El BlocGener 2007 Edita: Bloc Olesà

MANIFEST PER A LES ELECCIONSMUNICIPALS DE 2007

La situació actual d'Olesa fa necessari un nou model de gestió que doni resposta al desig de lapoblació d'un model consensuat, que tingui una administració local professionalitzada i unagestió política participada i veritablement democràtica.

L'administració local ha demostrat la seva ineficàcia i una incapacitat manifesta per donar res-posta a les necessitats dels ciutadans, legislatura rere legislatura.

El BLOC OLESÀ vol manifestar la seva voluntat i desig de col·laborar a la creació d'una alian-ça per aconseguir un col·lectiu ampli, plural i obert. Tan obert que pot i vol comptar amb totsels partits i/o opcions polítiques, associacions, plataformes, entitats i ciutadans independentsdisposats a conformar una candidatura que pugui gestionar aquest canvi que tant desitgem.

Amb aquest afany, pensem que cal enumerar els elements o aspectes, pensem que prou oberts,que ens han de permetre assolir una identitat com a col·lectiu:

PRIMER.- És un projecte exclusivament local, obert a totes les sensibilitats, on ha de preval-dre l'interès general de la població i ha de servir per definir el model de poble que els olesansdesitgem en tots els àmbits: cultural, urbanístic, educacional...

SEGON.- S'ha d'establir un pla de treball orientat a assolir un canvi progressiu de model de ges-tió, que inclourà els següents objectius:

1- Posar en pràctica una democràcia participativa, que persegueixi la integració de lasocietat civil, i en especial del teixit associatiu, en un projecte de desenvolupament col·lectiudel poble i per al poble. Aquest procés serà el referent per a l'adopció de decisions públiques.

2- Separar la gestió tècnica de la gestió política.3- Professionalitzar la gestió tècnica, a través d'un organigrama de funcions coherent i

adequat i de la formació d'un equip humà a partir de criteris estrictament professionals.4- Orientar la gestió política cap a l'adopció de decisions pressupostàries i estratègiques,

tot potenciant els serveis, amb l’únic propòsit de treballar per l’interès dels ciutadans d’Olesa.Tot això en estret contacte personal amb la població, amb les seves necessitats i tenint en comp-te les seves aportacions.

TERCER.- S'establiran els perfils humans més adequats per al projecte a desenvolupar, que ser-viran de base per a la creació d'una candidatura del més alt nivell, en el sentit de prioritzar lacapacitat personal, la voluntat de treball i dedicació, la transparència i l’honradesa. Els grupshan de tenir el legítim objectiu de guanyar unes eleccions i governar, però cal garantir als ole-sans que el dia següent dels comicis hi comptin amb un equip capaç i preparat per assumir elrepte del govern.

Tindrà una importància vital, per a la cohesió del grup i per al desenvolupament del projecte,l'elecció d'un cap de llista que sigui ben acollit per les diverses sensibilitats, tant per la seva tra-jectòria personal com per la seva capacitat de liderar i organitzar. Però pel Bloc Olesà, comsempre ha demostrat, el col·lectiu és molt més important que el líder.

El BLOC OLESÀvol manifestar laseva voluntat idesig de col·labo-rar a la creaciód'una aliança peraconseguir uncol·lectiu ampli,plural i obert.

És un projecteexclusivamentlocal, obert a totesles sensibilitats, onha de prevaldrel'interès general dela població.

Volem fer possiblela creació d'unacandidatura delmés alt nivell, en elsentit de prioritzarla capacitat perso-nal, la voluntat detreball i dedicació ila transparència ihonradesa.

Joan Riera

Aviat s’inaugurarà el Parc de l’Estatut, unaobra que, abans d’haver-se estrenat oficial-ment, ja ha estat objecte de crítiques perpart dels veïns, i no sense motius. Nosaltresja vam fer diverses valoracions mentre l’o-bra s’estava gestant i el temps, malaurada-ment, ens ha donat la raó.

Un dels aspectes en els qual vam posar mésèmfasi abans de l’inici de l’obra, una de lescoses que més insistentment van demanarel veïnat, les associacions de veïns i elBLOC OLESÀ a diversos plens va ser que,aprofitant la urbanització de la Plaça, es fesun pàrquing subterrani per poder respondrea la gran necessitat de places d’aparcamentque hi ha a la zona. La resposta va ser unno rotund per part de l’equip de govern. Lanegativa a fer aquest pàrquing respon, unavegada més, a la miopia, manca de previsiói de planificació dels equips de govern del’Ajuntament que estan convertint Olesa enun poble on es fa difícil de viure-hi. Desque es van començar les obres veiem cot-xes aparcats per tot arreu: carrers, voravies,dins la zona d’obres del parc... Potser lanegativa ve, també, per la seva experiènciaamb l’altre pàrquing de la vila, el de laplaça Catalunya.

El pàrquing de la plaça Catalunya ha estatruïnós pel municipi d’Olesa a causa de lamala negociació de la concessió, la malagestió i la despreocupació que l’equip degovern mostra per aquesta propietat, comfa amb tantes altres, algunes a punt d’enso-rrar-se. Per altra banda, si algú pensa que laconstrucció d’un pàrquing subterrani alparc de l’Estatut hauria costat massa dinersal municipi, us assegurem que no, tot alcontrari, si les coses es fessin bé. La cons-trucció d’un pàrquing al Parc de l’Estatutpodria haver estat econòmicament rendibleper al poble, a banda que hauria solucionatel greu problema de la falta d’espais peraparcar a la zona.

