2441

NOVEMBRE-DESEMBRE 2014 - Nº 259

“Difongui amb reiterat afany els valors cristians en la Societat d’avui” (Carta del Papa Joan Pau II al P. Esqué)

És una consigna del Sant Pare, que ha fet seva l’Obra Cultural Mariana en totes les seves activitats.

SUMARI EDITORIAL

Pàg. 1 Editorial ADVENT P. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.

Pàg. 2 AQUÍ VA COMENÇAR TOT P. Xavier Moix C.M.F.

Pàg. 3 UNA MENTALITAT JURÍDICA Ferran Blasi, Pvre.

Pàg. 4 L’ALEGRIA DE L’EVANGELI Papa Francesc

Pàg. 5 FI DELS DIFUNTS Montserrat Llopart

Pàg. 6 PREMIS DE LES BEQUES EDUCATIVES Fundació Pare Esqué

Pàg. 7 ACTIVITATS DE LA FUNDACIÓ Jordi Morillas

Pàg. 8 VISTA I CEGUESA ESPIRITUAL Xavier Garralda

Pàg. 9 EL RABADÀ JOANET Francesc A. Picas

Pàg. 10 FER DE METGE Dr. Ramon Mª Soriano

Pàg. 11 PEDRALBES A LA GUERRA CIVIL Josep Mª Vilarrúbia - Estrany

Pàg. 12 LA VISITA DE MARIA P. Manuel Esqué i Montseny,C.M.F.

OBRA CULTURAL MARIANARevista i portaveu de l’Associació.

Publicació bimensual de Pastoral Catòlica

Fundac ió Pare Esqué

És el temps litúrgic que ens prepara per a la celebració del Nadal. Se’ns fa curt el període de les quatre aetmanes. En altres litúrgies catòliques, com l’oriental ortodoxa, el fan

durar fins a sis setmanes. Aquest any nosaltres el començarem el diumenge 30 de novem·

bre. Tanmateix, en la nostra mateixa litúrgia romana, els darrers diumenges del Temps Ordinari, ja ens presenten el caire escato·lògic o de la segona vinguda de Crist per a jutjar el món. I és que la paraula mateixa d’ADVENT ja significa VINGUDA i la vinguda de Crist que ara tenim pendent, és la de quan tornarà el darrer dia per a co0nsumar la seva obra. L’Advent és un temps de dolça esperan·ça. Les promeses de salvació que vénen de Déu mereixen tota con·fiança. Aquest temps litúrgic, per una banda, té un to alegre fins i tot amb gran profusió del cant de l’al·leluia, semblant al temps de Pasqua. Són moltes les invitacions a l’alegria que ens fa la litúrgia, extretes dels oracles dels profetes: “Poble de Sió, el Senyor ve a salvar les nacions; farà sentir la seva veu majestuosa i us alegra·reu de tot cor”. (Introit del diumenge segon). “Alça’t, Jerusalem, guaita des del cim i veuràs venir la felicitat que el teu Déu t’envia”. (Cant de Comunió del diumenge tercer). “Viviu sempre contents en el Senyor: ho repeteixo, viviu contents. El Senyor és aprop”. (In·troit del diumenge tercer).

Però l’Advent és també una crida a la responsabilitat. Si el Se·nyor ve, se li ha de preparar el camí. Això comporta un esforç per rebaixar les muntanyes, omplir les valls i redreçar els camins en linia recta. D’aqui ve el missatge enèrgic de St. Joan Baptista. La litúrgia de l’Advent ens el presenta amb aquella invitació urgent a la conversió, al canví de l’actitud del cor.Fins i tot recorre a les amenaces per tal que fem el camí: “Doneu fruits dignes de peni·tència. El Senyor ja té la pala a les mans per a ventar la seva era; el blat l’entrarà al seu graner, però la palla la cremarà en un foc que no s’apaga.

Però és a la setmana prèvia a la festa de Nadal, quan la pregària litúrgica s’expresa en termes de gran tendresa i confiança tot sos·pirant per la vinguda indiferible del Salvador:

–O Orient esplendor de la llum eterna i sol de justícia, veniu il·lumineu els qui viuen a la fosca, al país tenebrós.

–O rei i desitjat de les nacions, pedra angular que de dos pobles n’heu fet un, veniu a salvar l’home que vàreu formar del pols de la terra.

–O Emmanuel, rei i legislador nostre, esperança i salvació de les nacions, veniu a salvar·nos. Senyor Déu nostre.

Sempre podrem comptar amb aquelles expressions dels llibres sants: Es bo d’esperar en el Senyor. Sortós l’home que hi confia. Mai no serà defraudat.

Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.

ADVENT

Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.comTwitter: @fupaesqueRevista electrònica: www.issuu.com/fupeFacebook: www.facebook.com/FundacioPareEsque

2442

AQUÍ VA COMENÇAR TOT

Després de quaran·ta minuts de viat·ge, la guia informà

pel micròfon de l’autocar: “ A l’esquerra, encara lluny, poden veure La Flor, que en la nostra llengua hebrea es diu Natzaret”.

Els pelegrins van fer un religiós silenci, i amb la vista acaronaven el poblet blanc i verd, com niu d’orenetes, envoltat d’un cercle suau de turons, amb una sembrada de petites granges de tova blanca i tires d’olivars.

Alts i prims, els xiprers vigi·laven datilers, vinyes i camps de blat. La vall era vestida de flors. Sicòmors, nogueres, fi·gueres i palmeres es relleva·ven com torxes a l’arribada del canvi de les estacions.

Amb una tímida fressa, les càmeres foto·gràfiques retenien imatges d’aquell racó pri·vilegiat de Terra Santa, al nord de Galilea.

Ronit era el nom de la guia, una noia he·brea, amb el do de caure bé només de salu·dar·la. Els pelegrins abandonaven l’autocar de l’agència de viatges “Magister”, agrupant·se al voltant de la Ronit, mentre el conductor, un palestí d’etern somriure –però que no avi·vava una sola paraula–, ajudava les persones més grans.

