s · sardenya ha estat una part integrant de la corona d'aragó. És precisament la...

~

--

gtshy

j

I =

iexcliexcl

tJ

tj

~

~

-

VJ

~

gt

gt

j

~

J

-

-)

rshy rshy c

-~ c - lgt s lgt =

-~

z

Sardenya ha estat una part integrant de la Corona dAragoacute Eacutes precisament la laquoconformitatraquo juriacutedica poliacutetica social linguumliacutestica etc del regne insular amb la mare patria catalanoaragonesa el segell distintiu de la historia sarda durant ben beacute quatre segles Per aixo avui per a un historiador que estudia el Paiacutes Valencia i Sardenya es revelen tantes homogeneltats que demanen una profunda analisi des de muacuteltiples aspectes que van des deis proshyblemes duna situacioacute poliacutetica periferica fins a les mesures per contra restar el comuacute perill turc sense oblidar les similituds insshytitucionals a Iambit reial i municipal Aixo eacutes el que fa Lluiacutes Guia als capiacutetols inicials del lIibre El tema central es refereix a Ietapa de la historia sardohispanica que sobre amb la mort de Caries 11 en 1700 Eacutes un capiacutetol gairebeacute desconegut el que sesteacuten fins a la cessioacute diplomatica del regne de Sardenya als ducs de Savoia en 1720 En aquest context els treballs de Guia representen una noshyvetat absoluta que ens reporta moltes quumlestions capitals daquest periacuteode crucial de la historia sarda des de la definitiva crisi de la institucioacute parlamentaria fins a la maxima acceptacioacute de les elits deis sobtats canvis dinastics des de la reaparicioacute de les logiques clientelars que divideixen els clans de la noblesa sarda fins a la tensa adequacioacute de les magistratures del regneCom diu Francesshyco Manconi al proleg laquoiexclobra de Lluiacutes Guia ha de ser rebuda amb gran interes per la comunitat cientiacutefica internacional i amb una mica de complaenca per part de la historiografia sarda a causa de Iatencioacute que els historiadors iberics demostren finalment per la historia de Sardenyaraquo

Lluiacutes Guia Mariacuten doctor en historia eacutes professor titular dhistoshyria moderna de la Universitat de Valencia i Associato alllstituto di Storia dellEuropa Mediterranea del Consiglio Nazionale delle Ricerche a Oller

zshya c(

~

~ ~

V shy~

cc E gtlt-Oa c

-cc a -O 1shy

- I cc Z ~ ~ Z w Oa cc

recerca i pensament64

SARDENYAUNA HISTOgraveRIA PROgraveXIMA

El regne sarda lrsquoegravepoca moderna

Lluiacutes Guia Mariacuten

editorial afersCatarroja ndash Barcelona

2012

A Pilar Lluiacutes-Manel i Joan per als quals la meua aproxi-macioacute a Sardenya ha significat tantes absegravencies

Taula

Prograveleg 11

Introduccioacute Histograveria drsquouna recerca 23

Els virreis i la pragravectica del govern Serveis a la monarquia i ordre puacuteblic a Valegravencia i Sardenya a mit- jan segle XVII 43

Defensa de la costa Concordances drsquoactuacioacute del poder poliacutetic a Valegravencia i Sardenya en la segona meitat del segle XVI 63

Els estaments sards i valencians Analogia juriacutedica i diversitat institucional 79

Ruptura i continuiumltat de la corona drsquoAragoacute Lrsquoim- pacte de la Guerra de Successioacute 115

Un regne sense corts La cruiumllla dels canvis dinagravestics 147

Les rendes sardes i lrsquoexili valenciagrave Els darrers lligams de dos regnes de la Corona 179

Les instruccions de Carles drsquoAgraveustria als virreis (1708- 1717) la continuiumltat drsquouna tradicioacute hispagravenica 213

Temps de mudanccedila Els oficials reials a lrsquoinici del Set-cents 257

El procurador reial El destiacute final drsquouna magistratu- ra preeminent de la Corona drsquoAragoacute 293

El laquoregent la reial tresoreriaraquo La pervivegravencia drsquoun ofici emblemagravetic al segle XVIII 325

