333r quadrimestre 2009

ENTREVISTA

Dolors Gasull i Vilà, una llevadora que va portar al món més de

15.000 nadons

RACONS

La plaça dels Raïms

Fascinaciópel foc

2 Editorial

magino els nostresavantpassats medite-rranis al voltant de lafoguera a l’hora de

menjar, prendre decisions, cantar,ballar i un llarg etcètera, il·lus-trant la vida humana en tants itants anys d’història; i és que a lavora del foc hi girava la vidasocial. El foc era destructor, peròtambé purificador, i il·luminavales nits, donava escalfor, cuinavaels aliments, sanava, foragitavales feres i també els mals esperits.Per això mateix ens sedueix i ensespanta a la vegada. No és d’es-tranyar que formés part de lesfestes que des dels nostres ances-tres ens han arribat en forma decorrefocs, foguerons i festes ambbestiari. En tenim constància desde fa més de 7 segles.Però el foc no és l’únic elementde celebració i divertiment ja que,des de sempre, la humanitatcompta amb activitats de risc persatisfer les seves ànsies de dis-tracció i alegria: allò que és peri-

llós també esdevé una festa quanens hi posem cara a cara i mesu-rem les nostres habilitats de con-trol sobre el medi. I és que la terra, l’aire, l’aigua i elfoc són els elements vitals iessencials que l’home intentacontrolar per viure i sobreviure, id’ells també neixen les activitatsd’oci, siguin competitives o no,com ara el parapent, el ràfting,l’snowboard, l’esquí, etc. Mesu-rar-nos amb la naturalesa ensdóna un gran plaer i sovint allòque més ens agrada és veure quide nosaltres és més fort, llest omés hàbil per guanyar i contro-lar-ho.Sempre hem tingut un gran res-pecte pel foc, i la gent que elmanipula sap fins a quin punts’han de prendre mesures deseguretat. Però ara que tenim unparlament europeu es vol legislarsobre la tinença i manipulació delexplosius i, tot i que això a priorino sembli cap problema, inclúsconvenient, hi ha el perill que,

amb un excés de regulació i zel,es posi punt i final a aquestes fes-tes populars, no d’una maneradirecta, però sí posant tantsentrabancs que a curt termini capcolla ni grup pugui assumir lesnoves condicions.Està clar que la nostra societat vaevolucionant i cada vegada méstendim a legislar sobre totes lesactivitats, però no podem posar almateix sac els explosius que s’uti-litzen a les mines que els petardsen un correfoc o en una nit deSant Joan. Una evolució no signi-fica una prohibició, sinó més aviatuna millora, i s’ha de dir que laFederació de Colles i Diables estàmolt d’acord en seguir avançanten la millora de la seguretat delsparticipants en aquestes festes–ells en són els primers interes-sats–, i no els podem tenir almarge en l’elaboració d’aquestanova normativa i més quan ells jatenen molt en compte tots elsaspectes que es volen regular enles celebracions de foc pirotècnic

I

El foc, un element seductor i fascinadorperò amb por al seu descontrol?

Núm. 33 - 3r quadrimestre 2009Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicacióEQUIP DE REDACCIÓ:Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà,Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer.

CORRESPONSALS:Imma García (C. St. Jordi de Girona), Josep Casals (Esplai G.G. St.Narcís), la Junta (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), LuisHerrera (Assoc. G. G. La Unió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes iJubilats St. Joan), Pitu Caicedo (Assoc. de Pensionistes i Jubilats deTaialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G."Onyar-Montilivi"), Ma. Mercè Costa (Caixa Terrassa Club 60), laJunta (Assoc. G. G. Barri Vell), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret) i laJunta (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel)

El Consell Municipal de la Gent GranPlaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural ComunicacióDisseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SADipòsit legal: GI-066-96

SUMARI2 EDITORIAL4 OPINIÓ6 CIUTAT Vida associativa de la gent gran

12 El foc com a element festiu14 Tota una vida al Barri Vell16 Recursos de pau i solidaritat per Girona17 Temporada Alta18 ENTREVISTA Dolors Gasull i Vilà, una llevadora que va

portar al món més de 15.000 nadons21 CONSELL G.G. Dia Internacional de la Gent Gran 22 QUALITAT Les dotze van tocant...

DE VIDA Gastronomia24 CULTURA Darwin i la teoria de l’evolució (III)26 RACONS La plaça dels Raïms28 AHIR I AVUI La plaça del Vi

3Opinió

que es celebren als Països Catalans.Avui, aquestes tradicions popu-lars estan en la corda fluixa i perprimer cop hi ha el perill que, acausa de la nova directiva euro-pea, que incorpora limitacionsmolt restrictives sobre les distàn-cies de seguretat o a l'edat delsusuaris, per posar només unsexemples, perdin la seva conti-nuitat. Brussel·les ha delegat al governespanyol que faci aportacions alprojecte inicial, que, la veritatsigui dita, no s’aguanta perenlloc, ja que si s’aprovés tal icom està, avui mateix desaparei-xerien totes les festes del foc ambpes. Per posar un altre exemple:es demana que la gent partici-pant signi un document de res-ponsabilitat i d’acceptació de lanormativa, malgtrat que totessón en recintes oberts! Com espot aconseguir que tota la gentque vagi a la Patum de Bergasigni abans aquest document, oque en el correfoc de Girona es

guardin unes distàncies de segu-retat impossibles amb la partici-pació? Tampoc es podrien realit-zar les festes de foc infantil, queés on els nostres menuts s’inicieni aprenen a tenir el respecte i elconeixement que cal. L’any passat, la nostra Colla deDiables de l’Onyar va celebrar els20 anys d’existència, i tots ellstenen el nostre recolzament, elqual es va concretar en unamoció de censura, nascuda desdel sí d’Esquerra Republicana deCatalunya, que va aprovar en unPle Municipal tots els grups de

l’Ajuntament de Girona. Enaquesta moció demanàvem a laGeneralitat que lluités perquè,una vegada més, no es posés enperill la nostra identitat cultural icatalana.Des de Girona, el meu desig és elde poder gaudir anualment de laRevetlla de Sant Joan, de lesfogueres i del correfoc de SantNarcís.

Pilar PratsREGIDORA DE L’ÀREA D’ACTIVITATSI DINAMITZACIÓ DEL TERRITORI DE

L’AJUNTAMENT DE GIRONA

� CARTES

Sra. Anna Pagans, alcaldessa de GironaAra que l'Ajuntament que vostè dirigeix ha arranjat la

Pujada de les Pedreres, creiem tots els veïns que hivivim que seria el moment ideal per donar vida a un pro-jecte molt reivindicat per tots els que residim en aquestazona tan bonica de Girona: L’adecentació i habilitació delParc de les Pedreres. Situat en lloc privilegiat, ara mateixes troba abandonat i sembla més un femer que un parc.Cal pensar que, amb la construcció de l'hotel Bellavista,aquest indret és visitat per molts forasters que vénen agaudir de la nostra ciutat i dels seus atractius.

La veritat, no sé quina imatge deuen endur-se aquestsvisitants si passejant per les rodalies de l'hotel es trobenamb aquesta zona tan abandonada i bruta. Crec, creiem,que seria un atractiu més que convidaria a més gent avenir a Girona i a la llarga revertiria en una millora eco-nòmica per a l'Ajuntament cosa, a tenir en compte,

sobretot ara que ens interessa a tots promocionar elturisme i no hi ha dubte que el lloc atrauria un turisme dequalitat, que és el que més interessa; alhora que seria unlloc perfecte d'esbarjo pels gironins. Així doncs, li agrai-ríem que realitzés aquestes obres que, ja fa temps, totsdemanem.

Al mateix temps voldria demanar-li que a la paradad'autobús que s'ha posat una mica més avall de l'origi-nal pogués comptar amb marquesina. Ara mateix, per notenir, no té ni un miserable banc i està en una zona total-ment desprotegida del fred, vent i calor. Ja s'ha fet unaobra bona; per què no acabar-la de manera perfecta?

Li regraciaríem molt que la nostra petició fos atesa id'una vegada per totes poguéssim fruir d'un parc gironíamb totes les de la llei.

Atentament,Àngela Ferrer i Mató

FOTO: Marcin ŚwiOsTek

4 Opinió

al com anunciàvem enl’anterior número de larevista, en aquest publi-

quem la segona i darrera part del’article sobre el tema de les pen-sions, que esperem que sigui útil id’interès dels lectors.

PENSIONS MÍNIMES I MÀXIMES

Cada pensió és diferent -tret de lesde l’antic Seguro Obligatorio deVejez e Invalidez (SOVI), que són dequantia fixa (368,33 € al mes peraquest any 2009)-, d’acord amb l’e-dat d’accés, els anys treballats icotitzats i les bases de cotitzaciósobre les quals es calculi.Cada any, la normativa fixa quinaugment tindran les pensions públi-ques (per al 2009 cal consultar elBOE núm. 314 publicat el dia 30-12-2008, on hi ha el Reial Decret2127/2008 sobre revalorització deles pensions) i assenyala el límitmàxim que es pot cobrar cada mes(2.441,75 €), així com les quantitatsmínimes de pensions sotmeses acertes condicions:-Que, si es cobra més d’una pensió,la suma total no superi la quantitatmínima fixada en la llei.-Que la resta d’ingressos personalsdel pensionista, sense comptar lapensió, no superi els límits esta-blerts (a l’any: 6.923,90 € o 8.076,80€ si es té cònjuge a càrrec).-Que es declarin a l’INSS cada anyabans del dia 1 de març aquestsingressos o rendes que diu la llei, jaque aquest complement per a arri-bar a la pensió mínima és anual, noindefinit, i cal revisar-lo periòdica-ment. La carta que es rep cadagener amb l’augment de la pensióconté informació sobre tots aquests

temes, per la qual cosa és conve-nient llegir-la atentament i dema-nar aclariments si hi ha qualsevoldubte.-Aquests “complements a mínims”no són una quantitat fixa i igual pera tothom sinó que depenen de cadacas: segons l’edat del pensionista, eltipus de pensió, la situació personali familiar, la quantia final de la pen-sió, etc.Com hem dit abans, la SeguretatSocial, per informar i facilitar que espuguin exercir els drets i les obliga-cions de cadascú, envia cada mes degener la carta amb l’augment de lapensió a tothom que en cobra una.En aquesta carta és senzill veure sies cobra algun complement a lapensió per arribar a la quantiamínima: quan detalla els importsnomés cal mirar si en l’apartat de“Complement a mínims” hi constaalguna quantitat o no. En el cas queestigui en blanc i que la pensiósuperi el mínim establert, no cal fer

res. Però si hi consta alguna quanti-tat per petita que sigui o la pensióno arriba a la mínima i es consideraque s’hi té dret, només cal posar-seen contacte amb l’INSS per solucio-nar-ho i fer la corresponent decla-ració d’ingressos que hem comentatabans. D’aquí ve la importància detenir sempre l’adreça correcta en labase de dades de l’INSS perquè esrebin les cartes correctament i pun-tual.La novetat important d’enguany ésque la quantitat mínima per alspensionistes que viuen sols ha cres-cut una mica més que les altrespensions (per als més grans de 65anys són 561,55 € al mes en lloc dels546,55 € dels qui viuen en parella),per la qual cosa si s’està en aquestasituació (persones solteres, vídues,separades, divorciades...) i no s’a-rriba a aquest nou mínim, sensetenir els altres ingressos esmentats,cal comunicar-ho a l’INSS perquè espugui solucionar.

