revista mensual il'lustrada d'art i literatura · 3 prisma 3 però, a què encaparrar-nos...
TRANSCRIPT
REVISTA MENSUAL IL'LUSTRADA D'ART I LITERATURA
Vol. II Rambla Francesc Macià, 41 VILANOVA I GELTRÚ Octubre 1931 Núm. XIII
«Llibrets i mistos», quadre a l'oli del malaguanyat artista vilanoví z w
Joan Juncosa, existent al Museu Balaguer.
URAL ITA, 3. A.Planxa ondulada Canaleta - Planxa per a
revestiments i sostres - Dipòsits - Tubs - XemeneiesCanalons - Cartró cuiro - Revestiments decoratius
DEKOR - Produccions artístiques LENA, etc.
n TUB$ URALITA aPER A CONDUCCIONS FORÇADES, EN DIÀMETRES DE50 A 1.000 m/m I TIMBRATGE DE 5 A 20 ATMOSFERES
Per a pressupostos, catàlegs, referències, certífícats í informacions,
U F2 A L I T A, S. A.BARCELONA MADRID
Passeig de Colom, 1 Plaça de les Saleses, 10300 SUCURSALS I AGÈNCIES
Agència-dipòsit per a la comarca :MAGATZEMS DE JAUME PUIG BENASACH
Carrer Forn del Vidre, 5 . - . Telèfon 147 Vilanova í Geltrú
"LAS PALMERAS"de
PAU PONS
F specialitat en
guisats a la
-: marinera :-:
Servei esmerat
Platja, 55 .•.•.•. Telèfon 185
VILANOVA 1 GELTRÚ
reparacions mecàniques
le Pola mena _
accessoris en general
memlrillo, 7 tel. 127
tael^rs CABA
automòbils í camions
agència
Gdilórial,
9?emembrança
PRISMA, que no presum com la moda
d'extremista, que ha trobat el seu escaient en
les costums vilatanes, en arribar al seu se-
gon novembre, ret el seu pietós tribut de pon-
deracíó i respecte a tots els escriptors i artistes
traspassats que, abans de nosaltres, sentiren
'Prop l'estufa", oli de 91auuel Cust, existent al Museu
de c13e/les 4rts de <23arce%na
SUMARVE X V
Remembrança (Editorial).— Niliil scitur, DemetriGalcerán i Cuscó.— Letras españolas (fragment)i La voz del vencido (poesia), Juan Mas y Pi. —A'""" (poesia), Manuel de Cabanyes.— A Urgellés,Juan Ferrer-Vidal Soler.— Manuel de Cabanyes,Manuel Colomer Rovirosa.-- A Montserrat (poe-sia), T. Creus. —El fotògraf Joan Artigas, Rapport.— Art, artistes, públic.— Cock-tail, Manuel Amat.— El destí (poesia), Francisco Ferrer i Ferret.-A Catalunya (poesia), Joseph Pers y Ricart. -
Teatre, C. F.— Cinema, F. C.— Noticiari.
C RAv.ATS
Portada : «Llibrets i mistos», quadre a l'oli deJoan Juncosa. — «Prop l'estufa", oli de M. Cusí.— «Masia Tapet», dibuix de Demetri Galcerón iCuscó.— Estudi de tècnica fotogràfica de JoanArtigas. — Dibuix inèdit de S. Mestres. — «Tipusd'Aragó », aquarel'la de Francisco Pers i Ricart. —Una vista del film «La montanya sagrada», foto.
els mateixos anhels de tornar la vila espiritual.
A major memòria hem volgut íncorporar-
los a la nostra obra, perquè l'ofrena fos teíxi-
da per ells mateixos amb flors del seu estre re-
collides a l'atzar, no sabem si de semprevíves,
però sí molt vuitcentistes í acompanyades per
la sorpresa de cosa inèdita, fins ara ignorada
pels més, complint amb aquest altre objectiu de'
portar a 1'hístòría de Vilanova mèrits regate-
jats per malentesa modèstia.
No hi són tots com hauríem volgut í ells
mereixen; no disposem d'espai suficient; però
cada any, en aquest mes de novembre gris,
que ens evoca records í estampa en la nostra
íntel •lígèncía fets històrics de passades glòries
vïlanovínes, dedicarem, com ara, e1 número
de la revista a aquells homes que tant contrí-
buiren a l'enlairament de 1a nostra cultura.
•2 PRISMA 2
ÇÌY2hil sciluyper
t Demetri Gl1LCERFIN / COSCÓ
AIXÍ ho diu en son llibre el doctís-
sim metge Francisco Sànchez, alfer constar que no sols no se sap
res de cert, sinó que ni això se sap de cert.El segle dít de les llums n'ha donat molt pocasobre la certesa del nostre coneixement, í avuiencara devem dir amb Heràclit que la veritat,sí existeix, se troba allà on ('enteniment humàno hi arríba. No ha faltat un Nietzsche quiamb tal negació hagi volgut demostrar la con-trària, donant realitat a la negació de la ne-gació; mes, per aquest camí, còm assentar la
primera pedra? Qui sap sí les idees han estatper a ('humanitat lo que la teoría atòmica pelsquímics o la de l'èter pels físics: una suggestióque ens inclina, sens haver-ne esment, a con-siderar com veritats necessàries les que tansols han estat idees necessàries per a la íntel-Iígèncía. I no és precís acudir a la hipocresíao la mala fe de molts filòsofs per a dubtar dela realitat de veritats admeses en totes les es-coles filosòfiques: n'hí ha prou amb meditarfondament sobre la consistència del nostre sa-ber, amb bussejar en I'ínfínit í en el perquède la vida per a dubtar de tot menys del ma-teix dubte. Hí ha cu els fenòmens un encade-nament, una necessitat, que aterra al mésconvençut de la lliure voluntat; però, té verda-dera realitat aquest encadenament? Aquestarealitat, no és conseqüència del temps? I eltemps, què és?...
