322n quadrimestre 2009

ENTREVISTA

Joan Arnau,exporter d’un grapat

de clubs catalansRACONS DE GIRONA

La Pujada de la Mercè

Girona FC, un referent de la història de la ciutat

2 Editorial

a igualtat de les per-sones, en un contextde drets i llibertats,

expressa la millor garantia demo-cràtica i l’única opció real perassolir una ciutadania plena. Hemd’aprofundir en una ciutat queeduca, que mostra i difon hàbitssaludables, sostenibles i solidaris.Incentivar la promoció i la pràc-tica de l’esport entre els ciuta-dans i ciutadanes de Girona és elprincipal objectiu de l’Àrea d’Es-ports de l’Ajuntament de Girona.La pràctica esportiva de qualitatés un dret de tots els ciutadans iles ciutadanes, i està estretamentvinculada al conjunt de polítiquesde benestar: la salut, la cultura,l’educació, els serveis socials, aixícom de polítiques d’integració ide cohesió social.En els darrers anys, la pràcticaesportiva s’ha convertit en undels fets socials més importants isignificatius de la ciutat actual.

Conceptes com el benestar, elmanteniment físic i la salut, elfoment de les relacions socials il’oci han deixat enrere els tradi-cionals, com la competició, l’es-forç, la superació personal o elsacrifici. Estem, doncs, davantd’una transformació del model enquè l’esport deixa de tenir uncaràcter de competició per serfont de salut, element d’integra-ció i educació i per tant també decohesió social. Aquest fet com-porta que sorgeixin novesdemandes, tant pel que fa al tipusd’esport a practicar com a la qua-litat d’equipaments i espais queels han d’acollir. Des de l’Ajunta-ment de Girona hem fet un esforçmolt important per equipar lanostra ciutat amb instal·lacionsde qualitat i a tots els barris perfer-les més properes als ciuta-dans, tot i que en complica lagestió. Aquest any hem tornat a gaudir

de futbol d’alt nivell a la ciutat, latemporada passada el Girona FCva assolir una fita històrica (feia50 anys) quan va aconseguir l’as-cens a Segona Divisió. Cal dir queaquesta entitat des de fa unsanys ha fet una aposta clara pelfutbol de base, és a dir, per lapedrera, que desenvolupa la sevaactivitat a les instal·lacions deTorres de Palau (antic camp delBons Aires).El Girona Futbol Club va néixer el25 de juliol de 1930 i venia aomplir el buit deixat per altresclubs nascuts a la ciutat als anysvint, com la Unió EsportivaGirona. La millor temporada de lahistòria del club va ser la del1935-36, quan va acabar campiódel seu grup a Segona Divisió i vadisputar la promoció d’ascens aPrimera Divisió. El Girona FC hamilitat 12 temporades a SegonaA, 13 a Segona B i 42 a Tercera.El futbol és sens dubte l’esport

L

L’esport, font de salut!

Núm. 32 - 2n quadrimestre 2009Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicacióEQUIP DE REDACCIÓ:Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà,Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer.

CORRESPONSALS:Imma García (C. St. Jordi de Girona), Josep Casals (Esplai G.G. St.Narcís), la Junta (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), LuisHerrera (Assoc. G. G. La Unió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes iJubilats St. Joan), Pitu Caicedo (Assoc. de Pensionistes i Jubilats deTaialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G."Onyar-Montilivi"), Ma. Mercè Costa (Caixa Terrassa Club 60), laJunta (Assoc. G. G. Barri Vell), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret) i laJunta (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel)

El Consell Municipal de la Gent GranPlaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Ajuntament de Girona. CRDI (Josep MariaOliveras). 2008. Ascens a 2a Divisió A.Coordinació: Plural Comunicació / Disseny: Juanjo Valeros Impressió: Gràfiques Alzamora SA / Dipòsit legal: GI-066-96

SUMARI2 EDITORIAL3 OPINIÓ8 CIUTAT Vida associativa de la gent gran

13 Padrí de la Costa Brava14 Les pensions (I)16 CONSELL G.G. Dia Internacional de la Gent Gran17 ENTREVISTA Joan Arnau, exporter d’un grapat

de clubs catalans20 QUALITAT Gastronomia21 DE VIDA La solidaritat no fa vacances22 Balnoteràpia24 CULTURA Darwin i la teoria de l’evolució (II)26 RACONS La Pujada de la Mercè28 AHIR I AVUI La Mercè

3Opinió

vui dia, la preocupaciósocial per la qualitat devida ha fet que cada

vegada més, tothom doni importàn-cia a la contaminació. Així hem vistcom el reciclatge, els fums, els pro-ductes de consum, etc. són moltvigilats i controlats. Ara, última-ment, hem vist com també va aga-fant relleu la contaminació acús-tica, ja era hora! La vida actual jagenera prou estrès per afegir-hi lesfresses.El problema és que, a part de lesdomèstiques, tenim les ciutadanes iaquesta és una complicació que noés fàcil de solucionar i que per alsgoverns municipals passa a segonpla, per poder donar preferència aaltres activitats de servei, senseimplicar-se gaire a fer-ho compati-ble. Crec que la nostra ciutat, Girona té,en determinades zones, uns nivellsde contaminació acústica molt con-siderables. Centre, carrers de sortidai perifèria tenen junts els sorollsderivats de les obres públiques i pri-vades i els de la circulació, que real-ment no veiem que siguin gairecontrolats.Per posar un exemple, diré que alsector de la plaça del Mercat, la deCatalunya i el tram veí de la GranVia, cada dia s’hi produeixen unsembussos considerables, que fanque els clàxons, la fressa dels

motors, les obres i els fums de tantsvehicles parats sigui molt gran. Val adir que, de tant entant, la policiamunicipal hi posa una mica d'ordrei controla els passos de vianants dela rotonda del carrer Ultònia. Noseria més fàcil posar-hi semàforsper als vianants, en aquest lloc?Igualment, en les obres de percussióper obrir rases als carrers, no hi hares que pugui amortir el soroll quegeneren? És molt intens. No sé siamb pantalles portàtils o altresestris podria millorar aquesta qües-tió, però el cert és que ara per arano veiem gaire preocupació persolucionar-ho.Si volem que de veritat es puguiagermanar el respecte a la natura ila humanització de les ciutatsqueda molt per fer.

Sorolls

A

per Josep Majó

més practicat arreu, i la ciutat deGirona no és una excepció. A laciutat hi ha diferents clubs quetreballen de valent amb nens inenes, el CF Parroquial SantaEugènia i el Can Gibert, l’AtlèticSant Ponç, l’UE Pontenc, l’escolade futbol Gironès-Sàbat, el DobleSet, a més dels equips de diferentscol·legis de la ciutat: La Salle,Maristes, Montessori, Bell-lloc... Voldria acabar agraint l’interèsque mostra la ciutadania per l’es-port, Girona pot tenir la seguretatque des de la Regidoria d’Esportscontinuarem treballant amb lamateixa il·lusió, dedicació i forcesrenovades, com hem fet elsdarrers anys per millorar i atendrela demanda esportiva de la ciutatdes de totes les seves vessants;gent gran, esport de lleure i salut,competició, professional, escolar...i, per tant, intentar assolir l’ex-cel·lència, tant per la quantitatcom per la qualitat de les nostresinstal·lacions i l’oferta d’activitatfísica i de pràctica esportiva a laciutadania.

Josep Maria Jofre i VilanovaREGIDOR D’ESPORTS

DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA

▼ CARTES

Apreciada Sra. Pagans, alcaldessa de Girona,

M’adreço a vostè en nom d’alguns ciutadans quehem observat que aquesta primavera, amb l’arribadade les desitjades i beneficioses aigües, en algunssectors de la nostra ciutat s’han produït algunes peti-tes inundacions sobre les voreres, cosa que a causade la nostra edat avançada ens ha estat impossible

fer els nostres passejos diaris. Li supliquem que tin-gui en compte la neteja dels embornals amb més fre-qüència, ja que es dóna la circumstància que algunsestan molt embossats i s’ha de prevenir davant depossibles pluges.

Atentament,Luis Herrera

Associació de Jubilats La Unió del Pont Major

4 Opinió

a tarda s’havia anat cobrintd’espessa nuvolada presa-giant tempesta. Amb la

pressió atmosfèrica, l’exèrcit demosquits davallava arran de l’Onyaresquivant els falciots que els empai-taven sortejant ponts i gavians,mentre pels vidres de les cases ques’emmirallen al riu, els humansencuriosits presenciaven la foscorde la brufada combinada amb el vol,entre elegant i perillós, d’aquellsocells d’arquejades i negroses ales

que amb el seu so estrident anun-ciaven la pertinença dels encon-torns com a camp exclusiu per aengolir els esquifits insectes.Jo m’havia posat a la feina a les tresen punt de la tarda, fent amistat

amb una linotípia de quan les gra-notes portaven sabre, però que ambpaciència i bon tracte vaig poder-litreure un rendiment més que òptimper a la impremta Masó, on noméshi anava cinc hores, puix que la

Entrevistes, intervius, diàlegs i col·loquisAgraïment a la mida d’un falciot

L

per Enric Homet i Romà

Records i vivències de la guerra civilper Àngela Ferrer i Mató

a veritat és que les mevesvivències i records corres-ponen a la postguerra però

crec que poden ésser interessants ique segurament molts lectors i lec-tores s’hi poden sentir identificats. Elmeu primer record és talment unflaix. Estàvem refugiats, els meuspares i jo, en una masia de Quartque ens havia acollit generosamenti recordo com en un somni que pas-saven camions plens de soldats i queun d’ells es va parar i un soldat (des-prés vaig saber que era italià) emdonà xocolata. Crec que ni n’haviatastat mai i que la vaig trobar bonís-sima. Potser la millor que he menjat.Després, ja més clarament, tincrecords de fets, situacions... gairebésempre tristos, però que s’agrupenen el meu pensament. Per exemple,jo que sempre he estat de poca vidaem veig no podent-me empassar decap de les maneres el pa que hi

havia a casa i que era el que reco-llíem de racionament (penso que elfeien de farina de blat de moro).Tampoc podia suportar les “farine-tes”(sopa amb farro), ni la xocolataamb gust de garrofa ni gairebé resdel que podia arribar a les nostresolles i cassoles. També tinc clar queera una festa quan podíem menjarvena de coll com si fossin costelles,greix de porc per mantega (si un diapodíem comprar mantega n’adqui-ríem “una unça” i gràcies), peresmorzar posàvem el tel de la lletsobre el “boníssim” pa, si fèiem unatruita era de farina i d’un sol ou pera tota la família, l’estofat era de“perdiu” amb patates (ara la venenper als gossos), les croquetes lesfèiem de patata, de peix noméspodíem comprar (i no sempre)verats, sardines, lluces o bogues (arani en venen.)...Vam arribar a menjarpeles de pèsols, faves i/o patates fre-

gides... I ara es parla de crisi!-Lespostres (si n’hi havia) consistien enmitja taronja o mitja poma i moltesvegades macades. D’arròs a la cas-sola només en podíem menjar quanel meu pare anava a pescar algunpop (en sabia molt) i també agafavamusclos de les roques. El caldo esfeia amb un miserable os del moll, ila sopa s’espesseïa amb pa sec quehavíem triturat i que també podiaservir per arrebossar algun bistec decavall que fent “cua” de bon matíhavíem pogut arreplegar a baixpreu. Un altre record que tinc és d’unabotiga petitona, “ca la Margarida delracó”, en deien, que feia la gara-gara als militars i després venia d’es-traperlo productes prohibits a preuastronòmic pels moments que esvivien i ho feia a la descarada per-què els militars eren ben servits enuna espècie de bar que s’havia mun-