Les pensions (II)

T

per Pep Hortoneda (Centre d’Atenció i Informació de l’INSS de Girona)

INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), pensionscontributives: c/ Santa Eugènia, 40 - 17005 - Girona. Tel. 900 16 65 65 i 972 205 304. www.seg-social.es

GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d’Acció Social iCiutadania, pensions no contributives: c/ Emili Grahit, 2 - 17002- Girona. Tel. 900 300 500 i 972 486 060. www.gencat.cat

MINISTERI D’ECONOMIA I D’HISENDA - Agència Tributària, impostos ideclaració de la renda: Gran Via Jaume I, 47. - Girona. Tel.: 901 335 533 – 972 588 100. www.agenciatributaria.es

DADES D’INTERÈSPer acabar, teniu a continuació els organismes quegestionen tots aquests temes que hem comentat, amb lesseves adreces a Girona, telèfons i planes web, per si elsnecessiteu:

5Opinió

Els governs de la Repúblicaper Francesc Pararols

urant els anys 1934—1935 iprimera meitat del 36 pro-liferen els governs de la

República, que són radicals i devariadíssima composició.El de Diego Martínez Barrio data definals de 1933, sorgit de la victòriaelectoral de l’ala dreta de la petitaburgesia i les classes conservadores.Va aconseguir unir-les en un blocreaccionari, la C.E.D.A., que vaatraure alguns grups radicals i repu-blicans conservadors, aconseguintformar amb ells governs radicals.L’abril de 1934, el govern de RicardoSamper va treballar des del primerdia per intentar destruir alguns delsèxits assolits durant el bienni ante-rior pels governs republicans d’es-querra, en particular en l’aspectesocial i religiós: restituir els bénsexpropiats a l’aristocràcia, la devo-lució parcial d’algunes propietatsconfiscades a ordres religiosos, lasubstitució dels funcionaris republi-cans d’esquerra per altres addictes?a la seva política, la reducció delssalaris, la pujada de les rendes de laterra, entre d’altres, van ser algunesde les mesures impulsades dinsaquest govern.L’octubre de 1934 comença elgovern d’Alejandro Lerroux, en elqual hi van entrar tres ministres dela C.E.D.A. que amenaçaven els par-tits d’esquerra amb la formació d’ungovern radicalcedista. Aquestasituació va portar a la revoluciód’octubre de 1934: la UGT decretauna vaga general que és seguidasobretot a Astúries, on arriben fins itot a proclamar la República Socia-lista. La revolta se salda amb 3.000morts i més de 7.000 ferits. A Cata-lunya, el president Lluís Companys,des del balcó de la Generalitat, pro-clama l’Estat català.

La repressió d’aquests feu fou brutal.El govern decreta l’Estat d’Alarma ila censura de la premsa. El mes demaig de 1935, dins el govern hihagueren cinc ministres cedistes,entre ells el propi Gil Robles, minis-tre de guerra. Eren incansables: vanaprovar una contrarreforma agràriai es plantegen fins i tot la reformade la Constitució.El 14 de desembre de 1935, el presi-dent de la República, Alcalá Zamora,intenta trobar una solució recol-zant-se en els partits republicansmoderats i encarrega a Manuel Por-tela Valladares la formació d’ungovern, amb la missió de dissoldreles Corts i convocar eleccions. Totaixò comportarà el desprestigi i ladestrucció del Partit Radical deLerroux, i amb ell de la coalició radi-calcedista, a causa de la seva políticarepressiva de govern i l’anul·lació del’obra reformista del primer bienni.Això va motivar, al mateix temps,que els republicans d’esquerra, enespecial Manuel Azaña, busquessinuna unió de les forces d’esquerra,

liberals i obreristes. El 15 de generde 1936 arriben a la formació d’unpacte electoral que es coneix com elFront Popular.El 16 de febrer de 1936, les eleccionssón un complet fracàs per als partitscentristes. Portela Valladares dimi-teix i, dins la victòria del FrontPopular hi ha la pèrdua dels partida-ris de la C.E.D.A., que enfortirà lestendències extremistes dels dosblocs, substituint fins i tot els seuslíders; el del grup de dreta, GilRobles, pel falangista LeopoldoCalvo Sotelo, i el de l’esquerra JuliánBesteiro pel socialista FranciscoLargo Caballero.Les noves Corts del 7 d’abril desti-tueixen a Alcalá Zamora, i escullen aManuel Azaña com a nou presidentde la República. Azaña creia quepodria evitar, des d’aquest noucàrrec, un cop feixista que es ges-tava d’anys enrere, però no fou pos-sible. Aquest es consumava amb l’al-çament militar del 18 de juliol de1936.

D

Govern provisional del 14 d’abril de 1931, recent proclamada la IIRepública.- Dempeus: Indalecio Prieto, Marcelino Domingo, CasaresQuiroga, Fernando de los Rios, Lluís Nicolau d’Olwer, Francisco LargoCaballero, José Giral, Diego Martínez Barrio. Asseguts: AlejandroLerroux, Manuel Azaña, Niceto Alcalá Zamora (en el centre), JuliánBesteiro i Álvaro de Albornoz.

6 Opinió

l títol pot semblar unamica estrany, però és unaexpressió que implica una

gran veritat i que molts escriptorshan usat per recomanar que impor-tant és per a tots i cadascun denosaltres saber aprofitar cada undels moments de la nostra vida. Sí,hem de saber viure amb plenitudcada instant de la nostra trajectòriavital ja que no en sabem la durada iel temps no s'atura mai. Aquest noté aturador ni marxa enrere i si dei-xem passar les bones ocasions i nosom capaços de viure amb plenitudles vivències diàries que ens sónagradables segurament aquellapetita o gran felicitat se'ns escolarài el que és segur és que no la retro-barem.Quan gaudim d'una bona amistat,posem tots els mitjans per conser-var-la. Quan puguem assistir a unacte, a un espectacle que ens dónaplaer no ens n'estem, fruïm-lo afons. Quan els nostres fills, néts,familiars, amics... ens ofereixen bons

moments, alegries, il·lusions... apro-fitem la seva companyia, compartimles seves esperances, gaudim almàxim la seva companyia, compar-tim les seves expectatives, animem-los en els seus projectes, siguempositius, si cal, optimistes... Els éssershumans tendim a apropar-nos a quitraspua entusiasme, és generós, veula vida per la part més agradable...No siguem mai el que vulgarment esconeix per "esgarriacries", personaque sempre es queixa i que encaraque potser té raó, cal que ho assu-meixi per no trencar "el plat bonic"a ningú. La gent fuig dels rondinai-res, per tant si volem que ens apre-ciïn, estar envoltats d'amics i viure"al màxim", la solució és: carpediem. Cada moment és irrepetible,cal viure'l al màxim.Sé que moltes vegades passemmoments difícils, per malalties,frustracions i mil i un aspectesnegatius de la vida i que ens com-plau i molt que ens comprenguin iens consolin en aquestes situacions,

però sempre hem de procurar noabusar de les amistats i/o familiars,procurar no entristir el proïsme ambels nostres problemes, passaraquests mals moments sense impli-car gaire altres persones, ésser sem-pre coratjosos i vitals.Cal, per tant, "empassar-nos " elsmals humors i viure plenament elsplaers, de vegades minsos, peròsempre importants que ens conver-tiran en aquests éssers "imant" alqual tothom busca i desitja tenirben a prop seu.Per què no gaudir d'una alba pre-ciosa, del ball de les fulles a la tar-dor, del cant dels ocells, de la poli-cromia de la natura, del somriureinnocent dels infants, dels èxits delsnostres amics, parents...? Són plaersbarats i a l'abast de tothom.La nostra vida pot prendre un rumbfantàstic si som capaços de treuretot "el suc" de totes i cadascuna deles bones ocasions que ens ofereix lapròpia vida quotidiana. És a dir,carpe diem ja i des d'ara mateix.

LLAMBREGADESCARPE DIEM (Aprofita el moment)

E

per Àngela Ferrer i Mató

VIDA ASSOCIATIVASecció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, departicipació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

Ara, per fi, estem bastant contents perquè, en aquest Cen-tre, ens han fet una mica de cas. Tenim dues sales (abansnomés una), cosa molt pràctica per quan hi ha molta gento si es volen fer activitats diferents.A més, ara podem fer classes de quatre activitats: memò-ria, ioga, informàtica i català. Ens fa molta il·lusió, ja que ala gent gran (sempre que podem) ens agrada fer algunescoses i no estar sempre xerrant o jugant a cartes. Bé, ja ho sabeu, tots els socis que ho vulguin s’hi podenapuntar per un mòdic preu.Fins aviat!

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL La Junta de l’Associació

7Opinió

Iniciem un nou curs, amb empenta iple d’il·lusions. És el nostre tercer any,o sigui que som una associació jove.El treball que duem a terme és conso-lidar i desenvolupar l’associacionismede gent gran, oferint suport a les acti-vitats que els nostres associats volenrealitzar. Les activitats que estem ofe-rint actualment i les previstes per alcurs que iniciem són les següents:Taller de memòria, Aula de català,Taller de manualitats, Taller de costura,xerrades diverses, sortides culturals...Les activitats que iniciarem aquestcurs seran l’aula d’informàtica i el gim-nàs de manteniment. Cal dir que totes aquestes activitatssón possibles gràcies al suport queens ofereix l’Ajuntament de Girona;sense aquest suport seria pràctica-ment impossible continuar oferint acti-vitats diverses a la gent gran de la Vall

de Sant Daniel i rodalies, i per aquestmotiu volem aprofitar aquestes líniesper donar-los el nostre agraïment. El nostre casal està obert a totes aque-lles persones que estiguin interessades

a formar part de l’associació, o sim-plement que ens vulguin conèixer, totsels dies de dilluns a divendres de 16ha 19h. Fins aviat!

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN VALL DE SANT DANIEL La Junta de l’Associació

VIDA ASSOCIATIVA

Un any més hem celebrat la nostra set-mana cultural “el veranillo del membri-llo” i, com sempre, ha estat un èxit tantde públic com de participació per partdels nostres socis i sòcies. Aquestany, com a record de la setmana, s’haregalat una samarreta commemorativaper a tots els participants a la cami-nada, acte que també forma part del“veranillo”. Altres actes a destacar sónla desfilada de vestits de paper, con-feccionats per les dones del casaldurant tot el curs, les cançons de lacoral, també havaneres acompanya-des del clàssic “cremat”, l’actuació deplayback i de teatre, els diferents cam-pionats de billar, petanca, botifarra... i,com a cloenda, es va realitzar l’Home-natge a les dues persones de majoredat del centre, als quals es va entre-gar una placa commemorativa. Finalit-zant l’acte vam tenir la “Fideuà” ambball en directe.Han estat uns dies en què s’ha neces-sitat molt d’esforç i dedicació per partde la junta i els col·laboradors, peròl’esforç ha valgut la pena quan veus

com la gent gaudeix i participadels actes. I ara, sense perdreles energies, en comencem apreparar per les festes deNadal i Cap d’Any, i per això,ara que ve el fred, posem aescalfar les veus i assagemunes quantes Nadales, perestar ben preparats per a lesdiades que s’acosten.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Pitu Caicedo

8 Ciutat

Castanyada popular

Com cada temporada de castanyes,per Fires de Girona, celebrem pels nos-tres socis la nostre habitual Castan-yada. L’acompanyem amb vi ranci,moscatell i un fantàstic tortell que vanfer les delícies dels assistents. Malgratla pluja, la presència dels socis va sermassiva i van poder gaudir d’un finalde festa amb l’actuació del duet musi-cal “Simó La Veu”.

