roses, el camino espanol i l^epidèmia de 1587 · 2017. 8. 24. · el desenvolupament de la plaga...
TRANSCRIPT
44 11'I" I f' Rl-VISIA IX (JiiiONA •» \ I ' M . 211 .viAlíi, -A 111(11 iimi •» f- HISTÒRIA
Roses, el Camino Espanol i l^epidèmia de 1587 Pablo de la Fuente
Porta del Mar de la Ciutadella de Roses.
PHegHBU^kl^·ïr·
El conjunt de fortificacions construïdes per la
monarquia li ispànica al golf de Roses,
especialment la plaça forta rosinca, és l'obra
infraestructural més significativa, amb
diferència, de la Catalunya moderna: la seva
precocitat, motivada pel seu caràcter
estratègic de primer ordre, les seves
peculiaritats de disseny en els àmbits de
l'enginyeria, l'arquitectura i l'urbanisme, ei seu
complicat rerefons polític o les significatives
experiències que ha aportat a la història de la
guerra són criteris substancials que marquen
un notori abisme entre Roses i la resta del
patrimoni històric fortificat català.
Així, la història de Roses sobresurt de! cànon
típic de la història local. Tractar sobre la
història de Roses és fer-ho sobre la història
d'Europa amb majúscules. En el present
article veurem les conseqijències que van
tenir a Roses afers tan llunyats com el
projecte de Felip II de conquerir Anglaterra o
la revolta holandesa.
HISTÒRIA -> f- Ri;visTA ni: GIIÍUNA >* NÚM. 211 MAiu.-Aiuni 21)02 «it. 11 n 11 45
Plànol de Roses i del fort de la Trinitat, de Pieter van der Aa (1707).
"Poner una pica en Flandes»
At|iicst:i expressió del e;istellà més pur, equivalent a unn dita tan catab-na com »fer mans i tuànigucs». té el seu origen en les dilleLdt.its i|ue suposava l'enviament de tropes als Països Baixos. El d i s t anc iament envers Anglaterra i la proliferació dels anomenats tjiíCK.v de mer dificultaren seriosament la navegació entre la costa can tàbr ica i el mar del Nord. L'akernatixa a aquesla diticil situació fou l'obernira d'un passadís terrestre entre Milà i els Països Baixos t]ue tou conegut amb el nom de C'amino Espanol.(l) Sembla que el disseny i.]"ai|uest miracle logístic lou idea del canlenal t iranveia l 'any 1563, tot i que aquest conseller basà l'itinerari en el viatge que el 1 54H havia iniciat per l 'Imperi cl l\itur Felip II; el jove hereu s'havia embarcat precisament a Roses, on ja anys abans l 'enginyer Pizano havia íet
una sèrie de treballs de tbrtiflca-ció(2) i on l'esperava un estol de 5S galeres per portar-lo a (;ènova.(3) Es pi>r veure com ja des deb seus pre-ceiients el C'ainino Hspanol va tenir al p{iri de Roses el seu més significatiu nexe ibèric.
Amb 1,1 prepaiació de la invasió d 'Ang la t e r r a i l.i inij i l icació de l'exèrcit de Flancies en l'operació, l ' env iamen t de t ropes a través d'aL]uest passadís niiliíar ,mgnientà s ignif icat ivament . So lament des i-i'Espanya s'hi enviaren durant els anys 1586 i 1.SS7 un toi,d de tres contingents tic tropes.
L'origen del brot epidèmic
Especialment significatiu per les seves
conseqüències !ou l'últim dels tres
contingents, sota les ordres del català
Lluís de Queralt. Una de les com
panyies d'aquesta unitat de marxa
tou recliuada a Perpinyà. Si bé h.ivia
d'em barca r-se a C'otlliure per tal de reunir-se després amb la resta de l.i íori,-;!. els problemes de ctiordinació de l'esquadra de galeres de Nàpols —l'estol que estava portant a terme l 'operació- van fer L\U<:. tin.ilment,
aquesta unitat anés a embarcar-se .i C~adai.|ués.(4) Tot i que el desplaçament cap a l'Empordà era justificable, de cap manera ho era la mai'xa cap a Cadaqués. Era molt més lògic que les tropes perpinyaneses s'atnres-sin a Roses, per un ciïnuil de raons: Roses era un port militar concebut per a ,iquest tipus d'operacions, amb una estructura administrativa adient per donar suport logisdc a les tropes, a més ci'estalviar-los una feixuga marxa a trav^ès de la península del cap de CavLis. Dels arguments exposats es conclou que alguna raó va fer que ai.|uesta company ia evités l'emb.ircament .i Roses.
