22551r quatrimestre 2007

August Serra

Espai de salut

Montjuïc, una històrialamentable

HivernfloritCanvi

climàtic

ENTREVISTA

August SerraQUALITAT DE VIDA

Espai de salutBARRIS

Montjuïc, una històrialamentable

2 Editorial

es persones de més edat, lògicamentperquè tenen una experiència vital mésllarga, són les primeres que van intuirque “el temps canviava”. La majoria

recorda èpoques de joventut molt més fredes a l’hi-vern, més humides a la primavera i la tardor i menyscàlides a l’estiu, en què l’aigua brollava arreu abun-dant i el sol no cremava com passa ara a l’estiu. Eltemps és boig, deien els avis, encara que ningú no elsfeia cas. Ara sí, tots ho sabem. Els científics han certi-ficat allò que la gent de més edat veia com una evi-dència. El canvi climàtic és real i la causa és l’activitathumana. A mesura que es donen a conèixer nous estu-dis descobrim la magnitud de la tragèdia.

A finals de segle l’escalfament del planeta pot haveraugmentat 5 graus. Per fer-nos una idea del que sig-nifica cal saber que la diferència de temperatura quehi havia entre la darrera glaciació i l'actualitat és tansols de 5 graus. Es dóna per fet que haurà desapare-gut l'Àrtic, els gels de Groenlàndia, els boscos tropicalscom l'Amazònia, també haurà desaparegut el 60% deles espècies animals i vegetals, el desert ocuparà gransextensions del planeta i l'aigua dolça natural serà unluxe tan gran que les dades aportades pels últimsestudis parlen de centenars, possiblement milers de

milions de persones mortes per inanició i manca d’ai-gua a la dècada del 2080. Que ciutats com Londres,Tòquio, Hong Kong, Shangai o Nova York quedin sotal’aigua per la pujada del nivell del mar serà tan solsuna anècdota més.

La solució també la tenen les persones de més edat.Cal decréixer. Sona malament perquè fa 50 anys queparlem de creixement però resulta que ens hem pas-sat de mida. No es tracta tan sols de complir els acordsde Kyoto i reduir les emissions de gasos amb efectehivernacle un 15%. Aquesta fita que alguns veuen tanimpossible és només el primer pas. Les reduccions d'e-missions han de baixar fins a un 60% durant aquestsegle per garantir que hi pot haver vida humana encondicions similars a les actuals en el proper segle.Estem, doncs, davant la necessitat d’una retirada, d’uncanvi de cultura en què la voracitat material deixi pasa una nova cultura de l’austeritat, en què el pas de lanostra vida pel planeta sigui el més lleuger possibleper garantir que altres podran fer el mateix darrerenostre. És el que s’anomena la sostenibilitat. El reptemés important dels nostres temps.

Enric PardoREGIDOR DE SOSTENIBILITAT

DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA

LEl canvi climàtic: demà pot ser tard

Núm. 25 - 1r quatrimestre 2007PPuubblliiccaacciióó ddeell CCOONNSSEELLLL MMUUNNIICCIIPPAALL DDEE LLAA GGEENNTT GGRRAANN:: UUnnaa eeiinnaa ppeerr aa ll’’iinntteerrccaannvvii ii llaa ccoommuunniiccaacciióóEQUIP DE REDACCIÓ:Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys,Albert Juncà, Narcís Amagat, Pere Vilà, AugustMoret i Joan Miró

CORRESPONSALS:Imma García (C. Jubilats St. Jordi Caixa Catalunya),Josep Casals (Esplai G.G. St. Narcís), Marcos Cano(Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja),Fidel Rincon (Unió de Pensionistes i Jubilats deVila-roja), Luís Herrera (Assoc. G. G. La Unió),Joan Farré (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St.Joan), Antonio Almario (Assoc. de Pensionistes iJubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"),Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar"), Ma.-MercèCosta (Caixa Terrassa Club 60) i Ma. DolorsVilallonga (Assoc. G. G. Barri Vell).

El Consell Municipal de la Gent GranPlaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo ValerosCoordinació: Plural ComunicacióDisseny: Juanjo ValerosImpressió: Gràfiques Alzamora SADipòsit legal: GI-066-96

SUMARI2 EDITORIAL El canvi climàtic: demà pot ser tard

3 OPINIÓ

7 CIUTAT Vida associativa de la gent gran

12 El Servei de Gent Gran de l’Ajuntament informa

13 GASTRONOMIA Filets de vedella empanatsi cistellets de taronja amb fruites

14 ENTREVISTA August Serra, jugador del primer equipd’hoquei fundat a Girona

16 CONSELL G.G. Una reivindicació atesa18 QUALITAT Espai de salut

DE VIDA

19 Vigilem amb la calor!

20 CULTURA Canvi climàtic: la Terra i els humans

22 BARRIS Montjuïc, una història lamentable

24 AHIR I AVUI Montjuïc

l passat mes de setembre, al’Associació d’Aviadors de la

República (ADAR), vàremrebre una invitació del Sr. AquilinoComesa Vicente, alcalde de Corberad’Ebre (Tarragona), per assistir a unacte en defensa de la pau. Hi convi-daren combatents dels dos bàndolsenfrontats durant la Guerra Civil,1936-1939.Corbera, en el transcurs d’aquellagran batalla de l’Ebre, va ser més d’uncop ocupada per l’exèrcit dels revol-tats i pel dels defensors de la Repú-blica. L’antic poble de Corbera vaquedar totalment en ruïnes. Enaquest estat és com es conserva avui,és visitat i serveix, juntament amb elmuseu, d’exponent del que no haviad’haver passat mai.Els invitats i bastants veïns del pobleemprenguérem un recorregut pelscarrers i cases ruïnosos de l’anticpoble, i rètols descriptius i vistosost’assabentaven del que allí havia pas-sat 67 anys abans del dia d’avui.Davant la façana de la semidestruïdaesglésia del poble varen tenir lloc unsbreus parlaments d’alguns membresde les associacions d’excombatentsconvidats:Pere Godall, excombatent republicàenrolat amb 17 anys a la quintarecordada com “del biberó”, reme-mora que va passar directament del’institut de segon ensenyament alfront de l’Ebre. Defensava la Repú-blica però sense tenir cap ideal polí-tic: “En el meu batalló érem 1.000quintos i en el primer combat seriós

que vàrem tenir, només en vàremquedar 200. Als 85 anys no he volgutfaltar al primer acte de reconciliacióhistòrica que ha convocat l’Ajunta-ment de Corbera d’Ebre.”Ricardo Vilar, carlista del Terç de Nos-tra Senyora de Montserrat, es quei-xava que aquests actes de reconcilia-ció i per la pau arribin tan tard, i JoanMaria Ferrer, del mateix Terç, que técura d’un petit museu del Terç aVillalba dels Arcs, va remarcar que lagermandat sorgida del Terç “és com-pletament apolítica i es dedica a resarpels morts i perquè no torni a venirmai més una desfeta com aquesta”.Com a membre de la Junta Directivad’ADAR, va pronunciar unes paraulesSimó Fiestas Martí, coronel expilot decaça de l’exèrcit de la República. Vaadmetre que els herois en una guerra

estaven a terra, la guerra a l’aire, sensemenysprear-ne el perill, era molt méscòmoda, “no sabeu que bonic és aixòque fem aquí”, va afirmar mentre ins-tava l’alcalde, Sr. Comesa, a repetircada any la iniciativa .Un “biberó” va afegir: “Això s’acaba,en quedem molt pocs, però ambaquests actes es demostra que no s’hade guardar cap rancor.”L’alcalde, com a testimoni de l’acte iper cloure’l, va descobrir una placasota una vella olivera amb un textgravat en quatre idiomes diferents,en castellà diu així: “No hay caminospara la paz; la paz es el camino”.El lema fixat a la placa de referènciacorrespon a Mahatma Gandhi, lle-gendari lluitador per la independèn-cia del seu país, l’Índia, i per la pauarreu del món.

A l’Ebre, com a amics

3Opinió

Eper Francesc Pararols

En Francesc Pararols amb antics soldats de la República i de Franco(Foto Joan Puig).

En nom meu i en e de tots els companys amb els quetant has treballat per tirar endavant el ConsellMunicipal de la Gent Gran, et vull fer arribar elnostre afecte i acompanyar-te en aquest momenttan dolorós per a tu i per la teva família.

Som conscients de què res del que et puguem dir arapot mitigar la pèrdua que heu patit, però sapigueuque hi som per tot el que pugueu necessitar.Una abraçada,

Joan Olòriz

Amic Francesc,

4 Opinió

n la primera taula es podenobservar les pensions mínimesdel 2007, les quals premien les

pensions més baixes.En la segona taula es pot constatar l’e-volució de les pensions dels quatredarrers anys amb els augments assolits.També s’observa el corresponent incre-ment en % de l’any 2007 respecte alsanys precedents.L’esforç que està fent el govern actual,que vetlla pel benestar social i principal-ment pels més desfavorits, els que mésho necessiten, produeix un resultat posi-tiu però encara insuficient.Si el govern anterior, amb voluntatdemocràtica, hagués estat sensible ambels més febles, seguint aquesta mateixapostura, ara estaríem més a prop delsobjectius que es volen i és necessariassolir: eliminar els ingressos precarisamb què viuen algunes persones i supri-mir la pobresa que encara subsisteix al’Estat.Encara falta molt per arribar a aquestobjectiu desitjat, però amb bona voluntati esforços proporcionals, invertint elsrecursos financers possibles, s’aconse-guirà eradicar aquesta deficiència.