La peregrinació estava formada per 40 feligresos de centres parroquials de Lleida, Tarragona i comarca del Maresme, acompa·nyats de tres capellans.

Un d’ells era el meu amic mossèn Antoni, de Menorca. El primer que va dir·me en posar peu a terra: “Aquí va començar tot”, m’expli·cà amb la cantarella de la gent de Ses Illes.

Reverents com qui visita el lloc sagrat d’una catedral, el grup de pelegrins seguia el camí cap a “la Font de Maria”, la Basílica...

Natzaret té avui seixanta mil habitants, molts de religió cristiana. Les cases i place·tes l’assemblen a qualsevol poble de l’Ori·ent. L’únic que el distingeix és la multiplicitat d’esglésies, convents i campanars.

Vora les 10 del matí, els carrerons eren una riuada de gent davant els venedors de roba, corredisses entrema·liades de nens poc vestits i mal calçats, però amb un aire d’intel·ligència i picardia pin·tat al rostre.

Imatges torbadores de sol·dats armats, per la situació de guerra del país del Rei de la Pau.

Direcció a la “Font de Ma·ria” ·al Natzaret d’avui hi ha aigua corrent a totes les ca·ses·, una noia carregava pa en una bossa de plàstic. El meu amic menorquí va tancar els ulls. “Em vaig imaginar que es deia Maria i duia al cap un càntir de broc gros per om·plir·lo d’aigua de la font”.

Una plaça xica donava entrada a la Basílica de l’Anunciació. Sota la cúpula, de 57 metres d’alçada, que presenta l’aparença del calze d’un lliri que s’obre des de la claror del cel ·imatge de l’Encarnació·, els pelegrins van es·perar les dotze del migdia.

“L’Àngel del Senyor va anunciar a Maria.” “Mai no havia resat una Ave Maria amb tant de fervor”, confessava algú amb els ulls en·telats.

“Aquí Déu es va fer home i habità entre nosaltres.” Aquest AQUÍ, en cap altre lloc de la terra és tan real, només AQUÍ, a Natzaret.

El sol penetrava pels pètals del lliri de la cú·pula, com un dia, allí mateix, l’Esperit Sant en el si de Maria.

Si no obria els ulls, veia un nen, de sis anys llaminers, cabell negre i pell bruna, saltiro·nejant pel carreró fins a la fusteria del po·ble, una caseta blanca de sostre baix, on un home apariava el mànec d’una aixada i, dar·rere d’ell, asseguda en terra, la seva esposa remenava llevat en una massa de farina.

“Aquí Déu es va fer home i el món no es va trasbalsar. Aquí una dona va ser mare de Déu i ni l’aire se n’assabentà. Aquí va començar tot.”

Xavier Moix C.M.F.

2443

Moltes generacions d’estudiants de dret han aconseguit adquirir progressivament una autèntica

mentalitat jurídica, mentre es formaven en uns principis que eren comunament compar·tits en els ambients del dret, que s’havien configurat al llarg dels segles, amb aportaci·ons variades. Entre elles, i recent encara, la de la Revolució Francesa, amb el triple lema de llibertat, fraternitat, igualtat, –”liberté, fraternité, égalité–, vells valors i noms cris·tians, que s’han expresat novament en la Declaració Universal dels Drets Humans de L’ONU, de 1948.

Tot això combinat amb l’herència sempre vigent del dret romà, i la multiforme tradició cristiana, en la qual s’ha recollit la conscièn·cia de la dignitat de la persona humana, amb la convicció de la igualtat de tots els homes i dones, de qualsevol ètnia o cultura, pel fet de tenir el mateix origen i naturalesa. I aquest element, tant en els àmbits catòlics i ortodo·xos, a Occident i a Orient, com en els de les comunitats de la Reforma, on hi ha hagut un conreu dels drets humans –en les escoles iusnaturalistes– i en les quals sovint s’hi ha filtrat adequadament el que de més genuí, valuós i permanent es troba en lAntic Testa·ment. I tot ha quedat impregnat d’algunes exquisides nocions d’origen bíblic, com les de la comprensió, la misericòrdia i el perdó.

Aquest pòsit s’adverteix en molts dels prin·cipis generals del dret i en aforismes jurídics i àdhuc del folklore. I així, tothom sap encara que in dubio, pro reo, en cas de dubte, s’ha d’estar a favor del reu, tant a l’hora de per·seguir el delicte, presumpte o segur, com a la de fer complir la pena que s’hagi imposat. Per això a molts no agrada, a mi tampoc, que certs condemnats, a més de privar·los de lli·bertat, se’ls allunyi de la família i del seu país, cosa que no estava prevista en la sentència, com a part de la pena.

Tothom veia bé que existís la figura de la prescripció, que limitava el temps per la per·secució del delicte i, en el pitjor dels casos, el que estava en perill de ser declarat autor d’uns fets sabia que, passats trenta anys i un dia, tenia dret a estar ja tranquil. Era un raig d’esperança, de vegades en una llarga vida de pròfug.

UNA MENTALITAT JURÍDICA

I un altre principi que era bàsic: perquè hi hagi delicte, aquest ha d’estar tipificat, ha d’haver estat definit prèviament. Es barrava el pas a l’arbitrarietat, i fou unànime el rebuig de sistemes dels estats totalitaris que intro·duïen l’analogia, i podríem recordar que en les càtedres de dret penal es deia, sense més valor que el d’ un acudit, que amb aquest cri·teri es podia castigar l’adulteri com una for·ma de caçar en predi aliè. Hom s’adona amb això del perill en què incorrerien els enemics polítics davant certs possibles abusos. Amb tot, després de la Segona Guerra Mundial, en els judicis de Nuremberg, on es volgué aca·bar amb alguns totalitarismes, s’hi començà a acusar els que resultaren perdedors, per certs delictes contra la humanitat que no es·taven configurats com a tals, i se’ls considerà imprescriptibles. I la persecució dels culpa·bles, de vegades amb un implacable esperit de venjança, no s’ha acabat encara del tot.

