! Hem dededicar a

formar-nos performar els fills

[pàg. 22]

Gener 2009 · Any XVIII · Número 54

! El recital denadalescantades pelsalumnesressonaren pertota l’escola[pàg. 17]

! Alumnesdel CEIlliurarenuns petitsdetalls alsr. Bisbede Girona[pàg. 12]

www.uic.es · 902 282 000

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut*Grau en Medicina

Facultat d’Odontologia*

Facultat de Ciències Econòmiques i Socials

Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques

Facultat de Ciències de la Comunicació*

Facultat d’Humanitats

Facultat d’Educació*

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura

Encertala tevadecisió

Titulacions adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior*CURS 2009-2010

Consejo de Universidades

SABER FER DE PARESQuan arriba el primer fill i se sostéamb incredulitat i mans trèmulesaquell trosset de la pròpia vida, apa-reix, inquietant, una pregunta recur-rent: Sabré fer de pare o de mare? Nohi ha tasques tan importants comaquesta i, alhora, tan poques ocasionsd’aprendre’n. Paga la pena reflexionar-hi una mica i pensar: Quin tipus depare sóc?

Els pares autoritaris són restrictius, im-posen l’obediència freqüentment ambcàstigs. Mantenen poc intercanvi ver-bal i no fan gens fàcil la comunicacióamb el fill. Els pares indiferents nos’impliquen en la vida dels fills que, alseu torn, noten aquesta manca d’inte-rès. Els pares permissius s’involucrenmolt en les activitats dels fills, però noestableixen normes, creant petits tiransacostumats a tenir-ho tot i immediata-

ment. Els pares responsables sónaquells que imposen límits i controls.Animen els fills a ser independents i arespectar les normes familiars. Els fillsviuen en un ambient alegre, cooperenamb els encàrrecs familiars i es mostrenoberts i confiats.

Les tipologies simplifiquen la realitat i,de ben segur, que ens podem aplicaraspectes de les quatre categories. Aixòno és rellevant. El que importa és quehi pensem, que ens aturem i ens femaquesta pregunta una vegada i una al-tra: ¿Què més puc fer per millorar lameva tasca de mare o de pare?

No és difícil que, si ens la fem sincera-ment, ens vingui al cap la possibilitatde fer un curs d’orientació familiar. Alweb hi teniu la informació dels queorganitzem aquest trimestre.

MIQUEL RIERADirector de l’escola

EDITORIAL

EDITA:BELL-LLOC DEL PLACENTRE CONCERTAT PER LAGENERALITAT DE CATALUNYACAN PAU BIROL, 2-6 17005 GIRONAINFORMACIÓ@BELL-LLOC.ORGWWW.BELL-LLOC.ORG

DIRECTOR:DANI JUAN

COL·LABORADORS:XAVI ACÍNMIREIA AUGÉENRIC BAUTISTAFRANK BAYEREDUARD BOADAMARTA BOFILLRAMON BOSCHTONI CASSANYJOAN FONTANELLAJOAN ANTONI GONZÁLEZENRIC GUARDIOLAALBERT HERÉDIAÀLEX HERNÁNDEZLLUÍS MALGOSALLUÍS ESTEVE MERCADERFERRAN MORERDAVID PAGÈSMN. ENRIC RAMÍREZMIQUEL RIERATONI RIERAJOSEP LLUÍS SANJOSÉEUDALD VILAS

PUBLICITAT:RAFAEL CASTILLOJOAN MENACHOTEL. 972.232.111

DISSENY:SÍNTOMA COMUNICACIÓNWWW.SINTOMACOMUNICACION.COM

PRODUCCIÓ:PALAHÍ ARTS GRÀFIQUESCANONGE DORCA, 1 BIS17001 GIRONA

DIPÒSIT LEGAL: GI-543-88

3

! Els pares responsables són aquells que posen límits i controls.

4

NOTÍCIES

CELEBRACIÓ DEL 2 D’OCTUBRE

EQUIPS DE COF

! El dia dels Àngels Custodis, tots els alumnes esmorzen xocolata amb xurros.

Ja és tradició a Bell-lloc que, el dia 2d’octubre, festivitat dels Àngels Custo-dis, s’organitzin activitats de tota mena.D’entre totes, la xocolatada és la més es-

perada. Activitats esportives, pel·lícules,jocs de taules, gimcanes... les diferentsseccions organitzen activitats per cele-brar la festivitat dels patrons de l’escola.

! Matrimonis de Bell-lloc i les Alzines participaren de la formació de caps d’equip per als cursos de COF.

A ningú se li escapa que la formació deles famílies i en concret dels pares és unobjectiu primordial a l’escola. Per això,d’entre molts mitjans que oferim, n’hiha un que destaca especialment: elsCursos d’Orientació Familiar. Amb laintenció de formar bons equips de

pares, es va organitzar una sessió infor-mativa a començaments d’octubre. Elsprofessionals del FERT de Barcelonavingueren a l’escola a oferir a matrimo-nis de Bell-lloc i les Alzines l’oportuni-tat de ser caps d’equip dels diferentscursos que s’ofereixen.

“El primer mèrit d’un quadre és ser unafesta per a la vista” (Eugène Delacroix,pintor francès). Aprofitant el conselld’aquest gran pintor francès del segleXIX, els alumnes de Bell-lloc sortiren ala ciutat a immortalitzar les millorsimatges de Girona. Amb Sant Narcís arri-bà el concurs i trobada de tots els pin-tors de la comarca. El professorat d’Artde l’escola acompanyà els alumnes i elsajudà a descobrir les imatges que cadadia tenen al davant.Els alumnes Oriol Busquets, Joan Villa-nueva, Adrià Morera, Joan Xifra i MarcMuñoz reberen els premis aconseguitsen el Concurs de Pintura Ràpida delGEiEG. Felicitats a tots ells!

ARTISTES DE PRIMERA

! Alumnes guardonats en el Concurs de PinturaRàpida del GEiEG.

Un any més, un bon nombre d’alumnesde Bell-lloc es van presentar, al mes dejuny, a diferents exàmens externs de llen-gües estrangeres. Un total de 157 alum-nes de Primària van presentar-se als exà-mens de Young Learners de Cambridge,amb una notable millora dels resultatsde l’any 2007. Pel que respecta aSecundària i Batxillerat, un total de 54alumnes van realitzar el PreliminaryEnglish Test o el First Certificate Examde Cambridge, amb uns excel·lents per-centatges d’aprovats (70% i 85% respec-tivament). En el cas del francès, 60alumnes es van presentar als diferentsnivells -A1, A2 i B1- dels exàmens del’Alliance Française, arribant a un extra-ordinari 95% d’aprovats.

EXÀMENS OFICIALS

! Excel·lents resultats en les diferents proves d’e-xàmens externs.

5

! En Jordi Thomas, en Sergi Rei i en Jordi Cassany van guanyar el “Premi Especial” de la Pregunta de la set-mana per haver respost totes les qüestions -cent vint en total- durant els quatre cursos d’ESO.

LA PREGUNTA DE LA SETMANA

Durant els dies 16, 17 i 18 d’octubre,els alumnes de tercer de Primària i elsseus pares varen gaudir d’un cap de set-mana plegats en un entorn immillora-ble.L’activitat de pares i nens de Rocacorbaha tornat a ser un èxit, especialment,per la participació de pares.Enguany, ha tingut un caire més espe-cial ja que era l’últim campament dePrimària i això es va notar. Ha estat unaactivitat que durant tres anys ens haengrescat a tots I, sobretot, als nens queamb els pares fent-los de monitorss’han enriquit d’un record que, de bensegur, sempre guardaran amb afecte.