El pàrking de la Plaça de Catalunya

L’únic pàrquing públic vigilat que hi haactualment a Olesa és el de la plaça deCatalunya, que a causa de la inèpcia i ladespreocupació d’aquest govern munici-pal, fa que els guanys que genera vagin auna empresa privada i que l’Ajuntamenthagi de pagar, és a dir, perdre diners, peraparcar vehicles a càrrec municipal.

Ja fa temps que el Bloc Olesà havia denun-ciat aquesta situació, però el conflicte del

carrer Alfons Sala va posar de manifest laridícula posició de l’Ajuntament. En ini-ciar-se les obres els veïns d’aquest carrer,com que no podien aparcar als seus garat-ges particulars, van rebre el compromís del'Ajuntament que podrien aparcar al pàr-

quing de la plaça Catalunya gratuïtamentmentre duressin els treballs. Així, l’admi-nistració va formalitzar un contracte menord’arrendament amb l’empresa Excopasa–que gestiona el pàrquing– durant el termi-ni de quatre mesos, que era el previst per al’execució de les obres –ara ja fa cap a dosanys que el carrer està inoperant–. Doncsbé, aquests veïns es van trobar que l’1 dedesembre de 2006 se’ls impedia de deixarels seus cotxes al pàrquing de la PlaçaCatalunya. El motiu era la falta de paga-ment per part del govern local (concreta-ment 12 mensualitats, 33.000 €).

Una història tèrbola, una concessió fosca

La situació viscuda pels veïns d’AlfonsSala encara pot considerar-se agreujada sitenim en compte quina ha estat la històriade la concessió del pàrquing de la plaçaCatalunya:

-El 1990 s’obre concurs de concessió delprojecte del pàrquing de la plaçaCatalunya. Només es presenta a la licitacióuna empresa: Excopasa, creada aquellmateix any, sense solvència ni activitatdemostrada, i que, dels 100 punts possiblesa través dels quals es valora la fiabilitat deles empreses, només n’obté cinc (traduït anota escolar, un molt deficient).Curiosament és aquesta empresa guanya-dora, i no l’Ajuntament d’Olesa, qui, abansdel concurs, redacta el primer esborranydel plec de condicions que marca els límitsde la concessió. És a dir, l’empresa queguanyaria va establir, prèviament, les con-

dicions del servei.

-Les condiciones que se signen entreExcopasa i l’Ajuntament són, a grans trets:l’empresa explotaria l’aparcament a canvid’un cànon anual (veure quadre): la prime-ra planta (150 places) es dedicaria a rotaciói pupil·latge i les plantes segona i tercera(303 places) es vendrien a particulars, fentuna cessió d’ús durant 50 anys (el tempsque durarà la concessió del servei).D’aquestes últimes només consta que sen’hagin venut 11 places al preu de1.400.000 pessetes cadascuna.

-A canvi de construir l’aparcament i urba-nitzar la plaça, Excopasa rebia la concessióde l’explotació de l’aparcament subterranidurant 50 anys.

-L'obra s’acaba el 1993, però es recepcionael 1998 perquè hi ha irregularitats en l’exe-cució.

-El pàrquing de la Plaça Catalunya haviade costar a Excopasa 425.500.000 pessetes.El cert, però, és que la quantitat que es con-signa en els seus comptes oficials és sensi-blement inferior.

Incompliments des del primer any

L’empresa Excopasa ha incomplert lescondicions signades a l’escriptura en elssegüents punts:

-Entre els anys 1993 i 2002, Excopasa nova pagar ni una pesseta a l’Ajuntamentd’Olesa. Val a dir que l’Ajuntament nos’havia molestat a emetre ni un sol rebut.El 2002 l’empresa regularitzà la situació il’Ajuntament no li imposà cap mena desanció ni va tenir capacitat per cobrar capmena d’interès de demora.

- Només es podia destinar fins a un 20% deplaces en règim de pupil·latge (un 40% a laprimera planta). Excopasa en té la majoriai, així, ha canviat unilateralment els resul-tats econòmics de la concessió, sense com-pensar degudament als ciutadans.

-Excopasa havia de presentar anualmentels comptes i no ha fet mai en el temps esti-pulat.

-Al tractar-se d’una concessió pública, i talcom recull el mateix plec de condicionssignat entre l’administració i l’empresa,Excopasa només podia augmentar els

paLmpad

qcd

U

Da

ip

El

dtE

zrdp

E

Fatltg

Thqcvtttpr

IBd

Pc

Q

El misteri dels aparcaments públics: o no se’n

preus de les places a pupil·latge o a rotacióa través d’un acord de Ple de l’Ajuntament.La realitat és que Excopasa ha anat aug-mentant el preus i no ha sol·licitat mai l’a-provació de l’Ajuntament, ni tan sols quanaquests increments s’han situat per sobrede l’IPC. Recordem que en aquests casosels perjudicats són els usuaris, els olesansque a través de la seva administració hanconcedit un servei que no respecta les con-dicions contractuals.