L

5Opinió

feina fixa jo la tenia al diari LosSitios de Gerona i de nits.A les set de la tarda el cel haviadonat el tomb, però lluitant dinsl’aigua, un falciot anava esgotant-se per assolir la impossibilitat desortir-se’n, ja que havia caigut alparany dels dípters que pul·lulenarran d’aigua per no ésser víctimesdels àgils becs. Entre nosaltres for-màrem un cos de salvament fentuna mena de salabret amb draps icordills. Al segon intent aixecàvemvictoriosos l’animaló esmaperdut.El deplorable estat de l’au aconse-llava un repòs abans de la definitivaembranzida, i així preparàrem unacapsa de cartró ondulat amb paperesmicolat i serradures, tapadoraamb orificis i estratègicament pen-

jada per no fer-la víctima de lesfamoses rates que solen criar-se alstallers d’impremta amb el sòl defusta pel perill de les caigudes de leslletres de plom, i així, amb aquestaprevisió, restaríem ell i nosaltrestranquils tota la nit a l’esguard del’endemà. Entre esgotat i sorprèsrestà l’ocell amb la nostra esperançad’èxit per al matí següent.Abans de les tres de la tarda de l’en-demà, els companys ja m’esperavenper contar-me l’emocionant mo-ment matinal de l’embranzida celamunt pel braç de l’Ignasi, que imi-tant les gestes dels déus de l’Olimphavia tret forces impensades perdonar vida al ja amic falciot, bo iassegurant-me que l’animaló, enprova d’agraïment, s’havia passat

tot el matí volant ran de vidrieresdel taller, acompanyat de la sevaparella.Encara no acabaven el relat, ja tor-naven a aparèixer amb elegantsarabescos i cal·ligràfics vols tan aprop nostre, que se m’ocorreguéd’obrir la finestra per sentir el brun-zir de les seves ales, i ja a la primerapassada el cor se m’enlairà pel sod’aquells xiscles, que amb la mevapredisposició a la fantasia va sem-blar-me que pronunciaven amb totaclaredat el meu nom: Enric, Enric,Enric...Exposar aquella il·lusió als com-panys hauria creat riotes, però vaigposar mans a la feina creient quepels cels de Girona ja hi tenia unamic.

tat l’espavilada botiguera.També tinc present a la memòria latargeta de racionament i que gràciesa ella vaig avorrir els torrons (erentan dolents!) que ens donaven perNadal. Cada setmana es repartienqueviures (sucre, cigrons, farina...),que semblava podien ajudar a viureles famílies, i tot era de qualitatínfima i a més a més escàs. També elpa (aquell tan dolent) era racionat ila gent de vida passava molta fam. Sifins i tot el tabac per als senyors eraracionat! (Crec que no eren cons-cients que el que repartien era mor-tal!) Tot era trist i miserable però noem sembla haver estat infeliç, si mésno esperonàvem l’enginy. Per exem-ple, jo per enganxar cromos o pro-grames de cine em feia una pasta defarina i aigua i l’àlbum era una lli-breta vella. Tot s’aprofitava. Els meusoncles tenien relació amb la farineraEnsesa i ens proporcionaven elsretalls que sobraven de confeccionarels sacs de la farina i amb ells ensfèiem calcetes, xambres... i jo elstenyia de colors i em confeccionava

vestits. Fins i tot un cop vaig unircintes de colors que corrien per casai me’n sortí una brusa que fou l’ad-miració de tothom (recordava l’ac-tual Desigual). La meva àvia, que eramolt llesta, quan podia comprar unconill (o el criava de petit dins unagàbia que tenia en una petitaterrassa) i ja el podia matar “fentfestassa”, de la pell en feia unes cati-fes fantàstiques. De vegades hicriava algun pollastre (sobretotquan s’apropava Nadal) i així aquelldia fruíem de la llavors prohibitivacarn del pollastre). També es fabri-cava la colònia amb alcohol i essèn-cies de flors (recordo la de violeta,

que era mmm...) i en els testos de laterrassa hi plantava vegetals útils(fins i tot els fregalls sortien d’unscarbassons especials...), tampoc esprivava de licors digestius que fabri-cava amb herbes, i un llarg etcètera.De totes maneres i a poc a poc totmillorà i ens donà tot plegat unagran lliçó: cal treballar, saber estal-viar, usar l’enginy i mai estirar més elbraç que la màniga. Crec sincera-ment que aquestes virtuts s’han per-dut i que són la causa principal ivertadera de la situació a quèactualment s’ha arribat. No m’ima-gino a ningú fent cua per comprarcarbó i carbonet (per als brasers, queres escalfaven) ni menjant guixes permongetes, ni vivint situacions sem-blants a les que he exposat en elmeu escrit.Per tant no cal amoïnar-se, però noestaria gens malament que els quehem viscut situacions extremes enféssim cinc cèntims als joves actualsi fomentar alhora una vida més aus-tera i agrair que encara podem viurerelativament bé.

6 Opinió

Que descansada vidaLa del que huye del mundanal ruidoY sigue la escondida Senda por donde han idoLos pocos sabios que en el mundo han sido

Fray Luis de León (s. XVI )

mmersos com estem en unentorn farcit de sorolls,

seria molt bo cercar i valorarel silenci. Constantment els tubsd’escapament de les motos, el grun-yir dels motors dels cotxes, les sirenesde la policia i/o de les ambulànciesofenen greument la nostra oïda i hofan sense treva. Potser ens hem acos-tumat tant a aquesta mena de sonsofensius que molts hem deixat devalorar el silenci. I quan parlo desilenci no em refereixo a la mancaabsoluta de sons, sinó a un silenciagradable acompanyat, això sí, depetits plaers que afalaguen i aman-yaguen les nostres orelles. Heu pro-vat de fer una estada tranquil·la enun poblet dels molts que tenim a lesnostres rodalies i asseure’s en un prat

i escoltar aquest silenci engrescador?Llavors podeu gaudir d’uns petitsplaers que la ciutat mai us donarà.Podem, en aquests meravellososmoments, sentir l’harmoniós cantd’un rossinyol, el cli-clac d’un dolld’aigua que brolla d’una deu mun-tanyenca, el lladruc llunyà d’un gos ifins i tot podreu notar l’aleteig d’unapapallona.Quin goig es pot sentir allà nomésenvoltats de natura i fruir de lespetites meravelles que ella ens ofe-reix per a complaença dels nostressentits!Sobretot a l’estiu també ens podem

deixondir escoltant el so del marquan besa l’arena de la platja o quanuna mica més brau assota el roquis-sar. En ambdós casos el seu murmuriés talment com l’amorós so d’unacançó de bressol entonada per unamare quan fa dormir el seu nadó.Cal valorar aquest “silenci” naturalque segur que ens donarà molta méstranquil·litat que qualsevol productefarmacèutic que no deixarà mai d’és-ser artificial i qui sap si nociu per a lanostra salut.Fer la prova és fàcil i no costa ni cincde xavalla.Feliç silenci!

LLAMBREGADES

El valor del silenci

I

per Àngela Ferrer i Mató

A un gran amic

Després d’una penosa i llarga malaltia, Marcos Cano Martínez va morir fauns dies. Marcos, un lluitador infatigable que va saber guanyar-se el res-pecte i l’estima de tots els seus veïns de Vila-roja. Va ser president de l’As-sociació de Jubilats d’aquell barri, al qual va servir d’una manera desinte-ressada i lleial. Gran lluitador fins als últims moments de la seva vida.Organitzador de diverses activitats en benefici dels jubilats del seu esti-mat barri de Vila-roja, al qual es va entregar fins a l’últim moment.

Des del Pont Major, barri on va deixar molts amics, volem donar el doltant a la seva dona i fills com als seus altres familiars. Marcos, mai t’obli-darem.

Luis HerreraAssociació de Jubilats La Unió del Pont Major

7Opinió

Governs de la República (1931-1936)per Francesc Pararols

l fracàs de la dictadura dePrimo de Rivera, evidenciatparticularment durant l’any

1930, va debilitar al màxim la posi-ció del rei Alfons XIII, avi de l’avui reiJoan Carles I. El general Berenguerintenta salvar aquesta monarquiadesidiosa, malgastadora, amant, aixòsí, de jugar al polo, celebrar festejos,etc. i retornar a la normalitat cons-titucional, però ja és massa tard,també fracassa.Personalitats republicanes partici-pants en el Pacte de Sant Sebastià iuna part de l’exèrcit preparen unarevolta per al dia 15 de desembre.La mala organització i la precipita-ció d’alguns fa que es revoltin abansde la data convinguda la base deCuatro Vientos a Madrid i la guarni-ció militar de Jaca. Resultat: elscapitans Fermín Galán i García Her-nández foren afusellats, i el ComitèRevolucionari —Alcalà, Zamora,Manuel Azaña, Marcelino Domingo,Largo Caballero, Indalecio Prieto id’altres— foren empresonats.El 12 d’abril de 1931, es convoqueneleccions municipals. Són un plebis-cit, una consulta popular. Es con-voca directament tots els ciutadans(com a l’antiga Roma) a decidir pervotació: monarquia o república. Esproduí una fulminant victòria delspartidaris de la república a la majo-ria de les grans ciutats i caps deprovíncia. El dia 14 d’abril, AlfonsXIII, en veure que el general San-jurjo reconeixia l’autoritat delComitè Revolucionari, va sortir delpaís. Sense vessar una sola gota desang es va portar a terme la trans-missió de poders.El primer govern de la República elpresideix Aniceto Alcalá Zamora.Està format per radicals comLerroux, radicals socialistes com