� OPINIÓ

Organigrama de les pensions

E

per Narcís Amagat

PENSIONS 2007 REV. 2% TIPUS DE PENSIÓ AMB CC SENSE CC

JUBILACIÓ Amb 65 606,06 493,22Menor de 65 566,41 459,57

INCAPACITAT Gran Inv. 909,09 739,83PERMANENT Absoluta 606,06 493,22

Total amb 65 606,06 493,22Total (75%) +- 60 64 566,41 459,57

VIDUÏTAT 52% Amb 65 493,22Entre 60-64 459,57Menor de 60 366,74Menor de 60 +CF 493,22

ORFENESA Normal benef. 149,13Menor 18 Minusv. +65 383,84Absoluta benef. 361,41

FAVOR FAMILIAR Normal benef. 312,431 Benef. +65 383,841 Benef -65 361,41

PF Minusv. +65% 312,43Minusv. +75% 468,65

SOVI 338,84LÍMITSOVI + VIDUÏTAT 986,44NO CONTRIBUTIVA 312,43MÀXIM MENSUAL 2.290,59LÍMIT D’INGRESSOS 7.576,84 6.495,29SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL 570,60IPREM 499,20LÍMIT VIDUÏTAT - 60 CF (75% SMI *12) 5.135,40LÍMIT ORFENESA +18 (75% SMI *14) 5.991,30

INCREMENT I GUANYS DE PODER ADQUISITIU2004 2005 2006 2007 % INCREMENT % INCREMENT

RESPECTE 2006 RESPECTE 2004JUBILACIÓ I INCAPACITAT

Amb cònjuge +65 anys 492,02 531,21 569,07 606,06 6,50 23,18Idem. -65 anys 459,83 496,45 531,84 566,41 6,50 23,18Sense cònjuge +65 anys 417,81 444,74 469,73 493,22 5,00 18,05Idem -65 anys 389,31 414,40 437,68 459,57 5,00 18,05

VIDUÏTATViduïtat +65 anys 417,81 444,74 469,73 493,22 5,00 18,05Idem de 60 a 64 anys 389,31 414,40 437,68 459,57 5,00 18,05Idem -60 c/ amb càrreguesi discapacitat +65% 389,31 414,40 437,68 493,22 12,69 26,69Idem. -60 sense càrregues 310,66 330,68 349,27 366,74 5,00 18,05

ALTRESOrfenesa i f/ familiars 126,30 134,45 142,02 149,13 5,02 18,08Orfenesa +18 anys iminusvalia =+65% 126,30 134,45 201,18 312,43 55,28 147,37

P. No contributiva 280,37 292,76 303,33 312,43 3,00 11,43SOVI 304,08 317,51 328,97 338,84 3,00 11,43

PRESTACIONS FAMILIARS PER FILL A CÀRREC DE 18 O MÉS ANYS AMB MINUSVALIAMinusvalia = o +65% 272,03 289,57 303,33 312,43 3,00 14,85Minusvalia = o +75% 408,05 434,36 455,00 468,65 3,00 14,85

El Patronat de Turisme de l’Escalaestà treballant en diferents iniciati-ves turístiques que impliquen laparticipació dels establiments i lagent gran com a informadors turís-tics. Entre aquest segon grup treba-llaran per recollir el que recordensobre el turisme en el que anome-nen un anecdotari sobre la memòriaturística.L’any passat es va portar a terme elprojecte Pla d’Amfitrions, a partirdel qual vuit establiments vanaconseguir la placa d’InformadorsTurístics Locals. Actualment elPatronat de Turisme vol ampliar elnombre d’establiments que disposind’aquest servei d’informació i peraixò ha proposat tres projectes quees realitzaran en els propers mesosamb aquest objectiu.En primer lloc, ha preparat un cursde reciclatge per aquests vuit esta-bliments que està previst per al 20de març vinent. En segon lloc, s’hadecidit fer un Pla d’Amfitrions per ala gent gran, concretament per alsmajors de seixanta anys, amb latasca de recollir entre tots els parti-cipants l’anecdotari de memòriaturística local. En tercer lloc, es faràuna segona edició del Pla d’Amfi-trions per ampliar així el nombred’establiments amb punts d’infor-mació turística.Pel que fa al curs de reciclatge, laregidora del Patronat de Turisme del’Escala, Laura Fajula, ha explicat, endeclaracions a Ràdio l’Escala, queaquestes sessions seran sobretotuna reflexió sobre com han viscutaquests establiments l’experiènciade ser punts d’informació, per tal de

poder treure’n conclusions i aixímillorar els aspectes que no haginfuncionat. Fajula va afegir quedurant l’experiència d’aquest primerany s’havia mantingut el contacteentre el Patronat i els establiments,els quals rebien setmanalmentdocumentació per ampliar la sevaformació, i informar millor els turis-tes. D’una reunió que es va fer al’octubre amb alguns dels establi-ments se’n va treure una valoraciómolt positiva. Per altra banda, es volampliar aquest curs de reciclatgeamb una sessió formativa en elmateix Museu de la Sal i de l’An-xova, ja que l’any passat no hi era iper tant no fou possible.Pel que fa al Pla d’Amfitrions per lagent gran, Laura Fajula diu quebàsicament el que volen és fer unes

sessions formatives entorn al Museude l’Anxova i la Sal, el Club Nàutic iel Port, també sobre les Ruïnesd’Empúries, i la biblioteca VictorCatalà.Per altra banda, es pretén recollir enun anecdotari totes les memòriesque aquestes persones recordin ambrelació al turisme. Està previst queaquest pla es desenvolupi entre elsdies 19, 21 i 23 de febrer al matí.Per accedir a aquest curs, segonsFajula, ho podrà fer tothom quevulgui donant el seu nom i telèfon ala oficina de turisme de l’Escala.Pel que fa a la segona edició del Plad’Amfitrions, es preveu fer sis ses-sions en els dies 27, 28 de febrer, i 1,6, 7 i 8 de març, i es faria un curscom el de l’any passat, ampliantalgunes informacions.

� APUNTS DE PREMSA

5Opinió

16/01/2007 – Paura Rubert, L’Escala. Diari de Girona

Recolliran anècdotes sobre el turisme entre la gent granL’Ajuntament vol incrementar els establiments informadors turístics

6 Opinió

� CARTES

Sra. Anna Pagans, Alcaldessa de Girona,

Si de tant en tant ens animem a dirigir-liaquests petits suggeriments a El Roure – quedit de passada no té mai data fixa de sortida i eldefecte no acaba d’esperonar-nos a ser mésconcrets referent als temes a tractar –, avuise’ns torna a presentar una bona ocasió perexposar-li un problema que pel temps que faque persisteix és de creure que la solució nodeu ser fàcil. I si els ànims no ens fallen del totsuposem que és perquè vostè posa un interèsespecial en les missives d’El Roure o bé són detant sentit comú que no es poden deixar en l’o-blit.Diem “una vegada més” perquè estem

segurs que el defecte a exposar li ha portatalgun maldecap i potser malsons i tot, però ElRoure agrairia de cor que aquestes queixesconcretes fossin les darreres i per sempre.Expliquem-nos:

Caminant des de la plaça Marquina en direc-ció a Marquès de Camps hi ha passos de via-nants amb semàfors i ben còmodament habili-tats per a disminuïts físics, cotxets infantils, etc.Però per creuar el carrer Barcelona des delmateix lloc i dirigir-nos a la ronda Pare Claret(que també està senyalitzada amb semàfors),resulta que les dues voravies d’ambdós costatsno tenen la rampa raonable per accedir-hicòmodament; i si l’entrada ja és a partir delcomençament de Pare Claret, després pla!, nohi ha maneres de fer-ho amb facilitat, i és bensegur que més d’una persona gran hi ha caigutper l’exagerada alçada d’aquella voravia.És possible que a la sortida d’aquest número

d’El Roure ja s’hagi solucionat, perquè o elsciutadans pensem que ja no ve d’un pam, o elsqui vetllen pel benestar del poble tenen el sonmassa fort.

EEnnrriicc HHoommeett ((GGeenntt GGrraann ““LL’’EEssppllaaii””))

Més d’un 40% de les persones mésgrans de 65 anys de les comarquesgironines consideren que gaudeixend’un bon estat de salut; prop d’un20% afirmen que el seu estat de salutés molt bo i hi ha un 5% que el qua-lifica d’excel·lent. Per contra, la restade gent gran de la demarcació afirmaque el seu estat de salut és regular obé dolent.La gent gran de les comarques giro-nines té, juntament amb la de l’AltPirineu, una percepció més bona del

seu estat de salut que la de la resta deCatalunya. Aquest són alguns delsresultats que la Fundació Viure i Con-viure de Caixa Catalunya ha obtinguten un estudi sobre la qualitat de vidade les persones grans a Catalunya.L’estudi s’ha fet després d’entrevistarpersonalment 2.500 persones gransque viuen a casa seva. Una de lesconclusions generals és que un 25%de les persones es consideren malal-tisses i els problemes de salut ambmés prevalença són els musculosque-lètics, sobretot entre les dones,seguits dels cardiovasculars, que

afecten més els homes.A més de l’estat de salut, en l’estuditambé s’han tingut en compte fac-tors familiars i socials i la situacióeconòmica. De les persones enques-tades, prop d’un 50% viuen en pare-lla i un 25%, soles. La majoria de lespersones es mostren molt satisfets dela relació amb els fills i amb els néts.Un 79% dels homes i un 68% de lesdones no necessiten ajuda per fer lesactivitats de la vida diària. Un 20%tenen símptomes depressius i un 10%presenten alteracions de caràctercognitiu.

� APUNTS DE PREMSA

Més d’un 60% de la gent gran gironina, satisfeta del seu estat de salut08/02/07 – N.A. Girona. El Punt

Suggeriments, defectes, contrastos…

7Ciutat

Aquest Nadal passat, el nostrecentre va compartir la festa ambl’associació MIFAS, que va portaruna mostra de pessebres, que vaser exposada conjuntament ambl’exposició d’artesania del casal.També, pels volts de Nadal, caldestacar l’actuació de BandaBand, amb la col·laboració delCentre Cívic de Palau, cosa quedemostra una vegada més la granimportància de les relacions inter-generacionals.Igualment els amics de la UNESCOde Girona varen passar un audiovi-sual titulat Les fites de la històriade Girona, presentat per Jordi Dal-mau i Coromines, i que va incloure unrepàs a la trajectòria artística de Fita.El nostre grup musical va tancar la festaamb un seguit de cançons populars.Dintre d’aquest mes de març vàrem rebre lavisita d’un grup d’estudiants de la Universi-tat de Perpinyà que, acompanyats delsseus professors i també dels de la Univer-sitat de Girona, volien conèixer el funciona-

ment del nostre centre i també les activi-tats que s’hi porten a terme. Va ser unavisita molt profitosa per a tots, per apro-fundir en el coneixement de les realitatsde la gent gran, a una i altra banda de lafrontera.Finalment, com cada any, ja tenim enmarxa el concurs literari de Sant Jordiamb la participació tant dels més petitscom dels més grans.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Josep Majó

VIDA ASSOCIATIVASecció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, departicipació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohexió social.

