NÚ

m. 0

4 H

IVER

N

2010

tem

ps d

’am

pa

A fons: El nou calendari escolar, a debatLa nova proposta arriba amb alguns interrogants encara per resoldre.

Reportatge:La implantació del llibre digital Nous reptes i preocupacions marquen l’entrada de les TIC a les aules.

Bones pràctiques:Experiències exemplarsLes AMPA expliquen les seves iniciatives i projectes més atractius.

El rol de les ampa als centres educatius públics

sumari } TeMPs d’AMPA / HIVeRN 2010 2

MISSIÓ

La missió de la FaPaC és treballar per una educació pública de qualitat, catalana, laica, gratuïta, equitativa i democràtica.

Per aconseguir-ho:

> Fomentem la participació associativa amb la coordinació i el desenvolupament de projectes comuns entre les AMPA

> Actuem com a agent d’influència social i política per millorar el sistema educatiu

> Oferim a les AMPA els serveis que siguin necessaris

ON SOM

Seu CatalunyaCartagena, 245, àtic 08025 BarcelonaTel. 93 435 76 86 / Fax 93 433 03 61fapac@fapac.cat

Delegació de Barcelona Ciutat Tel. 93 435 81 98 / Fax 93 433 03 61bcnciutat@fapac.cat

Delegació de Barcelona ComarquesTel. 93 435 81 98 / Fax 93 433 03 61bcncomarques@fapac.cat Delegació de GironaHotel d’entitats, c/ de la Rutlla, 20-22Tel. 972 21 92 12 / Fax 972 22 25 60girona@fapac.cat

Delegació de LleidaPassatge Pompeu, 4, 6a plantaTel. 973 23 23 59 / Fax 973 23 23 59lleida@fapac.cat

Delegació de TarragonaFortuny, 23Tel. 977 23 45 49 / Fax 977 21 76 08tarragona@fapac.cat

TEMPS D’AMPA. Revista d’informació i debat de la FaPaC

Edita: Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC)

Coordinació editorial: Oliver Martín

Consell de redacció: Junta de la FaPaC, Òscar esteban (direcció General), Oliver Martín (Premsa i Comunicació)

Redacció: Marga Pont, Òscar Maronda, Oliver Martín

Han col·laborat en aquest número: Imma Marín, Anna escobedo, Cristina García Roa, Josep Maria Canyelles, sara Berbel.

Fotografia: FaPaC, Cristina sánchez, Age Fotostock i altres.

Disseny i maquetació: Gonell Comunicació

Impressió: Rotocayfo Impresia Ibérica

Tiratge: 20.000 exemplars

Redacció, publicitat i subscripcions: Cartagena, 245, àtic. 08025 Barcelona Tel. 93 435 76 86 / fapac@fapac.cat

Dipòsit legal: GI-390-2008

AMB eL sUPORT de:

a fons> El nou calendari escolar

> La conciliació, encara pendent

reportatge> El llibre digital

> Les TIC a les aules

què fem?> Assessorament

actualitat> Punt de vista

> Agenda

escola de pares> Com escollir la millor joguina?

> Fills hiperregalats i temps de crisi

l’apunt> Fre al transport escolar

bones pràctiques> Experiències exemplars

> La meva AMPA

entrevista> Ferran Monegal, periodista i crític de televisió

4

10

15

3

dossier central> El rol de les AMPA als centres educatius públics

7

14

6

12

16

ja som

1911 ampa

www.fapac.cat

Comptar amb una Llei pròpia d’educació és un assoliment del qual tots n’hem de sortir guan-yant i que ens afecta com a moviment de pares i mares d’alumnes. el gran repte radica ara en el seu desplegament, que ha de ser responsable i conseqüent, si no es vol que els seus objectius quedin en paper mullat. els aspectes crucials s’han de desplegar amb la màxima urgència per pal·liar deficiències que, encara avui, conti-nuem denunciant. Ben al contrari, el calendari anunciat pel departament d’educació apunta en una altra direcció. Per això, estem obligats a exigir mesures urgents per millorar la distri-bució desequilibrada de l’alumnat, i a reclamar un major control dels concerts perquè les esco-les que els rebin estiguin obligades a donar un servei públic.

És necessari que els equips directius obrin, en-cara més, el centre educatiu a la participació de les famílies tant de forma individual -a tra-vés d’entrevistes, contactes amb tutors- com col·lectiva -a través de l’AMPA, el Consell esco-lar-. Només així la carta de compromís formu-lada pel centre serà un veritable vehicle per a la participació i dibuixarà una comunitat edu-

cativa compromesa a portar endavant un pro-jecte educatiu que ha de poder ser coordinat amb eficàcia per uns equips directius amb més capacitat.

La difícil situació econòmica actual es tradueix en un pressupost públic restringit amb noves retallades a les inversions educatives, que ja es troben per sota de la mitjana europea. en som conscients. Però, com a moviment de pa-res i mares d’alumnes no podem estar-nos de

defensar que l’educació pública -sempre i mal-grat tot- ha de ser una prioritat estratègica. Per a tothom. des de les pàgines de la nostra revis-ta Temps d’Ampa, que en aquest número ence-ta una nova etapa amb una imatge renovada, continuarem fent sentir la nostra veu i posant a debat tots aquells temes que ens preocupen pel bé del nostre sistema educatiu.

La LEC s’ha de desplegar de forma responsable per pal·liar les deficiències del nostre sistema educatiu

Per una LEC més responsableEditorial:

Barcelona va acollir el Congrés Mundial de l’esport escolar a Catalunya el pas-sat mes de novembre, on va participar la FaPaC. en la ponència presentada pel president, Walter Garcia, es va po-sar de relleu la tasca de les AMPA per promoure “un model esportiu a l’escola que fa possible la integració i la par-ticipació de tot l’alumnat en igualtat

de condicions”. durant el Congrés, es va destacar el treball de dinamització d’AMPA de la FaPaC fet en el Pla Cata-là de l’esport a l’escola perquè tots els centres disposin d’una programació que integri esport i temps de lleure “per fo-mentar valors educatius i de participa-ció”. en aquest marc, s’anuncià la crea-ció del Centre Internacional de Recerca

en esport escolar de Cata-lunya (CIReeC), pioner en investigació i innovació.

AMB EL CONGRÉS MUNDIAL DE L’ESPORT

segons el calendari previst pel departa-ment d’educació s’ajornaran fins al curs 2012-2013 aspectes crucials per avançar en l’equitat del sistema educatiu. La FaPaC ha denunciat aquesta situació que afecta, especialment, l’articulació del servei educatiu de Catalunya o el nou decret d’Admissió d’Alumnes.

La federació reclama que l’administració adopti mesures immediates per millorar la distribució desequilibrada entre cen-tres públics i concertats de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Per a la FaPaC és indispensable que s’apliqui la legislació d’escolarització en vigor, amb criteris d’integració i au-

les heterogènies, per tal de superar situacions de segregació escolar.

OPOSICIó AL CALENDARI DE DESPLEGAMENT LEC

La FaPaC continua treballant en el des-envolupament d’un Pla d’Acollida per a les famílies d’alumnes incorporats recentment al sistema educatiu català. el projecte pretén ser una eina útil per a les AMPA per tal de millorar la partici-pació d’aquestes famílies en el centre,

acompanyar-les en el procés d’acollida i ajudar-les en les seves necessitats més bàsiques en relació a la informa-ció i l’accés als recursos disponibles. L’elaboració del pla respon a la neces-sitat de donar resposta a la diversitat de la comunitat educativa dels centres

públics i de fer front a les situacions d’exclusió. el projecte compta amb l’ajut de la secretaria per a la Immigració.

PLA D’ACOLLIDA DE fAMíLIES NOUvINGUDES

La FaPaC reclama a la Generalitat que asseguri l’obertura dels centres esco-lars durant la setmana de vacances d’hivern que es farà el curs vinent d’acord amb el nou calendari, ja que és una necessitat de moltes famílies. La federació reclama a educació que assu-

meixi la seva titularitat en l’organització d’activitats extraescolars durant aquest període, perquè considera injusta la de-cisió de fer recaure la responsabilitat en les AMPA i els ajuntaments, doncs en molts casos no tindran capacitat ni estaran en disposició de fer-se’n cà-

rrec. Aquest model de gestió generarà una forta pressió d’obligacions legals i econòmiques sobre les AMPA i es tra-duirà en una font de desigualtats.

CENTRES OBERTS A LES vACANCES DEL fEBRER

Diada de l’Escola Pública

Catalunya segueix a la cua de l’estat espanyol i de la Ue en el percentatge del PIB que inverteix en educació. Així es va posar de manifest a la jornada “Finançament de l’educació Pública” organitzada pel Marc Unitari de la Comunitat edu-cativa (MUCe), del qual forma part la FaPaC. L’adjunt al sín-dic de Greuges de Catalunya, Xavier Bonal, va analitzar els efectes d’un finançament insuficient que es tradueix en aules sobresaturades, professorat i serveis educatius insuficients i, indirectament, en situacions de segregació escolar i de con-culcació del dret a l’educació en municipis extensos i en zo-nes rurals.

Suspens a l’educació espanyola

espanya incompleix tots els objectius marcats per la Unió europea per millorar els sistemes educatius en 2010. L’índex d’abandonament escolar ha augmentat fins al 31,9% (14,9%, mitjana europea) i els adolescents amb dificultats de com-prensió lectora arriben al 25,7%.

Només el 60% dels joves de 22 anys ha completat l’educació secundària no obligatòria, lluny del 85%, objectiu fixat per la Ue. A més, la inversió pública d’espanya en educació (4,28% del PIB el 2006) està per sota de la mitjana (5,05%).

Centres avaluats en quatre anys

Les escoles i instituts públics i concertats catalans hauran d’elaborar en un termini de quatre anys un projecte educatiu en què fixaran els seus objectius acadèmics. del seu compliment en dependran en bona part els recursos atorgats per la Generalitat. Aquesta és una de les novetats que recull l’esborrany del projecte de decret d’autonomia de centre que prepara educació de cara al curs vinent, en el marc del desplegament de la LeC. el rendiment escolar, l’absentisme i la satisfacció de les famílies seran indicadors que s’avaluaran.

D’INTERÈS La dada

5.317 milions d’euros és el pressupost anunciat per Educació per al 2010.

3,82% més que l’any passat.

333,2 milions d’euros es destinaran a ajudes i subvencions a famílies.