Marcelino Domingo i Albornoz,socialistes de Prieto i Largo Caba-llero. Del radical Lerroux, se’ncomenta que a vegades en comen-çar un míting es treia un entrepà dela butxaca, dient que no havia tin-gut temps de dinar, després s’assa-bentaven que venia d’un banquet.Aquest govern només va durar unsvuit mesos. Durant aquest tempss’ha discutit i preparat el contingutd’una nova constitució, que dissor-tadament no inclou les bases de larevolució burgesa com s’ha fet enmolts estats: la revolució industrial,la reforma agrària, la liquidació deles restes del feudalisme, etc. Sí ques’hi inclou, però, l’ampliació delsdrets individuals, la llibertat de cul-tes i creences, el respecte a la pro-pietat privada, etc. En canvi, no estoca ni la problemàtica Basca iCatalana, ni es limita el poder del’Església, ni el de l’exèrcit, ni dellatifundisme.El 9 de setembre de 1931, s’aprovala nova Constitució. Dimiteix AlcalàZamora i es nomena presidentManuel Azaña. És el segon govern

de la República. Durant 1931-1932,s’implanta el divorci, es redueixenels oficials de l’exèrcit, es dissol laCompanyia de Jesús, s’aprova lareforma agrària, s’aprova l’Estatutd’Autonomia català (setembre de1932). A principis de 1932, essentministre d’Instrucció Pública Mar-celino Domingo, es varen construir10.000 escoles, entre elles la delmeu poble, Sant Jordi Desvalls, o elCol·legi Verd de Girona.L’octubre de 1933, després de per-dre les eleccions municipals, ésnomenat president Matínez Barrio,que dissol les Corts i convoca elec-cions. Durant 1934- 1935 se succe-eixen uns quants governs formatsper la CEDA (Agrupación Españolade Derechas Autónomas) de GilRobles, que sense miraments vanretallant conquestes dels anteriorsgoverns republicans.Aquesta situació dura fins a leseleccions del 16 de febrer de 1936.Gran triomf del Front Popular. Res-cat de la Segona República, elpoble al carrer. Era un nou 14 d’a-bril de 1931!

E

8 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVASecció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, departicipació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

Barri i seguretat. PoliciaMunicipal

Dins el nostre cafè tertúlia dels dijousvàrem tocar el tema de la seguretat.La situació difícil que travessem és uncamp abonat per a estafadors i aprofi-tats per enganyar i estafar les personesde bona fe, sobretot persones grans.La conferència explicativa lavan dur a terme dos agentsde la Policia Municipal. Elsagents varen explicar d’unamanera clara com prevenirpossibles intents de robatorien els domicilis i sobretotcom anar en compte amb elsenganys, ja que n’hi ha queen són uns experts. Elsagents varen insistir sobretotque en qualsevol cas que esdoni no hem d’oblidar de tru-car a la policia d’immediat i donar elsnoms i l’adreça de les persones afecta-des per així ajudar-los i vetllar per laseva seguretat.Acabada la conferència es va servir unrefrigeri. Gràcies, senyors agents.

Classes de sevillanes

Fa uns dies, i com a final de curs de lesdiferents activitats que es van organit-zar al Centre Cívic del Pont Major, vaactuar el grup de sevillanes dirigit per la

professora Ana GuisadoRuiz, coneguda per lesseves actuacions en dife-rents llocs de la provínciai altres. El curs ha durattres mesos i el progrésque han fet les alumnesha estat molt positiu. Laseva actuació va ser se-guida amb molt d’interèspel nombrós públic que

animava amb les seves palmas i aplau-diments l’actuació d’aquest grup desevillanes.Des d’aquestes línies felicitem tots elscomponents d’aquest grup i especial-ment la seva professora, que tan bé lesha dirigit.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Luis Herrera

Des de la nostra llar de jubi-lats, us convidem a la XIIsetmana cultural, anome-nada “El Veranillo del Mem-brillo”, que es portarà aterme entre els dies 12 i 18d’octubre.Durant aquesta setmana esfaran diferents actes, comexcursions, campionats debotifarra, de billar, desfiladesde vestits de paper (realit-zats per les mateixessòcies) actuacions de lacoral i playback, etc. Tots ells organit-zats pels socis i sòcies de la nostraassociació.

També us hem de dir que aquestsmesos de maig i juny, els grups decant, playback, havaneres i pallassos

han fet diverses sortides percentres de la nostra ciutat itambé a la població de Bes-canó. Hem actuat a les festes delnostre barri (Germans Sà-bat) i a les festes de Fonta-jau. Hem pogut muntattambé una exposició d’inte-ressants treballs manuals(fets pels mateixos avis) a lanostra llar, amb motiu tambéde les festes del barri.Durant aquest any, l’associa-

ció ha dut a terme diverses excursionsi tertúlies molt profitoses per als socisde la llar de jubilats.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Pitu Caicedo

9Ciutat

El passat dilluns 15 de juny vàremorganitzar una jornada oberta a tothomper celebrar la cloenda d’activitats rea-litzades des d’octubre de 2008 a junyde 2009. Primerament, vàrem gaudird’una visita guiada a la BibliotecaPública de Girona on vàrem conèixer elcentre i tots els serveis gratuïts queofereix, per tal d’aprofitar millor elsseus recursos i serveis. La visita va sera càrrec de la bibliotecària GlòriaBosch que ens va explicar detallada-ment tot el funcionament, història iorganització del centre i ens va mostrarles sales i departaments que està divi-dida la biblioteca. També vàrem poder

visitar l’arxiu on es guarden més de200.000 documents.La visita va ser molt interessant per atots els assistents. Ho recomanem atothom ja que a vegades un no sap totels serveis que ens pot oferir la Biblio-teca Pública de Girona i la veritat ésque la majoria vàrem quedar bocaba-dats de tot el que tenim a disposició.Seguidament com que tots ja teníeml’estómac buit, vàrem anar a dinar. A lasobretaula, tots els assistents quehavien fet algun curs, els hi vàrem lliu-rar els diplomes dels cursos correspo-nents.Per acabar la vetllada i prevenir-nos del

sol, es va regalar a tothom un bonicpara-sol !!!A partir de finals d’agost ja tindrempreparades les activitats de setembre adesembre 2009. Els que no ho rebeu acasa i esteu interessats en rebre-honomés cal que ompliu una butlleta queus facilitarem, sinó ho podeu passar arecollir al Club 60 o a qualsevol oficinade Caixa Terrassa.

CLUB 60 DE CAIXA TERRASSA DE GIRONA Maria-Mercè CostaVIDA ASSOCIATIVA

Les petites i gransremeieres de la Vall deSant Daniel

Quan el mes d’octubre del 2008 vàremcomençar a plantejar a l’Associació deGent Gran de Sant Daniel la possibilitatde recollir els remeis casolans mésconeguts i utilitzats en les seves famí-lies, vaig entendre que hi havia moltesganes de tractar aquest tema i sobretotde recuperar una part de la seva histò-ria moltes vegades silenciada per “efi-càcia” de la farmàcia moderna.Aquests mesos, fins al 16 de maig del

2009, han estat de gran dinamisme iha suposat un bonic esforç de la nos-tra gent gran per donar als joves i a lesfamílies de la Vall de Sant Daniel un bé

en forma de remeis que actual-ment la ciència de les plantesaccepta com una tradició útil ide fàcil maneig.Aquesta recollida de 44 remeissolament vol ser un exemple dela riquesa que amaga la naturade les Gavarres.Trobaràs en aquests remeisconsol i alleugeriment, però nola solució.Aquest llibret ha estat possible

gràcies a l’esforç d’aquest Ajuntament,de l’Associació de Gent Gran de la Vallde Sant Daniel i Conxi Badia.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN DE LA VALL DE SANT DANIEL Xavier Uriarte

Al Club Caixa Catalunya encetem cursamb moltes novetats, nous cursos iactivitats, és per això que us volemconvidar a apropar-vos i descobriraquella que us interessa a vosaltres!D’altra banda, algunes pinzellades delque ha passat al Club en aquestsúltims mesos, d’ençà l’últim númerod'el Roure. Parlar-vos de les correspo-nents Trobades, com cada any, de Sar-danes, que aquest any ha tingut lloc aFigueres, i de Corals, que s'ha celebratal Palau de la Música i on la nostracoral va brillar amb llum pròpia, junta-ment amb la resta de corals dels ClubsCaixa Catalunya.

També explicar-vos que aljuny es va celebrar el final decurs amb totes les parellesde persones grans i estu-diants universitaris que par-ticipen en el programa "Viurei Conviure" aqui Girona, unprojecte intergeneracionalque vol donar una respostasolidària a dues necessitats:la companyia per a les persones gransi l’allotjament per als joves estudiants.Es tracta d’una experiència molt enri-quidora de la qual només se’n sent aparlar positivament per part de totsaquells que hi participen, i des d’aquí

us voldria animar a informar-vos sobreel programa!No vull oblidar-me del XIIIè ConcursFotogràfic dels Clubs Caixa Catalunyaque s’ha celebrat aquest mes de juny,el qual enguany ha guanyat una sòciad’aquí Girona!

CLUB SANT JORDI DE GIRONA Imma García

10 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

El passat mes de març de 2009, ungrup de tècnics de l’Ajuntament deGirona van venir al centre cívic, i vanexplicar a la junta de l’esplai les obresque l’ajuntament tenia previst fer perposar al dia la sala de ball i el nostreteatre.L’explicació la va fer l’arquitecte Carles

Lloret, que va remarcar la necessitatd’arreglar la climatització de tot l’edi-fici, explicant també que eren varies lesempreses que s’havien ofert per feraquestes obres, especificant que ellloc ideal per a la col·locació d’aques-tes màquines és l’últim pis de sobrel’escenari, la qual cosa comporta l’am-

pliació de l’escenari i de la llotja delamfiteatre.També es col·locaran grades retràctilsals costats que més convinguin de lasala, el gruix del retràctil serà aproxi-madament de 1,20 metres. La salaafectada per les obres quedarà tan-cada de tota activitat pública o socialdes del dia 1 d’abril fins al 31 de des-embre de 2009.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Josep Casals

Estat de les obres a 22 de maig de 2009.

L'Associació del Casal de la Gent Grande Pedret és una associació sense capànim de lucre, la finalitat de la qual ésdonar el màxim suport als associats ioferir tota classe d'activitats lúdiques,per sensibilitzar i fer reflexionar sobreels moments que viu la gent gran i queaquests moments ens aportin a totsuna il·lusió per passar-ho al millor pos-sible.En un moment o altre, tots tenimnecessitat de crear un estri amb mate-rials diversos, els quals ens engres-quen a alguna cosa i que hagi sortit deles nostres pròpies mans, però tenimpor de sentir-nos fracassats, i moltscops no ho fem; per això els tallers demanualitats ens serveixen per vènceraquesta por de fer el ridícul i deixar-nosanar i sobretot desenvolupar la nostraimaginació, encara que moltes vega-

des pugui semblar un impuls infantil. Aquesta activitat és una eina importanta cada casal per estimular la creativitat,la mobilitat de les mans i fer treballar el

nostre cervell. Les activitats més desenvolupades deltaller són elaboració de flors, punt decreu, mitja, pintura de mans...

