Catàleg de varietats antigues defruita i horta

del Pallars Sobirà

Guillem Arribas QuintanaMarta Avizanda MartínezCarmen Domingo Gustems

Autors

EEdita: Consell Comarcal del Pallars Sobirà (Àrea de Medi Ambient) Primera edició: 2011Autors: Guillem Arribas Quintana, Marta Avizanda Martínez i Carme Domingo Gustems Fotografies: Guillem Arribas, Marta Avizanda i Josep PiquéRealització i coordinació: Consell Comarcal del Pallars SobiràDisseny i impressió: Casgrafic, s.l.Correcció lingüística: Eulàlia Gandia Rosell

© de l’edició: Consell Comarcal del Pallars Sobirà © dels textos i de les fotografies: dels autors Tots els drets reservats

Dipòsit legal: B-14883-2011

Aquest catàleg ha estat promogut pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

Les tasques d’edició, disseny i maquetació han estat finançades pel Patronat de Promoció Econòmica de Lleida.

Les tasques d’elaboració de textos i fotografia han estat finançats des del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

2 - Editorial

Index - 3

iINDEX

Presentació del president ..............................................................................................................

Presentació del catàleg ..................................................................................................................

Fruiters ..................................................................................................................................................

El projecte d’estudi de les varietats autòctones de vinya al Pallars Sobirà ...............

Tres consells per cuidar un arbre fruiter ..................................................................................

Verdures ...............................................................................................................................................

Recollida i conservació de llavors ..............................................................................................

El planter de Gerri de la Sal ..........................................................................................................

El viver de Salvaguarda del Consell Comarcal del Pallars Sobirà ..................................

Inventari de varietats trobades ...................................................................................................

Agraïments ..........................................................................................................................................

Nomenclàtor .......................................................................................................................................

4

5

6

32

36

38

64

66

68

70

70

72

4 - Presentació

PRESENTACIÓ

Teniu a les vostres mans el catàleg de varietats de fruita i horta, pròpies del Pallars Sobirà i que formen part de la informació recopilada en diversos treballs de camp realitzats a la comarca. Aquesta recerca ha consistit en fer entrevistes a la gent dels pobles per trobar aquells arbres que encara restaven vius i que es podien identificar amb l’observació del seu fruit, i recopilar aquelles antigues llavors de verdures que s’han conservat fins avui. La recerca també s’ha concentrat en localitzar varietats de vinya antiga, a més d’aplegar tota la informació cultural associada a aquestes plantes, època de collita, usos gastronòmics i conservació, entre d’altres.

Aquests arbres fruiters, plantats sàviament en els marges dels camps de conreu, cons-tituïen un rebost a l’aire lliure, i per això se’n tenia cura, de regar-los, adobar-los, po-dar-los i entrecavar-los. Malauradament, amb l’abandó del conreu de la terra, aquests arbres també han estat oblidats i avui en dia la seva recuperació i conservació reque-reix un gran esforç. Per portar a terme aquesta tasca, el Consell Comarcal ha creat el Viver de Salvaguarda que acull algunes de les varietats locals fruiteres més singulars i d’aquesta manera permetre la seva reproducció i difusió.

Per altra banda, el Jardí de Plantes Útils creat al Planter de Gerri de la Sal vol servir per donar a conèixer les diferents espècies vegetals que es conreaven tradicionalment en els horts de les cases del Pallars Sobirà per facilitar l’autoabastiment. En aquest espai es recrea l’hort típic pallarès amb les varietats hortícoles retrobades entre el 2006 i el 2010 a les cases de la comarca, les quals han cedit llavors que han anat passant de generació en generació. Des del Planter de Gerri de la Sal es col·labora en el manteniment de la diversitat genètica i la recuperació de l’ús d’aquestes varietats hortícoles, i per aquest motiu impulsa i participa en el Banc de llavors hortícoles del Pallars.

Aquestes varietats són un patrimoni cultural que està desapareixent a causa dels canvis d’ús del territori i a través d’aquest projecte es volen donar a conèixer i valorar, a més d’estudiar-ne les possibilitats de nous usos.

Llàtzer Sibís GosetPresident del Consell Comarcal del Pallars Sobirà

PRESENTACIÓ DEL CATÀLEG

L’edició d’aquest catàleg és el resultat d’una llarga tasca de recerca per la comarca, on s’han hagut de trobar pallaresos i pallareses desinteressats que fos-sin capaços d’explicar records de fa més de 60 anys, de dites i frases sentides només pels seus avantpas-sats. Alhora, la seva narració ha hagut d’anar acom-panyada d’un bon coneixement de la pràctica de la fructicultura i de la troballa, en més o menys bon estat, del vell fruiter.

Una vegada localitzat el fruiter s’han pogut extreure, en alguns casos amb molta dificul-tat, mostres de varetes per a poder repro-duir-los. El regne vegetal té aquesta potèn-cia, només cal un petita mostra per rejovenir tota una espècie gairebé en extinció. Les varetes s’han inserit sobre peus joves i forts i, mitjançant la màgia de l’empelt, s’han produït nous fruiters de varietats velles.

El catàleg pretén reunir tots aquests arbres que s’han pogut identificar per tal de do-nar-los a conèixer i d’aquesta manera permetre la conservació d’aquest gran valor natural i cultural de la comarca.

Al mateix temps, i des del Planter de Gerri, s’ha dut a terme una tasca similar, però més dedicada a la conservació de productes hortícoles de varietats antigues. Mitjançant la dinamització amb diverses activitats, el Planter ha promogut l’horticultura i la conser-vació de varietats velles.

Dins el catàleg s’han inclòs les dues tasques amb un conjunt de fitxes que detallen físicament cada varietat. També es recopila la informació cultural d’utilitat, estretament lligada a cada varietat.

S’ha de tenir present que la feina de prospecció encara no està acabada, i que segu-rament intensificant aquesta feina podrien trobar-se altres varietats. Ara bé, el catàleg permet donar a conèixer tot allò d’interès trobat fins l’actualitat.

Un altre valor important del catàleg és que ha de permetre comparar els resultats obtinguts al Pallars Sobirà amb d’altres territoris i veure d’aquesta manera amb quina distribució i en quin grau de conservació es troben les diferents varietats.

Presentació - 5

6 - Fruiters

L’erosió genètica i la salvaguarda de varietats antigues

Aquest catàleg recull les varietats tradicionals d’arbres fruiters (cultivars) de la comar-ca del Pallars Sobirà, varietats que sovint són anomenades “velles”, “locals”, “del país” o “autòctones”, i que són el resultat del treball de selecció dels nostres avantpassats durant segles sobre les plantes silvestres o ja domèstiques. Així, tenim unes varietats perfectament adaptades al medi que tenen un gran valor genètic, científic, ecològic i cultural.

El procés de desaparició a què estan abocades aquestes varietats comporta un símp-toma d’erosió genètica que es defineix pel conjunt de processos que condueixen a l’empobriment progressiu del patrimoni vegetal i animal i, com a conseqüència, a una pèrdua de la diversitat. El problema més greu és l’elevada homogeneïtzació genètica, que eleva el risc de plagues severes sobre el material conreat. (Històrica-ment hi ha casos dramàtics documentats, com l’aparició del míldiu de la patatera a Irlanda al segle XIX, que va sotmetre la població a greus problemes de fam).

Un altre fenomen que va de bracet amb l’erosió genètica és l’erosió cultural: moltes varietats velles van lligades a un fet cultural, i amb la desaparició de la varietat també desapareixen els qui la coneixien i li donaven ús. Amb cada pagès i pagesa vell que es mor, desapareix una part del nostre patrimoni cultural i gran quantitat d’informació relacionat amb les varietats velles. Un exemple d’això podrien ser les peres de coure, que són poc adequades per menjar en cru perquè són molt dures i aspres. En canvi, són molt adequades per guisar, perquè el temps de cocció és semblant al de la carn, especialment la d’ànec.

Davant d’aquesta situació és important desenvolupar un pla d’estratègia per a la sal-vaguarda del recursos genètics. La salvaguarda de les varietats locals no assegura el futur agrícola del país, però sí que fa falta per preservar el nostre patrimoni genètic.

Aquest pla de salvaguarda pot estar diferenciat en cinc fases:1. La prospecció etnobotànica: té per objectiu localitzar el material encara existent.2. Les recerques documentals i les anàlisis bibliogràfiques: constitueixen un recolza-ment que s’ha de tenir en compte. Són un complement indispensable de les enques-tes de camp realitzades a la prospecció.3. La recollida: constitueix una fase delicada. La gran dificultat resideix en la pràctica del mostreig, és a dir, a l’elecció segons unes normes precises, d’allò que es recull.4. La conservació: la conservació del material prospectat, escollint el sistema de con-servació més escaient i sostenible possible.5. L’avaluació: l’avaluació d’aquestes plantes, portadores a priori de gens dignes d’atenció, haurà de permetre de conèixer millor els seus caràcters i potencialitats.

Fruiters »

Característiques fruita: La servera dóna fruits comestibles, les serves; si no són prou madures, es deixen covar a sobre de palla fins la seva maduració. Es tracta d’una població de serveres amb el fruit petit i arrodonit (pomiforme) o allargat (piriforme). Té una coloració verda que, a mesura que s’acosta la maduració, va virant cap a bruna vermellosa; també apareix una certa transparència i fermesa al fruit. Fenologia: Maduració a principis de setembre. Cultiu: Arbre molt rústic i poc afectat per les malalties; es pot reproduir per empelt sobre arç blanc i perera. A les vaques els agraden molt les fulles de servera. Arbre: El creixement de l’arbre és lent, però pot arribar a agafar un port majestuós. Localització: Peramea (Baix Pallars), Montardit de Dalt (Sort). Usos: Consum en fresc, també per fer melmelades. No es conserva.

L’expressió “Aspre com una serva verda” ens mena a un gust molt astringent,

ja que abans de la maduració el fruit té un gust molt desagradable; aquesta

astringència s ’ha fet servir amb finalitats terapèutiques. La fusta és apreciada per

a fer els tallants dels carnissers.

ALTRES INFORMACIONS

ServeraSorbus domestica L.

........................................................................................................

.......................................................................................................

..............................................................................................................................................................

Nom:

Sinonímies:

Fruiters - 7

Prunyons d ’agost Prinyons de Sant Joan

Cascabellicos

Varietat molt antiga, citada a França, ja a l ’època de les Creuades. Es tracta

d ’una varietat /població, amb molt bona adaptació a les condicions locals, que

presenta variabilitat en els seus caràcters morfològics i fisiològics.

ALTRES INFORMACIONS

8 - Fruiters

Es tracta d’una varietat/població representada per diferents clons, àmpliament conreada per a tota la comarca, com els prunyons de mel, “cascabellicos”, els peters, prunyons d’agost, blancs i de Sant Joan; de vegades es troba present en les closes que fan partió dels camps. Probablement és la prunera que ha estat més cultivada al Pallars Sobirà, tanmateix cal tenir en compte la seva absència als horts actuals.

............................................................................

..................................................................

..................................................................

............................................................................

...........................

............................................................................

...

Nom:

Sinonímies: Prunyons, prunyocs

Prunera varietat “Prinyoners”Prunus sp.

Prinyoner de mel

Cascabellicos

Prunyons d’agost

Peters

Prinyons

Prinyons blancs

Prinyons de Sant Joan

Ribera de Cardós

Gavàs, Alós d’Isil, Llavorsí, Tirvia, Balestui, Sort, Tornafort

Arcalís

Alós d’Isil, Estaís

Tírvia, Balestui, Tornafort

Estaís

Baen

Arrodonida

Variable: d’arrodonits a allargats

Arrodonits

El·líptica

Arrodonida

El·líptica

Arrodonida

Groguenca

Violàcia

Groguenc

Violàcea-negra

Verda

Verdagroguenca

Verda amb tonalitat vermella

Groga i molt dolça

Groga

Groguenc

Verda, sucosa i

dolça

Verda

Verda i molt dolça

Groga verdosa

LA POBLACIÓ DE“PRINYONERS” LOCALITZACIÓ FORMA EPIDERMIS POLPA

Mitjans d’agost

Principis agost

Principis agost

Finals d’agost,

principis de setembre

Finals d’agost

Finals d’agost

Finals de juny

MADURA-CIÓ

Fruita: Fruit de petit calibre, de forma diversa des d’oval arrodonida a completament arrodonida. Cultiu: Varietat rústega, poc sensible a la monilia, freqüentment multiplicada per re-brots. Arbre: De vigor mitjà, de port erecte, molt fèrtil i de producció regular, amb varis eixos molt erectes. Usos: Aquesta pruna es coneguda pels seus diferents usos: consum en fresc, reserves hivernals gràcies a l’assecatge, propietats medicinals (laxants), etc. Altres informacions: Els prinyons, ben adaptats en nombroses localitats de la comarca, s’han fet servir per a produir fruits assecats que s’utilitzen pels guisats i formen part de molts plats de la gastronomia pallaresa. Els prinyoners s’assequen per exposició al sol o al cap de casa. Són molt presents a les vores de camp on sovint es reproduïen per llavor, d’aquí la seva gran variabilitat.

Prinyoner blanc

Fruiters - 9

10 - Fruiters

Característiques fruita: Fruit molt allargat (2cm de llargada per 1,5 d’ample), amb relleu bombat a la cara ventral, la sutura no és aparent i el peduncle de llargada mitja. Epidermis vermellosa sobre fons groc que esdevé vermell clar. Polpa força tendre, de color blanc crema. Suc incolor. Pinyol adherit i allargat. Fenologia: Maduració a principis d’agost. Cultiu: Es pot reproduir per empelt. Arbre: De semi erecte a erecte. Tendència a desenvolupar-se sobre un sol tronc (eix dominant). Vigorós. Localització: Escós (Soriguera). Usos: Consum en fresc, o macerat amb aiguardent.

L ’únic exemplar trobat al Pallars es troba en mal estat, tot i ser una varietat

que es conreava arreu de la comarca.

ALTRES INFORMACIONS

............................................................................

..................................................................

..................................................................

............................................................................

...........................

............................................................................

...

Nom:

Sinonímies: Del frare

Cirera varietat “popa de vaca”Prunus avium

Fruiters - 11

Característiques fruita: De forma rodona aplatada, de calibre mig. Epidermis de color púrpura cap a negre a la perfecta maduració. Polpa cruixent, dura, molt sucosa, dolça i amb el suc de color vermell. Fenologia: Molt primerenca, finals de maig. Cultiu: Poc sensible a les malalties i paràsits. Pot desenvolupar una mica de monilia després d’una pluja sobre la collita. Arbre: Vigorós amb un port estès, amb tendència basitònica. Ramificacions vigoroses. Localització: Escós (Soriguera). Usos: Consum en fresc. També, es serveix la cirera dins d’un got de ratafia. Macerada en anís la fruita queda dura.