XXXII ASSEMBLEA GENERAL FAPAC

27 de març de 2010barcelona

X JoRNADES CooRDINADoRA D’ESCoLES 0-12

Coorganitza FaPaC

29 i 30 gener de 2010uab. bellaterra (barcelona)

EXPo-JoVE.Saló de formació de treball i salut

del 26 al 29 de gener de 2010girona

www.firagirona.com

II CoNGRéS INTERNACIoNAL DE DIDàCTIquES: L’activitat del docent

Grup investigació dIM-UAB

del 3 al 6 febrer de 2010girona

www.udg.edu

SALó DE L’ENSENyAMENT -ESTuDIA 2010

21a. edició

del 17 al 21 de març de 2010barcelona

www.ensenyament.com

MERCATEC.Experiències de tecnologia a la secundària

des del març fins al maigdiferents punts de catalunya

www.fundacion-epson.es/mercatec

AGENDA

vine i participa

TeMPs d’AMPA { actualitat3

Punt de vista

La reforma del calendari escolar reobre el debat sobre els seus avantatges pedagògics i els reptes per conciliar vida familiar i laboral.

El repte del noucalendari escolar

La xifra

12-13 setmanes festives a l’estiu situen Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia com els països amb més vacances seguides.

S’avança la preinscripció escolar

Al segon cicle d’educació infantil, primària i ESO, el període de preinscripició escolar per al curs 2010/11 s’obrirà del 2 al 16 de febrer, i no a finals de març com fins ara. Aquest avança-ment és d’especial interès per a les famílies amb fills de 3 anys que han de triar centre per primer cop.

Inici de curs

Fi de curs

Vacances tardor

Nadal

Vacances hivern

Primavera

Estiu

Vacances públi-ques i religioses

Espanya

8 - 17 setembre

18 - 25 juny

- - -

2 setmanes(23 des. - 8 gen.)

3 - 6 dies(en funció CC.AA.)Nova setmana blanca

1 setmana(26 març - 14 abril)

11 - 12 setmanes(finals juny - mitjans setembre)

12 dies

França

2 setembre

2 juliol

1 setmana i mitja(24 oct. - 5 nov.)

2 setmanes(19 des. - gen.)

2 setmanes(6 febrer - 22 març)

2 setmanes(3 abril - 9 maig)

9 setmanes(2 juliol - 1 setembre)

3 dies

Finlàndia

10 - 19 agost

4 juny

1 - 7 dies(octubre)

2 setmanes i mitja(21 des. - 6 gen.)

1 setmana(22 febrer - 14 març)

4 dies(2 - 5 abril)

10 - 11 setmanes(4 juny -mitjans agost)

2 dies

EL CALENDARI EuRoPEu

Font: eurydice (Comissió europea)

França

un model de fragmentació > Un descans estival més curt (nou set-manes) permet unes vacances més es-glaonades.> descans a la tardor (Tots sants); al Na-dal; al febrer o principis de març; i a la primavera, sense coincidir sempre amb la setmana santa degut a la laïcitat de l’estat francès.> La setmana de 35 hores laborables permet als pares acumular dies festius per quadrar les vacances amb els fills i fer activitats conjuntament.> els ajuntaments organitzen un servei d’acollida de pagament, generalment en els centres, pels pares que no poden fer-se càrrec dels fills durant els perío-des no lectius.

Finlàndia

Referent en educació > s’imparteixen entorn d’unes 300 ho-res lectives menys que a espanya, però lidera el rànquing de rendiment escolar; nosaltres estem a la cua.> Les vacances d’estiu comencen abans: a principis de juny; s’acaben a mitjans d’agost.> el seu calendari racionalitza la distri-bució dels períodes de descans. No fan ponts institucionals ni religiosos.> Model exemplar per la seva conci-liació familiar: a les cinc de la tarda la majoria dels pares està a casa amb els seus fills.

EN quINS PAÏSoS FIXAR-SE?

El calendari escolar català encara queda lluny del marc educatiu europeu.

L’oPINIó

De la racionalització del calendari escolar fa anys que n’estem parlant la comunitat educativa. Fins i tot, hi ha acords escrits sobre cap a on hem de caminar i que hem anat renovant a mesura que el temps i la societat van suportant els canvis de la globalització. Hi ha un ampli consens en què les vacances esti-vals representen un període massa llarg de desconnexió amb els hàbits lectius. També, s’ha repetit una i altra vegada que hi ha trimestres en què el cansament de l’alumnat i també dels docents es fa més que palès per la llargària i la densitat de tantes setmanes seguides.Malgrat aquests i altres acords de la comunitat educativa, ara que arriba l’hora de posar en marxa

un nou calendari que -tot i no ser l’ideal- comença a caminar cap a una fragmentació dels períodes lectius, com sempre s’ha demanat des de la FaPaC, salten les espurnes del des-acord, del temor als canvis, deguda-ment amanit pels mitjans de comu-nicació que han trobat un tema per polemitzar i tensar la societat.Aquest canvi es basa sobretot en els nens, nenes, joves i les seves neces-sitats cap a l’èxit escolar. A partir d’aquí, totes les qüestions que surtin som els adults què les hem d’anar solucionant, cadas-cú des de la seva responsabilitat. Aquesta modificació afecta tota la societat, com no podia ser menys. Ja és hora que una societat respon-sable prioritzi l’educació, doncs és el futur del seu país. És el moment en què totes les xarxes socials, les administracions, comunitat educa-tiva, treballem plegats de manera que la responsabilitat es conver-teixi en compromís i implicació. La innovació educativa no es fa només a l’escola; l’entorn també innova, perquè eduquem entre tots.

LolaAbelló

vicepresidenta fapac

a fons } TeMPs d’AMPA / HIVeRN 2010 4

òscar maronda { redacció..........................................................

després de mesos de debat, només fal-ta que es compleixin els tràmits corres-ponents per a l’aprovació de la nova or-dre de calendari per al curs vinent que avança l’inici de curs al 7 de setembre a canvi d’una setmana de vacances al febrer.

A la FaPaC, com a la resta de la comu-nitat educativa, se li han obert moltes expectatives, doncs és una reivindica-ció històrica de l’any 1993, inclosa en el manifest redactat per la federació Per un horari i jornada escolar pedagògi-cament positiu, laboralment raonable i socialment satisfactori. La FaPaC ha recollit la preocupació de moltes AMPA que veuen que part d’aquesta reforma es vol fer carregant amb més obliga-cions els voluntaris actius i els pares i mares d’alumnes en general que, en de-finitiva, són els que s’hauran de respon-sabilitzar de les activitats complemen-tàries als centres públics.

el president de la FaPaC, Walter Gar-cia, destaca que l’ordre de calendari no està ben resolta: “a diferència de l’escola concertada, amb un titular clar, l’administració no sent l’organització d’activitats com a seva. si una escola pública no ofereix prou serveis no pas-sa res, en el cas de la concertada sí”. I és que no totes les associacions ni ajun-

taments estan en condicions d’assumir-ne aquesta tasca. “Aquesta exigència posarà moltes famílies en contra d’una reforma que és necessària”, sosté Gar-cia qui també adverteix que “pressio-narem perquè l’administració es res-ponsabilitzi de mantenir l’activitat als centres públics”.

Millorar resultats pedagògicsCoincidint amb la resta de la comunitat educativa, per a la federació el princi-pal punt a favor és l’aspecte pedagò-gic, és a dir, garantir que l’alumnat re-cuperi abans els hàbits d’estudis i, per tant, assoleixi un major rendiment a les classes. “Hem de vetllar perquè es dis-tribueixi millor el temps d’estudi i de descans”, comenta Lola Abelló, vice-presidenta de la FaPaC i representant al Consell escolar de Catalunya.

Les famílies confien que el nou calenda-ri ajudi a aconseguir un ritme de treball més racional. els resultats, però, sense un compromís en ferm de l’administració educativa envers els seus centres pú-blics, encara estan en suspens.

L’administració ha de garantir activitats al febrer

La racionalització del calendari escolar ha posat sobre la taula un debat que tampoc és nou i que està relacionat amb les dificultats de conciliació familiar i la-boral amb què es troben molts pares i mares per fer-se càrrec dels seus fills en els períodes de vacances.

des de fa molts anys, la FaPaC ve recla-mant una major implicació en aquesta qüestió per part de tots els agents so-cials. “No només els agents educatius, sinó també les empreses, els sindicats i les administracions han d’entendre que l’educació és una qüestió que ens afec-ta a tota la societat, per la qual cosa necessitem la col·laboració de totes les parts per avançar en la gestió de les ac-tivitats escolars en els períodes de va-cances, tot afavorint que els nens no es

quedin a casa sols veient la televisió”, afirma Lola Abelló.

Gestió de les activitatsPer ajudar els pares que no poden fer-se càrrec dels fills, especialment durant les vacances escolars, les AMPA venen assumint la gestió d’activitats extraes-colars pedagògiques i d’oci. d’aquesta manera, molts centres educatius obren les seves portes quan no hi ha classe perquè els estudiants tinguin opcions de continuar la seva educació en el lleu-re. No obstant, el nou calendari no ha de servir perquè les AMPA assumeixin una càrrega extra de responsabilitats durant aquesta nova setmana de des-cans. Per això, les famílies reclamen que les administracions posin els re-cursos necessaris i assumeixin la seva titularitat per garantir que els alumnes puguin continuar omplint el seu temps de vacances, ja que és un factor clau especialment valorat per aquells pares que no poden conciliar la interrupció lectiva dels fills amb la seva activitat la-boral. “Hem d’aconseguir obrir l’escola al barri, fins i tot els dies festius, per-què s’hi facin activitats de tot tipus per a qualsevol estudiant, sense discrimi-nar ningú, però per aconseguir aquest repte necessitem més recursos i un ma-jor suport dels ajuntaments”, adverteix Abelló.

Major responsabilitat sociald’altra banda, el nou calendari posarà a prova especialment el sector empre-sarial, doncs la seva implicació s’hauria de traduir en més permissivitat a l’hora de concedir dies lliures als seus treba-lladors en èpoques no habituals, com serà el mes de febrer. “És necessari que les empreses siguin més flexibles amb els horaris laborals per facilitar que els treballadors que som pares puguem compartir més estones d’oci amb els fills”, assenyala la vicepresidenta de la FaPaC.

Fórmules conciliadores que funcionen

Les AMPA estan darrere de la gestió de moltes fórmules conciliadores que funcionen a les escoles per donar un cop de mà als pares que tenen horaris laborals poc flexibles.

PARES oCuPATS

El nen clauer

És un nou terme derivat de les interminables jornades labo-rals dels pares. Es refereix als nens que porten a sobre un joc de claus a edats no adequades per-què quan surten de l’escola no hi ha ningú a casa. Per a ells, la seva jornada s’acaba a les cinc de la tar-da. Però, i la dels seus pares?

Més espais per a l’educació en el lleure

Moltes escoles obren els seus patis els caps de setmana perquè els alumnes del barri puguin aprofitar els espais públics de lleure fora de l’horari lectiu. La iniciativa funciona a Barcelona des de fa tres anys sota el projecte “Temps de Barri, temps educatiu compartit”. el programa s’ha convertit en una bona opció per conciliar el temps lliure dels fills amb les necessitats horàries dels pares. Periòdicament, els patis acullen activitats de cap de setmana pensades per a compartir en família.