Bibliografia citada 359

Iacutendex onomagravestic 383

Abreviatures

AAR Antico Archivio RegioACA Arxiu de la Corona drsquoAragoacuteACAC Archivio Capitolare ed Arcivescovile di CagliariACC Archivio Comunali di CagliariACV Arxiu de la Catedral de ValegravenciaAHN Archivo Histoacuterico NacionalARAH Archivo de la Real Academia de la HistoriaAS Archivio StoricoASC Archivio di Stato di CagliariASN Archivio di Stato di NapoliBMV Biblioteca Municipal de ValegravenciaBN Biblioteca NacionalBUC Biblioteca Universitaria di CagliariBUV Biblioteca Universitagraveria de ValegravenciaCA Consell drsquoAragoacuteCCR Copie de Carte RealiCR Carte RealiCS Consiglio di SpagnaCSC Coleccioacuten Salazar y CastroDS Diversorum SardiniaeDV Diversorum ValentiaeE EstadoFA Fondo AymerichFB Fondo BailleIG Intendenza GeneraleJC Justiacutecia CivilLC Lettere dei ConsiglieriOS Oficialium SardiniaeRU Reale UdienzaP PergameneSP Sala PiccolaSSE Segreteria di Stato e di GuerraSV Segreterie VicereacuteVI Viglietti Originali

SARDENYA UNA HISTOgraveRIA PROgraveXIMA 11

Prograveleg

Els deu assaigs recollits en aquest llibre soacuten una prova eloquumlent dels progressos considerables de la investigacioacute histograverica sobre la Sardenya moderna en territori espanyol els darrers deu o quinze anys Lrsquoobra de Lluiacutes Guia ha de ser rebuda amb gran interegraves per la comunitat cientiacutefica internacional i amb una mica de complaenccedila per part de la historiografia sarda a causa de lrsquoatencioacute que els historiadors ibegraverics demostren finalment per la histograveria de Sardenya

El regne insular ha estat a tots els efectes una part integrant de la Corona drsquoAragoacute a partir de la infeudacioacute a principi del Tres-cents del papa Bonifaci VIII en favor de Jaume II drsquoAragoacute Ha estat una integracioacute poliacutetica i cultural profunda i duradora tan duradora que no va acabar fins a la segona degravecada del segle XVIII amb la dissolucioacute a Viena del Consell drsquoAragoacute austriacista (1713)

I eacutes precisament la laquoconformitatraquo juriacutedica cultural i econograve-mica de Sardenya amb la mare pagravetria catalanoaragonesa el se-gell distintiu de la histograveria sarda durant ben beacute quatre segles Una mare pagravetria que si a la baixa Edat Mitjana srsquoidentificava amb la ciutat de Barcelona de la qual lrsquoilla era tributagraveria de mategraveries primeres i drsquointercanvis comercials despreacutes de la terrible crisi del segle XV de la Ciutat Comtal passa a ser-ho predominantment de la ciutat de Valegravencia amb la qual Sardenya establiacute relacions drsquointercanvi complexes i de llarga durada que afectaren el comerccedil i especialment les relacions

LLUIacuteS GUIA MARIacuteN12

dels nobles dels burogravecrates dels administradors feudals dels comerciants i fins i tot dels agricultors etc

Es tracta drsquouna forta simbiosi afavorida per la geografia perograve especialment per la comunioacute poliacutetica Una confirmacioacute del lligam histograveric es troba en les autoritzades preses de posicioacute assumides i despreacutes represes en diverses ocasions al llarg del segle XVI per part drsquoalguns personatges com ara el virrei Antoni Folch de Cardona laquoesta ysla no solamente no es del dominio de Italia sino que no es Italia por muchas causas y la principal porque fue ganada por los reyes de Aragoacuten que fueron los que obtuvieron de los sumos pontiacutefices gracia de la enfeudacioacuten como porque los naturales no estaacuten a sus leyes y constituciones sino a la de Catalunya y Aragoacutenraquo Eacutes una afir-macioacute amb un gran significat poliacutetic sobretot perquegrave qui la va pronunciar era un virrei de gran temperament poliacutetic el govern del qual marca indeleblement els esdeveniments sards a lrsquoegravepoca de Carles V La preeminegravencia reial sobre el govern de lrsquoilla imposada per Cardona redimensiona el paper de les xarxes de poder identificables en la noblesa feudal i en la gran burgesia mercantil de les ciutats Poc despreacutes fou el mateix Felip II qui reafirmagrave la indissolubilitat del lligam del regne amb la monarquia impedint qualsevol transaccioacute diplomagrave-tica dirigida a cedir a un altra potegravencia el regne insular el rei prudent remarcava als seus ministres perifegraverics laquola dificultad de no poderse desmembrar de la Corona de Aragoacutenraquo La laquoconformitatraquo de lrsquoilla amb la corona catalanoaragonesa no podia ser decretada per una instagravencia meacutes elevada