Esclaridor sobre aquesta qüestió és el test.uneïu de Pere Boicllcr. de
4Í) I l ' d f- Rl-,V[STA 1)1. GlliDNA •» M ' . \ 1 . 21 I MAU<..-,\lliill 2.<>ni * f- HISTÒRIA
El rei Felip II d'Espanya (1527-1598),
diita 5 de JLiÜol J c 15!S7, LIII licls sol
dats rosselloncsos del concin^cii t . «a
la vila de Koses deciniíiic de alguna
malaltia y indispositit) corporal de la
qual t em m o r i r |.S-ÍV|».(5) El íet q u e
els marmessors fossin dos camarades,
així c o m dos dels tres testimonis, fa
q u e aques t d o c u m e n t es manifes t i
c o m una evidencia q u e aquesta Lini-
tat arribà a Roses , i després, sembla
q u e i n e x p l i c a b l e m e n t , va a n a r a
parar a Cadaqués . Per què? Es més
q u e r a o n a b l e c r e u r e q u e a q u e s t a
c o n d u c t a fou c o n s e q ü è n c i a d ' u n a
mesura manifesta de t ipus sani tar i .
Els tets exptjsats possiblement tenen
una estreta relació a m b notícies re te-
r en t s a un b r o t de pesta a R o s e s ,
quasi i m m e d i a t a m e n t p o s t e r i o r als
TlíOl'liS l'NVIAl^KS A Fl.ANni'S PV.l. C.-IMISO KSPANOL DF.S D"Esi'ANYA
any
1586 1587 1587
coníingen!
Manrique Ziinií^íi
Qucrall Total 1586-7
origen íieo^ràfic de les companvics Castella
17 13 6
36
Ara^ó --1 1
\ 'aléncia -4 -4
Calalunvn -
" 10 10
homes
2000 2662 1900 6562
l·'oiils: 0'l)oniii;ll y Diiquc i\c Ivstracia, II.J,: La fiíerzade desembarco de ki Gran Arnuida contra In^laleira (I3SS). Su origen, orf-anizacióny vicisitiides. \i.ú. Naval, Madrid. 1990. i;apíl(il 2: P:irker. G.: El Ejérciio de Ftanàexy el Camino Eupanol I56'·-IC>59.1.a logística de la vicloruiy derrota de Espafia en hsf;iierras de las Passes Bajos. .AJianza. Mattrid. 2000. apèndix C,
fets r e l a t a t s , c o n c r e t a m e n t T a n y
següent . Fins i tot la confecc ió del
d o c u m e n t , en català i n o en llatí,
sembla i.|Ue indica un cl.ir paral·lelis
m e a m b una figui'a LICI dret romà. el
icfiaiiiciitiiiii pcíiií laiiporr i-oiuliiiiiii.{(í)
A partir d 'aquestes dades, seria possi
ble explicar el de senvo lupamen t de
T e p l d è m i a a p a r t i r d ' a l g i m a g e n t
e x ò g e n , q u e l i i p o t è f l c a u i e n t es
pod r i a relacionar a m b l ' e n c o m a n a -
m e n t per algtin m e m b r e de la t r ipu
lació de les ga leres hosp i t a l i t z a t a
R o s e s d u r a n t el viatge d ' anada . És
m é s q u e c o n v i n c e n t p e n s a r q u e
l ' o r i g e n del b r o t fou el c o n t a g i a
p a r t i r de l p e r s o n a l h o s p i t a l i t z a t a
Roses , atès que ha quedat d o c u m e n
tat r impress lonant n o m b r e de baixes
p e r mala l t l . i d ' a t j u e s t c o n t i n g e n t
d u r a n t el seu i t ine ra r i ai l larg del
t - a m i n o E s p a n o l . ( 7 ) Ja din*ant la
c o n c e n t r a c i ó d e l ' e s t o l a R o s e s .