Sortida al circ

El passat 28 d’octubre va ser tarda decirc per als nostres socis. Vam anar alCirc Raluy, acompanyats d’alguns delsnostres néts. La tarda va ser merave-llosa gràcies als artistes del circ, jaque, amb la seva varietat de pallassos,màgia i equilibristes, entre d’altres, ensfan fer gaudir moltíssim, i vam veure

coses que ens recordaren a la nostrainfantesa. El repertori va agradar a totsels socis i néts i a la tornada cap a casaanàvem tots contents i feliços de l’ale-gre tarda que havíem passat, i esperemtornar-hi ben aviat.

Lluís Herrera va fer el pregóde la Festa Major del PontMajor

La Festa Major del barri del Pont haincorporat enguany, per primeravegada en la seva llarga història, lafigura del pregoner. Per a aquesta sin-gular estrena, la Comissió de Festes,formada per membres de totes les enti-tats que hi ha a Pont Major, va escolliral senyor Lluís Herrera com a pregoner.Ell va acceptar l’encàrrec i, amb la sufi-cient antelació, va tenir redactat elpregó. Arribat el dia o, millor dit, la nitdel començament de les festes, en

Lluís va pujar a l’escenari amb el papera la mà i tots els assistents, que érembastants, vam pensar que de seguidaes posaria a llegir-lo, però no... En Lluíses va posar a improvisar i, de manerabrillant, amb veritable talent d’orador,ens va fer una extensa i variada disser-tació en què va tocar temes d’actuali-tat, com ara la crisi econòmica, i va ferreferència a la seva arribada al Pont;fins i tot va parlar dels escàndols polí-tics i no tant polítics de Silvio Berlus-coni, que aquells dies eren actualitat.A més, per fer tot aquest discurs, vaemprar no només el català i el castellà,sinó que la referència a Berlusconi la vafer en italià, i va acabar fent una saluta-ció en àrab als assistents que tenenaquesta llengua com a pròpia. Tota unaexhibició políglota.L’endemà li havíem preparat una sor-presa i realment ho va ser, ja que vamsaber guardar els secret. Al final delsopar del dissabte, i abans de comen-çar el ball, li teníem preparat un petithomenatge que va consistir en lliurar-liuna placa en la qual, de part de totesles entitats, li agraïm la seva constant,persistent i eficaç manera de lluitar pelbarri i el seu progrés, i de ser un acti-vista permanent. En Luís va agraïr emocionat la demos-tració d’afecte i reconeixement.Tots plegats li devíem.

Josep Maria Castanyer i Darnés

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Luis HerreraVIDA ASSOCIATIVA

Avui vull utilitzar aquest espai perdonar les gràcies. Gràcies a totes lespersones que han cedit el seu temps,el seu afecte i els seus coneixementsde forma voluntària. Vull agrair-los laimportant tasca que estan duent aterme amb la seva dedicació, doncsgràcies a persones com elles, penso,el món és una mica millor. Gràcies a laVictòria, que és qui duu el grup de iogai que amb tot l’amor i la serenor quedesprèn ha aconseguit formar un nom-brós grup de persones que, com jo,també li estan molt agraïdes per totes

les estones que ens regala. Gràcies ala Montse, que s’encarrega del grup deplayback i que, amb el seu encantespecial i la seva visió escènica, micaen mica va donant forma a l’espectacleque ben aviat ens oferiran el nostregrup d’entusiastes artistes. Gràcies al’Emilio per les seves ganes decol·laboració i els seus interessantsprojectes, tant el “cinema i reflexió”,que tot just està arrancant però queestic convençuda que mica a mica s’a-nirà consolidant, com d’altres ideesmolt útils que es van gestant. Gràcies

també a totes les persones que han fetpossible el taller “cuines del món” ique cada dimecres han vingut a cuinar-nos un plat típic del seu país: gràcies alRaul (Cuba), a la Hayat (Marroc), a laBea (Andalusia), a la Priscil·la (Brasil),a la Cati (Honduras), a la Claire (Escò-cia), a la Gloria i la Rosmira (Colòm-bia), i a la Graciela (Uruguai). I perúltim, un GRÀCIES amb majúsculesper a tots els socis i usuaris que hohan fet possible amb la seva participa-ció. Gràcies.

CLUB SANT JORDI DE GIRONA Imma García

9Ciutat

Hem tornat a començar elcurs i tothom ha reprèsles activitats habituals. ElCentre ja funciona a plerendiment.A banda del dia a dia habi-tual, aquest any hem aco-llit la II Mostra de TeatreAmateur de Barris aGirona, amb la participa-ció dels grups Sant Nar-cís, Taialà, El Galliner,Sant Pau i Montilivi. Aixícom també un espectacleal carrer a càrrec grup RF-9 (Girona).Les obres representades són: El malaltimaginari (Molière), Estoc de foc,Cartes que encara arriben, El cas d’un

metge de dones, Ens ha caigut lasogra i Bojos de la guerra, que hanestat molt ben interpretades i ambgran èxit de públic.

El fet més remarcable peral nostre Centre és querespon a una prioritat,molt assumida de sem-pre, d’interrelació de dife-rents generacions en eldesenvolupament d’acti-vitats, que genera méscohesió social, humana ide coneixement, que ensmillora a tots.Esperem que aquest noucurs, que ha començat,pugui assolir els seusobjectius i, que a pesar

de les dificultats, sigui un exemple debon treball i ganes de tirar endavant,passant pel millorament personal queaixò comporta.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Josep MajóVIDA ASSOCIATIVA

Una de les activitats que va prosperantentre la gent de l’Esplai i que aniràcreixent amb el temps és l’afició alsviatges, dels quals se n’estan organit-zant aproximadament, mes sí, mestambé, referent als d’un dia d’esbarjo idiversió. Anualment, però, se’n solenorganitzar un parell que ja són per aqui creu que el món és gran i divers,per a poder-lo contemplar amb unamica de sentit comú i ànsies derecord, perquè solen ser una mica ata-peïts de temps, quan la salut hi acom-panya. A més, s’ha de mostrar interès

en suportar els canvis de temperaturai de visions contrastades, de les qualsés bo poder-ne guardar a la ment unfeix acumulat, per oferir a les nostresamistats aquells coneixements obtin-guts, doncs qui més qui menys potrememorar les riqueses i contrastosque el món extern ens ofrena a mansplenes, gràcies als valors de les diver-ses civilitzacions que ens han anatprecedint. A la instantània que ens ofe-reix el company Antoni Culubret hipodem observar la bonhomia i unióque mostra el conjunt de persones

dels qui, sense voler recórrer massaterres estranyes, la seva il·lusió fou ferparada a Madrid i, d’allí, anar recorrentels llocs que aquella província ofereixals qui la visiten, començant pel PalauReial, Escorial, Segòvia, Palau de Rio-frío, Granja de San Ildefonso, Aran-juez, Toledo, Ávila, etc. És bo i saluda-ble, per les novetats que hi anemobservant, però més encara quan d’a-quella ocasió en neixen amistats iconeixences que poden fer-se fixes enel temps que ens queda per estimar-nos.

GENT GRAN “L’ESPLAI” Enric Homet

La nostra associació creix dia a diaamb nous associats. Aquest fet ensomple de joia i ens empeny a continuartreballant per l’associació i els nostresassociats. Al llarg d’aquet any hem duta terme un munt d’activitats –taller dememòria, manualitats, concerts, gim-nàs de manteniment, sortides...–, i finsi tot hem cregut convenient compartirel nostre casal amb altres associa-cions de gent gran. El mes de juny passat vam celebrar undinar de germanor conjuntament amb

l’Associació de Gent Gran del Barri Velli l’Associació de Gent Gran Vall de SantDaniel, que va ser tot un èxit en nom-

bre d’assistents. Estem molt agraïts atotes aquelles persones que estan en lamateixa situació que nosaltres i quevulguin compartir espais, experiències,vivències... independentment de quesiguin d’una altra associació. L’objectiu de la nostra associació ésoferir un programa d’activitats atraientper la Gent Gran del sector. Ens trobemtots els dilluns, dimarts, dijous i dis-sabtes quinzenalment (ball) de les 16ha 20h. Us hi esperem!!

ASSOCIACIÓ GENT GRAN DE PEDRET La Junta de l’Associació

10 Ciutat

Uns altres que tambéemigrenEnguany la reforma del teatre del Cen-tre Cívic de Sant Narcís de Girona i laposada al dia de les instal·lacions, enshan alterat moltes de les activitats del’Esplai de la Gent Gran de Sant Narcís.Per poder dur a terme gran part d’a-questes activitats, hem hagut d’emi-grar al Centre de Pensionistes de SantJoan i gràcies a la bona entesa que hiha entre els dos centres, ens cedeixenels seus espais, fins a la total renova-ció del nostre teatre, que esperem queestigui llest per a principis de l’any queve, el 2010.Serveixi també aquesta informació, perdonar les gràcies una vegada més alCentre de Pensionistes de Sant Joan,que tan gentilment ens ha suportat iens està suportant tots els dies de lasetmana i cada quinze dies, fins i totels diumenges a la tarda.Les activitats que han “emigrat” al

Centre de Pensionistes de Sant Joansón: Gimnàstica de manteniment: Fins arael Sr. Moisès Oliu feia la gimnàstica elsmatins de dilluns, dimecres i diven-dres. Però ara no se li ha ocorregut resmés que retirar-se d’aquesta activitat.No jubilar-se, que ja ho està des de famolts anys, sinó senzillament plegar.Sigui com sigui, acceptem la sevavoluntat i li donem les gràcies per totsels anys que ens ha dedicat fent demonitor. Recordarem sempre que vaser ell l’impulsor de la gimnàstica al’Esplai de la Gent Gran de Sant Narcís.Que va començar amb mitja dotzenad’assistents i ara són una munió.Ara l’ha succeït la Sra. Teresa Micaló,però en lloc de tres dies setmanals, hidedica dos dies: dilluns i divendres de10 a 11 h.Country i sardanes: També la TeresaMicaló continua dedicada a aquestsballs dos dies a la setmana: dimarts i

dijous de 17 19 h.Tai-txi: Les classes de tai-txi que dónael Sr. Rosend Masgrau són dimarts idijous de 10 a 11 h del matí.Esbart dansaire: Dimarts i dijous de 19a 21 h hi ha sessions de preparació pera les properes actuacions.Diumenges de ball: Cada quinze dies hiha una sessió de ball des de les 17 finsa les 20 h. Sempre està amenitzat amborquestra en viu, que es procura quesigui assequible, en la mesura del pos-sible, en allò que afecta la part econò-mica, i a més a més que s’ajusti al gustdel públic assistent, ja que segons ellsen són els entesos.Esperem que els acabaments de lesobres s’ajustin a les previsions que esvan fer en el seu dia i puguem tornaramb totes les nostres activitats a casanostra, donat que a més de les assen-yalades, n’hi ha d’altres que es fan i esfaran com es puguin i amb bona volun-tat. Així ho esperem.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Josep Casals