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Marcos Cano

Quina de primavera

El dia 20 d’abril es va organitzar a la Llar dePensionistes i Jubilats una quina de prima-vera on van participar 32 socis. La majoriaestaven molt contents i contentes i, sobre-tot, il·lusionats per si podien guanyaralguna flor. Les flors van ser les grans pro-tagonistes en aquesta quina de primavera!Per poder cantar els números durant lacelebració vam gaudir de la companyiad’una noia veïna del barri, molt activa i quetambé forma part d’un grup de joves ambels quals compartim espais, experiències imoltes coses més! Finalment se la vaobsequiar amb un premi per agrair-li la sevacol·laboració i demostrar-li que ho havia fetmolt bé.Era emocionant veure la gent jugar ensilenci, pendents del número que es can-tava i esperant il·lusionats poder fer unalínia o una quina. Cada dia a la tarda hi ha

un grup de dones que juga al bingo, peròaquest dia va ser especial i diferent.Va ser una tarda intensa plena de sorpre-ses, durant tres hores vam estar jugantesperant que arribés el premi. A la mitjapart, vam fer un descans i vam agafar for-

ces amb una mica de berenar per podercontinuar .La sort va ser que ningú va marxar amb lesmans buides, tots i totes les participantsvan emportar-se una flor i una caixa degaletes!

AA ll’’eessqquueerrrraa,,aaccttuuaacciióó ddeeBBaannddaa BBaanndd.. AAbbaaiixx,, eell nnoossttrreeggrruupp mmuussiiccaallaammeenniittzzaanntt llaavveettllllaaddaa..

UUnn mmoommeenntt ddee llaa QQuuiinnaa ddeePPrriimmaavveerraacceelleebbrraaddaa aa llaaLLllaarr ddeePPeennssiioonniisstteess iiJJuubbiillaattss ddee VViillaa--rroojjaa..

8 Ciutat

Carnaval!

Com ja és costum al nostrebarri, es va celebrar el tradicio-nal carnaval, organitzat per lesentitats: associacions de veïns,Associació de Jubilats La Uniódel Pont Major, Col·lectiu deDones La Cata, Club EsportiuPontenc i la parròquia del PontMajor. Malgrat el mal temps, esva fer la festa de disfresses,amb gran participació de públic.La festa va ser un èxit total. Hi vahaver concurs de disfresses, iels guanyadors van rebre unsobsequis que van ser del gustde tothom. També va haver-hi xocolata ambmelindros, molt ben servida, com és cos-tum, per les dones de La Cata i, per fi defesta, ball a càrrec del duet Bora Tuna, queens va fer passar una bona estona.Les disfresses, tant les infantils com lesdels adults, representaven princeses, blan-caneus, pirates i personatges de còmics.Una felicitació per a tots els participants,

pel seu bon gust i sobretot per les “mos-ques” i el “torero”, que van ser molt aplau-dits pel gran públic assistent a la merave-llosa festa de Carnaval 2007.Agraïm l’assistència de la senyora Alcal-dessa, Anna Pagans, i al regidor de barri,Ignasi Thió.I servidor de vostès diu: “fins l’any vinent...i ...CARNAVAL, CARNAVAL, la, la, la,....!!!”

Dijous Gras

Com cada any, celebrem eldijous gras, al Centre Cívicdel Pont Major.Un berenar amb coca dellardons i moscatell, que vadonar molta alegria als nos-tres estimats socis de l’As-sociació de Jubilats LaUnió del Pont Major.La sala es va omplir degom a gom. Aquest anyhem contractat l’il·lusio-nista Magik Frank , que hafet les delícies dels socis,amb els seus jocs de màgia

i la seva picaresca gràcia i l’actuacióespontània d’alguns socis, que van ser moltaplaudits pels assistents .Per tot això, ens felicitem per la bona aco-llida que va tenir aquesta festa per part detots els assistents, i a la vegada volemdonar les gràcies a les treballadores delcentre per la col·laboració que sempre ensofereixen. Gràcies i fins l’any vinent.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Luis HerreraVIDA ASSOCIATIVA

Els fets són ben clars i enlluernadors. Elmes d’abril va ser la data que recull dosanys d’anades i vingudes en aquest centrede gent gran del Barri Vell de Girona quevoldríem fer més i més acollidor i gran, per-què l’intercanvi de papers i la companyiaque es fan els uns als altres són molt bene-ficiosos.Amb què ho podríem millorar? Doncs percomençar amb una biblioteca encara quefos petitona, amb prestatges equivalents ala senzillesa què de moment gaudim. Pot-ser algú ens podria proporcionar un aparellde televisió o un “micro”, per no forçar laveu quan s’ha d’enraonar a un grup.Ja som 85 socis! I això és una satisfacció,encara que sembli minsa. Som membresben avinguts que projectem fer moltescoses: xerrades, intercanvi d’opinions i cri-teris referents al món cultural, llegir prosade categoria, encara que avui dia semblaque va in crescendo, lectura i poesia.L’últim concert de cançons catalanes vatenir una bona acollida, la gent el va rebreamb molta satisfacció, amb una assistèn-cia de 40 persones. Cosa que ens fa pen-sar que hem de continuar treballant. Si algú

canta o toca algun instrument, serà benrebut. Les experiències viscudes que volemcompartir i la nostra curiositat per lescoses de saber, ens estimulen i ens mouena desvetllar les nostres inquietuds…No ens volem folgar amb la solitud de les

nostres cases.“Maria, Carmeta, Josep, deixeu la cadira iveniu!”Us convidem, doncs, que us apropeu alcarrer Albareda i que participeu en algunade les nostres activitats. Us hi esperem!

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL M. Dolors Vilallonga

EEll ccoonnccuurrss ddee ddiissffrreesssseess vvaa sseerr ttoott uunn èèxxiitt..

UUnn mmoommeenntt ddeell ccoonncceerrtt ddee ccaannççoonnss ccaattaallaanneess..

9Ciutat

Durant l’intercanvi de visites socioculturals,el Centre Cívic Onyar-Vila-roja va convidarels socis del Casal de Taialà i els va facilitarun autocar per assistir a la presentació delvídeo MMiill ii uunnaa vveeuuss, amb comentaris acàrrec de PPeerree MMoonnttaallbbaann, membre de laCoordinadora d’Entitats de l’Esquerra delTer. Abans de donar entrada al vídeo, el Sr.Montalban i la Sra. IIssaabbeell LLóóppeezz, educadorasocial, van dirigir unes paraules als assis-tents i van explicar una mica l’argument dela gravació, van ressaltar que el missatgeque es volia transmetre era el movimentmigratori a Girona, i particularment alsbarris de Germans Sàbat, Taialà, Fontajau,Domeny i Sant Ponç, els anys següents a laGuerra Civil espanyola.El treball realitzat per l’associació de l’Es-querra del Ter per fer possible aquest docu-ment és d’una importància indubtable, jaque és una recopilació d’emotius testimo-nis de molta gent que s’instal·laren per

aquell temps en aquesteszones rurals.Hi ha persones que encaraguarden inoblidables recordsque enllacen les seves videsa aquests entranyablesparatges que, molts anysenrere, es destinaven majori-tàriament a l’agricultura i alpasturatge, llavors sols esdisposava d’inadequats camins i senderesque es recorrien a peu o amb primitius mit-jans de transport, cosa que feia molt difícilaconseguir traslladar-se d’un lloc a l’altreamb normalitat.El desenvolupament i progrés d’aquestaàmplia zona que comprèn Germans Sàbat iels polígons és obra evidentment de l’eficaçtasca de les administracions competents,

però també, en part, es deu a l’experiència,el treball i la voluntat que han aportat totesaquestes persones que avui poden con-templar orgulloses com s’ha fet realitat totallò que en temps passats els semblava unsomni. La filmació va ser calorosamentaplaudida per tots els concurrents a l’acte.Seguidament, i com a final del programa, ladirecció del centre va obsequiar els assis-tents a un assortit piscolabis.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Antonio Almario

EEll SSrr.. PPeerree MMoonnttaallbbaann ii llaa SSrraa..IIssaabbeell LLóóppeezz ddiirriiggiinntt uunneess

ppaarraauulleess aa ll’’aassssiissttèènncciiaa

VIDA ASSOCIATIVA

Les activitats programades per aaquest primer quadrimestre són lessegüents:SSaarrddaanneess ii ddaannssaa ccaattaallaannaa:: cursetde sardanes cada dimarts de 17 a18 hores. Danses catalanes cadadimarts i dijous de 18 a 20 hores.Vine a ballar amb nosaltres!MMaannuuaalliittaattss aarrttííssttiiqquueess:: dibuix, pin-tura i altres: cada dimarts i dijousde 17 a 19 hores.GGiimmnnààssttiiccaa ddee mmaanntteenniimmeenntt:: cadadilluns i dimecres de 10 a 11 hores.TTaaii--ttxxii:: dimarts i dijous de 10 a 11 hores.A part de les activitats esmentades, tambées fan les clàssiques de sempre, com sónlabors de la llar i artesania, ganxet, punt,macramé, brodats, punt de creu, etc, cadadilluns i divendres de 17 a 20 hores.