A finals del curs passat, el dia 11 dejuny, amb motiu del lliurament de pre-mis de la Pregunta de la Setmana, elconcurs de preguntes i respostes sobreqüestions de cultura, geografia, històriai llengua, organitzat pel Departamentde Català, va venir a l’escola Mn. BenetGalí, rector de la parròquia de SantNarcís de Girona i especialista en lafigura i l’obra de Mn. Baldiri Reixac.La conferència portava el següenttítol: Qui era Mn. Baldiri Reixac? Eltema era especialment adient perquèla setmana anterior Bell-lloc haviarebut el prestigiós premi que porta elnom d’aquest prestigiós pedagog giro-ní, fill de Santa Cristina d’Aro.

! Rocacorba, com sempre, un marc incomparableper a fer els campaments de l’escola.

CAMPAMENTDE 3R DE PRIMÀRIA

Ramon Llull, escriptor, missioner i filò-sof mallorquí, és una figura central dinsde la cultura catalana. El 775è aniversa-ri del seu naixement, que celebrem en-guany, ens permet de conèixer-lo i d’es-tudiar-lo de manera aprofundida.Llull ha estat un dels màxims escrip-tors que ha donat la llengua catalana iles seves obres no tan sols van ser moltconegudes i llegides a tots els païsoscristians dels seu temps, sinó que en-cara avui dia ho són arreu del món.També va escriure en llatí i en àrab.El fet que en els seus nombrosos lli-bres tractés totes les matèries conegu-des en el segle XIII possibilita que pu-gui esdevenir un personatge transver-sal, susceptible de ser treballat des d’à-rees ben diferents. La seva produccióliterària va ser tan copiosa que la tradi-ció l’anomenà el Doctor il·luminat,considerant que la seva inspiració erasobrenatural.Des de setembre ençà, s’han dut a ter-me diferents activitats: sessions explica-tives, lectures, treballs, una eucaristiaper la seva condició de beat… i con-ferències. Joaquim Ferrer, historiador iconseller de Cultura de la Generalitat(1985-1988) i Mn. Joan Magraner, sa-cerdot i historiador mallorquí, ens par-laren, respectivament, del gran filòsofmallorquí des del vessant històric i reli-giós. Ben aviat ens visitaran el dibui-xant Picanyol i el físic David Jou.

! Ramon Llull centra l’Any Cultural del curs 2008-09.

ANY RAMON LLULL PARLEM-NE

Durant el present curs acadèmic, conti-nuem impartint les sessions del projecteParlem-ne. Els continguts d’aquestes ses-sions tracten sobre l’educació afectiva isexual dels joves. El projecte abraça desdels darrers cursos de Primària fins asegon de Batxillerat. Són, en total, 14sessions que toquen temes com la pròpianaturalesa humana (qui som?), el controlde les emocions, l’autoestima, la famíliacom a àmbit de creixement afectiu, l’a-mistat, la presa de decisions, el nuviatge,l’amor madur, la influència de l’entorn(TV, publicitat, noves tecnologies), el

saber dir que no (drogues, alcohol)…Com es veu, és un programa molt bentravat que possibilita tractar temes queestan fora de l’àmbit escolar habitual,“fora de programa” i que, en canvi, sónmolt necessaris.Seria molt important, per tant, que elspares s’hi impliquessin del tot i empres-sin aquesta eina per tractar els temestambé a casa. Per aquest motiu, a lapàgina web de l’escola es poden trobaralgunes sessions i alguns qüestionarisque permetran intercanviar punts devista amb el col·legi.

! Les sessions de Parlem-ne giren, totes elles, al voltant del món de l’afectivitat i sexualitat de la persona.

ELS NOUS SONS DE LA MÚSICA

Tal i com es pot veure a la fotografia,aquest curs estrenem a Bell-lloc una novaaula de música per a tots els nostresalumnes de Primària.Una aula totalment equipada amb recur-sos didàctics, nous instruments musicals,un magnífic piano, equip de so... i tot dematerial per tal que els nostres alumnesgaudeixin al màxim de la música, semprede la millor manera possible, fent-ne!En aquesta nova aula podem trobar-himés d’una trentena d’instruments musi-

cals diferents, especialment de percussió,que fan les delícies, sobretot, dels méspetits.Es tracta d’una aula pensada per rebre unaeducació musical completa I, al mateixtemps, atractiva, on els alumnes, a bandade les classes de llenguatge musical, puguinparticipar activament tot tocant instru-ments, moure’s en l’espai, dansar i cantar.Aquesta nova aula també acull, set-manalment, els assajos de la Petita Coralde Bell-lloc.

! Un nou espai on gaudir de la veu i els sons de la música.

6

El Departament de Noves Tecnologiesés conscient de la importància de lesaules d’informàtica, com a eina eficaçper a què els nostres alumnes assoleixin,les habilitats digitals que la societat elsdemanarà. Responent a aquesta neces-sitat, el curs passat, va emprendre unimportant projecte que integrava unanova aula d’informàtica per a Primària,ESO i Batxillerat; una nova aula deMacintosh.

Els ordinadors Apple, juntament ambel seu sistema operatiu MAC OS X,proporcionen la potència, la facilitat,l’estabilitat i les capacitats multimèdianecessaris per assolir els objectius mar-cats.L’aula d’Informàtica MAC dotada amb28 iMacs i una PDI (Pissarra DigitalInteractiva) compartirà el SistemaOperatiu (MAC OS X) amb Windowsi Ubuntu.

! Els alumnes de 1r de Batxillerat engegant el pro-jecte Fraké amb la intenció d’ajudar a una escola deCosta d’Ivori.

MAC ROOM PROJECTE FRAKÉ

Enguany, els alumnes de 1r de Batxilleratduem a terme, per tercer any consecutiu,el projecte solidari Fraké.Com cada any, el tema és la consolida-ció de l’escola Etimoé-Makoré impul-sada per l’antic alumne de Bell-lloc, Sr.Martí Frigola.El Sr. Martí Frigola ens va exposar lasituació precària per la qual passa elpaís. També ens va explicar l’objectiuprincipal del projecte: crear una escolade qualitat en un país amb un índexd’analfabetisme del 78%.

! La nova aula iMac de l’escola facilitarà treballar millor el tractament de les imatges i donarà la possibilitatals alumnes de conèixer el sistema operatiu propi de la casa Apple.

CONVIVÈNCIES DELS CONSELLS DE CURS

Els Consells de Curs són els òrgansencarregats de transmetre directamentles inquietuds dels alumnes als seusPecs. Estem davant del primer esgraódintre de l’organigrama de l’escola. Perdonar a conèixer la importància de laseva efectivitat, durant el mes d’octu-bre es reuniren amb els professors imembres de la Junta de Govern enunes convivències d’un dia al clubTramuntana. L’objectiu fou molt clar:sentir la responsabilitat d’un càrrec,democràticament assignat pels seuscompanys de la classe per a ajudar-los,i treballar amb eficiència i dedicació.Aprofitaren unes jornades de treball,guarnides amb pràctiques esportives iuna bona paella, en un ambient distèsi eficaç.

! Els Pecs i Consell de Secció donen les pautes per ajudar a entendre bé el que suposa formar part delConsell de Curs.

