revista puntcoop

11 Hivern 2011

any internaCional de les Cooperatives · l’aposta és innovar · Cooperar més que mai entrevista a paloma tarazona · Coop57 projeCta el seu futur · sostenibilitat amb Criteri

Finançament cooperatiu

PVP 2 €

aCTUaLiTaTS 3

ActuAlitAtsel sistema fi nancer cooperatiuconeguem les 9 entitats fi nanceres amb presència a l’economia cooperativa catalana 4

Quan la jubilació obre una porta 7 • la força del cooperativis-me 8 • les cooperatives franceses tenen molt a dir 10 • Entre-vista a paloma tarazona 11 • ambulàncies cooperatives 14

opinionscooperar més que maiHa arribat el moment de posar en marxa veritables processos d’intercooperació 17

l’aposta és innovar 16 • clavar arrels, enfi lar-se, persistir 18

inForMAcionscanvi de xiples cooperatives de consum són una bona eina per difondre el consum responsable 25

factories de serveis 21 • coop57 projecta el seu futur 29 • sense els trumfos a la mà 32

propostessostenibilitat amb criteri les memòries de sostenibilitat d’abacus i arç incorporen els criteris Gri reconeguts internacionalment 33

re-descobrint l’entorn 35 • Estudis sobre la nova economia 36

CoNSELL EDIToRIaL:Perfecto alonso, antoni Comín, Miquel a. Corna, Mercè Fluvià, Carles Garcia, Jordi Garcia, Josep Maria Gasch, Santos Hernández, Daniel Jover, Xavi López, Jordi Marí, Miquel Miró, Jordi Panyella, Josep Parcerisa, David Pérez, Verònica Platas, Joseba Polanco, Jesús Ricou, Eva Salvà, Joan Subirats, Jordi Valls i Jordi Via.

EQUIP DE REDaCCIÓ:Jordi Garcia, Miquel Miró, Joseba Polanco, olga Ruiz i Marta Salinas.

PERSoNES CoL·LaBoRaDoRES:Jordi Borràs, Gemma Casamajó, Carme Giménez, alba Gómez, Carles Masià, Frederic Malàs, antoni Martínez, Frederic Saló, José Sierra, Quechua, Paloma Tarazona, Maria Torrents i Miquel Vallmitjana.

DISSENY GRÀFIC:ara Llibres, SCCL

DIRECCIÓ D’aRT:Cristina Serrano

REDaCCIÓ, CooRDINaCIÓ, MaQUETaCIÓ I REVISIÓ LINGÜÍSTICa:L’apòstrof, SCCL

PoRTaDa:Maria Torrents

IMPRESSIÓ:Gramagraf, SCCL

PUBLICITaT:[email protected]

CoNTaCTE:Confederació de Cooperatives de CatalunyaTel. 933 323 [email protected]

Fundació Seira per a la innovació i projecció del cooperativismeTel. 933 188 [email protected]

C/ Premià, 15, 08014 Barcelona

DL: B294932009

Revista impresa en paper ecològic

Llicència Creative CommonsReconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especifi cada per l’autor o el llicenciadorcompartir igual — Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

http://creativecommons.org/licenses/bysa/3.0/deed.ca

EDITEN:

aMB EL SUPoRT DE:

PuntcoopNúmero 11 · Hivern 2011Revista trimestral

4 PUNTCOOP • hiverN 2011

El primer que cal preguntar-nos és si realment existeix un sistema financer cooperatiu, és a dir, una entitat o un conjunt d’entitats financeres cooperatives que cobreixin totes les necessitats financeres de les empreses cooperatives amb productes i serveis adaptats a les característiques d’aquestes. Si incloem aquelles entitats que sense ser cooperatives tenen el finançament de les cooperatives entre els seus objectius explícits, podem dir que a Catalunya hi ha 9 entitats financeres amb presència a l’economia cooperativa catalana. Coneguem-les per ordre d’antiguitat en les operacions amb cooperatives a Catalunya. Text: Miquel Miró

El sistEma financEr coopEratiu

SICOOP, SL

Any d’inici d’operacions amb cooperatives: 2008

Nombre d’operacions realitzades amb cooperatives: 3 operacions

Principal producte/servei: Préstec participatiu 6-8 anys

Límit de risc per cooperativa: 150.000 fins a 1.500.000 euros

Principals socis: CF, Catalunya Caixa, Unimm, Dept Empresa i Ocupació, Grup CLADE, Crédit Coopératif

+info: www.incf.cat a/e: [email protected]

FUNDACIÓ ACCIÓ SOLIDÀRIA CONTRA L’ATUR


Nombre d’operacions realitzades amb cooperatives: Més de 10 operacions

Principal producte/servei: Préstec per a joves cooperatives de fins a 5 anys sense interessos

Límit de risc per cooperativa: 20.000 euros

Principals socis: no aplicable

+info: www.acciosolidaria.org a/e: [email protected]

AVALIS - ICF



Principal producte/servei: Avals financers i préstecs fins a 10 anys

Límit de risc per cooperativa: 1.000.000 euros

Principals socis: Generalitat i entitats financeres convencionals

+info: www.avalis.cat a/e: [email protected]

COOP57, SCCL



Principal producte/servei: Avanç d’ajuts i contractes amb l’Administració

Límit de risc per cooperativa: 200.000 euros

Principals socis: Extreballadors de Bruguera, Fundació Seira, Col·lectiu Ronda, +350 entitats, +1.200 persones sòcies col-laboradores

+info: www.coop57.coop a/e: [email protected]

ActuAlitAts 5

Tant Avalis com l’ICF són presents d’abans, però de forma poc significativa. En el cas d’Avalis, és a partir de la signa-tura del conveni amb la Confederació de Cooperatives de Catalunya el 2007, i so-bretot a partir de l’admissió d’operacions amb cooperatives agràries, que s’incre-menta l’activitat.

La Fundació Seira (www.fundacioseira.coop), especialitzada en l’impuls d’ins-truments per al finançament, ha signat el 2010 convenis per facilitar l’actuació amb cooperatives de treball associat federades amb la Fundació Acció Solidària Con-tra l’Atur, COOP57, Caixa d’Enginyers, Fiare i Oinarri.

A més de les entitats anteriors, a Cata-lunya hi són Caja Laboral, altres coope-ratives de crèdit i les seccions de crèdit de les cooperatives agràries, però a la pràctica cap d’elles no és al mercat com a entitats financeres per a cooperatives.

PRIMERES CONCLUSIONSDe l’anàlisi d’aquesta situació i del coneixement de la pràctica creditícia d’aquestes entitats es poden treure les conclusions següents:

Sols Coop57 té una presència signifi-•cativa com a entitat especialitzada i és de llarg la més activa.Destaca l’activitat d’Oinarri en el poc •temps que actua a Catalunya. El refi-nançament de les operacions, que ara assumeix la Fundació Seira, pot ser una limitació important en el futur, per la qual cosa desitgem que es pugui comptar aviat amb la col·laboració del Govern (com passa al País Basc).La majoria de les empreses coopera-•tives utilitzen la banca convencional per finançar-se.Ni els productes ni la metodolo-•gia d’anàlisi de les operacions estan adaptats a les característiques de les

empreses cooperatives, ni per la ban-ca convencional, però tampoc per la del sector.Sorprèn les poques operacions de •SICOOP i el conjunt Avalis-ICF, cir-cumstància que no deu ser aliena als criteris de gestió i anàlisi compartits per totes elles.No hi ha productes més enllà dels 10 •anys, excepte per a operacions hipo-tecàries, que arriben a 15 anys.Pràcticament no hi ha finançament •lligat al projecte empresarial amb les característiques adaptades al projecte. Per exemple, lligar el retorn del prin-cipal al diner generat.Excepte els préstecs participatius de •SICOOP, no hi ha productes de capi-tal o quasi-capital. Aquesta circums-tància és especialment greu després de la implantació de les normes internacionals.

Focus

EURECOS, SL



Principal producte/servei: Finançament d’immobles per a empreses de l’economia social

Límit de risc per cooperativa: no aplicable

Principals socis: MACIF, MAIF, Abacus, Crédit Cooperatif

+info: [email protected]

OINARRI, SGR



Principal producte/servei: Avals tècnics i financers

Límit de risc per cooperativa: 1.400.000 euros (tècnics) 600.000 euros (financers)

Principals socis: més de 2.500 entitats de l’economia social, principalment del País Basc

+info: www.oinarri.es a/e: [email protected]

FIARE, SL



Principal producte/servei: Tots. Préstec 10 anys


Principals socis: Associacions territorials amb més de 2.000 socis. Agent de Banca Popolare Etica

+info: www.proejectefiare.cat a/e: [email protected]

CAIXA D’ENGINYERS S. COOP. DE CRÈDIT



Principal producte/servei: Tots. Préstec fins a 10 anys


Principals socis: més de 80.000 socis a Catalunya

+info: www.caixa-enginyers.com a/e: [email protected]


El capital “capitalista” no accepta que •no hi hagi una correlació exacta entre capital i poder polític, però tampoc no sabem què diria el capital “coo-perativista”, atès que no hi ha indicis apreciables que existeixi.

M’interessa ressaltar dues qüestions: la manca de productes i metodologia adaptats i la manca de “capital coopera-tivista”. El motiu és que en la situació actual són dos temes crítics i als quals hem de poder donar resposta en el curt termini des de la Fundació Seira.

Obvio la pregunta de si cal un sistema financer propi del sector cooperatiu; és discutible si tenim la dimensió suficient per fer-lo sostenible, però a la vista del procés que està experimentant tot l’en-torn financer convencional és evident que hi ha una oportunitat per a l’econo-mia cooperativa.

NECESSITEM PRODUCTES I METODOLOGIES ADAPTADES?Atès que la immensa majoria utilitza la banca convencional, no n’estic segur; però, d’una banda, si veiem els resultats, i, d’una altra, que són empreses dife-

rents, diria que sí, que necessitem un sistema propi amb productes i metodo-logies adaptats.

En què són diferents les cooperatives?, què fa que l’anàlisi financera convencio-nal no ens avaluï amb justícia a l’hora de concedir crèdit o col·locar capital? Els mètodes d’anàlisi estàndard i la regla-mentació comptable són incomplets i no reflecteixen el valor real de les empreses cooperatives. Des d’una òptica conven-cional, les empreses cooperatives són diferents perquè:

El benefici no és un objectiu sinó un •mitjà per satisfer l’interès del col-lectiu mitjançant l’actuació d’una empresa en el mercat.Són emprenedors col·lectius que • s’or-

ganitzen democràticament amb lide-ratges distribuïts i sense concentració de poder polític de cap mena.L’elecció de l’activitat i l’organització •econòmica responen a la voluntat de cobrir unes necessitats del col·lectiu abans que a maximitzar el benefici. Però també tenim clar que maximit-zar el benefici i reinvertir-lo és la millor manera d’assegurar la supervi-vència empresarial i, per tant, l’objec-te social col·lectiu. Són estructures arrelades a la comu-•nitat.Són microempreses majoritàriament. •A Catalunya, més del 70% de les co-operatives de treball facturen menys d’1 milió d’euros l’any.Amb una estructura de finançament •de les inversions en la qual hi ha par-ticipació dels socis i n’hi pot haver de la comunitat, de l’estat (ajuts en capital) i, evidentment, del sistema financer.A moltes empreses cooperatives es •veu una estructura diversificada dels ingressos, amb uns derivats de la ven-da de productes i serveis en el mercat, uns altres fruit de serveis a la comuni-tat per compte de l’estat, i també amb ajuts puntuals fruit de la finalitat so-cial d’algunes empreses cooperatives o del reconeixement d’uns beneficis socials no internalitzats.La majoria no generen unes taxes •de rendiment competitives sobre el capital invertit. En part perquè no és el seu principal objectiu. A Cata-lunya, no obstant això, les taxes són especialment baixes sense que s’hagi analitzat amb detall les causes. Hi pot haver una baixa productivitat (auto-suficiència), laxitud, excés de pes del component social, manca de cultura/formació empresarial i financera, manca d’ambició...

En conseqüència, tot això suposa unes dificultats afegides per a l’obtenció de finançament:

Els • costos de transacció (anàlisi, estu-di, formalització) són elevats per com-pensar les petites operacions, almenys per a la majoria d’entitats financeres convencionals. La manca de coneixe-ment de la seva naturalesa, el potencial a llarg termini i els prejudicis també impulsen la percepció d’empreses d’alt risc per a les mateixes entitats.

Les cooperatives necessiten entitats de finançament que disposin de productes adaptats a les seves característiques.

Manca d’informació, i prejudicis de •la comunitat financera convencional.La complexitat de les formes de •govern, sense majories clares, on no hi ha lloc per a l’accionista conven-cional.Reticència a la incorporació d’ins-•truments de deute. Un cert esperit autàrquic regna entre molts directius cooperativistes. També es pot dir aversió al risc, compartida per les dues parts (prestamista i prestatari).Mancança crònica de liquiditat de •les cooperatives, lligada generalment a una estructura dolenta del pas-siu amb dèficit de capitals i deute a llarg.Dèficit de cultura i formació finan-•cera dels empresaris cooperativistes. Dèficit de “brokers cooperatius” •capaços d’acostar interessos i llen-guatges i acompanyar els projectes amb la confiança necessària per les dues parts.