Pedró de Isunza. responsable logístic
de l 'operació, mostrà la seva p r e o c u
pació per la vulnerabilitat dels soldats
castellans, a m b impor tants problemes
h ig iènics i LIC mala nu t r ic ió . (S) Es
possible establir uns p receden t s q u e
relacionin la propagació de la pesta i
les t r o p e s en m o \ · i i u e n t . P r e n e n t
c o m a única preferència l ' exper ièn
cia al C a m i n o Espanol, els casos són
il·lustratius: el 1567 un broc de pesta
ak'Ctà la població de Sahllus-le-Balns
una vegada les tropes del duc d'Alba
sortiren de la cuitat; alguns anys més
tard, conc re t amen t el LSSO, la ciutat
de Lïesanton rebutjà un c o n t i n g e n t
de 6.()()() veterans q u e tornaven tlels
Països Baixos, pe rquè sospitaven i.]ue
els soldats podien ser port . idors de la
malaltia; p e r ò mol t més indicatiu és
que el 1 .SK6 la propagació de la pesta
per tot el Franc C'omtat fou relacio
nada a m b el pas de les tropes provi -
nents d'Espanya.(0)
„X\ •>-' lUisK.-i,";!
' 2 5 * ̂jí^^ai^r, :,,,.„.
^.;:v'.^f-''^••''"'?\PH:2^
HISTÒRIA -•* t- Ri-visiA !)[•. GIRONA -> N I ' M . 21 r MAIÍ I^-AII IUI H)a.i * . \\(·,·i.\ 47
arcà l'any 1548 a Roses, un estol de 58 galeres
per portar-lo a Gènova
^ H D>3f~'>ri Au Cwln V Wl · l ih |Vf Filip II
I t Ahrr, .tomin.. 6- C l - ln V
^^— [jmin iW Soc™ ImfhTH ÍOfiono C*«mÒn.f
^ H AdltUIIKOTI Jc )l.J.|l II
E ^ Pe.*«n Ji-rtint FI wgli XVII
dflloGortVTo
En aquest mapa es pot apreciar la projecció estratègica de Roses vers els dominis europeus de Felip II.
L'engoifament
L:t travessa m.irítiina tic Koscs a Cïciíova pil·lirícni dir que era iiiia espècie J'etapa pròlcLí del C'amiíio Espanol, tot i que amb una certa entitat pròpia, que va tenir cl seu vessant lèxic. Un episodi simptomàtic sobre aquesta qüestió es prodiu' durant el \'iatL;e, l'estiu de 1585, de la infanta Caterina Micacln, la filla preferida de Felip II. per tal de casar-se amb el Auc Carles Manuel de Saboia, una alian<,M "-jue corcava, en bona mesura, enfort i r la posició espaiiyola respecte al seu passadís continental. El melangiós rei Prudent envià a la seva tllla nua carta plena d'amor paternal, la qual tou despatxada per un correu a lloses amb l 'esperança que li arr ibés a temps: <*...os alcance antes que os engolféis').(H))
Reprenem el fil, l'esquadra napolitana de Pedi-o de Toledo h.wia anat embaicant tropes al llarg de la costa catalana: concretament, tóren embarcades sis companvies castellanes als Alfacs, dues d'aragoneses a Tarragona, i la resta, toies catalanes, quatre a
Notes:
la costa entir Salou i Cambrils, quatre més a P.ilaniós i una a liarcelona, a més de la companyia que s"esperava a Cadaqués. Tot i que el 25 d'agost havia salpat de Barcelona, el 7 de setembre s'informà que l'estol es trobava concentrat a la badia de Roses, ja que, a causa dels vents dominants, no podia continuar el viatge. Fins quatre dies més tard l'esquadra no va poder posar rumb cap a Cíènova.