Se sap que algun exemplar té el seu origen a l ’Alt Urgell. La fruita és apreciada per la seva precocitat, és molt primerenca, tal com indica el seu nom.

ALTRES INFORMACIONS

Cirera varietat“temprà”Prunus avium

........................................................................................................

.......................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

Nom:

Sinonímies:

12 - Fruiters

Característiques fruita: Fruit gros i, a la vegada, dolç i acidulat, agradablement perfumat. Coloració negra violàcia en perfecta maduració. Fenologia: Molt repartit en el temps. Cultiu: Les seves fulles s’utilitzen com a aliment pels cucs de seda. Arbre: Arbre molt vigorós fins 15m d’alçada. De port tombant. Localització: Escós (Soriguera). Usos: Consum immediat, coneguda per les seves propietats medicinals, i també coneguda per l’ús de les seves fulles, emprades per alimentar els cucs de seda.

La morera blanca, Morus alba, d ’origen xinès, va desplaçar a la morera negra,

Morus nigra, originària del Caspi, que era present a la comarca abans que la

blanca. Aquest fet tingué lloc cap al segle XVII.

ALTRES INFORMACIONS

............................................................................

..................................................................

..................................................................

............................................................................

...........................

............................................................................

...

Nom:

Sinonímies:

Morera Murus nigra L.

Fruiters - 13

Característiques fruita: Polpa blanquinosa, tendre, dolça, fina i molt sucosa; epidermis verda. Forma allargada i convexa, de bona grandària. Fenologia: Maduració a l’octubre. Cultiu: De producció regular. Arbre: Arrodonit, les branques estan finalitzades per fructificació terminal. Presència d’un sol fruit per inflorescència. Localització: Arcalís (Soriguera), Balestui, Gerri de la Sal (Baix Pallars), Saurí (Rialp). Usos: Consum en fresc i en almívar.

Molt bona fruita, de conservació mitjana.Les peres es cullen verdes per la seva conservació a l ’hivern, i es conserven fins el Nadal.

ALTRES INFORMACIONS

Perera var. “de campana”Pyrus communis L................................................................................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................

Nom:

Sinonímies: Batall de campana, pera d’hivern

14 - Fruiters

Característiques fruita: Allargada, arrodonida a la base i s’estreta molt a la zona pe-duncular. Peduncle llarg, fort i lleugerament arquejat. De mida petita. Epidermis llisa, amb un color de fons groc, i superficialment més vermellós a la part solejada. Polpa amb granet, blanca, però de qualitat mediocre en cru, que esdevé molt bona un cop cuita. Poc sucosa. Fenologia: Maduració a l’octubre, conservació fins gener. Cultiu: Arbre rústic, resistent al fred i de fertilitat elevada. Arbre: Arbres molt voluminosos, presents arreu, amb un petita tendència a que les branques es vinclin cap al terra, com el desmai. Localització: Arcalís (Soriguera), Montardit de Dalt (Sort), Tírvia, Tornafort (Sorigue-ra), Esterri de Cardós. Usos: Emprada per a guisar i, també, de consum en fresc.

És una de les varietats amb uns trets comarcals més diferenciats. Es l ‘autèn-

tica pera de Cardós, la polpa pren una coloració vermellosa un cop bullida. Es

menjava a migdia bullida amb un tall de cansalada. També es fa servir per a

fer el tradicional allioli dolç o de codony.

ALTRES INFORMACIONS

............................................................................

..................................................................

..................................................................

............................................................................

...........................

............................................................................

...

Nom:

Sinonímies: Pera d’olla

Perera varietat “de Cardós”Pyrus communis L.

Fruiters - 15

Característiques fruita: Gran, arrodonida o lleugerament allargada, amb el ventre gran als dos terços de l’alçada, s’estreny cap al peduncle; aquest és dret i molt llarg, minsa a l’inserció de la branca, es reinfla a l’altra extremitat, inserit obliquament. Epidermis rugosa, de color verd, superficialment vermella, coberta de puntuacions rosades. Polpa blanca mat, amb gra, dura, poc sucosa, lleugerament astringent, poc perfumada i molt bona un cop cuita. Fenologia: Maduració a l’octubre, fresca fins gener i després, cuita. Cultiu: Varietat mitjanament sensible a les motes sobre fulles. Arbre: Molt vigorós, molt fèrtil; el tronc és dominant i les branques laterals tenen tendència a vinclar-se. Localització: Balestui (Baix Pallars), Alins. Usos: Consum en fresc i per cuinar.

Especial per almívar, ja que no es feia mai tova.

ALTRES INFORMACIONS

Perera varietat “de coure”Pyrus communis L.

........................................................................................................

.......................................................................................................

...............................................................................

Nom:

Sinonímies:

.......................................................................................................

16 - Fruiters

Característiques fruita: De forma variable, més aplatada a la base i retreta a la cubeta peduncular, de bona grandària amb una epidermis entre verda i groguenca i un color superficial vermell a la part solejada. Peduncle dret o lleugerament arquejat, força llarg. Amb un ull mig tancat en una cubeta basilar poc profunda. Presència de cel·les sorrenques a la polpa, sucosa, dolça i fina. Una mica granulada al cor. Fenologia: Maduració a l’octubre. Cultiu: De producció regular, sensible a les motes sobre fulles. Arbre: Erecte, amb dominància apical. Ramificacions nombroses que s’obren fàcil-ment pel pes dels fruits. Localització: Balestui (Baix Pallars). Usos: Consum en fresc i en almívar

Es conserva fins el Nadal. ALTRES INFORMACIONS

............................................................................

..................................................................

..................................................................

............................................................................

...........................

............................................................................

...

Nom:

Sinonímies:

Perera varietat“fulla de roure” Pyrus communis L.

Fruiters - 17

Característiques fruita: D’aspecte piriforme, allargada al centre i més cònica a la zona peduncular. Peduncle llarg, dret, que s’eixampla a la inserció del fruit, sense cubeta peduncular. Epidermis verda, tendra, brillant, lleugerament acolorida a la part solejada, lenticel·les marrons nombroses. Fruit petit. Fenologia: Maduració a l’octubre, però es conserven fins al febrer. Cultiu: De producció regular. Arbre: Erecte, molt vigorós; branques fruiteres amb borró terminal. Localització: Baiasca (Llavorsí), Buseu (Baix Pallars). Usos: Consum en fresc, assecades i per cuinar.

Antigament es tallaven en làmines, es deixaven assecar en un sedàs i es feien servir per a cuinar. Si no es coven, aquestes peres són molt àcides. Són fruites molt adaptades. Els perons, cuits en aigua, eren unes postres molt apreciades.

ALTRES INFORMACIONS

Perera varietat “perons”Pyrus communis L.

........................................................................................................

.......................................................................................................

...............................................................................

Nom:

Sinonímies: Perellons

.......................................................................................................

18 - Fruiters

Característiques fruita: Molt dolça, de calibre mitjà i de forma piriforme. Pedun-cle de curt a mitjà, dret, inserit a una petita cubeta peduncular. Epidermis rugosa amb un color verd grogós i color superficial vermell, molt puntejada de cel·les sorrenques. Polpa ferma fins a la maduració, mitjanament sucosa, dolça, molt perfumada; força bona crua, tot i que millora un cop cuinada. Té uns trets astringents importants abans de la perfecta maduració. Fenologia: Fa la maduració a primers de setembre. Cultiu: Arbre rústic. Arbre: Erecte, les branques són llargues. Localització: Arròs de Cardós (Esterri de Cardós). Usos: Consum en fresc i cuinada.

............................................................................

..................................................................

..................................................................

............................................................................

...........................

............................................................................

...

Nom:

Sinonímies:

Perera varietat“de galta vermella” Pyrus communis L.

Segurament es tracta de la mateixa peraque a França es coneguda com a “Brune”. ALTRES INFORMACIONS

Fruiters - 19

Característiques fruita: De bon calibre, amb forma troncocònica i globulosa. Epidermis rugosa de color marronós. Peduncle curt. Polpa de color crema amb oxida-ció ràpida, cruixent, molt perfumada i acidulada. Fenologia: Floració primerenca amb flors grosses i blanques. Maduració a l’octubre. Cultiu: Producció regular; és sensible a la monilia i poc sensible al motejat. Arbre: Molt vigorós amb un port obert que tomba, amb ramificacions ben repartides, obertes. Les seves fulles són molt característiques i molt sanes. Localització: Balestui (Baix Pallars). Usos: Tan és bona per consum d’immediat, com per coure i per guardar.

Especialment bona per fer pastissos, o per cuinar al caliu, també amb sucre al forn. Molt bona conservació tot l ’hivern.

ALTRES INFORMACIONS

Pomera varietat“cara lletja”Pyrus malus L.

........................................................................................................

.......................................................................................................

...............................................................................

Nom:

Sinonímies: Cara bruta.......................................................................................................

Característiques fruita: De forma cònica, costellada, engrossida a la meitat de la cu-beta peduncular, estreta a la cubeta basilar, amb un ull tancat de sèpals verds, inserits en una cubeta poc profunda i costellada. Peduncle de curt a mitjà, inserit molt obliquament en una cubeta estreta coberta de suro. Epidermis verda groguenca i llisa. Polpa blanqui-nosa, cruixent i sucosa. Fenologia: Maduració des de primers de novembre.

Cultiu: Arbre rústic. Arbre: Erecte, amb fullatge abundant i de producció regular. Les branques són especialment llargues. Localització: Baiasca (Llavorsí), Alós d’Isil (Alt Àneu) Usos: Tan és bona per consum imme- diat, com per coure i per guardar.

El seu nom ve de l ‘extrema obliqüitat del peduncle. Es guardaven en palla al cap de casa.

ALTRES INFORMACIONS

20 - Fruiters

............................................................................

..................................................................

..................................................................

............................................................................

...........................

............................................................................

...

Nom:

Sinonímies:

Pomera varietat “cua torta” Pyrus malus L.

Fruiters - 21

Característiques fruita: De grandària mitjana i de forma rodona asimètrica. Té el peduncle curt i l’epidermis amb color de fons groguenc i color superficial rosa marbrejat a les parts solejades. Rovell localitzat a les dues cubetes. Quan maduren, el centre de la polpa queda gelatinosa, és blanca, ferma i sucosa. Sabor bo i dolç. Fenologia: Maduració a l’octubre. Cultiu: Varietat de productivitat mitjana, sensible al motejat. Arbre: Varietat rústega. Localització: Estaís (Espot). Usos: S’utilitza el fruit per el seu consum en fresc.

Poma amb una gran distribució geogràfica que traspassa els límits provincials. No s ’ acostumen a guardar.

ALTRES INFORMACIONS

Pomera varietat“gelada”Pyrus malus L.

........................................................................................................

.......................................................................................................

...............................................................................

Nom:

Sinonímies: Cor glaçat.......................................................................................................

22 - Fruiters

Característiques fruita: De petit a mig calibre, troncocònica, allargada i simètrica. Té el peduncle curt en una cubeta poc profunda i estreta. Ull tancat amb sèpals llargs negres que surten de la cubeta. Epidermis llisa i brillant, verda. Polpa tendra, força dolça, acidulada i sucosa. Fenologia: Maduració a l’octubre. Cultiu: Aquesta varietat és sensible al motejat i als pugons cendrosos. Arbre: Amb poc vigor, que es carrega molt. Localització: Estaís (Espot), Alins. Usos: Consum en fresc, es conserva fins el mes de març.

Sota la denominació de varietat “morro de llebre” s ’han estès, a banda i banda

dels Pirineus, i des de l ’Atlàntic fins els Pirineus, moltes varietats diferents;

malgrat les seves semblances, es tracta de varietats de forma troncocònica amb

una cubeta ocular força tancada amb un ull petit. Aquesta varietat ha estat

cultivada des de molt antic.

ALTRES INFORMACIONS

............................................................................

..................................................................

..................................................................

............................................................................

...........................

............................................................................

...

Nom:

Sinonímies:

Pomera varietat “morro de llebre” Pyrus malus L.

Fruiters - 23

Característiques fruita: De calibre mig a gran, de forma rodona aplatada, asimètrica. El peduncle és curt, i l’ull tancat en una cubeta profunda i força gran. Epidermis lleugerament rugosa, de color verd mat, de vegades amb una tonalitat rosada pàl·lida, amb lenticel·les blanques i algunes d’elles, marrons. Polpa blanca, sucosa i bastant ferma. Sabor agradable, lleugerament àcid. Fenologia: Maduració tardana, entre finals d’octubre i primers de novembre. Cultiu: És una varietat molt rústega, amb bon comportament davant de plagues i malalties. Arbre: Mitjanament vigorós, erecte amb ramificacions mig tancades quan és jove, que pren després un port obert molt ramificat. Localització: Saurí (Rialp) Usos: Consum en fresc.

Sota la denominació de “reineta verda” s’ agrupen una sèrie de varietats diferents que tenen en comú una maduració molt particular : esdevenen verdes.

ALTRES INFORMACIONS

Pomera varietat“reineta”Pyrus malus L.

........................................................................................................

.......................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

Nom:

Sinonímies: Reineta verda

24 - Fruiters

Característiques fruita: De forma cònica arrodonia, marca costelles a la cubeta basilar. Fruita petita amb peduncle curt i gruixut. Epidermis color de fons verd i color su-perficial entre rosat i vermell (sense les taques característiques del russteing), i de sabor dolç. Fenologia: Maduració a l’octubre. Cultiu: La producció és regular i molt productiva, poc sensible a les malalties. Arbre: De vigor mig, amb port erecte. Localització: Baiasca (Llavorsí), Saurí (Rialp). Usos: Per a consum immediat.

Aquesta és una varietat molt local i de bona

conservació.

ALTRES INFORMACIONS

............................................................................

..................................................................

..................................................................

............................................................................

...........................

............................................................................

...

Nom:

Sinonímies:

Pomera varietat“senyoretes”Pyrus malus L.

Fruiters - 25

Característiques fruita: De grandària mitjana, més ampla que alta, de contorn irregular, el·líptic, asimètrica. Pela amb color de fons blanca groguenca, lluent i amb una clapa vermellosa a la part solejada. Polpa entre blanca i verdosa, sucosa, textura ferma, dolça i perfumada. Fenologia: Maduració a l’octubre. Cultiu: Autofèrtil, de producció regular. Arbre: De vigor més o menys escàs, però molt productiu. Localització: Esterri d’Àneu, Balestui (Baix Pallars). Usos: Es consumeix tant en fresc com cuita.

