ruta senderista per la serra mariola

5

Upload: centre-jove-xirivella

Post on 05-Apr-2016

222 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

Page 1: Ruta senderista per la Serra Mariola
Page 2: Ruta senderista per la Serra Mariola

EL Parc Natural de la Serra de Mariola

La serra de Mariola és una de les cadenes muntanyenques més arrelades

en l'imaginari col·lectiu valencià. Situada entre les comarques de l´Alcoià,

el Comtat i la Vall d'Albaida, presenta una rica flora en la qual destaca,

per sobre de la resta, la gran varietat d'herbes aromàtiques. A més,

l'abundància d'aigua l'ha convertit en una zona habitada des de les albors

de la Humanitat el que ha contribuït a generar un nombrós patrimoni

monumental que complementa a la perfecció el seu valor mediambiental.

La Serra de *Mariola té una extensió de quasi 17.000 hectàrees, va ser

declarada Parc Natural el 8 de febrer de 2002.

Guía del Parque Natural de la Sierra de Mariola

Fullet informatiu del P.N. de la Serra de Mariola (PDF)

Agres i la Serra de Mariola

Possiblement, la part més emblemàtica del Parc Natural de Mariola siga la

que es situa al terme d'Agres.

Juntament amb tot un seguit de valors culturals i arqueològics, la fauna i

l'abundància d'espècies aromàtiques, la geomorfologia de la serra Mariola

al terme d'Agres presenta formacions notables que donen lloc a paisatges

espectaculars: Penya dels Peons, voltants del Convent, ..., essent prou

comuns fenòmens les coves, naixements, fonts i brolladors, així com

d'altres.

Descripció de la ruta i punts d´interés

Ruta Agres – Cava de l´habitació - Cava Gran (l´Arquejada)

– Agres (Track de la ruta)

Es tracta d´una ruta circular que ens porta des de la població d'Agres a

conèixer algunes de les caves de gel que encara es conserven en la Serra,

i gaudir d'unes immillorables vistes des del cim del Teix.

Page 3: Ruta senderista per la Serra Mariola

Inici de la ruta: Agres

El casc urbà d´Agres està situat

aproximadament al centre del seu

terme, i es troba ubicat dins mateix de

la serra Mariola i per tant dins mateix

del parc Natural de la Mariola, es pot dir

que Agres és l'accés més natural i més

conegut a aquest parc natural i aquesta

serra .Així mateix el seu casc urbà te

una forma allargada i sempre en

pendent tot açò degut a la situació del

poble que es troba a les primeres

estivacions de la serra.

Parada 1: Font del Molí Mató

A la font del Molí Mató, es conserva un

dels millors exemples valencians de

vegetació associada a fonts i brolladors.

Aquesta font té una àrea recreativa on hi

destaca la presència de l'aigua. La qual

brolla des dels aqüifers interns de la

serra i recorreix tot el paratge a través

d'una séquia i alguns salts d'aigua.

Parada 2: La cava de l´habitació

Aquesta Cava, conserva la seva coberta

original, de falsa cúpula de mamposteria

i morter, de petit grossor i tendència

hemisfèrica aixadada. L’accés al dipòsit

es situa en el terç superior, i s'orienta a

l’est, on el mur de contenció finalitza.

Es un dipòsit circular d'uns 9 metres de

diàmetre exterior, excavat parcialment

en la vessant de la serra i sobre elevat

un terç en la superfície en el costat nord-

est.

Page 4: Ruta senderista per la Serra Mariola

Parada 3: Pico del Teix

Coronant el cim del Molló del Teix, també

conegut com Comptador, es troba

enclavada la caseta de vigilància. Este

punt ofereix una situació privilegiada des

d'on podem contemplar el colossal

Montcabrer, les valls interiors de Mariola,

el Recingle i la Cava Gran, la Valleta

d'Agres i les comarques de la Vall

d'Albaida i la Costera, el Benicadell, el

pantà de Beniarrés i la Safor al fons,

Albureca, Almudaina, la Serrella i Aitana.

Parada 4: Cava Gran (L´Arquejada)

Localitzada a la Serra de Mariola a 1220

metres d'alçada, aquesta edificació té un

gran valor, per la seva tipologia i en la

seva possibilitat de conservació.

Esta cava es de planta hexagonal, de

mamposteria regular travada amb morter

i silleria. La planta interior es circular de

14´90 metres de diàmetre i una

profunditat de 12 metres entre el seu

nivell exterior i els enderrocaments que

omplin la seva base, sobre els quals han

enredat arbustos i arbres.

Parada 5: Àrea recreativa del Santuari d´Agres

L’àrea recreativa del convent d'Agres,

compta amb taules de pedra i fusta, i font.

Localitzat als peus del convent.

Este espai és un dels llocs més

emblemàtics i més visitat a Agres i

possiblement a tota la comarca, tant per

la seva importància religiosa com pel seu

entorn natural, ja que esta situat dins

mateix de la serra Mariola i del seu parc

natural.

Page 5: Ruta senderista per la Serra Mariola

Bocairent i les covetes dels moros

La contemplació del nucli urbà de Bocairent, sobre un turó rodejat de

barrancs profunds, suposa la primera sorpresa per al visitant. Després, un

recorregut pausat pel barri medieval farà augmentar encara més si cal

aquesta sensació per la successió de carrers plens de racons de gran

bellesa. Paral·lelament, un variat patrimoni monumental fruit d’una rica

Història junt a l’existència de nombrosos paratges naturals completen un

còctel d’atractius únic a la província de València

Bocairent. Patrimoni monumental (video)

Covetes dels Moros (video)

Es tracta d’un grup de coves-

finestra, o coves artificials amb

orificis en forma de finestra, penjats

a mitjan d’una cinglera rocosa. És el

grup més complex i nombrós, amb

diferència, de tota la capçalera del

riu Clariano, on hi ha altres grupets

en els barrancs entre Bocairent,

Ontinyent i Alfafara. És també el

més famós i del que més s’ha escrit.

Consta d'una cinquantena de

finestres, que donen accés a altres tantes cambres, així com de 9 finestres

més, que tan sols estan iniciades i inacabades.

Les interpretacions d’aquestes

cavitats han segut molt diverses, a

través del temps (cambres

sepulcrals d'èpoques antigues,

graners, cenobis visigòtics…).

Després de diverses prospeccions

arqueològiques, es pot assegurar

que es tractava de graners-

magatzems de seguretat, realitzats

en època andalusina (hispano-àrab),

que servirien a determinades

comunitats camperoles de les

proximitats, molt probablement

d’ascendència berber.

www.joves.net