7

REPRODUCCIÓ DE L’E-MAILDE MARTA CASALS ISTOMIN

PLANTADA DEL ROSER PAU CASALS

El passat 16 de gener, en els jardins del’escola, hi hagué un acte molt especial:la plantada del roser Pau Casals. La ini-ciativa de crear la rosa Pau Casals i debatejar-la amb aquest nom va ser ideadel professional de la jardineria RamonPagès, i l’empresa responsable de fer-larealitat ha estat Meilland International.La rosa, de color blanc intens, símbolde la pau, destaca sobre una planta har-

moniosa i ben equilibrada amb fulles deto molt fosc. El seu perfum intens iextremadament original sorprèn perquèexhala una olor de plàtan verd quan laflor és encara tancada i de plàtan madurquan és oberta.L’acte, coordinat per Antoni Amorós,professor, músic i especialista en jardine-ria, comptà amb l’assistència de diversespersones del Vendrell, població natal de

Pau Casals, i anà precedit d’una confe-rerència d’Antoni Mas, president de laUnió de Músics de Catalunya, a travésde la qual acostà la figura i l’obra delgran viol·loncelista català als alumnes de5è i 6è de Primària.Un cop plantat el roser, diversos alum-nes d’ESO interpretaren el Cant delsOcells. Tot plegat esdevingué un mag-nífic colofó per a l’Any Pau Casals.

La sra. Marta Casals Istomin, vídua dePau Casals, agraí a Bell-lloc tota latasca feta al voltant de la figura delMestre:

Benvolguts amics,M’he assabentat pel Museu Pau Casals dela vostra iniciativa de celebrar l’Any PauCasals a la vostra escola.Us felicito per la vostra iniciativa i per laqualitat de les vostres activitats que hanfet possible que els nens i nenes haginpogut treballar els valors de catalanitat,justícia, pau i llibertat que el Mestre PauCasals va defensar al llarg de la sevavida.És molt important que les noves genera-cions aprenguin i treballin el missatge delMestre, i sobretot, la seva fe i esperançaen la humanitat.Amb afecte, agraïment i millors desigs pertots els professors i estudiants,Marta Casals Istomin

XIV CERTAMEN LITERARI PREMIS“RAMON VIDAL DE BESALÚ)

Durant el primer trimestre del presentcurs 2008/09, alguns alumnes delcol·legi corresponents a cursos dePrimària i de Secundària, han partici-pat en el XIV Concurs Literari RamonVidal, convocat i organitzat perl’Associació Cultural TALLAFERROde la vila de Besalú ( Garrotxa ). Elproppassat dissabte 13 de desembre esproclamaren els guanyadors del certa-men amb un total de 34 premis entreles 934 obres presentades. Diferentsalumnes de la nostra escola han resultatpremiats. Per aquest motiu, cal felicitarl’alumne de Primària Juan EstebanArboleda, els alumnes d’ ESO EricSalavedra, Marc Tomàs, Oriol Molinai Jordi Arnau, i els alumnes deBatxillerat Joan Bassets, Jordi Cassany,David Pous i Jordi Rodríguez, que hanestat guardonats – com a finalistes i/oguanyadors – per la creació de les sevesmagnífiques composicions.

! Cartell presentació dels premis “Ramon Vidal deBesalú”.

! Antoni Amorós explicant les característiques de la Rosa Pau Casals als alumnes de 5è i 6è i als seus professors. Al seu costat, Antoni Mas, president de la Unió deMúsics de Catalunya.

8

9

La presentació del darrer llibre Gironaa l’Abast fou un èxit. L’acte, presiditpel molt honorable conseller dePolítica Territorial i Obres Públiquessr. Joaquim Nadal i el director de l’es-cola Miquel Riera, va ser copresentatpel srs. Rafel Garcia, Ramon Bosch iEudald Vilas. Al principi de l’acte estingué un record especial en la figura

de Xavier Fàbrega i Vilà, ànima quefou dels cicles de conferències Gironaa l’Abast. A més de la presentació deldarrer volum, número XII, dels cicles,tinguérem l’oportunitat de gaudir del’erudita conferència sobre “El bisbeLorenzana” a càrrec del cronista oficialde la ciutat de Girona, sr. EnricMirambell.

PRESENTACIÓ DEL DARRER LLIBREDE GIRONA A L’ABAST

! La presentació del darrer llibre Girona a l’Abast reuní una taula d’excel·lents conferenciants.

! Mn. Joan Magraner ens descobrir la vessant mis-sionera de Ramon Llull.

MN. JOAN MAGRANERPARLA DE RAMON LLULL

Amb motiu de la celebració de l’AnyRamon Llull, que aquest curs té lloc ala nostra escola, Mn. Joan Magranerconduí dues activitats relacionadesamb el cèlebre escriptor mallorquí. Perun costat, el dia 25 de novembre,impartí una conferència als alumnes de4t d’ESO sobre “el Ramon Llull mis-sioner”; per l’altre, el 27 del mateixmes, dia del beat Ramon Llull, presidíla Missa que tingué lloc a l’oratori del’escola. Mn. Joan Magraner és d’ori-gen mallorquí i, des de fa anys, és unestudiós de la figura i l‘obra d’aquestgran prohom de la cultura catalana.

DE KINSHASA A BELL-LLOC

! El sr. Jean-Paul és a l’escola per adquirir l’experiència necessària per a engegar un col·legi com el nostrea Kinshasa.

A petició d’una ONG de la RepúblicaDemocràtica del Congo, el sr. MiquelRiera visità Kinshasa per assessorar enla creació d’una nova escola. El sr.Jean-Paul, des d’octubre, és a Bell-llocper aprofitar més l’experiència del nos-tre col·legi. Des de la seva arribada,dóna classes, juntament amb monsierPaul, de francès a l’ESO. La seva esta-da es perllongarà fins a final de curs.Així podrà recollir els coneixementsnecessaris per engegar el proper curs, al’Àfrica, una escola de secundària ambel mateix estil que Bell-lloc.

El passat 27 de setembre va morir aSalt Mn. Gabriel Solà. Des de finalsdels anys noranta, venia alguns dies decada mes a Bell-lloc, on col·laborava

en tasques de direcció espiritual. Atots plegats ens ha deixat un magníficrecord.La seva trajectòria pastoral donàmolts fruits. Va ésser ordenat prevereel 31 de maig de 1952. La seva pri-mera destinació fou a Pedret i Marzà.De llavors ençà, exercí en moltesparròquies de la nostra diòcesi, entreles quals Llagostera, on estigué moltsanys. Precisament, mentre estava enaquesta població del Gironès, cursàels estudis de Pedagogia a Barcelona.Era un home inquiet per les idees.Volia arribar al fons de les coses.Tenia un gran afany per acostar-se ala gent i a les seves problemàtiques.Fins fa pocs mesos, va dur una activi-tat ben intensa. Aquests últims anys,a part del susdit treball a la nostraescola, havia estat capellà de les Fillesde la Caritat de l’Hospital Psiquiàtricde Salt i col·laborador del servei reli-giós del mateix hospital; vicari deSant Jaume de Salt i conciliari de la“Confraria de la Santa Faç” de

Girona. També, capellà de lesDominiques de Santa Caterina deSiena de Girona. I, a més, ajudavamossèn Jordi Pascual, antic alumnede l’escola i avui rector de les parrò-quies de Celrà i de Juià.Mn. Gabriel era una persona moltestimada. Una immensa quantitat defactors el feien afable, cordial, proper,simpàtic. Diguem-ne alguns: l’alegriaespontània, la bondat natural, la con-versa agradable, la salutació amical, elsomriure net… La boina que duia al’hivern, el caminar compassat, lasemblança amb el papa Joan XXIII…La conducció d’un Seat Panda decolor blanc… i, sobretot, una extra-ordinària capacitat de connexió ambels nens… i amb tothom.Els últims mesos va passar momentscomplicats de resultes de la malaltiaque patia, però mai no va perdre aque-lla alegria i aquella pau que posseeixenles persones que, durant la vida, tran-siten pels camins de les benaurances.Descansi en pau, Mn. Gabriel.

EN EL RECORDMN. GABRIEL SOLÀ

! Durant molts anys, Mn. Gabriel Solà,col·laborà en tasques de direcció espiritual aBell-lloc.