Des de les altures en què alguns ens po·dem mirar aquestes coses –em refereixo ara a la perspectiva del pas dels anys– ens sentim moguts a propugnar una incansable defensa d’aquests valors, dels quals n’és un el recurs a l’epiqueia o equitat, entesa aquí en el sentit d’una aplicació benigna de la llei en els casos en què aquesta es faria massa dura, com ja sabien bé els romans, que deien allò de sum-mum ius, summa iniuria, és a dir, que en certes ocasions l’aplicació de la llei vigent es podria convertir en una injustícia. I en aquesta línia també voldríem apel·lar a favor de les mos·tres de misericòrdia i de comprensió, mentre ens unim a una crida, que desitjaríem que fos general, al perdó –un perdó mutu– i a l’oblit, però també a la rectificació de les conductes i de les intencions.

Hi ha hagut actituds exemplars a les quals podríem referir·nos, com les que de tant en tant hem tingut ocasió de conèixer, en perso·nes de totes les tradicions culturals i religio·ses, de les quals no sempre es fa prou ressó.

Ferran Blasi,Pvre.

U U

U

Tots els dilluns no festius celebrem l’Euca·ristia a la nostra Capella, a les 6 de la tarda.

RECORDEM

2444

L’ALEGRIA DE L’EVANGELI

L’Evangeli, on enlluerna gloriosa la Creu de Crist, invita insistentment

a la joia. N’hi ha prou amb uns quants exemples: “Alegra’t” és la salutació de l’àngel a Ma·ria (Lc 1,28). La visita de Maria a Elisabet fa que Joan salti d’ale·gria en el si de la seva mare (cf. Lc 1,41). En el seu cant, Maria proclama: “El meu esperit s’ale·gra en Déu, salvador meu” (Lc 1,47).

Quan Jesús comença el seu ministeri, Joan axclama: “Aquesta és la meva joia, que ha arribat a la seva plenitud” (Jn 3,29). Jesús mateix “s’omplí de joia en l’Es·perit Sant”(Lc 10,21). El seu missatge és font de goig:”Us he dit aquestes coses perquè la meva joia estigui en vosaltres, i la vostra joia sigui completa” Jn 15,11). La nostra joia cristiana beu de la font del seu cor sobrea·bundant. Ell promet als deixebles: “Estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en goig” (Jn 16,20). I insisteix: “Tornaré a veure·us i el vostre cor s’alegrara, i ningú no us podrà prendre la vostra joia” (Jn 16,22). Després ells, en veure’l ressucitat, “s’ale·graren” (Jn 20,20). El llibre dels fets dels Apòstols explica que en la primera comuni·tat “prenien l’aliment amb joia” (2,46). Per allà on els deixebles passaven, hi havia “una gran alegria” (8,8), i ells, enmig de la perse·cució, “s’omplien de goig” (13,52). Un eunuc, acabat de batejar, “va prosseguir joiós el seu camí” (8,39), i el carceller “s’alegrà amb tota la seva família per haver cregut en Déu” (16,34). Per què no entrar també nosaltres en aquest riu de joia?

Hi ha cristians l’opció dels quals sembla la d’una Quaresma sense Pasqua. Però reconec que la joia no es viu de la mateixa manera en totes les etapes i circumstàncies de la vida, a vegades molt dures. S’adapta i es transfor·ma, i sempre resta almenys com un brot de llum que neix de la certesa personal de ser infinitament estimat, més enllà de tot. Com·prenc les persones que tendeixen a la triste·sa per les greus dificultats que han de sofrir, però a poc a poc cal permetre que la joia de

la fe comenci a desvetllar·se, com una secreta però ferma confiança, fins enmig de les pit·jors angoixes: “Senyor, m’heu fet orfe de pau, he oblidat el be·nestar. Però vull recordar això que em dóna esperança. Encara som vius per l’amor del Senyor, la seva misericòrdia no s’esgota. La renoveu cada dia. Oh, quina fidelitat!. És bo d’esperar en si·lenci la salvació del Senyor” (Lm 3,17.21·23.26).

La temptació apareix sovint sota la forma d’excuses i reclamacions, com si haguessin de donar·se innombrables con·dicions perquè sigui possible la joia. Això sol passar perquè “la societat tecnològica ha aconseguit de multiplicar les ocasions de plaer, però troba molt difícil engendrar l’alegria”. Puc dir que els goigs més bonics i espontanis que he vist en els meus anys de vida són els de les persones molt pobres que tenen poc a què aferrar·se. També recordo la genuïna alegria d’aquells qui, fins enmig de grans compromisos profesionals, han sabut conservar un cor creient, desprès i senzill. De maneres variades, aquestes joies beuen a la font de l’amor sempre més gran de Déu que se’ns va manifestar en Jesucrist. No em cansaré de repetir aquelles paraules de Be·net XVI que ens porten al centre de l’Evan·geli: “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel troba·ment amb un esdeveniment, amb una Perso·na, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva”.

Només gràcies a aquest trobament –o re·trobament– amb l’amor de Déu, que es con·verteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de l’autoreferen·cialitat. Arribem a ser plenament humans quan som més que humans, quan permetem a Déu que ens digui més enllà de nosaltres mateixos per assolir el nostre ésser més veri·table. Allí hi ha la deu de l’acció evangelitza·dora. Perquè, si algú ha acollit aquest amor que li retorna el sentit de la vida, com pot contenir el desig de comunicar·lo als altres?.

Papa Francesc

2445

Senyor Jesús:

Avui, recolzats en les teves paraules de l’Evangeli, volem fer un cant a l’esperança al recordar tots aquells éssers estimats que ja no estan físicament entre no·saltres.

Sabem per la fe que no ens han deixat, que viuen a prop, molt a prop, teu i nostre...Sabem també que no hi ha morts ni vius...Sols hi ha vius aquí a la terra i vius en el més enllà, a la Casa del Pare...I tot i recordant el lloc on repo·sen, volem aixecar els ulls i buscar·los en el cel blau, serè i tranquil...Volem buscar·los en l’espai sense límit, sense parets, sense tan·ques; allà on tot és plenitud i és bellesa...Allà on tot és pau...Allà on tot és amor...

