ruta de marsé a mercè 2015

DE MARS A MERCDEL CARMEL AL GUINARD

El Carmel, Can Bar i El Guinard

JUAN MARS, LTIMAS TARDES CON TERESALUMEN. BARCELONA, 2009

La novella, ambientada a la Barcelona del final de la dcada dels cinquanta, narra la relaci entre una noia de lalta burgesia ca-talana, la Teresa, i en Manolo, un xarnego del barri del Carmel, emigrant i lladre ocasional de motos. La disparitat dorgens, de concepcions de la vida i damistats dels protagonistes, acaba emmarcant una stira brillant de la societat de lpoca.

El Monte Carmelo es una colina desnuda y rida situada al noroes-te de la ciudad. Manejados los invisibles hilos por expertas manos de nio, a menudo se ven cometas de brillantes colores en el azul del cielo, estremecidas por el viento y asomando por encima de la cumbre igual que escudos que anunciaran un sueo guerrero. PG 37

La colina se levanta junto al Parque Gell, cuyas verdes frondosi-dades y fantasas arquitectnicas de cuento de hadas mira con es-cepticismo por encima del hombro, y forma cadena con el Tur de la Rubira, habitado en sus laderas, y con la Montaa Pelada. PG 38

() En los grises aos de la posguerra, cuando el estmago vaco y el piojo verde exigan cada da algn sueo que hiciera ms sopor-table la realidad, el Monte Carmelo fue predilecto y fabuloso campo de aventuras de los desaparrados nios de los barrios de Casa Bar, del Guinard y La Salud. PG 37

El dia 11 doctubre del 2003, es va inaugurar la primera biblioteca del barri del Carmel, en un edifici de nova construcci dissenyat pels ar-quitectes Calbet-Elias-Gruartmoner, desprs danys de reivindicaci ve-nal. La biblioteca sanomena Juan Mars com a homenatge a lautor que ha ubicat bona part de les seves novelles al districte dHorta-Guinar-d i, en concret, al barri del Carmel. Ledifici de la biblioteca ocupa una superfcie de 2.392 m2 distributs en cinc plantes, que inclouen una ca-feteria amb terrassa des don es pot observar la part nord de la ciutat i la serralada de Collserola.

EL PAISATGE DEL CARMELBIBLIOTECA EL CARMEL-JUAN MARS

RUTA PUNT1



RUTA PUNT2


Lescenari principal de la novella, el descrit ms acuradament, s el barri del Carmel, on viu el protagonista, Manolo, el Pijoapar-te. A la novella apareixen zones emblemtiques del barri i de la rodalia, com el Parc Gell, o el bar / la taverna Delicias del Car-melo, avui convertida en un establiment emblemtic de la ciutat.

Es el Pijoaparte. Ha mandado a un chiquillo a por un paquete de Chester en el bar Delicias. Mientras espera se arregla el nudo de la corbata y los blancos puos de la camisa. Viste el mismo traje que la vspera, zapatos de verano, calados, y corbata y pauelo del mismo color, azul plido. Unas risas ahogadas le llegan por la espalda: tras l, en la esquina de la calle Pasteur, un grupo de muchachos de su edad le observa hablando por lo bajo, burlndose de l. PG 41

Aquella misma tarde, en el bar Delicias se recibi una carta para Manolo. Un chiquillo fue a entregrsela a su casa. Era de Teresa. El sobre slo llevaba escrito: Manolo Reyes, Bar Delicias, Carretera del Carmelo. PG 458

Creuem la carretera del Carmel, tam-b a lalada del bar Delicias. Una cinquantena de metres ms enll, hi ha els jardins Juan Ponce. Lorigen del nom daquests jardins, el tro-bem a la vida de Juan Ponce Perujo (Cuevas del Becerro, Mlaga, 1905- 1989). Un cop jubilat va tenir una activitat molt destacada a lAssocia-ci de Vens del Carmel.

