revista_507

1 GREMI DE FLEQUERS DE BARCELONA

Flequera de Catalunya

Número 507 - Any XLIII Juliol-Agost 2010Magazine del Gremi de Flequers de Barcelona . www.gremipabcn.com

ACREDITAT PER ENAC

OBRADOR: BARRA BORDELESALABORAL: CONVENI COL·LECTIU PER AL 2010

L’Escola de la Fundació: un viver de futurL’Escola de la Fundació: un viver de futur


A l’actual món dels negocis la lluita per marcar la diferència és cada cop més dura i competitiva.

Qualsevol marca necessita destacar i sobresortir perquè el consumidor la tingui present en la seva memòria en l’acte de comprar i es decideixi per ella.

Defensem la nostra marca aferrissadament.

Redoblem els nostres esforços en fer un pa excel·lent, informem els nostres clients de les diferències del nostre pa artesà.

La qualitat és la nostra marca.

GREMI DE FLEQUERS DE BARCELONA

La qualitat és la nostra marca. La qualitat és la nostra raó de ser i de fer.

ANUNCI GREMI GENER 08.indd 1 5/3/09 17:02:43

3

Edita Gremi de Flequers de Barcelona · Redacció i Administració Pau Claris, 134 · 08009 Barcelona Tel. 93 215 55 00 Fax 93 216 05 39Director Xavier Vilamala Vilà · Sots-director Josep Ribera Bartolomé · Coordinadora Mercè Costa Nicolau · Publicitat Solució Grup

Coordinadora Publicitat Concepció Pastor · Col·laboradors Jesús Ávila Granados, Montse Bosch Salas, Miquel García Cuesta, Lluís Hernández González Enrique Medina Mata, Jordi Murillo, Josep Pascual Aguilera, Tomàs-Maria Porta, Joan Solé Bòria, Francesc Vidal Vidal

Disseny i maquetació Solució Grup · Impressió Imgesa · Tiratge 3.300 exemplarsActualitat Flequera de Catalunya no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors. Actualitat Flequera de Catalunya respeta la libertad y forma de expresión de todos sus colaboradores.

Por este motivo varios de sus artículos están escritos en catalán, idioma propio de sus autores y de Catalunya. Si alguna persona, por residir fuera de Catalunya, tiene alguna dificultad de comprensión, gustosamente le será remitida la correspondiente traducción al castellano, del artículo de su interés.

Actualitat Flequera de Catalunya és distribuïda gratuïtament a totes les fleques agremiades de Catalunya i a diverses institucions i entitats d’Espanya, Europa i Amèrica.Adreça d’Internet www.gremipabcn.com · e-mail [email protected]

Dipòsit Legal B.16095-1960Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni en part ni en la seva totalitat, per cap suport o sistema, sense el previ consentiment per escrit de l’editorial.

MAGAZINE DEL GREMI DE FLEQUERS DE BARCELONA

Editorial

L’Escola de la Fundació a bon ritme Panorama gremial

Malgrat el desànim ens sentim optimistesXavier Vilamala

Reportatge

Lliurament de Premis a empreses centenàries

Reportatge

Inauguracio dels nous cursos de Treball

Assemblea del Gremi de Flequers de Barcelona

Forners de Barcelona

La coca del Maresme del Forn GinebraJesús Àvila

Tècnica

Magdalenes de pomaEscola de la Fundació

Opinió

El pa que s’hi dóna Tomàs Porta

Laboral

Conveni Col·lectiu per al 2010Jordi Murillo

22

18

34

30

12

478

14

GREMI DE FLEQUERS DE BARCELONA

Flequera de Catalunya

Número 507 - Any XLIII Juliol-Agost 2010Magazine del Gremi de Flequers de Barcelona . www.gremipabcn.com

OBRADOR: BARRA BORDELESALABORAL: CONVENI COL·LECTIU PER AL 2010

L’Escola de la Fundació: un viver de futurL’Escola de la Fundació: un viver de futur


ls acords a què ha arribat el Gremi tant amb el Departament de Treball de la Generalitat com amb la Cambra de Comerç són d’una gran importància i transcendència per l’Escola i pel futur del sector flequer barceloní.

S’han augmentat els cursos i se n’imparteixen molts, tant en la vessant de fleca com en la vessant de pastisseria. L’oferta és tan àmplia que difícilment deixarem de trobar atractiu un curs o altre.

I si bé és cert que molts cursos són per a aturats, també n’hi ha força de reciclatge per a flequers en actiu.

Estem parlant de 16 cursos i 320 alumnes, que són xifres molt importants i suposen una gran revitalització de l’escola, revitalització de la que nosaltres, com a Gremi que sempre ha apostat per ella, ens en sentim orgullosos.

Es diu que tota crisi és també una oportunitat i esperem que aquesta també ho sigui. Esperem que la crisi sigui efímera i que deixi el mínim de danys que sigui possible, però també que suposi, finalment, un salt cap endavant en la nostra indústria i en la nostra societat.

Justament és en els moments de dificultats quan hom es veu més abocat a l’optimisme perquè, simplement, cal que ens en sortim. I si cal encarar el destí amb optimisme malgrat tots els malgrats, la nostra escola és una peça angular d’aquest futur. I els

acords als que ha arribat el Gremi tant amb la Generalitat com amb la Cambra són una gran notícia i una oportunitat que hem d’aprofitar. n

E

EDITORIAL

L’Escola de la Fundació: un viver de futur


n Nou espai de compres a les oficines del Gremin Compres més fàcils i ràpidesn Més de 2000 productes de qualitatn Excel.lent relació qualitat-preun Excepcionals ofertes en begudes, làctics, papers, etc.

DISTRIBUCIÓ A DOMICILIPER TOT BARCELONA

Trucan’s al

932 155 508 i t’informarem

7

PANORAMA GREMIAL

Xavier Vilamala ViláPresident del Gremi de Flequers de Barcelona

CNo podem fal lar. Us enco-ratjo a seguir així , a estar sempre al costat del Gremi, en aquests moments més que mai, perquè al f inal t in-drem la nostra recompensa. El temps sempre posa les co-ses al seu l loc. També en els Gremis.

Crec que hem d’innovar però amb criter i , perquè no no-més val innovar s inó també introduir-ho al mercat. Hem d’aprofitar la nostra expe-r iència i professional itat ar-tesana, però fer entendre al consumidor la diferència en-tre al lò que és artesà i al lò que és industr ial .

Ara tothom vol ser artesà, en canvi no fa gaire ens dona-ven per desapareguts. Doncs no ha estat així. I aquí ens trobem, i amb més futur del que a vegades ens creiem nosaltres mateixos.

Per tant, tinguem ànims i superem entre tots aquests moment difíci ls. Ho aconse-guirem. I, com deia sempre el recordat Sr. Andreu Costa-freda, “Sempre endavant”.

Unitat, especialització, in-novació, qualitat, formació i servei, això és cap a on cami-na el sector. n

rec que ja ha estat molt debatuda i co-mentada la situació actual de l’economia del país. Ara resulta

que, després d’alguns anys d’evident malversació, ens hem d’estrènyer el cinturó tots. I com sempre, són els petits i mitjans empresaris els que més paguem.

A nosaltres, els del sector flequer, ja no ens queden fo-rats al cinturó per estrènyer més, perquè per a nosaltres la crisi va començar ja fa bas-tant temps. La nostra ferot-ge competència en el sector i el nul control per impedir la competència deslleial ens fan estar molt preocupats.

Però malgrat tot crec que nosaltres hem de continuar defensant el que ja estem fent, aconseguint un espai en el mercat a través de ser-vei, qualitat i professionali-tat. Em sembla que ho estem fent bé i que el consumidor també ho està entenent i de-manant. Es noten i es palpen les ganes de trobar bon pa i moltes especialitats, cansats ja de tot allò industrial itzat.

Continuem defensant la nos-tra artesania perquè al final serem correspostos.

Continuem defensant la nostra artesania

perquè al final serem correspostos. No podem

fallar. Us encoratjo a seguir així, a estar sempre al costat del Gremi, en aquests

moments més que mai!

Malgrat el desànim i la preocupació general ens sentim optimistes


REPORTATGE

E n un acte celebrat al Palau de la Generalitat el passat 21 de juny, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat del secretari general del Departament, Enric Aloy, i de

la directora general de Comerç, Gemma Puig, va lliurar els Premis a la Iniciativa Comercial i als Establiments Comercials Centenaris 2010. A més, el Departament també va premiar la tasca de 5 persones i entitats que han contribuït a prestigiar l’activitat comercial a Catalunya.

En el seu parlament, la Sra. Gemma Puig va voler

reconèixer l’esforç i la dedicació dels establiments centenaris i la rellevància de premiar empreses exitoses en un moment difícil, demostrant que no s’ha de defallir.

El conseller Huguet va parlar de la importància de les nissagues familiars al comerç català, de “l’ADN comercial que ha estat capaç d’envestir els enormes canvis durant un segle”. “Les empreses que suren són les que saben innovar i evolucionar. Cal associar-se, no podem esperar només a la defensiva que les lleis ens protegeixin”.

A la Iniciativa Comercial i als Establiments Comercials Centenaris per la Generalitat

Lliurament de Premis

9

PremIs A LA INIcIAtIvA comercIAL

Els Premis a la Iniciativa Comercial reconeixen la contribució de les empreses i entitats representatives del sector a la consolidació del comerç urbà de Catalunya. En aquest sentit, els guardons reconeixen l’esforç de les empreses que s’han destacat durant l’any anterior per les seves tasques de millora en la gestió del sector de la distribució minorista, particularment del comerç urbà de proximitat.

Enguany, entre els guardonats amb el Premi a la Iniciativa Comercial hi havia diverses associacions i federacions de comerciants, com la Federació Anoienca de Comerç i Serveis, la Federació de Comerç d’Alcanar, la Unió de Botiguers i Comerciants de Berga, la Federació d’Associacions de l’Eix Comercial i l’Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona. També es va premiar el Gremi de Flequers de les Comarques Gironines, els establiments Herbolari Pamllum, Mel Múria, Nekane i Tot-Hom i la central de compres Ofiexperts.

El Gremi de Flequers de les comarques Gironines, entitat formada per més de 130 flequers artesans, va endegar l’any 2008 un pla de dinamització sectorial que ha implementat amb les actuacions següents: la creació d’una marca pròpia i la identificació de tots els punts de venda, la creació i difusió d’una guia i d’una pàgina web de referència: s’ha elaborat un pla estratègic per diferenciar el procés d’elaboració artesà de l’industrial i per comunicar al públic la diferència entre aquests dos processos i els productes finals.