NECESSITEM UN SISTEMA FINANCER COOPERATIUSi la generació de diners és més len-ta que per a les empreses capitalistes, perquè potser hi ha uns altres objectius prioritaris, com el manteniment dels llocs de treball o el manteniment de l’activitat, això implica simplement que necessitem més temps per amortitzar els crèdits, perquè els imports que es poden dedicar al servei del deute són menors. Cal disposar d’entitats que entenguin aquesta lògica i disposin de productes adients. Hi ha exemples a al-tres economies desenvolupades (França, Itàlia, Quebec); per tant, no és impos-sible.

Necessitem productes i estructures d’acompanyament que estiguin especi-alitzades en projectes cooperatius, es-pecialment en el cas de joves empreses i també en fase de creixement. Tan sols Oinarri, Acció Solidària contra l’Atur i Coop57 tenen productes i metodologies adaptades.

Per tot això, des de la Fundació Seira convoquem tot el sector a moure’s col-lectivament per tal de promoure una entitat financera cooperativa pròpia (o un conjunt coherent i complet) que sigui eficaç i eficient, amb els recur-sos, productes i serveis necessaris per respondre a totes les necessitats reals de les empreses cooperatives•

ActuAlitAts 7

Quan la jubilació obrE una portaAmb els anys, les empreses que volen subsistir s’han de sotmetre al sedàs del canvi: transformar-se i adaptar-se als nous temps. En aquest procés hi ha, però, un moment clau: quan els propietaris es jubilen, un moment òptim per repensar l’estructura, la dimensió o, fins i tot, el model d’empresa. I una oportunitat que no pot desaprofitar el moviment cooperatiu, especialment si, com diuen els experts, més de 700.000 empreses canviaran de mans els propers 15 anys. Text: Alba Gómez

tunitat de fer créixer el moviment cooperatiu transformant empreses capitalistes en cooperatives. L’accés a recursos com els contractes públics, les mesures fiscals o el suport al desenvo-lupament cooperatiu són algunes de les línies bàsiques de les administracions quebequeses. Segons el consultor Mar-tin van den Borre, de la cooperativa de desenvolupament regional d’Outaouais-Laurentides, el context actual és òptim: “En els propers 10 anys, unes 38.000 empreses capitalistes del Quebec busca-ran un relleu”. El consultor recorda que una part important de cooperatives de treball de la regió –unes 200− són fruit de transformacions d’empreses capita-listes. Una expansió que, al seu parer, pot seguir creixent si s’ofereix suport i finançament. “La gestió col·lectiva d’una empresa requereix una aproxima-ció diferent, que ha d’estar acompanya-da d’educació i de formació continua-da”, manifesta Van den Borre. Alerta,

L ’any 2010 el gestor Ricard Escribà anunciava als cinc treballadors del seu despatx que es jubilava i tan-cava l’empresa que durant gairebé

quaranta anys havia liderat. Es feien, així, explícits un problema i una oportu-nitat. El problema era que si no reaccio-naven, els treballadors perdrien la feina; l’oportunitat era que podien transformar l’empresa de forma conjunta i democrà-tica. “Vam convertir-la en una coope-rativa de treball i d’aquesta manera els cinc treballadors vam seguir integrant el projecte”, explica Jordi Forriols, que treballa al despatx Escribà, al costat dels seus antics companys. “Vam triar el mo-del cooperatiu perquè alguns hi estàvem familiaritzats i perquè ens permetia capi-talitzar l’atur”, diu Forriols. L’assessora-ment laboral, fiscal i empresarial, junta-ment amb la corredoria d’assegurances, segueixen sent les potes d’aquest des-patx històric, que avui ha d’encarar un context econòmic difícil: “Cap empresa pot eludir la crisi —reconeix Forriols—, però la cooperativa ens permet afrontar-la amb diàleg, posant-nos a la pell dels altres i prenent decisions sabent que tots hi estem implicats”, conclou.

LA CONVICCIÓ qUEBEqUESA A la regió canadenca del Quebec, les institucions també han aprofitat l’opor-

però, que també cal evitar fer reviure totes les empreses que fan fallida amb la crisi: “algunes indústries s’hauran de reinventar del tot”, informa l’expert.

L’ECO FRANCÈSA finals de 2010, la confederació de cooperatives francesa, Conféderation des Scop, comptava amb prop de 2.000 cooperatives, algunes de les quals són fruit d’una transformació empresarial. A França, el nombre de cooperatives de nova creació creix dia a dia, de la mateixa manera que l’envelliment de la població. Conscient d’això, la confederació fran-cesa ha impulsat la Réseau des Scop, una xarxa de suport a la creació, recuperació i transformació de negocis, adreçada a les cooperatives de producció (Scop) i a les d’interès col·lectiu (Scic). La forma-ció, el finançament o la representació davant dels poders públics són alguns dels serveis d’aquest programa, arrelat a tot el territori•

Panorames

“Vam convertir l’empresa en una cooperativa de treball i els cinc treballadors vam seguir integrant el projecte”

ment, és una oportunitat per encoratjar els governs i els organismes reguladors a establir polítiques i lleis favorables a aquest model socioeconòmic participa-tiu, igualitari i transformador.

UN REMOLí D’ACTIVITATSEl 2012 està a l’abast de tothom: la declaració de l’any del cooperativisme és una oportunitat per visibilitzar el mo-viment i donar a conèixer els principis i valors amb què treballen les cooperati-ves. Cada cooperativa pot organitzar les activitats que vulgui per celebrar aquest esdeveniment. De fet, l’Aliança Coope-rativa Internacional (ACI), l’entitat que representa el cooperativisme a escala mundial, anima totes les cooperatives del món a utilitzar el logotip i el lema proposats per l’ONU en les activitats

T otes les cooperatives estan con-vocades a fer activitats al llarg del 2012 per mostrar l’impacte i la solidesa que tenen juntes als cinc

continents. Les xifres ho evidencien: 1.000 milions de persones al món són sòcies d’alguna cooperativa, el coopera-tivisme genera 100 milions de llocs de treball i les 300 cooperatives més grans sumen vendes per més d’1,6 bilions de dòlars.

No solament les xifres de negoci han portat l’ONU a dedicar un any al movi-ment cooperatiu; el factor determinant ha estat la contribució que fan les coope-ratives a la societat pel que fa a l’eradica-ció de la pobresa, a la generació d’ocu-pació i a la integració social. Per aquests motius, la resolució de l’ONU a favor del cooperativisme insta els governs a crear més ajudes, sobretot econòmiques, per promocionar, desenvolupar i enfortir les cooperatives.

El 2012 ha de servir per augmentar la consciència pública sobre com les cooperatives contribueixen al desenvolu-pament socioeconòmic a partir d’empre-ses sostenibles i participatives propietat de les persones que en són membres. A més, ajudarà a promoure el coneixement i el creixement de les cooperatives entre les persones i les institucions. Final-

8 PPUNTCOOP • hiverN 2011

Amb el lema “Les empreses cooperatives construeixen un món millor”, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat el 2012 l’Any Internacional de les Cooperatives. En els propers mesos, tindran lloc a tot el món centenars d’activitats que mostraran la força i l’abast del cooperativisme.Text: Marta Salinas

la força dEl coopErativismE

ActuAlitAts 9

que facin per tal de donar visibilitat a l’Any Internacional de les Cooperatives.

Ja hi ha moltes iniciatives en marxa: Austràlia és el primer estat del món que ha encunyat una moneda commemorati-va de l’Any Internacional de les Coo-peratives. Rochdale s’ha convertit en la capital mundial del cooperativisme per recordar que en aquesta ciutat del nord d’Anglaterra els pioners de Rochdale van constituir la primera cooperativa el 1844. Les cooperatives canadenques del sector de l’habitatge han disse-nyat una bandera amb el logo de l’Any Internacio nal que onejarà els pròxims mesos a les cooperatives d’habitatges. Mèxic i Costa Rica dedicaran un sorteig de la loteria nacional al cooperativis-me, i han imprès un bitllet especial per celebrar l’any. A Ghana, el mes de juliol se celebrarà un torneig de futbol. La Confederació de Cooperatives d’Euska-di (Konfekoop) farà a Landako Gunea (Durango) el mes de novembre una jornada festiva de cooperatives. El portal stories.coop ja fa setmanes que recull històries sobre el cooperativisme, en format escrit o audiovisual, per crear la primera biblioteca d’històries cooperati-ves mundial en format digital.

A Catalunya, la Federació de Coope-ratives de Treball de Catalunya (FCTC) fa seus els objectius i missatges de l’Any Internacional de les Cooperatives, i pre-para una campanya basada a augmentar el coneixement sobre l’aportació del model cooperatiu a partir de testimonis, imatges i vídeos que il·lustren com les cooperati-ves contribueixen a construir un món mi-llor. A més, promou que les institucions publiques expressin el seu suport a l’Any del Cooperativisme a través de declaraci-ons institucionals aprovades pels ajunta-ments. La Confederació de Cooperatives de Catalunya prepara un web que recolli-rà les activitats que proposin les coope-ratives de casa nostra per fer-se ressò de l’esdeveniment, amb materials específics per estendre el coneixement de les em-preses cooperatives catalanes. Així mateix, anima totes les cooperatives a participar en les activitats compartides i a organitzar activitats de promoció i difusió. Algunes iniciatives que s’estan preparant són rutes cooperatives per conèixer el cooperati-visme a la ciutat de Barcelona, tallers de divulgació, una exposició, vídeos virals, materials promocionals, trobades territo-rials, etc •

Conferència Internacional sobre cooperatives de crèdit27 i 28 de gener a Pune (Índia)http://civimail.ica.coop/node/31

Promoure el coneixement de les cooperatives per fer un món millor (conferència)15 i 16 de març a San Servolo (Venècia, Itàlia)http://www.2012.coop/sites/de-fault/files/1313140958_n1759.pdf

Conferència Internacional sobre les cooperatives rurals 201211 i 12 de setembre a Trim (Irlanda)www.rural2012.coop

Cimera Internacional de Cooperatives 2012Del 8 al 12 d’octubre al Quebec (Canadà)www.2012intlsummit.coop

ExpoCoop (fira del sector cooperatiu)Del 31 d’octubre al 2 de novembre a Manchester (Regne Unit)www.icaexpo.coop

ActiVitAts oFiciALs de L’Any

La Fctc prepara una campanya per il·lustrar com les cooperatives contribueixen a construir un món millor.

La cooperativa valenciana de disseny collage-no ha guanyat el concurs de cartells de l’Any inter-nacional de les cooperatives convocat per l’Aci.

MÉs inFoRMAciÓ • ACI: www.2012.coop

• Nacions Unides: http://social.un.org/coopsyear/

• Calendari d’activitats internacionals: http://civimail.ica.coop/events

(Georges) Pierre, vine al meu despatx immediatament.(se sent una porta que s’obre) (Pierre) Què passa... dire?(Georges) Has estat tu qui ha penjat a la intranet l’import dels excedents que ens corresponen a cadascú, fins i tot els meus?(Pierre) Sí...(Georges) Doncs estàs... acomiadat.(Silenci)(Georges) Ha, ha, ha, ha! (esclata a riure)(Pierre) Ha, ha, Georges, però si has estat tu!(Veu en off) En una Scop, societat cooperativa i participativa, els assalariats comparteixen informacions, riscos, beneficis; hi ha 2.000 Scop a França.


M ilions de francesos han pogut escoltar mentre esmorzaven aquesta falca publicitària a la ràdio. Com

aquesta, probablement n’han sentit unes quantes més; en totes en Georges, un hipotètic director d’una cooperativa, en fa una de les seves amb el seu peculiar sentit de l’humor.

Aquestes falques formen part d’una ambiciosa campanya publicitària produ-ïda per la CG-SCOP, la confederació de cooperatives de producció (Scop) france-ses. La campanya té com a objectiu donar a conèixer aquesta mena de cooperatives –similars a les cooperatives de treball catalanes–, fent aflorar la seva identitat de marca per tal de començar-les a situar d’una manera permanent al costat dels altres actors de l’economia francesa.

Perquè, malgrat que donen feina a unes 40.000 persones, que es troben en tots els sectors d’activitat, que algunes tenen més d’un miler de treballadors i que són hereves de les cooperatives de producció creades pels obrers de fa més de 150 anys, les Scop sempre han passat desapercebudes.

L’any passat, però, van decidir fer un esforç suplementari per sortir a la llum i van contractar una empresa de comu-nicació que repensés els fonaments de la marca cooperativa. Com a resultat, van simplificar la denominació, de“Scop en-treprises” a “Scop”; van canviar el desen-volupament de la sigla Scop per un altre de més modern, passant de “societats cooperatives de producció” a “societats cooperatives i participatives”, van crear una nova identitat visual i la van acom-panyar d’una signatura de marca: “La democràcia ens escau bé”.

El cooperativisme, i en general l’economia social i solidària, han estat un dels protagonistes de l’any al país veí. A l’èxit del Estats Generals de l’Economia Social i Solidària, una trobada a mitjan juny que concentrà més de 5.000 persones, cal afegir el ressò que està tenint la campanya de comunicació llançada per les cooperatives de treball. Text: Jordi Garcia

lEs coopErativEs francEsEs tEnEn molt a dir

Al principi de 2011, va començar la fase següent, que va adoptar la forma d’una gran campanya de comunicació per ràdio, premsa i internet. La ràdio havia de servir per difondre les coope-ratives entre el gran públic, sobretot la gent treballadora; mentre que la premsa i internet s’adrecen sobretot a quadres i dirigents susceptibles de crear una cooperativa, o bé, si tenen un negoci, de reconvertir-lo en cooperativa.