EL PAISATGE DEL CARMELJARDINS DE JUAN PONCE / PARC DEL CARMEL



RUTA PUNT3

El nom daquest carrer s el mateix que el de la localitat alemanya en la qual sesdevingu el fet darmes que don la victria a Carles V contra les tropes de la Lliga dEsmalcalda (24 dabril de 1547). En sortir del bar De-licias, Mhlberg s el carrer que fa pujada. Al final de carrer, hi ha el pont de Mhlberg inaugurat lany 1991 i si-tuat a sota dels antiaeris del Tur de la Rovira. Aquest pont travessa les antigues pedreres de can Bar i uneix el Tur del Carmel i el Parc Gell amb el parc del Guinard. A partir dels anys quaranta es va construir en tota aquesta zona un nucli de barraques molt important. Quasi shi van edificar ms de 570 habitatges.


Manolo Reyes, el Pijoaparte, forma part del nombrs grup demi-grants que van arribar, a partir dels anys quaranta, a la ciutat de Barcelona i van fer del barraquisme el seu mode de supervivncia. La dura situaci de la postguerra, la misria, el desplaament i la repressi van expulsar del mn rural milers de persones. El per-sonatge viu als anys cinquanta a les barraques de Francisco Ale-gre, un nucli dhabitatges que es van construir en aquest costat de la muntanya per aprofitar loreografia del terreny i els antiaeris.

Lleg a la ciudad cuando ya el sol tea de rosa la cumbre del Car-melo, en el momento en que la Lola, en su casa de la calle Muhlberg, saltaba de la cama para ir al trabajo, destemplada y deprimida, seri-amente enojada consigo misma por ensima vez. PG 77-78

La casa del muchacho es la segunda de la hilera de la derecha, al borde de las ltimas estribaciones de la colina. Vive con su herma-no mayor y su cuada y cuatro chiquillos endiablados. La casa fue del suegro, un viejo mecnico del barrio malagueo del Perchel, que lleg aqu con su hija en una de las primeras grandes oleadas migra-torias de 1941, despus de perder a su mujer y haber podido salvar los tiles de trabajo y algunos ahorros. Construy la casita con sus manos y compr un pequeo cobertizo en lo alto de la carretera, en-tre una panadera y lo que hoy es el bar Pibe, convirtindolo en taller de reparacin de bicicletas. PG 35

EL PAISATGE DEL CARMEL I CAN BARCARRER I PONT DE MHLBERG



RUTA PUNT4

MERC RODOREDA, EL CARRER DE LES CAMLIESCLUB EDITOR I KAPEL SA. BARCELONA, 1984

Per copsar i entendre millor la Barcelona o les Barcelones que descriu Rodoreda hem de pensar en el fet que la nostra autora escriu des de lexili. Aquest s un element cabdal i central en tota lobra de Rodoreda. Durant els primers anys dexili a Frana, Merc Rodoreda va haver de guanyar-se la vida cosint roba i fent altres feines mal pagades, en les quals havia de treballar durant moltes hores al dia per una misria de sou i que la deixaven en un estat desgotament fsic i mental. Al llibre El carrer de les Camlies la protagonista tamb intenta de guanyar-se la vida amb una mquina de cosir.

s sabut que els viatges formen la joventut: li sn un estmul, una fora. Jo diria que lexili, viatge obligat, desf lnima, li pren tot lorgull. Tadones que no ets absolutament res. A: MERC RODOREDA, LA MORT I LA PRIMAVERA, A CURA DE CARME ARNAU. BARCELONA: FUNDACI MERC RODOREDA, 1997, PG 36.

Treballo fins lembrutiment per a mal viure. Faig camises de dormir i com-binacions per a un magatzem de luxe. Aix s, ho faig magistralment. Tinc una mquina i un maniqu i el meu desig ms fervent s de veure-ho tot en flames. A: MERC RODOREDA, CARTES A LANNA MURI: 1939-1956. BARCELONA: LA SAL, 1985, PG 59.