Sabem que podem somriure’ls i que els po·dem parlar...Fins i tot podrem sentir la seva veu i la seva carícia dintre el cor, i compren·drem que ens encoratgen a seguir, a lluitar, a ser feliços, a estimar, a ser millors...

FIDELS DIFUNTS

Creiem que ja són del tot feli·ços, que ja s’han realitzat en pleni·tud; senzillament ens han passat al davant... i res més...No els hem perdut, els hem guanyat...Ens re·trobarem tots plegats un dia, per seguir esperant els que vindran al darrere...

No podem buscar·los en un nínxol, no hi són... ¡ Seria tan poca cosa l’home si acabés en un forat!...L’home és un reflex de Déu, i Déu és per sempre..., és gran i incommensurable...,és a tot arreu, però no cap enlloc...També

nosaltres al passar a “l’altra riba”, hi serem sense ocupar lloc...I és que a la Casa del Pare serà sempre de dia, sempre VIDA, sempre joia, sempre formosor, sempre rialles...Serà la Vida que no canvia, que no es perd, que no s’immuta, que ÉS, perquè serà amb Déu per sempre..., com esclat d’un nou i definitiu AMOR.

Montserrat Llopart

LOTERIA DE NADAL

Disposem de les participacions de la loteria de Nadal d’enguany del número 22.485. Podeu fer les vostres reserves i comandes contactant per telèfon o correu electrònic o bé en persona en les nostres oficines.

IN MEMORIAM “Esteu tots convidats a la Missa de Dilluns 10 de novembre, a les 18h, a la

nostra capella, on tindrem un recordatori per tots els difunts i en especial per les persones amigues i simpatitzants de la nostra comunitat que hem sabut en aquest darrer any que ens han deixat i també en memòria del Pare Esqué.”

Lluís Duran i Vilar, Vilanova i la GeltrúJosep Prunés i Quintana, ArtésAgusti Gasol Badia, BarcelonaJosefina Longhini Coll, BarcelonaHermínia Guàrdia Camps, SallentConcepción Castillo Corvera, BarcelonaRamon Ribera i Oliva, CerveraDolors Raventós i Valls, Els Hostalets de Pierola

Maria Viñas i Planas, BadalonaAmèlia Clot Perarnau, BarcelonaJoan Aloy i Culilles, ManresaJosep Rovira i Vallès, Sant Joan de MedionaJacinta Pérez Acosta, BarcelonaRosend Condis Martí, El VendrellSerafina Palomares, BarcelonaMaria Jesús Pla Muñiz, Barcelona

2446

Dimarts 30 de Se·tembre a les 19h, a la sala d’actes

de la Fundació Pare Esqué, va tenir lloc l’acte de lliura·ment de les beques educati·ves de la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Es·qué, sota el lema “Difondre els valors humans en la so-cietat d’avui“. L’acte va es·tar presidit pel President de la Fundació Pare Esqué, Dr. Ramon Maria So·riano Camps, pel President de l’Obra Cultural Mariana i Gerent de la Fundació Pare Esqué, Sr. Jordi Morillas, i per una representant del jurat, Sra. Carmen Criado. A l’acte van assis·tir els nens i nenes premiades, llurs familiars i simpatitzants de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana.

Els guardonats en la Categoria A, de 8 a 11 anys, han estat els següents nens/es:1r premi, dotat amb una beca educativa de 500€, al treball “Les 5 granotes”, de Cristina i Marta Gutiérrez González, de l’Escola Sant Josep Teresianes de Gràcia.2n premi, dotat amb una beca educativa de 300€, al treball “Els valors humans”, d’Anna Masmitjà Sánchez, de l’Escola Sant Josep Te·resianes de Gràcia.

De forma excepcional, la Fundació Pare Es·qué ha decidit fer entrega d’un accèssit, do·tat amb una beca educativa de 100€, al treball “Els valors humans“, d’Anna Martínez Llena i Paula Masmitjà Sánchez, de l’Escola Sant Jo·sep Teresianes de Gràcia.

Els premis en les categories B i C (de 12 a 14 anys i de 15 a 17 anys respectivament)

han estat declarats deserts perquè no s’han presentat treballs.

La nostra enhorabona als nens i nenes premiats/des, nenes en aquest cas.

Trobareu fotografies de l’acte de lliurament de guardons en la galeria fo·togràfica del nostre web/bloc d’Internet i també tro·bareu uns vídeos resum de

l’acte de lliurament de premis i dels treballs premiats en el nostre canal a Youtube, a In·ternet.

També ens plau anunciar que hem obert el termini per entregar els treballs correspo·nents a la 2a edició del Premi Nacional Fun-dació Pare Esqué, que altra cop premiarà els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la soci·etat d’avui“.

Entreguem 3 beques educatives de 500€, 3 beques educatives de 300€ – a nens i ne·nes d’entre 10 i 16 anys – i també entreguem un ajut de 900€ a un casal/associació infan·til·juvenil i un ajut de 900€ a un casal/associ·ació de gent gran, que premia, com dèiem, els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la socie-tat d’avui”.

El termini d’entrega de treballs finalitza el Dilluns 13 de juliol de 2015 a les 24h. Les ba·ses completes d’aquesta 2a edició es troben publicades al web/bloc de la Fundació, www.FundacioPareEsque.org.

AtentamentFundació Pare Esqué

“LES 5 GRANOTES”: 1r pREMI DE LES bEQUES EDUCATIVES

CRIDA A LA COL· LAbORACIó AMb LA FUNDACIó pARE ESQUé I L’ObRA CULTURAL MARIANA

Ens complau informar que hi ha diverses maneres de col· laborar amb la Fundació Pare Es·qué. Estarem agraïts que pugui ajudar·nos en una o en vàries de les següents maneres:

1. Participant i fent difusió de les activitats que organitzem.2. Amb un donatiu al compte corrent de La Caixa, ES53 2100 0856 9302 0040 1214.3. En la venda de talonaris de loteria de Nadal.4. Ajudant·nos a trobar voluntaris que col· laborin en les tasques del dia a dia i en els projec·

tes que tenim en marxa (Premi Nacional Fundació Pare Esqué, Web/Bloc, Facebook i Xarxes Socials, la Revista, l’Obra Social, Projecte «Les Pulseres dels Valors» i Projecte «Recuperació de la memòria històrica dels valors»).