La campanya cerca la proximitat amb l’audiència a base d’esprémer la dimen-sió humana i col·lectiva de les Scop. Per això, en els anuncis apareixen sempre grups de treballadors de diferents sectors expressant la seva satisfacció per empren-dre i decidir col·lectivament.

“No hi ha risc que la nostra empresa es deslocalitzi. Nosaltres som el consell d’administració”, “Estem molt contents amb el nostre gerent. D’altra banda, l’hem elegit nosaltres” o “Compartir les decisions, els riscos, les alegries, els beneficis... per nosaltres és normal” són alguns dels lemes que acompanyen els sis tipus d’anuncis que apareixen a la premsa.

La CG-SCOP calcula que, entre anuncis a la ràdio, la premsa i internet, les cooperatives obtindran uns 10 milions d’impactes publicitaris. En Georges i en Pierre estaran contents •

ActuAlitAts 11ACTUALITATS 11

entrevista

“a les cooperatives, hi ha més dones directives que a les empreses de capital”

paloma tarazona

Paloma Tarazona és directora de la Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat (FEVECTA) des de l’any 2005. La seva relació amb el cooperativisme es remunta al 1997, quan exercia com a tècnica de projectes europeus dins la mateixa organització. Llicenciada en Dret, Tarazona és una de les impulsores del Pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones de la FEVECTA per incorporar l’enfocament de gènere dins de l’entitat. En aquesta entrevista, reflexiona sobre la situació de les dones a les cooperatives i dels reptes que ha d’assumir el cooperativisme en els pròxims anys. Text: Marta Salinas; Fotos: FEVECTA


Per què decideix la FEVECTA impulsar un pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes? quina valoració en fas? El motiu fonamental era documentar i recollir les actuacions d’igualtat d’oportunitats que ja es donaven dins la FEVECTA. A més, preteníem animar les cooperatives per-què implantessin els seus plans d’igual-tat, i el més raonable era que parléssim des de l’experiència i no solament des del convenciment més o menys abstrac-te. Vam estar treballant en el pla durant el 2009, el 2010 ens el van acreditar i ara ja hem passat una renovació.

La valoració és positiva des de molts punts de vista. La implantació del pla d’igualtat va acompanyada d’un diagnòs-tic que serveix per treure a la llum bas-tants temes. No són temes urgents ni ex-tremadament importants, sinó qüestions de fons que de tant en tant cal abordar. És una qüestió de valors, de saber quines són les prioritats de l’organització i qui-na és la política de recursos humans. El pla va ser molt útil per revisar les pràcti-ques de recursos humans que no estaven recollides enlloc –sobretot les dirigides a facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, les polítiques de reclutament des d’una perspectiva d’igualtat d’opor-tunitats, els plans de carrera o l’accés de formació–, però que estaven consolida-des dins l’organització.

El 2010 COCETA va publicar un estudi so-bre la situació de les dones a les cooperati-ves de l’Estat espanyol. En general, tots els indicadors assenyalaven que l’entorn la-boral d’una cooperativa és més favorable per a la dona que una empresa conven-cional. Cap a on creus que s’ha de seguir avançant per aconseguir la plena igual-tat? El camp de la igualtat dóna moltes satisfaccions. És un camp on s’avança, on hi ha progressos. Les cooperatives han millorat molt en aquest camp, de la mateixa manera que també ho han fet la resta d’empreses. No estem, de cap manera, com estàvem fa 15 anys, quan començàvem a treballar-hi, però encara queda camí per recórrer.

La conciliació ha d’anar acompanya-da d’una redistribució més equitativa de les responsabilitats familiars entre les dones i els homes. La conciliació afecta a tothom. També hi ha un altre aspecte: culturalment encara hi ha moltes barre-res perquè les dones accedeixin a càrrecs de poder o de responsabilitat. Sembla

com si la dificultat de les dones per acce-dir a un càrrec de direcció és que tenen fills, però això no és veritat. Molts cops el problema és que sota el teu àmbit de responsabilitat hi ha homes que no t’ac-cepten fàcilment. I aquest aspecte s’ha d’abordar.

Com apliquen les cooperatives el principi d’igualtat d’oportunitats? què creus que les diferencia, en aquest sentit, respecte a una empresa mercantil convencional? A les cooperatives, hi ha més dones i sobretot més dones en càrrecs directius que a les empreses de capital. Aquesta presència femenina té poder a través del principi de participació. Generalment, hi ha més sensibilització cap als temes de conciliació a les cooperatives, i per això sol haver-hi més mesures de conciliació. Cal tenir en compte un fet important: les cooperatives no estan subjectes al dret laboral, o almenys al País Valencià no ho estan, perquè la llei diu explícitament que la relació del soci amb la coope-rativa és de caràcter societari. Un dels grans avantatges que aquest fet suposa és que hi ha més flexibilitat per definir les condicions laborals dels socis i sòcies que treballen a la cooperativa. En una relació de cooperativització del treball entre soci treballador i cooperativa, es poden adoptar determinades mesures que difícilment es podrien adoptar des del dret laboral.

Pots fer-nos una radiografia de les coope-ratives de treball del País Valencià? Són majoritàriament PIME, tirant a micro PIME. En un percentatge molt alt, són empreses que tenen entre 5 i 10 treba-lladors �tot i que tenim empreses de més volum, com el grup Sercoval, que dóna feina a prop de 600 persones. Estan cada vegada més presents en el sector serveis. En els últims anys, el creixement està bastant concentrat en el sector de serveis d’alt valor afegit. Les cooperatives també estan força presents en sectors vinculats a serveis públics, com l’educació o els serveis socials i assistencials. Tenim un sector industrial tradicional bastant fort, tot i que en aquest sector el creixement és bastant moderat.

Com els està afectant la crisi? La crisi ha escombrat el sector de la construcció. Les cooperatives del sector de transport i les que es dediquen a l’ensenyament

“La conciliació ha d’anar acompanyada d’una redistribució més equitativa de les responsabilitats familiars entre les dones i els homes.”

ActuAlitAts 13

concertat o a activitats assistencials tam-bé estan molt afectades. Si a això afegim el fet que la Generalitat Valenciana està en una situació extremadament delicada des del punt de vista de tresoreria i acu-mula grans retards de pagament a pro-veïdors, fins i tot a proveïdors de serveis bàsics, com l’educació o els serveis assis-tencials, la veritat és que les cooperatives estan en una situació força complicada. També he de dir, però, que estan aguan-tant decentment.

quines polítiques públiques s’haurien d’impulsar per enfortir el cooperativis-me? És fonamental facilitar els tràmits i la burocràcia en la constitució d’una cooperativa. En aquest sentit, estem en clar desavantatge respecte a les empreses de capital, en què tot és molt més fàcil. L’emprenedoria cooperativa molts cops va acompanyada d’una burocràcia que funciona com a barrera.

D’altra banda, necessitem una nova llei fiscal. Des del meu punt de vista, aquesta és una prioritat absoluta. Tenim una llei fiscal que ha fet vint anys, quan l’habitual és que cada set o vuit anys hi hagi noves legislacions fiscals, per-què l’economia canvia ràpidament, i la fiscalitat que hi havia fa deu anys ja no serveix ara.

Un tercer eix: la ciutadania ha de ser conscient que hi ha una altra forma de fer empresa. El problema que hi ha ha-gut en les polítiques públiques de suport a l’economia social dels últims vint anys és que han estat estretament vinculades a la generació d’ocupació; s’han circums-crit molt a treballar amb gent aturada o amb treballadors precaris. I, d’emprene-dors, també n’hi ha a altres bandes. Cal parlar amb el conjunt de la ciutadania i treballar amb qualsevol grup de persones que tingui una idea de negoci que pugui sortir amb la forma cooperativa.

Creus que el cooperativisme ha de tendir cap al model dels grans grups empresari-als, a l’estil de Mondragon? A l’economia, hi ha lloc per a tothom. Els grans grups són molt útils perquè són molt visibles; per això, cal promocionar-los i donar-hi suport. Però també s’ha d’atendre els petits grups d’emprenedors, perquè al final les idees noves i transgressores que, en un moment donat, et porten en un altre nivell en una economia, sovint no neixen de les empreses consolidades sinó

d’emprenedors que no necessàriament estan vinculats a una gran empresa o grup d’empreses.

quins són els principals reptes a què s’han d’enfrontar les cooperatives avui? Una de les qüestions que més ens preocupen és el relleu generacional. Hi ha moltes cooperatives que no s’han adonat de la importància que té incorporar gent nova com a sòcia i tenir gent de diferents generacions a la seva base social; aquesta és una qüestió fonamental des del punt de vista de la supervivència de l’empresa a llarg o a mitjà termini: com atraure la joventut al cooperativisme.

Un altre gran repte és com finançar-se. Les cooperatives sempre hem estat en una situació peculiar o diferent. Accedir a capital no és tan fàcil per a una empre-sa cooperativa que per a una empresa convencional, sobretot quan assoleix determinats volums o necessita acudir a grans inversors. Cal reflexionar sobre com es financen les cooperatives, no pel que fa al finançament aliè sinó pel que fa a captació de capital •

“L’emprenedoria cooperativa molts cops va acompanyada d’una burocràcia que funciona com a barrera.”

14 PUNTCOOP • hiverN 201114 PUNTCOOP • hiverN 2011

Angular

La paraula ambulància prové del verb llatí ambulare, que significa caminar. I caminar diligentment és el que ha fet el Grup La Pau, una cooperativa de treball associat que neix a Badalona el 1983 de la mà de 13 persones voluntàries, d’un capital de 7.813 euros i amb un objectiu molt clar: crear una empresa d’ambulàncies. 28 anys després, s’ha convertit en la cooperativa catalana més gran dedicada al transport sanitari: compta amb 413 treballadors i una flota de 147 vehicles

Fotos: Maria Torrents 1. el Grup La Pau disposa d’un parc mòbil format per 147 vehicles: 42 per al transport sanitari urgent, 58 per al trans-port sanitari no urgent, 31 autocars adaptats i 16 vehicles de suport logístic. 2. L’empresa s’ha consolidat dins del marc de la filosofia que la va fundar: atendre les neces-sitats socials en el transport sanitari i adaptat amb una actitud voluntària i solidària. 3. des de l’any 2000, el Grup La Pau treballa amb el departament de salut de la Gene-ralitat de catalunya. s’encarrega de la zona del Barcelonès nord i de la costa del Maresme. 4. davant la necessitat de fer front a un sector cada cop més especialitzat i amb una forta competència, la cooperativa ha potenciat l’àrea de transport adaptat i ha signat contractes amb l’Ajuntament de Badalona, de santa coloma de Gramenet, el consell comarcal del Maresme, el del Barcelonès i la diputació de Barcelona. compta amb 31 autocars adaptats. 5. La nova seu de l’empresa compta amb una planta d’oficines de 400 metres quadrats, un centre coordinador des d’on gestionen tots els serveis, una aula on s’imparteix la formació, una sala de juntes, una bugaderia, tres magatzems, dos vesti-dors i un menjador. A més, contiguament han construït un pàrquing de tres plantes on hi ha més de 100 places d’apar-cament. 6. el Grup La Pau és la primera i única empresa de catalunya que té cinc certificacions iso: qualitat, medi ambient, prevenció de riscos laborals, sistemes de gestió de la qualitat per a empreses de transport sanitari i sistemes de gestió de la qualitat per a empreses de transport de viatgers.

1

2

3

Ambulàncies cooperatives

ActuAlitAts 15ACTUALITATS 15

5

6

4

CooPERaTIVa GRUP La PaU


L’aposta és innovarPunt de vista

Il·lustració: Jordi Borràs

E l món està canviant de forma contun-dent. Les empreses necessiten tenir en tot moment un coneixement profund del mercat, igual com saber molt bé

quines són les capacitats pròpies i les dels competi-dors, és a dir, el seu core business, què saben fer i on són competitives. Tots dos coneixements li han de permetre avançar-se per cobrir les necessitats dels clients amb la màxima eficiència i rapidesa. Avan-çar-se canviant la forma de fer les coses o, dit d’una altra manera, avançar-se innovant, és imprescindi-ble avui dia per a la supervivència empresarial.

Hem d’innovar en productes, serveis i processos, però també en organització. El fet de qüestionar-se el què, el com i el per a qui es fan les coses, amb l’objectiu d’anticipar-se i cobrir satisfactòriament les necessitats dels clients des de la professionalitat, així com el lideratge natural i distribuït i el com-promís amb l’equip, amb el client i amb l’entorn, ens ajudaran a superar les dificultats d’aquests moments.

La manera d’organitzar les nostres empreses ha de canviar. Valors com ara la professionalitat, el respecte, la humilitat, la transparència i la confiança esdevenen essencials, com ho és també saber transmetre aquests valors, i en general tota la cul-tura de l’empresa, a les persones que s’hi incorporen.

Hem d’entendre l’empresa com un equip de persones on tothom exerceix un rol clau, lliurement acceptat per cadascú i que s’adapta a les pròpies capacitats. En les organitzacions, el lideratge ha de brollar de manera natural, distribuir-se i plas-mar-se amb diversa intensitat.