Bona conservació, avu i en dia encara es pot trobar als mercats. És bona per coure al caliu.

ALTRES INFORMACIONS

Pomera varietat “verda donzella”Pyrus malus L.

........................................................................................................

.......................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

Nom:

Sinonímies:

26 - Fruiters

Característiques fruita: De grandària mitjana o petita i de forma dissimètrica, amb l’epidermis groga pàl·lida; la polpa és molt pàl·lida, amb aspecte de porcellana, sucosa i poc ferma. El pinyol és adherit. Fenologia: Maduració a finals de setembre. Cultiu: Varietat molt poc sensible a l’arrufat del presseguer i a la monilia. Arbre: Vigorós, erecte i molt ramificat, amb una fulla que recorda a la de l’ametller. Localització: Ribera de Cardós (Vall de Cardós). Usos: Consum en fresc, poca conservació.

Multiplicació per rebrot; antigament s ’havia

cultivat en abundància.

ALTRES INFORMACIONS

............................................................................

..................................................................

..................................................................

............................................................................

...........................

............................................................................

...

Nom:

Sinonímies:

Presseguer varietat “blanc”Prunus persica

Fruiters - 27

Característiques fruita: De calibre mig i de forma arrodonida, sense sutura aparent. Epidermis força pubescent, adherida a la pela, de color de fons verd groguenc que es-devé groc crema; s’acoloreix lleugerament de vermell per l’insolació. La polpa és blanca, vermella al voltant del pinyol, sucosa, perfumada i forta. Fenologia: Maduració a partir de la tercera setmana d’agost. Cultiu: Poc sensible a l’arrufat del presseguer i a la monilia. Arbre: Vigorós, erecte i poc ramificat. Localització: Arcalís (Soriguera). Usos: Consum en fresc.

No és gaire abundant, segurament forma part de la població de préssecs de vinya que reben el seu nom de la manera tradicional del seu cultiu, associat al de les vinyes des de l ‘era romana. Són els préssecs més antics, els de carn blanca, que formen part d ‘aquesta família; els podem trobar per tota Europa.

ALTRES INFORMACIONS

Presseguer varietat “fort groc”Prunus persica

........................................................................................................

.......................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

Nom:

Sinonímies:

28 - Fruiters

Característiques fruita: De calibre petit, arrodonit. Epidermis de groga a verda, de ve-gades puntejada de rosa a la perfecta maduració, lleugerament adherida al pinyol. Polpa ferma, entre verda i groguenca, molt sucosa, molt dolça, acidulada, molt bona. Fenologia: Maduració a la primera quinzena d’agost. Collita tardana durant duessetmanes. Cultiu: Es pot reproduir per llavor. Bona resistència al transport. Productivitat elevada. Varietat rústega. Bon comportament davant la monilia. Arbre: Vigorós amb el port estès i poc ramificat, difícil de formar. Localització: Baiasca (Llavorsí), Balestui (Baix Pallars), Saurí (Sort). Usos: Consum en fresc, no es guarda. Bona per fer melmelades.

Ja que es reprodueix fàcilment per llavor, tenim una varietat /població molt

diversa. Es tracta d ’una varietat molt antiga i àmpliament distribuïda, amb

fruits més o menys verds o daurats, moltes vegades situada en els marges dels

camps i fent de tanques.

ALTRES INFORMACIONS

............................................................................

..................................................................

..................................................................

............................................................................

...........................

............................................................................

...

Nom:

Sinonímies:

Prunera varietat “claudiera”Prunus domestica

Clàudia

Fruiters - 29

Característiques fruita: Fruita de mida mitjana, de forma oblonga força allargada, de polpa groga i pela violàcia amb molta pruïna, fina amb una consistència fluixa i gust suau, dolç. Pinyol allargat i gairebé lliure. Fenologia: Floreix a la primavera i la fruita madura des de finals d’agost. Cultiu: Reproducció per empelt (de pua), a l’hivern, sobre peu de mirabolà (prunera); també es pot fer per llavor. És un arbre molt resistent, sobretot a la monilia, i amb poques exigències de cultiu. Arbre: Vigorós, de bona productivitat, caracteritzat per les seves fulles allargades, amb un pecíol llarg. Localització: Baiasca (Llavorsí), Estaís (Espot). Usos: Consum en fresc.

Varietat molt antiga, citada a França, ja a l ‘època de les Creuades. Es tracta d ‘una varietat /població amb molt bona adaptació a les condicions locals, que presenta variabilitat en els seus caràcters morfològics i fisiològics.

ALTRES INFORMACIONS

Prunera varietat“Colló de frare”Prunus domestica

........................................................................................................

.......................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

Nom:

Sinonímies: Del frare

30 - Fruiters

Característiques fruita: Fruit allargat, estret al pol peduncular, presenta una depressió ventral marcada coberta de pruïna blanca. Pela vermellosa i polpa daurada, sucosa, amb el pinyol semi adherit i molt dolça. Fenologia: Maduració durant la primera quinzena d’agost; floració tardana. Cultiu: Es pot reproduir per llavor. Arbre: Vigorós i erecte, amb diferents eixos, amb un port com el del ploraner pel pes dels fruits. Localització: Gavàs (Guingueta d’Àneu), Esterri de Cardós. Usos: Consum en fresc, no es guarda. És bona per fer melmelades.

Producció regular.ALTRES INFORMACIONS

............................................................................

..................................................................

..................................................................

............................................................................

...........................

............................................................................

...

Nom:

Sinonímies:

Prunera varietat “de llàgrima”Prunus domestica

Allargada

Fruiters - 31

Característiques fruita: De forma arrodoni-da el·líptica, grandària petita i epidermis groga. Polpa també groga, es desfà a la boca i és molt dolça i sucosa. Fenologia: Maduració a la primera quinzena d’agost. Cultiu: Es reprodueix per pinyol; de produc-ció regular. Arbre: Presenta un port semi erecte de vega-des bastant estès. Localització: Gavàs (Guingueta d’Àneu), Tor-nafort (Soriguera). Usos: Consum en fresc, no es guarda.

Pot presentar una alternança (anyívol ) de producció desprès d ‘una bona anyada.

ALTRES INFORMACIONS

Prunera varietat “rovell d’ou”Prunus sp.

........................................................................................................

.......................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

Nom:

Sinonímies:

32 - INCAVI

EL PROJECTE D’ESTUDI DE LES VARIETATS AUTÒCTONES DE VINYA AL PALLARS SOBIRÀ

“El Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l’Institut Català de la Vinya i el Vi han sig-nat un conveni per a l’estudi de les varietats autòctones amb la finalitat de conservar la biodiversitat i disposar d’una col·lecció per a futurs treballs d’experimentació”

Les varietats de vinya (Vitis vinifera L.) per a produir vi que es consideren autòctones i “minoritàries” són les que se n’ha citat el cul-tiu des d’abans de la fil·loxera. La fil·loxera fou una plaga que va fer desaparèixer moltes de les varietats conreades tradicionalment a Ca-talunya a finals del segle XIX. Amb la tècnica de l’empelt sobre varietats americanes (espè-cies diferents a la Vitis vinifera L.) es va poder recuperar una part perquè s’anaven reposant des de les zones en què la vinya encara sub-sistia, ja que en la zona pirinenca havia mort molta vinya abans per les glaçades fortes de 1829 i 1830. Tot i això, en les vores d’antic conreu de la vinya des de l’Alt Àneu fins al Baix Pallars encara en queden vestigis en marges de camins i paratges quasi salvatges.

El present estudi està centrat en la conser-vació de les varietats autòctones existents al Pallars Sobirà i la determinació de les pos-sibilitats tècniques (agronòmiques i enolò-giques) per a l’elaboració de vi. Per això, es prescindeix de varietats recentment replanta-des que provinguessin de mercats i fires.

INCAVI - 33

Les diferents fases del treball han estat:

1. Recerca de referències històriques: docu-mentals en arxius com el Museu de les Cul-tures del vi de Catalunya (Vinseum), el Museu de la Vinya i el Vi de Muntanya (Museu del Pont de Bar), l’Arxiu Comarcal del Pallars, i testimonials de records de la gent gran i in-formadors

2. Prospecció de la comarca: onze zones re-partides en el sector nord i sud (Estac, Isava-rre, València d’Àneu, Estarón, Lladorre, Bo-nastarre, Sant Pere del Burgal, Balestui, La Bastida de Sort, Escós i Gerri de la Sal)

3. Caracterització de les plantes

4. Conservació del material recol·lectat: s’ha col·locat en torretes per a conservar-lo i po-der fer-ne diagnosis posteriors (comprovació varietal, estat sanitari de diferents virosis, etc.)

Paral·lelament a la recuperació d’aquestes varietats tradicionals, també es fa una recu-peració cultural i de territori concretes que es remunten a finals del segle XIX.

Les plantes han estat classificades i descrites seguint alguns caràcters morfològics i feno-lògics de l’ampelografia, però bàsicament l’anàlisi de l’ADN, de qualsevol part del cep per la tècnica de seqüències microsatèl·lits, ha permés elaborar una base de dades amb els resultats.

34 - INCAVI

VARIETATS DE RAÏM

Nom: BatistaSinonímies: Canari (França), Luverdon (Itàlia) Característiques: Fulla pentalobulada. Raïm mitjà, de forma cò-nica, compacte i a vegades amb una o dues ales. Gra mitjà, rodó i de color blau negrós. Localització: Isavarre, València d’Àneu, Lladorre, Estarón, Bonas-tarre, Sant Pere de Burgal. Informació: Hi ha hagut moltes troballes en el sector nord i a gran altitud, ja que es tracta d’una varietat que es conreava en aquesta comarca, en la zona de la Vall d’Aran i, a l’altra banda del Pirineus, en la comunitat francesa d’Ariège, a finals del segle XIX. És present a les Illes Balears i es creu que hi va migrar al s. XII. També citada en la regió alpina del Piamonte i en la Vall Chisone.

Nom: CruixentSinonímies: Trencatenalles, Trencaventres Característiques: Fulla cuneïforme, de 5 lòbuls i sense pèl al re-vers. Raïm allargat. Gra gros, el·líptic, de pell gruixuda i de color roig-violeta. Localització: Gerri de la Sal. Informació: L’únic exemplar trobat és de Gerri de la Sal i prove-nia d’Useu. El raïm madura tard, cruixent al tast, va bé per a penjar i fer panses.

Nom: MansésSinonímies: Alcañón rojo Característiques: Raïm gran i compacte, de color roig amb tons marrons. Es tracta d’una mutació de la varietat blanca Alcañón, de cultiu molt local a Somontano (Aragó). Localització: Pont de Bar Informació: Ja que és una varietat amb nom conegut es va ob-tenir mostra al Museu de la Vinya i el Vi de Muntanya (Alt Urgell), però de moment no s’ha vist cap cep coincident en tot el Pallars Sobirà.Amb igual nom però tractant-se d’una altra varietat (homonímia) es coneguda a les Illes Balears, la Mancés de Capdell (syn. Giró) o també la Mancens, als Pirineus Orientals francesos.

Nom: MonéSinonímies: No en té aquesta varietat Característiques: Fulla pentalobulada, a vegades amb els sinus molt marcats. Raïm mitjà, de forma cònica, compacte i amb una o dues ales. Gra mitjà, rodó i de color blau negrós molt intens. Localització: Estac, Sant Pere del Burgal, Balestui, La Bastida de Sort, Escós, Gerri de la Sal. Informació: Es va obtenir mostra al Museu de la Vinya i el Vi de Muntanya (Alt Urgell) i hi ha hagut moltes troballes al Pallars Sobirà. Està citada una varietat cultivada abans de la fil·loxera amb un nom semblant: Morey.

INCAVI - 35

IsavarreValència D´Àneu

VARIETATS DE RAÏM

Nom: Moscatell de gra menutSinonímies: Moscatell Morisco Característiques: Fulla orbicular amb tres o cinc lòbuls i amb dents petites de costats rectilinis. Raïm petit i molt compacte. Gra petit, rodó, verd grogós i amb taques petites de color marró. De maduresa primerenca i sabor intens definit com a moscat. Localització: València d’Àneu, Escós. Informació: Es tracta d’una varietat d’origen grec, molt inte-ressant per a elaborar vins secs o dolços.

Nom: Moscatell d’Alexandria Sinonímies: Moscatell de gra gros, Moscatell de Màlaga Característiques: Fulla orbicular amb dents petites de costats rectilinis. Raïm gran i poc compacte. Gra gros, el·líptic allargat, de color verd grogós i amb característic aroma i gust moscat. Localització: Sort, Gerri de la Sal. Informació: Es tracta d’una varietat mediterrània, probable-ment originària d’Egipte, molt coneguda, s’usa per a vinificar (vins secs o dolços) o com a raïm de taula.

ALTRES VARIETATS DE NOMÉS UN ÚNIC EXEMPLAR

A Sort s’ha trobat una única mostra de la varietat negra Parraleta que també es cultiva al Somontano. Igualment, s’ha trobat una mostra de la blanca Tortozón o Malvasia de Porto de la qual es coneix la seva recuperació a la zona d’Ariège (França).

A Balestui s’ha trobat una única planta de Parrel o Cadrete, que és com anomenen a l’Aragó una varietat negra citada al segle XVIII a les valls d’Osca.

36 - Consells

TRES CONSELLS PER CUIDAR UN ARBRE FRUITER

1 Com trasplantar un arbre:

El millor moment per a trasplantar un arbre és quan es troba en el seu moment de màxim repòs. Així, quan comenci l’activitat vegetativa, ja estarà adaptat a l’indret. Per aquest motiu, la millor època de l’any és a l’hivern (durant el gener i el febrer).S’ha de fer un forat a terra d’unes mides aproximades de 1x1x1 metres. Convé fer el forat amb uns dies d’antelació a la plantada, així s’aireja (rovellar la terra).És important que, una vegada es planta l’arbre, el peu quedi ben recte, amb la terra una mica compactada perquè no hi hagi aire dins i es trobi ben subjecte. Es pot ajudar amb un tutor que el faci créixer ben recte.És convenient plantar els arbres en llocs solejats i ben airejats, d’aquesta manera es facilita el creixement, la maduració del fruit i s’evita que prengui malures i gelades. També és important mantenir un marc de plantació d’uns 5 metres, d’aquesta manera es facilita que creixi millor, que s’airegi, i que l’entrada de llum i la separació siguin suficients per al creixement radicular.