Reconeixements

Els reconeixements s’atorguen a persones i entitats que han destacat per la seva trajectòria professional, per la seva dedicació al sector, per la seva capacitat d’innovació i emprenedoria, per la posada en valor de la funció social del comerç urbà, pel desenvolupament d’estudis o treballs tècnics vinculats al sector, en definitiva, per haver portat a terme diferents projectes que han contribuït a prestigiar l’activitat comercial a Catalunya. Enguany, aquest reconeixement s’atorgà als ajuntaments de Girona i Sant Boi de Llobregat, a la Unió de Botiguers i Comerciants de Sant Celoni, a l’Associació Xarxa Empresarial i Comercial de Castelldefels i a Pere Llorens, president de la Confederació de Comerç de Catalunya.

Pere Llorens va ser l’impulsor de la unió dels botiguers i comerciants catalans i els ha representat durant més de cinquanta anys. Des dels seus càrrecs de representant del petit i mitjà comerç ha

contribuït a l’elaboració de lleis i normatives vetllant sempre pels interessos dels seus representats. També ha realitzat aquesta tasca de representació dels comerciants en l’àmbit estatal, assolint la Presidència de la Confederación Española de Comercio, i en l’àmbit d’Europa, ostentant una Vicepresidència en la patronal europea del comerç EuroCommerce. El reconeixement a la seva tasca l’ha fet mereixedor de diverses distincions, entre les que destaquen la Medalla Francesc Macià i la Creu de Sant Jordi, per la seva contribució al desenvolupament del sector comercial i per haver treballat activament en l’extensió de l’ús de la llengua catalana.

PremIs comerços ceNteNArIs 2010

Els Premis al Comerç Centenari distingeixen la trajectòria de comerços catalans amb més d’un segle d’existència. Entre els guardonats d’enguany hi havia 54 establiments, majoritàriament pastisseries i forns de pa, cansaladeries, carnisseries, xarcuteries i peixateries, però també sabateries i botigues de confecció, estancs, òptiques, ferreteries i joieries de 17 comarques d’arreu de la geografia catalana. Els forns guardonats foren:

ForN cAbA (BArCELONA)ForN de betLem (BArCELONA)ForN de PA J. GINebrA (BArCELONA)ForN de PA tur (BArCELONA)ForN LA rAmbLA (BArCELONA)ForN de PA PAstIsserIA moNcAu 1907-2007 (L’AMETLLA DEL VALLèS)ForN I PAstIsserIA FArrIoL-moNtmeLó (MONTMELó)ForN sIstAré FuNdAt 1910 (rEUS)ForN de PA cAsoLà (ULLDECONA)ForN de PA beNAIGes - cAsA PAstoro (VILALLONGA DEL CAMP)


FoRn caba

El Forn de pa artesà Caba va ser fundat per Josep Camps i Maria Quintana, naturals de Sant Feliu de Codines, l’any 1868. En morir Josep Camps el 1892, la besàvia del senyor Pere Caba es va fer càrrec del negoci fins que el seu fill, Pere Caba Valls, forner d’ofici amb forn al carrer Bruc, va conèixer Teresa Camps Quintana amb qui es va casar el 1906. Junts es van traslladar a viure al carrer Casp, núm. 39. Posteriorment al 1914 van pagar el traspàs del local.

El fill, Joan Caba Camps, es va fer càrrec del forn el 1951 i més tard, el 1970, el senyor Pere Caba, actual propietari, es va posar al front del negoci.

És l’únic establiment de comerç minoritari dels antics que queden al barri i tracten de sobreviure oferint tot tipus de pans especials, brioixeria, entrepans, menjar preparat, etc.

FoRn de betlem

El maig de 1936, a l’edat de 24 anys, Joan rocamora Modesta, casat amb Teresa Callau Galve, decidí emprendre l’aventura del pa, muntant el seu propi negoci al barri de Bon Pastor, després d’haver estat aprenent en una fleca del barri de Gràcia.

El matrimoni va tenir cinc fills i es dóna la circumstància que tots s’han dedicat al món de la fleca. Joan rocamora Modesta morí el 1966 i la Teresa va portar el negoci amb l’ajuda dels seus fills.

El 1975 el seu fill Joan rocamora Callau va decidir establir-se en una part més cèntrica de Barcelona i alhora més propera a la zona on havien nascut els seus pares, concretament al núm. 7 del carrer del Carme, a pocs metres de la rambla i davant de l’església de Betlem. Aquesta fleca ja funcionava com a tal des de feia molt de temps.

En Joan va reformar i ampliar l’establiment amb l’ajuda de la seva esposa i les dues filles. Va mantenir el nom del negoci, en homenatge a l’església de Betlem. Des de fa uns anys, en Joan compta amb el suport logístic de l’Àngel, el germà petit.

“Forn de Betlem” té com a premissa fonamental l’elaboració total de tots i cadascun del productes flequers que ven. Les xapates i els rústics són les especialitats més emblemàtiques d’aquest singular establiment.

FoRn de pa J. GinebRa

El forn que avui s’anomena “Forn de Pa J. Ginebra” va començar a funcionar com a tal el 1906, quan es va construir la casa on és ubicat. És al carrer Valencia, 226, al cor de l’Eixample i la finca està catalogada com a edifici modernista per l’Ajuntament de Barcelona.

11

Al llarg d’aquests més de 100 anys han passat pel forn uns quants artesans que l’han omplert amb la seva feina i els avatars de la seva vida familiar: la família Duaso, la Sra. Viader i el matrimoni Testor-Ibars. Darrera d’ells, el 1956, van arribar en Josep Ginebra i la Isabel Valle, acabats de casar.

El 1958 va néixer el seu fill, Josep Ginebra Valle, actual propietari des de 1998, que es va criar amb l’olor de la farina i el pa, i de ben petit va decidir que seria forner com els seus pares. Una fita important per a la família Ginebra va ser adquirir i ampliar la propietat del local pels volts de 1985.

En Josep es va casar amb la Cristina i van tenir tres fills: en Josep, en Frederic i en Jordi (al cel sigui) i junts treballen per portar endavant aquest negoci familiar. Els dos fills, tercera generació, segueixen l’ofici: en Josep a l’obrador i en Frederic a la botiga.

Josep Ginebra s’enorgulleix de treballar bé i amb productes de primera qualitat, oferint gran varietat de pans i brioixeria sense deixar de banda l’artesania que molts obliden.

FoRn de pa tuR

Aquest forn del carrer del Carme havia estat en mans de la família Escué i l’any 1975, concretament el 20 de febrer, el va agafar el senyor Pere Tur Odena. El fill, Carles Tur, es va fer càrrec del negoci a partir de l’1 de gener de 2004 en morir el seu pare.

En totes aquestes etapes s’han fet transformacions al forn. Al principi hi havia un taulell de marbre amb les parets enrajolades, bombetes per il·luminar i un rètol de vidre amb la inscripció “PANADErÍA”.

Els pares d’en Carles Tur van conservar el taulell,

afegint-hi prestatgeries de vidre, i van canviar el rètol per un altre on posava “FOrN DE PA ArTESÀ”.

Quan l’actual propietari es va fer càrrec del forn, hi va fer reformes per adequar-lo a les normatives sanitàries i alhora modernitzar-lo, substituint el marbre per un taulell refrigerat i amb més il·luminació.

De tota manera a l’obrador se segueix fent el pa com abans, a mà, amb unes llargues fermentacions amb armaris de fusta, i es cou en un forn de sola refractària.

FoRn la Rambla

L’Antoni Costa Escandell és la tercera generació d’una família de forners. Després de treballar en forns de diferents poblacions catalanes, ell i la seva dona, Dolors Berenguel Ayala, van decidir començar una nova etapa. Volien dedicar-se en cos i ànima al nou projecte que tenien entre mans, un forn a la rambla Catalunya al bell mig de l’Eixample barceloní. Als seus inicis a les mans dels Costa el forn el van batejar com a Forn La rambla (actualment La rambla 31).

Aquest establiment ja tenia però una història de vuitanta anys de tradició flequera. Tradició que, actualment, vint-i-tres anys després, segueix vigent.

La rambla 31 és alhora una empresa tradicional i artesana pel que fa a les elaboracions i processos de fabricació així com també innovadora i avantguardista pel que fa a nous productes o serveis oferts al públic.

La quarta generació de professionals i empresaris del món flequer de la família Costa, en Pere (flequer artesà) i la Meritxell, són els que actualment segueixen la tasca que l’Antoni i la Dolors van començar fa tants anys. n


REPORTATGE

A

L’EsCoLA dE LA Fund ACió A pLE ritmE

l cap de quinze anys de la seva creació, l’Escola de la Fundació Gremi de Flequers de Barcelona funciona a ple ritme i està vivint un dels moments de més activitat

de la seva història.

S’està aprofitant plenament l’espai de tota l’escola i s’imparteixen classes els dissabtes per poder assolir totes les fites i tots els cursos. També s’ha hagut d’ampliar la plantilla de professors, que actualment esta formada per Enrique Medina, Salvador Lavado, Josep Pascual i Juan Carlos Ferri.

El president del Gremi inaugurà els cursosConscients que cal t robar una bona solució a la manca de trebal ladors qual i f icats per a les f leques, tant pel que fa a obrador com a bot iga, l ’Escola de Forners de la Fundació Gremi de F lequers de Barcelona ha organitzat tot un seguit de cursos que permetin cobr i r totes les necess i tats . La convocatòr ia ha estat tot un èx i t i les p laces han quedat ràpidament exhaur ides.

El passat 31 de maig tingué lloc la inauguració oficial dels cursos. El Sr. Xavier Vilamala, president del Gremi de Flequers de Barcelona, dirigí unes paraules d’encoratjament als alumnes i els felicità per haver triat un ofici amb molt futur, encara que els moments actuals no siguin gaire bons per al mercat de treball. Els emplaçà a aprofitar tot el que els ofereix l’escola i a formar-se adequadament per poder esdevenir uns bons professionals.

Cursos del Departament de TreballPer aquest curs el Departament de Treball de la Generalitat ha atorgat a la Fundació Privada Gremi de Flequers de Barcelona tres cursos de fleca i un curs de pastisseria per a persones que estiguin a l’atur. Hi ha hagut molts interessats i totes les places estan exhaurides.

Evidentment aquests cursos no es fan tots de cop. Actualment se n’estan fent dos amb un total de 40 alumes. En total gaudiran d’aquests cursos de reorientació professional unes 320 persones.

13

L’EsCoLA dE LA Fund ACió A pLE ritmE

Cursos intensiusParal·lelament continuen funcionant els cursos intensius de fleca i brioixeria. Consten de 200 hores de formació pràctica i estan tenint una molt bona acollida. Actualment hi participen més de 30 alumnes. Comencen cada dilluns i s’imparteixen totes les tardes.