5. Té adreça de correu electrònic? Comparteixi·la amb la Fundació i rebrà informació puntual de totes les activitats i els enllaços al web/bloc, a la galeria fotogràfica i al canal YouTube de la Fundació.

6. Té alguna idea o suggeriment? Ens agradarà i agrairem conèixe’l

2447

Dimarts, 25 de Novembre a les 18.30h.Les energies que ens envolten - Taller pràctic de Feng-Shui.

Hem de dormir orientats a Nord o orientats a Sud?El gerro al centre o a un costat de la taula?Vull tenir una reunió agradable amb un familiar: com organitzo l’espai?Aquestes i més preguntes quedaran contestades en aquest taller pràctic a càrrec de la Sra. Lourdes Franquet, i aprendrem a canalitzar de forma positiva totes les energies que ens embolcallen, tant les positives com les negatives, en l’àmbit professional i en l’àmbit personal, per aconseguir sentir·nos millor, nosaltres i les persones que ens envolten, i obtenir un major benestar i una millor salut.El Feng Shui és una antiga tècnica xinesa d’origen taoista basada en la recerca de l’equilibri que con·sisteix en situar els elements de l’entorn (els edificis, les estances i els objectes) de tal manera que es trobin en harmonia amb les forces de la natura.Na Lourdes Franquet és relacions públiques i astròloga, camps on aporta més de 30 anys d’experièn·cia. Ha col·laborat en diverses entitats socials com Creu Roja i ara recentment amb la Fundació Pare Esqué. Ha estat membre fundadora i tresorera de l’Associació d’Astròlegs de Catalunya.

Diumenge, 30 de Novembre, tot el dia.Concert de Gospel, Ruta Mariana i dinar de pre-Nadal a Sant Joan de Vilatorrada (*)Entregarem els premis als guanyadors de la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué i fa·rem el tret de sortida oficial de la 2a edició del mateix premi.

Amb motiu del concert de Gospel que organitzem a l’església parroquial de Sant Joan de Vilatorrada en aquest mateix dia, hem tornat a organitzar una Ruta Mariana especial:− Sortida a les 8h del mati en autocar (cantonada c/ Sant Antoni Maria Claret amb c/ Nàpols).− De 10h a 11h, visita a La Cova de Sant Ignasi de Manresa.− A les 12h, celebració eucarística a l’església parroquial de Sant Joan de Vilatorrada.− A les 12:50h, concert de gospel a càrrec del grup Sedeta Gospel Singers de Barcelona.− Dinar de germanor i Pre-Nadal a un restaurant de Sant Joan de Vilatorrada.− Tornada de l’autocar cap a les 17h.Preu per persona, amb sortida i tornada en autocar des de Barcelona: 42€.Preu per persona, sense autocar, només cova i dinar: 20€Preu per persona, només dinar: 15€Com a mínim hi haurà un autocar que sortirà de Barcelona en direcció al lloc de trobada. Tots aquells simpatitzants dels pobles de la rodalia que estigueu interessats en assistir i no tinguéssiu un mitjà de desplaçament, comenceu a posar·vos en contacte amb la Fundació per poder organitzar la logística.Es pot participar de forma específica en qualsevol de les activitats (visita a la Cova, celebració eucarís·tica, concert de gospel i dinar de germanor).De cara a la bona organització de l’acte, preguem a tots els nostres amics i simpatitzants que vulguin assistir a alguna de les activitats que hi farem en aquest dia, que ens ho facin saber contactant amb la Sra. Lourdes Franquet en el telèfon de la Fundació o bé directament en les oficines de la Fundació per reservar seient a l’autocar, o bé el tiquet de la Cova, o bé el tiquet del dinar o bé qualsevol altra combinació.

Dimecres, 10 de Desembre – diversos horaris: 10h – 16h – 18h – 20hCerques feina i no en trobes? Envies molts CVs i ningú et contesta?

Si estàs cercant feina i no en trobes, la Fundació Pare Esqué t’ajuda. Si estàs enviant molts CVs i ningú et contesta, la Fundació Pare Esqué t’ajuda a fer·lo més atractiu.El Dimecres 10 de Desembre, en diverses sessions d’una hora i mitja de duració, et donarem les claus per aconseguir un CV més atractiu. T’ajudarem a millorar la teva carta de presentació i tam·bé t’ajudarem a millorar la teva estratègia de cerca de feina.Contacta amb nosaltres i reserva la teva plaça en la sessió que et sigui més adient.

(*) Tots els tallers/seminaris són gratuïts (excepte els indicats com de pagament). Ara bé, l’aforament és limitat, com sabeu. Per reservar, si us plau, en·vieu un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com o bé truqueu al telèfon 93 458 59 35. +info a www.FundacioPareEsque.org Twitter a @fupaesque

ACTIVITATS DE NOVEMbRE A DESEMbRE DE 2014

2448

Sant, l’Esperit d’Amor, el que els mou. Ens donen fe de la nostra Fe.

La Fe és una evidència espiritual per als sentits de l’ànima. Per això, si un està cec es·piritualment, abans de poder copsar les evi·dències de la Fe, ha de ser guarit de la seva ceguesa.

De la mateixa forma que un cec de naixe·ment no sap què són els colors, igualment el qui està mancat de vista espiritual no concep les veritats de la Fe. També pot succeir que el mal ús dels ulls de l’esperit, una vida de pe·cat, faci que es formin cataractes en la nos·tra vista espiritual, que han de guarir·se per recobrar la Fe lúcida i coratjosa.