Una nova negociació fallida

Davant d’aquests fets l’Ajuntament no haaplicat cap sanció a Excopasa, tenint dret,fins i tot, per la gravetat i reiteració de lesinfraccions, a rescatar la concessió i recu-perar la propietat per al poble.

El senyor Jaume Monné, proper candidat al’alcaldia pel Partit Socialista, l’any 2002s’ocupà de negociar la regularitzaciód’Excopasa, pels incompliments de con-tracte abans esmentats. Què va aconseguir?El cobrament dels lloguers endarreritsentre l’any 1993 i 2002 sense cap penalit-zació (i sense demanar el pagament d’inte-ressos de demora) i la cessió de dues placesd’aparcament gratuïtes. Quin gran negociper al poble! Felicitats, senyor Monné!

El Bloc Olesà actua

Fa tres anys que el Bloc Olesà va denunciaraquesta situació davant l’equip de governtripartit, que l’únic que va fer va ser portarl’expedient a un assessor jurídic extern pertal que l’estudiés, sense que se’n hagi tin-gut cap més notícia.

També durant aquest temps, el Bloc Olesàha presentat al·legacions i propostes per talque es regularitzés el servei i la seva situa-ció econòmica. Hem demanat que s’apro-vés pel Ple un preu públic de l’aparcament,tal com estipula el contracte; hem sol·lici-tat que l’empresa presenti els seus comp-tes; hem exigit que aquesta es posi al diapel que fa a les seves obligacions tributà-ries.

I, vista de la inoperància del govern, elBloc Olesà ha demanat finalment la revisiódel contracte o el rescat de la concessió.

Per cert, l’antic regidor de patrimoni vacontestar en un Ple que l’aparcament ni tansols està escripturat a nom del municipi.Qui en dóna més?

n fan o són un forat en els comptes municipalsEls números de la concessió original

Pel que fa als ingressos, el concessionari els rebria per tres conceptes:

1.- tarifa horària (60% de la primera planta, com a mínim 90 places).

2.- pupil·latge (40% de la primera planta, com a màxim 60 places).

3.- places d’ús privatiu (plantes segona i tercera, 303 places). En aquest cas, la con-cessió es faria durant 50 anys al preu d’1.460.000 pessetes cadascuna. Així, i peraquest concepte, la recaptació màxima prevista seria la següent:

1.460.000 x 303 places = 442.380.000 pessetes

Així, doncs, en cinquanta anys de concessió l’empresa pagaria a l’Ajuntament en con-cepte de cànon 27.000.000 de pessetes (més revaloritzacions de l’IPC) i cediria l’a-parcament.

CÀNON ANUAL

Fins l’any 10 de la concessió 100.000 pessetes

Anys 11è a 15è de la concessió 200.000 pessetes

Anys 16è a 25è de la concessió 500.000 pessetes

Anys 26è fins al final de la concessió 800.000 pessetes

Els números actualsPel que fa als ingressos, el concessionari ara els reb per quatre conceptes:

1.- tarifa horària (60% de la primera planta, com a mínim 90 places).

2.- pupilatge (40% de la primera planta, com a màxim 60 places).

3.- places d’ús privatiu (plantes segona i tercera, 11 places). En aquest darrer cas, laconcessió s’ha fet durant 50 anys al preu d’1.460.000 pessetes cadascuna.

1.460.000 x 303 places =16.060.000 pessetes

4.- pupilatge (292 places en plantes segona i tercera). Als preus de desembre de 2006(63 euros mensuals per plaça), la recaptació màxima en aquest 50 anys seria de:

292 places x 63 euros mes x 12 mesos x 50 anys = 11.037.600 euros1.836.502.114 pessetes

Pel que fa als ingressos, l’Ajuntament rebrà:

1.- el mateix en concepte de cànon: 27.000.000 de pessetes.

2.- en concepte de cessió d’ús de dues places pel municipi: 2.920.000 pessetes(1.460.000 x 2), o en concepte de pupilatge: 12.578.000 pessetes (2 x 63€ x 12 x 50).

RESULTAT

L’empresa concessionària passa de poder recaptar 442 milions de pessetes ala segona i la tercera plantes a poder-ne recaptar 1.852 milions (1.836 + 16).D’aquesta diferència, 1.410 milions de pessetes, als olesans només ens entocarien, en el millor dels casos, 12 milions i mig.

Carta oberta a José Luís Rodríguez Zap

Señor Presidente:

Nos dirigimos a usted a propósito de laaprobación por el gobierno que preside delProyecto de Ley por el que se reconocen yamplían derechos y se establecen medidas afavor de quienes padecieron persecución oviolencia durante la Guerra Civil y laDictadura.

Este Proyecto de Ley, remitido al Congresode los Diputados, ha supuesto una enormedesilusión para un gran número de ciudada-nos. A tenor de las propuestas presentadasen sede parlamentaria por destacados miem-bros de su formación política, cabía esperarque acometieran con mayor temple y rigorla reparación de los derechos de las víctimasencausadas por su fidelidad al sistema polí-tico legítimo y constitucional, violentadopor el levantamiento militar del 18 de juliode 1936.