Cursos de reciclatge per a treballadorsEn col·laboració amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona s’han realitzat uns cursos de reciclatge per a treballadors en actiu. Han tingut molt bona acollida i el temari ha estat molt variat per cobrir totes les necessitats: pastisseria salada especial càtering, ferments naturals i fermentacions llargues, entrepans creatius, etc. n


Assemblea del nostre Gremi

El Gremi de Flequers de Barcelona va celebrar el passat 1 de juny l’Assemblea General Ordinària a la seva seu social.

El Sr. Francesc Vidal, director del Gremi, va presentar la liquidació del pressupost i el balanç general de comptes del Gremi corresponent a l’exercici econòmic 2009. També va llegir l’informe econòmic de la Fundació

NOTíCIEs

Privada Gremi de Flequers de Barcelona corresponent a l’exercici econòmic de 2009.

El Sr. Xavier Vilamala, president del Gremi de Flequers de Barcelona, va informar sobre diversos temes interessants per als forners i sobre actuacions que el Gremi ha dut a terme per millorar el sector i per facilitar especialment la feina dels flequers agremiats de la ciutat de Barcelona. n

JuNtA GeNerAL de cAPsAEl passat dia 9 de juny tingué lloc la Junta General Ordinària de CAPSA a la seu del carrer Pau Claris 134 sota la Presidència del senyor Pere Caba Naval.

Entre d’altres, es va procedir a la lectura, examen i aprovació dels comptes anuals de la Societat, així com de la proposta d’aplicació del resultat, conjuntament amb l’informe de gestió, corresponent a l’exercici tancat a 31 de desembre de 2009. n

15

LANGA CONCEPT S.L.C/. Bailèn, 27 08915-Badalona (Barcelona) Tlf. 93 399 45 52 Fax 93 388 66 [email protected]

933 994 552Truqui’ns al telèfon:

www.langaconcept.com

Creem l’establiment més adequat a les seves necessitats

Som especialistes en: vitrines frigorífiques nous conceptes imatge corporativa interiorisme i decoració

Forn Pastisseria Boldú(Barcelona)

anunci-boldu.indd 1 18/1/10 11:54:50


AGENDA

Activitats GremialsDurant els mesos de maig i juny el Gremi de Flequers de Barcelona ha dut a terme tota una sèrie d’activitats i ha participat en actes i reunions amb altres entitats i institucions, amb les Administracions i els mitjans de comunicació. Us en fem aquest resum:

Reunió Fires Alimentàries al carrer, de la Diputació de Barcelona

Conferència a càrrec del Sr. Artur Mas

Visita d’empresaris noruecs a l’Escola de la Fundació

Junta Directiva i Junta General de MAZ

Entrega de la Clau de Barcelona al Gremi de Flequers de Barcelona

Comissió d’Ordenances

Junta Directiva de la Confederació de Comerç

Reunió amb el Sr. Josep Ma Recasens

Assemblea General del Gremi de Flequers de Barcelona

Assemblea General de CAPSA

Junta Directiva de MAZ

Comitè Executiu de CEOPAN

Entrega dels Premis als Establiments Centenaris, lliurats per la Generalitat

de Catalunya

Junta Directiva i Assemblea General de CEOPAN

Reunió del Pla Especial d’Equipaments Comercials Alimentaris a Barcelona

(Ajuntament de Barcelona) PECAB

17

En record d’Alexandre PedrósEl senyor Alexandre Pedrós Abelló ens va deixar el dia 2 de juny. La seva va ser una mort sobtada, d’aquelles que per inesperades et deixen encara una més gran tristor.

No ens correspon a nosaltres fer un recull de la trajectòria professional, política i acadèmica del Sr. Pedrós i dels seus càrrecs i mèrits públics, doncs ja ho van fer altres mitjans de comunicació amb motiu del seu traspàs.

Ens volem referir aquí, més que a la seva vessant de gran professional, que també, a la seva personalitat i dimensió humana que creiem que és el que més el distingia i defi-nia com a persona.

No endebades, el tracte entre el Gremi de Flequers de Barcelona i el Sr. Alexandre Pedrós no venia de quatre dies. Ve de trenta anys consecutius en què va ser assessor de la nostra entitat en temes fiscals i d’hisenda.

Ha passat el que sortosament pot donar-se en aquests

casos: que trobes el professional i al mateix temps l’amic disposat a ajudar-te sempre en aquelles coses que han estat al seu abast.

La persona del Sr. Pedrós transmetia confiança, seguretat, personalitat, afabilitat i bones maneres. En defi-nitiva, el seu tracte cordial el feia un gran col·laborador i amic, que sem-pre procurava resoldre amb gran professionalitat els problemes que en l’esdevenir dels anys anaven sorgint en les matèries que ell tant dominava.

Ha estat, sens dubte, una mort molt sentida per a les per-sones que vàrem tenir la sort de tractar-lo. Des d’aquesta pàgina transmetem a tota la seva família, en especial a la seva esposa i filles, el més sentit condol de la gran família flequera de Barcelona.

Descansi en pau. n

Rda. Sant Antoni, 61 - 08011 Barcelona

Tel. 93 323 34 53 - Fax 93 454 58 31 www.iglesiasjoiers.com

Ja som a l’estiu!

Us convidem a visitar les nostres

instal·lacions on trobareu tot un

món de novetats i les marques més

prestigioses en joieria i rellotgeria.

Com sempre, continuarem atenent-vos

amb el tracte personalitzat

que ens caracteritza.


FORNERs DE BARCELONA

Text i fotos:Jesús Ávila Granadoswww.jag.es.vg

Forn Ginebra, ubicat al cor de l’Eixample, és una de les fleques artesanes més emblemàtiques de Barcelona; al capdavant de l’establiment hi trobem la família de Josep Ginebra, el qual, amb la inestimable companyia de la seva esposa, Cristina Comas, i els seus fills, Josep i Frede, ha fet d’aquest establiment tota una referència de l’art tradicional en matèria de pans i brioixeria artesanals.

n la primera hora laborable dels horaris d’oficina del barri vam fer acte de presèn-cia al Forn Ginebra (c/ València, 226; can-tonada Enric Granados). El primer que ens

cridà l’atenció, en entrar a l’establiment, van ser els bonics llums d’estil modernista, que harmonitzaven plenament amb la fusta i els tons càlids de la resta. I, per sobre de tot, la netedat. Allà no hi havia res fora de context; un notable equilibri s’imposava en el conjunt espacial de la botiga, on les aromes del pa, del bon pa, impregnaven una atmosfera sagra-da i agradable.

E rere el taulell hi havia la Cristina, la mestressa fle-quera, dona de sòlides conviccions i de noble mira-da on encara s’hi desdibuixen les petjades del dolor per la recent mort d’en Jordi, el fill petit. Un cop dur que la família Ginebra està mirant de superar amb l’ajuda de la rosa, la dependenta amb més de vint anys en plantilla, que no dubtà en treballar llargues jornades durant els moments de major tristesa fami-liar. La Cristina ens comunica que el seu marit és a l’obrador en plena elaboració i que podem anar al seu encontre. Així ho vam fer.

La coca del Maresme del Forn Ginebra

19

La Cristina, la nostra amfitriona, ens guiava. A mesura que anàvem baixant, la grandiositat d’aquell obrador ens anava impressionant més i més. Semblava que ens trobéssim en una catedral medieval. L’enrajolat blanc incrementava els espais, fins al punt que el sostre es dis-sipava en el cel d’aquella estança on tampoc res estava col·locat a l’atzar, sinó que formava part d’un conjunt harmoniós; no hi havia ni una mica de farina per terra; això seria impensable en aquell altar de l’art flequer.

En Josep Ginebra estava pastant mentre el seu company d’obrador, l’oficial flequer Jordi, anava col·locant peces als calaixos de l’armari. Ambdós, vestits de manera impol·luta, amb les bates i uniformes d’un blanc imma-culat; concordes amb la resta d’aquell magnífic escenari. Mentre en les naus laterals d’aquella “catedral”, davant del forn, el fill gran, Josep, oficiant d’expert mestre re-boster, preparava unes exquisides magdalenes, que im-pregnaven d’aromes aquella sagrada estança.

Davant d’aquest equilibri d’elements fins i tot vaig obli-dar la tasca que m’hi portava, però, després d’uns ins-tants, em vaig refer d’aquella agradable sensació, i poc a poc vaig començar a preguntar a en Josep i la Cristina sobre els fonaments d’aquell emblemàtic establiment.

Algunes vicissituds

No crec en els miracles. Tots els èxits que s’assoleixen en aquesta vida són, sens dubte, fruit de la tenacitat de les persones i de la força dels seus cors per aconseguir-los. I també en aquesta família els èxits es van haver d’assolir superant moments de dificultat.

Josep Ginebra Pla, natural de Manlleu (Osona), va aprendre l’ofici en una fleca d’aquesta població. L’any 1951 es traslladà a Barcelona. En Josep Ginebra, solter, va conèixer a Manlleu la Isabel Valle Villuendas, jove natural d’Oliete (Teruel). Es casaren l’agost de 1956.

El primer establiment que van tenir estava situat a la rambla Mercedes, prop del Parc Güell; però en aquella fleca només s’hi van estar 6 mesos; perquè, poc des-prés de casar-se, per Nadal d’aquell any, s’interessaren per aquesta fleca del carrer València, 226, que ja fun-cionava com a tal des del moment de la construcció de l’immoble. Es tracta d’un edifici modernista de l’any 1906, catalogat com a monument.

Se sap que, durant els horrors de la guerra civil, un dia va entrar a la fleca un grup d’anarquistes, imposant la seva llei i disposats a requisar qualsevol objecte de valor de l’establiment, des de la maquinària de l’obrador fins als llums de la botiga, incloent els pans de les fornades d’aquell dia. Els que en aquell moment eren els pro-pietaris es van negar i en intentar impedir-ho van ser arrastrats i conduïts als afores de la ciutat, on serien as-sassinats, deixant els tres fills d’aquell matrimoni orfes.

Després d’això, és fàcil imaginar-se en quines condi-cions es trobava aquell obrador i la botiga, anomena-da en aquells temps “Panadería Duaso”, quan el 1956 en Josep Ginebra i la Isabel Valle s’interessaren per l’establiment.

En aquells temps les jornades eren interminables, de sol a sol; tota la feina era manual. Les peces més emble-màtiques eren els pans grans (de dos i un quilo i les barres de 800 g; també les de mig). El consum de pa era molt superior al dels nostres dies, amb una mitjana per persona de 400 g de pa. I el més important: el pa


només es venia a les fleques acreditades; no com ara que es troba en gasolineres i altres comerços molt aliens a la cultura del pa.

El desembre de 1958 va néixer en Josep, l’únic fill d’aquest matrimoni, que va passar la joventut dins de l’obrador, jugant amb els sacs de farina i amb el nas im-pregnat de les aromes del pa acabat de fer; sensacions que no oblidarà mai el protagonista d’aquesta història.

