Segles XVI, XVII i XVIII

La Decadència és el període o l'època de la literatura catalana que comença amb l'edat

moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una

construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors.

Però, sobret tot, es quan es va produïr una baixada en la producció de literatura culta.

Contextualització Amb la mort de Ferran II, el seu nét Carles I es convertí en rei

Corona d’Aragó

dels dos regnes hispànics Regne de Castella La Corona Catalano-aragonesa perd la seva cort, encara que

es van conservar les Institucions. La llengua catalana, però, va continuar sent

la llengua dels documents oficials fins al

segle XVIII. La Corona d’Aragó va continuar mantenint els

organismes de govern

València

El decret d'expulsió dels moriscos (1609-1610), promulgat per Felip III, ordenà l'abandonament del territori actualment espanyol de tots els moriscos, aquest decret afectà principal-

ment al Regne de

València que va

perdre una tercera

part de la seva

població

TRACTAT DELS PIRINEUS(1659)

Primera actuació política de fragmentació del català. La corona espanyola cedí a França

A aquests territoris el català fou

prohibit a l’ensenyament i deixà de

ser-hi llengua oficial.

A Sardenya, el Castellà substituí el català (domini de Castella)

Malgrat això, es mantingué com a llenguade l’Administració i de la legislació, i coma única llengua popular

Rosselló

Cerdanya

Segle XVII, Segle d’or de la Literatura Castellana

La literatura castellana influí poderosament sobre els escriptors catalans: La literatura catalana és un reflex de la castellana.

A més, hi va haver una pèrdua del poder polític i literari a les terres catalanes: Les editorials de Barcelona i València preferien editar en

castellà perquè hi havia més demanda. De manera que es van anar difonent

interpretacions sobre la realitat lingüística: Castellà valors positius Català valors negatius

Primers conflictes lingüístics català-catellà

GUERRA DE SUCCESSIÓ

Fet més decisiu per a la llengua Canvi de dinastia al tron d’Espanya després de la mort sense descendència de Carles II, darrer rei de la casa d’Àustria.

Els territoris de l’antiga corona d’Aragó prengueren partit a favor de l’arxiduc Carles i lluitaren al costat de les potències aliades.

Decret de nova Planta Felip va promulgar un decret pel qual es perderen: Menorca Sardenya I les institucions pròpies

El català va ser exclòs de l’Administració de justícia i municipal, de l’ensenyament i de la documentació notarial i de comerç.

La Batalla d’Almansa Caiguda de Barcelona 11 setembre 1714

Caiguda de Mallorca 2 juliol 1715

Van suposar la submissió del Principat i de les Balears a Felip V, que es va proclamar rei d’Espanya: Va abolir els furs i els privilegis de tots els regles de la

Corona d’Aragó Va imposar les lleis de Castella Castellà llengua oficial única

Segle XVIII i primera meitat del XIX

Retrospecció del català Castellà l’única llengua

d’ensenyament (1768-1780) Espanya va esdevenir un estat uniforme,

amb un fort centralisme i els funcionaris castellans es varen instal·lar a Catalunya.

Francesc Vicenç Garcia, Francesc Fontanella i Josep Romaguera són els autors més destacats de la Decadència.

Per altra banda, Cristòfol Despuig, a la seva obra “Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”, ja fa referència

al retrocés del català.

Francesc Vicenç Garcia Rector de Vallfogona (Tortosa, ~ 1582 - Vallfogona

de Riucorb, 1623). És autor d'una extensa producció que inclou

prosa, teatre i poesia, d'estils i temàtiques variades.

Una part de la seva poesia éselegant, però també va escriure sàtires violentes i composicions obscenes igrolleres.

Altres poemes són de caràcter religiós.

Francesc Fontanella(Barcelona, 1622 - Perpiñán, 1681/85)

Poeta i dramaturg. Es va doctorar en dret, va prendre part activa en la

defensa de Barcelona durant el setge de 1652 Com a literat, la seva obra està molt relacionada

amb el barroc i els models de Góngora i Garcilasode la Vega, i la llengua que utilitza està bastant castellanitzada

La part més important de la seva poesia és amorosa i bucòlica, però també va conrear altresgeneracions i temes típicament barrocs, com la sàtira, el romanç, la recreació de cançons populars..., i, ocasionalment, els temes obscens.

És autor de dues obres de teatre: la Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia i Lo desengany,una obra sobre les contrarietats amoroses ambpersonatges mitològics i al·legòrics

Josep Romaguera (1642-1723)

Romaguera va néixer a Barcelona va ser un escriptor espanyol, autor de l'únic

llibre d'emblemes publicat en català, el Atheneo de grandesa

Va servir en la Inquisició i va ser professor de llei canònic en la Universitat de Barcelona

Les seves obres, a part del Atheneo, són sermons predicats en castellà sobre diversos sants, festes religioses, etc

Cristòfol Despuig(1510-1574?)

Escriptor i humanista nascut a Tortosa, cavaller i membre de la noblesa d'aquesta ciutat

Va escriure Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, possiblement l'obra catalana en prosa més interessant del s. XVI. Narrada en forma de diàleg (gènere típic del Renaixement) en un estil viu i directe, reprodueix la conversa que mantenen el ciutadà *Fàbio, el cavaller Líbio (que representa a l'autor), tots dos de Tortosa, i el cavaller valencià Pere, sobre els problemes polítics, religiosos, històrics i socialsde l'època, de Tortosa i de Catalunya en general

És important la defensa que *Despuig fa de l'ús del català, davant la tendència a escriure en castellà que hi havia en l'època

Rosa Suárez

Miquel Ferragut

2n B BAT. d’Art