Perograve no eacutes nomeacutes lrsquoobservanccedila inderogable de la unioacute cons-titucional volguda pel sobiragrave i pels ministres de la monarquia catogravelica la que reafirma la insolubilitat de Sardenya amb els regnes de la peniacutensula A meacutes dels vincles juriacutedics hi ha els lligams econogravemics i culturals que a partir de les empreses mercantils dels catalans al segle XIV resulten igualment con-dicionants per als pobles drsquoambdues ribes de la Mediterragravenia tot i les recurrents crisis poliacutetiques els problemes financers les diverses vicissituds determinades pels jocs de lrsquointercanvi i de la guerra I quan Barcelona va perdre la forccedila drsquoatraccioacute com a potegravencia comercial la ciutat de Valegravencia la succeeix de ple dret Aixiacute eacutes com es presenten a lrsquoilla no nomeacutes els


comerciants valencians sinoacute especialment alguns grans i mit-jans llinatges senyorials que a traveacutes de luxosos patrimonis conformats amb complexos llaccedilos de parentesc srsquoassenten a lrsquoilla mantenint perograve estrets lligams amb el paiacutes drsquoorigen

Hem drsquoespecificar que les trajectograveries dels diferents regnes poliacutetics de la Corona drsquoAragoacute no segueixen a tot arreu al mateix ritme com diu Lluiacutes Guia el regne de Valegravencia srsquoha-via conformat des de feia meacutes temps des de lrsquoEdat Mitjana drsquoacord amb el model principal dels paiumlsos fundadors de la Corona mentre que Sardenya comenccedilagrave a recoacuterrer aquest camiacute nomeacutes a lrsquoEdat Moderna Fou amb Ferran II que es posen a lrsquoilla les bases de lrsquoordenament institucional per als dos segles seguumlents les reformes arribaren en una total continuiumltat institucional per tal drsquoaconseguir sense traumes una progressiva integracioacute de lrsquoilla en lrsquoestructura poliacutetica i econogravemica de la Corona drsquoAragoacute La culminacioacute drsquoaquest proceacutes que teacute com a primers elements bagravesics la regular con-vocatograveria de les Corts i lrsquoaplicacioacute sense titubeigs del principi de preeminegravencia reial tingueacute lloc a lrsquoegravepoca de Felip II

Aixiacute doncs el vincle que srsquoestabliacute entre els diversos reg-nes de la Corona (en particular entre el de Valegravencia i el de Sardenya) no nomeacutes fou de caragravecter econogravemic i social El lligam depengueacute en gran manera del proceacutes de racionalitza-cioacute poliacutetica del sistema compost de la monarquia hispagravenica que culminagrave sota el rei prudent i que es manifestagrave en dues direccions en la centralitzacioacute del poder reial i al mateix temps en lrsquoagregacioacute territorial de les proviacutencies mitjanccedilant el perfeccionament de la maquinagraveria burocragravetica perifegraverica connectada amb els ogravergans centrals de decisioacute (els consells)

La direccioacute poliacutetica uniacutevoca impresa pel Consell drsquoAragoacute consolidagrave i sedimentagrave amb el temps les analogies institucio-nals les afinitats juriacutediques i socials la comunitat linguumliacutestica els vincles de parentesc etc Per aixograve avui als ulls drsquoun his-toriador que estudia el Paiacutes Valenciagrave i Sardenya es revelen tantes i tals homogeneiumltats que demanen una profunda comparacioacute des de muacuteltiples aspectes que van des dels pro-blemes drsquouna situacioacute poliacutetica perifegraverica fins a les mesures per contrarestar el perill turc comuacute passant per les similituds institucionals a nivell reial i municipal Aixograve eacutes el que fa Lluiacutes


Guia en els tres primers capiacutetols del llibre que tracten del govern virregnal la defensa costanera i el funcionament de les Corts La comparacioacute que posa en relleu les similituds perograve tambeacute les diferegravencies eacutes molt aclaridora per compren-dre la complexa realitat histograverica dels dos regnes perifegraverics i en general uacutetil per afegir nous elements al coneixement del disseny constitucional del conjunt de la Corona

Eacutes necessari fer unes breus consideracions sobre els virreis i les corts que amb les distincions necessagraveries soacuten vagravelides per als dos regnes a causa dels forts condicionaments que provenen de les consultes deliberades en el Consell drsquoAragoacute els poders dels virreis en aquests dos regnes perifegraverics soacuten bastant menys amplis del que hom creu habitualment Les possibilitats per al virrei de deliberar sobre mategraveries de par-ticular importagravencia es van reduir al mateix temps que prenia cos el centralisme burocragravetic a lrsquoegravepoca de Felip II Fins i tot en els assumptes militars on els marges drsquoautonomia haurien de ser meacutes amplis qui decideix eacutes gairebeacute sempre Madrid Les instruccions donades amb motiu de lrsquoatorgament del mandat tenen de fet la intencioacute de limitar les funcions del delegat del rei El poder del virrei mai no definit amb nor-mes precises i predeterminades conserva aixograve siacute totes les prerrogatives formals perograve eacutes redimensionat per lrsquoactivitat dels consells de lrsquoAudiegravencia i drsquoaltres magistratures locals