Des de molt petit, en Josep mirava amb entusiasme les diferents tasques que el seu pare desenvolupava diària-ment a l’obrador. Però el pare volia per al fill un altre futur, lluny de la fleca, concretament en el món de la farmàcia. Però ell es va mantenir ferm en els seus ob-jectius de mantenir la tradició del forn familiar, sense deixar d’aprendre del seu progenitor, i copsant des de molt petit els secrets de les masses, les fermentacions i l’art de fer les magdalenes.

Entre alguns dels consells que li donà el seu pare, ens recorda el principal, que la paraula fos document de llei, superior a l’escrit o a la signatura en paper; també, procurar fer sempre un producte de qualitat; no estal-viar en els ingredients i que no faltessin mai pans a les

prestatgeries, perquè la clientela pogués escollir. Isabel, la mare, estava sempre a la botiga, guanyant-se cada dia el respecte i l’estima d’una clientela fidel.

En Josep va fer el servei militar en el quarter de San-ta Ana, de la ciutat de Cáceres, on va perdre set qui-los, però que li va servir per descobrir altres obradors i conèixer diferents formes de fer el pa. De retorn a Barcelona, a començaments dels 80, en la fleca familiar tot seguia igual; l’establiment era de lloguer i, a inicia-tiva del jove, el 1984 els pares van comprar el negoci, coincidint amb una ampliació de l’obrador, que guanyà tant en amplitud espacial com en claror.

El 18 d’agost de 1984, en Josep es va casar amb Cristi-na Comas Cadahia, clienta habitual de la fleca, que, a més de portar ja un any treballant com a dependenta a l’establiment, vivia al costat del domicili dels flequers.

“Ha estat l’elecció més encertada que he fet en la meva vida”, ens manifesta, mentre mira amb dolcesa la seva esposa.

Aquells primers anys de casats foren temps difícils, però alhora participaven molt activament en algunes de les nombroses activitats que programava la Joventut Fle-quera del Gremi de Barcelona; entre les quals: obres de teatre, excursions, partits de futbol, tennis…

Llavors Josep Ginebra decidí incorporar noves especia-litats flequeres, fruit de diversos viatges que va fer en companyia del seu pare a alguns països europeus (Ale-manya, Àustria i Holanda). Producte d’aquells desplaça-ments fou la incorporació de la genuïna xapata, que també va aprendre en un curs de fleca que es va fer a Barcelona. La Cristina recorda que van muntar una llar-ga taula, on van col·locar cistelles de vímet i una infinita varietat de pans, poques vegades admirada en aquell moment a la Ciutat Comtal.

Josep Ginebra Pla va morir el 1998 i la seva esposa, Isa-bel Valle Villuendas, el juny de 2009. Fins l’últim dia tots dos van estar estretament vinculats amb les tasques de l’obrador i de la botiga. Va prosseguir al capdavant del negoci el seu fill, Josep, amb la Cristina, la seva espo-sa, i els dos fills –Josep i Frede-, ajudats per en Jordi, a l’obrador, i la rosa, la mà dreta de la família, a la botiga. Tots plegats formen un equip exemplar, en tots els sen-tits, perquè desenvolupen una labor perfecta.

La coca del maresme

Són nombroses les especialitats flequeres que ofereix el Forn Ginebra: pa integral, pagès, d’espelta, de llavors,

21

de motlle, rústic, xapata…; però en Josep es decanta per la coca del Maresme, pa que va descobrir en una excursió que va fer al municipi de Vilassar de Mar, però que modificà substancialment. Per a 10 kg de farina de blat (procedent de la comarca del Segrià, a Lleida), les proporcions són 6 l d’aigua, 200 g de pasta mare, 200 g de sal, 150 g de llevat i 100 g de millorant.

El procés d’elaboració d’aquesta especialitat està inserit dins de l’organigrama del desenvolupament de les for-nades de tot el conjunt de pans de l’obrador. Però cal comentar que a aquest flequer no li agrada gaire la nit; ell i en Jordi, el seu oficial de fleca, comencen a treballar de matinada, exactament a les 04:30 h. El primer que fan és la massa de la xapata. Seguidament es procedeix a l’elaboració del pa rústic i tots els altres. Finalment, es concentren en les elaboracions de la coca del Maresme; pa que destaca pel seu agradable disseny, que recorda el seu nom, i la blancor de la peça.

Després del pastat, es passa al repòs (primera fermen-tació) dins dels calaixos de l’armari de fusta durant 30 minuts. Es pesa a mà i es fan les boles, en forma de xusco, seguidament es deixen reposar (segona fermen-tació) mitja hora més al taulell; el pes de la peça és de 300 g aproximadament. Després s’allarga la massa amb el corró fins que tingui un dit de gruix. Aquestes peces tenen les següents mides: 25 cm de llarg, 15 cm d’ample i 5 cm de gruix.

Un cop estirades, les peces es col·loquen als armaris de fusta, on reposen durant 40 minuts (tercera fermenta-ció). Les peces, llavors, ja estan a punt per entrar al forn, on romandran entre 20 i 25 minuts, a la temperatura de 220ºC. El forn és de sola. La primera fornada surt a les 9.30 h. El color blanc, tan característic d’aquest pa, és conseqüència tant de la farina com de la cocció.

Aquest pa es pot consumir perfectament en tots els àpats del dia amb tomàquet i oli extra verge, en com-panyia de formatge, pernil, anxoves de l’Escala. El nom d’aquesta varietat prové d’aquests flequers.

Forn Ginebra compta amb el reconeixement de Mestre Artesà Flequer que va rebre Josep Ginebra Pla. I fa pocs dies, el seu fill, Josep Ginebra Valle, va recollir el premi com a establiment centenari, per part de la Generalitat de Catalunya.

El fill gran, Josep Ginebra Comas, tercera generació d’aquesta il·lustre família de flequers, de 24 anys, s’ha especialitzat com a mestre pastisser i elabora exquisides especialitats de brioixeria artesana, com hem tingut oportunitat de comprovar personalment. Se sent molt

orgullós d’haver-se format a l’Escola de Flequers de la Fundació Gremi de Flequers de Barcelona. Les seves es-pecialitats preferides són: les coques de verdura, pizzes, magdalenes, melindros, croissants, pastissos de poma, maduixa, pinya, préssec, pastes de full, etc.

Frede, el segon, de 20 anys, també ha escollit seguir en el negoci, però en l’àrea de relacions humanes, en contacte directe amb la clientela, li agrada comunicar-se amb les persones i s’ha guanyat el respecte d’una fidelitat cada vegada més alta. “Encara que hi ha gent especial, són més les persones agraïdes…”, subratlla mentre atén la comanda de pa d’un restaurant de cinc forquilles de la zona.

Marxem del Forn Ginebra amb la sensació de deixar-hi quelcom nostre; i prometem tornar-hi en una altra ocasió. Als ulls de la Cristina hi veiem el dolor per la pèrdua del fill petit, Jordi, fa quatre anys, a l’edat de 14 anys; però la vida segueix el seu curs i aquesta família té molt per oferir-nos en l’art de fer meravellosos pans i excel·lents especialitats rebosteres, dolces o salades. Felicitats a tots ells per la seva feina i la immensa huma-nitat dels seus cors. n


Enrique MedinaDirector de l’Escola de la FundacióGremi de Flequers de [email protected]

TÈCNICA

Les magdalenes de poma

proporcionen al paladar un conjunt

de sabors suaus i, alhora, l’oli d’oliva els dóna aquest

toc tan nostre, tan mediterrani.

magdalenes de poma

23

escola de la FundacióGremi de Flequers de Barcelona

Farina 200 w .................... 1.000 g

Sucre ............................... 1.000 g

Impulsor .......................... 20 g

Oli d’oliva ........................ 1 litre

Ous .................................. 20 unitats

Crema pastissera .............. q/s

Pomes .............................. q/s

Gelatina de poma............. q/s

Ingredients Pes g

Bateu els ous amb el sucre fins que la barreja tripliqui el seu volum. El temps de batut aproximat és de 10 minuts.Afegiu la farina, l’impulsor i poc a poc l’oli d’oliva. El temps de batut aproximat és de 5 minuts.Deixeu reposar 10 minuts i torneu a batre durant 1 minut.Ompliu un terç de la càpsula i al centre col·loqueu-hi la crema. Decoreu la magdalena amb poma cobrint tota la base de la càpsula.Coeu les magdalenes al forn a 200ºC durant 15 minuts aproximadament.Pinteu-les amb gelatina de poma.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

Pas a pasProcés


El nostre pa als mitjans de comunicacióNOTíCIEs

El Gremi de Flequers de Barcelona ha desenvolupat enguany una important campanya de publicitat per a la promoció de pans artesans i diverses especialitats flequeres durant l’any.

ha dut a terme una campanya genera-litzada per al pa de pagès, un producte que ja és molt conegut i acceptat pel públic consumidor i que ja està conso-

lidat. De tota manera, cada vegada són més les especialitats que conviuen als obradors artesans. Amb la promoció del pa de pagès es pretén re-cordar al consumidor aquest producte i evitar que quedi desbancat per altres especialitats més noves en el mercat.

Un altre àmbit de la campanya se centrarà en les especialitats nadalenques. Amb aquesta campanya es pretén que per Nadal el pa adquireixi la mateixa importància que altres aliments. Per això promo-cionarem productes, com el pa de Nadal.

s’ campanya de publicitat “Pa de sant Jordi”

La campanya de promoció del pa de Sant Jordi, amb anuncis a la premsa escrita i 34 falques de ràdio en diverses emissores, s’ha dut a terme amb el suport del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural de la Generalitat de Catalunya.

Enguany l’Ajuntament de Barcelona va autoritzar per al 23 d’abril la venda de pa de Sant Jordi al carrer a les empreses agremiades al nostre Gremi, les úniques que poden utilitzar a la nostra ciutat la denominació “Pa de Sant Jordi”.

el·laborat de manera artesana

Pa de NadalPa de Nadalper gaudir-lo tots juntsper gaudir-lo tots junts


Pa de Sant JordiPa de Sant Jordiper viure la nostra festaper viure la nostra festa

el·laborades de manera artesana

Coques de revetllaCoques de revetlla

per celebrar les nostres tradicionsper celebrar les nostres tradicions

25

El nostre pa als mitjans de comunicaciócampanya de publicitat “coques de revetlla 2010”

Aquesta campanya realitzada durant el mes de juny te-nia com a finalitat la promoció de les coques de revetlla fetes de manera tradicional pels mestres artesans del Gremi de Flequers de Barcelona. Es va dur a terme amb el suport del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural de la Generalitat de Catalunya.