ESCoLES oBERTES

L’oPINIó DELS EXPERTS

El conjunt del teixit empresarial hauria de prendre consciència de la rellevància que les polítiques conci-liadores tenen per a la mateixa com-petitivitat. Sovint alguns empresaris i empresàries lamenten la manca de civisme o es queixen que la capacita-ció acadèmica de les persones sovint no comporta uns valors emprenedors i de compromís. La conciliació no solament permet una relació en què hi guanyen les persones i l’empresa; també hi surt guanyant la comunitat en la mesura que les famílies poden assumir una millor responsabilitat en l’educació dels fills.

A la societat actual és necessària un nova organització del temps de treball. Ja s’observen avenços significatius, però manca encara molta sensibilització i pedagogia social per tal que aquesta nova i més eficaç forma d’organitzar-nos sigui assumida per tota la societat. El 47% de les pimes catalanes apliquen ja mesures conciliadores perquè comporten beneficis com la fidelització dels treballadors, doncs un 28% tenen dificultats per atraure i retenir talent. La flexibilit-zació horària és la mesura més sol·licitada.

Josep Maria Canyelles

Expert i promotor de Responsabilitat Global

Sara Berbel

directora gene-ral d’igualtat d’oportunitats en el treball

Arreu de la Unió Europea els estats del benestar han assumit la respon-sabilitat de facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar per a mares i pares, mitjançant la regulació i finançament públic de serveis in-fantils, l’adaptació del sistema edu-catiu a les noves condicions socials i familiars, o mitjançant la inclusió de llicències parentals retribuïdes al nucli dels sistemes de seguretat social. Alguns països faciliten el còmput anual del temps de treball, la flexibilitat laboral en favor dels pares o dies de lliure disposició per

motiu d’atenció sanitària o escolar dels fills, en alguns casos i països de forma remunerada i en d’altres no. Els serveis d’atenció comple-mentaris a l’escola són claus perquè tenen per objecte facilitar i garantir aquest encaix assumint una atenció de qualitat dels nens en els horaris i períodes no lectius en què els pares no estan disponibles. Són un recurs necessari per a la cura i socialització dels nens i adolescents. Als països amb serveis i polítiques socials més desenvolupades, com Dinamarca i Suècia, aquest tipus de serveis rep un important finançament públic i la contribució dels pares sol cobrir una part menor dels costos, amb atenció especial a les famílies amb dificultats. Des d’una perspectiva educativa i de cohesió social és im-portant, en tot cas, la qualitat i l’accessibilitat dels serveis per a totes les famílies.

AnnaEscobedo

professora sociologia i anàlisi de les organitzacions ub

TeMPs d’AMPA { a fons5

Nou calendari, però mateix interrogant: respondrà a les necessitats de conciliació que requereixen les famílies?

La conciliació, encara pendent

Activitats extraescolarsFomenten la formació dels alumnes fora de l’horari lectiu.

Activitats esportivesPromouen l’activitat física i l’aprenentatge de valors.

Servei de menjador escolarUn espai educatiu on aprendre hàbits saludables i mesures d’higiene.

Servei d’acollida matinal i de tardaPer a les famílies amb problemes de conciliació.

Casals de vacances, colòniesFan possible que els nens continuïn la seva educació en el lleure.

a

b

c

d

e

La retallada pressupostària ha amenaçat aquest curs la continuïtat del transport escolar a diversos municipis. Un nou mal de cap per a les famílies i una despesa addicional que ens allunya del dret a la gratuïtat de l’educació obligatòria.

Fre al transport escolar

Cap a la sostenibi-litat?

Què passaria si tots els alumnes anessin a l’escola en transport privat? En un trajecte d’uns 13 km. un autobús escolar de 50 alumnes emet 1,2 kg de CO2. Si tots utilitzessin el transport privat la contaminació augmentaria fins als 60 kg. de CO2.

Pressió dels pares a Tarragona

els pares dels alumnes del CeIP Mira-cle, majoritàriament residents en urba-nitzacions de llevant, han exercit una gran pressió durant aquests mesos per aconseguir que el transport esco-lar sigui gratuït per a les famílies, que habitualment assumien el copagament del cost amb uns 110 euros trimestrals. després d’intenses negociacions amb l’ajuntament i el Consell Comarcal del Tarragonès, el consistori assumirà la part corresponent a les famílies.

L’escola rural, principal víctima

en les zones rurals, on difícilment arri-ba el transport urbà, el sistema de transport escolar és l’única alternativa gratuïta per arribar al centre educatiu. A més de ser un servei imprescindible, té una gran importància com a element vertebrador del territori que pot ajudar a evitar el despoblament de molts nu-clis rurals. Malauradament, cada ve-gada més centres deixen de matricular alumnes pel servei de transport defi-cient que els connecta amb les pobla-cions veïnes.

Qui té dret a fer ús del servei de transport escolar obligatori?

d’acord amb el decret 161/1996, l’alum-nat d’educació obligatòria (primària i secundària) escolaritzat fora del seu municipi de residència ha de poder gaudir de forma gratuïta d’un servei de transport escolar. També es preveuen rutes de transport en casos en què, tot i residir al mateix municipi, hi hagi una distància important fins al centre. Per tenir dret al servei cal estudiar al centre determinat pel departament d’educació dins el mapa escolar.

Qui pot fer ús del servei de transport escolar no obligatori?

els alumnes d’ensenyament obligatori (primària i secundària) i de segon cicle d’educació infantil, escolaritzats dins del seu terme municipal que sol·liciten utilitzar el servei de transport escolar de pagament gestionat pel Consell Co-marcal.

1,2 kg CO2

60 kg CO2

l’apunt } TeMPs d’AMPA / HIVeRN 2010 6

GIRoNA I LLEIDA, DoS EXEMPLES oN PERILLA EL TRANSPoRT ESCoLAR

NoTÍCIES BREuSel desplaçament fins al centre educatiu continua sent un problema no resolt per a una part de l’alumnat català davant la manca d’una xarxa de transports ade-quada. Per a les famílies, una despesa addicional. Tradicionalment, els alum-nes que estudien fora del seu munici-pi han patit aquesta situació, però un col·lectiu cada cop més afectat són els escolars que viuen en nuclis desagre-gats, és a dir, en pobles que es mante-nen dins de municipis molt amplis. en molts casos, la subsistència de l’escola rural depèn d’aquests nuclis.

La distància que els alumnes han de re-córrer cada dia per anar a classe fa que l’ús del transport sigui una part del seu dret a l’educació. es tracta d’un proble-ma d’equitat que requereix d’un finança-ment prioritari. sovint, la manca d’una xarxa d’autobusos públics obliga les fa-mílies -que tenen la possibilitat- a fer ús del vehicle privat, amb la consegüent despesa econòmica que això implica. Aquesta situació també suposa un pas enrere en la carrera per aconseguir un model de desenvolupament sostenible.

I és que per apropar els fills a l’escola els pares es veuen obligats a recórrer molts quilòmetres perquè, molts cops, el centre està situat en direcció con-trària al seu lloc de feina. el problema s’agreuja quan l’alumne arriba a la se-cundària obligatòria, ja que els des-plaçaments són més llargs.

Polèmica per la gratuïtatel transport escolar no obligatori ha es-tat novament motiu de polèmica aquest curs. La seva gratuïtat no és un dret per als alumnes que estudien dins del seu municipi, tant si el centre està allunyat de casa seva com si no hi han bones connexions. L’Administració considera

que és un servei “no obligatori”. No obstant, a la pràctica, tradicional-

ment el seu cost s’ha acostumat

a sufragar perquè en moltes poblacions -sobretot en municipis extensos amb pedànies de zones rurals- és l’única manera que tenen els alumnes per anar a classe. el finançament del servei és assumit des de la Generalitat, però la gestió recau en els consells comarcals i els ajuntaments.

en diverses localitats, la gratuïtat del transport s’ha vist amenaçada a cau-sa de la retallada pressupostària del departament d’educació. Alguns con-sells comarcals han fet pública la seva intenció de deixar d’assumir la despe-sa que comporta aquest servei argu-mentant una manca de recursos. enmig d’aquesta polèmica, les famílies dels alumnes han tornat a ser les princi-pals castigades quan, en molts casos, es fan càrrec des de fa anys del copa-gament d’un servei que consideren un dret imprescindible davant la manca d’alternatives. Les conseqüències indi-rectes no acaben aquí. La subsistència de l’escola rural està en joc, després d’haver esdevingut un referent a Cata-lunya d’una educació propera i compar-tida amb les famílies.

Moltes famílies assumeixen el copaga-ment d’un servei que hauria de ser gratuït

No a la supressió, a Vilanova de Meià Per als vuit alumnes que viuen als pobles agregats de Gàrzola, santa Maria de Meià i Boada, però estudien a Vi-lanova de Meià, el curs va començar sense transport es-colar després de trenta anys en funcionament. el Consell Comarcal de la Noguera va suspendre el servei al·legant manca de recursos, una decisió criticada per les famílies. “Treure el transport escolar suposa una despesa afegida per als pares que hem de portar els fills en cotxe privat”, comenta Montse estrada, portaveu de l’AMPA del CeIP Mare de déu del Puig de Meià, que també recorda que “així no es facilita la vida a les zones rurals sinó que es promou la discriminació”. Finalment, després de diverses reunions, l’administració atorgarà 9.000 euros al trans-port escolar, malgrat que hauran de ser les mateixes famí-lies les encarregades de gestionar el servei.

Menys trajectes a Castelló d’Empúries els desplaçaments del migdia s’han eliminat dos dies per setmana en el transport escolar a Castelló d’empúries. La situació afecta 227 alumnes dels CeIP Ruiz Amado i CeIP Joana d’empúries, molts dels quals resideixen a empuria-brava. Ramon Montaner, president de l’AMPA d’aquest úl-tim centre, explica que la mesura obliga els nens a quedar-se forçosament en el menjador escolar davant la manca d’altres transports a excepció del vehicle particular. “Mal-grat l’ajut del Consell Comarcal, les famílies hem de pa-gar 3,80 euros per nen i dia, una despesa difícil d’assumir sobretot en llars amb diversos fills”. Montaner destaca, a més, que la saturació que experimentarà el menjador re-percutirà amb tota seguretat en la seva qualitat i el seu bon funcionament.

El cotxe privat pot esdevenir l’única alternativa davant d’un dèficit de transport públic col·lectiu. Estem disposats a pagar aquest peatge?

AMB LA LLEI A LA Mà

els alumnes entre 6 i 9 anys són el sector que més utilitza el transport escolar } foto: oliver martín

TeMPs d’AMPA { dossier central7

El rol de les ampa als centres públics L’oPINIó DELS PARES

El suport dels pares és fona-mental perquè l’AMPA sigui més sòlida per tractar temes amb el centre i l’administració. Trobem a faltar un major reconeixement institucional a la nostra tasca, ja que ens comporta responsabi-litats que, molts cops, fins i tot ens obliga a perdre dies de vacances de la nostra feina.