Quan la va deixar, la mquina cosia. Li vaig preguntar qu havia de donar-li i em va dir que ho havia fet per amistat. No el vaig veure mai ms, per em vaig enamorar, i les costures em sortien totes i no parava de pensar en el mecnic i en aquells cabells damunt del front. Vaig aconseguir de fer quatre bruses cada dia per em moria de gana i no podia caminar de tant mal que em feien els ner-vis del darrera de les cames i tot el ventre. Dormia cargolada i amb els punys estrets i quan obria els ulls, encara que fos a les fosques, la primera cosa que veia era la mquina com una bstia de fer por. I una nit, sense pensar-mhi, la vaig arrossegar fora de la barraca, vaig agafar el portamonedes, i, prima com un esprrec, men vaig anar a la Rambla a fer senyors. PG 56-57

El Tur de la Rovira s una muntanya de 262 metres dalada i valor paisagstic. Sens dubte s un dels llocs ms privi-legiat de la ciutat. Des del cim, podem gaudir duna vista panormica i nica de Barcelona, de 360 graus. La Guerra Civil t un paper clau en el dibuix del paisatge daquest tur. Lany 1937 shi van cons-truir uns bnquers amb bateries antia-ries per intentar protegir la ciutat dels bombardejos. Durant la postguerra, els bnquers van convertir-se en un poblat de barraques que va acollir les succes-sives onades de desplaats a causa de les penries econmiques de lpoca. Actualment, aquesta zona ha estat reha-bilitada i sha convertit en un nou espai patrimonial i dalt contingut histric i pai-satgstic. s un espai rehabilitat dedicat als anys de la guerra i de la postguerra, i a aquells milers de persones que, com Merc Rodoreda, van ser desplaades de casa seva a causa del conflicte bllic.

EL PAISATGE DE CAN BAREL TUR DE LA ROVIRA I LA BATERIA ANTIARIA



RUTA PUNT5

EL PAISATGE DE CAN BARMIRADOR DE SANT JOAN DEL PARC DEL GUINARD

MERC RODOREDA, VIATGE AL POBLE DE LES NENES PERDUDES, DINS VIATGES I FLORS. ED. 62. BARCELO-NA, 2007

Aquest text comena amb una frase molt reveladora i que convida a reflexionar: No era un poble, era un bosc. En aquest conte el bosc s ple de vida. Tot i que les nenes sembla que moren quan shi endinsen ja que no tornen mai ms a casa seva, la interpretaci que fan les mateixes nenes s que estan vives, ms vives que mai perqu aconsegueixen la vida eterna, transcendeixen fins a leternitat. Elles sestimen ms viure al bosc. No consideren, doncs, que estiguin mortes. Destaquem una contraposici evident entre el bosc i el poble, la natura i lentorn urb. Al poble, hi ha vida. Al bosc, les nenes hi van a trobar la mort, una mort aparent, com ja sha comentat. Aix el bosc es converteix en el guardi de la innocncia i la puresa de les nenes. Potser les nenes hi van a parar, precisa-ment, per salvaguardar aquest tresor que porten amb elles, el tresor de la infantesa.

No era un poble, era un bosc. Les nenes havien sortit de casa seva per anar a recollir la vidalba, algunes la ro-sella (...)... i no havien sabut sortir del bosc que havien hagut de travessar i el bosc se les havia quedades. (...)Una que duia un pom de llessam em va explicar la seva vida (...)Vaig llevar-me, encara era plena nit, encara anava amb la son encastada als ulls, tota jo un deliri, i caminant, caminant, vaig trobar el llessam, vaig fer un pom amb totes les seves estrelles i ara sc una nena perduda perqu no vaig saber trobar mai ms el cam de casa meva(...). Va acabar per confessar-me que sesti-mava ms ser nena perduda i viure en el bosc on a la nit les branques dels castanyers baixaven fins on era i tot abraant-la lacotxaven i li deien que lestimarien fins a lhora de la mort (...) PG 20-22