Un contrapunt clar al poder virregnal eacutes drsquouna banda el ministeri del regent de la reial Cancelleria que presideix efectivament lrsquoAudiegravencia i que depegraven directament del vi-cecanceller drsquoAragoacute i drsquoaltra el procurador reial a qui eacutes encomanada amb plens poders la gestioacute del patrimoni reial i de les finances puacutebliques del regne Uns poders enormes els del regent de la Cancelleria i els del procurador reial que sobrepassen i limiten de manera significativa els atribuiumlts al virrei les competegravencies executives dels quals soacuten dictades de tant en tant depenent de les circumstagravencies poliacutetiques en les disposicions provinents del Consell drsquoAragoacute

Cal destacar tambeacute que en el govern dels regnes perifegraverics de la Corona drsquoAragoacute soacuten ocupats normalment nobles cata-lans aragonesos o valencians que per raons de conveniegravencia poliacutetica estan subjectes a un control estricte de Madrid La


tradicioacute que aquesta noblesa de servei duga a terme en els cagraverrecs de virrei dels tres regnes laquomenorsraquo (Valegravencia Sarde-nya Mallorca) un cursus honorum preestablert es consolidagrave en el temps dels Agraveustria majors i tingueacute com a objectiu vincular cada vegada meacutes la noblesa catalanoaragonesa a la monarquia Amb el gir poliacutetic centralista drsquoOlivares perograve canvien radicalment els criteris de designacioacute els virreis ja no seran seleccionats exclusivament entre els nobles cata-lanoaragonesos sinoacute entre els personatges de la cort fidels executors dels projectes poliacutetics del valido de Felip IV Eacutes el moment de lrsquoinici de la progressiva castellanitzacioacute de la societat sarda que comportagrave una ragravepida descomposicioacute de la comunioacute drsquointeressos dels regnes catalanoaragonesos La seua afinitat cultural i institucional va enfosquir-se a poc a poc per cedir pas a les raons de la poliacutetica imposada per un domini extern a la Corona drsquoAragoacute

Lrsquoevidegravencia dels progressius canvis soacuten segurament les Corts dels dos regnes i el debat que srsquohi desenvolupa en els moments importants de la histograveria de la monarquia composta dels Agraveustria Les diferegravencies entre les Corts valencianes i les sardes soacuten moltes i substancials i Guia les posa en evidegravencia amb gran visioacute criacutetica A Sardenya les Corts representen una incorporacioacute institucional tardana que pren volada quan als altres regnes de la Corona drsquoAragoacute la institucioacute ja comenccedilava a mostrar els primers signes de decadegravencia El desfasament temporal lrsquoabsegravencia institucionalitzada del rei la feble tradicioacute juriacutedica i els ferotges conflictes interns als estaments soacuten alguns dels factors que incideixen negativa-ment en el funcionament del Parlament en el contingut del debat i en les actituds poliacutetiques dels grups representatius (gairebeacute sempre monopolitzats per lrsquoestament nobiliari) per enfrontar-se a lrsquointerlocutor reial amb una capacitat efectiva drsquooposicioacute Drsquoaltra banda els obstacles derivats del ritualisme present en els mecanismes de celebracioacute de les assemblees es tradueixen a la fi en estegraverils retards processals i en una evident fragilitat de proposta poliacutetica enfront de la pressioacute exercida per la monarquia Si drsquouna banda eacutes com a miacutenim oportuacute desmitificar els parlaments revisant els judicis superats de certa historiografia cal dir que aquests han contribuiumlt a la


integracioacute de Sardenya en la Corona drsquoAragoacute en termes de maduresa poliacutetica dels seus protagonistes i drsquoenfortiment de certs trets identitaris de les elits

Tot aixograve no disminueix les limitacions ogravebvies sobretot les proverbials divisions internes dels braccedilos parlamentaris Els encesos contrastos que dividien els grups representatius es poden exemplificar en la histograverica fractura al si de lrsquoestament militar i del braccedil de les ciutats reials eacutes un fet irrefutable que lrsquoabsegravencia drsquouna visioacute de conjunt dels interessos generals del regne i la disponibilitat dels grups privilegiats a sotmetrersquos a les adulacions del patronatge reial redueixen la utilitat poliacutetica de les Corts com a instrument contractual en les relacions entre la monarquia i el regne