Com ja va essent habitual, us faremcinc cèntims de les activitats que hemorganitzat al Club 60 de Caixa deTerrassa durant aquest darrer trimes-tre.A l’aula d’informàtica s’han impartitcursos per conèixer aquest món i tenirun primer contacte amb els ordina-dors. També s’han fet cursos d’inicia-ció a Internet i de grau més avançatper als que encara en volen sabermés!A la mateixa aula, s’han portat a termecursos de tractament d’imatges pertraspassar les fotografies de la càmeradigital a l’ordinador i poder-les retocar,tant d’iniciació com de nivell avançat.Hem continuat amb el curs d’exerci-cis per a la ment i el taller de salut dereeducació postural, per tal de millorartant la ment com el cos.S’ha pogut gaudir de diverses obresde teatre i concerts a Barcelona, comel musical Hoy no me puedo levantar,la comèdia d’Arturo Fernández Lamontaña rusa i Una comèdia espan-

yola al Teatre Nacional de Catalunya,l’òpera Il trovatore de Giuseppe Verdial Gran Teatre del Liceu, el Gran Con-cert d’Any Nou amb l’Strauss FestivalOrchestra amb ballet i el cor, ballet iorquestra de l’exèrcit rus de SantPetersburg a l’Auditori de Barcelona.Seguint amb el cicle de conferències,el dimecres 21 d’octubre va tenir lloc ala Casa de Cultura de Girona la confe-rència “L’Egipte faraònic: una civilitza-ció fascinant”, a càrrec de Marta Villa-nueva, màster en Egiptologia per l’Es-cola d’Egiptologia de la FundacióArqueològica Clos. Va quedar confir-

mat que Egipte és un tema que inte-ressa a tothom ja que es va omplir lasala de gom a gom.Cada mes hem visitat diferents indretsde Catalunya: el delta de l’Ebre, laColònia Güell, Catalunya en Miniatura,la ruta modernista i el conjunt monu-mental de les esglésies de Sant Perede Terrassa, la Sagrada Família, elmercat de Santa Llúcia i Montserrat.I per als que han volgut conèixer món,hem viatjat a Extremadura, València,Egipte i Praga, sense oblidar la mera-vellosa estada al Balneari de Benicàs-sim.

CLUB 60 DE CAIXA TERRASSA DE GIRONA Maria-Mercè CostaVIDA ASSOCIATIVA

Conferència"L'Egiptefaraònic: unacivilitzaciófascinant".

11Ciutat

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Juan Lara

Un nou president per a laJunta de l’associació

El passat dia 23 de setembre es va ferl’elecció de la nova Junta de l’Associa-ció de Jubilats i Pensionistes de Vila-roja. L’actual president de l’associacióés el sr. Juan Lara i la resta de la Juntasón els mateixos membres que hihavia a la Junta anterior.També es va aprofitar l’acte per fer unpetit homenatge a l’anterior president,el Sr. Marcos Cano, i a tot el treball devocació i dedicació exclusiva a la llarde jubilats i pensionistes.L’actual president aprofita aquesteslínies per- Enumerar defectes i qualitats postmort és típic i el més utilitzat. Jo coma nou president d’aquesta associació,he de reconèixer i dir que tot el que

aquest home va fer i les hores que vadedicar a aquesta associació sónd’una qualitat humana extraordinària.També comenta que malgrat el poctemps de funcionament d’aquestajunta, es pot afirmar que hi ha hagutmés d’un 50% d’augment de participa-ció en tot allò que s’està organitzant,tant a nivell de junta directiva com desocis.Dos socis de la llar deVila-roja participen alcàsting de casal Rock

Dos dels socis d’aquesta llar van parti-cipar el dia 9 d’octubre al càsting de lasegona edició del programa CasalRock. El càsting es va fer al centrecívic Sant Narcís on es van reuniraltres avis i avies d’altres casals deGirona.

Va ser una experiència molt agradable,divertida i emocionant, on vam com-partir cançons, il·lusions i esperançade ser els seleccionats pel programa.

Gran participació a lavisita del certamen de lesfires de Sant Narcís deGirona 2009

Unes 65 persones de l’associació deJubilats i pensionistes de Vila-roja visi-ten el dia 28 d’octubre el certamen deles Fires de sant Narcís. Aquesta sor-tida va estar organitzada per la Juntade l’Associació de Jubilats i Pensionis-tes. Va ser una de les primeres sorti-des organitzades d’aquest nou curs i laJunta està molt contenta amb l’accep-tació que va tenir per part dels socis isòcies.

VIDA ASSOCIATIVA

Aquest passat diumenge 18 d’octubrees van celebrar a la Llar de JubilatsSant Joan les eleccions de l’Associa-ció de Jubilats i Pensionistes SantJoan, en què es decidia i es votava elnou president que durant quatre anysdirigirà la també nova Junta Directivade la Llar. La tarda de la votació va sermolt concorreguda, ja que es va apro-fitar un diumenge de ball per celebrarles eleccions i així aconseguir unamajor afluència entre els socis i sòciesde l’Associació. La gent va respondremolt positivament a la crida i es vaviure un gran dia de participació, quedes d’aquí volem agrair a tots els socis

i sòcies de la nostra Asso-ciació.Finalment, varen ser untotal de cent vint-i-vuitsocis i sòcies els que vanexercir el seu dret a vot,més de la meitat del censtotal. La majoria delsvotants van tornar a esco-llir el president sortint,Antonio Romero, que d’a-questa manera va revalidar el seucàrrec per a quatre anys més. En elseu discurs davant dels socis i sòciestot just saber-se els resultats, el presi-dent reelegit va afirmar que continuaria

la seva tasca a l’Associa-ció de Pensionistes i Jubi-lats Sant Joan amb lamateixa intensitat i lesmateixes ganes que finsara i que continuaria lliu-tant per aconseguir que laLlar de Jubilats Sant Joancontinués creixent, tant anivell d’usuaris com d’ac-tivitats i serveis oferts.

Des d’aquestes línies, doncs, volemfelicitar el nou president, senyor Anto-nio Romero, per la seva reelecció idesitjar-li molta sort en aquests pro-pers anys en el càrrec.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Joan Farré

12 Ciutat

REPORTATGE

es de la descoberta idomini del foc, l’home l’ha

utilitzat per escalfar-se, pera coure els aliments i fer-los mésdigeribles, per a transformar a con-veniència seva el paisatge que l’en-voltava, per a foragitar o defensar-se de les salvatgines, i, sobretot, coma element de socialització. De fet,des de la prehistòria fins fa moltpoques dècades, els grups familiarss’agrupaven al voltant del foc, queconstituïa el principal eix vertebra-dor de llur activitat domèstica. A l’entorn del foc s’hi feia vida per-què, més enllà de la seva utilitat, elfoc ha fascinat sempre l’observadorhumà. A l’escalf i la llum del foc hihavia converses, discussions, cants,balls, cerimònies... Sota el seu influxprotector i purificant s’hi explicarenels primers mites i hi nasqueren elsrituals i litúrgies de tota mena decreences i religions. Per tant, ente-nent la festa en sentit ampli, és a dir,com a qualsevol mena d’acte desocialització més enllà del que espodria considerar estrictamentnecessari per a la subsistència, el focha estat sempre present a les festesde totes les cultures. De fet, proba-blement ha estat l’element festiuper excel·lència. L’enorme riquesa antropològica quecaracteritza la nostra espècie, confi-gurada per milers de civilitzacionsque havien evolucionat cultural-ment en paral·lel, explica al seu tornla immensa varietat de manifesta-cions i usos del foc en la cultura deles societats humanes. Tanmateix,sabem poc o res sobre la cultura delfoc de la major part dels poblesantics. Però la presència del foc a lacultura popular contemporània ésun vestigi claríssim de l’antiguitat, si

bé sovint s’ha transmutat en novesformes gràcies a l’avenç de la tecno-logia humana, com és el cas de l’úsde la pirotècnia. Tot i que el foc també és present enles celebracions de moltes altres cul-tures ibèriques, mediterrànies, euro-pees i en general d’arreu del món, ésforça acceptat que és un dels tretscaracterístics i diferenciadors de lesfestes dels Països Catalans. Possible-ment així sigui, ja que a la culturapopular catalana s’hi han conservatmoltes tradicions seculars vincula-des al foc, totes de font incerta, ifreqüentment considerades d’origenpagà; és a dir, precristianes; és a dir,molt antigues. Efectivament, no manquen exem-ples de festes tradicionals catalanesen què el foc hi és present, o bé n’ésl’eix principal. Les celebracions delssolsticis d’estiu i d’hivern n’eren elcas més estès arreu dels pobles delnostre país, amb les respectivesfogueres de St. Joan i St. Pere o dela Missa del Gall, tot i que les ten-dències més modernes –sovintrevestides amb una pretesa influèn-

cia anticlerical- i també diversesnormatives administratives han anatconvertint en una raresa aquestesfestes populars tan ubiqües i comu-nes fins fa ben poques dècades.Altres festes amb fogueres, com lesavui conegudíssimes falles de Valèn-cia, que el cristianisme també vaabsorbir, en aquest cas a través de lacelebració de St. Josep, coincidienamb un altre moment de traspàsastronòmic, l’equinocci de prima-vera. Existeixen innombrables exemplesd’altres festes i tradicions de foc delsPaïsos Catalans, generalment méslocals i carregades d’especificitats,però no per això menys vives.Malauradament, alguns fenòmenssocials i polítics moderns van acabaramb moltes altres manifestacionsdel folklore popular vinculades alfoc, sobretot durant la primera mei-tat del segle XX. Entre els exemplesvius més coneguts, són remarcablesla Patum de Berga, els balls de dia-bles de diversos pobles i viles de laCatalunya Nova, la Fia Faia d’algunspobles pirinencs, o els dracs i víbries