«2a 9s1asia iapet», dibuix póstruii i inèdit de' emetri Çalcerau i Cusc4.
3 PRISMA 3
Però, a què encaparrar -nos en abstrac-c íons semblants sí ja sabem de que depenenla prosperítat i la força de les nacions. El dis-curs de Sir Norman Lockyer és tina manifes-tació hermosíssíma í substanciosa de l'estatactual del saber humà; el seu discurs a 1'«As-socíacío Britàníca per al progrés de les Cièn-cies» ensenya lo que devem entendre pee cièn-cia, de què cal preocupar-nos, vers on ha dedirigir-se l'entenimen', fonamentant-ho tot enla riquesa í poder de les nacions. Són moltparticulars aquests savis: no s'han de tenirmoltes universitats; s'han de tenír més uni-versitats que les altres nacions. Lo fatal és queAlemanya en compta 22, i 34 els Estats Units,tenint-ne menys l'Anglaterra, i que aquest so-brepuíg d'universitats sígnífiquí augment deriquesa. És la doctrina de les conferències deJoan Fíchte al poble alemany, el predominíde l'utilítarísme en la seva expressió més des-carnada; és la sublimació del fet. No n'hi haprou amb les esquadres per a dominar elmón; doncs, a les universitats... Llurs ense-nyances han d'ésser filles de l'experimentació.No saber el perquè de les coses, sinó el medid'aconscguír-les; no saber per saber (menjadels déus) í per assolir el bé general (somni
dels bons), sinó saber més que els alemanys iniés que els nord-americans, per a no perdreel dominí que fins avui han tingut; no amoral pròxim, amor ais anglesos. Per a Ruskin,anglès que no sembla anglès, les locomocíonsa cent milles per hora í la fabricació de telaa mil metres per minut, no poden donar níforça ni felícítat, í per Lockyen, és l'únic quepot fer feliços als pobles; per a Einerson, solsval el que Déu ens dóna per no res; per alsavi de 1'Assocíacíó Brítànica susdita, única-ment vallo que pot crear riquesa... Serà veritatque no sabem res?
Sí la vida consisteix en aquesta lluita afa-nyosa í crudel per assolir el dominí sobre elsdemés, sí 1'hegemonía és l'únic desitjable, perquè vture? Tíndrà raó Schopenauer?
Sí la lluita és la vida, í la lluita ésimmoral, què serà la vida? I sí no és im-moral la lluita, per què castigar a TeresaHumbert?
Segons Ruskin, els ferrocarrils empetitei-xen el món; segons Lockyen, engranieíxen aI'humanítat; còm entendre'ns?
Té raó Francisco Sànchez: nihil scítur;està en lo cert Heràclit: tot és mentida.
1902
La petita Raquel enjogassada
ha estat tota la tarda pel jardí,
fins cap el tard que es queda endormiscada
sota del para-sol de gessamí.
I acava somniant, un cop dormida,
els somnis que als infants tenen inquiets,
i s'estremeix, i es desmaia, i crida
que veu els ulls encesos dels follets
que la miren... i fuig esporuguida
dels cucs de llum que hi ha per les parets.
Ba pcHa ¶Ra uQiper
-^ Fpances^ GUM1f / CFI/RRERRS
C'_c)
1918.
4 PRISMA 4
£dra,5 es añolasper
t Joan Y/RS i Pi
(^ragmcnl)
LA noche había cerrado cuando la dís-cusión recomenzó, y en el cuarto, pe-queño y lleno del humo de los ciga-
rros, alguien dilo dela extraña influencia
de esos libros que ^a UOzsurgen de vez en
cuando en las deseo- «Fui vida, amor, ic
nacidas literaturas de fui luz y sangre y fuf
pueblos quefui brazo fuerte, refi,
ciertos fui voz rebelde de rocarecen de represen-
Fui hombre, en mítacíon oficial, por el
de un santo ideal lahecho de usar para por ella combatí... ccsus producciones la mis sueños, hojas qu,lengua que fue en Vencido de la vidaotros tiempos repre- en vano intento ir hasentacíón de toda lejos del mundo y su
fuerza visible, Tie- porque basta una
nen esos libros, so- o el lejano chasquear
bre los que son es- para que el Héroe su
crítos en las popula-res lenguas oficiales,
Tel llibre "Canciones de lael encanto extraor-dinario de las cosasfamiliares. Suponed un libro de meditacionesescrito en un idioma que sirviera solamentepara decretos, para actos visibles de poderíoy de fuerza; no sería posible. En cambio, pen-sad en todos los que han sido escritos en el fa-miliar lenguaje de los balbuceos de un pueblo,y decid después sí no hay más belleza en estosúltimos, en estos que no aspiraban a la popu-laridad ni a la gloría y que <han sido» porqueles inspiraba el verbo de la raza, el verbo siem-
pre elocuentísímo, del alma familiar, eso quellama Barrés «el alma de los antepasados»,al ocuparse de su famoso culto de los muer-tos...
Y en la calma que se hizo después de laúltima argumentación, la voz del que habíaleído hasta aquel momento volvió a sonar.La lectura recomenzaba; y en el silencio deexpectativa que se abrió repentinamente, laspalabras del código de austeridad volvierona tender su vuelo sobre las frentes, en un
encantamiento de al-mas...