ENS HANVISITAT

12

EXCM. I RVDM. MONSENYOR FRANCESC PARDO

El dimecres dia 10 de desembre, elsenyor Bisbe de Girona, l’Excm iRvdm. Mons. Francesc Pardo, va visi-tar Bell-lloc.Només arribar, va acostar-se a les aulesde Primària mantenint un animatcol.loqui amb els alumnes més petits.Seguidament, va presidir la Missa que

diàriament se celebra a l’Oratori del’escola. A l’homilia, va animar elsnombrosos alumnes que omplien lanau a plantejar-se seriosament quinaés la voluntat de Déu i descobrir elscamins personals de la vocació cristia-na.Amb els alumnes d’ ESO que aquest

! El sr. Bisbe tingué una petita tertúlia amb alumnes del Centre d’Educació Infantil.

! Va passejar per tota l’escola i, allà on podia, xerrava amb els alumnes.

any es confirmaran va mantenir unaxerrada contestant les moltes pregun-tes que els alumnes li feren sobre lavida cristiana i sobre qüestions perso-nals. Abans de dinar, es va reunir ambels alumnes de Batxillerat. El sentit dela vida, la missió de l’Església en elmón, la situació de la diòcesi deGirona, les activitats per al jovent i elcamí personal recorregut cap a Déu,foren alguns del temes que -a pregun-tes dels alumnes- el senyor Bisbe vaabordar.Va aprofitar el dinar per agrair als mem-bres del Consell d’Administració i del’Ampa la tasca que des de l’escola es faa tantes famílies de la diòcesi deGirona.Abans de marxar, els de l’EscolaInfantil el van obsequiar amb unsàlbums de dibuixos realitzats pelsinfants i, els més agosarats, li van recitarel vers de Nadal, superant els entre-bancs amb ajut de les senyoretes.

! Concelebrant a l’oratori el Sr. Bisbe, el Dr. Pujals, Mn. Enric Ramírez i Mn. LluísFrigola.

! El sr. Riera, el sr. Bisbe de Girona i el dr. Pujals sortint de l’ermita de la Mare deDéu de Bell-lloc.

! Els alumnes de Batxillerat feren tot tipus de preguntes amb un ambient de tertúlia – col·loqui.

13

! Xerrada amb els alumnes que rebran la confirmació a la biblioteca.

Perquè som diferents i tenimnecessitats diferents, Adeslas

adapta la seva ofertaassistencial a la mida de

cadascú, per tal que cadapersona només pagui per lescobertures que li calen de la

sanitat privada.

Modalitat cobertura ambulatòria adeslas joven adeslas primeraModalitat cobertura integral adeslas vitaladeslas completaadeslas profesional

per a cada persona,per a cada necessitat.

Tenimuna assegurança de salut

adeslas extra adeslas saludlibre adeslas premier 1millón

adeslas dental

plus accidentesplus accés a la Clínica Universitària de Navarra més subsidi per

hospitalització i, opcionalment, indemnització per intervenció quirúrgica.

902 200 200 www.adeslas.es

ADESLAS A GIRONAGran Vía Jaume I, 78 17001 GironaTel.: 972 20 65 45

assistència sanitària dentalQuadre mèdic

Reemborsament

mòduls complementaris

El passat 18 de desembre, amb motiu dela lectura de L’esclau del Mercadal, DolorsGarcia i Cornellà va oferir una tertúlialiterària als alumnes de 2n d’ESO.Garcia i Cornellà és una de les escripto-res més prolífiques -i premiades- en elcamp de la literatura infantil i juvenil enllengua catalana. A més de parlar del seu

llibre, situat a la Girona de l’època del reiPere III el Cerimoniós, també es refería la importància que té la lectura i l’es-criptura en el procés de formació dequalsevol persona. L’acte va acabar ambun interessant col·loqui, que feia benevident l’aprofundiment i la fruïció ambquè els alumnes havien llegit l’obra.

! Dolors Garcia i Cornellà és un referent en el món de la literatura juvenil.

Montserrat Manén i Folch -geòloga,catedràtica de Ciències Naturals i nétade Josep Maria Folch i Torres- va ferdues conferències als alumnes de 1rd’ESO amb motiu de la lectura, durantel primer trimestre, de la novel·la Lesaventures extraordinàries d’en Massagran,que escrigué el popular escriptor barce-loní a començaments del segle passat.L’acte, que tingué un gran èxit, secelebrà el passat dimecres 26 denovembre.

MONTSERRATMANÉN I FOLCH

DOLORS GARCIAI CORNELLÀ

! Montserrat Manén i Folch acostà la figura del seuavi, Josep Mª Folch i Torres, als alumnes de 1rd’ESO.

JOAQUIM FERRER OBRE L’ANY CULTURALRAMON LLULL

El passat 17 d’octubre, amb motiu del’obertura de l’Any Cultural RamonLlull, estigué a l’escola Joaquim Ferrer,historiador, escriptor i conseller deCultura de la Generalitat de Catalunya(1985-1988). Ferrer impartí dues con-ferències als alumnes d’ESO sobre l’èpo-ca en què va viure el gran escriptormallorquí, els segles XIII i XIV.Ambdues sessions, que acabaren amb unanimat col·loqui, tingueren un gran èxit.

! L’exconseller de Cultura de la Generalitat, sr. Joaquim Ferrer, inaugurà l’Any Ramon Llull.

15

16

NADAL 2008

! Apa, quants caramels m’ha donat!

! Els més grans, Nadales Rock!

El segon diumenge de desembre arribàpuntual la festa familiar de Nadal. Totel treball de professors i alumnes, lapreparació de les aules, els assajos, en

definitiva, la il·lusió d’oferir als paresuna gran diada queda resumida enaquest recull de moments inoblida-bles.

! Els alumnes de 1r d’ESO escenificaren els clàssics Pastorets davant una Aula Magna plena a vessar.

! Concentrats cantant nadales.

! Temps fred, públic calorós. ! Tot a punt per actuar

! Barretinaires de la coral.

! Preparats per a la pluja!

! De primer a sisè, tots els cantaires refilaven ambencert.

! Malgrat el plugim, el programa de cançons arribà a bon port.

17

DNNTT

El Departament de Noves Tecnologiesés un departament jove. L’any 2006 vaprendre forma, es constituí com adepartament i s’inicià un projecte glo-bal TIC a mig termini per a Bell-lloc.Aquest projecte inclou la implantacióde les TIC a totes les àrees de l’escola,constituint-se com a un servei transver-sal als departaments i seccions de l’es-cola.

FuncionsEl departament és l’encarregat de ges-tionar i implementar tot allò que fareferència a la informàtica a l’escola.Així, realitza tasques com:La definició i implantació del PIC(Projecte Informàtic del Centre).La formació al professorat, amb la crea-ció de guies i ajudes, oferta en portàtilspels professors i configuració dels ordi-nadors dels professors per treballar al’escola.

ESPAIEDUCATIU

! En els darrers anys, la informàtica a l’escola ha fet un pas de gegant.

DEPARTAMENT NNTT

PER LLUÍS ESTEVE MERCADER

! Les noves aules d’informàtica possibiliten un millor desenvolupament de les competències bàsiques.

18

La creació i manteniment de l’espai vir-tual d’aprenentatge, Bell-lloc Virtual,definició de l’aprenentatge TIC a cadaetapa de l’alumne i creació d’una base dedades de coneixement amb materialdidàctic per departaments i assignatures.La gestió de la infraestructura necessàriaen ordinadors, PDI (Pissarres DigitalsInteractives), millora i configuració deles PD (Pissarres Digitals), muntatge iconfiguració de les Aules d’Informàtica,millora de la xarxa de l’escola i implan-tació d’una xarxa WIFI.Relacions externes del DNNTT en grupsde col·laboració, proves pilot i editorials.