Le recordamos que también ustedes, parla-mentarios del PSOE, proclamaron, cuandoeran oposición, que aquellas injustificadasrepresalias se perpetraron transgrediendolos principios elementales de garantías judi-ciales y procesales, "sin autoridad legítimay vulnerando los derechos reconocidos en laConstitución".

No entendemos, en consecuencia, el pro-yecto de ley presentado por su gobierno.¿Acaso no piensan, como nosotros, quedurante la guerra civil, y posteriormentedurante la dictadura franquista, buena parte

de la sociedad fue objeto de graves abusosque, ya en el momento de ser cometidos,estaban proscritos por el derecho internacio-nal de manera incontrovertible? ¿No opinanque los ataques a la población civil, las tor-turas, las violaciones, la persecución políti-ca, religiosa o racial, las ejecuciones extra-judiciales y los crímenes de guerra, yaentonces eran considerados como crímenescontra la humanidad? ¿Y no les parece queha llegado el momento de hacer justicia acuantos padecieron esta situación puestoque dichos crímenes no prescriben nunca?

Le recordamos, señor Rodríguez Zapatero,que todas las sentencias y que todos los abu-sos se cometieron al amparo de un desplie-gue normativo dictado por una autoridadilegítima. Los militares golpistas, situadosante un cuerpo jurídico garantista que estor-baba sus ansias represoras y de aniquilaciónde los oponentes, fueron creando diversasjurisdicciones especiales en las que aplica-ban, sin respeto alguno por los derechos delos procesados, las directrices determina-das, entre otros, por:1. El bando de declaración del estado deguerra de 28 de julio de 1936, en lo que serefería al delito de rebelión, adhesión a larebelión o similares previstas en el artículo237 del Código de Justicia Militar, vigentedurante la guerra civil.2. El Decreto 55 de 1 de noviembre de1936.3. El Decreto de 17 de noviembre de 1936de Jurisdicción y Justicia Militar(Restablecimiento de Tribunales de Honor).4. La Ley de 9 de febrero de 1939 deResponsabilidades Políticas.5. La Ley de 1 de enero de 1940, ya termi-nada la guerra, de Jurisdicción antimasóni-ca y anticomunista.6. El Decreto de 26 de abril de 1940 deInstrucción de la "Causa general" sobre loshechos delictivos cometidos en todo el terri-torio nacional durante la dominación roja.

Este marco legal sirvió a los propósitos deuna dictadura militar basada en el terror yen el aniquilamiento de cualquier tipo dedisidencia. En ello fundamos nuestra pre-tensión de que sean anuladas las sentenciasque se dictaron a su amparo y que se resti-tuya la memoria de sus víctimas.

Con el debido respeto, señor Presidente,permítanos citarle uno de los artículos delProyecto de Ley que usted nos propone. Setrata del número tres, en cuyo párrafo finalse puede leer que podrán obtener reparaciónaquellos "cuyos comportamientos en su díaenjuiciados o sancionados resulten confor-mes a los principios y valores constitucio-nales hoy vigentes".

Su Proyecto de Ley nos sitúa, por lo tanto,ante la revisión individualizada de cada unode los delitos juzgados por aquellos tribuna-les represores. Esta tarea, por su magnitud,se nos antoja sim-plemente irreali-zable; la revisiónde miles y milesde procesos, a laluz de una docu-mentación de cuyac o n s e r v a c i ó ncompleta duda-mos, nos parecem a t e r i a l m e n t eimposible.

Pero ya que deprincipios consti-tucionales se trata,¿no le parece que,por encima deotras considera-ciones, nuestraConstitución tam-bién consagra la separación de poderes yque las normas citadas quebraban esa sepa-ración y creaban una estructura pseudojudi-cial al servicio del ejecutivo militar? ¿nopiensa que, además de aquellos a los queusted apela, algunos de los principios bási-cos de nuestra Carta Magna son también losproclamados en los artículos 14 (Igualdadante la ley), 15 (Derecho a la vida), 16(Libertad ideológica y religiosa) 17(Derecho a la libertad personal), 20(Libertad de expresión), 22 (Derecho deasociación), 23 (Derecho de participación),24 (Protección judicial de los derechos) y25 (Principio de legalidad penal)? ¿Y noestá seguro de que aquellas jurisdiccionescreadas por los militares golpistas vulnera-ban todos y cada uno de los principios quele hemos señalado?

Una inmensa mayoría de los encausados enaquellos procedimientos sumarios fueronreos de auxilio a la rebelión militar -sin que

u

p

b

p

N

Els ciutadans assassinats pels militars colpistes durant la Guerra Civil i la Dictadura van ser víctimesd’una repressió il·legítima, indiscriminada i ferotge. Els gairebé 30 anys de democràcia els han con-demnat, a més, a un vergonyós oblit. Fa uns mesos, el president del govern, José Luis RodríguezZapatero, va trametre un projecte de llei al Congrés dels Diputats per tal de reconèixer i ampliar els

Cartell de Pere Català Pic

Ha arribat l’hora d’estud

apatero, president del govern espanyol

los acusados obtuvieran una tutela judicialefectiva, sin ser informados de la acusaciónformulada contra ellos, sin la posibilidad deutilizar los medios probatorios mínimos ensu defensa, sin que les fuera aplicada la pre-sunción de inocencia. Es decir, los propiosgolpistas cometieron la indignidad de acu-sar a sus enemigos del delito por ellos mis-mos cometido; llegando la sinrazón al puntode considerar materia punible la actuaciónde los acusados a partir de 1934, ¡dos añosantes de iniciarse la contienda! ¿No le pare-cen, señor Presidente, todos los expuestos,motivos suficientes para la anulación gene-ral de los juicios sumarísimos?