Citareacute nomeacutes un exemple drsquoaquesta subordinacioacute volun-tagraveria dels parlaments sards Es manifesta clamorosament en temps del duc de San Germaacuten (el virrei encarregat de reprimir la conspiracioacute aristocragravetica que va acabar el 1668 amb lrsquoassassinat del virrei marquegraves de Camarasa) quan conclograves el Parlament les tres primeres laquoveusraquo dels estaments acceptaren passivament la imposicioacute de concedir el donatiu al rei tot violant la voluntat de lrsquoassemblea representativa La manca de respecte de les normes en la concessioacute del donatiu del regne coneixeragrave una deriva imparable en els procediments simplificats de les degravecades seguumlents sobretot mdashcom remarca Lluiacutes Guia en el capiacutetol laquoUn regne sense cortsraquomdash durant els anys de la Guerra de Successioacute sota la pressioacute de les urgegravencies de la caixa de les finances reials Llavors es convertiragrave en una trista tradicioacute sense formalitat i sense distincioacute de fidelitat poliacutetica borbogravenica o austriacista imposar la prograverroga del donatiu amb lrsquoassentiment complaent dels tres estaments La tradicioacute contractualista srsquoesvaeix definitivament i drsquoaquest fet se nrsquoaprofitaran meacutes tard els nous governants savoians que toleraren malament la preservacioacute de les institucions i de les lleis laquoespanyolesraquo imposades pels tractats diplomagravetics per continuar en aquesta deriva dels procediments i eliminar la possibilitat de convocar el parlament sard

Aquesta mencioacute a la decadegravencia mdasho millor dit a la desapa-ricioacutemdash de les corts de Sardenya a lrsquoinici del segle XVIII em permet reprendre el tema central del llibre de Guia que es


refereix al periacuteode de la histograveria sardohispagravenica que srsquoobre amb la mort de Carles II Eacutes un capiacutetol gairebeacute desconegut el que va des de lrsquoextincioacute de la branca espanyola de la casa drsquoAgraveustria fins a la cessioacute diplomagravetica del regne de Sardenya als ducs de Savoia Hem drsquoestar agraiumlts a Lluiacutes Guia per la seua recerca de meacutes de deu anys duta a terme principalment als arxius europeus de la qual en doacutena compte en els dar-rers set capiacutetols del llibre Es tracta de la part meacutes sucosa i segurament meacutes innovadora si tenim en compte que les dues degravecades esmentades eren gairebeacute una tabula rasa Meacutes enllagrave drsquoalguns fets begravelmiddotlics rellevants com ara la conquesta austriacista del 1708 estudiats en treballs molt antics i de la reconquesta borbogravenica de 1717 tema de lrsquoobra de lrsquoenyorat Miguel Aacutengel Alonso Aguilera els historiadors sards han considerat la histograveria interna de Sardenya de lrsquoinici del segle XVIII com un periacuteode drsquoescagraves relleu nomeacutes com una sim-ple frontissa entre la decadegravencia de la monarquia hispagravenica i la renovacioacute aportada pel govern dels Savoia Bagravesicament es tracta drsquouna egravepoca abandonada oliacutempicament per la his-toriografia sarda com si nomeacutes fos el preludi del Set-cents savoiagrave una fase durant la qual srsquoengega la nova laquofeliccedilraquo etapa de laquoprogreacutesraquo del regne de Sardenya que es fa laquoitaliagraveraquo

En aquest context els treballs de Guia representen una novetat absoluta que ens revela moltes quumlestions capitals drsquoaquest periacuteode crucial de la histograveria sarda des de la de-finitiva crisi de la institucioacute parlamentagraveria fins a la magravexima acceptacioacute de les elits dels sobtats canvis dinagravestics des de la reaparicioacute de les bandositats i de les logravegiques clientelars que divideixen els clans de la noblesa sarda fins a la tensa adequacioacute de les magistratures del regne un dels aspectes meacutes innovadors de la recerca Lluiacutes Guia se centra en la biografia drsquoun gran nombre de magistrats promoguts als cagraverrecs administratius i de govern del regne ens revela qui soacuten els protagonistes del govern de lrsquoilla homes amb cara i ulls que en el primer vintenni del segle XVIII representen interessos concrets obeeixen ordres superiors afavoreixen liacutenies poliacutetiques dictades des drsquoinstagravencies superiors i en consequumlegravencia organitzen aliances a la perifegraveria tot comba-tent posicions contragraveries a les oficials La seua decisioacute de fer


uacutes de la prosopografia per a traccedilar meticulosament el paper poliacutetic exercit pels burogravecrates es mostra gairebeacute inevitable perquegrave la finalitzacioacute de les convocatograveries a Corts reduiumldes en les seues primeres laquoveusraquo a un dogravecil instrument de con-sentiment deixa en no res el debat poliacutetic intern i la relacioacute dialegravectica monarquia-regne

