fou equiparada a la catòlica. L'emperador Carles V es va veure envoltat en la política conqueridora de la corona d'Espanya per tot el món i va descuidar la condició d'emperador Alemany que també ostentava. Els catòlics perderen presència a Alemanya fet que donà lloc a la Contrareforma amb la que van aconseguir recuperar terreny enfront dels protestants. La situació va degenerar en la Guerra dels Trenta Anys (de 1618 a 1648) que va devastar regions com-pletes d'Alemanya.

82 83

PRIMERA GUERRA MUNDIALA finals de juny de 1914, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria va ser assassinat per un nacionalista serbi a Sarajevo, Bòsnia. Una escalada d'amenaces i ordres de mobilització van seguir l'incident, el que va generar, a mitjans d'agost, l’inici de la Pri-mera Guerra Mundial, que va enfrontar a Alemanya, Àustria-Hongria i l'Imperi Otomà (l'anomenat Potències Centrals) contra la Gran Bretanya, França, Rússia, Itàlia i Japó (les Potències Aliades). La guerra va durar quatre anys.

SEGONA GUERRA MUNDIALEl dia 17 de setembre de 1939 els alemanys van envair Polònia amb Hitler al poder i a partir d’aquí els aliats van declarar la guerra a Alemanya que la va perdre i va tenir fortes baixes:

T IPUS DE BAIXES NÚMERO DE BAIXES Soldats 3.250.000 Civils 3.640.000

Adolf Hitler va ser votat democràticament l’any 1933 pels alemanys, el fet que estigués ajudant a Alemanya a recuperar-se de la Primera Guerra Mundial ho va propiciar. Aleshores, el poble alemany encara no sabia que causaria una guerra que duraria sis anys.

Batalles importants:Entre d’altres batalles hem trobat: la batalla de Moscú, la batalla d’Stalingrad, la de Kursk, la invasió de Berlín, el desembarca-ment de Normandia i la batalla de les Ardenes.

EL MUR DE BERLÍNAlemanya 1945, el suïcidi de Hitler al final de la Segona Guerra Mundial comporta la divisió del país en quatre zones d’influència controlades pels Estats Units, Gran Bretanya, França i la Unió Soviètica. Igualment, la capital alemanya, Berlín, alliberada i ocupa-da per les tropes soviètiques de Stalin, també es reparteix segons aquests paràmetres. Així, els occidentals es quedaven amb el sector oest de Gran Bretanya i l’est restava a mans de l’URSS. La diferència entre les ideologies dels dos països va fer que es construís un mur per separar la ciutat.

L’any 1989 es va deixar que es pogués passar d’un sector a l’altre del mur. Però no va ser fins l’any 1990 que aquest mur es va destruir físicament.

VIATGE AL SUD D’ALEMANYA

1r Dia: Barcelona - FrankfurtVolem a Alemanya (Frankfurt)

Sortida de l’ aeroport Frankfurt, recollida del cotxe de lloguerAnem cap a la ciutat de Nuremberg (2h cotxe)

De camí, podem parar a la ciutat de Würzburg, una de les ciutats més boniques d’Alemanya

2n Dia: Playmobil Park - NurembergVisita al Playmobil Park, on trobarem tot tipus de jocs basats en les figures de Playmobil.

Visita a Nuremberg: té un casc històric emmurallat i medieval.

3r Dia: Muncih - UlmVisita a Munich (2h en cotxe), Capital de Baviera. Podem visitar el seu casc històric, L’ Olympia Park i

el Deutsche Museum, - un dels millors museus de la tècnica i la ciència del món-.També es pot visitar el Bavaria Filmstadt, un parc temàtic sobre el cinema.

Ens deplacem a Ulm (1,30h en cotxe).

4t Dia: LegolandVisita a Legoland, es tracta d’un parc d’atraccions construït amb peces de Lego.

5è Dia Ulm - Selva Negra Hi ha dos llocs on pots anar a Ulm: la torre de la catedral (la més alta d’Alemanya) i el barri dels pescadors.

Agafarem l’autopista (2,00h) fins a arribar a la Selva Negra.

6è i 7è Dia: Selva NegraLa Selva Negra: tenim dos dies per veure tota la regió de la Selva Negra,

on hi ha un munt de petits pobles i uns paisatges impressionants.