En total van ser 32 falques de ràdio a diferents emissores de l’àmbit de la ciutat de Barcelona.

divulgació del pa artesà

La divulgació del pa artesà s’ha fet amb falques i mit-jançant la degustació de les diferents especialitats de pro-ductes fets per mestres artesans a diferents programes de ràdio amb el suport del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural de la Generalitat de Catalunya. Evidentment tant periodistes com col·laboradors men-cionen per als oients les excel·lències dels nostres pro-ductes.

Al programa El Món a rAC 1 de Jordi Basté, que compta amb la presència del panarra Màrius Carol a les tertúlies dels dilluns, es porten esmorzars per a l’equip redacció

i els tertulians. Cada esmorzar és diferent demostrant totes les varietats que poden fer els mestres artesans del Gremi de Flequers de Barcelona.

Al programa Tot és possible, amb motiu de la partici-pació de la Dra. Magda Carlas, doctora en Nutrició i col·laboradora habitual del nostre Gremi, s’hi porten també diferents productes artesans de pa.

El dijous a la tarda al programa Versió rAC 1, que comp-ta amb la presència de la Sra. Cristina Jolonch, periodista especialitzada en restauració i alimentació, es porta un berenar amb diferents productes de pa artesà. n

Tortell de ReisTortell de Reis


una dolça sorpresauna dolça sorpresa

un plaer per al paladarun plaer per al paladarBunyolsBunyols

el·laborats de manera artesana el·laborada de manera artesana

Coca de llardonsCoca de llardonsun assortiment de qualitatun assortiment de qualitat

el·laborats de manera artesana

PanelletsPanellets


INGredIeNts PesFarina d’espelta blanca (Harinera Villamayor) 10.000 gAigua 6 lLlevat 100 gGluten 150 gMillorant q/sSal 200 gPoolish (especial)Farina d’espelta (Harinera Villamayor) 5.000 gAigua 6.5 lLlevat 200 g

OBRADOR

Tony VallsResponsable de la Plataforma de Compres del Gremi de Flequers de [email protected]

Barra Bordelesa Barra Bordelesa

27

Procés d’elaboraciódel Poolisha) Poseu en un porta llevats (galleda de plàstic) l’aigua i

llevat i barregeu-ho fins que es dissolgui.

b) Incorporeu-hi la farina i barregeu-ho amb un batedor

durant uns 3 minuts.

c) Guardeu-ho a la nevera preservat de l’aire.

d) Deixeu-ho a la nevera més de 16 hores.

Procés finala) Incorporeu a la pastadora el poolish, la resta de la

farina, sal, millorant i gluten.

b) Pasteu fins que la massa tingui l’elasticitat mitjana

(aquest tipus de massa triga menys temps en fer-se

que una massa normal).

c) Repòs en bloc durant 20 minuts.

d) Talleu peces de 750 g.

e) Repòs de les peces durant 20 minuts . (no les funyiu)

f) Formeu barres a mà (no en formadora)

g) Deixeu fermentar fins que doblin el seu volum.

h) Cambra de fermentació a 28ºC i 75% d’humitat

i) Enfarineu una mica les barres per sobre i coeu-les al

forn amb vapor a 210ºC durant 45 min aprox.

Notes:- Aquest tipus de poolish no és habitual i és més complicat d’elaborar doncs

la massa assoleix molt nervi. (Es pot disminuir a la meitat la quantitat de millorant que normalment emprem).

- Aquesta barra bordelesa antigament s’elaborava a Bordeus (França), però es feia amb farina normal de 220 w.

- Aquesta barra està indicada per a plats de caça pel seu sabor.

- La durada de la barra bordelesa ha de ser de 3 dies.

Barra Bordelesa


A lA botigA de lA teresinA. ClientA 1: Ja ens han tombat l’Estatut i ens abaixen les pensions i ens apugen l’IVA. Mai no havíem estat tan malament...

Client 1: Apa, dona, no exagereu, que aquí encara es viu millor que a la majoria dels llocs del món...

teresinA: Sí, però al pas que anem, entre els uns i els altres, sembla que cada vegada anem a menys, no? Si més no el calaix de la meva botiga no el veig gaire optimista...

ClientA 1: I que tothom pogués plorar amb els seus ulls, perquè a casa seva tots treballen...

Client 1: : Sí, no entenc com vos us podeu queixar. No us fallem pas la clientela...

teresinA: Tothom gasta menys i encara resulta que com a empresaris som els dolents de la pel·lícula. Escoltes els sindicats i resulta que nosaltres som els causants de la crisi, ves per on. Però si nosaltres anem tan cansats que no tenim temps de tenir la culpa de res més que de que el pa ens surti bé o malament...

ClientA 1: No es refereixen a vostès, dona, es refereixen a les grans empreses. A les empreses que demanen calés a les administracions i després desapareixen.

Client 1: A les empreses que encara reben crèdits dels bancs i ningú no ho nota.

teresinA: Sí, però com que nosaltres som sempre al mig rebem dels de dalt i rebem dels de baix. Ni ens ajuden les administracions, ni els bancs ens donen crèdit i, en canvi, els clients consumeixen menys i ens apugen els impostos. Jo sempre vaig a votar però no acabo de veure que ningú representi els nostres interessos.

ClientA 1: La veig molt pessimista avui...

Client 2: Deu ser perquè és de la ceba i està de mal humor amb això de l’Estatut.

teresinA: Mirin, jo... què volen que els digui? M’agradaria tenir motius per ser optimista i estar de bon humor. De fet sóc optimista de mena, jo...

surt el mArit.

Client 1: Escolti, vos no la cuideu gaire la vostra dona...

mArit: Quèèèèè`?

ClientA 1: Sí, home, la teniu molt pansida, molt desanimada, molt moixa...

mArit: Cooooooom?

teresinA: Ei, no, senyors. Que si alguna cosa funciona a casa meva, no és per dir-ho, però és el meu marit. Reietó, la sort que en tinc de tu... Parlàvem de política.

mArit: Però no t’he dit mil vegades que a la botiga... És que no n’aprendràs mai, coi...


OPINIÓ

Tomàs Maria Porta i [email protected]

El pa que s’hi dónasobre l’estatutSuposo que toca entrar en el trencacolls de la sen-tència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. És quelcom complicat perquè a hores d’ara encara no s’ha publicat la sentència però gairebé tothom qui té accés als mitjans de comunicació ha dit la seva. És la primera cosa que no entenc. No ens hauríem d’esperar tots plegats a veure què ha dit i com ha argumentat el Tribunal abans d’estar-hi a favor o en contra?

La clau de volta d’aquest preposicionament és que tots els grups polítics i mediàtics ja tenien una postura preestablerta amb in-dependència de quina fos la sentència. Ja se sabia que la gent del PP la trobaria co-rrecta (ells van presentar el recurs), ja se sa-bia que els socialistes espanyols la trobarien correcta però no tant (ells van votar l’Estatut al Congrés dels Diputats), que els socialistes catalans no la trobarien correcta però no s’esquinçarien les vestidures (car naveguen entre el catalanisme aquí i l’espanyolisme a Madrid) i que els partits catalanistes la trobarien abominable (perquè en-tenen que la sobirania dimana del poble català i no del poble espanyol). Suposo que també la tro-baran abominable aquells que consideren que els estatuts d’autonomia atempten contra la unitat d’Espanya.

En realitat el que se li demanava al Tribunal Cons-titucional era una sentència jurídica, i no política, és a dir, es demanava que uns senyors que són especialistes en lleis diguessin quins articles de l’Estatut estan d’acord o no amb la Constitució. Hi han d’estar d’acord perquè la Constitució és la llei de lleis i, per tant, totes les altres lleis no poden establir coses que hi estiguin en contra. No pot ser, per exemple, per molt que a mi a títol perso-nal m’agradaria, que l’Estatut digui que el poble català és sobirà perquè la Constitució espanyola diu que la sobirania rau en el poble espanyol. I no hi ha més. Per a canviar-ho, senzillament, s’ha de canviar la Constitució.

El problema és que, en temes jurídics, l’important no és tant el que diuen les lleis, sinó com s’interpreten. I en aquest sentit el Tribunal Cons-titucional –ple de juristes de reconegudíssim pres-

31

tigi- ha estat un botó de mostra excel·lent. Divi-dit en dues parts pràcticament simètriques els uns interpretaven que l’Estatut era plenament consti-tucional i els altres que pràcticament no ho era gens. No es veu gens clar que tota aquesta gent tan il·lustre estudiés la mateixa carrera. Imagineu-vos quin pànic si haguessin estat metges.

Perquè el gran problema que té aquesta sentència – amb independència del que digui- és que s’ha carregat el prestigi del Tribunal Constitucional. Tots ens hem adonat que aquest tribunal, en comptes d’un comitè d’experts, neutrals i asèptics, eren allò que se’n diu “la voz de su amo”, en aquest cas, la veu del partit que els havia proposat. I això és el que mai no hauria de ser un jutge ni un tribunal. Ja ho deien Locke i Montesquieu i qualsevol demò-crata hi està d’acord.

No cal dir que les sentències s’han d’acatar quan els jutges actuen d’una manera imparcial, però quan es forma el tripijoc que s’ha format aquí per aconseguir majories, com es pot demanar que s’acati si no és per la força? I no ho dic només des del punt de vista catalanista –que és el meu- sinó des de qualsevol punt de vista. Perquè una sen-tència sigui moralment acatable cal que el tribunal actuï amb una escrupolositat que en aquest cas

no s’ha produït. Crec que no exagero gens si dic que els senyors magistrats han fet el ridícul durant quatre anys. I que així ha estat percebut pel poble. I que tot apunta que la sentència –des d’un punt de vista estrictament jurídic– sigui un nyap que, això sí, haurà deixat bàsicament contents a la gent del PSOE i del PP.

Finalment, i per una vegada a la meva vida, es-tic d’acord amb la gent d’Iniciativa per Catalunya. Penso que, com que l’Estatut que surt del Tribunal Constitucional varia el que nosaltres vàrem votar, seria lògic i convenient que ara es tornés a vo-tar. Perquè podria ser que els catalans preferíssim l’Estatut que teníem abans que no aquest tal com ens l’han deixat. Penso que les eleccions al Parla-ment de Catalunya seria un moment esplèndid per tal de revotar l’Estatut. Penso que seria una manio-bra intel·ligent i de dignitat nacional important.

En tot cas, tota aquesta situació afegeix tensió a les relacions entre Catalunya i Espanya i això no crec que beneficiï ningú a banda d’aquells que pensen que, com pitjor van les coses, millor. No és el meu cas. Jo sempre aspiro a estar el millor possible.