En essegravencia eacutes la burocragravecia qui mou els fils del govern regional una burocragravecia mdashcom ens explica Guiamdash que es compon de representants sards i espanyols provinents de les xarxes socials i familiars que srsquoalternen en el lideratge en funcioacute dels avatars poliacutetics austriacistes o borbogravenics No tot eacutes lineal perograve es doacutena el cas de funcionaris nomenats sota el govern borbogravenic que continuen exercint el seu ministeri fins i tot sota lrsquoaustriacista no tant per la seua capacitat pro-fessional com pel pes poliacutetic que la famiacutelia drsquoorigen exerceix en els equilibris interns del regne de Sardenya Perograve altres ministres mdashla majoriamdash soacuten elegits per la seua lleialtat al governant de torn de manera que els canvis no afecten les institucions sinoacute les persones

Els esdeveniments poliacutetics a lrsquoilla estan totalment condicio-nats per les decisions que es prenien de tant en tant a Madrid Barcelona o Viena sense que la classe dirigent de Sardenya mdashsi deixem de banda alguna personalitat de primera fila com ara el calleregraves Vicent Bacallar i Sannamdash tingueacutes cap veu en la mategraveria Si la gestioacute dels assumptes del regne es pot definir com de laquosubalternitat burocragraveticaraquo sorpregraven tanmateix que no es manifesten diferegravencies substancials de plantejament entre el periacuteode de govern borbogravenic i lrsquoaustriacista si no fos per una major atencioacute drsquoaquest darrer a la tradicioacute instituci-onal catalanoaragonesa i a la constant referegravencia a les glograveries del passat poliacutetic habsburguegraves

La situacioacute del regne insular sembla estar caracteritzada per tant per una substancial continuiumltat institucional fins i tot quan es produiumlren modificacions traumagravetiques com ara lrsquoeli-minacioacute el 1707 per Felip V del Consell drsquoAragoacute amb el pas dels temes relacionats amb lrsquoilla a la competegravencia del Consell drsquoItagravelia el posterior retorn a lrsquoobediegravencia austriacista o la res-tauracioacute del Consell drsquoAragoacute per decisioacute de Carles drsquoAgraveustria Els canvis de dinastia marquen meacutes que res les histograveries


personals dels qui eren a lrsquooposicioacute dels enemics del rei com va passar en altres regnes de la Corona drsquoAragoacute els exilis i lrsquoabandonament de llars i oficis se succeeixen amb consecutius retorns com a guanyadors momentanis Tot aixograve desencadenagrave nous ressentiments entre els bagravendols nobiliaris la voluntat de revenja personal i poliacutetica els desencontres entre famiacutelies mdashcom eacutes tradicioacute a lrsquoillamdash que es perpetuaran fins i tot a lrsquoegravepoca dels Savoia

Els traumes poliacutetics semblen moments de ruptura respecte a la histograveria plurisecular precedent per contra com emfasitza Guia en diverses ocasions la substancial continuiumltat admi-nistrativa i institucional no srsquohi va veure afectada Despreacutes de la reconquesta del 1708 resta clar el projecte de Carles drsquoAgraveustria de conservar tambeacute per a Sardenya que retorna no-vament als seus dominis el caragravecter de tesselmiddotla mediterragravenia drsquouna monarquia composta Sembla exemplar en aquest sen-tit que despreacutes de lrsquoabolicioacute del Consell drsquoAragoacute tingueacutes lloc a Viena la cooptacioacute per al nou Consell drsquoEspanya drsquoalguns naturals sards entre els meacutes fidels a la casa drsquoAgraveustria com ara el marquegraves de Villasor i el marquegraves Joan Baptista Cugia Fou aixiacute que a la fi del decenni austriacista (1708-1717) lrsquointent borbogravenic de subvertir el sistema politicoinstitucional del regne despreacutes de la reconquesta drsquoAlberoni nomeacutes va incidir relativament en els canvis socioeconogravemics reals que van tenir lloc a lrsquoilla El decret de Nova Planta que hauria drsquohaver comportat un profund canvi institucional i dels quadres dirigents en realitat no va tenir efectes significatius a causa del temps limitat del seu funcionament