Excursions

El dia 16 de desembre de 2006 es va ferla visita a Castellolí, amb parada a Igua-lada on es va visitar el museu de la pell iles caves Bohigues, on vam fer els tastetsdels seus caves.El dia 10 de febrer de 2007 es va fer unaexcursió al Garraf amb una fantàstica cal-çotada a Vilanova i la Geltrú, població on

vam visitar el museu de Víctor Balaguer. Enaquest museu vam gaudir d’un viatge perl’art català dels segles XIX i XX. A part derememorar la figura del seu fundador, per-sonatge cabdal de la Renaixença i ministred’ultramar, el museu proposa un recorregutpels mentre del dipòsit El Prado (El Greco,Rivera, Murillo). Aquest museu és en unedifici renaixentista que val la pena visitar.El dia 31 de març de 2007, excursió a SantJoan de les Abadesses i Setcases. A SantJoan de les Abadesses vam visitar elmonestir i el museu, del qual destaquem elstres estils diferents: el romànic, el gòtic i elbarroc. Un cop acabada la visita, vam veurel’exposició de les maquetes de les ermitesdel Ripollès dels segles XI-XII-XIII. En aca-bar vam anar a Setcases, on vam fer un

bon tastet i vam dinar.Els dies 4, 5 i 6 de maig, es faràun viatge a Andorra, on es visita-ran les valls i els pics d’aquestpaís.

Altres temes socials

Dia 21 de desembre de 2006,sorteig de 110 lots de Nadalentre els socis del nostre esplai.Dia 22 de març de 2007, taula

territorial de coordinació: temes de segure-tat i circulació del sector a càrrec de la Poli-cia Municipal i Mossos d’Esquadra.

Esbart dansaire

Dia 20 de desembre de 2006, actuació al’esbart dansaire a la residència Santa Annade Bescanó.Dia 5 de març de 2007, l’esbart va actuar ala residència geriàtrica de Palau-sacosta.Per indicació del president de l’Esplai de laGent Gran de Sant Narcís de Girona, el pas-sat dia 11 d’abril de 2007 a les 17 hores vatenir lloc una assemblea en què, entre altrespunts, s’acceptaren les candidatures i es vaprocedir a la votació de la nova Junta.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Josep Casals

AApprreenneenntt aa bbaallllaarr CCoouunnttrryy aall CCeennttrree CCíívviicc SSaanntt NNaarrccííss..

Un viatge pel record

El club 60, de l’Obra Social i Cultural deCaixa Terrassa, organitzem un cicle de con-ferències adreçat a la gent de Girona icomarques, obert i gratuït, i que comptaamb la col·laboració de personalitats delmón social i cultural del nostre país.Alguns conferenciants que hem presentatsón senyor Sebastià Serrano, el doctorEstivill, la senyora Montse Armengou, elsenyor Joan Estruch, el senyor FrancescMauri, el senyor Xavi Coral, el senyor EnricMata, el doctor Corbella... entre d’altres.Tots ens han parlat de temes diversos: elssignes no verbals en la comunicacióhumana, dormir bé per viure millor, histò-ries de la guerra i la postguerra, aprendre aviure en una societat plural, el canvi climà-tic, veritats i mentides, telenotícies, la voltaal món en 60 minuts, economia i estalvi enl’etapa de la jubilació, la jubilació, una novaetapa de la vida...El 21 de febrer vàrem organitzar la confe-rència “dona i infància: drets trepitjats” a

càrrec de la senyora Pilar Rahola, escrip-tora i periodista, que ens va explicar la durai silenciada realitat del món de la dona i lainfància a tot el món. Va ser tot un èxit!!La pròxima conferència programada serà eldimecres 16 de maig a les 17.30 h a l’aulamagna de la Casa de Cultura de Girona. Ladoctora M. Josep Rosselló, especialista ennutrició i col·laboradora del programa deTVE Saber Vivir, ens parlarà de la importàn-cia de menjar sa i saludable. Tots hem de tenir present que la nostra

salut i qualitat de vida depenen directamentd’aconseguir una bona alimentació al llargde tota la vida. Amb la llarga perspectiva devida que tenim actualment, hem de procu-rar que tota la població conegui les clausd’una bona alimentació. Així doncs, ja hosabeu, no hi pot faltar ningú!!Us convidem a gaudir de les conferènciesque organitzem!! Passareu una tarda inobli-dable!!

Us hi esperem!!

10 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVACLUB DE JUBILATS SANT JORDI CAIXA CATALUNYA Imma García

És típic començar l’any amb gransmetes i il·lusions, i al Club SantJordi el vam encetar amb ganes i,sobretot, amb grans projectes. Un dels projectes de la FundacióViure i Conviure amb què hem ini-ciat l’any és un nou curs: “Pensarbé, viure millor”, l’objectiu delqual és la prevenció de la pèrduade les capacitats cognitives totmostrant els diferents mètodes iestratègies (d’una manera fàcil iautodidacta) per cuidar tots elsprocessos implicats a assolir unestil de vida actiu i satisfactori. Estreballen aspectes com la memò-ria, la concentració, l’atenció, l’o-rientació, el llenguatge, la comu-nicació, etc. D’altra banda, el dijous 22 demarç, un grup de socis del clubes va desplaçar a Barcelona per assistir ala presentació del programa Viure i Con-viure de sensibilització “Cuida el teu corper viure millor”, que va tenir lloc a l’Audi-tori de la Pedrera. El programa consistiaen un cicle de xerrades i tallers interactiusa càrrec de diferents cardiòlegs i eminèn-cies en la matèria, amb l’objectiu de pro-moure hàbits de vida saludables, així com

sensibilitzar i informar sobre les malaltiescardiovasculars i els factors de risc queles condicionen. Per últim, volem fer esment d’un altre d’a-quests grans projectes: la presentació delllibre “Els drets del meu demà”, una inicia-tiva de la Fundació Viure i Conviure de l’O-bra Social de la Caixa Catalunya. El manualpretén posar a disposició de les persones

adultes les eines jurídiques, institucionals isocials per preparar-se autònomament pera una millor vellesa, incloent el cas d’unahipotètica dependència. La presentació vaser a càrrec del Sr. Jordi Muñoz, advocatexpert en matèria de persones grans iassessor dels continguts de la publicació, iva tenir lloc el dia 29 de març a l’AulaMagna de la Casa de Cultura.

CLUB 60 DE CAIXA TERRASSA DE GIRONA Maria-Mercè Costa

PPrreesseennttaacciióó ddeell lllliibbrree ““EEllss ddrreettss ddeell mmeeuu ddeemmàà””..

UUnn mmoommeenntt ddee llaaccoonnffeerrèènncciiaa ““DDoonnaa iiiinnffàànncciiaa:: ddrreettss ttrreeppiitt--jjaattss””..

11Ciutat

Les associacions de gent gran solen serreductes que es mouen segons les afi-cions que dominen els grups influents delscentres i els espais que s’han reservat pera la part més nombrosa lúdica i cultural desocis inscrits, i encara que faci la impres-sió que les cabudes són adients a totes lesactivitats, podríem girar la balança i ensadonaríem que cada entitat practica lesinquietuds que l’espai adient permet el seudesenvolupament. Per aquestes raons –isempre amb certes excepcions– en gene-ral el moviment associatiu sol basar-se enels jocs de taula, que ben mirat no deixend’emparentar-se amb la rutinària afició japracticada “en vida d’hereus”, o sigui,quan encara les eines del treball tenien elseu descans “per anar a fer la partideta”.Això que garbellat sense passió enmoments donats no deixa de ser un incon-venient per als locals on no hi ha espaissuficients per a la diversitat d’actes,reporta que quan per una celebració s’hiprograma un ball col·lectiu, resulta ques’ha de suprimir allò que es considera pri-mordial com solen ser els jocs de taula. Ino és que sigui nociu ni negativa la seva

pràctica, però tampoc no es pot negar queen siguin els balls de saló, aconsellats irecomanats per metges i psicòlegs, ja quel’exercici físic que comporta el ball és moltconvenient, i el contacte amb personesalienes al nostre entorn habitual obreil·lusions i conforta caràcters i nous valorsen la nostra llarga vida. L’Esplai de PoetaMarquina és un d’aquests locals esmen-tats i per això no té més remei que complir

les normes establertes des de fa temps,que es redueixen a tres o quatre balladesanuals. Ara bé, com podeu comprovar, ani-mació a l’abast, cares noves i afició al ballque en temps també fou rutina, però ara,escassejant tant, fa goig de contemplar ladarrera ballada del dia de Sant Valentí, ambla desimboltura i elegància que encara esmouen i la majestat “d’unes persones benaplicades”.

GENT GRAN “L’ESPLAI” Enric Homet

EEll bbaallll ééss uunnaa ddee lleess aaccttiivviittaattss mmééss ppaarrttiicciippaattiivveess ddee LL’’EEssppllaaii..

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Joan Farré

Aquest inici d'any 2007 també hasuposat l'inici de les obres d'ade-quació i millora de les nostres ins-tal·lacions del carrer Taga. Nonomés es tracta d'una modernit-zació i millora estètica de les ins-tal·lacions, sinó que en fem unareestructuració completa. El fetmés destacable és el canvi d'ubi-cació del nostre bar, ja que ara sen'està construint un de nou just al'entrada de la Llar, fet que supo-sarà una millor distribució delsespais existents (la sala de l'anticbar passarà a ser una sala dedi-cada a activitats i tallers). Tambécomportarà una major comoditaten l'ús de les instal·lacions perpart dels nostres associats (crea-ció de serveis adaptats per a gent ambcadira de rodes, ampliació de les portes deles sales, etc.) i una referència visualexterna atractiva que ens permetrà crear unefecte crida per atreure els vianants i veïnsde la zona, fet que ara mateix per les carac-terístiques del local no es dóna.

Totes aquestes obres, doncs, van més enllàde la simple modernització del local, perquèamb elles el que pretenem també és obrir lanostra Llar al barri de Can Gibert del Pla, atots els seus veïns i veïnes, jovent, adults,etc., així pretenem que sigui un lloc de reu-nió i d'activitats per a tothom i que es con-

verteixi en un punt de referència cultural iassociatiu per al nostre barri.Aquestes obres aviat ja les tindrem enllesti-des i des d'aquestes línies aprofitem l'oca-sió per convidar-vos a tots i totes a venir aveure com ha quedat la nova Llar de Jubi-lats Sant Joan. Us hi esperem!