MERC RODOREDA, VIATGE AL POBLE DELS MORTS DINS VIATGES I FLORS. ED. 62. BARCELONA, 2007

Linici daquest text tamb ens aporta una frase molt re-veladora: El poble no existeix. La guerra el va desfer i ning no sha preocupat de refer-lo. En aquest conte, la narradora ens descriu un lloc solitari i en calma, amb un riu i uns xops a la riba, i unes roderes de carro an-tigues, vestigis de la barbrie dels homes. Les nimes dels morts han quedat atrapades en aquell moment i en aquell lloc, i encara pateixen i sen planyen: si tingues-sin llgrimes de vegades plorarien. Les herbes ho tapen tot, la natura cobreix la massacre i la destrucci humana i acull les nimes que penen per a tota leternitat. Lnic consol per a aquestes nimes s vagar entre lespessor del bosc i creure dos cops lany durant els solsticis que encara sn vives. Per quan entreveuen aquest miratge de la vida s quan tenen ganes de plorar. Nova-ment, hi veiem una contraposici entre el mn urb els pobles, les viles, les cases i els masos, enfront una na-tura ferstega i ordenadora, certament misteriosa, per tamb consoladora i allunyada dels mals de lhome. La malesa humana es reflecteix en lentorn urb: la natura resta allunyada de la barbrie de lhome i s un testimoni i un refugi per a la bondat humana.

El poble no existeix. La guerra el va desfer i ning no sha preocupat de refer-lo.(...) A darreries de juny i a darreries de desembre, cada any, a mitjanit, el cam es veu concorregut per una process de morts. Esperen que la lluna sigui alta perqu el riu els reflecteixi i els ser-veixi de guia. Els vestits els vnen balders, els sudaris, a molts, els arrosseguen per terra (...). No canten. No riuen. Callen. Van cap al poble que havia estat seu i pas-sen hores embadalits a la vora dels llocs on havien tingut les cases (...). Els havien afusellat al mig de lera i tan-ta sang escampada encara demana misericrdia...(...) A caiguda destrella deixen el poble (...). Tornen al seu reds pel cam dels xops, pel cam de lherba apegalosa (...), doblats a dintre de laigua per la lluna morent que els deixa creure que encara sn vius entre canyissars i verdolagues sempre esperant el temps dels solsticis que s el seu temps de passejar PG 46-48

El parc del Guinard s un dels parcs dels Tres Turons situat a la part alta de Barcelona. Ocupa una extensi de 16 hectrees. Lorigen daquest parc es troba a finals del segle XIX, al 1894, quan Salvador Riera va com-prar els camps del Mas Guinard. El parc del Guinard t tres parts ben diferenciades: una durbana -que esdev lavantsala del gran espai que ocupa la zona verda-, una altra dhistrica i, dalt de tot, la frondosi-tat de la vegetaci forestal. Les ter-rasses enjardinades i les pinedes fan daquest lloc un dels espais verds ms refrescants i plcids de la ciu-tat. Pel que fa a la part histrica, s un jard fronds creat lany 1916 per Jean Claude Nicolas Forestier, en collaboraci amb Nicolau M. Rubi i Tudur. Est presidida per un safa-reig a partir del qual laigua llisca a travs duns canalons de pedra i pe-tites basses. El Parc posteriorment ha tingut una remodelaci el 1977 a crrec de Llus Riudor i Carol, i so-bretot, laccs des de la placeta del Nen de la Rutlla, obra de larquitec-te Joaquim M. Casamor i dEspona. A la part forestal trobem el Mirador de Sant Joan. En dies clars, des daquest mirador, podem veure des de la muntanya de Sant Pere Mrtir fins a Montjuc i Montgat.