3 Com s’empelta un arbre:

Un empelt és un sistema de propagació de varietats que con-sisteix en unir porcions diferents de plantes diferents per a que constitueixin un sol individu. Per un cantó, es planta un peu d’una varietat ben adaptada a fer bones arrels per provocar un creixement idoni, i en ell s’hi insereix l’empelt, que donarà les ramificacions, les flors i la varietat de fruit determinada. L’empelt porta la varietat de la fruita que volem produir. És una forma de multiplicació de les plantes de tipus vegetatiu, és a dir, sense intervenció dels òrgans sexuals.

Hi ha diferents tipus d’empelts segons les necessitats, l’època de l’any en què es vol fer i l’habilitat de cada empeltador.

Trobem empelts d’agulla, que són adequats per a peus d’entre dos i cinc centímetres de diàmetre. Hi ha empelts de corona, útil per a peus més amples de cinc centímetres. Un altre empelt emprat és el d’ull o borró: enlloc d’agafar una vareta jove amb diferents borrons per empeltar, com és el cas de l’empelt d’agulla i el de corona, en el d’ull o borró únicament s’agafa un borró i se li fa una punta per poder-lo inserir dins la pell del peu. Es requereix de molta habilitat perquè es treballa amb un material molt petit.

1 2 3 4 5

Consells - 37

2 Com es poda un arbre fruiter:

La poda de l’arbre inclou totes aquelles tasques que van encaminades, mitjançant la tallada de parts vegetatives, a ajudar al bon desenvolupament de l’arbre i a la producció de fruita.Les eines emprades són les tisores de podar, per les branques de l’any, i la serra o xerrac per parts mortes i seques més grans.Amb la poda es realitzen les següents accions: Extracció de parts seques o mortes. Aclarir: Destinat a treure les branques que van cap a l’interior de l’arbre. Treure els “xupons”: Els xupons són els llucs que surten del peu de l’arbre, i és convenient de treure’ls perquè absorbeixen molta sàvia. Poda de formació: Es tracta d’aquella poda que ha de permetre que les branques no es molestin entre elles. Es poden fer diferents tipus de formacions, i les més habituals són: En vas: Es deixen tres o quatre branques principals i a partir d’aquí s’han d’anar deixant branques alternes perquè no es molestin entre elles. En espatllera: Es deixen un parell de branques principals i, a partir d’aquí, es distribueixen alternativament les branques més petites en un sol pla, com una fulla. És convenient orientar bé l’amplada del desenvolupament de branques per tal que rebin al màxim d’hores solars.

Alguns beneficis de l’empelt són: Fixar la varietat: Quan sembrem la llavor d’una poma, l’arbre que en resulti no reproduirà les característiques de la poma d’on provenia. Això no vol dir que aquesta nova varietat no sigui bona; pot ser excel·lent, però en qualsevol cas no té perquè assemblar-se a la mare. Per tant, produint empelts evitem la reproducció sexual i multipliquem idènticament les varietats que ens interessen. Adaptació dels fruiters a diferents condicions de clima i sòl: Per exemple, el presseguer és una planta poc adaptada al terreny calcari. Si s’empelta damunt un peu adequat, com pot ser l’ametller, respon molt millor. Difusió ràpida d’una varietat: Perquè l’empelt es treu de material jove. Evitar plagues o malalties: L’exemple més cèlebre és el de la fil·loxera de la vinya. Antigament la vinya es reproduïa per esqueix. Quan a finals del segle XIX la fil·loxera va arrasar la major part de vinyes d’Europa, es va fer necessari empeltar les varietats del país damunt de peus de cep americà, resistent a la malaltia. Millorar la qualitat de la fruita: Calibre, color, etc.

38 - Verdures

EL PROJECTE DE CONSERVACIÓ, REPRODUCCIÓ I DIFUSIÓ DE LES VARIETATS TRADICIONALS HORTÍCOLES AL PALLARS SOBIRÀ:

Les varietats hortícoles localsLes varietats locals són aquelles que han estat cultivades durant molt de temps, al-menys uns 30 anys, en un lloc determinat. Aquestes varietats són fruit d’una bona selecció per part dels pagesos, ja que s´ha aconseguit una màxima adaptació al clima, al terreny i a l’ús i gestió pròpies d’aquestes varietats en la cultura agrària local.

Què s’ha fet? El Planter de Gerri col·labora en el manteniment de la diversitat genètica i la recupera-ció de l’ús de les varietats tradicionals hortícoles del Pallars Sobirà; per aquest motiu impulsa i participa en el Banc de Llavors Hortícoles del Pallars Sobirà.

S’ha recreat un hort típic pallarès, on les varietats hortícoles presents són fruit d’una primera prospecció etnobotànica, al 2006, i d’una segona al 2010 per les cases de la comarca del Pallars Sobirà, les quals han cedit llavors antigues que han anat passant de generació en generació.

Què es pot fer per ajudar a la conservació? Moltes d’aquestes varietats van lligades a un fet cultural i amb la desaparició de la varietat també desapareix la informació associada a la planta així com el seu ús. Per això cal centrar-se en la recerca de les varietats antigues conservades als horts de la comarca i intentar rescatar de l’oblit la informació cultural que hi vagi associada, com el nom local, característiques, curiositats, ús, dites...

Antigament l’intercanvi era una tasca indispensable per a la conservació de les varie-tats. Avui en dia s’està perdent, per això animem a tothom a recuperar aquest costum tant antic i positiu per mitjà de la xarxa d’intercanvi de llavors locals. Aquest intercanvi de varietats hortícoles entre els hortolans i hortolanes afavoreix que la llavor no es degeneri.

Perquè conservar aquestes varietats?Cal valorar la gran adaptabilitat que han adquirit aquestes varietats al clima i al terreny on es conreen i, alhora, la gran resistència que mostren davant de certes malalties i plagues. A més, la majoria d’hortolans i hortolanes prefereixen aquestes varietats, es-pecialment pel gust i la bona qualitat que tenen.La saviesa cultural, transmesa de generació en generació, i la millora genètica seleccio-nant els millors fruits són valors molt importants que cal preservar. També cal esmentar els inconvenients d’aquestes varietats: la menor producció, la creació del planter, que comporta un treball afegit, i la degeneració d’algunes varietats amb els anys.

Verdures »

Fonts: ROSARIO JANSAT, CASA JAUMET DE CAREGUE; MERCÈ NOVENSÀ I MARTÍ CANALS, CASA POLLA DE GERRI DE LA SAL

Descripció: Planta herbàcia biennal originària de les regions mediterrànies. Mata grossa, ample i té l’aspecte fort i esmerat. Té la tija gruixuda i no foradada. Varietat de fulla gran, de color verd. Les llavors són de color verd marronós amb forma ovoïdal corba d’uns 3mm. Aquesta varietat es pot menjar a tot arreu: al brou, a l’amanit, a les cassoles, a la vianda...

Gestió tradicional: Es sembra en la lluna vella de març amb els alls, les pastanagues i els porros. Quan el planter està crescut es trasplanta al lloc definitiu de l’hort. Es fan solcs amb rengles d’api i es colga de terra per fer-lo blanc. Si ve molt fred es pot tapar amb una bossa perquè no es geli. A mig estiu ja es comencen a recollir les fulles per fer caldo. Resistent a malalties i plagues. Per guardar llavor es deixen un parell de mates a l’hort que s’espiguin i quan ja és ben madura s’agafa la mata, es munyeixen les llavors a la galleta i es deixen assecar per guardar després en bosses o en pots en lloc fresc i sec.

Receptes i com es menja: Recepta de la Rosario: Api, carxofa, col, enciam i escarola. De les fulles externes de l’api, ben rentades i bullides en feien verdura.

“Aquest api és molt bo, i gustós. Quan en

menjaves mastegaves bé del gras que era”.DETALLS ANECDÒTICS

Api

Api de sempre

.......................................................................................................

.......................................................................................................

Nom local:

Altres noms:

Verdures - 39

Gestió tradicional: Al febrer o març es sembra i es fa el planter. Si fa bo, es recomana sembrar en lluna vella; un bon dia és per Sant Jo-sep, al 19 de març. Cap al maig es trasplanta a l’hort. Es cull al setembre quan s’ha sembrat per Sant Josep, o a l’hivern quan s’ha sembrat a finals d’abril o maig. Només s’hi tira fem. Antigament el costum era fer qua-drats de paper i enrotllar-hi l’api. Després es lligava amb dos cordills i no es tocava fins collir-lo; d’aquesta manera sortia blanc i molt bo. Per conservar-lo es tria el més moreno i es congela en bosses de plàstic o en paper de diari, ben rentat i eixut, servirà només pel caldo. L’api més blanc és per menjar en fresc. Per guardar, cal collir la llavor en lluna vella. Primer s’agafen les flors en manolls i es pengen cap per avall. Un cop seques es desgranen i es guarden en un pot de vidre en un lloc fresc i sec.

Fonts: DOLORS ROS CORONAT IEUSEBIO GASIA, BORDA BOTJA DE SORT

Descripció: Api molt gustós i aromàtic pel caldo i també és perfecte per amanir. Varietat de fulla petita, verda i fosca; d’aquí prové el seu nom. Té la tija gruixuda. No és tan ample ni té l’aspecte tan polit com altres varietats. La llavor és molt aromàtica, amb forma ovoïdal, molt petita i de color marró clar.

Receptes i com es menja: “L’amanit complert: escarola, api, fulles d’espinac, julivert i tomata, i bitxo que no falti; si no hi havia tomata, un raig de to-mata de conserva de casa.”

A les llavors d ‘api és on trobem la major concentraciód ‘olis essencials.L ‘api té moltes propietats medicinals : és diürètic, tònic i aperitiu entre d ‘altres. Aquest api prové de Baiasca, de Casa Pere Gavaitx. Es creu que és una llavor molt antiga.

SABIES QUE...

DITES: “L ‘api purifica la sang i el julivert dóna ferro al cos”

Api del negre

....................................................................

...................................

....................................................................

...................................

Api morenoNom local:

Altres noms:

40 - Verdures

Fonts: MARIA ISANTA I JOSEP FARRÉ, CASA CAMPÀ DE LA BASTIDA; ROSARIO JANSAT, CASA JAUMET DE CAREGUE.

Descripció: Planta herbàcia anual originària de Mesoamèrica i Amèrica del Sud. Carabassa de mida petita. Fulles grans i peludes de color verd fosc amb els lòbuls arrodonits. Flors grans de color groc. Carbassa més petita que la de rabequet, amb la pell llisa, rodona i taronja per fora i groga per dins. Les llavors són en forma de pipa de color groc i d’ 1cm de llarg.

Gestió tradicional: A l’abril es sembra directament a terra: 2 o 3 llavors en cada solc, a 2m entre solc i solc. Es cullen a final de temporada quan la planta es mor o bé abans de que arribi el fred. Li agrada molt el fem i l’aigua. La carbassa vol penjar d’una paret, sinó, s’estén tot el que pot. Un cop tretes de l’hort, les carbasses es guarden en un lloc fresc i sec i així van madu-rant (s’augmenta la concentració de sucres). Es guarden bé fins al febrer o al març. Per recollir la llavor de carbassa, es tria la més grossa i la més maca; al febrer es treu la llavor, s’estén perquè perdi tota la humitat i després es desa en un pot de vidre o en un sobre de paper, sempre en lloc fresc i sec.

Receptes i com es menja: Es pot conservar al conge-lador, crua i tallada a trossos. Per vianda, crema i, quan són tendres, arrebossades amb farina i després fregides. Amb truitada de patata, ceba i carbassa.

Aquesta varietat és molt antiga, des de fa

moltes generacions que la sembren; ja la

sembraven els seus pares i padrins.

SABIES QUE...

Carbassa rabequet grossa

Carbassa rabequet xica

Verdures - 41

Carbassa rabequet xica........................................................................................................................

......................................................................................................................

Nom local:

Altres noms:

Fonts: MARIA JUTGLAR I JAUME CORTINA, CASA MOREU DE SON.

Descripció: Carbassa amb gust molt fi. La mata és ufanosa i corre molt. Fulles grans i pelu-des de color verd fosc amb els lòbuls arrodonits. Flors grans de color groc. Carbassa amb la pell llisa, rodona i groga per fora i per dins. Les llavors són en forma de pipa de color groc i de 2,5cm.

Gestió tradicional: Es sembra directament a terra entre l’abril i el maig, 2 o 3 llavors en cada solc, separats uns 2m. A últims de maig o primers de juny comencen a sortir. Carabassa que s’estén molt, es recomana posar-la a prop d’una paret i que s’enfili per on vulgui. Sensible al gel però molt resistent a les malalties i als llimacs i caragols. Cal regar en abundància i abans de sembrar es recomana bogar bé l’hort amb fem d’equa. Es cullen totes abans de les gelades, entre el setembre i l’octubre; surten unes 4 o 5 carabasses per mata. Es guarden en un racó de casa, durant molt de temps.

Receptes i com es menja: Es pot conservar pelada, a trossos i llavors al conge-lador. Aquesta carbassa es men-ja amb vianda, crema o puré. També queda molt bona en l’escudella amb patata, arròs i col.

El seu nom ve del color que té la carbassa per fora i per dinsAbans es menjava amb una bona olla de vianda amb pa, carbassa, fideus, i tocino.

SABIES QUE...

42 - Verdures

DITES: “Quan la cua cau vol dir que aviat es podrirà, i millor no trigar a menjar-se-la.”

....................................................................

...................................

....................................................................

...................................

Carbassa grogaNom local:

Altres noms:

Verdures - 43

Fonts: JOSEP GASA, CASA GASA DE GERRI DE LA SAL; MARTÍ CASALS, CASA POLLA DE GERRI DE LA SAL; ANTO-NIO FONT I CARMEN MAURI, CASA FONT DE SEURÍ; MARIA ISANTA I JOSEP FARRÉ, CASA CAMPÀ DE LA BASTIDA.

Descripció: Planta herbàcia anual originària d’Amèrica Fulles grans, peludes, de color verd amb els lòbuls marcats. Flors grans i grogues. Fruit allargat de color verd clar, que pot ser també blanquinós. Les llavors són en forma de pipa de color groguenc d’1,5 cm.

Gestió tradicional: Es sembra directament a terra al mes de maig. Es posen 2 o 3 llavors en un petit solc a una distància d’1 a 1,5m entre dues mates. Es pot fer una segona sembra a mitjan de juliol. Va bé posar-les al cap d’una paret, per tal que puguin córrer (que creix arrossegant les branques per terra). Cap a finals de juny o principis de juliol es comencen a collir els primers fruits; la segona sembra donarà fruits cap a la tardor. Vol molta aigua i amb força quantitat de fem, si pot ser d’ovella. Quan el carbassó es torna groc es diu que s’ha “embromat” i va bé de treure’ls perquè els altres pugin amb més força. Si un carbassó es passa, es deixa per carbassa i per llavor. Si no, a mitja temporada es tria el carbassó més bonic i es deixa fins que arribi el fred; llavors es treuen les llavors a casa i s’estenen en un drap. Se sequen bé i es guarden en pots de vidre o dins d’una capsa.