ASSOCIACIÓ GENT GRAN DE PEDRET La Junta

Millores al Centre Cívic de Sant Narcís

11Ciutat

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA La Junta

Visita guiada per RamónLlorente al castell deMontjuïc i sortida al’exposició de flors de Girona

Des de la Junta de l’Associació dePensionistes i Jubilats de Vila-roja,s’organitzen diferents sortides i passe-jades per als socis de la llar.Una de les sortides que es va organit-zar i que va tenir molta acceptació perla gent de la llar, va ser una visitaguiada amb Ramón Llorente pel castellde Montjuïc.Unes 27 persones van participar enaquesta trobada, que van poder recó-rrer les ruïnes del castell de Montjuïc iel lloc on es van instal·lar moltes famí-lies quan van arribar a Girona, “lesbarraques de Montjuïc”.El mateix Ramón Llorente, autor del lli-

bre Montjuïc, la història d’un poble, elsva acompanyar per l’indret i junts vanpoder intercanviar records i detalls delsanys de convivència entre les famíliesque vivien allà.La sortida va ser molt entranyable per

a la gent que hi va participar ja que ellsmateixos havien viscut en aquellesbarraques. També els va animar a par-ticipar al dinar i les activitats de ger-manor que s’organitzen cada any alsetembre.El 12 de maig també uns 29 socis dela llar van organitzar una passejada perl’exposició de flors de Girona. Van aga-far el tren Gerió fins a la Catedral i vanpassejar-se pels carrers més emble-màtics de la ciutat vella. Trobem molt positives aquestes sorti-des per a la gent gran, que tot i elsseus impediments físics, en algunscasos, i l’esforç que comporta mou-re’s i sortir del barri gaudeixen de lessortides en grup i fan una activitatfísica, cosa que millora la seva salut i amés els permet compartir una bonavetllada amb els companys de l’asso-ciació.

VIDA ASSOCIATIVA

Festa final de curs

Durant aquest segon trimestre de l’any2009 hem continuat les nostres activi-tats i cursos engegats a principis d’oc-tubre i en fem un balanç molt positiu,ara que ja s’acosta el final de curs, tantdels resultats aconseguits com de l’as-sistència i la participació per part delsnostres socis i sòcies: hem aconseguitun gran èxit en els nostres cursos demanualitats, de gimnàstica de mante-niment per a gent gran i en el taller depunt de creu. A més, a la Llar de Jubi-lats Sant Joan aquest curs hem acollitdiferents activitats i tallers del proper iveí Centre Cívic Sant Narcís que, arrand’unes obres d’adequació i millora deles seves instal·lacions, no ha pogutacollir totes les activitats que normal-ment s’hi duen a terme. Des de la Llarde Jubilats Sant Joan estem molt con-tents d’haver pogut cedir les nostresaules i instal·lacions als amics de SantNarcís i creiem que aquesta col·labora-ció ha sigut molt positiva per als doscentres. En el nostre centre també s’hihan fet una sèrie de millores, la més

important de les quals ha sigut la ins-tal·lació de l’aire condicionat a la gransala del ball.Així doncs, que per celebrar el final decurs i l’arribada de les vacances, comcada any celebrem la festa de SantJoan, el dia 24 de juny, amb la nostraactivitat que té més èxit de participacióque és, sense cap mena de dubte, elball de Sant Joan. És un gran esdeve-niment que atreu, fins i tot, molta gent

de diferents barris de la ciutat deGirona i també d’altres poblacions veï-nes, i que comença després del dinarde germanor que fem al migdia. Final-ment us volem dir que esteu tots con-vidats i convidades, des d’aquesteslínies, a assistir a qualsevol dels actesque organitzem a la nostra Llar, ensfaria molta il·lusió poder-los compartiri gaudir amb tots vosaltres. Us hi espe-rem!

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Joan Farré

12 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Estem acabant el curs, arriba l’estiu, isi mirem enrera, veiem que les activi-tats s’han desenvolupat bé i quetothom ja té ganes de fer vacances, lagent es va organitzant per passar lacalor el millor possible.Cal dir, que la gent gran, aquest any tanproblemàtic, no ha viscut al marge de lapreocupació social que ha comportat lacrisis, això preocupa perquè l’entornfamiliar pot ser afectat i també per quemolts serveis és poden veure retallats.Mai podem estar tranquils del tot, lavida és així.

Parlant de les últimes activitatsno regulades, podem destacarles visites d’altres casals d’a-rreu de Catalunya, que hanestat amb nosaltres la setmanade les flors i que varen ser ate-sos i acompanyats per perso-nes del Centre a fer el recorre-gut per els llocs més emblemà-tics. També la sortida a laCatalunya nord dels que realit-zen el curs de Francés visitant Cotlliure(Castell) i també Banyuls (l’aquari).Vaser molt interessant.

Ara per celebrar la cloenda de les acti-vitats anirem a Banyoles, passarem undia relaxat, amb un bon dinar, i a conti-nuació ball.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Josep Majó

Amb sorprenents perspectives ques’incomplien per diferents motius iquan ja crèiem que tot eren falòrnies dedifícil decisió, vet aquí que un bon diade primavera es va comunicar quehavíem de començar a “aixecar veles”perquè la Fundació “la Caixa” per fihavia decidit de traslladar-nos provisio-nalment a uns locals que ja ens teniapreparats i que a pesar de sentir-nos-hicom uns intrusos de bona fe, ens hihem anat encabint, amb les franquesesperances que se’ns estan preparantuns locals d’esplai que no tindrancomparació amb els anteriors, puixque tot i que ja ens l’havíem fet un xicnostre, no estava concebut per a lesactivitats de gent gran i menys encaraper fer-hi classes de tota mena, sobre-tot problemàtic i mal condicionat per a

les lliçons i exercicisd’informàtica. Ara bé,com una premonicióconcebuda des delsanteriors deixebles d’a-questes pràctiques tanposades al dia, hem dereconèixer que d’aque-lla mena de corredorhumà que ocupaven,molt difícil de controlar,aquesta secció ha pas-sat (com poden observar en la presentfotografia d’Antoni Culubret) al millorlloc dels espais provisionals que s’hananat triant per a aquest tipus d’activi-tats, moltes de les quals no hi han tin-gut ni cabuda, sempre a l’esperasegura d’uns locals que per les refe-rències i l’interès que la Fundació hi

dedica, la immensa majoria hi estemmolt interessats a poder-los estrenar igaudir d’aquelles promeses que s’ha-vien eternitzat i que per fi les veiemcréixer en cada ocasió que hi passemper davant, com si ja fossin la nostrafutura vida d’oci, cultura i humanisme.Celebrem-ho!

GENT GRAN “L’ESPLAI” Enric Homet

La gent gran de l’Esplai aprèn informàtica.

El passat 28 d’abril en elnostre petit Centre Social delBarri Vell, que no arriba ni demolt a centre cívic, vàremcelebrar amb molta alegria iuna bona berenada el 4t ani-versari de la inauguració elcentre.Ens hi varen acompanyarAnna Pagans, alcaldessa deGirona, i els regidors Isabel Salamaña iJoan Olóriz, que varen compartir unabona estona amb els socis presents

amb molta simpatia i bon humor.En acomiadar-se, l’alcaldessa ens vafer molt contens quan va dir que a l’A-

juntament són conscients que el localactual és insuficient i que hi ha el pro-jecte de fer un centre cívic com cal al’edifici que quedarà lliure quan l’arxiues traslladi a una nova seu.Mentrestant ocuparíem transitòria-ment, una vegada finalitzades les obresde condicionament, els baixos de l’an-tic conservatori de música.Som conscients que estem en èpocade crisi, però els més de 90 socis del’associació som optimistes de cara aun futur pròxim.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL La Junta de l’Associació

13Ciutat

REPORTATGE

erran Agulló i Vidal va serun home polifacètic: advo-cat, poeta, periodista, co-

mediògraf i empresari. Va néixer aGirona l’any 1863, a les voltes de laplaça del Vi, núm. 3. Recentmentl’Ajuntament de la ciutat hi hacol·locat una placa commemorativa.Va morir a Santa Coloma de Farnersl’any 1933.Va dirigir el diari La Veu de Cata-lunya i firmava amb el pseudònimde Pol la secció “El dia”. Es dedicà ala política dins la Lliga Regionalista.El seu pseudònim va fer que se’lconegués com a “en Pol de la Veu”.Va obtenir el títol de Mestre en GaiSaber quan tan sols tenia trentaanys. Va escriure diversos llibres: Lli-bre de versos, Llibre de la cuinacatalana, Espurnes, Corrandes, Po-nentines...Era un home agut, inquiet, un granconversador. La nit abans de morirva estar de tertúlia amb els seusíntims a Santa Coloma, on passavauns dies de repòs. Fill d’una gironina,es casà amb Joana Sibils de SantFeliu de Guíxols, ciutat que admi-rava i que coneixia pam a pam.L’any 1908, en una trobada d’escrip-tors de la família Ventosa a la platjade Fornells, a proposta de FerranAgulló es va acordar donar el nomde Costa Brava al nostre litoral.S’explica que més tard varen pujar al’ermita de Sant Elm, de Sant Feliude Guíxols, i que Ferran Agulló, ambels ulls al cel, cara al mar, amb unamà estesa i l’altra sobre les roques vadir solemnement: “D’avui endavantet diràs Brava, perquè ho ets i vin-dran a tu els mortals, en cerca derepòs i serà una glòria més de Cata-lunya”.Al peu de l’ermita hi ha un monòlit

a la seva memòria on es pot llegiraquest vers tan breu i tendre:

El pare n’és de l’Escalala mare de TamariuI jo sóc filla de calade llevant de Sant Feliu.

La riba catalana des de Blanes fins ala ratlla de França, no tenia cap nompropi. Alguns trobaren que el nomde brava era excessiu, tenint encompte la lluminositat i la dolçor dela Mediterrània. S’argumentava quees considera una costa brava verita-ble la del Cantàbric o la de la Bre-tanya. El tros més brau encara és elque va de Sant Feliu a Tossa, preci-sament el que tenia al davant Agu-lló quan va donar el qualificatiu

amb què ara es coneix la nostracosta arreu del món.A mi, que em sento vinculada a SantFeliu de Guíxols, em plau aquest trosde costa. Té una bellesa extraordinà-ria, captivadora, en totes les esta-cions de l’any. Jo he pujat a l’ermitade Sant Elm amb sol radiant i ambsol molt feble, amb plovisqueig iamb ventada forta, pel sol fet decontemplar –com els ramats deturistes- recolzada a la barana, l’am-plària del cel, la llunyana Tossa, eldesplaçament dels núvols, les ones,els colors canviants del mar i tots elsmoviments dels que van i dels quevénen i dels que tenen la força devolar.