21 nencicdo Decía la voz dellector : «ENo habéis
i, pensamiento, visto morir a nadiea creadora, con la atención finaente aurora,
acento.y penetrante con que
Esto se acompañan los úl-
rillo por un momentoma redentora,
timos suspiros de una
emplo ahora persona amada? Yo
arrebata el viento, he visto morir a un
n la batalla hijito mío y acabo de
► el olvido ver morir a mi pa-iunfal canalla, dre, pues cuando el
,,rima, un gemido, corazón quiere pa-e una tralla rarse, y los ojos par-i en el Vencido!» padean por última
¡ Juan MAS y Pi vez, y los músculos
la". aleto, l9o4.de la cara se han re-lajado para siempre,veríais que de pronto
el cuello se encoge espantosamente y que lacabeza se recoge horriblemente hacía adentrodel pecho. Es la dignidad de la vida que se va • .
Cayó de nuevo el silencio, lanzado en unaenorme mole de meditaciones, y en la tarde deinvierno, tarde de banal domingo, como unade esas en que el libro se incubó, los amigossintieron el encanto de las grandes ideas díg-nífícadoras del vivir, al escuchar capítulos se-renos del admirable manual de vida.
5 PRISMA 5
22 _* **
Perdón, celeste Virgen,
Si a tus honestos labios
arrebaté de amor costoso un sí:
si a tu inocente pecho,
si a tus sueños tranquilos
turbé la calma plácida, perdón.
Yo te adoré: y un ara
de purísimo culto
en el seno del alma te erigí:
que ni mi ardiente boca,
ni mis ojos de fuego,
ni un pensamiento vago profanó.
¡Yo te adoré a tí sola!
y ledo ya tejía
nupcial corona para orlar tu sien:
mas, de repente, en punzas,
en punzas venenosas
vi tornarse en mis manos cada flor
¡Lejos, fatal guirnalda!
De la dicha renuncio,
si al bien que adoro llanto ha de constar:
de mi dolor el cáliz
apuraré yo solo.
Sé tú feliz ¡oh amada! y pene yo.
¡Sé tú feliz!... Del pecho
la infausta imagen borra
de quien más que amador tu amigo fué,
y en urna funeraria
la triste llama ahoga;
llama primera que en tu seno ardió.
Sin una pobre choza,
sin un árbol amigo
a cuya sombra el cuerpo adormecer,
yo arrastraré mi vida,
cono torrente inútil
entre jaras y breñas corre al mar.
Mas solitario, errante
entre agitadas olas
so el templo santo, en desperada lid,
¡oh! ¡Virgen! donde quiera
el ánima afligida
dulzura tus memorias traerán.
Y cuando al fin mi espíritu
las odiadas cadenas
rompa que le atan a la arcilla vil;
y sus alas despliegue
y a volar se aperciba
a la eterna mansión del Sumo Bien;
¡Angel mío! en los cotos
yo esperarè encontrarte
que himnos santos entonan al Señor,
y a tan plácida idea
sobre el niuriente labio
sonrisa celestial florecerá
Manuel de CABANYES
6 PRISMA a
54
Acentos de dolor y de alegría
fueron tus creaciones musicales,
reflejo de armonías celestiales,
p B7 gritos del alma o ayes de agonía.
i Juan FERRER-V/DRI Soler Tu noble espíritu entregado al arte
en él cifrara porvenir y suerte
que justa, quiso en vida coronarte.
Al soplo de tu ardiente fantasía, ¡Descansa en paz! ¡oh alma pura y fuerte!
siempre fecunda en rasgos geniales Tu amante patria nunca ha de olvidarte
brotaron melodías a raudales si a nueva gloria te llevó la muerte.
impregnadas de tierna poesía. 1897.
Manuel de Cabúnyc,^per
f Manuel C0%OMER / RO17/ROSR(PRÓ5PSRO G !NDARR)
F LOR xamosa í prematura que envíncladis jonc s'ostenta í és admira-da fins que la impía tramuntana dís-
posa el contrari amb ses fredes alenades, so-bre la terra, mes, no tan inútil la seva exis-tència a l'humanitat, de que no deixés algunfruit, poc madur tal vegada; però aíxí í tot, de-mostrant en ell el molt i bo que, a disposar detemps hauria produït. La flor deixà d'existiren ocórrer la seva metamòrfosí en delicatfruit.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Un petit volum, amb dotze úniques com-posícíons poètiques, de veritable í genial poe-
sía, titolat «Preludios de mi lira», impregna-des d'una independència í virilitat poc comu-nes í que per si soles retraten de cos enter elcaràcter del geni, sigueren les obres que donàa l'estampa el poeta Cabanyes, durant el curttemps de la seva existèncía.
Enemic de que, amb l'afinació pròpía de larima, es malmetí la ínspíracíó espontània ífresca del poeta, moltes de les seves composi-cions deixen d'ésser rimades í amb el fons d'e-nergia que en elles campeja, denoten que, en-cara que castellanes per la llengua en què es-tan escrites, són catalanes per la virilitat queles informa. D'elles digué Torres Amat: «quesí alguna falta s'hi troba és l'excès de geni íl'audàcia de l'ínspíracíó.. . . . . . . . . . . . . . • . . • • .
Poques són les seves obres en quantitat,mes I'entusíasta acollida que tingueren els«Preludios,> entre els millors literats del seutemps, que s'apresaren a felicitar-lo, í el res-pecte que mereixen als intel •Iígents d'avui, de-mostren que en la pensa de Cabanyes niaval'esperit diví del geni, bressat per la verge ípurissíma poesía.
1929.
