2

La imatge

Els 60 nous agents de la promoció 79 de la Guàrdia Urbana de Barcelona, provinents d’altres cossos policials,més una agent de la promoció 78 que no va poder iniciar les pràctiques l’any passat, en la tradicional

fotografia de grup a les escales de les fonts de Montjuïc.

3

Índex

Editorial- Bones notícies, nous reptes

De portada- La GuB renova la seva imatge exterior

A fons- Baixen els accidents de trànsit al 2006

Notícies GuB- Gràcia projecta la nova seu de la UT-6- La GuB suma 113 motos a la seva flota- Nou recurs per mediar en conflictes- Afectacions a la via pública a un sol ‘clic’- La Muntada tanca un any de celebracions- DVD per reduir els accidents

Som notícia- Les novetats de la GuB, als mitjans

Actuem- 256 locals precintats durant el 2006- Decomís històric de pirateria- Falsos policies- Desarticulada una xarxa d’estafadors de parquímetres

Els nostres recursos- 60 + 1 nous agents- Convocatòria oberta- Gestió de denúncies a través del programa GALILEO

Seguretat i Mobilitat- Bicing: el nou transport públic- Barcelona fa extensiva la Zona 30

El reportatge- Interactuant a alt nivell per millorar- Tecnologia policial

Parlem de- Patrullant mentre la ciutat no dorm

L’expert opina- “Ser avaluats ens permet millorar”

Activitats esportives i socials- Expedició als Jocs Mundials d’Adelaida- Temporada de maratons- Duel blanc i blau- Policies i bombers units per les motos- Torna la cursa de Bombers

El tauler- La ‘nova promoció’ canina- Carta a un company- Enhorabona a les promocions 49 i 50- Felicitacions a la GuB

Els convidats- Àlex Corretja

Desconnecta i humor

GuBRevista de la Guàrdia Urbana de Barcelona

Edita: Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona

Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-508004 - Barcelonaccmail: GU_REVISTA

Consell Editorial: Evelio Vázquez, Carme Pallarés, Carles Reyner, Clara de Yzaguirre,Sagrario Navas, Susana Suárez, MiquelFernàndez, Joan Palau, José Manuel González i Àlex Palau

Director: Evelio Vázquez

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5-308027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76www.op-team.com

Coordinació: Àlex Palau(alexpalau@op-team.com)

Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra i Núria Güell

Redacció i fotografia:Àlex Palau i Guillem Zaragoza

Col·laboradors en aquest número:José A. López París i Juan I. Paso.

Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCLDipòsit legal: B-52.027-2001

5

8

16

22

25

30

28

18

20

4

15

10

32

34

35

4

Editorial

El 2006 ens ha deixat una dada moltpositiva: l’any passat, els accidentsde trànsit a Barcelona van baixarun 2’9% i van resultar ferides 602persones menys que el 2005. Alhora,les xifres ens segueixen plantejant

un repte: treballar per salvar les prop de 50 videsque cada any es cobra l’asfalt de la ciutat.

L’alta accidentalitat de les motocicletes és unade les circumstàncies que més ens preocupen. Enels darrers dos anys el parc de motocicletes iciclomotors de Barcelona ha augmentat fins les270.000 unitats. La nostra és ja la ciutat europeaamb més vehicles de dues rodes per habitant, i lasegona pel que fa al nombre total d’aquest tipusde vehicles. L’auge en el nombre de motoristes harevertit en les xifres de sinistralitat entre aquestsconductors, limitant uns resultats encara millorsen les estadístiques globals d’accidents.

La vulnerabilitat dels motoristes, especialmentels novells, ens obliga a prestar especial atenció al’hora de protegir aquests conductors: sentestrictes en el compliment de la llei i, alhora,educant sobre el perill dels comportaments derisc a la via pública.

Des de temps ençà, la Guàrdia Urbana deBarcelona viu un període marcat per lesincorporacions i la modernització tecnològica.Enguany renovem la imatge, amb una uniformitat

de patrulla que persegueix lafuncionalitat i l’adaptabilitat decadascuna de les peces de robaa la tasca diària. Sumant-hi unnou concepte de visibilitat perincrementar la seguretatd’agents i ciutadans.

Arriben més agentsprocedents de la promoció

interadministrativa i, acte seguit, s’ha obert unanova convocatòria pública de 120 noves places deguàrdia urbà. Amb el procés de rejoveniment delCos, ja hem aconseguit reduir en tres anys lamitjana d’edat dels agents.

Millorem tecnologia: des d’abril, els ciutadanspoden pagar les denúncies de trànsit de formaimmediata i directa als agents, gràcies a laincorporació d’un lector de bandes magnètiquesde targetes de crèdit en les impressores portàtils.Una novetat que, de nou i com es va poder veureen la ‘I Jornada de tecnologia i GuB’ dirigida a lesPolicies Locals, referma el nostre Cos en la posicióde referent en la modernització de les tasquespolicials de proximitat.

Bones notícies,nous reptes

El Cos es renova: mésagents, millorestecnològiques i novauniformitat operativa

55

La GuB renova laseva imatge exterior

La renovada uniformitat de la Guàrdia Urbanade Barcelona dóna un gir a la imatge del Cosdesprés de 25 anys. El nou vestuari de patru-lla persegueix la funcionalitat i l’adaptabili-

tat de cadascuna de les peces de roba a la tasca dià-ria dels agents, i consta de pantalons d’estiu, pan-talons d’hivern, polo bicolor d’estiu, polo bicolor d’-hivern i gorra.

Aquests nous elements, que es van presentar pú-blicament el passat 16 de febrer, seran operatius apartir del proper mes maig. Durant aquest 2007,està previst ampliar la uniformitat amb l’adquisicióde noves peces accessòries que complementin larenovació de vestuari.

El passat 16 de febrer es va presentar la uniformitat operativa que lluiran elsagents de la Guàrdia Urbana de Barcelona a partir del proper mes de maig. El nouvestuari prioritza la funcionalitat i presenta un disseny molt més visible, cómode i,sobretot, molt operatiu.

De portada

Els elements de la novauniformitat seranoperatius a partir delproper mes de maig

Sis agents mostren, el dia de la presentació oficial, lesdiferents peces del nou vestuari que ha incorporat el Cos.

66

De portada

Segons el regidor de Seguretat i Mobilitat, Fe-rran Julián, aquest disseny suposa “un nou concep-te per millorar la visibilitat dels agents de cara aoferir un millor servei: una policia més visible alsciutadans representa també més seguretat per alsciutadans”.

Pensat per als agents

En el disseny del nou uniforme s’ha tingut encompte l’experiència i els suggeriments aportatspels agents, amb la voluntat de fer més àgil i còmo-de el seu treball. Els materials utilitzats per a laseva confecció són més transpirables i resistents, is’han incorporat detalls útils com el sistema d’ajus-tament als baixos dels pantalons –especialmentpensat per als agents amb escúter– o el teixit hi-drorepel·lent del polo.

Més visibles, més segurs

A primera vista, el canvi més significatiu és l’a-dequació de tota la roba de patrulla a la normativaUNE 471 d’alta visibilitat, seguint la línia iniciada el2005 quan es va incorporar el polo d’estiu bicolord’alta visibilitat per a la Unitat de Circulació, les pa-trulles ciclistes i el Servei de Platges. Incrementantla visibilitat, amb el nous uniformes es persegueixconferir una major seguretat envers els agents.

GorraFabricada en cotó i polièster. Incorporal’escaquer en teixit reflectant termofixaten tot el perímetre i l’escut brodat de laciutat, amb orla brodada amb fil d’or entot el contorn i a la visera.

Polo bicolorEstà fabricat en teixit 100%transpirable, hidròfug i hidrorepel·lent.Compta amb un coll amb escaquerreflectant i incorpora el logotip“POLICIA / Guàrdia Urbana” al’esquena, en teixit reflectant itermofixat. El disseny de la peças’adequa a la normativa UNE 471 deteixits d’alta visibilitat.

El logotip ‘Policia. Guàrdia Urbana’, substitueix a l’anteriori es podrà llegir de forma visible a l’esquena dels agents.

Renovació completa: polo, gorra, pantalons i, també,l’escut del Cos.

77

A partir de la introducció d’aquesta nova uni-formitat operativa, l’uniforme actual format perpantalons de tall formal, camisa, corbata i gorra deplat, restarà reservat per als actes de representaciói per als serveis que esrealitzin en edificisconsistorials. Les uni-tats especialitzades,amb uniformes propisidentificatius, seguiranutilitzant la seva indu-mentària actual.

Canvi d’escut

‘Policia / GuàrdiaUrbana’, aquest és elnou logotip que espodrà llegir a partird’ara a l’esquena de lapart superior de l’uniforme. L’escut de la GuB tam-bé ha estat modificat: amb el nou disseny, la placapolicial passa del color platejat al daurat en bonapart dels seus elements, i incorpora l’escut oficial dela Corporació en color. Un canvi que també es faextensiu al polo, l’anorac i la gorra de la novauniformitat.

La nova placa s’implantarà progressivament du-rant el període 2007-2008, paral·lelament a la subs-titució de l’actual emblemàtica i de la botoneria del’uniforme de representació, que passarà del plate-jat al daurat.

En la renovació dels uniformes s’ha invertit migmilió d’euros i representa un nou pas en el procésde modernització dels recursos de la GuB, endegatamb l’adquisició de les noves armes i elements d’ac-tivitat, la renovació de la flota de vehicles i l’adqui-sició de nous dispositius tecnològics com les PDA iles impressores portàtils. �

EscutEl nou disseny passa del color platejat aldaurat i incorpora l’escut de laCorporació Municipal. El nou escutapareix ja en l’uniforme i s’implantaràprogressivament a la placa policialdurant aquest i el proper any.