D’altra banda, la Fe és un do de Déu, que Ell vol concedir a tots i cadascú dels homes, ja que la Fe (explícita o implícita) és necesà·ria per salvar·se i Déu vol que tots els homes se salvin. Déu està desitjant donar a tots la vista espiritual, la Fe.

Però el Senyor respecta la llibertat de l’és·ser humà i per tal de veure la llum: El Senyor no li obliga a obrir els ulls, no coacciona la seva llibertat.

De manera que la Fe viva exigeix la coope·ració de la persona. Si un home no vol creure, Déu no el forçarà, li donarà la seva oportu·nitat en els temps per Ell senyalats, però no el coaccionarà. Ens diu l’Evangeli que alguns no accepten la llum perquè les seves obres són dolentes (i no volen penedir·se): “(els impius) estimaren més les tenebres que la llum, perquè les seves obres eren dolentes” (Jn 3, 19) i no volen que siguin descobertes per la claredat. I així s’estimen més les tene·bres que la llum, i per tant queden sotmesos a judici, perquè s’han negat a obrir els seus ulls a la llum esplendorosa de Crist, que ha vingut a ells i ha estat rebutjat.

I una observació: Abans hem fet esment de Fe explícita: Tenen una fe implícita els qui desconeixent l’Evangeli, sense culpa, seguei·xen la veu de la seva consciència i practiquen la llei natural escrita en els seus cors. Aquests poden salvar·se perquè sí, bé no pertanyen al cos de l’Església, sí pertanyen a l’ànima de l’Església.

Xavier Garralda

Molts no hi creien en la divinitat de Jesús, ni en la presència real de Jesús en l’Eucaristia, ni en

l’infern, ni en el just judici de Déu (Veure “La Verdad, espada que divide” (I), per “Consue·lo”, 2010, pàg. 326).

I afegeix: Moltes ensenyances en alguns centres religiosos, seminaris, cases de for·mació i universitats “no corresponen” a la Paraula de la Veritat, a l´Evangeli. També es donen catequesis viciades. (Ibídem, pàg. 327).

Abans d’esquinçar·nos els vestits, recone·guem que, si nosaltres creiem aquestes veri·tats fonamentals, és per gràcia i do de Déu, que enforteix la nostra Fe. Com es diu al Nou Testament: “Ningú no pot dir que Jesús és Senyor, si no és mogut per l’Esperit Sant”. (citació de memòria).

I sols obrint·nos a l’amor infinit de Déu podem concebre i creure que Déu mateix, a través de Jesucrist, Fill de Déu s’hagi apropat a la humanitat fins i tot morint per cada un de nosaltres. Sols l’amor pur té accés al mis·teri de Déu, que Sant Joan ens diu que “és amor”.

I els gegants de l’amor, les ànimes víctimes, unides a la gran víctima que és Jesucrist, ens revelen el vertader rostre del Senyor, ric en misericòrdia:

Així una senzilla nena, Jacinta, de Fàtima, pateix en soletat una penosa malaltia que ella ofereix per la salvació dels pecadors, per tal d’evitar que vagin a l’infern etern. Aquests miracles morals (recordem la vida heroica de Santa Teresina de l’Infant Jesús o la accep·tació joiosa de la seva malaltia terminal pel Beat Pere Tarrés) donen fe que és l’Esperit

VISTA I CEGUESA ESpIRITUAL

2449

Les festes de NadalEL RAbADÀ JOANET

Veritat que em coneixeu? Sóc el petit Joanet. El rabadà que atalaia el ra·mat de xais i ovelles que pasturen

als prats a l’entorn de Betlem.

La nit de Nadal, al punt de mitjanit, men·tre els pastors dormien vora el foc, un àngel, els despertà entre cantúries i els anuncià que havia nascut el Messies a una cova de Bet·lem. I els demanà que anessin a adorar·lo. Tots els pastors s’axecaren plens d’alegria, cantant “Anem pastors a Betlem, caminem anem, anem” Una cançoneta que ara és molt coneguda a Catalunya.

Vosaltres, amiguets, que aneu a catecis·me, sabreu per l’Evangeli que els àngels no anunciaren el naixement de Jesús ni a Hero·des, ni a la gent orgullosa de la Judea, sinó a les persones senzilles i netes de cor, com els pastors de Betlem. Per això del teatre de Na·dal, els catalans en diem Els Pastorets.

Els pastors arribaren a la Cova cantant i ballant. Tots feren ofrenes a l’Infant. Jo vaig dir a Josep; Aquí us deixo aquesta bota de vi bo i d’aquest any i una llarga llonganissa que us farà de bon tastar.

I vaig dir, també a Maria; Més coses us do·naria, ans d’anar·me’n d’eix Portal. Aquí us deixo, ai, ma vida, com ofrena de Nadal. Al teatre aquesta oració la dic cantant.

Només de mirar l’infantó dins del bressol em vaig adonar per la seva corona i el seu somriure que aquell nen era el Messies bai·xat directament del Cel, a través de Maria, verge. Després em va semblar que tenia fred i em vaig treure la samarra de pell, i la vaig posar sobre el bressol per abrigar·lo. La seva mare va estar tan contenta que em fa fer un

petonet. Quina alegria!. I vivament emocionat, vaig prometre a l’In·fant: Déu del Cel que avui heu nat, us prometo fer bondat i ser sempre bon minyó, i perquè em passi la son, amb abundant aigua clara, em ben rentaré la cara, cada matí a la font.

Bons amiguets; Quan aneu a Mis·sa del gall recordeu·vos especial·ment dels pobres infants d’aquests món de Déu que no saben què és Nadal. Alguns no tenen pares. Viuen atemorits per les guerres, són ex·plotats i no tenen res per menjar, ni

en aquesta Santa Nit. Cap àvia no els canta cançons de Nadal. Ajudem·los a conèixer el bon Jesús de Nadal i a la seva vida reinaxerà la felicitat.