DDuueess iimmaattggeess ddee lleess oobbrreess dd’’aaddeeqquuaacciióó ii mmiilllloorraa ddee lleess nnoossttrreess iinnssttaall··llaacciioonnss..

VIDA ASSOCIATIVA

12 Ciutat

Des del Servei d’Atenció a la GentGran de l’Ajuntament de Girona,pensem que aquesta revista ha deser, entre altres coses, un vehicle queens permeti fer arribar a tota lapoblació informació actualitzada delque s’està fent i quins són els objec-tius que es persegueixen en l’atencióa la gent gran de la ciutat.

En un anterior número de larevista es va presentar el servei deteleassistència domiciliària, que l’A-juntament volia fer arribar moltespecialment a les persones majorsde 79 i a les majors de 64 que viuensoles o acompanyades únicament depersones també grans. Amb aquestavoluntat es va fer una importantcampanya de difusió del servei, esvan editar tríptics informatius quevan ser enviats de forma personalit-zada a tots els majors de 79 anys, esva donar a conèixer el servei als mit-jans de comunicació locals i, com jahem comentat, en el número 23 dela revista El Roure en va sortir unllarg article explicatiu. El resultat detot això ha estat que l’any 2006 elservei va créixer fins a un 81% ennombre d’usuaris i que realment vaarribar a les persones que havienestat considerades prioritàries en elseu moment, és a dir, els majors de79 anys.

Enguany el creixement del serveide teleassistència es manté, però deforma més moderada. A final d’anyel nostre objectiu és arribar a superarels 500 terminals instal·lats, peròtambé hi ha d’altres millores que araens plantegem per tal que el servei, amés de créixer quantitativament, hofaci també de forma qualitativa.

Els Serveis Socials d’Atenció Pri-

mària, juntament amb l’empresaproveïdora del servei, Sergesa Tele-vida, que és capdavantera en aven-ços tecnològics en aquest camp, hancomençat a definir els perfils d’a-quells usuaris a qui, per les sevescaracterístiques, serà convenientanar introduint d’altres elements deseguretat a la llar, estem parlant dedispositius de detecció de moviment,de fum i de gas.

Des de la central d’alarma del ser-vei de teleassistència, es mantindranles actuacions preventives que ja esvan posar en marxa l’estiu de l’anypassat, consistents en el control del’estat de les persones més fràgils i eltraspàs d’informació relacionadaamb com actuar per combatre lestemperatures extremes de l’estiu. Tots’anirà fent de mica en mica, ambaquest objectiu de servei que ensguia i amb la idea de millorar la qua-litat de vida de les persones grans de

la nostra ciutat.També avui aprofitem per infor-

mar que molt properament, a lapàgina web de l’Ajuntament, s’ac-tualitzarà la informació correspo-nent a l’Àrea de Serveis Socials iJoventut. Així doncs es podrà con-sultar per internet tot allò que desde l’Àrea, i més concretament desde la secció de Serveis Socials d’A-tenció Primària, es fa en relacióamb l’atenció a la gent gran deGirona. Esperem que la consultasigui d’utilitat per a tots els ciuta-dans i que serveixi perquè els ServeisSocials siguin una mica més cone-guts per tothom, en un moment enquè les noves lleis, tant estatals comde la Generalitat, ens porten cap auna nova etapa de consolidació i demaduresa dels serveis.

Servei d’Atenció a la Gent Gran

El Servei de Gent Gran del’Ajuntament informa

TELEASSISTÈNCIA

AA ddaalltt,, uunn aappaarreellll ddeetteeccttoorr

ddee mmoonnòòxxiidd ii uunn ddeetteeccttoorr

ddee ggaass.. AA ll’’eessqquueerrrraa,, uunn

aappaarreellll ddeetteeccttoorr ddee ffuummss ii

uunn aallttrree ddeetteeccttoorr ddee

ppaassssiivviittaatt..

13Gastronomia

PPRREEPPAARRAACCIIÓÓ

Aixafeu els filets amb el puny perquèquedin ben aplanats.En un bol una mica gros, bateu els ousi barregeu-ho amb un gotet de llet.Poseu pa ratllat en un plat.Poseu a remullar els filets amb labarreja d’ou i llet.Deixeu-los com a mínim 30 minutsperquè quedin ben impregnats de labarreja. Passat aquest temps, retireu-los i saleu-los.Seguidament, arrebosseu-los amb el paratllat i fregiu-los amb oli d’oliva moltcalent.Abans de servir-los, deixeu que perdinuna mica d’oli amb un paper secant.

IINNGGRREEDDIIEENNTTSS::

- 8 filets de vedella d’uns 100 g cadascun

- 2 ous- Pa ratllat- Llet- Oli- Sal

PPRREEPPAARRAACCIIÓÓ

Talleu les taronges en forma de cistell. Buideu-lesi tragueu els trossos de taronja, reservant la pela,que fa de cistell.Peleu les aranges i talleu-les en trossos petits. Feuel mateix amb la llimona, reservant-ne algunapela tallada en tires per decorar. Renteu bé lesmaduixes i piqueu-les. Barregeu-ho tot en un bol iguardeu-ho durant una hora a la nevera. Passat aquest temps, regueu la fruita amb abun-dant mel, i ompliu les peles de taronja que fan decistell. Poseu-hi a sobre les nous i les groselles.Adorneu els cistells amb les tires de la pela de lallimona i amb una margarida a l’ansa.Deixeu-ho tot a la nevera fins al moment de ser-vir-ho.

Cistellets de taronja amb fruitesIInnggrreeddiieennttss ppeerr aa 44 ppeerrssoonneess

Luis Herrera, Associació de Jubilats La Unió del Pont Major

IINNGGRREEDDIIEENNTTSS::

- 4 taronges- 2 aranges- 1 llimona- ¼ de kg de maduixes- 100 g de grosella- mel- nous

GASTRONOMIA

Filets de vedella empanats IInnggrreeddiieennttss ppeerr aa 44 ppeerrssoonneess

14 Entrevista

- Vós heu patinat molt en la vos-tra vida?- I tant! En tots els aspectes...- En tots?- Home! Jo parlo de l’hoquei...- Quan vau començar a patinar?- Als vuit anys a la terrassa de casa.Vaig descobrir que el pare tenia dosparells de patins: un Brampton i unMatador i me’ls vaig posar als peus.- I vau caure, és clar.- Sí, perquè el terra era desigual. Iem vaig donar una clatellada! I hovaig deixar. Però dos anys desprésho vaig tornar a provar quan vanfer una piscina a la Devesa.

- I quan vau començar a jugar ahoquei patins?- Va ser el 1935, als quinze anysamb el primer equip d’hoquei que esva fundar a Girona. El 18 de juliol del’any següent havíem de jugar unpartit amb el Luna Park de Barce-lona, però no es va poder fer perhaver esclatat la guerra civil.- Quin equip fèieu?- El primer equip que vam fer estavaformat per mi, Pèra, Mogariega,Comadira i el meu germà, Joan.Però després van entrar Escritxe,Triola, Ferran, Vila, Caballé i altres.- De què jugàveu, vós?- Jo jugava de mig centre.- De mig centre?- Sí, és que llavors hi havia el porter,un defensa, un mig centre i dosdavanters. Ara és diferent…- I qui us entrenava?- En Josep Maria Sastre, però se’n vaanar al front i ens vam convertir enautodidactes. Ens espavilàvem sols.- I contra qui jugàveu?

- Contra l’equip del GEiEG i de Bar-celona.- Qui jugava amb el GEiEG?Hi havia en Coll, en Planas, en Basó,en Vallmajó...- Els guanyàveu?- Anàvem frec a frec... Eren moltbons jugadors també ells.- Amb quina mena de pilota jugà-veu?- No era cap pilota... Era un disc defusta.- No es trencava amb els cops del‘estic?- A vegades, sí. A un company li vantrencar les dents.- On jugàveu?- En una pista que es va construir alcostat del camp de futbol de VistaAlegre.- Venia gent a veureu’s?- Sí, molta gent. Van fer unes gradesi tot. Al matí hi havia hoquei i a latarda, futbol.- I quins colors portàveu?- Els del Girona: blanc i vermell.

AAuugguusstt SSeerrrraa ii MMuussttiicchh vvaa ffoorrmmaarrppaarrtt ddeell pprriimmeerr eeqquuiipp dd’’hhooqquueeiiqquuee eess vvaa ffuunnddaarr aa GGiirroonnaa ll’’aannyy11993355,, vvaa jjuuggaarr aammbb eell BBaarrççaa,, vvaasseerr ccaappiittàà ddee llaa sseelleecccciióóeessppaannyyoollaa,, ii vvaa gguuaannyyaarr uunn ttoottaallddee ttrreess ccaammppiioonnaattss ii ddoottzzeessuubbccaammppiioonnaattss mmuunnddiiaallss.. AA mmééss,,vvaa sseerr eennttrreennaaddoorr dd’’eeqquuiippss ddeellJJaappóó,, CCoollòòmmbbiiaa,, AAlleemmaannyyaa ii ddeell’’eeqquuiipp ssoobbrree ggeell ddee SSuuïïssssaa,, qquuee eesspprreeppaarraavvaa eenn uunnaa ppiissttaa nnaattuurraall ddeeNNúúrriiaa.. VVaa jjuuggaarr ffiinnss aallss 5566 aannyyss iieenn llaa sseevvaa èèppooccaa ss’’eennffrroonnttaavveenn llaasseelleecccciióó ccaattaallaannaa ii ll’’eessppaannyyoollaa,, eenntteemmppss dd’’eenn FFrraannccoo.. EEnnccaarraa aavvuuii,,aallss 8866 aannyyss,, jjuuggaa aa tteennnniiss ccaaddaaddiiaa ii ffaa eexxccuurrssiioonniissmmee aa ppeeuu uunnccoopp aa llaa sseettmmaannaa.. DDiiuu qquueell’’hhooqquueeii eessttàà eessttaannccaatt ppeerrqquuèè nnooss’’hhaa rreennoovvaatt eell rreeggllaammeenntt ii nnoo ttéévveelloocciittaatt..