PantalonsConfeccionats amb teixit d’altaresistència a la tracció, amb acabatantiestàtic i anti-‘pilling’. La cinturetainterior està reforçada amb cobertura desilicona per evitar desplaçaments de lapeça superior. Duen butxaques deplastró, situades als costats dels camals,mentre que els baixos incorporen unsistema ocult d’ajustament al camal, útilper als agents amb escúter.

Els nous pantalons s’han fabricat amb materials de granresistència i comoditat, i el seu disseny incorpora detallsútils per a la tasca diària dels agents.

88

A fons

Baixen els accidentsde trànsit al 2006

Durant el darrer any es van registrar a Bar-celona 10.875 sinistres de trànsit, elsquals van causar 12.887 ferits i 48 vícti-mes mortals, 29 d’elles en vehicles de

dues rodes. Unes xifres que mostren un descens decasi el 3% respecte dels accidents registrats el 2005.El percentatge encara descendeix més –fins el

Els accidents de trànsit durant el 2006 a Barcelona van baixar un 2’9% i van re-sultar ferides 602 persones menys que l’any passat. El nombre de víctimes mortalstambé va disminuir tot i haver de lamentar encara 48 decessos. Tot i el descens ge-neralitzat, l’accidentalitat en les motocicletes segueix sent l’assignatura pendent.

El 2006 es van produir321 accidents menys queel 2005, però va créixer lasinistralitat en les motos

3’5%– en el cas dels sinistres amb víctimes. Pel quefa al promig d’edat dels conductors accidentats,aquest segueix pujant i ja se situa en 36’4 anys.

Motos: cas obert

Les motocicletes són, juntament amb les furgo-netes, l’únic tipus de vehicle que ha vist incremen-tada la seva implicació en accidents de trànsit du-rant el 2006. El nombre de vehicles de dues rodes si-nistrats s’eleva per sobre dels 4.200, mig miler mésque l’exercici anterior i un miler més que el 2004.Precisament, fa dos anys va entrar en vigor el canvinormatiu que permet conduir motos de fins a 125cc

99

amb el permís de con-duir B i tres anys d’anti-guitat, sense necessitatde formació prèvia espe-cífica. Una circumstàn-cia que ha auspiciat unaugment continu delparc de motocicletes.

L’any 2006, el núme-ro de motoristes ambpermís B accidentats vacréixer un 62’5% respec-

te de les xifres prèvies al canvi de normativa; i es vaduplicar el nombre de vehicles amb menys d’un anyd’antiguitat implicats en sinistres de trànsit. L’aug-ment de les matriculacions, sumat a la inexperièn-cia dels conductors, són dues de les causes que ex-pliquen la tendència inversa que segueixen les mo-tos en accidentalitat. Per intentar pal·liar aquestasituació, durant el 2006 l’Ajuntament ha impulsatdiversos projectes de seguretat viària. Cursos de for-mació gratuïta per a conductors de moto senseexperiència, o la campanya de conscienciació sota ellema ‘Circula amb precaució, evita accidents’, s’hansumat als dispositius i campanyes específiques de laGuB dirigides a corregir conductes de risc entre elsmotoristes. A més, durant el darrer any es van rea-litzar 6.477 controls d’alcoholèmia post accident.

Menys atropellaments

La tendència inversa entre el total d’accidents iels sinistres de motocicleta es reflecteix també en eltipus d’accidents registrats el 2006.Incrementen les col·lisions laterals iles caigudes de vehicles de dues ro-des, mentre que la resta de tipologiesregistren xifres inferiors a les d’anyspassats, especialment pel que fa alsatropellaments: un 10% menys.

Pel que fa a les causes d’accident,la manca d’atenció i no respectar elsemàfor segueixen sent els factorsmés repetits, tot i que registren xifresa la baixa. Alhora, augmenten els si-nistres originats per canvis de carrilsense precaució i per girs de carril in-deguts, directament relacionats ambels accidents de motocicletes.

Les motos protagonitzen el 2007Barcelona és la segona ciutat d’Europaamb més motos, després de Roma, isuperant-la en motos per habitant. Un fetque es reflexa en les estadístiques d’acci-dentalitat: durant el primer mes i mig del2007 van morir set persones en sinistresde trànsit, totes elles sobre dues rodes.

Noves tecnologies per controlarla seguretat viàriaAquest any començarà a aplicar-se elcontrol de ‘vídeo denúncia’ en les 30cruïlles semaforitzades on van registrar-se més accidents durant el 2006. Latecnologia, més moderna que l’actual,funciona amb visió artificial i permetràprevenir conductes de risc com saltar-seel semàfor o fer girs indeguts.

Ciutadans conscienciats

Les dades recollides durant el 2006 revelen un altgrau de conscienciació ciutadana pel que fa a l’úsdels mecanismes de protecció: entre les víctimesmortals del 2006 només un motorista circulava sen-se casc i dos conductors de turismes no duien cor-dat el cinturó. En els trajectes a peu també s’han re-duït els comportaments de risc, tal com s’extreu dela baixada de totes les categories d’accident ambvianants implicats. �

Sobre aquestes línies, l’evolució dels accidents segons el vehicle implicat. Adalt, la imatge de la campanya 2006 per reduir els accidents de motocicleta.

tres del quarter gracienc dels Mossos d’Esquadra,permetent la comunicació fluïda i directa entreambdues casernes.

El nou quarter de Gràcia, projecte dels arquitec-tes Jaume Artigues i Pere Riera, serà el primer enincorporar un sistema de panells solars. Aquestainnovació, que utilitzarà l’energia del sol per escal-far l’aigua de la caserna, s’instal·larà a partir d’araen totes les dependències de nova construcció dela GuB. Les obres, amb un pressupost xifrat en 3milions i mig d’euros, van començar el setembre del’any passat i estaran completament enllestides en-tre octubre i novembre del 2007, moment en quèes durà a terme el trasllat complet de la plantilla iles dependències a la nova seu.

Propera etapa: Noubarris

La construcció de la nova seu per a la UT-6 ésun pas més en el pla de renovació d’instal·lacions,iniciat el juny de l’any passat amb la inauguracióde la moderna caserna de Sant Martí. El properprojecte que està sobre la taula és el trasllat de laUT-8, ara ubicada al Parc Central de Noubarris, ales dependències que fins ara ocupava Mossosd’Esquadra al carrer d’Andreu Nin, prop de l’avin-guda Meridiana. Es preveu que les instal·lacions es-tiguin adaptades i siguin operatives a finals d’a-quest any o principis del 2008. �

1100

Notícies GuB

Gràcia projecta lanova seu de la UT-6

L’edifici, del que ja es pot apreciar l’estructu-ra interior per plantes, ocupa part del solaron antany s’erigia l’Hospital Militar, entrel’avinguda Vallcarca i el carrer d’Ana Pife-

rrer. La ubicació de la nova caserna ha estat pensa-da per resoldre alguns dels problemes que plante-gen les actuals dependències de la UT-6 –al carrerTrilla número 10–, i per adaptar millor el servei ales especificitats del barri de Gràcia. Així es dispo-sarà de cinc plantes més un soterrani amb aparca-ment per al parc mòbil; en total, 3200 metres qua-drats de superfície construïda que faran més cò-mode el treball del centenar d’agents de la UT-6.L’accés directe a una gran avinguda facilitarà eltrànsit de les unitats mòbils, agilitant les sortides

en un districte caracte-ritzat pels carrers estretsi les zones de vianants.Les instal·lacions esta-ran rodejades per unaàmplia zona verda is’erigiran a pocs me-

El proper mes de novembre està previst que s’inauguri oficialment la nova casernadel districte de Gràcia. L’edifici, encara en construcció, comptarà amb 5 plantes,pàrquing soterrat, sortida directa a l’avinguda Vallcarca i ocuparà un solar envol-tat de zona ajardinada a tocar del quarter de Mossos d’Esquadra.

La caserna, de cinc pisosd’alçada i 3.200 metresquadrats, estarà enllestidael proper mes de novembreLes obres avancen per estar finalitzades al novembre.

1111

La Guàrdia Urbana de Barcelona s’ha dotat de24 motocicletes de gran cilindrada (1300cc),74 escúters de patrulla (250cc), 10 motossense distintiu policial, 2 maxiescúters i 3

motos de trial. Amb la incorporació d’aquests nousvehicles la GuB ha completat la renovació del centper cent de la flota de motocicletes, prevista pel pe-ríode 2003-2007. En aquests quatre anys també s’-ha ampliat un 15% el parc mòbil de dues rodes, finsa les 224 unitats.

En l’acte de presentació dels vehicles, que va te-nir lloc el 24 de gener al passeig de Lluís Companys,també es van exhibir dos nous turismes sense dis-tintiu policial que es destinaran a funcions de radarmòbil. Els dos cotxes de prevenció viària van equi-pats amb sistemes de localització per GPS i de tele-comunicacions digital (xarxa Rescat). �

La GuB suma 113motos a la seva flota

Imatge de la presentació del passat 24 de gener

Coberta:panells solars i altres instal·lacions.

4a planta:vestidors masculins.

3a planta:biblioteca, sala de descans, sala de reunions,

vestidors de comandaments i femenins.

2a planta:despatxos sergents i caporals, policia comunitària

i aula general.

1a planta:despatxos cap d’unitat i inspectors, EATOS i arxiu.

Planta Baixa:recepció, armeria, sales de minutes, informes i

monitors.

Soterrani:cel·les, aparcament, magatzems, sales de màquines

i de manteniment.