Lrsquoocupacioacute borbogravenica del 1717 fou gairebeacute un introibo a la cessioacute del regne als Savoia el 1720 Per les lleis superiors de la diplomagravecia internacional es trencagrave aquell vincle pluri-secular (de 400 anys) de Sardenya amb els territoris ibegraverics Perograve la tradicioacute hispagravenica una mena drsquoestigma cultural que concerneix no nomeacutes lrsquoesfera poliacutetica sinoacute tambeacute mdashi meacutes en profunditatmdash la social i econogravemica va sobreviure molt meacutes temps a lrsquoilla Als nous governants provinents de Piemont els van sorgir no pocs problemes de manera que el seu celebrat disseny reformador srsquohagueacute de blegar al fet de tenir en comp-te plenament les mesures legislatives concebudes en realitat


pel Consell drsquoAragoacute al final del decregravepit regnat de Carles IIDespreacutes de la cessioacute de lrsquoilla als Savoia la classe dirigent

sarda es blegagrave a adherir-se a la nova monarquia amb aquesta actitud drsquoindiferegravencia supina que ens trobem en el moment de la crisi de la successioacute Eacutes difiacutecil donar una resposta contundent i sobretot convincent perquegrave la historiografia savoiana srsquohi mostra reticent Eacutes cert que als documents es poden llegir fil per randa totes les dificultats que els governs savoians es van trobar per modificar una realitat social an-tropologravegica i econogravemica ja consolidada durant segles

La tirania de lrsquoespai permegraves en un prograveleg no em permet anar-hi meacutes enllagrave Perograve crec que he de fer encara algunes refle-xions finals Despreacutes de llegir el llibre de Lluiacutes Guia sembla encara meacutes inexplicable el fet que la historiografia hispana haja ignorat mdasho simplement passat per altmdash la histograveria sarda fins a temps relativament recents A les siacutentesis histograveriques sobre Espanya a lrsquoEdat Moderna els estudiosos es limiten a recordar de passada Sardenya en el conjunt dels regnes de la confederacioacute catalanoaragonesa nomeacutes per aportar-ne la llista completa Lrsquoomissioacute dels historiadors espanyols eacutes im-putable almenys a tres motius primerament a lrsquoestrabisme contemporaneista que ja colmiddotloca Sardenya a lrsquoEdat Moderna en lrsquoograverbita poliacutetica drsquoItagravelia i no drsquoEspanya per la qual cosa es tractaria drsquoun regne laquoitaliagraveraquo que no entraria dintre de les laquocompetegravenciesraquo dels historiadors espanyols en segon lloc la visioacute per dir-ho drsquoalguna manera centralista de la histograveria de la monarquia hispagravenica que indueix a considerar les perifegraveries de lrsquoimperi poc influents en la reconstruccioacute conjunta de la laquogranraquo histograveria de les batalles i de la diplomagravecia i en tercer lloc el distanciament que ha durat fins a temps recents de les historiografies espanyola i italiana fruit del provincia-nisme i de les hipoteques ideologravegiques nacionalistes que no els han permegraves observar-se sense prejudicis i confrontar-se cientiacuteficament

Les mancances de la historiografia hispana soacuten similars a les de la italiana i en particular de la sarda Fa algun temps sersquom va acudir escriure que a Sardenya durant el temps dels Savoia va prendre cos una particular laquollegenda negraraquo especialment regional Comenccedilagrave gairebeacute immediatament despreacutes de la


cessioacute de lrsquoilla a la casa de Savoia per fer-se despreacutes meacutes i meacutes insistent a mesura que els governants del Piemont van tro-bant dificultats quasi insuperables quan intentaren imposar a la societat sarda fermament lligada a les seues tradicions una segraverie de reformes institucionals i econogravemiques aixiacute com una cultura i una llengua diferents de les hispagraveniques Va nagraveixer aleshores la vulgata antiespanyola destinada a perfeccionar-se culturalment en ple moviment del Risorgimento de la magrave de la historiografia italiana vuitcentista Lrsquoevident operacioacute ideologravegica encaminada a afirmar la italianitat de Sardenya es proposagrave novament de manera vigorosa en egravepoca feixista la qual cosa va conduir en primer lloc a una premeditada denigracioacute i despreacutes a lrsquoocultacioacute historiogragravefica de quatre segles de preeminegravencia ibegraverica a Sardenya