El foc com a element festiu

D

FOTO: Marcin ŚwiOsTek

13Ciutat

presents en moltes processonsd’arreu del país. Recentment, fruit de la revita-lització de la cultura popular decarrer associada a la recupera-ció de la democràcia, el foc s’haestès i consolidat com un de lescomponents més potents de lafesta al nostre país. Així, a par-tir de finals dels 70 del seglepassat, les cercaviles de foc esvan anar estenent com unataca d’oli per moltes festesmajors i altres celebracions.Aquestes cercaviles es van con-figurar partint dels vestigis dela cultura popular del foc, con-servats fins aleshores en algunspunts del país, i especialment apartir del ball de diables i delbestiari de foc. Però ràpidamentvan prendre una forma pròpia,menys encarcarada i alhora mésparticipativa i dinàmica, isobretot desvinculant-se definitiva-ment de tot caràcter religiós. Estractava del correfoc. Per tant, con-tràriament al que molta gent creu,el correfoc és un invent modern,arrelat, això sí, a la cultura festivatradicional més antiga. El terme“correfoc” sembla que apareix a lesfestes de la Mercè de Barcelona aprincipis dels anys 80 del segle XX, ides de llavors s’ha estès com la pól-vora, mai més ben dit, gràcies sobre-tot a l’aparició arreu de centenars decolles “modernes” de diables, dia-blesses, dracs, bruixes i similars.Val a dir que, en la consolidació d’a-questa nova tradició, hi ha jugat unpaper notabilíssim el sorgimentsimultani de companyies de teatrede carrer, que es van saber aprofitarde la riquesa de la cultura festivacatalana. El cas més destacable és elde la companyia Comediants, que,amb el seu espectacle Dimonis, vaencendre la metxa dels primerscorrefocs i espectacles de foc mésenllà de Barcelona. Ràpidament se li

van sumar altres companyies de tea-tre i d’animació, tant amateurs comprofessionals, però probablementcap altra ha arribat a tenir la reper-cussió de Comediants.Sota l’estela d’aquestes companyies,a la ciutat de Girona hi va néixer unnou grup de teatre, Tripijoc, que,juntament amb altres derivades pos-teriors com ara Trastobilis Teatre,van produir espectacles de carreramb foc que es van representar amolts de pobles i viles, tant en festesmajors com en festivals de teatre decarrer. De fet, el correfoc de la ciu-tat de Girona va ser ràpidamentassumit per Tripijoc des dels seus ini-cis. Aquests correfocs i espectaclestenien, doncs, una notable essènciateatral, fet que es reflectia en aspec-tes com el vestuari, l’escenografia, elritme, així com també en el propi roldels actors-diables. Tot plegat elsdistingia dels correfocs que ja s’esta-ven fent arreu del país, generalmentmés simples i menys vistosos, tot ique no pas necessàriament menys

festius. L’any 1988 van néixer a Gironaels Diables de l’Onyar, de la màd’un grup de joves que prete-nien constituir una nova colla asemblança de les que estavensorgint arreu del país. Aquestacolla va començar immediata-ment a participar al correfoc deles Fires de Girona, evolucio-nant poc a poc cap a la realit-zació d’espectacles elaboratson es combinava la nova tradi-ció del correfoc amb algunsrecursos absorbits de les com-panyies consolidades de teatrede carrer i altres de propisrecollits de la pròpia experièn-cia. Aquesta evolució els vaportar a exportar el seu corre-foc a molts altres indrets delpaís, i més endavant de França,on han arribat a participar envora quaranta festivals de tea-

tre i arts escèniques de carrer, grà-cies a la bona acollida per part delpúblic francès d’aquests espectaclesde foc càlids, vibrants i participatius. Seguint amb el cas de la ciutat deGirona, recentment han aparegutaltres iniciatives artístiques, com elsde la companyia Taller de Magnèsiao del col·lectiu RF09, que segueixenexplorant els vincles entre les artsescèniques de carrer i la festa del focdins la cultura popular contemporà-nia. Finalment, cal apuntar que s’obrentemps d’incertesa pels espectacles ifestes de foc al nostre país. Mentreel correfoc s’ha consolidat com undels actes festius més concorreguts iesperats per tota mena de públic deles Fires de Girona, i de moltes altresfestes majors de Catalunya, novesnormatives europees, estatals iautonòmiques posen absurdamenten perill la seva persistència. Espe-rem que els buròcrates no apaguinl’esperit d’aquestes festes.

Quim Pou i Rovira

FOTO: JUANJO VALEROS

14 Ciutat

REPORTATGE

rec que no seria justcomençar a escriure aques-tes línies sense agrair al

Consell de Redacció de la Gent Granper disposar d’un espai on plasmarels sentiments que portem dins i quede tant en tant sentim aquestanecessitat boja de compartir. Quèmillor, doncs, que poder-ho fer ambvosaltres, unes persones que, perhaver tingut la sort de sobrepassarel llindar de la maduresa ja podemdir que som la gent gran de la nos-tra ciutat, tot i que ser gran no volpas dir ser vell.Se m’havia demanat escriure quel-com sobre la Granja Mora i m’a-grada; el cert és que podria omplirpàgines i pàgines, precisament perhaver estat tota la vida al Barri Velldes del meu naixement, però la veri-tat és que em fa vergonya començaraixí la meva col·laboració. Penso quea la ciutat hi ha un munt de cosesper explicar, però no us decebré, jaque enguany, de no haver hagut quetancar per motius de salut el 2002,el passat 9 de Octubre la GranjaMora hagués pogut celebrar el 70èaniversari d’obertura, del que tantjo, com el meu germà ens sentimorgullosos i que avui, en homenatgea els nostres pares i a totes les per-sones que com ells van apostar perobrir un negoci i amb el seu esforçde treball contribuir a fer unaGirona millor, us dedico aquesteslínies.

Els orígens de la Granja Mora

En uns temps tan difícils com és elfinal d’una guerra i la seva postgue-rra, tenint en compte que tot estavadestruït i que les fàbriques no tenien

gènere per servir, la mare es vaencaparrar en ser botiguera, malgratque ella era modista, ja que haviaaprès tall i confecció al serveidomèstic sent una nena i haventdeixat l’escola als nou anys perpoder treballar. El pare havia treba-llat, entre d’altres llocs, a la Confite-ria Busquets rascant llaunes a canvide la vida. Els dos es van conèixerfent d’aios a l’Hospici de Girona, i esvan embarcar junts en aquesta odis-sea d’apostar per una botiga a laCort Reial, en ple Barri Vell.Eren dos quarts de vuit del matí del9 d’octubre de 1939. Dos joves, ques’havien casat el dia 3 a les sis delmatí a l’església de l’Hospital, ja queel Mercadal havia quedat destruït,farcits d’il·lusions de començar unanova vida tot i no disposar de recur-sos, obrien les portes i els seus corsals gironins per oferir-los, des d’a-quella hora, tan inusual avui en dia,una esmerada venta de llet fresca.Van obrir el local com a “Colmado P.

Mora”, i el que van haver d’escriureals vidres amb pinzell i blanc d’Es-panya va ser la numeració per a lesllibretes de racionament, per dispen-sar les patates que els havien assig-nat. El primer dia van vendre quatrelitres de llet que, passats tres mesosi amb molt d’esforç i hores de tre-ball, van arribar a superar els qua-tre-cents. La llet era l’aliment bàsicper a la mainada, i al Barri Vell hihavia molts nens. Malgrat això, elsesforços per tirar endavant van serinútils, i la terrible inundació de1940, amb l’aigua arribant a 1,57metres d’alçada dins l’establiment,va acabar d’agreujar-ho fins a dei-xar-los sense res. El meu germà grantenia un mes, i els pares van decidirdonar un gir al negoci, canviant unquilo de cafè per dues taules demarbre. Així, van convertir el “Col-mado” en granja sense abandonar lavenda de llet a granel. Van comen-çar a despatxar els primers vasos dellet, que anirien seguits de la xoco-

Tota una vida al Barri Vell

C

15Ciutat

lata desfeta i moltes coses més.Finalment, passats molt anys, moltesetapes i moltes vicissituds, entre lesquals n’hi ha moltes de bones itambé de dolentes, la Granja Morava arribar al dia del seu tancament.Diuen que rere un gran home sem-pre hi ha una gran dona. Rereaquesta Granja Mora, que molts delsque llegireu aquestes línies recorda-reu, la dels batejos, casaments,comunions, aiguats, les festes deSant Tomàs, el jovent, els manaies,els gegants, tot tipus de celebracionsi moltes coses més; rere tot aixòpodeu estar ben segurs que hi heuestat vosaltres, la vostra fidelitat; elsnostres pares, litre a litre, iogurt aiogurt, xocolata a xocolata, berenara berenar; tot allò que va fer possi-ble la Granja Mora dels nostresrecords.

Els temps canvien

Han passat molts anys i ara moltsnegocis s’obren en un obrir i tancard’ulls: tothom ho estrena tot ambgrans inauguracions, almenys finsno fa gaire; tots sabem que amb lacrisi en què ens trobem submergitscada vegada és més difícil, peròtambé entristeix el fet que, de lamateixa manera amb què s’obrenmolts establiments se’n tanquend’altres sense donar temps a recollirels fruits llaurats amb l’esforç i leshores de feina, i això no es fa d’undia per l’altre. Per exemple, unaanècdota que he explicat moltesvegades és que els nostres pares vanobrir l’any 39 i vivien a la rebotiga,en una “cama turca” i els fogons alcostat. L’any 40 va néixer el meugermà i el 1954 havien passatcatorze anys de l’obertura, jo feia lacomunió i en Raimon, el meu germà,amb només catorze anys no vapoder assistir perquè havia de ven-dre llet i era diumenge, i no fèiemmai festa. Avui, aquest fet seria

impensable.Per això avui he volgut recordar ihomenatjar a totes les persones que,com ells, van apostar per una novabotiga i per ajudar a canviar aquellaGirona destrossada per culpa delsestralls de la guerra. Gràcies a tots.Sé que quan aquest “Roure” arribi ales vostres mans, estarem a puntd’estrenar un nou any. Jo us vulldesitjar que el 2010 ens arribi ple depau, amor i prosperitat per atothom, però sobretot amb moltasalut, per poder continuar gaudintd’aquesta etapa de la vida, “la de lagent gran“.

Ma. Carme Ribas i Mora

Tres imatges de l’establiment“Colmado P. Mora”, en els seusinicis. Fotos: www.granjamora.com