Mentrestant, com que el tió us haurà rajat moltes coses bones, digueu als vostres pares que enviïn algun dineret a les diferents or·ganitzacions cristianes que procuren que hi hagi pau a la terra i subministrem aliments, vestits i medicines a tothom que ho neces·sita. Noiets com vosaltres que no saben què són les neules ni els torrons. Ni coneixen el catecisme.

Ah! I com cada any, bons amiguets, ens trobarem en “Els Pastorets” “La Flor de Na·dal”. A l’escenari em veureu cantant i ballant, guardant el ramat, i no deixar·me enganyar per les trifulgues del dimoni que vol entre·bancar els pastorets perquè no vagin a la Cova de Betlem a adorar el Messies., Sort te·nim de l’àngel que amb l’espasa obra camí.

L’espectacle nadalenc acaba al Portal de Betlem amb el Jesuset al bressol, acompa·nyat de Josep i Maria i rodejat d’un estol d’àngels i pastors i finalitza amb un cant d’Al··leluia i el popular “El vint·i·cinc de desembre, fum, fum, fum.

Francesc A. Picas

U U

U

2450

U U

U

FER DE METGE

Decididament no tinc perdó, i des·prés de quasi bé 5 anys torno a do·nar·vos la llauna, i sé que són més

de 4 anys perquè m’he trobat l’últim Fer de Metge començat amb data del 15 de febrer del 2010; on us exposava les meves particu·lars visions de la medicina, el jovent i el mòbil que serà el proper Fer de metge perquè ja l’he acabat. En aquest temps la vida ha pas·sat. Alguns ja no hi seran, altres sou nous, jo diferent més trillat.

En histologia, ramal de la medicina que estudia els teixits, diuen que canviem tot el cos cada 15 anys, el fem tot nou menys les cèl·lules nervioses. Es creu que si poguéssim canviar·les, arribaríem a ser com Matusalem. Per sort no és així, perquè no hi cabríem en el nostre estimat planeta. Diuen que ara pas·sem dels 8.000 milions d’habitants. Imagi·neu com estaríem si hi estiguéssim aquí tots, amb els avantpassats, Mare de Déu!, quin neguit tanta gent i tots xacrosos i sabent de tot. Diuen que el diable en sap més per vell que per dimoni, i jo m’ho crec. Segur que és veritat, perquè jo ara sé coses que no he es·tudiat però les he viscut. Viure la vida és tenir noves experiències, i com deia un savi que ara no recordo, “els millors anys de la nostra vida, són els que queden per viure”. No ho entenc molt bé, però si ho diuen per alguna cosa serà.

En aquest temps s’ha complicat el meu cos. Després de treure·li molt de pes, està enfadat amb la meva ment. No funciona com abans. Crec que són els anys, més que la pèrdua de pes. A la fi, tot s’ajunta. Quan jo pesava tant, feia molt d’esport: corria, bicicleta, tennis, nedava, muntava a cavall i ballava molt. Ara d’això res. L’únic que faig és caminar, he deixat el cotxe. I sort que l’he deixat ja que si no, ni això faria. Com us deia

ara és el meu cor el que ha volgut rebelar·se com la gallineta d’en Lluís Llach quan deia “ja no vull pondre cap més ou ”. Ara el cor em recorda que haig d’abaixar el ritme. Sort de la tecnologia d’avui i de la medicina que sé, que vaig prendre consciència de la gravetat i fent un ràpid diagnòstic per anar a urgències de seguida. Per sort tot se solucionà bé i ho puc explicar.

En aquests cinc anys no he estat passiu. Els he aprofitat per retornar a la Universitat fent una Mestria de Patologia Sexual. Així en pro·pers “Fer de Metge”, no us estranyi si parlo de sexualitat humana, perquè quelcom de nou he après. És l’impuls de la persona que no es perd amb l’edat, perquè la salut i l’edat es poden apaivagar però sempre queden trets residuals que cal saber detectar per po·der i saber gaudir. També m’he entrebancat amb l’economia i la “crisi”. He pres mal soci, metge i bon operador però s’estima massa els diners, i volia els meus. No li he deixat i me’n he lliurat.

Com veieu, vivint la vida m’han passat un munt de coses, com a tothom és clar. Per sort ara ja ho veig amb perspectiva. Són situ·acions assumides que es pateixen. Acaben al finalitzar les seqüeles que aquestes situaci·ons sempre deixen.

Tanmateix he crescut. Aquest temps m’ha ajudat molt, els amics, la família i pensar en Jesucrist Nostre Senyor, un home bo que ajudà tothom, i el vàrem crucificar. Què hem d’esperar de nosaltres, doncs?. No deixo de pensar del que som capaços de fer, que no som sants, ni bons, ni tolerants com Ell ho era. Per això dic que he crescut, i torno a ser aquí arrossegant experiències. Tot ha estat possible ajudat de l’oració.

Dr. Ramon Mª Soriano i Camps

ObRES D’ESpIRITUALITAT EN TRES VOLUMS

A més, tenim assortit de llibres

PEL CAMí DEL CEL del P. Manuel Esqué i Montseny, CMF.

LA FLOR DE NADAL (Pastorets) del Francesc A. Picas

HISTÒRIA DE LA PERSECUCIÓ RELIGIOSA A CATALUNYA de Francesc A. Picas i d’altres del

mateix autor.

2451

Aquests dies al Monestir de Pedralbes hi

ha una magnífica expo·sició d’aquest estimat monument i la Guerra Civil.

En aquests petits gui·ons de la passejada que estic organitzant, he volgut rescatar un frag·ment d’un escrit del 25 d’abril de 1937.

El moviment revolu·cionari que esclatà el 19 de juliol de l’any an·terior portà com a con·seqüència la supressió dels ordes religiosos i consegüent apropiació d’alguns edificis per

part de les institucions populars. Un d’ells ha estat l’històric monestir de Pedralbes.

Ara, doncs, és possible de visitar aquest monument tan important en totes les seves parts i de recórrer les seves nombroses dependències interiors que la clausura vedava de visitar.

Un grup d’amics, pertanyents a la Secció d’Estudis del Club Excursionista de Gràcia, hem estat avui a Pedralbes.