Al mateix temps, hem d’enfortir el treball col·laboratiu amb altres organitzacions (empreses, administracions, instituts de recerca...). Utilitzar només el cost per preservar o guanyar mercats és una lluita perduda de fa temps. L’aposta és el conei-xement, la recerca i la innovació, uns actius que sovint només es poden aconseguir mitjançant la cooperació empresarial.

Motivació i desig són l’energia indispensable per afrontar els nous reptes empresarials. No hi ha res com treballar en allò que ens agrada, com ens agrada i amb qui ens agrada. Aquest treballar en allò que t’agrada suposa, d’una banda, arriscar

buscant allò que vols i, de l’altra, mantenir viva la inquietud per aprendre sempre més. No hi ha organització innovadora si no sabem mantenir la passió i la il·lusió de les persones que la formen.

El creixement empresarial i l’organització en equips fa més complexa la gestió i exigeix més recursos, tant de temps com d’habilitats. Sempre és important, però en aquest context encara més, la comunicació interna, amb totes les persones i sobre tota la informació possible. En realitat, hi ha molt poca informació que ens pugui fer mal si tercers aliens a l’empresa la coneixen, i alhora els beneficis de la transparència i la infor-mació compartida són enormes.

Finalment, no hi ha innovació sense qüestionament. Hem de sotmetre’ns al difícil exercici de qüestionar-nos a nosaltres mateixos, individualment i com a equip. Aquest qüestionament ha de conduir per força a “desaprendre”, l’única via possible per descobrir nous enfocaments i noves maneres de fer que ens facin guanyar competitivitat •* Aportacions recollides dels participants a l’esmorzar amb Antoni Mar-tínez, director de l’institut de Recerca de l’energia de catalunya, durant l’esmorzar al voltant de la innovació promogut per la Fundació seira.

opinions 17

Cooperar més que mai editorial

Il·lustració: Jordi Borràs

cia del treball sobre la plusvàlua; producció de béns i serveis socialment útils...). Però, a més, és clau que aquestes iniciatives neixin des de la base i estiguin professionalitzades, ben gestio-nades i controlades per les empreses i/o els seus representants, ni per l’Administració ni per tercers aliens.

Hi ha força iniciatives en l’àmbit financer que podrien con-formar un sistema financer potent i adaptat a les necessitats i característiques de les empreses cooperatives. Sempre diem que des del moviment cooperatiu en sabem molt, de cooperar; ha arribat el moment de demostrar-ho. Per a això cal superar personalismes, estratègies de control, ànsies de rendibilització personal, diferències culturals i de visió, etc.; l’objectiu és apro-fitar el moment per impulsar un sistema financer de l’econo-mia cooperativa amb productes i serveis adaptats i suficients. Les entitats representatives de les cooperatives de Catalunya i els seus instruments tenen una gran oportunitat: el 2012 és el nostre any, cal acceptar el repte i cooperar, ara més que mai •

H i ha senyals que les empreses cooperatives estan reprenent el dinamisme per adaptar-se i superar la situació general.

L’èxit del cicle l’Esmorzars-Col·loqui sobre innovació de la Fundació Seira i els cursos sobre innovació d’Aposta o el més d’un mi-lió d’euros d’inversió canalitzats mitjançant avals d’Oinarri semblen indicar-ho. Tot i la situació general, algunes cooperatives estan invertint, repensant el negoci, aliant-se, estu-diant nous mercats o fusionant-se. Aquest és el camí.

Augmenta l’interès de la societat per les fórmules participatives (fins i tot la publici-tat ens mostra assemblees amb un to positiu, símptoma que el moviment del 15-M ha ca-lat positivament). Augmenta el ritme de cre-ació de cooperatives, però sobretot augmenta l’interès general per aquesta fórmula empre-sarial. El potencial creador de cooperatives de la societat catalana és molt superior a l’ac-tual. Malauradament, ni el marc regulador, ni l’entorn financer, ni la inacció de l’Admi-nistració, ni les expectatives del mercat, faci-liten que aquest potencial es realitzi.

Si des de l’Administració no podem es-perar res, si el sistema financer ha deixat de funcionar, però cada vegada hi ha més interès social i a més el 2012 és el nostre any, ha arribat el moment de posar en marxa veritables processos d’intercooperació. El que no fem per nosaltres mateixos no ho farà ningú; és el moment de cooperar, de l’ajut mutu, de la solidaritat, del mutualisme, d’allò col·lectiu, de les aliances i de les fusions.

Entre les empreses, més enllà de la comercialització, l’apro-visionament o l’administració, hem d’impulsar aliances més ambicioses en àmbits com el del finançament. Per què no una gestió comuna de la caixa, fins ara reservada als grups empre-sarials, on també tenim experiències positives, com la de Gedi? O la promoció de socis col·laboradors multiempresa? Aques-ta podria ser una bona iniciativa per a les joves cooperatives, per complementar els préstecs de Coop57 o d’Acció Solidària contra l’Atur.

La història s’entesta a mostrar que, perquè siguin eficaces i responguin a les necessitats de les empreses cooperatives, cal que productes, serveis i metodologia d’anàlisi estiguin adap-tats a les seves característiques (capital variable, sense majories, sense possibilitat de venda de l’empresa, arrelament; prima-


L’arrelament al territori és una garantia de subsistència per a moltes cooperatives, especialment en temps de crisi. Posar arrels en un nucli concret permet, per exemple, evitar la deslocalització i el creixement artificial, però té molts altres beneficis. En parlem amb tres cooperativistes, d’origen i trajectòria diferent, però tots amb els peus ben agafats a terra. Text: Redacció; Il·lustració: Jordi Borràs

Clavar arrels, enfilar-se, persistir

A debat

opinions 19

1 La llibreria La Gralla neix l’any 1966, quan un grup de persones de Grano-

llers vinculades a l’activisme cultural i social van decidir fomentar el català des d’una nova visió de la cultura. El projecte volia ser un focus de llibertat i progressis-me cultural basat en la im pli cació dels treballadors en els movi ments socials i en

Miquel VAllMitjAnA

1 Germinal és una cooperativa de consum de productes ecològics.

Vam néixer a Barcelona i ens vam ubicar a un dels barris amb activitat cooperativa més viva, el barri de Sants. A més a més, una cooperativa de consum ha d’estar molt arrelada al seu entorn, ja que les persones sòcies hi passen un cop per setmana a buscar el producte fresc, i el local és un espai ideal per enfortir les relacions socials entre els socis. No obstant això, el fet que quan vam co-mençar no existís cap altra organització com la nostra va fer que apleguéssim sòcies de tota l’àrea metropolitana. Això va crear una certa dualitat de sòcies, les del barri de Sants i les d’altres zones, però tenint en compte la intensa vida social de la cooperativa, aquest origen no es notava més enllà del mitjà de trans-port que cadascuna feia servir per arribar al local. Uns anys més tard, una massa crítica de sòcies va proposar obrir un altre local a un altre lloc i, després d’un intens debat, l’assemblea va decidir obrir la capsa de Pandora del creixement. Avui, Germinal, compta amb 5 locals i més de 170 sòcies.

MiqueL VALLMitjAnAsoci de la cooperativa de consumidors Germinal

2 Una de les principals funcions de

Germinal és posar a l’abast dels nostres recursos econòmics un tipus d’aliments que, per mitjà d’altres canals de comercialització, tenen un preu excessiu. Així, esperem que les nostres opcions siguin resistents a la crisi econòmica vigent. Però cal ser consci-ents que no som, ni ho pretenem, el model d’autoabastiment més econòmic. Tenint present que els locals de la cooperativa tenen encara capacitat per acceptar més sòcies, l’arrelament al barri ens permet fer la publicitat necessària per estendre la nostra opció a noves veïnes, que es podran afegir al nostre projecte quan ens coneguin.

3 La nostra vinculació al teixit social ha estat de dos tipus. Per una

banda, ens hem implicat amb els movi-ments socials de l’àmbit de l’agroecolo-gia, com ara Transgènics Fora, Som lo que Sembrem, Ecoconsum (coordinado-ra de grups de consum), o la Repera. I per l’altra, ens hem implicat en el teixit associatiu del barri. Cap de les dues

1 Arrelar-se en un territori requereix adaptar-se al ritme propi d’aquest lloc. com ha condicio-nat el lloc d’origen en el creixement en la cooperativa?

2 en l’actual context de crisi, de quina manera l’arrelament pot enfortir el vostre projecte?

3 engranar-se al teixit social del territori pot assegurar la perdurabilitat d’un projecte i crear, al mateix temps, riquesa. quines relacions ha establert la vostra cooperativa amb el teixit

social de l’entorn?

implicacions no representen una tasca gaire feixuga, ja que algunes de les persones sòcies de la cooperativa són, alhora, membres actives d’aquests dos teixits. El repte, però, és transmetre eficientment a la resta de les sòcies tot el que es mou a fora•

Frederic MAlàs

el fet de viure a la ciutat de Granollers. L’any 1979, aprofitant el nou marc democràtic, es va crear la cooperativa. El projecte parteix d’un establiment obert al públic i amb forta implicació, tant perso-nal com de grup, en la vida social de la ciutat, per la qual cosa si volem créixer ho hem de fer en el nostre territori, en la nos-

tra ciutat, que és on som coneguts i on podem desenvolupar les nostres activitats. No entenem la possibilitat de créixer ni d’existir des d’una altra òptica.

2 Pensem que una de les coses que

ens pot ajudar a superar la crisi

“L’arrelament al barri ens permet fer la publicitat necessària per estendre la nostra opció a noves veïnes”


1 L’arrelament al territori ha estat determinant per a la cooperativa

d’Alcarràs, que es troba en un territori d’activitats principalment agrícoles i ramaderes. En els inicis, les nostres activitats principals eren la compra conjunta de tots els productes necessaris per al conreu de les terres, principalment de cereals i fruita. A poc a poc, la pro-ducció de fruita –sobretot de préssec, nectarina i fruita plana– ha anat guanyant terreny, a conseqüència de les caracterís-tiques de les nostres terres i clima, que aporten un gust i una duresa especials a la fruita.

Tot i que avui el motor de la coopera-tiva d’Alcarràs és la fruita, estem diver-sificant les activitats i els subministra-ments; ho hem fet també construint una agrobotiga, amb producció pròpia d’oli d’oliva, cereals i amb el subministrament de tot tipus de carburants a dues esta-cions de servei, ubicades a Alcarràs i a Benavent de Segrià.

2 L’arrelament ha estat clau en la

crisi perquè totes les nostres infra-estructures, produccions i inversions es troben arrelades a l’entorn, tant geogrà-fic com social. Un exemple d’això és la creació de la cooperativa de segon grau

Fruits de Ponent, formada per Alcarràs, Benavent i Portella, a conseqüència de la crisi de preus de 1992, amb la finalitat de comercialitzar en conjunt totes les produccions i ser més competitius. Avui estem produint i comercialitzant més de 60 milions de quilos de fruita, la majoria de la qual es destina a l’exportació. La crisi també ens està fent plantejar quines mesures hem de prendre en un futur pròxim, mitjançant cooperacions entre productors per aconseguir una unió de criteris a fi de negociar davant d’uns mercats cada vegada mes concentrats.

3 La cooperativa d’Alcarràs col·labora amb moltes activitats que es desen-

volupen a Alcarràs i a l’entorn. A través de l’agrobotiga, establim relacions amb l’Associació de comerciants, promocio-nem la fruita i els bons hàbits alimenta-ris conjuntament amb les associacions escolars, i col·laborem amb les activitats de caràcter lúdic, esportiu i social que tenen lloc al municipi. En l’àmbit empresarial, participem o formem part

activa de les iniciatives destinades a la investigació, divulgació o promoció del nostre sector, com CCPI, IRTA, DOP Pera de Lleida, FRUIT.NET, FRUIT FUTUR, etc •

FRedeRic MALàs soci fundador de La Gralla, sccL

actual és mantenir les nostres activitats, enfortint-les –tant com puguem– amb la incorporació de nous productes i sistemes i amb la reducció de les despeses. Així mateix, disposem d’una cooperativa de serveis –Bestiari–, juntament amb 29 llibreries més de les comarques de Catalunya. Treballar con-juntament amb altres llibreries del territori ens permet donar un bon servei als clients i dotar-nos dels instruments de què sols no disposaríem.