I+D buscant aquelles novetats que afa-voreixen la obtenció dels altres objec-tius.

ComponentsEl DNNTT té la seva raó de ser gràciesa la professionalitat dels seus membres.Actualment compta amb cinc membresdels quals dos treballen a temps com-plet, un a temps parcial i la resta hicol·laboren.

Desenvolupament actualActualment estem desenvolupant elssegüents projectes:

Bell-lloc Virtual, millora en les PD(Pissarres Digitals), implantació i millo-ra de les PDI (Pissarres DigitalsInteractives), instal·lació i configuracióde les aules d’informàtica i planificaciói creació de material didàctic.

Propostes de futurPer al curs vinent, pensem desplegar lesmillores a Bell-lloc Virtual així comampliar i millorar les relacions externesi una clara millora en la creació iimplantació de material didàctic inte-ractiu als currículums de cada assigna-tura.

! Membres de l’equip de les NNTT de Bell-lloc.

17005 SALTc/ Major, 120, baixosTel. 972 405 470Fax 972 405 471salt@iaalfa.es

17600 FIGUERESc/ St. Llàtzer, 17Tel. 972 513 467Fax 972 513 482jldiaz@iaalfa.es

20

Se sent de vegades dir que hi ha moltespersones que no tenen fe, però que són,des del punt de vista moral, iguals omillors que els creients: en bondat, enabnegació, en honradesa o en l’exercicide les virtuts socials i familiars. I pot sercert. Però, aquestes raons sobre el com-portament exemplar d’alguns nocreients són –en el fons- un argumentde fons a favor del cristianisme.Efectivament, no s’ha d’oblidar queaquestes persones, malgrat no sercreients, precisament són exemplarsperquè es guien per valors catòlics.Potser amb algun exemple es pot veureuna mica millor això. La DeclaracióUniversal dels Drets de l’Home del’ONU de 1948 -un document que almón occidental ningú discuteix- haestat qüestionada en molts sectorsorientals i islàmics per considerar-la

“d’excessiva inspiració cristiana”.Aquest contrast palesa cóm l’Evangeliés present -de manera molt més pro-funda del que de vegades pensem- enels valors que fonamenten la nostracivilització occidental. Els mateixosconceptes de “llibertat, igualtat, frater-nitat” de la Revolució Francesa, tambésón valors cristians: la llibertat com anucli originari de la dignitat de tothome era desconeguda en el mónoriental -que la reservava al dèspota- itampoc es trobava al món grecoromà–en el qual es considerava que nomésalguns homes eren lliures: els ciutadansatenesos, espartans o romans, i no l’ho-me com a tal. I -si seguim analitzant lahistòria- es veu que els règims fona-mentats en l’ateisme sistemàtic no handonat uns resultats gaire animants. Permirar només el darrer segle, n’hi ha

REFLEXIONANT

! Moltes persones conserven i procuren viure els valors cristians.

DÉU I ELS HOMES

PER MN. ENRIC RAMÍREZ

prou de pensar en els totalitarismesateus de Lenin o Stalin en el món soviè-tic, el de Hitler a l’Alemanya nazi, el deMao a la xinesa o el de Pol Pot aCambodja, per veure el mal infringit alshomes i dones i nens. La substitució deDéu i dels seus manaments per ídols(glorificació d’una raça, d’una classe,d’un estat, d’una nació o d’un partit)no sembla gaire beneficiosa pels que lapateixen. Els ideòlegs d’aquests règims(Nietzsche, Engels i Marx) tampoctenien uns valors gaire animants per a laconvivència entre els homes: considera-ven la pietat, la misericòrdia i el perdócom a l’escapatòria dels febles.En aquestes breus pinzellades es potveure com, quan es conculquen elsdrets de Déu, s’acaben conculcanttambé els drets dels homes, i a l’inrevés.Els drets de Déu i els de l’home s’afer-men o s’enfonsen junts. I -com assegu-ra Frossard- si Occident ha aconseguitescapar, i no sense dificultats, delshorrors d’aquestes ideologies, ha estatgràcies a les seves profundes arrels cris-tianes, que han obligat l’ateisme a pren-dre la forma d’un laïcisme més tolerant.Per això, malgrat la pèrdua de religiosi-tat, moltes persones conserven i procu-ren viure els valors cristians. És cert quehi ha persones que duen una vidahonesta i recta, sense l’Evangeli. Però siuna vida és veritablement recta, és per-què l’Evangeli, no conegut o no rebut-jat a nivell conscient, desenvolupa laseva acció en el més profund de la per-sona que busca amb honestedat i esforçla veritat i està disposada a acceptar-laen el moment en què la conegui.També és cert que hi ha cristians que nodonen, o potser no donem, prou bon

exemple. Però, el fet que no tots els cris-tians siguin exemplars no resta capvalor a la bellesa i als ideals que presen-ta la fe cristiana. Indica –només- que elshomes tenim debilitats, cometem errorsi no aconseguim dur a terme els bonspropòsits. A més, crec que cal ser moltprudents a l’hora de jutjar els altres,siguin o no creients. Les misèries i elserrors dels homes són deguts -en bonamesura- a una formació insuficient odeficient i per això les errades han deser un estímul per a procurar ajudar-los. Mai hem de jutjar: només Déu sapel que succeeix en el cor d’un home.I tampoc podem jutjar Déu. Hi ha qui

pensa que Déu hauria de fer més enaquest món nostre. Hi ha qui pensa queDéu ha fracassat i es pregunta per quèes mostra tan feble. El fet és que el seuamor és massa gran per a forçar-nos oobligar-nos a res. Ell no s’imposa:sol·licita la nostra llibertat; s’ofereix aguiar-nos pel camí del bé, però no enshi obliga. Déu ha entrat en la històriahumana amb una delicadesa i respecteper la llibertat de l’home que commou.Perquè així és el seu amor cap a nosal-tres. Déu ens ha donat una llibertat dela qual espera –il·lusionat- que brolli elnostre amor cap a Ell i, per tant, cap alsaltres.

! Déu ens ha donat la llibertat.

! Els drets de Déu i els de l’home s’afermen o s’enfonsen junts.

21

Aquesta dita catalana tan coneguda (latraducció castellana de la qual és“Donde no hay mata no hay patata”)encaixa perfectament amb el que ensproposem en aquest article dedicat alspares.Avui volem parlar-vos d’un aspecte queté molt sentit comú: ens hem de dedi-car a formar-nos per formar els fills. Oique té sentit comú? De vegades, però,cal també recordar aquella altra ditaque diu que “el sentit comú és el menyscomú dels sentits”. D’aquí que em ser-veixi del títol d’aquest article per expli-car-vos-ho.A l’estiu vaig sentir un exemple del quevenim parlant que us agradarà. Dospersonatges, destralers ells, treballen albosc. Fan servir una bona eina: la serramecànica. Un d’ells s’adona que amb laseva serra està tallant menys arbres queel seu company. S’hi acosta un tercer,que li diu:-Ep! Te n’adones que estàs tallant menysarbres perquè tens poc esmolada la serra?L’altre respon: -Gràcies, però és que notinc temps per esmolar-la perquè vaig mésendarrerit que el meu company!-Sí, home, però para un moment, esmola-la i torna-t’hi a posar, home, que aniràsmillor!-No puc parar, ho sento. Vaig molt enda-rrerit.(I més que hi aniràs si no l’esmoles), vapensar el tercer.I si ens aturéssim per “esmolar” els nos-tres rols com a pares? No podem obli-dar que els fills s’emmirallen en elspares. Els mestres també som una mica

espills dels nostres alumnes. Què es tro-baran quan mirin d’emmirallar-se enmi? De vegades m’espanto.Tothom té títols per poder tenir al seuabast més probabilitats de trobar feina ode canviar-la, especialment es busca unbon currículum pel que fa a les llengües.Ja es veu que ningú dóna títols per serpares, per això aquest article vol ser unareflexió dirigida a adonar-nos queconvé no descuidar aquest tema.Els mestres, de tant en tant, anem acursos que ens mantenen “vius” des delpunt de vista acadèmic. Ens interessa lanostra feina, és clar. Però, els pares, nocreieu que no teniu feina més bonicaque l’educar els fills? Sou insubstituï-bles! Això també val pels que tenen mésd’un fill i ja saben “ de què va el nego-ci”. Ningú neix sabent-ne.