El Bloc Olesà opinatambién que usar unsistema de revisiones ainstancia de parte parareparar los abusoscometidos por la dicta-dura es sencillamenteinaceptable. ¿Es nece-sario que los familiarespidan una reparaciónpara que el Estadoreconozca las injusti-cias perpetradas? ¿Quépasará con la memoriade cuantos no gocendel patrocinio de algúnfamiliar? ¿Y qué pasa-rá con la memoria detantos, cuyos familia-res partieron al exilio

o, simplemente, también fueron aniquiladospor la dictadura?

Olesa de Montserrat, nuestro pueblo, es unbuen ejemplo de todo cuanto afirmamos.Muchas de las familias cuyos miembrosfueron represaliados por la dictadura ya noresiden entre nosotros; algunas de ellas sim-plemente han desaparecido. Por ello, es fun-damental que se anulen las sentencias dicta-das por aquellos tribunales ilegítimos, sinnecesidad de que ningún familiar lo pida.Además, transcurridos más de 70 añosdesde que ocurrieron los hechos, muy pocosdispondrán de documentación justificativacon la que apoyar su pretensión.

Nuestra propuesta, señor RodríguezZapatero, consiste en que concentre a sucomité de expertos en los casos de desapari-ciones forzadas y ejecuciones extrajudicia-les. Olesa de Montserrat, en este terreno,también cuenta con ejemplos significativos:

el fusilamiento, sin juicio previo, de diver-sos ciudadanos junto al cementerio de unapoblación vecina, entre los que se encontra-ban un exalcalde y varios concejales. Es enellos, una vez anuladas las sentencias de losprocedimientos sumarísimos, en quienesdebemos concentrar nuestros esfuerzos; pri-mero para probar que fueron ejecutados (delo que sólo queda memoria oral, puesto queno se ha encontrado documento alguno quelo pruebe) y, en segundo lugar, para repararla atroz injusticia que con ellos se cometió.

Por todo lo anterior el Bloc Olesà con todorespeto le solicita:

PRIMERO.- Que tenga a bien retirar delCongreso de los Diputados el Proyecto deLey por el que se reconocen y amplían dere-chos y se establecen medidas a favor dequienes padecieron persecución o violenciadurante la Guerra Civil y la Dictadura.

SEGUNDO.- Redactar un nuevo Proyectode Ley que recoja los siguientes aspectos:

* En cuanto al ámbito de aplicación, con-cernirá a las penas y sanciones de carácterpersonal impuestas durante la Guerra Civily la Dictadura por Juzgados, Tribunales uórganos administrativos de naturaleza ilegí-tima (que eran los regidos al amparo de lanormativa emanada de las autoridades mili-tares golpistas) y respecto de todas las eje-cuciones llevadas a cabo por cualquier orga-nización o grupo durante el mismo período.

* La anulación de todos los juicios sumariosrealizados al amparo de la Instrucción deCausa General, de ResponsabilidadesPolíticas, Tribunales de Honor yJurisdicción antimasónica y anticomunista,por la ilegalidad de dichas normas e ilegiti-midad de los tribunales y aparatos judicialesque inician esos procesos y dictan las sen-tencias injustas." (cita textual de laProposición no de Ley presentada por ladiputada del PSOE, Mª Amparo ValcarceGarcía el 8 de julio de 2003). Tambiéndeberían de anularse aquellos procesos que,desde el 18 de julio de 1936, se consumaronen aplicación del artículo 237 del Código deJusticia Militar.

* En la línia de la petición hecha porAmnistía Internacional, establecer unaFiscalía especializada a través de la cual seasegure la colaboración activa de todas lasinstituciones para impulsar la investigación

de los casos de desapariciones forzadas yejecuciones extrajudiciales durante la gue-rra civil española y el régimen franquista.Esta Fiscalía podrá actuar de oficio o a ins-tancia de alguno de los sujetos legitimados(familiares, asociaciones, sindicatos, parti-

dos, ayuntamientos...). En ningún caso, lafalta de documentación probatoria de la pre-tensión provocará la inadmisión, atendiendoa las especiales circunstancias que se diri-men y al largo periodo de tiempo que hatranscurrido desde que se produjeron loshechos.

* Elaborar un protocolo para la actuación dedicha Fiscalía especializada y de otros fun-cionarios comprendidos en las obligacioneshacia las víctimas de desaparición forzada.Dicho protocolo deberá ajustarse a los"Principios relativos a una eficaz preven-ción e investigación de las ejecucionesextralegales, arbitrarias o sumarias", reco-mendados por Naciones Unidas.

* En cuanto a las declaraciones de repara-ción y reconocimiento personal, sería con-veniente un redactado absolutamente distin-to al que se propone en el Proyecto de Leypresentado en el que se elimine la ambigüe-dad contenida en la expresión "manifiesta-mente injustas" referida a algunas de las eje-cuciones, condenas o sanciones sufridas,puesto que todas ellas fueron injustas sinpaliativos.