M. Concepció Costa i Torró

Padrí de la Costa Brava

F

14 Ciutat

PENSIONS

es pensions i tot el que lesenvolta és una de les cosesque més inquieta, interessa

i motiva totes aquelles perso-nes que, o bé estan jubilades, o bého estaran properament. Peraquesta raó s’ha previst, en aquest iel proper número de la revista,exposar-vos informació d’interèssobre el tema.

SOBRE LES PENSIONS

Un dels avenços importants i bàsicsde l’anomenat estat del benestar haestat el sistema públic de pensions:garantir una renda a totes aquellespersones que han treballat durant laseva vida i que, per tant, han contri-buït a finançar les cobertures de laSeguretat Social, és un dret i undeure a preservar i, en la mesura delpossible, a millorar. També, és clar,

cal tenir en compte les situacions denecessitat de tots aquells que, perun motiu o un altre, no han pogutcotitzar prou i que, quan arriben al’edat establerta per a la jubilació–normalment els 65 anys- es trobensense cap ingrés periòdic i suficientque cobreixi les seves despeses bàsi-ques. Per això existeixen les pen-sions de vellesa o jubilació, i tambéaquelles que es poden obtenir perinvalidesa o viduïtat, ja sense unaedat legal mínima. Per al primer cas, el d’aquells quehan pogut cotitzar de manera sufi-cient, hi ha les pensions anomena-des contributives (perquè han “con-tribuït” prèviament al sistema), i quesón competència de l’Institut Nacio-nal de la Seguretat Social (INSS),entitat del Ministeri de Treball iImmigració. En el segon cas, hi tro-bem les pensions “no contributives”

que, aquí a Catalunya, gestiona laGeneralitat mitjançant el Departa-ment d’Acció Social i Ciutadania.Parlarem aquí bàsicament de lespensions contributives i destacaremallò que pot interessar més als quiles perceben o que hi puguin tenirdret en un futur proper.

PENSIONS I RENDA

La majoria de pensions contributi-ves, excepte les causades per inca-pacitat permanent (invalidesa) ambgrau d’absoluta o gran invalidesa,estan sotmeses a l’impost sobre larenda de les persones físiques (elconegut com a IRPF). Sol ser unimpost “progressiu”, és a dir: quecom més alt és el sou o pensió quees cobra, més es paga. En general,sense voler ni poder ser massa exac-tes, quan la pensió no arriba als 600

Les pensions (I)

L

15Ciutat

o 700 euros –sempre depenent de lasituació personal i familiar decadascú, com diu la normativa- nos’aplica retenció a compte de l’im-post. En el cas de quantitats supe-riors, en general, la llei obliga l’em-presa o entitat pagadora a retenirmensualment una quantitat dediners a compte de l’IRPF. L’anysegüent cal fer un certificat a cadapersona on consti el total percebut,desglossant la quantitat en brut(abans dels descomptes) i la retin-guda a compte. Així, cadascú potfer els seus càlculs per saber si estàobligat a declarar la renda o no,segons els criteris d’Hisenda. Cal dirque en els darrers anys, gràcies alsavenços tecnològics i a la inversiófeta, tant la Seguretat Social coml’Agència Tributària, s’ha milloratnotablement tot el procés de decla-ració de la renda, que és més fàcil ideixa fora de l’obligació de presen-tar documents o declaració cadavegada més persones. Malgrat tot,és aconsellable sempre informar-sebé i provar de fer els comptes a casa(o que ens els faci algú que ensàpiga prou...), o fer el que es diu“l’esborrany”, estiguem obligats adeclarar o no, per veure si podemrecuperar alguna quantitat de totallò que se’ns hagi pogut retenir.Cal recordar que si no hem pagatres a compte de l’impost, no podremmai cobrar quan declarem. A més a més, aprofitant les novestecnologies, encara malauradamentpoc accessibles per a molta poblaciói especialment per a la gent gran,aquests tràmits es poden fer perInternet o fins i tot per telèfonmòbil o fix amb un senzill missatge.

És molt important, doncs:Assegurar-se que l’INSS té les vos-tres dades correctes (sobretot siconviviu amb familiars a càrrec, siteniu alguna discapacitat recone-guda per la Generalitat, etc.) i

també si l’adreça és l’actual en totmoment per poder rebre correcta-ment les cartes sobre la pensió. Pro-gressivament s’està implantant unservei que serà útil en el futur mit-jançant el qual, si proporcioneu elnúmero de telèfon mòbil o l’adreçaelectrònica (aquells que tingueuaccés a Internet), l’INSS us enviaràinformació per aquests canals demanera còmoda, ràpida i gratuïtasobre la vostra pensió i d’altrestemes d’interès.Recordar que cal distingir sempreallò que és la pensió bruta de laquantitat que es pot descomptar peringressar a Hisenda. Això explicaque, a vegades, la pensió “baixi” enlloc de pujar el mes de gener o quancomencem a cobrar una segonapensió (per exemple, jubilació mésviduïtat...). I l’explicació és ben sen-zilla: tot i que la quantitat brutahaurà pujat, com que també crei-

xerà la retenció de l’IRPF, el líquid oquantitat neta que finalment arribaa les mans pot baixar. Si es vol,doncs, recuperar o compensaraquests diners descomptats caldràpresentar declaració de la renda al’Agència Tributària.Finalment, destacar una novetat fis-cal d’enguany: aquelles personesque paguen una hipoteca pel seuhabitatge habitual i que no arribenals 33.000 € l’any de pensió o sou,poden demanar que se’ls rebaixi un2% la retenció a compte de l’IRPF.Cal tenir clar que no és que espaguin menys d’impostos al final,sinó que es redueixen els avança-ments a compte, però això ja escompensarà quan es presenti ladeclaració l’any següent.

Pep HortonedaCentre d’Atenció i d’Informació

de l’INSS de Girona

16 Consell G.G.

a comissió Gent Gran i Ciu-tat en la seva darrera tro-bada del mes de maig va

comptar amb la presència del tinentd’alcalde de Politiques Socials i Coo-peració, Joan Olòriz, que en aquestaocasió va presentar la tinent d‘alcalde de Seguretat, Mª AngelsFreixenet, i la sotsinspectora de lapolicia municipal, Irene Alcalde. En aquesta sessió es va donar aconèixer el programa “ Consells deseguretat per a la gent gran” que ha

dut a terme la policia, conjuntamentamb Creu Roja, mitjançant xerradesen els diferents Centres Cívics de laciutat.El programa consisteix en donarconsells pràctics a la gent gran pertal de prevenir i evitar delictes alcarrer, al transport públic i a casa. Laxerrada va resultar molt interessant.El tinent d’alcalde el Sr. Olòriz , d’a-cord amb el compromís pres la pri-mera reunió de l’any, va fer el segui-ment de quins eren els efectes de la

crisi a Girona i la seva repercussió enels Serveis Socials municipals.De la seva exposició destaqueml’augment de un 40% de les primeresvisites a serveis socials, l’augmentdel 60% de demandes de caràctereconòmic, i l’aparició de nous perfilscom a demandants de serveis socials.També cal destacar l’augment d’u-suaris de “la Sopa” tant pel que fa al’allotjament com al menjador.

Consell Municipal de la Gent Gran

Consells de seguretat per a la gent gran

L

l mes d’octubre de 2009tornarem a celebrar el Dia

Internacional de la GentGran, que aquest any serà el diven-dres dia 2, al Centre Cultural de laMercè. Els tiquets per a l’assistènciaa l’acte es repartiran a partir de lasegona quinzena de setembre.Com l’any passat, s’han programatun munt d’activitats que esperemque us agradin.Voldríem animar-vos especialmentque participeu en el concurs foto-gràfic que aquest any té per tema:les relacions intergeneracionals, avisi néts. Engresqueu-vos i presenteules vostres fotografies abans del 15de setembre. La fotografia guanya-dora serà el cartell de l’any proper!En els diferents centres cívics i seusde les associacions de Girona hi tro-bareu les bases del concurs.Us hi esperem!

Consell Municipal de la Gent Gran

E

Dia Internacional de la Gent Gran

17Entrevista

-T’han fet molts gols a la tevavida?- Més dels que hauria volgut i menysdels que els altres han intentat.- Recordes alguna lliga excepcio-nalment bona per a tu?- Sí, l’any que vaig jugar a terceradivisió amb el Figueres en què vaigser el porter menys golejat, elZamora d’aquella temporada.- I recordes alguna pífia solemne?- Sí, també… Mira; una vegada en

Granados va dir a un entrenador: Et

presento un porter que no para ni elsol.- Caram! Sí que et veia malament!- Era broma, però recordo que unavegada en el camp de Vista Alegre,jugant contra el Vilafranca, unapilota em va passar entre les cames.- Quines temporades vas jugaramb el Girona?- Les temporades 1963-64 i 1964-65…- Quin equip feia llavors el Girona?- Hi jugaven els Granados, Danés,

Curta, Sala, Gonzàlez, Segura,Torrent, Riera, Agustí, Finin, Franch,Raset…- I vas parar algun penal?- Bé, en aquella època per parar unpenal t’havien d’”afaitar”.- D’afaitar?- Sí, la pilota anava tan forta quenomés la paraves si anava de dret atu. Amb el juvenil de les Planes vaigparar dos penals en un mateix par-tit i amb el Girona en vaig parar unal camp del Mataró.

Joan Arnau i Serra va néixer a lesPlanes d’Hostoles, va estudiar pertopògraf i va treballar després endiferents obres públiques i priva-des. Dues d’elles van ser la urbanit-zació de la muntanya de Montjuïci la construcció de la carretera finsal pantà de Sau. A més va fitxar pelClub de Futbol Girona, amb el qualva jugar en el primer equip lestemporades 1962-63 i 1963-64, ien l’amateur del Barça, i va acon-seguir que el Reial Madrid s’inte-ressés per ell quan només tenia 18anys. D’altra banda, també s’hadedicat a la literatura, camp enquè ha obtingut diferents premisde prosa i poesia, i a la música, haeditat alguns CD amb cançons delfolklore planenc que està recupe-rant i també amb cançons d’inspi-ració pròpia.