8è Dia: Selva Negra - FrankfurtTornem a Frankfurt en (3,00h) i arribem al final d’aquest viatge.

84 85

Xile és un país d’Amèrica del Sud amb molta riquesa cultural. És el país més austral del món, és a dir, el que s’apropa més a l’Antàrtida. La raó per la qual hem triat aquest país és perquè el nostre amic Iván prové d’allà i, a l’entrevista, ens ha fet unes quantes pinzellades sobre Xile i ens hem quedat amb ganes de saber-ne més.D’entre les festes més típiques trobem les “Fiestas Patrias”, que se celebren entre el 18 i 19 de se-tembre per a commemorar el dia de la seva independència. D’altres països americans també cele-bren aquesta festa.Una altra data important per a Xile és el 21 de maig, dia en què es commemora la batalla naval de Iquique de l’any 1879, on va morir el capità Arturo Prat Chacón.A Xile, hi ha un esport molt popular, el “Rodeo”, que consisteix en què dos genets muntats a cavall acorralen una vaca en un recinte amb forma de circumferència anomenat medialuna. Aquesta tradició es podria comparar amb els “Sant Fermins”, les dos són espectacles amb animals, amb una perse-cució i un “tancament”.Cada país té la seva gastronomia típica i, en el cas de Xile, un dels menjars més populars, a més a més dels que ens ha parlat l’Iván a l’entrevista, és “la parrillada”. Quan vam mirar les fotos, se’ns va fer la boca aigua. Aquesta delícia consisteix en un rostit de carn i verdures que s’acompanya de pebre, una salsa típica de Xile, que conté julivert, ceba, all picat, bitxo vermell en pasta, vinagre, suc de llimona i sal grossa.I com no parlar de la seva literatura? Trobem grans escriptors que han fet del món de les lletres un món millor. Isabel Allende, Pablo Neruda i Gabriela Mistral, aquests dos últims Premis Novels, ens han fet somiar i sentir. Segur que l’Iván n’ha llegit un munt de llibres d’aquests autors!!D’altra banda, tot país, també Xile, té la seva història negra. Aquest paradís va tenir una dictadura com molts ja sabeu. Augusto Pinochet Ugarte (Valparaíso, 1915 - Santiago de Xile, 2006) va ser un dictador xilè que es va fer amb el poder després d’enderrocar el president electe Salvador Allende i que va governar Xile entre 1973 i 1990, reprimint durament l’oposició política. Tot i la violació reiterada dels drets humans que va tenir lloc sota el seu mandat, va conservar part del seu poder i privilegis fins al 1998.Evidentment que podríem parlar de Xile durant una eternitat, perquè cada racó, cada gra de sorra, cada bufec de vent ens donaria un meravellós conte, però preferim animar-vos a viatjar, a tastar, a olora, a sentir la terra de l’Iván. Perquè ben segur que a la tornada d’aquesta visita ens donarieu la raó!!

XILE

T quan anem a Xile?

86 87

28 de agosto de 2015. Gijón.

¿ Te imaginas, Pablo...?

¿Te imaginas, Pablo, qué habría pasado si, en 1939, los chilenos hubieran obedecido las consignas de-rechistas que clamaban por dejar que los espaÑo-les del Winnipeg se ahogaran en el mar?

¿Te imaginas, Pablo, qué habría pasado si ese pue-blo chileno no hubiera alzado la voz diciendo que vengan, son víctimas de un drama humanitario, que vengan?

¿Te imaginas Pablo, a esos 2200 refugiados espaÑo-les que zarparon en el Winnipeg, desde Trompeloup con destino a Valparaíso, a la deriva en el mar cruel de los naufragios?

¿Te imaginas, Pablo, un barco fantasma tripulado por 2202 cadáveres, porque dos refugiados nacie-ron durante el viaje del Winnipeg a Chile?

¿Te imaginas, Pablo, el puerto de Valparaíso va-cío, sin esos cincuenta mil chilenas y chilenos que acudieron a recibir al Winnipeg y dijeron ellos son nuestros hermanos y no van a refugios, van a nuestras casas?