ESCOLADE PARES

! Què es trobaran quan mirin d’emmirallar-se en mi?

D’ON NO N’HI HA NO EN RAJA

PER LLUÍS MALGOSA

22

! El content encomana alegria.

És veritat que ens ajuda molt parlaramb altres pares quan recollim els fillsdesprés d’una activitat extraescolar icomentem fets d’aquells dies que enshan sorprès dels fills respostes inade-quades que han tingut amb nosaltres,etc. Creus que això és suficient?Compte, que al final semblarà que fem

més per tenir cura de la nostra bicicletaque per als fills.Aleshores, respostes com “no tinctemps” (no recordo que la pronunciésni Plató, ni Roosevelt ni Maradona), o“jo ja en sé” o “qui m’ha de dir el quehe de fer amb el meu fill?”D’acord, l’autoestima és necessària però

-com diu un bon amic- “L’autoestima ésun ingredient indispensable per bastir unjo feliç i equilibrat, però de cap manerahauria de ser un fi en si mateix. Perseguirl’autoestima per l’autoestima és conduirper l’autopista del narcisisme, a tota velo-citat, destinació egoisme.”Per on començo, doncs? Pregunta alqui sap. Bàsic, senzill i eficaç. Ja li agra-daria a qualsevol empresari dedicatals serveis tenir uns ingredients comaquests en la seva campanya de Nadal!Per cert, res de manipulacions emocio-nals amb els fills per Nadal, eh! És a dirhem de fer regals però no per “comprar”els fills. Són vostres, ja. Guanya-te’lsamb una bona formació que els faci bus-car-vos quan realment us necessitin i elsajudi a tirar endavant pel món.Per aconseguir això, haurem d’anar mésd’una vegada contracorrent (sempre,perquè el riu sempre porta corrent d’ai-gua) però no defallir en allò bàsic per avosaltres que sou els pares.I, principalment, val a dir que abansde res hem d’estar contents amb nosal-tres mateixos. Una persona que es veufracassada transmet fracàs allà on va.En canvi, el content (el que sap que hiha més motius per estar-ho que no perno estar-ho) encomana alegria. I mol-tes vegades l’alegria no porta com acompany sinó l’esforç diari per supe-rar-se.

! Els mestres també som una mica espills dels nostres alumnes.

Els alumnes d’ESO, Àlex Fernández i PauBorrell, deixaren amb la boca oberta els més

menuts de l’escola amb la màgia de lesseves varetes.

El Patge Reial visità els alumnes del CicleInicial per veure els magnífics fanalets quehavien realitzat. Els nois, il·lusionats, ferenun munt de preguntes al missatger delsReis.

Els alumnes d’ESO-2 tiren endavant duesiniciatives solidàries amb gent necessitadade Girona. Uns ajudem a les Germanetesdels Pobres i altres acompanyen nois del’associació Astrid a fer una mica d’esport.

FLASHDE NOTÍCIES

Els professors de Science, Joan Fontanella iAdrià Besalú, publicaren un interessantarticle, a la revista Macmillan, sobre lamanera com es treballa Science a l’escola.

24

Amb la supervisió del sr. Aniceto, elsalumnes de primer de Primària, vanrealitzar un preciós fanalet per rebreels Reis tal com es mereixen.

Els alumnes de 6è de primària participarenen la Gimkana de Fires organitzada perl’Ajuntament de Girona. Aquesta activitat tédos objectius destacats. Per un costat,conèixer millor algun dels barris de la nostraciutat. Per altre, la utilització i potenciaciódels transports públics de Girona.

25

GIRONA: Pl. Catalunya, 10 · C/ Barcelona, 31 · Tel. 972 20 52 00e-mail: boada@a-boada.com

27

Guanyadors de pessebres:Gerard Aliu, Aarón Alcaraz i Arturo Cruz.

Guanyadors de pessebres de muntanya:Pau Borrell, Xavier Montero i Pau Rodríguez

Els nois de 2n de Primària cuidaven amb esmenadel tió que presidia el hall del Cicle Inicial.

Guanyadors d’arbres de Nadal: Pau Lladó,Arnau Pons i Àlvar Martínez.

Els alumnes d’ESO 1, pels volts de Nadal, organitzen elconcurs de pessebres, tions i arbres de Nadal.Els guanyadors de tions van ser:Sergi i Joan Barrau, Eduard Martínez i Xavier Masnou.

ANTICSALUMNES

SORTIDES FAMILIARS DE L’AGRUPACIÓ

28

! El mes d’octubre, l’excursió familiar de l’Agrupació, ens portà fins al puig de Sant Jordi.

! Fotografia feta a l’excursió del mes de novembre a la Vall del Bac.

Seguint amb el calendari previst perl’Agrupació d’antics alumnes, men-sualment sortim a fer l’excursió fami-liar. Sempre estan pensades per apoder-hi anar amb mainada de totesles edats i el que es procura és poderdescobrir els entorns naturals més

bonics de la comarca. Per a seguir elcalendari de les sortides familiars, ésimportant anar visitant el web del’Agrupació, dins de www.bell-lloc.org,i veure l’horari de sortides, dels llocsper a visitar, les fotografies enregistra-des, etc.

! Promoció de COU del curs 1982-83.

TROBADA PROMOCIONS

! Nombrós grup d’exalumnes de la promoció de COU ’86.

29

El passat 22 de novembre es féu la tro-bada de promoció dels que acabarenCOU l’any 82-83 i els que acabaren unsanys abans, a 8è d’EGB l’any 78-79.

La trobada començà pels voltants delmigdia a davant de Bell-lloc, on tot-hom es trobà després de tants anys.Seguidament es féu un aperitiu i des-

prés es dinà una paella. Una vegada fetel brindis i ben dinats es va donar unvolt pel col·legi i es projectaren fotogra-fies dels anys d’estudi a Bell-lloc.

També al primer trimestre, secelebrà una trobada dels qui acaba-ren 8è d’EGB l’any 82 i COU l’any86. Es trobà tothom pels volts de la1 del migdia i es va fer un aperitiumentre altres companys preparaven

les costelles i botifarres a la barba-coa.Després es dinà i brindà, mentre elsecretari de curs deia unes paraules.Tot seguit s’anà a fer un tour per lesaules de Bell-lloc i s’acabà a l’Aula

Magna per comentar unes fotografiesd’aquells anys.Finalment, a les 7 del vespre, i recor-dant vells temps, es jugà un partit defutbol al camp de gespa entre els deCOU-A i COU-B.