David Sarrà

president ampa ceip doctor serés Alpicat, Lleida

Després de sis anys com a presi-denta, he comprovat que moltes activitats no es farien en el cen-tre si no estigués l’AMPA. Els trà-mits burocràtics són un obstacle per tirar endavant nous projec-tes. Necessitem més ajudes a la tasca voluntària que fem.

Montse Domínguez

presidenta ampa ceip doctor trueta Viladecans, Barcelona

A tots els membres ens agrada-ria tenir més temps per dedicar a l’associació, sobretot per incre-mentar el nivell de participació de les famílies a l’institut. Ens agradaria disposar de més fons, ajudes i subvencions per poder oferir més serveis.

Busquem que els nostres fills estiguin en una escola amb re-cursos i amb el millor ambient possible. Volem aportar el nos-tre gra de sorra perquè quan els fills acabin aquesta etapa de la seva vida assoleixin un bon nivell de coneixements i de vivències.

Pau Echauz

Vicepresident ampa ies samuel gili i gaya Lleida

TeresaArbiol

presidenta ampa ceip st. julià L’Arboç, Tarragona

Com millorar l’educació del meu fill? Moltes mares i pares han resolt aquest interrogant participant en el centre educatiu a través de l’AMPA. És el movi-ment associatiu i voluntari més gran de Catalunya; reivindica una escola públi-ca, catalana i de qualitat, i té una llarga tradició, doncs les seves arrels es tro-ben als anys 70. La fotografia actual de les AMPA -tant a primària com a secun-dària- continua tenint com a protagonis-tes a pares voluntaris i compromesos que volen implicar-se en l’educació que reben els seus fills i que, a la vegada, també se senten responsables del futur del sistema educatiu en general.

Alt grau d’implicació Amb formes de ser, sentir i fer diferents, els membres de l’AMPA participen -de manera associada i col·lectiva- en la gestió del centre. es tracta d’un espai des d’on poden aportar i treballar con-juntament amb la direcció i l’equip do-

cent. Però, l’educació va més enllà del que succeeix portes endins de classe. Per això, una de les preocupacions de l’AMPA continua sent garantir que tots els alumnes disposin de serveis neces-saris com són el menjador escolar, el servei d’acollida o les activitats extraes-colars. en la majoria dels casos i des del voluntarisme, les mateixes AMPA són

les encarregades de tirar-los endavant perquè d’altra manera no estarien co-berts, ja sigui per manca de recursos o de suport públic. I és que les AMPA viuen de prop els reptes i les oportuni-tats de l’escola pública i desenvolupen

uns serveis que podrien ser qualificats de semipúblics.

En benefici de totsLes actuacions de les famílies són un treball col·lectiu especialment valuós. Les responsabilitats que assumeixen -econòmiques, legals, laborals i perso-nals- tenen com a beneficiaris el conjunt d’alumnes. Aquest objectiu global és el motor que mou l’activitat diària de les AMPA. Però la participació no és una tasca senzilla. Implicar-se en l’escola comporta als associats i associades una sèrie d’obligacions (assistència a reunions, gestions, etc.) que, moltes vegades, són difícils de compaginar amb la vida familiar i laboral davant la manca de mesures conciliadores. Això no és tot. L’esforç voluntari d’aquests pares segueix comptant, molts cops, amb un escàs reconeixement per part de l’Administració i, fins i tot, d’altres famílies.

Les aportacions dels pares i mares d’alumnes s’han fet decisives en la millora del sistema educatiu. La seva tasca voluntària continua a l’ombra a l’espera d’un major reconeixement.

Diccionari

PARTICIPACIÓ: L’AMPA participa de forma oberta i activa en la vida del centre per di-namitzar la seva activitat i per pro-moure projectes complementaris a l’estudi.

VOCACIÓ: Les mares i els pares de l’AMPA tenen vocació d’aportar i de col·laborar amb la direcció i l’equip docent del centre educatiu.

COL·LABORACIÓ: L’AMPA fomenta el treball en xarxa amb d’altres agents educatius (moviment de lleure, associa-cions de mestres, etc.)

L’educació dels fills s’enfronta a múltiples reptes que -en part i col·lectivament- s’intenten superar des de l’AMPA. La seva missió fonamental és defensar els interessos dels pares i mares d’alumnes associats en tot allò que té a veure amb l’educació dels seus fills i filles. Però, també, acostumen a fer-se càrrec de serveis molt importants dins del centre; pro-mouen activitats lúdiques, culturals i formatives; fomenten la inclusió social dels alumnes nouvinguts, i un llarg etcètera.

Més reconeixement social És indubtable que l’existència de l’AMPA en un centre suposa un recurs positiu. No obstant, perquè pugui assumir tots els reptes necessita del reconeixement i del suport decidit d’altres membres de la comunitat educativa com l’administració. No sempre és el cas. Així ho comparteixen moltes famílies que, en moltes ocasions, se senten soles. d’aquí que les AMPA rei-vindiquin comptar no tan sols amb un finançament suficient sinó també amb un acompanyament real i uns referents que consideren necessaris per enfortir el seu treball i perquè les seves iniciatives arribin a bon port. el col·lectiu comparteix que si augmentés el reconeixement social que reben les fa-mílies la seva implicació i participació seria més alta, a l’igual que la qualitat dels serveis que promouen.

ELS MIL REPTES DE LES AMPA

És necessari el suport de tota la comunitat educativa

Les AMPA tiren endavant serveis que podrien ser qualificats de semipúblics

Associades a la FaPaC

Les xifres

És l’objectiu comú que comparteixen les més de 1.900 AMPA de Catalunya que hi estan federades.

fapac: per una educació pública de qualitat

dossier central } TeMPs d’AMPA / HIVeRN 2010 8

SERVEIS

> Informació i assessoria tècnica, legal i pedagògica

> Formació especialitzada: escola de Pares

> Dinamització de l’AMPA

> Suport en la resolució de problemàtiques

> Interlocució amb administracions i agents educatius

> Col·laboració amb institucions i entitats per fomentar la participació de les famílies

> Assegurança de responsabilitat civil per a totes les activitats

Presència en organismes públics

Per fer sentir la veu de les famílies, la FaPaC està present en organismes i consells assessors dependents de l’administració (Consell escolar de Catalunya, Consells escolars Munici-pals, Observatoris, Taules, Comissions, etc). La federació també forma part de diferents entitats com a membre de ple dret; és el cas de CeAPA (Confedera-ció espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnes), MUCe (Marc Unitari de la Comunitat educativa) i la Lliga per la Laïcitat.

Formació per a les famílies

sovint, l’educació dels fills genera problemes als pares i ma-res que no saben com afrontar determinades situacions o com parlar sobre temes concrets. Per ajudar-los en la seva tasca educadora, la FaPaC compta amb l’escola de Pares, un servei de formació pedagògica adreçat a les famílies. Conferències-col·loqui, cursos, tallers pràctics, xerrades o publicacions són algunes de les accions formatives que s’impulsen des de l’escola de Pares, un espai on les famílies comparteixen les seves inquietuds i preocupacions sobre l’educació dels seus fills de manera que poden trobar una sortida als seus neguits. el conjunt d’accions formatives són obertes a tots els pares. A més, l’escola de Pares ofereix formació especí-fica als associats de l’AMPA perquè disposin d’eines per mi-llorar el funcionament i la gestió de l’associació, de manera que la seva implicació sigui més gran en tots els projectes educatius del centre.

oRGANISMES ESCoLA DE PARES

38% Centres d’Educació Especial 14%

Escoles Bressol i Llars d’Infants

43% IES

90% CEIPS

JA SOM

1911 AMPA

PLA DE DINAMITZACIó ESPoRTIVA

Després de classe, esport des de fa uns anys, la federació impulsa el Pla de dinamit-zació esportiva escolar (PLAdee) per fomentar les activi-tats extraescolars esportives -com a forma d’oci i aprenen-tatge- amb les quals es transmeten valors i s’enforteixen els vincles entre l’alumne i l’escola. des de la seva posada en marxa, el Pla ha aconseguit incrementar la participació dels alumnes de primària i secundària en activitats espor-tives fora de l’horari escolar.

Per fomentar l’activitat física de joves i infants, la FaPaC col·labora amb el Pla Català de l’esport a l’escola (PCee), endegat per la Generalitat, fent que sigui conegut arreu del territori. Un equip de dinamitzadors visiten, animen i ajuden les AMPA a participar i inscriure’s en el Pla. La intervenció de la federació s’ha fet decisiva per engrescar els escolars a practicar esport.

IES incorporats al PCEE

2007 > 66%2009 > 75%

CEIPS incorporats al PCEE

2007 > 14%2009 > 44%

La missió de la FaPaC és fer tot el possi-ble per garantir un sistema d’educació públic, inclusiu, gratuït i de qualitat. Per assolir aquest objectiu, la federació fomenta la participació associativa de les AMPA, promou el treball en xarxa i la coordinació del moviment. d’aquesta manera, les mares i pares que hi for-men part poden tirar endavant projec-tes i actuacions de forma coordinada. Les AMPA federades es defineixen per la seva pluralitat i diversitat: pertanyen a centres de primària (CeIP), instituts de secundària (Ies) públics, escoles bres-sol i llars d’infants, i centres d’educació especial.en l’actualitat i com sempre ha fet al llarg de la seva història, la FaPaC està present en els principals debats rela-cionats amb l’educació per tal de millo-rar un sistema que no sempre funciona com seria desitjable. La federació facili-ta que les aportacions -i també les rei-vindicacions- de les famílies tinguin veu davant les administracions.

Al servei de les AMPALa FaPaC impulsa diferents serveis per donar suport a l’activitat de les AMPA i per potenciar els seus projectes educa-tius. Ofereix serveis d’informació i as-sessorament tècnic, legal, pedagògic, així com recursos formatius a través de l’escola de Pares. des de les delega-cions territorials es dóna una atenció propera a les associacions i es potencia la seva dinamització. A més, la federa-ció col·labora amb institucions i entitas per fomentar la participació de les famí-lies en el centre escolar.

La presència de FaPaC s’estèn per tot Catalunya. s’organitza en delegacions territorials per arribar a totes les associacions i oferir un servei proper:

Alt Camp Alt empordàAlt PenedèsAlt UrgellAlta RibagorçaAnoiaBagesBaix CampBaix ebreBaix empordàBaix LlobregatBaix PenedèsBarcelonèsBerguedàCerdanyaConca de BarberàGarrafGarriguesGarrotxaGironèsMaresmeMontsiàNogueraOsonaPallars JussàPallars sobiràPla de l’estanyPla d’UrgellPrioratRibera d’ebreRipollèssegarrasegriàselva solsonèsTarragonèsTerra AltaUrgellVall d’AranVallès OccidentalVallès Oriental

123456789

1011121314151617181920212223242526272829303132333435363738394041

21664716

13948472739

19522

31621

61135152366

106143249

77

1221

71614148745

564

921

7186127

FaPaC Ampa federades

39

5

4

15

31

19

2

27

20

34

41

40 21

13

10

14

7

6

24

25

26

23

33

3730

298

36

1

1618

28 3832

35

12

113

17

22

9

60% Dels centres educatius públics

dades vigents a desembre de 2009

Walter García Fontes serà rellevat de la presidència de FaPaC coincidint amb la finalització dels estudis postobligatoris de les seves filles. El proper març, la federació renovarà els òrgans de govern en Assemblea General.