RUTA PUNT6

EL PAISATGE DE CAN BAREL BARRAQUISME - RESIDNCIA FRANCISCO ALEGRE

MERC RODOREDA, EL CARRER DE LES CAMLIESCLUB EDITOR I KAPEL SA. BARCELONA, 1984

En aquests passatges dEl carrer de les Camlies, la protagonista, Ceclia Ce, sen va a viure a les barraques. Som a la postguerra i hi ha molta misria i gana. Les persones amb menys recursos no tenen altre remei que fabricar-se elles mateixes un espai per no haver de dormir al ras. Sense enllumenat, ni servei daigua, ni de clavegueram, no costa gaire dimaginar-se la precarietat daquestes condicions de vida. La duresa de lentorn dna encara ms valor a la fortalesa interior que havien de demostrar les persones per sortir-sen. Avui dia, les barraques ja fa anys que no hi sn, per la ciu-tat del passat sempre deixa la seva petja en la del futur. Molts joves que van crixer en aquest entorn sn avui dia alguns dels avis daquests barris i ens en poden donar testimoni.

Havien passat dos anys de la guerra i lEusebi, al peu del reixat, alt i prim, amb la camisa descordada i amb els cabells mal tallats, amb un rnxol al front, ja era un home. (...) Al cap duns dies vam comenar a sortir junts. (...) Una nit vam anar a la barraca (...) La barraca noms tenia dues parets de ma; les altres eren fetes amb llaunes, amb fustes velles i amb trossos de sac entaforats per les escletxes. (...) La barraca no tenia fines-tra. El llit estava arraconat a una paret de llaunes perqu ens venia ms b per encabir la taula i les cadires i una calaixera amb calaixos que costaven molt dobrir perqu la fusta, amb les humitats, es reinflava. (...) Els dies que plovia, si plovia fort, ens queia aigua pertot arreu. Les goteres que tenem a la casa on havia viscut es podien tapar: el senyor Jaume feia ciment clar en una gaveta i corria pel terrat tapa que tapa. Per les goteres de la barraca no tenien adob perqu la teulada era feta de coses estranyes, de fustes, de maons, els uns posats damunt dels altres, tot lligat amb canyes i amb guix (...) La nostra barraca feia riure, tota coberta de paraiges. (...) Aquella tarda un nvol molt gros es va anar escampant per damunt de les barraques i a entrada de fosc es va aixecar un vent que semblava que vingus de terra de tanta que en tirava enlaire. (...) A fora hi havia molta gent; unes dones cridaven que vindria la inundaci i els gossos lla-draven. La barraca era un sarau de llaunes. De seguida va ser negra nit. (...) Aleshores ell em va acostar la cara i em va dir baixet que mestimava molt. PG 40-46

La creixent immigraci de post-guerra va comportar la construc-ci de grans poblats de barra-ques. Es calcula que a Barcelona hi havia lany 1950 uns 100.000 barraquistes. Una part dels quals vivien a lentorn del Tur de la Rovira, a tres indrets: Raimon Ca-selles (135 barraques), Francisco Alegre (306) i els Canons (150). Aquests vens lluitaren per acon-seguir habitatges al mateix barri. El fenomen del barraquisme al barri seradic definitivament en-tre final dels anys vuitanta i prin-cipi dels noranta del segle XX.

FOTOGRAFIA: CARRER FRANCESC ALEGRE. ANY 1990. AUTOR: CAROLINA GARCIA. ENCRREC DEL DISTRICTE H-GPRODUCTOR: COMUNICACI I QUALITAT



RUTA PUNT7

EL PAISATGE DEL GUINARDC. CAMLIES, BIBL.GUINARD-MERC RODOREDA, PARC DE LES AIGES

El carrer de les Camlies i el parc de les Aiges representen un punt de frontera entre les diferents ciutats que trobem en lobra de Merc Rodoreda. La ciutat de la infncia, s tamb la de la felicitat i la innocncia, la Barcelona dabans de la guerra representada per una torre amb jard amb flors, ben cuidada i oberta als seus vens. La Barcelona de la immediata postguerra s la de les barraques, on no queda res perqu tot ha estat destrut o afectat per la guerra: ni llum, ni aigua, ni les mnimes condicions higiniques. En aquest passatge, Ceclia Ce, la protagonista de la novella, ens explica els preparatius de la nit de Sant Joan. Lexperincia de Sant Joan suposa per a Ceclia el pas de la infantesa a ledat adulta, la prdua de la innocncia.