August SerraUn jugador del primer equip d’hoquei fundat a Girona que va guanyar trescampionats del món i va entrenar equips del Japó, Colòmbia, Alemanya i Suïssa

- Quins equips d’hoquei impor-tants venien a jugar?- Equips d’Itàlia, de Suïssa, de Por-tugal com el Passo d’Arcos...- Això quins anys eren?- Després de la guerra, a partir del’any 1946 fins els seixanta.- Cobràveu força?- Jo només vaig cobrar quan vaigjugar amb el Barcelona: cinquantamil pessetes per temporada. Però altercer any em van dir que anavenmalament de diners i vaig tornarcap a casa.- I no us va fitxar algun equipestranger?- Bé, jo vaig fitxar com entrenadord’un equip japonés, de la universitatde Ríkia, del 1970 al 1982.- Com us vau conèixer?- És que l’any 1961 hi vaig anar perfer un seminari i unes conferències ivaig fer amistat amb un dels profes-sors. Llavors cada tres anys l’equipvenia aquí i jo els entrenava durantun mes.- Vau anar a algun altre lloc?- Sí; també vaig anar a Colòmbia aentrenar diferents equips, contrac-tat per la federació d’aquell país; aAlemanya i a Suïssa per entrenar

l’equip de hoquei sobre gel...- Sobre gel?- Sí, després ells van venir aquí i ensentrenàvem a Núria amb una pistanatural, improvitzada sobre unterreny que omplíem d’aigua i espe-ràvem que es glacés.- Com us hi enteníeu amb elsestrangers?- Amb intèrprets.- I el hoquei d’ara és diferent delque jugàveu llavors?- No, perquè el hoquei té un pro-blema: no ha renovat el seu regla-ment i ha quedat estancat. Perexemple, els jugadors que traspas-sen la línia del mig no poden recu-lar a defensar i el joc ha perdutvelocitat.- Estrany! I fins quan vau jugar encompeticions?- Jo vaig jugar fins que vaig tenircinquanta dos anys.- I quants trofeus vau guanyar, entotal?- Jo tinc sis medalles d’or per haverquedat campions del món amb laselecció espanyola i dotze de plataper ser subcampions. A més, tincdues ensenyes d’or i una medalla almillor esportista de l’any 1954... I la

premsa francesa em va batejar com“el jugador hidalgo espanyol”.- Èreu el capità de la seleccióespanyola?- Sí, i també en vaig ser selecciona-dor dos anys i entrenador.- I la selecció catalana, què?- O, en aquell temps havíem jugatuna contra l’altra.- Què dieu? I en Franco us ho dei-xava fer?- Sí; no hi havia cap problema.- Sembla ara. Vejam si resultaràque “contra Franco vivíem millor”?

Pere Madrenys

15Entrevista

“La premsa francesa em va batejar com ‘el jugador hidalgo espanyol’“

-- UUnnaa fflloorr??- La rosa.-- UUnn ccoolloorr??- El verd.-- UUnnaa ppeell··llííccuullaa??- “Tiempos modernos”.-- UUnn aaccttoorr??- Charles Laugthon.-- UUnn ppaappaa??- Pius XXII.-- UUnn rreeii??- Juan Carlos.-- UUnn ffuuttbboolliissttaa??- Balmanya.-- DDiivvoorrccii,, ssíí oo nnoo??- No.-- AAvvoorrttaammeenntt??- No.-- EEll ffeett mmééss aaggrraaddaabbllee ddee llaa vvoossttrraa vviiddaa??

- Quan vam guanyar el primer campionat del món... Va ser un somni, fet realitat.

-- QQuuèè hhii hhaa mmééss eennllllàà ddeell cceemmeennttiirrii??- Jo espero anar al cel.-- MM’’hheeuu ddiitt aallgguunnaa mmeennttiiddaa eenn aaqquueessttaa eennttrreevviissttaa??

- No tinc costum de dir-ne.-- DDoonnccss,, tteenniiuu eell cceell gguuaannyyaatt..

A RAIG!

Diversos trofeus de l’August Serra.

16 Consell G.G.

Al número de la revista El Roure(3r/4t trimestre de 2005) es publi-cava un article signat per FrancescPararols amb el títol “Pensionistesdiscriminats”. En l’escrit, l’autor esfeia ressò de la reivindicació d’uncol·lectiu de pensionistes, aquellsque s’havien jubilat anticipadamentcom a conseqüència de l’extinciódel seu contracte de treball abansde l’any 2002 i als quals s’havienaplicat uns percentatges de reduc-ció de la pensió més desfavorablesque els que es van aplicar a partir del’any 2002 en la mateixa situació.

Una mica d’història

L’actual sistema de la SeguretatSocial, que va entrar en vigor a par-tir de l’1 de gener de 1967, va esta-blir l’edat general de jubilació als 65anys. Tanmateix la normativa ante-rior permetia la jubilació anticipadaen alguns casos i per això al text dela Llei general de la Seguretat Sociales va incloure una disposició transi-tòria que garantia el dret a la jubi-lació a partir dels 60 anys per aaquelles persones que l’1 de generde 1967 tinguessin la condició demutualistes al sistema anterior.Aquesta jubilació anticipada com-portava una reducció del 8% en lapensió per cada any o fracció quefaltés per arribar als 65.A partir del 1997 aquesta reduccióes va suavitzar per a aquelles perso-nes que haguessin cotitzat a laSeguretat Social 40 o més anys ique es jubilessin anticipadamentcom a conseqüència de l’extinciódel contracte de treball per causainvoluntària: només es reduiria lapensió en un 7% per cada any que

faltés per arribar a 65.Finalment el Reial decret llei16/2001, de mesures per a l’establi-ment d’un sistema de jubilació gra-dual i flexible, després substituït perla Llei 35/2002, va introduir per aaquestes situacions una graduacióen el percentatge de reducció apli-cable, segons els anys de cotitzaciódel treballador en el moment de lajubilació. Des de l’entrada en vigord’aquesta nova regulació (1/1/2002)el percentatge de reducció aplicableper cada any que s’anticipa la jubi-lació oscil·la entre el 8%, que esmanté per als que han cotitzatmenys de 30 anys, i el 6% quan lajubilació es produeix amb 40 o mésanys de cotització.Tant la modificació del 1997 com lade l’any 2001 no eren aplicables,però, a les pensions reconegudesabans de la seva entrada en vigor,seguint els criteris generals d’irre-troactivitat de les normes a lessituacions creades abans de la sevaaprovació. Aquest tractament dife-

renciat va fer que els col·lectiusafectats reivindiquessin un millortractament argumentant la invo-luntarietat de la seva jubilació.Aquesta era també la reivindicaciórecollida a l’article de FrancescPararols que esmentava abans. Eltext acabava amb una pregunta:“No haurien, els sindicats, de posar-se a negociar aquest tema a la Mesade la Seguretat Social que actual-ment està oberta?”.

Posant fil a l’agulla...

Doncs, efectivament, recollintaquesta preocupació social, lamillora d’aquestes pensions es vaincloure a la negociació que va aca-bar amb l’Acord sobre mesures enmatèria de Seguretat Social firmatel dia 13 de juliol passat pel Govern,la Unió General de Treballadors, laConfederació Sindical de Comis-sions Obreres, la ConfederacióEspanyola d’Organitzacions Empre-sarials (CEOE) i la Confederació

UNA REIVINDICACIÓ ATESAEEss rreevviissaarraann lleess ppeennssiioonnss ddee lleess ppeerrssoonneess jjuubbiillaaddeess aannttiicciippaaddaammeenntt

aabbaannss ddee ll’’aannyy 22000022 ppeerr aaccoommiiaaddaammeenntt

17Consell G.G.

Espanyola de la Petita i MitjanaEmpresa (Cepyme). Aquest acord, elprimer en democràcia signat perCEOE/Cepyme i els dos sindicatsmajoritaris, recull un conjunt demesures que consoliden el nostresistema de Seguretat Social, afavo-reixen la prolongació de la vidalaboral i l’adaptació del sistema alsreptes demogràfics, incrementen lacorrespondència entre aportacions iprestacions per tal de millorar l’e-quitat del sistema i milloren lesprestacions.Entre altres mesures de milllora deles prestacions, l’Acord conté unpunt que diu: “S’adoptaran mesuresde millora de les pensions causadesabans de l’1 de gener de 2002 pertreballadors amb més de 60 o mésanys que haguessin estat acomia-dats i haguessin accedit a la jubila-ció anticipada, acreditant 35 o mésanys de cotització, a través de laincorporació a la pensió que es per-cebi d’una quantitat a tant alçat.”A partir de la firma d’aquest Acordel Govern va començar a redactar elprojecte de llei que havia de recollirels compromisos subscrits. Simultà-niament a la Llei de pressupostosgenerals de l’Estat per a l’any 2007s’hi va afegir una disposició querecull la voluntat d’adoptar lesmesures necessàries per revisaraquesta situació durant l’any 2007.El passat mes de febrer el Consell deMinistres va aprovar el Projecte dela Llei de mesures en matèria deSeguretat Social, que recull elscompromisos de l’Acord i queactualment es tramita al Congrésdels Diputats. El text inclou una dis-posició que garanteix la millora deles pensions de jubilació anticipada

reconegudes abans de l’1 de generde 2002 quan es compleixin dosrequisits: un mínim de 35 anys decotització i que la jubilació es derivid’extinció de contracte no imputa-ble a la voluntat del treballador.La millora consistirà en el reconei-xement d’un increment sobre l’im-port mensual de la pensió, variableen funció de l’edat del treballadoren el moment de la jubilació. El textpresentat pel Govern preveu tambéque aquest increment s’apliqui ambefectes econòmics retroactius desde l’1 de gener de 2007 i que la revi-sió de les pensions es faci de formaautomàtica, sense que calgui unasol·licitud expressa.