Si hi ha llimacs i caragols, es fa una rodona al voltant de

la mata amb cendra i evita que

se ‘ls mengin.

DETALLS ANECDÒTICSEs tracta d ’una varietat molt antiga que es pot trobar per tota la comarca; fa més de 100 anys que es cultiva i abans era l ‘únic carbassó que es coneixia.El carbassó que no corre va arribar més tard.

SABIES QUE...

DITES: “El carbassó és molt sinyor”

Carbassó o.......................................................................................................

.......................................................................................................

Nom local:

Altres noms:

.......................................................................................................

Carbassó de córrer

44 - Verdures

Fonts: ROSA CATERINA, CASA ROSENDO D’ESTERRI D’ÀNEU.

Descripció: Planta herbàcia i biennal originària de la regió mediterrània i d’Àsia central. És una ceba per amanir i no per guardar. Tiges i fulles llises, tubulars de color verd. Inflorescència amb forma d’umbel·la amb flors petites i blanques. Les llavors són petites i negres d’uns 3mm.

Gestió tradicional: Es sembra molt aviat, cap al novembre, perquè li costa molt de germinar. Es fa el plan-ter en un lloc molt arrecerat i cap a finals d’abril es posa a l’hort. A l’agost es comença a collir. Vol poca aigua, es recomana regar al plantar i, a tot estirar, un parell de cops més. Quan la ceba ja està feta no es rega més, si no es podreix. Es recomana entrecavar la entera on hi ha les cebes, per oxigenar la terra. Per guardar la llavor, es deixen una o dues cebes que facin la flor i un cop ja són ma-dures, es cullen i es treuen les llavors.

“Antes, de cendra se ‘n tirava molta a l ‘hort; no n ‘hi havia de pestes.”“La meua mare ja feia el planter, als anys 50. Es feien manats de ceba i els venia al mercat dels diumenges a Esterri d ‘Àneu”

DETALLS ANECDÒTICS

....................................................................

...................................

....................................................................

...................................

Ceba dolçaNom local:

Altres noms:

Verdures - 45

Fonts: ROSARIO JANSAT, CASA JAUMET DE CAREGUE.

Descripció: Planta herbàcia anual d’aspecte robust, amb origen a l’Àsia sud-occi-dental i a les regions Mediterrànies. El fruit és una llegum dura, de color verd i amb les llavors ovalades de color marró d’uns 2,5cm. Planta que pot arribar a fer 1m d’alçada, amb les fulles verdes aca-bades amb punxa, les flors de color blanc rosat amb una pinzellada de color negre.

Gestió tradicional: Es sembren a la tardor i surten més fortes, o bé al febrer amb els alls. Es posen 5 o 6 grans en cada solc. Les sembrades a la tardor, neixen cap al Nadal i en surten fruits farts i tapits. Més endavant, quan aquests ja s’hagin acabat, vindran els sembrats al febrer. Es col·loquen unes branques fines i, quan són ja crescudes, es lliguen amb fil. Sensibles al pugó negre, els hi van molt bé les marietes, que se’l mengen. A primers d’estiu es comencen a collir. Per collir llavor es deixa que les tavelles madurin a la planta. Quan la llegum ja és negre, es treuen de la mata i s’assequen i es guarden en pots de vidre o sobres de paper.

Receptes i com es menja: Són molt bones les collides pel Nadal perquè són fartes (grosses, cuites i toves) Les faves, per conservar-les, es pelen i es posen al congelador. Si la pell és fina, es poden posar directament al congela-dor sense escaldar. Recepta Rosario: primer es fa un sofre-git de ceba, tomata i llorer; llavors es po-sen talls de llonganissa, salsitxa, costella i al final es posen les faves cuites (xiulets). Per sobre, també es podien posar talls primets de botifarra.

Quan són joves i xiques es diuen xiulets i són més petites i tendres.

SABIES QUE...

Fava.......................................................................................................

.......................................................................................................

Nom local:

Altres noms:

46 - Verdures

Fonts: SOLEDAD BENET, CASA MONTANYA DE BERANÍ; MERCÈ NOVENSÀ I MARTÍ CANALS, CASA POLLA DE GERRI DE LA SAL.

Descripció: Totes les varietats de col provenen d’una planta silvestre anomenada Brassica sylvestris que es creu que és originària de la regió mediterrània i les costes de Gran Bretanya. Aques-ta col es creu que és molt antiga i típica d’aquesta comarca i era molt apreciada per fer verdura a l’hivern. Planta biennal amb tija verda, semi llenyosa que pot créixer fins a 1m d’alçada. Les fu-lles són allargades, de color verd i són abundants al llarg de la tija. Al moment de floració aquesta col s’allarga i llavors fa flors petites, de color groc i blanc. El fruit són tavelletes petites de color verd. Les llavors són de color marró o negre, petites i rodones. El lluc és de color blanc o groguenc quan està ben tapit i s’acabdella sol. Aquesta va-rietat no forma un cabdell compacte.

Col comuna, Col dels tocinosCol de porc,

....................................................................

...................................

....................................................................

...................................

Col de rucNom local:

Altres noms:

Verdures - 47

Gestió tradicional: Se sembra a l’octubre, o bé entre març i abril en lluna ferma, i es fa el planter en un lloc arrecerat i, si pot ser, a la solana. Un cop crescut, es trasplanta segons quan s’ha fet la sembra, al febrer o bé, entre el maig i juny. Es planta pels carrerons i vores de l’hort, mantenint una distància de pam i mig entre plantes. Després de les primeres gelades, cap allà al gener o febrer, fa un petit cabdell molt apreciat . Es diu que ha d’haver passat fred, o estar colgada de neu perquè després faci el millor lluquet. A la primavera següent, n’hi havia que s’espigaven i es donaven als animals. El tronxo: lo trixó, es tallava per la meitat i es donava als conills; les altres es deixaven fins que s’espiguessin per donar-ho tot al bestiar. Aquesta varietat treu molta fulla, fou un recurs molt usat antigament ja que es desfu-llava i es feien feixes pel bestiar (tocinos, conills...). És molt forta, resistent al fred i a les gelades. Antigament aquesta col es feia als trossos i no calia cuidar-les massa. Per recollir la llavor es deixen 2 o 3 mates i cal esperar a la següent temporada quan la col sigui rossa, és a dir que està quasi seca però encara és tendra, i és quan es veu que les llavors que ja són fetes. S’arrepleguen les tavelletes i es posen a assecar. De la tavelleta, només picant-la, cauen les llavors. Un cop seques es guarden en roba o en pots de vidre en un lloc fresc i sec.

Receptes i com es menja: “Antes feien molta verdura, al de-matí patata i col per esmorzar un cop freda amb una rosta. El lluquet era per vianda, tot barrejat amb carn. La vianda es menjava tot l’any al migdia, i a la nit amb verdura i truita o confi-tat a la casserola.” El trinxat al Pallars es diu verdu-ra picada i es fa amb col comuna, trumfa , botifarra negra, i rosta, és un menjar d’hivern.

S ’anomena així perquè les fulles recor-den a les orelles de ruc.Aquesta col era pels tocinos: es coïen les cols amb remolatxa, patata, col plana i les restes de la casa i tot servia per alimentar els tocinos.

SABIES QUE...

48 - Verdures

Fonts: SOLEDAD BENET (BERANÍ); PEPITA FONTÉ, CASA BESOLÍ (D´ÀREU); ROSARIO JANSAT, DE CASA JAUMET DE CAREGUE; ROSA CATERINA DE CASA ROSENDO D´ESTERRI D’ÀNEU; MERCÈ NOVENSÀ I MARTÍ CANALS, CASA POLLA DE GERRI DE LA SAL

Col borrugada

Col comuna

Col de lluc

....................................................................

.........................................................

....................................................................

.......................................................

Col plana i Col borrugadaNom local:

Altres noms:

Verdures - 49

Descripció: Tija semi llenyosa amb fulles de color verd fosc, més amples i rodones que la col de ruc. Les flors són petites i de color groc i les llavors són color marró fosc, petites i rodones. Aquestes varietats formen un cabdell compacte verd per fora i blanc per dins i com els seus noms indiquen, una d’elles té el lluc pla i l’altre arrugat.

Gestió tradicional: Es sembra igual que la col de ruc. Quan els llucs estan fets s’han de collir; es veu quan el lluquet és pla i tapit. Resistent al fred i a les malalties tot i que últimament diferents insectes la estan afectant.

Receptes i com es menja: Amb la col de lluc es fan feixets de col o farcellets. Antigament la col es conservava així:“Amb tupines, es posaven les cols collides blanques i fetes, deixaven les fulles blanques i esberlaven el lluc en quatre parts obertes i ho deixaven al sol. Des-prés les anaven tallant i apareant bé dins la tupina. Així quan en volies treies el bocí que necessitaves. Anaves apareant i tapint i quan estaven plenes fins dalt hi tiraves aigua amb sal i vinagre. Ho tapaves amb les fulles grans i una tapa o una pedra amb un pes a sobre perquè no pugessin les cols i perquè no entrés aire. L’endemà hi tornaves i si faltava aigua tornaves a afegir aigua i vinagre. Les proporcions eren 2 parts d’aigua amb sal i una part de vinagre. Aquesta conserva es feia perquè aguantava força temps. Era verdura avinagrada per fer amanit de col i ceba i el que hi hagués.L’aigua, la sal i el vinagre coïen la verdura i feia que es perdés la fortor de la col. Es preparava al setembre i abans de Nadal o quan es veia que estigues cuit, ho provaves i si era bo ja es podia fer amanit.”

“Abans la col, la remolatxa pel bestiar i la mongeta es feien als trossos”Primer sembraven les cols als trossos pels tocinos, els lluquets eren per menjar a casa i les fulles pels animals. Després sembraven les remolatxes pel bestiar, més tard la mongeta directament a terra i ja no es tocava més.La col de tot l ’any feta als trossos era molt millor que la feta als horts, i era la mateixa llavor. A l ’hivern amb la neu es conservava sota la neu i, curiosament, era la més tendra.

DETALLS ANECDÒTICS

50 - Verdures

Descripció: Planta herbàcia anual pròpia de les re-gions d’Europa meridional i Àsia occidental. El gust és suau i tendre. Fulles allargades de color verd fosc amb les puntes de color marró fosc. La mata no es fa massa grossa. Inflorescència amb flors grogues i llavors allargades d’uns 3 o 4 mm i de color marró fosc. No cal lligar-lo per-què faci el lluc més blanc, ell sol fa el cabdell atapeït i fort.

Gestió tradicional: Es fa una primera sembra a la tardor i una segona entre el febrer i el març amb els alls. Es tracta d’una varietat d’enciam que s’espiga amb molta facilitat. A la primera sembra, el planter no neix fins al febrer; llavors es posa a l’hort. Es deixa un pam i mig entre mata i mata. Es comença a collir molt aviat, creix sa i fort i, si l’hivern és suau, cap a l’abril ja hi ha enciam. La segona sembra es posa a l’hort cap al maig i a primers de juny i tot el juliol se’n torna a collir. No cal lligar-lo ja que s’agarrapella sol, (ell sol fa el cabdell), si el lligues massa es po-dreix per dins. Un cop la mata ha llucat, es cull. Resistent a pestes i malalties, però atrau els caragols. Per evitar que se’l mengin es posa cendra voltant les mates. Per guardar la llavor es tria la mata més guapa que s’agarrapella bé i que estigui ben atapeïda. Se’n deixen dues per florir i que maduri bé la llavor a la mata. Es cull en lluna vella, es tria la llavor i es guarda en pots en un lloc fresc i sec.

Fonts: ROSA CATERINA, CASA ROSENDO D’ESTERRI D’ÀNEU.

És un enciam de primavera i tardor perquè amb la calor s ’espiga ràpidament.És un enciam que es pot trobar en moltes cases del Pallars.

SABIES QUE... Receptes i com es menja: Aquest enciam es menja en amani-da i és característic perquè té les fulles avinagrades.

....................................................................

...................................

....................................................................

...................................

Enciam morenoNom local:

Altres noms:

Verdures - 51

Fonts: LLUÍS TOMÀS, CASA TENDÉ DE CUBERES.

Descripció: De gust és fort i de consistència dura i cruixent. Fulles allargades de color verd clar, amb consistència forta i amb nervis molt marcats. Inflorescència amb flors de color groc clar i llavors allargades de color marró fosc o ne-gre. Cal lligar-lo perquè faci el lluc més blanc.

Gestió tradicional: El planter d’enciam es prepara a la primavera, fins a finals d’abril no neix i a primers de juny es trasplanta a l’hort. Es comença a collir a mitjan de juliol i fins que no gela se’n pot collir contínuament. Varietat molt adaptada al terreny, té un creixement ràpid i fort. Extremadament adap-tat als canvis extrems de temperatura, es resistent a pestes i malalties. Li va molt bé una bona aportació de fem (si pot ser d’ovella), i cal regar molt sovint perquè sinó és molt fort de gust i una mica amargant. Les mates que s’espiguen i són boniques es deixen per llavor. Quan la flor ja està ben formada i ja ha granat, es treuen les llavors i es posen en un pot sec o una ampolla amb tap de suro.

Aquest enciam prové del poble de Cuberes, a la Se-rra del Boumort a 1475m d ’alçada.El fet que provingui d ’un poble de certa alçada, fa q

ue creixi amb menys calor i no s ’espigui amb facilitat.

SABIES QUE...A Casa Tendé de Cuberes tenien dos horts: un que es deia l ’ horta i l ’ altre, l ’ obaga. L ’horta es regava amb aigua del barranc i l ’ obaga es regava amb aigua d ’una font que naixia al mateix hort i es deia la Font del Remei. A Gerri de la Sal, quan l ’ enciam moreno s ’acabava, baixaven l ’ enciam de Cuberes i el venien. Abans es feia molt enciam i la gent al comprar deia que volia el de l ’ obaga que era més bo i era medicinal. Sovint li deien: “No m’ enganyis, nen, aquest enciam és de l ’ obaga, oi ? De l ’ horta no en vull, eh, nen?”

DETALLS ANECDÒTICS

Enciam de Cuberes.......................................................................................................

.......................................................................................................

Nom local:

Altres noms:

52 - Verdures

Fonts: MERCÈ PEDRICO, CASA ARNAU DE CASIBRÓS.