? PRISMA
Ç7 9)IonI,^errúI7lontanya orgullosa, que ocultas tas crestas
De nubols ab capa y escalas lo cel,9lontanya sagrada, permet que] saludi:Permet que'/ celebri ma tímida veu.
nl ermetme que canti tas glorias, montanya,
' ermetme que ensalssi Ion mérit oh mont,
'Permet que`t rindeixi sinceras parias,lBevant la grandesa que humilli mon front.
nl ermet que jo canti pasmat, las mervellas^b que ab abundancia ton Deu te ha dotat,
Permet que à sa vista postrat á tas plantas,
¶ton anima puga son nom adorar.
¡Cantar jo tas glorias! ¡cantar las mervellas!
1 phl no! no es possible; son ellas molt giants,
gla lira petita, molí pocas sas cordas,
Ba empresa es empresa tan sols de gegants.
'7? enuncio á cantarle, tant sols jo t'admiro,
9`assombro y respecte me embargan la veu,
ser no pot d'altre, que feote per trono
9lont regne sa mare, qui regna en lo Cel.
Cantara ta forma que es sensse germana,
C Cantara ta alssada que espanta lo cor,
Cantara tos arbres, cantara las plantas
Que á mils hi sembrara la ma del c5enyor,
Cantara la vista, cantara tas aiguas.....
Cantara tal volta jo be tot aixo......
Pero aquella verge que t`dona sas gracias,
Que empara los horfans, eixuga los plors.
Que reb carinyosa la dolssa plegariaQuel`hi fa lo pobre, li eleva 1` malalt...
8s cosa impossible, mes grant que mas forssás.
77a veu es molt baixa, 1`asumpto molt alt.
i T. CREUS
1. lI
8 PRISMA 8
61fológrof C9 Ç4rfiqa Sper
RRPPORT
AL casc antic de la Barce-
lona moderna, hi laboraun notable artista fotò-
graf vílanovi. Desitjosos de contem-plar-lo en plena activitat, ens tras-
lladàrem al seu estudi del carrer deTantarantana—el carrer més as detots els carrers —. Una placeta; unportal de casa senyorial í darrera elsvidres del típic quiosc, el correspo-nent ataconador amb honors deporter.
— En Joan Artigas? — pregun-tem .
— Tercer, quinta. Pugi escalaamunt, que ja veurà que es va es-trenyent fins a perdre's. No hi fares. Abans trobarà un gran replàvoltat de portes. Vostè no es preo
-cupi í segueixi les meves instruc-cions. Trobarà sís graons més i amà dreta una escala de fusta comper anar al cel amb un abandó que no convi-da, però vostè tiri per l'esquerra í sortírà a unterrat amb moltes portes numerades. Allà onvegi un reixat de fusta amb un pal a l'anglesostenint la senyal de la creu, empenyi'l i se-gueixi pel passadís. Al final trobarà la porta ídamunt dugues rajoles que, amb caràcters pin-tats de blau de cuina, donen el Déu vos guard.Damunt hi llegirà «Arxius de Catalunya». Sino s'hi veu, encenguí un misto.
Les ínstruccions han tingut un feliç des-enrotllament. Truquem.
— L'Artigas?
6sludi de tècnica fotogràfica de 9oan ortigas.
— Està ocupat; però passí que I'avisaré-ha dit l'aprenent.
De la penombra, una veu com sortida deles catacumbes díu :
— Surto de seguida. Estic enllestint unafeina que no admet espera.
— Faci, faci — dic —. Esperaré el tempsque convinguí.
L'amic, sempre atent, no triga a sortir. Un— Què tal per Vilanova?
Bé, com sempre. Heu vist l'últim nu-mero de PRISMA?
— Si.
9 PRISMA 9
— I què?— Esplèndid! Com tots.— Vinc per si voleu cedir -nos alguns clí-
xes.— Per PRISMA í per Vilanova, tots els
que volgucu. Trieu; tots aquests són d'allà.N'hi ha d'ínèdíts que esperen tina nova edicióde postals que tinc en projecte. Es tot el millorde la nostra vila.
— Certament...— Voleu quelcom d'Iconografía litúrgica?
Veieu el meu arxiu de Catalunya. Pintura an-tiga catalana, el més complet í especialitzat.
— Força interessant! I allò altre?— La fotografía d'efectes estètics mecaní-
cístes, dita d'avantguarda, que tant de crit estàfent. Aquí teniu algunes proves de gran efec-te: són fragments de màquines funcionant, dí-ríeti vagues oscíl •lants, compassos que dansenvoluptuosament; encenalls de ferro que gíra-volten en contínu espiral, excèntrics que jogui-neíxen. Cosa ben difícil de comprendre com amatèria d'art.
— Són senzillament genials; molt ManRay. (De sobte ens adonem d'un harmoníumoblidat en un retó). Artigas ens explica:
— Es un present d'amic i de quan en quanfem música. Veieu els papers: Haydn, Cho-pín, Beethoven, (Mozart... Però veniu a l'o-brador, que estava revelant í temo se'm pas-sin els clixés. Són uns ínteríors tirats aquestatarda amb males condícíons de claror.
L'Artígas els inspecciona a través de laLlum ínactíníca í diu satisfet :
— Sembla que hauran quedat bé. Cal unamica de reforç!
Seguim pel pis. Un pis amb totes les ca-racterístiques dels pisos de solter; volem dirque l'orde no constitueix precisament la notadominant d'aquest gar^onníère de poc preu.L'amíc ens invita assentar-nos damunt unmoble que, irònicament, qualifica de chaíse-longue. Per les parets, ampliacions evocado-res de cares í coses vilanovínes í altres treballsartístics que reclamen ínútilment un marcmés adequat. Passem al despatx, d'un renaíxe-ment econòmic, amb uns sillons de baquetaon s'hi seu divinament. Tafanegem per la pe-tita llibreria í topem amb un sospitós feix depapers.