I, dit tot això, quan es publiqui la sentència del Tribunal Constitucional, ja direm el què. n


NOTíCIEs

Plats a la carta:un nou espai a la xarxaPlats a la carta és una aplicació informàtica que permet elaborar cartes i menús de restaurant en català i en cinc llengües més (castellà, anglès, francès, italià i alemany). Es tracta d’un recurs totalment gratuït i l’únic requisit per utilitzar-lo és donar-s’hi d’alta.

La nova pàgina web incorpora, a més de l’aplicació, un diccionari en línia que conté 7.462 denominacions catalanes de plats i begudes, amb les equivalències corresponents en els cinc idiomes esmentats. La consulta d’aquest diccionari es pot fer a partir de qualsevol d’aquests idiomes.

D’altra banda, s’hi inclouen enllaços amb altres recursos interessants com ara:- El Programa per a la restauració orientat a la formació integral dels treballadors (PrOFIT), que té com a objectius potenciar la formació i el reciclatge de professionals de la restauració i el comerç, especialment pel que fa a l’atenció al client i la qualitat del servei, i fomentar la llengua catalana com a llengua d’oportunitats i de dret social.

-“Oberts al català”, una campanya de la Confederació de Comerç de Catalunya que té per objecte fomentar l’ús de la llengua catalana en els sectors del comerç, dels serveis i del turisme. L’aplicació d’aquesta campanya a la restauració i l’hoteleria té per lema “El català et farà un gran

servei”, i s’hi ofereixen materials informatius i de sensibilització de l’ús del català en aquest sector.

- Gastroteca.cat, portal web per a la promoció i difusió de la gastronomia catalana, dels productes locals i del turisme ecogastronòmic.

33

- El Consorci per a la Normalització Lingüística, que ofereix assessorament lingüístic i cursos de llengua per estendre l’ús del català entre les persones nouvingudes que treballen en el sector de la restauració. Amb diversitat de nivells i de durades, horaris adaptats a tothom i amb modalitats diferents (presencial, a distància o per Internet).

- El nou Punt d’atenció a les empreses que ofereix la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de

Catalunya per donar suport i acompanyament a les organitzacions empresarials, empreses, patronals, col·legis professionals, etc. per fomentar-hi l’ús i el coneixement de la llengua catalana.

- La biblioteca en línia del Centre de Terminologia TErMCAT, que ofereix informació sobre diccionaris, vocabularis, lèxics i materials de divulgació, entre d’altres, de l’àmbit de l’alimentació i la gastronomia en llengua catalana. n


Jordi MurilloCap del Departament Laboral del Gremi de Flequers de [email protected]

LABORAL

Des de principis de l’any 2010 s’han mantingut diverses reunions entre les representacions sin-dicals i patronals per tal d’actualitzar les taules salarials del Conveni Col·lectiu del sector per a l’any 2010.

Degut a la manca d’acord sobre el percentatge d’augment aplicable, les representacions sin-dicals van incoar una demanda de mediació davant del Tribunal Laboral de Catalunya.

Els passats dies 1 i 15 de juny de 2010 es van mantenir reunions en el Tribunal Laboral i, des-prés de diverses propostes mediadores, s’assolí l’acord definitiu en base als següents termes:

1. A partir de l’1 de juny de 2010 les respecti-ves representacions acorden realitzar un incre-ment salarial sobre els conceptes econòmics que es desglossen en la Disposició Addicional 2ª del Conveni Col·lectiu d’aplicació, amb les excepcions que així mateix es plantegen.

Aquest increment operarà de la forma se-güent:

a) Totes les categories excepte venedor/a i netejador/a: 1,5% d’increment garantit.b) Venedor/a i netejador/a: 2% d’increment ga-rantit.

2. A partir de l’1 de gener de 2011, un cop conegut l’IPC real publicat per l’INE correspo-nent a l’any 2010, es procedirà a la revisió del diferencial existent a l’alça entre l’increment establert en l’apartat anterior i el percentatge d’IPC real resultant, a excepció del venedor/a i netejador/a, la revisió dels quals es produirà a l’alça entre el percentatge d’increment salarial establert en l’apartat anterior i el percentatge de l’IPC real més un 0,5%.

La revisió salarial anteriorment citada no com-portarà abonament d’endarreriments econò-mics, si bé es consolidarà en les taules salarials corresponents a l’any 2011.

L’acord adoptat per les parts té la mateixa efi-càcia que allò estipulat en Conveni Col·lectiu i posa fi al conflicte, amb l’obligació de complir el que s’hi estableix. n

Conveni Col·lectiu Acord de les indústries del pa de Barcelonai província per a l’any 2010

35

Pje. Jordi Ferran, 9-11 • 08028 Barcelona Tel.: 93 333 44 46 • Fax:93 448 38 96 [email protected] • www.jnovau.es

cÁMARA DEFERMENTAcIÓNcONTROLADAMOD. “AvANT”

FERMENTAcIÓN TRADIcIONALTúNELEs DE uLTRAcONgELAcIÓN

ARMARIO:• ABATIDOR• CONSERVACIÓN• FERmENTACIÓN CONTROlADA PASTElERIA

¡NOVEDAD!

CALIDAD Y TECNOLOGÍA PUNTADESDE1929

ImPORTADOR Y DISTRIBUIDOR OFICIAl EN EXClUSIVA PARA CATAlUÑA

anysal seu servei

anysal seu servei

anysal seu servei

novau 50 anys.indd 1 18/1/10 11:50:50

Pje. Jordi Ferran, 9-11 • 08028 Barcelona Tel.: 93 333 44 46 • Fax:93 448 38 96 [email protected] • www.jnovau.es

anunci novau 2010 NP.indd 2 5/3/10 13:47:12


NOTíCIEs

III Jornada de Difusió Tecnològica d’Innopan

Innopan, centre especialitzat en tecnologies del pa, va néixer l’any 2007 amb el propòsit de millorar la competitivitat –modernització i professionalització- de totes les empreses de la cadena blat/farina/pa, tant fabricants com comercialitzadores, a través de la investigació, el desenvolupament, la innovació i la transferència tecnològica.

El passat dia 16 de juny tingué lloc a Lleida la III Jornada de Difusió Tecnològica d’Innopan. La vocació internacional d’Innopan ha propiciat que aquest any es compti amb la presència de dos prestigiosos professors: el professor Samuel Millar, del Centre Tecnològic de Campdem al regne Unit, i la professora Seneida Lopera, d’ICP&P de Colòmbia (Universitat d’Antioquia).

La primera ponència va ser precisament la del professor Sam Miller, director of Cereals & Cereal Processing at Campden BrI, que parlà

sobre noves alternatives per assegurar la qualitat en els productes de panificació. La qualitat en els productes de fleca té diferents dimensions a més de la satisfacció del consumidor: integritat, salubritat, característiques organolèptiques i nutricionals així com altres consideracions de valor que inclouen procedència, interacció amb el medi ambient i conveniència.

La següent conferència, a càrrec del director d’I+D Gb Plange España i Portugal, versà sobre les aplicacions enzimàtiques per a la reducció de cocció en processos específics. Algunes de les condicions que defineixen la frescor del pa són la retrogradació i la pèrdua d’humitat, ambdós processos bastant relacionats. El procés de cocció és una de las fases on la conservació de la frescor està més condicionada. Es pot reduir el temps de cocció sense comprometre la qualitat de la molla i la crosta amb l’aplicació de determinats enzims.

37

El Grup regany parlà sobre la farina i els factors més importants en relació a la panificació. Es van analitzar aspectes com els components específics -proteïnes, carbohidrats, vitamines, enzims, etc-, els valors més importants per a la producció del pa, les degradacions més freqüents, mescles de varietats de blats i la serva idoneïtat en cada procés. Determinacions i analítiques reològiques i fisicoquímiques: metodologia d’anàlisis i repercussió en els processos de panificació, assajos pràctics.

Per a Innopan, que té en marxa dos projectes d’obtenció d’IGP (Indicació Geogràfica Protegida) per a dos productes de fleca, les marques de qualitat diferenciada constitueixen un aspecte fonamental en el futur del sector flequer. Per això, aquesta III Jornada es va fer ressò del I Fòrum de Pans de Qualitat a Teruel, que tindrà lloc els dies 15 i 16 d’octubre.

La professora Seneida Lopera i Jairo Humberto Umaña Gallego van exposar els resultats d’un treball de l’ICP&P i la Universitat d’Antioquia. S’està investigant sobre la caracterització de farines alternatives d’origen vegetal amb potencial aplicació en processos de panificació. Les farines alternatives tenen gran valor nutricional per si soles, sense tenir en compte que les mescles poden generar major potencial tant funcional como nutricional. El treball d’investigació comprèn l’elaboració, caracterització i aplicació de farines alternatives obtingudes amb els materials vegetals pertanyents a lleguminoses, hortalisses, fruits, pellofa de fruits i cereal.

Posteriorment, Miguel Ángel Cubero, director I+D, Indulleida, parlà sobre la composició i les aplicacions de la fibra de fruita. Les fruites són un dels components més apreciats en la dieta, donades les seves conegudes propietats nutritives. Hi ha moltes fonts de fibra en el


mercat. Són de sobra coneguts els nombrosos beneficis fisiològics de les fibres dietètiques, per això estan agafant cada vegada més importància en l’alimentació. Així mateix, les seves aplicacions tecnològicament parlant són molt diferents.

INNOPAN i l’IrB (Institut de recerca Biomèdica de Lleida) tenen en marxa un projecte conjunt per a l’anàlisi de l’oferta i la demanda actual de productes de panificació i el cens i estudi de la població de malalts amb celiaquia a la regió sanitària de Lleida. S’ha creat una base informàtica de dades clíniques i un banc de sang i de teixits, on es custodiaran les mostres biològiques d’aquests pacients per a futures investigacions. En el marc de l’estudi, es realitza una valoració de la qualitat de vida d’aquests pacients. També s’ha estudiat l’actual oferta comercial de productes de base farina aptes per a celíacs. S’ha analitzat la gamma de productes de les grans superfícies, les botigues de conveniència i el comerç electrònic. Un aspecte essencial és el preu d’aquests productes. Finalment, mitjançant un qüestionari, s’ha analitzat el grau de satisfacció amb l’oferta actual de productes.

La vida útil dels productes de panificació és una preocupació constant dels empresaris del sector. recollint aquesta preocupació, l’Institut Tecnològic de l’embalatge, transport i logística, ITENE, parlà sobre els envasos actius i la seva aplicació en productes de fleca. Els hàbits socials actuals demanen una major vida útil dels productes alimentaris, sense que això suposi un canvi en la qualitat. Aquest fet, unit a la reticència per part dels consumidors de l’addició de conservants o d’altre tipus d’additius directament sobre els aliments, ha provocat un especial interès en el desenvolupament d’una nova tecnologia denominada envàs actiu. La tecnologia d’envasos actius en l’envasament d’aliments és una línia pionera i en ple desenvolupament que tracta de corregir las deficiències de les tecnologies de conservació dels aliments envasats, millorant la qualitat i ampliant la vida útil.