Sobre aquestes línies, una reproducció gràfica del nou quarter amb la distribució de les principals instal·lacions

1122

Notícies GuB

Nou recurs permediar en conflictes

L’Ajuntament posa en marxa un recurs per resoldre conflictes de convivència a tra-vés del diàleg, oferint una via alternativa de gestió de les queixes més enllà de latramitació administrativa. Els agents de la GuB s’encarregaran de detectar els ca-sos susceptibles de mediació i d’informar-ne als ciutadans implicats.

La instrucció, que va entraren vigor l’1 de febrer, esta-bleix que la Guàrdia Urba-na de Barcelona i Mossos

d’Esquadra seran els encarregatsde proposar els casos susceptiblesde mediació. Quan un agent de-tecti un conflicte entre veïns elsfets d’origen del qual no suposinuna infracció i no hagin estat de-nunciats, els informarà de la pos-

sibilitat de recórrer a la mediació municipal. En casd’acceptar, l’agent complimentarà el Formulari dederivació a Mediació –disponible a la Base docu-mental– i el passarà a l’equip de Policia Comunitàriade la seva unitat. Aquest s’encarregarà de completarla informació del requeriment i de tramitar-lo a laSecretaria Tècnica de Prevenció del Districte, on esdesignarà un mediador i es contactarà amb les partsper iniciar el procés.

Solució en 40 dies

L’accés a aquest nou recurs és voluntari, les partsenfrontades han de sol·licitar-ho a l’administració i,en cap cas, la participació en la mediació no els exo-nerarà de les responsabilitats administratives, judi-cials, penals o civils.

El procés de mediació serà guiat per un tècnicexpert, és completament gratuït i té una durada es-timada de 40 dies, en els que s’inclou el contacte,l’oferta i l’acceptació de les parts, i la celebració deles sessions. Els districtes posaran a disposició un es-pai adequat per al desenvolupament de les sessionsde mediació. En cas d’entesa, l’acord signat no podrà

contravenir la llei i serà vinculant, és a dir, tindràrang de contracte privat.

La resolució de conflictes a través de la mediacióno es nou a la GuB. Experiències com la de la UT-8a Noubarris i el treball de la Policia Comunitària jahan demostrat els beneficis d’aquest recurs, que aras’ha d’incorporar com a pràctica habitual. �

Casos susceptibles de mediació

• Infraccions lleus que no se solucionenamb sanció econòmica: reg de plantesfora d’hora, volum TV, aire condicionat.• Molèsties denunciades no punibles o nocomprovables: produïdes per animals oactivitat domèstica, comercial o lúdica.• Altres fets no subjectes a norma: olorsde cuina, caiguda d’aigua d’estenedors,ús incorrecte d’elements comunitaris.• Utilització lícita de l’espai públic queincomoda o trenca la convivència.

En general, es proposarà en casos en què elconflicte sigui degut o derivi en problemes deconvivència que no suposin infracció

1133

L’antic ACER era bo, però s’havia quedat unamica antiquat. El nou sistema és més gràfici fer modificacions i editar-lo és tant senzillcom reservar un viatge per Internet”, expli-

ca Santiago Garcia, responsable del desenvolupa-ment del programa.

Des de principis de febrer tot el personal de GuBi de cada Districte pot accedir a l’ACER 3 per intro-duir aquelles noves afectacions de la via pública deles que tinguin coneixement. Talls de voreres ocalçada per obres, activitats ciutadanes, manifesta-cions, però també mudances o reserves d’espai peraparcament durant grans esdeveniments; tot estàrecollit en la nova versió del programa i és pot con-sultar i editar de manera més clara i àgil. S’ha can-viat l’antic sistema d’icones per un codi de colorsque dibuixa exactament el tram afectat i n’indica laincidència, podent obtenir més informació situant

el punter sobre l’àrea que desit-gem. “La voluntat és recollir el100% de les afectacions i que esfaci un ús molt més habitual delprograma”. De moment i finsque acabi el procés de formació,s’ha establert un període deconvivència entre l’antiga versióde l’ACER i la nova, podent-lesusar indistintament.

Accés públic

En breu estarà disponible una versió de l’ACERoberta al públic general, que permetrà a qualsevolciutadà que accedeixi a la web de l’Ajuntament deBarcelona consultar l’estat de la xarxa urbana decarrers i les futures actuacions que s’hi duran a ter-me. “El nou programa recull qualsevol incidènciaque redundi en la circulació rodada o a peu. Als ciu-tadans els interessa saber tot el que els pot afectar:des de si es faran obres fins a un tall de carrer peruna xocolatada”.

L’accés per Internet és una de les grans apostesdel programa. L’aposta tecnològica de la GuB podriaconfluir en el futur en la possibilitat de consultarl’ACER a través de les PDA i d’introduir-hi ‘in situ’les afectacions i incidències que els agents vagindetectant mentre patrullen. �

Una agent durant un dels cursos deformació sobre el nou ACER.Ampliada, la pantalla del programa.

Afectacions a la viapública a un sol ‘clic’El sector de Seguretat i Mobilitat estrena la tercera versió de l’ACER, el programainformàtic que permet conèixer qualsevol afectació actual o prevista a la via públi-ca. Entre les novetats destaca el disseny estil web –més visual, intuïtiu i fàcil d’u-tilitzar– i la possibilitat d’accedir i modificar el programa des d’Internet.

“

La visita del regidor Ferran Ju-lián i dels caps de la GuàrdiaUrbana de Barcelona a les ins-tal·lacions de la Ciutadella van

servir de cloenda a un any molt espe-cial per a la Muntada: el del seu 150aniversari. En un acte privat, es va ob-sequiar als agents amb una litografia iun CD amb la gravació de l’espectacleeqüestre que van realitzar el passat 8d’octubre al Palau Sant Jordi, i es va fer entrega ala unitat d’una placa commemorativa del seu se-gle i mig d’existència. Durant el seu parlament,Francesc Xavier Vilaró va destacar el treball delsgenets al servei de la ciutat i la gran imatge queprojecta aquesta secció de la GuB. �

1144

Notícies GuB

La Muntada tanca unany de celebracions

DVD per reduir els accidents

Francesc Xavier Vilaró i FerranJulián van entregar en mà elsobsequis commemoratius alsagents de la Muntada.

Ja s’ha realitzat la darrera en-trega de la 3a Fase del Plade Comunicació Interna.La reducció de l’acciden-

talitat ha estat, en aquesta oca-sió, el tema central del DVD in-formatiu que s’ha distribuït pertotes les unitats de la Guàrdia Urba-na de Barcelona.._____________________.L’evolució del sistema viari ha convertit ala nostra ciutat en un dels referents, a nivelleuropeu, pel que fa a control de la sinistrali-tat. Tot i això, és fonamental mantenir l’elevatgrau d’implicació de tots els agents en la milloradel sistema de circulació i en l’increment de laseguretat. ._____________________________.Així, al DVD que es va repartir durant el més demarç es mostra, en forma de pel·lícula, el ‘futurdesitjat’ en quant a accidents de trànsit. Alhora, a

la gravació s’expliquen les accions que es van rea-litzar –en aquest futur hipotètic– per tal d’acon-

seguir reduir al màxim els sinistresviaris a l’àmbit urbà.______________.És un repte que es llança alsagents de la GuB, protagonistesen l’avui i el demà en aplicar lesmesures que redueixin l’acciden-talitat a Barcelona i, sobretot, elrastre de víctimes que aquestadeixa al seu darrere. I un altremissatge que també es vol

transmetre: per aconseguir els resultatsdesitjats, la GuB i els seus integrants han de de-senvolupar un doble paper: no només sancionar,sinó també actuar com a educadors vials. �

La caràtula del DVD de la III Fase del Pla de Comunicació

1155

Som notícia

TV-3, BTV, diaris d’abast autonòmic i municipali, també, algunes ràdios. Els mitjans no es vanvoler perdre la presentació oficial de la novauniformitat de la Guàrdia Urbana de Barcelona,que va tenir lloc el passat 16 de Febrer a laplaça Margarida Xirgu. Sis agents van posar pera les càmeres fotogràfiques i de televisió ambels elements del nou vestuari.

Les novetats de laGuB, als mitjans

El 19 de març, els 60 agents de la pro-moció interadministrativa van rebre labenvinguda oficial al Saló de Cent de

l’Ajuntament de Barcelona. A més de l’alcalde,el regidor i l’intendent major en cap de la GuB,també els esperaven les càmeres de BTV i d’al-guns diaris, que van immortalitzar una escena–la de l’entrega de plaques– que s’ha anat con-vertint en habitual els darrers anys.

L’intendent Juan José Vilanova, en nom de laGuB, va ser l’encarregat d’informar en roda depremsa dels darrers avenços tecnològics que haincorporat Guàrdia Urbana de Barcelona. Lasessió amb els mitjans va tenir lloc durant lapausa intermèdia de la 1a Jornada de tecnolo-gia i GuB per a les Policies Locals, al CosmoCaixa, el passat 12 de març.

1166

Actuem

Durant el 2006 l’Ajuntament va precintar256 locals de concurrència pública, 20més que l’any anterior. En les visites d’ins-pecció, els agents de la GuB han aixecat

307 actes per infraccions greus o molt greus. In-complir l’horari, realitzar una activitat diferent al’autoritzada o la falta de llicència, han estat el mo-tiu de tancament en el 70% dels casos. A més, s’hanemès 300 denúncies per infraccions lleus. L’Eixam-ple és el districte que acumula més establimentsprecintats (72), mentre que a Ciutat Vella el nombrede locals baixa fins a 60, 29 menys que el 2005. �

En total, Guàrdia Urbana de Barcelona i els serveis de districtes han inspeccionat2.858 establiments de pública concurrència durant el darrer any. El 90% dels lo-cals clausurats són de categoria C –bars i restaurants–, i la resta bars musicals odiscoteques. Les unitats nocturnes de la GuB han inspeccionat fins a 307 locals.