— I això, què és?— Quelcom força interessant. Tots els ín-
drets gràfics mentats per Teodor Creus en elseu recull de tradícíons í llegendes «Set conta
-lles del temps vell»; íI'lustracíons recollidespersonalment — exemplar en mà — per tota('encontrada, reproduïdes amb tota cura artís-tica. Està esperant l'editor per a una edícíómonumental o de bibliòfil.
— Ningú n'ha gustat les primícies?— Sí. El fill de I'il lustre autor. També un
molt acreditat vílanoví que edita a preu alt,però, tanmateix, les condícions no convi-daven .
Un taxí ens transporta a les Rambles íens acomiadem.
— Fíns a Vílanova?— Fins a Vílanova!
• L'art és una mentida : un bon artista, però, no és cap -mentida. (Max Jacob).art
• Tota obra d'art deu haver d'ésser infinita pel contingut i finita per la forma.
arpistes (Friedrich Hebbel).
• Estudieu el bell només que agenollats. (Ingres).
públic • El geni no es simula pas. (Max Jacob).
1010 PRISMA
^ ^a I bS
rI7JTACÈCIES DE BALNEARI. — La
vida de «colònia * í de balneari, evi-dentment, durant aquests últims anys,
ha sofert una virada pròdiga en novetats í fa-cècies trepidants. Aquell pobre senyor trist iamb els pòmuls caiguts, que davant dels es-guards írònícament encuriosits dels estiuejantsde qualsevol balneari, amb aigües infal•líblesper a reglamentar complicades digestions, ex-treía coloms d'un capell de copa i mocadorsvirolats del fons d'un ou de ce1•luloíde per aca-bar amb una venda excessiva de tires nume-rades, avui día ja és un record ple de fum íd'anacronisme que es perd entre xivarri degramofons amb trompa i de minyones que es-quitxen les parets dels celoberts barceloninsamb música de l'ex famosíssím couplet de«Les Caramelles ».
En els nostres dies, els estiuejants que por-ten I'ínicíatíva en amenitzar vetllades de colò-nia i balneari són una gent eixerida com unpèsol, amb uns ulls de ratolí maligne que es -parveren í amb un sentit molt íntel • lígent delpaladar amb qui hauran d'enfrontar el seu es -pectacle. Aquests coneixements, aquestes in-quietuds, aquesta passió per jugar el paper deproduceurs en qualsevol temptatíva teatrald'ambient estiuenc, són producte d'un seguitde lectures de magazínes de tot el món, de
films del moment í de discs de música amerí-cana.
Un día, inesperadament, mentre els ma-trimonís més austers juguen una partídeta dedominó en un recó del menjador solítarí delbalneari, tres senyors que realitzen cada nítl'obra merítíssíma de fer airejar una botella de«Pernod» que dormía entre un tel de teranyi-na dins l'armari del menjador, parlen amb granentusiasme de la possibílítat de muntar unarevista de gran espectacle damunt de les fus-tes revellides del teatre del balneari, que no-més té una nit anual de revifament, gràcies ala generositat d'un tal senyor Pons que, se-gons referèncíes, fa un Manelic de «TerraBaíxa» que el mateix Borràs en sentiría en-veja . L'entusiasme amb què és acollida la idea,I'atrevíment mateix de la iniciativa, fan apa
-rèixer extraordínàríament disminuïts els entre-bancs inevitables que hom haurà d'afrontarabans de veure realitzada la proesa escèníca.
Un del tercet del «Pernod» s'ha ofert ge-nerosament per a llimar totes les dificultats demachrne; l'altre s'ha compromès a obtenird'un amic barceloní que ha publicat poc í bo,un llibre inèdit, d'acord amb les possibilitatsartístiques dels executants. No ha mancat unxicot jove de cabells escarolats i un llaç de cor-bata com per a dir uns mots de gran roman-
11 PRISMA 11
tícísme sota un sàlzer ploramíques, que s'hacomplicat voluntàriament en la idea — per ellqualífícada d' elogüentíssíma — de renovaciódels llastimosos programes estivals que se ser-veixen en aquell inefable balneari pirenenc,prometent musicar l'espectacle amb sanglotsde saxofon i altres malabarísmes musicals ti-pus Paul Whíteman.
Quan la idea de presentar una híper-revue
ha fet la pessígolleta entremaliada de la curio-sitat í l'expectacío dins les orelles dels estiue-jants — eternament embadalides en la remormonòtona, però no pas indesitjable, de l'aíguadel ríu — els actors, les giris í els boys hansorgit immediatament a semblança d'aquellesgranotetes petites í fines que saltironegen da-munt del fang de les carreteres després delsruixats d'estiu.
Un noi que no dansava í es passava leshores en un indret solitari del Tardí — seduc-torament abandonat — assaja punts de black-
botton amb una bona fe enternidora; un altrexicot pulcríssím, que des deis primers diesaconseguí un èxit de fotogènía visiblement ex-traordinari, farà el partenaíre d'una noia in-conscíent (recitarà un verset ingenu), disfres-sat de colegial, amb una bomba de color derosa a la mà dreta; dugues tietes inconfessa-bles que han batut el record fent jerseis de llanaper als nebodets respectius, no han tingut elmés lleu escrúpol en oferir -se per a tocar alpiano una peça a quatre mans, mentre, a pri-mer terme, a frec de bateries, un urbà í un mos-so de corda sostindran una conversa absurda,la finalitat de la qual no serà altra que demos-trar al públíc la poca consistència emocionalque s'inclou en un fragment de música clàssíea.