Confiando que no desaprovechará la opor-tunidad de garantizar el justo derecho a lareparación a las víctimas y familiares, reci-ba muestra de nuestra más alta considera-ción.

Salvador Prat — Bloc OlesàOlesa de Montserrat, 9 de noviembre de 2006.

drets d’aquestes víctimes. Malgrat que aquesta iniciativa és del tot lloable, el cert és que el resultatfinal ha estat del tot decebedor. Per aquesta raó el Bloc Olesà ha enviat una carta a La Moncloa —ambcòpia pels presidents del Congrés i del Senat i per tots els grups parlamentaris— amb la nostra quei-xa, els nostres arguments, basats en exemples locals, i tot un seguit de suggeriments.

L’any 2006 en va fer 70 de l’inici de la guerra

studiar el passat

Si el pobre Lord Byron, esperit lliure, aixe-qués el cap i veiés qui el cita li agafaria un"patatús".

Als anys 70 del segle passat, el llavorsgovernador civil de Lleó, va utilitzar lafrase del genial anglès “qui s’oposa a unagran obra es un inútil crònic” per desquali-ficar els milers de ciutadans que criticavenuna de les faraòniques animalades delrègim franquista.

Al segle XXI, ha estat una regidora con-vergent d’Olesa (qui, segons els publicis-tes del seu partit, té un tarannà dialogant ino crispa l’ambient polític) qui ha titllat elsregidors del Bloc d’inútils crònics perquèhem criticat les obres de la llar d’infants.

És evident que nosaltres no entrarem endesqualificacions grolleres. Al contrari, ien la nostra línia habitual, el que faremserà simplement explicar el perquè de lesnostres crítiques.

En primer lloc, val a dir que el Bloc Olesàva utilitzar tots els canals possibles per tald’incorporar al projecte inicial aquells

aspectes que enteníem que podien millo-rar-lo. Des de qüestions de caràcter estric-tament docents fins a l’establiment de cri-teris de justícia social en els ajuts econò-mics a les famílies. Des de propostes refe-rides a l’entorn de la nova llar fins a modi-ficacions en els elements constructius.

El projecte de la llar d’infantsno preveia la connexió a laxarxa de clavegueram, l’elèc-trica o que l’entorn s’haviad’urbanitzar Si alguna cosa ha caracteritzat la feina delBloc des de sempre ha estat la nostraincontestable capacitat propositiva. I sialguna cosa ha caracteritzat a molts delscomponents del tripartit conservador haestat la seva arrogància davant de les pro-postes del Bloc.

De fet, de totes les anteriors, l’única que haacabat imposant-se ha estat la que intro-dueix criteris de justícia social en les boni-ficacions econòmiques; i això ha passat

només perquè són els que fa servir laGeneralitat (i qualsevol govern amb unamica de sensibilitat i seny).Pel que fa a l’execució de l'’obra, la nostracrítica es fonamenta en el fet que, segonsel projecte aprovat per l’equip de governtripartit, construir una llar d’infants haviade costar 979.000 euros.

Però vet aquí que el projecte del tripartitera senzillament desastrós: només preveiala construcció d’un edifici, sense tenir encomte que, a més, aquest havia d’estarconnectat amb la xarxa de clavegueram,l’elèctrica o que l’entorn s’havia d’urbanit-zar.

Finalment, el projecte inicial es va haverde modificar. Omplir els buits detectats vacostar-nos 314.000 euros suplementaris.És a dir, hi va haver una desviació pressu-postària de més de 50 milions de pessetes.I, a més, en el primer any de funcionamentja ha deixat a 50 nens sense plaça a cap llard’infants: l’han fet petita. Aquestes són,doncs, les raons de la nostra crítica al pro-jecte. Les que ens han valgut el qualifica-tiu d’inútils crònics.

Diuen que som uns inútils crònics

Informe dels serveistècnics municipalson es certificaven“els oblits” del pro-jecte, redactat peruna empresa exter-na contractada perl’Ajuntament

Hi ha qui s’omple la boca, sempre que enté ocasió, de l’esquerranisme de la sevaideologia, de mots com justícia social,benestar universal i progressisme concep-tual. Però en molts casos, tot això no ésaltra cosa que retòrica pura i bla, bla, bla.

Fixeu-vos, sinó, en l’actual equip degovern (i l’anterior del tripartit). En totaquest mandat, per fer vivenda de protec-ció oficial no s’ha fet cap esforç. Per serexactes, se n’han fet set habitatges alsClosos, que es pretenien de luxe i que novan ser-ho perquè el Bloc Olesà vaal·legar que només faltava això: pagaramb els diners de tots l’especulació patri-monial d’uns quants.

I vet aquí que les eleccions del mes demaig són a tocar i als que governen els calrentar-se la cara. Han estat tres anys i migdeixant el mercat immobiliari més lliureque mai i ara resulta que els han agafat lespreses per fer habitatge protegit al nostremunicipi.