3 Estem adherits en les dues associa-cions de comerciants de la ciutat i

participem en les seves activitats. També organitzem un premi literari, dotat amb 5.000 euros, conjuntament amb el setmanari 9nou i l’Associació Cultural de Granollers. Anualment, publiquem El Llibre Gegant de la Ciutat

–ja en portem 30–, juntament amb el Casal del Mestre, i el nostre local és la seu del Seminari de literatura infantil i juvenil de la ciutat. Al mateix temps, mantenim un tracte especial amb les publicacions locals i comarcals i oferim el nostre local per fer presentacions, lectures i escenificacions en el marc de la celebració de Sant Jordi, i en col-laboració amb la Conselleria de Cultu-ra. Tenim, en definitiva, la porta oberta a moltes altres col·laboracions locals •

FeLiP sALÓ President de camp d’Alcarràs i secció de crèdit, sccL

“L’arrelament ha estat clau en la crisi perquè totes les nostres infraestructures, produccions i inversions es troben arrelades a l’entorn, tant geogràfic com social”

Felip sAló

“si volem créixer ho hem de fer en el nostre territori, en la nostra ciutat, que és on som coneguts i on podem desenvolupar les nostres activitats”

inForMAcions 21

Reorientar-se, formar-se, ser més eficients o innovar. Són algunes de les fites que persegueixen les empreses que volen fer un salt qualitatiu. Els canvis, però, no sempre són fàcils. Sovint, cal una mà experta i externa que n’afavoreixi l’impuls. Conscients d’això, cada dia més cooperatives ofereixen serveis a les empreses.Text: Redacció; Foto: David Fernández

Factories de serveis

a ra farà vint anys, va néixer OPS NEO una cooperativa de serveis formada per tres pro-fessionals provinents del sector

públic. Els fundadors del projecte volien oferir serveis de metodologia, forma-ció i consultoria a les empreses. Aquella primera llavor s’ha convertit en un equip nuclear de cinc socis, que compten amb la col·laboració de cinc professionals més. Avui ofereixen una gamma exten-sa de serveis −diagnòstics organitzatius, plans estratègics, anàlisi i avaluació de procediments corporatius, dinamitza-ció d’equips, etc.−, i s’adrecen sobretot a l’administració, a les universitats i als projectes de desenvolupament econòmic local.

Després de dues dècades treballant amb diversos clients, els consultors po-den desgranar els ingredients bàsics per-què una organització funcioni bé: “Tenir una estratègia que l’orienti, una estructu-ra àgil i eficient, un equip humà motivat i compromès, un lideratge arrossegador, una renovació periòdica dels productes o serveis, i una interrelació fluida i sistemà-tica amb els i les clients”, sintetitzen els socis.

PALPAR L’EXCEL·LÈNCIAUn any més tard que OPS NEO, va néixer el Grup V&H, una cooperativa dedicada a l’assessorament de qualitat en aspectes organitzatius de les empreses. Nou socis integren avui aquest projecte multidisciplinari que pivota entre la con-sultoria, les TIC i la formació. “Les prin-cipals demandes que rebem consisteixen a millorar processos, orientar, aconseguir l’eficiència i la innovació, també estan

relacionades amb el compromís de les organitzacions amb la RSE/sostenibili-tat”, comenten els consultors d’aquest projecte, consultor de referència del Club Excelencia en Gestión, i Training Partner de Global Reporting Initiative.

“Una organització no pot conside-rar-se excel·lent si no estableix les seves polítiques i actuacions en matèria de res-ponsabilitat social empresarial”, afirmen amb convenciment els socis del grup, i afegeixen que la ineficiència s’ha de des-terrar tant de les organitzacions coopera-tives com de les que no ho són.

MéS qUE DINAMITzARFruit d’un procés de reflexió, un grup de professionals en l’àmbit de la intervenció social, el desenvolupament comunitari i la participació ciutadana van crear, ara fa set anys, la cooperativa ETCs, dedicada a la transformació comunitària i sosteni-ble. Avui, la motivació d’aquests profes-sionals −11 socis treballadors i 4 col-laboradors− és facilitar canvis i enfortir equips i organitzacions, a més de con-solidar processos de desenvolupament organitzatiu i social. “Amb l’experiència hem observat que els canvis moltes vega-des venen, els trobem, i poques vegades els promovem conscientment”, mani-festen els cooperativistes. Segons ells, l’actual context representa un repte per a les organitzacions i empreses, un repte

en què “cal ser proactius, avançar-se a les circumstàncies gestionant les incerteses i mirar endavant, arriscant i innovant de forma estratègica”. Per afrontar-lo, diuen, cal que les empreses se centrin en les persones, reconeguin i gestionin la intel·ligència col·lectiva, valorin el senti-ment de pertinença, promoguin l’auto-nomia, i treballin el canvi, la interdepen-dència, la creativitat i la innovació •

treballar

una organització no és excel·lent si no estableix les seves polítiques i actuacions en matèria de responsabilitat social empresarial.

taller de participació de la Xes dinamitzat per la cooperativa etcs.

MÉs inFoRMAciÓ etcs: • www.cooperativaetcs.org/GRuP V&H: • www.vhec.net/oPs neo: • www.opsneo.com/


Barcelona, pionera en suport al cooperativisme

Barcelona es va convertir el passat 30 de novembre en la primera ciutat del món que dóna suport a les cooperatives com a model de desenvolupament social i econòmic amb una declaració oficial aprovada al Consell Plenari de l’Ajuntament amb els vots de tots els grups municipals. La declaració es

produeix a les portes de 2012, l’Any Internacional de les Cooperatives, reconegut per l’ONU amb el lema “les cooperatives ajuden a construir un món millor”. La declara-ció municipal, promoguda per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, destaca la importància de les cooperatives com a empreses sostenibles, basades en principis i propietat de les persones que en són membres. D’altra banda, el consis-tori també es compromet a treballar per millorar i ampliar les eines i els recursos per donar a conèixer el cooperativisme, així com a col·laborar amb el moviment cooperatiu per afavorir la divulgació de l’Any Internacional de les Cooperatives.

A la ciutat de Barcelona, més de 800 cooperatives hi desenvolupen la seva activitat empresarial des de tots els sectors d’activitat i amb un dinamisme i una voluntat de permanència en el temps que es manifesta a tot el país, on 4.807 cooperatives generen el 4,5% del PIB català. La FCTC convida tots els ajuntaments catalans a promoure declaracions de suport a l’Any Internacional de les Coope-ratives en el marc de la campanya de sensibilització que durà a terme durant tot l’any vinent centrada a generar consciència sobre l’aportació de les cooperatives a la societat •

La Fctc convida tots els ajuntaments catalans a promoure declaracions de suport a l’Any internacional de les cooperatives.

Després de prop d’un any de treball, el passat 17 de desembre Celler el Masroig va inaugurar l’ampliació de les seves instal-lacions, una nova nau de 500 m2 destinada al procés final de l’elaboració del vi, l’embo-tellat. Aquesta nova construcció permetrà al celler tenir l’equipament tècnic necessari per tal de ser més productiu i competitiu dins del sector vinícola i seguir avançant en el procés de transformació de la línia de ne-

goci cap a la comercialització de vi embote-llat amb Denominació d’Origen Montsant. Fundat l’any 1917, Celler el Masroig és un dels més importants de la comarca del Pri-orat i el que aglutina més hectàrees –unes 500– de vinya pròpia, totes elles emparades dins la Denominació d’Origen Montsant. La seva producció se situa en uns 2,5 milions de quilos de verema a l’any, majoritària-ment de samso i garnatxa negra •

teB Barcelona, escollida per Kraft FoodsEl Centre Especial de Treball (CET) que el grup cooperatiu Taller Escola Barcelona (TEB) té a la ciutat de Barcelona ha estat seleccionat com una de les dues empreses de tot l’Estat espanyol que treballarà com a copacker per a Kraft Foods, propietari de marques tan conegu-des com Príncipe, de Lu, o Mikado, entre d’altres. Aquesta notícia arriba després d’un procés de licitació que ha durat un any i en el qual han participat vuit empreses manipuladores d’arreu de l’Estat. “És un orgull per a la nostra coope-rativa haver superat els excel·lents nivells d’exigència d’una empresa líder en el sector de l’alimentació i que per les nostres instal·lacions passin marques tan conegudes per a tothom com les que es deriven de la línia Lu”, explica Alexandrina Altirriba, directora de qualitat de la línia de Kraft Foods •

noves instal·lacions del celler el Masroig

Façana de l’Ajuntament de Barcelona.

inForMAcions 23

La FcAc aposta per la recerca sostenible en la indústria agroalimentària

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha firmat un acord de col·laboració amb el centre d’Innovació i Re-

cerca Industrial i Sostenible (IRIS) per promoure projectes de cooperatives agroalimentàries catalanes conjun-tament amb empreses i centres de recerca d’àmbit internacional europeu.

Les cooperatives agràries catalanes podran investigar d’acord amb em-preses agroalimentàries europees en àmbits tan diversos com els processos de producció d’aliments, el desenvo-lupament de maquinària, sistemes òptics, sensors sense fils, programari, nous materials i energies renovables. En tots els casos, comptaran amb l’as-sessorament d’IRIS, centre de recerca i desenvolupament amb una impor-

tant presència en projectes de recerca internacionals, multidisciplinaris, res-pectuosos amb el medi ambient i amb un gran impacte dins la xarxa europea de projectes finançats pel 7è Progra-ma Marc per al desenvolupament de projectes d’investigació.

En aquest sentit, la cooperativa Cambra Arrossera del Montsià parti-cipa en la investigació d’un dispositiu que permet mesurar la salinitat de l’ai-gua en temps real, en xarxa i sense fils perquè l’agricultor pugui protegir amb més eficàcia els arrossars del Delta de l’Ebre, que compten amb la denomina-ció d’origen protegida. Aquesta inici-ativa s’està desenvolupant en el marc del projecte europeu Smartpaddy, coordinat i desenvolupat pel centre de recerca i desenvolupament IRIS •

Les cooperatives agràries catalanes podran investigar amb empreses agroalimentàries europees.

trèvol celebra anys amb una gimcanaEl passat 19 de novembre, la cooperativa de missatgeria i neteja ecològica Trèvol va celebrar el 27è aniversari amb una gimcana per conèixer el barri de La Sagrera (Barcelona). Els participants van haver de seguir diferents pistes d’una manera sostenible, és a dir, a peu o sobre rodes, començant des de la seu de la cooperativa, situada al carrer antonio Ricardos.

508Cooperatives de treball d’iniciativa social hi ha a l’Estat, 85 de les quals a Catalunya, segons CoCETa.

LA XiFRA

Millor cartell per al 2012La cooperativa valenciana de disseny gràfic Collage-no ha guanyat el concurs de cartells que, amb motiu del 2012, any Internacional de les Cooperatives, ha estat convocat per l’aliança Cooperativa Internacional (aCI). L’empresa va néixer el 1992 i està formada per un equip de quatre llicenciades en Belles arts amb coneixements i experiència en el món de les arts gràfiques.

jornada de cloenda de Fescoop!El 16 de desembre va tenir lloc a les Cotxeres de Sants de Barcelona l’entrega de premis del programa FesCoop! a càrrec de l’actor Bruno oro. Culminava així un procés iniciat amb els tallers presencials a centres educatius de tot el país, amb una participació que ha superat els 1.500 alumnes, i que va continuar amb la confecció de plans d’empresa cooperativa per part dels grups d’alumnes.

inForMAcions 25

“Hem de viure senzillament perquè altres puguin, senzillament, viure.” Les paraules són de Gandhi i resumeixen al peu de la lletra les conclusions a què es va arribar en la jornada “Cooperatives de consum: model potenciador d’una economia sostenible”, celebrada a Barcelona el passat 24 d’octubre, i on es confirmà que les cooperatives de consum constitueixen una bona eina per difondre el consum responsable. Recordem, si no, el setè principi cooperatiu: les cooperatives treballen per al desenvolupament sostenible de les seves comunitats. Text: Redacció; Foto: Hispacoop

canvi de xip consumir

P er què hem de canviar la nostra manera de consumir? Com fer-ho? Què pot aportar el coope-rativisme de consum en aquest

sentit? A preguntes com aquestes es va donar resposta en la jornada “Coopera-tives de consum” organitzada per His-pacoop en col·laboració amb la Federa-ció de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC) i amb el suport de la Direcció General de l’Eco-nomia Social del Ministeri de Treball i Immigració. S’ha de canviar la manera de consumir per tres raons, segons Jordi Garcia, autor de la ponència marc que inaugurà la jornada: “En primer lloc, per equitat entre humans, entre espècies i entre generacions. No podem seguir comportant-nos com si fóssim la darrera generació que viurà sobre el planeta. Si no, els nostres fills i néts maleiran la nos-tra responsabilitat. En segon lloc, per ser més feliços perquè els estudis demostren que més consum no vol dir més felicitat, i en tercer lloc, perquè estem degradant el nostre hàbitat fins a extrems irreversi-bles que amenacen la supervivència de la nostra espècie”.

PROjECTES FORA DEL NOSTRE TERRITORILes cooperatives clarament poden ajudar a canviar aquests hàbits d’hiperconsum. Una mostra d’aquesta opinió són les experiències innovadores de cooperació

per al consum de productes ecobiològics i per a la producció i consum d’energies renovables. En la jornada, hi participaren responsables de grups de consum i pro-ducció ecològica procedents d’Andalusia, Catalunya i el País Basc, que van deba-tre sobre experiències de coordinació i d’intercooperació, així com represen-tants de la cadena francesa de botigues de producte ecològic Biocoop i de dues cooperatives de distribució d’energia ver-da: Ecopower, també de Bèlgica, i Som Energia, de Catalunya. Precisament des de la FCCUC es valorà molt positiva-ment la presentació d’experiències com aquestes: “La consistència dels projectes que s’han desenvolupat des del coope-rativisme de consum fora del nostre ter-ritori ens anima a aprofundir en aquests àmbits d’activitat emergents, orientats a un model de creixement més sostenible i respectuós amb el medi ambient”.

Al llarg de la jornada es constatà tam-bé que, per desgràcia, encara hi ha molt pocs consumidors responsables; el que sí que hi ha és un sector de la població –una creixent minoria– que incorpora actes de consum responsable en una vida globalment insostenible.