Per Sant Joan les dues cosines portaven coques de cirera i de pinyons. Els vens tre-ien al carrer tot el que tenien per cremar i les criatures ajudvem i uns quants dies abans anvem per les cases del barri a demanar llenya. Feien el foc davant dels nostre reixat, perqu quedava a la meitat del carrer, i a la tarda la senyora Magdalena ja comenava a rondinar(...). Recordo que aquell any vaig sortir al jard mentre la senyora Magdalena preparava el sopar. La claror era grisa i el car-rer semblava adormit. Vaig sentir un xiulet.

De darrera de la muntanya de llenya va sortir el noi del Liceu i sem va plantar davant. (...) Quan li vaig preguntar don sortia em sembla que ni em va contestar. Ens vam asseure en el gra de lentrada sense dir res, mirant la llenya, i a lltim em va dir que li venien ganes dencendre-la. I jo, no s per qu, em posar a explicar-li que el primer dia que havia sortit sola havia arribat a un carrer que feia puja-da i que en una torre havia vist un ocell tot blanc (...) de mica en mica li va venir el deliri de veure aquell ocell. No vaig saber trobar la torre ni el carrer. Desprs, tot caminant, em va explicar que sabia moltes dreceres per anar al Tibidabo, que hi podrem pujar (...) Quan vam arribar a dalt de tot de lAvingu-da ens vam aturar una estona a reposar. Em va dir que es deia Eusebi.(...) A la banda de Montjuc es va alar un coet. Semblava que hagus sortit del mar i va caure desfet com si un dimoni hagus esmicolat una estrella. (...) Amb lEusebi rem molt amics den daque-lla nit dels coets. Lhavem passada junts a sota dels pins. Em vaig despertar abans que ells i era com si tota la vida hagus dormit a la serena. (...) Va obrir i tancar els ulls unes quantes vegades, mig enlluernat, i ens vam tornar a mirar tal com ens havem mirat a la nit, quan cansats de la gent i de veure voltar la roda havem anat cap al bosc. I jo no ho vo-lia, per va passar aix. PG 26-29

Sense cap mena de dubte, aquest in-dret s un dels llocs amb ms centra-litat del districte. Al voltant del parc de les Aiges conflueixen alguns dels edificis ms emblemtics del districte com sn la Casa de les Altures que actualment acull la seu del districte dHorta-Guinard i la Biblioteca Mer-c Rodoreda.El parc de les Aiges s una illa verda que allunya, sono-rament i visualment, una part dels habitatges del barri del Baix Guinard del trnsit intens que suporta la plaa dAlfons X el Savi. Lorigen daquest parc, inaugurat lany 1978, sn els jardins i els vivers de la residncia de la Companyia dAiges de Barce-lona, construda a final del segle XIX. s un lloc perfecte per descansar, llegir i conversar. Al final del Parc, hi ha la Biblioteca Guinard-Merc Rodoreda. L11 dabril del 1999 es va inaugurar lesmentada Biblioteca, obra de larquitecte Mrius Quintana. s la biblioteca del districte dHorta-Guinard i dna servei especialment als barris del Baix Guinard, can Bar i Guinard. Ocupa una superfcie de 2.030 m2, distributs en tres plantes, i est especialitzada en poesia. La biblioteca rep el nom de Merc Rodo-reda (1908-1983), com a homenatge a lescriptora catalana contempornia ms influent. La seva obra sha tradut a trenta idiomes diferents. Cal recor-dar que la Biblioteca est situada al carrer Camlies, 76-80, ttol duna de les obres literries ms emblemti-ques daquesta escriptora.

MERC RODOREDA, EL CARRER DE LES CAMLIES. CLUB EDITOR I KAPEL, SA. BARCELONA, 1984

cartell-1-15.pdfcartell-2-15.pdfcartell-3-15.pdfcartell-4-15.pdfcartell-5-15.pdfcartell-6-15.pdfcartell-7-15.pdf

ruta de marsé a mercè 2015

Documents