Segons el calendari previst, la Lleipodria aprovar-se al voltant de l’es-tiu i abans de tres mesos des de laseva publicació al BOE s’haurien derevisar aquestes pensions i pagar-seels endarreriments.En definitiva es tracta d’un exemplemés de com és possible avançarsocialment i atendre una demandaraonada sempre que hi hagi sensibi-litat social i política per escoltar-la ila disposició per seure, dialogar iarribar a acords per part de totes lesparts implicades.

Pilar TurDIRECTORA PROVINCIAL DE L’INSTITUT

NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL A GIRONA

Sabeu... quan tenia 60 anys vaigcomençar a notar els primers can-vis...

Des de llavors he anat experi-mentant-los gradualment a nivellbiològic, social i psicològic, cosa quem’ha portat a prendre consciènciadel pas del temps. Aprendre a enve-llir és fonamental, i amb el pas delsanys he vist que evolucionar és, endefinitiva, adaptar-se a les diferentsetapes.

L’envelliment és un fet que nopuc evitar, tot i que he vist que pucatenuar algun dels efectes que m’o-casiona, si tinc en compte algunsfactors que m’ajudaran que aques-tes conseqüències de fer-se gran esretardin o s’atenuïn en el temps.

El que penso és que ara, bé, defet hauria de ser sempre, el priori-tari, el més important, és tenir curad’un mateix!

Ara que ve un canvi de temps,hauria de preparar-me i agafarhàbits per afrontar aquesta estació.He passat un temps fred i difícil,l’hivern, i vaig cap a un temps méscalorós... Tinc en compte que hi hamoltes petites coses que puc fer quem’ajudaran a estar millor, coses queja sé, coses que m’han dit...

Haig de tenir en compte que haigde fer EXERCICI. Tinc un munt depossibilitats. Puc sortir a passejar,diuen que hauria de fer-ho uns 30minuts cada dia, puc anar d’excur-sió, fer gimnàstica, anar a ballar,anar a la piscina... I tot això no calque ho faci sol, puc fer-ho amb elmeu grup d’amics, ara que tinctemps per dedicar-los, i fins i tot enpuc buscar de nous. L’única cosaque haurem de pensar serà a quineshores fem totes aquestes activitats,perquè amb el fred que tot just se’nva, és millor que ens reunim tots enels moments càlids del dia, noexcessivament calorosos, com a mig

matí, després de dinar...Aprofitant que faré activitats

amb els meus amics, conversaremsobre moltes coses, podrem ferexercici de memòria, recomanar-nos llibres, anar al cinema, a veureexposicions, a xerrades..., l’impor-tant és que mantinguem viva lalucidesa i l’AGILITAT MENTAL tantcom puguem a la vegada que reac-tivem la VIDA SOCIAL que havíemdeixat aparcada fins ara, ja que undels resultats de fer anys i sobrepas-sar una edat és la quantitat d’horesde què passo a disposar, momentsmeus, per a mi, per al que jo vulguii per compartir-los... Quin bé méspreuat el temps! Però també em pucquedar a casa, tot i que no sempre,i gaudir de coses que fins ara notenia temps de fer, perquè teniamassa obligacions, o de noves acti-vitats que puc descobrir... Són tan-tes les possibilitats! També haig detenir en compte que qualsevolèpoca és un bon període per estaramb la família i els amics, perdemostrar com són d’importantsper a mi els meus éssers estimats,són nous hàbits que puc anar incor-porant per a la resta de l’any.

També he de pensar en el quemenjo, la meva ALIMENTACIÓ, jaque em pot ajudar a estar millor.Puc menjar fruites fresques com lapera, poma, mandarina, llimona,pinya, meló..., n’hi ha tantes, sóntan bones, i són molt importants ibeneficioses per al meu organisme.

Me les puc prendre de la maneraque vulgui, senceres, en compota,en suc natural, barrejades amb d’al-tres aliments, crues, cuites... Haig depensar també en la fruita seca quetant m’agrada com les nous, avella-nes, ametlles... Puc fer-me verduresi hortalisses bullides, en puré, ambsèmola, amanides, escalivades..., ferservir ceba, all, tomàquet, escarola,enciam, pastanaga, bledes, carxofes,espinacs... I també és essencial quemengi cereals, arròs i pastes, lle-gums com les llenties i les mongetessense oblidar-me mai de la carn i elpeix. Qui diu que no a un bon filetamb la seva salseta de tant en tant,a una truita de riu amb cansaladafeta al forn, a un rostit o a un platde cullera i cassola? També pucmenjar alguns dolços, m’imagino lesprofiteroles amb xocolata desfetaper sobre, el pastís de nata que vaiga buscar algun diumenge a la pas-tisseria de sempre o el suís amb elnét alguna tarda, tot i que sé que elmillor per a mi és que no n’abusi,però qui diu que no a un capritxetocasional?

I el que potser és més importantde tot és tenir una ACTITUD POSI-TIVA per afrontar aquesta novaetapa, la vellesa. Amb el pas delsanys he guanyat en saviesa, expe-riència i perspectiva sobre la vida,cosa que m’ha portat finalment aun equilibri personal, a acceptar-metal com sóc, a estimar-me i valorar-me a la vegada que el fet de notenir tantes obligacions com teniam’ha suposat un alliberament queem deixa més temps per a mi.

No tothom envelleix de lamateixa manera, ni tothom pensa oviu de la mateixa manera, però elque us he explicat no és tan difícilni complicat...

Fins aviat...EMPSA

18 Qualitat de vida

Espai de salut

19Qualitat de vida

� IMPORTÀNCIA DE LA PREVENCIÓ � ROMANDRE EN LLOCS FRESCOS � NO FER ESFORÇOS

� BEURE AIGUA EN ABUNDÀNCIA� ROBA AMPLA� SI NO MILLORA, DIRIGIR-SE A URGÈNCIES

Vigilem amb la calor!LA CALOR I LA HUMITAT EN PERSONES DE RISC PRODUEIXEN UN

AUGMENT DE TEMPERATURA QUE POT SER GREU

PERSONES DE RISC� Nens� Majors de 75 anys� Obesos� Diabètics� Alcohòlics crònics

PRIMERS AUXILIS� S’ha de portar el pacient a un

lloc fresc i ventilat� Se l’ha de col·locar en posició

decúbit supí� Cal aplicar-li compreses fredes� Fer-li beure aigua fresca (1 litre

d’aigua salada, una cullerada decafè)

PREVENCIÓ� Tancar finestres (casa en

penombra)� Romandre en zones

fresques� Beure aigua i sucs� Dutxar-se amb aigua

fresca (2-3 vegades)� Evitar l’alcohol i els

menjars pesats� Vestir roba fresca� No fer exercicis físics

SÍMPTOMES� Cara congestionada� Mal de cap� Sudoració� Dificultat per respirar� Pols lent� Fatiga� Debilitat� Ansietat� Pell calenta i vermella

Dr. Moret

20 Cultura

Canvi climàtic: la Terra i els humansLa polèmica sobre l’efecte d’hi-

vernacle s’ha decantat darreramentdel costat dels científics, que ensavisen que anem camí d’un canviclimàtic. Un canvi que causarà l’es-calfament global del nostre planeta.Els mitjans de comunicació, elsdarrers mesos, han publicat articlessobre la necessitat del control de lesemissions de diòxid de carboni perdisminuir la concentració atmosfè-rica dels gasos causants de l’efected’hivernacle.

És cert que el canvi climàticanunciat té una contribució impor-tant relacionada amb l’activitathumana. L’espècie humana és unaespècie que modifica el seu entorn.No és l’única que ho fa, ni és la pri-mera vegada que els humans provo-quen modificacions d’ecosistemes;però els darrers segles hi ha influïten un grau superlatiu. En la històriade la humanitat, ja s’han donatalguns desastres ecològics, decaràcter més local i restringit, cau-sats pels humans. Algunes migra-cions de pobles han estat provoca-des per haver de buscar nous terri-toris un cop assolat el territori ocu-pat originalment, per exemple, perhaver practicat una ramaderiaexcessiva, per una agricultura des-equilibrada o per una tala descon-trolada. L’activitat industrial, des dela introducció de la màquina devapor i l’increment de l’extracciódel carbó mineral que calia per ali-mentar la màquina, ha augmentatexponencialment l’expulsió a l’at-mosfera dels productes de combus-tió sense donar temps per compen-sar-la al procés d’absorció naturaldel diòxid de carboni, que s’efectuasobretot en els oceans. L’activitathumana no és, però, l’únic procésque pot provocar canvis climàtics.És, tanmateix, el procés que podemdominar.

Els canvis climàtics que ha patitla Terra al llarg dels quatre mil cinc-cents milions d’anys de la seva exis-tència poden ser deguts a moltescauses. En primer lloc, a l’activitatsolar. Considerem el Sol com unaestrella estable. En realitat, és unatempestuosa esfera de plasmaincandescent amb un cor en fusiónuclear que alguns creuen que nosempre batega. L’activitat de lasuperfície experimenta intensifica-cions periòdiques, que es manifes-ten per l’increment de les taquessolars. El mecanisme nuclear del Soltambé pot comportar disminucionsde la intensitat de radiació. Aquestscanvis d’activitat afecten el climaterrestre, a més de les comunica-cions. Pot ser també que en elviatge del sistema solar al voltantde la Via Làctia es travessin regionsd’alta densitat de gasosinterestel·lars. En aquest cas, o si elSol es “refreda”, el Sol “s’enfos-quirà” i disminuirà la quantitat deradiació que arribarà al planeta. LaTerra, fa uns 1.200 milions d’anys,va passar per un rigorós períodeglacial –i no era el primer–, que vadeixar el planeta completamentrecobert de glaç. Es creu que el vanprovocar una disminució de la irra-diació solar de l’ordre del 6 % i lareducció dels gasos de l’efecte d’hi-vernacle. No s’està segur de com

se’n va sortir la Terra –potser es vaescalfar gràcies a la calor difosa desdel seu propi nucli– ni de com vapoder subsistir la vida, que té unaantiguitat d’uns 3.600 milionsd’anys.