La jornada va acabar amb un taller pràctic a càrrec del mestre flequer Juan Félix Navarro, membre de “La Cofradia del Buen Pan”, del Club richemont Internacional i president del Club richemont España.

L’Alcalde de Lleida rep la medalla d’or de ceoPAN

El passat dia 15 de juny el Comitè Executiu de CEOPAN lliurà a l’Alcalde de Lleida, Sr. Àngel ros, la Medalla d’Or de CEOPAN. Amb aquesta distinció el sector flequer espanyol vol agrair-li la col·laboració i el recolzament al sector, que es va materialitzar amb l’aposta per INNOPAN, Centre de difusió tecnològica del sector flequer, ubicat al Parc Tecnològic de Gardeny de Lleida.

La Medalla d’Or de CEOPAN es concedeix a títol personal i fins ara l’han obtinguda el Príncep d’Astúries, el Sr. Miguel Arias Cañete, exministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i el Sr. Emilio Madrid Jorreto, que fou president d’honor de CEOPAN.

Presentació del I Fòrum de pans de qualitat diferenciada

El passat dia 29 de juny tingué lloc a la seu de CEOPAN a Madrid la presentació oficial del primer Fòrum de pans de qualitat diferenciada, que se celebrarà del 15 al 17 d’octubre a Teruel.

Durant la presentació, el president de CEOPAN i INCErHPAN, Sr. Lorenzo Alonso, mostrà l’interès per donar a conèixer els pans de qualitat diferenciada existents a Espanya: “IGP Pan de Cruz”, “IGP Pan de Cea”, “Marca de Garantía Pan de Valladolid”, “Marcas C’Alial Pan de Cañada y Pan de Pintera”, i en procés d’IGP els “Panes de Alfacar”, “Escanda d’Asturias”, Pagès i de ronyó.

El president de l’“Asociación de Panaderos de Teruel”, Sr. Jorge Sanz, explicà els punts més importants de l’esdeveniment, agraint a totes les IGP’s (Indicacions Geogràfiques Protegides) i Marques de Garantia la seva participació. n

39

La gastronomia cordovesa es presenta a Barcelona

Durant els dies 15 i 16 de juny hem tingut ocasió d’assistir a la presentació de l’àmplia oferta gastronòmica de la ciutat de Córdoba i la seva província, a Barcelona. A través d’Hostelcor i amb la col·laboració de la Cambra de Comerç i el Consorci de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Córdoba, en aquestes dues jornades s’ha posat de llarg la restauració tradicional d’aquesta província andalusa, coincidint amb la presentació a la Ciutat Comtal del XXX Festival de Guitarra de Córdoba, que durant tres setmanes del mes de juliol reunirà a la capital cordovesa els més cèlebres creadors de

l’art de la guitarra i la música tradicional, incloent el flamenc; tot en majúscules.

Després de les presentacions a Berlín, Londres i Nova York, Córdoba ho fa a Barcelona, recordant-nos tot el que aquesta ciutat i la seva província tenen per oferir a un viatger amant de l’alta i tradicional gastronomia, i també de l’art de la guitarra. Felicitem els responsables de la Diputació de Córdoba per aquesta brillant iniciativa i pel fet d’haver apostat per Barcelona com a centre de projecció per a tota la geografia hispana. n J.Àvila


El passat 25 de maig va tenir lloc la 3ª edició d’EXPO PU-rATOS, el punt de trobada per al professional del sector organitzat per Puratos. Aquesta vegada l’escenari elegit fou l’Hotel Valencia Park de València, on es congregaren prop de 900 professionals procedents de les províncies de València, Alacant, Castelló, Múrcia, Albacete, Conca i Tarragona, que van poder compartir les seves inquie-tuds, trobar solucions i posar-se al dia en les últimes innovacions i tendències del sector.

Puratos va dissenyar un espai obert, funcional i interac-tiu, on es va presentar un ampli ventall d’oportunitats de negoci per als flequers i pastissers. Aquest espai de 700 m2 s’estructurava en 8 zones temàtiques: pans de salut, pastisseria fina, pastisseria ràpida, masses de brioix, fleca i brioixeria de llarga duració, xocolata, pans rústics i millorants.

Hi havia 5 zones on s’elaborava “en directe” i els visi-tants podien veure tot el procés d’elaboració, així com degustar les peces acabades.

•En masses de brioix, van destacar els muffins, gran va-rietat de peces de Satin i tot tipus d’elaboracions realit-zades amb Tegral Calado.

•En pastisseria fina, vàries receptes de pastissos exqui-sits com el pastís milfulls de poma i crema.

•En xocolata: pastissos amb diferents acabats, mones

(figures de xocolata), de Halloween, assortit de bom-bons i torrons, així com un racó de la Xocolata amb atractives idees de presentació.

•En panes rústics: s’elaboraren diferents especialitats de pans com “pan aldeano”, campestre, gallec i O-tentic.

•En pastisseria ràpida: s’elaborà gran varietat de peces de pastisseria ràpida.

A més, en pans de salut, els visitants podien degustar i comparar diferents especialitats de pa com: Puravita Wholegrain, Puravita Espelta, Puravita Fibrasan, Easy Soja 50%, Easy Centeno 50% i Easy Bärenspitz.

I finalment, en fleca i brioixeria de llarga duració, es pre-sentà una nova línia de negoci per ajudar els professio-nals a diferenciar-se. Perquè Puratos creu que el futur de la fleca passa per ampliar l’assortiment amb productes embossats que el consumidor pugui agafar lliurement a l’establiment, però amb la qualitat i la garantia del flequer artesà. Per degustar, es va fer una comparativa de producte envasat de llarga durada entre Easy Soft’r Briox i Easy Briox 100%.

Un cop més, EXPO PUrATOS va ser el punt de troba-da on els professionals van poder intercanviar idees, conèixer les tecnologies més actuals del sector i des-cobrir noves oportunitats de negoci que els ajudaran a diferenciar-se.

Gran èxit de públic en la 3ª edició d’EXpo purAtos

NOTíCIEs D’EMPREsANOTíCIEs D’EMPREsA

41

La companyia espanyola Berlys i la portuguesa Nutriva, ambdues especialitzades en la fabricació i comercialització de productes precuits i congelats de fleca, brioixeria i pastisseria, han instituït una aliança comercial per tal de consolidar el seu posicionament i preparar el camí per liderar el mercat portuguès. L’empresa fruit

d’aquesta aliança, denominada Nutriva Berlys Limitada, està participada en un 55% per Berlys i en un 45% per Nutriva.

Berlys, amb una infraestructura industrial i comercial amb cobertura en tot el territori espanyol, ocupa la segona posició en aquest mercat amb una quota que supera el 25%. Mentre que Nutriva, amb seu a Coimbra, és la divisió del Grup Patrigold especialitzada en masses congelades i una de les més importants del mercat portuguès. Ara, amb aquest acord, ambdues participaran en la gestió de l’empresa i en la producció i llançament de nous productes amb l’objectiu de liderar el mercat portuguès.

Per a això també s’ha projectat ampliar la

seva cartera de clients a Portugal, tant en els sectors d’hostaleria i restauració com en el canal tradicional de fleca i de la distribució alimentària. Nutriva compta en l’actualitat amb una cartera de 1.500 de clients.

Un altre aspecte fonamental que ambdues empreses tenen en comú i al seu favor per

assolir amb èxit el seu objectiu és la imatge de marca i el prestigi com a empreses que fabriquen i comercialitzen productes de qualitat, molt reconeguts i adaptats a les actuals tendències de mercat.

Què aporta Berlys?El Grup Berlys (www.berlys.es), constituït el 1994, manté des de la seva fundació el lideratge de creixement del seu sector. Conseqüència d’aquest creixement és la progressió del volum de la seva producció, que en 15 anys s’ha multiplicat gairebé per 70, passant de les 3.000 tones inicials a les 200.000 de la seva capacitat actual.

Berlys és una companyia de primera línia gràcies a les seves 8 plantes de producció

amb tecnologia d’avantguarda ubicades en punts estratègics del país i a una eficaç xarxa logística amb 28 delegacions pròpies, 70 punts de distribució i un Centre propi de Relació amb el Client (CRC). Una moderna organització formada por més de 1.000 professionals compromesos amb una única meta, servir a 15.000 clientes, més de 300 productes diferents a Espanya o a més de 20 països de tot el món, on Berlys exporta els seus productes.

Què aporta Nutriva? Fundada el setembre de 2005, Nutriva és la divisió del Grup portuguès Patrigold, especialitzat en la fabricació i comercialització de masses congelades. La seva seu administrativa, planta de producció i plataforma logística estan ubicades a Coimbra. A més compta amb dues delegacions a Oporto i Lisboa, amb una plantilla de 36 professionals a la xarxa comercial.

El 2009, degut al gran creixement de la companyia, la seva planta de producció fou objecte d’una important ampliació, que suposà duplicar la superfície construïda, especialment per atendre la demanda

d’Horeca, la distribució moderna i l’exportació de productes tradicionals portuguesos.

Nutriva Berlys Lda (www.nutriva-berlys.com) compta amb un catàleg de més de 200 productes de fleca, croissanteria i brioixeria, rebosteria, salats, pastisseria i postres. Entre la seva àmplia gamma destaquen tant productes tradicionals portuguesos (pans regionals, postres…) com els més innovadors.