Ese barco fletado por ti, Pablo, empeÑando hasta la camisa para pagarlo, que todavía navega en la memoria de algunos, por cierto, muy pocos, fue y es la demostración de un pueblo decidido a saltar-se las leyes si es necesario, para cumplir con el deber elemental y puro de la solidaridad.

¿Te imaginas, Pablo, Pablo Neruda, hermano mayor de la palabra CompaÑero, qué hermosa sería la vida si el espíritu del Winnipeg ardiera de Humani-dad en estos días? LUÍS SEPÚLVEDA

88 89

La Colòmbia més obscura. Al Sud d'Amèrica i entre els oceans Pacífic i Atlàntic, hi trobem Colòmbia. La seu de moltes antigues cultures precolombines, molt influenciada pels espanyols. Té com a actual capital Bogotá, i les llengües més parlades són el castellà i l'anglès.Durant aquest article, ens hem centrat en la política d'aquest país i la seva influència cap a les per-sones entrevistades.

Es tracta d'un estat en forma de república unitària, és a dir, que du a terme una centralització de tot el poder. Actualment, es basa en la Constitució aprovada al 1991, que defensa la democràcia, el respecte a la dignitat humana i la solidaritat. Des dels seus inicis, s'ha caracteritzat per un predominant bipartidisme, on el Partit Liberal i el con-servador han sobreviscut com a agrupacions principals, provocant també conflictes i guerres molt radicals que van arribar fins i tot a la separació de Panamà.Un dels problemes que envolta la política colombiana és el vincle i la influència que creen les orga-nitzacions paramilitars dins la societat. Aquestes organitzacions són grups il·legals d’extrema dreta que combatexen contra els grups d’extrema esquerra (guerrillas) i que han provocat tota mena de conflictes armats, guerres civils...Els grups paramilitars han anat sempre lligats al narcotràfic. Colòmbia és un dels països situat al capdavant de la producció i distribució de drogues il·legals. Aquestes activitats han involucrat a molts representants polítics i a gran part de la societat, que fa/feia ús d’aquestes drogues o s’hi refugiava per viure millor.

L’Amparo ens parla dels càrtels, grups criminals armats que distribueixen la droga, fruit de la de-manda. Ella vivia els conflictes entre aquests grups en primera persona. Concretament, cita les baralles del càrtel de Medellín i el de Cali. El primer, originat al 1970, s’estima que controlava el 95% de la cocaïna i va ser abatut pel segon, liderat pel Pablo Escobar cap al 1990, després d’alguns actes de violència. No hi dedicarem més espai, però és impossible passar per sobre d’aquest nom i no fer cap esment especial: la figura d’Escobar és determinant en la història de Colòmbia. Al voltant d’ell, encara avui, trobem un aire llegendari, una curiosa flaire d’heroi dins el mal.La societat es veu molt afectada per aquests problemes produïts per les màfies i organitzacions il·legals que desestabilitzen la política, economia i administració del país. Aquesta violència, delin-qüència, corrupció... provoca inestabilitat i inseguretat en la població, la qual, sovint, es veu obligada a refugiar-se o a fugir.Imaginem que els colombians que han patit els guerrillers, el narcotràfic, la por... deuen sentir que la nostra terra, que ens agradaria que sempre fos tan generosa amb ells com amb nosaltres, és un altre món: un món sense armes a cada cantonada, sense mares que es lliguen els fills perquè els parasoldats no els robin, un món que, malgrat la nostra situació ara tan estranya i trist en molts aspectes, ofereix nits de passeig tranquil, llibertat de fer i de... sentir seguretat.

COLÒMBIA

90 91

DIBUIXA AQUÍ LA TEVA MALETA

I OMPLE AQUÍLA TEVA LLISTA DE VIATGE

92 93

Hola sóc la Maria Urbano i a continuació us descobriré el me-ravellós món del futbol sala.

Si mai abans m’haguéssiu pre-guntat per un tema, segur que no hauria estat el futbol sala, però a força de sentir al meu mestre explicar els seus records d’infància he volgut descobrir més coses sobre aquest esport.

A continuació gaudireu d’un text dirigit als ignorants del futbol sala.

Espero que després de llegir-lo com a mínim pugueu tenir una conversa sobre futbol sala.