256 locals precintatsdurant el 2006

Decomís històric de pirateriaUn servei conjunt entre Guàrdia Urbana de Barcelona i el Cos Nacional de Policiava permetre intervenir, el passat mes de gener, 32.000 CD i DVD pirates. Una de lesincautacions més importants realitzades mai a l’estat espanyol. El material va sertrobat en dos pisos de Barcelona i en un altre de Cornellà.

Durant l’anomenada ‘Operació roba’ es vandecomissar també 11 torres d’ordinadoramb un total de 102 gravadores, una fo-tocopiadora en color i 36.000 caràtules.

En la primera part de l’operació es van detenir duespersones procedents de Bangladesh, i, en una sego-na, a tres ciutadans més d’origen pakistanès.

La GuB va tornar a actuar per un delicte contrala propietat intel·lectual el 19 de gener. Durant unainspecció en un basar i en una botiga de venda al’engròs del carrer Princesa, es van intervenir 8.000DVD verges que es venien com a originals de lamarca Verbatim sense ser-ho. �

Agents de la GuB classifiquen el material intervingut enun dels pisos de Barcelona

Actes segons el tipus d’infracció

Incompliment d’horari 28,3%Activitat diferent a l’autoritzada 23,3%Activitat sense llicència 17,4%Soroll durant activitat 8,8%Soroll a la sortida 7,9%Altres infraccions 7,1%Seguiment tancament 3,9%Seguretat (aforament, mesuresde protecció contra incendis) 3,2%

1177

Falsos policies

La detenció va tenir lloc al voltantde les dues de la tarda a l’avingu-da de l’Estadi, a la muntanya deMontjuïc, una zona molt fre-

qüentada per turistes. Agents de paisàde la GuB van observar un cotxe quecirculava molt lentament, i com elsquatre ocupants del vehicle prestavenespecial atenció als turistes que cami-naven per la vorera.

En un moment concret, tres dels detinguts vanbaixar del vehicle per dirigir-se cap a una parella deturistes. Després d’ensenyar-los fugaçment una car-tera amb una placa en el seu interior, van demanara l’home la cartera i a la dona la bossa de mà, amb La placa casolana amb que s’identificaven els delinqüents

Desarticulada una xarxad’estafadors de parquímetres

Els arrestats, la majoria d’origen argentí i per-tanyents al mateix clan familiar, utilitzavenels voltants de l’estació de Sants i la rondade Sant Antoni com aparador –en ocasions

durant setmanes– per a cotxes en venda. L’aparca-ment els sortia de franc: havien adquirit tiquets dezona verda i blava per valor de 24.000 euros usant

La GuB va detenir el passat 1 de març a quatre homes que robaven a turistes fent-se passar per agents de policia. Per intimidar a les víctimes, els delinqüents mos-traven una placa de joguina entaforada en una cartera amb un carnet. Un recurscasolà però efectiu, que aprofitava el desconeixement dels turistes.

GuB i CNP van detenir el 31 de generels 24 membres d’una banda, dedicadaa la compra i venda de cotxes, per es-tafar 24.000 euros a la companyia mu-nicipal que gestiona els parquímetres.Els detinguts exposaven els vehicles alcarrer comprant tiquets de zona verdai blava amb targetes falses.

A la foto de dalt, un parquímetre del barri de Sants, unade les zones on es realitzava l’estafa

targetes sense fons.B:SM, l’empresa

municipal que ges-tiona els parquíme-tres, va denunciar elcas el 28 de novem-bre, i es va iniciar lainvestigació con-junta entre el Servei

d’Informació, la UPAS, i el Grup de DelinqüènciaEconòmica de la Prefectura de Policia de Catalunya.

Durant l’operatiu es van registrar tres domicilis,intervenint 20 targetes de crèdit i diner en efectiu,i es van requisar 16 vehicles exposats al carrer i 27més en dos locals de Barcelona i L’Hospitalet. �

l’excusa d’escorcollar-los i poder d’a-questa manera sostreure el que portes-sin dintre.

En aquest moment, els agents vansortir del vehicle no logotipat i es vanidentificar com a policies. Tot i l’intentde fuga, la col·laboració de diverses pa-trulles va permetre detenir els tres fal-sos policies i el conductor dels vehicle,

que van ser traslladats a dependències dels Mossosd’Esquadra fins a passar a disposició judicial. Entreels detinguts hi ha tres ciutadans romanesos i unquart d’origen hongarès. �

1188

Els nostres recursos

El 19 de març l’alcalde de Barcelona, JordiHereu, el regidor de Seguretat i Mobilitat,Ferran Julián, i l’intendent major en cap dela GuB, Francesc Xavier Vilaró, van donar la

benvinguda oficial al Cos als 60 nous agents provi-nents de la convocatòria en règim interadministra-tiu, realitzada el passat mes de desembre. En total,s’han incorporat 56 homes i 4 dones, provinents enla seva majoria de Policies Locals (48), i també delCos Nacional de Policia (8), Guàrdia Civil (3) i Mos-sos d’Esquadra (1). La mitjana d’edat d’aquests nousagents és de 33 anys.

A l’acte també es va donar la benvinguda a l’a-gent Cristina Alarcón, pertanyent a la promoció 78,que iniciarà la fase de pràctiques un cop superat elperíode de convalescència per un accident de tràn-sit que li va impedir incorporar-se amb els seuscompanys de promoció.

Tenint en compte la seva instrucció policial prè-via, entre el 12 i el 22 de març els 60 nous guàrdiesurbans van seguir un procés de formació dins delPrograma d’Acollida. L’objectiu: adaptar els seus co-neixements i procediments policials als de la Guàr-dia Urbana de Barcelona i fer més eficient la seva

El Saló de Cent va tornar a ser escenari de la cerimònia de benvinguda a la novapromoció de la GuB. Enguany, s’han incorporat 60 agents procedents d’altres cos-sos policials de l’Estat. Els integrants de la promoció 79, més una agent de la 78que no va poder incorporar-se el 2006, estaran en pràctiques a les UT fins al juny.

incorporació a les Unitats. Donar un servei de Pro-ximitat, assolir la qualitat de l’Espai Públic i fomen-tar la Cohesió Social, han estat els tres aspectesbàsics en que més s’ha incidit durant la formacióespecífica dels nous agents.

Actualment, els integrants de la nova promociócompleixen el període de pràctiques a les diferentsUT, fins que, el juny, se’ls assignin els seus destinsdefinitius. La convocatòria interadministrativa es vaobrir el passat mes de desembre per a 63 places d’a-gent. D’aquestes se n’han cobert 60 mentre que, lestres restants, passen a ampliar la convocatòria d’o-ferta pública prevista pel mes d’abril. �

60 + 1 nous agents

Procedència dels 60 nous agents

Policies Locals 48Cos Nacional de Policia 8Guàrdia Civil 3Mossos d’Esquadra 1

Els integrants de la nova promoció, dempeus durantl’entrada de l’alcalde Jordi Hereu al Saló de Cent.

Cartell i imatgepromocional de lapropera convocatòria deplaces d’agent de la GuB

1199

Avantatges del GALILEO

• Controlar la gestió dels talonaris • Simplifica el full d’activitats• Disponibilitat d’informació (24-48h) • Activitat denunciadora per carrers• Alt grau de fiabilitat de les estadístiques• Reduir butlletes errònies remeses a IMH• Elimina comptabilitats manuals• Informa sobre les càrregues de treball• Poder auditar la tramitació de denúncies• Informa sobre qui gestiona la denúncia

Convocatòriaoberta

Acaba de ser presentada la darrera promo-ció –el 19 de març– i ja s’ha fet oficial lanova oferta pública de places per accedira la Guàrdia Urbana de Barcelona. Les

proves s’iniciaran a l’abril per seleccionar 120 nousagents, ja que, a les 117 places de la convocatòriainicial, cal sumar-hi les tres vacants de la darrerapromoció interadministrativa.

Per optar a accedir al Cos, els aspirants han d’a-creditar la nacionalitat espanyola i el títol, com amínim, de graduat escolar; tenir entre 18 i 31anys; posseir els permisos de conduir tipus A i B, ifer una alçada mínima de 1’70 metres en el casdels nois i de 1’60 en el de les noies. �

Aspirants a agents s’examinen de les proves teòriquesdurant la darrera convocatòria de places

Gestió de denúncies a travésdel programa GALILEO

El dia 1 de juliol de 2006 es va posar en mar-xa l’aplicatiu de gestió de denúncies GALI-LEO, amb accés des de la Intranet de Via Pú-blica. Un cop finalitzat el desenvolupament

del programa, s’ha publicat una instrucció (51/06)per definir la seva funcionalitat i característiques.

El GALILEO està preparat per gestionar talonarisde denúncies i enregistrar-ne les dades a fi de faci-litar la posterior consulta i gestió. Les Unitats hand’utilitzar aquest aplicatiu a l’hora de distribuir elstalonaris de denúncies, així com enregistrar les da-des de les denúncies realitzades tant pels agents(inclosos els agregats) com les que rebi de patrullesde Mossos d’Esquadra. Les dades s’han d’enregistraren el termini màxim de 24 hores o, en cas de festiuso cap de setmana, el primer dia següent laborable.