Les gírls í els boys han estat places cober-tes en pocs dies ï. encara han restat vuit ma-màs furiosament revoltades pel fet de no ha-ver guardat un paperet digne de les possíbílí-tats artístiques de Llurs filles.
fyy ^ 1
»17/ F f -E
les. ibuix inèdit de Ó. 97estres
Fínalment s'ha procedit a l'elecció — elec-ció ben heroica, tanmateix, pels organitzadors)— de la vedette entre les noies de fotogèníamés reeíxida de tota la «colònia». I el juratseleccionador ha escollit una noia rossa, ambun llaví graciós í uns ulls tresbalsadors, queté setze anys í es diu Angelina.
Angelina ha restat tota ruboritzada d'a-questa proclamació, però ha acceptat amb unaveu tremolosa í després ha fugit a tancar-sedins la seva habítacíó, tota perfumada d'aro-màtiques flors de la muntanya...
n n n ... e n e ...
Els assaigs han arribat al seu termíní idintre breus minuts el teló deixarà camp lliureals espontanís intèrprets de la primera revueservida a la curiositat dels estiuejants d'aquellbalneari.
Sona eI metall de I'orquestrína, el silenciesdevé absolut, el teló que va ascendint pau-sadament entre grinyols delators d'una ínac-tivitat sense parèntesi.
" t̀ipus d'ijragó", aquarel'la de f. Terrer i erre!
12 PRISMA 12
A I'escenarí,la coberta d'un vaíxell en altamar, els boys í les gítls accionen amb tina rít-mica perfecta. A primer terme Angelina, quefa una vedette meravellosament suggestiva ípícant. Ara la seva veu fina i punxant diu uncouplet ple d'entremaliadures de llenguatge...
EIs senyors somriuen í l'ullet d'Angelinaja fa estona que realitza incursions reeixidís-símes entre els ocupants (xicots joves, rípoli-nats) dels primers rengles de butaques.
En caure el teló l'ovació envers Angelinaha estat tributada càlídament, entusiàstica-ment. El públic ha restat amb els palmells deles mans en actiu fins que 1'ímprovitzada ve-dette ha sortit a correspondre amb un sens fide somriures í besades d'aquelles que la sevaexcessiva generositat, en ésser prodigades, els
hi lleva bona part del seu encant innegable.La mamà d'Angelina, literalment ametra-
llada de felícítacions í encaixades, ha aconse-guit guanyar la porta que condueíx a I'esce-narí. Un cop en presència de la seva filla
—una filla desconeguda sota els carmíns del ma-quillatge — només té esma de fer-li tina besa-da de maternal admiració, per acabar ambaquestes paradles, veritable prodígí de sínte-títzacíó dels pensaments moralístes que enaquell instant, ben inoportunament, Ií tempes-tejen I'àníma :
— Ho has fet admirable, Angelina, peró,tanmateix potser no Ií serà de més que enarribar a Barcelona en contís alguna cosa alPare Marçal...
Manuel RMRT
6/ destíLa nit es més negra
que gola de llop;el Lèman travessa,xisclant, un vapor.
La proa va dretaenvers 1 horitzó;el timoner servades de sobre 1 pont.
Dintre de les cambres,clares com el sol,s aixala el passatgeal bres del vapor.
Ningú sap el Tumbeque menará a port;tothom va a les fosques,voltat de claror...
Al mig de la fosca,el timoner ignotes qui, ímpassible,duu la nau a port.
t Francisco FERRER i Ferret
Ginebra, agost de 1881.
13 PRISMA 13
4 Ca talunyaCom la hermosa donsella que en los brassosDencansa del que amor tan sols li diu,Y enamorada entre sos estrets llassosTal volta esclava y humillada viu.
Aixís jo't miro, cara pátria mía,Donar hasta ta sanch, pagá'ab amorA aquell enemich teu que en menguat diaTos brassos oprimi ab cadenas d'or.
Aixís romputs contemplo tos pendonsQue de la Grecia acariciá lo vent,Y en compte de tos nobles escuadronsVeig entre ferros revolcar ta gent.
Un dia vostres fills, Reina afligida,Un sceptre vos donáren y sa sanch,Y vostra escuadra ab triunfos ennoblidaUn trono imperial tirá en lo fanch.
¡Viva Deu! que no arriba la memoriaA compréndrer, Senyora, ahont anáAquell valor que tants dias de gloria,Tantas nacions y sceptres vos doná.
Al impuls de ta escuadra poderosaHont la rica bandera tremolaba,Cuant corría la mar victoriosaY la mar ab sos brams la saludaba.
Vegí a tos fills per una terra estranyaPlantar llaurers per coronar ton front,Y borrar la memoria de una hassanyaAb nous triunfos que admirá lo mon.
Mallorca te dirá lo que poguéren,Aténas son valor te contará,Si preguntas á Italia si vencéren,Sa historia sens parlar t'ensenyará.
¡Catalunya! ab sens igual cruesaLo fat cruel tas palmes d'or trencá,Peró deixa que canti ta grandesa;Deixa, deixa que plori de tristesa,Que mon cor es lo cor d'un catalá.
t JOSEPH PERS Y RICART
(Vilanova y Geltrú, Maitg de 1848).
14 PRISMA 14
`^eafYeLS FILLS, 3 actes, deJ. Millàs-Raurell. —Obra forta, obra de
nirvi i passió. Això en teatreí particularitzant més, en tea-tre català, és molt. Potser l'ac-ció troba en el seu mateix di-namisme la lentitud inevitable dels mateixosefectes teatrals, atenent el principi bàsic quepersegueix l'autor, í que s'entreveu nítidamentdesprés de veure l'escena muda que se'ns pre-senta en aixecar-se la cortina í escoltar les pri-meres paraules de l'obra.