Recordeu aquells solars del carrerIndústria que volien vendre reiteradamentper tal de fer caixa i pagar nyaps com elPla de Mobilitat? Sí, segur que els recor-deu: són aquells solars que el Bloc Olesàva dir, en solitari, que no es podien vendreperquè era il·legal (si els diners obtingutsno es dedicaven a vivenda protegida).L’equip de govern va dir que el Bloc notenia raó, però mai es van atrevir a posar-los a la venda.

Qualsevol municipi amb mandatarisassenyats, quan disposa de solars per edi-ficar vivenda de protecció oficial parlaamb institucions, empreses i altres agentsper tal d’aconseguir dues coses: els habi-tatges que calen als seus ciutadans i recur-

sos per tal de seguir fent més promocionspúbliques. És allò que es coneix com aefecte multiplicador del patrimoni social.Per explicar-ho millor: l’Ajuntamentcedeix a una institució, empresa o sindicatun solar per fer pisos i aquesta empresa,institució o sindicat li ho paga amb algundels pisos o amb equipaments acabats(habitualment). Quines condicions ha detenir aquesta operació? Diverses, però lafonamental és que hi hagi equilibri: és adir que l’Ajuntament rebi una compensa-ció de valor similar als terrenys quecedeix.

Una permuta ha de ser equi-librada, les dues parts han dedonar i guanyar quantiessimilarsQuè ha passat a Olesa? Els olesans tenimtres solars al carrer Indústria on s’hi podenconstruir 33 pisos, 35 pàrquings i un localde 120 metres quadrats. L’actual equip degovern, amb la benedicció d’altres queencara no ens expliquem perquè han deci-dit fer la comparsa, va firmar amb elDepartament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Catalunyaun conveni de permuta d’aquests terrenysa canvi del local de 120 metres “sense dis-tribucions interiors, amb les parets i sos-tres enguixats, amb l’escomesa d’aigua illum i la xarxa de clavegueram connecta-da a la xarxa general i amb tancamentexterior provisional”. I a sobre, els solarsels canviàvem “limpios de polvo y paja”.O per dir-ho d’una altra manera, als ole-sans ens tocarà pagar, entre d’altres, totsels tributs i les despeses d’urbanització(pel cap baix 60 milions de pessetes).

I què val el terreny que permutem? Segonsun informe signat per un tècnic municipal,

aquests solars estan valorats en 2.862.000euros (476 milions de pessetes), excessiusi s’han de fer habitatges protegits.

En un costat de la balança tenim doncs (enprincipi) els 536 milions quel’Ajuntament li cedeix a la Generalitat i enl’altre els 35 milions que la Generalitat lidona a canvi, el valor d’un local no acabat(veure taula a peu de pàgina).

La llei és ben clara en aquests casos: unapermuta ha de ser equilibrada, les duesparts han de donar i guanyar quantiessimilars. I per això el Bloc ho ha recorre-gut. I sabeu el més curiós? La pròpiaGeneralitat ens ha donat la raó i el conve-ni s’haurà d’anular.

Però us estareu preguntant, això no perju-dicarà a les persones amb necessitat d’unhabitatge assequible? La resposta és sen-zilla: rotundament no. Aquestes viven-des són de preu taxat, és a dir, costin elque costin els solars, la Generalitat lesvendrà al preu que estipula la normativa.De fet, en la immensa majoria dels muni-cipis on s’han fet promocions públiques,les condicions dels convenis signats hanestat infinitament millors.

Contra el malbaratament, laprodigalitat i la dissipació lallei no té vacuna

Arribat a aquest punt podríeu pensar queel Bloc ha evitat una altra amputació delpatrimoni de tots els olesans. Però enaquest Ajuntament d’opereta cap històriaté un final feliç: doncs ara resulta que elsque ens governen han decidit regalar elssolars. I contra el malbaratament, la prodi-galitat i la dissipació la llei no té vacuna.Nosaltres, però, ens hi seguirem oposant.

Correm-hi tots, s’acosten eleccions

els números reals

l’Ajuntament cedeix solars: 476 milionsdespeses d'urbanització: 60 milions

___________total: 536 milions

la Generalitat cedeix local de 120 metres: 35 milions___________

total 35 milions

Els solars que van tocar “en sort” al’Ajuntament són els de costat de la via

Que la credibilitat de la política està sotamínims és inqüestionable. I també és certque alguns polítics han contribuït a aquestdescrèdit. El que menys els importa és eldesprestigi de les institucions, el desencísdels votants i, fins i tot, perjudicar la repu-tació del mateix sistema democràtic.L’únic que els interessa es guanyar elec-cions i perpetuar-se en el poder.

Fixeu-vos sinó en el darrer número de larevista Informació Socialista, editada perl’agrupació local del PSC. A tota pàgina ien un article titulat “Més de 30 milionsd’euros en inversions per a la nostra ciutat”es relacionen tot un seguit d’actuacionsque segons els redactors responen “al com-promís que vàrem assolir amb els ciuta-dans i les ciutadanes al maig de 2003”. Ésevident, doncs, que aquesta referència a lespassades eleccions municipals vol induir afer creure que les inversions que s’in-clouen les ha fetes l’Ajuntament o quel’administració local ha jugat un papercabdal en la seva consecució. Analitzem elcontingut del quadre d’inversions que hipubliquen:

1.- Totes les inversions en ensenyamentvan a càrrec de la Generalitat. El paperjugat per l’Ajuntament es resumeix així:Escola Sant Bernat, l’administració localha trigat quatre anys a cedir els terrenys iha provocat l’endarreriment de l’obra;reforma i ampliació delFerrà i Esteve, unapart del pati no està operativa i la

Generalitat en culpa l’Ajuntament; Escolade Cal Vicentó, per iniciar les obres cal quel’Ajuntament faci un mur de contenció(120.000 euros); nou institut —d’institutnomés en tindrà el nom, ja que no s’impar-tiran classes de batxillerat ni mòduls deformació—, els olesans hem cedit unterreny clarament inadequat.