16 Ciutat

REPORTATGE

l CeDRe és un centre derecursos pedagògics que

neix vinculat a la Coordina-dora d’ONG Solidàries de les comar-ques gironines i l’Alt Maresme, ambl’objectiu de complementar la tascaeducadora i transformadora queduen a terme les entitats solidàriesque la integren. Aquest espai dis-posa d’un fons de cooperació i soli-daritat que vol donar resposta atotes aquelles preguntes que puguinsorgir sobre el funcionament delmón on vivim. La Pau, els DretsHumans, l’economia i la políticamundial, el desenvolupament, elgènere, la interculturalitat i la diver-sitat, la sostenibilitat, les financesètiques i l’educació per al desenvo-lupament són els principals eixos delcatàleg d’aquest centre.Com a centre de recursos, no es potconsiderar el CeDRe ni una biblio-teca ni una hemeroteca, sinó que vamés enllà. Al CeDRe s’hi podendemanar en préstec llibres, contes,fullejar revistes; però també es potescollir entre més de tres-centespel·lícules i reportatges en DVD, unagran varietat de jocs de taula per atotes les edats, diverses maletespedagògiques i cd-roms, així com unampli ventall d’exposicions per llo-gar. A diferència d’altres equipamentsespecialitzats, el CeDRe està dirigit ipensat per a tothom: per a les per-sones jubilades, que tenen temps perllegir i formar-se; per aquelles per-sones que per motius professionalsnecessiten materials específics; perals estudiants que han de fer treballsper a l’escola o la universitat; i per atotes aquelles persones encuriosides

i àvides d’informació.Els inicis del CeDRe es remunten a fauna quinzena d’anys, quan unalluita social i popular va aconseguirque els joves de l’Estat espanyolpoguessin escollir si volien o no ferel servei militar. A Girona, un grupde joves que feien objecció de cons-ciència al servei militar van crearl’APOC (Associació de PacifistesObjectors de Consciència), mogutspel desig d’educar en la pau i la noviolència. Des d’aquesta associació, apart d’assessorar els “quintos” per al’objecció, van crear i divulgar mate-rial educatiu per fomentar el treballen equip i el debat sobre valors comara la justícia, la llibertat, la coope-ració i el respecte al proïsme. Estracta de material en forma de joc,en la seva majoria de gran format,amb els quals han jugat la mainadai el jovent de la demarcació deGirona durant tot aquest temps.Des de la seva posada en marxa finsa l’actualitat, el CeDRe s’ha conver-tit en un centre de referència anivell català i ha crescut molt tanten material com en persones i insti-tucions involucrades. Sempre s’haanat actualitzant el catàleg i s’hihan anat incorporant aquells noustemes vinculats a la solidaritat que,com la sobirania alimentària o el

consum responsable, són d’alt inte-rès per a la ciutadania.En els últims anys, un dels projectesdel CeDRe que més èxit ha tingut haestat la implantació d’un programad’activitats i tallers a les escoles d’al-gunes comarques gironines. S’hanofert tallers sobre les actituds racis-tes i la diversitat a les aules, sobre laresolució de conflictes, les desigual-tats, el comerç just... Però l’educaciója fa molts anys que ha sortit fora del’escola. Ara es parla d’educació alcarrer, a la família, fins i tot es parlade la televisió educadora. Des delCeDRe, es fan realitat aquestes“altres educacions”, més properes aaquelles persones que fa anys handeixat de trepitjar l’escola. Per això,des del ferm convenciment d’unaeducació pacificadora i integradora,s’ofereix, a més del servei de préstecdel material del fons, visites al cen-tre, sessions formatives a la carta, unborsa de treball i voluntariat…Totallò necessari per poder, entre totesi tots, fer realitat aquesta pau tandesitjada com utòpica. El CeDRe s’u-bica al soterrani de l’antiga Estaciód’Olot, a Girona (c. Santa Eugènia,17). Per a més informació poderconsultar la nostra pàgina web:www.solidaries.org.

Coordinadora d’ONG Solidàries

Recursos de pau i solidaritat per Girona

E

Girona disposa, des de fa 15 anys, del CeDRe, el Centre de Recursos per la Pau i la Solitaritat,obert a tota la ciutadania

dues monitoresdel CeDRe a lasecció de llibresdel centre.

17Ciutat

REPORTATGE

ny rere any, els teatres deGirona i Salt s’omplen d’es-pectacles per a tots els gus-

tos i edats: el Festival de Tardorde Catalunya, Temporada Alta, ofe-reix als ciutadans programació deteatre, dansa i música de molts estilsi procedències diferents. Com amostra d’espectacles escènics, el fes-tival, que neix, enguany fa ja dissetanys, de la mà de Quim Masó i JosepDomènech, està molt consolidat i ésde referència dins el panorama tea-tral internacional, tal com altres fes-tivals com el de Tàrrega, dins deCatalunya mateix, o el d’Avinyó, alsud de França. El seu director, Salva-dor Sunyer, que abans va ser direc-tor del Centre Cultural La Mercè idirector de les Sales Municipalsd’Exposicions de Girona, asseguraque l’èxit i el reconeixement notenen una fórmula secreta, sinó ques’aconsegueix amb esforç i treballdiari, mica en mica. L’èxit del festival, que sens dubtecada any és un veritable esdeveni-ment, es basa, primer de tot, comdiu Sunyer, en el fet que estigui tanarrelat a Girona i a la seva gent. Sibé hi ha molta afluència de públicd’altres ciutats de Catalunya i fins itot de fora, els gironins ens sentimmolt nostre aquest festival de tar-dor, i el seu públic principal és de laciutat. D’altra banda, el fet quecomencés sense pretensions, a LaMercè, amb pocs espectacles i pres-supost, i que progressivament anéscreixent en magnitud i varietat depropostes, ha fet que es donés aconèixer més i que guanyés impor-tància, tant a la ciutat com també ala província i, actualment, també de

manera internacional.La repercussió que ha tingut el fes-tival a Girona és innegable: no tansols una programació teatral d’a-quest nivell implica que Girona s’eri-geixi com una destinació cultural deprimer ordre, sinó que tambéimpulsa la producció d’espectaclesculturals i la promoció dels espaisescènics de casa nostra. Els espaisque s’obren a la programació deTemporada Alta són, a més del Tea-tre Municipal i el Teatre de Salt, laSala La Planeta, el Teatre SantDomènech, l’Auditori-Palau de Con-gressos de Girona, el Centre CulturalLa Mercè, L’Ateneu de Celrà, lamasia de L’Animal a l’Esquena, laSala La Mirona, el Pavelló de Fonta-jau, el Casino de Girona, l’espai obertLa Copa (on s’hi fan el circ i lesbarraques de Sant Narcís de cadaany) i la discoteca Platea. Així doncs,la presència dels espectacles del fes-tival s’ha ramificat i omple moltsespais ciutadans, permetent així unagran varietat de llocs on poder-losgaudir.D’altra banda, dels quatre especta-cles que es van programar a la pri-mera edició de Temporada Alta el1992, s’ha passat a programar-ne 74aquest 2009, amb 30 estrenes abso-lutes, 10 dins l’Estat espanyol i 7 aCatalunya. 33 dels espectacles pro-gramats per aquest any són d’auto-ria catalana.Un festival, doncs, indubtablementgironí i alhora internacional, queofereix als gironins la possibilitat detenir, durant tot el que dura l’esta-ció que ens deixarà a les portes delfred hivernal i del Nadal, propostesmolt interessants de teatre, dansa i

música.A més a més dels espectacles, però,hi ha un element característic deTemporada Alta que vesteix la ciutatsencera en aquests mesos de tardor:els cartells. La imatge del festivals’escampa per tots els carrers i ésimpossible no fixar-s’hi, ja que, desde l’edició del 1996, és un artistacatalà de renom qui s’encarrega decrear-ne el disseny. El primer cartellel féu l’artista, il·lustrador i humo-rista gràfic Leonard Beard, d’origenanglès però afincat des de fa anys aCatalunya. Altres autors destacatsde cartells d’edicions posteriors sónel gironí Narcís Comadira (edició1997); Frederic Amat (edició 2000) iPerejaume (edició 2001), ambdósartistes catalans de reconeixementinternacional; el polièdric pianista,compositor, artista plàstic i autor deperformances valencià Carles Santos(2002); el cuiner català perexcel·lència, Ferran Adrià (2003);Joan Fontcoberta (2006) o AntoniTàpies (2008). El cartell d’aquest any, on s’hi potveure una fotografia d’una rodanxade meló amb inscripcions fetes a màque indiquen les seves propietats ibeneficis, ha anat a càrrec de l’ar-tista de Terrassa Antoni Miralda.

Milena Ruiz

Temporada Alta: la repercussió del teatre

a Girona

A

18 Entrevista

- Com se li va acudir fer-se lleva-dora?- És que la meva àvia ja en feia almeu poble, Madremanya. I quan ellaanava a un part jo la volia acom-panyar sempre.- Però l’àvia no devia pas tenirestudis aquell temps.- No, però tenia molta experiència.- I vostè on va estudiar?- Primerament vaig estudiar fisiolo-gia amb la senyora Mariné i els doscursos següents els vaig fer per

lliure i, entre altres professors, teniael doctor Cebrià. Vaig realitzar lespràctiques a l’hospital Santa Cate-rina de Girona i vaig anar a Madridper fer oposicions per tenir unaplaça d’Assistència Pública Domici-liària- On residia quan era a Girona?- En una casa particular que es tro-bava a l’escala del canonge JosepMaria Noguer, al carrer Ballesteries.- Com pagava la pensió?- En espècies; és a dir, cada cap de

setmana portava de casa algun ali-ment com pa, patates, mongetes…- I on va començar a exercir?- A la clínica Esperança. Bé, jo pri-merament era auxiliar, però al capde poc temps ja feia pràctiques.- Recorda el primer part que vaassistir?- Sí, a la clínica Esperança, i la par-tera era la senyora Maria Carreras.- Té riscos fer de llevadora?- Sí, molts!- Va tenir algun problema impor-

La Dolors Gasull i Vilà va néixer a Madremanya i vatriar la professió de llevadora, seguint l’exemple de laseva àvia. Per aconseguir el títol va estudiar fisiologiaa Girona, va fer oposicions a Madrid per obtenir laplaça d’Assistència Pública Domiciliària, i va realitzarles pràctiques a l’hospital Santa Caterina de la nostraciutat. Va exercir la professió a Cassà de la Selva, Sarrià

de Ter i a Girona. Aquí va treballar a les clíniques Espe-rança, Bofill i Girona, a l’hospital esmentat i també al’hospital militar, arribant a portar unes quinze milcriatures al món, fins a set en un sol dia. Diu que fer dellevadora té molts riscos i que les dones embarassadesque fumen o es droguen són unes insensates perquèaixò afecta als seus fills.

Dolors Gasull i VilàUna llevadora que va exercir a Sarrià, Cassà, a tres clíniques de Girona i a l’hospital, portant al món més de 15.000 nadons

Fotos: Jordi S. Carrera

tant?- Sí, però no m’agrada recordar-ho…- Va veure néixer alguna criaturamorta?- Moltes! La mare que l’esperava emdeia: “Fa dies que no el sento”… Imalament rai!- Oi que abans les llevadores bate-javen les criatures que no sortienbé?- Si, jo en vaig batejar moltes. L’àviam’havia dit: No et descuidis de dir la“i” - Què volia dir?- Que quan li tirés l’aigua al capdigués “En el nom del Pare “i” delFill “i” de l’Esperit Sant perquè si noho feia així el bateig no valia, noquedava batejat.- Ai, valgui’m Déu! A mi m’haviendit que tenien obligació fins i totde batejar-les quan encara erendins de l’úter matern si ja erenmoribunds…- No, jo no ho vaig fer mai això. Tin-drem moltes sorpreses a l’altravida...- I li pagaven bé?- Quan treballava a la clínica l’Espe-rança em donaven 100 pessetes percada part. Després vaig anarcobrant més.- Quin any era això de les centpessetes?- L’any 1952… Després vaig anar aCassà com a interina i, més tard,vaig treure la plaça de Sarrià. Final-ment, vaig entrar a l’Hospital Santa

Caterina, fent també parts a les clí-niques Esperança, Bofill i Girona i al’Hospital Militar. En aquest hospitalhi venien a donar llum dones depolicies municipals.- Caram! I com hi anava d’uncantó a l’altre?- Amb una Mobylette… En teniasort, perquè hi va haver un tempsque estava en tres llocs diferents: laClínica Esperança, la Clínica Girona ia l’Hospital.I quants parts feia cada dia?- Un dia en vaig fer set i hi va haveralgun mes que en vaig fer més decent. Però cal dir que llavors les

infermeres rentaven i vestien elsnadons, i jo anava per un altre…- I si veia que no hi seria a temps,què feia?- Ajudava a la partera que anavamés avançada i deixava que lesaltres anessin fent, controlades perla infermera. Algun cop m’haviapassat hores en algun part, esperantla sortida de la criatura.- I no va fer mai tard?- Una vegada em van telefonardient que a la mare ja li sortia labossa del líquid amniòtic i jo vaigdir que no fessin res, que l’ingres-sessin ràpidament a una clínica.