Aquesta primera impressió va afermant-sea mida que l'acció va prenent vida, í s'arribaa ('acabament amb l'íntima convicció de quel'autor no ha estafat res, que ha donat tot elque de bon començament prometia oferir. Aíxòper a nosaltres és el màxim elogí que pot fer
-se d'una obra de teatre. Aquesta sinceritat deseguir la unía rectilínia traçada d'antuvi sensefer cap concessió a ningú, és un cas difícil deveure's repetit. Quantes obres no coneixemprometedores en un principi de poder assistiral desenrotllament d'un conflicte intensíssím,de sentir-nos enduts per unes imatges plenesde vida, de creure que aquelles passions des-fermades seran un torrental impetuós que per-metrà veure amb tota nuesa l'ànima de les fi-gures plasmades, per acabar finalment, peruna inexplicable desviació del pensament delseu autor, en una obra lamentable que en llocde fer pensar i de fer sentir, fa riure í fa llàs-tima.
Tot això és vergonyós de tenir-ho de con-fessar . I és més de doldre perquè nosaltressom dels convençuts que sí aquestes gíragon-ces de la ploma que estrío teatre es produei-xen, tota la culpa la té el mateix públic, quel'arribem a creure faltat de sensíbílítat artísti-ca, deixant desertes les sales d'espectacles
quan hom intenta posar-hi unaobra d'una certa dignítat.
Mi11às - Raurell ha escritnamb Els fílls una obra valen-
ta, sense pensar en el públic.Nosaltres la presentàrem en lasegona vetllada de teatre que,
com la primera, fou favorablement acollidaper un públic selectíssím que sabé apreciari aplaudir com es mereixia les belleses queenclou l'obra.
L'ínterpretacíó, a càrrec de voluntariososelements aficionats de la vila, no tingué capfalla. El Sr. Puig féu un pare d'una dolça aus-teritat que sols coneix la desesperació en tro-bar-se davant per davant de la dissort índetu-rable. El seu treball comprensiu del paper querepresentava Ii permeté de superar-se a si ma-teix donant-nos 1'ímpressió de veure actuar aun actor professional. Tots els elogis que vol-guéssim ara adreçar -Ii ens semblarien migratsper acceptar la comparació amb la seva actua-ció brillantíssíma. Després d'ell aconseguí des-tacar el treball feixuc del Sr. Mateu en el pa-per d'un malalt ínguaríb!e. El Sr. Giró féu es-plèndidament un paper naturalíssim dels quemillor encaixen a les seves condicions artísti-ques. La senyoreta Alemany en ui personat-ge fals, difícilíssím d'ínterpretacíó i de dicció,aconseguí reeixir d'una manera sòbria i ele-gant. El Srs. Anguera, Alemany í Serra í lasenyoreta Sansí completaren el conjunt de l'o-bra molt encertadament.
MAR I CEL, tres actes d'Angel Guimerà.— A 1'Oríeó Vílanoví, un excel •Ient conjuntd'aficionats sots la direcció experta de RícardBlanch, representà amb molta dignitat artísti-ca í curosament assajada, aquesta bellíssí-ma tragèdia del gran comediògraf català.
Cal aplaudir aquestes lloables ínícíatívesde fer ressorgir el teatre a la nostra vila.
<}leu's acf una interessant escena de la famosa cinta "ea montaña sagrada", quehem tingut ocasió de Deure en la recen! "reprisse". tilm tot oerisme. Fodrfem dir-ne
un hinu,e a la bellesa plàstica de la 9Yatura.
15 PRISMA 15
Cinema
MARTÍ TORRENTS,el conegut í celebratartista vílanoví, ha
tingut la genialíssíma pensada defer passar per la tela del TeatreArtesà una sèrie de represes selec-cionades dels films que millor ac-ceptació tingueren quan la seva es-trena. A més a més té el propòsitde donar-nos a conèixer algunapel-llcula no projectada encara aVilanova, o tal com en Pcadílly,
la novetat de presentar una versiósonora d'una cinta que nosaltres sols conei-xíem silent.
En el relativament poc espai de temps queha tingut Martí Torrents per exposar-nos laseva iniciativa, ens ha donat ja un excel•lentconjunt de films ben estimables : El chico,La montaña sagrada, ... Yel mundo marcha,
Torrentes humanos, Sombras blancas, El pe-regríno, La Princesa de las Ostras, una de-liciosa eomèdía de I'Ossí Oswalda, Amaneceri sabem prepara la projecció ímmínent de Me-trópolis, Spíone, Orquídeas salvajes, de laGreta Garbo; Varíeté, amb Emíl Janníngs;Pícadílly, Asfalto, Día de paga í altres.
De totes aquestes produccions, una de lesmés perfectament reeixides í a la vegada fa-vorescuda pel públic, fou Sombras blancas.
Reconeíxem, però, que s'ho val. Es un film queexcel •leíx en tots els aspectes. Sombras blancas
és l'ínvasíó de la civilitat amb tots els seusdefectes í els seus vícís denigrants en la calmaapacible d'una illa paradisíaca, els habitantsde la qual vívíen platònicament en la desco-neíxença absoluta del diner.
Un dia, víctima d'un naufragí, les ones del
mar llencen a la sorra un home blanc, un met-ge anglès a qui creuen un Déu envíat per re-gir els destins d'aquella col • lectívítat, el quals'enamora de Fayaway, una bellesa exquísídaque estava reservada al culte dels Déus. Lla-vors comença un bell ídil • lí en mig de la ma-jestuosítat serena i imponent del paisatge. Unídil'lí fet de puerilitats dolcíssímes i ingènues,fins el día que l'home aventurer, que tots por-tem a dintre, desperta audaciós a la vistad'unes perles autèntiques que són llençadesdespectivament en l'íncomprensíó del seu va-lor veritable. L'amor fa redreçar el seu impulsd'home civílítzat quan ja desgraciadament hafet tard. Les Llums que e1I havía encès portena l'illa una invasió d'ombres blanques, a lesque intenta persuadír de fer -les marxar sensearribar a trencar aquell ritme quiet. Tot inú-til, Les sombres blanques barren tot el que alseu pas s'oposa. Se sent en l'immensa quietudde I'ílla un tret, í una mica de pols de pòI-vora s'aíxeca al cel clamant justícia.....