QUÈ ÉS EL VOLEIBOL?

És un esport que es practica entre dos equips de cinc jugadors que ve del futbol, que és la base del joc. També està derivat d’altres esports.Es juga sense herba i en una sala bastant gran.

HISTÒRIA

L’origen del futbol sala es remunta al 1930, a la ciutat de Montevideo (Uruguai). un senyor anome-nat Juan Carlos Ceriani Turcan va idear una ver-sió del futbol per solucionar el problema que trobaven molts nens del seu país que jugaven a futbol en pistes de bàsquet, ja que no disposaven d’altres espais per fer-ho.Internacionalment és conegut, també, com a Fut-sal, de la fusió entre futbol i sala.

QUIN ÉS L’EQUIPAMENT NECESSARI PER PRACTICAR FUTBOL SALA?

Les peces de roba per jugar a aquest esport són les següents:Samarreta de màniga curta ja que es juga en un terreny cobert.CanyelleresPantalons curts.Botes de futbol.Totes aquestes peces de roba es poden comprar a les botigues de roba d’esport.La pilota amb la que es juga és normalment de cuir.

ELS MILLORS EQUIPS DE LA PRIMERA DIVISIÓ SÓN:

Elche CF V. Alberola-Penyiscola Bodegas Dunviro

-Levante UD DM-Burela Pescados Rubén

-Santiago Futsal -FC Barcelona Lassa

-Catgas E. Santa Coloma -El Pozo Murcia

-Jumilla B. Carchelo-Magna Gurpea

-Aspil Vidal Ribera Navarra-Jaén Paraíso Interior

-UMA Antequera-Movistar Inter -Palma Futsal

-D-Link Zaragoza

ON ES JUGA?

El terreny de joc és dur i té unes dimensions de 24 a 28 metres de llargada i de 13 a 15 metres d’amplada.És un esport d’interior.

FUT BOL SALA

94 95

Marc i Roger.

Voleibol platja i voleibol sala. Un dels esports amb més èxit i més popularitat, Amb dots de lleure i competició sumats. Ràpid, exci-tant, explosiu.

Suma-t’hi i ajuda a mantenir la pilota volant!

GILBERTO GODOY(Londrina, Brasil.1976)Considerat un dels millors jugadors de la his-tòria, ha estat campió olímpic a Atenes, l’any 2004 i mundial l’any 2006.Un jugador intel·ligent i talentós que ha captivat el públic,

QUÈ ÉS EL VOLEIBOL?

El voleibol és un esport d’equip. Aquest té per objectiu passar la pilota al camp contrari passant per damunt de la xarxa que es troba al mig de la pista, fent ús de les mans, tot i que el reglament ens permet fer-ho amb altres parts del cos. La pilota, que és l’element principal, es pot tocar o colpejar, però mai es pot aturar, subjectar, re-tenir o acompanyar. Per fer punts, és necessari que la pilota toqui el terra dins del terreny de joc de l’equip contrari. Es considera que per guanyar un partit s’han d’ha-ver guanyat 3 dels 5 sets del partit.

VOLEIBOL

TIPUS

Hi ha dos tipus de voleibol: voleibol platja i vo-leibol sala. La diferència més característica, és la que indica el seu nom: l’espai on es juga.Ambdos són similars pel que fa a les regles, ju-gadors i puntuació. Les diferències les trobem, per exemple, en el nombre de jugadors. En el cas del voleibol platja només en juguen dos i en el voleibol sala podem trobar fins a sis jugadors a la pista.Una altra curiositat és que el voleibol platja es juga a 3 sets, i que el voleibol sala, pot ser a 3, 4 0 5 sets,

HISTÒRIA

William G. Morgan, un professor d’Educació Físi-ca dels Estats Units va ser l’inventor del volei-bol, el qual va batejar en aquell moment com a “mintonette”.Des de la convicció que el bàsquet era un es-port poc apte per als seus alumnes i partint d’algunes idees vinculades al tennis, va crear un esport que evités les lesions. En el cas del continent europeu, el voleibol va ser conegut gràcies als soldats americans que van arribar durant la Primera Guerra Mundial.