Aquest curs, els Esquirols del CEI por-ten a terme un nou projecte que ano-menen L’infant protagonista.Amb aquest projecte, cada setmana unEsquirol esdevé protagonista de laseva classe. A casa, amb l’ajuda delspares, l’infant protagonista prepara unmaterial per exposar i explicar davantde tots els seus companys. ElsEsquirols poden explicar el dia quevan néixer, el nom dels seus pares,explicar com eren i què feien quan

eren petits, les coses que més els agra-den, les seves habilitats, etc. Amb totaaquesta valuosa informació, s’elaborael llibre del protagonista.A l’aula es reserva un espai per exposarel llibre del protagonista i totes les per-tinences de l’infant que ha portatdurant la setmana (joguines preferides,objectes, roba de quan era petit, fotos,contes, etc.).Tan valuós com aquest material és elmoment en el qual pares, avis o

30

CEI

AQUESTA SETMANA L’ESQUIROLPROTAGONISTA ÉS...

! El pare de la Judit ens ha posat una medalla per contestar molt bé les preguntes que ens va fer!

! La mare d’en Biel ens va ensenyar a fer un estel de paper.

31

oncles vénen a la classe, ja sigui aexplicar anècdotes del nen/-a, expli-car l’ofici , portar a terme activitatscom fer un estel de paper, plantarcols, explicar un conte, fer un pesse-bre, etc. I, fins i tot, per oferir-nosalgun present com pomes, medalles...o venir acompanyats d’uns divertitspollets o d’un gros autocar.Aquest treball ens permet tractar cadanen/-a de forma individualitzada,aprofundir molt més en cada un d’ells

i afavorir la seva autoestima ja que elsnens/-es se senten importants dins delgrup-classe ja que ser el protagonista,a més a més, implica tenir certs privi-legis sobre la resta: ser el rei o reina dela classe, ser el primer de la fila, ajudarla mestra, etc.Amb aquesta activitat s’afavoreix laqualitat del llenguatge oral i l’aprenen-tatge de la lectoescriptura; els Esquirolsaprenen i s’enfronten a parlar davant detots els seus companys/-es i prenen

consciència de l’evolució de la seva vida(passat-present).A més, gràcies a la participació activadels pares, s’afavoreix la interacció is’estableix un fort lligam entre la famí-la i l’escola.Tots plegats, petits i grans, tindran unbonic record, un llibre en el qual esreflecteix el que passa al voltant del’infant protagonista.

! Amb la tieta de l’Ariadna vam plantar tots la nostra col.! Esquirols, pareu orelles que la mare de la Clàudia ens explica la Blancaneusamb titelles!

! En Pau i la seva mare ens expliquen el conte d’en Tabalet.! Mireu que rebonic que era l’Adrià quan era petit!

! L’Ainoa, la cosina de l’Aina, llegeix un conte als esquirols.! Que divertit que ha sigut pujar a l’autocar del pare d’en Roger!!

32

SORTIDES CULTURALS

! Al Museu del Cinema, els Esquirols han après a fer un atrapaombres.! Els Elefants van a recollir fulles de la tardor.

! Al llac de Banyoles, els Cangurs treballen els cinc sentits.! Després d’una bona obra de teatre... un bon entrepà.

! Després d’una passejada en carro, els Tigres escolten ben atents un conte de follets.

DD

BB

arc

elo

na

Touran

EwautosCtra. Sant Joan de les Abadesses, 86 - Tel. 972 260 198 - 17800 Olot

EwautosCtra. de Blanes, 100 - Tel. 972 365 470 - 17310 Lloret de Mar

Malgrat les nits sense dormir. Malgrat el desordre a casa. Malgrat no

poder gaudir d'un instant de tranquil·litat. Malgrat tot això i molt més,

segur que tenir fills és el millor que t'ha passat mai. I és que, encara

que resulti contradictori, gràcies a ells encara conserves els teus

moments de llibertat.

Touran Traveller 1.9 TDI 150 CV per 24.940 !* equipat amb: Park Assist, llantes

d'aliatge, navegador, reproductor DVD, Climatronic Bi-zona, ràdio CD amb lector

mp3, llums antiboira, 6 airbags, control electrònic de la velocitat Tempomat,

ancoratges Isofix... Hi ha un Touran des de 20.900 !*. Touran: fins a 7 places.

Ser pare és una cosa meravellosa.

Gamma Touran: consum mitjà (l/100 km): de 5,9 a 8,1. Emissió de CO2 (g/km): de 156 a 193. Model visualitzat Touran Traveller amb fars Bi-Xenó. *PVP recomanat a la Península i a les Balears (IVA, transport i impost de matriculació inclosos).

34

Aquest primer trimestre, des del CEI,s’han organitzat diferents activitats diri-gides a totes les mares. Des de un cursde costura, a càrrec de la sra. ImmaCanals i un curs de cuina de Nadal, des-envolupat per la sra. Núria Lladó fins aun curs sobre com decorar la nostra llar

per l’època de Nadal, a càrrec de la sra.Lourdes Blanco.Mossèn Massats, els dimecres, a mésde visitar algunes aules del CEI, tambéens ofereix unes xerrades de formaciósobre diferents aspectes relacionatsamb la fe i els valors.

ACTIVITATS PER A MARES

LA FESTA DELS ÀNGELS CUSTODIS

Un any més, el 2 d’octubre, hem cele-brat la festa dels patrons de l’escola: elsÀngels Custodis. Al matí, tots els nensi nenes vam rebre amb molta alegria,uns més que d’altres, els nostres diver-tits pallassos: en Cric, en Crac, la Pil ien Flopi.A la tarda, petits i grans esperàvemamb gran desig que els pallassos ensportessin el berenar: batut de xocolatai melindros.

35

LA CASTANYADA I LA FESTA DELS AVIS

Petits i grans esperàvem amb molta il!lusió l’arribada de lesnostres castanyeres, que cada any vénen de la muntanyacarregades de castanyes.Al matí, tots els nens i nenes varen poder gaudir d’un conteexplicat per dues divertides castanyeres.

A la tarda, per culpa de la pluja, els avis del CEI no varenpoder acompanyar els seus néts a la nostra gran berenada.Aquest any, però, el hall del CEI es va convertir en l’escena-ri de totes les danses i cançons que la srta. Cèlia ens vaensenyar.

36

LA FESTA DE SANTA CECÍLIA

Durant la primera quinzena de desembre, des del CEI, hem par-ticipat en la campanya que organitza la Creu Roja, “La mevajoguina és per a tu”. Amb aquesta campanya, es pretén recollir

joguines per poder fer-les arribar a tots aquells més necessitats.Gràcies a la col!laboració de moltes famílies de l’escola,molts nens i nenes aquestes Festes podran tenir una joguina!

LA MEVA JOGUINA ÉS PER A TU

El passat 22 de novembre va ser SantaCecília tot i que a l’escola vàrem cele-brar aquesta diada el divendres 21.Aquest any, la senyoreta Cèlia va con-vidar un exalumne del nostre CEI: enLlibert Aresté.En Llibert va venir acompanyat d’ungros violoncel i ens va oferir un bonicrepertori de cançons ben conegudesde tots.La festa no va acabar aquí, ja que almigdia la senyoreta Maria García, pro-fessora de P5, ens va fer una petita de-mostració de com sonen les castanyo-les.

39

LA FESTA DE NADAL

El passat 14 de desembre, Pollets, Pandes i Elefants varentenir, de bon matí, una cita amb els patges reials. Així, els méspetits de la casa varen marxar carregats de caramels i varenobsequiar els seus pares amb una bonica felicitació de Nadal.

A la tarda, un bonic escenari i unes divertides cançons deNadal varen acompanyar els més grans del CEI: Esquirols,Tigres i Cangurs.