La sincronització, perfectíssíma, acaba defer més bell aquest film admirable.
F. C.
18 PRISMA 16
^o1iciaYi
JOAQUIM MIR torna a ésser entre nos-altres després de la llarga estada a Montserrat.
El treballador ínfadígable hí ha fet un ba-gatge d'art personal digne de la seva llampantpaleta, però aquest artista que tothom -menys ehI — creu haver arribat al cim del pi-nade, encara no pot descansar, perquè es deua l'estudi de la pintura, potser en les «becero-les». Pensem en el què serà la seva obra eldía que obtínguí — per a ell — el doctorat.
EL CONCURS «Montserrat vist per ar-tistes catalans» ha estat un èxit ponderable.
Premís de categoría. 200 artistes concur-sants. Un gran èxit també per artistes vílano-víns. L'Iu Pascual hí ha estat la figura mésdestacada per la seva obra preferent recone-guda per unanímítat del Jurat í recompensa-da amb el premí de 10.000 pessetes, destinata pintura.
N'Enric C. Rícart, el nostre indiscutibleboíxísta, hí ha estat distingit amb l'altre pri-mer premí de gravats al boix, 1.500 pessetes.
El percentatge de Vilanova, terra d'artistes,no pot ésser més afortunat ni més palès. Coma tals, ens sentim orgullosos d'uns paisansaíxí, que sempre havem admirat pel gran mè-rit, í PRISMA — no calla pas dir-ho — com
-parteíx amb ells la joia del triomf.
sext, posats per ell, són sufícíents per a refer-mar la nomenada de bon decorador.
Els íntèrprets hi destacaren de maneraprestigiosa, perquè en aquesta obra cada rol
hí té el seu respectíu lluïment, í, amb grau su-períor, els assenyalats per protagonistes,
HAVEM tingut novament el goig de veu-re triomfar nostre compatrící el nedador JoanArtigues vencent la dura prova anyal de laTravessia al Port de Barcelona primera-ment í la del Port de Tarragona últimament.
Aquest manteníment del títol de campióen aquestes travessies Ií ha valgut el tributd'admiracíó de tota la nostra premsa i de l'es-tranger.
No volem deíxar de consignar que en lamateixa prova del Port de Barcelona assolí elsegon lloc femení la senyoreta C. Albert, res-sident a nostra vila, que guanyà el primer llocfemení del concurs local de natació de la FestaMajor.
TOTS els nostres subscriptors que desít-gín tenir bellament relligat el primer any d'a-questa revista, poden passar avís a l'Admínís-tracíó a l'objecte de procedir immediatament al'ímpressíó especial de les cobertes de tela ambel títol de PRISMA estampat amb Lletres dau-rades.
ELS A. DEL T. I LES A., í encara híhaurien pogut afegír «í del bon gust », ferendel Tenorí una acurada presentacíó amb tots elshonors artístics, afer acomplit per aquest hometan modest, mig bohemi mig burgés, fet depasta d'artista que tots coneixem per JosepBarreras. Els actes primer, tercer, quart í
EN EL PROPER número donarem co-mençament a la sèríe d'ínteríors pairalístes deque tan rica n'és la vila, secció que havíemanat retrassant per excès d'original artístic íque no podíem reservar per més temps de-gut al seu interés í per deferència a les reco
-manacions que se'ns ha vingut fent.
"GRAN AlUEHU[1043 S. A * ' "V ilanova - Siíqe§
r.Compnnyio suminislred ^ora d aiquesp olanles per
a suministre l' aixeta d atorement i COMPTADDR
VOL ESTALVIAR?
Posí un COMPTADORa casa seva 1 findrà
aigua segons lesSeves ncc¢s-
s11afs.
Tanfn1un COMPTA -
DOR consumirà1 a í q u a amo desífgí
anib moll d' csfalv1.
a
Despatx i oficines : Representen# a SiIges :
Remóle Francesc Macià, 42
Pleçe Indúsfrie, núm. 1
Tekton 115
TeIèion 27
V ilanova i lleu ru
Si1ges
/22d1
TQafr BoscTQufriz Arhhsà
Dies 7 i 8 novembre 1931
Grandiós programa ile cine
sonor i sileni
Estrena de la magnífica cinta Fox, PAR-LADA EN ESPANYOL,
(UERPO Y ALMAinterpretada per George Lewis i Ana MaríaCustodio, amb la intel-ligent col•laboraciódel nostre compatrici
3os¢p d'Alc^infaraCompletaran el programa altres pel-lícules
sonors i silents.
El nostre compatrici Josep Comella, un delsprincipals intèrprets de Cuerpo y alma
Dies 7 i 8 novembre 1931
LpLoM programa de cine
sonor i silent
Estrena a Espanya de la magnífica comè-dia sonora,
e §o herén
interpretada per la gentil
Mario D^ovicsCompletaran el programa escollides i in-
teressants pel-lícules sonors i silents.
Pellícules ile propera projecció :
Hay que casar al príncipeper Josep Mojica i Josep d'Alcántara
EI proceso de Mary Uugan
Los calaveras
En cala puerto un amor
EI rey leI jazz
jonoces a 1u mujery
Esclavas ile la molla
Cincmafoaraf*ica MalcïonalEspanyola, S. A.
Via Laietana, 53, i Condal, 27 - Tel. 20701
Barcelona