La travessa, cada trenta oseixanta milions d’anys, d’una regiódensa de la Galàxia, es creu queexplica la caiguda periòdica degrans meteorits que han provocatextincions en massa. Un granmeteorit pot també enfosquirl’atmosfera i canviar el clima.

Una altra causa del canvi climà-tic, també relacionat amb canvis enla potència de la radiació solar quearriba a la Terra, és la modificacióde l’òrbita terrestre. L’òrbita del pla-neta Terra al voltant del Sol és aragairebé circular; però l’excentricitatde l’òrbita pot augmentar i esdeve-nir més el·líptica. La Terra es troba-ria més lluny del Sol que ara en undels punts extrems del seu recorre-gut orbital i es podria acostar mésen l’altre, sense equilibrar els efec-tes, de manera que la temperaturamitjana canviaria.

La Terra gira sobre ella mateixa alvoltant d’un eix de rotació que noés perpendicular al pla de l’òrbita.Aquest eix gira alhora, com el d’unabaldufa, entorn de la perpendicularal pla de l’òrbita en un movimentcircular, anomenat de precessió,

21Cultura

ANDANTE CANTÀBILE

La quietud de la tardat’envolta d’una estranyasolitud, contemples el vold’inquietes papallones,sents el ritme monòtondels coloms i l’ocellada refilantmentre la gent caminaamb una certa lassitud.

Al fons entre les fullesel vent quasi cantauna música indefinida…És diumenge.

Imma d'Espona

Van destenyint-nosels símbols que impulsarenla nostra història.

E.H.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

que dura uns 25.000 anys. No és unmoviment regular, sinó que l’eix“trontolla” en girar i, per conse-güent, l’angle d’inclinació varia. Elmoviment de precessió, que ja vandescobrir els astrònoms grecs,explica per què ara el Sol, entre elsmesos de març i abril, ja no es trobaa la constel·lació d’Àries, com vansituar els babilonis el començamentde la primavera, sinó en la de Peixos,i l’equinocci de primavera es des-plaça cap a Aquari. La precessió i lavariació de la inclinació també pro-voquen canvis del clima terrestre.

La Terra és un planeta “viu”. Té unnucli metàl·lic calent (uns 6.000 ºC)que gira a una velocitat diferent dela velocitat de rotació superficial delplaneta; per aquesta raó disposemd’un escut magnètic que ens prote-geix de les formidables tempestessolars. Un dels fenòmens relacionatsamb la calor central és que la super-fície de la Terra no és sempre igual.Està formada per plaques que esmouen, es freguen, s’ensorren iemergeixen les unes contra lesaltres. Aquests moviments són lavida del planeta, l’origen dels terra-trèmols, dels tsunamis, de gran partde l’activitat volcànica… i de la

renovació constant de la superfícieque la rejoveneix, l’enriqueix, hancontribuït a la formació de l’atmos-fera, actuen com una fàbrica deminerals i han afavorit la vida. Coma conseqüència dels moviments deles plaques que formen la superfíciede la Terra, Amèrica del Nord s’a-llunya cada any una mica més d’Eu-ropa, Àfrica se’ns acosta i Islàndiacreix. La modificació de la distribu-ció dels continents ha influït en elclima en el passat i el canviaràtambé en el futur. La penínsulaÍndia està xocant amb Àsia des de fauns 50 milions d’anys i ha provocat,i empeny encara, l’alçament de l’Hi-màlaia. El clima actual es relacionaamb els canvis de circulació delsvents causats per l’alçament d’a-questa serralada i, probablement,amb el tancament de l’istme dePanamà, que va canviar la circulacióde corrents marins, quan les duesAmèriques van col·lidir fa 5 milionsd’anys.

Precisament, una altra causa decanvis climàtics prové de canvis enla temperatura i en la salinitat delsmars. Existeix un corrent que reco-rre tots els oceans. Tot fent camí, elriu oceànic varia de temperatura i

de salinitat i, segons els valors d’a-quests paràmetres, corre per lasuperfície marina o s’enfonsa. Laglaciació que va precedir el períodeactual, de temperatura moderada,es creu que va ser provocada per l’a-bocament a l’Atlàntic d’un granvolum d’aigua dolça i freda que vamodificar el curs del riu oceànic ipotser el va eliminar durant unmiler d’anys.

També s’ha constatat que podenafectar-nos, de manera temporal,les erupcions volcàniques de violèn-cia extremada. L’explosió del Kraka-toa, el segle XIX, i a finals del segleXX l’erupció del Pinatubo van tenirefectes perceptibles sobre la clima-tologia. Es creu que una de les sor-tides d’Àfrica dels homínids estàrelacionada amb una gran erupció.

Tots aquests processos globals nohan de servir com a excusa per noesmenar l’efecte, també global,resultant de les emissions indus-trials, d’origen humà. Perquè es potfer i s’haurà de fer si no volemagreujar la repercussió d’altres can-vis i empitjorar el procés natural.

Joan Miró Ametller

22 Barris

Quan es va començar a construirla ciutat de Gerundae la muntanyaja hi era, però els gironins no enfeien cas. Van haver d’ésser elssobrevinguts qui la descobrissin. Elsprimers que van començar a colo-nitzar Montjuïc van ser els jueus,però no pas per als vius. L’Aljamajueva va comprar un terreny al ves-sant nord de la muntanya, prop dela riera del Bou d’Or, i allí hi vanenterrar els seus morts durant mésde quatre-cents anys, des del segleXI fins a l’expulsió, al XV. Prospec-cions arqueològiques recents hanpermès situar exactament el seulloc. Però no solament van fer servirla muntanya de fossar sinó que finsi tot li van donar nom. Quim Cufí i

Pere Cornellà, en el seu “dicgiro-nari”, expliquen que Barufa era elnom del cementiri, que per evolucióva passar a Barrufa, que va acabardonant nom a la muntanya durantsegles. Però hi havia un altre nomque tenia més força, una realitatmés potent, que eren el jueus vius.Hi ha testaments de jueus quedemanen ser portats “al montjuïcprop de la ciutat de gerona” i altresque demanen que sepultin el seucos “in monteiudaico civitatisgerundae”. Aquest serà el nom quearrelarà definitivament i arribaràfins els nostres dies: “monteiu-daico”, la muntanya dels jueus, lamuntanya de Montjuïc.

Després dels jueus la descobriran

els militars però solament com aterritori de defensa. I aixecaran cas-tell i torres per protegir la ciutat deles invasions dels francesos. Quanhagin complert la seva destinació iperdut valor estratègic les seves ruï-nes restaran testimoni històric d’untemps i d’un país.

Hi ha un tercer descobriment quetampoc el fan els gironins de sem-pre, sinó que hauran de fer-lo unsnous arribats. A principis del segleXX la població immigrada troba enels murs i els terrenys del castellenfonsat el lloc ideal per a un pri-mer assentament, i serà en l’onadaimmigratòria dels anys seixanta queles barraques ocuparan pràctica-ment tot el castell. Els habitants de

BARRI DE MONTJUÏC

Montjuïc,una història lamentable

llavors, que avui viuen escampatsper tota la ciutat, es reuneixenactualment un dia a l’any sobre elterreny del castell, per celebrar irecordar amb gran joia els anys quevan viure aquí, amb un esperitcol·lectiu d’ajuda mútua i germanorque feia suportable les pèssimescondicions d’habitabilitat senseaigua ni llum.

Jaume Fabre, en el llibre Gironaentre quatre rius, afirma que “laurbanització de la muntanya deMontjuïc ha estat una de les histò-ries més lamentables del creixementde la ciutat”. En el Pla General del1955 es declarava “zona verda” unagran part de la muntanya. Havia deser el gran parc de Girona. Nopodem pas explicar totes les vicissi-tuds viscudes en aquests últims anysde la urbanització, però el cas és

que avui la zona habitable deMontjuïc pràcticament no té ni unazona verda. És un continu d’edifica-cions i el terrenys que encara noestan edificats ho seran d’aquí a poctemps. Sobre el paper sí que en té,de zona verda, perquè si no, no espodria haver aprovat. Però és una“zona verda trampa”. En el PlaGeneral vigent, C-1 és la qualifica-ció urbanística que s’atorga al “sis-tema de places, parcs i jardinsurbans”. En el plànol de Montjuïc laperifèria de tota la zona edificadaestà marcada amb el color i ladenominació de C-1. La llàstima ésque tota ella són barrancs, timbes,fondals, escorrenties o pendentsd’angle impossible que en el paper,d’una sola dimensió, no quedenreflectits. En cap d’aquestes zoness’hi poden situar “places, parcs o

jardins urbans”, ni tan sols s’hi potpassejar, ja que hi hauria perill de lavida. L’Ajuntament estima que avui,a Montjuïc, hi ha 2.656 habitants i1.032 habitatges i locals, però moltagent pensa que la població sobre-passa els 3.000 veïns. Enmig de totaaquesta gran zona edificada, hi hanomés dues petitíssimes parcel·lesmarcades amb C-1 (zona verda),que l’Ajuntament té abandonadescom si no sabés que existeixen.

El castell és una part molt impor-tant de Montjuïc i fins avui ningú sen’ha plantejat seriosament la finali-tat. És un equipament important dela ciutat i potser també haurà devenir algú de fora a dir-nos quèn’hem de fer.

Joan Paredes HernàndezExregidor de l’Ajuntament de Girona

23Barris

BARRI DE MONTJUÏC

Diverses imatges actuals del barride Montjuïc (Juanjo Valeros).

Ahir i avui

Panorama de Montjuïc des de la catedral. Ajuntament de Girona. CRDI (N. Fargnoli).

Imatge del barri de Montjuïc des de Torre Gironella (Juanjo Valeros, 2007).

Montjuïc

Ah

ir24

Avu

i