Joan Arnau i Serra

Un exporter del Girona FC, Barça Amateur, Figueres, Olot i de lesPlanes, que ha treballat de topògraf en la urbanització de Montjuïc i enla construcció de la carretera al pantà de Sau i escriu en vers i prosa.

Fotos: Jordi S. Carrera

- Vas tenir alguna lesió important?- Una vegada em vaig tirar als peusd’un davanter del Badalona i vaigperdre els sentits…- I et van fer gol?- No, perquè el davanter en veure’minconscient va tirar la pilota fora.- T’insultaven?- Sí, una vegada al camp del Cam-brils jugàvem un partit en què enshi anava pujar de categoria. Faltavaun quart i ens xiulen un penal i jo elparo. Tenia al darrere la porta unadona de l’altre equip que no vaparar de dir-me mal parit. Xiulen unaltre penal i el torno a parar i ladona em va donar un cop amb labossa que vaig veure les estrelles.- Vaja! Que t’agradava fer plonge-ons, és a dir, estirades per lluir-te?- Home… Jo crec que el futbol ésespectacle i, per tant, una bonaestiradeta va bé.- Devies tenir xicotes a dojo..- A cada camp… És que llavors jopesava setanta quilos i feia metrevuitanta d’alçada i em deien que era“un resultón”.- Un “resultón”? Què volia dir?- És que llavors els jugadors de fut-

bol “xulejàvem” una mica, saps…- No et va voler fitxar cap equipde primera divisió?- Sí. Vaig jugar un temps amb l’e-quip amateur del Barça i un dia enSamitier em va proposar anar a ferunes proves amb el Madrid, però alfinal se´n va desdir per no quedarmalament amb el Barça.- I en quin equip vas començar a

jugar a futbol? - Al col·legi La Salle, de Figueres;després amb el juvenil de les Planes,amb l’Olot, el Girona, la Unió Espor-tiva Figueres…- I com vas acabar?- Després de jugar amb el Figueresem vaig retirar perquè m’haviacasat i ja tenia muntat el despatx detopògraf i tècnic en disseny gràfic.Però un vespre van trucar, miro perla finestra i veig en Maurici Duran,que era president del Banyoles. Vaigtrigar una estona a obrir i ells vingatrucar.- I com va acabar?- Que finalment vaig obrir i em vandir que em volien fitxar, però jo elsvaig demanar 75.000 pessetes i uncotxe a peu de porta, pensant-me

18 Entrevista

“A tercera divisió amb elFigueres vaig ser el portermenys golejat, el Zamorad’aquella temporada”

“Em deien que era un “resultón”… És que llavors els jugadors de futbol xulejàvem una mica, saps?”

En Joan Arnau fentuna espectacularaturada de pilota enun dels molts partitsque ha disputat coma porter.

Primer partit d’en Joan amb el Girona FC.

19Entrevista

que no acceptarien…- I van acceptar?- Sí, però al quart o cinquè partitvaig sortir del camp amb les cuixesensangonades perquè llavors elsterrenys de joc eren plens de rocs iels vaig tornar les 75.000 pessetes ivaig plegar. En Maurici va comentardiverses vegades la seva sorpresaper haver-los tornat els diners…- I com et vas guanyar llavors lavida?- Jo havia estudiat batxillerat supe-rior i havia fet tres anys de peritatgeindustrial i estudis de topògraf. Així,quan jugava amb el Girona vaigcomençar a treballar amb l’arqui-tecte Josep Claret i després aURVISA en la urbanització que feiaa la muntanya de Montjuïc FerranVilallonga.- Què més vas fer?- Vaig treballar també com a topò-graf amb la companyia Hidroelèc-trica de Catalunya, marcant el tra-çat de la carretera que va al pantàde Sau. Per cert, que em vaig equi-vocar i vaig passar la nit del lloro…- En què et vas equivocar?- Vaig dissenyar la carretera al revési el meu cap no em va deixar anar adormir fins que vaig rectificar elsplànols. Em va dir: “Segur que arano t’equivocaràs mai més”!

- I què més has fet en la teva vida?- Oh, un cop jubilat vaig fer allò quehauria volgut fer tota la vida:escriure sobre el meu poble, les Pla-nes, concretament sobre el riu Bru-gent i els seus entorns. Escric en versi en prosa.- Has publicat algun fullet o llibre?- Sí, un sobre les Planes i el riu Bru-gent i un altre sobre el riu Brugent iel seu entorn. Quant a música, ambJaume Arnella vam descobrir undocument antic que havien escritdos músics barcelonins i que reco-llien les cançons d’algunes personesde les Planes de l’any 1922. Entreelles hi havia el meu besavi, DalmauRoda; el pare de Narcís Amagat, enSalvi; i el seu oncle, Genís Tarrès…- Quina mena de cançons eren?- Cançons populars que van estaramagades a Suïssa del 1936 al 1991,que nosaltres vam reproduir i queara cantem cada estiu des de l’any2006. Hem editat alguns CD.- Qui les canta?- Sobretot gent de les Planes itambé Jaume Arnella, Àngel Girona,Ester Reverter, Les Veus del Ter, ElRetorn Planenc, el grup Musiquemde les Planes. I cada any, a més,estrenem una cançó escrita per mi.- I on feu la festa?- La fem a la nit, primerament als

jardins d’un hotel i després a laplaça.- Has guanyat algun premi?- Sí, aquest any mateix n’he guan-yat dos al Casal de la Gent Grand’Olot: un amb una poesia que emva inspirar el túnel de Bracons i unaltre de prosa, titulat Diari d’un gosarreplegat.- Felicitats, bon porter i mestre engai saber!

Pere Madrenys

- Una flor- La rosa.- Un color- Un verd groguenc.- Una pel·lícula- Algunos hombres buenos.- Un actor- Mel Gibson.- Un Papa?- Pius XII.- Un rei?- El rei d’oros, acompanyat de la manilla, de l’as i del cavall per jugar a la botifarra.

- Un futbolista?- Loaiza, que va jugar poc temps

amb el Barça.- Divorci?- No.- Avortament?- Tampoc.- El fet més agradable de la seva

vida?- El naixement dels nens.- Què hi ha més enllà del cementiri?- No ho sé. A vegades vull pensar-hi,

però deixo de fer-ho perquè em perdo.

- Joan: m’ha dit alguna mentida?

- Conscientment, no. Però si tornem a començar...

A RAIG!

20 Qualitat de vida

GASTRONOMIA

PREPARACIÓ1. Netegeu l’arròs i elimineu-ne les restes

de les peles. Poseu l’arròs en una ollaamb un litre d’aigua freda, sal, unafulla de llorer i all. Afegiu-hi un raigd’oli, tapeu-la i poseu-la al foc. Quantrenqui el bull, tapeu l’olla i deixeu-ho5 minuts a foc viu. Abaixeu el foc almínim i deixeu-ho coure durant uns40 minuts. Retireu l’olla del foc i dei-xeu-ho reposar 10 minuts amb la tapaposada.

2. Netegeu les mongetes tendres. Peleu itrossegeu les pastanagues, reserveu-neuna per decorar. Coeu les verdures enuna olla amb aigua i sal. Escorreu-les.

3. Barregeu l’arròs amb les verdures iamaniu-ho amb oli d’oliva.

4. En una safata poseu-hi l’arròs amb lesverdures. Adorneu-ho amb la pasta-naga, tallada amb formes i amb lestomates franceses.

5. Es pot servir fred o calent.

Entrant: Arròs integral amb verdures

Luís Herrera Díaz

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES:

● 325g d’arròs integral● Llorer● All● Sal● Oli● 3 pastanagues● 250 g de mongeta tendra● 250 g de pèsols desgranats● Tomates franceses (cherry)

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES:

● 8 pomes (en total 1,2 kg), preferiblement reinetes● 120 g de panses● 1 taronja gran● Edulcorant artificial (facultatiu)

PREPARACIÓ1. Assaoneu amb sal les cuixes de pollastre.2. Netegeu i talleu les tomates per la

meitat.3. Peleu i piqueu els alls i el julivert.4. Barregeu l’all, el julivert, el sucre, el pa

ratllat i un pols de sal; remeu-ho ireserveu-ho.

5. Enceneu el forn i poseu-lo a tempera-tura alta (240 ºC).

6. Unteu amb oli una safata per al forn icol·loqueu-hi les tomates i fiqueu-hoal forn. Gratineu-ho 5 minuts a tem-peratura alta.

7. Mentrestant, escalfeu la resta de l’olien una planxa a foc fort i col·loqueu-hi les cuixes de pollastre; daureu-lesbé, fins que estiguin tendres per dins.

8. Poseu en cada plat una cuixa depollastre amb mitja tomata i servei-ho.

Segon plat: Cuixes de pollastre amb tomata

PREPARACIÓ1. Peleu i partiu en quarts les pomes per

treure’n el cor. Talleu els quarts en doso tres trossos més.

2. Talleu un bon tros de pela de la taronja,sense tocar la part blanca; desprésespremeu-la i reserveu-ne el suc.

3. Poseu en un cassó les pomes, les pan-ses, la pela de la taronja i un parell decullerades d’aigua freda.

4. Coeu-ho a foc molt lent, fins que lespomes estiguin molt toves (30 minuts).

5. Traieu la pela de la taronja i incorpo-reu-hi el suc; coeu-ho a foc una micamés viu uns 10 minuts, fins que absor-beixi el suc.

6. Si es vol, en treure-ho del foc s’hi afe-geix l’edulcorant.

7.- Se serveix en forma de puré, com apostres de fruita.