Tot ens era nou, tot desconegut, Les informacions gràfi·ques que n’havíem vist són no res comparades amb la im·pressió que causa la realitat. Les fotografies deformen les mides de les coses: o les exageren o les empetiteixen. No us comuniquen mai la impressió de conjunt, ni us fa percebre llur contingut espiritual. Textos i gràfics vistos abans d’una d’aquestes impressionants visites ens ha semblat, després, cosa ben magra, cosa mancada, truncada. El coneixement del monument, el fèiem en aquell precís instant, perquè era aleshores que els nostres sentits corporals el descobrien.

Així ha estat Pedralbes. Els nostres ulls han vist per prime·ra vegada les meravelloses pintures trescentistes de Ferrer Bassa. Les hem vistes en aquella cambreta, que havia estat cel·la i capella, situada en una ala del claustre. Les fotografi·es ens havien fet creure que era una habitació gran i, no sé perquè, situada en el primer pis.....

El relat continua, el dia de la passejada el llegirem...

Itinerari: De la pl. del Monestir al Museu.

Josep M. Vilarrúbia-Estrany

pEDRALbES A LA GUERRA CIVIL

Francesc A. Picas, La JonqueraRamona Figuerola, BarcelonaFrancesc Xavier Cabré, BarcelonaMaria Lluïsa Rambaud, BarcelonaPilar Lladó, BarcelonaCarmen Criado, BarcelonaNemesi Argemí, TerrassaNeus Verdaguer, ManlleuLluís Bargalló, BarcelonaCarmen Varona, BarcelonaIsabel Tresserra, BarcelonaLluís Maria Vallès, LleidaTrinidad Pérez, BarcelonaNeus Pàmies, La Selva del CampForn de pa Pili, ArbecaMerceria Novedades, BarcelonaPastisseria Montserrat, BarcelonaPastisseria Del Roc, BarcelonaCarnisseria Bet, BarcelonaMotos TONAN, BarcelonaPerruqueria Escrig, BarcelonaMónica Lázaro, BarcelonaSusana González, BarcelonaTeresa Cols, BarcelonaManolita Donadeu, BarcelonaRosa de Haro, BarcelonaAmadeu Rosell, BarcelonaMercè Garrote, BarcelonaPilar Gràcia, BarcelonaJoan Solanellas, Sant Joan de VilatorradaRita Palau, NavàsMercè Figueres, La Sentiu de SióImpremta Gimeno, BarcelonaEva Gómez, BarcelonaManuel Giraudier, BarcelonaAna Torras, Sant Cugat del VallèsAssociació Sant Guillem-Gràcia, BarcelonaP. Xavier Moix, CMF, BarcelonaMontserrat Llopart, BarcelonaXavier Garralda, BarcelonaJosep Maria Vilarrúbia, BarcelonaAnna Santamaria, BarcelonaLourdes Franquet, Barcelona

EL MéS SINCER AGRAÏMENT

2452

A tots els lectors i simpatitzants de l’Obra Cultural Mariana,

desitgem un Bon Nadal i un Feliç Any Nou 2015

LA VISITA DE MARIA A LA SEVA COSINA ELISAbET

OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació mensual de Pastoral CatòlicaL’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1984, amb el missatge ˝difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui˝

Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia.

Edita: Fundació P. Esqué Dipòsit Legal: B·43.692.80

President de l’Obra Cultural Mariana: Sr. Jordi Morillas Baena Director de la Revista: P. Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.

Redactors col·laboradors:

Mn. Josep Mª Alimbau Manuel Esqué i Esqué Agustí Miarnau, C.M.F. Alex Pastor

Ferran Blasi, Pvre. Lourdes Franquet Xavier Moix i Bressolí, C.M.F. Francesc A. Picas

Mn. Antoni Mª Bausili. Xavier Garralda Alonso Jordi Morilles Ramon Mª Soriano Camps

Núria Boldú Montserrat Llopart Joan Naboa Josep Mª Vilarrúbia·Estrany

FUNDACIÓ PRIVADA PARE ESQUÉ

President del Patronat: Dr. Ramon Maria Soriano Camps

Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el no. 797. CIF G·60572211.Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994.

Oficines: c/ Sant Antoni Maria Claret, 50·62, interior. 08025 Barcelona. Tel.: 93 458 59 35.

www.FundacioPareEsque.org

Per fer donatius, c/c “La Caixa” ES53 2100 0856 9302 0040 1214, oficina c/ Nàpols, 342, 08025 Barcelona.Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda en la declaració de la Renda.

Us lloem, Senyor, pel misteri d’hu·militat i d’amor de

la Verge incomparable: sen·zilla com una flor boscana, és tanmateix l’Arca de l’Ali·ança.

Adorem el tresor infinit que guarda en el seu cor Ma·ria: adorem el Verb reclòs hu·milment en el sagrari de les seves entranyes virginals.

Les flamarades d’amor del seu cor de Mare qui les podrà capir?: us hi sentiu a pler, Jesús, tancat en aquella fornal de maternal amor.

Meditant sense parar en el misteri del seu cor: arribà la Verge a la casa de la seva cosina Elisabet.

I la saludà amb fraternal amor, i la felicità: perquè sabia de l’àngel que havia estat esco·llida de l’Altíssim.

Declogueu vostre mis·teri, oh Déu de les altures: reveleu Senyor, les vostres meravelles.

I Elisabet exultà de veure prop seu la que havien es·perat els seus pares: la que Déu es dignà escollir en els seus inescrutables designis.

Aflamat el seu cor per una llum divina, exclamà plena de joia: d’on que vingui a vi·

sitar·me a mi la Mare del meu Senyor?

–”Beneurada ets, Maria, perquè has cre·gut més que cap altra dona: i beneïda entre totes pel fruit venturós del teu ventre virgi·nal”. (Lc. 1·42).

I Maria, que veia tantes obres de Déu en la seva humil persona: aixecà el cor al Senyor per a engrandir·lo i magnificar·lo pels segles dels segles.

Manuel Esqué i Montseny C.M.F.