La Federació Internacional de Voleibol va ser fundada a París l’any 1947 i els Campionats del Món es van celebrar per primer cop el 1952. El voleibol ha esdevingut un esport digne de les olimpíades. El primer cop que aquest esport va tenir-hi un lloc, va ser l’any 1964, a Tòquio. Pel que fa a Catalunya, es practica des de l’any 1920, de manera informal, a les platges catala-nes. En canvi, la Federació Catalana de Voleibol no va ser creada fins al 1959, just un any abans que la Federació Espanyola.

EQUIPSCerques un club? Aquí tens la nostra sel·lecció.- Club volei 6 Manresa- Club Patí Sant Ramon- Joventut Les corts- Club Volei Gironella- Club Voleibol Vall d’Hebron- Club Esportiu Voleibol l’Hospitalet

98 99

Diuen que tot torna. Un bon exemple és la febre per la cos-tura que sembla haver tornat amb força i que ara és passa-temps de diverses generacions.

El ganxet és la forma més simple del teixit: consisteix a fer una sèrie de punts a través d'uns altres ja fets, per formar una cadena. Això es pot aconseguir amb els dits, però, generalment, s'utilitza un ganxo, que facilita i accelera el treball, al mateix temps que permet fer teixits més delicats i elaborats.

El terme crochet deriva de la paraula francesa croche, que significa ganxo.

En temps passats, a diverses parts del món, s’han utilitzat agulles que tenen ganxos a la punta, molt similars a les actuals. El sentit comú ens proposa que l'home ha d'haver descobert els simples avan-tatges del ganxo com a instrument per manejar un bri, molt abans de crear els complexos processos i eines que s'utilitzen per fer els filats i teixits.

Les proves que disposem actualment ens diuen que els pastors i mariners de l’Europa medieval feien robes amb llana feta a mà, fent ús dels ganxos d’os: fets per ells mateixos.Aquest sistema ens fa venir al cap el crochet afganès. Aquest tipus de ganxet es fa amb un ganxo llarg, s’assembla una mica al teixit d’agulla que va evolucionar gràcies a les tècniques de teixit que es van desenvolupar a l’Orient Mitjà, abans de Crist.

Abans del segle XVI, el crochet era simplement una alternativa per fer encaix, però després, al cap dels anys, es va anar descobrint la seva importància i el seu valor. Generalment, eren les persones lligades a la religió (monges) les qui el realitzaven, i per això se’l coneixia com a "encaix de monja" o "labor de monja". Les religioses l’ensenyaven a les noies provi-nents de famílies aristocràtiques i, amb el temps, va arribar a convertir-se en el passatemps preferit de les dames: primer a Itàlia i, posteriorment, a Espanya i França. Quan a la fi del segle XVIII, la Revolució Francesa va obligar les famílies nobles a refugiar-se en l’exili, aquestes van introduir el crochet a les terres on es van establir: Irlanda, Anglaterra i els països del nord d’Europa.

Durant el segle XVII es va utilitzar el ganxo crochet per realitzar un nou tipus de brodat, inspirat en un art hindú, que es va posar de moda a Europa. Aquesta tècnica, coneguda com a treball de tambor, rep el seu nom del fet que la tela es col.locava estirada en un bastidor rodó similar a un tambor.El punt de cadena es treballava amb un ganxo prim. Aquest s’anomena crochet de superfície. Va ser potser l’augment del treball de tambor i la recent popularitat del ganxo amb el qual es realitzava, la que va estimular l’interès pel crochet sense suport, conegut com a croche.

COST URA

100 101

la Irene traspassa la seva mítica botiga, la Marieta, situada al carrer de Sants. Ben segur que l’heu vist tot passejant, tornant cap a casa o de camí a l’escola. Possiblement us preguntàveu qui havia decorat aquell aparador o què hi feien allà a dins,on es respirava més que ambient de botiga el d’un “atélier” desenfadat i familiar.

Quant de temps fa que et dediques al tema de cosir?Tota la vida, no és la meva professió perquè jo vaig treballar 30 anys de mestra, però vaig tenir un petit ictus al cap i ja no podia donar classes. Ara ensenyo a cosir a la gent i cuso també. Gairebé tota la vida he estat en el tema de cosir, perquè ma mare és modista titulada i és professora de “tall i confecció” oficial. A casa, doncs, sempre es cosia i jo sempre ajudava.