Tanmateix, hi va haver acord en el fet que no ens podem permetre un discurs pessimista. Segons Jordi Garcia, “cadas-cun de nosaltres, cadascuna de les orga-nitzacions humanes, poden ser més aviat part del problema o més aviat part de la solució. Crec que el cooperativisme de consum porta ja 170 anys sent part de la solució i ha de seguir-ho sent encara amb més intensitat” •

La jornada d’Hispacoop va aplegar experiènci-es de catalunya, País Basc, Andalusia, Bèlgica i França.

cada vegada hi ha més gent que incorpora actes de consum responsable en una vida globalment insostenible.


el perfil dels consumidors d’aliments ecològics

E l perfil dels consumidors de productes ecològics es caracte-ritza per una major proporció de dones (56%) i de persones més joves –la mitjana d’edat és de 40 anys– que aquells que no en consumeixen, i es distribueixen arreu de l’Estat,

encara que amb més presència al nord-est (28%) i a les grans urbs (32%). Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l’infor-me Caracterización de la tipologia y perfil sociodemográfico del con-sumidor de alimentos ecológicos en España, editat pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí amb la consultoria GFK i l’empresa FOCUS. L’informe s’ha elaborat a partir de més de 450 entrevistes fetes a persones d’entre 20 i 69 anys.

També apareix una major proporció de classe alta (15%) i mitjana alta (19%) entre els consumidors d’aquest tipus de productes. El nivell de formació d’aquests consumidors és superior a la mitjana (22%) i també hi ha més pes de població ocupada (66%).

Segons l’estudi, els consumidors ecològics prefereixen consumir productes propers al seu entorn i molts no busquen marques en els productes ecològics (76%). Es tracta de persones compromeses amb la sostenibilitat i el medi ambient (el 87% recicla), estan ben infor-mades, llegeixen les etiquetes dels productes que compren i saben identificar l’autèntic producte ecològic (79%). La preocupació per la salut és un aspecte que comparteixen la gran majoria d’aquests consumidors (92%), i la freqüència mitjana de consum de productes ecològics és de dues vegades per setmana (30%), concentrades en fruita i verdures •

els consumidors ecològics prefereixen els productes de proximitat, i molts no busquen marques.

Premi Abacus de cooperativisme per a Arcadi oliveresL’Auditori de la Fundació ONCE a Barcelona va acollir el 3 de novembre l’acte de lliurament de la setena edició dels Premis Abacus, uns guardons que des de l’any 2005 reconeixen i premien la tasca i les trajectòries d’entitats i persones que han treballat per fomentar idees, projectes i iniciatives en els àmbits de la cultura, el cooperativisme, la solidaritat i l’educació. Els premis d’aquest 2011 han estat per a Òmnium Cultural, l’economista Arcadi Oliveres i l’Escola de Pràctiques I de Lleida, respectivament. Arcadi Oliveres ha rebut el premi en la categoria de cooperativisme. En la seva intervenció, va destacar el paper del cooperativisme com a resposta a la creació d’ocupació i com a eina per facilitar l’accés dels joves al treball. Així mateix, Oliveres va agrair el reconeixe-ment del jurat, que va premiar tota una vida dedica-da a la defensa dels drets humans, la pau i la justícia social, així com a la denúncia de la despesa militar, els exèrcits i les guerres •

Arç renova el segell ethsiLa corredoria d’assegurances Arç, especialitzada en el sector de l’economia social i solidària i en l’assegurança d’energies renovables, va ser la primera corredoria a rebre el distintiu EthSI, i acaba de signar-ne la renovació. El segell EthSI distingeix productes o companyies com a ètiques i solidàries. Impulsat per l’Observatori de les Finances Ètiques de FETS, pretén retornar el valor de mutualisme original del sector assegurador a través de paràmetres com el foment de la sostenibilitat social, ambiental i la transparència. Arç ha rebut el màxim nivell de registre, l’RG2. La certificació de l’EthSi per als productes, i el registre per a les companyies asseguradores i per als gestors, el fa un comitè avaluador independent •

inForMAcions 27

Primer projecte de producció d’energia renovableEl passat 16 de novembre la cooperativa d’energia verda Som Energia va tancar l’acord per adquirir el seu primer projecte de producció d’energia renovable. El projecte seleccionat per la cooperativa, que té la seu social a Girona, ha estat la instal·lació d’una coberta fotovoltaica de 100 kW a Lleida, el qual s’espera que estigui generant energia solar d’aquí a un parell de mesos.

10è aniversari de la guia ‘Històries Menudes’

amb motiu d’aquest aniversari, Abacus cooperativa preveu fer nombroses activitats al llarg de l’any, que van

començar amb la publicació d’una edició especial de la guia i amb una trobada-diàleg que va tenir lloc el passat 10 de novembre i que portava per títol “La promoció de la lectura des de petits”. Hi van participar Reina Duarte, directora de Publicacions del Grup Edebé i presidenta del CLIJCAT; Carlota Torrents, administradora del web Què llegeixes; Pep Duran, llibreter i traginer de contes, i Roser Zúñiga, responsable del Departa-

ment de Llibreria Infantil i Juvenil d’Abacus cooperativa, que va actuar com a moderadora de la taula.

Aquesta celebració respon a la consolidació d’una aposta per la pro-moció de la literatura infantil a través de la selecció anual de les 150 obres de referència publicades i que aporten valor en la formació de petits lectors.

En aquests 10 anys, Abacus coope-rativa ha distribuït gairebé un milió d’exemplars d’“Històries Menudes” i ha orientat pares, mestres, biblioteca-ris i primers lectors a fer un itinerari de lectura ric per a la formació de sòlids lectors juvenils i de futur•

en els últims deu anys, Abacus ha distribuït gairebé un milió d’exemplars d’aquesta guia.

MengemBages i Mbici pedalen juntesMengemBages i Mbici (Manresana de Serveis amb Bicicleta, SCCL) són dos projectes cooperatius de nova creació que comparteixen objectius de sostenibilitat i funcionen de manera complementària. Promouen el patrimoni gastronòmic, natural, històric i cultural mitjançant la bicicleta i la distribució a domicili d’aliments produïts al Bages. El passat 17 de desembre van inaugurar un nou local conjunt que està situat al carrer Bruc, 59, de Manresa.

campanya infojoc d’eroskiL’1 de desembre Eroski, del Grup Mon-dragon, va iniciar la campanya Infojoc per assessorar els adults a l’hora de comprar joguines. Segons un estudi publicat a Eroski Consumer, el paper dels infants en l’elecció de les joguines és molt determinant, ja que el 74% dels adults compra les joguines que trien els infants, i són els homes els que es deixen influir més per les decisions dels infants.

1.529Socis i sòcies té la cooperativa d’energia verda Som Energia

LA XiFRA

inForMAcions 29

Les entitats i persones que integren Coop57 es van trobar el passat mes d’octubre per debatre el futur immediat d’una entitat marcada pel creixement territorial en xarxa i la voluntat d’aprofundir en les eines de finançament a l’abast del cooperativisme, l’economia social i l’associacionisme.Text: Redacció; Foto: Coop57

coop57 projecta el seu futurFinançar

Prop de 400 socis i sòcies van parti-cipar en la primera trobada estatal de la cooperativa de finances ètiques i solidàries Coop57, que

va tenir lloc el 21, 22 i 23 d’octubre a les Cotxeres de Sants (Barcelona). Durant el cap de setmana es van traçar les línies bàsiques del futur de l’entitat mitjançant dinàmiques de participació per recollir les aportacions de totes les persones que hi van assistir. El punt de partida eren els quatre eixos de discussió que ja s’havien treballat en sessions preparatòries: prin-cipis i valors; creixement, organització en xarxa i participació; mercat social i inter-cooperació i, finalment, sistema integral de finances ètiques.

La trobada també va servir per plas-mar el creixement territorial descentra-litzat que ha tingut Coop57 des de 2006, amb la presència de totes les seccions territorials –Catalunya, Aragó, Andalu-sia, Madrid i Galícia– i els grups promo-tors del País Valencià i el País Basc. “La trobada ha servit per reforçar el senti-ment de pertinença a Coop57, i també ha estat molt important el procés auto-gestionari que ha permès que molta gent hi participés”, explica Ramon Pascual, coordinador de Coop57. A banda dels debats, es van celebrar sis taules rodones que van aplegar 24 experiències vincu-lades directament a la inserció social, l’autogestió cooperativa, l’economia soli-dària, la cura del medi ambient o la lluita contra les desigualtats.

UN MAR DE PROPOSTES I DEBATSPel que fa als debats del vessant eco-nòmic, una de les conclusions més importants és que l’entitat no ha de bancaritzar-se, sinó buscar aliances i

complementar els serveis que ja pres-ta amb altres mecanismes. Una línia a aprofundir són els préstecs participatius, una eina per captar capital voluntari de les persones sòcies i no sòcies i que, al mateix temps, permet visualitzar el su-port solidari de l’entorn cooperatiu.

En segon lloc, es va debatre la vin-culació de Coop57 amb el procés de captació de capital social encetat per Fi-are, que treballa per convertir-se en una co operativa de crèdit d’abast europeu, sense tancar la porta a col·laborar amb altres projectes de banca ètica.

D’altra banda, també es va tractar el foment del mercat social i la intercoope-ració, especialment amb dos dels refe-rents en l’àmbit estatal i nacional, respec-tivament: la Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria (REAS) i la Xarxa d’Economia Solidària (XES). A més, es va proposar la creació de noves eines per tal que les retribucions de les aportaci-ons a Coop57 puguin ser en forma de serveis o productes de les entitats sòcies, així com estudiar les experiències de

moneda social que ja estan funcionant en diferents àmbits per plantejar-se quines possibilitats hi ha d’aplicar-les.

Tot això representa només una petita part del gran nombre de propostes i reflexions que es van debatre durant la trobada, i que ja es poden afegir al bagat-ge d’una cooperativa que en els darrers cinc anys ha finançat més de 700 projec-tes per un valor superior als 20 milions d’euros •

La trobada plasma el creixement territorial descentralitzat que ha tingut coop57 des de 2006.

MÉs inFoRMAciÓ www.coop57.coop

imatge de grup de la trobada, que va tenir lloc a les cotxeres de sants (Barcelona).


Fons d’inversió internacional per a noves cooperatives

Per commemorar l’Any Internacional de les Cooperatives de l’ONU, el moviment cooperatiu ha llançat una nova inicia-tiva dissenyada per finançar diferents cooperatives d’arreu del món. El fons Desenvolupament Global Cooperatiu (DGC) ha estat creat per donar suport a negocis cooperatius en països del Sud: amb un balanç de 50 milions de dòlars, es vol proveir l’accés a préstecs de baix cost

coop57 promou l’emprenedoria al Barcelonès nord

E l grup de l’entitat de serveis financers ètics i solidaris Coop57 al Barcelonès Nord, recentment constituït, ha posat en marxa un concurs d’emprenedo-ria cooperativa. Fins al 15 de maig de 2012 es poden presentar propostes de negoci en clau d’economia social i cooperativa en l’àmbit dels municipis de

Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Un cop valorades i estu-diades, les idees que s’escullin tindran el suport econòmic de Coop57 per desenvolu-par-se. Les bases del concurs es poden baixar de la pàgina que el grup té dins el web de Coop57 (www.coop57.coop).

Aquesta és la primera iniciativa que posa en marxa el grup promotor, que es va presentar el passat 12 de novembre al centre Can Sisteré de Santa Coloma de Gramenet, amb la presència d’una seixantena de persones. Es tracta de la primera experiència per explorar les possibilitats de dur Coop57 a l’àmbit local i més pròxim, per reforçar l’economia social i solidària davant la crisi, així com per donar respostes locals a problemes globals que cerquin l’activació social per respondre a la crisi des del territori.

El grup del Barcelonès Nord va valorar com a “èxit rotund” la participació de la gent de la comarca en aquesta jornada “tant pel que fa al nombre de persones i entitats que s’interessen pel projecte com per les ganes que ha mostrat tothom de formar-ne part”. També van destacar que les persones participants “van aportar moltes i bones propostes per al pla de treball, com per exemple acostar el projecte a instituts i centres de formació professional”•

el passat 12 de novembre es va constituir a santa coloma de Gramenet el grup de coop57 del Barcelonès nord.

Regulació estatal per invertir en empreses d’economia socialLa primera jornada internacional sobre finançament de la innovació i l’em-prenedoria social, organitzada per la Iniciativa per al Finançament de l’Empre-nedoria Social (IFIES), va reunir més de 150 persones a la seu del Departament d’Economia i Coneixement el passat 7 de novembre. Entre els temes que es van tractar a la jornada, va destacar la reclamació d’una regulació estatal perquè els fons de pensions invertei-xin un 10% en empreses de l’economia social i solidària, una pràctica que ja és corrent a França. L’IFIES és una iniciativa nascuda al caliu del Programa de Suport a l’Emprenedoria Social a Catalunya, coordinada pel director de la Fundació Seira, Miquel Miró, que vol constituir un espai estable i independent de generació de coneixement i reflexió a l’entorn del finançament de la innovació social amb la participació de diferents actors•

per a projectes que necessiten capital o inversió i infraestructura. El seu objectiu és atraure inversors que tinguin interès a donar suport al desenvolupament in-ternacional del model cooperatiu. “Volem convidar totes les persones interessades en l’avanç socioeconòmic del món que donin suport al GDC”, va explicar Pauline Green, presidenta de l’Aliança Cooperati-va Internacional (ACI)•

inForMAcions 31

tranquil·litat a les seccions de crèdit de les cooperatives

L a Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), que es manté en contacte permanent amb les coopera-

tives amb secció de crèdit, informa que la situació al centenar d’oficines de seccions de crèdit és d’estabilitat i tranquil·litat. Després de parlar amb responsables de les principals seccions de crèdit, la FCAC explica que no s’es-tan produint retirades importants de dipòsits i que l’import de les retirades que s’han efectuat durant aquesta setmana se situa per sota del 0,3% del total de dipòsits. Cal remarcar també que pràcticament totes les retirades s’han produït a l’entorn geogràfic més pròxim al municipi de l’Aldea, després que la secció de crèdit de la cooperati-

va del municipi resultés afectada per un bloqueig dels comptes el passat desembre.