19Entrevista

“Sóc partidària del’adopció, mentre no esfaci per mantenir launió d’una parella queja està en crisi”

“No estic d’acord amb què les dones hagin de patir per portar fills almón. Si hi ha un mitjà mèdic per estalviar el dolor cal aprofitar-lo”

20 Entrevista

- I va anar bé?- Sí, quan hi vaig arribar vaig treureel nadó de la bossa i es va posar aplorar com tots. - Recorda el part d’algun perso-natge gironí conegut?- Sí, però no els voldria pas dir. Bé,diré el del fill del pintor Cuixart, delpintor Perpinyà, i el part de la queara és Consellera de la Generalitat,Maria Geli… Aquesta va néixer acasa seva, a Sant Gregori.- És partidària del part sensedolor?- Sí, m’agrada, sempre i quan es facien el seu moment.- Llavors la maledicció bíblica deparir amb dolor com queda?- Jo no estic pas d’acord amb que lesdones hagin de patir per portar fillsal món. Si hi ha un mitjà mèdic perestalviar el dolor cal aprofitar-lo. - I de la fecundació artificial quèen pensa?- Be, si és que no es pot tenir el fillamb la fecundació natural.- I què en pensa de les mares que

fumen o es droguen abans delpart? - Que són unes insensates. Quefumessin abans, anys enrere, quanno es coneixien els efectes deltabac, passi. Però ara que tothomsap que el tabac i les drogues sóndolentes, no s’entén que hi hagidones que exposin els seus fills anéixer ja afectats.- Vostè ho va comprovar en alguncas?- Sí; el fill d’una drogoaddicta ja vanéixer amb la síndrome.- Així vostè s’havia trobat ambparteres fumadores?- I tant! Et deien: “Que em deixasortir a la finestra?”- És partidària d’adoptar criatu-res?- Sí, mentre no es faci per mantenirla unió de la parella que ja està encrisi.- Perquè ho diu això?- Perquè a vegades els fills encaraseparen més.- Va dir alguna mentida fent de

llevadora?- Sí, una vegada vaig dir que la cria-tura era de set mesos.- Perquè ho va dir?- Perquè els pares havien fet pas-qua abans del ram i em sabia greuque es descobrís.- És veritat que quan un neix jacomença a morir?- En certa manera, sí- Si almenys després de morir con-tinuéssim vivint com diuen elscapellans…

Pere Madrenys

- Una flor- Les dàlies.- Un color- El blau.- Una pel·lícula- Los puentes de Madison.- Un actor- La Meryl Streep.- Un Papa?- Joan XXIII.- Un rei?- El que tenim.- Un futbolista?- Messi.- Divorci?- Si, sempre que la vida matrimonials’hagi tornat impossible.- Avortament?- No.- El fet més agradable de la seva

vida?- Quan vaig ser mare.- Què hi ha més enllà del cementiri- Una altra vida millor.- Dolors: m’ha dit alguna

mentida?- No, em costa molt dir mentides inomés en diria si fos pel bé d’algú...

A RAIG!

“Em van imposar una multa per un part que va anarmalament però jo no en tenia culpa”

21Consell G.G.

El dia 2 d’octubre vam cele-brar el dia Internacional dela Gent Gran. Tot i que la

festivitat era un dia abans, vamhaver de posposar la commemoracióper circumstàncies alienes.La diada es va desenvolupar con-forme el programa establert, ambl’única excepció del recompte ianunci de fotografia que, per man-cança de participants, no es poguérealitzar. Tot i així, els rebuts seranutilitzats el proper any.Vam col·laborar molta gent, encaraque hi faltaven alguns que no vol-gueren assistir i d’altres que malau-radament no pogueren venir. Espe-rem i desitgem que un altre anycomptem amb tots ells.La presentació del llibre “Activitatfísica i envelliment” ens donà moltaefectivitat en el desenvolupament dela vida quotidiana, amb consells d’a-llò més adaptats per a la gent gran.El circuit de la visita a l’Arxiu i a laCentral Elèctrica del Molí i caminadaper les llegendes de Girona va tenirmolts participants, tots satisfets delrecorregut.Per altra banda, la Taula Rodona —col·loqui “Es feia esport fa 100anys?”—, ens confirmà, donant mol-tes cites que ho corroboren, queexistien rutinaris esports.La representació teatral, a càrrec de“Cafè, copa i puro”, de Sarrià de Dalt,ens va delectar en la posada enescena de “Especialitat en homes”,amb una sàtira molt ben interpre-tada i aplaudida.En Lluís Torné, membre de la 1ªcomissió del consell, va escriure irecitar una poesia molt sensible i benglossada dedicada a la gent gran.Concloent, expressar que fou una

trobada molt encertada i gratificant,i desitjo que fos del grat de tots.Desitgem que serveixi i tinguin ressòles nostres inquietuds i anhels, ambel compromís i complicitat interna-cional i amb realitats factibles que estransformin en fets reals.

Aspirem a que un altre any siguemmés, ja que aquests actes ens atan-yen a tots i, a més de ser una diadaatractiva, en poden derivar conse-qüències satisfactòries.

Narcís Amagat

2 D’OCTUBRE

Diada Internacional de la Gent Gran

S

Diversosmoments dela DiadaInternacionalde la GentGran cele-brada enguan.

22 Qualitat de vida

Sabeu... En aquestes dates entran-yables de Nadal és quan vull teniren compte molts consells del metgei la infermera però m’és difícil icomplicat. Quan es van acostant aquestesdates, ja el mes d’octubre començoa veure torrons, neules i bombons alsupermercat i, és clar, es fa difícilmantenir la dieta sana que teòrica-ment haig de fer. Qui es menjariauna verdureta bullida quan aldavant hi podem trobar un boncapó rostit o uns canelons típics?Em diuen que haig d’esmorzar comun rei, dinar com un príncep i soparcom un pobre, però per les èpoquesnadalenques semblaria que tots sommembres de la reialesa a totes horesamb tantes temptacions dolces isalades, per tant aplicaré la màximaque em repeteix amb insistència lameva infermera: Menja una mica detot sense passar-te amb res.També deixo més de banda la mevaactivitat quotidiana, les caminadesdiàries amb els amics, l’anada almercat a comprar la fruita fresca, lavisita al centre del barri per fer gim-nàs i, fins i tot, entre el fred i lesfestes, a vegades es fa difícil arribara la piscina, asseure’s en una cadirao al meu còmode i estimat sofàsense descordar-se el cinturó. Hi ha altres compensacions, però:parar la taula fent molts viatges, jaque ha de quedar molt bonica; ren-tar aquelles copes de cristall quenomés es fan servir en ocasionsespecials, com no, a mà, sense fer úsdel rentaplats; fer llargues camina-des i esperes a les botigues per com-prar els regals adequats per alséssers estimats; anar a veure els reisi fer el seguici i, evidentment, jugaramb els néts i amb el munt de regals

i de papers que arriben a acumularaquests dies. De tota manera,aquest any m’he fet el propòsit desortir a fer una caminadeta de mitjahoreta diària, ben abrigat, sigui solo ben acompanyat, per manteniralmenys alguna bona costum, i usconvido a fer el mateix.Aquest any també us deixaré unparell de receptes (tretes de lespàgines webs de “La cuina de casa”i Iolanda Bustos), esperant que pas-seu unes bones festes i que ensretrobem el següent any, unamiqueta més feliços i igual de sansque aquest que acabem de passar.

MOUSSE DE TORRÓ I MASCARPONEAMB XOCOLATA BLANCA

Ingredients:150 g. de xocolata blanca, 150 g. detorró de Xixona, 250g. de mascar-pone, 200 ml. de nata per muntar,100ml. de llet, 2 fulles de gelatina,gots de plàstic petits

Elaboració:• Remullem la gelatina en aiguafreda i la dissolem en la llet moltcalenta• Fonem la xocolata al microones ila barregem amb la llet.• Afegim el mascarpone i el torróratllat i barregem molt bé.• Apart, semimuntem la nata i l’a-nem incorporant a la barreja demica en mica.

• Repartim la barreja en motllesindividuals i ho posem al congela-dor.• Per menjar desemmotllem tren-cant els gots i ho deixem una estonaa la nevera ja que s’ha de menjarfred però no congelat. • Guarnim al gust i ja està llest pera menjar.

MOUSSE DE TORRÓ SENSE SUCRE

Ingredients: 1l. de nata per muntar, 1 torró d’a-metlles del sou sense sucre, 100g. dexocolata per fondre sense sucre,gerds i xocolata fina per decorar

Elaboració: • Muntem ¾ de litre de nata• En un bol hi esmicolem el torró, hiposem el ¼ de litre de nata líquidai ho posem al microones durant dosminuts. Quedarà com una cremaamb grumolls• Desfem la xocolata al microones oal bany maria• Incorporem la nata muntada a poca poc dins la crema de torró• Afegim la xocolata líquida senseremenar massa.• Ho aboquem tot dins copes i hoposem a la nevera almenys durant 4hores per tal que la mousse quediferma.

EMPSA

Les dotze van tocant...El 25 de desembre fum, fum, fum…

23Qualitat de vida

GASTRONOMIA

PREPARACIÓFem el còctel de gambes: Fem bulliruns moments les gambetes del còc-tel. Tallem a trossos petits la pinya i elcranc, els posem en un bol juntamentamb les gambetes , damunt de l'enciam tallat en juliana.Preparem els llagostins: Posem l'ai-gua al foc amb la sal, el porro, la pas-tanaga, l'api i el llorer. Quan bulli, hi posem els llagostins.Quan l' aigua torni a bullir, els dei-

xem un parell de minuts i ja estanfets(si són congelats, no cal descon-gelar-los abans).Els traiem de l'olla i els refredem ambaigua. Ja estan llestos.Els posem al voltant del bol del còc-tel de manera decorativa.Fem la salsa: Barregem la maionesa,el ketchup i el pebre. La podem barrejar amb el còctel oservir-la a part. Jo vaig triar l' últimaopció.

Còctel de gambes amb llagostins Ingredients per a 4 persones

Menú de Nadal

PREPARACIÓUna vegada tinguem el lluç net però sen-cer, tallarem les patates ben netes i sensepelar, en rodanxes molt fines, de menysde mig centímetre. Les fregirem lleugera-ment, sense que agafin color, i en posa-rem tantes com càpiguen a la base de lasafata del forn. Al damunt hi tiraremforça llimona espremuda amb la mà i elstrossos sense suc i la sal. A sobre hicol·locarem el peix i a banda i banda del'animal, de punta a punta, alls sense pelarpassats per la paella. Ho regarem tot ambl'oli que hem fet servir abans de fregir elsingredients, just que cobreixi les patates, i

espolsarem una mica de sal damunt delpeix. Per controlar la cocció podem fer alllom del lluç alguna incisió guarnida ambmitja rodanxa llimona. En acabar la coc-ció, les patates han de ser torradetes,aquesta és la gràcia, juntament amb ellluç cuinat d'aquesta manera.