Com a novetat, a partir d’ara l’Oficina d’Infor-mació i Tràmits introduirà al GALILEO les denúncies

retornades, abans de remetre-les a les unitats per ala seva rectificació o anul·lació definitiva. El Serveide Suport Tècnic Operatiu de la Divisió de Coordi-nació és el responsable del GALILEO dins la GuB. �

2200

Seguretat i Mobilitat

Per ser usuari delBicing, nom ambquè s’ha batejat elnou transport pú-

blic individual amb bicicle-ta, cal comprar una targe-ta d’abonament, personali intransferible. L’abona-ment es pot adquirir a tra-vés d’Internet.

La targeta permetrà alsciclistes desbloquejar unabicicleta i utilitzar-la sensecàrrec addicional durant laprimera mitja hora d’ús. Laresta de temps utilitzat, fins a un màxim de 2 hores,es tarificarà en fraccions de 30 minuts dins de l’ho-rari de servei, que només tanca entre les dotze de lanit i les cinc de la matinada de diumenge a dijous.

El sistema, que va destinat a la ciutadania de Bar-celona, està pensat per facilitar la rotació dels vehi-cles. És per això que es penalitzarà als usuaris quesuperin aquest temps.

Per promoure l’ús del servei, i fins el dia 6 de ju-liol, es farà una oferta de llançament de 6 euros pera l’abonament anual.

Implantació progressiva

La iniciativa va començar el 22 de març amb lesprimeres 200 bicicletes, distribuïdes en 14 estacionspel centre de la ciutat. Una xifra que s’incrementaràprogressivament fins arribar a les 3000 bicicletesubicades a 200 punts de tot l’àmbit urbà.

La xarxa de punts de recollida de bicicletes s’ha

Barcelona ha posat en marxa un nou sistema de transport públic basat en l’ús in-dividual de bicicletes. L’Ajuntament instal·larà 200 estacions de bicicletes durant el2007, distribuïdes estratègicament per afavorir la intermodalitat amb la resta detransports públics de la ciutat.

basat en criteris d’intermo-dalitat, és a dir, en la utilit-zació de més d’un mitjà detransport per desplaçar-se.Per això, la majoria d’apar-caments es localitzaranprop d’estacions de metro,pàrquings municipals,grans equipaments, uni-

versitats i eixos comercials.Sempre trobaràs una estació del Bicing a uns 300metres de distància.

En l’actualitat, ciutats europees com Lió, Oslo iEstocolm ja tenen un transport públic en bici com elque ha implantat Barcelona.�

Bicing: el noutransport públic

Jordi Hereu va ser delsprimers a provar el Bicingdurant la presentació delpassat 16 de gener.

A finals d’any, 3.000 bicisen 200 punts permetranfer desplaçaments curts iràpids per Barcelona

Una de les estacionsde recollida debicicletes instal·ladesa Barcelona

2211L’objectiu de leszones 30 és mi-llorar la convi-vència entre via-

nants i vehicles i aug-mentar la seguretat a laxarxa local de Barce-lona. La segona fased’implantació, que esduu a terme de març aoctubre, farà arribar laZona 30 als barris d’ElRaval i La Ribera-Born(Ciutat Vella); a SantRamón-Pedralbes (LesCorts); Farró (Sarrià-Sant Gervasi); Horta; Camp de l’Arpa i El Clot (SantMartí); i al districte de Sants Montjuïc.

L’inici i final de les Zones 30 es senyalitza de ma-nera clara i especialment visible: calçada pintada devermell, senyalització horitzontal i –només a l’en-trada– elements de relleu al paviment marquenl’accés i sortida en aquestes àrees de trànsit pacifi-cat. Durant la circulació, es recorda la vigència de lalimitació de velocitat a tots els conductors mit-jançant la senyalització específica de les cruïlles. Laimplantació de les Zones 30 va acompanyada d’unacampanya informativa dirigida als veïns i veïnesdels diferents barris on s’aplica.

Prova pilot

El passat mes de juny de 2006 s’implantava alcasc antic de Sant Andreu el primer sistema de Zo-nes 30 de la nostra ciutat. Els principals resultats

d’aquesta prova pilot han estat la disminució del’accidentalitat –en un 27%–, l’augment de l’ús dela bicicleta i l’increment de la seguretat dels via-nants. A més, gràcies a la mesura de pacificació deltrànsit, s’ha doblat l’afluència de persones en elscarrers més comercials de la zona. �

Barcelona faextensiva la Zona 30

Els barris del Poble-sec i Font de la Guatlla (Sants-Montjuïc) i de la Prosperitat(Noubarris) inauguren el pla d’implantació de Zones 30 de trànsit pacificat a totala ciutat. El sistema, assajat al casc antic de Sant Andreu, es farà extensiu durantaquest any a 128 quilòmetres més de la xarxa viària urbana.

Sobre aquestes línies, el carrer Comte Borrell, on ja ésvisible la senyalització excepcional de les Zones 30.

2222

El reportatge

Interactuant a altnivell per millorarLa Jornada de Comandaments va reunir 53 alts càrrecs de la GuB i representantsde diferents àmbits del Sector. Entre les seves conclusions destaca la necessitat detreballar per una policia “encara més propera, coordinada amb altres cossos i co-neixedora de les noves realitats socials de Barcelona”.

Sense uniforme, o uniformats en aquestaocasió amb americana i corbata, van assis-tir els caps de cadascuna de les unitats i elsmàxims representants de la GuB a la Jorna-

da de Comandaments que va tenir lloc el passat 20de febrer a l’auditori Can Fabra. La fita: posar sobre

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va presidir la Jornadade Comandaments del Cos.

La Jornada deComandaments va reunir53 alts càrrecs de la GuB i7 representants del Sector

la taula el moment actual en què es troba la ciutatde Barcelona i compartir experiència i coneixe-ments a l’hora de coordinar el funcionament de laGuB.

La Jornada va comptar amb la presència de 53comandaments del Cos –des del càrrec d’IntendentMajor fins al de sotsinspector– i 7 representants icàrrecs tècnics dels diversos departaments que in-tegren el Sector de Seguretat i Mobilitat.

Distribuïts en tres taules de treball, els 60 parti-cipants van analitzar un cas pràctic, en aquestaocasió una hipotètica candidatura de Barcelonacom a seu de UNICEF. Amb el punt de partida deconvertir la ciutat en l’emplaçament idoni per a talactivitat, es van anar succeint, consensuant i deba-tent propostes al voltant de com millorar l’actuacióde la GuB, els recursos humans i materials a establir,la coordinació amb altres àrees de l’Ajuntament oles actuacions que s’haurien de dur a terme en as-

2233

pectes concrets com accidentalitat, cohesió social oimmigració.

Jordi Hereu i Francesc Xavier Vilaró van ser elsencarregats d’obrir l’acte. En els seus discursos, l’al-calde i el cap de la GuB van coincidir a elogiar elbon moment pel que travessa el Cos després de lesincorporacions de personal, renovació dels recursosi modernització tecnològica portada a terme en elsdarrers anys. “Hem de fer de Barcelona un referentd’autoritat democràtica i de civisme a nivell euro-peu”, va remarcar Hereu, qui va incidir també en lanecessitat de seguir treballant “per un espai públicde qualitat que ens allunyi de situacions com lesviscudes a Alcorcón o a París”.

Més a prop

Impulsar la policia de proximitat, incrementar lacoordinació amb altres serveis, aprofundir en el co-neixement de les noves realitats socials de Barcelo-na i adaptar-hi l’ús de les noves tecnologies són, se-gons les conclusions de la Jornada de Comanda-ments, alguns dels eixos que poden potenciar latasca de la GuB.

Així, apropar encara més la tasca del Cos als ciu-tadans passa per propostes com la creació d’equipsde convivència, incrementar la patrulla a peu i elspunts fixos de vigilància, o formar en aquest aspec-te des de l’Escola de Policia de Catalunya. Fora del’àmbit policial, altres avanços positius serien de-senvolupar més la justícia de proximitat, agilitar elsprocediments administratius i complementar el fetpunitiu amb l’educatiu.

Un altre objectiu bàsic que es va assenyalar és lareducció de l’accidentalitat. En aquest sentit, es vaposar sobre la taula la necessitat d’analitzar fenò-mens com el de la bicicleta i d’estudiar específica-ment els diversos grups de risc. Alhora, es va plan-tejar la possibilitat que la GuB participi en determi-nats aspectes del disseny urbanístic. �

Jordi Hereu: “Hem de ferde Barcelona un referentd’autoritat democràtica i decivisme a nivell europeu”

Les propostes perpotenciar la tasca de laGuB passen per ser unapolicia encara més propera,coordinada amb altresserveis i cossos policials, iconeixedora directa de lesnoves realitats socials de laciutat de Barcelona

Els assistents es van dividir en grups per treballar sobre lalínea de progressió que ha de seguir la GuB

2244

El reportatge

Tecnologia policialEl 12 de març es va celebrar la 1a Jornada de Tecnologia i GuB, dirigida a incre-mentar l’autoritat i l’eficàcia de les Policies Locals mitjançant les noves tecnologies.Representants de cossos policials d’arreu del país van assistir a les conferències ivan conèixer les aplicacions i possibilitats de les PDA de mans d’agents de la GuB.

Apartir d’abril, serà possible pagar directa-ment les multes a través de la PDA. Les im-pressores portàtils incorporen un lector debandes magnètiques per a targetes de crè-

dit que permetrà als infractors fer efectiva la sancióen el mateix moment de rebre-la de mans de l’agent.

Una novetat que la GuB va presentar en la Jor-nada sobre tecnologia aplicada a la tasca de les Po-licies Locals, el 12 de març al Cosmo Caixa. Durantles conferències es va fer balanç dels beneficis deri-vats de l’ús de les PDA i les impressores durant elsprimers vuit mesos d’implantació. Integrants d’altrescossos van seguir amb interés la Jornada i les de-

mostracionsdel funcio-nament delsdispositiusrealitzadesper agentsde la GuB.