TeMPs d’AMPA { dossier central9

L’administració ha d’assumir el nostre rol” “

oliver martín { entrevista..........................................................

Com valores el teu pas per la presidèn-cia des del 2007?Aquests tres anys han estat un període interessant. Les nostres aportacions en la política educativa han sigut molt in-tenses, per exemple en el procés de desenvolupament de la Llei d’educació de Catalunya. d’altra banda, quan vaig assumir la presidència em vaig marcar com a línia de treball repensar l’es-tructura de l’entitat tant des del punt de vista associatiu com organitzatiu. Ac-tualment, ho estem fent desenvolupant el Pla estratègic aprovat en la darrera Assemblea.

Aquest era un dels objectius pendents?sí, ja que comptar amb un pla d’orga-nització interna és fonamental perquè permet veure cap a on volem anar i per adaptar la FaPaC a la realitat actual de les AMPA. Però, també hem avançat molt en potenciar la nostra presència i participació per mostrar el dia a dia de la nostra activitat mitjançant eines com la pàgina web o la revista. La finalitat no

només és difondre un posicionament polític sinó també apropar temes d’ac-tualitat i d’utilitat per a les associa-cions.

Està canviant la percepció social de les AMPA?És un dels temes en els quals estem tre-ballant perquè es visualitzi realment el paper que juguen les associacions de mares i pares en el sistema educatiu pú-blic perquè encara avui costa que l’AMPA no sigui vista únicament com una entitat de serveis.

I per part de l’administració?L’administració no acaba d’assumir quin és el nostre rol; ens demana molt a les AMPA perquè es desentén dels serveis

complementaris dels centres educatius. És cert que concedeix uns ajuts, però no reconeix realment tota la feina que fem. Hem de recordar que els ajuts tam-bé impliquen obligar molts pares volun-taris a assumir responsabilitats i dedi-car-hi temps quan no tindrien perquè.

Han millorat les polítiques educatives durant els darrers anys?sí, però queda molt camí per recórrer. Les polítiques s’han d’obrir encara més a la participació com no ha passat amb la LeC que, a més, pensem que no con-templa tot el que hauria d’haver recollit del Pacte Nacional per a l’educació, aprovat el 2006. La llei no ha estat mas-sa agosarada en apostar per l’educació pública.

us sentiu decebuts?Ha estat una etapa molt interessant quant a política educativa, però amb moltes decepcions, sobretot relaciona-des amb el fet de no haver estat capaços d’avançar més en situar l’educació pú-blica com a eix central de tot el sistema educatiu i assegurar que anem cap a

Qui ésWalter García?

La relació de Walter Garcia Fontes (Mon-tevideo, 1956) amb l’àmbit educatiu és molt estreta. Pare de dues filles de 17 i 21 anys, sempre ha viscut amb intensitat la seva educació par-ticipant de forma activa en l’AMPA del CEIP Provença-na i, més tard, de l’IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat.

La seva implicació també està lliga-da a la docència. És professor titular del Departament d’Economia i Em-presa de la Univer-sitat Pompeu Fabra.

Anteriorment, ha estat vicepresi-dent de la FaPaC i representant al Consell Escolar de Catalunya.

una societat on l’educació pública sigui una opció vàlida i majoritària per a la població. Actualment, encara hi ha per-cepció que a través d’un cert pagament s’aconsegueix un nivell educatiu més alt; això és una mica decepcionant.

què haurà de prioritzar el futur Govern?el gran repte és garantir l’equitat en el sistema, donar suport als centres amb necessitats educatives, i elevar la quali-tat de tot el sistema. L’administració tampoc s’ha d’oblidar de donar més ei-nes de gestió i organització dels cen-tres que incentivin a tots els professio-nals a fer possible una millora.

quina és la demanda de les AMPA?Hem de disposar d’eines i recursos per augmentar la nostra participació en el sistema. Tots els estudis confirmen que el suport familiar és important i una de les vies és a través de les AMPA.

una recomanació per a la persona que et substituirà?Valoro l’oportunitat que he tingut de poder estar en contacte amb tantes AMPA i amb la gent que hi treballa per-què mai t’oblides de l’associació d’on has vingut. ser membre de la federació no és qüestió d’estar molt o poc prepa-rat, el més important és continuar de-fensant, com a pares, una millor educa-ció pública per als fills.

L’educació pública ha de ser una opció vàlida i majoritària

Les aportacions econòmiques de les famílies és el que genera més ombres sobre tot el projecte de di-gitalització, però la seva complicitat és cabdal. L’administració finança la meitat del cost del portàtil, mentre que la resta –150 euros- és assumi-da pels pares. els llibres digitals su-posen una despesa de 30 euros per alumne, un estalvi davant dels 300 euros dels llibres tradicionals. La in-cògnita, encara sense resoldre, és què passarà amb els programes de

reutilització dels llibres de text, que s’havia anunciat com una via cap a la gratuïtat de tot el material didàc-tic i que té un caràcter clarament educatiu per a tots els membres de la comunitat educativa.

Les TIC a l’escola europea

Portàtils i llibres digitals arriben a les aules amb precipitació, i deficiències tècniques i de contingut. Problemes d’infraestructures i de connexió, principals obstacles de la seva implantació.

El llibre digital entra amb pressa a les aules

reportatge } TeMPs d’AMPA / HIVeRN 2010 10

marga pont { redacció..........................................................

el llibre digital serà una realitat durant aquest any per a 22.000 alumnes de se-cundària de 200 centres. La xifra, però, no arribarà als 33.000 alumnes previs-tos, ja que finalment no s’hi afegiran els centres de primària. L’objectiu del Pro-jecte 1x1 per estendre l’ús de les Tec-nologies de la Informació i la Comuni-cació (TIC) a l’aula és que tot l’alumnat d’esO i de 5è i 6è de primària tingui portàtil en 4 anys. Per fer-ho possible, la Generalitat ha signat amb el Ministe-ri d’educació un conveni d’un any pro-rrogable per aportar, a parts iguals, 30 milions d’euros. són les macroxifres del projecte. A petita escala, la implantació topa amb obstacles tècnics, però tam-bé de finançament, i amb reticències de professorat i famílies.

La implantació funciona a dues veloci-tats. L’anomenat model 1:1 consisteix en cursar com a mínim el 60% de les matèries (5 assignatures) amb llibres digitals. Així ho fa el centre Jacint Ver-daguer de san sadurní d’Anoia, un dels

primers de Catalunya en utilitzar des del parvulari des de fa 15 anys les pis-sarres digitals interactives (PdI) i els projectors.

Altres escoles segueixen el model de coexistència en què el llibre digital s’ha d’utilitzar en almenys dues assigna-tures, com a mínim durant el 60% del temps lectiu. És el cas de l’Ies Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona, amb més de 600 alumnes, que ha eliminat el lli-bre de text a les matèries de Tecnologia i Ciència. el centre no ha rebut portàtils i l’alumnat fa servir els ordinadors dis-ponibles, ja que des de fa vuit anys ha fet un esforç perquè totes les aules en tinguin. el coordinador informàtic, Ma-nel Bermúdez, creu que la majoria de centres encara no hi estan preparats i lamenta no tenir la instal·lació elèctri-ca ni la connexió d’Internet a punt “per donar servei al número de portàtils que hauríem de tenir”.

Problemes de connexió els llibres digitals només es poden con-sultar online, per això les queixes sobre

la connexió són les més repetides. Qua-si tots els centres tenen Internet, però el curs 2007/08 només la meitat dispo-sava de connexió superior a 2 Mbps. “de vegades no carrega la pàgina o no surt l’idioma escollit”, explica una

professora. en tot cas, el departament ha remarcat el caràcter experimental del pla i ha informat que la connecti-vitat de tots els centres participants s’ha ampliat amb línies de 3 Mbps. els serveis de manteniment són una altra part “delicada”, segons Bermúdez, qui assegura no donar a l’abast, tot i tenir alliberades algunes hores per resoldre incidències. “Hi hauria d’haver un equip fix d’informàtics per donar suport a uns quants centres; el coordinador hauria de ser l’enllaç entre el professorat i el servei tècnic”.

L’APoRTACIó DE LES FAMÍLIES, INDISPENSABLE?

BANDA AMPLA

oRDINADoRS PER ALuMNE

APLICACIoNS

90% dels centres dels països nòrdics, Holanda, estònia i Malta tenien banda ampla el curs 2007/08.

50%A Catalunya, només la meitat disposava de connexió superior a 2 Mbps.

1/7,2 A Catalunya hi ha 1 ordinador per cada 7,2 alumnes.

1/9La mitjana europea és d’1 ordina-dor per cada 9 alumnes.

70% dels ordinadors són utilitzats per a usos pedagògics.

Font: Informe i2010 (2007) Ce; Generalitat de Catalunya; Informe sITes 2006.

La implantació del projecte topa amb problemes tècnics i de finançament

Més qualitat i diversitat editorial

La preocupació del professorat davant dels llibres digitals és la qualitat dels continguts. Reconeixen que estan fets “a corre-cuita”, però valoren la rapidesa amb què es poden co-rregir errors d’edició. Aquest curs, digital-text és l’única em-presa que ha ofert totes les assignatures, per això el 95% dels centres l’han triat. davant d’això, moltes editorials ja estan treballant per al curs vinent. A més, la Generalitat pre-veu obrir una botiga online on, per un preu simbòlic, cada editor hi podrà vendre els seus materials. el responsable de les editorials educatives del Gremi d’editors de Catalunya ha assegurat una oferta àmplia i de qualitat a un preu d’entre 70 i 100 euros.

MéS INFoRMACIó

APRoFITEM LES TIC!

L’entrada de les TIC a les aules obliga els professors a canviar d’hàbits i desperta dubtes entre els pares dels alumnes.

Professorat i famílies tornen a aprendre

L’elevat nombre d’hores que ha de dedi-car l’alumne davant la pantalla ha aixe-cat les reticències de moltes famílies. Per al director del centre Jacint Verda-guer, Robert Muñoz, “són unes eines que han d’estar al servei d’un projecte educatiu”. Quan se li pregunta per les hores que s’utilitza l’ordinador, respon amb un interrogant: “s’han preguntat quantes hores s’utilitza el bolígraf dins de l’aula?”. Maria Alonso Bonals, coor-dinadora pedagògica, afegeix que als pares “els preocupa molt els deures perquè moltes vegades els alumnes van amb una motxilla gairebé buida”. Per sentir-se més segures, les famílies demanen formació. “Un dia els pares eren com els alumnes, varen aprendre a utilitzar l’agenda electrònica i a entrar a la web de l’escola”, comenta.