Descripció: Planta herbàcia anual amb origen incert, probablement de les regions mediterrànies d’Europa i el Sud d’Àsia. Es tracta de varietats molt antigues, presents en tota la comarca del Pallars Sobirà. Fulles disposades en roseta, verdes i molt am-ples. Les inflorescències són de color blau lilós. Les llavors són allargades, en forma de con irre-gular de color marró clar, d’uns 3 mm.

Gestió tradicional: Es sembra el 15 de maig, el 30 de maig i l’11 de juny, recomanen en lluna vella. Es pot sembrar directament a l’hort i fer allà mateix el planter. Quan la mida sigui adequada es trasplanta al lloc definitiu de l’hort. Es posen a un o dos pams de distància l’una de l’altre i cal lligar-la amb un cordill si es vol blanquejar el cor de l’escarola. Varietat resistent a les malalties. Li agrada el fem d’eqüa. Es comença a collir al juny o al juliol depenent de l’època de sembra. Per recollir llavor d’escarola es deixen un parell de mates que s’espiguin. Quan està ben granada, es cull, es posa cap per avall i a l’hivern, poc a poc amb un ganivet i amb paciència, es treu la llavor.

Antigament l ’escarola es feia servir més per les propietats medicinals que té i no tant per ús culinari. L ’escarola és rica en vitamines i minerals.

SABIES QUE... Receptes i com es menja: Es menja fresca, millor acabada de collir de l’hort. “Per amanit, la més bona és la escarola de fulla am-ple, no amarga i és fàcil de netejar.”

....................................................................

...........................................

....................................................................

.........................................

Escarola fulla ampleNom local:

Altres noms:

Verdures - 53

Fonts: DOLORS ROS COTONAT, BORDA BOTJA DE SORT; MALENA SALA, CASA SERRADELL D’ESTERRI D’ÀNEU

Descripció: Fulles disposades en roseta de color verd clar, molt dividides, arrissades i dentades. Caracteritzada per formar inflorescències de color blau lilós. Les llavors són allargades, en forma de con irregular de color marró molt clar, d’uns 3 mm.

Gestió tradicional: Es sembrava per Sant Isidre, el 15 de maig, perquè es deia que aquell dia costava més que s’espiguessin, o bé per Sant Bernabé, l’11 de juny. Si es fa sembra directa, se n’avança una setmana. Com que es tracta d’una mata grossa, es recomana plantar-les a dos pams l’una de l’altre. També es planta a la tardor fins a última hora abans que arribi el fred i així a la prima-vera ja hi ha manolls i cabdells ben atapeïts, blancs i tendres. Es planta al solc i se li posa terra al damunt i al principi sembla que creixi cap avall. La terra la fa capdellar, i surten unes mates molt atapeïdes. Per passar l’hivern, se li pot donar terra o bé es tapen amb saques. Li agrada el fem i es pot posar cendra pels cargols. Vol rec abundant. Quan és cres-cuda es lliga amb cordill, excepte la de primavera que ve molt atapeïda. Cada 15 dies es sembra una mica i així se’n té tot l’any a l’hort. Es recull durant tota la temporada, és una varietat molt resistent.

Receptes i com es menja: “Amanit d’escarola amb una trinxadeta d’all.”

Tota la vida se li ha dit així, perquè

les fulles les té molt arrissades. S ’ha

cultivat durant moltes generacions,

l ́ hem trobada a diferents cases de la

comarca.

No és tant fina com l ́escarola de cabell d ́ àngel, però aquesta varietat no amarga gens.Costa de netejar, ja que és molt arrissada i s ́amaguen els cucs entre les fulles.Es posava un sarpadet de llavors d ’escarola al planter de tomates i sempre s‘ observava que aquest planteret no es pujava ni s ‘ espigava i sortia de seguida; en canvi, el que no posava al mig dels tomates es pujava sovint i tardava a sortir.

SABIES QUE...

DETALLS INTERESSANTS

Escarola arrissada.......................................................................................................

.......................................................................................................

Nom local:

Altres noms:

54 - Verdures

Fonts: ROSA CATERINA, CASA ROSENDO D’ESTERRI.

Descripció: Planta herbàcia anual originària de Mèxic. És una varietat de mata baixa. Fulles simples de color verd, flor de color blanc i beines grogues i petites. El fesol és negre i rodonet, d’1 cm. Es pot menjar la tavella quan és petita o bé el fesol.

Gestió tradicional: Es sembra el 22 d’abril per Sant Sotero. Es fa una entera, sembrant directament a terra. A mitjan juliol es cull la tavella. Cal collir-les petites i molt sovint, si no es tornen dures i fan fils. La temporada de tavella no dura massa. Per fesol es cull a mitjan d’agost. Es sensible al pugó negre: si se’n troba en una mata, millor arrancar-la que no s’estengui a les altres mates. La maceració de tabac negre i l’aplicació al terra de la mata fa que mar-xi el pugó. Li agrada el fem d’equa i cal regar-la sovint, sobretot quan comença a florir. Les tavelles que ja són dures seran per fesol i per guardar llavor. Un cop la planta ja està seca i la mongeta ja és madura, s’arrenca la mata i es tria la llavor, s’estenen perquè s’assequin bé i es guarden en bosses al celler o bé en un lloc fresc i sec.

Aquesta llavor és originària de França, però fa més de 100 anys que es cultiva en aquesta comarca.El nom prové del color mantega de la tavella.

SABIES QUE...Receptes i com es menja: Per menjar la tavella no ens hem de despistar: de gust es molt fina, però si ens endarrerim de seguida es torna tavellot. “Bullida amb trumfa i amanida amb un raig d’oli”

Tavelles grogues

....................................................................

...................................

....................................................................

...................................

Fesol mantegaNom local:

Altres noms:

Verdures - 55

Fonts: RITA I MERCÈ PEDRICO, CASA ARNAU DE CASIBRÓS.

Descripció: Es menja la tavella i el fesol sec. Fesols de mata baixa amb fulles simples de color verd i flor blanca. La tavella és de color verd i d’aspecte robust. El gra és allargat d’1cm de longitud de color marró i prim o negre i allargat segons la varietat. Gestió tradicional: Sembra, 22 d’abril, directament a terra en solcs de poca fondària, i a mig estiu se’n fa una segona. S’aconsellen dos pams de distància entre mates. Per menjar la tavella depèn molt del temps: al juliol en general ja es comença a collir, quan la tavella és petita; si no, ràpidament comença a granar. Els agrada el fem d’eqüa, creixeran més forts, tot i que són sensibles al pugó negre. Una manera ecològica de combatre’l és amb paciència treure’l manualment de la planta. La fulla es torna groga en anys de molta calor.

Receptes i com es menja: Per menjar tavella ha de ser petita, però sovint fa fils; el fesol negre en fa menys que el marronet. Una manera de conservar les tave-lles és posar-les senceres, ben netes i seques en un pot de vidre. S’afegeix aigua amb sal i després al bany maria durant 2,5h.

El fesol marronet és molt antic i ve d ’Ós de Civís.

SABIES QUE...

Llavor marronetLlavor negre

Fesol marronet i.......................................................................................................

.......................................................................................................

Nom local:

Altres noms:

.......................................................................................................

Fesol negre

56 - Verdures

Fonts: PEPITA FONTE, CASA BESOLÍ D’ÀREU.

Descripció: És una varietat de mata baixa tot i que pot pujar una mica. Es pot menjar la tavella quan és petita, o bé per fesol. El fesol és de color groc d’1 a 1,5 cm.

Gestió tradicional: Es sembra per Sant Sotero, el 22 d’abril, directament a terra, però si fa mal temps no neixen bé. Es pot sembrar més tard, però llavors és per tavella, no per granar. Per Sant Joan es torna a fer una altra entera. Si es sembrava per Sant Sotero, per Sant Ferran, el 30 de maig, es començaven a collir les primeres tavelles tendres i per Festa Major d’Àreu, ja es feien bons plats. Pel revés de juliol o primers d’agost, ja es menja el fesol baix. Aquesta mongeta és molt resistent a les gelades i a les malalties, però és sensible al pugó negre. No tocar mai les primeres mongetes que surten, perquè seran les millors per sembrar l’any següent. Entre el setembre i l’octubre ja està fet el fesol, es seca i es tria la tavella. Després s’estén i quan es veu ben sec es “mallen” i seran per assecar i menjar.

Receptes i com es menja: Per tendre són molt bo-nes i no fan fils. Molt bona amb verdura i patata. La mongeta baixa de l’hort es pot conservar fent-la coure. Quan està ben cuita s’estén en un drap. Un cop són fredes i escorregudes es posen en bosses al congelador.

La mongeta, si s ’escalda, es recrueix i ja no es cou més, sempre quedarà dura. La mongeta és delicada, s ’han de coure bé quan són fresques.Es tracta d ’una varietat antiga que ja la feia la seva sogra que venia de Burg. Al Pallars quan es diu “se mallen” vol dir que les llavors que ja són seques se piquen amb un bastó i surten de la tavella.

SABIES QUE...

Mongeta de la sobra

....................................................................

...............................................

....................................................................

..............................................

Mongeta baixa de l ’hortNom local:

Altres noms:

Verdures - 57

Fonts: ROSARIO JANSAT, CASA JAUMET DE CAREGUE.

Descripció: Planta herbàcia anual que prové segurament d’Àsia Menor i del Pròxim Orient. Varietat de mata alta, planta que s’enfila gràcies als circells que l’ajuden a emparralar-se al tutor. Les fulles són compostes amb pecíols, flors blanques i fruit en forma de llegum d’uns 10cm. Les llavors són rodones d’1cm i de color verd clar. Gestió tradicional: Es sembra a la tardor i així surten més forts, o bé al febrer amb els alls. Es posen 5 o 6 grans en cada solc. Els sembrats a la tardor, neixen cap al Nadal i els sembrats al febrer venen més tard. Una bona associació de cultius és sembrar tres solcs de pèsol i un de fava enmig. Es col·loquen unes branques fines, les plantes mateixes s’enfilatxen o s’encarratxen soles i llavors no toquen a terra. Es cullen al març i durant tota la primavera, amb tisores es van tallant les beines que es volen; les que s’han endurit, es deixen per assecar i fer llavor. Per recollir la llavor es trien 2 o 3 mates i no es toquen més. Un cop feta la llegum es treuen les llavors, s’assequen molt bé i es guarden en bosses o en pots.

Receptes i com es menja: Durant tot l’hivern es menja pèsol, es pot con-gelar en cru. Es menja amb escudella, vianda, a la cassola amb conill, o bé amb pollastre.

Abans els pèsols i les faves es posaven al tros i no es cuidaven massa. Es posaven tard i no s ’enfilaven, d’aquí ve el nom d ’ arbella petita.Arbella petita: pèsol petit.

SABIES QUE...

Pèsol d’emparrarAbella petita

.......................................................................................................

.......................................................................................................

Nom local:

Altres noms:

58 - Verdures

Fonts: ROSARIO JANSAT, CASA JAUMET DE CAREGUE; SOLEDAD BENET, CASA MONTANYA DE BERANÍ.

Descripció: Planta biennal originària d’Euràsia. La tija és un disc comprimit per on neixen les arrels i les fulles. Les fulles són tubulars i carnoses de color verd la part superior i blanc en la part inferior. Floreix al segon any, la inflorescència és una umbel·la amb moltes flors petites, les llavors són molt petites, irregulars, planes d’uns 3mm i de color negre.

Gestió tradicional: Es fa el planter cap al març, es recomana no sembrar moltes llavors, ja que surten molt dè-bils i molt juntes. Costa més germinar que altres hortalisses, però un cop han sortit n’avancen ràpid. Al maig o quan té uns 10cm ja es pot trasplantar a l’hort però no molt tapit, a un pam entre planta i planta. A l’estiu es colguen de terra i se’n cull durant tot l’hivern, pots treure tot el matoll o un a un. Hortalissa resistent al fred i a les malalties, cal regar bastant sovint. Un cop florit, s’espera que el gra sigui madur, de color negre i després es treu la flor i es penja cap per avall i fins al següent temps de sembra no es toca. També es pot agafar la flor i posar-la en una senalla o bé embolicada en un drap de roba. Si s’espera massa a treure la llavor l’any següent surten a pinyots, molt junts.

Receptes i com es menja: “No es conserva: quan el necessitava, l’agafave” “Antes, a tot arreu n’hi havi de porro” Per caldo és boníssim Per verdura, són molt bons, porros al forn, canelons de porro i carn, sols cuits i amb carn picada i beixamel.

Es plantava per totes

les vores.

SABIES QUE...

....................................................................

...................................

....................................................................

...................................

PorroNom local:

Altres noms:

Verdures - 59

Fonts: ROSA CATERINA, CASA ROSENDO D’ESTERRI DÀNEU.

Descripció: Planta herbàcia anual en climes temperats, i perenne en zones tropicals. Originària del tròpic entre Mesoamèrica i Amèrica del Sud. Aquesta tomata no és gaire dolça, es guarda bé en un lloc fresc i sec. Planta molt sensible al fred i a les gelades; aquest fet és el que determina el seu cicle. Aspecte vivaç i bonic amb la tija robusta. Les fulles són de color verd fosc, les flors grogues i el fruit és petit i rosat, amb forma rodona i amb el cul pla. Forma carrassos molt grans i bonics. Les llavors són rodones molt petites de 2 a 3mm, de color groc marró, piloses i apla-nades.

Gestió tradicional: A la lluna vella de febrer es fa el planter. Els costa de néixer i surten cap a finals de març. Cal tenir-los en un lloc arrecerat i calent. Fins a finals d’abril no es posa a l’hort. Es cull tard, cap a mitjan d’agost. Es recomana tenir la terra humida i així no agafa pestes. Si es mustien, es pot tirar cendra pel damunt i reviscolen. Quan els costa de créixer es posa gallinassa, però poca quantitat, ja que si no es pot cremar la mata. Es deixa la tija principal i es treuen els brots secundaris i els xupons. Es fan altes i molt ver-des: s’emparren amb parrals d’avellaner i es van lligant. Per recollir la llavor, es tria la tomata guapa que pesi més, ja que serà molluda i tindrà molta llavor. Es treu la llavor i s’estén en un diari, s’asseca i es pot sembrar el diari, i anar regant. Si no, es treuen les llavors del diari i es guarden en pots o caixes. Quan s’estenen al diari, es procura que quedin separades, si no el planter sortirà massa atapeït. Per conservar la tomata en fresc es guarda en caixons o coves en un lloc fresc i sec.

Receptes i com es menja: Aquesta tomata és per sucar pa, suca molt i es guarda molt bé. També s’usa per fer-ne salsa de tomata.