I a tu t’agrada cosir?M’agrada molt, sobretot, perquè m’ajuda molt a superar una mica el fet de que no puc donar classes, però, a part d’això, penso que la costura i els teixits (tot el que sigui manual) és terriblement creatiu, i a mi m’agrada molt. La monotonia m’ofega una mica.

Quant de temps fa que vau crear la botiga? A Sants fa 12 anys. Primer vam estar 7 o 8 anys al Carrer Miguel Àngel. A la carretera de Sants portem 4 anys. El dia 7 de febrer celebrarem aquest aniversari.

A paRt del que et va passar de l’ictus, estaves segura de crear i començar a treballar a la botiga?-No, ho vaig fer perquè l’altra botiga era d’una amiga. Aleshores ella és jubilava, i el neuròleg m’anava dient que havia de fer coses per anar intentant recuperar facultats, ja que la malaltia em va afectar a la part cognitiva. Aleshores no recordava res. Vaig oblidar sumar, llegir, escriure... ho vaig oblidar tot.Anava a teràpies i vaig estar 7 anys fins que vaig poder recuperar tot: tenia 44 anys. Aleshores vaig estar 7 anys fora, perquè em deia que havia de buscar-me alguna cosa que fos una obligació, que tin-gués la obligació de fer i d’anar cada dia. I és quan la meva amiga va començar a dir que em quedés la botiga, deia que jo sabia fer-ho molt bé, perquè jo a aquesta amiga li feia els jerseis, els teixia i ella els posava a l’aparador de la botiga.

Li feies una paRt de feina?Sí, cada any. Jo li preparava la col·lecció d’estiu i la col·lecció d’hivern. Jo la hi feia perquè m’agra-dava i donava classes quan volia. I és quan ella va començar a insistir-me que em quedés la botiga, i el Ferran, el meu marit li va dir al neuròleg que teníem aquesta oportunitat. I ell va dir que no ens ho penséssim, que ens llencéssim tots al “buit” a veure què passava. I com que la botiga era de la meva amiga, ella també va dir que li semblava bé. Em va deixar la botiga amb un traspàs molt raonable i ens la vam quedar.

La MarietaPerò va ser una sortida de la que no me’n penedeixo mai, perquè penso que m’ha ajudat tant a tirar endavant mentalment, a recuperar-me de la meva malaltia i a sobreposar-me anímicament. M’ha ajudat tant, que en absolut me’n penedeixo. Sobretot perquè aquest lligam afectiu t’ajuda a superar moltes de les depressions. I és que socialment estem molt sols. El whatsapp està molt bé, però parlar-te als ulls és molt millor.

Quin tipus de clients tens?De tota mena. No hi ha una definició. Quan vaig començar majoritàriament eren les persones de la tercera edat,les que es jubilaven a partir dels 65, ja no treballaven i no volien deixar de fer coses i tenir una vida activa. Però, ara, aquesta crisis, aquesta crisis famosa ens ha ajudat molt a donar-nos compte que hi ha coses que es poden reciclar, que hi ha coses que es poden aprofitar i abans les llençàvem. Hem après a donar més valor a les coses materials. Ara moltes de les coses que abans tiràvem les reciclem i, es clar, això fa que hi hagi gent jove que ara s’està incorporant al món de cosir. A més a més, hi ha moltes estudis mèdics que demostren que tot el que sigui creatiu i ma-nual és positiu per evitar tant l’alzeimer, com la demència senil. Són moltes les malalties de tipus neurològic. També tinc clients que els ha passat el que em va passar a mi, un ictus, el seu sistema psicomotor no funciona i els metges els han dit que vagin a cosir i a fer punt, que els anirà molt bé.

Quanta gent a paRt de tu, treballa aquí a la botiga, actualment?En aquest moment som 4 persones, però és que jo en realitat no treballo. Per a mi, amb l’ictus, el treball és part de la meva teràpia. Jo no treballo aquí, hi dedico unes hores, que són les que el neuròleg em diu que haig de venir. Per això traspasso la botiga ara, perquè aquest Nadalvaig tornar a tenir un petit ictus i el neuròleg m’ha dit que ja no hi podem fer res amb el meu cervell. Que ha de descansar. I per això traspasso la botiga a una parella que també són especialistes de la costura. Insisteixo, per a mi això no és una feina.