Lluç al forn

Luís Herrera Díaz

INGREDIENTS:

Còctel de gambes� 400 gr. de gambes pelades icongelades.� enciam tallat en juliana� 5 talls de pinya al natural.� 6 o 7 palets de cranc.Salsa rosa: � Maionesa, ketchup i pebre Els llagostins bullits amb:� 35 llagostins de mida mitjana� 2 l. d' aigua� 1 porro� 1 pastanaga� 1 mica d' api� 1 fulla de llorer.� 5 culleradetes de postres de sal( encara que sembli molta sal, ésnecessària perquè no perdin gust,i no queden salats).

INGREDIENTS:

� 1 lluç d'1 kg i 1/2� 1 patata grossa� 1 llimona� 2 cabeces d'alls� 2 tomaques madures� sal� oli d'oliva

24 Cultura

Els canvis que s’hereten no són elsque un individu pateix durant lavida. No perquè un individu perdiun dit tindrà fills amb nou dits; peròels individus que de naixementtenen sis dits a les mans poden tenirdescendents també amb sis dits enlloc de cinc. Què fa que una varietatde característica s’escampi més quela seva alternativa, si no hi ha resmés que ho impedeixi? La selecciósexual. Els dos gèneres se sentenatrets per tipus determinats deparelles –en el cas dels humans, finsi tot quan es feien casaments con-certats i les raons de l’elecciópodien ser més econòmiques quefísiques– i així una varietat pot serpreferida a una altra. Si s’ha encer-tat o no, només ho sabran els des-cendents, potser passats milersd’anys. Els paons mascles són elegitsper l’esplendidesa de la cua, encaraque sigui una nosa per escaparvolant. Els casaments per motiuseconòmics poden comportar actua-

cions criminals, com l’assassinat deles dones per no haver de tornar eldot o per adquirir-ne una de nova;o poden conduir, si es produeixensovint entre les mateixes famílies, auna descendència amb falles immu-nològiques o mentals. Personal-ment, crec que això no era descone-gut pels que concertaven el matri-moni i que deixaven a l’aventura lapossibilitat d’esmenar-ho.Com es transmetia l’herència, Dar-win no ho sabia. Va fer algunes pro-postes per explicar-ho; però l’expli-cació va haver d’esperar al descobri-ment dels cromosomes, els gens il’ADN.

Els ulls blausUn exemple: el color dels ulls. Lamutació genètica que comparteixenels humans que tenen el caràcterpur dels ulls blaus és un canvi en unsol cromosoma que no deixa actuar,“apaga”, un altre gen relacionatamb la fabricació del pigment que

enfosqueix els ulls. La mutació vapresentar-se fa entre 6.000 i 10.000anys, en l’època de la invenció del’agricultura (el neolític), en un indi-vidu que va viure als voltants de lamar Negra (variació). Potser haviaaparegut abans altres vegades; peròno va tenir èxit per subsistir. No ésevident que els ulls blaus contri-bueixin a la supervivència; tanma-teix, potser el caràcter està associatal color pàl·lid de la pell, que admetmés radiació solar per sintetitzar lavitamina D. Això podia ser impor-tant en els climes nòrdics, ambmenys irradiació solar, quan lespoblacions van començar a depen-dre del gra, deficient en vitamina D,com a font d’aliment principal(selecció natural). Altrament, potserel color blau dels ulls va convertir-se en un tret més atractiu per alsexe oposat en la regió geogràficaon vivien els individus amb aquestcaràcter (selecció sexual).

Joan Miró Ametller

Selecció sexual

Darwin i la teoria de l’evolució (III)

25Cultura

Les hores del matí (a Girona)

Em plau l’ardent silencique envolta els carrerons.Gavines solitàries sovint fan companyia,i el riu, l’amic de sempre,s’estira tremolós.

Em plau caminar solaamb la petjada incerta,sentint la poesiade l’ombra i de la llum,el duet de pedra i d’aiguacantant sota la riba,i el sol de color rosalliscant pel temple amunt.

M’agrada l’abraçadadels ponts de tota mena,dels carrers i les placesperduts en el record,percebre la caríciadel vent d’un matí tendre,i omplir-me mans i bocade pau i serenor.

Imma d’Espona

Acostumem-nosal “Donde dije digo,digo Diego”.

E.H.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

Feliu Matamala va néixer a Amerel 1912. L’abril d’aquest any, laGeneralitat de Catalunya el vaguardonar amb la Creu de SantJordi, la màxima distinció de lacatalanitat. El mateix dia, l’Ajun-tament de Girona li atorgava ladistinció Ciutadania. Des delsanys del franquisme va impulsarmoltes iniciatives per a la recupe-ració de la llengua catalana i perles llibertats dels catalans. El1943 va fundar l’empresa de ser-veis gràfics Stein i el 1963 la lli-breria Les Voltes, un establimentemblemàtic dins el paisatge urbàde la ciutat. Ben bé a tocar del’Ajuntament, en un local de laCasa Carles, propietat del Bisbatde Girona, Les Voltes ha estatcapdavantera en la reivindicació

per la llengua catalana, tambéamb tints polítics: iniciatives comel DNI català, la recollida de sig-natures i els eslògans, molt reco-neixibles, “En català, si us plau” i“El català, cosa de tots”.El seu activisme i la seva lluitainfatigable per la defensa delcatalà no va defallir mai. Durantla postguerra, Matamala va man-tenir les seves reivindicacions,amb trobades clandestines enpisos i activitats en favor de lallengua. Políticament, Matamalava militar a Unió Democràtica deCatalunya i a ConvergènciaDemocràtica de Catalunya, i fousempre un defensor acèrrim de laindependència. Una figura dereferència, a la nostra ciutat, dela lluita pels drets dels catalans.

FELIU MATAMALAActivista fins a l’últim dia

L’activista per la llengua catalana Feliu Matamala va morir elpassat 22 de novembre als 97 anys. Matamala, figura emblemà-tica de l’activisme cultural i polític de la ciutat, va co-fundar lallibreria catalanista Les Voltes

FOTO: Marcin ŚwiOsTek

26 Racons

ls gremis foren uns ele-ments característics de lasocietat estamental, des del

s. XIII fins al s. XIX, que conservarenels seus trets bàsics sota una granpluralitat de formes i terminologies(oficis, col·legis, confraries...). El sistema gremial fou particular-ment important a les ciutats. El seu origen es relaciona amb el desenvo-lupament de l'autonomia municipali de la revifalla de l'artesania i elcomerç a partir del s. XII. A Cata-lunya trobem que les primeres asso-ciacions gremials tenen denomina-ció religiosa, ja que nasqueren sotaprotecció episcopal.Els gremis s'agrupaven gairebé sem-pre per oficis i s'establien en carrers, de manera que cadascun reuniaartesans dedicats al mateix ofici. L'estament estava format per unmestre, oficials i aprenents. Aquests,quan havien après bé l'ofici, passa-ven a oficials, però fins aquellmoment la seva situació laboral ipersonal era miserable. Ara bé, pas-sar d'oficial a mestre era summa-ment difícil, ja que sempre soliahaver-hi un fill del mestre, que eraqui passava a ocupar un lloc tan pri-vilegiat. De tota manera, sempreexistiren oficials espavilats queaconseguien establir un obrador pelseu compte, i així s'ampliava elnombre de tallers en el carrer queels aplegava.En el decurs de la història trobemlluites freqüents entre els diferents gremis, i gairebé sempre eren peraconseguir una major i millor parti-

cipació en el poder municipal.Girona fou ciutat gremial i és moltcuriós observar com encara avui dia els noms de molts carrers ens recor-den aquestes agrupacions d'origenmedieval. Només cal recordar elscarrers Ballesteries (que acollienartesans que confeccionaven balles-tes), Calderers (feien calderes), Ciu-tadans (s'hi allotjaven personatgesimportants, fins i tot es diu que hipernoctaren els Reis Catòlics...),Argenteria (que aplegava els argen-ters i curiosament fins fa ben pocn'hi havia varis d'ubicats en aquest carrer, i encara actualment hi tro-bem un establiment importantdedicat a aquest art), o la Plaça deles Cols, la de l'Oli, la del Vi o la delGra, els noms de les quals ens recor-den l'activitat que hi tenia lloc. No

són només aquests carrers, evident-ment n'existeixen més, però he citataquests a tall d'exemple. Natural-ment, tots els carrers de nom gre-mial s'ubiquen a la part vella de lanostra Gerunda.Un exemple molt curiós d'aquestpassat medieval de Girona ens eldóna la plaça dels Raïms, quepodem considerar un racó oblidatde la nostra ciutat, de tal maneraque molta gent que viu a Girona noconeix la seva existència, i crec queval la pena saber que és la plaça méspetita del món i que es mereix unavisita i que sapiguem una mica méssobre l'esmentada plaça, alhora quesabem una mica més sobre la nostraGirona, la que tots estimem.

Àngela Ferrer i Mató

LA PLAÇA DELS RAÏMS

La plaça dels RaïmsGironagremial

Fotos: Juanjo Valeros

E

Diverses plaques de carrers i places de Girona amb origen gremial.

uan els gironins parlem dela plaça dels Raïms, sempreremarquem que és la més

petita del món. No té sortida, ésd’anada i tornada. S’entra per uncarreró cobert de poc més d’unmetre d’amplada que mira cap a lesVoltes d’en Rosés.En el temps de l’Edat Mitjana, elsgremis tenien un lloc determinatper oferir la seva mercaderia. Elnom de la plaça destinada al petitmercat dels raïms, com a curiositat

vers la nomenclatura popular, fins itot en la descripció castellana, es vaconservar com a “plaça dels Raïms”.És un honor per a Girona tenir laplaça més petita del món, entrequatre parets, sense cap carrer desortida i de difícil entrada. En unaltre temps fou carreró que passavaentre dos rengles de cases, tocava ala Cort Reial i també a l’Argenteria;sortia per l’actual carrer de Besadó iacabava als Quatre Cantons. A labanda nord de la placeta encara s’hi

veu una volta amb una reixa i unesportes. A la banda sud no es veu capsenyal de pas, però hi ha documentsque confirmen l’existència de l’edi-fici de la Vegueria-Tribunal o Cúriadel Veguer, que va donar el nom deCort Reial i que comunicava amb laRambla.Aquesta placeta, que té unesdimensions de 4 metres i 22 centí-metres, ha conservat el nom i lesmesures fins als nostres dies.

Ma. Concepció Costa i Torró

27Racons

LA PLAÇA DELS RAÏMS

La plaça dels RaïmsQ

Imatgesde laplaçadelsRaïms.

Fotos: Juanjo Valeros

Ahir i avui

Imatge actual de la plaça del Vi de Girona. (Juanjo Valeros).

La plaça del Vi

Ah

ir28

Av

ui

Plaça del Vi. 1910 ca. Ajuntament de Girona. CRDI (Franquet, ed.)