2.- Sanitat. L’Ajuntament no participa enles inversions del CAP.

3.- Habitatges de protecció al carrerIndústria. Algú els ha vist? (informació enla pàgina 7).

4.- Desdoblament línia ferrocarril. Inversióde la Generalitat.

5.- Urbanitzacions de la Flora Industrial iArchs-Lindcolor . Recordem que aquesteses fan per quotes urbanístiques pagadespels propietaris. Si això ho considereninversions municipals també haguessinhagut de posar la urbanització de la zonadel carrer Indústria, per exemple.

6.- Urbanització de la Flora Habitatges.Després del que han lluitat els veïns d’a-quell entorn i dels endarreriments, mencio-nar La Flora és senzillament un insult a laintel·ligència dels olesans.

7.- Nou servei de recollida d’escombraries.Que els nostres governants no sàpiguenque la recollida d’escombraries no és una

inversió sinó una despesa habitual i diàriaés absolutament delirant. Potser per aixòencara ens cobren una taxa duplicada iinjusta, que en aquests quatre anys ha pujatmés d’un 500%.

8.- Pel que fa a la construcció de la novallar d’infants, una bona part de la inversióha estat sufragada per la Generalitat. Irecordem que aquest equipament ha arribattard i, des del dia de la seva inauguració, jaés insuficient (veure pàgina 6).

9.- L’ampliació de la biblioteca, amb laparticipació de la Diputació, s’ha fet sensegarantir l’accessibilitat a la segona planta,o el que és el mateix sense respectar la llei.

En resum, que en quatre anysl’Ajuntament d'Olesa haurà invertit en elbenestar dels seus ciutadans poc més dedos milions d’euros i no els més de 30 que,segons els socialistes, s’han dedicat a“millorar la nostra ciutat”.

Encara que si hem de ser precisos tampocaquesta xifra és real. Els socialistes s’handeixat en la seva revista diverses inver-sions pagades integrament pels olesans.Algunes, cal reconèixer-ho, positives.D’altres, significativament oblidades:ningú s’enrecorda que ens hem gastat unmunt de calés en un pla de mobilitat quemai ha existit, malgrat haver-se pagat? Idel carrer de les Altures? I a aquestes alça-des, ningú s’enrecorda d’Alfons Sala?

Bou per bèstia grossa

Els terminis s’esgoten; la moratòria per talde modificar el Pla General d’OrdenacióUrbana al Casc Antic és a punt d’acabar. Janomés resta que el Ple de l’Ajuntamentd’Olesa prengui una decisió en base a lesal·legacions presentades ja fa 10 mesos, siel senyor alcalde es digna a convocar-loamb aquest tema a l’ordre del dia.

La solució és ben simple, ja que les posi-cions, en funció dels escrits presentats, sónmolt clares. Per una banda, el grup quedirigeix el PSC i una bona colla de promo-tors immobiliaris que proposen deixar ferhabitatges plurifamiliars (pisos) en tot el

Casc Antic i, a sobre, que es doni per bo totel que s’ha fet fins ara (s’ajusti a la norma-tiva o no). Per l’altra, la PlataformaSalvem el Casc Antic, l’Associació deVeïns, ciutadans particulars i el Bloc Olesàque limiten la construcció de plurifamiliarsals carrers molt amples (no en places i rie-res a cel obert) o, simplement, defensenque no se’n puguin fer.

El Bloc Olesà demana als grups munici-pals que no han presentat cap al·legació(CiU, ERC, Entesa i PP) que es sumin a lasegona de les posicions perquè és l’únicaque garantirà la pervivència del Casc Antici el seu desenvolupament sostenible. Peròsobretot, demanem una reflexió als diri-gents del PSC: cal que canviïn la seva

posició en aquest assumpte, cal que deixinde defensar la densificació i massificaciódel centre històric, cal que es negin acol·laborar en la seva degradació.

Per acabar, no voldríem donar la impressióque tot està parat: els nostres regidorss’han arremangat, s’han enterrat entrepapers a l’arxiu municipal i han trobat elPla de Rehabilitació del Casc Antic.Aquest treball, encarregat l’any 1998 perl’empresa pública Olesa Urbana (per qua-tre milions de pessetes), va ser oblidat tanbon punt va arribar a l’Ajuntament. Qui elvulgui consultar ens ho pot demanar. I apartir del mes de maig, el Bloc Olesà, ambl’ajut dels olesans, es compromet a actua-litzar-lo i a aplicar-lo bloc olesà

www.bloc-olesa.net

Què passa amb el Casc Antic?

La vocació d’un polític de carrera és fer de cada solució un problema

Woody Allen