Formació tecnològicaUn dels antídots contra la por a les TIC és la formació. La professora de Capaci-tació digital de la UOC, Teresa Romeu, remarca que al professorat li cal una

formació en noves metodologies “com ara el treball en equip i introduir estra-tègies per dinamitzar la nova aula di-

gital”, i també “conèixer el programari que li servirà per adaptar recursos i des-plegar una nova manera de fer la tasca docent”. el departament d’educació va formar en TIC 31.935 docents el curs 2008/09 i ha creat un servei d’atenció telefònica per a dubtes. el pla d’acollida d’alguns centres inclou formació en TIC i, fins i tot, es fomenta un agermana-ment del nou professor amb un de ve-terà que el guia. d’altres disposen de claustres pedagògics i cursos a la carta per introduir noves metodologies.

TeMPs d’AMPA { reportatge11

els pares eren com els alumnes, varen aprendre a utilitzar l’agenda electrònica i entrar a la web de l’escola

L’ús d’ordinadors a les aules és encara poc freqüent, mentre que connectar-se fora del centre és cada cop més fàcil. La fractura tecnològica és evident. Ens hem de posar les piles tant mestres com famílies, editorials com empreses d’equipaments informàtics, i sobretot, l’administració, que ha d’invertir en les in-fraestructures. Un ordinador és una gran eina de tre-ball, però no serveix de res si no té una xarxa ràpida, continguts de qualitat i un programari lliure -sense ex-cuses-, equipaments auxiliars i un bon suport tècnic. Aspectes que no es donen a data d’avui i que reque-reixen d’un gran esforç econòmic. Volem un projecte 1x1 ben planificat i sense demores i, en cap cas, en perjudici d’altres inversions educatives necessàries.Els professors hauran de formar-se per donar contin-gut i sentit a aquestes eines. Ningú els demanarà que siguin experts. Com qualsevol nou repte requereix de l’entusiasme, dedicació i planificació habitual i, sobre-tot, del suport de les famílies per col·laborar, tal com hem fet fins ara.Molts dels equipaments informàtics dels centres els han pagat les AMPA, és a dir, les famílies, que també han assumit els projectes de reutilització de llibres de text. No és de rebut que el màxim responsable d’Educació justifiqui el cofinançament del cost del portàtil perquè ho valorem. Hem demostrat amb escreix la nostra corresponsabilitat en l’educació dels nostres fills, doncs lluny són les promeses de gra-tuïtat de llibres i de material escolar, quan la gratuïtat de l’educació obligatòria és un dret constitucional encara no satisfet.Haurem de dedicar part del nostre temps a les tec-nologies que els nostres fills i filles es trobaran a les aules i vetllar perquè en facin un bon ús. Aprofitem, nosaltres els adults, els cursos gratuïts existents per formar-nos i, així, no quedar-nos enrere del què ens ve a sobra. Endavant AMPA. Endavant famílies!

Montse Nevado

presidenta fapac comarques de barcelona

Canvi d’eina o de model pedagògic?

Introduir les TIC a classe no té perquè canviar-hi pràcticament res si l’estil d’ensenyament no es modifica. el lli-bre digital té elements interactius, però permet la consulta lineal com un llibre de text. “L’alumne ha d’adquirir una ac-titud proactiva; en el nou suport -ple d’imatges, videoclips, àudio i vincles- se l’ha d’ajudar perquè construeixi al-guns ítems del coneixement”, assegura Teresa Romeu, professora de la UOC. Per als experts es tracta més d’una qüestió d’actitud que d’aptitud. Mentre que per a uns docents el mèto-de tradicional ja no s’adiu amb la mane-ra de fer dels alumnes, per a altres els llibre de text i digital han de ser comple-mentaris.

Adaptació del professoratel professorat tem la sobrecà-rrega de treball, però el llibre digital l’allibera de corregir exercicis i exàmens i li dóna més temps per a preparar les classes. Francis Pisani, re-conegut analista en noves tecnologies, insisteix en què és bàsica l’adaptació, ja que el professor passa de tenir tota la informació a ser qui ajudi els alumnes a destriar quina és vàlida a Internet.

SoLuCIoNS

AMENAÇA o oPoRTuNITAT?

> Fomenta l’autonomia en l’aprenentatge> Mètode més atractiu i interactiu> Correcció automàtica d’exercicis i exàmens> seguiment dels deures a distància> Comunicació escola-família virtuals

> Massa exposició a les pantalles; escriptura manual en risc

> Professors incòmodes davant d’alumnes que en saben més

> sobrecàrrega de feina per preparar les classes> Preocupació sobre l’ús d’Internet dins i fora de l’aula> demanda cofinançament de les famílies

Professors:

1 de cada 4 fa ús de les TIC a l’aula

28,5% no les utilitza mai

43,7% té capacitat per aprofitar potencial educatiu

17,5% utilitza les TIC per innovar

Alumnes:

1 de cada 5 utilitza habitualment les TIC a l’aula

16% atribueix millores en les qualificacions

30% de primària només accedeix a l’aula

5,9% utilitza TIC a l’escola pública vs 2,9% a la privada

L’ÚS DE LES TIC

Font: La integración de internet en la educación escolar española (Fundación Telefónica – UOC)

DIGITAL VS. ANALÒGIC

En aquests moments hi ha una fractura digital impor-tant entre dos dels principals integrants de l’educació: els estudiants i el professorat, que ha estat batejada amb dicotomies com alumnes digitals versus professors analògics o nadius digitals versus immigrants digitals. El professorat ha d’acceptar el repte de l’època que li ha tocat viure. Cal que prengui consciència de l’empenta digital dels alumnes i aprofitar-la per reconduir-los cap a un aprenentatge rellevant i significatiu. També li cal l’actitud de voler aprendre a aprendre amb les TIC. I en darrer lloc, la seva tasca docent és enriquir si compar-teix amb els companys-professors bones pràctiques i estratègies d’utilització del llibre digital en particular i dels entorns d’aprenentatge digital en global.

Teresa Romeu

professora àrea capacitació digital uoc

el “Taller de Mares” és una iniciativa posada en marxa per l’AMPA d’aquest centre per tal d’implicar les mares en la formació dels seus fills. La idea va sor-gir arran l’insuficient interès general de les famílies per l’educació dels infants. els tallers tenen lloc dues vegades a la setmana i fomenten la formació integral de les mares.

La presidenta de l’AMPA, Beatriz Gar-cia, dóna els detalls: “entre d’altres ac-cions, impartim xerrades psicològiques perquè les mares es coneguin millor; fem classes de meditació i relaxació perquè afrontin millor els problemes; visionem pel·lícules per promoure el debat i la reflexió”.

Aquests tallers han esdevingut el canal més creatiu i imaginatiu de l’AMPA. de fet, les mares valoren el poder compar-tir un espai on parlar, riure i participar sense jerarquies. La presidenta comen-ta que el projecte és “atractiu, però també difícil”. Una autèntica carrera de fons que ja ha començat a donar els seus fruits amb unes famílies cada dia més implicades.

Les AMPA desenvolupen múltiples campanyes, iniciatives i projectes. En aquesta secció us convidem a conèixer algunes experiències, exemples de bones pràctiques. Preneu nota!.

Experiències exemplarsbones pràctiques } TeMPs d’AMPA / HIVeRN 2010 12

sostenibilitat i medi ambient són pa-raules que coneixen bé els alumnes d’aquest centre, un dels 328 adherits a la xarxa d’escoles Verdes de la Genera-litat de Catalunya. el programa pretén implantar l’educació ambiental a les es-coles per estendre valors sostenibles i responsables entre l’alumnat. La impli-cació de l’AMPA en el projecte ha estat fonamental, ja que ha buscat la compli-citat de tot l’alumnat i dels seus fami-

liars per desenvolupar actuacions de millora ambiental. “A l’escola fem ser-vir plats i gots reutilitzables per estal-viar recursos i produir menys residus; a més, tenim contenidors per reciclar els subproductes que es generen”, comen-ta Àngel Ferrer, president de l’AMPA.

L’esperit sostenible està tan estès a l’escola que al Nadal els arbres són re-ciclats, a l’igual que els materials que

s’utilitzen per guarnir les instal·lacions quan hi ha celebracions. A més, el cen-tre participa en un programa amb el qual els alumnes coneixen les fonts naturals més emblemàtiques de Ripoll. L’escola, fins i tot, compta amb un hort on els infants poden descobrir que un tomàquet no creix a la prestatgeria del supermercat.

UNA ESCOLA vERDA SOSTENIBLE. ampa ceip joan maragall (ripoll)

1

2

3

4

5

L’any passat, cinc alumnes de primer de batxillerat de l’Ies santiago sobrequés van tenir l’oportunitat de conèixer de prop com viuen altres joves europeus la seva participació en la política. Va ser durant una trobada internacional a Rotterdam organitzada pel Parlament europeu de Joves (european Youth Par-liament).

Aquest és un projecte que vol promoure el debat sobre temes d’interès que preocupen els joves europeus. Cada any se celebren tres sessions interna-cionals amb més de 200 participants amb l’objectiu també de redactar unes resolucions que, un cop aprovades per l’Assemblea General, s’envien al Parla-ment europeu.

des de fa cinc anys, l’AMPA de l’Ies san-tiago sobrequés promou la participació dels seus alumnes en aquest projecte. Facilita que els estudiants -amb domini de l’anglès- puguin assistir a aquestes trobades anuals.

SUPORT AL PARLAMENT EUROPEU DE JOvES. ampa ies santiago sobrequés (girona)

Bàsquet, voleibol, gimnàstica, curses,... L’esport és el protagonista al CeIP Or-landai. des de fa vint anys, l’interès de les famílies i del professorat ha estat potenciar l’activitat esportiva escolar i extraescolar. Actualment més de 300 persones hi fan alguna activitat, una xi-fra que no deixa d’augmentar. L’esport és una activitat compartida per mares, pares i fills.

de fet, tots els exalumnes que volen poden continuar practicant esport a l’escola, muntar un equip, i mantenir així el contacte amb antics companys. L’èxit d’aquest model l’ha convertit en tot un referent.La participació de les famílies ha estat el motor del projecte; moltes han creat els seus equips de bàsquet i de volei-bol. La qualitat de molts esportistes es tan bona que, fins i tot, aquest curs hi

ha federat un equip de bàsquet. L’escola participa en les competicions del Con-sell de l’esport escolar de Barcelona, organitza activitats com la setmana es-portiva i les estades esportives. Totes les iniciatives es fan amb una mateixa filosofia: fer amb l’esport un món més respectuós i solidari.