Policies Locals de Guipúscoa, Barakaldo o La La-guna, entre d’altres, Mossos d’Esquadra, Policia Por-tuària, i cossos municipals d’arreu de Catalunya vanassistir a la Jornada. Un fet que denota la condicióde referent de la GuB en quant al procés de moder-nització de les tasques policials.

Més àgil i fiable

“L’avanç és que les denúncies es tramitaran deforma més àgil i amb molts menys errors”, va expli-car l’intendent Juan José Vilanova. Gràcies a les no-ves tecnologies s’estalvia bona part del procés admi-nistratiu, amb el que s’ha aconseguit escurçar el pe-ríode de notificació en uns 10 dies. Actualment, un68% de l’activitat sancionadora de la GuB ja es fa através de les PDA, una circumstància que ha permèsreduir el marge d’errors en les denúncies fins el 2%.“Amb el perfeccionament del sistema s’aconsegueix

reforçar el Principi d’Auto-ritat dels agents”, va des-tacar Vilanova.

Des de l’entrada enfuncionament dels dispo-sitius, ara fa vuit mesos,s’han notificat 8.000anomalies en la via pú-blica acompanyades defotografia. Segons lesparaules de l’intendent,“en el futur les PDA ani-

ran incorporant novesaplicacions. Això permetrà als agents dur cada ve-gada més equipament –on line– sense afegir pes”. �Des d’abril, un lector de

targetes de crèdit instal·lata les impressores permetràpagar les multes als agents

A dalt, agents de la GuB realitzen una demostració delfuncionament de les PDA a companys d’altres PoliciesLocals. A l’esquerra, alguns dels assistents a la Jornada.

Saber aguantar

La nit fa sortir l’alter egode les persones: “Es compor-ten diferent que durant eldia, l’estat d’oci els fa estar

més animats i, també, ser mésincívics; hem de tenir paciència i molta mà esque-rra”. Alhora, la nit és l’ambient ideal per aquellsque, emparant-se en la foscor, busquen creuar lalegalitat: “La gent va distreta, els estrangers be-guts, i els lladres aprofiten per fer-los ‘el romario’o alguna altra treta i endur-se’ls la cartera”, expli-ca Alfonso. Tot i això, conforme avança la nit vacanviant el tipus de serveis.

Sense treva

La jornada a la UNOC comença a les nou de lanit i s’allarga fins les set del matí, quan despunta eldia: “És un no parar, has d’anar sempre amb quatreulls. Estàs informant i, de cop, sents algú que cridaperquè li han estirat la bossa i has de sortir co-rrents”.

Un horari difícil de compaginar? En absolut.“Treballar de nit i amb aquest horari et deixa molt

2255

Parlem de...

Patrullant mentre laciutat no dormLes nits de dijous, divendres i dissabte, a més de les vigílies de festius, la UNOC des-plega els seus efectius per tota Barcelona. Una tasca que engloba qualsevol tipusde servei de Guàrdia Urbana i que recolza l’operatiu de les unitats nocturnes terri-torials. Cal estar sempre atent, a les nits de la UNOC tot és possible.

La UNOC es va crear el juny del 2001 per do-nar reforç a les nits del cap de setmana. Dels28 agents que inicialment integraven la uni-tat s’ha passat a 76 en cinc anys. “Quan vam

començar era una bogeria: en dues hores es podienacumular 4 o 5 detinguts en la mateixa furgoneta”,recorda un dels agents. La seva presència s’ha fetnotar: les estadístiques recullen la important bai-xada de la delinqüència nocturna d’ençà fins ara.“L’Ordenança de Civisme ha estat una gran eina.Ens ha permès disposar de més informació, coordi-nar-nos millor amb altres Policies, i poder lluitarcontra determinades infraccions –pixats, botellón,venda ambulant”, assegura el sotsinspector SergiEstruch, cap de la unitat.

A l’hora de sortir al carrer, la unitat es divideixen set equips operatius: un de trànsit, un de poli-cia administrativa i cinc d’intervenció. A més,compta amb quatre grups desplaçats que s’inte-gren al servei de les diverses UNO territorials.

Els agents C. Parra, J. J. Herrero,S. Oller, J. Guzmán i G. Alfonso,cinc dels integrants de la UNOC,treballant en equip durant unaintervenció de seguretatciutadana a Les Rambles.

2266

Parlem de...temps lliure per a les teves coses”, explica G.Alfonso. Temps que molts integrants de la UNOCaprofiten per formar-se: “Gairebé tots estem estu-diant alguna carrera de forma presencial”, comen-ta l’agent J. Guzmán. Tot i això, reconeixen que van“al revés de tothom”, i que “fer el canvi de son elsdijous i diumenges sempre es fa difícil”.

Alcoholèmies positives, estupefaents, deten-cions, robatoris, furts, incivisme, decomisos; a la nites donen les mateixes problemàtiques que al diaperò magnificades. “A la UNOC a tots els agents elstoca fer de tot. Van rotant de paisà, en seguretatciutadana, de patrulla en moto o furgoneta”, expli-ca Sergi Estruch. Un fet que consideren un al·li-cient: “Havent estat aquí surts preparat per ferqualsevol cosa. Això sí, t’ha d’agradar molt la genti treballar en grup: aquí no hi ha lloc per les indi-vidualitats”. I és que la nit amaga més perills, riscosque es poden materialitzar en situacions tràgiquescom la que li va tocar viure al company Salas. “Aquíperds l’egoisme, no pots dur-te malament amb un

company de patrulla, tenir el grup unit implica es-tar més segur. No pots fallar”, explica Guzmán.

Ambient de festa

Gràcia, el ‘Triangle golfo’ de Poblenou, el barride Galvany i, com no, Ciutat Vella. Les zones on esconcentra l’oferta d’oci de la ciutat són el principalfocus d’atenció de la UNOC. Alhora, es fa especialincidència en la vigilància de les zones industrialsde Sant Martí –un imant per als robatoris en nausi magatzems– i del litoral barceloní: “Enxampemmolts ‘reptadors’, a la platja els és fàcil robar a lesparelles o als estrangers que es queden adormits,però són zones sense escapatòria. En més d’unaocasió intenten fugir tirant-se a l’aigua però... onvolen anar?”, explica divertida l’agent Alfonso.Aquesta tasca té una vessant molt agraïda: “Hi haqui apareix despullat a la comissaria per denunciar,a altres, estrangers sobretot, els poden haver robat

Una nit qualsevol

Una jornada de servei pot donar per a molt. Aquest és un recull d’alguns dels serveisrealitzats per un equip de la UNOC, la nit del divendres 16 al dissabte 17 de febrer.

21:30h - Sortida de lacentral a Zona Franca

Circular en moto perla vorera

Venda ambulantde begudes

‘Botellón’ i possiblesarticles robats

Decomís de llaunes Consum d’alcohol a lavia pública

Vandalisme i agressió a un empleat del metro

2277

“De nit, la gent actuadiferent: és més incívica,va més distreta. Cal tenirpaciència i mà esquerra”

bitllets d’avió, passaports. Quan recuperem els ob-jectes la gent ens abraça i n’hi ha que fins i tot plo-ren”. Els grans esdeveniments i els partits europeusde futbol són els punts àlgids de servei. Nits en quèels habituals dels furts o de la venda ambulant in-tenten fer l’agost, i en què la UNOC ha de fer unplus d’esforç.

Un ‘complet’

“L’interessant de la UNOC és que pot mobilitzarmolt personal, amb el material adequat, i en poctemps”, assegura Estruch. En una intervenció inte-gral en un local d’oci es pot actuar per una infini-tat de delictes simultanis: situació il·legal dels tre-balladors, pirateria –si el discjòquei posa músicadescarregada il·legalment–, menors, estupefaents,falta de permisos. “En aquests casos organitzem undispositiu ampli: agents de paisà a l’interior i con-trolant els lavabos, uniformats a la porta. Lapresència de molts agents evita que les personesmés alterades reaccionin agressivament i permetcontrolar tot el local”. �

Taxi. Taxi!

El particular horari i àmbit de treball haestat una font d’anècdotes per als agentsde la UNOC.En una ocasió, dos agents van baixar dela furgoneta després d’aturar un cotxeque van comprovar que era robat. Elsdelinqüents, enxampats in fraganti, vanarrencar i van donar-se a la fuga; amb elque la furgoneta de la UNOC va sortirdarrere seu. A la carrera, els dos agentsvan iniciar la persecució a peu rere elsseus companys, fins que un taxi es vaoferir a dur-los: “Segueixi a la furgo”,recorda Guzmán que van dir-li. Quanfinalment el vehicle fugat es va aturar, enestavellar-se contra una cantonada, elsagents de la furgoneta i els del taxi vanabalançar-se alhora sobre els lladres,davant la sorpresa dels primers que elsimaginaven corrent encara molts carrersenrere.A vegades, però, no cal ni anar a buscarels delinqüents. Patrullant de paisà, dosagents de la UNOC van detectar unaparella de nois d’aspecte sospitós i vandecidir seguir-los. No va fer falta: enveure’ls, un dels sospitosos se’ls vaacostar i, navalla en mà, els va intentaratracar. Ficada de pota, com la del pispa-carteres que va intentar robar elmoneder de la bossa a la mare d’unpolicia nacional, mentre sopaven enfamília en un restaurant. Al local, veientl’escena, hi era tot un equip de la UNOCi diversos agents dels Mossos d’Esquadra.

