Revolucions liberals2

Revolució Francesa

Causes Estructurals:

• Descontentament social: estructura estamental

• Crisis de subsistència, que afecten els pagesos i el baix poble urbà. També afecten la indústria, que a més ha de fer front a la competència anglesa. L’atur es dispara.

• La Il·lustració

Cojunturals:

• conjuntura econòmica desfavorable: crisi agrícola, crisi indústria tèxtil, mobilització llauradors i classes populars

• crisi financera: necessitat de reforma fiscal i de l'administració: Turgot/ Necker/ Calonne/ Brienne

• oposició de la noblesa: exigeixen convocatòria de E.G

• Triomf revolució americana

Hisenda francesa

Fases Revolució Francesa

Extracte del memorial de greuges de

Valençay:

• Els habitants que formen el Tercer Estat d’aquesta ciutat i parròquia de Valençay, a Berry, supliquen molt humilment a Sa Majestat […].

• Que caldria suprimir la talla, la capitació i els dos vintens. Per substituir aquests impostos, el govern establiria un dret [impost] únic que cada província lliurement podria repartir i percebre i que els eclesiàstics i els nobles, que hi estarien subjectes, també haurien de satisfer, igual que el Tercer Estat […].

• Que per pagar els deutes de l’Estat no hi hauria una altra sortida que apropiar-se [nacionalitzar] de tots els béns dels frares i dels monjos que actualment són inútils per al servei diví […].

Font: Sàpiens

Extracte del pamflet Què és el Tercer Estat? de l’abat Emmanuel Joseph Sieyès (1789):

El pla d’aquest escrit és força simple. Tres coses hem de preguntar-nos: 1a. Què és el Tercer Estat? Tot. 2a. Què ha estat fins ara en l’ordre polític? Res. 3a. Què demana? Arribar a ser alguna cosa en dit ordre. Ja es veurà si les respostes són correctes. Examinarem a continuació els mitjans que s’han intentat i els que s’han de portar a terme perquè el Tercer Estat arribi a ser, efectivament, alguna cosa. Així doncs, direm: 4a. El que els ministres han intentat i els mateixos privilegiats proposen al seu favor. 5a. El que s’hauria degut de fer. 6a. El que falta per fer al Tercer Estat per ocupar el lloc que deuria. Qui gosaria dir que el poble no conté en ell mateix tot el que es necessita per formar una formar una nació completa? Si es fes desaparèixer l’ordre privilegiat, la nació no seria menys, sinó més. I què és el Tercer Estat?

Tot, però un tot lliure i florent[…].

• Què és una nació? Un cos d’associats que viu sota una llei comuna i representat per la mateixa legislatura.

• No és evident que la noblesa té privilegis, dispenses, fins i tot drets separats dels del gran cos de ciutadans? Per això mateix se surt de la llei comuna i per això els seus drets civils fan que constitueixi un poble a part dins de la gran nació […]. Té els seus propis representants, que en cap cas no tenen la missió de defensar els pobles. El cos dels seus diputats es reuneix a part. Però encara que es reunís a la mateixa sala amb els diputats dels simples ciutadans, no és menys veritat que la seva representació és diferent per essència i separada. És aliena a la nació per principi, perquè la missió que té encomanada no emana del poble, i també per l’objectiu que persegueix, perquè defensa l’interès particular i no el general.

• El Tercer Estat comprèn tot el que pertany a la nació i tot el que no és el Tercer Estat no es pot considerar representant de la nació. Què és el Tercer Estat? Tot.

www.profesorfrancisco.es