L’ESPORT vIU A L’ESCOLA. ampa ceip orlandai (barcelona)

TALLER DE MARES. ampa ceip baró de viver (barcelona)

Molts dels alumnes d’aquesta escola berenen acompanyats pels seus pa-res, al menys un cop al mes. L’AMPA ha endegat una iniciativa per oferir - men-sualment i per quatre euros-, uns bere-nars per compartir en família. durant aquesta estona s’organitza també un taller de manualitats atractives per a pares i nens que, a més, serveixen per transmetre valors com la igualtat, la sostenibilitat o el consum responsable.

“el berenar és l’excusa per gaudir amb els nostres fills de fer una activitat con-junta, doncs la majoria de pares podem compartir cada cop menys temps d’oci amb ells”, afirma susana Canet, presi-denta de l’associació.

“ens ha sorprès gratament veure un pare cosint o pintant pedres de colors al costat del seu fill”, afirma. des que es varen posar en marxa, cada vegada hi ha més famílies interessades en aquests berenars en els què hi participen una vintena de nens acompanyats dels seus pares. Gairebé tots repeteixen.

BERENARS EN fAMíLIA. ampa ceip alfons xiii (molins de rei - barcelona)

TeMPs d’AMPA { bones pràctiques 13

Darrera de cada associació de mares i pares hi ha una història que la fa única i diferent. Les voleu conèixer?

La meva ampa

Aquest curs, l’AMPA del CeIPM esco-la Casas, amb 225 alumnes i situada al barri del Clot de Barcelona, està de celebració: commemora el seu 25è. aniversari. Va ser a la dècada dels 80 quan l’associació va començar a fun-cionar amb l’impuls d’uns pares i ma-res amb inquietuds per participar en l’educació del seus fills i filles. Cada primer dijous de mes la junta, ober-ta a les famílies, debat i proposa les línies d’actuació de l’AMPA, que ac-tualment compta amb una quinzena de membres. des dels seus inicis, la col·laboració de l’AMPA ha estat im-portant per aconseguir que l’escola si-

gués mixta o per protegir el patrimoni històric i urbanístic de l’edifici on està ubicada. A més, les aportacions de les famílies a nivell pedagògic han fet que l’escola destaqui al barri pel seu valor afegit.

Per commemorar els 25 anys d’histò-ria, l’AMPA organitza una exposició per agrair l’esforç dels seus represen-tants al llarg d’aquest temps. I és que per a l’actual president, Ricard Vega, el protagonisme se l’han d’emportar totes les persones que hi formen part.

L’AMPA escoles de Cabanes es defi-neix per la seva singularitat. Les famí-lies es van organitzar com a associa-ció l’any 2005 per aconseguir reobrir l’escola després d’un llarg període tancada. L’objectiu de l’AMPA i de l’Ajuntament era que el poble no deixés de tenir serveis educatius pels seus veïns. L’associació té una altra caracterís-tica: hi participen conjuntament els pares i mares dels alumnes que van a l’escola bressol municipal Picacanya i al CeIP Cabanes. d’aquesta manera, l’AMPA ha fet pos-sible que el salt de cicle educatiu dels alumnes no sigui cap impediment per-què les famílies puguin continuar par-ticipant en la vida escolar dels fills. Actualment, hi estudien uns 88 nens: 62 al CeIP i 26 a l’escola bressol.

La implicació de les famílies és molt elevada i, amb la col·laboració dels equips de mestres, ha estat determi-nant per aconseguir recursos per a to-tes dues escoles i tirar endavant molts projectes educatius, conjuntament amb el consistori i amb les entitats del poble. els membres de l’AMPA, però, continuen denunciant els obs-tacles que s’hi troben per desenvolu-par la seva tasca com són els tràmits per sol·licitar subvencions i ajuts i les tasques de gestió, que els hi compor-ten molt de temps que podrien dedi-car a altres feines. A més, asseguren que moltes qüestions haurien d’estar garantides per l’administració edu-cativa. el curs passat, l’associació va recordar la història escolar del muni-cipi amb l’organització de l’exposició “+ de 100 anys d’escola a Cabanes”

25 anys al costat de l’escola

Per un poble amb escola

AMPA CEIPM ESCoLA CASAS

AMPA ESCoLES DE CABANES

Premis CAC a l’escola

el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha convocat la VII edició dels Premis el CAC a l’escola. Poden participar els cen-tres d’educació infantil, primària i se-cundària de Catalunya, tant públics com privats. Tenen com a objectiu fomentar una lectura crítica i creativa dels mit-jans audiovisuals entre els infants i els adolescents. els guardons s’atorgaran en dues categories per premiar escoles i professorat. el termini per presentar les sol·licituds finalitza el mes de març de 2010. Per consultar els detalls, visi-teu www.cac.cat

FaPaC i Bàsquet Arreu

La Federació Catalana de Basquetbol impulsa el projecte Bàsquet Arreu amb què col·labora la FaPaC per estendre aquest esport en horari extraescolar. “Volem crear escoles de Bàsquet amb nens de 5 a 12 anys i per fer-ho facili-tem a les entitats suport organitzatiu, econòmic i formatiu”, comenta Carles Carnicero, sotsdirector de Promoció de la FCB. Les Associacions i seccions esportives d’AMPA poden implantar el projecte de forma gratuïta en la seva programació d’activitats. Més informa-ció a www.basquetcatala.com

NoTÍCIES BREuS

BARCELONASant Joande Malta, 44

Cabanes (alt empordà)sant Cristòfol Colom, 6

ens preguntem si podem invertir la ten-dència consumista dels últims anys i si l’educació pot assolir algun canvi com el que necessitem: urgent, efectiu i con-sensuat. No hem d’oblidar que els nens comencen el seu afany consumista molt abans de començar qualsevol sistema educatiu. L’excusa dels adults és subs-tituir el temps que s’ha de passar amb els fills per objectes de consum, per co-ses que els entretinguin, els ensenyin i els compensin les manques afectives.

des de la nostra talaia de consumistes compulsius, podem observar com els nens d’ara -ciutadans i dirigents del fu-tur- duen empremtes culturals preocu-pants respecte a l’esforç, el sacrifici, l’èxit fàcil, el baix nivell de solidaritat. Això es deu al fet que els estem dissen-yant un cervell i un futur plens de desi-tjos que han de ser satisfets immedia-tament, amb una molt baixa tolerància

a la frustració i una menor o nul·la ca-pacitat d’esforç, entre d’altres.

els nens hiperregalats descrits per l’autora fa més de deu anys continuen, malgrat la crisi, el seu ascens numèric. A més, anem sumant al seu recompte molts altres tipus de consumisme de risc, com és el fet de començar la vida social abans d’estar-hi preparats per-què els donem maduresa com si es trac-tés també d’un article de consum. Cer-tament, ens trobem amb una societat amb un alt nivell d’incongruència. Però, creiem que aquest moment de crisi -que segurament durarà més del que seria desitjable- podria ser utilitzat de forma congruent i educativa per tal de buscar i trobar formes de revisió de les normes i valors familiars i socials, a partir de la realitat de les coses.

siguem positius. Comencem un treball d’alçada descarregant les motxilles dels nens de tant pes innecessari i po-sem-hi valors com l’esforç i la satisfac-ció per ser, no pas per tenir. Ralentim la seva vida i la nostra. Gaudim de les seves edats; que visquin allò que els vagi corresponent en cada moment i nosaltres, acompanyant-los, per poder gaudir també -com ho van fer els nos-

tres pares- d’una opressió econòmica que, més endavant, es va convertir en imaginació, i d’algun sacrifici extra que va arribar a ser el motiu per a una dedi-cació professional.

Hem de donar als fills l’oportunitat de tenir temps per a “l’avorriment creatiu”, per a la lectura, per a compartir jocs de taula i tertúlies familiars. en fi, per

a aprendre a poc a poc a ser persones. També nosaltres podem carregar les nostres mateixes motxilles amb més temps i ganes de compartir amb ells la realitat. Per això, proposem regalar temps als fills. És gratuït. ells ho agrai-ran i nosaltres també.

escola de pares } TeMPs d’AMPA / HIVeRN 2010 14

Com escollir la millor joguina?

Fills hiperregalats i temps de crisi

Estimuladoresde qualsevol aspecte del desenvo-lupament de l’infant: capacitats, accions, habilitats i actituds com la curiositat i la cura pel detall.

Segures i de qualitatNo s’han d’espatllar a la primera de canvi. L’infant ha d’aprendre a tractarles amb cura. Que siguin sòlides no significa que es puguin maltractar.

Variades i en la justa mesuraÉs necessari gaudir de diferents ti-pus de joguines, però sense excés. Millor la qualitat que la quantitat.

Adequades a l’edatNo han de ser ni massa senzilles per avorrir ni tan complicades que resultin reptes insuperables que frustraran innecessàriament l’infant.

AtractivesParlem d’interessos i gustos, no pas de capricis! Abans d’escollir, pensar en com és l’infant que hi jugarà.

1 > Regaleu amb moderació. No convertiu el vostre fill en un nen hiperregalat.

2 > No us avanceu. Feu que el vostre fill desitgi el regal.

3 > els nens canvien d’idees. Allò que desitgen avui, demà no ho recordaran.

4 > Valoreu si el vostre fill vol el regal perquè li agrada realment. diferenciem realitat i publicitat.

5 > Regalar contínuament acaba frustrant. el vostre fill pensarà que tot és fàcil d’aconseguir.

6 > No confondre el preu del regal amb el seu valor, que és la part moral, emocional, afectiva i lúdica.

7 > el regal pertany al nen. Ha de saber gestionar-lo, tenir-ne cura i compartir-lo.

8 > No regaleu allò que vosaltres sempre haguéssiu volgut tenir.

9 > el millor regal per al fill és el seu temps. dediqueu-ne molt i d’excel·lent qualitat.

10 > La vostra actitud com a pa-res davant del joc és fonamental.

JoGuINES quEAFAVoREIXEN EL JoC

Llibre recomanat

El placer de jugarMarín, S. Penón, M. MartínezEdiciones CEAC

Les autores, des de l’experiència com a mares, han escrit un llibre per ser subratllat amb les anotacions dels mateixos pares. Descriu les carac-terístiques evolu-tives del nen i res-pon als múltiples interrogants davant del joc.

escollir i comprar una joguina és un acte de comunicació entre pares i fills que ens proposa un seguit d’aprenentatges formidables. Conèixer i valorar les pos-sibilitats: tocant, provant, preguntant..., desitjant abans de comprar. També ens obliga a seleccionar, comprenent que desig i necessitat no són pas el mateix, i que escollir entre centenars de joguines no és renunciar, sinó preferir. Per últim, cal actuar de forma responsable oferint als infants un nombre de joguines que sigui abastable, que puguin arribar a conèixer, estimar, tenir-ne cura i con-vertir-los en els seus millors companys de creixement.

el joc esdevé un mitjà d’educació i des-envolupament extraordinari. Però, tot i la reconeguda importància del joc, no

sempre totes les joguines que se’ns ofereixen responen a la representació dels valors en què volem educar al nos-tres fills i filles. Així doncs, la joguina adquireix en el joc dels infants un valor educatiu important, molt més enllà del seu valor com objecte de regal, on so-vint la releguem els adults.