Berlys i nutriva signen una aliança amb l’objectiu de liderar el mercat portuguès

més informació:berLYs ALImeNtAcIóN, sau

c/ Francisco Gervás, 128108 Alcobendas, madrid

tel.:91 661 99 37 Fax: 91 661 64 55

www.berlys.es


ANUNCIS COMPRA - VENDASECCIÓ GRATUÏTA. PER ANUNCIAR-VOS TRUQUEU AL 93 215 55 00

VENDO

maquinaria de obrador de panadería

Amasadora, divisora, fermentadora, horno, 2 cortadoras (de pan y de tostadas), diversos moldes, 5 carros horno, 6 carros enfriamiento, bandejas de todo tipo, cámara

Interesados llamar al teléfono 610 305 617

VENC

- Taula doble acer inoxidable amb 3 calaixos per banda (1.900 €)- Banc neteja acer inoxidable (900 €)- Taula treball amb pica (1.200€)

Interessats truqueu al telèfon 670 736 200

TRASPASSO

despatx de pa amb cafeteria- ben situat al centre del poble- 140 m2- decoració interior rústica- traspàs de 60.000 euros i lloguer de 600 euros

Per a més informació truqueu al

676 709 266

TRASPASSO

Fleca amb cafeteria

- 85 m2- a Vilafranca del Penedès- 25.000 euros

Interessats truque al telèfon 686 849 878

VENC

- Taula doble treball acer inoxidable 200x120x90- Banc de treball amb pica 190x70x90- Banc de neteja 140x70x90 amb pica fonda- Aire condicionat obrador- Split amb motor de cambra positiva

Interessats truqueu al telèfon670 736 200

VENC

taula amb cinta transportadora de 2,20 x 0,70 d’acer inoxidable i

amb rodes, ideal com a recollidora de barres o talladora de xapates

allargades

Per a més informació truqueu al 93 640 05 09

43

VENC

Forn

- a les Corts- 430 m2 (obrador + botiga)- entrada vehicles

Interessats truqueu al telèfon tel. 670 487 167

TRAPàS O VENDA

Pastisseria amb degustació

- completament nova- totalment equipada- a Cornellà

Interessats truqueu al telèfon 620 338 999

VENC

Panadería en pleno rendimiento

- en el Barri Gòtic- 200 m2 con almacén, obrador, despacho en primera planta, tienda con barra y pequeña cafetería.- maquinaria en perfecto estado

Para más información llamar al teléfono 93 319 85 93

COmPRO

batedora de 20 litres aproximadament

Interessats truqueu al telèfon 93 441 06 13

VENC

Formadora de barres petites, model Gabarró

Divisora manual seminova

Interessats truqueu al telèfon

619 738 156

ALQUILER O VENTA

Panadería degustación- con obrador de pan y vivienda- en Breda (Girona)- todo restaurado en el 2007 por un diseñador- negocio en activo

Para más información llamar al teléfono

675 111 612

VENDO

Amasadora rápida de brazos- con dos marchas- capacidad: 120 quilos de harina- seminueva- cuba de acero inoxidable- motor Siemens- precio: 1.000 euros

Interessados llarmar al teléfono 93 430 12 37

VENC

- Taula doble treball acer inox. 200 x 120 x 90- Banc de neteja acer inox. 140 x 70 x 90- Banc de treball amb pica acer inox. 190 x 70 x 90- Aire condicionat obrador gran potència (2 aparells)- Tanc congelador de 134 cm d’ample

Per a més informació truqueu al 670 736 200


Proveïdors de la Plataforma

Número página anunciants00

GUIA DE PROVEÏDORSANUNCIANTS I COL·LABORADORS

33

5

48

17

15

3135

BANC SABADELLsERVEIs BANCARIs

www.bancsabadell.comTel. 902 323 222

BERLYS ALIMENTACIÓN, S.A.U.MAssEs CONGELADEsFrancisco Gervás, 128108 ALCOBENDAS

Tel. 902 32 55 32 · Fax 902 29 70 00 www.berlys.com

BONGARDFORNsGarbí 18, Nau nº 3Parets del Vallès ( Barna)Tel. 93 573 78 78 · [email protected]

REVESTIMIENTOS COBERPLAST S.L.REVEsTIMENTs

José Anselmo Clavé, s/n · Pol. Matacás nave 17 08980 Sant Feliu de Llobregat · Tel. 93 685 12 62 Fax: 93 685 14 50 · www.coberplast.com

DOSIPADECORACIÓ DE FLEquEsVallespir, 10

Pol. Ind. Fontsanta · 08970 Sant Joan Despí Tel. 93 477 12 40 · Fax: 93 477 11 [email protected]

ELKOMA, S.A.FRED PROFEssIONALMotors, 149 nau 5 08038 Barcelona

Tel. 93 223 29 00 · Fax 93 223 34 55e-mail: [email protected] · web: www.elkoma.com

FARINERA COROMINAFARINERAGirona, 155 Apartat 4 · 17820 Banyoles

Tel. 972 58 00 58 · Fax 972 58 17 [email protected] · www. agrienergia.com

FELICIANO FREIRIAREPARACIÓ I COMPRAVENDA DE MAquINÀRIAPassatge Parlament, 6 08015 Barcelona Tel. 93 441 08 34

FRIGUAL, S.L.CAMBREs CONTROL FERMENTACIÓDuero, 36 · 08223 TerrassaTel. 93 731 08 04

FORNS EQUIP, S.L.REFORMEs, DECORACIÓ I MAquINÀRIALa Pobla de Lillet, 5 08028 - BarcelonaTel. 687 50 49 39

GAS NATURAL

900 708 709www.gasnatural.com

HARINERA LA META, S.A.FARINERAAPol. Ind. “El Segre” Industria

Parc. 204 R - 25191 Lleida · Tel. 973 20 03 19Fax. 973 20 56 43 · [email protected]

IBEXMAquINÀRIABoix y Morer, 9, 1º28003-MadridTel.: 91 535 26 [email protected]

GremI de FLeQuers de bArceLoNA

COPRALCONsORCI DE PRODuCTEs ALIMENTARIs

Tel. 93 473 66 00

CAFÈS ILLYMEsTREs CAFETERs

www.illy.com

Firmes col·laboradores de l’escola de la Fundació

IGLESIAS JOIERSJOIERIARonda Sant Antoni, 161. Tel.: 93 323 34 5308015 - Barcelona

INOYDESA.INsTAL.LACIÓ I DECORACIÓ

Balmes, 79 08007 BarcelonaTel. 93 454 47 00

IREKS IBÉRICA, S.A.PRODuCTEs PER A PANIFICACIÓParc tecnològic del VallèsArgenters, 4 edifici 2

08290 Cerdanyola del Vallès · Tel. 93 594 69 [email protected] · [email protected]

LANGA CONCEPTVITRINEs FRIGORíFIquEsC/ Bailén, 2708915 Badalona (BCN.)Tel.: 93 399 45 52www.langaconcept.com

KÖRFESTPAsTELERíA sELECCIÓN

Tel.: 902 32 55 32www.korfest.com

MAZ

Av. Roma, 1008015 BarcelonaTel. 93 226 16 16 Fax 93 226 92 86

NOVAU, J.FORNs I MAquINÀRIAPge. Jordi Ferran, 9-1108028 BarcelonaTel. 93 333 44 46 Fax 93 448 38 [email protected] · wwwjnovau.es

PAYSADIsTRIBuCIONEs CAsAsIN Telèfon 93 572 54 [email protected]

CHIMENEAS KEYPACAIXEs DE FuMMontsià, 60 Pol. Can CarnéCastellar del Vallès (Barcelona)Tel. 93 747 49 75 653 93 45 64

45

GUIA DE PROVEÏDORSANUNCIANTS I COL·LABORADORS

GremI de FLeQuers de bArceLoNA

45

29

47

REFREDA’M, S.L.INsTALACIONs DEL FRED

Telèfon 629 88 54 [email protected]

d

SALVA INDUSTRIAL, S.A.HORNOs

Ctra. Nacional 1 km 471 - 20100 LEZO (Spain) Apdo. 505 · 20080 SAN SEBASTIÁNDelegación en Catalunya: 93 363 88 00www.salva.es · [email protected]

SERMONT, S.A.MAquINÀRIA I FORNsSepúlveda, 140 bis • 08011 BarcelonaTel. 93 423 15 10 • Fax. 93 425 47 10 [email protected]

STEEL-INOXMAquINÀRIA I FORNsCamino de La Marjal s/n • 46470 AlbalTel. 96 126 74 56 • Fax. 96 126 45 35 [email protected]

SUBAL-DIMOLDER, S.L.MAquINÀRIA

c/Islas Baleares, 44 Pol. Ind. Fuente del Jarro46988 PaternaTel. 96 132 53 01 · T. A. Valmar c/ Compositor Vivaldi nº 11 (Polígono Can Jardí) · 08191 Rubí · www.subal.es

TALLERES PERE VILA CAMPS S.L.MAquINÀRIA AuXILIAR

c/Ramón y Cajal, 108 · 08222 TerrassaTel. 93 785 92 97 · Fax 93 785 95 08e-mail: [email protected] · www.vilacamp.es

SERMONT, S.A.MAquINÀRIA I FORNsSepúlveda, 140 bis • 08011 BarcelonaTel. 93 423 15 10 • Fax. 93 425 47 10 [email protected]

TALLERS AYMERICHMAquINÀRIA AuXILIARAv. Carrilet, 81 08902 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 422 36 85

TERPAN, S.L.MAquINÀRIA, FORNs, FRED I DECORACIÓ

Carretera Terrassa-Olesa - Pol. Ind. Can Mir 08224 Viladecavalls · Tel. 93 780 31 66 · Fax 93 789 16 20 · www.terpan.es

T 500 PURATOS, S.A.PRODuCTEs PER A PANIFICACIÓ I PAsTIssERIA

Carretera C-63, km. 13,517410 Sils (Girona) · Tel. 902 502 602 Fax 972 058 300 · www.puratos.es

YLLA 1878, S.L.FARINERACtra. de Manlleu, km 1,4 Apartat 133 · 08500 Vic

Tel. 93 886 27 44 · Fax. 93 889 11 [email protected]

REALE SEGUROS GENERALES, S.A.Via Augusta, 258-26008017 - BarcelonaTelèfon 932.418.400Fax 934.144.192


NOTíCIEs

47

CLIMAPANEs un novedoso y económico sistema para la fermentación de masas. Permite controlar fácilmente el proceso de fermentación en panadería, bollería, pastelería, pizzería, etc... Se instala en muy poco tiempo, trabajando así desde el 1er día.

HumedadCalor

ARMARIOS de FRÍO y FERMENTACIÓN CONTROLADAEn acero inoxidable, para el obrador o despacho de venta, permitiendo tener productos siempre a punto y a la hora deseada, sin la presencia física de la persona.

DormilónHumedadFrío Calor

CÁMARAS de FERMENTACIÓN CONTROLADAEn panel lacado blanco o acero inoxidable, diseñadas para la panadería, bollería, pastelería, etc... permitiendo tener productos siempre a punto y a la hora deseada, sin presencia física de la persona, Incorpora un sistema “exclusivo” de FRÍO y HUMEDAD

DormilónHumedadFrío Calor

Super-Sprint

THR - Carro Rotativo

mini de tubos anulares

TF - tubos anulares

Servicio AsistenciaTécnica 24 horas

HORNOS de CALIDAD

Ctra. Terrassa-Olesa - Pol. Ind. CAN MIR - 08232 VILADECAVALLS (Barcelona) - ESPAÑATel. +34 937 803 166 - Fax. +34 937 891 620 - www.terpan.es - [email protected]


Màxima regularitaten farines d’alta qualitat

A Harinera La Meta apliquem les més modernes

tecnologies per desenvolupar la més àmplia gamma

de farines amb la màxima regularitat i la garantia dels

més alts nivells de qualitat.

LA METAH A r i n e r A

sociedAd AnónimA

TRADICIÓ EN EL SECTOR FARINER

la meta 2010 publi.indd 1 8/3/10 12:58:00

revista_507

Documents