Postres: Puré de poma amb taronja

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES:● 4 cuixes de pollastre d’uns 250gcadascuna● 500 g de tomata● 3 alls● 3 dl d’oli ● 3 cullerades de pa ratllat● ½ cullereta de sucre● 1 branqueta de julivert ● Sal

21Qualitat de vida

TURISME RESPONSABLE

uan algú es decanta per ferturisme responsable, optaper no acceptar les ofertes

i els paquets que ofereixen elsoperadors turístics, amb allotjamenten complexos hotelers situats a pri-mera línia de mar, construïts senseel més mínim respecte per l’equilibrimediambiental. Però no és nomésaixò. D’entrada, turisme responsableno significa només fer un viatgealternatiu, més respectuós amb elmedi ambient i les particularitatsculturals del destí. Va més enllà. Elturisme responsable és un movi-ment social que agrupa diferentsentitats solidàries preocupades peraconseguir accions turístiques queincloguin models de desenvolupa-ment sostenibles i específics per acada zona, respectuosos amb lescondicions socials, culturals, econò-miques i mediambientals de cadadestinació. A més, el turisme res-ponsable neix per denunciar elsimpactes negatius que genera elturisme convencional, i per recla-mar la responsabilitat i la implicaciódels mateixos turistes, dels tour-operadors, de les administracions ide tots els agents implicats. Davant la veu predominant queparla del turisme com una “indiscu-tible” font de riquesa, trobem enti-tats socials i estudis universitarisque assenyalen alguns grans perju-dicis a les zones on apareix el

turisme. D’entrada, canvia el pai-satge original completament (queés el principal reclam per atreurevisitants d’altres països): cal moltd’espai per aixecar i encabir tottipus de serveis i allotjaments per aturistes i treballadors, infraestruc-tures viàries, espais d’oci, etc. I commés d’èxit tingui el destí turístic,més s’acabarà transformant el pai-satge original.Un altre aspecte que canvia, tot i noser tan visible, és l’abandonamentdels usos tradicionals dels recursosnaturals. Un exemple d’aquest giren els usos tradicionals podria serl’aigua que s’usa en l’agricultura,que passa a regar els nous camps degolf. A banda, hi ha un fort incre-ment de les necessitats energèti-ques i del volum de deixalles i resi-dus generats. Per si tot això no fosprou, el creixement econòmic quesuposa l’arribada del turisme a unaregió empobrida, rares vegades vaacompanyat d’una redistribució debeneficis que recaigui en la pobla-ció, ja que sovint són empresesestrangeres les que tallen el bacallà. En el marc del turisme responsable,

l’ONG Setem organitza les RutesSolidàries. En aquests viatges, esconviu amb famílies d’un paísempobrit, es visiten algunes orga-nitzacions locals que treballen peldesenvolupament o la justíciasocial, a més de visitar, també, elsespais naturals i d’interès turísticmés destacats del país. L’objectiud’aquestes rutes és superar laincomprensió cultural i les desigual-tats socials, i obrir camins de solida-ritat equitatius amb les poblacionsautòctones, que generalment que-den excloses del benefici que potreportar l’activitat turística.A les comarques gironines també hiha l’entitat Codenaf-Catalunya, queorganitza viatges socioculturals alMarroc. Sota la màxima "Per esti-mar una cultura, cal conèixer-laabans”, Codenaf-Catalunya orga-nitza aquests viatges amb l’objectiud’aconseguir una aproximació cul-tural als nous ciutadans de Cata-lunya d’origen marroquí i aprofun-dir en les inquietuds de diversoscol·lectius de la societat marro-quina. Marràqueix o Fes han estatles dues destinacions escollides finsara. I al marge dels circuits turístics, toti que ja no entra dins del movimentde turisme responsable, una bonamanera d’acostar-se a la realitatdels països empobrits és participanten alguna brigada solidària que posien marxa alguna de les entitats soli-dàries de la nostra demarcació.Especialment indicat per a totaaquella gent que pensa que la soli-daritat no ha de fer vacances. Totaaquesta informació es pot consultara la Coordinadora d’ONG Solidàrieso al seu web: www.solidaries.org

Coordinadora d’ONG Solidàries

La solidaritat no fa vacances

Q

Sempre s’ha considerat el turisme com un motor econòmicmolt potent. Però sovint es passa de puntetes sobre alguns delsefectes més habituals que provoca el turisme convencional:pèssimes condicions laborals per als treballadors del sector, des-trossa d’ecosistemes, extorsió dels recursos agrícoles i pesquersde la zona... Davant aquest panorama, ha nascut un movimentsocial que vol denunciar aquests excessos: és el turisme respon-sable.

“Una bona manerad’acostar-se a la realitatdels països empobrits ésparticipant en algunabrigada solidària”.

22 Qualitat de vida

SALUT

abeu... Acabo de tornar d’un bal-

neari, hi vaig anar amb lameva dona i la veritat, no m’hopensava pas, ho vaig gaudir molt, usho recomano.Vaig fer el que ara en diuen turismesaludable, els entesos diuen que hefet un tractament de balneoteràpia,però de fet, sense complicar-nostant amb vocabularis d’aquests tantècnics, he anat a un lloc on hi ha lapossibilitat de fer servir l’aigua, entotes les seves formes, en beneficidel cos i la ment per conservar lasalut.No us penseu pas que això és unacosa nova d’ara, de fet l’ús de l’ai-gua com a remei ja fa més de 2.500anys que es coneix. Els romans, moltestudiosos ells, van descobrir quequan es feien servir aigües termals(begudes, en forma de vapor, ban-

yant-se, a pressió...) no hi haviaefectes secundaris i que depenentde la composició de cada deu envariaven els efectes. També a finalsdel s. XVIII, que va ser un segle enquè la ciència, la tècnica i el desen-volupament de la comunicaciósocial van avançar molt, ja esdonava aquest fet, i al s. XIX, fa ja 2segles, imagineu-vos, va ser elmoment de l’apogeu d’aquest tipusde tractaments, es van modernitzarels complexos termals, es feienmolts tractaments nous i la gent s’hiestava temporades més o menysllargues, així doncs, els balnearis esvan convertir en centres socials iculturals, en punts de turisme. Javeieu que en 2 segles tampoc hemcanviat tant. La meva dona em diu que us faci unincís molt important sobre els dife-rents tipus d’aigües que hi ha i els

beneficis que porten. Ha après molti la veritat és que ja està preparantuna altra visita al proper centre ter-mal, que en diu ella, cada vegadas’acosta més als romans amb tantainvestigació... bé, aquí us ho deixo:- Aigua sòdica: és estimulant- Aigua sulfurada: acció benefi-ciosa sobre la pell, l’aparell respira-tori i el locomotor- Aigua ferruginosa: rica en ferro,afavoreix la regeneració de la sang iactua positivament en les malaltiesde la pell a més de col·laborar enrègims d’aprimament- Aigua sulfatada: efectes laxants idiürètics- Aigua bicarbonatada: recomana-ble per als problemes de l’aparelldigestiu- Aigua carbònica: estimula la ganai afavoreix el bon funcionament del’aparell circulatori

Balnoteràpia

S

23Qualitat de vida

El que jo he experimentat aquestsdies que he estat al balneari amb lameva dona és un efecte tranquil·lit-zador, un alleujament en els dolorsarticulars, relaxament dels músculsi, en general, m’he relaxat tot jo. Allíem deien que també anava molt béper oxigenar els teixits i que esde-vindria més bell, però què voleu queus digui, a la meva edat... De fet, lamillor descripció que us puc donardels beneficis que jo he obtingut ésaquesta: “La simple immersió enaigües termals facilita la mobilitatarticular i la funció muscular, con-traresta la sobrecàrrega muscular is’aconsegueix més llibertat i ampli-tud de moviments; també tenen unefecte vasodilatador que millora lacirculació sanguínia. La profundarelaxació que proporciona l’aiguacalenta és indispensable per millorarla qualitat de vida de persones afec-tades per moltes dolences, ja queactua com un poderós analgèsic quealleugereix dolors musculars i arti-culars, els músculs es relaxen i lacirculació s’activa amb efectes dellarga duració. Aquesta relaxació estradueix en una millora del sistemanerviós, que fa que el pacient des-cansi millor i pugui veure la vidaamb un més optimisme, i es resta-bleix així, en certa manera, la sevasalut”.En un primer moment, no hi creiagaire, no us penseu pas, però el fetd’entrar en un lloc especialmentpensat per tal que et puguis tran-quil·litzar i puguis gaudir, un lloc onde veritat puguis desconnectar, onla pressa no existeix i on trobes moltbons professionals que s’ocupen delteu benestar produeix sensacionsmolt beneficioses. De fet vaig que-dar molt satisfet quan només d’en-trar i abans de donar inici a captipus de tractament em van fer unreconeixement mèdic i el metge em

va prescriure el que millor em podiaanar en el moment d’entrar i em vafer un seguiment amb un informefinal, cosa que vaig trobar moltimportant.Allí hi havia molta i molta gent i demoltes edats que es van a fer diver-sos tipus de tractament, però tant itant parlar d’això, què es fa exacta-ment? Doncs es poden fer tracta-ments com ara massatges amb lesmans, amb aigua, embolcalls ambfangs, algues, hidromassatges, sau-nes molles i seques, banys termals,

diverses modalitats de dutxes... i amés, sempre hi ha professionals queestan rumiant per fer alguna cosanova, tot i que no deixa de sercuriós que tal com us he dit abansés un dels recursos medicinals mésantics que hi ha. El que és molt important, també, ésque a més de fer tractamentsaquests centres estan ubicats enllocs molt bonics i més aviat idíl·licsque propicien visites, passejades apeu o amb bicicleta enmig de lanatura, i l’alimentació saludable queproposen també ajuda a recuperarel cos i en conseqüència la ment. I ja per acabar, només voldria fer-vos un parell de recomanacions:- No us oblideu de visitar el metgeabans d’anar a fer tractaments. Defet estaria bé que el vostre metge usrecomanés quin tipus de tractamentés el més adequat per a vosaltresper llavors compartir-ho amb elprofessional del centre.- No us oblideu les xancletes i elbanyador ja que anireu moltaestona amb aquest tipus de vesti-menta.I A GAUDIR DE TOT PLEGAT!

EMPSA

24 Cultura

La missió principal del Bea-gle consistia a cartografiarles costes d’Amèrica del Sud.No es van limitar a l’estudide la costa des del mar. Vandesembarcar i van visitarl’interior i Darwin va passarun temps a terra a causad’una malaltia. Així, el jovenaturalista va tenir l’opor-tunitat d’estudiar atenta-ment formacions geològi-ques de grans dimensions i,a més, d’adonar-se deltemps i de la composició. Famés de quatre mil milionsd’anys que existeix la Terra iuns tres mil cinc-centsmilions d’anys que hi vanaparèixer els primers indicisd’éssers vivents.