Tanmateix, qualsevol objecte es pot convertir, en les mans d’un infant, en una joguina: una capsa de cartró, les anelles de les cortines, un llençol…

L’objecte apareix des del primer mo-ment intrínsecament vinculat al joc, doncs és el seu suport. Les joguines són, doncs, creacions espontànies dels mateixos infants o creacions culturals que els adults hem elaborat per al seu desenvolupament i satisfacció.

ens trobem aquí amb una contradicció. en pocs anys, la proliferació de jogui-nes cada cop més modernes, de més qualitat, més cares i sofisticades no ha afavorit sempre, com en un principi hagués estat desitjable, el joc dels nos-tres infants.

Imma Marín

assessora pedagògicaDirectora de Marinva Joc i Educació

Cristina Ramírez Roa

professora de psicologia evolutiva i de l’educació Universitat de Barcelona

ConsELL Cap joguina comercialitzada garanteix en sí mateixa el joc. El seu principal valor és divertir-nos, proporcionar alegria, repte, sorpresa i satisfacció. Les joguines, regalades amb amor i compartides, multipliquen els seus beneficis.

Hem de donar als fills l’oportunitat de tenir temps per a l’avorriment creatiu, per a la lectura, per a compar-tir jocs de taula i tertúlies familiars

DECàLEG DEL REGAL

fapac respon Des de la FaPaC s’ofereix un servei d’assessorament i orientació a totes les AMPA per resoldre els seus dubtes i per millorar el seu funcionament en el centre educatiu.

Envia’ns la teva consulta o dubte a través de la web: www.fapac.cat

Les AMPA estem obligades a contractar una assegurança?

Les administracions, institucions, or-ganismes, associacions, persones fí-siques o jurídiques autoritzades per a l’ús d’edificis, instal·lacions o ser-veis dels centres docents, inclosos els supòsits d’ús per a la realització d’activitats complementàries o extra-escolars, són responsables dels danys que hi puguin causar. Hauran de subs-criure una pòlissa de responsabilitat civil que garanteixi la reparació dels possibles danys en instal·lacions i ma-terials, i d’indemnització per danys a persones i béns aliens. Així mateix, assumeixen totes les responsabilitats derivades de la contractació de per-sonal o serveis, sense que el departa-ment d’educació en pugui assumir cap responsabilitat.

què faig per contractar un monitor?

si necessiteu els serveis d’un monitor per a activitats extraescolars, aquest ha d’estar contractat obligatòriament independentment de les hores que treballi. existeixen diverses fórmules legals per contractar els monitors. L’AmPA pot contractar directament el monitor que ha d’estar donat d’alta a la seguretat social i registrar el contrac-te; es realitzaran les nòmines oficials i retencions d’IRPF corresponents. Al-tra modalitat és contractar els serveis a una empresa d’activitats de lleure o associació sense ànim de lucre. A més, existeix una altra possibilitat: que els monitors siguin uns professionals (au-tònoms) amb possibilitat de facturar a l’AMPA pels seus serveis.

Com fer el canvi de junta directiva?

La junta directiva ha de ser aprovada en assemblea general de socis mit-jançant una votació que, segons els es-tatuts, ha de ser secreta. L’assemblea, però, pot decidir que es faci a mà alçada. Un cop escollida la junta s’ha de fer un certificat i registrar-lo en el Registre d’entitat Jurídiques del de-partament de Justícia (c/ Pau Claris, 81, Barcelona). es pot fer per correu postal o en una oficina d’Acció social i Ciutadania de la Generalitat. el certi-ficat ha d’estar signat pel president/a entrant i sortint i el/la secretari/ària entrant i sortint. si no és possible el/la president/a o el/la secretari/ària ha de portar el certificat personalment al Registre i fer l’acceptació del càrrec.

TeMPs d’AMPA { escola de pares 15

ActivitAts

El Departament de Cultura publica a la xarxa una de les agendes culturals més completes. Propostes culturals diriges a joves i infants de totes les comar-ques catalanes. S’actualitza diàriament i permet fer recerques per data i activitat. N’hi ha per tots els gustos.

www.cultura.gencat.cat/agenda Propostes per compartir en família

WEB

Criatures.cat és un portal per a pares i mares on hi trobareu notícies actuals sobre la família i la criança dels fills, vídeos d’experts, i un fòrum on compartir experiències i preocupacions. Si us apunteu al Club Criatures podreu gaudir de descomptes, ofertes amb entrades i premis com llibres o cds de música.

www.criatures.cat

RàDIO

L’emisora COM Ràdio emet cada dissabte de 4 a 6 de la tarda el programa “Digues-COM”. L’espai està obert a la participació de les escoles i, en clau d’humor, parla de tot allò que hi està relacionat. Ràdio pen-sada i feta per la mainada. Miquel Gimé-nez dirigeix el programa.

www.comradio.com

ÒPERA

El Petit Liceu és l’aposta del Gran Teatre del Liceu per apropar les arts escèniques als més petits. Aquesta temporada la programació inclou cone-gudes obres adaptades a aquest públic com La petita Flauta Màgica o Els músics de Bremen.

www.liceubarcelona.cat

ESPECTACLES

La nova temporada del Poble Espanyol proposa activitats durant tot l’any. El cartell inclou 45 activi-tats familiars, com les actuacions del Mag Lari i De Mortimers, a més de projeccions de curtmetrat-ges del Festival Internacional de Barcelona (Mecal). L’art, la festa, l’educació i la participació són els eixos de les propostes.

www.poble-espanyol.com

BEQUES

La Fundació Jaume Casademont ha creat les Beques Educar Menjant per premiar projectes innovadors al voltant d’una alimentació saludable desenvolupats en l’àmbit educatiu i lúdic de 0 a 16 anys. S’atorgaran quatre beques de 3.000 euros cadascuna a les millors iniciatives. El termini per participar resta obert fins al 15 d’abril del 2010.

www.fundaciojaumecasademont.cat

EXCURSIÓ

Una visita a la Fundació Mona val la pena. És un centre sense ànim de lucre de recuperació de primats que han estat rescatats provinents del tràfic il·legal. Una proposta interessant per comprendre i respectar en família aquesta espècie animal. El centre està a Riudellots de la Selva i ofereix visites guiades.

www.fundacionmona.org Tel. 972 477 618

EXPOSICIÓ

La Fundació Francisco Godia organitza “Els dissabtes a la Fundació”, una iniciativa perquè els més petits gaudeixin de l’art. L’exposició “Pintura Antiga. Col·leccions privades” està dirigida a nens de 3 a 12 anys perquè coneguin les característiques dels períodes artístics. A més, en el taller els infants realitzen un conte plàstic amb material visual de l’exposició. Des del febrer fins al juny de 2010.

www.fundacionfgodia.org

MUSEUS

El Museu d’Arqueologia de Catalunya organitza activitats, tallers i visites teatralitzades a totes les seus (Barcelona, Empúries, Olèrdola, Ullastret, Girona). Les propostes estan pensades perquè pares i fills descobreixin junts el patrimoni arqueològic. Moltes són gratuïtes.

www.mac.cat Tel. 93 424 25 43 / 93 423 21 49

Què fem?

Si esteu interessats en un tema concret relacionat amb l’educació dels fills aquest és el vostre espai. Envieu la vostra proposta a:

comunicacio@fapac.cat

Digues la teva!

oliver martín { entrevista...........................................................

L’actual televisió que s’emet a Espanya és una eina educativa?s’ha transformat en un fenòmen de des-educació. Però, alerta!, de la deseduca-ció també se n’aprèn.

Perquè cada vegada hi ha menys pro-gramació per al públic infantil i juvenil?No és tant la reducció, sinó la perversió allò que espanta dels programes infan-tils i juvenils. Avui les televisions, espe-

cialment les privades, es dirigeixen a targets d’edat en funció del consum po-tencial que tenen aquests sectors. el públic infantil i juvenil interessa molt perquè és consumidor i amb molts anys per endavant per consumir. el que es-panta, repeteixo, és el tipus de produc-te que els hi proposa la tele per engan-yar-los. Les cadenes haurien d’estar obligades a dedicar més temps als més joves?Rotundament sí, però avui la lluita per

l’audiència ha fet que la línia divisòria entre televisió pública i televisió priva-da, estigui cada cop més esborrada.

és suficient el control que s’exerceix sobre els continguts audiovisuals?No m’agrada gens la paraula control. No m’atreveixo a proposar una figura de controlador. Més que donar les cul-pes a la tele hem de fer catarsis nosal-tres mateixos, l’audiència; és a dir, els pares i els mestres. És obligació d’escoles i d’instituts insti-

Ferran monegal, periodista i crític de televisió, reflexiona sobre el paper actual dels mitjans audiovisuals i l’ús que en fan els joves.

L’assignatura d’educació audiovisual és necessària”

“

Qui ésFerran Monegal?

Llicenciat en perio-disme per l’Escola de Periodisme de Barcelona (1973), Ferran Monegal arrossega una àmplia trajectòria professional: va exercir la crítica de teatre al diari Tele/eXpres, va ser entrevistador a La Vanguardia, sotsdi-rector d’El Noticiero Universal i funda-dor i primer director del diari Claro.

Des de fa més de deu anys, és crític de televisió d’El Periódico de Catalunya. La seva mirada –aguda i in-cisiva- ha fet de la seva columna diària tot un referent. Des de setembre de 2003, presenta el programa Tele-monegal a BTV.

entrevista } TeMPs d’AMPA / HIVeRN 2010

tuïr l’assignatura d’educació audiovi-sual en els seus programes d’estudis. Ho vinc reclamant des de ja fa més de deu anys.

L’esperada Llei Audiovisual serà una eina eficaç per protegir els menors?Als menors no se’ls han de crear bom-bolles artificials ni tancar-los en paradi-sos de dibuixets animats. el que s’ha de fer és donar-los les eines intel·lectuals suficients perquè es puguin enfrontar a les trampes de la tele. I això és tasca de pares i educadors.

què haurien de tenir en compte els pa-res a l’hora d’educar àudiovisualment els fills?No intentar amagar un aparell que és el rei de les sales d’estar de totes les llars i, per tant, no practicar la censura sinó la il·luminació, la tutela, veure la tele tots plegats, comentant allò que veiem. si els adults defugim d’aquesta respon-sabilitat la infància i l’adolescència ac-cediran pel seu compte, ja sigui a través de l’aparell de televisió o per internet.

Val la pena que els fills continuïn mi-rant l’actual televisió?És que la veuran de totes maneres. d’aquí la necessitat de la tutela dels adults. No per amagar programes ni per prohibir veure’ls, sinó tot el contrari.

foto

} c

arlo

s co

llad

o