Les conseqüències
Davant els fets exposats, lii ha raons per relacionar aquest brot amb l'inici de l'epidèmia de pesta que tou part icularment violenta al Principat entre final dels HO i principi dels')() i en què Barcelona va perdre la cinquena part de la seva població. Es signiticatiu que tins ara una de les especulacions niés convincents sobre el desenvolupament de la plaga es relacionés amb la navegació provi-iicnt de Marsella. S'ha de concloure que quasi amb tota probabilitat fou aquesta àrea de navegació, la ruta Roses-Gènova. l'agent introductor de la malaltia a C'atalunya.(l I)
Pablo de la Fuente (•f liisioii.iilor.
1 . - l ' i i rkiT. t t . : lli Hji-ràin i/c I·lniiiics y <•! ('iiwiiio
í:í/ij(7i>/ il507-ÍU5'>). Li /i;iit'í/(Víi i/i' hi viium.i
y ih-nol·i ílf Í:"Í;IIIIÍII ai Idi \'r(i-mi.« <lf los / ' i iVo
/l·i/.'A-. Mi:inz.T. M:iilriil, 2IIIIII, iMpitol ,V
2 . - l l i ' l.i r i icntL' , !'.: Lfí foriifiCiícioiïs rciíils iM
{•oli ilc lii'íi'í i'ii l'i'jw.i iihhlfniii. Ajiim;iiiK'ril,
3 . -K . i i i u ' n , H . : l-i·lipr i/c / :V/MJÍ Í I . C ' i i i i i l n l i i '
Lci loR-s. Hiiri·L·loiiii, I W H . p,"ii;iii,i 7(>.
4.-(.V])iiiiiicIl y n u q i i f Í-IL' Estrul.i, H . j . : I^iJiirr-
;ii lli' i/('.-i'('r/>ii'ii' lli' lli < íriiíi .-tfrriiiilii ii'iilM ÍIJI,'/J-
(c/Tii í/5'S'iS'), .S'ii iir7(,'i'j;, I1II,MIII;III"III" )' f'íiw/Ki/cí,
l-.L N.iv.il, M.Rlnà, l 'I 'íil. p;ii,niK·s Sr.-5.S.
5.- A r x i u H i s t r i r j i - d i - C l i rm i . i , Fui ïs l io la
Not; in, i I!L- HOSL'S, vnl i in i 12. (iilis • t .V44.
Ai;!'.!!.-)^! 'iiiHi·v.iiiK·ul . i j i ' p H.iins l.i t .u i l i -
t.it d o i u d . i per n In toiisiilt.1 d ' aques t ma t i ' -
ri.il a p a r t i r d ' i i n . i l o p i a n i i i m i H l i i i a d a
dipiisit.ida .1 l 'Arxii i Miiiiicip.il df Riiv("i.
(L-ltílesiíis, J . : DiTirlh' lloiii·ith'. Iníiiiuàoiw!^ ilr
iliTi-flio ]>rii·iiih\ AiK-l , l i a r c f l i i n a . I ' í 7 2 ,
p;li;ill:i f i41,
7 . - 0 ' l ) o i i i u 4 1 y n i u | i u ' do IS i rada . ep. rif.,
p."ii;iiia (>7.
H.- //'íi/ciíi, p.'iLíiiia .TH,
' ) . - l 'arkiT. ii;i. cil.. pàgidcs 13' '-14lt.
1(1.- FL-m.ÍLidi-z Alv.i icz, M . : Fclipi- U ) ' Í J I íiVrii/xi,
E^p.i·^.i, M a i i n d . 1')'!'). p.'ijiiiuN ÍÍHII-HKl.
I l - -F , l l i a t t . J . I L ; l.,i u-yoli·i ^.Walaiui. /5V,'Í-
Í(i40, I hi o im/ í sohrf Ai lU-üiilàn'ui il'nspdii-
j'ií, V i c e n s - V i v e s , C r í t i f a , 148 ' ) . pàj;iiics
153-1.S4.