Selecció naturalLa teoria de Darwin té treslínies conductores, com ja esva dir en l’article publicat enel número anterior. En primer lloc,tenim la selecció natural. No estracta de la supervivència dels indi-vidus, sinó de la capacitat que tenenper deixar descendència. Com mésfills tingui un organisme i com mésfills tinguin els seus descendents,més probabilitats hi ha que les sevescaracterístiques hereditàries subsis-teixin passades moltes generacions.No necessàriament subsistirà la des-cendència del més fort, del méshàbil, del més intel·ligent…, sinóque és més probable que sigui ladescendència més prolífera la quetingui continuïtat.Tanmateix, no n’hi ha prou amb l’è-xit reproductiu. Els organismes noviuen sols ni en un ambient invaria-ble o innocu. Tenen progenitors,germans, parents, formen grups,s’alimenten d’altres organismes

–animals o vegetals–, són fons d’a-limentació per a altres éssers, pug-nen per aparellar-se i reproduir-se,són víctimes d’accidents i de catàs-trofes, tenen conflictes… La subsis-tència d’un animal pot dependre desi sap identificar i rebutjar la plantatòxica, si té a l’abast prou aliments,si sap col·laborar per caçar o perrecol·lectar… No hi ha una caracte-rística única que asseguri la subsis-tència. Certes circumstàncies reque-reixen força; unes altres, resistèn-cia; altres, agilitat, habilitat, in-tel·ligència… l’entorn canvia a causad’una multitud de variables. Pot ferprogressivament més calor o mésfred, els continents es mouen, a poca poc s’alcen muntanyes que des-prés es van erosionant, el glaç potrecobrir grans extensions de terra odesaparèixer lentament… La zona

habitada per un grup d’a-nimals pot quedar sepa-rada d’un territori mésgran i convertir-se en unailla, de manera que elsdepredadors de sempre,casualment, quedin a l’al-tre costat i desapareguinde la rodalia immediata;així desapareix un elementque limitava la supervivèn-cia dels individus d’ungrup, que potser no neces-sitaran ser més àgils perfugir.Aleshores, seran els orga-nismes que estiguin milloradaptats a les condicionsvariables a l’atzar delsentorns locals els que sub-sistiran. No és la lluita perla vida ni la supervivènciadel més fort o del més gros.Potser, segons quin sigui elcanvi de condicions, serpetit serà avantatjós. O

potser no. Un avantatge pot anaracompanyat d’inconvenients: elcaminar dret dels humans i els pro-blemes de l’espinada, dels genolls idels peus…En tot cas, és més probable, però nosegur al cent per cent, que un orga-nisme que hagi tingut molts des-cendents hagi transmès caracterís-tiques hereditàries que, per atzar,permetin adaptar-se a les condi-cions ambientals canviants que nopas els organismes que tinguin unadescendència escassa. El tauró –n’e-xisteixen més de cinc-centes espè-cies diferents– forma part de l’elitdels depredadors marins; les sevescaracterístiques pràcticament nohan variat els darrers cent milionsd’anys. És un peix que viu moltsanys, es reprodueix poc i no teniaenemics fins que un caçador –l’es-

Darwin i la teoria de l’evolució (II)

25Cultura

A l’impuls lleuger de l’aire voleienles puntes de coixíde la cortina de lli crema,quan el cel és d’almívar i els ulls mirenla pols d’or filtrada per l’escletxa prima-molècules que dansen a la mitja claror-dels finestrons ajustats.

Una mà canvia un pitxer de llocamb un gest imprecís i cauenquatre pètals de ginesta.

Dins el silenci que dorm,repica encara, com un pizzicato, el sorolletdels boixets de la mare.

De Contrallum amb orquídia 2005Isabel Oliva

Boixets(A la memòria del meu pare)

Per què paraules? Aquest blau intens delmar és prou.

Joan Vinyolí

Et recordo com un silenci densentre paraules, com un somni lleu, com el so nítid d’un clavicèmbalo un poema breuque llegies vora el mar,un migdia clar de primers d’estiu,i una gavina era un puntque s’allunyava cel enllà,mentre s’atansava una onadade tristesa. Potser no tornaràs,serà vaixell a la derivasense brúixola, ni timó, ni àncora,ni quadern de Bitàcola.Ja no recordo el rumb del teu viatge,ni el poema que llegies vora el marun migdia clar, a trenc de platja,ni la teva mà dient-me adéucom una vela blanca.

De Inèdit 2007Isabel Oliva

Clavicèmbal

Acceptar almoines?Sempre serem com súbditsd’afartapobres!

E.H.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

pècie humana– ha començat a perseguir-loassíduament. Avui, es considera que unatercera part de les espècies de tauró està enperill d’extinció.

VariacióDe bon començament, podem dir que totssom diferents. Tot i que compartim els tretsfonamentals de l’espècie humana, cadaindividu té característiques diferents. Perexemple, no tothom té els ulls negres. Anà-logament, els individus d’una espècie nosón exactament iguals. Encara que no hopercebem, un mosquit és diferent de qual-sevol altre mosquit. Aquestes diferències estransmeten als descendents; però en latransmissió de generació en generació,s’esdevenen canvis, canvis molt petits, demanera que essencialment els fills són sem-blants als pares. Semblants però no iguals.Els canvis són petits i, tanmateix n’hi hatants que la varietat, dins una mateixaespècie, és molt gran. Hi ha més de sis milmilions d’humans sobre la Terra i, no obs-tant això, diem que no n’hi ha dos d’iguals(excepte els misteriosos dobles de la litera-tura fantàstica). Encara que s’assemblinmolt, com els bessons, si els examinemdetalladament, si analitzem les característi-ques microscòpiques, alguna diferènciatrobarem. A més, els canvis s’esdevenen entotes direccions, no de manera determi-nada. Podem tenir un fill d’un color de pellmés clar que el nostre i un nét de pell lleu-ment menys clara i així successivament. Sidos tipus se separen i no s’aparellen entreells, acabaran per constituir dos grups dife-rents; però el canvi continuarà, si la carac-terística hereditària no ha desaparegut deltot: no tots els membres de pell anome-nada blanca tenen la mateixa coloració, enrealitat, rosada de pell. I no sabem si aixòserà una característica favorable o no finsque l’ambient canviï de manera que, perexemple, els de pell més fosca estiguin encondicions més favorables de reproduir-seque els altres.

Joan Miró Ametller

26 Racons

la nostra ciutat hi ha espaisque ofereixen una granespectacularitat, com pot

ser l’escalinata de la Catedral, ialtres d’un innegable valor arqueo-lògic, com les restes de la murallaromana, però també existeixenracons que sense tenir un valorarqueològic tenen un no sé què quefa que tinguin per a algú de nosal-tres un cert encant i un atractiuparticular. Per a mi un d’aquestsàmbits urbans que sempre hamogut la meva sensibilitat ha estatla pujada de la Mercè. Admeto quees tracta d’un criteri molt particular,i que cadascú tindrà les seves prefe-rències, però per a mi aquell racó dela nostra Girona em captiva i m’a-treu. Potser en sigui la causa el fetque allí hi havia el col·legi on vaigaprendre les primeres lletres, itambé perquè en la meva primerajoventut vaig posar l’atenció en unbalcó en el qual apareixia la figurad’una joveneta que després vaomplir tota la meva vida. Com molts altres paratges de la nos-tra ciutat, aquell barri ha canviat is’ha transformat; però el seuaspecte general no s’aparta gaire decom l’havíem conegut en altretemps. Quan jo vaig començar a fre-qüentar aquella zona urbana s’hitrobava el col·legi dels GermansMaristes, en el qual vaig rebre,durant deu anys, la meva formacióintel·lectual, humana i espiritual.L’antic convent de mercedaris quehavia estat afectat per la desamor-tització de Mendizàbal acollia l’hos-pital militar. Al costat del desafectatconvent, l’església dels Dolors. Elmonestir de les Beates tenia la portadel temple oberta al carrer sensesortida que portava i porta encara el

nom d’aquella comunitat contem-plativa. Unes poques cases de veïnshabitades per famílies que hi havienarrelat, com també per alguns cler-gues i canonges de la seu. Alegravenl’ambient els jardins d’alguns nota-bles casals, jardins que per sobre deles parets que els protegien mostra-ven la seva vegetació. La major part de les hores del dia

aquell entorn era plàcid i silenciós.Aquella quietud només es trencavacircumstancialment a les horesd’entrada i sortida del nois delcol·legi. Amb el pas de formacionsmilitars que pujaven o baixaven,camí de la caserna de Sant Domè-nec. Amb el pas dels carros regi-mentals arrossegats per uns mulsmandrosos que només amb crits i

RACONS

La Pujada de la MercèFoto: Juanjo Valeros

A

fuetades podien superar aquellaàrdua pujada. L’Hospital era mésaviat silenciós. El que més feia notarla seva presència era el toc de lacampana que anunciava l’entradadels facultatius. Si moria algun delsmilitars hospitalitzats, la comitivafúnebre era harmonitzada per lamúsica del regiment que tocavasempre la mateixa marxa, que elsveïns ja se sabien de memòria. Elsdevots que concorrien al templedels Dolors anaven i venien sensefer gaire soroll. Es tractava, doncs,d’un racó urbà, senzill, modest, mésaviat silenciós, no gaireconcorregut, però que te-nia el seu encant. Com tantes zones del teixiturbà de la nostra Girona,aquell espai, amb el pas deltemps, ha canviat en moltsaspectes; però conservaencara aquell caràcterrecollit i tranquil, tot iestar situat a ben poca dis-tància de la plaça del Vi idel que fins fa poc era elcentre neuràlgic de Girona.L’antic col·legi marista ja fauna colla d’anys que hadeixat la seva dedicaciódocent. L’edifici conservael seu primitiu aspecteextern; però l’interior ha canviattotalment. Les aules s’han convertiten despatxos i la totalitat de l’edificiés ara la seu de Càritas. Ja no entreni surten nois, sinó persones preocu-pades per les necessitats delproïsme, uns que van a fer un tre-ball en benefici de la societat, unsaltres que van a aportar els seusdonatius. I també aquelles personesque troben allí una paraula confor-table i quelcom material que puguimitigar les seves carències. El que fou hospital militar ja fa moltde temps que deixà aquell anticconvent, el qual, després d’uns anys

d’abandó i d’haver estat objected’unes importants obres de restau-ració, s’ha convertit en el CentreCultural de la Mercè.També les monges beates deixarenl’antic monestir i tot el solar quequedà lliure serví per construir-himoderns habitatges i per obrir elque abans era un carrer sense sor-tida. L’església dels Dolors es mantéamb un culte una mica menysintens que abans, i a més serveix perguardar els misteris de la processódel Divendres Sant. La major part dels antics veïns d’a-quella barriada han mort o han

traslladat el seu domicili. El seu llocl’han ocupat uns altres. Es conser-ven encara alguns dels antics jar-dins; però no tots. I de les vellesparets de tanca sobresurt la notaamable d’una vegetació que dónavida i color a aquell indret ciutadà. La limitació de la circulació moto-ritzada ha contribuït que s’hagiconservat el caràcter recollit i aco-llidor d’aquell racó urbà.

Enric Mirambell i BellocCronista oficial de la

ciutat de Girona

27Racons

DE GIRONAFoto: Juanjo Valeros

Ajuntament de Girona. CRDI (Fotografia Unal). 1929. Retrat de grup dels alum-nes dels Maristes prop de l’edifici que aquests tenien a la pujada de la Mercè, 8.

Ahir i avui

Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut). 22/03/1972. Antic Hospital Militar, al convent de la Mercè.

El Centre Cultural La Mercè, en l’actualitat. (Juanjo Valeros).

La Mercè

Ah

ir28

Avu

i