Actuació Ordenança dela Convivència

Infracció de trànsit

Identificació depossibles infractors

Alcoholèmia positiva

2288

L’expert opina

GuB: De quina manera ens pot ajudar professio-nalment el fet de gestionar amb perspectiva lanostra carrera?Rafael Folk: Les professions s’estan fent cada copmés complexes. Fins ara les organitzacions gestio-naven molt bé les competències tècniques, però aras’han incorporat una sèrie de capacitats noves ques’han de tenir en compte: capacitat de gestió, habi-litats socials i de relació amb la gent, iniciativa.Competències que abans només atenien als càrrecsde responsabilitat, i que ara cobren importància atots els nivells i a totes les professions.

Rafael Folk és consultor i expert en la gestió integral de Recursos Humans basadaen competències. Participa en la implementació a la GuB el Full de DesenvolupamentProfessional, una eina que ajudarà a guiar la carrera professional dels integrants delCos, ajustant la seva formació.

Quins beneficis ‘tangibles’ ens pot aportar el fetde conèixer les nostres capacitats?Prendre consciència d’un mateix és profitós. El FDPavalua més enllà de les competències que diríem...d’ofici. Aquestes competències ‘extra’ no només sónútils per a la feina, sinó també per a la nostra vidapersonal.

Què suposa per a la GuB la planificació del de-senvolupament professional de la seva plantilla?La carrera professional és una eina essencial per fo-mentar una organització, una forma de motivar elpersonal policial a millorar i un reconeixement del’organització envers el seu esforç. Que la GuB hagiapostat per un model d’aquest tipus és molt impor-tant. Un sistema de formació permet orientar millora la gent i, alhora, contribueix a que l’organitzaciósigui més conscient dels recursos humans de quèdisposa. A més, es tindrà una referència clara de lesnecessitats formatives de cadascú.

En quin punt es troba el FDP avui?Actualment s’està duent a terme una prova pilotdel Full de Desenvolupament Professional a les uni-

“Ser avaluats enspermet millorar”

Rafael Folk dirigeix Xarxa-consultors, l’empresa que dónasuport a la implementació del Full de DesenvolupamentProfessional a la GuB.

“El FDP es farà extensiu ala GuB a finals d’any is’aplicarà en el futurtambé als comandaments”

2299

Com funciona el FDP?

1r. Els agents autoavaluen el seu nivelld’assoliment –entre insatisfactori iexcel·lent– de diverses competènciesprofessionals.

2n. Els caporals avaluen cadascun delsagents sota el seu comandament.

3r. Agent i caporal es reuneixen i posenen comú les dues avaluacions.

4t. Ambdós identifiquen els punts fortsde l’agent i aquells en que necessitamillorar.

5è. S’estableixen les activitats de millorad’aquestes competències: formació,pràctiques específiques.

6è. Seguiment del procés i revisió delsresultats a final de cada any.

tats de Circulació, a la UT-3 i a la UNO-3. El siste-ma d’avaluació de capacitats i d’orientació forma-tiva té en compte el criteri de la GuB i dels seus in-tegrants.

Quin ha estat el procés d’elabora-ció del FDP?Vam començar defi-nint les competènciesprofessionals necessà-ries per acomplir de for-ma excel·lent la tasca deguàrdia urbà. Per fer-ho,vam consultar els agents ivam convertir la informacióen elements de valoració ob-servables, de manera que els ca-porals poguessin avaluar els agents i orientar mi-llor les seves carreres a partir d’una sèrie decapacitats.

Per què els caporals?Perquè qui pot i ha d’avaluar és qui millor coneix laseva gent, qui hi treballa colze a colze. Necessità-vem una figura intermèdia, algú que assumís fun-cions de comandament i que, alhora, estigués encontacte permanent amb els agents. També vamcomprovar com molts caporals ja feien, de formaintuïtiva, avaluacions similars dels seus agents, toti que no sistematitzades com ara.

Com i quan es farà extensiu el FDP?El sistema es farà extensiu a tot el Cos a finals del2007, incorporant els ajustos i possibles milloresque s’extreguin d’aquesta experiència pilot. Els ca-porals que ja han pogut comprovar el funciona-ment del FDP actuaran com a formadors per a laresta de caporals de la GuB. A més, hem començatpels agents, però el FDP es farà extensiu progressi-vament a tots els nivells de responsabilitat dins deGuàrdia Urbana de Barcelona.

Quin objectiu persegueix el FDP?No es tracta d’una eina de gestió dels recursos hu-mans. Any a any les competències es renovaran iajustaran, es recolliran les propostes de millora i espoden adoptar aquelles iniciatives de formació ques’hagin provat més efectives. 2.500 agents fentcanvis any rere any, durant una dècada, repercutiràen el benefici de tota la Guàrdia Urbana.

Quins reptes suposa la incorporació del FDP?Assumir la cultura d’avaluar i de ser avaluat és elque pot costar més al principi. Però cal ser cons-cients que treballar en una organització on s’ava-lua és una gran sort: et permet conèixer-te. Unexemple: a França, la llei reconeix el dret dels tre-balladors a sol·licitar un balanç de competències;tothom pot exigir ser avaluat. Aquí, les administra-cions públiques estan incorporant el FDP com unaeina més en la seva modernització tecnològica. �

Les 9 capacitats bàsiques d’unagent de la GuB segons el FDP:

• Transmissió d’informació• Solució de problemes• Interès i iniciativa• Presa de decisions• Responsabilitat• Flexibilitat i polivalència• Capacitat tècnica• Dedicació• Habilitats socials

3300

XxxxxxxxxxActivitats

La secció d’atletisme del CEGUB ha tingut fei-na aquest trimestre. El 21 de gener, la MitjaMarató de Terrassa, una cursa molt dura iamb grans desnivells en què l’agent Jesús

García va firmar una excel·lent 10a posició amb untemps d’1 hora i 17 minuts. Un mes i mig després,el 4 de març, cinc companys van prendre part en laMarató de Barcelona. Tots ells van aconseguir com-pletar els més de 42 quilòmetres de recorregut. �

Duel Blanc i Blau

El passat 21 de desembre es va disputar a laciutat esportiva de Sant Adrià de Besòs unpartit amistós entre companys de la sec-ció de futbol onze del CEGUB, sota el nom

de Penya Blanc i Blava “Tintín” Márquez, i un equip

Expedició als JocsMundials d’Adelaida

Prova superada: els atletes al final de la Marató de BCN

de veterans del RCD Espanyol. Antonio Domingo,capità dels agents, va organitzar l’esdevenimentque va acabar amb una ajustada victòria espanyo-lista per 4 gols a 3, enmig d’un ambient d’absolutaesportivitat. �

Austràlia és a l’altra punta del món, però niaquesta circumstància ha impedit que di-versos equips de la Guàrdia Urbana deBarcelona participin als Jocs Mundials de

Policies i Bombers que se celebren a la ciutat aus-traliana d’Adelaida del 16 al 25 de març. En l’ante-rior edició, del 2005, l’expedició de la GuB vaendur-se del Quebec 14 medalles, 3 d’elles d’or. �

Temporada de maratons

3311

visites a llocs tant emblemàtics com Sant Pere Pes-cador o el museu Dalí. ____.El diumenge 18, ja de tornada a la capital cata-lana, els participants en la concentració van podervisitar les instal·lacions de la Sala Conjunta de Co-mandament i el museu de la GuB. �

Es agents amants de les dues rodes van teniruna cita ineludible els dies 16, 17 i 18 demarç. Va ser en la VIII Concentració Interna-cional de Motoristes Policies i Bombers ce-

lebrada a Santa Susanna. Enguany, la trobada va in-cloure rutes per Girona, Figueres i Barcelona, amb

Policies i Bombersunits per les motos

Barcelona acull un cop més la ja tradicionalCursa de Bombers, que es disputa l’1 d’abrili que aquest any celebra la seva novenaedició. Els corredors que hi participin hau-

ran de recórrer 10 quilòmetres de circuit urbà enmenys d’1 hora i 20 minuts, amb sortida des del’avinguda del Marquès de l’Argentera (Parc de la

Els participants més professionalsde l’edició 2006 de la Cursa deBombers, moments abans de lasortida.

Torna la Cursa de BombersCiutadella) i arribada al passeig Picasso. Una cin-quantena de companys del CEGUB s’han apuntat ala prova, per intentar superar o igualar les bonesclassificacions obtingudes en anys anteriors. Els re-sultats es podran consultar a través de la pàginaweb www.cursabombers.com, i tots els corredorsrebran un DVD obsequi amb el resum de la Cursa. �

blics. A part decomplir servei coma gossos policia,els recent arribatstambé participa-

ran en desenesd’exhibicions i festes populars de barri.