SABIES QUE...Aquesta varietat de tomata es guarda molt durant tot l ’ any i antigament es penjava la mata per l ’ arrel i s ’anava agafant de la mata mateixa.

Tomata de tot l ’anyTomata de penjar

............................................................................................................

...........................................................................................................

Nom local:

Altres noms:

60 - Verdures

Fonts: DOLORS ROS COTONAT I EUSEBIO GASIA ANDORRÀ, BORDA BOTJA DE SORT

Descripció: Les fulles són de color verd fosc, les flors són grogues i el fruit té forma de pera en la varietat llargueta, i rodona en l’altre varietat. Les dues varietats tenen el fruit carnós, amb poca llavor i petita. Les llavors són rodo-nes, petites de 3 a 4mm de color groguenc i grisós, piloses i aplanades. Les llavors de la tomata rodona són marró grisenc clar, de 4mm, piloses i planes. Varietats que carreguen molt, amb fruits de 300g la varietat llargueta, i la rodona pot tenir peces d’1kg o més.

Flor tomata llargueta

Tomata redona

Tomata Llargueta

....................................................................

...................................

....................................................................

...................................

....................................................................

...................................

Tomata llargueta i Tomata redona

Nom local:

Altres noms:

Verdures - 61

Gestió tradicional: Al febrer o març es fa sembra i planter, depenent del temps; millor per la lluna vella de Sant Josep, el 19 de març. Cap al maig es trasplanta a l’hort. Aquesta tomatera s’emparra amb parrals d’avellaner i es va lligant. Nor-malment no puja tant com les altres varietats de mercat. Abans d’emparralar, el secret és tirar gallinassa (la part més fineta del fem) per sobre la mata i les fa pujar amb molta força i negror. Si fa bo, els tomates venen aviat, entre juliol i agost; si no, a finals d’agost. Es cullen madurs fins al final de la temporada i després, encara que siguin verds, i llavors maduren dins de caixes fins al febrer. No sol agafar pestes, la planta és ufanosa, però es sensible al míldiu. L’aplicació de gallinassa fa que no hi vagin palometes ni insectes, i tampoc apareixen les taques grogues. La cendra també li va bé, sobretot quan les primeres fulles esgrogueeixen. S’ha de regar bastant perquè si no les plantes queden parades i no creixen ni fan flor.

Aquestes varietats es sembren des de fa molt anys i tota la vida s ’havien intercanviat llavors amb altres cases de la comarca.

DETALLS INTERESANTS

Receptes i com es menja: “Les dues varietats són de molt bona mena, són bones i gustoses.” “Amb amanit és boníssima i amb una trinxadeta d’all per sobre, millor.” A part de fer conserva de tomata, serveix per fer melmelada de tomata vermella i de tomata verda.

62 - Verdures

Descripció: Difereix en molts aspectes d’altres varietats trobades, en la forma, l’aspecte, el fruit, el gust... Té el fruit carnós, amb poca llavor i de forma allargada amb mugró pronunciat; molt dolç, són característics els carrapells grossos que pengen durant l’agost i el setem-bre. Les fulles són de color verd clar, les flors són petites i grogues. Les llavors són rodones i molt petites de 3mm, de color groguenc, piloses i aplanades.

Gestió tradicional: Es sembra en lluna vella de Sant Josep i es fa el planter en un lloc arrecerat, tapat i calent. Si es posa a fora perquè li toqui el sol, se n’avança més. Si fa bonança, a les darreries d’abril ja es poden plantar. Pugen força i normalment s’emparren amb parrals d’avellaner i es lliguen perquè pugin rectes. Es deixen una o dos tiges, els brots i els xupons es treuen. Si la primavera va bé, ja a primers d’agost es cullen fins al setembre. Venen més tardanes que altres menes. Té un rendiment alt, però no carreguen massa. Si a finals de temporada la mata està molt carregada i no han madurat, per la nit es tapen perquè és millor que madurin a la planta que no a casa; sinó, no tenen el mateix gust. Són molt resistents i no agafen massa malalties. Volen molta aigua i aquesta es rega més perquè es veu sempre arrugada. Per agafar llavor, sempre millor collir les primeres tomates de sota, deixar que madurin força a la mata. Cal agafar tomates de diferents mates i així s’assegura la llavor.

Fonts: MARIA MORA, CASA NADAL D’ESTERRI.

Receptes i com es menja: “Una altra manera de fer la conserva: Primer es deixen madurar bé, si no surt la conserva àcida. Es posen en còvets fins que es facin toves, després es posa en un gibrell o ferrat i fem escalfar aigua i la hi tirem per so-bre. De seguit es treu la pell, s’aixafen bé perquè surti tot el suc i després es posa a l’olla per coure amb una mica de sal. Si fa molta aigua se’n va traient, es prefereix tenir menys quantitat, però que la conserva sigui més espessa i així també servirà per sucar pa. Després es passa per la batedora elèctrica, que surti ben fineta. Llavors serveix per tot, per fideus, patates, per sucar pa...”

....................................................................

..............................................

....................................................................

.............................................

Tomata popa de vacaNom local:

Altres noms:

Verdures - 63

Fonts: ROSARIO JANSAT, CASA JAUMET DE CAREGUE.

Descripció: Les fulles són de color verd fosc, les flors són grogues i el fruit és de color vermell intens, carnós, arrodonit i de mida mitjana. Les llavors són rodones molt petites, de 4 a 5mm, de color groguenc, aplanades i piloses.

Gestió tradicional: Es fa el planter al març en lluna vella. Es trasplanta a l’hort al maig. Sensible al pugó. Li agrada que el terreny estigui ben adobat amb fem. S’emparra quan té una mida de 0,5m, si es pot amb parrals d’avellaner. Només es deixa una guia, es treuen els lluquets i els xupons. Es recomana no pinçar, no caponar la part apical, d’aquesta manera dóna la volta i es protegeix pel fred a la tardor, i facilita la maduració dels fruits tardans. Es comença a collir a partir de l’agost, ja que venen més tard que d’altres varietats. Per 15 d’agost es troben al seu màxim esplendor.

Receptes i com es menja: Es guarden per sucar fins al febrer; és una fruita molt dolça, després se’n fa conserva. Hi ha moltes maneres de fer la conserva de tomata i una d’elles seria aquesta:La conserva de tomata de la Rosario es fa escaldant i pelant els tomates: les pela, les posa crues al pot de vidre i al bany maria per fer el buit. Sopes de cansalada més all i tomata. Les verdes, per confitar en vinagre.

Tomata de la Rosario.....................................................................................................................

..................................................................................................................

Nom local:

Altres noms:

RECOLLIDA I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

Consells per a recollir i conservar llavors

Es recomana collir la llavor de plantes sanes amb el fruit no deformat i amb una mida adequada. En plantes bianuals o enciams guardarem la llavor de les plan-tes que floreixin més tard. Reservem la llavor dels fruits centrals (ni els primers ni els últims), que millor recordin el tipus que volem aconseguir, ja que el fruit en les diferents floracions durant l’any va perdent les característiques originals. Es convenient que la llavor provingui de diversos fruits de diferents plantes, si es pot, amb l’objectiu de conservar la major diversitat i major resistència de la varietat. Cal explicar com evitar creuaments, molt freqüents en varietats que tenen pol·linització creuada com ara els carbassons, les carbasses, les cols, la ceba, el porro i el cogombre, entre d’altres. Es recomana deixar el fruit a la planta al màxim de temps fins que estigui ben madur, d’aquesta manera la llavor tindrà temps de madurar també correctament. Per recol·lectar les llavors que maduren en fruits secs (llegums, cols, enciam…) podem collir-les a mesura que es vagin assecant; en zones fredes o en èpoques humides és millor collir la planta sencera i esperar que es maduri sota cobert. Mai assecarem les llavors al sol directament.

64 - Llavors

Les llavors de tomàquet: Per a la recol·lecció i neteja de llavors en humit, com ara la dels tomàquets, per treure’l de la planta esperarem que el fruit sigui del tot madur i, si pot ser, que comenci a fer-se floridura. Llavors, el collirem i l’exprimirem fent un suc amb les llavors i ho deixarem màxim 3 dies fermentant, fins que es faci un tel blanc al damunt. Després podrem afegir aigua en aquesta barreja i netejar-les de la polpa. Un cop netes, les posem sobre un paper o tela per deixar-les assecar bé. Les llavors de carbassó i carbassa: Cal recollir el fruit quan estigui ben madur, millor esperar uns dies abans d’obrir-lo per augmentar la probabilitat de germinació. Les llavors es treuen manualment separant-les de la polpa, es renten i es desestimen les que floten, que seran les que no s’han format bé. Un cop netes, es posen al damunt de paper o tela i es deixen assecar.

Com i on guardem les llavors

Es poden guardar les llavors en sobres de paper o de roba, sempre en llocs frescos, secs i a l’ombra. També es poden guardar en pots hermètics i, per tal que les llavors es mantinguin seques, es pot fer servir guix de pissarra o cendra. És molt important que es mantinguin sempre seques, a temperatura estable i, si pot ser, a les fosques. Si es guarden en una nevera, la temperatura aconsellable seria a 4°C.

Llavors- 65

EL PLANTER DE GERRI DE LA SAL

ANTECEDENTS I HISTÒRIAEl Planter de Gerri es troba ubicat al nucli de Gerri de la Sal, al terme municipal del Baix Pa-llars, a la comarca del Pallars Sobirà. Se situa en el con de dejecció del barranc d’Enseu, el qual constitueix un dels afluents esquerres de la Noguera Pallaresa. Una forta avinguda del barranc va posar en perill les Salines de Gerri, i l’any 1906 s’iniciaren els treballs de correc-ció hidrològica consistents en una estabilització del perfil longitudinal en els trams inferiors (construcció de 3 dics), i extenses reforestacions a les seves capçaleres. El Planter, antigament anomenat “El Vivero”, va ser creat en motiu d’aquesta correcció hidrològico-forestal per a la producció de les plantes que servirien per repoblar els boscos malmesos, que antigament s’usaven per extreure diferents recursos, com ara la llenya, el carbó i la fusta que es mantin-gué fins els anys 90.L’any 2006, Forestal Catalana, l’Ajuntament de Baix Pallars i l’Associació ambientalista del Pallars Sobirà Lo Pi Negre, inauguren de nou el Planter de Gerri com a Àrea d’Interpretació dels Espais Naturals de les Serres Prepirinenques Pallareses amb l’objectiu de recuperar el patrimoni cultural i social, alhora que s’aconseguia un espai d’ús educatiu.

EL PLANTER DE GERRI, ÀREA D’INTERPRETACIÓEl projecte que duu a terme el Planter està principalment centrat en la educació ambiental, amb la mostra de diferents ambients que són interessants a nivell cultural, social i natural. Els ambients que estan representats són els següents:

1.- El Fruiterar de SalvaguardaEs disposa d’un fruiterar de salvaguarda amb algunes de les varietats de fruiters tradicionals de la comarca, trobats en les prospeccions fetes pel Consell Comarcal. Aquestes serveixen tant de mostra com de reservori genètic per poder fer empelts en un futur.

2.- Els Jardins de Plantes Útils: format per l’Hort Pallarès i el Jardí d’Aromàtiques i MedicinalsEl Jardí de Plantes Útils vol servir per donar a conèixer les diferents espècies vegetals que es feien servir tradicionalment en les cases del Pallars per facilitar la vida de muntanya i que es procuraven tenir a prop cultivant-les als horts.Entre aquestes espècies hi ha plantes hortícoles recreant l’hort típic pallarès. Les varietats hor-tícoles presents són fruit de dues prospeccions etnobotàniques. Per aquest motiu, impulsa i participa en el Banc de llavors hortícoles del Pallars.A més a més, hi ha un grup extens de plantes remeieres, utilitzades com a culinàries, medici-nals, ornamentals i també tintòries.

3.- Els BoscosLes serralades prepirinenques es tro-ben just al sud del Pirineus i estan fortament influïdes pel clima medi-terrani i per l’alçada. Algunes de les

66 - El planter

El planter - 67

més representatives són la serra del Boumort, Carreu i la serra de Sant Gervàs. Trobarem re-presentats els principals boscos que viuen en aquestes serres com ara la roureda i les pinedes de pinassa i de pi roi, i d’altres que, tot i la seva menor presència, són d’especial interès pel seu caràcter relicte, com la fageda, l’avetosa, la freixeneda i la pineda de pi negre.

4.- La FaunaL’extensa presència de penya-segats, congostos i altres afloraments rocallosos permet veure espè-cies d’ocells com ara el trencalòs, l’àguila daurada, els voltors, l’aufrany, els falcons i milans, les gralles i garses, el ballester i el pela-roques entre d’altres.El Planter de Gerri ha volgut deixar constància de la rellevància de la fauna en els ecosistemes pa-llaresos mitjançant la representació d’un ambient rupícola amb l’exposició de maquetes a mida real de les aus carronyaires i altres ocells característics de la zona.

El Planter de Gerri és el punt de partida de di-ferents itineraris pel seu entorn més immediat i pels espais naturals més propers, alguns amb un elevat interès botànic i faunístic, i d’altres per a l’observació de les obres hidràuliques construïdes.

DADES DEL PLANTERAdreça: Camí del monestir, s/n25590 Gerri de la Sal (Baix Pallars) DADES DE CONTACTEAjuntament de Baix PallarsC. Sant Sebastià, núm. 1,Tel. 973 662 040 Fax. 973 662 183a/e: ajuntament@baixpallars.ddl.neta/e: plantergerri@gmail.com

Es fan visites guiades amb reserva prèvia.