41

FEM CAGAR EL TIÓ

Des del mes de juliol, moltes senyore-tes del nostre CEI han participat endiferents cursets de formació.La Miss Neus i la Miss Montse, a l’Escolad’Estiu de Blanquerna, van fer un curssobre els contes a la classe d’anglès. El mesde novembre a, la Universitat de Vic, varenparticipar en unes jornades sobre l’ensenya-ment de l’anglès a Infantil i Primària.També a l’estiu, a l’escola Rosa Sensat,la senyoreta Maria García, professorade P5, va fer dos cursos: llegir junts ieines teatrals per explicar contes.La senyoreta Cèlia, professora de música,va assistir al taller de música per créixer,organitzat per l’Institut Joan Llongueres.

També, el passat mes de novembre, alSeminari Salesià Martí Codolar, va fer uncurs de pedagogia musical.La senyoreta Mireia Augé, professorade P5, i Mariona Llopart, professora depsicomotricitat, aquest any realitzenl’últim curs del Màster Interuniversitaride Psicologia de l’Educació.La primera setmana de setembre totes lessenyoretes del CEI van poder rebre asses-sorament per part de la Dcta. Mª AntòniaCanals sobre com treballar les matemàti-ques en l’etapa d’educació infantil. També,la Dcta. Núria Arís al llarg d’aquest cursens farà un assessorament sobre el noucurrículum d’educació infantil.

Sobre el nou currículum, les senyoretesMaria Garcia, Ana López, MargaridaMadrenes i Meritxell Vaquero, varen assis-tir a unes jornades organitzades pelCentre de Recursos Pedagògics deGirona.

FORMACIÓ DE PROFESSORES

Galetes, mandarines, pomes, estiradesde nas i moltes abraçades... tot això imés és el que ha rebut el nostre gran

tió! Finalment, es va decidir... i varepartir obsequis per a tots el divendres19 de desembre.

Cursos d’estiuDurant els mesos d’estiu, els professorsdel Departament d´Idiomes de Se-cundària realitzaren unes jornades detreball al voltant de la llengua anglesa.Durant tres dies, es va aprofundir encom preparar millor els exàmens ex-

terns (PET i FCE), en l’organitzaciódel Departament i en la millora de l’úsde les noves tecnologies, especialmentles pissarres digitals i l’aula virtual. Lesdiferents sessions varen ser conduïdespels propis professors de Bell-lloc.

Cursos de la UNEDEls professors Dani Juan i Toni Cassanyvan graduar-se, al final del curs 07/08,com a Experts Universitaris enMediació i Orientació Familiar per laUNED.Es tracta d’un curs que versa sobre unvessant molt important en la tasca depreceptoria: l’assessorament educatiude famílies.

El curs es va desenvolupar durant totel curs acadèmic mitjançant exàmensvirtuals i sessions no presencials pervideoconferència. Cada tema s’acom-panyava d’un cas pràctic i el curs vaacabar amb un projecte final. En Danii en Toni van presentar un projected’escola de pares aplicable en l’àmbitescolar, que va merèixer la màximaqualificació.

42

BELL-LLOCFORA DEBELL-LLOC

EN EL MÓN DE LA FORMACIÓ CONTINUADA

! L’equip de professors del Departament de Llengües Estrangeres participà a les jornades d’estiu organitza-des des de l’escola.

! Els professors Toni Cassany i Daniel Juan s’especialitzen, principalment, en el món de l’assessorament familiar.

Postgrau del MEFEls professors de Primària Josep Farrás, Jordi Fàbregas, Joan Antoni González iJoan Pons van realitzar al llarg del curs 2007/ 2008 el postgrau Matrimoni iEducació Familiar (MEF), per la Universitat Internacional de Catalunya. Aquestsestudis, amb un programa molt extens i complet, dónen una formació molt sòli-da per conèixer, afrontar i aportar solucions al voltant del matrimoni, la família il’educació dels fills. Superades les proves finals i amb la presentació dels treballsfinals de curs, els professors estan molt satisfets de la feina feta i de la gran quan-titat de coses que han après.

Programa radiofònicEls professors de Secundària JaumeArxer i Frank Bayer varen començaraquest estiu una col·laboració radiofò-nica en el programa La ciutat de tots

d’Ona Rambla (89.9FM). Es tractad’un espai setmanal encabit dintre elmagazine diari on s’explica un fet des-tacat de la història de Girona ambhumor i ironia. L’objectiu és acostar la

història de la ciutat als gironins d’unaforma amena i entretinguda, senseperdre de vista el rigor històric i el todidàctic de l’espai.

Jornades IESEA mitjans de novembre, es portaren aterme les Jornades de l’IESE, per adirectius i professors, organitzades desd’lnstitució Familiar d’Educació.Durant les diferents conferències estractaren temes relacionats amb lamillora professional i metodologies perrealitzar millor la nostra feina profes-sional.

! Equip de professors de Primària que realitzaren el postgrau sobre Matrimoni i Educació Familiar a la UIC.

43

! Professors de Bell-lloc participaren en la conferèn-cia del sr. Carlos Andreu a l’IESE.

EN EL MÓN DE LA COMUNICACIÓ

! Jaume Arxer i Frank Bayer a l’emisora d’Ona Rambla des d’on emeten el seu programa radiofònic.

visiti’ns a la web

Una visió actual de l’agriculturaEl professor Jesús Domingo dóna aconèixer alguns dels aspectes posi-tius vinculats amb el món rural ambla publicació del seu llibreL’agricultura i la ramaderia en unmón global. Es tracta d’un reculld’articles que s’han anat publicant adiversos mitjans de comunicaciósocial des de començaments delsegle XXI . Amb l’autoritat que lidóna l’experiència i els seus coneixe-ments, el professor Domingo parladels productes propis de casa nostra,de les noves tècniques i dels nousproductes, de les noves organitza-cions, distribuïdors i organismesinternacionals i, per suposat, detemes més polèmics com els bio-combustibles o els transgènics. Totplegat, un veritable homenatge alspagesos, protagonistes actius de lesnostres terres.

Premi literariEl mes de novembre passat, el professordel Departament d’Anglès Frank Bayerva guanyar la XXX edició del PremiAntoni de Bofarull de Narrativa queatorga Òmnium Cultural Baix Camp ajoves escriptors. El premi va recauresobre el seu llibre Problemes, un con-junt de relats curts que podrem veurepublicat durant la tardor del 2009 perla Editorial Cossetània.

EN EL MÓN DE LA LITERATURA

! El sr. Frank Bayer fou guardonat amb el premiAntoni de Bofarull de narrativa.

! El sr. Jesús Domingo publica l’obra: L’agricultura ila ramaderia en un món global.

A la secció dels racons de l’escola,volem destacar, aquest cop, la font delpati gran. Forma part de les obres mésrecents del col·legi i, sens dubte, d’a-cord amb els temps, barreja disseny ifuncionalitat i es troba integrada moltbé dintre de l’entorn d’esbarjo.Per aquells que treballem al col·legi iconeixem el dia a dia dels alumnes,sabem que les fonts són necessàries ireconforten en aquells moments de des-cans, després d’haver jugat amb els com-panys. Un “pati” sense font, no és pati,ja que és visitada, no només per treure laset, sinó per a refrescar-se un dia deforça calor. Si la font parlés… quantsgenolls pelats deu haver curat? Quantsgols deu haver vist marcar? Quantescares i llàgrimes deu haver netejat?Quieta, immòbil, vigilant en totmoment de tot el que passa davant seu.

RACONSDE BELL-LLOC

LA FONT DELS 7 SORTIDORS

PER JOAN ANTONI GONZÁLEZ

! La visió que té la font del pati de l’escola és verita-blement envejable.

! La font dels 7 sortidors és de les més desitjades després d’una bona estona d’esbarjo.

MUDANCES I GUARDAMOBLES

DEL TERNACIONALS - INTERNACIONALS

SANTA EUGÈNIA, 57 - 17005 GIRONA - TEL. 972 23 10 07 - FAX 972 24 51 04

49