Per al responsable de les seccions de crèdit de tot Catalunya, Lluís Roig, “el comportament general dels impositors confirma la plena confiança del sector en la cooperativa i en les seccions de crèdit com a principals entitats finançadores en els municipis rurals de Catalunya”. Les seccions de crèdit són les úniques entitats que actualment estan mantenint el finançament al sector agrari mentre les entitats finan-ceres han reduït l’activitat creditícia al sector agrari en un 11,2% en l’últim any, la qual cosa ha convertit aquest sector en el més penalitzat en la concessió de préstecs després de la construcció. •

Les seccions de crèdit són les úniques entitats que estan mantenint el finançament al sector agrari.

secció de crèdit d’Arrossaires del delta de l’ebre, sccL.caixa d’enginyers Gestió obté la iso 9001:2008 Caixa d’Enginyers Gestió, societat gestora de fons d’inversió del Grup Caixa d’Enginyers, ha obtingut la certificació ISo 9001:2008 per part de la British Standards Institution per a les seves activitats de Gestió d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i assessorament de carteres d’inversió. D’aquesta manera, Caixa d’Enginyers Gestió es converteix en una de les primeres entitats gestores de fons d’inversió espanyoles a obtenir aquesta certificació.

caixa d’enginyers col·labora amb unicefLa cooperativa de crèdit Caixa d’Enginyers ha posat en marxa la campanya “Pensa en el teu futur. No oblidis el seu present”, per la qual cedirà a Unicef el 0,7% de l’import dels plans de pensions o plans de previsió assegurats (PPa) que siguin traspassats pels seus titulars a l’entitat. Els fons obtinguts es destinaran a la lluita contra la desnutrició infantil a Mauritània.

estalvi solidari amb caixa PopularEls clients del grup cooperatiu de caixes del País Valencià Caixa Popular poden escollir entre vuit projectes solidaris –que es desenvoluparan a l’Estat espanyol, Burkina Faso, Colòmbia i altres països de l’amèrica Llatina– per ser destinataris del fons generat per la línia d’estalvi solidari, creada ara fa una dècada en col·laboració amb EnclauRed para la Financiación alternativa.

31 Milions d’euros d’estalvi ètic i responsable ha aconseguit captar Fiare durant els últims cinc anys.

LA XiFRA

32 PUNTCOOP • TardOr 2011

Amb tots els sentits i sense els trumfos a la mà. Així és com José Sierra va fundar la impremta Cevagraf, l’any 1986. Quan era un marrec, havia vist néixer una cooperativa dedicada a la fabricació de butaques de cinema de la mà del seu pare en un poble de la Rioja en plena postguerra. 30 anys més tard, foren les seves mans les que en crearen una altra a 550 quilòmetres de distància. Ara, ja jubilat, recorda, i manté, la mateixa empenta: “Mai m’he sentit tan feliç com quan vàrem muntar la cooperativa”.

sense els trumfos a la mà

cooperativistes D ’ebenista en un poble de la Ri-oja a emprenedor a la ciutat de Barcelona. Així podem resu-mir la trajectòria professional

de José Sierra (Ezkaray, 1939), un dels socis fundadors de Cevagraf i, ara, soci col·laborador i president honorífic de la cooperativa. L’esperit cooperatiu, però, ha estat sempre a les seves mans, adés i ara, allà i aquí: “He portat ben endins el senti-ment de companyonia i solidaritat”. Amb aquests valors i en un context amb molt atur juvenil –era l’any 1986–, es va fundar l’empresa.

“A Cevagraf, hi vaig fer de tot una mica: de maquinista d’òfset, de guilloti-nista, de cap de compres, però sobretot vaig fer-me càrrec de gestionar l’empresa i assumir-ne la direcció amb la meva com-panya, Conchi Gázquez, que va ser-ne la primera presidenta. La Conchi tampoc no coneixia l’ofici ni tenia formació sobre gestió d’empreses, però gràcies a la seva tenacitat i autoformació va poder desen-volupar la seva feina amb molta dedicació i eficàcia.” Una parella d’emprenedors autodidactes, doncs, a qui la resta de socis i treballadors varen fer confiança. “Tenia 20 anys més que els meus socis i compta-va amb més experiència per haver treba-llat a la Cooperativa Obrera d’Ezcaray i a diversos tallers, la qual cosa em capacitava per organitzar el personal i els nous socis, als qui animava que es responsabilitzessin del lloc de treball assignat.”

INVERTIR EN LA COOPERATIVA“Al principi, no va ser gens fàcil. Partí-em de zero: sense maquinària ni conei-

xements de l’ofici. Una mostra d’això és que tallàvem les revistes amb una cisalla perquè no teníem guillotina. El que tení-em clar era que el poc que guanyàvem ho invertíem en maquinària. Era prioritari donar continuïtat a l’empresa. El principi de retornar els guanys en forma d’inversi-ons és un dels factors de l’èxit de Ceva-graf. Per a mi, és molt important que l’empresa pugui generar excedents que beneficiïn tothom. Així hem aconseguit que el principi del bé comú sobre el par-ticular estigui implantat a la cooperativa”, explica. Un principi, d’altra banda, que ha donat una llar a José Sierra ara que està jubilat. Gràcies a alguns beneficis i a algu-nes aportacions dels socis, la cooperativa va poder comprar una masia al Pirineu de Girona, per a l’oci i la convivència dels treballadors i familiars. “Amb Can Serra, els socis disposem d’un espai molt favo-rable per desenvolupar l’esperit coopera-tiu.” En José viu, doncs, al bell mig dels fruits de l’empresa, “cooperant en la seva gestió i cuidant una mica dels horts”. I afegeix: “És en aquest meravellós ambient on les idees es perceben amb més clare-dat per aplicar-les a la cooperativa, amb resultats excel·lents” •

josé sierra viu ara a la masia que té cevagraf al Pirineu de Girona.

Text: Gemma Casamajó; Fotografia: Cevagraf, SCCL

“el que teníem clar era que el poc que guanyàvem ho invertíem en maquinària. era prioritari donar continuïtat a l’empresa.”

propostes 33

empresasostenible

Les cooperatives Abacus i Arç elaboren cada any la memòria de sostenibilitat basant-se en els criteris reconeguts internacionalment GRI, però també incorporen els indicadors específics de les organitzacions d’economia social, la qual cosa representa un valor afegit.

sostenibilitat amb criteri

U na memòria de sostenibilitat és una finestra cap a l’ex-terior que tenen les em-preses i les organitzacions

per mostrar la feina feta en l’aspecte mediambiental i social. I el que és més important: permet establir estratègi-es de millora per al futur a partir de criteris quantificables. Parlem, per exemple, de reduir les emissions de CO2 generades durant un any, poten-ciar el reciclatge o bé d’augmentar la presència de dones en els òrgans de govern i els càrrecs de decisió.

Els processos d’elaboració d’aquests documents impliquen una tasca de recol·lecció de dades important. Si, a més, s’aconsegueix que hi partici-pin el major nombre de persones de l’organització possible, millorarà la consciència individual –i també col-lectiva– sobre la necessitat d’impulsar pràctiques sostenibles en el dia a dia i a més llarg termini. És per això que les memòries s’han convertit en una eina de millora contínua per a les empreses.

ELS CRITERIS GRILes pautes més acceptades internaci-onalment són les que marca el Global Reporting Initiative (GRI), una or-ganització sense ànim de lucre cons-tituïda l’any 1997 amb l’objectiu de fomentar la qualitat, el rigor i la utili-tat de les memòries de sostenibilitat. La versió 3.0 d’aquesta guia, creada el 2006, analitza mitjançant una sèrie d’indicadors la dimensió econòmica, ambiental i social, així com altres as-

pectes relacionats amb l’impacte que poden tenir els productes o serveis d’una empresa sobre els drets humans. Avui, els criteris GRI són l’estàndard usat per la majoria d’empreses –des de grans multinacionals fins a pimes– per avaluar les polítiques de responsabi-litat social empresarial. El març de 2011 es va publicar la versió actualit-zada 3.1 d’aquests criteris.

La Vola, una empresa pertanyent al Grup Clade, és membre del GRI des de 2004 i responsable d’elaborar la Memòria de sostenibilitat 2010 de la cooperativa del sector cultural Aba-cus. Aquest document, amb un format web interactiu, facilita la difusió i interacció amb els grups d’interès, és a dir, els socis clients, els proveïdors i, en general, qualsevol persona interes-sada a conèixer la cooperativa i quines polítiques internes i externes aplica. Enguany, més de 4.000 persones han consultat la memòria d’Abacus al web.

Per la seva banda, la memòria 2010 d’Arç (format per una corredoria d’as-segurances i una cooperativa de con-sum responsable) es basa en la guia dels criteris GRI i el Balanç Social de

la Xarxa d’Economia Solidària, una eina creada per avaluar i visibilitzar les bones pràctiques de les empreses d’economia social i solidària.

Les memòries d’Abacus i d’Arç també compleixen els 37 indicadors específics que regeixen les organit-zacions de l’economia social, que complementen els indicadors princi-pals i addicionals de GRI, i suposen un valor afegit per a l’organització. D’aquests 37 indicadors, 13 són de nova formulació i 24 tenen correspon-dència amb un o diversos indicadors de GRI •

Les memòries de sostenibilitat s’han convertit en una eina de millora contínua per a les empreses.

Text: Redacció

Portada de la Memòria 2010 d’Arç cooperativa.

MÉs inFoRMAciÓ http://www.abacus.coop/memoria-2010• http://arccoop.coop/web/ca/home/responsabilitat-• social/memoria-sostenibilitat

propostes 35

Dormir en un paratge tranquil, respirar calma i buscar camins nous per descobrir l’entorn. Aquesta és la recepta de moltes cases de turisme rural, però hi ha iniciatives que afegeixen ingredients nous al plat i converteixen les escapades a la muntanya en maneres de transformar l’entorn. Text: Alba Gómez; Foto: cooperativa agropecuària Sant Isidre

Re-descobrint l’entorn

A l cor de la zona volcànica de la Garrotxa, tocant el munici-pi de Sant Feliu de Pallerols, s’ubica el Mas Franch, una

casa rural cooperativa gestionada per tres socis treballadors i tres socis col-laboradors. Fa tres anys que van enfi-lar aquest projecte, amb una voluntat clara: oferir un espai de trobada per als escolars i les famílies. Però no el van idear només com un espai per trencar la rutina, el van habilitar perquè les visitants investiguin i practiquin noves tècniques constructives, energètiques, agrícoles i educatives, i participin de la transformació social i ecològica, “molt necessària en els temps que vivim”, re-coneix Núria Rosés, sòcia del projecte.

CAP A LA SOSTENIBILITAT“En la recerca hi ha el camí, i nosal-tres som aquí per aprendre i compar-tir aquesta recerca a través de cursos, camps de treball, trobades i jornades”, diu Rosés, convençuda que un centre de turisme rural com aquest ha d’estar imbricat en el territori, a més d’oferir allotjament de qualitat. Per això, el full de ruta de Mas Franch té les fites de treballar amb productors ecològics, amb actors educatius de la zona i amb entitats i moviments socials locals. “Per a nosaltres, és imprescindible cultivar un sentit de pertinença envers el lloc i moment en què vivim i això es tradueix a millorar les nostres relaci-ons amb l’entorn (natural i social)”, manifesta Rosés. Malgrat la crisi, els cooperativistes de Mas Franch tenen raons per ser optimistes: “Tenir una

línia de sostenibilitat en tots els àmbits ens fa atractius per als col·lectius que no es plantejarien anar a un altre lloc”, conclouen.

CAMPS NOUS PER ALS PAGESOS Al límit de la zona volcànica de la Garrotxa, hi ha el petit poble de Vallfogona del Ripollès, on s’erigeix Can Xila. Es tracta d’una casa rural gestionada pels pagesos de la coo-perativa agropecuària Sant Isidre, que va ser concebuda per diversificar l’activitat de la cooperativa agrària. Paisatges, natura i pau són els tres reclams d’aquest mas rural, que fa nou anys que va obrir la porta. “Els nostres punts forts són el paisatge, els serveis i les instal·lacions, ja que tenim la zona esportiva a 50 metres”, comenten els socis de la cooperativa Sant Isidre i alerten que darrerament s’ha anat desinflant la demanda. Un perill que estan disposats a combatre amb més oferta: el senderisme, les rutes amb BTT i les excursions a cavall en són una mostra.