És una botiga de negoci familiar?-Si, totalment. És del Ferran! I els meus fills no se la quedaràn! M’entens? És totalment familiar i continuarà éssent familiar perquè la parella que se la queda és un matrimoni.

Quines maneres de cosir saps i coneixes?No ho sé, perquè això és un aprenentatge constant. Aprens moltes coses. Aprens cada dia. Perquè pensa que està tot fet a mida i el cos de cada persona és diferent. Aleshores, no ho sé. No et podria dir quantes coses sé. Sé que he après moltíssim i sé que aprenc cada dia perquè la moda et fa reci-clar constantment.

102 103

Tu fas, sobretot, mitja?Haig de cosir també. Mitja... i cosir. I a part també faig cursets, tu ja ho saps. Aviam, el que no he dit és que jo vaig fer una part de la carrera d’arquitectura i d’enginyeria. I, després, com que m’agradava, vaig fer belles arts. I és clar, la part creativa meva ve d’allà, bé... sempre hi ha estat. Tens alguna altra afició, passió?Ui, m’agrada la musica, la pintura, el teatre. He fet molt de teatre. M’agrada molt llegir, però tinc un problema, perquè llegir és una frustració. Quan acabo la pagina que he llegit ja no recordo que hi havia al principi. I això es un impediment per poder continuar... per poder llegir. Acabar un llibre, per a mi, és un pas al darrere i dos, amb sort, al davant. Per sort, m’agraden moltes coses.

I ho continues fent, no obstant?Si, tot això es per a mi una teràpia. El cervell és un gran desconegut. Les malalties de tipus mental, neurològiques... ho són. El cervell és molt manta, quan menys fa, menys vol aprendre. I si ho deixo tot, encara vol aprendre menys. Per això continuo llegint. Tot i així a vegades penso que, ostres, no val la pena, però, no desespero i continuo llegint.

Abans de venir al barri de Sants on ensenyaves a cosir, on tenies una altra botiga?A Sants, sempre. Perquè al carrer Miguel Àngel està aquí dalt, és Miguel Àngel amb Brasil. Sempre he estat al mateix barri.

Hi ha slguna altra cosa que ens vulguis explicar?Si, dues coses: mai deixeu de fer allò que voleu fer, és a dir, mai digueu: “tinc il·lusió per fer-ho, però no puc” mai. Jo mai pensava que podia arribar a recuperar tot el que he recuperat.I, la segona cosa que us vull dir és que mai descuideu la vostra força de voluntat i la vostra auto-estima. Si us proposeu alguna cosa, és qüestió d’autodisciplina i tirar endavant. Però això no vol dir que tot sigui fàcil i que no ploris, mentida... Jo he plorat i, si hem mireu les mans, veureu que estan plenes de cicatrius de quan no podia escriure, ni agafar el bolígraf, em clavava les ungles i em feia sang. Però, si tu dius “ho haig de fer”, ho fas.

Una història increíble de superació personal i somnis. La Irene, una mestra que va voler cosir.

104 105

DUDUÁ“Duduá” per nosaltres és amigurumi (o l’aRt de teixir petites joguines de ganxet), ganxet i sobretot una fusió entre modern i antic.Pels qui no els coneixeu us direm que són un referent a la ciutat i que si us interessa aquest camp als seus tallers podreu aprendre moltes coses.

Ja coneixem el vostre nom professional, però darrere de Duduá, qui hi ha?Darrere de Duduá hi sóc jo, l’Alícia Roselló, dissenyadora de formació. Vaig fundar Duduá al 2006. Des del 2011 també hi forma part Nuria Picos que es brodadora.

Quant de temps fa que us dediqueu al tema de cosir?Doncs cosir, cosir no massa, jo sóc més de ganxet. Vaig començar al 2005 aprenent ganxet amb la meva tia quan encara estava "mal vist" que la gent jove fes ganxet.