Aquestes soacuten en siacutentesi les raons del silenci de la histo-riografia sarda sobre les vicissituds regionals durant lrsquoEdat Moderna fins als anys seixanta-setanta del segle passat amb la conseguumlent desinformacioacute de les persones de cultura mitjana com ara els nombrosos bricoleurs de la histograveria pagravetria que es reiteren als periogravedics locals i a les publicacions drsquohistograveries novelmiddotlades amb simplicitats historiogragravefiques i espais co-muns desproveiumlts de fonament

Nomeacutes recentment Sardenya ha abandonat una posi-cioacute incoherent dintre dels estudis de lrsquoanomenada Itagravelia laquoespanyolaraquo per retornar justament a les problemagravetiques historiogragravefiques relatives a la Corona catalanoaragonesa i mdashgragravecies tambeacute als importants suggeriments aportats pels estudis de sir John Elliottmdash a lrsquoagravembit meacutes ampli de la monarquia composta dels Agraveustria El perfeccionament del megravetode histograveric i lrsquoobertura mental i poliacutetica dels estudiosos han posat de manifest en els darrers temps com les agraverees perifegraveriques i aparentment marginals com eacutes el cas de Sar-denya soacuten realment un observatori privilegiat un espai de recerca fonamental per entendre les complexes trames de la poliacutetica posades em marxa des de la cort en un joc complex de relacions interpersonals amb els virreis i els altres ministres perifegraverics de la monarquia

Soacuten novetats importants que han provocat tambeacute que als darrers trenta anys els estudis sobre Sardenya a lrsquoegravepoca


moderna hagen fet progressos considerables als treballs dels historiadors sards i dels Paiumlsos Catalans Conrear el terreny fegravertil del debat cientiacutefic i de la comparacioacute historiogragravefica entre les dues riberes de la Mediterragravenia occidental ha ajudat molt la historiografia a desencallar-se del localisme I aquest llibre de Lluiacutes Guia sobre Sardenya nrsquoeacutes un magniacutefic exemple

Francesco ManconiUniversitagrave di Sassari

Sardenya ha estat una part integrant de la Corona dAragoacute Eacutes precisament la laquoconformitatraquo juriacutedica poliacutetica social linguumliacutestica etc del regne insular amb la mare patria catalanoaragonesa el segell distintiu de la historia sarda durant ben beacute quatre segles Per aixo avui per a un historiador que estudia el Paiacutes Valencia i Sardenya es revelen tantes homogeneltats que demanen una profunda analisi des de muacuteltiples aspectes que van des deis proshyblemes duna situacioacute poliacutetica periferica fins a les mesures per contra restar el comuacute perill turc sense oblidar les similituds insshytitucionals a Iambit reial i municipal Aixo eacutes el que fa Lluiacutes Guia als capiacutetols inicials del lIibre El tema central es refereix a Ietapa de la historia sardohispanica que sobre amb la mort de Caries 11 en 1700 Eacutes un capiacutetol gairebeacute desconegut el que sesteacuten fins a la cessioacute diplomatica del regne de Sardenya als ducs de Savoia en 1720 En aquest context els treballs de Guia representen una noshyvetat absoluta que ens reporta moltes quumlestions capitals daquest periacuteode crucial de la historia sarda des de la definitiva crisi de la institucioacute parlamentaria fins a la maxima acceptacioacute de les elits deis sobtats canvis dinastics des de la reaparicioacute de les logiques clientelars que divideixen els clans de la noblesa sarda fins a la tensa adequacioacute de les magistratures del regneCom diu Francesshyco Manconi al proleg laquoiexclobra de Lluiacutes Guia ha de ser rebuda amb gran interes per la comunitat cientiacutefica internacional i amb una mica de complaenca per part de la historiografia sarda a causa de Iatencioacute que els historiadors iberics demostren finalment per la historia de Sardenyaraquo

Lluiacutes Guia Mariacuten doctor en historia eacutes professor titular dhistoshyria moderna de la Universitat de Valencia i Associato alllstituto di Storia dellEuropa Mediterranea del Consiglio Nazionale delle Ricerche a Oller

zshya c(

~

~ ~

V shy~

cc E gtlt-Oa c

-cc a -O 1shy

- I cc Z ~ ~ Z w Oa cc






2012


Taula

Prograveleg 11














Abreviatures



Prograveleg
























































2012


Taula

Prograveleg 11














Abreviatures



Prograveleg




















































Taula

Prograveleg 11














Abreviatures



Prograveleg






















































Abreviatures



Prograveleg




















































Prograveleg



















































s · sardenya ha estat una part integrant de la corona d'aragó. És precisament la...

Documents