ALTRES TURISMESTot i no disposar de casa rural, mol-tes cooperatives agràries també han eixamplat el nucli d’activitats i brinden propostes de turisme rural. L’Apícola

el Perelló, per exemple, ofereix visites a les arnes d’abelles; la Vinícola de Nulles ofereix maridatges, vetllades de vi i cultura i tasts de vins i caves en el marc del celler modernista, i les emblemàtiques cooperatives Falset-Marcà, Empordàlia i La Fageda combinen l’activitat pròpia amb ofer-tes d’agroturisme •MÉs inFoRMAciÓ

www.elripolles.com/canxil• awww.masfranch.com•

Viure millor

“És imprescindible cultivar un sentit de pertinença envers el lloc i moment en què vivim, i això es tradueix a millorar les relacions amb l’entorn”

inverteixen en armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no em diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depe-nem d’ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan sols per a decidir on van els meus diners · el seu únic objectiu és el seu ben-e�ci · tot gira al voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · �nancen acti-vitats contra les que em manifesto · estan darrere del tancament de la teva empresa · donar suport a la banca tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme · són els que estan guanyant amb la crisi · els bancs són els que contro-len el sistema · inverteixen en armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no em diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depenem d’ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan sols per a decidir a on van els meus diners · el seu únic objectiu és el seu bene�ci · tot gira al voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · són els culpables de la crisi mundial · �nancen activitats contra les que em mani-festo · estan darrere del tancament de la teva empresa · donar suport a la banca tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme · són els que estan guanyant amb la crisi · els bancs són els que controlen el sistema · inverteixen en armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no em diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depenem d’ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan sols per a deci-dir a on van els meus diners · el seu únic objectiu és el seu bene�ci · tot gira al voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · �nancen activitats contra les que em manifesto · estan darrere del tancament de la teva empresa · donar suport a la banca tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme · són els que estan guanyant amb la crisi · els bancs són els que controlen el sistema · in-verteixen en armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no em diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depenem d’ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan sols per a decidir a on van els meus diners · el seu únic objectiu és el seu bene�ci · tot gira al voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · �nancen ac-tivitats contra les que em manifesto · estan darrere del tancament de la teva empresa · donar suport a la banca tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme · són els que estan guanyant amb la crisi · els bancs són els que controlen el sistema · inverteixen en armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no em diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depenem d’ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan sols per a decidir a on van els meus diners · el seu únic objectiu és el seu bene�ci · tot gira al voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · �nancen activitats contra les que em manifesto · estan darrere del tancament de la teva empresa · donar suport a la banca tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme · són els que estan guanyant

Informa-te’n a www.bancaetica.cat

la qüestió és per quèencara no pertanysa la banca ètica

Amb el suport de:can Xila ofereix paisatges i pau.

Organitza: Grup Clade

Lloc: La Pedrera (pg. de Gràcia, 92. Barcelona)

Més informació: www.grupclade.com

19 DE GENERINICI DEL POSTGRAU EN ECO-NOMIA COOPERATIVAaquest postgrau té com a objectiu generar coneixement i formar persones expertes en els diferents aspectes de la gestió de l’empresa d’economia cooperativa, i el seu entorn polític, econòmic i social. És un projecte compartit per la UaBIGoP i aPoSTa, Escola Empresarial Cooperativa.

12 DE GENERVI jORNADA CLADE “CADENA DE VALOR, CADENA DE SENTIT” Sota el títol “Cadena de valor. Cadena de sentit”, es vol crear un marc de reflexió entorn del nou model de management que marquen alguns projectes que integren la cadena del valor econòmic i la cadena del sentit, aquella que genera sentit a l’activitat de l’empresa.

Organitza: UaBIGoP i aPoSTa

Lloc: Escola de polítiques socials i urbanes (IGoP) (c. Urrutia, 17.Barcelona)

Calendari: del 19 de gener al 26 de juliol de 2012

Horari: els dijous de 9.30 a 14.00 hores i de 15.30 a 18.00 hores

Més informació: http://igop.uab.cat / www.aposta.coop

14 DE FEBRERINICI DE L’MBA D’EMPRESES COOPERATIVESLa raó de ser d’aquest màster és proporcionar una formació que aporti als aspirants una visió global i integradora del management a l’empresa cooperativa. Dotat de títol propi de la Universitat de Barcelona, es fa en col·laboració amb aposta, Escola Empresarial Cooperativa.

Organitza: UB i aPoSTa

Lloc i horari: online

Més informació: http://www.il3.ub.edu / www.aposta.coop

Punt de trobada

Recomanem


L’Escola d’Organització Industrial (EOI), del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, ha publicat els cinc primers llibres del projecte “Sectors de la Nova Economia 20+20”. Un d’aquests treballs està dedicat a l’economia social i ha anat a càrrec del CIRIEC.

estudis sobre la nova economia

“S ectors de la Nova Economia 20+20” és un projecte a llarg termini en què s’investiguen 20 sectors empresarials a fi d’aconse-

guir un mapa de l’anomenada nova economia o economia basada en el coneixement. L’objectiu és identificar i analitzar experiències empresari-als d’èxit en la nova economia. Les experiències es trien perquè compleixen els valors que l’EOI entén com a característics d’aquest sector emer-gent: sostenibilitat, creativitat, transparència, participació, responsabilitat i tecnologia.

Els cinc estudis ja publicats són: economia di-gital (activitats relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació), indústries de la creativitat (empreses que connecten de ma-nera original diferents activitats i nous desenvo-lupaments en l’àmbit cultural), economia verda (activitats entorn de la protecció del medi ambi-

ent), economia oberta (empreses amb models de negocis oberts, en què les xarxes entre empreses, proveïdors i clients completen el procés produc-tiu mitjançant un sistema de relacions basades en la cooperació) i economia social (cooperati-ves, fundacions, mutualitats i associacions que actuen en diferents àmbits d’interès social amb objectius no estrictament mercantils).

És important destacar que, en aquests dos darrers llibres, el d’economia oberta, escrit per MIK S. Coop. de la Universitat de Mondragon, i el d’economia social, fet pel CIRIEC, unes quantes de les experiències analitzades són cooperatives catalanes.

En aquests moments, hi ha obert un període de debat amb els investigadors respectius a tra-vés de cinc blocs, un per cada treball. Al web de l’Escola trobareu en PDF els estudis, així com les adreces dels blocs corresponents •

Títol: Economía socialCIRIEC. Ed. EOIwww.eoi.es/portal/guest/inves-tigacion/proyectos/economia-social

ELABORACIÓ1. Peleu el gra d’all. 2. Poseu tots els ingredients en un bol i barregeulos bé amb la batedora. 3. aboqueu la salsa sobre l’amanida abans de servirla.

Aquesta recepta ha estat extreta del llibre Una altra cuina és possible. Cent receptes amb ingredients de comerç just, de Manuel Almirall Vall (Ecos, Barcelona, 2006, 212 pàgines).

PROPIETATSLa mel té propietats dermatològiques i s’empra tòpicament contra cremades i úlceres de la pell. La mel és un magnífic conservant. Quan va morir alexandre Magne a Babilònia, va ser traslladat a Macedònia untat amb mel. L’abella mel·lífera copula en l’aire, preferentment a 8 o 12 metres d’alçada i a una distància d’un quilòmetre del seu apiari d’origen.

INGREDIENTS2 cullerades de mostassa de comerç just1 gra d’all6 cullerades d’oli d’oliva verge extra1 culleradeta de mel de comerç just

DIFICULTATBaixa

La recepta

sALsA de MeL i MostAssA PeR A AMAnides

propostes 37

LLiBRes

cómo cambiar el mundo con tu dineroL’objectiu d’aquest llibre és donar a conèixer de manera senzilla com funciona el sistema financer actual (origen, funcions, elements), d’una banda, i una manera alternativa d’interpretar les finances, és a dir, les finances ètiques, de l’altra, per tal que la persona lectora, ja conscient del que està en joc, no defugi responsabilitats personals i decideixi si vol donar suport, amb els seus estalvis, a la banca convencional o a la banca ètica. a la vista dels fets, l’elecció, sigui dit de passada, no té color.Títol: Cómo cambiar el mundo con tu dineroAutor: Xavi TeisEdita: Icària, 2011

democracia económica. Hacia una alternativa al capitalismoEdició al castellà, revisada i ampliada del llibre amb el mateix títol publicat en català el 2009 per la Fundació Segle XXI. Una vintena llarga d’autors exploren les possibilitats de convertir diferents moviments socioeconòmics, alguns amb una llarga trajectòria com el sindicalisme i el cooperativisme, d’altres més recents com la banca ètica i el consum responsable, en l’embrió d’un sistema econòmic alternatiu inspirat en el model anomenat Democràcia Econòmica del nordamericà David Schweickart.Títol: Democracia económicaAutors: Antoni Comin i Luca Gervasoni (COORDS).Edita: Icària, 2011

ARA cooPeRAtiVesBloc impulsat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) i allotjat a la secció “Emprenem” de l’edició digital del diari ARA. Hi trobareu posts sobre temes relacionats amb el cooperativisme: finançament i finances ètiques, cooperativisme d’iniciativa social, emprenedoria, comerç just. Escrit per cooperativistes, en exercici o de cor, i obert a les aportacions de tothom. http://emprenem.ara.cat/aracooperatives

oBseRVAnt L’eco-noMiA sociALFa cinc anys, CIRIEC va crear l’anomenat observatorio Español de la Economía Social. al seu web, hi podem trobar moltes informacions sobre el sector: notícies d’actualitat, informacions jurídiques, ressenyes bibliogràfiques, calendari d’actes, etc.http://www.observatorioeconomiasocial.es

weBs

Punt volat

Mots encreuats

can seixanta

C. G.


HORITzONTALS: A. En aquest vehicle es mouen a la cooperativa La Pau, de Badalona. B. amic de baralles, d’armar baralles. // En un cercle, indica marca

registrada. C. Lloo. // En majúscula és el símbol de l’arginina. // Sigla d’Indonèsia

en la placa d’estat. D. Illa baixa formada per l’acumulació de sorres i fragments de

corall sobre plataformes coral·lines. // al revés, unitat d’energia equivalent a 1 milió de calories.

E. Fan una ullada. // Sulfat doble d’alumini i de potassi. F. Sistemes tècnics de loteries. // Coordinadora d’associacions per la

Llengua Catalana o és necessari. // Un dels noms de la deessa grega que personifi ca la fertilitat de la Terra.

G. Una escola de negocis. // Molt enfadat. H. alcohòlics anònims. // Està // Metall de la família dels lantànids. I. Regular. // Està, una altra vegada. // Per fumar. J. al revés, i en castellà, és un grup cooperatiu de Saragossa. //

Cagarada.

VERTICALS: 1. Cooperativa mixta de treball i consum al servei de l’ensenyament. //

Cooperativa líder en les assegurances ètiques. 2. alteració en l’estat del cos o d’algun òrgan que interromp o

pertorba les funcions vitals. // oxigen. 3. Sistema d’escriptura i lectura tàctil. // article masculí singular. 4. Universitat autònoma de Barcelona. // Est. // Mobutu _______

Seko, militar zairès. 5. Paraules d’aprovació i aplaudiment. // La victòria. 6. Contracció. // Iode. // La lletra __, revista. // Tarragona. 7. Sense canvis. 8. Cesi. // Ralph Lauren. // En aquesta població vallesana trobem la

cooperativa Cevagraf. 9. Iode. // al revés, que atrau per les maneres agradoses, corteses. 10. Ciència dels nombres.

SOLUCIONS

Horitzontals: A. ambulància. B. Barallós. R. C. alabo. R. Ri. D. Cai. Tèrmia (al revés). E. Ullen. alum. F. STL. CaL. Ge. G. IESE. Irat. H. aa. És. Tuli. I. Rr. És. Tabac. j. Veloç, al revés (Grupo La Veloz). Tifa

Verticals: 1. abacus. arç. 2. Malaltia. o. 3. Braille. El. 4. UaB. E. Sese. 5. Lloances. V. 6. al. I. a. T. 7. Normalitat. 8. Cs. RL. Rubí. 9. I. Falaguer (al revés). 10. aritmètica.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

Control Intel·ligent de l’Energia, SCCLBarcelonaTel. 934 864 [email protected]

Cinergia és una cooperativa de treball nascuda amb el suport d’Ara_Coop i integrada per un equip de sis socis enginyers industrials, cinc treballadors i diversos col·laboradors. La seva activitat es basa sobretot en el coneixement de l’enginyeria elèctrica, l’electrònica de potència i les noves tecnologies.

Ubicada al districte del 22@ de Barcelona, ofereix productes de disseny propi i serveis per a la industrialització d’equips, a banda d’altres serveis d’enginyeria. A més, centra els seus esforços a promoure l’aplicació d’eines per millorar l’estalvi i l’eficiència energètica.

Cinergia també forma part del clúster de cooperatives que vincula tecnologia i energies renovables Uni.co, juntament amb nou cooperatives més. Aquesta unió de forces és el que permet que cooperatives creades fa poc puguin oferir solucions integrals a tot tipus de clients i situar-se en el mercat elèctric en un moment en què la generació, la distribució i el consum d’electricitat està a l’inici d’uns canvis importants tant en l’àmbit tècnic com en l’econòmic.

Text: Redacció; Foto: Cinergia

El canvi és EnErgètic

Contrapunt

revista puntcoop

Documents