EL VIVER DE SALVAGUARDA DEL CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ

Des de fa temps el Consell Comarcal del Pallars Sobirà està duent a terme un projecte de recuperació i promoció de varietats de fruita autòctona de la comarca amb els objectius següents: Crear un viver de salvaguarda de varietats de fruita autòctona de la comarca Contribuir a la lluita contra l’erosió genètica afavorint així la diversitat agrícola Promoure l’estudi de les propietats organolèptiques, genètiques i ambientals de les varietats de fruita autòctona Avaluar i caracteritzar les diferents varietats per promoure’n l’ús i la comercialització Promoure l’oferta i la demanda de la fruita autòctona

Actuacions realitzades fins al dia d’avuiFins a l’actualitat el Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha realitzat les següents actuacions en aquesta matèria:

1998 i 1999: Primers contactes amb la Diputació de Lleida, la UdL i l’IRTA2005: Conveni entre CC Pallars Sobirà i Forestal Catalana S.A. (Incorporació a l’acord de col·laboració entre projecte de recuperació de fruita de FTiP a l’Alt Urgell) 1ª Prospecció comarcal de fruita Multiplicació de planta (Forestal Catalana) Plantada d’arbres joves (Viver de Gerri i a la finca del CC Pallars Sobirà)

2006:- Multiplicació de planta (Forestal Catalana)- Sol·licitud de la 2ª prospecció a FTiP (denegada)2007:- Adquisició i plantada d’arbres joves (Planter de Gerri de la Sal, finca del CC Pallars Sobirà i al Parc Natural de l’Alt Pirineu) - Atorgament i realització de la 2ª prospecció de varie-tats locals (FTiP)2008:- Adequació del viver de salvaguarda a la finca del CC Pallars Sobirà (FTiP)- Podes d’hivern a arbres vells per tal d’afavorir que es pugui fer material nou aprofitable2009:- Multiplicació de varietats de la 2ª prospecció (100 unitats)2010 i 2011:- Realització del catàleg de varietats i entrega de les varietats noves multipli-cades

Per què fer un viver de salvaguarda?El Viver de salvaguarda del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, ubicat a la finca anome-nada “Bibis i Tusal” a Sort, ha permès reunir una bona quantitat de varietats de fruita de la comarca, i serveix d’eix vertebrador de la conserva d’aquestes varietats.

68 - El viver

El viver - 69

Una vegada el viver estigui madur i els exemplars hagin crescut en brancatge, el viver ha de servir per repartir varetes per empeltar per a tota la comarca i realitzar plenament el seu paper de conservació i promoció de les varietats antigues.

El viver també ha de servir per a ser un centre d’interpretació de la cultura antiga pallaresa, ja que a partir de les varietats antigues es pot entendre la forma de viure d’abans.

Al mateix temps, el viver pot ser una bona eina per realitzar pràctiques de fructicultura mit-jançant cursos de formació especialitzats. Amb la promoció de la fructicultura s’ajuda a elevar l’interès per la conservació i la dinamització de les varietats antigues del territori i combatre així la pèrdua de la seva diversitat.

Quines varietats hi ha actualment al viver?

Poma senyoreta Pera de Cardós Perons Poma Bellesa de Roma Pomera garrofal Prunera de rovell d’ou Pera d’hivern Cirerer de popa de vaca Poma verda àcida Perera de fulla de roure Perera xata Perera d’aigua Perera de batall o campana Cascabellicos Préssec mollar Poma de cara lletja Poma cua torta Poma verda donzella Poma morro de llebre Poma reineta

INVENTARI DE VARIETATS TROBADESDes del 2005 que el Consell Comarcal ha realitzat successives prospeccions per loca-litzar i identificar les diferents varietats locals de fruita, i el Planter de Gerri de la Sal ha desenvolupat la mateixa tasca en relació a les verdures i hortalisses. A continuació es presenta l’inventari de les diferents varietats trobades i les diferents varietats que han estat descrites al catàleg que teniu a les mans. Referent a la fruita apareixen reunides en tres grups que fan referència a les tres prospeccions realitzades fins ara.

Algunes vegades apareix el nom de la varietat com a desconeguda, això vol dir que s’ha observat que podria ser una varietat diferent a les trobades però que no se li ha pogut trobar un nom concret. Manca encara molta feina per avaluar i determinar el nivell d’especificitat de cada varietat. Altres vegades el nom de la varietat local apareix amb el mateix nom comú que es coneix a gairebé tot arreu.

Aquesta llarga tasca de cerca ha de ser comparable amb altres troballes en altres te-rritoris, i per això seria convenient i molt interessant poder contrastar les dades amb altres inventaris ja existents.

AGRAÏMENTS (Catàleg de verdures)Voldríem agrair la col·laboració i participació en l’estudi a tots els hortolans i horto-lanes dels pobles del Pallars Sobirà i a tots als col·laboradors i persones que ens han ajudat i ho han fet possible.Igualment es vol fer constar el sincer agraïment als padrins i padrines que han con-servat aquestes varietats locals durant tants anys i han ajudat a trobar-les. Moltíssimes gràcies a Teresa Fàbregas (Casa Millet), Maria Fierro (Casa Vilanova), Dolors Ros (Borda de Botja), Rosario Jansat (Casa Jaumet), Rita i Mercè Pedrico (Casa Arnau), Maria Isanta i Josep Farré (Casa Campà), Daniel Ortega (Casa Llacai), Maria Laguia (Casa Martell), Jesús Casal i Montserrat Fité (Casa Lluell), Rosa i Josep Gasa (Casa Gasa), Rosa Caterina (Casa Rosendo), Carmeta (Casa Carmeta), Pepita Fonté (Casa Besolí), Rosa Maria Riu (Casa Cairilla), Joana Gerotina (Casa Poblador), Remei (Casa Mainet), Maria Mora (Casa Nadal), Lluís Tomàs (Casa Tendé), Antonio Font i Carmen Mauri (Casa Font), Malena

Primera cirera de Popa de Vaca del Viver de Salvaguarda del Consell Comarcal del Pallars Sobirà

70 - Inventari

Agraïments - 71

Sala (Casa Serradell), Maria Jutglar i Jaume Cortina (Casa Moreu), Soledad Benet (Casa Montanya), Martí Casals i Mercè Novensà (Casa Polla), Modesto i Pepita Forrulla (Casa Soquer), Ramon Campoy i Maria Farràs (Casa Serol), i per últim agrair també la seva col·laboració a Casa Martínez i Casa Armengol. Fer realitat aquest banc de llavors locals i la xarxa d’intercanvi per mantenir “vives” aquestes llavors ha estat inicialment gràcies a l’Ajuntament de Baix Pallars, Forestal Catalana S.A i al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. També volem agrair a diferents persones vinculades i actives en aquest Banc de Llavors del Planter de Gerri, Miquel Macias, Mari Tomàs, Manel Navarro, Empar Carrillo, Josep Piqué, Gemma Casal, Meritxell Cases, Jesús Martín, Gina Romeu i Pep Bertran, Manel Montoliu, Pilar Vidal, Josep Lluís Piqué, Lluïsa Capilla, Sergi Furió, Rosa Macaya, Enric Beck, Cèlia Peroy, Lina Ratia, Alberto Smit, Pau Pàmies, Ana Mestre i Alba Rodríguez, Nico Espinós, Akarona, Mauri Boldú i Manela del Castillo, Míriam Colillas, Tere Cante-ro, Oriol Grau, Joan Luque, Marc Sans, Victòria Capdevila, Ramón Badia, Lluís Garzón, Jaume Pinós, Nasi i al Cos d’Agents Rurals del Pallars Sobirà.En la segona fase d’aquest projecte, gràcies especialment al suport de la Laura Calvet, Maria Calvet i la Dra. Victoria Reyes del Laboratori d’Etnoecologia de l’ Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i el recolzament de l’AGAUR.Esperem que aquest projecte tingui continuïtat i en un futur proper es pugui fer una segona part d’aquest catàleg on apareguin altres varietats antigues pallareses, ja ca-racteritzades, i alhora seguir amb la bonica tasca de visitar més padrins i padrines d’ altres cases pallareses.Per no fer-ho massa llarg, acabaré expressant la meva gratitud a tots i totes per haver treballat amb vosaltres. Moltes gràcies per tot.

Cal esmentar que la iniciativa d’editar dins d’aquest catàleg el recull de varietats locals hortícoles de Pallars Sobirà neix de la idea inicial del Catàleg de Les Varietats Hortícoles Locals de la Vall Fosca, elaborat per Laura Calvet, Maria Calvet, Dani Corbacho i Victoria Reyes al 2010.

1º PROSPECCIÓ REALITZADA PER: ESTER CASAS I MERITXELL CASES. 2º PROSPECCIÓ REALITZADA PER: MARTA AVIZANDA ELABORACIÓ CATÀLEG: TEXTOS I FOTOS MARTA AVIZANDA FOTOS COL·LABORADORS: CARBASSÍ BLANC DE LLUÏSA CAPILLA

AGRAÏMENTS (Catàleg de fruiters)Voldríem agrair la col·laboració i participació en l’estudi a tots els pagesos el Pallars Sobirà i en especial a tots i totes les persones que directament han participat oferint la seva informació per a recollir els coneixements sobre fruiticultura tradicional:Antònia Ros (Baisaca), Antoni Sinfreu (Alins), Antonio Tarragona (Saurí), Josep Portella (Baix Pallars), Daniel Ortega (Saurí), Francesc Badia (Alt Àneu), Jaume Comas (Alt Àneu), Josep Orteu (Esterri de Cardós), Juan Calvet (Soriguera), Maria Ramoneda (Soriguera), Maria Vigatà (Arcalís), Montse Poblado (Espot), Neus Caravaca (La Guingueta d’Àneu), Pau Canal (Montardit de Dalt), Victòria Gasset (Tírvia), Xavier Ribera (Peramea).

NOMENCLÀTORProspecció de l’any 2005

InventariFRUITA

1 Cydonia oblonga Codonyer Del país2 Ficus carica Figuera Coll de dama blanca3 Juglans regia Noguer Del país4 Morus nigra Morera I 125 Morera II 127 Prunus amygdalus Ametller Desconeguda8 Prunus avium Cirerer Rovell d'ou9 Cirerer Salranes10 Cirerer Desconegut11 Prunus dulcis Prunera Rovell d'ou 3112 Prunera De llàgrima 3013 Prunera Cascabellicos 914 Prunera Cascabellicos 915 Prunera Peters 916 Prunera Prinyoner 917 Prunera Cascabellicos 918 Prunera Clàudies 2819 Prunera Prunyons d'agost 920 Prunera Cascabellicos 921 Prunera Prinyons 922 Prunera Prunyons 923 Prunera Cascabellicos 924 Prunera Claudiera 2825 Prunera Claudiera 2826 Prunera Desconeguda27 Prunera Clàudia 2828 Prunus persica Presseguer Fort groc 2729 Presseguer Mollal30 Pyrus communis Perera Desconeguda31 Perera Perons 1732 Perera De Cardós 1433 Perera De Batalla34 Perera Desconguda35 Perera De Cardós 1436 Perera D'aigua37 Perera De Cardós 1438 Perera Carbassoles39 Perera Campana 13

Nº Identificació Espècie Nom planta Nom local de la varietat Pàgina

72 - Nomenclàtor

Nomenclàtor - 73

40 Perera De Cardós 1441 Perera Desconeguda42 Perera Desconeguda43 Perera Desconeguda44 Perera Hivern 1345 Pyrus malus Pomera De cua torta 2046 Pomera Desconeguda47 Pomera Popa de Vaca48 Pomera Desconeguda49 Pomera Reineta 2350 Pomera Desconeguda51 Pomera Senyoretes 2452 Pomera Desconeguda53 Pomera Cua torta 2054 Pomera Desconeguda55 Pomera Verda donzella 2556 Pomera Morruda 2257 Pomera Bellesa de Roma58 Pomera Desconeguda59 Pomera Morruda 2260 Pomera Garrofal61 Pomera Desconeguda62 Pomera Desconeguda63 Pomera Reineta 2364 Pomera De Sorpe65 Pomera Senyoretes 2466 Sorbus domestica Servera Del País 767 Servera Del País 768 Vitis vinifera Raïm Desconeguda69 Raïm Desconeguda70 Raïm Moscatell71 Raïm Blanc72 Raïm Roial73 Raïm Moscatell

Prospecció de l’any 2007

74 Cydonia oblonga codonyer del País I75 codonyer del País II76 Prunus avium Cirerer Temprà I 1177 Cirerer Tardà I78 Cirerer Popa de Vaca 10

79 Cirerer Farré80 Cirerer Temprà II81 Cirerer Tardà II82 Cirerer Temprà III83 Cirerer Dondela84 Prunus dulcis Prunera Claudietes85 Prunera Cascavellicos I 986 Prunera Cascavellicos II 987 Prunera Rovell d'ou 3188 Prunera Prinyons I 989 Prunera Prinyons II 990 Pyrus communis Perera De Campana I 1391 Perera De Campana II 1392 Perera De Campanna III 1393 Perera Fulla de roure 1694 Perera Rodona95 Perera De Coure 1596 Perera D'estiu97 Perera D'hivern 1398 Perera D'olla 1499 Perera De menjar100 Perera De Cardós 14 101 Pyrus malus Pomera Verda donzella102 Pomera Desconeguda103 Pomera Cara Lletja 19104 Pomera Morena105 Pomera De pela

106 Pyrus communis Perera Pera galta vermella 18107 Prunus dulcis Prunera Prinyoner blanc 9108 Prunera Prunera de Colló de frare 29109 Pyrus malus Pomera Pomera gelada o de cor gelat 21

Prospecció de l’any 2009

74 - Nomenclàtor

Nomenclàtor - 75

NOMENCLÀTOR

Api Api Api de sempre 39Api Api moreno Api del negre 40Carbassa Carbassa rabequet xica 41Carbassa Carbassa groga 42Carbassó Carbassó de córrer 43Ceba Ceba dolça 44Fava Fava 45Col Col de ruc Col comuna, col de porc, col dels tocinos 46Col Col Plana 48Col Col Borrugada 48Enciam Enciam Moreno 50Enciam Enciam de Cuberes 51Escarola Escarola fulla ampla 52Escarola Escarola arrissada 53Fesol Fesol Mantega Tavelles grogues 54Fesol Fesol Marronet 55Fesol Fesol Negre 55Fesol Mongeta de mata baixa mongeta de la sobra 56Pèsol Pèsol d'emparrar 57Porro Porro 58Tomàquet Tomata de tot l'any Tomata de penjar 59Tomàquet Tomata llargueta 60Tomàquet Tomata rodona 61Tomàquet Tomata de popa de vaca 62Tomàquet Tomata de la rosario 63

Nom comú Nom de la varietat local Altres noms Pàgina

InventariVERDURES

Aquest catàleg de varietats antigues és el resultat d’una llarga feina després d’haver visitat moltes cases del Pallars Sobirà per parlar amb la gent gran del territori, que han estat capaços de recordar formes passades de viure relacionades amb l‘horta i la fruita. Aquest catàleg és un recull de varietats antigues, però a la vegada també és un recull d’emocions lligades a una cultura agrícola que ha anat desapareixent durant aquests darrers anys.

La recuperació de les varietats agrícoles antigues és una tasca important per a: mantenir la biodiversitat, per a facilitar la recerca agrícola, per a recuperar algunes formes de fer vàlides del passat, per a obtenir usos nous, per a donar a conèixer la cultura singular de muntanya i per a divulgar l’horticultura i fructicultura tradicional.

Aquest catàleg difon un dels Pallars més antics i íntims, aquell relacionat amb la feina de casa i del camp, motors imprescindibles del país on vivim.

Promoció Econòmica