Quant de temps fa que vau crear la botiga?Vaig obrir la botiga al 2006 al barri al born. Des del 2010 ja no és botiga, ja que vam passar a espe-cialitzar-nos en tallers exclusivament

Perquè vas voler iniciar aquest negoci?Vaig crear Duduá perquè a Barcelona no hi havia cap lloc que vengués productes de dissenyadors in-dependents que em sembaven interessants (locals i de fora). Vaig crear Dudua com una petita botiga i galeria d’art per poder vendre i promocionar aquests artistes joves que no tenen un espai.

Quin tipus de clients teniu?La majoria són clientes, noies de 18 anys fins a senyors de 60. L’edat mitjana sol ser 30 anys.

Quanta gent, a més a més de tu, treballa a la botiga?Com ja he dit, ja no tenim botiga, però a Duduá hi treballem: 2 persones més que els professors que fan tallers.

És una botiga de negoci familiar?No.

Quines maneres de cosir saps i coneixes? No sóc massa de cosir, preferixo fer ganxet, mitja, macramé, tapís o brodat.

Tens alguna altra afició o passió? És clar! La fotografia, la cuina, viatjar... a vegades ho intento unir “d’alguna manera” amb Duduá.

Abans d’estar on esteu ara, on treballaves o on teníeu una altra botiga? Vaig acabar d’estudiar disseny digital i vaig obrir Duduá. No havia tingut mai cap botiga, ni ningú de la meva família.

Vull explicar-vos que des del 2009 organitzem el “Festivalet” (www.festivalet.org) una de les prime-res fires de dissenydors independents i d’artesania contemporànea del país. Se celebra cada desem-bre a Barcelona. Podeu donar-hi una ullada al web.També organitzem tallers a l’estranger amb “Tallers Nòmades”: experiències a altres països per aprendre amb artesans locals de Marrakech o del nord de Portugal (www.talleresnomadas.com)

I encara espereu per descobrir Duduá?

106 107

Per acabar, us deixem unes plantilles perquè practiqueu aquí, a la revista. I perquè, sense por, us llenceu a cosir!Idea: un cop cosit podeu retallar i crear, per exemple, un mòbil per a la vostra habitació!

108 109

HI HA

MOL

TES

MANE

RES

DE

VIATJ

AR

EN L

A IM

GINA

CIÓEN

UNI

CORN

EN PA

TINET

EN U

NA C

OMPA

NYIA

DE

CIRC

EN S

IDECA

R QU

INA

ÉS L

A TE

VA?

110 111

Creuant l’Atlàntic.

Nosaltres vam triar aquest tema perquè hem trobat interessant conèixer com viatjen els immigrants de Xile i Colòmbia, i si se senten ben rebuts quan arriben a Espanya i, sobretot, les dificultats que troben al marxar ja que l’any passat vam llegir el llibre “Al mar hi ha cocodrils”, on Fabio Geda narra la història d’Enaiatollah Akbari, el nen afganès que va haver de fugir del seu país quan era molt petit i viatjar sol per mig món.Molts dels immigrants americans d’aquí tenen avis espanyols i això ens fa pensar que, potser, part del que volen no és venir només, sinó retornar al país dels seus ascendents. Aquest somni, però, té un obstacle: el viatge. De vegades, aquests viatges són prohibitius. Els preus exorbitants dificulten la unió entre ambdós pobles. L’Ivan va haver de pagar un vol que va costar el doble que el de l’Amparo i el preu d’aquest ja era quelcom insultant.Les fronteres que hi ha al nostre món van més enllà d’allò geogràfic. Els impediments econòmics marquen diferències i ens limiten. Els esforços que els nostres protagonistes varen fer, per tal d’arribar al seu destí, foren esforços en tots els sentits imaginables. La seva ànima va haver de preparar-se per a uns canvis que no podem ni tan sols tastar aquells que no els hem viscut, però, abans d’això, van haver de lluitar contra les fronteres dels diners.Si ara mateix fem un simulacre de vol, ens adonarem què significa per a ells poder anar, per exem-ple, a visitar la família que ha quedat a l’altre costat del meravellós i insalvable oceà. Hauríem de ser conscients de com de dura és aquesta realitat i ampliar la nostra mirada cap al davant i cap al darrere, car nosaltres, també, fórem emigrants un cop.

sac de lletres

Documents