Anys enrere, la dels pastors alemanys era l’únicaraça admesa a l’Equip Caní, però actualment n’hi hauna gran varietat: snauzers, ‘malinois’ belgues itambé labradors. “No hi ha una raça específica degos policia, tots valen”, comenta Sánchez. La vidade servei d’un gos policia a la GuB no sol passar dels5 o 6 anys –equivalents a uns 35 o 40 anys hu-mans–; després, es jubila i es dóna en acollida a al-gú de confiança perquè se’n faci càrrec. �

FELICITACIONS A LA GuB

• De la presidenta de l’Associació MUPOL (Sevilla) a la GuB per les faci-litats donades per tal que les agents femenines poguessin assistir als actesdel ‘25 Aniversario de la Incorporación de la Mujer en la Policia Local’ quees va desenvolupar a Sevilla.• 9. Del gerent de l’Institut Barcelona Esports a la Guàrdia Urbana que,amb la seva col.laboració i esforç, han contribuït a què la Marató 2006 fostot un èxit.• Del Sr. Pedro Perea a l’agent número 18.007 pel seu comportament i perl’amabilitat amb què va ser tractat, al ajudar-lo davant d’un problema.• De l’empresa Sagalés a la GuB per la col·laboració amb un dels seus con-ductors que va patir una avaria a l’avinguda Meridiana el 17 de gener.• Del president de l’Institut Metropolità del Taxi a la UT-3 per la col·la-boració rebuda amb motiu del congrés 3-GSM.• Del director de Serveis a la Mobilitat a la GuB per la seva actuació enla desarticulació de la xarxa d’estafadors dels parquímetres de la zona deSants.• De l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes del Col·legi Sant Joan Bos-co a la GuB, per la seva tasca i per la col·laboració dels monitors d’Educa-ció Viària.• De l’Associació de Comerciants de Trinitat Vella a la Guàrdia Urbana peltreball que estan duent a terme al barri.

3322

El tauler

El Raval i el Gòtic són els dos gossosbessons que darrerament han arribat al’Equip Caní de la UPAS. Ara tenen pocsmesos, però ben aviat, quan hagin es-tat ensinistrats, començaran la seva vi-da de servei a la GuB destinats a tas-ques de defensa i atac.

La ‘nova promoció’ canina

Són pastors belgues ‘malinois’, van néixer el se-tembre de 2006 i, de moment, l’únic que fan és per-seguir-se, córrer amunt i avall i rebolcar-se pel te-rra. “Els entrenaments amb els gossos es fan ambmolt de joc i molta paciència”, explica el caporalFrancisco Sánchez. A part del Gòtic i el Raval, a l’E-quip Caní de la UPAS hi ha 6 gossos més, i tots ellsamb noms ben peculiars: Euro, Renti, Rosti, Taiz,Frodo i Zeus. “Molts ja tenen un nom quan arribena la GuB, però en el cas del Gòtic i del Raval, elsnoms els va escollir un company de tardes”.

Cada agent s’encarrega del seu gos i cada gos téassignada una tasca concreta: detecció d’estupefa-ents, prevenció de delictes, vigilància d’espais pú-

L’agent Pellejero, del’Equip Caní de laUPAS, juga amb elGòtic i el Raval

DEFUNCIONS

JUBILACIONS

Miguel Ocaña AlcázarMiguel A. Andrés Rincón

Ramón García GarcíaMiguel Herrero TriguerosLuis Núñez ClaveroAntonio Torrijo CantínJose Luis Doña GarcíaFrancisco García TreviñoFrancisco Rosales de TorresGuillermo Carmona Parra

3333

Carta a un companyEls companys de la UT-1 han demanat publicar les següents línies, enmemòria i record del caporal Miguel Ángel Andrés Rincón:

Encara era negra nit quan vam començar el lent ascens a l’Aneto, ara fa ja un any imig. Desconeixíem si quedava encara lluny, a aquelles hores tan primerenques, l’an-helat cim. Les llanternes ens ajudaven a donar cada pas. Aquella primera pujada,amb els músculs encara adormits, resultà dura. A alguns, la idea de tornar se’ns pas-sava pel cap, però no hi ha recolzament més gran que aquell que et donen els quetens més a prop. Així que tot el grup, unit, va anar, poc a poc, fent camí.Les aturades, cada cert temps, eren necessàries per proveir-nos, recuperar forces igaudir de la companyia dels altres. Sobre les cames anaven pesant tantes horesd’esforç. I vam fer el cim! Abraçades, un brindis i l’emoció de trobar-nos tots

junts. Perquè no hi ha més dolça sensació que la de compartir els bons moments de la vidaamb aquelles persones que més aprecies.Després d’una breu felicitat, allà, prop dels núvols, vam començar el descens. Les hores pas-saven factura. Ens vam anar recolzant els uns en els altres per facilitar-nos la tornada. Des-prés de més de 12 hores d’un intens caminar vam acabar esgotats, però certament satisfets,no només per haver pujat una muntanya gairebé inabastable, sinó per haver compartit eltemps amb persones tan especials.Tan especials com tu.Gràcies per regalar-nos cadascun dels teus somriures, un paradís en aquests temps de de-serts. Els teus companys de Ciutat Vella et recordarem sempre.

Dues fotos amb història: les dels agents de les promocions49a i 50b, ara fa 25 anys.

Enhorabona a lespromocions 49 i 50

Enguany, els 67 agents incorporats a la GuBel 1982 –les promocions 49A, 49B, 50A i50B– compleixen 25 anys de servei. L’ani-versari es va celebrar amb un sopar al res-

taurant Can Cortada, al que van assistir 40 de les120 persones que van conformar la ‘nova lleva’ arafa un quart de segle –tant agents de la GuB comd’altres municipis. Abans de bufar les espelmes re-glamentàries, els assistents van poder recordar ple-gats les anècdotes i vivències passades a l’Escola dePolicia, quan aquesta estava ubicada a l’edifici queactualment ocupa Prefectura.

3344

Els convidats

- Quina opinió té de la Guàrdia Urbana?La Policia és part bàsica de la nostra vida, ells ensajuden a què tot funcioni millor. Quan em desplaçoa Barcelona, si hi ha guàrdies tot és més fàcil. A mim’agradaria que el guàrdia urbà fos un annex posi-tiu del meu dia a dia.- Recorda cap anècdota en què intervingués la GU?En tinc poques, sóc molt tranquil conduint. La méspropera és deixant les meves filles a l’escola. Sommolts els pares que aparquem en un xamfrà perquèno hi ha espai enlloc més i, ara, han començat amultar: fa ràbia. - Quines coses creu que es podrien millorar?M’agradaria que hi hagués més diàleg entre guàrdiai ciutadà, que fos més una relació pare-fill en què elguàrdia eduqués. A mi m’agrada que m’expliquin lescoses perquè així les puc entendre i, probablement,se’m queden més. També caldria unificar criteris en-tre policies. Que no vagis a una ciutat, deixis el cot-

xe en un lloc i no passi res i, en canvi, en una altrase te l’endugui la grua el primer minut.- Què ha de tenir el “policia ideal”?Ha de ser flexible i dialogant, i crec que no ha de serautoritari. A vegades hi ha un distanciament que nohauria d’existir, situacions que amb el diàleg es po-drien arreglar millor. No m’agrada que m’imposin lescoses, prefereixo que me les expliquin. Si he fet al-guna cosa malament i un guàrdia urbà m’enxampa,el primer què faig és demanar-li perdó; a partir d’a-quí, espero que ell també em respongui bé.- Li hagués agradat ser guàrdia?Mai m’ho he plantejat. Sempre, des de petit, haviasomiat amb ser tennista.- En general, quan es troba amb un guàrdia urbà, elmulta o li demana un autògraf?Home, autògrafs no. Sí que m’ha passat que em pa-rin, em reconeguin i em saludin, sobretot els agentsde Sant Cugat.- Què li sembla la participació d’aquest Cos a festes iactes diversos de la ciutat?Quan vas al Palau Sant Jordi o al Camp Nou a veure

un concert, els guàrdiesurbans estan allà treba-llant perquè tu gaudeixisde la teva afició. Per això,cal entendre que no com-parteixin l’ambient defesta, posar-se en la sevapell, però també els de-mano que es posin a la

meva. Per exemple, que no vagis a un partit delBarça, aparquis en un lloc on no molestes i se’t en-dugui el cotxe la grua... home, ja t’ha amargat la nit.- Creu que els barcelonins coneixem i valorem com calaquesta institució?La gent no ho sé. Jo sí que valoro el que fan perquèno deu ser gens fàcil: han de lidiar amb els cotxes, lagent nerviosa, la que va tard, els que duen els nensa l’escola. Són situacions bastant estressants.- Vostè ha rebut en dues ocasions el premi Stefan Ed-berg a l’esportivitat. Un reconeixement que seria equi-valent al civisme a la ciutat. Com s’ha d’inculcar el res-pecte per l’espai urbà?Fent veure a la gent que la ciutat és una cosa seva,i també de les conseqüències del que fan. Quan fasuna infracció no has de tenir por de què et multin,sinó de fer mal a algú o de fer-te’l a tu mateix. Jo noparlo pel mòbil perquè és perillós, no pas perquè emveurà el guàrdia, i no corro perquè té un risc alt. �

“Demano a la GuBflexibilitat i diàleg”

Àlex CorretjaUna vida dedicada al tennis: 17 títols individuals, unamedalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney 2000 i unaCopa Davis avalen la seva trajectòria professional. El 23de setembre penjava oficialment la raqueta, però la sevapassió l’ha mantingut unit a les pistes: avui compagina eltreball de comentarista a TVE amb l’empresa derepresentació d’esportistes que tenen amb el seu germà.

3355

Desconecta + humor

Humorper Nasi

Jeroglíficper Serrallonga

Tres pistesper Serrallonga

SOLUCIÓ A LES “TRES PISTES”1/ Es tracta del carrer Velázquez2/ El famós pintor es deia Diego Rodríguez de Silva y Ve-lázquez3/ i és l’autor de “La Rendición de Breda”, un quadre queés conegut per “Las Lanzas” i que es pot admirar al museudel Prado de MadridSolució

1/ Carrer del districte de Gràcia

2/ dedicat a Diego Rodríguez de Silva(1599-1660)

3/ autor d’una rendició mal anomenada i exposada al Prado

De Joseps, Joans

i ......................

hi ha a totes les cases

Solució

SOLUCIÓ AL JEROGLÍFICDe Joseps, Joans i ASES hi ha a totes les cases

Carrer del districte de Ciutat Vella